Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué) És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.
Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista digital: www.issuu.com/fupe
MARÇ-ABRIL 2015 - No 261 SUMARI EDITORIAL
Pàg. 1 Editorial LLIBERTAT AMB RESPECTE P. Anton Mª Sánchez C.M.F.
LLIBERTAT AMB RESPECTE
D
es de la Declaració dels Drets humans, feta per la O.N.U. el 1948, és socialment indiscutible el dret a la llibertat. Però s’ha de pensar que aquest dret de cada Pàg. 3 EL DRET A L’ALEGRIA Mn. Josep Mª Alimbau persona s’exerceix dintre d’una convivència entre persones que tenen els seus drets propis, de manera que el dret de Pàg. 4 EL DRET AL TREBALL cadascú queda limitat pel dret de l’altre. Llibertat sÍ, però Mn. Ferran Blasi amb respecte de l’altre. Pàg. 5 ELS MERCADERS DEL TEMPLE Tenim l’explicació de St. Pau sobre la llibertat dels fills de Montserrat Llopart Déu en el capítol 4 de la Carta als Gàlates: “Mentre l’hereu Pàgs. 6 i 7 d’una casa és menor d’edat no es diferència gens d’un esclau, SALUTACIÓ A TOTA LA COMUNITAT per bé que és amo de tot. Jordi Morillas, Està sotmés a tutors i administradors fins al temps fixat Pàg. 8 LLIBERTAT PER A POSAR BOMBES? pel seu pare. Així també nosaltres : mentre èrem esclaus dels Xavier Garralda Alonso poders que dominen aquest món. Pàg. 9 MOSSÈN JACINT VERDAGUER Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Francesc A. Picas Fill, nascut d’una dona, nascut sota la llei, perquè rescatés Pàg. 10 LA NOVA EVANGELITZACIÓ els qui vivien sota la llei, i rebéssim la condició de fills. I la Papa Francesc prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors Pàg. 11 SEMPRE N’HI HAVIA UN l’Esperit del seu Fill, que crida :”Pare”. Per tant, ja no som Josep Mª Vilarrúbia-Estrany esclaus sinó fills, i si som fills, també som hereus, per obra EL MÉS SINCER AGRAÏMENT de Déu”. Pàg. 12 JESÚS A L’HORT I en el capítol cinquè d’aquesta mateixa carta de St. Pau DE GETSEMANÍ P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. als cirstians de Galàcia insisteix en aquesta mateixa afirmació de la llibertat cristiana, però situant-la també dintre d’uns límits:” Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat . Però mireu que aquesta llibertat noi sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. En efecte, tota la llei troba la seva plenitud en un sol precepte : Estima els altres com a tu mateix. Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos”. OBRA CULTURAL MARIANA Dit d’una altra manera, la llibertat pròpia fineix en comença Revista i portaveu de l’Associació. el dret de l’altre. I un dret important de cada persona és el Publicació bimensual de respecte a la pròpia fe religiosa, mentre en nom d’aquesta fe Pastoral Catòlica no es conculquin els drets a la vida, integritat física i moral de tothom. Aquests principis doctrinals poden ser particularment oportuns en aquests moments en què estem impressionats per la matança ocurreguda contra els responsables de Charli Hebbo, una revista humoristica que havia ridiculitzat la figura Pàg. 2 ELS DOTZE P. Xavier Moix C.M.F.
Passa a la pàgina 2469 2465
ELS DOTZE
L
a mare de Joan i de Jaume, amb el pare Zebedeu, no sabien pas què més fer per atendre i obsequiar el Rabbí Jesús i la seva mare. Joan va anar com un llamp a buscar els germans Pere i Andreu, i els explicà el fet de l’aigua convertida en vi. Van quedar muts d’estupor. Cafarnaün és un poble de pescadors, a les terres baixes del llac de Galilea, amb cases de terrats de palla i fang per a fer més suportable la calor de l’estiu. Assegut al despatx dels impostos de la duana, hi treballava un jove de nom Leví. Des del seu taulell de recaptador, Leví agafà al vol algunes paraules del sermó que Jesús dirigia a la gent, a ran de mar. “Ningú no pot estar al servei de dos senyors, perquè o bé n’avorrirà un i estimarà l’altre, o bé optarà per un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i el diner!” (Mateu 6,24). Leví preguntà qui era aquell home; però la gent li donava l’esquena, perquè era un publicà, un recaptador d’impostos a sou de Roma, la nació invasora. Els homes escopien al passar pel seu costat, les dones el maleïen i mai no se li acostava cap nen. Els publicans eren individus impopulars i tractats com a “pecadors” públics. Tot jueu observant se’n mantenia allunyat. Bo i passant, “Jesús va veure Leví, i li digué: “Segueix-me!” “Ell que sí, s’aixecà i el va seguir” (Mateu 9,9) Tancat a l’oficina, no tenia la pell colrada pel sol, com els altres deixebles, pescadors del llac, i li deien Mateu, que vol dir “blanquinós”. Jesús havia escollit la major part dels seus companys de feina dels pescadors del
2466
llac, gent de maneres rudes, però de cor sincer. El llac de Genesaret, o mar de Galilea com deien estarrufats els de la regió, es proveeix de les aigües del Jordà, que baixen fredes de la serralada de l’Hermon, a 2800 metres d’altitud. El riu travessa el llac de nord a sud, recorrent els 21 quilòmetres de llargada, fins a desembocar a la Mar Morta. Això el fa un llac d’aigües vives i transparents, on els peixos semblen volar, i a la nit emmirallen els estels, creant el miratge de dos cels, el de dalt i el del llac. La majoria dels deixebles tenia l’ofici de pescadors, a excepció del publicà Mateu i altres com Natanael, que era pagès a Canà, on conreava blat i cereals, i que havia de pair el motiu que els companys li havien penjat: Bar-Tolmay, Bartomeu, fill de pagès. Van entendre molt bé l’Expressió de Jesús, quan els va cridar a anar amb ell: “Jo us faré pescadors d’homes” (Mateu 4,19), i deixant immediatament les xarxes i les barques, el van seguir. Hi havia molts lligams entre la seva feina quotidiana i la nova tasca que Jesús els proposava. Un pescador professional sabia que per cada tipus de peix havia d’utilitzar una xarxa diferent. Sabia que la falta de col·laboració podia fer perdre una xarxada, i la falta de paciència deixar les xarxes buides, escollir els llocs adequats per a pescar i la sensibilitat, davant els matisos del vent, la profunditat, i la temperatura, devien ser naturals en ell a l’hora d’arreplegar la xarxada. Pocs dies després, Jesús preparà l’anada a Jerusalem per a la Pasqua, la primera que celebraria amb els seus onze deixebles: els cosins de Natzaret Jaume, fill d’Alfeu, Simó el zelota i el seu germ`a Judes Tadeu; Joan i Jaume, fills de Zebedeu; Pere i Andreu, fills de Jonàs; i Felip, tots cinc del poble de Betsaida; Batomeu, de Canà, Mateu de Cafarnaüm, i Tomàs. El fet que Jesús, un home amb popularitat, a qui molts veien com a veritable profeta –home de déu–, anés envoltat de la gentegassa de poc braç resultava un escàndol. Fer d’aquesta púrria els destinataris privilegiats de l’amor de l’Altissim i confiar en ells perquè fossin el llevat d’un nou poble de Déu, era intolerable. Amb el grup de Jesús hi anava també Maria, la seva mare, la cosina Maria d’Alfeu mare de Jaume, Salomé la mare dels Zebedeu, Maria, mare de Simó zelota, i de Judes Tadeu, i altres dones. Xavier Moix C.M.F.
“EL DRET A L’ALEGRIA”
E
s deia Paul W. Von Keppler. Va ser catedràtic de les universitats de Tübingen i de Friburg. Posteriorment va ser ordenat bisbe de Wütemberg, la seva diòcesi natal. Entre altres obres va escriure el llibre Més alegria (Edit. Herber), en què defensava el dret a l’alegria. Va ser lector dels escrits sobre l’alegria del P. Faber. Mons. Keppler escrivia : – L’alegria és un element i una necessitat de la vida. – L’alegria és un principi i una força vital. – Tota persona necessita l’alegria. – Tota persona té dret de fluir de l’alegria. – L’alegria és tan indispensable per a la salut corporal com per a la salut espiritual. – L’alegria és tan necessària per a les funcions físiques i intel·lectuals com per a la vida religiosa, per a la vida de fe. Deia que no s’havia de buscar l’alegria en l’alcohol, ni en la satisfacció de les baixes passions, ni en ambicions desmesurades, ni en competències obstinades... perquè destruïen la veritable alegria. Ja Sant Bernat exposava i alertava que: “No hi ha misèria més gran que una falsa alegria”. Tenim dret a l’alegria, però hem de cuscar-la en el deure complert, en la feina ben feta, en la renúncia al propi jo, en la pràctica de les virtuts, en el lliurament al proïsme... Com deia molt bé Goethe: “Tu treballa, tu ajuda... i l’alegria no trigarà a venir”. La Beata Crescència deia que tots tenim el dret a l’alegria; que “sentia un gran consol quan recollia mal per bé, ingratitud per caritat, insults a canvi de beneficis i tot això per amor a Déu”.
I deia a les seves germanes: “Cal que imitem les abelles que xuclen només la mel. “No hem d’imitar les aranyes que injecten veri”. El personatge d’Antígona diu: “No sóc aquí per odiar, sinó per estimar”. Aleshores... tenim dret a l’alegria. “Prometo ser alegre!” “Recordo que, després d’aquells llunyadíssims temps, jo vaig prometre ser alegre. Sí, quan vaig ser aspirant a la Joventut d’Acció Catòlica”, escriu el membre de la Reial Acadèmia de la Llengua F. Fernán G., i afegeix: “En la nau de l’església de Nostra Senyora del Perpetu Socors, el nostre consíliari ens preguntava, entre altres coses que he oblidat, perquè no em van cridar tant l’atenció: – “Prometeu ser alegres?” – I tots responíem a cor: – “Sí, prometo ser alegre!” “La veritat és que després uns quants, devíem tenir ja uns tretze anys, ens reuniem a comentar l’insòlit d’aquella promesa. Comentàvem la diferència entre estar i ser. Una cosa era prometre estar alegre de tant en tant –sense anar gaire lluny, per les festes–, però ser alegre...” Ser alegre no és qüestió de ser-ho només unes hores. Ser alegre és tenir un ideal gran i una ànima neta. Ser alegre és estimar amb gran generositat i constància. Ser alegre és tenir raons fonamentades per a l’esperança. Mn. Josep Mª Alimbau
PELEGRINATGE AL SANTUARI DE LA NOSTRA SENYORA DE LOURDES, A LOURDES, FRANÇA. de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol. Cada any, l’Obra Cultural Mariana i la Fundació Privada Pare Esqué organitza un pelegrinatge al Santuari de la Nostra Senyora de Lourdes, a Lourdes, França. El proper pelegrinatge es durà a terme de Divendres 3 a Dilluns 6 de Juliol de 2015 i el període d’inscripció ja està obert. Més informació, inscripcions i reserves a la mateixa Fundació i a www.FundacioPareEsque.org. 2467
SOBRE EL DRET AL TREBALL
B
ona part de la societat, en els nostre dies, per tot el món, encara està oportunament motivada quant a la convicció de la importància del treball per a aconseguir satisfer les necessitats personals i familiars i assolir tota mena de valors humans, i en concret una general promoció de la justícia. Diverses causes han portat això: el coneixement dels drets humans, les constitucions dels diferents països, la doctrina social pontifícia. N’hi hauria prou amb una referència a dos documents ben significatíus: la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU de 1948: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactóries de treball i a la protecció contra la desocupació” (art. 23,1), i una altra a l’Encíclica Pacem in terris de Joan XXIII: “Pel que fa al camp de l’economia és evident que l’home té dret natural al fet que se li faciliti la possibilitat de treballar, i a la lliure iniciativa en el seu lliure desemvolupament” (art. 18). I ja no cal dir que no n’hi hauria cap de document representatiu que no hi fes referència, i menys encara que ho negués. S’ha obert camí, per altra banda, la difusió d’un carisma que ha conscienciat nombre de gent en els ambients cristians, apte per a ser valorat universalment, sobre el camí de santificació que té com a base la vida ordinària, i en concret el treball. La situació econòmica que s’ha produït en el món ha deixat molta gent sense feina, i sense la possibilitat raonable de trobar-ne alguna, de manera que ja ningú no s’atreveix
per la via constitucional o judicial a reclamar aquest dret al treball. ¿Com s’hauria de sortir d’aquest atzuac? ¿N’hi ha prou amb l’espera que les lleis del desemvolupament econòmic o del mercat restableixin la normalitat? ¿O d’alguna manera caldrà invocar aquell irrevocable dret al treball que sempre s’ha reinvicat i ha estat present en moltes revolucions, pacífiques o violentes?. Sens dubte treballar en aquest tema continuarà essent un desafiament per a les facultats d’economia i escoles de negocis, i concretament per als seus departaments d’ètica i també per a les facultats de teologia, i especialment per als experts en els aspectes morals de la justícia, i els de la doctrina social de l’Església. I per descomptat, en primer lloc per als responsables de la cosa pública a tot arreu, i per als qui són a l’oposició, i als sindicats, als quals no poden deixar d’interessar aquests temes. S’hauria de tornar a considerar com un dret natural el de poder tenir una feina útil i que permeti la subsistència de cadascu i la de la familia, i contribuir a les necessitats de la societat, les que es manifesten a la vora, i les que hi ha lluny. I ja s’enten que això ha de ser compatible amb la llibertat per a tirar endavant les iniciatives de cada persona encaminades a aprofitar el temps i les pròpies capacitats de manera igualment profitosa i agradable. Ferran Blasi, pvre.
RUTA MARIANA AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Dissabte, 9 de Maig, 8h a 19h. - Sortida a les 8h del matí en autocar [cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols] - Visita al Santuari i voltants. - Celebració eucarística a les 12h. - Dinar de germanor. - Tornada de l’autocar cap a les 18h. Preu per persona: 35€. Us hi esperem!! 2468
II DIUMENGE DE QUARESMA “ ELS MERCADERS DEL TEMPLE” (Jo 2, 13-25)
S
enyor Jesús: Aquella dolçor i afabilitat amb que sempre acullies tothom, avui la veiem sotregada...”El zel de la casa del teu Pare et consumia”, ens diu l’Evangeli... I vas treure a fora tota aquella colla de mercaders i canvistes que profaraven el temple, la casa de Pregària, la casa de tots. Nosaltres prou sabem, Senyor, que tu ets el veritable temple de Déu. La teva persona és el santuari de Déu, perquè ets un Déu fet home, i la teva vida és l’expressió de la voluntat divina. Déu es fa trobadís, asequible i capaç de ser conegut, en Tu. I també sabem que nosaltres –amb Tu– formem el gran temple visible dels fills de Déu... Però el problema, Senyor, és que els homes instal·lem en aquest temple altres déus. Hi posem “mercaderies” de tota mena... Nosaltres mateixos, ens instal·lem en el primer lloc. I després, tantes altres mercaderies: el diner, el plaer, el poder, l’èxit, el prestigi, els vicis, el “passotisme”, la comoditat, la indiferència... Sovint no som conscients que “adorar” tot això ens esclavitza i deshumanitza...I Tu vas venir a tirar-ho per terra, a instal·lar amb la teva
genorosa vida un nou ordre. Aquest nou ordre que Tu has vingut a portar-nos és la instauració a la terra del regne de Déu... Tu has volgut també, Senyor, que els que ens diem els teus amics fóssim comunitat, i questa comunitat necessita un espai físic per reunirse, pregar, compartir i celebrar. Aquest és el temple de pedra que acull la teva presència. Ajuda’ns, Senyor, a viure com a “pedres vives” del teu temple. Tots som necessaris en aquesta construcció, i ningú –per petit o poca cosa que ens sembli– deixa de ser imprescindible... Cada “maho” s’ajunta a l’altre amb l’únic “ciment” que té validesa: l’amor... I cada falta d’amor és una escletxa que s’obre en les parets o en el sostre; cada falta d’amor el va obstruint... Nosaltres volem construir, estimant... Volem embellir-lo, estimant. I volem fer-lo més gran, estimant..., fins que un dia tots plegats, la humanitat sencera, ens trobarem amb Tu “en el més enllà”, en el temple definitiu... La construcció, aleshores, estarà ja acabada. Montserrat Llopart
Vé de la pàgina 2465
Per damunt de tot, acceptem i seguim el gran manament de “no mataràs” i ens unim a totes les mafifestacions de comdemna per aquesta acció criminal. De totes maneres, cal fer una observació als provocadors i cito aquí unes paraules del nostre Sant Pare Francesc : “No es pot insultar la fe dels altres”. Així de contundent va ésser ell en resposta als periodistes durant el vol entre Colombo i Manila. Li havien preguntat pels límits de la llibertat d’expressió, El Papa no es va referir de manera explícita a l’atemptat de París contra Charli Hebbo, però era clar el rerafons de la pregunta. Segons el Papa Francesc, “Tant la llibertat religiosa com la llibertat d’expressió són drets humans fonamentals i no es pot amagar la veritat. Tots tenen el dret de
practicar la pròpia religió sense ofendre, lliurement, i així ho hem de fer tots. No es pot ofendre, fer la guerra o matar en nom de la religió, és a dir, de Déu (...) És una aberració”. Havent arribat a aquest punt, em ve al pensament una reflexió de Sant Agustí que deia en llatí “ In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas”. Que traduït vol dir : En el que és necesari s’ha de guardar la unitat, en el que és optatiu s’ha de respectar la llibertat i en tota ocasió s’ha de mantenir la caritat. Si així ho fèiem, ben segur que gaudiríem del dret de la llibertat amb el degut respecte cara a tothom. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.
2469
AGENDA ACTIVITATS Dilluns, 23 de Març, de 17h a 18h. Projecció de la pel·lícula de la primera jornada del Festival de Música 2015 Tothom que desitgi gaudir o tornar a gaudir dels concerts del Festival de Música d’enguany, Dilluns 23 de Març projectarem a la sala d’actes de la Fundació el concert de gospel que el grup Sedeta Gospel Singers ens va oferir el dia 22 de gener. El proper Dilluns 22 d’Abril projectarem la segona jornada del Festival de Música amb el concert de pop-rock a càrrec del col·lectiu Singers Kids. Al canal de YouTube de la Fundació trobareu aquest i altres concerts i activitats.
Divendres, 10 d’Abril, de 17:30h a 19h. Taller “Ús adequat de les xarxes socials o com no perdre amics/gues via Whatsapp, Facebook o altres”. L’ús de les xarxes socials ens permeten estar en comunicació amb tothom i fer noves amistats. Malauradament, com amb tot, si no fem un bon ús, podem perdre les nostres amistats i ficar-nos en més d’un embolic. De la mà del Sr. Adolfo García, expert en coaching i comunicació, www. thecoachinglab.com, i col·laborador habitual de la Fundació, aquest taller adreçat a persones de més de 12 anys (inclusive) ens explicarà les claus per portar un control correcte i adequat de les xarxes socials, tant la virtual com la física, de les nostres comunicacions per correu electrònic, Facebook, Whatsapp, etc., i de la nostra forma de comunicació en general. Per guanyar i enfortir les nostres amistats, i no per perdre-les! Event retransmés en directe per “TV Fundació Pare Esqué” i per Twitter @fupaesque.
Dilluns, 13 d’Abril, de 18:30h a 19h. Petit concert de piano i guitarra Com afegit del Festival de Música d’enguany, els alumnes de l’Escola de Música Sant Josep-Teresianes, Marta Pascual i Guillem Pascual, ens oferiran un petit concert de piano i guitarra. Event retransmés en directe per “TV Fundació Pare Esqué”.
Dilluns, 20 d’Abril, de 17h a 18h. Projecció de la pel·lícula de la segona jornada del Festival de Música 2015 Tothom que desitgi gaudir o tornar a gaudir dels concerts del Festival de Música d’enguany, Dilluns 20 d’Abril projectarem la segona jornada del festival amb el concert de pop-rock a càrrec del col·lectiu Singers Kids i de Rock Factory, sota la coordinació del mestre Pere Salicrú. Al canal de YouTube de la Fundació trobareu aquests i altres concerts i activitats.
(*) Les activitats organitzades per la Fundació Pare Esqué estan obertes a tothom i són gratuïtes excepte aquelles informades com a de pagament. En les activitats realitzades en la sala d’actes de la Fundació, donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o bé prenunciar la presència enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. +info a www.FundacioPareEsque.org. 2470
AGENDA ACTIVITATS Dijous, 7 de Maig, de 19h a 22h. Encara fumes? Digues adéu al tabac! (*) Ara tens l’oportunitat de deixar de fumar amb el Taller d’una sessió d’Entrenament Autogen, que et donarà les eines adequades per a que puguis dir adéu al tabac definitivament. Fumar no t’aporta cap benefici i en aquestes alçades ho sap tothom. Si ho has intentat de diverses maneres i no ho has aconseguit, creu-me que apuntant-te en aquest taller seràs per fi capaç de aconseguir-ho. No t’ho pensis més sa, i ràpid, que et fumo” i sentir-te’n una eina que pots com professionals.
i vine a posar solució amb aquest mètode eficaç, donarà les claus per a que puguis dir “jo ja no orgullós. A la vegada, l’Entrenament Autogen és aplicar en el dia a dia de la teva vida per millorar altres facetes, tant personals
Aquest taller dura unes 3 hores i la inscripció és de 50€ a pagar en el moment de la reserva. Calcula el que pots estalviar-te en un any a canvi d’aquests 50€! Reserva la teva plaça amb antelació. Places limitades als 20 primers inscrits. En cas de superar el límit de places, repetirem el taller en un proper dia. (*) Les activitats organitzades per la Fundació Pare Esqué estan obertes a tothom i són gratuïtes excepte aquelles informades com a de pagament. En les activitats realitzades en la sala d’actes de la Fundació, donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o bé prenunciar la presència enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. +info a www.FundacioPareEsque.org.
EL VALOR DE LA PARAULA
E
l 29 de gener d’enguany, Mossèn Anton Bru i Borràs es va acomiadar de la vida terrenal a l’edat de 85 anys i va iniciar el seu camí de glòria. Entre d’altres, va ser rector de la parròquia de Sant Jaume d’Arbeca, Les Garrigues, Lleida, durant més de 50 anys. No faré cap biografia d’ell, perquè moltes coses ja s’han escrit i moltes més s’escriuran; però si vull destacar una de les qualitats que tenia, sens dubte, que era el poder i la força de la paraula. Ell pertanyia al selecte grup de sacerdots dels quals dóna gust escoltar la seva oratòria en les homilies. Feia ús d’un llenguatge directe i proper a les persones. Lluny de discursos teòric-teològics, utilitzava la paraula de Déu per construir relats educatius clars i entenedors per a tots els parroquians, grans i petits. Tal com feia Jesús, utilitzava la paraula i l’oportunitat per educar des del púlpit a totes les persones que el volien escoltar. I a les que no, també. Aconsellava, explicava, guiava, esbroncava; però, sempre i sobretot, educava. I quan hom s’adona que l’eduquen, hom escolta encara més i apren millor. Mossèn Anton tenia el do de la paraula i l’utilitzava per educar i per difondre els valors cristians i humans. Vàries vegades m’he referit a ell en els meus escrits i en molts dels mateixos he trobat la inspiració en les seves homilies. En trobareu exemples als articles L’homilia d’Arbeca i la crisi actual de Desembre de 2008, L’homilia de l’esperança de Desembre de 2009 i Canvis i valors de Setembre de 2013. Molt agraït mossèn. En Mossèn Anton era un home amb virtuts i també amb defectes, com totes les persones, però les virtuts superaven els defectes amb escreix i ha estat indubtable que poseia un vigor, una proactivitat i una capacitat de treball per a la comunitat fora de tot dubte. També un bon sentit de l’autocrítica i, com deia, una gran arma, la paraula. Què al cel sigui! I no tinc cap dubte que ja estarà canviant coses allí dalt. Afectuosament, Jordi Morillas Gerent Fundació Pare Esqué President Obra Cultural Mariana 2471
LLIBERTAT PER A POSAR BOMBES O els límits de les llibertats públiques
P
osar una bomba és clar que suposa una extralimitació o perversió de la llibertat. I això es fa palès pel seu seguici de morts i ferits que sovint són innocents. Però en un altre camp els límits a la llibertat poden no resultar tan clars: Una cosa és usar educadament la llibertat d’expressió per a mantenir una opinió o parer per més que pugui ser discutible o fins i tot fals. I una altra és injuriar o ofrendre grollerament creences que per a altres persones de la societat són el més preuat. La primera possibilitat ha de ser emparada per una llibertat d’expressió rectament entesa. Però la segona hauria de trobar, sens dubte, el seu lloc al codi penal. En particular, ha d’existir un suposat dret a la blasfèmia grollera? En realitat el pobre home que blasfema no ateny Déu, que si no fos com és misericordiós, es riuria de l’indecoros blasfem, o l’enviaria al moment un terrible càstig. (Això succeeria si Déu fos un pobre home com nosaltres). El pecat, en veritat, no fa mal a Déu (després comentem això), sinó al mateix home i la blasfemia pública i grollera indueix al mal altres membres de la societat. Així la blasfèmia pública és com un cancer moral, una bomba moral i espiritual, els efectes negatius de la qual, encara que siguin menys visibles, no són menys greus que els d’una bomba material, i pot produir malignes danys espirituals. I, des d’una altra perspectiva, constitueix una ofensa als creients, que poden sentir –com comentà el Papa Francisco– quelcom com si insultessin la seva mare. Per tot això la llibertat d’expressió no
hauria d’incloure l’emissió pública de blasfèmies grolleres i gratuïtes, sinó que de la mateixa manera com està penada la injúria i la calúmnia, hauria d’estar penada la injúria contra allò que representa un valor superior i intim per al creient. És cert que Déu ha fet l’home lliure i que permet que aquest fins i tot empri tal llibertat per a ofrendre’l. Però no és menys cert que les llibertats públiques (més enllà del fur íntim de la consciència de cadascu) tenen com a límit natural la llibertat dels altres. I no és licit l’abús de la llibertat per a ofrendre i escarnir. I matisem que no és del tot precís el que hem dit que el pecat no fa mal a Déu, sinó als homes. Ja que, en la seva insondable misericórdia, Déu, que de per si és inassequible al patiment, s’ha permès patir en Crist abraçant en la seva persona divina la nostra natura humana. La seva imatge crucificada és un retrat de com han deixat els nostres pecats el mateix Déu. Però també és una imatge de com de malferits deixen als propis homes els seus pecats. (Ja que si Crist es troba a la creu en el súmmum del sofriment és perquè pren damunt seu, les conseqüències del pecat de l’home per satisfer per nosaltres pecadors). El que vol dir que el més gran pecador pot atènyer el perdó. I, per tant, més que suscitar venjança les ofenses, ens han d’inclinar a una compassió pel pobre ofensor que té la més gran pobresa, la de l’esperit, i necessita una mà que el tregui de l’empatanegament pudent de les seves ofenses. Tot això sense deixar de defensar una recta justícia humana que protegeixi el dret a no ser ofès, el dret a que no es propagui en la societat un càncer moral i espiritual. Xavier Garralda Alonso
ENTREGA DELS TREBALLS DE LA 2A EDICIÓ DEL PREMI NACIONAL FUNDACIÓ PARE ESQUÉ Tenim obert el termini per entregar els treballs corresponents a la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué, que altra cop premiarà els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. El termini d’entrega de treballs finalitza el Dilluns 13 de juliol de 2015 a les 24h El premi està dotat amb 3 beques educatives de 500€, 3 beques educatives de 300€ – a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys – i també dotem amb un ajut de 900€ a un casal/associació infantil-juvenil i un ajut de 900€ a un casal/associació de gent gran, que premia, com dèiem, els millors treballs que es presentin sobre el tema “Difondre els valors humans en la societat d’avui“. Més informació i les bases completes d’aquesta 2a edició en: www.FundacioPareEsque.org/premifpe. 2472
MOSSÈN JACINT VERDAGUER POETA DE MARIA I DE LA FE DEL POBLE CATALÀ
T
otes les parròquies de Catalunya han recitat els magnífics versos de Mossèn Cinto en honor de Maria, del Crist crucificat, del Nen Jesús al portal de Betlem, dels sants que el poble té més devoció i de les Mares de Déu de diverses ermites catalanes. Les mares de familia han cantat als seus infantons les bellíssimes cançons de Mossèn Cinto i les corals i orfeons de Catalunya han inclòs en els seus programes cançons dels millors compositors catalans sobre lletra de Mossèn cinto Verdaguer. Mossèn Cinto Verdaguer i Santaló va néixer a Folgaroles (Osona) el 17 de maig del 1845. Estudià al seminari de Vic on va ser ordenat prevere en les Témpores de setembre de 1870. Visqué els primers anhels literaris als vint anys. Abans d’entrar al seminari, com a intern, feia de mestre a la masia de can Tona. Destacà de seguida com a gran literat. En els jocs florals de Barcelona l’any 1865 li premiaren les poesies Els minyons d’en Veneciana i A la mort d’en Rafel de Casanova. Recollí els premis vestit de pagès de muntanya amb barretina musca i bastó de tortellatge vestimenta pròpia de la joventut pagerola d’aquells anys i la seva indumentària va causar, a barcelona, una simpàtica impressió. Els guardons obriren a verdaguer les portes dels cercles literaris barcelonins. Una de les principals obres literàries seves és l’Atlàntida traduïda a diversos idiomes. En ella es descriu poèticament els mars i els continents submergits per grans catàstrofes geològiques. Frederic Mistral, poeta provençal i premi Nobel de literatura l’any 1905, va manifestar que aquesta
obra li semblava grandiosa i resplendent. Recordava encara el poeta provençal la festa dels jocs florals on va veure per primer cop un jove poeta estudiant amb “la barretino viòleto”. Una altra obra de referència seva és El Canigo llegenda pirinenca del temps de la reconquesta, magnífic poema èpic d’intenció cristiana bastit amb carreus de la mitologia grega i de les tradicions celtes. Mossèn Cinto morí a la vila Joana de Vallvidrera a l’edat de 57 anys fidel a l’Església i a Catalunya. Fins al final de la seva vida va ser devot de la mare de Déu com ho expressen els versos: Siau nostre escut. Siau nostra guia que mai s’ha perdut un fill de Maria. Veniu pecadors la verge vos crida que té per los cors la font de la vida. us dono el cor i l’ànima mia. Tot Catalunya plorà la mort del seu poeta predilecte. Tingué un enterrament solemne amb el cant del Virolai del compositor J. Rodoreda i lletra de Mossèn Cinto. Destaquem de les seves obres completes una sèrie de d’aforismes i adagis com ara : Menjar i treballar, és vida de cristià. No diguis blat que no sia al sac, i encara ben lligat. Qui estima Déu ja és del cel hereu. Recomanem a la joventut la divulgació de les obres de Mossèn Cinto per a la glòria de Déu i de catalunya Francesc A. Picas
MISSA DEL DILLUNS - Tots els Dilluns no festius, de 18h a 18:30h
Tots els Dilluns no festius, des del mes de Setembre i fins el mes de Juny, ambdós inclusives, celebració de l’eucaristia a la sala d’actes de la Fundació Pare Esqué, presidida pel Pare Anton Ma. Sánchez, CMF. Event retransmès en directe per “TV Fundació Pare Esqué”. 2473
III. LA NOVA EVANGELITZACIÓ PER A LA TRANSMISSIÓ DE LA FE 14. En l’escolta de l’Esperit, que ens ajuda a reconeixer comunitàriament els signes dels temps, del 7 al 28 d’octubre del 2012 es va celebrar la XIII Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre el tema La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. S’hi va recordar que la nova evangelització convoca tothom i es realitza fonamentalment en tres àmbits. En primer lloc, esmentem l’àmbit de la pastoral ordinària, “animada pel foc de l’Esperit, per a encendre els cors dels fidels que regularment fraqüenten la comunitat i que es reuneixen el dia del Senyor per nodrirse de la seva Paraula i del Pa de la vida eterna”. També s’inclouen en aquest àmbit els fidels que conserven una fe catòlica intensa i sincera, expressant-la de diverses maneres, encara que no participin sovint del culte. Aquesta pastoral s’orienta al creixement dels creients, de manera que responguin cada vegada millor i amb tota la seva vida a l’amor de Déu. En segon lloc, recordem l’àmbit de “les persones batejades que no viuen les exigències del Baptisme”, no tenen pertinença cordial a l’Església i ja no experimenten el consol de la fe. L’Esglèsia, com a mare sempre atenta, s’esforça perquè visquin una conversió que els retorni la joia de la fe i el desig de comprometre’s amb l’Evangeli. Finalment, remarquem que l’evangelització està essencialment connectada amb la proclamació de l’Evangeli als qui no coneixen Jesucrist o sempre l’han rebutjat. Molts d’ells busquen Déu secretament, moguts per la nostàlgia del seu rostre, àdhuc en països d’antiga tradició cristiana. Tots tenen el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure d’anunciar-lo sense excloure ningú, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una joia, assenyala un horitzó bonic, ofereix un banquet desitjable. L’Església no creix per proselitisme sinó “per atracció”. 15. Joan Pau II ens va invitar a reconèixer que 2474
“és necessari mantenir viva la sol·licitud per l’anunci” als qui estan allunyats de Crist, “perquè aquesta és la tasca primordial de l’Església”. L’activitat missionera “representa encara avui dia el major desafiament per a l’Església” i “la causa missionera ha de ser la primera”. Què passaria si ens prenguéssim realment de debò aquestes paraules? Simplement reconeixeriem que la sortida missionera és el paradigme de tota obra de l’Església. En aquesta línia, els Bisbes llatinoamericans van afirmar que ja “no podem quedar-nos tranquils en espera passiva als nostres temples” i que fa falta passar “d’una pastoral de mera conservació a una pastoral decididament missionera”. Aquesta tasca continua essent la font de les majors alegries per a l’Església: “Hi haurà més goig al cel per un sol pecador convertit que per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se” (Lc 15,7). 16. Vaig acceptar amb gust la petició dels Pares sinodals de redactar aquesta exhortació. En fer-ho, recullo la riquesa dels treballs del Sínode. També he consultat diverses persones, i procuro, a més, expressar les preocupacions que em mouen en aquest moment concret de l’obra evangelitzadora de l’Església. Són innombrables els temes relacionats amb l’evangelització en el món actual que podrien desemvolupar-se aquí. Però he renunciat a tractar detalladament aquestes múltiples Qüestions que han de ser objecte d’estudi i acurat aprofundiment. Tampoc no crec que hagi d’esperar-se del magisteri papal una paraula definitiva o completa sobre totes les qüestions que afecten l’Església i el món. No és convenient que el Papa reemplàci els episcopats locals en el discerniment de totes les problemàtiques que es plantegen en els seus territoris. En aquest sentit, percebo la necessitat d’avançar en una saludable “desentralització”. Papa Francesc
SEMPRE N’HI HAVIA UN...
E
n més d’una ocasió he sentit amb persones de certa edat l’expressió indicada al títol. Feia referència als tristos dies de la guerra civil quan les mal anomenades patrulles de control arribaven a domicilis particulars amb intencions no massa correctes. En aquests grups sempre n’hi havia un individu que la seva conducta no era tan dolenta. El mateix 19 de juliol a casa els meus besavis van tenir cinc registres amb la intensió de “capturar” les armes que mai van trobar perquè no existien...Un d’aquests grups tingué cura de requisar les joies. Amb un gest dissimulat la meva àvia es queixava d’una de les joies pel seu valor sentimental i no material. Un dels visitants ho advertí i amb els mots “Va senyora, que no ha estat res” va tornar aquella peça amb una encaixada de mans que ningú va advertir. Seguia la guerra i l’avi havia fugit, per por, i la seva esposa amb la seva filla –la meva mare– que havia nascut el maig del 36– van pujar al tramvia. Assegudes tenien per davant una veïna del carrer d’Ermengarda. Aquesta va veure que, amb fusell inclòs, un individu creuava al passadís central del vehicle. Tot cridant ell va rebre aquest missatge de la veïna de la meva àvia. – “Miliciano, agafa aquesta dona que el seu marit ha fugit a l’altre costat”. El bon home, i que ho va ser de veritat, va tocar la corda que feia tocar la campaneta, signe de demanar parada: – “Senyora, em farà el favor de baixar perquè ningú la molesti”. Acabada la guerra, la veïna ha infantat un nen i no té llet per al nadó. Del carrer hostafranquí indicat només la meva àvia li va portar llet. Un xic esverada la veïna va preguntar a la meva àvia – “I vostè em porta llet després de la meva acció?” La resposta va ser immediata: “La llet és per al seu fill”. I tot seguit, abandonà la casa Josep M. Vilarrúbia-Estranyc
OBRES LITERÀRIES I DE PASTORAL A DISPOSICIÓ DE TOTHOM OBRES
D’ESPIRITULITAT
EN
TRES
VOLUMS
obres
complertes del Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. PEL CAMÍ DEL CEL opuscle redactat pel Pare Manuel Esqué i Montseny, CMF. Un resum de la doctrina cristiana i de les principals oracions. LA FLOR DE NADAL (Pastorets) del Francesc A. Picas. HISTÒRIA DE LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA A CATALUNYA de Francesc A. Picas i d’altres del mateix autor.
EL MÉS SINCER AGRAÏMENT Tandem TM & Associats, Barcelona Xavier Sala, Sallent Francesc A. Picas, La Jonquera Maria Rosa Pàmies, La Selva del Camp Meliton Santaularia, Manresa Pere Valls, Hostalets de Pierola Irene Costa, Navàs Montserrat Farràs, Viver i Serrateix Ramon Pinto, Barcelona Maria Rosa Pàmies, La Selva del Camp Maria Neus Pàmies, La Selva del Camp Maria Fortuny, La Selva del Camp Montserrat Bonsfills, Terrassa Elena Diz, Barcelona Hortènsia Duaigües, Torrefarrera Sedeta Gospel Singers, Dani Jiménez, Barcelona Maite Rubio, Barcelona Guilles Pascual, Barcelona Marta Pascual, Barcelona Rock Factory, Barcelona Singers Kids, Barcelona Pere Salicrú, Barcelona Gustau Puig, Barcelona Benet Cardó, Barcelona Josep Esqué, Barcelona José Antonio Morillas, Barcelona Rosa Maria Esqué, Barcelona Sandra Buisán, Barcelona Dolors Calull, Puigpelat Associació Sant Guillem-Gràcia, Barcelona P. Xavier Moix, CMF, Barcelona Mn. Josep Maria Alimbau, Barcelona Montserrat Llopart, Barcelona Ferran Blasi, Pvre., Barcelona Xavier Garralda, Barcelona Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Àmbit Maria Corral, Barcelona Anna Santamaria, Barcelona Lourdes Franquet, Barcelona Ramon Maria Soriano, Masnou Jordi Morillas, Barcelona 2475
JESÚS A L’HORT DE GETSEMANÍ
T
ot fent la més divina acció de gràcies, oh Jesús : eixireu del Cenacle amb els vostres deixebles. Ells no perden una sola paraula d’aquelles paraules d’amor, que els dèieu davallant cap el Cedró: que descabdella ses aigües per darrera les muralles de la ciutat santa. Obriu-me els penetrals del vostre cor: veig que un misteri d’amor i de sofrença va gratint en les vostres paraules i en la vostra cara divina. N’inviteu tres, que seran els vostres confidents, a pregar amb Vós: i Vós els confieu la pena que us aclapara: “la meva ànima està trista fins a morir”. Què sent el vostre cor, Senyor? Fins ara parlàveu paraules d’amor que espongeix el cor: i de cop, aquesta nit, us sentiu tot aclaparat¡ No teniu davant ni Jueus ni els orgullososo fariseus: quina és, doncs, la pena del vostre cor?
Aneu a pregar al Pare, que té totes les complaences en Vós: i Vós ùs sentiu trist fins a la mort? Es la nuvolada de pecats del món que cau damunt vostre i os oprimeix: i la vostra ànima s’ha entristit sentint la responsabilitat de tantes culpes¡ Recomanant als vostres deixebles que vetllessin i preguessin: Vós ho feu amb més abrandat amor i amb més filial confiança. –”Pare, si és possible, passi de mi aquest calze: però no es faci la meva voluntat sinó la vostra” (Lc. 22-42). I quan sentíreu el vostre cor curull de profundes afliccions: cercàreu una mica de consol amb els vostres deixebles. –”No heu pogut vetllar una hora amb mí?: vetlleu i pregueu, no fos cas que caiguéssiu en la temptació” (Lc. 22-46). Enrobustiu el meu cor, senyor: feu-me sempre fidel a les vostres consignes i al vostre amor. Manuel Esqué i Montseny
EN MEMÒRIA DELS PATRONS FUNDACIONALS DIFUNTS El passat dia 23 de novembre morí a Cervera el Sr. Joan Naboa Armengol, bon amic del Pare Esqué, patró de la Fundació i pelegrí a Lourdes durant força anys. Anteriorment, també han estat difunts els següents patrons de la Fundació: Francesc Borràs, Jordi Heras, Ramon Amorós, Josep Balasch, Ricard Costa, Lluís Durán, Joan García, Feliu Palau, Joan Palet, Pere Prim, Carles Pujol i Ramon Salat. R.I.P
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge “difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui” Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació Privada Pare Esqué
Dipòsit Legal: B-43.692.80
President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena
Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.
Redactors col·laboradors:
Mn. Josep Mª Alimbau
Manuel Esqué i Esqué
Agustí Miarnau, C.M.F.
Ferran Blasi, Pvre.
Lourdes Franquet
Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.
Ramon Mª Soriano Camps
Mn. Antoni Mª Bausili.
Xavier Garralda Alonso
Jordi Morillas
Josep Mª Vilarrúbia-Estrany
Núria Boldú
Montserrat Llopart
Alex Pastor
Francesc A. Picas
FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.
2476