5 minute read
L’eNtreViSta aLVarO pOrrO
Alvaro Porro
Advertisement
Per sonia baños
Com s’aborda el tema de l’alimentació saludable, sostenible i de proximitat des del Comissionat? La voluntat de l’Ajuntament és precisament donar resposta a aquesta demanda creixent. En aquest context, el foment de l’alimentació sostenible és la raó de ser de la política alimentària promoguda des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta nova política pública neix amb la signatura del Pacte de Milà l’any 2015 i una primera estratègia alimentària 2016-2019. Això no obstant, no ha estat fins a l’any 2020 i 2021 i amb un paper destacat del projecte Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021 que s’han pogut consolidar un ampli ventall de projectes i actuacions.
Tal com consta a la Mesura de Govern per a una alimentació sostenible 2020-2021, les actuacions es vertebren en 3 eixos: 1) promoció de dietes saludables i sostenibles accessibles per a tota la ciutadania, 2) facilitar la distribució i la comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i 3) Impulsar una transició agroecològica a la ciutat. Al primer eix destaquem l’elaboració d’una Instrucció alimentària per integrar criteris d’alimentació sostenible a la compra pública, la creació i consolidació de recursos i programes educatius per promoure una educació agroecològica i promoure canvis als menjadors escolars. En el segon eix, de foment de la relació camp-ciutat, destaquem diversos projectes encaminats a visibilitzar i incrementar la presència de productes ecològics, de proximitat i de circuit curt a la Xarxa de mercats municipals, Mercabarna i també al sector del comerç i la restauració. Finalment, quant a la transició agroecològica a la ciutat, destaquem el procés d’elaboració d’una Estratègia Alimentària a 10 anys vista (2030) i la dinamització d’un espai participat (Agròpolis) on entitats i persones vinculades a l’alimentació sostenible es troben periòdicament i generen aliances.
Com està sent la comunicació entre el Comissionat d’eSS i el comerç local? Quin paper ha jugat el Gremi de peixaters de Catalunya en aquest projecte? Enfortir les economies locals és un dels objectius estratègics de la política alimentària urbana promoguda pel Comissionat d’ESS i això passa per donar suport al petit comerç local i als mercats municipals. En un primer moment s’ha treballat amb la xarxa de mercats municipals de Barcelona, amb l’impuls del Projecte Comerç Verd amb el suport de la Federació de Mercats Municipals (FEMM) i els diferents gremis, entre ells el Gremi de Peixaters, que han realitzat una important tasca a peu de mercat. Després d’aquesta primera fase hi ha la voluntat conjunta d’engegar un seguit d’accions de sensibilització, formació i dinamització adreçades als comerciants i la ciutadania que comptin amb el seu suport. D’altra banda, el
comissionat també està donant suport a l’arrencada del projecte CIAP-Terra Pagesa liderat per Unió de Pagesos o l’espai Biomarket a Mercabarna, els quals són vies per facilitar l’accés a producte local, ecològic i directe de pagès als comerciants de dins i fora dels mercats.
Quin resum faria d’aquest any de Barcelona com a capital de l’alimentació sostenible? Crec que hem aconseguit posicionar l’alimentació sostenible en el centre de les polítiques municipals, sobretot aquelles relacionades amb la salut, l’emergència climàtica, l’educació, els drets socials o la promoció econòmica del territori. Això a través d’un treball intern transversal amb les diferents àrees per impulsar conjuntament els projectes anteriorment citats. Aquests projectes s’han iniciat, impulsat o se’ls hi ha donat un valor afegit amb motiu de la capitalitat. Però això ho veiem com un punt de partida, on el llegat de la capitalitat serà la continuïtat i consolidació d’aquests projectes i, en aquest context, l’Estratègia Alimentària de Ciutat amb horitzó 2030 serà clau.
També hem aconseguit posicionar la temàtica en l’àmbit social, a través de tots els esdeveniments que s’han realitzat al llarg de l’any. En l’àmbit ciutadà l’esdeveniment central ha estat la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible, que va tenir lloc del 14 al 24 d’octubre. Durant el mes d’octubre més de 100.000 ciutadans han participat en les activitats de sensibilització.
En l’àmbit empresarial es va celebrar el Gastronòmic Fòrum a la Fira de Barcelona del 18 al 21 d’octubre. Aquesta edició tenia l’alimentació sostenible com temàtica central i va comptar amb la participació de 16.000 visitants i més de 300 empreses. I en l’àmbit institucional es va celebrar el VII Fòrum de Ciutats del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà.
Coincidint amb aquesta capitalitat, s’ha impulsat el projecte Comerç Verd, ens pot explicar els objectius d’aquest projecte? Barcelona és una ciutat global on un 60% de la població segueix comprant amb regularitat productes frescos al petit comerç de proximitat, i en gran part aposta per la compra de productes ecològics i locals (58 i 72%, respectivament).
El projecte Comerç Verd té per objectiu provocar un salt qualitatiu en el volum d’aliments locals, ecològics, de petits productors, de pagès o de llotja que es consumeixen en els mercats municipals i facilitar-ne l’accés a la ciutadania. Partim de la premissa que els mercats municipals, el petit comerç de proximitat i els petits i mitjans productors/es són una peça clau d’un sistema alimentari menys malbaratador de recursos i més connectat amb el territori i amb les persones, i que cal enfortir-los com a peces clau per mantenir la nostra dieta i cultura mediterrània.
Qualsevol establiment voluntàriament pot ser Comerç Verd o comptar amb un Racó de Comerç Verd, en funció del nombre de referències o del percentatge de productes locals, ecològics, de pagès o directes de llotja disponibles al seu establiment.
Segons les darreres dades disponibles, s’han adherit 614 comerços que representa un 55,4% del total de comerços possibles.
La ciutadania pot visibilitzar als mercats municipals l’oferta destacada d’aquest tipus de productes, fet que reforça la figura dels mercats i els comerciants verds com a prescriptors de l’alimentació sostenible.
En el futur caldrà vetllar per una verificació del compliment dels criteris establerts per part dels comerços adherits, així com per donar continuïtat i força al projecte, desplegant, entre d’altres, un pla d’accions de dinamització comercial adreçat als comerciants adherits però també a la ciutadania.
Quina ha estat la resposta de les peixateries al projecte Comerç Verd? En general, la resposta ha estat positiva. Segons les darreres dades disponibles del mes de novembre, s’han adherit un total de 189 peixateries dels diferents mercats de la ciutat, que representa un 83,1% del nombre total d’establiments possibles.
En general, els peixaters i peixateres valoren positivament la iniciativa com a instrument per posicionar els mercats com a llocs de confiança on la ciutadania pot trobar peix fresc de proximitat i també directe de llotja.
A més, reivindiquen el seu bon coneixement del sector i el tracte proper amb el client com un valor afegit i una garantia de compra de qualitat.
Esperem que aquest projecte, amb vocació de creixement i continuïtat, segueixi comptant amb la imprescindible col·laboració dels gremis i sigui realment capaç de contribuir a aquest necessari i just enfortiment del sector, i al foment d’una alimentació més sostenible i accessible per a tothom. n
