Miquel Ortega

Investigador Del Csic

treballem unes 270 persones. Això ens permet contribuir en molts àmbits al mateix temps. Per fer-te una idea publiquem al voltant de tres-cents articles científics cada any, i més del 85% són en revistes que es consideren punteres en termes d’influència, això vol dir que contribueixen significativament en els seus àmbits d’especialització, malgrat que no sempre arriben al gran públic. Entre els projectes que són més coneguts pel gran públic potser destaquen les investigacions a l’Antàrtida, on l’ICM ha tingut sempre un rol principal. Una de les nostres investigadores històriques, la Pepita Castellví, a més de ser una pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica, fins i tot va liderar la instal·lació de la Base Antàrtica Espanyola. L’ICM continua essent molt actiu en aquesta zona. Però la veritat és que és només un exemple; us hauríem d’explicar encara molt més perquè es fan investigacions molt boniques a tot el món i amb tota mena d’eines. Al nostre web icm.csic.es i al Twitter @ICMCSIC podeu trobar molta informació actualitzada.

Des del punt de vista de l’ICM, quin és l’estat del sector del peix a Catalunya?

No vull atorgar-me la veu de l’ICM, que com a institució no té un posicionament formal al respecte. A partir de les recerques que hem fet al nostre grup, més que una tendència general el que sí que et podria dir és que hi ha diverses tendències en funció d’en què paris atenció.

Per Sonia Baños

Quins són els objectius i funcions de l’Institut de Ciències del Mar?

L’Institut de Ciències del Mar (ICM) és un centre de recerca situat a Barcelona dedicat a la recerca marina. Fem estudis a l’entorn de tres grans reptes: com són les interaccions de l’oceà i el clima (per exemple analitzant l’impacte del canvi climàtic a la costa, estudiant com afecta el canvi climàtic a la vida marina, o com el mar regula i modifica el ritme del canvi climàtic); com podem contribuir a la conservació i ús sostenible de la vida i els ecosis- temes marins (per exemple entenent millor els impactes de les infraestructures marines, la pesca, o el funcionament dels ecosistemes marins); i com podem comprendre i mitigar els impactes naturals i humans relacionats amb el medi marí (per exemple analitzant la contaminació, la proliferació d’algues nocives, els esdeveniments de mortalitat massiva o l’impacte d’espècies invasores).

Quins són els projectes i recerques més significatives en què treballen actualment?

L’ICM és un centre bastant gran,

Des del punt de vista de la flota pesquera, aquest és un sector que està patint un reajustament molt fort i ho està passant malament. Ha perdut gairebé el 25% de les embarcacions en els darrers deu anys, un 45% si tirem quinze anys endarrere. Això ha comportat dificultats importants pels pescadors i una certa desmoralització. Ara a tota Catalunya queden unes 700 embarcacions i una mica més de 2000 pescadors en total.

Des del punt de vista ecològic, la situació tampoc no és gens fàcil, gairebé la totalitat de les espècies avaluades d’interès pesquer continuen sobreexplotades, i les abundàncies al mar són baixes en ter- mes històrics. Això, a més del fort impacte sobre el medi natural que suposa la generalització de les activitats pesqueres de gran impacte, fa molt difícil la competitivitat de l’economia de la flota pesquera.

Des del punt de vista dels importadors i exportadors de peix, la situació és molt diferent, a la darrera dècada han augmentat molt la seva activitat. Avui a Catalunya s’importa i s’exporta més peix del que es pesca a la zona. El sector de la transformació, també ha canviat molt. Per una banda, una part molt significativa es nodreix principalment de peix no Mediterrani, per una altra cada vegada més prenen força els preparats i l’especialització en funció del canal de distribució al que s’adreci.

Des del punt de vista de la distribució, la tendència a la darrera dècada ha estat a augmentar el pes de la venda en supermercats, però per sort encara la peixateria independent té un pes important al nostre context, per sobre la mitjana Europea. Actualment, segons l’estadística oficial hi ha al voltant de 1700 tendes especialitzades en la venda de peix.

Des del punt de vista de consum, una gran part se centra en molt poques espècies que tot sovint venen de molt lluny, les dades oficials ens diuen que només un 12% del consum local és pescat a Catalunya, una quantitat que puja al 20% si parlem de peix fresc. Per tant, amb el volum i tipologia actual de consum i de pesca de proximitat som molt dependents del que passa a l’exterior. Són només unes pinzellades d’una realitat que com pots veure és molt complexa.

Una vegada signat l’acord de col·laboració amb el Gremi, quins projectes immediats preveuen portar a terme conjuntament?

Estem molt contents amb l’acord amb el Gremi de Peixaters de Catalunya. Junts, volem comprendre millor la funció que tenen les peixateries en la distribució del peix pescat a la Mediterrània. Per això el primer projecte que posarem en marxa és un estudi basat en una enquesta a peixaters i peixateres que ens permetin caracteritzar millor quins productes de proximitat venen i a qui ho venen, i com es proveeixen d’aquest peix de proximitat. En aquest estudi també serà clau analitzar, a partir del coneixement de qui està en el dia a dia venen el peix, quins factors són més importants a l’hora de decidir vendre i comprar el peix de proximitat.

Amb aquesta informació podrem explicar millor el rellevant rol que juga la peixateria a Catalunya en la comercialització d’aquest tipus de producte. La peixateria és un comerç que juga un rol social crucial, fa barri, que contribueix a la cultura gastronòmica del país, a través de les recomanacions de cuina, conservació i manipulació del peix als seus clients, i que vol ajudar a diversificar el consum de peix. Tot i això, encara no es pot explicar amb dades sòlides sobre com contribueix en la venda de peixos de proximitat. Amb el nostre estudi esperem poder aportar una mica de llum en aquest aspecte. n