02
18
28
37
CARLES CANUT
JOSEP MARIA POU
TANIA BRENLLE
DESCONCERTO
03
19
29
38
AHORA TODO ES NOCHE
DON JOAN
L’OFFLAVILLARROEL
04
20
30
LOS VECINOS DE ARRIBA
AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL ESPAÑA INGOBERNABLE
INCENDIOS
LA CALAVERA DE CONNEMARA
05
21
32
EL LABERINTO MÁGICO
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
06
24
34
CALÍGULA
MOBY DICK
BULL
08
27
35
ADOSSATS
ART
FAIRFLY
11 TROYANAS
12 GRUP FOCUS REP EL SUPORT DE
INSTITUCIONS
THE BLOCK PARTY. JAMES BROWN TRIBUTE
40 25 IL·LUSIONS MAG LARI
42
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
Teatre Romea La Villarroel Teatre Goya Teatre Condal
ÈDIP
PATROCINADORS
39
COL·LABORADORS
02
18
28
37
CARLES CANUT
JOSEP MARIA POU
TANIA BRENLLE
DESCONCERTO
03
19
29
38
AHORA TODO ES NOCHE
DON JOAN
L’OFFLAVILLARROEL
04
20
30
LOS VECINOS DE ARRIBA
AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL ESPAÑA INGOBERNABLE
INCENDIOS
LA CALAVERA DE CONNEMARA
05
21
32
EL LABERINTO MÁGICO
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
06
24
34
CALÍGULA
MOBY DICK
BULL
08
27
35
ADOSSATS
ART
FAIRFLY
11 TROYANAS
12 GRUP FOCUS REP EL SUPORT DE
INSTITUCIONS
THE BLOCK PARTY. JAMES BROWN TRIBUTE
40 25 IL·LUSIONS MAG LARI
42
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
Teatre Romea La Villarroel Teatre Goya Teatre Condal
ÈDIP
PATROCINADORS
39
COL·LABORADORS
Carles Canut Director artístic del Teatre Romea
Ahora todo es noche
El teatre, aquesta fàbrica d’emocions i sentiments, aquest mirall d’idees i pensaments, aquesta illa de pau envoltada d’un oceà tempestuós, aquest ofici diví?, aquest negoci, aquesta amenaça, aquest pou de sorpreses...
Setembre / octubre 2017
Direcció Paco de La Zaranda
d’Eusebio Calonge
“
Teatre Romea
amb Gaspar Campuzano Enrique Bustos i Francisco Sánchez
La Zaranda, teatro inestable de ninguna parte, compleix quaranta anys navegant a contracorrent
Producció La Zaranda - Teatro Inestable de Ninguna Parte en coproducció amb el Teatre Romea
L’any 1968 va ser la primera vegada que vaig actuar al Romea, dins del meravellós Cicle de Teatre Llatí que organitzava l’Oriol Regàs. No hi vaig tornar fins al 1983 amb la Núria Espert, dirigits per Jorge Lavelli, en un molt original muntatge de La Tempestat de Shakespeare. Immediatament en Mario Gas em va oferir la possibilitat de participar a L'òpera de tres rals, d’en Bertolt Brecht, amb adaptació d’en Feliu Formosa. Va ser un dels grans èxits mai no vistos al Romea. Més tard,
Vaig començar a fer teatre, únicament i exclusivament
amb el Lluís Homar, sota la batuta del savi director Ariel
com a actor, el 1963. Si algú m’hagués dit en aquells
García Valdés, vam interpretar els dos músics de Diàleg
llunyans i conflictius anys que acabaria tenint la
en re major d’en Javier Tomeo. I ja el 1999, després de
possibilitat de dirigir artísticament un teatre, i més un
Les dones sàvies, dirigida per la malaurada Rosa Novell,
teatre com el Romea, probablement el més important
vaig entrar a formar part de la Companyia Titular del
teatre privat de Catalunya, l’hauria titllat de
Teatre, dirigida per Calixto Bieito.
somiatruites. Quina responsabilitat! La il·lusió està al
Va ser un temps de recuperació i consolidació
mateix nivell que els dubtes. Què programo?
del prestigi del teatre del carrer de l’Hospital.
El que m’agrada o el que volen veure els espectadors?
No mencionaré aquí els espectacles fabulosos
Si faig el que em fa trempar, li agradarà al públic?
que es van posar en escena, perquè són de tots
Aquesta estranya dicotomia em fa anar amb peus de
coneguts. Després, ja com a director de la Fundació
Se volvieron invisibles, tan acostumbrados ya estamos a verlos,
plom. He de ser subjectiu i confiar que l’encerto?
Romea per a les Arts Escèniques vaig viure de primera
dormitando en los vestíbulos de las estaciones, revolviendo
O he de recórrer a la més pura objectivitat? Ni l’una, ni
mà tota l’època del Julio Manrique i del Borja Sitjà.
en los contenedores de basura, haciendo cola en los comedores
l’altra. Tan sols em queda l’honestedat.
Anys extraordinaris de bon teatre i de creixement
benéficos… A veces en silencio cruzan nuestra consciencia,
"Han vuelto a dejar al público
Programar amb honestedat i, després, esperar.
artístic.
porque su miseria nos interpela.
con el estómago encogido.”
Quines són les principals motivacions per aconseguir
Ara, ja ho he dit, em toca a mi. Me'n sortiré? Per interès,
¿Quién cree que tiene algo para siempre?
Rosana Torres, El País
que els espectadors omplin les sales teatrals?
per capacitat de treball i per dedicació no quedarà. Tan
Aquí está el universo de una compañía, sus heridas y cicatrices,
Un bon repartiment? Un títol consagrat?
sols desitjo que, novament, el Pare Atzar m’acompanyi i
su desgarrada voz, sus personajes desahuciados. Tradicionales
Un director espectacular? Una molt ben feta publicitat?
em regali tots els seus beneficis i que vosaltres, el
y rupturistas, contradicción viva, contracorriente siempre,
O la suma de dos o tres d’aquestes particularitats, atès
públic, aquest públic fidel al Romea, amb tan bon
pasión por los escenarios del mundo:
El correo de Andalucía
que és molt difícil encertar-les totes quatre? Passen els
paladar pel teatre, ho accepteu amb tota la vostra
La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte, cumple
“Un texto lleno
anys, anem acumulant experiència i ens adonem que
generositat. No desitjo altra cosa.
cuarenta años a lo hondo del tiempo.
de verdad y poesía.”
seguim sense aprendre res.
02
MOLTA MERDA !!!!!!!!!
Eusebio Calonge
La crítica ha dit
“Una auténtica obra maestra.” Dolores Guerrero,
Eva Díaz Pérez, Abc
03
Carles Canut Director artístic del Teatre Romea
Ahora todo es noche
El teatre, aquesta fàbrica d’emocions i sentiments, aquest mirall d’idees i pensaments, aquesta illa de pau envoltada d’un oceà tempestuós, aquest ofici diví?, aquest negoci, aquesta amenaça, aquest pou de sorpreses...
Setembre / octubre 2017
Direcció Paco de La Zaranda
d’Eusebio Calonge
“
Teatre Romea
amb Gaspar Campuzano Enrique Bustos i Francisco Sánchez
La Zaranda, teatro inestable de ninguna parte, compleix quaranta anys navegant a contracorrent
Producció La Zaranda - Teatro Inestable de Ninguna Parte en coproducció amb el Teatre Romea
L’any 1968 va ser la primera vegada que vaig actuar al Romea, dins del meravellós Cicle de Teatre Llatí que organitzava l’Oriol Regàs. No hi vaig tornar fins al 1983 amb la Núria Espert, dirigits per Jorge Lavelli, en un molt original muntatge de La Tempestat de Shakespeare. Immediatament en Mario Gas em va oferir la possibilitat de participar a L'òpera de tres rals, d’en Bertolt Brecht, amb adaptació d’en Feliu Formosa. Va ser un dels grans èxits mai no vistos al Romea. Més tard,
Vaig començar a fer teatre, únicament i exclusivament
amb el Lluís Homar, sota la batuta del savi director Ariel
com a actor, el 1963. Si algú m’hagués dit en aquells
García Valdés, vam interpretar els dos músics de Diàleg
llunyans i conflictius anys que acabaria tenint la
en re major d’en Javier Tomeo. I ja el 1999, després de
possibilitat de dirigir artísticament un teatre, i més un
Les dones sàvies, dirigida per la malaurada Rosa Novell,
teatre com el Romea, probablement el més important
vaig entrar a formar part de la Companyia Titular del
teatre privat de Catalunya, l’hauria titllat de
Teatre, dirigida per Calixto Bieito.
somiatruites. Quina responsabilitat! La il·lusió està al
Va ser un temps de recuperació i consolidació
mateix nivell que els dubtes. Què programo?
del prestigi del teatre del carrer de l’Hospital.
El que m’agrada o el que volen veure els espectadors?
No mencionaré aquí els espectacles fabulosos
Si faig el que em fa trempar, li agradarà al públic?
que es van posar en escena, perquè són de tots
Aquesta estranya dicotomia em fa anar amb peus de
coneguts. Després, ja com a director de la Fundació
Se volvieron invisibles, tan acostumbrados ya estamos a verlos,
plom. He de ser subjectiu i confiar que l’encerto?
Romea per a les Arts Escèniques vaig viure de primera
dormitando en los vestíbulos de las estaciones, revolviendo
O he de recórrer a la més pura objectivitat? Ni l’una, ni
mà tota l’època del Julio Manrique i del Borja Sitjà.
en los contenedores de basura, haciendo cola en los comedores
l’altra. Tan sols em queda l’honestedat.
Anys extraordinaris de bon teatre i de creixement
benéficos… A veces en silencio cruzan nuestra consciencia,
"Han vuelto a dejar al público
Programar amb honestedat i, després, esperar.
artístic.
porque su miseria nos interpela.
con el estómago encogido.”
Quines són les principals motivacions per aconseguir
Ara, ja ho he dit, em toca a mi. Me'n sortiré? Per interès,
¿Quién cree que tiene algo para siempre?
Rosana Torres, El País
que els espectadors omplin les sales teatrals?
per capacitat de treball i per dedicació no quedarà. Tan
Aquí está el universo de una compañía, sus heridas y cicatrices,
Un bon repartiment? Un títol consagrat?
sols desitjo que, novament, el Pare Atzar m’acompanyi i
su desgarrada voz, sus personajes desahuciados. Tradicionales
Un director espectacular? Una molt ben feta publicitat?
em regali tots els seus beneficis i que vosaltres, el
y rupturistas, contradicción viva, contracorriente siempre,
O la suma de dos o tres d’aquestes particularitats, atès
públic, aquest públic fidel al Romea, amb tan bon
pasión por los escenarios del mundo:
El correo de Andalucía
que és molt difícil encertar-les totes quatre? Passen els
paladar pel teatre, ho accepteu amb tota la vostra
La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte, cumple
“Un texto lleno
anys, anem acumulant experiència i ens adonem que
generositat. No desitjo altra cosa.
cuarenta años a lo hondo del tiempo.
de verdad y poesía.”
seguim sense aprendre res.
02
MOLTA MERDA !!!!!!!!!
Eusebio Calonge
La crítica ha dit
“Una auténtica obra maestra.” Dolores Guerrero,
Eva Díaz Pérez, Abc
03
Teatre Romea
España
Octubre 2017
ingobernable d’Alberto San Juan i Fernando Egozcue
Ingobernable porque no se deja gobernar
El laberinto mágico de Max Aub
mal. Es decir, no se deja gobernar. Porque tiene la osadía de querer gobernarse. España porque esa es mi experiencia. Mi raíz es mesetaria. Pero igualmente podría decir Dinamarca, Argentina o incluso, Cataluña.
Teatre Romea Octubre / novembre 2017
“
Sens dubte el millor cicle narratiu dedicat a la Guerra Civil
Un relato de los principales hitos en la lucha por la soberanía popular en el estado español a lo largo del siglo XX hasta hoy.
amb Fernando Egozcue i Alberto San Juan Producció Producciones Lastra
“
Autorretrato de un joven
Alberto San Juan presenta els seus dos espectacles amb els quals ha triomfat aquesta temporada
capitalista español d’Alberto San Juan
Fiel a mi entorno, en octubre de 2012 me veo sin trabajo y con grandes deudas. Un hombre de mediana edad y buena posición social probando de pronto el sabor de la exclusión. ¿Qué ha pasado aquí?, me pregunto angustiado. Autorretrato es la búsqueda de posibles respuestas. La confesión de pequeños fragmentos de mi vida como excusa para hablar de la vida en mi
amb Alberto San Juan Producció Teatro del Barrio
04
Versió José Ramón Fernández Direcció Ernesto Caballero
Alberto San Juan
la seva experiència a la Guerra Civil, El laberinto mágico sobrepassa la mera crònica històrica per
amb Javier Carramiñana Paco Celdrán, Bruna Ciordia Karina Garantivá, Ione Irazabal Jorge Kent, Jorge Machín Paco Ochoa, Paloma de Pablo Marisol Rolandi Macarena Sanz Juan Carlos Talavera Alfonso Torregrosa María José del Valle i Pepa Zaragoza
recórrer moments al front de batalla i, sobretot, per narrar la vida a la rereguarda de la guerra. Les traïcions, la por, els espies, l’amor i els vençuts són els protagonistes.
La crítica ha dit “Un montaje épico, preciso y emotivo” Rocío García, El País “Magno, épico montaje” Javier Villán, El Mundo “Espectáculo de terrible belleza,
país desde que nací, en los últimos años del franquismo.
Basada en les sis novel·les de Max Aub sobre
Producció Centro Dramático Nacional
necesario y oportunísimo” Juan Ignacio García Garzón, Abc
05
Teatre Romea
España
Octubre 2017
ingobernable d’Alberto San Juan i Fernando Egozcue
Ingobernable porque no se deja gobernar
El laberinto mágico de Max Aub
mal. Es decir, no se deja gobernar. Porque tiene la osadía de querer gobernarse. España porque esa es mi experiencia. Mi raíz es mesetaria. Pero igualmente podría decir Dinamarca, Argentina o incluso, Cataluña.
Teatre Romea Octubre / novembre 2017
“
Sens dubte el millor cicle narratiu dedicat a la Guerra Civil
Un relato de los principales hitos en la lucha por la soberanía popular en el estado español a lo largo del siglo XX hasta hoy.
amb Fernando Egozcue i Alberto San Juan Producció Producciones Lastra
“
Autorretrato de un joven
Alberto San Juan presenta els seus dos espectacles amb els quals ha triomfat aquesta temporada
capitalista español d’Alberto San Juan
Fiel a mi entorno, en octubre de 2012 me veo sin trabajo y con grandes deudas. Un hombre de mediana edad y buena posición social probando de pronto el sabor de la exclusión. ¿Qué ha pasado aquí?, me pregunto angustiado. Autorretrato es la búsqueda de posibles respuestas. La confesión de pequeños fragmentos de mi vida como excusa para hablar de la vida en mi
amb Alberto San Juan Producció Teatro del Barrio
04
Versió José Ramón Fernández Direcció Ernesto Caballero
Alberto San Juan
la seva experiència a la Guerra Civil, El laberinto mágico sobrepassa la mera crònica històrica per
amb Javier Carramiñana Paco Celdrán, Bruna Ciordia Karina Garantivá, Ione Irazabal Jorge Kent, Jorge Machín Paco Ochoa, Paloma de Pablo Marisol Rolandi Macarena Sanz Juan Carlos Talavera Alfonso Torregrosa María José del Valle i Pepa Zaragoza
recórrer moments al front de batalla i, sobretot, per narrar la vida a la rereguarda de la guerra. Les traïcions, la por, els espies, l’amor i els vençuts són els protagonistes.
La crítica ha dit “Un montaje épico, preciso y emotivo” Rocío García, El País “Magno, épico montaje” Javier Villán, El Mundo “Espectáculo de terrible belleza,
país desde que nací, en los últimos años del franquismo.
Basada en les sis novel·les de Max Aub sobre
Producció Centro Dramático Nacional
necesario y oportunísimo” Juan Ignacio García Garzón, Abc
05
Calígula
“
Pablo Derqui es posa a la pell de l’emperador més despietat de tots els temps dirigit per Mario Gas.
Novembre / desembre 2017 Traducció Borja Sitjà Direcció Mario Gas
y políticamente incorrecto que sigue arrastrando sus preguntas hasta la actualidad. Los caminos erróneos del poder, los caracteres que se quiebran, la honestidad aparente contra la locura destructora cobran vida como expresión del helor que produce existir
La crítica ha dit
sabiéndose finito e infeliz; el abismo existencial, la arbitrariedad más brutal, el disolvente feroz de un monarca castigador que persigue hasta las últimas consecuencias lo imposible,
“Un gran espectacle que compta
la luna... Y la búsqueda implacable del verdugo que deberá acabar con su vida.
amb un protagonista de matrícula”
Todo un mundo de atroces y convulsas acciones que desembocan en la autodestrucción
César Lopez Rossell, El Periódico
están presentes en este extraño y atrayente texto teatral. “¡Todavía estoy vivo!”, último estertor del protagonista, es al mismo tiempo una afirmación vital y una advertencia que aún puede provocar terror.
“Sobresaliente Pablo Derqui. Simplemente fantástico” Raúl Losánez, La Razón
El resto es silencio. Gran compañía de actores y actrices para esta producción Romea-Grec-Mérida.
“Una dramatúrgia de las que supone
Y gran equipo artístico. Ahí estamos.
un tremendo placer escuchar” Mario Gas
06
Traducció Feliu Formosa Direcció Carles Grau amb Òscar Intente Una fusió entre literatura, teatre i docència, que porta a la seva essència les propostes escèniques del teatre didàctic de Bertolt Brecht. Es produeix una integració entre el que hi ha de teatral en una situació docent, i l’aportació de continguts que ens arriba a través del llenguatge escènic. L’obra transcorre en l'àmbit físic d'una aula, inclou una clara crítica social i dels dogmatismes, i també 205x135_CELEBRACIONES_NEVERA.pdf 1 19/05/17 moments poètics i d'humor.
Producció Teatre Romea Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Grec 2017 Festival de Barcelona
Camus sigue inquietando con este texto magnífico, profundo, existencial
Marta Pérez, Hoy Extremadura
Dramatúrgia Helena Tornero Direcció Ester Nadal amb Oriol Genís, Júlia Genís, Ester Nadal, Oscar Machancoses i Helena Tornero
Aula Brecht
amb Pablo Derqui, Borja Espinosa Mónica López, Bernat Quintana David Vert, Pep Ferrer, Pep Molina Anabel Moreno i Ricardo Moya
Coca-Cola, Coca-Cola Light, Coca-Cola Zero, el disco rojo y la botella Contour son marcas registradas de The Coca-Cola Company.
d’Albert Camus
KabarettProtokoll
Teatre Romea
14:13
Un actor amb idees, una directora d’ideals, una dramaturga estressada i un pianista lacònic assagen alguna cosa que vol ser un espectacle de cabaret. Bé, ho intenten. Però passen coses. Ja ho té això d’assajar amb públic. Coses de l’assaig i coses del directe. Ells s’ho han buscat. Afortunadament, només és un assaig. Ja estrenaran algun dia.
Xarnegos Direcció i autoría Marc González de la Varga amb Roser Batalla Camilo García Alicia Puertas Albert Eguiazábal i Alzira Gómez Cia. Pentateatre El Manolo és un taxista jubilat procedent d'Extremadura, i fa 50 anys que viu a l'Hospitalet del Llobregat. La seva filla, la Marisa, està molt preocupada per ell. Últimament ja no és el mateix i actua d'una manera molt estranya. Desesperada per poder trobar una solució, decideix apuntar al seu pare a unes sessions de psicodrama. Segons ella, el seu pare s'està tornant boig perquè diu que ell és català.
Calígula
“
Pablo Derqui es posa a la pell de l’emperador més despietat de tots els temps dirigit per Mario Gas.
Novembre / desembre 2017 Traducció Borja Sitjà Direcció Mario Gas
y políticamente incorrecto que sigue arrastrando sus preguntas hasta la actualidad. Los caminos erróneos del poder, los caracteres que se quiebran, la honestidad aparente contra la locura destructora cobran vida como expresión del helor que produce existir
La crítica ha dit
sabiéndose finito e infeliz; el abismo existencial, la arbitrariedad más brutal, el disolvente feroz de un monarca castigador que persigue hasta las últimas consecuencias lo imposible,
“Un gran espectacle que compta
la luna... Y la búsqueda implacable del verdugo que deberá acabar con su vida.
amb un protagonista de matrícula”
Todo un mundo de atroces y convulsas acciones que desembocan en la autodestrucción
César Lopez Rossell, El Periódico
están presentes en este extraño y atrayente texto teatral. “¡Todavía estoy vivo!”, último estertor del protagonista, es al mismo tiempo una afirmación vital y una advertencia que aún puede provocar terror.
“Sobresaliente Pablo Derqui. Simplemente fantástico” Raúl Losánez, La Razón
El resto es silencio. Gran compañía de actores y actrices para esta producción Romea-Grec-Mérida.
“Una dramatúrgia de las que supone
Y gran equipo artístico. Ahí estamos.
un tremendo placer escuchar” Mario Gas
06
Traducció Feliu Formosa Direcció Carles Grau amb Òscar Intente Una fusió entre literatura, teatre i docència, que porta a la seva essència les propostes escèniques del teatre didàctic de Bertolt Brecht. Es produeix una integració entre el que hi ha de teatral en una situació docent, i l’aportació de continguts que ens arriba a través del llenguatge escènic. L’obra transcorre en l'àmbit físic d'una aula, inclou una clara crítica social i dels dogmatismes, i també 205x135_CELEBRACIONES_NEVERA.pdf 1 19/05/17 moments poètics i d'humor.
Producció Teatre Romea Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Grec 2017 Festival de Barcelona
Camus sigue inquietando con este texto magnífico, profundo, existencial
Marta Pérez, Hoy Extremadura
Dramatúrgia Helena Tornero Direcció Ester Nadal amb Oriol Genís, Júlia Genís, Ester Nadal, Oscar Machancoses i Helena Tornero
Aula Brecht
amb Pablo Derqui, Borja Espinosa Mónica López, Bernat Quintana David Vert, Pep Ferrer, Pep Molina Anabel Moreno i Ricardo Moya
Coca-Cola, Coca-Cola Light, Coca-Cola Zero, el disco rojo y la botella Contour son marcas registradas de The Coca-Cola Company.
d’Albert Camus
KabarettProtokoll
Teatre Romea
14:13
Un actor amb idees, una directora d’ideals, una dramaturga estressada i un pianista lacònic assagen alguna cosa que vol ser un espectacle de cabaret. Bé, ho intenten. Però passen coses. Ja ho té això d’assajar amb públic. Coses de l’assaig i coses del directe. Ells s’ho han buscat. Afortunadament, només és un assaig. Ja estrenaran algun dia.
Xarnegos Direcció i autoría Marc González de la Varga amb Roser Batalla Camilo García Alicia Puertas Albert Eguiazábal i Alzira Gómez Cia. Pentateatre El Manolo és un taxista jubilat procedent d'Extremadura, i fa 50 anys que viu a l'Hospitalet del Llobregat. La seva filla, la Marisa, està molt preocupada per ell. Últimament ja no és el mateix i actua d'una manera molt estranya. Desesperada per poder trobar una solució, decideix apuntar al seu pare a unes sessions de psicodrama. Segons ella, el seu pare s'està tornant boig perquè diu que ell és català.
Teatre Romea
Adossats de Ramon Madaula
Desembre 2017 / març 2018
Director Jordi Casanovas amb Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut, Victòria Pagès, Marieta Sánchez i Guillem Balart Producció Teatre Romea i Bitò
“
Una història sobre les relacions familiars i les influències que van de pares a fills i de fills a pares.
Ramon Madaula
23 d’abril. Sant Jordi.
Adossats és la quarta incursió de Ramon Madaula en l’escriptura teatral, que arriba després d’èxits com Ignots, L’electe i Coses nostres. Adossats és la seva aposta, fins ara, més ambiciosa, plena de referències al caràcter català i a la manera d'entendre les relacions familiars a casa nostra.
Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d'espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses
08
Jordi Casanovas
que es reserven un fort caràcter.
És actualment un dels dramaturgs i directors catalans més destacats i prolífics. Amb Adossats repeteix el tàndem amb Ramon Madaula que va donar tan bon resultat amb L'electe. I repeteix en la direcció del gènere de la comèdia familiar que ja ha treballat amb obres com Consell Familiar de Cristina Clemente o Vilafranca, escrita per ell mateix.
En una novel·la vaig llegir la frase: “Com més a prop, més desconeguts.” Sabem realment qui són els nostres germans, els nostres pares, els nostres fills? Una comèdia àcida, on les petites coses desencadenen coses grans. Ramon Madaula
09
Teatre Romea
Adossats de Ramon Madaula
Desembre 2017 / març 2018
Director Jordi Casanovas amb Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut, Victòria Pagès, Marieta Sánchez i Guillem Balart Producció Teatre Romea i Bitò
“
Una història sobre les relacions familiars i les influències que van de pares a fills i de fills a pares.
Ramon Madaula
23 d’abril. Sant Jordi.
Adossats és la quarta incursió de Ramon Madaula en l’escriptura teatral, que arriba després d’èxits com Ignots, L’electe i Coses nostres. Adossats és la seva aposta, fins ara, més ambiciosa, plena de referències al caràcter català i a la manera d'entendre les relacions familiars a casa nostra.
Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d'espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses
08
Jordi Casanovas
que es reserven un fort caràcter.
És actualment un dels dramaturgs i directors catalans més destacats i prolífics. Amb Adossats repeteix el tàndem amb Ramon Madaula que va donar tan bon resultat amb L'electe. I repeteix en la direcció del gènere de la comèdia familiar que ja ha treballat amb obres com Consell Familiar de Cristina Clemente o Vilafranca, escrita per ell mateix.
En una novel·la vaig llegir la frase: “Com més a prop, més desconeguts.” Sabem realment qui són els nostres germans, els nostres pares, els nostres fills? Una comèdia àcida, on les petites coses desencadenen coses grans. Ramon Madaula
09
Troyanas
“
d’Eurípides
Es evidente que los mitos griegos siguen haciendo oír su voz en la sociedad: en la pintura, en las representaciones
Teatre Romea Març 2018 Carme Portaceli dóna veu a les dones víctimes de totes les guerres.
Versió Alberto Conejero Direcció Carme Portaceli
teatrales, en la literatura... Las tragedias muestran un orden y la relación entre el individuo y la sociedad, ese pecado contra el bienestar social que ha creado el individuo cuando se deja llevar por sus sentimientos más brutales. Hoy seguimos viendo cómo las mujeres son seres de segunda categoría a las que no importa excesivamente lo que les suceda: después de cada guerra, e incluso durante la guerra y sin guerra, se las viola reiteradamente, se les falta al respeto, se las maltrata. En Troyanas invitamos a todas esas mujeres míticas
amb Aitana Sánchez Gijón Ernesto Alterio, Alba Flores Maggie Civantos, Pepa López Míriam Iscla i Gabriela Flores Producció Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida Teatro Español i Rovima Producciones
que los ganadores se repartieron después de la Guerra de Troya como un botín, decidiendo impunemente sobre su vida y su futuro. Les pedimos que se expliquen.
La crítica ha dit
Les queremos dar la oportunidad de que nos cuenten qué pasó de verdad y qué sintieron ellas, bajo su punto
“Aitana ofrece una interpretación
de vista y su forma de sentir. Y después de haberlas
descarnada, plena de energía y rabia”
escuchado, tendremos, finalmente, la oportunidad
José Luis Romo, El Mundo
de juzgarlas.
“Un montaje lleno de poesía” Carme Portaceli
Julio Bravo, Abc
11
Troyanas
“
d’Eurípides
Es evidente que los mitos griegos siguen haciendo oír su voz en la sociedad: en la pintura, en las representaciones
Teatre Romea Març 2018 Carme Portaceli dóna veu a les dones víctimes de totes les guerres.
Versió Alberto Conejero Direcció Carme Portaceli
teatrales, en la literatura... Las tragedias muestran un orden y la relación entre el individuo y la sociedad, ese pecado contra el bienestar social que ha creado el individuo cuando se deja llevar por sus sentimientos más brutales. Hoy seguimos viendo cómo las mujeres son seres de segunda categoría a las que no importa excesivamente lo que les suceda: después de cada guerra, e incluso durante la guerra y sin guerra, se las viola reiteradamente, se les falta al respeto, se las maltrata. En Troyanas invitamos a todas esas mujeres míticas
amb Aitana Sánchez Gijón Ernesto Alterio, Alba Flores Maggie Civantos, Pepa López Míriam Iscla i Gabriela Flores Producció Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida Teatro Español i Rovima Producciones
que los ganadores se repartieron después de la Guerra de Troya como un botín, decidiendo impunemente sobre su vida y su futuro. Les pedimos que se expliquen.
La crítica ha dit
Les queremos dar la oportunidad de que nos cuenten qué pasó de verdad y qué sintieron ellas, bajo su punto
“Aitana ofrece una interpretación
de vista y su forma de sentir. Y después de haberlas
descarnada, plena de energía y rabia”
escuchado, tendremos, finalmente, la oportunidad
José Luis Romo, El Mundo
de juzgarlas.
“Un montaje lleno de poesía” Carme Portaceli
Julio Bravo, Abc
11
Èdip
Teatre Romea Abril / juny 2018
de Sòfocles Versió Jeroni Rubió Dramatúrgia Jeroni Rubió, Oriol Broggi i Marc Artigau Direcció Oriol Broggi
Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la
amb Julio Manrique, Carles Martínez, Marc Rius, Marissa Jossa, Kao Chen Min Miquel Gelabert, Clara de Ramon
i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei
Producció Teatre Romea
Parlem amb Oriol Broggi
vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia de Corint, Pòlib mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també
“
la seva pròpia mare.
Una història sobre el destí i la lluita de l’ésser humà contra si mateix.
Quina és la màgia
Una línia de força extraordinària uneix l’Èdip d’aleshores, dels
dels clàssics?
temps de Sòfocles, i el d’ara, dels nostres temps. Els actors i
Els clàssics ens parlen
actrius, dalt d’una escena despullada, sorgeixen amb una energia
de la nostra identitat, de
imparable. Allò que diuen els personatges, allò que fan, forma
nosaltres mateixos, sota la
part d’una peripècia que ens manté enganxats i, no sabem com,
capa del temps acumulat.
comencem a pensar en l’essència de qui som nosaltres.
Hi ha arguments, poesia,
Aquest mite ens porta a això: una recerca imparable cap a la
situacions, que no deixen mai
nostra pròpia identitat.
impassibles tant els qui
Èdip no sap res d’ell mateix i, en canvi, creu saber-ho tot.
l’escolten com els qui la
L’Oracle ha canviat la seva vida i el porta irresolublement cap a la
veuen.
tragèdia. Busca la manera de ser virtuós, bondadós i just. Just per a ell i per al seu poble. Som a l’inici dels temps, quan
Què proposes a Èdip?
s’està forjant la nostra societat, quan la identitat col·lectiva i
Un text antic, elevat,
individual és una idea indissoluble.
però dit amb frescor.
La possibilitat de treballar amb Julio Manrique i la resta d’actors
Volem que l’espectador
és un regal que els déus em deparen. Que una productora com
se sorprengui d’estar gaudint
Focus em faciliti totes les eines necessàries per aconseguir-ho, és
d’un text antic.
una il·lusió i motiu d’orgull. A tots ells ja els dono les gràcies per
I pensar en l’actor sol davant
avançat. Ens posem a treballar amb la màxima força i motivació,
el públic.
amb el màxim rigor possible per portar-vos aquesta tragèdia de
Sense floritures aparents.
Sòfocles que ha travessat el temps fins als nostres dies.
Només l’espectador, el teatre i el mite.
12
Oriol Broggi
13
Èdip
Teatre Romea Abril / juny 2018
de Sòfocles Versió Jeroni Rubió Dramatúrgia Jeroni Rubió, Oriol Broggi i Marc Artigau Direcció Oriol Broggi
Èdip regna a Tebes juntament amb la seva esposa Jocasta, la
amb Julio Manrique, Carles Martínez, Marc Rius, Marissa Jossa, Kao Chen Min Miquel Gelabert, Clara de Ramon
i només el seu càstig pot salvar la ciutat. Quan el rei
Producció Teatre Romea
Parlem amb Oriol Broggi
vídua de Lai, el rei mort. Quan la ciutat està colpejada per nombrosos mals, el poble demana ajuda al seu rei i ell els promet venjança. Des de Delfos, Creont porta una mala notícia: qui va matar Lai és el causant d’aquesta tragèdia de Corint, Pòlib mor, arriba la veritat: Èdip és el causant dels problemes de Tebes, perquè sense saber-ho ha mort el seu propi pare, el rei Lai, i Jocasta, amb qui s’ha casat i amb qui ha tingut quatre fills, és també
“
la seva pròpia mare.
Una història sobre el destí i la lluita de l’ésser humà contra si mateix.
Quina és la màgia
Una línia de força extraordinària uneix l’Èdip d’aleshores, dels
dels clàssics?
temps de Sòfocles, i el d’ara, dels nostres temps. Els actors i
Els clàssics ens parlen
actrius, dalt d’una escena despullada, sorgeixen amb una energia
de la nostra identitat, de
imparable. Allò que diuen els personatges, allò que fan, forma
nosaltres mateixos, sota la
part d’una peripècia que ens manté enganxats i, no sabem com,
capa del temps acumulat.
comencem a pensar en l’essència de qui som nosaltres.
Hi ha arguments, poesia,
Aquest mite ens porta a això: una recerca imparable cap a la
situacions, que no deixen mai
nostra pròpia identitat.
impassibles tant els qui
Èdip no sap res d’ell mateix i, en canvi, creu saber-ho tot.
l’escolten com els qui la
L’Oracle ha canviat la seva vida i el porta irresolublement cap a la
veuen.
tragèdia. Busca la manera de ser virtuós, bondadós i just. Just per a ell i per al seu poble. Som a l’inici dels temps, quan
Què proposes a Èdip?
s’està forjant la nostra societat, quan la identitat col·lectiva i
Un text antic, elevat,
individual és una idea indissoluble.
però dit amb frescor.
La possibilitat de treballar amb Julio Manrique i la resta d’actors
Volem que l’espectador
és un regal que els déus em deparen. Que una productora com
se sorprengui d’estar gaudint
Focus em faciliti totes les eines necessàries per aconseguir-ho, és
d’un text antic.
una il·lusió i motiu d’orgull. A tots ells ja els dono les gràcies per
I pensar en l’actor sol davant
avançat. Ens posem a treballar amb la màxima força i motivació,
el públic.
amb el màxim rigor possible per portar-vos aquesta tragèdia de
Sense floritures aparents.
Sòfocles que ha travessat el temps fins als nostres dies.
Només l’espectador, el teatre i el mite.
12
Oriol Broggi
13
L’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa Apropa Cultura, més de 4.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestionats pel Grup Focus. Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen
fundacióromea direcció: carles canut
PER A LES ARTS ESCÈNIQUES
de descomptes especials per als col·lectius beneficiaris del programa.
Una porta a la inclusió Un any més, el Grup Focus participa en el programa socioeducatiu dels equipaments culturals i aposta per fer la cultura accessible.
TEATRE CONDAL Desconcerto del 21/09 al 8/10 Los vecinos de arriba del 12 al 29/10 Block Party. James Brown tribute del 1 al 19/11 TEATRE GOYA Don Joan del 19/09 al 22/10 Prefiero que seamos amigos del 29/11 al 7/01 TEATRE ROMEA Ahora todo es noche del 20/09 al 15/10 España Ingobernable del 18 al 22/10 Autorretrato de un joven capitalista español 20 i 21/10 El laberinto mágico del 27/10 al 5/11 LA VILLARROEL La calavera de Connemara entre setmana del 16 /9 al 29/10
És una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.
“
Promovem la cultura catalana amb la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació de la societat civil.
Temporada 4/09 Conferència inaugural A càrrec de l’H. Sr. Santi Vila, conseller d’Empresa i Coneixement Teatre Romea
Fes-te mecenes del Romea! Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea: • Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà • Gaudiràs d’invitacions a les estrenes • Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat. Amb una aportació anual a partir de 200 € pots tenir un paper actiu en el desenvolupamentde la nostra cultura. Per a més informació:
info@fundacioromea.cat 93 318 14 31
2017-2018 31/10 Concert memorial 2017 Confederació Sardanista de Catalunya Teatre Romea
2/10 Homenatge a Joan Capri Teatre Romea
13/11 Lectura dramatitzada En col·laboració amb Amics dels clàssics Teatre Condal
9/10 Lectura dramatitzada Andorra de Max Frisch Teatre Romea
15/01/2018 Lectura dramatitzada L’auca del senyor Rusiñol de Miquel Pujadó Teatre Romea
L’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa Apropa Cultura, més de 4.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestionats pel Grup Focus. Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen
fundacióromea direcció: carles canut
PER A LES ARTS ESCÈNIQUES
de descomptes especials per als col·lectius beneficiaris del programa.
Una porta a la inclusió Un any més, el Grup Focus participa en el programa socioeducatiu dels equipaments culturals i aposta per fer la cultura accessible.
TEATRE CONDAL Desconcerto del 21/09 al 8/10 Los vecinos de arriba del 12 al 29/10 Block Party. James Brown tribute del 1 al 19/11 TEATRE GOYA Don Joan del 19/09 al 22/10 Prefiero que seamos amigos del 29/11 al 7/01 TEATRE ROMEA Ahora todo es noche del 20/09 al 15/10 España Ingobernable del 18 al 22/10 Autorretrato de un joven capitalista español 20 i 21/10 El laberinto mágico del 27/10 al 5/11 LA VILLARROEL La calavera de Connemara entre setmana del 16 /9 al 29/10
És una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la reflexió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.
“
Promovem la cultura catalana amb la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació de la societat civil.
Temporada 4/09 Conferència inaugural A càrrec de l’H. Sr. Santi Vila, conseller d’Empresa i Coneixement Teatre Romea
Fes-te mecenes del Romea! Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea: • Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà • Gaudiràs d’invitacions a les estrenes • Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat. Amb una aportació anual a partir de 200 € pots tenir un paper actiu en el desenvolupamentde la nostra cultura. Per a més informació:
info@fundacioromea.cat 93 318 14 31
2017-2018 31/10 Concert memorial 2017 Confederació Sardanista de Catalunya Teatre Romea
2/10 Homenatge a Joan Capri Teatre Romea
13/11 Lectura dramatitzada En col·laboració amb Amics dels clàssics Teatre Condal
9/10 Lectura dramatitzada Andorra de Max Frisch Teatre Romea
15/01/2018 Lectura dramatitzada L’auca del senyor Rusiñol de Miquel Pujadó Teatre Romea
PICA DE MANS
ARRÍTMIA DE RUMBA
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
de Marta Buchaca. Direcció Jordi Andújar. Teatre musical. A partir de 4 anys 28 i 29 de desembre, 3 i 4 de gener
EL PETIT DALÍ I EL CAMÍ CAP ALS SOMNIS
d’Anna Obiols i Subi. Direcció Lluís Juanet A partir de 4 anys. Teatre musical 1, 2, 4 i 11 de febrer No us perdeu aquest tresor: un espectacle amb música on l’humor, la fantasia i una gran dosi d’imaginació ens faran viatjar en el peculiar món de Salvador Dalí.
PINTAMÚSICA
de Berta Ros, Lorena Lliró i Gisela Juanet De 0 a 3 anys. Teatre + art + música 20 i 21 de gener Un quadre blanc, quatre colors i música clàssica i popular en directe són els ingredients principals d’aquesta experiència creativa per a nadons i els seus acompanyants.
16
Cia. Tico Taco Teca Audició pedagògica per a escoles. De 8 a 14 anys. 19 d’octubre de 2017
Descobrim el llenguatge del ritme i els instruments de percussió en un concert que ens transportarà diferents èpoques i indrets.
La rumba catalana és la protagonista d’aquesta experiència entretinguda i estimulant que potencia la creativitat i la descoberta musical.
POSA MÚSICA A... BUSTER KEATON
1, 2, 3 ... I RONDALLA VA, RONDALLA VE
Torna el musical de l’Alicia del segle XXI! L’Alícia no veu el conill blanc perquè està enganxada al telèfon mòbil. Aquest li roba i ella el persegueix per recuperar-lo.
CINEMÚSICA
de Berta Ros i Gisela Juanet. Direcció Dani Coma De 0 a 3 anys. Teatre + cinema + música 3, 4, 10 i 11 de març Veniu a gaudir d’un petit homenatge al cinema mut, on la música en directe us guiarà per unes històries plenes d’emocions que ens recordaran escenes úniques de la història del cinema en blanc i negre.
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. De 3 a 8 anys. 15 de març de 2018
December Quintet Audició pedagògica per a escoles. A partir de 6 anys. 12 d’abril de 2018
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. A partir de 3 anys. 8 de febrer de 2018
Quina relació tenen la música i les pel·lícules? Vine a descobrir-ho en aquest espectacle educatiu entorn del cinema mut i la creació de bandes sonores.
Una proposta participativa, que fa descobrir als nens els principals elements que defineixen la música: ritmes, instruments i creació de cançons.
LA FESTA DEL TEMPS
VIOLINSTASTIK
Duo Tocatta Audició pedagògica per a escoles. A partir de 6 anys. 22 de febrer de 2018 Un espectacle dinàmic i divertit que recorre la història de la música clàssica en clau d’humor de la mà d’un violinista i un pianista.
TUBS DEL MÓN
Cia. Bufa & Sons Audició pedagògica per a escoles. De 6 a 14 anys. 1 de març de 2018 Un concert-taller en què crearem música a través del reciclatge d’objectes quotidians, com una escombra, una crossa, una escala, una regadora, una cadira o un maó.
Cia. Xiula Audició pedagògica per a escoles. A partir de 8 anys. 26 d’abril de 2018 La música és emoció i ànima, la nostra acompanyant en el viatge de viure, créixer i esdevenir qui som. Una posada en escena actual que combina música electrònica i acústica amb audiovisual.
QUIN VIATGE! HISTÒRIA DE LA MÚSICA MODERNA
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. De 8 a 12 anys. 17 de maig de 2018 En clau d’humor i en un to distès tindreu l’oportunitat de conèixer la història de la música popular del s. XX de la mà de quatre músics a l'escenari i una videoprojecció d'allò més curiosa i divertida.
PICA DE MANS
ARRÍTMIA DE RUMBA
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
de Marta Buchaca. Direcció Jordi Andújar. Teatre musical. A partir de 4 anys 28 i 29 de desembre, 3 i 4 de gener
EL PETIT DALÍ I EL CAMÍ CAP ALS SOMNIS
d’Anna Obiols i Subi. Direcció Lluís Juanet A partir de 4 anys. Teatre musical 1, 2, 4 i 11 de febrer No us perdeu aquest tresor: un espectacle amb música on l’humor, la fantasia i una gran dosi d’imaginació ens faran viatjar en el peculiar món de Salvador Dalí.
PINTAMÚSICA
de Berta Ros, Lorena Lliró i Gisela Juanet De 0 a 3 anys. Teatre + art + música 20 i 21 de gener Un quadre blanc, quatre colors i música clàssica i popular en directe són els ingredients principals d’aquesta experiència creativa per a nadons i els seus acompanyants.
16
Cia. Tico Taco Teca Audició pedagògica per a escoles. De 8 a 14 anys. 19 d’octubre de 2017
Descobrim el llenguatge del ritme i els instruments de percussió en un concert que ens transportarà diferents èpoques i indrets.
La rumba catalana és la protagonista d’aquesta experiència entretinguda i estimulant que potencia la creativitat i la descoberta musical.
POSA MÚSICA A... BUSTER KEATON
1, 2, 3 ... I RONDALLA VA, RONDALLA VE
Torna el musical de l’Alicia del segle XXI! L’Alícia no veu el conill blanc perquè està enganxada al telèfon mòbil. Aquest li roba i ella el persegueix per recuperar-lo.
CINEMÚSICA
de Berta Ros i Gisela Juanet. Direcció Dani Coma De 0 a 3 anys. Teatre + cinema + música 3, 4, 10 i 11 de març Veniu a gaudir d’un petit homenatge al cinema mut, on la música en directe us guiarà per unes històries plenes d’emocions que ens recordaran escenes úniques de la història del cinema en blanc i negre.
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. De 3 a 8 anys. 15 de març de 2018
December Quintet Audició pedagògica per a escoles. A partir de 6 anys. 12 d’abril de 2018
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. A partir de 3 anys. 8 de febrer de 2018
Quina relació tenen la música i les pel·lícules? Vine a descobrir-ho en aquest espectacle educatiu entorn del cinema mut i la creació de bandes sonores.
Una proposta participativa, que fa descobrir als nens els principals elements que defineixen la música: ritmes, instruments i creació de cançons.
LA FESTA DEL TEMPS
VIOLINSTASTIK
Duo Tocatta Audició pedagògica per a escoles. A partir de 6 anys. 22 de febrer de 2018 Un espectacle dinàmic i divertit que recorre la història de la música clàssica en clau d’humor de la mà d’un violinista i un pianista.
TUBS DEL MÓN
Cia. Bufa & Sons Audició pedagògica per a escoles. De 6 a 14 anys. 1 de març de 2018 Un concert-taller en què crearem música a través del reciclatge d’objectes quotidians, com una escombra, una crossa, una escala, una regadora, una cadira o un maó.
Cia. Xiula Audició pedagògica per a escoles. A partir de 8 anys. 26 d’abril de 2018 La música és emoció i ànima, la nostra acompanyant en el viatge de viure, créixer i esdevenir qui som. Una posada en escena actual que combina música electrònica i acústica amb audiovisual.
QUIN VIATGE! HISTÒRIA DE LA MÚSICA MODERNA
Cia. Pentina el gat Audició pedagògica per a escoles. De 8 a 12 anys. 17 de maig de 2018 En clau d’humor i en un to distès tindreu l’oportunitat de conèixer la història de la música popular del s. XX de la mà de quatre músics a l'escenari i una videoprojecció d'allò més curiosa i divertida.
Si l’última temporada del Teatre Goya ha estat fantàstica -una de les millors, si no la millor, des que es va inaugurar el teatre-, no resulta agosarat predir que la temporada vinent estarà a l’altura i fins i tot una mica més amunt. Amb aquest ànim l’hem confegit, tenint present allò que diu: “qui no s’arrisca no pisca”. Anem a pams. Començarem recuperant un dels èxits de la Barcelona de ja fa dos anys, Don Joan de Molière, dirigit per David Selvas i amb en Julio Manrique fent el personatge del títol. Molta gent la va veure i en va fer un èxit al TNC, però encara molta més gent es va quedar al carrer, sense entrada. Ara, al Goya – “de Joans, Josep i ases, n’hi ha a totes les cases”- , podran gaudir-la els qui no ho van poder fer, i gaudir-la de nou els qui en tenen bon record i volen refrescar-la. Després el Goya rebrà amb els braços oberts Núria Espert i Mario Gas, els quals mai fins ara havien treballat en aquest teatre. Incendios, de Wajdi Mouawad, que ha omplert fins a vessar els teatres d’arreu on ha passat, arriba al Goya sumant els esforços i les ganes dels responsables, tant del teatre com de la seva producció i direcció. Poques vegades haurem tingut un espectacle tan desitjat. Poques vegades hem fet tant (“Qui no plora, no mama”) per tenir
Don Joan
“
Teatre Goya Setembre / octubre 2017
de Molière
Julio Manrique interpreta al personatge més cràpula i seductor de la història del teatre.
Traducció Cristina Genebat Direcció David Selvas amb Julio Manrique, Manel Sans Lluís Marco, Sandra Monclús Anna Azcona, Javi Beltrán Nausicaa Bonnín i Jordi Collet Producció Teatre Nacional de Catalunya, La Brutal i Focus
.un espectacle tan aplaudit. Aquesta versió castellana de l’obra que el públic de Barcelona ja coneix en català, arribarà al Goya per commocionar-lo de nou –emocionar, es queda curt com a propòsitamb una companyia que és, tot alhora, un cop de puny a l’estómac,
Josep Maria
un gust de fel a la gola i un raig de llum al cervell. Per divertir-nos les festes de Nadal (“per Nadal, qui res no estrena, res no val”), i els dies d’abans i després, Lolita Flores, que ja va
Pou
omplir el Goya dues vegades, en solitari, amb La plaza del Diamante, tornarà ara acompanyada de Luis Mottola, per estrenar Prefiero que seamos amigos de l’autor francès Laurent Ruquier, un
Director artístic del Teatre Goya
humorista molt popular i reconegut a França pels seus xous a la televisió i que triomfa ara també amb aquesta incursió al teatre de comèdia. I a mitjans de gener, Moby Dick. Un espectacle basat en la genial novel·la de Herman Melville, que fa mesos que bull en els caps d’Andrés Lima i Juan Cavestany, i en el qual creiem molt tots els implicats, del primer a l’últim de l’equip del Goya. Un esforç gegant de producció pròpia, fent cas a allò de: “qui vulgui peix que es mulli el cul”, mai millor dit. Després, ja en la recta final de la temporada, un retorn anunciat: Art de Yasmina Reza, que no va exhaurir encara el seu públic en la
La crítica ha dit
temporada anterior i que, amb els mateixos actors que van fer feliços 85.312 espectadors tornarà al Goya -“roda el món i torna allà on you were born”- després d’haver girat per tot Catalunya. Amb això anunciat, tenim ja els ulls posats –“qui dia passa, any empeny”- al setembre de 2018, quan aquest nou Teatre Goya farà els 10 primers anys de vida. Gràcies a tots!
David Selvas dirigeix una adaptació actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor de la literatura universal.
i un magnífic Manrique”
Una revisió contemporània de Don Joan,
José Carlos Sorribes, El Periódico
un dels mites de la modernitat europea.
“Manrique resol amb excel·lència
Julio Manrique protagonitza el clàssic
el perfil amoral del personatge”
de Molière, que va convertir el seu llibertí en un home decidit a enfrontar-se a les pors
18
“Una agosarada proposta
Joan-Anton Benach, La Vanguardia
metafísiques, disposat a defensar
“Un Don Joan modern transgressor”
a qualsevol preu la llibertat del pensament.
Maria José Ragué, El Mundo
19
Si l’última temporada del Teatre Goya ha estat fantàstica -una de les millors, si no la millor, des que es va inaugurar el teatre-, no resulta agosarat predir que la temporada vinent estarà a l’altura i fins i tot una mica més amunt. Amb aquest ànim l’hem confegit, tenint present allò que diu: “qui no s’arrisca no pisca”. Anem a pams. Començarem recuperant un dels èxits de la Barcelona de ja fa dos anys, Don Joan de Molière, dirigit per David Selvas i amb en Julio Manrique fent el personatge del títol. Molta gent la va veure i en va fer un èxit al TNC, però encara molta més gent es va quedar al carrer, sense entrada. Ara, al Goya – “de Joans, Josep i ases, n’hi ha a totes les cases”- , podran gaudir-la els qui no ho van poder fer, i gaudir-la de nou els qui en tenen bon record i volen refrescar-la. Després el Goya rebrà amb els braços oberts Núria Espert i Mario Gas, els quals mai fins ara havien treballat en aquest teatre. Incendios, de Wajdi Mouawad, que ha omplert fins a vessar els teatres d’arreu on ha passat, arriba al Goya sumant els esforços i les ganes dels responsables, tant del teatre com de la seva producció i direcció. Poques vegades haurem tingut un espectacle tan desitjat. Poques vegades hem fet tant (“Qui no plora, no mama”) per tenir
Don Joan
“
Teatre Goya Setembre / octubre 2017
de Molière
Julio Manrique interpreta al personatge més cràpula i seductor de la història del teatre.
Traducció Cristina Genebat Direcció David Selvas amb Julio Manrique, Manel Sans Lluís Marco, Sandra Monclús Anna Azcona, Javi Beltrán Nausicaa Bonnín i Jordi Collet Producció Teatre Nacional de Catalunya, La Brutal i Focus
.un espectacle tan aplaudit. Aquesta versió castellana de l’obra que el públic de Barcelona ja coneix en català, arribarà al Goya per commocionar-lo de nou –emocionar, es queda curt com a propòsitamb una companyia que és, tot alhora, un cop de puny a l’estómac,
Josep Maria
un gust de fel a la gola i un raig de llum al cervell. Per divertir-nos les festes de Nadal (“per Nadal, qui res no estrena, res no val”), i els dies d’abans i després, Lolita Flores, que ja va
Pou
omplir el Goya dues vegades, en solitari, amb La plaza del Diamante, tornarà ara acompanyada de Luis Mottola, per estrenar Prefiero que seamos amigos de l’autor francès Laurent Ruquier, un
Director artístic del Teatre Goya
humorista molt popular i reconegut a França pels seus xous a la televisió i que triomfa ara també amb aquesta incursió al teatre de comèdia. I a mitjans de gener, Moby Dick. Un espectacle basat en la genial novel·la de Herman Melville, que fa mesos que bull en els caps d’Andrés Lima i Juan Cavestany, i en el qual creiem molt tots els implicats, del primer a l’últim de l’equip del Goya. Un esforç gegant de producció pròpia, fent cas a allò de: “qui vulgui peix que es mulli el cul”, mai millor dit. Després, ja en la recta final de la temporada, un retorn anunciat: Art de Yasmina Reza, que no va exhaurir encara el seu públic en la
La crítica ha dit
temporada anterior i que, amb els mateixos actors que van fer feliços 85.312 espectadors tornarà al Goya -“roda el món i torna allà on you were born”- després d’haver girat per tot Catalunya. Amb això anunciat, tenim ja els ulls posats –“qui dia passa, any empeny”- al setembre de 2018, quan aquest nou Teatre Goya farà els 10 primers anys de vida. Gràcies a tots!
David Selvas dirigeix una adaptació actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor de la literatura universal.
i un magnífic Manrique”
Una revisió contemporània de Don Joan,
José Carlos Sorribes, El Periódico
un dels mites de la modernitat europea.
“Manrique resol amb excel·lència
Julio Manrique protagonitza el clàssic
el perfil amoral del personatge”
de Molière, que va convertir el seu llibertí en un home decidit a enfrontar-se a les pors
18
“Una agosarada proposta
Joan-Anton Benach, La Vanguardia
metafísiques, disposat a defensar
“Un Don Joan modern transgressor”
a qualsevol preu la llibertat del pensament.
Maria José Ragué, El Mundo
19
Teatre Goya
Incendios de Wajdi Mouawad
Octubre / novembre 2017
Mario Gas sacseja el públic amb aquesta impactant tragèdia contemporània.
Prefiero que seamos amigos de Laurent Ruquier
Teatre Goya Novembre 2017 / gener 2018
Versió Tamzin Townsend / Chema Rodríguez-Calderón Direcció Tamzin Townsend amb Lolita Flores i Luis Mottola
“
Producció Pentación, Focus i Verteatro
Una comèdia sobre l’amor i l’amistat protagonitzada per Lolita Flores.
Direcció Mario Gas amb Nuria Espert, Laia Marull Candela Serrat, Álex García Ramón Barea, Alberto Iglesias Lucia Barrado i Germán Torres
“
Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes. Wajdi Mouawad
Producció Teatro de La Abadía i Ysarca Producciones
La infantesa és un ganivet clavat a la gola
En esta entrañable comedia francesa vemos a dos
“No one loves a Fairy When she’s forty”
Una dona acaba de morir. Es deia Nawal Marwan.
amigos, tan cercanos y tan cómodos en la compañía del
La lucha interna de la mujer segura de sí misma, hecha y
La crítica ha dit
I avui, en la lectura del testament, ella obre la porta
otro, que cuando uno de ellos quiere cambiar las reglas
derecha, independiente y satisfecha consigo misma que
al seu silenci i als seus secrets, als misteris dolorosos d'una
de la amistad, el otro está totalmente cegado y es
se enfrenta a la terrible inseguridad y el miedo de no ser
“Dirección impecable”
família. Ha deixat als seus bessons, Jeanne
incapaz de ver más allá. Aquí está servida la comedia.
nunca más deseada.
Luis María Ansón, El Mundo
i Simon, un quadern vermell, una jaqueta de tela verda i dos
La obra también plantea otro tema en el mundo
Las relaciones y la búsqueda del amor nunca son fáciles
sobres amb una petició plena de conseqüències, com dues
femenino; el abrupto cambio de estatus cuando pasas
y aquí disfrutamos de la odisea que es para Claudia y
caixes de Pandora, orígens de mals
de una cierta edad.
Valentín aprender a quererse. Con Lolita y Luis
i meravelles, el contingut de les quals arrossegarà
La sensación de ser repentinamente invisible para el
garantizamos una noche repleta de flores, deseos,
“Teatro puro”
els bessons cap a un passat desconegut, cap a un continent
sexo contrario.
carcajadas y sonrisas.
Juan Ignacio García Garzón, Abc
llunyà, cap a un segon naixement.
Como dice la antigua canción inglesa:
“Enorme Nuria Espert” Marcos Ordoñez, El País
20
Tamzin Townsend
21
Teatre Goya
Incendios de Wajdi Mouawad
Octubre / novembre 2017
Mario Gas sacseja el públic amb aquesta impactant tragèdia contemporània.
Prefiero que seamos amigos de Laurent Ruquier
Teatre Goya Novembre 2017 / gener 2018
Versió Tamzin Townsend / Chema Rodríguez-Calderón Direcció Tamzin Townsend amb Lolita Flores i Luis Mottola
“
Producció Pentación, Focus i Verteatro
Una comèdia sobre l’amor i l’amistat protagonitzada per Lolita Flores.
Direcció Mario Gas amb Nuria Espert, Laia Marull Candela Serrat, Álex García Ramón Barea, Alberto Iglesias Lucia Barrado i Germán Torres
“
Hi ha veritats que només poden ser revelades a condició de ser descobertes. Wajdi Mouawad
Producció Teatro de La Abadía i Ysarca Producciones
La infantesa és un ganivet clavat a la gola
En esta entrañable comedia francesa vemos a dos
“No one loves a Fairy When she’s forty”
Una dona acaba de morir. Es deia Nawal Marwan.
amigos, tan cercanos y tan cómodos en la compañía del
La lucha interna de la mujer segura de sí misma, hecha y
La crítica ha dit
I avui, en la lectura del testament, ella obre la porta
otro, que cuando uno de ellos quiere cambiar las reglas
derecha, independiente y satisfecha consigo misma que
al seu silenci i als seus secrets, als misteris dolorosos d'una
de la amistad, el otro está totalmente cegado y es
se enfrenta a la terrible inseguridad y el miedo de no ser
“Dirección impecable”
família. Ha deixat als seus bessons, Jeanne
incapaz de ver más allá. Aquí está servida la comedia.
nunca más deseada.
Luis María Ansón, El Mundo
i Simon, un quadern vermell, una jaqueta de tela verda i dos
La obra también plantea otro tema en el mundo
Las relaciones y la búsqueda del amor nunca son fáciles
sobres amb una petició plena de conseqüències, com dues
femenino; el abrupto cambio de estatus cuando pasas
y aquí disfrutamos de la odisea que es para Claudia y
caixes de Pandora, orígens de mals
de una cierta edad.
Valentín aprender a quererse. Con Lolita y Luis
i meravelles, el contingut de les quals arrossegarà
La sensación de ser repentinamente invisible para el
garantizamos una noche repleta de flores, deseos,
“Teatro puro”
els bessons cap a un passat desconegut, cap a un continent
sexo contrario.
carcajadas y sonrisas.
Juan Ignacio García Garzón, Abc
llunyà, cap a un segon naixement.
Como dice la antigua canción inglesa:
“Enorme Nuria Espert” Marcos Ordoñez, El País
20
Tamzin Townsend
21
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA
CONDAL
DESCONCERTO
GOYA
DON JOAN INCENDIOS
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA
ROMEA
EL LABERINTO MÁGICO CALÍGULA
GOYA
INCENDIOS PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
DESEMBRE
DON JOAN
AHORA TODO ES NOCHE ESPAÑA INGOBERNABLE AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL EL LABERINTO MÁGICO
ROMEA
ABRIL
GOYA
ROMEA
NOVEMBRE
AHORA TODO ES NOCHE
OCTUBRE
SETEMBRE
ROMEA
ROMEA
CALÍGULA ADOSSATS
GOYA
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
25 IL·LUSIONS MAG LARI
BLOCK PARTY. JAMES BROWN TRIBUTE 25 IL·LUSIONS MAG LARI
CONDAL
ADOSSATS
GOYA
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS MOBY DICK
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
ROMEA ADOSSATS
GOYA MOBY DICK
VILLARROEL
MARÇ
ROMEA
FEBRER
GENER
DESCONCERTO LOS VECINOS DE ARRIBA
ADOSSATS TROYANAS
GOYA MOBY DICK
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD BULL
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
25 IL·LUSIONS MAG LARI
ROMEA
CONDAL
ÈDIP
GOYA ART
VILLARROEL BULL FAIRFLY
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE 22
ROMEA ÈDIP
GOYA ART
VILLARROEL FAIRFLY
JULIOL
ROMEA
JUNY
MAIG
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
ÈDIP
GOYA MOBY DICK ART
VILLARROEL BULL
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
ESPECTACLES GREC 2018
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
23
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA
CONDAL
DESCONCERTO
GOYA
DON JOAN INCENDIOS
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA
ROMEA
EL LABERINTO MÁGICO CALÍGULA
GOYA
INCENDIOS PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
VILLARROEL
LA CALAVERA DE CONNEMARA LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
DESEMBRE
DON JOAN
AHORA TODO ES NOCHE ESPAÑA INGOBERNABLE AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL EL LABERINTO MÁGICO
ROMEA
ABRIL
GOYA
ROMEA
NOVEMBRE
AHORA TODO ES NOCHE
OCTUBRE
SETEMBRE
ROMEA
ROMEA
CALÍGULA ADOSSATS
GOYA
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
25 IL·LUSIONS MAG LARI
BLOCK PARTY. JAMES BROWN TRIBUTE 25 IL·LUSIONS MAG LARI
CONDAL
ADOSSATS
GOYA
PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS MOBY DICK
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
CONDAL
ROMEA ADOSSATS
GOYA MOBY DICK
VILLARROEL
MARÇ
ROMEA
FEBRER
GENER
DESCONCERTO LOS VECINOS DE ARRIBA
ADOSSATS TROYANAS
GOYA MOBY DICK
VILLARROEL
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD
LES NOIES DE MOSSBANK ROAD BULL
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
25 IL·LUSIONS MAG LARI
ROMEA
CONDAL
ÈDIP
GOYA ART
VILLARROEL BULL FAIRFLY
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE 22
ROMEA ÈDIP
GOYA ART
VILLARROEL FAIRFLY
JULIOL
ROMEA
JUNY
MAIG
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
ÈDIP
GOYA MOBY DICK ART
VILLARROEL BULL
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
ESPECTACLES GREC 2018
CONDAL
EL FANTASMA DE CANTERVILLE
23
Moby Dick de Herman Melville
Teatre Goya
Versió: Juan Cavestany Direcció: Andrés Lima Amb: Josep Maria Pou, resta de repartiment en curs
Gener / abril 2018
Producció: Focus En realidad Moby Dick es más la historia de Ahab, o
El capità Ahab és un dels grans
más bien la pesadilla de Ahab, que no es otra que la
personatges de la literatura universal. Un
ballena blanca y todo lo que significa... o no.
ésser que evidencia l'obsessió humana
La ballena blanca seguirá siendo un misterio, y creo
que va més enllà de la raó, capaç de
que esta palabra: "misterio", habla mucho de lo que
consumir la voluntat i eliminar qualsevol
es Moby Dick y la propia personalidad de Ahab, y
element bondadós de l'ànima.
me atrevería a extenderlo a la esencia misteriosa del
De Moby Dick s'han realitzat múltiples
ser humano. Cómo alguien tan lleno de maldad,
adaptacions, algunes més properes a
obsesión destructiva, violencia, odio, puede
l'original que d’altres. Aquest muntatge
suscitarnos empatía, incluso admiración a veces...
està inspirat en la solitària figura d'Ahab i
El carácter mítico de Ahab (es como un héroe
la seva lluita contra la balena. I convida
clásico, como Ulises) nos brinda la cara oscura del
l’espectador a fer un viatge a les
hombre y, a la vez, su caza, su rebelión contra la
profunditats de la bogeria d'un home
naturaleza es heroica y nos hace pensar que somos
capaç de tot per satisfer la seva
capaces de todo. Para lo bueno y para lo malo.
obstinació.
Andrés Lima
Una pregunta a Josep Maria Pou...
¿Qué nos atrae de la historia del
interpretar al capità Ahab l’any
capitán Ahab?
que celebres 50 anys de
Esa mezcla de Héroe (en el sentido clásico y contemporáneo), y Villano. La descripción física de Ahab es la de alguien ligado al infierno (las referencias Bíblicas son constantes) y su enfrentamiento a la naturaleza es propia del Angel Caído, pero también del ser humano y de su curiosidad y rebeldía constante. La caída de Ahab, su herida nos acerca a un personaje que se autodefine como esencia del mal. El orgullo (la hibris griega) de Ahab, el intento de ser Dios superando a Dios, es una característica propia del Hombre, que lamentablemente nos aporta tantos desastres como hazañas.
els escenaris?
Un personatge nou i un espectacle més; és a dir, la continuïtat. D’entrada és un gran repte. Una lluita. Sé que m’he d’enfrontar a Ahab amb la mateixa passió, valentia i determinació que Ahab s’enfronta a la balena. Amb la mateixa bogeria. O potser, més i tot. Amb el desavantatge que tothom sap com acaba la novel·la, però, en aquest moment, encara no sabem com comença l’espectacle. Impacient, doncs, per pujar a la coberta del Pequod. 24
Una pregunta a Andrés Lima...
Què suposa per a tu
trajectòria professional sobre
Un espectacle total, valent i innovador.
“
Josep Maria Pou es posa a la pell del capità Ahab per relatar l'obsessió d'aquest vell llop de mar amb la gran balena blanca. 25
Moby Dick de Herman Melville
Teatre Goya
Versió: Juan Cavestany Direcció: Andrés Lima Amb: Josep Maria Pou, resta de repartiment en curs
Gener / abril 2018
Producció: Focus En realidad Moby Dick es más la historia de Ahab, o
El capità Ahab és un dels grans
más bien la pesadilla de Ahab, que no es otra que la
personatges de la literatura universal. Un
ballena blanca y todo lo que significa... o no.
ésser que evidencia l'obsessió humana
La ballena blanca seguirá siendo un misterio, y creo
que va més enllà de la raó, capaç de
que esta palabra: "misterio", habla mucho de lo que
consumir la voluntat i eliminar qualsevol
es Moby Dick y la propia personalidad de Ahab, y
element bondadós de l'ànima.
me atrevería a extenderlo a la esencia misteriosa del
De Moby Dick s'han realitzat múltiples
ser humano. Cómo alguien tan lleno de maldad,
adaptacions, algunes més properes a
obsesión destructiva, violencia, odio, puede
l'original que d’altres. Aquest muntatge
suscitarnos empatía, incluso admiración a veces...
està inspirat en la solitària figura d'Ahab i
El carácter mítico de Ahab (es como un héroe
la seva lluita contra la balena. I convida
clásico, como Ulises) nos brinda la cara oscura del
l’espectador a fer un viatge a les
hombre y, a la vez, su caza, su rebelión contra la
profunditats de la bogeria d'un home
naturaleza es heroica y nos hace pensar que somos
capaç de tot per satisfer la seva
capaces de todo. Para lo bueno y para lo malo.
obstinació.
Andrés Lima
Una pregunta a Josep Maria Pou...
¿Qué nos atrae de la historia del
interpretar al capità Ahab l’any
capitán Ahab?
que celebres 50 anys de
Esa mezcla de Héroe (en el sentido clásico y contemporáneo), y Villano. La descripción física de Ahab es la de alguien ligado al infierno (las referencias Bíblicas son constantes) y su enfrentamiento a la naturaleza es propia del Angel Caído, pero también del ser humano y de su curiosidad y rebeldía constante. La caída de Ahab, su herida nos acerca a un personaje que se autodefine como esencia del mal. El orgullo (la hibris griega) de Ahab, el intento de ser Dios superando a Dios, es una característica propia del Hombre, que lamentablemente nos aporta tantos desastres como hazañas.
els escenaris?
Un personatge nou i un espectacle més; és a dir, la continuïtat. D’entrada és un gran repte. Una lluita. Sé que m’he d’enfrontar a Ahab amb la mateixa passió, valentia i determinació que Ahab s’enfronta a la balena. Amb la mateixa bogeria. O potser, més i tot. Amb el desavantatge que tothom sap com acaba la novel·la, però, en aquest moment, encara no sabem com comença l’espectacle. Impacient, doncs, per pujar a la coberta del Pequod. 24
Una pregunta a Andrés Lima...
Què suposa per a tu
trajectòria professional sobre
Un espectacle total, valent i innovador.
“
Josep Maria Pou es posa a la pell del capità Ahab per relatar l'obsessió d'aquest vell llop de mar amb la gran balena blanca. 25
Teatre Goya
Art
Abril / juny 2018
de Yasmina Reza Torna el fenomen teatral Traducció Jordi Galceran Direcció Miquel Gorriz amb Pere Arquillué Francesc Orella i Lluís Villanueva
“Marc, sol. El meu amic Sergi ha comprat un quadre. És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc.
Producció Focus, Mola Produccions Bitò i Verteatro
El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques. El Sergi és amic meu de fa molt temps. És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg
La crítica ha dit “Un majúscul trio” José Carlos Sorribes, El Periódico "Impecable artilugio teatral para el lucimiento de sus protagonistas" Juan Carlos Olivares, El País "Hi ha diversió per estona” Joan-Anton Benach, La Vanguardia
i és amant de l’art. Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
“
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.”
Més de 80.000 espectadors durant la temporada passada!
27
Teatre Goya
Art
Abril / juny 2018
de Yasmina Reza Torna el fenomen teatral Traducció Jordi Galceran Direcció Miquel Gorriz amb Pere Arquillué Francesc Orella i Lluís Villanueva
“Marc, sol. El meu amic Sergi ha comprat un quadre. És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc.
Producció Focus, Mola Produccions Bitò i Verteatro
El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques. El Sergi és amic meu de fa molt temps. És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg
La crítica ha dit “Un majúscul trio” José Carlos Sorribes, El Periódico "Impecable artilugio teatral para el lucimiento de sus protagonistas" Juan Carlos Olivares, El País "Hi ha diversió per estona” Joan-Anton Benach, La Vanguardia
i és amant de l’art. Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
“
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.”
Més de 80.000 espectadors durant la temporada passada!
27
Tania Brenlle Directora artística de La Villarroel La temporada passada va acabar amb una fantàstica notícia per a La Villarroel: la nostra sala va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor sala teatral per la coherència en la seva aposta a la creació contemporània i per la qualitat artística de les propostes d’autoria local i internacional. I aquest fet ens va omplir de satisfacció!
Inestable
O cómo reírnos de nosotros y los miedos
de Andrés Caminos i Gadiel Sztryk Producció Bienal de Arte Joven de Buenos Aires, Sutottos i Mika Project
“
Ells ho passen malament. Però el públic esclata de riure.
La crítica ha dit “Una propuesta superadora” La Nación “El nuevo fenómeno del off porteño”
Una taca d'humitat, una trucada de telèfon, un llençol,
Clarín
qualsevol cosa pot donar corda a la paranoia d'aquests dos personatges. Ells, els de l'escenari, són dos tipus comuns,
En recollir el premi, vaig remarcar que la principal premissa per a la direcció artística d’un teatre parteix de la complicitat. Segueixo pensant que la complicitat és imprescindible, tant entre els artistes, els autors, els directors i els actors que a cada representació porten a terme aquest acte tan arriscat i emocionant com és una funció teatral; com amb el públic, aquest grup de valents que gosen allunyar-se una estona de les
l’0fflavillarroel
però que no poden ocultar les seves fòbies.
Febrer/març 2018
mínim de la vida quotidiana.
Que són moltes i semblen estar aguaitant-los en cada racó
omnipresents pantalles digitals i compartir amb altres persones l’energia inimitable de l’art en viu. I també la complicitat inestimable amb tot l’equip humà de gestió i de producció del teatre, sense el qual el funcionament de la sala seria impossible. Des de La Villarroel volem apostar per mantenir aquestes complicitats i insistir en el compromís amb la creació contemporània i amb una escriptura creativa que doni veu a situacions, preocupacions i personatges actuals, amb la mateixa exigència, reflexió i risc artístic de sempre. Així doncs, en les obres que us presentem per a la propera temporada les relacions humanes en totes les seves expressions seran les protagonistes. La calavera de Connemara de Martin McDonagh donarà el tret de sortida a la temporada, una comèdia negra protagonitzada per Pol López, Oriol Pla, Marta Millà i Xavi Sáez que, de la mà d’Iván Morales, ens endinsarà en els racons més obscurs de l’ànima d’un grup d’inadaptats entranyables i enginyosos. Les noies de Mossbank Road parlarà de l’amistat i de com aquesta
Mos Maiorum
(la costumbre de nuestros antepasados)
“
amb Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudín Coproducció Antic Teatre i CAET-TNT
Des de l'any 2000 més de 30.000 persones han mort al Mediterrani.
evoluciona sota la pressió del pas del temps. Sílvia Munt dirigirà aquesta brillant i intel·ligent peça de l’actriu i dramaturga anglesa Amelia Bullmore, amb la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. Bull de Mike Barlett reflexionarà sobre la crueltat del món laboral. Pau Roca assumirà la direcció
La crítica ha dit
d’aquest text mordaç que transita entre el mobbing a la feina i la mesquinesa humana, amb la interpretació
“Mos maiorum clama a escoltar
de Joan Carreras, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i Jordi Rico. I, finalment, tancarem la temporada amb
de persona a persona”
Fairfly de Joan Yago, l’èxit de la companyia La Calòrica, una comèdia crítica que versa sobre el valor que es
Recomana.cat
dona avui en dia al mite de l’emprenedoria. L’offLaVillarroel, creat per donar suport a propostes de creació nacional i llatinoamericana, presentarà dos espectacles de característiques diverses que comparteixen un marcat segell d’autor. Inestable d’Andrés Caminos, interpretada pel duo argentí Sutottos, el nou fenomen de l’off “porteño”. I l’obra La costumbre de nuestros antepasados de la companyia Mos Maiorum, que ens encararà amb el drama de la immigració. I res més, només donar les gràcies a tots els partners in crime de La Villarroel per voler ser còmplices
“Posa veu, literalment, al drama actual de la immigració” La Vanguardia
Una allau de persones que no para de créixer i que estan suficientment desesperades per arriscar la seva vida un cop i un altre per arribar a terres europees. Quantes veus són 30.000? Quantes mirades, quants gestos, quantes mans i quanta vida
l’0fflavillarroel
vol seguir intentant-ho?
Abril/maig 2018
Veure un gest, escoltar una paraula, tocar una mà?
Podem parar un moment? Podem escoltar una veu?
d'aquesta nova temporada. Us hi atreviu?
28
29
Tania Brenlle Directora artística de La Villarroel La temporada passada va acabar amb una fantàstica notícia per a La Villarroel: la nostra sala va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor sala teatral per la coherència en la seva aposta a la creació contemporània i per la qualitat artística de les propostes d’autoria local i internacional. I aquest fet ens va omplir de satisfacció!
Inestable
O cómo reírnos de nosotros y los miedos
de Andrés Caminos i Gadiel Sztryk Producció Bienal de Arte Joven de Buenos Aires, Sutottos i Mika Project
“
Ells ho passen malament. Però el públic esclata de riure.
La crítica ha dit “Una propuesta superadora” La Nación “El nuevo fenómeno del off porteño”
Una taca d'humitat, una trucada de telèfon, un llençol,
Clarín
qualsevol cosa pot donar corda a la paranoia d'aquests dos personatges. Ells, els de l'escenari, són dos tipus comuns,
En recollir el premi, vaig remarcar que la principal premissa per a la direcció artística d’un teatre parteix de la complicitat. Segueixo pensant que la complicitat és imprescindible, tant entre els artistes, els autors, els directors i els actors que a cada representació porten a terme aquest acte tan arriscat i emocionant com és una funció teatral; com amb el públic, aquest grup de valents que gosen allunyar-se una estona de les
l’0fflavillarroel
però que no poden ocultar les seves fòbies.
Febrer/març 2018
mínim de la vida quotidiana.
Que són moltes i semblen estar aguaitant-los en cada racó
omnipresents pantalles digitals i compartir amb altres persones l’energia inimitable de l’art en viu. I també la complicitat inestimable amb tot l’equip humà de gestió i de producció del teatre, sense el qual el funcionament de la sala seria impossible. Des de La Villarroel volem apostar per mantenir aquestes complicitats i insistir en el compromís amb la creació contemporània i amb una escriptura creativa que doni veu a situacions, preocupacions i personatges actuals, amb la mateixa exigència, reflexió i risc artístic de sempre. Així doncs, en les obres que us presentem per a la propera temporada les relacions humanes en totes les seves expressions seran les protagonistes. La calavera de Connemara de Martin McDonagh donarà el tret de sortida a la temporada, una comèdia negra protagonitzada per Pol López, Oriol Pla, Marta Millà i Xavi Sáez que, de la mà d’Iván Morales, ens endinsarà en els racons més obscurs de l’ànima d’un grup d’inadaptats entranyables i enginyosos. Les noies de Mossbank Road parlarà de l’amistat i de com aquesta
Mos Maiorum
(la costumbre de nuestros antepasados)
“
amb Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudín Coproducció Antic Teatre i CAET-TNT
Des de l'any 2000 més de 30.000 persones han mort al Mediterrani.
evoluciona sota la pressió del pas del temps. Sílvia Munt dirigirà aquesta brillant i intel·ligent peça de l’actriu i dramaturga anglesa Amelia Bullmore, amb la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. Bull de Mike Barlett reflexionarà sobre la crueltat del món laboral. Pau Roca assumirà la direcció
La crítica ha dit
d’aquest text mordaç que transita entre el mobbing a la feina i la mesquinesa humana, amb la interpretació
“Mos maiorum clama a escoltar
de Joan Carreras, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i Jordi Rico. I, finalment, tancarem la temporada amb
de persona a persona”
Fairfly de Joan Yago, l’èxit de la companyia La Calòrica, una comèdia crítica que versa sobre el valor que es
Recomana.cat
dona avui en dia al mite de l’emprenedoria. L’offLaVillarroel, creat per donar suport a propostes de creació nacional i llatinoamericana, presentarà dos espectacles de característiques diverses que comparteixen un marcat segell d’autor. Inestable d’Andrés Caminos, interpretada pel duo argentí Sutottos, el nou fenomen de l’off “porteño”. I l’obra La costumbre de nuestros antepasados de la companyia Mos Maiorum, que ens encararà amb el drama de la immigració. I res més, només donar les gràcies a tots els partners in crime de La Villarroel per voler ser còmplices
“Posa veu, literalment, al drama actual de la immigració” La Vanguardia
Una allau de persones que no para de créixer i que estan suficientment desesperades per arriscar la seva vida un cop i un altre per arribar a terres europees. Quantes veus són 30.000? Quantes mirades, quants gestos, quantes mans i quanta vida
l’0fflavillarroel
vol seguir intentant-ho?
Abril/maig 2018
Veure un gest, escoltar una paraula, tocar una mà?
Podem parar un moment? Podem escoltar una veu?
d'aquesta nova temporada. Us hi atreviu?
28
29
La Villarroel Setembre / novembre 2017
La calavera de Connemara de Martin McDonagh
Traducció Pau Gener Direcció Iván Morales amb Pol López, Marta Millà, Oriol Pla i Xavi Sáez Producció La Villarroel
“
L’èxit internacional arriba de la mà d’Iván Morales i un binomi d’alt voltatge artístic format per Pol López i Oriol Pla. Un thriller divertit i enginyós amb un equip artístic d’alt nivell.
Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara,
És l'encarregat de desenterrar els cadàvers
una comarca rural, verda i encara salvatge,
que ja fa més de set anys que descansen
a principis dels anys noranta.
al cementiri local. És una ocupació macabra,
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla
però algú l'ha de fer.
tenir una vida molt anodina, les seves
Cal fer espai per als morts nouvinguts.
activitats semblen limitar-se a beure poteen
Però aquest any no serà pas com els altres.
i petar la xerrada cada nit amb la seva veïna
Ha arribat el moment d'exhumar les restes
addicta al bingo, la tieta Maryjohnny,
de l'Oona. I els rumors que acusen al MIck
i a rebre la visita de tant en tant del Thomas,
d'haver estat el culpable voluntari de la seva
un policia local amb l’ambició
mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot
de convertir-se algun dia en un detectiu
entre els que ell considerava els seus amics.
triomfador com el seu admirat Colombo.
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà
Tant de bo el Mick encara tingués al seu costat
obligat a treballar amb companyia,
la seva difunta esposa, l'Oona.
i tindrà el pitjor dels ajudants possibles,
Ella era l'amor de la seva vida
el jove Mairtin, el bala perduda del poble,
i no passa dia que no la trobi a faltar.
que guarda més cops amagats dels que sembla.
Cada tardor, l'avorrida existència del Mick
Benvinguts a La calavera de Connemara,
pren un caire una mica sinistre:
una comèdia negra d'amor i ossos. Iván Morales
30
31
La Villarroel Setembre / novembre 2017
La calavera de Connemara de Martin McDonagh
Traducció Pau Gener Direcció Iván Morales amb Pol López, Marta Millà, Oriol Pla i Xavi Sáez Producció La Villarroel
“
L’èxit internacional arriba de la mà d’Iván Morales i un binomi d’alt voltatge artístic format per Pol López i Oriol Pla. Un thriller divertit i enginyós amb un equip artístic d’alt nivell.
Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara,
És l'encarregat de desenterrar els cadàvers
una comarca rural, verda i encara salvatge,
que ja fa més de set anys que descansen
a principis dels anys noranta.
al cementiri local. És una ocupació macabra,
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla
però algú l'ha de fer.
tenir una vida molt anodina, les seves
Cal fer espai per als morts nouvinguts.
activitats semblen limitar-se a beure poteen
Però aquest any no serà pas com els altres.
i petar la xerrada cada nit amb la seva veïna
Ha arribat el moment d'exhumar les restes
addicta al bingo, la tieta Maryjohnny,
de l'Oona. I els rumors que acusen al MIck
i a rebre la visita de tant en tant del Thomas,
d'haver estat el culpable voluntari de la seva
un policia local amb l’ambició
mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot
de convertir-se algun dia en un detectiu
entre els que ell considerava els seus amics.
triomfador com el seu admirat Colombo.
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà
Tant de bo el Mick encara tingués al seu costat
obligat a treballar amb companyia,
la seva difunta esposa, l'Oona.
i tindrà el pitjor dels ajudants possibles,
Ella era l'amor de la seva vida
el jove Mairtin, el bala perduda del poble,
i no passa dia que no la trobi a faltar.
que guarda més cops amagats dels que sembla.
Cada tardor, l'avorrida existència del Mick
Benvinguts a La calavera de Connemara,
pren un caire una mica sinistre:
una comèdia negra d'amor i ossos. Iván Morales
30
31
Les noies de Mossbank Road d’Amelia Bullmore
“
La Villarroel Novembre 2017 / març 2018 Com afecta la vida als llaços de les relacions? Sílvia Munt dirigeix aquesta divertida i reflexiva radiografia sobre l’amistat.
Una enginyosa tragicomèdia escrita, dirigida i interpretada per dones que parla
Traducció Roser Batalla Direcció Sílvia Munt
amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida.
amb Clara Segura,
Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla de l’amistat
Marta Marco,
que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants.
i Cristina Genebat Producció Bitò i La Villarroel
És en aquesta casa, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i tastaran la llibertat de poder descobrir qui són. El que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que les marcarà per a tota la vida. La Di, la Viv i la Rose són molt diferents, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar, una nova família. En aquesta època construiran, ja per sempre, el seu refugi (Mossbank) on sembla que res dolent els pot passar. Però el costat més fosc de la vida interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les seves decisions estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i determinaran les seves vides.
Rose
El pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què
és una estudiant d’història
Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior
de l’art, un esperit lliure.
que les acompanyarà sempre. El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.
Di és lesbiana, és amant de l’esport i estudia negocis. Viv és una estudiant de sociologia obsessionada per l’estètica
La crítica ha dit
i la feina. “Connecta emocionalment amb el públic i està enginyosament escrita” Michael Billington, The Guardian “Una peça entranyable, sorprenent, intel·ligent i divertida” Julie Carpenter, The Daily Express “Una barreja de calidesa, humor i tristesa molt especial” Charles Spencer, Telegraph
32
33
Les noies de Mossbank Road d’Amelia Bullmore
“
La Villarroel Novembre 2017 / març 2018 Com afecta la vida als llaços de les relacions? Sílvia Munt dirigeix aquesta divertida i reflexiva radiografia sobre l’amistat.
Una enginyosa tragicomèdia escrita, dirigida i interpretada per dones que parla
Traducció Roser Batalla Direcció Sílvia Munt
amb humor de l’amistat, l’amor, la solitud i la inevitabilitat de la vida.
amb Clara Segura,
Les noies de Mossbank Road és una història que ens parla de l’amistat
Marta Marco,
que sorgeix en un espai de llibertat com és un pis d’estudiants.
i Cristina Genebat Producció Bitò i La Villarroel
És en aquesta casa, entre els 18 i els 19 anys, que les tres protagonistes faran “l’estirada” juntes, i tastaran la llibertat de poder descobrir qui són. El que compartiran serà tan pur, tan de veritat, que les marcarà per a tota la vida. La Di, la Viv i la Rose són molt diferents, però acabaran fent d’aquesta casa una nova llar, una nova família. En aquesta època construiran, ja per sempre, el seu refugi (Mossbank) on sembla que res dolent els pot passar. Però el costat més fosc de la vida interromprà aquest flux de vida que és Mossbank. Aquest fet les afectarà profundament, fins al punt que a partir de llavors les seves decisions estaran d’alguna forma marcades per aquest succés i determinaran les seves vides.
Rose
El pis d’estudiants té un temps determinat de vida i arriba un punt en què
és una estudiant d’història
Mossbank deixarà de ser un lloc físic per convertir-se en un espai interior
de l’art, un esperit lliure.
que les acompanyarà sempre. El pas del temps serà implacable, però a elles sempre els quedarà Mossbank.
Di és lesbiana, és amant de l’esport i estudia negocis. Viv és una estudiant de sociologia obsessionada per l’estètica
La crítica ha dit
i la feina. “Connecta emocionalment amb el públic i està enginyosament escrita” Michael Billington, The Guardian “Una peça entranyable, sorprenent, intel·ligent i divertida” Julie Carpenter, The Daily Express “Una barreja de calidesa, humor i tristesa molt especial” Charles Spencer, Telegraph
32
33
La Villarroel
Bull
Març / maig 2018
de Mike Bartlett
Direcció Pau Roca amb Joan Carreras, Jordi Rico, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins Producció Sixto Paz Produccions i La Villarroel
Fairfly
Maig / juny 2018
de Joan Yago Direcció Israel Solà amb Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, i Vanessa Segura Producció La Calòrica amb el suport del Teatre Tantarantana
“ “
La Villarroel
Què s’ha de tenir en compte a l’hora d’engegar un projecte pel teu compte? Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa d’alimentació infantil on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella idea revolucionària que van tenir uns anys enrere?
Una sàtira agredolça sobre l’emprenedoria.
La crítica ha dit “Estupenda y feroz crónica sobre la crisis y el mito del "emprendedorismo". Ahí hay un éxito” Marcos Ordóñez, El País “Una de les millors comèdies de la temporada” Santi Fondevila, Ara
Una lliçó magistral sobre com funciona la conspiració.
Un text incisiu que camina sobre la prima línia que hi ha entre la política d’oficina i el bullying escolar. Bull ofereix
La crítica ha dit “Una producció emocionant, fascinant” Sam Marlowe, The Times
seients de primera fila en un ring en què tres treballadors
“Les espurnes salten en aquesta impressionant
lluiten per mantenir la seva feina.
producció”
En aquest sentit, aquest poderós text de Mike Bartlett
Alice Saville, Time Out
mostra la destrucció amb l’elegant i estudiada tècnica
“Una classe magistral de com funciona la
d’un torero assetjant un toro.
connivència” Susannah Clapp, The Guardian
55 minuts fascinants i realment incòmodes. 34
“Absorbent i divertida” Henry Hitchings, Evening Standard
35
La Villarroel
Bull
Març / maig 2018
de Mike Bartlett
Direcció Pau Roca amb Joan Carreras, Jordi Rico, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins Producció Sixto Paz Produccions i La Villarroel
Fairfly
Maig / juny 2018
de Joan Yago Direcció Israel Solà amb Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, i Vanessa Segura Producció La Calòrica amb el suport del Teatre Tantarantana
“ “
La Villarroel
Què s’ha de tenir en compte a l’hora d’engegar un projecte pel teu compte? Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa d’alimentació infantil on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella idea revolucionària que van tenir uns anys enrere?
Una sàtira agredolça sobre l’emprenedoria.
La crítica ha dit “Estupenda y feroz crónica sobre la crisis y el mito del "emprendedorismo". Ahí hay un éxito” Marcos Ordóñez, El País “Una de les millors comèdies de la temporada” Santi Fondevila, Ara
Una lliçó magistral sobre com funciona la conspiració.
Un text incisiu que camina sobre la prima línia que hi ha entre la política d’oficina i el bullying escolar. Bull ofereix
La crítica ha dit “Una producció emocionant, fascinant” Sam Marlowe, The Times
seients de primera fila en un ring en què tres treballadors
“Les espurnes salten en aquesta impressionant
lluiten per mantenir la seva feina.
producció”
En aquest sentit, aquest poderós text de Mike Bartlett
Alice Saville, Time Out
mostra la destrucció amb l’elegant i estudiada tècnica
“Una classe magistral de com funciona la
d’un torero assetjant un toro.
connivència” Susannah Clapp, The Guardian
55 minuts fascinants i realment incòmodes. 34
“Absorbent i divertida” Henry Hitchings, Evening Standard
35
Teatre Condal Desconcerto de Jordi Purtí
de
“
13 músics interpreten un repertori clàssic imprescindible en l’última experiència musical de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
Setembre / octubre 2017
Tot comença quan s’obre el teló i els músics són atrapats per sorpresa, a l’espera del director d’orquestra. Un a un van fent la seva presentació i interpreten una versió d’un clàssic de Mozart amb característiques musicals de diferents països i continents.
amb Carles Coll Costa, Naeon Kim Nacho Lezcano, Natalia Klymyshyn Cecília Burguera, David Sanmartí Tamara Caño, Sergi Ruíz, Queralt Garcia Carles Coll Bardés, Tigran Yeritsyan Mónica Cruzata i Dmitry Yaroslavtsev
Un cop arriba el director s’inicia la lluita entre
Producció
de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi
Orquestra de Cambra de l’Empordà i Jordi Purtí
abreviades, una persecució musical
el seu repertori i el de l’orquestra. Amb això es van alternant les dues propostes: repertori de partitura original i repertori a partir de l’original amb variacions i improvisacions. Hi ha una història d’amor i desamor, una lluita
i gestual, la platea que assaja, la venjança del director a través d’un comandament...
37
Teatre Condal Desconcerto de Jordi Purtí
de
“
13 músics interpreten un repertori clàssic imprescindible en l’última experiència musical de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
Setembre / octubre 2017
Tot comença quan s’obre el teló i els músics són atrapats per sorpresa, a l’espera del director d’orquestra. Un a un van fent la seva presentació i interpreten una versió d’un clàssic de Mozart amb característiques musicals de diferents països i continents.
amb Carles Coll Costa, Naeon Kim Nacho Lezcano, Natalia Klymyshyn Cecília Burguera, David Sanmartí Tamara Caño, Sergi Ruíz, Queralt Garcia Carles Coll Bardés, Tigran Yeritsyan Mónica Cruzata i Dmitry Yaroslavtsev
Un cop arriba el director s’inicia la lluita entre
Producció
de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi
Orquestra de Cambra de l’Empordà i Jordi Purtí
abreviades, una persecució musical
el seu repertori i el de l’orquestra. Amb això es van alternant les dues propostes: repertori de partitura original i repertori a partir de l’original amb variacions i improvisacions. Hi ha una història d’amor i desamor, una lluita
i gestual, la platea que assaja, la venjança del director a través d’un comandament...
37
Los vecinos de arriba
Teatre Condal Octubre 2017
by Brodas Bros
Direcció Cesc Gay
Una nit Ana i Julio conviden a sopar
amb Eva Hache, María Lanau
als seus veïns Gloria i Brian per ensenyar-los
Producció Elefant, Focus
Block Party
Novembre 2017
James Brown Tribute
de Cesc Gay
Josep Julien i Andrew Tarbet
Teatre Condal
el pis i agrair-los l'ajuda que els van donar quan es van instal·lar a l'edifici.
Els orígens del funk pugen a l’escenari de la mà de Brodas Bros i la banda Nación Funk All-Stars, que conviden l’espectador a viatjar per la música negra dels anys 80.
A mesura que passa la nit, Ana i Julio van descobrint les tendències sexuals dels
Una festa animada per l’espectacular
seus veïns, fet que els porta a replantejar-se
dansa urbana de Brodas Bros i conduïda
la seva pròpia relació de parella, que està
per la banda Nación Funk All Stars, capitanejada
plena de retrets i immersa en una monotonia.
per Lalo López (Fundación Toni Manero).
L'enfrontament amb els veïns i entre
6 ballarins, 6 músics i 2 cantants portaran
ells dos, els portarà al límit "Los vecinos de arriba es una comedia de las que
al teatre l’energia del hip hop que va néixer gràcies
i els farà prendre decisions definitives
escasean, consigue divertir y estimularnos"
a les festes Block Party organitzades
sobre la seva relació.
per DJ’s de Nova York com Cool Herc,
i Pentación
La crítica ha dit
Roberto Herrero, Diario Vasco "Cesc Gay dirige estupendamente a los actores" Juan Ignacio García Garzón, ABC “Teatro lleno y feliz y algo que hacía tiempo que no veía: el público aplaudiendo réplicas” Marcos Ordóñez, El País “La caja de las risas se abre pronto en una pieza con buen ritmo y un gran reparto” Jose Carlos Sorribes, El Periódico
“
Africa Bambata o Grandmaster Flaix. Després de Pere i el llop amb música
Més de 180.000 espectadors ja l’han vista!
clàssica, Vibra amb percussió, Br2 amb electrònica... els Brodas Bros tornen als orígens del funk dels 80: James Brown, Aretha Franklin, Kool & The Gang i molts més.
“
Amb hits com “Sex Machine” o “California Love” us faran saltar de la cadira i ballar!
El millor tribut de dansa urbana a la música negra.
Direcció artística Lluc Fruitós amb Berta Pons, Clara Pons, Pol Fruitós, Lluc Fruitós, Marc Carrizo Banda Nación Funk All-Stars Producció Sara Manzano i Marta Guzmán
38
39
Los vecinos de arriba
Teatre Condal Octubre 2017
by Brodas Bros
Direcció Cesc Gay
Una nit Ana i Julio conviden a sopar
amb Eva Hache, María Lanau
als seus veïns Gloria i Brian per ensenyar-los
Producció Elefant, Focus
Block Party
Novembre 2017
James Brown Tribute
de Cesc Gay
Josep Julien i Andrew Tarbet
Teatre Condal
el pis i agrair-los l'ajuda que els van donar quan es van instal·lar a l'edifici.
Els orígens del funk pugen a l’escenari de la mà de Brodas Bros i la banda Nación Funk All-Stars, que conviden l’espectador a viatjar per la música negra dels anys 80.
A mesura que passa la nit, Ana i Julio van descobrint les tendències sexuals dels
Una festa animada per l’espectacular
seus veïns, fet que els porta a replantejar-se
dansa urbana de Brodas Bros i conduïda
la seva pròpia relació de parella, que està
per la banda Nación Funk All Stars, capitanejada
plena de retrets i immersa en una monotonia.
per Lalo López (Fundación Toni Manero).
L'enfrontament amb els veïns i entre
6 ballarins, 6 músics i 2 cantants portaran
ells dos, els portarà al límit "Los vecinos de arriba es una comedia de las que
al teatre l’energia del hip hop que va néixer gràcies
i els farà prendre decisions definitives
escasean, consigue divertir y estimularnos"
a les festes Block Party organitzades
sobre la seva relació.
per DJ’s de Nova York com Cool Herc,
i Pentación
La crítica ha dit
Roberto Herrero, Diario Vasco "Cesc Gay dirige estupendamente a los actores" Juan Ignacio García Garzón, ABC “Teatro lleno y feliz y algo que hacía tiempo que no veía: el público aplaudiendo réplicas” Marcos Ordóñez, El País “La caja de las risas se abre pronto en una pieza con buen ritmo y un gran reparto” Jose Carlos Sorribes, El Periódico
“
Africa Bambata o Grandmaster Flaix. Després de Pere i el llop amb música
Més de 180.000 espectadors ja l’han vista!
clàssica, Vibra amb percussió, Br2 amb electrònica... els Brodas Bros tornen als orígens del funk dels 80: James Brown, Aretha Franklin, Kool & The Gang i molts més.
“
Amb hits com “Sex Machine” o “California Love” us faran saltar de la cadira i ballar!
El millor tribut de dansa urbana a la música negra.
Direcció artística Lluc Fruitós amb Berta Pons, Clara Pons, Pol Fruitós, Lluc Fruitós, Marc Carrizo Banda Nación Funk All-Stars Producció Sara Manzano i Marta Guzmán
38
39
25 Il·lusions Mag Lari
“
25 anys, 25 trucs, 25 il·lusions. El Mag Lari torna amb més màgia que mai per celebrar un quart de segle dalt de l’escenari amb un espectacle que deixarà sense respiració pel seu ritme frenètic i per la dificultat dels seus trucs.
El Mag Lari fa 25 anys que va començar a fer màgia, i què millor que celebrar-ho amb un espectacle on reuneix els seus 25 números més emblemàtics.
Teatre Condal Novembre 2017 / gener 2018
25 COSES SOBRE EL MAG LARI 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
25 anys d’il·lusions que han convertit aquell jovenet tímid en un home que ha complert el seu somni: il·lusionar a tot tipus de públics i, alhora, poder viure de la il·lusió. 25 Il·lusions és precisament això, un espectacle on hi haurà 25 il·lusions, en un intent de concentrar el bo i millor de tots aquests anys en un espectacle. Si normalment el Mag Lari fa uns dotze jocs de mans per espectacle, fer-ne 25 en una hora i mitja serà un repte trepidant que haurà de superar cada
9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.
nit, i de manera màgica. Per fer-ho possible hi haurà els ingredients perfectes: aparicions i desaparicions, prediccions
16. 17.
impossibles, ballarins i partenaires, jocs de participació, projeccions, grans il·lusions, canvis
18.
de vestuaris, música irreverent, mil canvis de llum, efectes especials i, sobretot, l'humor descarat del mag més showman que existeix. Un espectacle fet a base d'anys, funció a funció, perquè si alguna cosa ha fet en aquests 25 anys el Mag Lari, és fer bolos. Aquí en teniu el resum. 25 il·lusions, tota una vida dedicada a la màgia.
19. 20. 21. 22. 23. 24.
Direcció Mag Lari i David Pintó amb Mag Lari
25.
Es va convertir en personatge de còmic a la revista Cavall Fort. Va fer desaparèixer els 65 músics de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Ha conduït el Concert de Nadal del Palau de la Música. Va fer aparèixer la Belén Esteban a Sálvame. David Copperfield el va fer desaparèixer en un dels seus espectacles. Ha obert la seva pròpia escola de màgia a Barcelona. Ha publicat tres llibres. Té una de les col·leccions d’objectes de Michael Jackson més importants del món. Enric Lucena va escriure sobre ell a La màgia de fer Màgia. Ha dirigit Nada es imposible, el darrer espectacle del Mago Pop. Ha creat 12 espectacles. És llicenciat en filologia catalana. Es va iniciar en la màgia gràcies a un llibre de Juan Tamariz. Ha presentat el talent show de TVE Pura Magia. El seu primer número de màgia va ser tallar per la meitat un Madelman. Va debutar a TV3 en el programa de Mari Pau Huguet. El van trucar del Palacio de la Zarzuela i va penjar pensant que era una broma. La primera vegada que va actuar lluny va ser a Zurich, durant tot un mes. A l’hora de tornar es va oblidar els diners a l’hotel. Splenda va ser la producció de màgia més gran feta fins llavors. Va tallar per la meitat a Nacho Vidal. Va xerrar amb Michael Jackson dos mesos abans de la seva mort. Va anar al seu funeral. Va escapar de dins d’una caixa penjada a quinze metres d’alçada. Ha fet funcions a llocs tan peculiars com damunt d’un carro, en un avió durant el vol, davant d’un cementiri o en una festa per celebrar un divorci. Sempre que li ha fallat un “truc” la gent ha pensat que era broma.
Producció Focus i Solucions Camiral
40
41
25 Il·lusions Mag Lari
“
25 anys, 25 trucs, 25 il·lusions. El Mag Lari torna amb més màgia que mai per celebrar un quart de segle dalt de l’escenari amb un espectacle que deixarà sense respiració pel seu ritme frenètic i per la dificultat dels seus trucs.
El Mag Lari fa 25 anys que va començar a fer màgia, i què millor que celebrar-ho amb un espectacle on reuneix els seus 25 números més emblemàtics.
Teatre Condal Novembre 2017 / gener 2018
25 COSES SOBRE EL MAG LARI 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
25 anys d’il·lusions que han convertit aquell jovenet tímid en un home que ha complert el seu somni: il·lusionar a tot tipus de públics i, alhora, poder viure de la il·lusió. 25 Il·lusions és precisament això, un espectacle on hi haurà 25 il·lusions, en un intent de concentrar el bo i millor de tots aquests anys en un espectacle. Si normalment el Mag Lari fa uns dotze jocs de mans per espectacle, fer-ne 25 en una hora i mitja serà un repte trepidant que haurà de superar cada
9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.
nit, i de manera màgica. Per fer-ho possible hi haurà els ingredients perfectes: aparicions i desaparicions, prediccions
16. 17.
impossibles, ballarins i partenaires, jocs de participació, projeccions, grans il·lusions, canvis
18.
de vestuaris, música irreverent, mil canvis de llum, efectes especials i, sobretot, l'humor descarat del mag més showman que existeix. Un espectacle fet a base d'anys, funció a funció, perquè si alguna cosa ha fet en aquests 25 anys el Mag Lari, és fer bolos. Aquí en teniu el resum. 25 il·lusions, tota una vida dedicada a la màgia.
19. 20. 21. 22. 23. 24.
Direcció Mag Lari i David Pintó amb Mag Lari
25.
Es va convertir en personatge de còmic a la revista Cavall Fort. Va fer desaparèixer els 65 músics de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Ha conduït el Concert de Nadal del Palau de la Música. Va fer aparèixer la Belén Esteban a Sálvame. David Copperfield el va fer desaparèixer en un dels seus espectacles. Ha obert la seva pròpia escola de màgia a Barcelona. Ha publicat tres llibres. Té una de les col·leccions d’objectes de Michael Jackson més importants del món. Enric Lucena va escriure sobre ell a La màgia de fer Màgia. Ha dirigit Nada es imposible, el darrer espectacle del Mago Pop. Ha creat 12 espectacles. És llicenciat en filologia catalana. Es va iniciar en la màgia gràcies a un llibre de Juan Tamariz. Ha presentat el talent show de TVE Pura Magia. El seu primer número de màgia va ser tallar per la meitat un Madelman. Va debutar a TV3 en el programa de Mari Pau Huguet. El van trucar del Palacio de la Zarzuela i va penjar pensant que era una broma. La primera vegada que va actuar lluny va ser a Zurich, durant tot un mes. A l’hora de tornar es va oblidar els diners a l’hotel. Splenda va ser la producció de màgia més gran feta fins llavors. Va tallar per la meitat a Nacho Vidal. Va xerrar amb Michael Jackson dos mesos abans de la seva mort. Va anar al seu funeral. Va escapar de dins d’una caixa penjada a quinze metres d’alçada. Ha fet funcions a llocs tan peculiars com damunt d’un carro, en un avió durant el vol, davant d’un cementiri o en una festa per celebrar un divorci. Sempre que li ha fallat un “truc” la gent ha pensat que era broma.
Producció Focus i Solucions Camiral
40
41
Teatre Condal
El fantasma de Canterville de Joan Yago a partir de l’original d’Oscar Wilde
“
Joan Pera torna a capbussar-se dins d’un dels grans personatges de la literatura universal.
Febrer / juny 2018
Després d’Un marit ideal i d’El Ventall de Lady Windermere, una altra vegada Òscar Wilde. Després de L’Avar, un altra vegada Joan Pera. Dos retrobaments esperats. M’encantaria dur a escena totes les obres de Wilde, una darrere l’altra. Per la seva sensibilitat, per la seva intel·ligència, per la seva sofisticació, pel seu sentit de l’humor... Perquè era un esperit lliure, i tota la seva obra està impregnada d’aquesta llibertat: les obres de teatre, els assaigs, els diaris, la poesia, els contes... El fantasma de Canterville és un conte sublim d’Òscar Wilde que Joan Yago ha convertit en una veritable obra d’Òscar Wilde. Com per art de màgia. O potser ha estat cosa de fantasmes... I aquest Fantasma de Canterville serà el gran Joan Pera. I a mi em ve molt de gust tornar a
L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville
treballar plegats, perquè les complicitats que sorgeixen quan menys te les esperes són més preuades que l’or. Wilde & Pera: que bo que és retrobar vells (i bons!) amics.
vaga per la casa des que va assassinar la seva
Josep Maria Mestres
esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.
No hi ha castell prou gran perquè l’espectre d’un lord anglès mort a finals del segle XVI convisqui pacíficament amb una família nord-americana de principis dels anys cinquanta. El xoc cultural i generacional entre
Direcció Josep Maria Mestres amb Joan Pera, Pep Sais, David Olivares, Betsy Túrnez, Elisabet Casanovas i Òscar Castellví Producció Focus
42
dues maneres d’entendre el món –una basada en el llinatge i el pes de la història i l’altra regida simplement pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses– desemboca en una hilarant batalla per determinar qui és l’autèntic senyor del castell i el garant del nou ordre mundial. Joan Yago
43
Teatre Condal
El fantasma de Canterville de Joan Yago a partir de l’original d’Oscar Wilde
“
Joan Pera torna a capbussar-se dins d’un dels grans personatges de la literatura universal.
Febrer / juny 2018
Després d’Un marit ideal i d’El Ventall de Lady Windermere, una altra vegada Òscar Wilde. Després de L’Avar, un altra vegada Joan Pera. Dos retrobaments esperats. M’encantaria dur a escena totes les obres de Wilde, una darrere l’altra. Per la seva sensibilitat, per la seva intel·ligència, per la seva sofisticació, pel seu sentit de l’humor... Perquè era un esperit lliure, i tota la seva obra està impregnada d’aquesta llibertat: les obres de teatre, els assaigs, els diaris, la poesia, els contes... El fantasma de Canterville és un conte sublim d’Òscar Wilde que Joan Yago ha convertit en una veritable obra d’Òscar Wilde. Com per art de màgia. O potser ha estat cosa de fantasmes... I aquest Fantasma de Canterville serà el gran Joan Pera. I a mi em ve molt de gust tornar a
L’empresari nord-americà Hiram B. Ortis es trasllada juntament amb la seva família a un antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari anterior de la mansió, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon Canterville
treballar plegats, perquè les complicitats que sorgeixen quan menys te les esperes són més preuades que l’or. Wilde & Pera: que bo que és retrobar vells (i bons!) amics.
vaga per la casa des que va assassinar la seva
Josep Maria Mestres
esposa, Lady Eleonore. Però els nous inquilins, el senyor Otis, la seva esposa Martha i la seva filla Virginia, no fan cas de l’advertència, sinó que es burlen constantment d’ell, tot i que el fantasma intenta pertorbar la pau de la família per activa i per passiva, per mantenir la seva reputació i el seu honor.
No hi ha castell prou gran perquè l’espectre d’un lord anglès mort a finals del segle XVI convisqui pacíficament amb una família nord-americana de principis dels anys cinquanta. El xoc cultural i generacional entre
Direcció Josep Maria Mestres amb Joan Pera, Pep Sais, David Olivares, Betsy Túrnez, Elisabet Casanovas i Òscar Castellví Producció Focus
42
dues maneres d’entendre el món –una basada en el llinatge i el pes de la història i l’altra regida simplement pel sentit pràctic i el valor econòmic de les coses– desemboca en una hilarant batalla per determinar qui és l’autèntic senyor del castell i el garant del nou ordre mundial. Joan Yago
43
Informació dels nostres teatres
DESCOMPTES GENERALS
Dimarts, dia de l’espectador. DESCOMPTES PER A JOVES
Menors de 30 anys: 30% dte. Menors de 16 anys: 16€ Menors de 12 anys: 12€
TARIFES ESPECIALS
Targeta rosa* Targeta Discapacitat* Club Tresc, Carnet Jove Promentrada Vip Carnet Biblioteques i majors de 65 anys. * Només aplicable comprant a taquilles. ** Els descomptes no són acumulables.
teatreromea.cat / teatregoya.cat / lavillarroel.cat / teatrecondal.cat
Subscriu-te a la nostra Newsletter i gaudeix de descomptes exclusius
ELS AVANTATGES DE VENIR EN GRUP AL TEATRE! Descomptes exclusius a partir de 10 persones
Atenció telefònica de dill. a div. de 9 a 14 h i de 16 a 19 h
Reserva de les localitats preferents dels espectacles
Reserves sense compromís i pagaments amb terminis ajustats
Invitacions a estrenes, col·loquis i activitats especials
Informació dels nostres teatres
DESCOMPTES GENERALS
Dimarts, dia de l’espectador. DESCOMPTES PER A JOVES
Menors de 30 anys: 30% dte. Menors de 16 anys: 16€ Menors de 12 anys: 12€
TARIFES ESPECIALS
Targeta rosa* Targeta Discapacitat* Club Tresc, Carnet Jove Promentrada Vip Carnet Biblioteques i majors de 65 anys. * Només aplicable comprant a taquilles. ** Els descomptes no són acumulables.
teatreromea.cat / teatregoya.cat / lavillarroel.cat / teatrecondal.cat
Subscriu-te a la nostra Newsletter i gaudeix de descomptes exclusius
ELS AVANTATGES DE VENIR EN GRUP AL TEATRE! Descomptes exclusius a partir de 10 persones
Atenció telefònica de dill. a div. de 9 a 14 h i de 16 a 19 h
Reserva de les localitats preferents dels espectacles
Reserves sense compromís i pagaments amb terminis ajustats
Invitacions a estrenes, col·loquis i activitats especials