gastr
Espai per descobrir conèixer i aprendre
mania Butlletí electrònic interactiu. Clika sobre les adreces web
Número 15. Juny 2012
http://issuu.com/gastromaniaandorra
editorial
actualitat
Estatus El vi, com a cultura, símbol d’estatus, utilitza habitualment paraules com retrogust, aroma, criança, en converses entre persones de cert “standing”, que clarament es distingeixen dels que sobreviuen amb el salari mínim i que tenen altres temes d’interès com pagar el lloguer, comprar els llibres de la mainada o canviar l’electricitat a tarifa nocturna. Els savis, els que saben de tot, ja fa temps que han entrat en el món del vi i això ja és l’òstia! (amb perdó). I és probable que d’aquesta tendència neixi allò del “vi com a cultura”, perquè parlar és una cosa –malgrat que per això no n’hi ha prou d’haver begut diverses collites de diferents denominacions – i “saber, saber” és una altra. El que realment sap sí que demostra un estatus, sobretot perquè es senzill, explica les raons de les seves preferències, distingeix unes varietats de altres i sap en cada moment escollir el vi més adequat, no el més car ni el més de moda. L’altre, l’idiota diu bajanades sense venir a compte, i aquí es pot aplicar allò de “millor estar callat i semblar babau que parlar i descobrir tots els dubtes”. És obvi que cada vegada hi ha més veritables entesos en la cultura del vi, però són preocupants els que diuen saber. Si davant tres vins de diferents anyades, denominacions d’origen i varietats són capaços de fer tres discursos diferents i coherents es pot parlar amb ells, segurament aprendrem coses. Si utilitzen paraules molt rares, accepcions no adequades, fan com que estan assolint l’èxtasi i fan sorolls estranys ¡compte! s’estan transmutant o no en tenen ni idea.
Els aliments recorren més de 5.000 quilòmetres fins que arriben al mercat
L
‘organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït. Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van suposar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenirse en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global. L’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent i ho ha fet més d’un 50 % entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest te un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments abans d’arribar al nostre
país han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 % i continuen creixent. L’impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de la ramaderia industrial. En total Espanya importa 14 milions de tones de productes alimentaris per la ramaderia nacional. 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i de Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes mediambientals. La importació però, no es redueix a aquests tipus de productes sinó que també afecta a altres alimenta típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons. Així doncs l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de la agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Recomanen, doncs, que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.