Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué) És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.
Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista digital: www.issuu.com/fupe
JULIOL-AGOST 2015 - No 263 SUMARI EDITORIAL
Pàg. 1 Editorial CAP A LA VUITANTENA P. Anton Mª Sánchez C.M.F.
CAP A LA VUITANTENA
E
stic impressionat. El passat dia 5 de maig vaig acomplir 79 anys de vida. Això vol dir que vaig acomplint la vuitantena. Una edat considerable. Ara recordo aquell Pàg. 3 EL DRET AL TREBALL salm 89 que diu: “Ni que visquéssim setanta anys, i els més Mn. Ferran Blasi forts fins als vuitanta, al capdevall, són de fatigues inútils, Pàg. 4 L’ALEGRIA Mn. Josep Alimbau s’escolen de pressa, i ens n’anem volant”. Pàg. 5 ASSUMPCIÓ DE MARIA Donant una mirada al meu voltant, veig com tant el meu Montserrat Llopart pare, com la meva mare i el meu germà difunt no van arribar Pàgs. 6 EL VALOR DE LES POLSERES cap d’ells a acomplir la vuitantena. I si faig una altra mirada Jordi Morillas als meus companys de promoció sacerdotal, veig que són Pàgs. 7 AGENDA D’ACTIVITATS una colla els qui s’han mort abans de fer els vuitanta i no Jordi Morillas semblaven més febles que no pas jo. És una realitat que Pàg. 8 DÉU S’HUMILIA m’obliga a una seriosa reflexió. Xavier Garralda Alonso Diguem-ho amb la paraula pròpia, sense escamotejar res: Pàg. 9 L’HEROICA DONA CATALANA... Francesc A. Picas s’acosta la mort. La preparació a la mort no és gaire agradable Pàg. 10 LA JOIA DE L’EVANGELI perquè per ella mateixa suposa la desaparició de la vida. Per a Papa Francesc l’ésser hum`a, que és un pas que trenca tota la dinàmica amb Pàg. 11 ELS PASTORETS què cadascú s’ha vist a si mateix. I això, sovint acompanyat, Josep Mª Vilarrúbia-Estrany com hem anat veient, de la depauperació del propi cos a EL MÉS SINCER AGRAÏMENT vegades enmig de solitud i pobresa. Pàg. 12 MISSIÓ DE SANT PAU El gran interrogant: i què hi ha després, que hi ha més P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. enllà de la vida, un cop traspassat el llindar de la mort? La resposta està en funció de la fe que ha anat vivint cadascú. Sigui quina sigui la intensitat d’aquesta vida de fe, la millor preparació a la mort és una intensificació de la pregària. La mateixa jubilació laboral i la inevitable solitud proporcionen més moments al llarg de la jornada que ajuden a pensar. Aquest tenir temps per a pensar a vegades pot ser un veritable turment, si algú l’esmerça a donar voltes sobre els problemes i les preocupacions que es presenten. En canvi, pot ser l’ocasió meravellosa per a redescobrir, ni que sigui amb noves formes, el sentit de la jornada viscuda cristianament. OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Molts, de petits, han rebut la fe a través de l’exercici de Publicació bimensual de pregàries que han anat acompanyant la vida d’una persona, Pastoral Catòlica sobretot en moments difícils. Si de petit un ha après el Parenostre i l’Avemaria i els ha resat al llarg de la jornada, amb molta probabilitat els seran les pregàries que afluiran a la seva ment al moment en què sent necessitat de posar-se en contacte amb Déu. Si, a més, ha tingut una vida sacramental plena, participant en l’eucaristia, la penitència i la celebració de l’any litúrgic, a més dels sagraments o sacramentals ocasionals, i ha practicat devocions i pelegrinatges, aquest coixí Pàg. 2 LA VEU DEL DESERT P. Xavier Moix C.M.F.
Passa a la pàgina 2491 2489
LA VEU DEL DESERT
E
l treball de la fusteria de Natzaret no decau, perquè el jove Jesús s’ha fet una reputació de bon menestral i millor persona. La gent el demanava per apariar el portó del pati o el sostre del graner o les gàbies de l’aviram. “És pastat a son pare, hom repetia, expert en la feina i ben entranyat”. El venedor de vi hi deia la seva: “Un home com cal, el fill del fuster”. “Maria, el vostre fill val més diners que no pesa”, feien les comares al safareig. “Sí, el meu fill no fa mal ni al pa. És com s’ha de ser, no trobeu?” Amb la mort del seu Josep, Maria passava a dependre del fill, com manava la Llei. En un acte d’humanitarisme, la Llei prescrivia que es destinessin a les vídues necessitades les espigues que s’esmunyissin de les garbes dels segadors, les olives desaprofitades després de la recollida, el raïm que restés al cep un cop enllestida la verema... Fent la feina i cuidant de la mare, Jesús quedava a l’espera de la seva hora. Patia de no poder fer res pels qui passaven gana, pels cecs, coixos i esguerrats que captaven, pels de cos deforme, pels repudiats leprosos; però no podia fer públic encara el pla salvador de Déu. No podia posar en pràctica la realització de miracles, no havia curat Josep quan la mirada plorosa de la mare intercedia. No havia arribat la seva hora. Tot sopant, pa amb oli, peix salat i fruita seca, Maria escoltava amb fervor el seu fill: “L’important, mare, no és fer miracles, sinó fer-ho tot amb amor. I es pot estimar fent un miracle o cuinant el sopar.” Ella estava sempre a les escoltes, suspesa dels seus llavis. Anava comprenent, a poc a poc trobava explicacions a tantes paraules incomprensibles i comportaments inexplicables del seu fill. Descobria que, sense aquells anys d’existència soterrada a Natzaret, la doctrina del Messies no seria mai entesa.
La predicació de Jesús només l’acceptarien els qui notessin en les seves paraules el to de veu de qui les ha viscut intensament, no un dia ni un mes ni un any, sinó durant molt de temps. “Mai no ha parlat així cap home” (Joan 7,46). “Mestre, tu tens paraules de vida eterna” (Joan 6,68), l’aclamaran més tard. Passada la sega, van arribar a Natzaret notícies d’uns fets insòlits, que es donaven a l’altra banda del riu Jordà, vora el desert: la presència d’un profeta com els d’abans, veu de tro i figura imponent. Alt, de pell resseca i carn ossuda, la cara velada per una barba negra com una móra, per sota les celles descabdellades, dues pupil·les com brases quan escridassava els pecadors. Duia un vestit fet de pèls de camell i, a la cintura, una corretja de cuiro. No menjava res més que el que creixia espontàniament i trobava sota les roques, com ara llagostos i mel silvestre, no només el producte de les abelles, sinó també la resina que produïen alguns arbustos. Encara avui, els beduïns pobres cacen llagostos al desert i els torren per menjar-se’ls. Exigia la conversió de vida i la penitència pels pecats, perquè el Messies ja era a prop. “N’heu sentit parlar, mare, del profeta del Jordà?”-”Sí. Qui pot ser, fill?”-”El cosí Joan, d’Ein Karem.” Zacaries i Elisabet havien mort anys enrera. Essent fill d’un sacerdot, el van acollir al Temple, on, amb altres nois, cuidava de l’ordre i la neteja. Ben aviat, però, se’n anà a viure al desert, en un monestir d’essenis, ascetes jueus que professaven l’esperit i la lletra de la Llei de Moisès. Joan bateja a l’ample i tranquil gual de Bethabara, on el riu Jordà desguassa a la Mar Morta. La llegendària Judea, profanada pels governants, humiliada pels romans, perduda la glòria del Rei David, confiava encara en un triomf del Déu dels pares. Xavier Moix C.M.F.
Polsera color blau cel - HUMILITAT 2490
EL DRET AL TREBALL
B
ona part de la societat, en els nostres dies, per tot el món, encara està oportunament motivada quant a la convicció de la importància del treball per a aconseguir satisfer les necessitats personals i familiars i assolir tota mena de valors humans, i en concret una general promoció de la justícia. Diverses causes han portat a això: el coneixement dels drets humans, les constitucions dels diferents països, la doctrina social pontifícia. N’hi hauria prou amb una referència a dos documents ben significatius: La Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU de 1948: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra la desocupació”(art. 23,1), i una altra a l’Encíclica Pacem in terris de Joan XXIII: “Pel que fa al camp de l’economia és evident que l’home té dret natural al fet que se li faciliti la possibilitat de treballar, i a la lliure iniciativa en el seu lliure desemvolupament”(art.18). I ja no cal dir que no n’hi hauria cap de document representatiu que no hi fes referència, i menys encara que ho negués. S’ha obert camí, per altra banda, la difusió d’un carisma que ha conscienciat gran nombre de gent en els ambients cristians, apte per a ser valorat universalment, sobre el camí de santificació que té com a base la vida ordinària, i en cocret el treball. La situació econòmica que s’ha produït en el món ha deixat molta gent sense feina, i sense la possibilitat raonable de trobar-ne alguna, de manera que ja ningú no s’atreveix
per la via constitucional o judicial a reclamar aquest dret al treball. ¿Com s’hauria de sortir d’aquest atzucac? ¿N’hi ha prou amb l’espera que les lleis del desenvolupament econòmic o del mercat restableixin la normalitat? ¿O d’alguna manera caldrà invocar aquell irrevocable dret al treball que sempre s’ha reivindicat i ha estat present en moltes revolucions, pacífiques o violentes? Sens dubte treballar en aquest tema continuarà essent un desafiament per a les facultats d’economia i escoles de negocis i concretament per als seus departaments d’ètica i també per a les facultats de teologia, i especialment per als experts en els aspectes morals de la justícia, i els de la doctrina social de l’Església. I per descomptat, en primer lloc per als responsables de la cosa pública a tot arreu, i per als qui són a l’oposició, i als sindicats, als quals no poden deixar d’interessar aquests temes. S’hauria de tornar a considerar com un dret natural el de poder tenir una feina útil i que permeti la subsistència de cadascú i la de la família, i contribuir a les necessitats de la societat, les que es manifesten a la vora, i les que hi ha lluny. I ja s’entén que això ha de ser compatible amb la llibertat per a tirar endavant les iniciatives de cada persona encaminades a aprofitar el temps i les pròpies capacitats de manera igualment profitosa i agradable. Ferran Blasi, Pvre.
Polsera color blau mari - ESFORÇ
Vé de la pàgina 2489
de pregària ha anat guiant conseqüentment un comportament cristià. Per a d’altres, l’arribada a la vellesa pot ser el redescobriment d’un caliu de fe que ha pogut quedar somort i que és bo de revifar. “Cal recordar la paràbola dels treballadors a la vinya i pensar que Déu ofereix moltes oportunitats perquè ens obrim a la seva crida, ni que sigui a última hora.
Havent rebut dues vegades el sagrament de la unció dels malalts, puc afirmar com l’Apòstol Sant Pau, que “tant si vivim en el cos, com si n’emigrem, només ens delim per ser plaents al Senyor.” (2 Co. 5,6-a). Ser-li plaents és participar de la bonesa de Déu ja en aquest món Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.
2491
UNES PARAULES DE MN. ALIMBAU Qui viu amb alegria, viu la vida en qualitat L’alegria: – mai no aclapara, allibera sempre i és un ajut eficaç; – és refrigeri i descans per al cos i l’ànima; – instrueix sense humiliar i ensenya delectant. L’alegria: – és diàfana com la llum, i com ella es propaga; – no desplau mai a ningú, i és esperada per tots; – és un gran do. És un gran bé. L’alegria: – no entra en borsa, però és més preciosa que l’or; – és bondat, és pau, és goig; – és qualitat de vida. L’alegria: –es forja en l’interior, en la dimensió espiritual: – és per gaudir-la, comunicar-la, compartirla;
– és una manera excel·lent de fer apostolat. L’alegria: – és estimul, és exemple, és un ideal per seguir; – allibera de pors, de temors i afliccions; – ens ajuda a créixer com a humans i com a cristians. L’alegria: – s’obté i s’acreix en la mesura que hom estima de debò, que es dóna. És una conseqüència de l’amor; – ho deia Sant Tomàs: “L’alegria neix de l’amor.” L’alegria: – de vegades pot venir a través d’una humiliació, d’una contrarietat acceptada, del venciment propi, de la generositat, d’una vida espiritual intensa. “L’alegria– deia Baruch Spinoza (16321677) és el pas de la persona humana d’una menor... a una major perfecció.” Si, qui viu amb alegria viu la vida en qualitat.
OBRES LITERÀRIES I DE PASTORAL A DISPOSICIÓ DE TOTHOM OBRES D’ESPIRITULITAT EN TRES VOLUMS
obres complertes del Pare Manuel
Esqué i Montseny, CMF. PEL CAMÍ DEL CEL opuscle redactat pel Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Un resum de la doctrina cristiana i de les principals oracions. LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas. HISTÒRIA DE LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA A CATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del mateix autor. MISSA DEL DILLUNS - Tots els Dilluns no festius, de 18h a 18:30h
Cal informar que els dilluns dels mesos de juliol, agost i setembre no es dirà, a la nostra capella, l’habitual Missa de les 6 de la tarda, presidida pel Pare Anton Ma. Sánchez, CMF.
Polsera color verd - CONFIANÇA 2492
L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU Maria: Tan bon punt vas saber que la teva parenta Elisabet esperava un fill, vas creure que podria necessitar la teva companyia i ajut, i sense pensar-t’hi massa vas posar-te en camí... Acabaves de rebre la notícia més gran que era possible sentir a la terra –ser la Mare del Fill de Déu–, i tanmateix, Tu la que et senties la “serventa del Senyor”, vas voler ser també la serventa d’Elisabet. Quin amor més gran tenies en el teu cor!...Quin afany de servei!...Quina tendresa i sensibilitat!... Quina generositat!...I...quin contrast amb nosaltres!... que sempre pensem en el “jo propi” i recorrem a tòpics com: No tinc ganes”...O bé, en altres ocasions cerquem el lluiment personal, tenint bona cura que la gent sàpiga què fem per als altres... Maria: Sabem que segueixes sent tan dolça i acollidora. Compadeix-te, doncs, de nosaltres!...¡Agafa’ns amb les teves mans amoroses i ensenya’ns a ser autèntics i a estar sempre –com Tu– disponibles al
servei dels altres, més petits o més grans, però sempre amb il·lusió i amor generós, justament ara que el món necessita cors entregats!... Volem agrair avui, Maria, el teu sí generós, que et feia passar de petita serventa a la Mare del Déu encarnat, del Déu fet home...Gràcies, per haver vetllat el seu son d’infant, haver-lo cuidat i fer-li costat en tot moment, encara que, de vegades, et resultava fosc i, fins i tot, difícil ser la seva mare, perquè no comprenies els camins d’aquell fill que venia a portar la Vida i salvació per a tots. Ensenya’ns, doncs, com Tu, a saber posar-nos a les mans de Déu!...Ensenya’ns a cercar en la seva paraula i en les circumstàncies de la vida, la crida que fa a cadascú de nosaltres. I a que sapiguem –com Tu– dir SI, de paraula i de fets...Costa, però no estem sols...Tenim l’ajut de Jesús, d’aquell que en el teu si es va fer home per a nosaltres...I et tenim a tu, Mare, que ens acompanyaràs, fins que un dia ens veurem cara a cara... Montserrat Llopart
HIMNE DE L’ASSUMPCIÓ Beneurada sou Maria us diem en aquest dia de la vostra Assumpció avui Verge consagrada heu pres mística volada vers l’eterna mansió
Fóreu l’arca santa i pura on prengué mortal figura Jesucrist, el Redemptor. Estols d’àngels us escorten i amb bells cants avui us porten a la dreta del Senyor
Vós sou l’única poncella que conté la meravella del candor original; vostra flaire, l’han sentida dalt del cel, i allí se us crida: oh Maria, flor estical.
Vostre cos, seu de puresa com mantell de reialesa, s’ornà amb llum d’eternitat; i formosa us en anàreu al bell tron que al cel trobàreu, on Crist serva el fruit preuat
Polsera color vermell - AMOR 2493
EL VALOR DE LES POLSERES
Polsera color blanc - VALORS
S
íííí! Ja les tenim aquí! Les Polseres dels Valors! La proposta que han ideat les germanes Cristina i Marta Gutiérrez González i que ha interpretat la dissenyadora Noemí Potrony ja és una realitat. Les Polseres dels Valors ha significat fer realitat la proposta del treball guanyador en la categoria A de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que dota amb beques educatives i ajuts als millors treballs que, sota el lema Difondre els valors humans en la societat d’avui, presenten nens i nenes entre 10 i 16 anys i casals/ associacions infantils-juvenils i de la gent gran. Com recordareu, el treball guanyador, titolat Les cinc granotes, va proposar crear unes polseres dels valors. I així ho hem fet. Les germanes Cristina i Marta van assignar un color de l’arc de Sant Martí a cada un dels set valors principals que hem treballat: Respecte, groc; Tolerància, taronja; Amor, vermell; Confiança, verd; Humilitat, blau cel; Esforç, blau marí; i Responsabilitat, lila. I a aquest conjunt de set polseres es va afegir una vuitena, de color blanc, la unió de tots
els colors, amb la paraula Valors. I en el revers de cada polsera, es troba tota una llista de valors on destaquen, amb el color escollit, els set valors treballats i la signatura de la dissenyadora, npotrony. Aquest projecte ha tingut un impacte social i mediàtic prou important atenent els recursos i dimensió de la Fundació. Dues entrevistes a la ràdio, La Xarxa i Ràdio Estel, una roda de premsa, la invitació d’una escola a explicar el projecte a més de 500 alumnes d’educació primària i educació secundària, i un petit reportatge al programa Catacrack de BTV, Barcelona TV. En el web de la fundació i en el canal de Youtube, trobareu extensa informació sobre les polseres, amb fotografies i vídeos. Crec que mai en la història de la fundació i de l’Obra Cultural Mariana unes polseres havien fet tant per la difusió dels valors. És sense dubte, el Valor de les Polseres dels Valors. Com dèiem, les Polseres dels Valors ja estan a la vostra disposició. Podeu fer les vostres comandes enviant un email a la fundació, Fundacio.Pare.Esque@gmail.com, o bé trucant en el 93 458 59 35 (servei contestador les 24h). Cada una de les polseres costa 1€. També les podreu adquirir en establiments i comerços de Catalunya que s’han adherit en aquest projecte i que hi col·laboren de manera desinteresada. Demani les seves polseres i faci un regal a les seves persones estimades. Escolleixi un o més valors i colors i expliquiels-hi perquè ha escollit aquell o aquells valors per a elles. Els diners recaptats serviran per finançar les beques educatives i els ajuts del Premi Nacional Fundació Pare Esqué. Afectuosament, Jordi Morillas Gerent Fundació Pare Esqué President Obra Cultural Mariana
Revers de totes les polseres - Llista de VALORS 2494
AGENDA ACTIVITATS de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol. Pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França. Cada any, l’Obra Cultural Mariana i la Fundació Privada Pare Esqué organitza un pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a Lourdes, França. El proper pelegrinatge es durà a terme de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol de 2015 i el període d’inscripció ja està obert. Més informació, inscripcions i reserves a la mateixa Fundació i a www. FundacioPareEsque.org.
Dilluns, 13 de Juliol. Data límit entrega treballs 2a edició Premi Nacional Fundació Pare Esqué Tenim obert el termini per entregar els treballs corresponents a la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que altre cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. El termini d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de juliol de 2015 a les 24h El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. El termini d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de juliol de 2015 a les 24h. Es pot trobar més informació i les bases completes d’aquesta 2a edició en el web de la Fundació.
Dimarts, 15 de Setembre, de 18:30h a 20h. Veritats i mentides del 11 de Setembre El nostre fidel conferenciant, el Sr. Josep Maria VilarrúbiaEstrany, historiador, escriptor i col·laborador habitual de la revista Obra Cultural Mariana, aprofitant la proximitat de dates significatives com és la festa de la Diada Nacional de Catalunya, ens provocarà i ens farà reflexionar sobre les veritats, mentides i llegendes al voltant del 11 de Setembre. No us ho perdeu!!
Totes les activitats són gratuïtes. Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o prenunciar la presència trucant al telèfon 93 458 59 35 o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com.
Polsera color taronja - TOLERÀNCIA 2495
DÉU OMNIPOTENT MAI NO ÉS TAN GRAN COM QUAN S’HUMILIA “Es va humiliar fins a la mortr i una mort de creu, per això Déu l’exalçà i li donà un nom sobre tot altre nom”
Q
ue Déu sigui il·limitat, omnipotent, infinitament savi, feliç i bo, ens ho diu la fe i també la raó. Però que Déu s’humilïi davant la seva criatura fins a captar la seva compassió i amor, sols ens ho diu el cor il·luminat per la fe. I així com un home ric i important, enamorat perdudament d’una plebea de classe baixa, no es menysté, boig d’amor, de rebaixar-se al seu nivell, així la bogeria de l’amor de Déu el porta a abaixar-se al nivell de l’home mortal, de l’home pecador, a captar el lliure amor d’una humanitat prostituïda darrera de miratges enganyosos. Però Déu infinit tant més manifiesta la seva grandesa quan deixa vèncer per amor, quan s’humilia fins a la creu. Mai no és tan digne de lloança i adoració. Beneït siguis Senyor perquè t’has abaixat fins al meu nivell d’home miserable, perquè has parlat amb un lleguatge que puc entendre, perquè ens has revelat, Tu infinit, el misteri del teu amor insondable. ¿I com pagar el teu amor de bogeria? ¿Com la criatura limitada i pobre pot correspondre a qui és el mateix Amor? La primera resposta és d’impotència: ¿Qui sóc jo per a contestar dignament a aqueixa interpel·lació divina, a aqueixa onada d’amor desinteressat i enorme? Però Déu ens ofereix un camí per tal de fer possible allò humanament irrealitzable. Deixem parlar a la santa de la senzillesa, a Santa Teresina de Lisieux: “Però quan Jesús donà als seus apòstols un manament nou, ja no parla d’estimar el proïsme com
a un mateix, sinó d’estimar-lo com Ell Jesús l’estimà i com l’estimarà fins a la consumació dels segles. Jo sé, Senyor, que tu no manes res d’impossible. Tu coneixes millor que jo la meva feblesa, la meva imperfecció, i mai no podré estimar les meves germanes com tu les estimes si tu mateix, Jesús meu, no les estimessis també en mi mateixa”. (Santa Teresina, Manuscrit C, 12vº). Així, ens diu, és el mateix Jesús, el mateix Déu, el qui estimarà en nosaltres, si l’obrim el nostre cor, de manera que així li podrem oferir un amor diví, perquè és el propi Senyor el qui viurà en nosaltres, un amor digne d’Ell que per nosaltres mateixos no podem assolir. El mateix Senyor que capta el nostre amor ens dóna la moneda perquè poguem socórrer-lo dignament. Sols n’hi ha prou amb ser conscients de la nostra pobresa radical i demanar aqueixa moneda, sovintejar el tracte amb l’Amo de tot bé, que està desitjant donar-nos-la. Demanar-li que exampli la nostra pobra capacitat d’estimar, a poc a poc, o de sobte, que substitueixi el nostre pobre cor pel seu mateix cor diví. Reprenent el tema del principi, si Déu s’humilia fins a la mort, el seu amor humiliat i dolorós és tanmateix un amor triomfant, “per això Déu l’exalçà i li donà nom sobre tot altre nom”, que arrosega amb la xarxa del seu dolor la munió dels salvats, que ressuscita per fer-nos ressuscitar, que ens estima amb bogeria per a portar-nos al seu mateix nivell, a un amor divinitzat més enllà de les nostres forces humanes. Xavier Garralda Alonso
CRIDA A LA COL·LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ PARE ESQUÉ
L
a major part dels ingressos que rep la Fundació Pare Esqué procedeixen de donatius de persones físiques, individuals, anònims en alguns casos. Gràcies a aquests donatius, podem dur a terme gran part de la nostra tasca i de les activitats que organitzem. Aprofitem aquest canal de comunicació nostre que és la revista per demanar-li la seva col·laboració i contribució al sosteniment de la Fundació amb un donatiu. Aquest donatiu es pot fer efectiu, en persona, en les nostres oficines o bé es pot fer mitjançant un ingrés o una transferència al compte corrent que la Fundació Pare Esqué té obert a La Caixa amb número ES53 2100 0856 9302 0040 1214. En cas de fer un donatiu via La Caixa, no oblidi d’indicar el seu nom i cognoms en la referència de l’ingrés. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb què es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de la liquidació del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la renda (art. 55, Llei 40/1998 de 9 de Desembre). Moltes gràcies!! 2496
L’HEROICA DONA CATALANA Durant la persecució religiosa del 1936-1939
L
es valentes i audaces dones catalanes, defensores de la Fe, durant la persecució religiosa a Catalunya, (1936-1939), mereixen la més gran admiració i elogis. Prestaren valuoses ajudes als capellans, pares de família i joventut, perseguits per a ser fidels a Jusucrist. S’hi jugaven la vida. La dona catalana forma una part molt important de l’església del silenci. Les families cristianes resaven diàriament el sant rosari, amb les portes tancades, pregant per la pau i per la llibertat religiosa. Els capellans perseguits que aconseguien escapar de la mort, a la seva Parròquia o al domicili d’un familiar, un grup de dones ben organitzades, els buscaven refugi a pagès o a ciutat, o a casa de parents, amics o de famílies fidels a la Fe. Els sacerdots que es refugiaven a cases de pagès, les mestresses dels masos els acollien amb els braços oberts, els alimentaven, els rentaven, els cosien, els compraven roba i els amagaven en llocs estratègics de la casa o del bosc, on no els poguessin trobar, en cas de registre. Dones fortes que pregaven pels màrtirs de la Fe. Que es treien el pa de la boca per donar-lo als perseguits. Els animaven, els notificaven les noticies esperançadores, enmig dels fets tumultuosos de la revolució anarcomarxista i repartien als perseguits diners que recollien de bons cristians.
El dia 11 d’agost de 1938, la figuerenca Sara Jordà, de 43 anys, casada, va ser afusellada a Montjuic, acusada d’organitzar des de Figueres expedicions per passar clandestinament la frontera a persones, especialment cristianes, perseguides pel règim que presidien Azaña i Companys i dels partits i sindicats marxistes. Descoberta la xarxa, Sara Jordà fou detinguda i condemnada a mort pel Tribunal d’Alta Traició i afusellada juntament amb set dones i cinquanta-set homes, al fossar de Santa Helena de Montjuic. On era la llibertat i la democràcia en aquella república? La seva filla, Maria Rosa Tutau, joveneta, amb gran audàcia, aconsegui arribar a la presència d’un dipomàtic britànic, de pas per Barcelona, perquè intercedís l’indult de la seva mare al govern de la Generalitat. Però Companys contestà. “Pels traidors no hi ha pietat”. En el meu llibre “L’heroica dona catalana durant la persecució religiosa a Catalunya (1936-1939)” explico fets heroics de la dona catalana, i actualment preparo la segona edició, que ofereixo gratuïtament als lectors i amics de l’Obra Cultural Mariana. Recordo en el llibre, els episodis explicats i la heroïcitat de les tres germanes Fradera, Carme, Rosa i Magdalena, tres religioses que en la persecució es refugiaren a la casa pairal a Hostalets de Vidreres. Foren detingudes a casa dels seus pares. Les assassinaren a la carretera de Lloret. Aquells brètols i assassins intentaren violar-les. Joan Pau II les va beatificar. També recordo els fets del popular Hostal Ros de Girona, La filla de 14 anys, Clara Dalmau, entre altres, fou detinguda i portada a una presó-txeca de Barcelona. A l’hostal tenien set sacerdots gironins amagats a unes habitacions a les golfes i gestionaren el pas per la frontera de la Jonquera de cent-catorze gironins perseguits. Expliquem l’afusellament de la religiosa Josefina Saureda, també de Dolors Barti de Figueres i de Sor Mercé Prat la primera dona catalana, que ha pujat als altars per la drecera del martiri. Relatem també en el llibre una escollida llista de senyores valeroses i interessants biografies de màrtirs de la Fe. Francesc A.Picas
Polsera color groc - RESPECTE 2497
LA JOIA DE L’EVANGELI
N
o ignoro que avui els documents no desvetllen el mateix interès que en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant això, destaco que el que miraré d’expressar aquí té un sentit programàtic i conseqüències importants. Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per a avançar en el camí d’una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una “simple administració”. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un “estat permanent de missió”. Pau VI va invitar a ampliar la crida a la renovació, per tal d’expressar amb força que no s’adreça solament als individus aïllats, sinó a l’Església sencera. Recordem aquest memorable text que no ha perdut la seva força interpel·ladora: “L’Esgésia ha d’aprofundir en la consciència d’ella mateixa, ha de meditar sobre el misteri que li és propi. D’aquesta il·luminada i activa cosciència brota un espontani desig de comparar la imatge ideal de l’Esglèsia –tal com Crist la veié, la volgué i l’estimà com a Esposa seva santa i immaculada (cf.Ef.5,27)– i el rostre real que avui l’Esglèsia presenta. Brota, per tant, un anhel generós i quasi impacient de renovació, és a dir, d’esmena dels defectes que denuncia i reflecteix la consciència, a tall d’examen interior, davant el mirall del model que Crist ens deixà d’ell mateix”. El Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si per fidelitat a Jesucrist: “Tota la renovació de l’Esglèsia consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació. Crist crida l’Església pelegrina cap a una perenne reforma, de la qual l’Església mateixa, en quant institució humana i terrenal, té sempre necessitat”. Hi ha estructures eclesials que poden arribar a condicionar un dinamisme evangelitzador; igualment les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja. Sense vida nova i autèntic 2498
esperit evangèlic, sense “fidelitat de l’Església a la pròpia vocació”, qualsevol estructura nova es corromp en poc temps. Una impostergable renovació eclesial Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el lleguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per l’evangelització. La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat. Com deia Joan Pau II als bisbes d’Oceania, “tota renovació en el si de l’Església ha de tendir a la missió com a objectiu per a no caure presa d’una mena d’introversió eclesial”. La parròquia no és una estructura caduca; precisament perquè té una gran plasticitat, pot prendre formaes molt diferents que requereixen la docilitat ila creativitat missionera del pastor i la comunitat. Encara que certament no és l’única institució evangelitzadora, sí és capaç de reformar-se i adaptar-se contínuament, continuarà essent “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i filles”. Això suposa que realment estigui en contacte amb les llars i amb la vida del poble, i no es converteixi en una prolixa estructura separada de la gent o en un grup de selectes que es miren a si mateixos. La parròquia és presència eclesial en el territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració. A través de totes les seves activitats, la parròquia encoratja i forma els seus membres perquè siguin agents d’evangelització. Sant Pare Francesc
FELIP D’ANJOU I ELS PASTORETS
A
l Marc i a la Maria, que amb la seva mare, la meva fillola, amb qui vaig gaudir d’una representació dels Pastorets. EL MÉS SINCER AGRAÏMENT A Roser Rey, amiga meva, que ha participat als Pastorets Francesc A. Picas, La Jonquera del Centre Catòlic de Sants. Nilsa Pérez, Barcelona A Lluis Siles, amic meu, que Joan Giribet, Barcelona ha participat als Pastorets del Mònica Puerto, Barcelona Família Pérez Pérez, Barcelona centre sant Pere Apòstol. Seguidors de les meves sortides culturals, conferències i cursets, tots coneixen la meva tossuderia a designar al primer monarca de casa nostra de la família Borbó del s. XVIII è., amb l’expressió Felip d’Anjou. Com a monarca hispànic per la numeració castellana corresponia el número V, ja que l’espós de Joana la Boja, de nom Felip el Bell, va regnar mentre el seu sogre, Ferran el Catòlic, seguia governant a la Corona Catalano– Aragonesa; per aquest motiu “a la catalana” Felip d’Anjou s’ha de designar Felip IVt. Als investigadors busquem i de vegades trobem documents que semblen insignificants i, en canvi, tenen una gran importància per a la “Història petita”, dita no en sentit negatiu ans al contrari per a la història del poble. A casa nostra com a part de la nostra cultura gaudim de valent de les representacions dels Pastorets, encara que tots coneixem el final del relat. Siguin de Folch i Torres, de Pàmies, de Pitarra o d’un altre autor vinculat amb aquest gènere, tots són vàlids. Fins fa poc la referència més antiga de Pastorets era un escrit que el Baró de Maldà comentava en el seu Calaix de Sastre. Recentment l’investigador Joan Giménez ha trobat, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, concretament a la secció de Registres de la Reial Audiència, la sol·licitud –escrita en castellà– de representar els Pastorets i la presència d’un agutzil que, amb ell s’eviti el bullici del públic. La petició és datada el 1721 i dóna a entendre que, en anys anteriors, hi ha hagut xivarri. no massa correcte, .L’any 1939 la vigília de representar els Pastorets al Centre Parroquial de Santa Madrona del poble Sec, vingué l’orde de dictar-lo en castellà o, en cas contrari la prohibició seria un fet. Actors i actrius amb pocs coneixements de castellà van fer una representació que semblava “les gatades” de Serafí Pitarra, això però ja és una altra història... Josep M. Vilarrúbia-Estrany
Carmen Criado, Barcelona Família Espallargas, Barcelona Hermínia Juste, Barcelona Nemesi Argemí, Terrassa Cristina Solé, Reus Pilar Gracia, Barcelona Carmen Yepes, L’Hospitalet de Llobregat Societat Bach, Barcelona Pere Salicrú, Barcelona Roger Torruella, Terrassa Cèsar Martos, Terrassa Noemí Potrony, Arbeca ACS Claret, Barcelona Forn Europa, Barcelona Forn Sabadell, Barcelona Forn de Pa de la Pili, Arbeca Bar CC La Sedeta, Barcelona Fotografia Suriol, Barcelona Llibreria Abril, Barcelona Merceria Novedades, Barcelona Copisteria Art i Paper, Barcelona Taller de costura Rest, Barcelona Subministraments Carpel, Barcelona Perruqueria Escrig, Barcelona Carnisseria-Xarcuteria Bet, Mercat Abaceria, Barcelona Ràdio La Xarxa, Catalunya Ràdio Estel, Barcelona Escola Sant-Josep Teresianes, Barcelona Associació Sant Guillem-Gràcia, Barcelona Tandem TM & Associats, Barcelona P. Xavier Moix, CMF, Barcelona Mn. Josep Maria Alimbau, Barcelona Montserrat Llopart, Barcelona Ferran Blasi, Pvre., Barcelona Xavier Garralda, Barcelona Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Lourdes Franquet, Barcelona 2499
PRIMERA MISSIÓ DE SANT PAU
E
ls vostres apòstols, Senyor, estaven afamejats de predicar el vostre nom: Pau sentia un delit immens per la vostra glòria. Volia que tothom us conegués: que a tothom fos revelat el misteri de l’amor de Déu, que ens redimí en una creu. I des d’Antioquia emprengué el camí de la seva primera missió: on per tot arreu farà sentir la seva veu en lloança vostra. Selèucia i Xipre, Salamina i Pafos: contemplaran l’apòstol sempre afal·lerat per fer sentir les paraules de la redempció. A Perga i a Antioquia de Pissídia, a les sinagogues, a les places i als carrers: mai basardós per les crítiques i persecucions que afrontarà sempre amb gran valentia. Primer als jueus, després a tothom: perquè Déu a cap de les ànimes per ell creades no tancarà mai la porta del cel. La seva llengua forta com un batall
d’argent: mai no sentirà les exageracions d’un zel, que no tindrà mai saciat del tot. A tot arreu deixarà un bastió de la fe: els seus discursos, si eren embarbollats potser per a la ciència humana, duien un to ferreny que penetrava els cors. Pau i Bernabé embessonats per un mateix amor a Crist: per tot arreu escamparan la llum de l’Evangeli. Iconi i Listra veuran els prodigis del Senyor: i malgrat que els apedreguin ells no deixaran d’ensenyar el camí que mena al cel. Us lloem, Senyor, per la gràcia que avui heu fet als homes: la gràcia, que aneu descobrint al món per mitjà dels vostres enviats. Feu que guardem en el nostre cor la llavor de la paraula de Déu: aquella paraula que Vós primer predicàreu i que portaren ben aviat els apòstols a tot el món. Amen. Al·leluia. Manuel Esqué i Montseny C.M.F
Polsera color lila - RESPONSABILITAT
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge “difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui” Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació Privada Pare Esqué
Dipòsit Legal: B-43.692.80
President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena
Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.
Redactors col·laboradors:
Mn. Josep Mª Alimbau
Manuel Esqué i Esqué
Agustí Miarnau, C.M.F.
Ferran Blasi, Pvre.
Lourdes Franquet
Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.
Ramon Mª Soriano Camps
Mn. Antoni Mª Bausili.
Xavier Garralda Alonso
Jordi Morillas
Josep Mª Vilarrúbia-Estrany
Núria Boldú
Montserrat Llopart
Alex Pastor
Francesc A. Picas
FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.
2500