Full Ras, núm. 67 (especial)
175è ANIVERSARI INSTITUT ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS La Junta de Comerç promou la creació, l’any 1839, de l’anomenat Instituto Tarraconense, instal·lat a l’antic convent dels Caputxins, amb la pretensió d’impartir el primer i el segon ensenyament. Aquest és el procedent més immediat de la creació de l’Institut de Tarragona. Entre aquesta data i el 1844 comença a funcionar l’Escola Normal de Mestres. L’Institut Antoni de Martí i Franquès, pròpiament, va ser inaugurat el 8 de desembre del 1845. Originàriament l’institut era l’únic de la província de Tarragona (era conegut com a Instituto de Seguna Enseñanza de Tarragona).
UN INSTITUT I TRES EMPLAÇAMENTS Plaça del Pallol, 1845-1849 Quan va ser fundat, i de manera provisional, l’Institut es va instal·lar a l’edifici de la plaça del Pallol, que des de 1801 era, amb el nom d’Ateneo, la seu de l’Escola Nàutica i de les Belles Arts. El local era petit i inadequat. El convent dels franciscans, 1849-1970
Full Ras. Revista de l’institut Antoni de Martí i Franquès. Especial desembre de 2020 (núm. 67).
Aprofitant la supressió de l’Escola Normal situada a l’antic convent dels franciscans, l’institut trobarà el nou espai que l’acollirà durant més d’un segle. L’antic establiment (1849-1970) estava situat entre els actuals carrers de Sant Francesc, d’August, de l’Assalt i la Rambla Vella (avui hi trobem els Serveis Territorials d’Ensenyament, l’Arxiu Històric i l’Institut Pons d’Icart). El 1961 es va posar el nom del científic Martí i Franquès i es va crear el logo-escut del centre.
https://agora.xtec.cat/iesmartifranques/
L’actual emplaçament, 1970 - avui
Redacció i edició (grup d’informàtica audiovisual de 4t d’ESO): Joan Aguila, Anna Amato, Ianire Blanco, Pau Caballé, Carla Cruz, Hector López, Aitana Pérez, Lara Pérez, Larisa Polanco, Ana Pradillo, Alfonso Rivera, Juan Rivera, Gerard Sastriques, Norma Tost.
L’auge demogràfic del segle XX implica la necessitat de construir un nou edifici ja que l’edifici era molt precari. No serà, però, fins el juliol de 1969 que es declara oficialment en ruïnes. Un any abans estava feta ja la Memoria Descriptiva del Proyecto de dos Institutos de Enseñanza Media (uno masculino y otro femenino) pensats per a 1.200 alumnes cadascun. Es construeixen a l’eixample de la ciutat, entre l’aleshores avinguda Roma i l’avinguda República Argentina. El solar havia estat cedit per l’ajuntament i tenia una superfície de 18.879 m2, com a resultat de l’agrupació de diverses parcel·les, per on passava una cabalosa sèquia (el reg Major). Aquest curs també celebrem els 50 anys d’ensenyament en aquest edifici.
Professorat: John Enig, Maria Font i Jordi Satorra. Contacte: fullras@gmail.com C/Enric d’Ossó, 3 (Tarragona).
L’institut va ser un far d’Il·lustració a la demarcació de Tarragona No som només un institut, som una institució. Ahir, avui i demà: ciutadania, coneixement i llibertat. Ahir, avui i demà: esforç, amor a la feina docent i mirada llarga. Els nostres objectius de present i de futur són ajudar els alumnes a tenir esperit crític, a ser creatius, a ser col·laboraratius i a saber comunicar.
Aquest curs 2020-21 (el de la Covid19) celebrem els 175 anys d’història de la nostra institució educativa: la segona més antiga de Catalunya quant al batxillerat. Però què va representar i què representa l’institut Antoni de Martí i Franquès? Que el 1845 es posés en marxa l’institut va suposar l’arribada de la Il·lustració i de la ciència en estat pur a la província de Tarragona (aquest era l’àmbit d’influència). El clos erudit que representava l’església es trencava a favor d’una visió europea i avançada i, a la vegada, a favor d’un lleu justícia social. Els aparells que conservem de la primera dotació del centre demostren aquesta voluntat de fer ciència i la biblioteca antiga ens porta, amb una rellevància dels títols en francès, a una europeïtzació i anivellament vers Europa de la sapiència a casa nostra. D’ençà del Catalogus Librorum qui prohibentur (1559) imprimir i obtenir llibres fora del catàleg oficial (Inquisició) era un delicte i, a la vegada, es va vetar estudiar fora: no serà fins el 1843 que es va trencar aquest autisme cultural quan Julián Saez del Río va rebre una beca per estudiar filosofia a Heidelberg (Alemanya). El mèrit d’Antoni de Martí i Franquès (1750 - 1832) és ser un pioner –autodidacta- a Catalunya i Espanya en un context intel·lectual aïllacionista que l’entronca amb les línies d’investigació a Europa. Que el 1961 el claustre triés el nom del científic més gran de la ciutat i un dels grans del país (traspassat el 1832) ens relliga la tradició científica de la ciutat amb una institució i un nom propi poc dignificat a casa i menys a fora. I ara? En ple segle XXI? És evident que no som l’institut únic de la demarcació i això és fantàstic. Res ens treu la singularitat de tenir un arxiu ple de tresors, un fons bibliogràfic ingent i notabilíssim, un fons d’aparells, etc. No som només una antiguitat o una tradició ans al contrari, tenim tota una inèrcia històrica que ens empeny a no deixar de ser una referència educativa, a voler adaptar-nos als temps per poder continuar essent útils a la societat que ens acull i a la qual ens devem en tant que servei públic de qualitat. Una mena de fantasma científic empodera direccions i professorat, el pes de ser un referent en el temps ens obliga a no deixar de ser pioners i sostenir un llegat no exempt de responsabilitat, de ser mirats amb lupa sempre, etc. No som només un institut, som una institució. Ahir, avui i demà: ciutadania, coneixement i llibertat. Ahir, avui i demà: esforç, amor a la feina docent i mirada llarga. Jordi Satorra i Marín, 31è director de l’institut Antoni de Martí i Franquès Desembre de 2020
Ahir, avui i demĂ al vostre servei: ciutadania, coneixement i llibertat