Revista Obra Cultural Mariana - No. 245 / Juliol - Agost 2012 by Fundació Pare Esqué

Fundació Pare Esqué ìDifongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat díavuiî (Carta del Papa Joan Pau II al P. EsquÈ).

…s una consigna del Papa, que ha fet seva LíObra Cultural Mariana en totes les seves activitats

JULIOL - AGOST 2012 - Nº 245 SUMARI

Pàg. 1 Editorial ratzinger P. Anton Mª Sánchez Bosch

EDITORIAL

RATZINGER

enet XVI acaba de fer 85 anys. Encara que es desplaça de vegades amb l’ajuda d’una petita tarima mòbil, el Pàg. 3 Fer de Metge Papa teòleg continua donant mostres de magisteri re Dr. Ramon Mª Soriano ligiós i d’altura intel·lectual. No gaire lluny hi ha les esgotadores Pàg. 4 Sentiments Ancestrals i vibrants Jornades de la Joventut a Madrid, i recentment, el Ferran Blasi Pvre. viatge a l’Amèrica Central, que ha tingut el capítol més difícil a Pàg. 5 La Transfiguració de Jesús Cuba, on ha exercit una subtil tasca mediadora. El papat de Rat Montserrat Llopart zinger està sent molt important. Per la defensa de l’específiciPàgs. 6 Nascut a temps Mn. Jordi Sánchez Bosch tat de la creença, que ha distingit dels missatges socials (sense Pàg. 7 La porta de la Fe oposar-los-hi), i per la seva descripció del cristianisme com la re Sant Pare Benet XVI ligió de la raó. Si els catòlics aperturistes sostenen que obrir les Pàg. 8 Mals i dolors relatius estructures, ordenar dones o suprimir el celibat normalitzaria Xavier Garralda Alonso l’Església a Europa, Ratzinger afirma: l’Església a Europa pateix Pàg. 9 En defensa del matrimoni Francesc A. Picas “una crisi de fe” i sense la renovació de la fe “totes les altres Pàg. 10 Contemplar reformes seran ineficaces. Javier Bustamante D’altra banda, el Pontífex afirma que Europa hauria d’assuPàg. 11 Tres Temples per al S. Àngel 1º part mir en el seu diàleg amb altres cultures la mil·lenària tredició Josep Mª Vilarrúbia-Estrany cristiana. Ha donat continuïtat a la bona relació amb els jueus Pàg. 11 El més sincer agraïment i al combat en defensa de la vida humana i el seu entorn més Pàg. 12 Jesús camina sobre les aigües P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. favorable. Prepara una nova trobada de les famílies, aquesta vegada a Milà). Són clarividents la seva crítica a la divinització del benefici econòmic, causa de la crisi actual, i la seva defensa de la pau. Aprofitatant que el proper any catòlic estarà dedicat a la fe, és probable que Ratzinger publiqui una encíclica sobre aquesta temàtica, que culminaria el seu magisteri teològic sobre les anomenades virtuts teologals, pilars del cristianisme. Recordo que quan es preparava l’elecció d’un nou sant Pare OBRA CULTURAL MARIANA després de la mort de Joan Pau II, per a mi el preferit era el CarRevista i portaveu de l’Associació. denal Ratzinger. Jo no el coneixia personalment, però sí el meu Publicació bimensual de germà Mn. Jordi (finat el 5-VII- 2011) que l’havia tractat de prop Pastoral Catòlica com a membre de la Pontifícia Comissió Bíblica. N’estava embadalit de la gran saviesa i també modèstia de l’aleshores Cardenal Josep Ratzinger. Savia escoltar amb gran atenció totes les persones i parlava quan convenia sense aixecar la veu. Amb els set anys que ja porta de Pontificat s’ha sabut guanyar una gran admiració i afecte. Que Déu ens el conservi Pàg. 2 La Nena Maria P. Xavier Moix C.M.F.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

2273

LA NENA MARIA

nna educava la seva filla com ho feien les pietoses famílies hebrees. Les noies normalment no anaven a l’escola, tot i que, en considerar que el seu paper futur en l’educació dels fills seria important, rebien una educació a casa per part de la mare. A Maria li parlaven d’un Déu savi i poderós que estimava el poble d’Israel, encara que alguns homes i dones no eren bons, i Déu es posava trist; i que, per salvar-los, enviaria un Salvador que es diria Messies. Quan la nena Maria va fer els tres anys, la mare Anna la va mudar amb el vestit de les grans festes, explicant-li que anirien a la casa de Déu, perquè Ell veiés com n’era de bonica. Joaquim i Anna van portar la seva filla al Temple per consagrar-la a Déu, i el millor xai per oferir-lo en holocaust, com manava la Llei. Una ampla escala portava a una plataforma rodejada de balustrades, on hi havia el Santuari. Al pati reservat a les dones, un esbart de nenes de l’edat de la petita Maria s’entretenien, cridaneres, corrent entre els grups de mares, amb el brogit de les criatures. Es va fer un silenci en aparèixer a la porta del Santuari un venerable sacerdot, d’abundosa barba blanca i peus descalços, abillat amb turbant de color violeta guarnit de pedres precioses, túnica de lli fi i un cinturó amb els quatre colors del Temple: violeta, porpra, escarlata i blanc. Les criatures avançaren cap al sacerdot, amb un respecte temerós no deixant-se de la mà de la mare. El cohen, el sacerdot, salmodiava monòton una oració inintel·ligible davant de cada nena, demanant, que el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, la protegís. Quan va ser el torn de la petita Maria, el sacerdot de fastuo2274

ses vestidures la va beneir amb la mateixa monotonia. Tampoc al Temple, ningú no sabia que aquella nena havia estat privilegiada pel Déu de tots els patriarques d’Israel, i destinada a ser la mare del Messies Salvador. De tornada a casa, Joaquim i Anna volgueren celebrar amb els veïns la Presentació al Temple de la seva filla, ara envoltada d’amiguets, enjogassats com petits anyells de la ramada. La música no hi podía faltar mai a les festes i celebracions familiars jueves. Avui, hi ha tanta alegria a casa de Joaquim i Anna, que es canta, balla, sonen els instruments musicals i piquen rítmiques les mans A la manera dels estornells a la figuera de la porta de casa, la quitxalla voleteja ençà i enllà. La nena Maria, amb el seu capet bru, els ulls de porcellana fina i boqueta de pa d’àngel, i per dintre plena de gràcia, s’abocà al fons de la pica i allí veiè si n’era de preciosa. S’ha fet tard i la mare Anna pren a coll la seva filla fins al llit i, abans de dormir, resen a Déu perqué els seus àngels guardin la casa i el son. La petita Maria aprenent de la mare la recitació de les divuit benediccions, que tot bon israelita havia de repetir matí, migdia i vespre: “Beneït sigueu, Senyor de l’univers, que ens heu donat l’aliment de la terra, que heu creat la fruita dels arbres, que ens alegreu amb els ocells i les flors, que ens heu donat la vida:˝ (Levític 26,3) - ˝Mama, què ha dit Déu quan m’ha vist al Temple?˝ - ˝Que eres la més bonica de totes les nenes, i que, quan siguis gran, seràs beneïda entre totes les dones Xavier Moix, C.M.F.

Fer de Metge ENSUMAR LA VIDA

ot i que fa temps que vaig acabar l’especialitat en ginecologia i obstetrícia, encara segueixo sorprenent-me, i això és el que m’ha passat aquesta setmana, fent un part. Va ser un part normal, d’una noia que és perfumista, treballa amb el sentit de l’olfacte, es dedica a l’elaboració de perfums industrials. Són aquestes olors que ens trobem en les grans superfícies, o quan entrem en un cine, que molt sovint no es noten però que fan que al sortir de la sessió, no estigui l’aire irrespirable després d’haver passat en una mateixa sala, cents de persones juntes respirant totes a la vegada.

Això tot plegat, és el que em posa en marxa i ja res m’atura fins que acluco els ulls. Doncs tornant al motiu que m’ha sorprès, va ser el que a ella, un cop vàrem acabar el part, li vaig posar el bebé nu i mullat sobre el pit (com sempre faig, si tot va bé), i ella va començar a exclamar, que quina bona olor que feia, que l’oloréssim, que era una olor fabolosa, que era una olor a net. El marit que és enginyer industrial, i que com jo ha nascut entre pots (perquè també és fill de farmacèutica), i suposo que amb la convivència amb ella ha anat aprenent a ensumar, va exclamar, que sí ho olorava, el que ella deia i que li semblava un olor fisiològic.

És d’aquestes persones que fan una feiI tenien raó, és tracta d’una olor caractena que ens afecta a molts i en les què no hi rística que els ginecòlegs i les llevadores enpensem que hi puguin ser. Són persones que sumem sovint, quan trenquem la bossa de amb la seva feina ens fan molt més agradales aigües. Es tracta d’una maniobra habitual ble el cada dia, d’aquesta societat de conen el transcurs del treball de part. És una olor sum, que perquè funcioni tan característica, que per als que bé, fan falta aquests professiNo hem d’oblidar ens dediquem a l’obstetrícia onals que hi treballen i del que no és nova, però com en tot fet la capacitat que sovint, no en som conscients. rutinari no hi parem compte, i

tenen els nens, per calen situacions com aquesta Jo sempre dic i penso, que per poder valorar-la en tota la en aquesta societat, en la què gaudir la vida seva immensitat. estem és una meravella com i els seus detalls. funciona, perquè tothom fa No hem d’oblidar la capala seva feina i cada matí tenim citat que tenen els nens, per el pa calent, i els carrers estan gaudir la vida i els seus detalls. nets, i els autobusos porten la gent, els pasAconsegueixen veure una quantitat de cosadissos estan bé, i les paperes estan buides. ses, que a nosaltres se’ns passen de llarg. És En definitiva, en tot, hi ha una continuïtat, com si vegéssim per primer cop, amb aquella que va per sobre de l’actitud de les persoconcreció, que tenim el primer cop que venes, i del seu estat d’ànim. iem alguna cosa. Cal recuperar aquesta proJo, que em desperto enfadat cada matí, i fins que no m’he dutxat, no començo a funcionar; em meravello que només que hi hagués algú altre com jo, res no funcionaria. Però com que m’arriba l’aigua, que a més està calenta, és el que em posa a to. Només caldrà afegir-hi les altres petites coses del cada dia.

funditat en les coses que veiem, per adonarnos que la vida és plena de la presència de Déu, en cada petita cosa, que fem, i que ens envolta. Dr. Ramon Soriano i Camps

2275

SENTIMENTS ANCESTRALS

stic segur que no és una gosadia dir lema, que en determinats moments cobrava que la gent de les terres hispàniques particular actualitat, acompanyat d’actituds – pensem ara en els autòctons i no violentes, amb el crit de “la terra per al qui la ens fixem en els nouvinguts, que presenten treballa”. una gran varietat de matisos que en molts Pot passar que alguns eclesiàstics comecasos superen la referència – en la seva matin errors de perspectiva i entrin, potser erjoria es poden dir cristians. Consideren que reflexivament, en temes que toquen l’ordre han heretat la fe dels seus pares o dels seus temporal, o que porten a la memòria fets avis, o la que ve de sempre. Això es reflecteix històrics, i fereixen la susceptibilitat de la en la pràctica dels sagraments o altres ritus gent, que té presents la seva classe social, la propis d’allò que en llenguatge dels teòrics seva comarca o dels records familiars. I llade la pastoral s’ha denominat, amb el canonvors no ha d’estranyar que hi hagi reaccions ge Boulard, de Paris, les quatre estacions de desproporcionades, bé que comprensibles. la vida. Eren, almenys fins ara: el baptisme, la I aquest sentiment esclata, per exemple, en primera comunió, el casament a aquells moments en què es l’esglésis i l’enterrament amb un Però juntament amb pot tenir la impressió que ritu religiós, però aquest com- mostres d’una religiositat certs homes d’Eglésia –i portament va unit, en una gran poc il·lustrada, és dona més si es trctés d’algun bispart, amb una manca quasi to- una devoció – sovint be– semblen anar de tronc tal d’aprenentatge catequètic i amb la dreta econòmica i tendra i confiada– a la fins d’una informació cultural en social, encara que no sigui Mare de Déu, de manera aquestes matèries, així, i que, per altra banda, la gent ja no vulgui aquelles Però juntament amb mostres especial a l’advocació d’una religiositat poc il·lustrada, pròpia de la comarca propietats rurals. de cadascú és dona una devoció – sovint I això pot succeir, encatendra i confiada– a la Mare de ra que el discurs sigui ben Déu, de manera especial a l’adconstruït i matisat. Ho diré vocació pròpia de la comarca de cadascú, i manllevant una imatge aliena: és com si algú, de vegades també al patró del poble o del quan la gent del veïnat dorm, irromp en el gremi, o a algun altre sant. pati interior posant a gran volum la música Però no s’ha d’oblidar una carecterística ancestral: un anticlericalisme que en part prové– i no ens faria res equivocar-nos– de velles pugnes històriques, qui sap si de l’època de l’organització feudal, quan diòcesis, capítols catedralicis, abadies o parròquies, com els grans senyors, tenien propietats que la gent de la comarca cultivava a benefici, en bona part, dels amos– pensem en els pagesos de remença–, i de generació es transmetia l’afany d’arribar a tenir en propietat aquelles terres, mentre anava enfornant-se el

d’un himne: i afexeixo que és igual que sigui el dels Segadors, l’anomenat “himne nacional”, La Marsellesa o el del Barça. Els qui ho sentin reaccionaran en contra de qualsevol d’ells, encara que tinguin simpatia a allò que representa. En aquell moment allò no escau, és inadequat. Ferran Blasí, Pvre.

OBRES D’ESPIRITUALITAT I PASTORAL Autor: P. Manuel Esqué i Montseny en tres volums a disposició dels subscriptors.

Autor: P. Xavier Moix, c.m.f. Obres: - La Mare del Mestre Jesús. A la disposició dels nostres subscriptors 2276

pel cami del cel Opuscle redactat pel P. Manuel Esqué i Montseny. Un resum de la doctrina cristiana i de les principals oracions

QUART MISTERI La transfiguració de jesús

aume, Joan i Pere, els teus millors amics, van ser testimonis de quelcom d’inenarrable. Van poder comprovar, visiblement, que eres el Fill de Déu. Jesús, el mateix amic que compartia camí, àpats, cansaments, alegries, penes i treballs, aquell mateix..., transfigurat, amb tota la magnifiència de Déu. No van entendre res, en aquell moment. Sols, ens diu l’Evangeli, que s’hi van trobar molt bé. “Quedem-nos aquí...Farem unes cabanes...”, Però Jesús ha de continuar el seu camí. Per això ha vingut al món, per seguir sent home als ulls dels homes.

Jesús es mostra com a Déu en la seva transfiguració. Amb fe, veurem el rostre seu en cada home i en cada ocasió. Nosaltres serem de Jesús transfiguració quan acollim el germà. ja que quan donem pau i amor fem present Déu en el nostre obrar. Montserrat Llopart

Sols poden penetrar la seva divinitat, els que són senzills, els humils, els nets de cor, que saben veure més enllà del que és purament material. “Ningú no coneix el Pare, sinó el Fill i aquells a qui el Pare els ho ha revelat”, ens diu Jesús en l’Evangeli. Tant de bo, nosaltres fóssim d’aquests, i sabéssim copsar, en la mida del possible, el fet de la presència de Déu en nosaltres, en els altres, en tot. Tant de bo sabéssim descobrir Jesús, real, transfigurat en tota persona humana, sense distincions, del color de la pell, de la condició social, i de si ens cau bé o no. Jesús es transfigura cada dia, a cada moment; però nosaltres, com Pere, Jaume i Joan, sols sabem descobrir-lo quan ens hi trobem bé amb aquelles persones o en aquella situació. Jesús: Tu prou et fas present sempre enmig nostre. Fes que sapiguem descobrir-te!

NOTA: Cal advertir que les nostres oficines restaran tancades durant els messos de juliol i agost. A partir del mes de setembre tots els dijous es reprendran les Misses a la nostra Capella a les 6 de la tarda i el P. Anton Mª Sánchez hi serà a les Oficines des de les quatre

2277

NASCUT A TEMPS

per a compendre Pau mateix: què va rebre dels qui havien cregut abans que ell i com s’hi va relacionar en l’exercici del seu ministeri. Però ens ha semblat que els nostres lectors també estarien interessats a saber més coses sobre el Cristianisme com a tal.

em utilitzat un títol estrany, en contradicció amb una frase del mateix Pau, que s’anomena “nascut fora de temps” (1Co 15,8). L’Apòstol vol dir que va entrar en una Església en marxa, i a més l’havia perseguida. Però es va convertir tan aviat (a mitjans dels anys trenta) i ens dóna tantes pistes per a conèixer els origens cristians, que bé podem dir que ha nascut a temps per a ser un testimoni de primera magnitud sobre els origens del Cristianisme. Des del punt de vista de l’historiador, l’aportació de les Cartes de Pau a la història dels origens cristians és incomparablement superior a la de cap font: no perquè digui més coses, sinò perquè les diu en unes dades concretes i amb una fiabilitat total. Per això les Cartes de Pau són pedra de toc sempre que es parla dels orígens de l’Església. Hem inclòs punts importants d’aquesta història en la nostra narració. Ens serviran 2278

Indubtablement, no ho direm tot: la història dels orígens cristians ha de continuar sobre la base de documents (els Evangelis i la resta del Nou Testament), potser no tan ben datats, però també escrits per persones “de confiança”. De cara als crítics diríem: seria bo que tots els qui emprenen l’estudi d’aquests altres documents donessin la consideració que es mereixen a les dades provinents del camp paulí. Per exemple: un moviment que, en els seus primers cinc anys de vida, ja s’havia estès a Damasc (fora de Terra Santa), no pot venir d’un fundador que només pensava a alliberar la pàtria jueva del jou romà. Història i fe Això ens porta obligadament a una gran qüestió: història o fe. Qui faci l’equació “fe igual a mala fe” ho tindrà bastant clar: li bastarà de preguntar si l’historiador és creient per a poder-ne rebutjar les conclusions. Però amb aquesta actitud ajudarà que es formuli l’equació contrària (“manca de fe igual a mala fe”), igualment falsa. En realitat, un metge cre-

ient, davant un presumpte miracle, pot certificar amb tota honestedat que aquell fet escapa a les expectatives ofertes per la ciència mèdica. I un metge no creient, també. Igualment, un historiador creient i un altre de no creient, davant una qüestió històrica, poden treure conclusions semblants. En el nostre cas, provarem de tractar totes les qüestions amb objectivitat històrica i, de fet, farem poques afirmacions que toquin directament la fe. Si, en algun moment, ens decidim de traspassar els límits del que pot dir la història, per entrar en els de la fe, ho advertirem clarament. Sense obligar ningú, per suposat. Mn. Jordi Sánchez Bosch (e.p.d.)

Nascut a Barcelona 1 - III 1934. Ordenat sacerdot 21 - IX 1957 Adscrit a la Parròquia de la Sgda. Família de Barcelona Doctor en Sda. Escriptura per l’Institut Pontifici Bíblic de Roma. Professor de Cartes de St. Pau a la Facultat de Teologia de Catalunya. Membre de la Pontifícia Comissió Bíblica del Vaticà. Autor de llibres sobre Sant Pau: Nascut a temps, Mestre dels pobles, Escritos Paulinos, Efesis i Colossencs dues cartes de Pau ?. Morí sobtadament a València el 5 - VII - 2011. Ara farà un any. Al cel sigui

LA PORTA DE LA FE

transmissió de la fe cristiana. Serà una bona ocasió per a intruduir tot el cos eclesial en un temps d’especial reflexió i de redescobriment de la fe. No és la primera vegada que l’Església està cridada a celebrar un Any de la fe. El meu venerat Predecessor, el Servent de Déu Pau VI, en va proclamar un de semblant el 1967, per commemorar el martiri dels apòstols Pere i Pau en el desè novè centenari del seu suprem testimoniatge. El va concebre com

e decidit convocar un Any de la fe. Començarà l’11 d’octubre de 2012, en el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, i acabarà en la solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, el 24 de novembre de 2013. En la data de l’11 d’octubre de 2012, se celebraran també els vint anys de la publicació del Catecisme de l’Església Catòlica, promulgat pel meu Predecessor, el beat Papa Joan Pau II, amb la intenció d’il·lustrar a tots el fidels la força i bellesa de la fe. Aquest document, autèntic fruit del Concili Vaticà II, va ser estimat pel Sínode Extraorinari dels Bisbes del 1985 com a instrument al servei de la catequesi, realitzant-se mitjantçant la col· laboració de tot l’Episcopat de l’Església catòlica. I precisament he convocat l’Assemblea General del Sínode dels Bisbes, en el mes d’octubre de 2012, sobre el tema de La nova evangelització per a la

Els continguts essencials que des de segles constitueixen el patrimoni de tots els creients tenen necessitat de ser confirmats, compresos i aprofundits de manera sempre nova

un moment solemne perquè en tota l’Església es donès “una autèntica i sincera professió de la mateixa fe”; a més, va voler que aquesta fos confirmada de manera “individual i col·lectiva, lliure i conscient, interior i exterior, humil i franca” Pensava que d’aquesta manera tota l’Església podria adquirir una “exacta consciència de la seva fe, per reanimar-la per purificar-la per confirmar-la i per confesar-la”. Les grans transformacion que van tenir lloc en aquell Any, van fer que la necessitat d’una semblant celebració fos encara més evident. Aquesta va concloure amb la Professió

de fe del poble de Déu per testimoniar com els continguts essencials que des de segles constitueixen el patrimoni de tots els creients tenen necessitat de ser confirmats, compresos i aprofundits de manera sempre nova, a fi de donar un testimoniatge coherent en condicions històriques distintes de les del passat. En certs aspectes, el meu Venerat Predecessor va veure aquest Any com una conseqüència i exigència postconciliar”, conscient de les greus dificultats del temps sobretot respecte a la professió de la fe veritable i a la seva recta interpretació. He pensat que iniciar l’Any de la fe coincidint amb el cinquantenari de l’obertura del Concili Vaticà II pot ser una ocasió propícia per a comprendre que els textos deixats en herència pels Pares conciliars, segons les paraules del beat Joan Pau II, “no perden el seu valor ni la seva esplendor. Cal llegir-los de manera apropiada i que siguin coneguts i assimilats com a textos qualificats i normatius del Magisteri, dins la Tradició de l’Església. Sento més que mai el deure d’indicar el Concili com la gran gràcia de què l’Església s’ha beneficiat en el segle XX. Amb el Concili se’ns ha obert una brúixola segura per orientar-nos al camí del segle que comença. Pot ser i esdevenir, un cop més, una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església. Sant Pare Benet XVI 2279

MALS I DOLORS RELATIUS QUE SÓN CAMÍ VERS DÉU, EL BÉ PLE: El mancat o disminuït no és menys estimat per Déu, sinó potser més

l mal, tal com la foscor és absència de llum, no és sinó absència del bé, del bé que desitja naturalment l’ésser personal de l’home. Així diem que el cec de naixement té una mancança, una disminució en la seva naturalesa plena, manca d’alguna cosa que en principi acompanya la natura humana: la vista. I pensem que aquesta persona cega té una desgràcia, que és font de patiment i li dificulta una vida autònoma i feliç

ser curat de la seva ceguesa, el cec glorifica Déu i creu en el Senyor. Ens ensenya Déu que hem de considerar que tota carença pot ésser motiu d’una manifestació encara més gran de la seva bondat i amor. I que la persona que la pateix, lluny de ser considerada com a menys persona humana, pot ésser un estimat amb predilecció pel Senyor. Déu no estima menys, sinó potser més, els que els homes tenen en menys: malalts, discapacitats, etc. I aquests posseeixen la mateixa dignitat que qualsevol ésser humà.

L’home apeteix, somnia, una felicitat completa i una vida feliç sense fi. El creient sap que, encara que no en sigui conscient, l’hoPer això les pràctiques eutanàsiques que me sols trobarà aquesta felisentencien tirànicament citat en Déu. Per això, el més que el disminuït no té gran mal, la més gran caren- Ens ensenya Déu que hem dret a viure, van contra ça que pot succeir a l’ésser l’amor, i van contra Déu. de considerar que tota humà és l’absència de Déu. D’altra banda, no poMes Déu vol que tots els hocarença pot ésser motiu ques persones han expemes se salvin; és a dir: arririmentat personalment bin a la vida benaurada de la d’una manifestació encara com un fill subnormal plena comunió amb Ell; no pot ser un llaç entranyamés gran de la seva és per la seva part, doncs, ble d’afecte en la família. per la que pot produir-se De manera que alguna bondat i amor la seva absència, sinó per mare, tan feliç del seu fill una elecció lliure, desgracidisminuït, exclama: “no ada, de la persona humana, saben el que es perden”. que és lliure de rebutjar Déu, l’Amor infinit. Qualsevol mal que Déu permet és per a un Aquest seria el mal absolut per a la persona. bé major. L’optimisme vital que es reflexa en I existeixen altres mals que són relatius. la dita: “no hi ha mal que per a bé no vingui”, I succeeix que un mal limitat o relatiu pugui està justificat. ser un camí vers el bé absolut vers Déu. Déu Fins i tot elements de mal que resulten estima també i potser més la persona que té particularment dolorosos i penosos com la alguna carença, de manera que aqueixa calluita interior contra les nostres tendències rença pot transformar-se en ocasió d’un bé innates vers el mal moral, tenen raó de bé. Si més gran. Déu permet aquesta lluita penosa és, ni que El que sembla un càstig pot ésser un senyal fos solament, per mantenir-nos en la humilide predilecció divina: Com en el cas del cec tat, ja que la supèrbia, que pot arribar a ser de naixement de l’Evangeli (Joan, 9), quan irreparable, suposaria el rebuig del Bé perpregunten a Jesús: “ Qui va pecar aquest o fecte i durador, el rebuig de Déu, i resultaria els seus pares perquè nasqués cec? I Jesús va el mal absolut per a la persona. contestar: Ni va pecar aquest ni els seus paDéu no ens dóna una naturalesa física i res, sinó (que és) perquè es manifestin en ell moral perfectes, precisament perquè ens esles obres de Déu”. Ara bé, la manifestació de tima. És la nostra tasca fer d’aquestes imperles obres de Déu, davant els homes, és la mafeccions altres tants graons vers Déu, vers la nifestació del seu amor infinit (que és amor felicitat i benaurança perfectes i eternes adolorit quan es tradueix en justícia). Així en Xavier Garralda Alonso

2280

EN DEFENSA DEL MATRIMONI CREAT PER DÉU

NOTICIA DE LA PREMSA: Santi Vila, Alcalde de Figueres presidí la Convenció de gais i lesbianes celebrada a Lloret el dia 1 de maig de 2012. L’alcalde de Figueres féu grans elogis dels homosexuals, i va casar diverses parelles.

l’amor, l’arrel i creació d’una família. Déu ha fornit l’home d’una força creadora, íntima i pròpia. L’ha dotat del semen de la vida per dipositar-lo legalment, íntimament i amb amor al calze d’una noia, que la seva naturalesa física i espiritual captiva el jove, i impulsa tots dos a formar un sol cos i un sol esperit. Aquesta és l’essència del matrimoni.

COMENTARI: La unió de dues persones del mateix sexe no és comparable al matrimoni format per home i dona. Entre el matrimoni format per un jove i una noia i la unió entre dues persones del mateix sexe, hi ha un profund abisme. De l’aliança de dos homosexuals no se’n pot dir matrimoni. Els gais i lesbianes que viuen sota un mateix sostre, amb amistat sexual usada al seu estil, no poden ostentar el nom de “matrimoni”. Tampoc poden ser inscrits en el mateix llibre de registre de matrimoni format per un jove i una noia.

El matrimoni exigeix amistat, però la sola amistat no forma matrimoni. No podem tergiversar el concepte de “matrimoni”, institució que és com un arbre d’extenses branques, plenes de fruits. Per les persones del carrer sempre serà considerat únicament matrimoni la unió d’un jove i d’una noia units amb amor i amb formalitat, i que han promès estimar-se tota la vida. I pels catòlics, el matrimoni és un sagrament que Déu beneeix a través del sacerdot, al peu de l’altar.

DOCTRINA CRISTIANA: Déu creà l’home i la dona. El matrimoni és una institució fundada per Déu. El Creador El matrimoni exigeix ha posat al cor d’un jove i d’una amistat, però la sola noia un atractiu meravellós que amistat no forma maels impulsa a unir-se amb dolcesa trimoni. No podem i amor íntim. Déu ha creat el jove i la noia distints perquè s’uneixin tergiversar el concepte de “matrimoni” sota el nom de “matrimoni”. El matrimoni format per un jove i una noia enamorats és també l’herència que hem rebut de la sàvia naturalesa, fa mil de milers d’anys. Unió inconfusible i insubstituïble. L’enamorament impulsa a un jove i a una noia a viure junts una vida plena d’encisos, encara que sabem que el món és ple d’entrebancs i de dificultats. És el Creador del món que ha impulsat des d’Adam i Eva a una unió íntima d’un jove i d’una noia. És el camí per a la creixença de la humanitat, la dolçor d’uns infants fruits de l’amor que omplen la llar de goig i d’alegria. El matrimoni és la fita de

No tots els joves i noies se senten atrets al matrimoni. Hi ha qui es manté solter per voluntat, per vocació, o per naturalesa.

A les persones no ens és lícit entremetre’ns en la vida privada de ningú, ni en la seva vida íntima. Cal tenir, per tant, un respecte a la tendència sexual innata, que caldria orientar en caritat sota la voluntat de Déu. PROGRAMA DE GOVERN: És una obligació social dels governs d’arreu del món, defensar, enaltir i protegir el matrimoni format per un jove i una noia. Sense famílies formades per home-dona que puguin donar fills i oferir néts als avis, la Pàtria s’enfonsaria al precipici. Primer és la llei de Déu i de la Naturalesa, que la llei dels partits polítics, que la vulneren Francesc A. Picas

2281

CONTEMPLAR

a imatge d’una persona contemplant no és tant la d’una figura pensativa, amb la mirada perduda i observant amb candidesa un bell paisatge. La contemplació és molt més: és una postura existencial. L’encarnació d’una actitud davant la realitat.

tat, un acte lliure, no condicionat sinó pel seu propi impuls (...). La persona contemplativa simplement ‘està’, simplement ‘és’, viu. La contemplació és el respir mateix de la vida». Aquests trets bells que aporta Panikkar per acostar-nos a l’acte contemplatiu podrien semblar senzills: espontaneïtat, llibertat, ésser i estar... No obstant això, són aprenentatges que omplen tota la vida i que van madurant i arrelant en la persona amb naturalitat si s’hi està obert.

En la paraula ‘contemplar’ podríem dir que hi ha dos vocables: con i templar (temperar). El primer, con, denota implicació, acompanyament, participació. Per exemple, consolar: situar-se en el mateix pla d’aquell a qui La contemplació implica un contemplares consola, compartir la seva mateixa situa- se a si mateix dins d’aquesta realitat que es ció. Conversar: estar inserit en contempla. No som éssers aïllats. un discurs compartit, particiNomés puc ser, si sóc en relació. La contemplació par-ne activament. Cooperar: Ser amb mi mateix, ser jo mateix, obrar en conjunt amb algú per demana una gran humilitat. Desimplica un aconseguir una finalitat. calçar-se existencialment per palpar la terra que ens sosté. Això contemplar-se El segon vocable, templar comporta aprendre a caminar de és la forma castellana de tema si mateix dins nou, ensopegant, tenint cura de perar, que és aconseguir el d’aquesta realitat no fer-se mal, ni fer-ne, gaudint punt just de les coses perquè del tacte real de les superfícies. serveixin o siguin el que estan que es contempla cridades a ser. Es temperen les cordes dels instruments perquè cada una soni com li correspon. Es tempera la voluntat o el ferro. Cada ésser humà està cridat a viure aquesta temprança, a ser ell mateix: a assolir cada un la nostra estatura personal, trobar la nostra naturalesa espiritual, desenvolupar el nostre límit intel· lectual.

Fent artesania, si reunim les dues paraules, contemplar alguna cosa o algú és participar de la naturalesa a la qual aquella entitat està cridada a ser. Aquest acte només es dóna des de la meva pròpia crida a ésser. Per això, en darrera instància, podem poetitzar i dir que: contemplar és un acte que ens fa ser u amb la realitat. Per al filòsof Raimon Panikkar, «L’acte contemplatiu és un acte de pura espontaneï-

Com hem anat glossant, contemplar és un verb, una acció que, a més, és sempre nova i renovadora. No és una meta a assolir ni un estat perenne d’abstracció. Requereix una implicació vital, sí, però està en la naturalesa de tots sense necessitar cap condicionant intel·lectual, social, religiós, d’edat... Podem sorprendre’ns contemplant en qualsevol moment, és a dir: paladejant l’existència, sent conscients que som vius i, cosa important, que no estem ni som sols. La vivència contemplativa és intransferible. Quan s’intenta traduir en paraules, es corre el risc de confondre-les amb l’acte de la contemplació en si. Tot i això, el poc que es pugui apuntar pot despertar l’ànim contemplatiu. Javier Bustamante i Enriquez

ÚLTIMA HORA

n l’Assemblea General Ordinària de l’Obra Cultural Mariana i Fundació Pare Esqué, celebrada el dia 7 de juny, va ser proclamat President de l’Obra Cultural Mariana, el Sr. Jordi Morillas Baena. Li desitgem una bona gestió al davant de l’Obra fundada pel ben estimat Pare Esqué. 2282

TRES TEMPLES PER AL SANT ÀNGEL (1ª. part)

quell territori que havia estat de Santa Maria de Sants i que ara era de Barcelona, des de l ‘any 1840, tenia permís per a poder edificar.

EL MÉS SINCER

Ben aviat Robert Guillé, propiAGRAÏMENT etari del rodal, perquè ben aviat es pogués construir una capella Mercè Boronat Salomó cedeix una parcel·la.

Amb pocs diners, l ‘espai cedit Antònia Boronat Torredembarra més que un edifici va ser un co- Hortènsia Duaigües bert. Torrefarrera Projectat per J.M. Bladó, ben aviat s ‘aixecà un temple de creu llatina amb presbiteri i sagristia, on a més de l’altar principal, als costats laterals, hi havia dos altars més.

Rosend Condis El Vendrell Anna González Barcelona Ramon Gaya Tàrrega Xavier Ribera Lleida Inés Font Girona

L’altar major,regal de la comu- Gemma Roqué Solsona ! nitat de Santa Maria de Jerusalem, convent religiós femení Eulàlia Figueres Balaguer que ocupava, en part, l’actual plaça de La Gardunya. Els plànols els podem consultar a l ‘Arxiu Diocesà. Des d‘aquestes ratlles un sincer agraïment vers Mn Josep M. Martí Bonet , i són firmats per Bladó el maig de 1855. La imatge restava custodiada a una sala annexa del claustre de la col· legiata de Santa Anna.

Rita Puig i Jou Barcelona Melitó Santaularia Manresa Pere Valls Pujol

Hostalets Pierola

Irene Costa Navàs

Hostafrancs, aquell novell barri es fa gran i una nova cape- Virgínia Tarrech lla fou beneïda pel bisbe Pantaleón Montserrat, el 2 d’octu- La Selva del Camp bre de 1871. Fam. Vilamajò Barcelona

Des del 1868 aquella església ja és parròquia independent, Mercè Rosell Planas abans sufragània de Santa Maria de Sants.

S. Pere de Ribes

La data que hem indicat del 2 d ‘octubre no ha estat escoMontserrat Farràs Serrateix llida a l ‘atzar, és la festivitat del Sant Àngel Custodi. L’estàtua que havia estat al Portal de l ’Àngel, ja era a Hos- Benvingut Barceló El Masroig tafrancs. Jaume Fruitós Un nou bisbe, Català Albosa, visità la parròquia el 1884 se S.Llorenç Morunys n’adonà que els 18.000 primera pedra l ’ú de març de 1891 Mª Lluisa Bertran Barcelona Tot esperant el nou article que , el Sant Àngel Custodi us Salvador Tuset Cambrils protegeixi Josep M. Vilarrúbia-Estrany

Jaume Nabot Figueres

LOURDES

robada tradicional, dels pelegrins a Lourdes del juliol de 2012 amb els altres membres i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana. Es tindra diumenge dia 30 de setembre a les 6 de la tarda amb una Missa a la Capella i salutació del nou President. Tots convidats. Us hi esperem. 2283

JESÚS CAMINA DAMUNT LES AIGÜES

otes les coses canten la glòria de Déu: les muntanyes lluminoses a la presència de Jesús, i la mar dócil i acollidora al seu pas. Al·leluia

Vós, Jesús, heu passat les hores de la nit pregant: dialogant amb el Pare celestial, en profunda intimitat. Mentrestant els apòstols amb prou feines malden: per arribar a l’altra banda del llac.

Les aigües d’aquella mar han vibrat tantes vegades al ressò de la veu de Jesús: ara les seves ones s’estremiren de goig al pas del seu Creador.

Només que miressín el poc que valem, Senyor, ja fórem humils: si penséssim encara que aquesta poqueta cosa la tenim de Vós!

Un dia trasbalsades amb el vent tramuntanat i tempestuós brogien fins al més pregon abisme: fins que, en sentir la veu de Jesús, humils i manses, s’aplacaren.

Com un desconegut passàveu de llarg a la seva vora: la vostra presència misteriosa els maravellà; és un fantasma, es deien els dexeibles.

Lloaré, Senyor, eternament la vostra magnificència: la dolça humilitat de les ones –esclaves també del Senyor– anorrerà l’orgull del meu esperit.

Però Vós els féreu entendre que no: que sou amo de tot i podeu caminar en ferm damunt les aigües bellugadisses.

El mar de Tiberíades havia contemplat, ple d’astorament, altres prodigis: el dracma a la boca del peix, la pesca i altres meravelles.

I permetéreu que Pere vingués a Vós: i fos testimoni de la vostra Omnipotència i del seu no-res.

Ara contemplarà un que serà com la glorificació d’aquelles aigües: més obedients al pas de Déu que no ho és el meu esperit a la seva veu.

Jesús, jo crec fermament en Vós, jo crec que ho podeu tot: veniu també a mi. Al·leluia. Manuel Esqué i Montseny C.M.F

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació P. Esqué

Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena

Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau

Miquel Bonjoch, C.M.F.

Agustí Miarnau, C.M.F.

Alex Pastor

Enric Balaguer i Mestre

Manuel Esqué i Esqué

Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.

Francesc A. Picas

Ferran Blasi, Pvre.

Xavier Garralda Alonso

Jordi Morillas

Amadeu Rosell

Mn. Antoni Mª Bausili.

Mercè Garrote, secretària

Antoni Munné

Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú

Montserrat Llopart

Joan Naboa

Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ - President del Patronat: Ramon Mª Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994. Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35. Bloc/Web a http://www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 Barcelona Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

2284