Fundació Pare Esqué
“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al Pare Esqué)
És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva la Fundacio Pare Esqué en totes les seves activitats.
Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista digital: www.issuu.com/fupe
NOVEMBRE-DESEMBRE 2015 - No. 265 SUMARI EDITORIAL
Pàg. 1 Editorial EL VALOR DE L’AMOR Jordi Morillas
EL VALOR DE L’AMOR
Pàg. 2 EDADISME, NOU TERME PER UNA NOVA REALITAT Sofia Gallego Pàg. 3 STEVIE WONDER I L’ALEGRIA Josep M. Alimbau Pàg. 4 EL SANTCRIS: DESPENJAR-LO? O COL·LOCARLO? Ferran Blasi i Birbe Pàg. 5 NADAL Montserrat Llopart i Munmany Pàg. 6 AGENDA D’ACTIVITATS Pàg. 8 MORAL SOCIAL: ELS BOMBERS PIRÒMANS Xavier Garralda i Alonso Pàg. 9 S’ACOSTA LA FESTA DE NADAL Francesc A. Picas Pàg.10 UNA MARE DE COR OBERT Pare Francesc Pàg.11 UNA ROSA TENIM AL CEL Josep M. Vilarrúbia-Estrany Pàg.12 LES DEU VERGES P. Manuel Esqué i Montseny, CMF
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació bimestral de Pastoral Catòlica
Una de les polseres dels valors més demandades és la de l’AMOR. La polsera de l’AMOR triomfa d’igual manera que l’amor triomfa en la majoria de les nostres activitats quotidianes. Molta literatura, reflexions i coses s’han dit i escrit sobre l’AMOR. En el fons, l’AMOR és el motor de les nostres activitats i en tenim moltes expressions dia rere dia: l’AMOR per la família és energia per a realitzar el treball dur de cada dia; l’AMOR pels amics ens dibuixa el somriure; l’AMOR per la societat ens promou ser solidaris amb els més desvalguts i a treballar en favor de la pau. També és cert que l’AMOR té aspectes negatius. L’AMOR en excés per les coses materials i immaterials, com els diners i el poder, no aporten resultats gaire positius a la societat i és més aviat causa de disputes i de grans conflictes bèl·lics. Ja ho diuen els historiadors i pensadors socioeconòmics, darrera de tot conflicte, darrera de tota guerra, gran o petita, sempre sempre trobarem una de les següents raons: una molt greu afronta personal o una disputa per diners o poder. Jesús ens va deixar dit: “Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat”. No ho deia per dir. No ho deia sense cap raó aparent. Ell ja era conscient de que l’AMOR en excés per les coses materials provoca conflictes en la societat i consumeix el més fort dels esperits. I davant d’això, només hi ha una medicina: estimar als altres, l’AMOR per les persones, l’AMOR per la societat, l’AMOR pels animals, l’AMOR per la natura. El valor de l’AMOR, de l’AMOR en positiu, aplicat en el dia a dia, ens condueix a una societat més justa i millor. Estimem, abracem, somriguem, ajudem, repartim AMOR. Afectuosament, Jordi Morillas
Gerent Fundació Pare Esqué
President Obra Cultural Mariana 2513
EDADISME, NOU TERME PER UNA NOVA REALITAT SOFIA GALLEGO, psicòloga i pedagoga, Àmbit Maria Corral
de la qual s’ha originat gradualment la desvaloració de l’ancianitat.
F
a pocs dies em vaig sorprendre llegint un article al diari que utilitzava el terme edadisme, al qual donava un significat de discriminació de les persones en funció de la seva edat. L’article es referia bàsicament a la falta d’estima vers les persones grans. La paraula té les mateixes característiques que poden tenir sexisme o racisme –discriminació per raó del sexe o la raça. Aquesta circumstància em va portar a reflexionar sobre si en realitat aquesta discriminació es percebia o no en la vida diària. La nostra societat ha evolucionat pel que fa a la consideració de les persones grans. En les societats occidentals venim d’un model social en el qual la vellesa gaudia de molta atenció. La gent gran era considerada com a dipositària del saber social i no hi havia altres mètodes d’emmagatzematge del saber. De fet, el saber era patrimoni de les persones grans, que el transmetien a les joves generacions. Per això és fàcil imaginar que en una societat en la qual hi ha múltiples tècniques per a preservar de manera sistematitzada el coneixement, la persona gran cotitzi avui a la baixa com a guardiana del saber col·lectiu. Aquesta podria considerar-se la base a partir
Tot això ha anat generant una sèrie de canvis en l’estima vers les persones grans. Avui es valora la joventut, la bellesa juvenil i els cossos en els quals el temps encara no ha escrit el seu pas. S’oblida la pàtina que pot deixar l’experiència, la serenitat, l’assossec que dóna el pas del temps i l’acceptació gradual de la realitat que no s’ha pogut canviar tal com hauria estat la intenció. La publicitat es fa ressò d’això: pocs anuncis tenen com a protagonistes persones grans, a excepció dels productes destinats exclusivament als ancians, com poden ser reconstituents o bé articles per a dentadures postisses. Les persones grans no mengen iogurts o qualsevol altre producte alimentari, això només ho fan els nens per créixer forts i sans o els joves per passar-ho bé amb els amics; ells no utilitzen productes de neteja, que només fan servir les mares de família i, per descomptat, les persones grans tampoc no compren cotxes; ho fan solament els joves. Amb tot això només he volgut enumerar alguns exemples. En un altre ordre de coses, malgrat tot, les persones grans sí que poden cuidar els néts o ajudar econòmicament els seus fills o néts, fins al punt de comprometre el seu benestar en l’últim tram de la vida; ells sí que poden col·laborar activament amb associacions o organitzacions socials i sí que poden ser consumidors i votants. En les recents eleccions municipals s’ha parlat dels jardins d’infants, però gairebé gens de les residències per a ancians dependents o no, i no obstant això els polítics no es van abstenir de visitar algunes institucions d’acolliment per demanar el vot a les persones grans en condicions d’exercir aquest dret. Aquesta és la gran diferència entre els ancians i els nens: els primers voten, els segons no.
NOU HORARI D’OFICINA Estrenem nous horaris d’oficina a la Fundació Pare Esqué en dies laborables. Ens trobareu presencialment els dilluns i dimecres de 9.00 h a 13.30 h, i els divendres de 11.00 h a 13.00 h als matins i de 16.00 h a 19.00 h a les tardes. 2514
STEVIE WONDER I L’ALEGRIA JOSEP M. ALIMBAU i ARGILA, mossèn i periodista
E
oportú és molt important, tot i que saber ser alegre i transmetre alegria ho és molt més.”
s diu Stevie Wonder. És un dels grans de la música pop mundial. Té la pell negra. Això li va portar problemas. Li van tancar moltes portes. No obstant això, és un home optimista. Sempre somriu i comunica alegria. Ha dit:
No hi ha cap servei millor que aquell que millor infon alegria als que té al seu voltant.
“Els prejudicis se superen. Ser cec és terrible i dolorós… però també se supera. Només cal proposar-s’ho. Costa i no costa… Utilitzo la música per promoure la bondat de le gent. Vull escriure una comèdia musical, divertida… Més: que transmeti alegria. Penso que somriure, ser alegre… és dir a Déu: crec en tu. Gràcies, Senyor! Gràcies per tot. Gràcies per aquest cos i aquesta vida que em permets viure… Per a mi un somriure ofert en el moment
No hi ha millor teràpia per als que estan preocupats, tensos… que una bona dosi d’alegria. Ricardo León escrivia: “L’alegria és la cosa més barata i a la vegada més difícil de posseïr que hi ha al món. L’alegria és flor d’enteniment i fruit del cor, de l’amor.” El beat Joan XXIII ensenyava: “Busqueu l’alegria portant a tot arreu una nota de sinceritat, de rectitud, de bondat… evitant tota mentida i fingiment, perquè de la pròpia vida sorgeixi un doll continu d’aigua viva, que s’alci fins a la vida eterna.”
cccccc CRIDA A LA COL· LABORACIÓ AMB LA FUNDACIÓ PARE ESQUÉ I L’OBRA CULTURAL MARIANA
Ens complau informar que hi ha diverses maneres de col· laborar amb la Fundació Pare Esqué. Estarem agraïts que pugui ajudar-nos en una o en vàries de les següents maneres: 1. Participant i fent difusió de les activitats que organitzem. 2. Amb un donatiu al compte corrent de La Caixa, ES53 2100 0856 9302 0040 1214. 3. En la venda de talonaris de loteria de Nadal. 4. Ajudant-nos a trobar voluntaris que col· laborin en les tasques del dia a dia i en els projectes que tenim en marxa (Premi Nacional Fundació Pare Esqué, Web/Bloc, Facebook i Xarxes Socials, la Revista, l’Obra Social, projecte Polseres dels Valors i projecte Recuperació de la Memòria Històrica dels Valors). 5. Té adreça de correu electrònic? Comparteixi-la amb la Fundació i rebrà informació puntual de totes les activitats i els enllaços al web/bloc, a la galeria fotogràfica i al canal YouTube de la Fundació. 6. Té alguna idea o suggeriment? Ens agradarà i agrairem conèixe’l. 2515
EL SANTCRIST: DESPENJAR-LO? O COL·LOCAR-LO? FERRAN BLASI i BIRBE, prevere i periodista
xar les coses com estan que canviar-les. Però segur que no és pas menyspreable el nombre de persones que estimen que hi hauria igualment arguments per a posar-l’hi si no hi és, o no hi ha estat mai, i això no solament en un país de tradició cristiana majoritària, sinó en qualsevol àrea cultural.
A
mb certa freqüència es planteja la qüestió –en el nostre país i en d’altres, d’un ambient cultural semblant– de si s’ha de retirar el crucifix d’un despatx de l’administració pública, de la seu d’un tribunal o de l’aula d’una escola. I fins i tot en algun cas es discuteix si pot ser convenient tornar-lo a col·locar, o posar-lo allí per primera vegada. No ens interessa ara separar els casos en què el problema es presenta per un escrúpol d’ordre constitucional, per una actitud sectària o algun altre motiu apreciable. I ara el tema torna a tenir actualitat quan, de diverses maneres es vol subratllar la identitat cultural d’Europa, davant el fet d’una convivència creixent amb homes i dones vinguts d’altres àmbits geogràfics i històrics, en l’ampli fenomen d’una immigració que –no cal recalcar-ho– respon a les necessitats d’ambues parts: dels envellits països receptors i de la promoció, sobretot econòmica, dels qui vénen d’altres continents, i que és una realitat amb la qual la Providència deu comptar per a alguna cosa. És un tema que no deixa de tenir relació amb els treballs d’ordre constitucional encaminats a proporcionar a l’Europa unida uns bons instruments jurídics, i amb el fet que es demani alguna menció expressa a les arrels cristianes –o judeocristianes– de la civilització europea. Es pot pensar que caldrien més raons per a eliminar el crucifix d’un lloc, quan ja hi és, que per a mantenir-lo allà on es troba; encara que només sigui perquè sol ser més fàcil dei2516
En un aspecte o altre, i no sols en l’artístic, el Crucifix concerneix a tothom: tots els homes intervingueren d’alguna manera en la mort de Crist, tant els gentils –els romans i els seus mercenaris– que la decretaren i l’executaren, com el jueus que l’havien demanat. I a tots, sense excepció, el condemnat els perdonava, i a tots, el Déu fet home destinava els fruits del seu sacrifici redemptor. No tots sabran veure en Crist la divinitat, però tots trobaran en ell la humanitat. Allí hi ha aquell home que pateix, a qui Pilat havia assenyalat dient: “Ecce Homo!” –“Heus aquí l’Home”– i que pot ser vist com l’Home per excel·lència, el model de tots els valors i de totes les virtuts humanes que en la creu sofreix, ama, perdona. ¿No és apropiada la seva imatge per a una escola on s’han de formar els homes i les dones? El Crist clavat a la creu és el resultat d’una sentència injusta, culminació d’un judici inic. ¿Per ventura no és oportú que en un lloc on han d’actuar no solament els jutges sinó que també hi tenen un paper acusadors, defensors i testimonis, aquest record plàstic d’un fet històric sigui un crit d’atenció perquè no se’n torni a repetir un altre de semblant? És clar, amb tot, que hi ha una cas en què és millor que el crucifix no hi sigui: quan els qui ocupen aquells llocs –sobretot si es declaren catòlics– pretenen que tot el que es fa allí tingui la marca de garantia de la presència dels santcrist, i no la mereixi.
U
U U
NADAL
MONTSERRAT LLOPART MUNMANY, col·laboradora
S
enyor Jesús, Tu no vas voler mirar el món des de fora, sinó que cas voler entrar en ell. I, sense deixar de ser el Déu que eres, vas passar a ser el que no eres: un home com nosaltres. Vas estimar tant el món que el vas fer la teva casa i vas voler compartir amb els homes treballs, afanys, suors, penes i alegries, dignificant-ho tot. Des de la teva vinguda al món, Jesús, podem contemplar Déu d’una nova manera i dir-li amb tendresa de fills: “Pare…”. Des de la teva vinguda al món, Jesús, els homes hem guanyat un germà, un germà gran, i entre nosaltres som encara més germans. Des de la teva vinguda al món, Senyor, tots els homes som igual d’importants. No hi ha petits ni grans, estimats ni menyspreats. Als teus ulls sols compte una paraula: germà. Per què els homes, Senyor, ho fem tan diferent? Per què nosaltres sí fem distinctions? Per què la mateixa cosa feta a un no es va-
lora com feta a un altre? Per què mirem amb poca simpatia i, de vegades, fins i tot amb menyspreu als marginats, als drogadictes, als empresonats, als desvalguts? Per què, Senyor, si són homes com Tu, si són ciutadans del món com Tu vas serho, si són, fins i tot, els teus predilectes? Si són els meus germans… Oh, Jesús, infant petit i tendre, ajuda’ns a reflexionar avui, a estimar i a valorar aquest fet, el més gran de la història. I porta el somriure, la pau i l’amor al nostre món, on molts ploren i viuen en el desconcert i l’abandó, en l’angoixa, la por i el sofriment, mentre d’altres frívolament passen sense mirar, sense estimar i sense allargar la mà als qui ho necessiten. Fes que els que ens diem els teus amics ho siguem de debò i volguem, amb il·lusió, col· laborar en la teva tasca en aquest món tan teu i que Tu estimes tant, escampant per tot arreu aquest somriure, pau i amor que Tu vas venir a portar.
I DIUMENGE D’ADVENT (30/11/2003)
C
omença l’Advent, el temps guiat per l’esperança, amb l’Evangeli de Lluc que ens parla de la vinguda final de Crist. Ens recorda que vivim una doble vinguda de Crist: l’Encarnació i la Glòria, i entre totes dues, com ens diu Alessandro Pronzato, transcorre el temps de l’Església. Vull centrar la reflexió d’avui en aquest temps de l’Església en el qual som cridats a viure l’esperança. Perquè aquest és el temps de la nostra resposta cristina, el temps de la fe, de la conversió, de la confiança, del creixement, de la pràctica de l’Evangeli… és el nostre temps, el teu temps, el meu temps. I en ell som cridats a viure l’esperança cristiana, sigui quina sigui la situació que vivim. El dolor, la dificultat, la malalatia, la creu… no estan absents d’esperança; quan els acceptem són plens de profunda esperança,
ROSA DEULOFEU
perquè vivim l’actitud d’espera en el Senyor, com diu el Salm: “Espera en el Senyor; sigues valent, que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor”. Ens referim, per tant, a l’esperança dirigida únicament a Crist, aquesta és la nostra esperança. I les lectures ens parlen de com viurela: Jeremies ens anuncia que vindran dies en què Déu complirà les promeses tot fent-nos una advertència: mireu. Sant Pau demana a la comunitat que avancin encara més en l’amor i Sant Lluc demana als deixebles que estiguin atents sobre ells mateixos, que alcin el cap ben alt, perquè molt aviat seran alliberats de tot allò que ens allunya de Déu. Mirar, avançar, estar atents, tres actituds per a l’esperança, sostingudes per la pregària que ens arrela a Crist i ens fa veure, avançar i viure atents. 2517
AGENDA D’ACTIVITATS Diumenge, 8 de novembre, a les 18.00 h Missa de difunts Esteu tots convidats a la nostra capella, on es farà un recordatori per tots els difunts i en especial per les persones amigues i simpatitzants de la nostra comunitat que hem sabut en aquest darrer any que ens han deixat i també en memòria del Pare Esqué: Núria Masip Solé, Barcelona Maria Codina Torralba, Manresa Mercè Urgell Martínez, Barcelona Mercè Rossell i Planas, Sant Pere de Ribas Simona Holguera del Brío, Sant Quirze del Vallès Event retransmès en directe per TV Fundació Pare Esqué
Divendres, 13 de novembre, de 18.00 h a 20.00 h Lliurament de les beques educatives i dels ajuts de la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué Sota el lema Difondre els valors humans en la societat d’avui, el Premi Nacional Fundació Pare Esqué atorga beques educatives a nens i nenes d’entre 10 i 16 anys i ajuts a casals/associacions infantils-juvenils i de la gent gran. Repartim tres beques educatives de 500 €, tres beques educatives de 300 € i dos ajuts de 900 € que premien els millors treballs que es presentin sobre el tema Difondre els valors humans en la societat d’avui. Comptarem també amb la presència dels participants de cada categoria, dels patrocinadors i també hi haurà actuacions musicals en directe. Event retransmès en directe per TV Fundació Pare Esqué.
LOTERIA DE NADAL I GROSSA DE CAP D’ANY 2015 Com cada any, ja hem fet la reserva del número de la loteria de Nadal. Aquest any tornem a repetir el número de l’any passat, el 22.485. Com sempre, agraïm la col· laboració de tothom per vendre els diferents talonaris de participació, de 50 butlletes. Enguany també disposem de participacions de la Grossa de Cap d’Any del mateix número. Tot això ho podeu sol·licitar posant-vos en contacte amb la Fundació per telèfon o per mail. 2518
Dissabte, 12 de desembre, de 9.00 h a 19.00 h Ruta Mariana a Santa Maria dels Turers, Banyoles, i dinar prenadalenc (*) * Sortida a les 9.00 h del matí en autocar (cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols). * Explicació cultural de l’entorn que visitem. * Celebració eucarística a l’església de Santa Maria dels Turers. * Passeig per la vora de l’Estany de Banyoles. * Dinar de germanor prenadalenc al restaurant La Carpa de l’Estany, just davant de l’estany de Banyoles. El menú previst està composat d’entremesos, escudella de la iaia amb “pilotilles” i cuixa de pollastre rostit amb prunes, postres, turrons, aigua, vi, una copa de cava i cafè o infusions. * Tornada de l’autocar cap a les 17.00 h. Preu per persona: 40 € Santa Maria dels Turers és una església gòtica situada al nucli de la població de Banyoles. És un dels primers exemples del Principat de l’arquitectura gòtica catalana. Està documentada des de l’any 1107. L’església original va ser construïda per encàrrec de l’abat del monestir de Sant Esteve i era d’estil romànic. Trobareu més informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_dels_Turers.
Dilluns, 4 de gener, a les 17.00 h Recollida de cartes pels Reis d’Orient A tots els pobles de Catalunya, Espanya i altres països, es farà recollida de cartes els dies previs al 6 de gener. La Fundació Pare Esqué, en col·laboració amb l’Associació de Comerç i Serveis Claret de Barcelona, participarà activament en la recollida de cartes que el Carter Reial farà al xamfrà del carrer Sant Antoni Maria Claret amb el carrer Roger de Flor, al barri del Camp d’en Grassot, de Gràcia, a Barcelona, dilluns 4 de gener a partir de les 17.00 h.
(*) Tots les activitats estan obertes a tothom i són gratuïtes, excepte les indicades com de pagament. Donat que l’aforament és limitat, es prega arribar amb temps suficient per poder-se asseure o prenunciar la presència trucant al telèfon 93 458 59 35 o bé enviant un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com. 2519
MORAL SOCIAL: ELS BOMBERS PIRÒMANS XAVIER GARRALDA ALONSO, escriptor
V
oldria comentar la inconseqüència de certes posicions sobre la moral social. I prenc peu en la contradicció d’un important diari que en un mateix exemplar acull qüestions antagòniques: d’una banda publica una entrevista (una mica esquintzant-se les vestidures) en què es denuncien determinades operacions secretes d’organitzacions poderoses militars que haurien ordit atemptats en països europeus amb finalitats molt obscures (cas Gladio). I de laltra, recull un panegíric de El príncep, de Nicolau Maquiavel (1469-1527), qui, no ho oblidem, recomanava al seu sobirà coetani actuar d’acord amb la perversa màxima del fi justifica els mitjans. Així l’esmentat important diari denuncia les flames i alhora atia l’incendi. No oblidem que l’esmentada màxima que desarbora tot escrúpol a l’hora de l’actuació política no és sinó l’apogeu descarnat del relativisme que, com veiem, ja es forjava fa segles. En efecte, si el que jo faig no és, parlant absolutament, bo o dolent en si mateix, sinó que ho qualificaré de bo o dolent segons sigui eficaç o no per als meus fins, que per suposició són lloables, estic en el pantà del relativisme: no es pot afirmar que quelcom és bo o dolent sempre i en qualsevol circumstància. Llavors, com s’entén que jo pugui denunciar la injustícia, el crim o la corrupció escandalitzant-me farisaicament de les flames voraces, mentre defenso i atio l’incendi, propalant que el bé i el mal no existeixen i que tot és relatiu? Veiem que el relativisme deixa sense armes el ciutadà que s’aixeca contra la injustícia i el crim, creient (que n’és d’ingenu, diran els relativistes) que hi ha actuacions que sempre s’han de condemnar, que són perverses en si mateixes. 2520
I el més cridaner és que el relativisme, que ofereix un pas franc a allò criminal, es defensi com una troballa de la llibertat (de la llibertat de la selva, en tot cas): si jo tinc llibertat per a definir segons el meu concepte particular el que és bo o dolent, els altres també tindran aqueixa suposada llibertat i, orfe de tot valor indiscutible, la societat acabaria en una lluita de tots contra tots i fent valer el més fort dels seus interessos. I la més vergonyosa ficció d’aqueixa selva que esdevindria la societat seria la coartada de que això ho desitja la majoria també suposadament democràtica. Però si no és garanteix, per exemple, la vida de tots i cadascun dels ciutadans, ¿no es buidarà de tot contingut real la paraula llibertat? No s’ha de viure primer per a ser lliure? Així, si no existeixen valors absoluts, bé i mal absoluts, que ni tan sols una majoria pugui abolir, no hi ha, no pot haver, veritable llibertat, verdadera democràcia. Com deia Sant Joan Pau II, si no es consagren i respecten uns valors bàsics, la democràcia pot degenerar en totalitarisme (sols hi hauria l’aparença de democràcia). Sense deures de tots a favor de cadascú i de cadascú per a tots, no existirà llibertat vertadera per a ningú: per exemple, si jo no respecto el dret a la vida de tots i cadascú, el meu propi dret a la vida no tindrà cap seguretat, sinó que aquesta societat hauria degenerat en una invivible i inhumana selva en que res ni ningú no estaria segur. Heus ací el verinós fruit del relativisme dels bombers piròmans que en nom de la llibertat destrueixen la pròpia llibertat. Tan de bo que els qui es deixen portar per aquestes doctrines suïcides se n’adonin de la seva ceguesa i tornin a defensar que existeixen el bé i el mal absoluts, que és, potser, un dels camins per arribar a comprendre que existeix el Bé infinit, que existeix un Déu viu i present en tot temps i època.
U
U U
S’ACOSTA LA FESTA DE NADAL FRANCESC A. PICAS, escriptor i empresari
E
l desembre és un mes dedicat per a les famílies. Per Nadal avis, pares, fills i néts es reuneixen entorn d’una taula ben parada. Abans de dinar, els petits fan cagar el tió amb gran cridòria. Una popular tradició nadalenca. Les iaies encenen els llums del pessebre familiar i les mares porten a taula una olla amb la deliciosa escudella nadalenca. El pare prepara el vi i l’avi obra una ampolla de cava. Si hi ha algun malalt a la família, per Nadal es troba confortat, ben acompanyat. El dia de Nadal és un moment propici per passar-lo junts avis, àvies i tietes. Quin goig si les persones grans poden celebrar el Nadal envoltats de fills, néts i renéts. Tots els pobles i ciutats de Catalunya per Nadal es vesteixen de festa i de llum. Molts carrers s’il·luminen amb figures al·legòriques, Nadal es celebra a tots els pobles de la terra que històricament han estat influenciats per la cultura cristiana. Fins i tot les persones que han deixat de banda les creences i les pràctiques religioses... Tothom considera Nadal com una festa essencialment familiar i la celebren a taula amb lluminàries i gatzara. Nadal vol dir pau. Pau en els cors, pau a les famílies, pau a totes les nacions de la terra, especialment les de l’Àsia occidental on s’hi celebrà històricament el primer Nadal. En les festa de Nadal tots els pobles i ciutats de Catalunya col·laboren generosament en la recollida d’aliments. Càritas recorda que en el món hi ha molts nens i nenes que no saben que és Nadal, que potser han perdut els pares en guerres i lluites internes, que, pobrets, ningú no els ha explicat que fa dos mil anys en un humil pessebre de Betlem va néixer un infantó, el Jesuset, fill de Déu i de la Verge Maria, que va venir al món perquè els homes fossin més bons, més honrats,
que tothom tingués feina i treball i que no faltés pa a taula, i qui diu pa, vol dir pollastre, costelles a la brasa, torrons, neules i un tortell de pinyons i xocolata. Els catalans amants de les tradicions celebren la Nit de Nadal amb assistència a la missa del Gall. Molts centres culturals organitzen per aquelles festes pastorets i pessebres. Les cançons nadalenques, plenes de dolcesa, figuren en els programes dels orfeons i de les corals. Les famílies canten davant dels seus pessebres delicioses nadales. Fer pastorets vol dir representar en un teatre les escenes del naixement de l’infant Jesús. Recordar els pastors que l’anaren a adorar i li portaren presents, recordar els àngels que en aquella nit cantaren pels espais “Glòria a Déu a les Altures i a la terra pau als homes de bon cor.” Què demanarem al noi de la mare per Nadal quan l’anirem adorar al peu de l’altar? Li demanarem que a cap família no li falti pa a taula. Que Catalunya trobi el camí de la prosperitat. Que la crisi econòmica i la corrupció s’apartin de casa nostra. Que retorni el treball a les fàbriques, als tallers, que els artesans es guanyin la vida, que el comerç sigui florent, que la joventut trobi feina en els seus estudis i professions. Que els jubilats i les vídues tinguin unes pensions dignes. Que per Nadal tothom pugui gaudir d’una bona taula, un bon torró, un bon vi i un cava espumós. Que no falti salut.
c
c c 2521
UNA MARE DE COR OBERT SANT PARE FRANCESC
on hi ha lloc per a cadascú amb la seva vida a les espatlles.
L
Església “en sortida” és una Església amb les portes obertes. Sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes no implica córrer cap al món sense rumb ni sentit. Moltes vegades és més aviat aturar el pas, deixar de banda l’ansietat per mirar als ulls i escoltar, o renunciar a les urgències per acompanyar els qui s’han quedat a la vora del camí. A vegades és com el pare del fill pròdig, que es queda amb les portes obertes perquè, quan retorni, pugui entrar sense dificultat. L’Església és cridada a ser sempre la casa oberta del Pare. Un dels signes concrets d’aquesta obertura és tenir temples amb les portes obertes a tot arreu. D’aquesta manera, si algú vol seguir una moció de l’Esperit i s’acosta buscant Déu, no es trobarà amb la fredor d’unes portes tancades. Però hi ha altres portes que tampoc no s’han de tancar. Tothom pot participar d’alguna manera en la vida eclesial, tothom pot integrar la comunitat, i tampoc les portes dels sagraments no haurien de tancar-se per una raó qualsevol. Això val sobretot quan es tracta d’aquest sagrament que és “la porta”, el Baptisme. L’Eucaristia, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes sinó un generós remei i un aliment per als febles. Aquestes conviccions també tenen conseqüències pastorals que som cridats a considerar amb prudència i audàcia. Sovint ens comportem com a controladors de la gràcia i no com a facilitadors. Però l’Esglèsia no és una duana; és una casa paterna 2522
Si l’Esglèsia sencera assumeix aquest dinamisme missioner, ha d’arribar a tothom, sense excepcions. Però a qui hauria de privilegiar? Quan hom llegeix l’Evangeli es troba amb una orienació contundent: no tant els amics i veïns rics, sinó sobretot els pobres i malalts, aquests que solen ser menyspreats i oblidats, aquells que “no tenen res per a recompensar-te (Lc 14,14). No han de quedar dubtes ni calen explicacions que afebleixin aquest missatge tan clar. Avui i sempre, “els pobres són els destinataris privilegiats de l’Evangeli”, i l’evangelització adreçada gratuïtament a ells és signe del Regne que Jesús vingué a portar. Cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. No els deixem mai sols. Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit a sacerdots i laics de Buenos Aires: m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolia d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un hortizó de sentit i de vida. Més que la por d’equivocar-nos, espero que ens mogui la por de recloure’ns en les estructures que ens donen una falsa contenció, en les normes que ens converteixen en jutges implacables, en els costums en què ens sentim tranquils, mentre a fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos!” (Jc 6,37).
cccccc
UNA ROSA TENIM AL CEL JOSEP M. VILARRÚBIA-ESTRANY, historiador
L
arribada d’un nou consiliari és d’enyorança vers el Pare Sánchez però de joia per Mn. Toni, a qui m’uneix amistat de fa molts anys, però sobretot perquè som entreparents, ja que la seva tia era cosina-germana del meu avi patern. Doncs bé, unint-me a l’acte del proper 3 de març he volgut rescatar un article que vaig elaborar cinc minuts després de saber de la defunció de Rosa Deulofeu González (el 5 de gener del 2004) germana de Mn. Toni, i avui en procés de beatificació. Una rosa tenim al cel Et dius Rosa. No sé si vas néixer el mes d’abril. Com la nostra Moreneta, també ets morena. El teu, i també meu, tiet Joaquim segur que t’ha vingut a buscar. Ara ja ets amb ell per sempre més.
EL MÉS SINCER AGRAÏMENT Francesc A. Picas, La Jonquera Herminia Juste Andrés, Barcelona José Antonio Morillas, Barcelona Joan Solanellas, Sant Joan de Vilatorrada Gertrudis Rodríguez, Barcelona Dolores Pérez, Barcelona Núria Loren, Barcelona Florència Casas, Barcelona Nilsa M. Pérez, Barcelona Julio Espallargas Bondia, Barcelona Francesc Xavier Cabré, Barcelona Mercè Garrote, Barcelona Yolanda Alcañiz, Barcelona
Perdona’m, quina enveja més sana et tinc.
M. Carmen Marcén, Barcelona
Si el nostre arquebisbe Ricard Maria
Família Batet-Casal, Capellades
valorava el teu treball
M. Lluïsa Domènech, Barcelona
segur que el nostre Sant Sever
Rosa de Haro, Barcelona
et té com a fidel secretària.
Carmen Criado, Barcelona
Rosa, no t’oblidarem!
Teresa Cols, Barcelona
Prega per tots nosaltres.
Mn. Antoni Deulofeu, Barcelona
Enguany, el dia de Reis s’ha avançat un dia,
Forn Sabadell, Barcelona
5 de gener del 2004
Forn de Pa de la Pili, Arbeca
ACS Claret, Barcelona
Copisteria Art i Paper, Barcelona Perruqueria Escrig, Barcelona Tritecnics, Barcelona Restaurant Pizzeria Canta Napoli, Barcelona Diari LíniaGràcia, Barcelona Associació Sant Guillem-Gràcia, Barcelona Tandem TM & Associats, Barcelona
A tots els amics i simpatitzants de l’Obra Cultural Mariana i de la Fundació Pare Esqué els volem desitjar un Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2016
Mn. Josep Maria Alimbau, Barcelona Montserrat Llopart, Barcelona Ferran Blasi, Pvre., Barcelona Xavier Garralda, Barcelona Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Lourdes Franquet, Barcelona 2523
LES DEU VERGES PARE MANUEL ESQUÉ i MONTSENY, CMF
T
inc llegida, Senyor, moltes vegades la vostra paràbola; però potser encara no he capit tota la seva ensenyança. Voleu que estiguem sempre en vetlla perquè a l’hora menys pensada serem cridats a la vostra divina presència. Què poques vegades tenim aquest pensament en el nostre cor i què poc encaminem el nostres passos envers l’eternitat que ens espera! Per això perdem el temps adormissats i no ens preparem per a la vinguda del Senyor! La vida se’ls passa a la major part dels homes cabriolant i perdent el temps en mil coses que no els serviran de res el dia de Déu. La vida ens l’ha donada Déu perquè ens enriquim amb l’adreç de les virtuts, que han de ser el tresor de la verge, que ací és el símbol
de l’ànima desposada amb Déu mateix. Molts homes cerquen en aquest món una benanança que no pot donar i perden la benaurança del cel a què tots estem cridats per la misercòrdia de Déu. La vida no és un navegar de cabotatge, com qui s’acontenta d’anar vorejant unes platges que li són més o menys placèvoles, sinó que és un navegar vers el mar infinit del cel. Jesús, jo voldria estar sempre amatent a la vostra veu. Jo voldria estar sempre preparat per el moment que Vós em teniu destinat. Jo voldria trobar aquell dia la porta del cel, que és la porta del vostre cor, ben oberta. Jo voldria, com les cinc verges, entrar en el dia de les noces, en la possessió del vostre reialme eternal.
La vida no és un navegar de cabotatge, sinó que és un navegar vers el mar infinit del cel
OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació bimestral de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació Privada Pare Esqué
Dipòsit Legal: B-43.692.89
President de l’Obra Cultural Mariana i director de la revista: Sr. Jordi Morillas Baena Redactors col·laboradors:
Mn. Josep Mª Alimbau
Manuel Esqué i Esqué
Agustí Miarnau, C.M.F.
Ferran Blasi, Pvre.
Lourdes Franquet
Jordi Morillas
Ramon Mª Soriano Camps
Mn. Antoni Mª Bausili
Xavier Garralda Alonso
Alex Pastor
Josep Mª Vilarrúbia-Estrany
Núria Boldú
Montserrat Llopart
Francesc A. Picas
FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994. Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona. Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.
2524