20 de gener de 2012 Estimat diari secret: Fa molt que no t’escric, però t’he de contar una cosa, i te la
conte a tu perquè eres l’únic en qui puc confiar. És que no puc més! Ja estic farta!
Com tu ja saps, en primer de primària em van començar a fer
assetjament perquè sóc molt empollona, però des d’aquell any m’ho
van seguint fent molt i molt més. Ara estic en 6é de Primària i sé que hauria d’estar contenta perquè no em queda res per acabar el
col·legi i quan passe a l’institut no voré la majoria de la gent. Però ara, resulta que quasi tota la classe, menys cinc o sis dels vint-i-set
que en som, aniran al mateix institut que jo i hauré d’estar amb ells sis anys més.
15 d’octubre de 2012 Estimat diari secret: Ja he passat a l’institut i he fet una nova amiga, que s’anomena
Marta.
Els xiquets de la meua classe continuen fent-me assetjament,
però la meua amiga em diu que no faça cas, que el que passa és que em tenen enveja.
Jo sé que això és mentida i que ho diu perquè em senta millor,
però ho aconsegueix.
9 de novembre de 2013 Estimat diari secret: Aquest any segueixen fent-me assetjament, però un poc menys
que els altres anys, perquè els meus companys han madurat un poquet. Però poquet!
Estic molt trista perquè Marta l’any que ve s’ha d’anar a un
poble molt lluny de València i em quedaré sola, sense ningú que em dones suport.
Ella em diu que ho conte als meus pares i jo li dic que em fa
por, i que, a banda, no seria bona idea contar-li-ho, perquè el meu
pare sempre està gitat al sofà i el que em passa al col·legi no
l’importa, i ma mare es passa tot el dia treballant i no té temps per anar a parlar amb la professora, ni fer res per solucionar-ho. També em diu que siga forta i que passe d’ells, però em costa.
14 de febrer de 2015 Estimat diari secret: Ja no em fan assetjament perquè es veu que els meus companys
han madurat del tot.
Tinc un nuvi que s’anomena Ramon, que és molt simpàtic.
5 de maig de 2015 Estimat diari secret: M’he quedat embarassada! I tinc 14 anys! No puc confiar en el meu nuvi perquè em deia que no passava
res, que era impossible que tinguérem un bebè. I mira!
A banda se n’ha anat a un altre país per a no tindre el fill. Ho
he comentat a Marta i s’ha quedat al·lucinada, i els meus pares
estan súper enfadats amb mi i estan cridant la policia a totes hores per a veure si han trobat Ramon. Però res.
Els meus pares per altra cosa no es preocupen, però per aquesta
sí. I molt!
Com ja t’ho temies, a l’institut m’estan dient de tot respecte
d’això. Que si no podré cuidar el meu fill sense ningú, que si no podré acabar els estudis per tindre un fill... i milions de coses més.
Però no sé si avortar, perquè no vull que un xiquet es quede
sense viure per culpa meua. Els meus pares em diuen que avorte perquè el primer són els estudis, però és que jo el vull tindre.
Els metges em diuen que ha de ser elecció meua., però no sé
què fer...
3 de novembre de 2015 Estimat diari secret: Al final he decidit que no avortaré perquè el vull tindre i també
perquè com soc tan jove, si avorte podria tindre problemes, quan em fera major, per a tindre un fill.
Però no puc més, tinc moltes nàusees i em trobe molt
malament.
Em queden tres mesos per a parir i òbviament he hagut de
deixar els estudis, però vull ser professora.
Quan siga major, vull fer la carrera de Magisteri. No sé si podré
pel xiquet, encara que ja trobaré algú que me’l cuide.
Ah! No us ho he dit, serà xiquet. A mi, si soc sincera, em fa
igual, però al principi preferia que fóra xica. Al febrer vénen Marta i
els seus pares per a visitar-nos i vore Pablo, que és com s’anomenarà. Em fa molta il·lusió que vinga Marta perquè es quedarà uns
mesos en un apartament ajudant-me amb Pablo.
Els meus pares han canviat molt perquè ma mare ha trobat un
altre treball on li paguen més i treballa menys hores, i el meu pare
l’ajuda en les feines de casa. A vegades també va al treball de ma mare a ajudar-la.
8 de febrer de 2016 Estimat diari secret: Pablo ja ha nascut! Està saníssim i és molt alegre. Marta m’ha regalat una beca per a estudiar Magisteri en la
mateixa universitat que ella.
He trobat un treball venent polseretes que, amb el que guanye,
i amb els diners que em donen els meus pares, tinc suficient per a viure i cuidar de Pablo.
En aquests últims anys he aprés una cosa: que si lluite pel que
vull, podré aconseguir-ho.
Ah! Se m’havia oblidat! Pablo va nàixer el 3 de febrer de 2016.