Modif. urbanistiques PERI-MR1 Polígon El Pla Molins de Rei by Gestor de Mobilitat Poligon El Pla

MODIFICACIÓ de les ORDENANCES del PERI MRMR-1 en relació a l’adaptació dels usos i condicions d’ordenació al Polígon industrial del Pla de MOLINS DE REI.

ÀREA DE SOSTENIBILITAT I TERRITORI PLANEJAMENT I GESTIÓ URBANÍSTICA maig 2011

DOC maig 2011

MODIFICACIÓ de les ORDENANCES del PLA ESPECIAL DE REFORMA INTERIOR del sector MRMR-1, en relació a l’adaptació dels usos i condicions d’ordenació al

Polígon industrial del Pla de MOLINS DE REI.

M E M Ò R I A.

A) ANTECEDENTS I PLANEJAMENT PLANEJAMENT VIGENT. VIGENT. 1. El Pla especial de reforma interior del sector MRMR-1 de Molins Rei (d’ara en endavant PERI MR-1) es va aprovar definitivament el 26 de juny de 1986. En data 2 d’octubre de 1986, es van aprovar definitivament els dos Plans Parcials industrials de l’àmbit del Polígon del Pla en el terme municipal de Molins de Rei, el Pla Parcial del sector MR-1 i el Pla Parcial del sector MR-1. Aquest planejament derivat es desenvolupa a partir del Programa d’actuació urbanística aprovat definitivament el gener 1985 per la Corporació metropolitana de Barcelona, que contemplava la unitat del Polígon del Pla dels municipis de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, en diferents Plans parcials, i la part qualificada de 22a (Indústria urbana) es determina un Pla especial de reforma interior, d’acord amb els objectius de l’article 349 de les normes urbanístiques del PGMB. 2. Aquests tres àmbits de planejament derivat constitueixen el Polígon del Pla de Molins de Rei, tenint en compte que el municipi veí de Sant Feliu de Llobregat, també té un polígon industrial del Pla que el constitueixen un Pla Parcial del sector SF-1 i un PERI en caràcter complementari en el mateix sector o àmbit industrial SF-1. Alhora, l’àmbit del Polígon del Pla es va declarar pel Consell de Ministres estatal en data 24 de maig de 1985 “Zona de Urgente

Reindustrialización” (ZUR) en el marc de la

política d’activació econòmica del govern estatal del moment. Cal tenir present, que l’actual modificació d’ Ordenances del PERI i dels Plans Parcials del Polígon del Pla, també es formulen en el marc d’una actualització i diversificació del model industrial i de la necessària reactivació econòmica respecte al moment actual, d’acord amb el que preveu l’article 350.4 “Condicions d’edificació” secció 8ª “Zona industrial (22a)” del C.IV (zones) del Títol IV “Reglamentació detallada del sòl urbà” de les NN.UU. del PGMB. Aquestes delimitacions de planejament derivat dels dos municipis venen confirmades en la Modificació del PGM i Modificació del Programa d’actuació urbanística del Polígon industrial del Pla aprovada definitivament el 2 de desembre de 1987. Els antecedents que a continuació es detallen inclouen tot el relacionat amb aquests tres àmbits de planejament derivat, ja que la proposta urbanística que es planteja de modificar les ordenances o normes urbanístiques, tenen relació amb els tres àmbits. Es pretén unificar

DOC maig 2011

la regulació en aquests 3 àmbits, exceptuant algun aspecte del PERI que té relació amb indústries existents abans del PGM, d’acord amb el recurs que a continuació es detalla. 3. En data 4 de desembre de 1989 es resolt pel Conseller del Departament de Política Territorial i Obres estimar en part un recurs d’alçada relatiu al Pla especial de reforma interior sector MR-1 del Pla, que introdueix d’ofici en les normes urbanístiques la següent disposició transitòria: “Als edificis existents i amb llicència atorgada amb

anterioritat a l’entrada en vigor del Pla general metropolità de Barcelona de 1976, concretament als edificis corresponents a les antigues fàbriques Turbo i Eko, es podrà autoritzar mitjançant un Estudi de Detall, que afecti a la totalitat de al parcel la, la divisió en pisos del volum edificat del volum edificat amb destinació a diferents establiments, sempre que es justifiqui per necessitats d’un millor aprofitament i per la reutilització i rehabilitació de les construccions esmentades”. 4. En data 1 de desembre de 1993 s’aprova definitivament una modificació puntual del PP MRMR-1 amb l’objectiu de modificar un àmbit situat al nord-oest del sector qualificat de protecció del sistema viari (clau 9), per qualificarqualificar-lo d’equipament públic de nova creació (clau 7b) per implantar l’actual escola Ferran Agulló. 5. En data 1 de juny de 1995 1995 s’aprova definitivament una Modificació puntual del PGMB per introduir l’ús hoteler al sector MRMR-1, aprovació que és executiva el 15 de maig de 1996. La modificació puntual concreta l’àmbit per a usos terciaris, inclòs l’hoteler, l’àmbit del sector MR-1 que dóna front al Parc Mariona entre els carrers Primer de Maig i C. Miquel Torelló i Pagès. La modificació també remet a la redacció d’un Pla Especial per precisar els paràmetres d’ordenació i d’usos en cada parcel la destinada a usos terciaris, en general. El Pla Especial que determina finalment els usos de l’àmbit d’aquestes parcel les, regula una zona amb ús comercial enfront al Parc Mariona i una altra amb ús recreatiu al costat de la zona hotelera al C. Miquel Torelló i Pagès en, i s’aprova definitivament el 15 de maig de 1996, 1996, amb executivitat el 16 d’octubre següent.. 6. En data 23 de maig de 2001 s’aprova definitivament un Pla Especial (i amb un text refós posterior de data 17 d’octubre de 2001) per determinar l’ús esportiu i lúdic a l’equipament qualificat pel Pla parcial i situat davant del parc Mariona, al C. Primer de Maig entre els carrers Salvador Seguí i Francesc Layret. Actualment hi ha un aparcament de camions i no s’ha arribat a construir l’equipament lúdic i esportiu, però l’ús a que es destina aquest equipament segueix vigent. 7. En data novembre 2007, 2007, mitjançant en projecte europeu GESMOPOLI, s’elabora un PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE del Polígon de “El Pla”, promogut bàsicament pel Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, pels ajuntaments de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, i amb la col laboració de les PIMEC, dels empresaris i treballadors del polígon del Pla mitjançant les patronals i sindicats corresponents. Es tracta d’un Pla de mobilitat sostenible modèlic, tant en continguts com en la participació dels col lectius implicats

DOC maig 2011

directament. L’objectiu del Pla de mobilitat sostenible és un seguit de propostes d’actuació per la millora de la mobilitat al polígon del Pla, tenint en compte que aquest projecte europeu GESMOPOLI, engloba aquests tipus de treball només en sis polígons a Catalunya (Baix Llobregat amb el Polígon del Pla, entorn Aeroport de Girona, Lleida, Reus i Santa Perpètua). El Pla de mobilitat sostenible del polígon industrial del Pla s’adjunta com “annex A” a la proposta de modificació d’aquestes ordenances, i en l’apartat E) d’aquesta Memòria se’n fa referència. 8. En data desembre de 2009, l’ Àrea de Desenvolupament i Promoció estratègica local de l’Ajuntament de Molins de Rei amb el suport de la Diputació de Barcelona, encarrega un estudi al gabinet Angerri Consultors, configurant el document “Resum de les actuacions proposades per a la renovació de les activitats econòmiques al Polígon del Pla de Molins de Rei”.

Aquesta proposta manté de forma clara l’ús industrial dominant al polígon,

admetent altres activitats complementàries i propostes d’augment d’intensitat de l’activitat. Aquest document constitueix un “annex B” informatiu i justificatiu de la proposta, com a suport a aquesta modificació de les normes d’un planejament derivat segons es regula en l’article 66.a de la Llei d’Urbanisme. 9. En data 28 d’abril de 2011 s’aprova al Ple municipal la proposta delimitació de la “Trama urbana consolidada” (TUC) de Molins de Rei, amb un procés previ d’informació pública que ha comprès un mes, tal i com disposa el Decret-Llei d’Ordenació dels equipaments comercials. La proposta de la TUC, en relació al Polígon del Pla, només entra dins del sector del PP MR-1 incloent l’illa entre els carrers Salvador Seguí i Francesc Layret, i el front edificat, actualment de caràcter terciari que dóna al Parc Mariona.

B) OBJECTIUS L’objectiu de modificar les ordenances d’aquest PERI MR-1, és el mateix que l’objectiu global per l’àmbit de tot el Polígon del Pla, amb una proposta que incentivi la rehabilitació d’un teixit industrial en el marc del principi de desenvolupament urbanístic sostenible, que es concreta amb dues propostes concretes: 1. Introduir nous usos compatibles i complementaris als regulats actualment, impulsant la coexistència i equilibri d’altres usos, i bàsicament els vinculats a potenciar l’ús dominant industrial, amb la finalitat d’adaptar-se a les necessitats actuals i als nous reptes i requeriments d’un polígon industrial de principis del segle XXI, i permetre així revitalitzar el teixit industrial actual, en part obsolet i decadent. Amb aquest objectiu es modifica l’article 26 “Règim d’usos”. d’usos”. 2. Sense modificar el sostre edificable del polígon, polígon, clarificar clarificar i simplificar la regulació parcel laria i d’edificació de les grans parcel les amb edificació aïllada (grau I), actualment amb capacitat d’esdevenir indústries agrupades o compartides, unificant la

DOC maig 2011

regulació i evitant la segregació de la parcel la originària i la propietat per plantes, i alhora possibilitar augmentar la intensitat intensitat de l’ús, d’acord amb les previsions del PGM. 3. Potenciar el principi de la sostenibilitat ambiental i urbanística, facilitant i fomentant la rehabilitació dels edificis existents, alhora que diversificar l’actual model industrial, i mantenir i millorar l’actual xarxa viària introduint nous instruments de gestió i incentius per una mobilitat sostenible al sector. En el cas de l’àmbit del PERI, a més es té en compte facilitar la rehabilitació dels edificis industrials existents abans del PGMB-76. Amb aquests aquests objectius objectius definits en els anteriors apartats 2 i 3 es modifiquen modifiquen els articles 27 “Tipus d’ordenació”

i 29 “Condicions d’agrupació i compartimentació d’edificis”, d’edificis”,

mantenint-se les condicions d’edificació bàsiques de l’article 28.

C) Modificació de l’article 26 “RÈGIM D’USOS”.

1. Redacció de l’article 26 “Règim d’usos” vigent. “1. S’admet l’ús industrial, regulat al Títol VIII de les Normes Urbanístiques del Pla General, en totes les seves categories, però limitat a les situacions quarta, cinquena i sisena definides en el article 288 del Pla General i que són: Situació quarta: a) En edificis qualificats com a industrials amb façana al carrer, no exclusiu per la mateixa activitat. b) En l’edifici qualificat com a industrial, amb façana al carrer i exclusiu per una única activitat. Situació cinquena: a)

En edificis situats en zones industrials i aïllats per espais lliures.

b) En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espaïs lliures d’amplada superior a 7 metres. Situació sisena: a) En edificis aïllats en zones allunyades de nuclis urbans. 2. S’admeten també els següents usos: magatzems, estacions de servei, recreatius i oficines al servei de les instal lacions industrials, d’acord amb la classificació establerta en el Capítol 3er, secció 5ª de les Normes del PGM d’ordenació urbana. En el subtipus de parcel la gran es permet l’ús d’habitatge pel personal d’habitatge a raó d’una unitat per cada indústria. L’ús d’habitatge queda prohibit en tots els casos.”

DOC maig 2011

2. Proposta de regulació de nous usos relacionats amb admetre admetre altres tipus d’activitats amb condicions. condicions. 3.1. A l’ús admès de estacions de serveis s’afegeix el següent:

Estacions de servei i els usos complementaris vinculats que la legislació sectorial sectorial admet, amb una superfície de venda màxima per a productes al detall de 200 m2. 3.2. A part de l’ús d’oficines vinculat a una indústria concreta, es es proposa admetre noves activitats relacionades amb l’ús d’oficines, que per la seva naturalesa no cal que estiguin vinculades a una industria o establiment, però si que tenen relació directa amb l’ús industrial que es vol potenciar al polígon. Aquestes noves activitats es descriurien i concreten amb el següent redactat en el marc de l’ús urbanístic d’oficines:

Oficines Ofi cines i serveis vinculats o complementaris als establiments industrials al servei polígon,, com les tter erminals bancàries,, i un centre de negocis dels treballadors del polígon er minals bancàries MRMRper al conjunt de tots els sectors MR -1 i MR -2 del Polígon Industrial “El Pla”, al de e les activitats productives i professionals del municipi i de l’àmbit servei d l’àmbit metropolità de Barcelona. Les terminals bancàries i les oficines pròpies i vinculades diferent,, no a cada establiment, encara que siguin entitats jurídiques de nom diferent efectes s del nombre d’activitats admeses en cada parcel la o computaran als efecte establiment. 3.3. En relació al CENTRE DE NEGOCIS, únic en tot l’àmbit del Polígon del Pla, es proposen les condicions següents: -

S’ha d’implantar en una gran parcel la entre 7.500 m2 i 10.000 m2 i assegurar, mitjançant l’activitat que correspongui, la gestió unitària del centre amb el manteniment de propietat única o copropietaris en indivís, tant de la parcel la com de l’edifici.

En cas de situar-se en aquest sector MR-1 (PP o PERI), el paràmetre bàsic de l’edificabilitat neta s’ha de respectar, essent 2 m2st/m2S, mentre que els altres paràmetres d’edificació que es regulen en caràcter general per les zones industrials es poden variar amb el Pla de millora urbana requerit, segons el següent apartat.

Prèviament a la llicència urbanística d’edificació s’ha d’elaborar i tramitar un Pla Especial de millora urbana que com a mínim ha de regular el següent: -

Determinar el nombre d’activitats possibles que el centre de negocis pot arribar a incloure.

Fixar el paràmetre d’ocupació màxima i nombre de plantes, d’acord amb una ordenació volumètrica que no sobrepassi l’edificabilitat neta de 2 m2st/s.

DOC maig 2011

Determinar els accessos des de la via pública i la justificació del nombre d’aparcaments i la seva ubicació, tant en l’espai lliure de parcel la com els integrats a l’edificació en planta soterrani.

L’ordenació en detall de l’espai lliure de parcel la amb el tractament enjardinat adequat.

Regular els usos complementaris de servei directe al personal del centre de negocis, com pot ser un restaurant, un quiosc o altres, que no comptabilitzarà en el còmput global d’aquests usos admesos en el total del Polígon del Pla.

S’ha d’elaborar un estudi econòmic que concreti les plusvàlues generades per la nova actuació, i concretar el 15% de l’aprofitament d’aquest valor de cessió obligatòria a l’Ajuntament d’acord amb els articles 96.c i 99.3 de la Llei d’Urbanisme. Aquest import es farà efectiu prèviament a la concessió de la llicència d’obres corresponent, i es destinarà a millores pel Polígon del Pla.

3.4. Es proposa admetre l’ús comercial propi dels polígons industrials, que la Llei d’ordenació dels equipaments comercials, segons el DL 1/2009 els nomena “establiments comercials singulars”, i que el mateix PGM en part, en l’article 311 de les normes urbanístiques el contempla, però que en el Pla Parcial no ve regulat. Per aquest motiu es proposa admetre aquesta categoria d’establiment comercial singular, quedant redactat l’ús comercial condicionat amb el redactat següent:

establiments S’admeten en ttot ot el sector els es tabliments comercials singulars per a la venda a l’engròs, venda d’automoció, d’embarcacions i d’altres vehicles, de maquinària, de materials per a construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers. 3.5. Als efectes d’ d’incentivar la incorporació de sistemes de generació d’energies renovables i potenciar la ecoeficiència dels mateixos edificis industrials, i facilitar altres instal lacions tècniques, tècniques, com les antenes de telefonia mòbil o similars, es proposen aquestes activitats com independents al propi establiment industrial, però clarament relacionades amb l’ús industrial dominant. Per tan es proposa ampliar aquest tipus d’usos amb el redactat següent:

Infraestructures de serveis tècnics d’explotació privada o pública, com els sistemes de generació d’energies renovables (solar, fotovoltaics i altres), instal lacions com tecnologies.. Aquestes les antenes de telefonia mòbil i altres en relació a les noves tecnologies activitats una act ivitats vinculades als serveis tècnics no comptabilitzaran com un a activitat nova en el marc de la intensitat d’ús admesa en una parcel la o establiment. 3.6. L’ús de restauració dins del concepte de serveis als treballadors del polígon, però que urbanísticament constitueix un ús diferenciat, i que en el marc del PGM

DOC maig 2011

s’admeten en les zones industrials, d’acord amb l’article 311 de les normes urbanístiques, referent als usos de la zona industrial. Es proposa que el nombre de restaurants en les zones industrials de l’àmbit del Polígon del Pla no sigui superior a tres, sense incloure en aquesta limitació les parcel les amb usos terciaris específics de l’àmbit del sector PP-MR1. Aquest ús de restauració és admès en les zones industrials del PGM però en les normes del Pla Parcial no ve regulat. Es proposa limitar aquest ús amb el redactat següent:

Restauració fins a un màxim de tres establiments per al conjunt de tots els sectors MRMRMR -1 i MR -2 del Polígon Industrial “El Pla”, i amb un límit de 300 metres quadrats restaurants de sostre edificat per establiment. Respecte a la limitació de tres rest aurants en MRl’àmbit del polígon, s’exclou l’àmbit del sector MR -1 que té usos específicament de caràcter terciari. 3.7. Finalment, en relació a usos més restringits i els prohibits, s’afegeixen dos paràgrafs a l’articulat amb el següent contingut: -

només més en concepte de vigilància en les zones de gran parcel la. Habitatge no

No s’admeten la resta d’usos.

3.8. El redactat final del nou article 26 ve refós en l’article 2 de les normes urbanístiques d’aquesta modificació i la seva justificació jurídica en l’aparat G.2 d’aquesta Memòria.

D) Modificació dels dels l’article 27 “Tipus d’ordenació” d’ordenació” i 29 “Condicions d’agrupació i compartimentació d’edificis”.

1. Redacció de l’article 27 “Tipus d’ordenació” vigent. 1. “El tipus d’ordenació correspon al d’edificació aïllada envoltada per espais lliures. 2. El tipus d’ordenació de l’edificació aïllada és el regulat en els articles 246 -255 de les Normes del PGM, i en el que les condicions d’edificabilitat es regulen segons la forma i la grandària de la parcel la, pels paràmetres comparatius següents: percentatge màxim d’ocupació, intensitat d’edificació, façana mínima, distància a partió i alçada reguladora. 3. El tipus d’ordenació d’indústries agrupades constitueix un subtipus d’edificació aïllada en el que s’admet la juxtaposició d’establiments industrials construïts sobre parcel les contigües i independents en les condicions d’ordenació fixades en l’article 28, 2 i 3 d’aquestes Ordenances. 4.

El tipus d’ordenació d’indústria compartida constitueix un subtipus d’edificació aïllada en el que s’admet la coexistència de varis establiments industrials en una edificació construïda

DOC maig 2011

sobre parcel la única, en règim de propietat unitària o copropietat, i en les condicions d’ordenació fixades en l’article 28, 4 i 5 d’aquestes Ordenances.”

Es fa constar que en la regulació d’aquest article hi ha errors quan fa referència en els punt c) i d) respecte al detall de la regulació de les indústries agrupades i compartides, ja que responen a diferents articles (és còpia de les ordenances del PP) de les ordenances del PERI on es regulen en articles diferents, els aspectes generals i la regulació de les condicions de les indústries agrupades i compartides (articles 28 i 29).

2. Redacció de l’article 28 “Normes d’edificació” vigent. Es descriu l’article vigent perquè té relació amb l’article 27 i 29, però no es modifica: 1. “Els paràmetres reguladors de la edificació per a usos industrials en aquesta zona són els següents: a)

Parcel la mínima: 2.500 metres quadrats per a l’assentament d’indústria aïllada. S’exceptua d’aquesta limitació les parcel les existents en l’actualitat en l’àmbit del Pla Especial que tinguin una superfície superior a 800 metres quadrats i aquelles altres que siguin necessàries com a resultat dels projectes de reparcel lació que desenvolupi aquest Pla.

b) Ocupació màxima de parcel la: 70% c)

Façana mínima: 30 metres. En cas de parcel lació menor s’admet una façana mínima de 15 metres.

d) Altura reguladora: 15 metres e)

La distància mínima de l’edificació o estructura de la instal lació als límits de parcel la: -

Límit amb via pública, 5 m

Límits restants, 3 m.

La distància a partions no serà mai inferior a la meitat de l’altura de l’edificació. f)

La edificabilitat neta per parcel la serà de 2 m2st/m2s”.

3. Redacció de l’article 29 29 “Condicions d’agrupació i compartimentació d’edificis”. d’edificis”. 1. Mitjançant Estudi de detall es podran admetre industries agrupades sobre parcel les originàries o grups de parcel les de superfície superior a 7.500 metres quadrats que han de complir les següents condicions: a)

La parcel la de referència no podrà ocupar un percentatge superior al 25% de l’illa.

b) La forma de l’edifici de conjunt resultant haurà de ser sensiblement rectangular, amb el costat major donant a la via pública sent admissible a aquests efectes la prèvia regularització de la forma a través de l’expedient de normalització de finques previst en

DOC maig 2011

els articles 117 a 121 del Reglament de gestió urbanística, o tràmit jurídic de finalitat semblant. c)

L’ edificació tindrà que constituir un conjunt arquitectònic únic; ha de quedar regulades les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del conjunt de l’edificació, amb independència de la seva possible construcció per fases.

d) En cap cas suposarà la impossibilitat de parcel lació racional sobre parcel les contigües, o la dificultat d’accessos a la via pública, segons l’ordenació aïllada prevista en l’apartat 1 d’aquest article. e)

El nombre d’establiments no podrà sobrepassar el nombre de parcel les mínimes de 800 m2 sobre la superfície del sòl objecte de l’ Estudi de Detall.

El sostre construït per a cada establiment independent serà com a mínim de 300 m2 en planta baixa i l’ample mínim d’edificació de 8 m.

g) No s’admetrà la divisió en pisos del volum edificat amb destí a diferents establiments. h) Les condicions d’ocupació i llindars del conjunt seran les definides en l’apartat 1 de l’article 28. i)

Es fixa l’alçada reguladora en 10 m, corresponents a planta baixa i pis.

S’haurà d’establir una via interior adjacent a via pública d’aquest Pla Parcial, que pugui servir de recolzament als accessos independents de cada nau i que tingui com a màxim dos accessos a la via pública per cada 100 metres de façana.

k) En les distàncies als límits de la via pública es podrà computar l’ample del vial interior quan aquest sigui de propietat i manteniment privat. l)

L’Estudi de detall haurà de preveure espais comuns d’estacionament amb una superfície superior al 6% de la superfície total i amb un mínim de capacitat de dos places d’aparcament per establiment previst. No computarà a aquests efectes el possible aparcament del vial d’accés comú.

2. Mitjançant Estudis de detall que afectin a la totalitat d’una parcel la es podran admetre indústries compartides segons el subtipus definit en l’article 27.4 d’aquestes Ordenances complint les següents condicions: a)

No s’admetrà que l’edificació comú tingui formes irregulars que dificultin la ordenació de conjunt i la funcionalitat de l’illa on s’ubiqui.

b) El nombre d’establiments no podrà sobrepassar el nombre de parcel les mínimes de 800 m2 sobre la superfície del sòl objecte de l’ Estudi de Detall. c)

El sostre construït per a cada establiment independent serà com a mínim de 300 m2 en planta baixa i l’ample mínim d’edificació de 8 m.

d) No s’admetrà la divisió en pisos del volum edificat amb destí a diferents establiments.

DOC maig 2011

Les condicions d’ocupació i llindars del conjunt seran les definides en l’apartat 1 de l’article 28.

La determinació d’un accés únic comú a tots els establiments des de la via pública, i de manera que no puguin subdividir-se patis ni espais comuns. Les característiques del tipus d’accés vindran definides a través de la figura de planejament adequada.

g) L’Estudi de detall haurà de preveure espais comuns d’estacionament amb una superfície superior al 6% de la superfície total i amb un mínim de capacitat de dos places d’aparcament per establiment previst. No computarà a aquests efectes el possible aparcament del vial d’accés comú. h) S’enjardinaran els espais sobrants de dàrsenes de distribució d’accessos, aparcaments i patis tancats incorporats a l’establiment.

3. En cap cas l’Estudi de detall donarà lloc a la formació de nous vials públics considerats com a façana.”

4. Consideracions i propostes als articles 27 i 29. 4.1. La regulació de les “indústries agrupades” (possibilitat de parcel lar) i “indústries compartides” (varis establiments en una única parcel la), prové de la regulació de l’article

129

“Regles

complementàries a

l’article anterior”

les normes

urbanístiques del PGM, referint-se a les condicions d’edificació i ús de la zona 22b, que és la de desenvolupament del sòl urbanitzable industrial com àmbit regulador que correspon a part del conjunt del polígon del Pla. El PGM no regula les “indústries compartides”, com fa el planejament derivat per determinar unes regles de copropietat i no per parcel lar, i regula exclusivament per “indústries agrupades” per arribar a parcel lar una gran parcel la. Es constata, que partint de zones diferents en el PGM en l’àmbit del PERI (22a) i en l’àmbit del Pla Parcial (22b), inclosos tots dos en el sector MR-1, tenen una regulació molt semblant. Ambdues regulacions es basen en possibilitar indústries agrupades, amb una potencial divisió parcel lària contigua amb front a carrer però amb servitud de pas entre els espais lliures no edificats, o indústries compartides on és manté la parcel la única amb propietat horitzontal o copropietat en relació a cada nau, mantenint mancomunats els espais lliures. En la pràctica, des de la vigència dels plans parcials i PERI del Pla, no s’ha parcel lat cap parcel la inicial de les que s’han fet els Estudis de detall, per tant només s’ha aplicat la norma de la indústria compartida. Malgrat es tracti d’una regulació continguda en la part de les normes urbanístiques que fa referència al desenvolupament del sòl urbanitzable, la possibilitat de compartir naus en una mateixa parcel la i alhora possibilitar més activitats, encara es justifica més en una figura de remodelació urbana que no de creixement. Alhora

DOC maig 2011

el PERI per tractar-se d’un sòl urbà inicial, contradictòriament no contempla el tipus de parcel la petita de 450 m2 de mínima. Tota la tipologia plantejada en el PERI és de parcel la mínima 2.500, amb la possibilitat d’optar per “indústries agrupades” o “indústries compartides”. L’altre contradicció normativa, és que en el cas de les indústries agrupades es limita el nombre de plantes i alçaria reguladora a B+1 i 10 m respectivament, essent aquests uns paràmetres que es contradiuen en la regulació general de l’article 28, i alhora no són concordants amb el paràmetre bàsic de l’edificabilitat neta de 2 m2st/m2S. La proposta que es planteja amb aquesta modificació de les normes o ordenances és només la regulació d’ “indústries compartides” per evitar trossejar el sòl amb noves parcel les, i unificar tota la regulació de l’ordenació de les edificacions i activitats de manera homogènia en tot el polígon del Pla, i per això es pren de referència igualment l’article 129 (zona 22b), malgrat es tracti d’una zona urbana.

4.2. El primer paràgraf del mateix apartat 5 de l’article 129 de les normes del PGM, descriu literalment:

podran configurar“5. Es pod ran preveure als plans parcials o configurar -se posteriorment mitjançant plans especials, unitats d’edificació per a agrupacions d’empreses, l’extensió i ubicació de les quals es justificarà d’acord amb la demanda o objectius de promoció sector. industrial del sec tor. El sostre edificable i l’ocupació no podran excedir, en relació al sòl de la unitat, els assenyalats per les parcel les de grau 2. L’ocupació i sostre edificable del grau 2 són, 70% i 1,6 m2st/m2S, d’acord amb el que regula l’article 128 de les normes del PGM, però en aquest PERI es va prendre l’edificabilitat neta de 2 m2st/m2s, com la del Pla Parcial per està en el mateix àmbit MR-1, i d’acord amb el Programa d’actuació urbanística i modificació puntal corresponents. L’objectiu final de l’ordenació que el PGM proposa en l’article 129.5 (l’article 129.4 es refereix nomes a la parcel la petita), és l’ordenació formal de la unitat d’edificació, mitjançant Pla especial, amb la possibilitat de regular establiments per una activitat que no podran ser inferiors inferiors a 300 m2 de sostre, amb les següents condicions: -

Cada empresa ha de tenir un accés independent amb un espai mancomunat d’ample de 10 m sigui paral lel o perpendicular al carrer. Només es podrà parcel lar una parcel la inicial en cas que sigui paral lel al carrer, i que les noves parcel les no siguin inferiors a 450 m2. La proposta que es fa en aquesta modificació de les normes del PP, a diferència d’aquesta regulació del PGM, és que no admet nova parcel lació però sí, nous establiments.

Les naus resultants han de tenir una amplada mínima de 10 metres.

DOC maig 2011

Aquesta regulació tan senzilla i clara del PGM ve modificada en la regulació de les normes dels actuals planejaments derivats del Polígon del Pla amb una regulació complexa, diferenciant indústries “agrupades” i “compartides”. Es regula la possibilitat de fer més establiments en una parcel la inicial, d’acord amb dues condicions superposades: un establiment per cada unitat de 800 m2 de sòl sobre la parcel la inicial, i que com a mínim el sostre de la planta baixa siguin 300 m2 amb un ample mínim de façana de 8 m. 4.3. El PERI MRMR-1 modifica els paràmetres del PGM, PGM, sense una coherència en els paràmetres i diferenciant dos tipus, agrupades i compartides. La regulació de l’article 29 vigent estableix poques diferències entre les industries agrupades i les indústries compartides, i alhora, les indústries compartides les estableix sense límits en relació a la globalitat del sector. Algunes diferències tenen lògica, com per exemple que les agrupades han de partir d’una parcel la inicial de 7.500 m2 i que no representi més del 25% de l’illa, i tinguin el costat de l’edificació més gran paral lel al carrer, per possibilitar la parcel lació, mentre que les compartides no tenen aquesta condició. Malgrat això, la limitació d’una condició urbanística a una parcel la que depengui d’una actuació o no d’un veí, en relació al límit del 25% de l’illa, no està considerada del tot justa en el marc de l’estat del dret d’un propietari. Una diferència que no s’entén ja esmentada en l’apartat anterior, és que en les indústries agrupades concreta el nombre màxim de plantes en PB+1, mentre que en els paràmetres bàsics de l’article 28, aquest paràmetre no es regula, però si l’alçada reguladora màxima de 15 m. En l’apartat 2 de l’article 29 referent a les indústries compartides tampoc es regula el nombre de plantes, i per tant es crea una diferència que no té lògica urbanística, i per tant s’unifica en tot el polígon del Pla el concepte regulador del volum màxim sobre una alçada reguladora de 15 m, limitat pel sostre edificable que li correspon a cada parcel la, relacionat amb el paràmetre bàsic de l’edificabilitat neta de 2 m2st/m2S. L’article 129.5 de les normes del PGM estableix lògicament la referència d’una unitat d’edificació sobre cada unitat de 450 m2 en relació a la parcel la (i no 800 m2 com regula el PERI), ja que amb una edificabilitat de 2m2st/m2S, són 900 m2 que es poden edificar en 3 plantes (per AMR: 15 m) de 300 m2 (unitat mínima establerta per a cada establiment). A aquests paràmetres li correspon una ocupació de 66% molt similar a la que regulen les normes del PGM que és un 70%, coincident amb la regulació del Pla Parcial. 4.4. Proposta de regulació del nombre d’establiments i activitats en una parcel la indivisible. A efectes pràctics, l’actual regulació dual de la industria agrupada i compartida, només té la variació efectiva de parcel lar o no.

DOC maig 2011

Per tant el canvi radical que es proposa en aquest article, és unificar totes aquestes possibilitats amb l’ordenació del subtipus d’ind d’indústries indústries compartides, compartides amb l’opció de no admetre la parcel lació i respectant respectant els paràmetres bàsics d’edificació de l’actual article 28 que es proposa mantenir-los. Alhora, Alhora, d’acord amb l’article 129.5 de les normes del PGM, es proposa definir el concepte vigent d’establiment, que correspon a una part divisible en copropietat d’un projecte unitari d’edificació, sobre un àmbit delimitat en la parcel la indivisible. Aquest establiment no admet propietat horitzontal per pisos. Es proposa que el el nombre d’establiments, d’establiments, en el marc d’un projecte unitari sobre sobre una parcel la indivisible, es calculi calculi a partir de la unitat de 450 m2 respecte al total de la parcel la tal com proposa les normes del PGM, PGM, i no sobre 800 m2 com està regulat ara, ja que aquesta unitat de sòl no té una relació directa amb l’edificabilitat neta i la unitat dels 300 m2 en planta baixa, d’un hipotètic edifici de B+1 o B+2. A partir del nombre d’establiments resultants sobre cada unitat de sòl de 450 m2, m2, s’admetrien a lloguer dins de cada establiment establiment tantes activitats com unitats mínimes de 300 m2 de sostre sostre edificable, d’acord amb les previsions de les normes del PGM. Aquesta regulació de la indústria compartida es regularia mitjançant un Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica, que actualment substitueixen als derogats Estudis de detall. S’elimina la condició de que no poden haver-hi diferents activitats per plantes d’un mateix edifici, norma anterior de fa més de trenta anys motivada per una manca de regulació precisa contra incendis, actualment amb una legislació acurada per evitar aquest risc. 4.5. En relació als edificis existents abans de l’aprovació definitiva del PERI de data 26 de juny de 1986, es proposa donar més flexibilitat en la seva rehabilitació en relació a la compartimentació, ja que alguns es troben en volum disconforme amb l’actual regulació. En aquests edificis existents esmentats es proposa possibilitar la copropietat o propietat horitzontal tant en sentit vertical com per plantes, encara que les separacions a veïns i a carrers no estiguin ajustades a les normes del planejament derivat anterior i al que ara es proposa. També s’ha de poder facilitar compartimentacions en parcel les i agrupació simultània a una altra parcel la que tingui la condició de solar, independentment de que les seves edificacions estiguin en volum disconforme, ja que preval la reutilització de l’edifici, que no l’enderroc i construcció d’un nou edifici, en el marc de propostes globalment més sostenible.

DOC maig 2011

4.6. Vistes les consideracions de l’apartat anterior, es es proposa modificar i simplificar els articles 27 i 29 29 de la següent manera: manera: Article 27 “Tipus d’ordenació”. - Eliminar l’apartat 3 de l’article 27 referent a “indústries agrupades” de l’article 27, i l’apartat 4 referent a “indústries compartides” passa a apartat 3, adaptant-se a la referència del següent article en relació a la seva regulació. Article 29 29 “Condicions “Condicions d’agrupació i compartimentació”. compartimentació”. - Es modifica el títol de l’article 29: “Condicions d’edificació i de compartimentació compartimentació d’ establiments i nombre nombre d’activitats”. d’activitats”. - Es modifica el seu contingut d’acord amb les consideracions fetes en l’apartat anterior de la següent manera: “Als efectes de possibilitar diferents establiments i més activitats en una parcel la gran, d’acord amb els paràmetres d’edificació fixats en l’article anterior, prèviament s’ha d’elaborar i tramitar un Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica amb les següents condicions: 1. Es poden regular naus compartides mitjançant un avantprojecte unitari, amb una façana mínima per a cada nau de 10 metres amb un conjunt lineal màxim edificat de 100 m, i amb un accés comú a l’interior de la parcel la d’ample no inferior a 8 metres. 2. El nombre de naus compartides corresponents al nombre d’establiments no serà superior al nombre resultat de dividir la parcel la amb unitats de 450 m2. 3. A cada establiment resultant o nau es poden instal lar tantes activitats com el resultat de dividir el seu sostre edificable per la unitat de 300 m2, i el Pla de millora urbana haurà de determinar el nombre d’activitats possibles que en resultin. 4. Es mantindrà la unitat i indivisibilitat de la parcel la, però es poden establir propietats en règim de copropietat per a cada nau o establiment, sense admetre la divisió horitzontal per plantes, i mantenint els espais lliures de la parcel la amb règim col lectiu de comunitat de propietaris, exceptuant el possible pati posterior de cada nau, sempre hi quan s’asseguri un pas col lectiu d’evacuació de 3 metres, permetent un recorregut continu a llarg del perímetre de la parcel la sense admetre cap tipus d’ocupació. 5. Com a màxim hi haurà dos accessos rodats a l’interior de la parcel la des de la via pública.

DOC maig 2011

6. S’ha de preveure tres places d’aparcament per a cada activitat possible que determini el Pla de millora urbana, i com a mínim una cada 100 m2 de sostre edificable. 7. El Pla de millora urbana haurà d’incloure un estudi econòmic i financer que valori l’increment de l’aprofitament, generat per l’augment de les activitats respecte a les previstes en les normes del PERI aprovat el juny de 1986. El valor econòmic del 15% de l’increment d’aquest aprofitament, en concepte de cessió a l’Ajuntament d’acord amb els articles 96.c i 99.3 de la Llei d’Urbanisme actualment vigent, es farà efectiu en metàl lic prèviament a la concessió de la llicència d’obres corresponent, i es destinarà a millores pel Polígon del Pla. Aquest percentatge de cessió de l’increment de l’aprofitament s’adaptarà

legislació

urbanística

aplicable

moment

que

correspongui. 8. En relació amb edificis existents i previs a la data juny de 1986, aquests es podran compartimentar en establiments, tant per plantes com amb divisió vertical, mantenint els paràmetres de nombre d’establiments en relació a la parcel la i nombre d’activitats per establiment regulats en els apartats anteriors, independentment de si l’edifici es troba en situació de volum disconforme. També s’admetrà compartimentar una part d’un edifici, d’acord amb les normes anteriors i agrupar-se a un altre edifici d’una parcel la que tingui condició de solar, encara que els edificis corresponents estiguin en volum disconforme amb el planejament. En cap cas es podrà ampliar l’edifici si sobrepassa el sostre màxim edificable de la parcel la.

E) Mobilitat sostenible. D’acord amb el decret 344/2006 de 19 de setembre referent a la regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, en el seu article 3 “Àmbit d’aplicació”, regula en el seu punt 3.1.c que és necessari incloure un estudi de mobilitat generada, com a document independent en els instruments d’ordenació urbanística en el cas que es tracti de “Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la

implantació de nous usos i activitats”. La justificació en relació a la mobilitat del Polígon del Pla s’ha de fer conjuntament pels tres àmbits de planejament que el constitueixen. En relació amb el contingut literal de l’article esmentat, la modificació de les ordenances del PERI que es du a terme comporta estrictament modificació d’usos, però sense una incidència respecte a la mobilitat generada en la globalitat general del polígon del Pla. Alhora la modificació proposada pot comportar una major intensitat de l’ús mitjançant

DOC maig 2011

un Pla de Millora urbana en l’àmbit d’una gran parcel la, que regularà el nombre d’activitats admeses segons la dimensió de la parcel la i els seu sostre edificable potencial. En cap cas hi ha una modificació de l’ús principal industrial, i per tan no es requereix un “Estudi de mobilitat generada”, però si que la modificació té molt en compte la mobilitat mobilitat al Polígon del Pla i s’adjunta un “Pla de mobilitat sostenible al Polígon del Pla”, que s’integra en la gestió i propostes d’aquesta modificació de normes. De totes maneres totes les modificacions que es proposen estan en el marc de la capacitat d’ordenació urbanística del PGM aprovat l’any 1976, d’acord amb els articles 311.4 i 350.4 referent als usos i condicions d’edificació de la zona industrial urbana que admet ampliar la densitat de l’ús industrial mitjançant un planejament derivat o la seva modificació, que és el que ara estem tramitant on es descriu literalment:

“Quan es justifiqui, per la finalitat de facilitar la relocalització de petites indústries aprovarsituades als nuclis urbans de les poblacions, podran aprovar -se plans especials amb els mateixos ixos objectius i condicions que els regulats als articles 129.4 i 129.5”. mate Aquests són els articles que es fonamenta la modificació proposada, i l’adaptació del Polígon industrial del Pla s’ha d’entendre en un marc i àmbit metropolità, on els grans polígons logístics i de grans implantacions industrials estan en polígons especialitzats com és el de la zona Franca, i aquests polígons entre sòls urbans residencials de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, han de respondre a la demanda d’un tipus d’indústria més urbana i menys especialitzada i alhora més diversificada. En relació a la determinació del nombre d’establiments a partir de la nova unitat de sòl de 450 m2 d’acord amb l’article 129.5 de les normes del PGM, no suposa realment una intensificació de l’ús, tenint en compte que els dos àmbits dels Plans parcials PP MR-1 i PP MR-2 admeten ja una densitat d’establiments a partir del mòdul de 300 m2 en planta baixa. Si suposem que els establiments tenen 2 plantes, el mòdul en concepte de sostre edificable serà a la pràctica de 600 m2. En una parcel la de 2.500 m2, amb una edificabilitat neta possible de 1,1 m2st/m2S (PP MR-2), correspondrien 2.750 m2 de sostre, que dividit pel mòdul de 600 m2 suposen 4,5 establiments, igual que si apliquem el mòdul de 450 m2 de sòl sobre el total de la parcel la de 2.500 m2 que correspondrien 5,5 establiments. En el cas d’una edificabilitat de 2 m2st/m2S (del PP MR-1 sobre una parcel la de 2.500 m2) la proposta nova d’establiments es mantindria a partir de possibilitar 5.000 m2 sostre que només es podrien exhaurir en 3 plantes i per tant el mòdul seria de 900 m2, ja que la norma vigent és de 300 m2 en planta baixa. Aleshores correspondria 5,5 establiments també per parcel la però amb més sostre edificable degut a l’índex d’edificabilitat neta de 2 m2st/m2S. Per tant, la modificació real de la intensitat d’ús de la proposta nova amb la vigent, és possibilitar, possibilitar, d’acord amb les normes del PGM, activitats a lloguer fins a 300 m2 dins de cada establiment o nau, sense admetre la propietat propietat horitzontal per plantes. La proposta

DOC maig 2011

viària és pràcticament la del PGM, i per tant si ens acollim als llindars i potencials dels paràmetres d’intensitat de l’ús de les normes del PGM. En relació a la modificació dels usos, s’estableixen canvis només per a noves activitats que no generen nova mobilitat (infraestructures dels serveis tècnics, terminals de caixers autònoms...) i només la nova implantació d’ un centre de negocis. El Pla general metropolità, tenia prevista aquesta trama urbana i accessos al polígon, per la densitat d’establiments que estava regulada, però el planejament derivat va reduir aquesta densitat que li permetia el PGM, i ara es proposa recuperar intensitat d’ús per revitalitzar-lo i incentivar la ubicació de noves indústries, recuperant un teixit urbà existent, en el marc d’un desenvolupament urbanístic sostenible adequat al moment. Actualment la trama urbana del polígon, i sobretot a l’entorn de l’ Av. de Barcelona, és un viari amb molt poca densitat de trànsit rodat, amb un carril bici i amb transport públic de bus urbà i interurbà, modalitats de transport que a l’any 1976 (PGM) no estaven implantats. Mostra d’això és el plànol nº 5 de l’ Estudi de Mobilitat sostenible, on els IMD de l’àmbit del polígon corresponent a Molins de Rei, són clarament inferiors a l’àmbit de Sant Feliu, suposem per una interpretació estricte de la norma en edificis existents de l’àmbit del PERI, on no s’ha permès la seva rehabilitació possibilitant més activitats. La conclusió de la mobilitat en l’àmbit del polígon del Pla a Molins de Rei en relació al potencial que preveu el PGM, és que mitjançant les recents actuacions de transport públic, del carril bici i de nous aparcaments al llarg de l’Av. Barcelona, és que precisament ha millorat considerablement, i que és una trama urbana que admet de sobres la mobilitat rodada. De l’elaboració del Pla de Mobilitat sostenible de GESMOPOLI ha sorgit una “Taula de mobilitat”, on hi participen tots els agents i institucions nomenades al començament d’aquest apartat, i per tant hi ha constantment el seguiment i realització de les propostes que el document conté. POLÍG GON DEL PLA Les propostes i gestió actual que el PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE AL POLÍ proposa, en n només sis proposa, en el marc d’un pla modèlic com a projecte europeu GESMOPOLI e polígons industrials a Catalunya, cobreix i dóna resposta en escreix a qualsevol índex d’intensitat de l’ús que se’n pugui derivar d’aquesta modificació de les ordenances d’aquest planejament, planejament, que ni tan sols hi ha un augment del sostre edificable. edificable. S’ha de tenir en compte a més, que la cessió del 15% sobre el càlcul de l’escreix d’aprofitament que se’n derivi de cada Pla Especial que s’haurà de formalitzar en metàl lic en el tràmit de la llicència urbanística d’obres, d’obres, anirà per inversions exclusives exclusives per les millores i propostes per la mobilitat del Polígon del Pla, d’acord amb el Pla de mobilitat sos sostenible. ostenible. Per tot lo exposat, i bàsicament perquè no hi ha augment del sostre edificable, i que els possibles augments de l’activitat, només es poden generar a partir d’un nou Pla Especial de Millora urbana en les grans parcel les que haurà de contenir les corresponents places

DOC maig 2011

d’aparcament i justificar la mobilitat de l’entorn, no es considera necessari el requeriment d’un Estudi de la mobilitat generada pel contingut d’aquesta modificació de les normes.

F) Informe ambiental. D’acord amb l’article 7.1.c “Modificacions de plans i programes sotmesos a avaluació ambiental” de la Llei d’avaluació ambiental 6/2009 de 28 d’abril, les modificacions del planejament, encara que suposin noves estratègies i propostes, si es produeixen en el sòl urbà no requereix avaluació ambiental. A més l’apartat 2 del mateix article 7 d’aquesta llei, si es constata, sense necessitat d’estudis i altres treballs addicionals, que no produeixen efectes significatius al medi ambient, no requereix avaluació ambiental ni estudi ambiental específic.

G) Justificació tècnica i jurídica de la modificació. Aquesta justificació tècnica i jurídica es fonamenta amb dos textos normatius:

1. La Llei Llei d’urbanisme de Catalunya segons el text refós DL 1/2010 de 3 d’agost (LUC). (LUC). 1.1. 1.1 Per tractartractar-se inicialment d’un àmbit de sòl urbà, i sotmès a un Pla especial de reforma interior, interior inicialment no hi ha condicionants semblants al desenvolupament d’un sòl urbanitzable, i els paràmetres bàsics en relació a l’ús principal i sostre edificable, es regeixen en relació a la zona 22a “Zona industrial urbana”. Es fa esment especial als articles 311.4 i 350 350.4, que donen potestat al planejament derivat aplicar l’article l’article 129.5 referent a l’ordenació de l’edificació de les zones industrials i el seu nombre d’establiments i activitats.

1.2. Article 66 en en relació a la documentació. D’acord amb l’article 96 “Modificació de les figures de planejament”, la modificació d’una figura de planejament se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. Per tractar-se de la modificació d’unes normes d’un planejament derivat, sense modificació dels plànols d’ordenació ni del sostre edificable, aquesta modificació en relació al seu contingut es relaciona i es justifica respecte alguns dels continguts, segons apartats ordenats per lletres específiques de l’article 66.1 de la LUC: a) Memòria i els estudis justificatius i complementaris. complementaris. El present document que es justifica des de la realitat de l’estat actual del sector i la dinàmica de la diversitat de

DOC maig 2011

les activitats econòmiques que actualment requereix la societat actual, en un àmbit metropolità com el de Barcelona. Els apartats B), C), D) i E) d’aquesta memòria es descriuen descriuen explícitament els objectius i els motius de l’estat actual del Polígon del Pla, on es constata que la regulació actual de les ordenances d’aquest Pla Parcial són les que impedeixen una veritable renovació, millora i modernització de les indústries actuals i futures. I per tant una modificació de les normes urbanístiques actuals és imprescindible. Reforçant aquesta proposta s’adjunta un “annex B” a la Memòria de l’estudi sobre “Resum de les actuacions proposades per a la renovació de les activitats econòmiques al Polígon del Pla”, d’acord amb l’apartat A.8 d’aquesta memòria. c) Les normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació del sòl. Es concreten en el document de les NORMES URBANÍSTIQUES d’aquesta modificació. h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. Es concreten en l’apartat E) de la memòria sobre mobilitat sostenible, on es fa referència al Pla de mobilitat sostenible del Polígon del Pla en el marc del projecte europeu GESMOPOLI (annex A). i)

La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l’informe mediambiental. Es concreten en l’apartat F) sobre l’informe mediambiental, que d’acord amb l’article 7 de la Llei 6/2009 no és necessari.

Els altres documents, com els plànols, el pressupost i l’avaluació econòmica i financera, i el pla d’etapes, no procedeix per tractar-se d’una modificació de les normes urbanístiques. 1.3. En relació a l’article 96 “Modificació de les figures de planejament”. L’apartat c) d’aquest article descriu: “Les modificacions d’instruments de planejament

urbanístic que comportin un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat de l’ús industrial, o la transformació dels usos anteriorment establerts, resten subjectes a les particularitats que estableixen els articles 99 i 100”. En relació a aquest article, el que realment afecta a la modificació proposada, és un potencial augment de la intensitat de l’ús industrial, mitjançant l’elaboració i tramitació d’un Pla de millora urbana per possibilitar noves activitats en un mateix establiment. L’augment de la intensitat de l’ús té efectes en la regulació de l’article 99.3 que en cas que hi hagi un augment de l’aprofitament, se li ha d’aplicar una cessió del 15% respecte a l’ increment possible de l’aprofitament. Per tant, s’ha de regular en aquesta modificació de normes que el Pla de millora urbana que possibiliti aquest increment de la intensitat de l’ús haurà d’adjuntar un estudi econòmic que concreti aquest increment de l’aprofitament. El 15% sobre l’augment de l’aprofitament serà aportat en metàl lic en el moment de la concessió de la llicència d’obres corresponent.

DOC maig 2011

1.4. En relació a l’article 97 “Justificació de la modificació de les figures de planejament urbanístic” urbanístic”. D’acord amb l’apartat 1 d’aquest article, “les propostes d’una figura de planejament

urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat de la conveniència amb relació als interessos públic i privats concurrents”. Les raons que el mateix article regula per justificar una possible raó de manca d’interès públic per part de l’òrgan competent en l’aprovació definitiva, no en hi ha cap aplicable aquesta modificació. 1.5. En relació a l’article 100, sobre figures de planejament q que ue requereixen un increment de les reserves per a sistemes urbanístics. No hi ha increment de sostre edificable i sí que hi ha increment de l’aprofitament en relació a la intensitat de l’ús industrial, però només s’exigeixen nous sistemes en el cas de l’augment de la intensitat de l’ús residencial, que no és el cas que ens ocupa.

2. Normes urbanístiques del PGM. D’acord amb tot el descrit en els apartats B), C), D), E), i en específic l’apartat G.1.1 d’aquesta Memòria, aquesta modificació de les ordenances del PERI MR-1 es fonamenta d’acord amb la regulació de la zona 22a “Zona industrial urbana”, en concret l’article 350.4 que et remet a les condicions d’edificació regulades en l’article 129, que té relació amb la regulació de la zona 22b de desenvolupament dels sòl urbanitzable industrial. A partir d’aquí es procura unificar en tot el Polígon del Pla la regulació de l’edificació i la seva intensitat de l’ús a partir dels següents articles: -

Art. 128 Condicions d’edificació i ús de la zona de desenvolupament industrial industrial (clau 22b)

Art. 129 Regles complementàries de l’article anterior (art. 128)

Art. 311 Regulació dels usos de la zona industrial. L’article 128 et remet als usos de la zona industrial urbana regulats en aquest article 311. Mentre que els usos nous comercials i de restauració que es proposen, els admet directament amb condicions en el seu apartat tercer, l’ús de serveis tècnics no el regula. En tan però, que no el prohibeix, un planejament derivat amb la justificació oportuna i clara com són aquests tipus d’usos també productius d’energia, són clarament admissibles.

En relació amb l’ús d’oficines aquest article 311 en el seu punt quart regula expressament que “només s’admeten les oficines i despatxos propis de cada establiment comercial i industria”. La interpretació tècnica i jurídica del centre de negocis proposat és que són oficines clarament i exclusivament al servei del polígon industrial en general, i per tant s’admeten. Per altre costat es precisa que hi ha un tipus d’oficina en caràcter complementari o vinculat a la producció industrial d’un establiment, però que la dinàmica de les activitats econòmiques actuals, fan que tinguin una identificació fiscal diferenciada, i per tant s’ha de poder admetre amb el sentit d’activitat d’oficines, demostrant que està vinculada a una activitat industrial admesa.

DOC maig 2011

NORMES

U R B A N Í S T I Q U E S.

Article 1. Objecte de la modificació. D’acord amb l’apartat B de la Memòria d’aquesta Modificació puntual de les ordenances del Pla parcial MR-1 de Molins de Rei, l’objecte d’aquesta modificació es fonamenta en tres aspectes: -

Introduir nous usos compatibles i complementaris a l’ús industrial dominant, amb la finalitat d’adaptar-se a l’actual model d’activitat econòmica en un àmbit industrial metropolità com és el Polígon del Pla.

Endreçar la regulació de l’edificació i el nombre d’establiments i activitats, per evitar confusions en la seva aplicació normativa i evitar la segregació parcel laria i de règim horitzontal per plantes d’un establiment, d’acord amb les normes urbanístiques del PGM.

Potenciar el principi de la sostenibilitat ambiental i urbanística al Polígon del Pla, facilitant i fomentant la rehabilitació dels edificis existents, alhora que diversificar l’actual model industrial, i mantenir i millorar l’actual xarxa viària introduint nous instruments de gestió i incentius per una mobilitat sostenible al sector.

Article 2. Modificació de l’article 26 “Règim d’usos”. d’usos”. D’acord amb el contingut de l’apartat C de la Memòria d’aquesta Modificació puntual, es modifica l’article 26 de les ordenances amb la redacció complerta següent: “Article 26. Règim d’usos. 1. S’admet l’ús industrial com a dominant, regulat al Títol VIII de les Normes Urbanístiques del Pla General, en totes les seves categories, però limitat a les situacions quarta, cinquena i sisena definides en el article 288 del Pla General i que són: Situació quarta: a) En edificis qualificats com a industrials amb façana al carrer, no exclusiu per la mateixa activitat. b) En l’edifici qualificat com a industrial, amb façana al carrer i exclusiu per una única activitat. Situació cinquena: a) En edificis situats en zones industrials i aïllats per espais lliures. b) En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espaïs lliures d’amplada superior a 7 metres.

DOC maig 2011

Situació sisena: a) En edificis aïllats en zones allunyades de nuclis urbans. 2. S’admeten també els següents usos: a) Magatzem. b) Estacions de servei i els usos complementaris vinculats que la legislació sectorial els hi admet, amb una superfície màxima per a la venda de productes al detall de 200 m2. c) Oficines i serveis vinculats o complementaris als establiments industrials pels treballadors del polígon, com les terminals bancàries i un centre de negocis per al conjunt de tots els sectors MR-1 i MR-2 del Polígon Industrial “El Pla”, al servei de les activitats productives i professionals del municipi i de l’àmbit metropolità de Barcelona. Les terminals bancàries i les oficines pròpies i vinculades a cada establiment, encara que siguin entitats jurídiques de nom diferent, no computaran als efectes del nombre d’activitats admeses en cada parcel la o establiment. El centre de negocis es regula en l’apartat 3 d’aquest article. d) Comercial s’admeten en tot el sector els establiments comercials singulars per a la venda a l’engròs, venda d’automoció, d’embarcacions i d’altres vehicles, de maquinària, de materials per a construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers. e) Restauració fins a un màxim de tres establiments per al conjunt de tots els sectors MR-1 i MR-2 del Polígon Industrial “El Pla”, i amb un límit de 300 metres quadrats de sostre edificat per establiment. Respecte a la limitació de tres restaurants en l’àmbit del polígon, s’exclou en aquest còmput l’àmbit del sector MR-1 que té usos específicament de caràcter terciari. f)

Infraestructures de serveis tècnics d’explotació privada o pública, com els sistemes de generació d’energies renovables (solar, fotovoltaics i altres), instal lacions com les antenes de telefonia mòbil i altres en relació a les noves tecnologies. Aquestes activitats vinculades als serveis tècnics no comptabilitzaran com una activitat nova en el marc de la intensitat d’ús admesa en una parcel la o establiment.

g) Habitatge només en concepte de vigilància en les zones de gran parcel la. h) No s’admet la resta d’usos. 3. En relació al centre de negocis únic en tot l’àmbit del Polígon del Pla, es proposen les condicions següents: a) S’ha d’implantar en una gran parcel la entre 7.500 m2 i 10.000 m2 i assegurar, mitjançant l’activitat que correspongui, la gestió unitària del centre amb el

DOC maig 2011

manteniment de propietat única o copropietaris en indivís, tant de la parcel la com de l’edifici. b) En cas de situar-se en aquest sector del PERI, el paràmetre bàsic de l’edificabilitat neta s’ha de respectar, essent 2 m2st/m2S, mentre que els altres paràmetres d’edificació que es regulen en caràcter general per les zones industrials es poden variar amb el Pla de millora urbana requerit, segons el següent apartat. c) Prèviament a la llicència urbanística d’edificació s’ha d’elaborar i tramitar un Pla Especial de millora urbana que com a mínim ha de regular el següent: -

Determinar el nombre d’activitats possibles que el centre de negocis pot arribar a incloure.

Fixar el paràmetre d’ocupació màxima i nombre de plantes.

L’ordenació en detall de l’espai lliure de parcel la amb el tractament enjardinat adequat.

S’ha d’elaborar un estudi econòmic que concreti l’increment de l’aprofitament que genera la nova actuació, i concretar el 15% de l’aprofitament d’aquest valor de cessió obligatòria a l’Ajuntament d’acord amb els articles 96.c i 99.3 de la Llei d’Urbanisme. Aquest import es farà efectiu en metàl lic prèviament a la concessió de la llicència d’obres corresponent, i es destinarà a millores pel Polígon del Pla. Aquest percentatge de cessió de l’increment de l’aprofitament s’adaptarà a la legislació urbanística aplicable en el moment que correspongui.

Article 3. Modificació de l’article 27 Tipus d’ordenació. d’ordenació. D’acord amb el contingut de l’apartat D de la Memòria d’aquesta Modificació puntual, es modifica l’article 27 de les ordenances amb la redacció complerta següent: “Article 27. Tipus d’ordenació. a) “El tipus d’ordenació correspon al d’edificació aïllada envoltada per espais lliures. b) El tipus d’ordenació de l’edificació aïllada és el regulat amb caràcter general en els articles del 246 al 255 de les Normes del PGM, i en caràcter específic els regulats en els articles 28 i 29 següents.

DOC maig 2011

c) S’admeten indústries compartides en una parcel la mínima i indivisible de 2.500 m2 amb les condicions regulades en el següent article 29.”

Article 4. Modificació de l’article 29 29 “Condicions d’agrupació i compartimentació”. compartimentació”. D’acord amb el contingut de l’apartat D de la Memòria d’aquesta Modificació puntual, es modifica el títol i la regulació de l’article 29 de les ordenances del PERI amb la redacció complerta següent:

“Article 29 29. Condicions d’edificació i de compartimentació d’establiments i nombre d’activitats. d’activitats. Als efectes de possibilitar més establiments i activitats en una parcel la gran, d’acord amb els paràmetres d’edificació fixats en l’anterior article 28, prèviament s’ha d’elaborar i tramitar un Pla de millora urbana d’ordenació volumètrica amb les següents condicions: 1. Es poden regular naus compartides mitjançant un avantprojecte unitari, amb una façana mínima per a cada nau de 10 metres amb un conjunt lineal màxim edificat de 100 m, i amb un accés comú a l’interior de la parcel la d’ample no inferior a 8 metres. 2. El nombre de naus compartides corresponents al nombre d’establiments no serà superior al nombre resultat de dividir la parcel la amb unitats de 450 m2. 3. A cada establiment resultant o nau es poden instal lar tantes activitats com el resultat de dividir el seu sostre edificable per la unitat de 300 m2, i el Pla de millora urbana haurà de determinar el nombre d’activitats possibles que en resultin. 4. Es mantindrà la unitat i indivisibilitat de la parcel la, però es poden establir propietats en règim de copropietat per a cada nau o establiment, sense admetre la divisió horitzontal per plantes, i mantenint els espais lliures de la parcel la amb règim col lectiu de comunitat de propietaris, exceptuant el possible pati posterior de cada nau, sempre hi quan s’asseguri un pas col lectiu d’evacuació de 3 metres, permetent un recorregut continu a llarg del perímetre de la parcel la sense admetre cap tipus d’ocupació. 5. Com a màxim hi haurà dos accessos rodats a l’interior de la parcel la des de la via pública. 6. S’ha de preveure tres places d’aparcament per a cada activitat possible que determini el Pla de millora urbana, i com a mínim una cada 100 m2 de sostre edificable. 7. El Pla de millora urbana haurà d’incloure un estudi econòmic i financer que valori l’increment de l’aprofitament, generat per l’augment de les activitats respecte a les previstes en les normes del PERI aprovat el juny de 1986. El valor econòmic del 15% de l’increment d’aquest aprofitament, en concepte de cessió a l’Ajuntament d’acord amb els articles 96.c i 99.3 de la Llei d’Urbanisme actualment vigent, es farà efectiu en metàl lic

DOC maig 2011

prèviament a la concessió de la llicència d’obres corresponent, i es destinarà a millores pel Polígon del Pla. Aquest percentatge de cessió de l’increment de l’aprofitament s’adaptarà a la legislació urbanística aplicable en el moment que correspongui. 8. En relació amb edificis existents i previs a la data juny de 1986, aquests es podran compartimentar en establiments, tant per plantes com amb divisió vertical, mantenint els paràmetres de nombre d’establiments en relació a la parcel la i nombre d’activitats per establiment regulats en els apartats anteriors, independentment de si l’edifici es troba en situació de volum disconforme. També s’admetrà compartimentar una part d’un edifici, d’acord amb les normes anteriors i agrupar-se a un altre edifici d’una parcel la que tingui condició de solar, encara que els edificis corresponents estiguin en volum disconforme amb el planejament. En cap cas es podrà ampliar l’edifici si sobrepassa el sostre màxim edificable de la parcel la.

Molins de Rei, 6 de maig de 2011

Montserrat Hosta i Privat, arquitecta-urbanista Cap de Planejament i Gestió urbanística de l’Ajuntament de Molins de Rei