Issuu on Google+


EDITA: CENTRE TECNOLOGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC) Pujada del Seminari s/n 25280 SOLSONA http:// www.ctfc.cat DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Anna Bodet Gómez AUTORIA: Anna Bodet Gómez, Susanna Cardona Cots, Elisabet Espuga Pujantell, Rosa M. Florensa i Guiu. ENTREVISTES: Laia Aldomà Cerqueda, Susanna Cardona Cots, Paloma Hernández Sánchez. COL·LABORADORS: Glòria Domínguez Torres, Imma Esteban Caelles, Isabel Rodríguez Castillo. FOTOGRAFIA: Susanna Cardona Cots, Laia Aldomà Cerqueda, Paloma Hernández Sánchez, www.shutterstock.com DISSENY: Anna Bodet Gómez IL·LUSTRACIÓ DE LA PORTADA: Francesc Altés Nolla CORRECCIÓ: Sara Moya Miquel IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MUVAL

Dipòsit legal: L -1421/2007 ISBN: 978-84-690-8189-1 Solsona, octubre 2007


Índex: Preàmbul .................................................................................................................. 5 Agraïments ............................................................................................................... 7 Pròleg ........................................................................................................................ 9 Montse Atienza Farre............................................................................................. 11 Pilar Augé Muntada............................................................................................... 15 Montserrat Boix Villaró........................................................................................... 19 M. Claustre Caelles Vila ........................................................................................ 23 Montserrat Calm Soler ........................................................................................... 27 Carmen Campos Campos.................................................................................... 33 Mercè Colomina Gilabert ..................................................................................... 37 Sílvia Cornet Rúbies ............................................................................................... 41 Lurdes Duocastella Figuera................................................................................... 45 Rosa Estrada Santauelària .................................................................................... 49 Dolors Feixas Xixons .............................................................................................. 51 Lurdes Feixas Xixons .............................................................................................. 53 Francesca Pla Vilamosa........................................................................................ 57 Tània Giró Bartra .................................................................................................... 61 Carmen Moraleda Caballero ............................................................................... 65 Roser Mundet Juliol................................................................................................ 67 Míriam Piqué Nicolau ............................................................................................ 71 Mercè Postils Llimós ............................................................................................... 75 Paula Prieto Beguiristain ........................................................................................ 79 Maria Rodríguez Pérez........................................................................................... 83 Montserrat Ros Companys .................................................................................... 87 Concepció Vendrell Cases................................................................................... 91

3


Preàmbul La publicació El Bosc en Femení és el resultat de l’Acció: Anàlisi del paper fonamental de la dona com a gestora del territori i treballadora en l’àmbit forestal. Ha estat elaborada i distribuïda gratuïtament pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el marc de la iniciativa comunitària EQUAL, en el projecte anomenat FORESTEQUAL ADAPTACIÓ FORESTAL XXI 2004-20071. La realització de l’acció ha estat possible gràcies al cofinançament del Fons Social Europeu amb l’objectiu de promoure l’adaptabilitat dels recursos humans al sector forestal. Els objectius principals d’aquesta iniciativa són els següents: •

Objectius generals: actuació sobre tota la cadena forestal per a la incorporació de la gestió forestal sostenible, incorporació de la qualitat en la gestió, en l’elaboració dels productes i aplicar les noves tecnologies, per a millorar l’adaptabilitat estructural de tota la cadena del sector forestal.

Objectiu operatiu principal: Adaptar la cadena productiva a les noves formes i pràctiques de gestió empresarial, amb la finalitat de millorar la gestió per a valoritzar el producte forestal enfront dels productes d’altres sectors.

Objectius transversals °

Igualtat d’oportunitats, inserció laboral

°

Foment, aplicació i divulgació de noves tecnologies

°

Millora del medi ambient

°

Impuls del desenvolupament local

Cofinançat pel Fons Social Europeu

1

www.forestequal.org

5


Voldríem agrair la participació de totes les dones que han col·laborat desinteressadament en les entrevistes realitzades, amb la finalitat de conèixer més de prop el món rural i forestal. Així doncs, gràcies a Montse Atienza Farre, Pilar Augé Muntada, Montserrat Boix Villaró, M. Claustre Caelles Vila, Montserrat Calm Soler, Carmen Campos Campos, Mercè Colomina Gilabert, Sílvia Cornet Rúbies, Lurdes Duocastella Figuera, Rosa Estrada Santaeulària, Dolors Feixas Xixons, Lurdes Feixas Xixons, Francesca Pla Vilamosa, Tània Giró Bartra, Carmen Moraleda Caballero, Roser Mundet Juliol, Míriam Piqué Nicolau, Mercè Postils Llimós, Paula Prieto Beguiristain, Maria Rodríguez Pérez, Montserrat Ros Companys i Concepció Vendrell Cases que ens han obert les portes de casa seva i han compartit amb nosaltres la seva experiència. Moltes Gràcies

7


En El bosc en femení hem pretès analitzar la relació entre la dona i el món forestal; visibilitzar la presència i el paper de la dona en un món eminentment masculí. Aquest anàlisi ha esdevingut una evidència gratificant, un ric recull d’experiències vitals de dones que han nascut, viscut i/o treballat al bosc i que ens han fet adonar que realment la dona està i ha estat fortament vinculada a la gestió del territori i al desenvolupament rural. En el llibre trobareu dones d’arreu de Catalunya, dones joves que ens han parlat de futur i dones més grans que han parlat amb el saber que només donen els anys d’experiència, propietàries forestals, treballadores, enginyeres de forests,... una miscel·lània que ha resultat força interessant i enriquidora i que permetrà als que el llegeixin sorprendre’s i fer-se una idea clara de la importància de les dones en el sector, tot gaudint de les històries de les nostres protagonistes. Elles han expressat amb vehemència la seva passió per la natura, per la conservació de l’entorn i es troben satisfetes de desenvolupar un tasca i implicar-se en una activitat aparentment exclusiva dels homes i donar-li un caire protector i entusiasta.

Les Autores

9


Montse Atienza Farre, Empresària Forestal

«No hem tingut mai una dona treballant en l’empresa, però jo crec, almenys amb les persones que estem treballant, que desgraciadament, les dones estan infravalorades» NASCUDA FA 32 ANYS, MONTSE ATIENZA FARRE TREBALLA AL SECTOR D’EXPLOTACIONS FORESTALS, EN L’EMPRESA RETROFOREST.CAT: “ A MI SEMPRE M’HA AGRADAT LA NATURA I ENCARA QUE, MÉS QUE RES ESTIGUI D’ADMINISTRATIVA, TAMBÉ VAIG PER LA MUNTANYA I EL BOSC”

La feina

feina

feina

feina

feina

La Montse comenta que no va escollir aquesta feina sinó que li va venir més que res perquè el seu company ja estava posat en aquest món: “I jo em vaig ajuntar amb ell”.

feina

feina

Comenta que: “Amb aquesta feina contribuïm a millorar la natura i el bosc que és el pulmó de la vida”.

Treballa a Lleida, a l’empresa Retroforest.Cat, constituïda l’any 2003, anteriorment era una S.L.U. ara és una cooperativa: “És molt millor, tots estem en règim general, i és millor pel treballador”. El seu treball és més que res d’oficina, porta la comptabilitat de l’empresa, les altes, les baixes, també va als bancs: “M’encarrego de tot el que és administratiu, però si he d’anar a la muntanya a plantar, a buscar material o a algun treballador, també hi vaig”. Una de les coses que no li agrada de la feina és que quan va al bosc veu escombraries per tot arreu: “El que no m’agrada és veure com la gent no cuida el bosc. Durant l’època de bolets te’n vas al bosc i veus com la gent hi menja i ho deixa tot pel terra. Mira que jo sóc fumadora! i sempre porto un cendrer però intento no tirar les burilles al bosc”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 11

“Crec que el treball que fem nosaltres no està reconegut per la societat, tant si el treballador és una dona com si és un home”


El treball diari La feina de la Montse comporta estar davant de l’ordinador i algunes vegades ha de sortir a fer algunes gestions: “A la mínima que puc m’escapo”.

“Prefereixo anar a fer algun encàrrec que no pas estar tot el dia a l’oficina”

Ara fa molts mesos que no va al bosc: “Abans, sempre que es podia estava per la muntanya, els ajudava a plantar o el que fes falta. No agafava mai la motoserra perquè considero que has de tenir molta força i estar al cent per cent. A vegades si que m’he pujat sobre un tractor eruga, però el que és manejar-lo no ho he fet mai”.

Condicions laborals L’horari de la Montse és de nou a una, i per les tardes de tres a vuit, però com que l’oficina està a casa s’hi passa tot el dia. “Per això si s’ha de fer alguna cosa fora de l’oficina ho prefereixo, abans d’estar tot el dia a casa”. L’empresa on treballa és una cooperativa, ella té contracte indefinit.

Relacions laborals A l’empresa tots els treballadors són homes, ella és l’única dona. També hi ha immigrants i el tracte amb ells és diferent: “Alguns són molt masclistes, ells venen de països on la dona està molt infravalorada i és clar, com a autoritat, no em respecten. Em respecten quan els hi convé, bé, també els faig respectar, són els meus companys i mai em considero la jefa”.

Una de les principals dificultats que s’ha trobat pel fet de ser dona és la falta de respecte en algunes ocasions.

La Montse si que ha sofert algun comportament masclista: “La primera vegada va ser amb un treballador magrebí. Ell no volia fer el que li deia i m’insultava, la segona vegada, va ser fa poc, tot va ser verbal, ell es va acomiadar d’avui per demà: un divendres ens va dir que el dilluns ja no tornaria a treballar. No ens va donar ni els quinze dies, i ell sabia que el necessitàvem”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 12


Reconeixement social Aquesta feina no està reconeguda socialment: “Crec que el treball que fem nosaltres no està reconegut per res, no sé a què és degut, però és una llàstima. No sé si és perquè són feines molt brutes i la gent veu amb més bons ulls a les persones que van amb vestit i corbata que no pas a una persona que la veuen tota bruta treballant”.

“A LES DONES QUE VOLGUESSIN FER AQUESTA FEINA ELS DIRIA QUE ES FESSIN RESPECTAR”

La meva experiència ...

El futur La Montse veu la feina amb futur: “Crec que cada vegada la feina anirà a més, però ens hem de conscienciar tots del que és la natura i que, de veritat, que la necessitem”.

«A les dones que volguessin fer aquesta feina “

els aconsellaria que sobretot es fessin respectar

Ens hem de conscienciar

i que no es deixessin passar ni la primera, per-

tots del que és la natura, i

què al principi penses que ja canviaran, però

que de veritat que la

no, quan en deixes passar una, llavors, és una

necessitem”

darrera l’altra».

Treballar al bosc·· 2006/2007 13


Pilar Augé Muntada, Propietària Forestal

«Totes les subvencions que donen beneficien els propietaris de grans finques, als petits com nosaltres ens donen quatre cèntims». LA PILAR AUGÉ MUNTADA ÉS MESTRESSA DE CASA I PUBILLA, LA FINCA QUE HA HERETAT HA ANAT PASSANT DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: “SEMPRE M’HE ESTIMAT MOLT EL BOSC i DES QUE SÓC PROPIETÀRIA EL QUE HE APRÈS ÉS QUE ME L’ESTIMO CADA DIA MÉS”.

La propietat

propietat

propietat

La Pilar viu a la casa Tàpia, a Lladurs (el Solsonès). És propietària d’una finca d’unes 102 hectàrees de les quals 88 ha. són forestals. La finca està constituïda, bàsicament, per alzina, roure i pi: “Abans hi havia molta alzina ara hi ha més pi que alzina”. La finca ha seguit un procés generacional, ha anat passant de generació en generació: “El meu pare va heretar la finca del seu pare i jo, que sóc pubilla, la gran de tres germanes, la vaig heretar del meu pare”. Des que és propietària no li ha canviat la visió del bosc: “Sempre me l’he estimat molt”.

“M’agrada anar al bosc a passejar i a buscar bolets”.

Viure al bosc·· 2006/2007 15

propietat

propietat


La gestió del bosc L’activitat que hi duen a terme és bàsicament tallar els pins grossos. La Pilar anava al bosc a tallar les branques amb un xerrac i el seu marit tallava els pins. També hi anaven a arrossegar llenya: “Abans fèiem llenya i la veníem, ara només en fem per casa. Al bosc hi fem poca cosa, anem a passejar i a buscar bolets quan n’hi ha”. Per marcar els arbres ho feien amb els forestals, posteriorment com que van elaborar un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal ho feien el seu fill i el seu marit. Actualment han demanat una subvenció per arreglar camins de dins el bosc: “Els camins que hi ha al bosc estan molt plens de brossa, l’administració encara no ens ha dit si ens donen l’ajuda”. Formen part de l’ADF de Lladurs.

La Pilar anava al bosc a tallar les

La Pilar coneix bé els termes de la finca i la va aprendre a gestionar perquè anava mirant com ho feien el seu pare i després el seu marit: “Ara ens ajuda a gestionar la finca el meu fill”.

branques amb un xerrac i el seu marit tallava els pins. També hi anaven a arrossegar llenya.

El pitjor moment que ha passat com a propietària va ser la por amb el foc del 98 i el millor moment quan la van trucar i li van dir que el foc estava controlat.

Dificultats

No ha pensat mai en vendre ni ampliar la finca. El que voldrien fer és netejar el bosc perquè estigués net, i també els agradaria senyalitzar els termes de la finca.

La Pilar no ha tingut mai cap problema pel fet de ser dona: “Si ha convingut he anat al bosc”. Un dels problemes d’una propietat petita com aquesta és que no dóna per fer masses coses. Ella comenta: “Al bosc la fusta s’ha de vendre, això ho sap tothom, en canvi si has de comprar material, adob o el que faci falta cada any puja, es necessitaria una ajuda molt grossa perquè el bosc pogués ser rendible”.

“ NO HE TINGUT CAP PROBLEMA PEL FET DE SER DONA. SI HA CONVINGUT HE ANAT AL BOSC”

De les subvencions que donen se’n beneficien més els propietaris que tenen grans finques, ja que donen un tant per hectàrea: “Als petits com nosaltres si demanem subvencions ens donen quatre cèntims”.

“És necessitaria una ajuda molt gran perquè el bosc pogués ser rendible”.

16


Futur Quan pensa en la seva finca la veu bé, i se l’estima molt, però voldria fer-hi coses: “A la nostra edat malament, els fills treballen fora i és una mica difícil que s’ho puguin combinar”. La Pilar i el seu marit viuen a la finca i els fills viuen i treballen fora. “D’una finca petita, com aquesta, no pot viure-hi tota la família, els meus fills potser s’hi dedicaran els caps de setmana i durant les vacances, però ells ja treballen fora”.

“A moltes cases de per aquí a la vora no hi quedarà ningú, bé! potser hi haurà algun dels néts que no trobarà feina i s’hi voldrà dedicar. S’hauria de potenciar més la vida en el món rural perquè la gent es quedi”. Li agradaria veure la finca millor que ara: “El foc fa molta por i si no tens un bosc arreglat i cuidat perilla més que es cremi”. La Pilar comenta que a les futures propietàries d’una finca forestal els diria que cuidin el bosc amb il·lusió.

“S’hauria

de potenciar més la vida en el món rural perquè la gent s’hi pogués quedar ”.

“EL FOC FA MOLTA POR I SI NO TENS UN BOSC ARREGLAT I CUIDAT PERILLA QUE ES CREMI”

17


Montserrat Boix Villaró, Propietària Forestal

«S’ha de fomentar que la gent es quedi al territori, el que es queda l’estima i el cuida, i això fa que es pugui anar mantenint el bosc» LA MONTSERRAT BOIX VILLARÓ ÉS MESTRA DE PROFESSIÓ PERÒ COMPAGINA AQUESTA FEINA AMB EL TURISME RURAL I LA GESTIÓ DEL BOSC. ÉS LA PROPIETÀRIA DE LA FINCA “EL TEIXELL” D’OLOST DE LLUÇANÈS: “DES QUE SÓC PROPIETÀRIA VISC MOLT MÉS EL BOSC, EL CONEIXO I VEIG COM VA EVOLUCIONANT”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Montserrat viu a Olost de Lluçanès. És propietària d’una finca forestal que ocupa unes 48 hectàrees. La finca està constituïda, bàsicament, per roures, alzines, pi roig, pinassa, i una mica de pi blanc. Fa uns vint anys que els seus pares van comprar la finca. Des què és propietària li ha canviat la idea que tenia del bosc: “Abans el desconeixia, ara el visc molt més, el conec i veig com va evolucionant, veig les mancances que té, el que en puc treure i el que no, em faig una idea teòrica de com voldria que fos el meu bosc”. Per a la Montserrat, com a propietària, fora un dia molt important, poder veure el seu bosc net.

“Gaudeixo anant al bosc amb el xerrac a moldejar algun arbre”

Viure al bosc·· 2006/2007 19


La gestió del bosc

“ DES

QUE SÓC PROPIETÀRIA HE APRÈS QUE EL BOSC NECESSITA LA MÀ DE L’HOME PERQUÈ EL CUIDI, EL GESTIONI I PUGUI ESTAR BÉ, EL BOSC S’HA DE GESTIONAR, LA NATURA NO ES CUIDA SOLA”

Les activitats que hi duen a terme són, bàsicament, la neteja i la tallada de llenya (roure i alzina) per cremar, també van fer una tallada de secció de millora de pi: “En el bosc m’hi passejo bastant, durant les diferents èpoques de l’any, i a vegades agafo el Podai i trec alguna romaguera, o algunes heures i vaig mirant com el bosc va evolucionant”. Fa 4 anys que van fer un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal i a partir d’aquí gestionen el bosc. A vegades contracten una empresa perquè els ajudi a gestionar les activitats en el bosc; tallar arbres,... Bàsicament es mouen a partir de subvencions del Centre de la Propietat Forestal i a partir d’aquí pensen les actuacions. La Montserrat coneix bé els termes de la finca. Van aprendre a gestionar el bosc gràcies a què el seu marit forma part de l’ADF del Lluçanès i es va vincular amb la federació d’ADF d’Osona: “Gràcies a l’interès del meu marit vàrem veure com altres persones gestionaven el bosc, i a partir d’aquí vàrem pensar com podríem gestionar el nostre”.

Dificultats

No ha pensat mai en vendre ni ampliar la finca. El que voldrien tenir és un bosc net i que es veiés cuidat, que s’hi reflexés el treball de l’home: ”Els primers deu anys que no hi vam fer res, el bosc anava creixent, sinó hi actues acaba sent un bosc corrent pel seu hàbitat, però no ordenat i perillós pel foc, s’ha de tenir un bosc net i arreglat i poder estar tranquils a l’estiu. Sinó sempre estàs amb el cor encongit, a partir del juny ja comença a ser horrorós”.

La Montserrat comenta que a nivell administratiu no ha tingut cap dificultat pel fet de ser dona, al contrari: “M’he trobat sempre recolzada tant per part dels forestals de Vic, com pel Centre de la Propietat Forestal. He fet consultes i demandes i sempre bé. Però, les empreses que pots contractar perquè et facin algun treball forestal tenen una altra visió de la dona forestal, encara hi ha moltes coses per canviar”.

Els agradaria continuar amb la neteja del sotabosc i mantenir-lo net per poder-hi passejar tranquil·lament: “Voldríem tenir un bosc cuidat, de la manera que fos econòmicament rentable”. S’han plantejat posar bestiar per mantenir el bosc net, però encara no han fet cap actuació.

Un dels problemes que hi veu i el que la preocupa és que el treball al bosc no sigui rentable econòmicament: “Em proposo netejar-lo sense cap tipus de subvenció i per a mi em suposa una despesa increïble”. Creu que si fos rentable hi hauria més gent que es dedicaria als treballs forestals.

“Gaudeixo molt treballant al bosc, no me’n mouria mai”

20


“El

bosc és una part de l’administració que és perquè tothom en pugui gaudir, però en el teu bosc t’hi pastura tranquil·lament tot tipus d’escombraries que qualsevol persona pot deixar i que tu evidentment treuràs”.

Futur Li agradaria veure la finca amb un 80 % de roure i alzina i amb un sotabosc net, en el qual s’hi pogués passejar tranquil·lament, i gaudir del bosc: ”Quan vaig per un bosc que no està net m’engoixo”. La Montserrat també es dedica al turisme rural i gràcies a aquests ingressos pot anar netejant el bosc i els voltants de la casa: “Crec que falten més ajudes econòmiques, no pot ser que estiguis treballant al bosc i no et doni res, al contrari que et suposi despeses”. Li sembla bé que el bosc s’hagi convertit en un lloc social, però s’hauria de regular i controlar. ”Al bosc, a la tardor, hi ha més persones que a la plaça de qualsevol poble. Llavors et trobes tot tipus d’escombraries. Al propietari, el bosc només li origina despeses, no és just que en gaudeixin persones alienes, i no n’obtingui cap rendiment econòmic. Penso que si no es regula, a la llarga, els propietaris aniran abandonant els boscos i això vol dir quedar-nos sense boscos. Ja he dit abans que el bosc necessita la mà de l’home que el vagi cuidant i mimant. Així és com altres països han aconseguit tenir grans boscos. La gestió del bosc és imprescindible i per això també cal formació”.

Creu que és impensable que en pugui treure un rendiment econòmic amb els bolets ja que tothom hi té accés: “El que menys pots fer és dir alguna cosa, tot això s’hauria de regular”. La Montserrat opina que s’hauria de fomentar que la gent es pogués quedar en el camp i mantenir les propietats forestals, d’aquesta manera la gent s’estimaria, cuidaria i mantindria el bosc net. Ara, com que no hi ha massa subvencions, el bosc i el camp no són rentables, i una manera extra d’aconseguir uns ingressos és amb el turisme rural. Si la gent tingués l’opció de poder-se quedar en el camp els boscos farien més goig: “Si cadascú netegés la seva parcel·la, la seva finca, tindríem tot el país arreglat, sinó el tindrem abandonat. És important cuidar la terra perquè no sigui un desert d’aquí a trenta anys”. La Montserrat comenta que a les futures propietàries els ha d’agradar el bosc: “Que en gaudeixin, sinó serà una càrrega molt feixuga, que no sabran com treure’s de sobre, han de conèixer el bosc, si els hi agrada en gaudiran molt”.

“AQUELLA DITA TAN CERTA: ELS INCENDIS S’APAGUEN SEMPRE A L’HIVERN”

21


M. Claustre Caelles Vila, Propietària Forestal

«Aquesta finca sempre ha estat de la família, des de fa cents d’anys, penso que si marxés al cap de quatre dies no hi quedaria res, només una casa abandonada” LA M. CLAUSTRE CAELLES VILA ÉS MESTRESSA DE CASA I TREBALLA A LES GRANGES. ÉS PROPIETÀRIA D’UNA FINCA FORESTAL SITUADA AL SOLSONÈS: “UNA DE LES COSES BONES QUE TÉ SER PROPIETÀRIA ÉS QUE TENS MOLTA LLIBERTAT”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La M. Claustre viu al Solé de Vall, casa de pagès ubicada prop de Solsona. Ella és propietària d’una finca forestal que qualifica de mida mitjana en relació a les que l’envolten. La finca forestal està constituïda, bàsicament, per roures i alzines. Hi ha una altra que té unes 30 hectàrees amb alguns roures i alzines, però hi predominen els pins: “No són boscos espessos, sinó boscos clars”. Normalment van al bosc de roures i alzines: “Al bosc de pins fa un any que no hi vaig, en canvi al bosc de roures anem més sovint perquè quan anem a caminar ja de seguida t’hi fiques”. Des que és propietària la seva idea del bosc no ha canviat i una de les coses bones que creu que té pel fet de ser propietària és que: “Tens molta llibertat i pots decidir tu i no cal anar a demanar permís, si vols arreglar una cosa doncs te l’arregles”.

“Al ser propietària puc decidir i no cal que demani permís a ningú, si vull arreglar una cosa, doncs l’arreglo”.

Viure al bosc·· 2006/2007 23


“ ABANS

LES TRES-CENTES OVELLES QUE TENíEM LES PORTÀVEM AL BOSC I PER ALLÀ ON PASSAVEN FEIEN FEINA”

La gestió del bosc Les activitats que hi duen a terme són, bàsicament, tallar llenya: “Fem venir gent perquè ens tallin la llenya, ens la porten aquí a casa i nosaltres l’acabem d’arreglar”. Ella particularment no hi fa res, hi va a caminar, li agraden molt les flors: “Quan fa bon temps surto i miro les flors liles, margarides, botons... que hi ha al bosc, i és això el que m’agrada”. El seu pare de vegades va al bosc per distreure’s: “Hi talla algunes branques d’arbres que sobren al voltant dels trossos i hi porta les trenta ovelles. Abans en teníem tres-centes i per on passaven feien feina”. “El bosc de roures i alzines està ben net, l’altre, el de pins com que queda una mica més lluny de la casa està fatal, ple de brossa perquè les ovelles no hi van”. La M. Claustre comenta que no va aprendre a gestionar el bosc, per decidir el que hi fan en parlen a casa i llavors actuen. “Anem fent i quan necessitem llenya la tallem, i és que pràcticament no hi fem res més”.

“M’agradaria poder netejar el bosc de pins ja que hi ha molta brossa i encara potser hi ha les branques de l’últim cop que ho vam tallar, fa uns divuit anys”. No han pensat mai en vendre la finca, però: “Si poguéssim en compraríem una altra”.

Marquen els roures i les alzines, però els pins de l’altre bosc no els marquen ells, venen gent de fora els marquen i els tallen: “El bosc de pins dóna molt poc, potser l’hem tallat dos o tres cops, que recordi, no sé si ho fem cada 20 anys “.

Dificultats La M. Claustre diu que no ha tingut mai cap dificultat pel fet de ser dona: “ Tampoc mai he passat davant de res, sempre el meu home pren les decisions, si diu que vol fer una granja m’ho comenta i jo li dono la meva opinió, però si ell ho diu a mi ja m’està bé, sempre passa ell davant”.

La gestió del bosc Comenta que els termes de la finca no els coneix molt bé: “Més o menys si que els conec, el meu pare i el meu marit si que els saben, jo per exemple si que sé quins són els trossos, però els termes exactament on són i per on passen no els sé”.

Ella explica que un dels problemes que veu que hi ha pel fet de ser propietària és que: “Sempre tens alguna cosa per gastar: en la teulada de la casa, la terra. Si per exemple hi ha un aiguat i se t’emporta un tros de terra o et provoca un forat l’has d’arreglar”.

Pertanyen a l’ADF, Associació de Defensa Forestal Sól Verd. De moment a la finca no hi farien res, només anar-ho mantenint.

“ El bosc de roures i alzines està molt net perquè el meu pare hi porta les ovelles” 24


Futur “Penso

que les terres i tot això si no canvia molt estarà tot abandonat, o potser hi haurà algú que portarà les terres de mig poble”

La M. Claustre comenta que netejaria les zones forestals més que res per por dels incendis: “Perquè si es posés foc, malament, jo ho he dit moltes vegades, però és clar val molts diners. Hauríem de pagar molt més del que hem podríem treure del bosc. Però seria molt interessant poder netejar els nostres boscos”. Moltes vegades pensa: “Tots els sacrificis que hem fet, no per la finca, sinó per les granges d’aquí a vint-i-cinc anys sigui tot pedra, totxo, perquè no hi haurà ningú que ho vulgui seguir, nosaltres estem aquí dissabtes i diumenges i si vols fer vacances has de fer molts giravolts”.

Pensa que d’aquí a uns anys, a la casa hi viurà algú: “Si nosaltres la podem anar mantenint. Però penso que les terres, tot això si no canvia molt, estarà tot abandonat d’aquí vint-i-cinc anys. Nosaltres estarem jubilats. Penso que passarà això, o bé ho portarà un que portarà mig poble. Les meves filles ja tenen un sou a part i els caps de setmana no els cal treballar, i crec que elles no ho seguiran, potser m’equivoqui, i algun nét o neta ho vulgui portar”.

Tot i que amb el temps ha après a estimar el bosc a vegades pensa en un altre tipus de vida: ”El meu somni des que tenia 15 anys era anarme’n a viure a Solsona, però les circumstàncies em van obligar a quedar-me aquí perquè els meus pares es quedaven sols. Fins ara pensava sempre en marxar d’aquí, però penso que la finca sempre ha estat nostra, des de fa cent anys. Si marxés al cap de quatre dies no hi quedaria res,... Una casa abandonada. Ara penso que m’hauré de quedar tota la vida aquí d’alguna manera amb resignació”.

La Mº Claustre comenta que a les futures propietàries els diria que han d’intentar tirar endavant: “Si heretessin una propietat, doncs intentar ampliar la finca, això si és clar, no els hi diria pas que no l’heretessin”.

“MOLTES VEGADES PENSO QUE TOTS ELS SACRIFICIS QUE HEM FET, NO PER LA FINCA, SINÓ PER LES GRANGES, D’AQUÍ A VINT-I-CINC ANYS SIGUI TOT PEDRA, TOTXO, PERQUÈ NO HI HAURÀ NINGÚ QUA HO VULGUI SEGUIR”

25


Montserrat Calm Soler, Propietària Forestal

«Vaig començar amb dinou anys a gestionar els boscos i ara en tinc seixanta. Veig el que cal fer al bosc i decideixo les accions que hi porto a terme» LA MONTSERRAT CALM SOLER ÉS PROPIETÀRIA FORESTAL DE DIVERSES PARCEL·LES UBICADES A CALDES DE MALAVELLA, SANTA CRISTINA D’ARO I A LLAGOSTERA (GIRONA): “ALS DINOU ANYS EM VAIG POSAR AL CAPDAVANT PER GESTIONAR TOTS ELS BOSCOS I PRÀCTICAMENT NOMÉS EM DEDICAVA A AIXÒ. DES DEL TEMPS DE LA MEVA BESÀVIA NO S’HAVIEN GESTIONAT”

La propietat

propietat

propietat

La Montserrat viu a Llagostera (el Gironès) i és propietària de diverses parcel·les forestals el Gironès, la Selva i el Baix Empordà. Les finques forestals de Caldes de Malavella estan constituïdes per pins pinyers, les de Santa Cristina d’Aro i Llagostera per alzines, suredes, roures i pins. Va heretar les finques de la seva mare. Des que és propietària li ha canviat bastant la idea o concepte que tenia del bosc: “Als dinou anys vaig veure que a casa teníem masovers que ens portaven les terres però ningú es cuidava dels boscos perquè la meva mare deia que no valia la pena tallar ja que no sortia a compte. Solament es feia la pelada dels suros cada 14 anys. “Es una gran satisfacció veure un bosc cuidat”

Viure al bosc·· 2006/2007 27

propietat

propietat


“ ABANS

AMB EL QUE GUANYAVA DEL SURO, DELS PINS O DE LES ALZINES, PODIA PERMETRE’M NETEJAR ELS BOSCOS. ARA NO ÉS AIXÍ, SINÓ QUE HI HE D’AFEGIR DINERS ”

La gestió del bosc La Montserrat actualment no va gaire al bosc però coneix tots els termes de les finques: “Dedicars’hi no és rendible, només hi vaig quan s’ha de pelar, s’ha de netejar o cal repassar camins”. Les accions que hi porta a terme les decideix ella mateixa: “Vaig al bosc per veure què cal fer-hi, per exemple, si en aquell bosc hi domina la sureda, doncs el deixo per sureda i, si domina el pi intento que sigui una pineda; jo mateixa marco els arbres”. Quan va començar a gestionar els boscos: “Anava ven perduda, per sort teníem un cap de colla que coordinava un equip que entenia de l’ofici”. A l’hivern es netejava la sureda que es tindria que pelar a l’estiu i al següent hivern es treien els suros morts i/o dolents. Els boscs que eren mixtes es netejaven, s’aclarien les alzines, roures i els pins pinyers: ”Abans amb el que guanyava del suro, dels pins o de les alzines podia permetre’m netejar els boscos. Ara no és així, sinó que hi he d’afegir diners”.

La tallada i la replantació va anar a càrrec d’un negociant. Aquestes finques tenen unes muntanyes amb pendents suaus, amb els cims gairebé plans, i per fer la reforestació es va utilitzar maquinària pesada, en el planer s’hi van fer rases molt fondes, que no permetien travessar la muntanya d’una banda a l’altra: “Vaig dir-me que mai més permetria que es destrosses així una muntanya”. “Vam veure que els treballs al bosc no eren rendible i que no ens quedava res de la inversió feta. La meva mare em deia no tallis perquè s’ho queden tot, ella ho havia provat. A causa d’això vam estar un temps sense fer-hi res”. Però no vaig tardar en adonar-me’n que el bosc s’havia de cuidar, que necessitava la mà de l’home, que s’hi havia d’anar, que si no hi fas cap actuació queda brut: “Vaig veure que s’hi havia d’anar per tallar, aclarir les alzines, els suros, esporgar les branques cremades dels suros joves, regenerar-ho i, en definitiva que hi havia molta feia a fer”.

L’any 1967 va haver-hi un incendi i es van cremar totes les finques de Santa Cristina d’Aro on hi havia pins pinyers i suros que s’havien pelat aquell mateix any. Al cap d’un temps els arbres van començar a caure podrits. L’any 1968 es va demanar permís per tallar-los a ICONA. Aquest organisme va autoritzar la tallada amb la condició que s’havien de replantar les finques amb pins: “Jo no sabia què fer, en aquella època encara estudiava”.

“Em preguntava que passaria amb els boscos de casa si no se’n cuidés ningú” 28


“Vaig entrar en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya (CFC), cada any participava a les trobades que organitzava el CFC, i preguntava tot el que no sabia. Assistia a les visites organitzades per observar boscos d’altres finques forestals, perquè explicaven com es gestionaven. Em preguntava que passaria amb els boscos de casa si no se’n cuidés ningú”. “Un tècnic va venir diverses vegades a casa i em deia com havia de gestionar la finca: “Em va dir que havia de tallar una pineda a mata rasa perquè eren pins vells i ho havia de tornar a plantar amb pi pinaster, o treure pi pinyer de les suredes”. La Montserrat va tardar molt a fer el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal: “Un tècnic del Consorci forestal me’l va redactar. Hi vam treballar de valent perquè es pogués continuar gestionant el bosc com s’havia estat fent fins aleshores. El Pla tècnic el tinc agrupat per la similitud d’espècies arbòries existents”. Abans anava gestionant les finques que tocaven cada any, anava venen els pins i s’anava replantant. Si el preu del pi no hagués caigut en picat, jo hagués anat continuant: “Si el tallar una pineda de pins pinyers no en trec suficient per replantar-la vol dir que hi hauré d’afegir diners... i per tant no surt a compte fer-hi cap actuació, val més deixar-la com està”.

Comenta que no pot treballar perquè els boscos siguin només pels motoristes, els que van amb quad, pels boletaires, els que van a buscar pinyes: “Aquest bosc meu només ha servit per això. Hi he hagut de posar una barbaritat de diners, a més he de treballar en un altre lloc per posar diners per gestionar els boscos”. Els veïns no duen a terme cap activitat als boscos: “El bosc el tenen abandonat i amb prou feines tallen els arbres, molts van tallar anys enrere i ara els hi queda poca cosa.

La Montserrat s’ha beneficiat de subvencions per netejar els boscos mixtes i per elaborar el Pla Tècnic tot i que manifesta que: “Actualment les subvencions s’han anat reduint”.

A un propietari li van donar una subvenció per netejar i ha netejat molt de tros al voltant de la casa, perquè tenia por dels focs”.

A la Montserrat li agradaria poder continuar fent el que feia abans als boscos per tenir-los ben gestionats: “L’any passat vaig netejar una finca comptant que em donarien una subvenció i no m’he la van donar; vaig haver de pagar amb els diners obtinguts amb la pela del suro i encara afegir-hi un milió de pessetes. Aquest any tocava pelar els suros de dues muntanyes i sort que no he fet les neteges perquè no han donat subvencions. Esperaré si donen alguna subvenció per netejar els boscos i, si no en donen, hauré de fer els quatre corriols justos per poder pelar els suros”.

“ TREBALLAR

AL BOSC NOMÉS PER PLANTAR NO VAL LA PENA ”

“No vaig tardar en adonar-me que el bosc s’havia de cuidar, que necessita la mà de l’home.”

29


La Montserrat valora molt que els treballadors que té siguin bons i no li destrossin el bosc, per a ella això és molt important: “Que no vinguin i et tallin tot el bonic i et deixin tot el dolent, a vegades quan vaig al bosc i veig una pineda tallada per un negociant, penso en com ho hauria fet jo..., si hagués de deixar cinc arbres, jo triaria els més macos”. Esmenta que no mira tant el valor monetari sinó el conjunt de la finca . “A vegades m’han dit que em miro els boscos massa com a jardins, em diuen que no hauria de ser dona, però, és clar, els boscos de casa no s’havien tocat des de feia molt de temps i no havia de ser jo qui els destrossés!. Una cosa és un bosc amb una planta vella que l’has de regenerar i una altra cosa és haver de tallar. Sempre tallava tan bé com podia..., feia camins...”.

Es coneix molt bé els seus boscos: “Vaig començar amb 19 anys a voltar pels boscos i ara en tinc 60” i no ha pensat mai en vendre ni en ampliar la finca.

Dificultats

Comenta que quan s’havien de tallar arbres, els treballadors començaven a les vuit del matí, però ella ja hi anava a les set, muntanya amunt i muntanya avall, a marcar-los amb guix perquè així els treballadors sabessin quins arbres havien de tallar. A l’hora de replantar els pins a casa feia un dibuix en el plànol de la finca, per marcar on s’havien de plantar. La plantació es feia a tant per pi.

La Montserrat no ha tingut mai cap dificultat pel fet de ser dona. “Un dels avantatges de ser propietària és poder treballar en allò que m’agrada, poder treballar a la natura. No serviria per treballar tancada en un despatx, em cauria a sobre”. A més també li permet decidir com fer les coses: plantar els arbres, tallar-los, pelar-los, etc.

Ara, quan la Montserrat va a netejar algun bosc, el seu fill l’acompanya: “Li ensenyo tots els termes, anem amb els peladors, li explico el que fan..., però ell em diu que ho vagi fent jo que encara puc”.

Un dels inconvenients és que, al principi, li havien venut pins dolents i després, un cop havien crescut eren torts i els havia de vendre tots per fer paper. Algunes vegades no sabia on anar a comprar els arbres.

Els objectius de la Montserrat respecte la finca són: portar-la bé i intentar que sigui productiva.

Més endavant, al posar-se en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya li van començar a vendre els pins propietaris que es feien el seu propi viver: que es plantaven en el seu viver, els anava a comprar al Mas Joanís d’Espinelves, a en Massaguer...

Veu la finca molt maca: “Sempre he mirat de conservar les plantes maques, per exemple, si hi ha algun suro gran a l’entrada,... o, si he vist una planta molt maca no l’he tocada, l’he conservada”.

Una cosa dolenta seria quan veus que et passa un foc i que es crema tot.

Ella mateixa va dissenyar totes les carreteres: “Anava davant de la màquina”.

“Treballar al bosc és molt sacrificat, si el bosc donés, potser els meus fills s’hi dedicarien”

30


Comenta també que els motoristes, o els que van amb quad passen per tot arreu i t’ho xafen tot: “Per exemple, aquests de les motos t’agafen una tira de pins tendres per pujar a la muntanya i mai més no hi tens res. A més, la gent et deixa tota la brossa i t’ho destrossen tot. Et venen a tirar la runa i llavors jo he d’agafar una retro i anar-ho enterrant, per evitar que sembli que tinguis un evocador incontrolat”.

“A vegades

m’han dit que em miro els boscos massa com a jardins, em diuen que no hauria de ser una dona”.

Futur Pel que fa al futur: “Tot dependrà de si el bosc o la fusta es revaloritza i així sigui rendible, o bé si donen alguna subvenció per mantenir-lo “. No sap si algun fill lluitarà tant com ella pels boscos: “Ells veuen que treballar al bosc és molt sacrificat, si el bosc donés potser sí que s’hi dedicarien”. Al principi quan ella, va començar a gestionar els boscos treballava molt a gust: “Tallava i plantava pins, pelava els suros i feia treballs de neteja i, a més a més, podia arreglar camins. Actualment, encara que et venguis tota una pineda, no pots assumir el cost que suposa replantar-la. Per tant, si talles i no pots tornar a replantar, malament...!, significa que et quedes sense bosc!. “Quan veus aquell bosc que maco que creix!... i que l’has plantat tu..., i veus que l’has millorat ... és tota una satisfacció”. La Montserrat diria a les futures propietàries que si desconeixen el món forestal, procurin informar-se i assegurar-se bé abans de fer qualsevol actuació al bosc. Els recomanaria que demanessin consell als experts i tècnics del Consorci Forestal de Catalunya, per poder conèixer quines accions cal portar a terme a través d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal. “Si et deixes aconsellar per persones que no hi entenen i/o que només en volen treure un profit personal, et deixaran el bosc arrasat i només et quedaran quatre brucs”.

“ARA SI VENS TOTA UNA PINEDA I NO LA POTS TORNAR A PLANTAR MALAMENT”

31


Carmen Campos Campos, Motoserrista

«Hi ha gent que m’han fet algun comentari, els estranya veure dones amb una motoserra» NASCUDA A CARDONA, FA 38 ANYS. CARMEN CAMPOS CAMPOS HA REALITZAT TREBALLS FORESTALS PER DIVERSOS AJUNTAMENTS, PRIMER COM A APILADORA I DESPRÉS COM A TALLADORA: ”LA FEINA COMPORTA BASTANT ESFORÇ FÍSIC PERÒ EM VA AGRADAR MOLT PERQUÈ ESTAVA TOT EL DIA AL CAMP I M’AGRADA MOLT LA NATURA”

La feina

feina

feina

feina

feina

La Carme no va escollir treballar al bosc sinó que estava apuntada a la borsa de treball de l’Ajuntament de Cardona i li van oferir fer treballs forestals. Darrerament ha estat treballant com a motoserrista per a l’Ajuntament de Clariana de Cardener.

feina

feina

“El millor del treball forestal és que no es tracta d’una feina en un lloc tancat i no és tan estressant com el treball en una fàbrica”.

En la seva feina utilitza habitualment desbrossadores, motoserres, sulfatadores, etc. Reconeix que és una feina dura però també depèn de la feina que et toqui fer: “Si estàs en un indret que s’ha cremat la feina és més bruta i no fas tant d’esforç físic ja que les restes forestals cremades no pesen tant com les branques verdes. A més a més en un bosc cremat no estàs tan resguardat”. Creu que una de les pitjors coses del treball forestal és el clima: “Plogui, faci fred o faci calor has d’estar a l’aire lliure”. En certs treballs forestals el perill no ve donat només per la maquinària que utilitzen. La Carmen comenta que quan estan treballant al costat de la carretera els conductors pensen que els sents, i al portar els cascos realment no sents res: “És una mica perillós”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 33

“El treball forestal és dur i et canses molt, però no és un treball tan monòton com estar en cadena en una fàbrica”


El treball diari “La feina et comporta passar molta estona amb la mateixa gent i fas moltes amistats”

En la seva darrera feina la Carme neteja camins forestals, vores de carreteres, talla arbres, desbrossa i treu les branques, per evitar el risc d’incendis. “Cada matí anem a buscar la camioneta guardada en alguna casa de pagès, prop del lloc de treball, després preparem les eines; posem gasolina o les esmolem. A l’hivern es imprescindible fer foc per escalfar-nos”. Dinen un àpat dut de casa al mateix lloc de treball i continuen la feina. Abans de plegar cal netejar i guardar els estris. De vegades, passen per l’Ajuntament a portar alguns papers o van a buscar eines, gasolina o olis. La llenya verda l’apilen i la deixen allà per si l’amo de la finca la vol. Les branques es trituren o es cremen, si s’escau que és temps per cremarles.

Condicions laborals Tot i que amb aquesta feina es té un bon horari de treball: de nou a les quatre i mitja, i les tardes lliures, que la Carmen aprofita per fer les feines de casa, hi ha una gran precarietat laboral pel que fa als contractes. La Carmen sempre que ha fet treballs forestals ha tingut contractes temporals, i tot i que la feina li agrada molt, aquest fet fa que es plantegi buscar-ne d’altres que li aportin més estabilitat.

Relacions laborals La feina et comporta passar molta estona amb la mateixa gent, i fas moltes amistats: “Com que és una feina de bastant esforç físic els companys reconeixen més el teu treball i tu reconeixes el seu. Si necessites ajuda els companys te la donen. Però, si no et portes bé, ho passes malament”.

estat bona: “Encara que ell no havia fet mai feines de tallar, ens tornàvem la motoserra i la desbrossadora”. Creu que no ha tingut cap dificultat especial pel fet de ser dona, tret de les dificultats que ha pogut tenir qualsevol altra persona en aquesta feina: “En principi no saps què fer, has d’aprendre les tècniques, a portar la motoserra, com qualsevol altra persona que no hagi fet mai aquesta feina”.

Els companys de feina no li han fet mai cap comentari, però la gent del carrer si: “Estava treballant amb la motoserra i un avi em va dir -ah mira! ara les dones treballen en això?-” ella li va contestar que les dones treballaven a tot arreu.

Sempre ha tingut el mateix sou que un home que hagi fet la seva mateixa feina.

En aquest últim Pla d’Ocupació ha estat treballant amb un company de feina. La relació ha

Treballar al bosc·· 2006/2007 34


Reconeixement social La Carmen sempre s’ha sentit reconeguda socialment. “Hi ha gent que troba bé que facis aquesta feina i te la reconeixen”. Però depenent de les feines que li toquen fer: “Has de fer més esforç físic que un home perquè se’t reconegui la teva feina”, de vegades, quan has d’agafar un arbre que pesa molt, no ho pot fer un de sol, sigui home o dona. Si el meu company és un home, jo m’hi he d’esforçar més i si veu que no pots, se li nota un somriure a la cara. No et fa cap cometari, però...”.

“NO ES TROBA GENT QUE VULGUI FER AQUESTA FEINA, DIUEN QUE ÉS MASSA DURA”

La meva experiència ...

El futur El futur en aquesta feina el veu malament: “ Veig malament poder trobar algú que la vulgui fer. Quan estava treballant a l’Ajuntament de Clariana van venir dues persones i van durar una hora, deien que era un treball molt dur i que havien de fer molt d’esforç físic”. La Carmen diu que: ”No trobes gent que la vulgui fer i menys gent que en sàpigui”. Alguna vegada ha buscat feina en empreses privades però creu que els costa més contractar dones.

«La meva experiència al bosc ha estat molt positiva. A les dones que els interessi fer aquesta feina, primer els diria que ho provessin, a

Quan em recuperi d’una

veure si els agrada. No crec que sigui un tipus

lesió en una vèrtebra vull

de feina que puguis fer si realment no

buscar feina en algun

t’agrada.

ajuntament més gran, on la

Ara bé, jo aconsellaria aquesta feina a altres

feina pugui ser segura,

dones. Encara que sigui de bastant esforç físic a mi realment m’agrada!».

canviar cada sis mesos també cansa”

Treballar al bosc·· 2006/2007 35


Mercè Colomina Gilabert, Enginyera Tècnica Forestal i empresària

«Els treballs de Gestió Forestal estan molt desvaloritzats, tant a nivell social com econòmic» LA MERCÈ COLOMINA GILABERT ÉS ENGINYERA TÈCNICA FORESTAL I EMPRESÀRIA. TÉ 36 ANYS I EN FA TRES QUE VA CREAR, JUNTAMENT AMB DUES PERSONES, L’EMPRESA SOCARREL UBICADA A MONTELLÀ DEL CADÍ (LA CERDANYA): “DES DE PETITA TENIA CLAR QUE VOLIA VIURE A LA MUNTANYA”

La feina

feina

feina

feina

feina

L’any 2004 va crear, juntament amb la Roser Bombardó i la Mònica Vergés, l’empresa Socarrel. La Mercè és autònoma. L’empresa Socarrel és un gabinet tècnic i de treballs forestals. Els seus serveis s’emmarquen en quatre eixos: ► gestió de les forests públiques i privades. ► educació ambiental. ► gestió i promoció de l’ús públic en espais naturals. ► edició de cartografia.

“ Els aspectes més positius és que estic fent la feina que m’agrada fer, que m’ho passo bé treballant i que m’avinc molt bé amb les meves companyes de feina”

Treballar al bosc·· 2006/2007 37

feina

feina


L’empresa La feina de la Mercè és bastant variada: “Fem diferents feines de consultoria i execució relacionades amb el medi natural”. La seva feina va des de fer projectes on normalment hi ha una fase de presa de dades sobre el terreny i una d’oficina, fins a feines d’execució com per exemple: neteja de camins, col·locació de senyalització vertical, aclarides, senyalaments d’aprofitaments forestals, etc. Un dia qualsevol de treball varia molt depenent de la feina que li toca fer: “Un dia de bosc podria ser esporgar arbres de futur, o desbrossar camins, o anar a determinar masses per fer una ordenació, o recórrer la muntanya per fer una anàlisi del paisatge, per exemple”. La durada de les jornades varia en funció de la feina, fonamentalment. En el cas de les aclarides estan unes set o vuit hores perquè és molt cansat, però també fan altres feines. De vegades es passen fins a onze hores al bosc. A l’oficina, la feina és d’ordinador bàsicament.

La Mercè de petita tenia clar que volia viure a la muntanya: “El fet que la meva família tingués una granja de vaques lleteres a la Cerdanya on ens passàvem bona part de les vacances i caps de setmana hi va tenir molt a veure. Per això vaig decidir estudiar enginyeria tècnica forestal”. Laboralment, sempre ha preferit fer feines que li permetessin estar a l’aire lliure: “M’agrada aprendre a partir de l’observació directa del medi i fer feines pràctiques on pugui veure un resultat”.

Les tasques de gestió d’empresa les realitzen conjuntament les tres sòcies, de tant en tant es reuneixen amb la resta d’integrants de Red Nemoris, una xarxa d’empreses en l’àmbit estatal de la qual formen part i amb les quals col·laboren habitualment.

La Mercè comenta que els aspectes positius de la seva feina és que està fent la feina que li agrada, s’ho passa bé treballant i s’avé molt bé amb les seves companyes de feina.

“Laboralment sempre he preferit fer feines que em permetessin estar a l’aire lliure”

Els aspectes negatius es deriven de treballar en un sector, el de la gestió forestal, que està molt desvaloritzat, tant a nivell social com econòmic i en treballar bàsicament amb projectes que depenen de subvencions, el que implica tot sovint treballar amb terminis impossibles i cobrar molt temps després d’haver realitzat la feina.

Habitualment utilitzen eines específiques com relascopis, ordinadors de butxaca, GPS, forcípula electrònica, distànciometre, hipsòmetre, motoserres, desbrossadores, la parpalina, tràcters, tot i que puntualment en poden fer servir d’altres.

Treballar al bosc·· 2006/2007 38


Relacions laborals

La meva experiència ...

Les relacions amb les companyes de feina són molt bones: “Crec que és un dels aspectes bàsics que s’han de tenir en compte quan t’embarques a fer una empresa, tenir uns objectius i una manera d’enfocar el treball similar”.

«Un dels consells que donaria a qualsevol dona o home que vulgui fer aquesta feina és que li agradés molt el que fes, perquè és una feina

La Mercè no ha tingut dificultats pel fet de ser dona. “Els únics elements diferenciadors per aquest fet no han passat de ser actituds de sorpresa pel fet de fer una feina, en el cas del treball al bosc, que ha estat tradicionalment feta sempre per homes”.

dura i poc remunerada. Per tant és bàsic passar-s’ho bé treballant, il·lusionar-se pels projectes en què treballes i fer de la feina un procés d’aprenentatge continu. A nivell de reconeixement social ha estat una

Desconeix si cobren el mateix que altres persones que fan la mateixa feina: “És fàcil que cobrem menys que altres homes i dones que facin la mateixa feina perquè estem començant i invertint en l’empresa i hem tingut que fixar sous més aviat baixos per tirar endavant”.

gran alegria el fet d’haver rebut dos premis, un de la Diputació de Lleida l’any 2004 quan vàrem crear l’empresa i un altre de la Fundació Internacional

de

la

Dona

Emprenedora

(FIDEM)».

Tenir uns objectius i una manera d’enfocar el treball similar és un dels aspectes bàsics que s’han de tenir en compte quan t’embarques a fer una empresa

Vida personal i laboral

“Un dels consells que donaria a

La conciliació de la vida laboral i familiar és un dels aspectes més fràgils: “És difícil de comptabilitzar perquè es requereix una dedicació molt forta i hi ha temporades en què s’han de treballar moltes hores. En la meva situació és més senzill que en altres casos perquè no tinc fills”.

qualsevol persona que vulgui fer aquesta feina és que li agradi molt el que fa perquè és una feina dura i poc remunerada”

El futur La Mercè no fa mai plans a llarg termini i mitjà termini: “Més que fer-me plans concrets, em plantejo contínuament maneres de millorar els aspectes que crec que porto o portem pitjor”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 39


Sílvia Cornet Rúbies, Agent Rural

«Encara hi ha gent que no entén que una dona pugui realitzar determinades feines»

LA SÍLVIA CORNET RÚBIES TÉ 36 ANYS I EN FA SIS QUE FORMA PART DEL COS D’AGENTS RURALS: “SEMPRE HE DIT QUE LA MEVA FEINA ÉS VOCACIONAL, DE PETITA M’AGRADAVA ANAR PER LES SERRES, EN SORTIR DE L’ESCOLA AGAFAVA EL BERENAR I ELS PRISMÀTICS DE VINT DUROS I ME N’ANAVA A OBSERVAR FAUNA”

La feina

feina

feina

feina

feina

La Sílvia fa sis anys que és Agent Rural i està destinada a la comarca de La Noguera. La feina que té encomanada el Cos d’Agents Rurals és la guarderia integral del medi natural. La feina que fa la Sílvia és molt variada, realitza funcions de policia i guàrdia dels béns forestals, cinegètics i piscícoles, de vies pecuàries i d’espais naturals protegits i les tasques de col·laboració en les funcions específiques d’aquest àmbit. Des de fa uns anys s’ha especialitzat en tasques relacionades amb l’activitat cinegètica, sobretot en la prevenció del furtivisme: “Treballo en la detecció de casos d’utilització de verí, paranys i d’altres arts i/o mètodes de caça il·legal”.

“En aquesta feina tens moltes satisfaccions però també moltes males estones, unes i altres van molt lligades”

Treballar al bosc·· 2006/2007 41

feina

feina


La feina No utilitzen eines molt específiques: “Únicament i en determinats serveis hem d’utilitzar l’arma reglamentària, en general no utilitzem cap maquinària ni eina específica”.

Finalitzats els estudis es va posar a treballar a l’espera que sortissin les oposicions per entrar al Cos d’Agents Rurals. Treballar com a Agent Rural no va ser casualitat: “Tenia molt clar a què em volia dedicar i amb molt esforç i dedicació ho vaig aconseguir. De petita m’agradava anar per les serres, em coneixia tots els caus de guineu i nius de rapinyaire del terme; en sortir de l’escola agafava el berenar i els prismàtics de vint duros i me n’anava a observar fauna, m’atreia principalment la guineu, això em va suposar rebre un perdigó a l’orella en intentar que els nois grans del poble no li disparessin un tret a una. Ara puc dedicar-me de ple a això, és la meva feina”.

“M’enfonso quan trobo animals als quals han mort cruelment i sense cap mirament amb verí, amb paranys, amb llaços, a cops... Per contra quan pots enxampar al culpable et sents millor, tot i que les imatges no te les pots treure del

La Sílvia sempre diu que la seva feina és vocacional.

cap en molt de temps”

En aquesta feina tens moltes satisfaccions però també moltes males estones, unes i altres van molt lligades: “M’enfonso quan trobo animals als quals han mort cruelment i sense cap mirament amb verí, amb paranys, amb llaços, a cops... Per contra quan pots enxampar al culpable et sents millor, tot i que les imatges no te les pots treure del cap en molt de temps. En general si estimes la teva feina i hi poses el màxim de la teva part penso que t’has de sentir bé”.

“En general si estimes la teva feina i hi poses el màxim de la teva part penso que t’has de sentir bé” En el seu cas i a causa de la seva feina concreta s’aixeca la majoria de dies de l’any i durant els períodes de més risc a les cinc o les sis del matí per anar a vigilar i/o inspeccionar determinats llocs on s’estan duent a terme activitats cinegètiques il·legals i/o no autoritzades: “Durant molts mesos treballes pràcticament tots els caps de setmana”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 42


Relacions laborals

Vida personal i laboral

Les relacions amb els companys de feina en general són bones: “Penso que, com a totes les feines sempre t’avens més amb unes persones que amb unes altres, en el meu grup de treball més que companys de feina som amics”.

La Sílvia no té cap problema per compaginar la vida personal amb la laboral: “No tinc a ningú que depengui de mi, per tant no tinc cap problema en aquest sentit”.

La Sílvia no ha tingut cap dificultat pel fet de ser dona però a vegades s’ha trobat amb algun comportament masclista: “Encara hi ha gent que no entén que una dona pugui realitzar determinades feines, he tingut casos de caçadors que creien que no advertiria determinades infraccions pel fet de ser una dona o que en parlar-los no et miren a la cara i es dirigeixen al company. Són coses que no em preocupen el més mínim”.

El futur La Sílvia veu que en el futur seguirà treballant al Cos d’Agents Rurals.

La Sílvia cobra el mateix que un home que fa la mateixa feina. “La majoria de gent veu els

Comenta que en aquesta feina no hi ha reconeixements dels superiors: “Tens estipulades les teves tasques i és el que has de fer, i així amb els meus caps més immediats, amb els qui treballo més, sí que em donen l’empenta que a vegades necessito per poder continuar amb les mateixes ganes en aquells moments en què les coses no surten com esperaves”.

bombers com els bons, i els agents rurals i els mossos d’esquadra som els que denunciem, per tant som els dolents”

“El reconeixement social cada cop ens el trobem més, però costa i no tothom et veu com el bo de la pel·lícula, dintre de determinats sectors hi ha qui creu que fas una bona feina però n’hi ha d’altres que creuen que només fas que molestar, el fet que tinguis una butlleta de denúncia fa que no estiguis ben vist. La majoria de gent veu els bombers com els bons, i els agents rurals i els mossos d’esquadra som els que denunciem, per tant som els dolents”.

La meva experiència ... «Un dels consells que donaria a les dones que vulguin fer aquesta feina és que mirin sempre endavant, dins el Cos d’Agents Rurals som més de vint dones i fem la mateixa feina que els homes, no hi ha cap problema per desenvolupar

Els caps amb els que treballo més em do-

les tasques pròpies del Cos».

nen l’empenta que a vegades necessito per poder continuar amb les mateixes ganes en aquells moments en què les coses no surten com esperaves

Treballar al bosc·· 2006/2007 43


Lurdes Duocastella Figuera, Propietària Forestal

«S’ha d’aconseguir, com sigui, que l’explotació forestal d’un bosc torni a ser rendible o sinó el bosc desapareixerà» LA LURDES DUOCASTELLA FIGUERA ÉS ENGINYERA AGRÒNOMA I COPROPIETÀRIA DE DUES FINQUES FORESTALS: “MOLT DEL QUÈ SÉ ÉS PER L’EXPERIÈNCIA DE VIURE A PROP DEL MÓN DEL BOSC. VAIG NÉIXER EN UNA FINCA EMINENTMENT FORESTAL”

La propietat

propietat

propietat

La Lurdes viu entre Manresa i Castelltallat. És copropietària de dues finques forestals ubicades a Sant Salvador de Guardiola (El Bages). En total tenen unes vuitanta-vuit hectàrees, dividides en dues: la de Ca la Jepa de 43 ha. i la de la Masia del Raouric de 45 ha.

propietat

propietat

tal i sóc d’una finca eminentment forestal”. “El més important de ser propietària és prendre decisions del què fas i del què deixes de fer”.

El bosc que hi ha a les finques va patir l’incendi de l’any 1980. És jove, fruit d’una regeneració natural post-incendi. Els arbres són joves, i majoritàriament hi ha pi blanc, algunes alzines i molt arboç. Gairebé tot és bosc, la terra és prima, amb un creixement de la vegetació baix i amb un fort efecte de la secada: “Quan hi ha una secada els arbres pateixen molt, sobretot perquè hi ha poca terra”. L’any 1998, la Lurdes juntament amb el seu marit, els seus pares i les seves germanes amb els seus marits van comprar les dues finques a dos propietaris. Ells són els vuit propietaris, a parts iguals, d’aquestes finques. “Molt del què sé és per l’experiència de viure a prop del món del bosc. Vaig néixer a una finca eminentment forestal i el meu cor el tinc, sobretot allà”. Afegeix que: “Jo no hi tinc el cor en aquest bosc, no en som heretes”. “El què he après ho sé des que vaig néixer perquè vaig néixer en una finca eminentment fores-

Viure al bosc·· 2006/2007 45

“Ser propietària t’obliga més a cuidar una cosa, a ser una mica una mare d’una cosa. Si el bosc et dóna alguna cosa, el que sigui, et sents més agraïda”


La gestió del bosc

“ ELS

MEUS PARES HAN HERETAT ELS CONEIXEMENTS HISTÒRICS DE LA GESTIÓ DEL BOSC”

Les accions que han dut a terme des de l’any 98 han estat, entre d’altres, augmentar la densitat de camins: “La densitat era molt baixa”. Han realitzat dos Plans de Gestió i Millora Forestal, un per a cada finca i també han programat treballs perquè el bosc arribi a adult. Quan, amb la família, van al bosc decideixen què hi faran per tal què el bosc arribi a madur: “Hi anem poc a passejar, a buscar bolets o a caçar, però ens agrada cuidar-lo i tenir-lo el més ben gestionat possible. De fet jo vaig molt més al bosc dels meus pares, sóc filla d’allà”. Formen part de l’ADF de Sant Salvador de Guardiola, i aquesta ADF forma part de la Federació d’ADF’s del Bages. També són membres del Centre de la Propietat Forestal, ja que quan van fer els Plans de gestió forestal era obligatori ser-ne membre.

ell va decidir augmentar la xarxa de camins, retocar alguns camps i fer una rompuda”.

Acostumen a vetllar per les indispensables subvencions per gestionar correctament un bosc: “En vam demanar per fer camins i per realitzar els Plans de Gestió i Millora Forestal, i ara estem a l’espera que ens arribi la resolució de l’ajuda que hem demanat per fer la millora d’una part d’aquestes finques perquè el bosc pugui arribar a adult, abans no es cremi”. A unes trenta hectàrees volen fer una aclarida de plansoneda, una esporga, una estessada de matoll, i una retirada de restes dels costats dels camins principals. També esperen el suport per repassar els camins més malmesos.

El dia a dia del bosc Coneixen bé els termenals de la finca però els hi falten algunes fites per tenir-la ben termenejada: “Ens agradaria acabar de termenejar les finques amb Cal Montgròs i amb la Casanova, hem de dedicar-hi temps i posar-nos d’acord amb els propietaris veïns. El temps esborra la memòria i les fites es fan malbé o es tapen amb els anys”.

De la gestió de la finca tots els propietaris en parlen a casa: “Sempre ens plantegem la pregunta: ho deixem estar o hi fem alguna cosa més?, hi ha la possibilitat de no fer-hi res i quedar-te quiet, però sempre hem pensat que és millor fer que no fer, per això sempre anem prenent decisions, per exemple, quan va ser possible assegurar el bosc ho vam fer, abans no era possible. Nosaltres creiem que el bosc es mereix el temps per a dedicar-s’hi”.

No han pensat mai en vendre la finca, però sí en ampliar-la si. Un dels principals objectius de la finca és treure rendibilitat econòmica de l’explotació forestal: “Per aconseguir això una de les coses que cal fer és preparar-les perquè no es cremin una altra vegada. Ja sabem que no només depèn de les nostres finques, sinó també de les finques del voltant i de les de més enllà. Som conscients que si no s’aconsegueix que els boscos siguin rendibles econòmicament, és molt més fàcil que hi hagi propagació d’incendis perquè augmenta la quantitat de massa combustible”.

Principalment són els pares qui els ajuden a gestionar la finca: “Tinc els pares grans i han heretat els coneixements històrics de la gestió del bosc, qui porta la iniciativa és el pare, que té 77 anys,

“Nosaltres aprenem a gestionar la finca a través dels pares” 46


La Lurdes pensa que d’aquí a vint-i-cinc anys pot passar dues coses. La primera que el bosc es torni a cremar i per tant que la regeneració gairebé no existeixi: “Molts d’aquests arbres encara no tenen pinyes a punt de tornar a fer llavors que siguin aptes per germinar i tirar endavant. A més, la capa de sòl fèrtil haurà disminuït més. Una segona cremada en aquesta massa forestal que ens trobem ara, pot passar directament a matollar”. L’altra cosa que pot passar és que les activitats relacionades amb el món forestal hagin tornat a agafar embranzida: “I els arbres que haguem pogut deixar amb els treballs de millora, d’aquí 25 anys, ja siguin el doble d’alts i el doble de gruixuts i que haguem aconseguit fer-hi pasturar: cavalls, ovelles,...”.

Futur Voldrien portar l’aigua fins a la part alta de les finques: “Fa un any i mig que hem fet pujar l’aigua fins a uns dos-cents metres d’aquestes finques, la voldríem acabar de fer arribar fins a algun lloc on poguéssim tenir un punt d’aigua que ens ajudés en cas de què arribi algun foc”.

Comenta que: “S’ha d’aconseguir, com sigui, que l’explotació forestal d’un bosc torni a ser rendible o sinó el bosc desapareixerà; les segones i terceres cremades de qualsevol massa forestal són nefastes”. Creu que el bosc es pot tornar a recuperar: “Creant nous mercats de la fusta i aconseguint que la carn que provingui d’animals que pasturin als boscos es valori més i es vengui a un preu més alt, però pot ser que tot plegat sigui difícil d’aconseguir”.

També voldrien augmentar les zones de rompuda, perquè poguessin tenir un conreu que fos verd a l’estiu, com a tallafoc, i actuar a tota la massa forestal per aclarir els arbres i esporgarlos per deixar-los en unes mides determinades i així poder créixer més. “Ens agradaria sobretot tenir-hi bestiar, sempre i a tot el bosc, ho tenim claríssim”.

Dificultats

Ara tenen previst fer tres rompudes molt petites que creuen necessàries al costat dels camins principals: “Amb l’objectiu gairebé diria únic d’ajudar a l’extinció d’incendis”.

Ella, personalment, no ha tingut cap dificultat pel fet de ser dona. La Lurdes creu que potser una de les coses dolentes de ser propietària seria: ”Que vulguis fer alguna cosa en allò que aprecies, el bosc, i que al final per limitacions d’una administració excessivament intervencionista no ho puguis fer, en el sentir de les frustracions que et pot generar, però això també et pot passar amb altres coses”.

Comenta que s’haurien de tornar a fer camps petits conreables, que es van deixar perdre per ser improductius: “S’hauria de trencar la massa forestal perquè s’han fet masses forestals massa continuades”. La Lurdes creu que hi hauria d’haver vinya: “A part de ser una cosa productiva és un gran tallafocs”. Comenta que es podria plantar cànem, gira-sols o alguna altra cosa que ara no tenen: “S’haurien de tallar aquestes grans masses forestals tan extenses. En cas de foc, fan difícil la seva extinció”.

“S’HAURIA D’ACONSEGUIR QUE ELS PREUS DELS PRODUCTES QUE SORTISSIN DELS BOSCOS FOSSIN MÉS ALTS”

47


Creu que potser hi haurà gent disposada a portar ramats als boscos perquè sigui rendible econòmicament una altra vegada, o que la fusta torni a tenir expectatives econòmiques i que en general el bosc sigui rendible: “A la gent que treballi al bosc se’ls hi pugui pagar millor, per l’esforç que requereix treballar al bosc. 25 anys són molts anys i pot ser que la baixada que fa temps que arrossega el bosc s’hagi acabat, i que els boscos facin goig una altra vegada”.

“ELS PROPIETARIS QUE TENEN ELS BOSCOS ADULTS NO ELS TENEN ADULTS I MACOS PER ELLS MATEIXOS, SINÓ QUE ELS SEUS PARES, AVIS, BESAVIS, VAN CUIDAR AQUELL BOSC D’UNA MANERA DETERMINADA PER ARRIBAR A TENIR AQUELLA MASSA ADULTA.”

Ella pensa que a l’hora de planificar accions s’ha de saber quines espècies són les millors a la zona, si s’ha de canviar d’espècie, quina d’aquestes s’hi adaptarà millor,... “S’ha de conduir un bosc però no se l’ha de forçar a fer canvis massa bruscs. Ara bé, si aquest bosc es cremés de nou, i sabent que hi ha peus aïllats de roures, ens hauríem de plantejar la possibilitat de repoblar-lo amb roures. Sabem que els roures aguanten molt més el foc. Crec que s’hauria de repoblar amb aquesta espècie i no amb una altra que no estigués prou adaptada. Crec que s’hauria d’anar per espècies menys piròfites tot i que puguin tenir creixements lentíssims”.

S’ha d’anar molt en compte amb les decisions que es prenen des de les Administracions a l’hora de planificar el territori. Creu que perquè un bosc sigui rendible no s’ha de fer a través de subvencions per treball fet, ja que es depèn sempre directament de l’administració i llavors passa a ser un treballador de l’administració. S’hauria d’aconseguir que els preus dels productes que sortissin dels boscos fossin més alts: “Per exemple, amb el tema de les energies renovables, s’ha d’aconseguir que les tarifes que es paguen per l’energia elèctrica produïda amb biomassa forestal siguin més altes que les actuals. Així afavoriríem que es treballés més el bosc i es reduís la propagació dels incendis, però no vol dir que les pagui l’administració, sinó que les paguin els consumidors finals: No seria una subvenció sinó que el consumidor paga per una cosa que tu tens”.

Comenta que si des de les administracions s’aprovés un Pla d’Ordenació que contemplés que tota aquesta zona ha de ser una gran massa forestal i que s’ha de protegir, probablement els prohibirien fer-hi rompudes. “Això és una concepció urbana, no és una cosa real, no pot ser bo de cap manera, tancar les portes a que justament no es puguin fer algunes rompudes, segur que no pot estar bé, la gent dirà que els camps s’han perdut”.

La Lurdes diu a les futures propietàries que han de pensar que el bosc és una cosa que va a llarg termini, que no facin cap actuació per una immediatesa: “Has de tenir una certa mentalitat”. “De fet els propietaris que tenen els boscos adults no els tenen adults i macos per ells mateixos, sinó que els seus pares, avis, besavis, van cuidar aquell bosc d’una manera determinada per arribar a tenir aquella massa adulta. La societat ha de saber que darrera d’un bosc adult hi ha generacions de feina, de coneixements, de sentiments. Normalment no és fruit de la casualitat. És un tipus de pensament que has de tenir en el moment que passes a ser propietària”.

I a l’hora, si no tinguéssim boscos en sortiríem tots perjudicats: “Si no hi hagués bosc no es generaria tanta humitat, pujaria més la temperatura dels voltants i s’escolaria més l’aigua de la pluja perquè la terra no la retindria tant”.

“A l’hora

de planificar un bosc se l’ha de conduir però no se l’ha de forçar a fer canvis massa bruscs”

48


Rosa Estrada Santaeulària, Arrendatària Forestal

«M’agrada tant el bosc que quan hi sóc no me’n recordo de res i no tinc mal enlloc» LA ROSA ESTRADA SANTAEULÀRIA ÉS MESTRESSA DE CASA I TÉ LA FINCA ARRENDADA DES DE L’ANY 1981: “DE LA MANERA QUE VA EL MÓN LA FINCA D’AQUÍ A 25 ANYS ESTARÀ PITJOR”

La finca

finca

finca

finca

finca

finca

La Rosa és arrendatària d’una gran finca forestal des de l’any 1981: “Tenim la finca arrendada fins l’any 2009”. El seu fill treballava amb el propietari de la finca i ells van anar a treballar com a masovers i llavors la van arrendar. La finca està ubicada al terme municipal de Riner, al Solsonès. Des que és arrendatària li ha canviat la idea del bosc: “ Valoro molt més el bosc, me l’estimo molt més, abans no li donava tanta importància, ara per a mi té més valor. Quan sóc al bosc no me’n recordo de res, no em fa mal res”. El moment més trist que recorda des que es arrendatària és quan hi va haver l’incendi l’any 1998. “Els dies de l’incendi van ser molt tristos”

Viure al bosc·· 2006/2007 49


La gestió del bosc La Rosa i el seu marit van sovint al bosc: a passejar, a mirar les vaques, a buscar bolets: “De fet nosaltres no hem tallat mai cap d’arbre”. Va aprendre a gestionar el bosc perquè sempre han viscut en cases de pagès. Abans el seu marit l’ajudava a gestionar la finca, ara com que està jubilat, l’ajuda el seu fill. Pertanyen a l’Associació de Defensa Forestal. Els veïns realitzen més o menys les mateixes activitats que ells. La Rosa coneix bé els termes de la finca. Volen anar seguint amb el mateix que fan ara: “Anar plantant cereals i fer pasturar vaques”. No han pensat mai en marxar de la finca: “Quan se’ns acabarà el contracte arrendatari ja en parlarem”.

Dificultats Ella no ha tingut cap dificultat pel fet de ser dona: “De fet sempre ho ha portat el meu marit i quan es va jubilar ho va portar el meu fill, qui és qui ho porta actualment”.

Una de les coses bones que té la finca és que disposa de molta aigua, pels incendis del 98 va ser fonamental que els helicòpters poguessin carregar aigua: “Hi ha una bassa que està dissenyada per poder subministrar els helicòpters”.

Futur La Rosa comenta: “que de la manera que està el món, d’aquí vint-i-cinc anys la finca estarà pitjor, pel meu semblar”.

A una futura arrendatària li diria: “que tirés sempre endavant que treballant es va menjant”.

“ UNA

DE LES COSES BONES QUE TÉ LA FINCA ÉS QUE HI HA TANTA AIGUA COM ES VULGUI”

50


Dolors Feixas Xixons, Propietària Forestal

«Hi haurien d’haver ajudes perquè la gent no marxés de pagès i així cuidarien les finques forestals» LA DOLORS FEIXAS XIXONS ÉS MESTRESSA DE CASA I PROPIETÀRIA FORESTAL. VA HERETAR LA FINCA DE LA SEVA MARE: “PER GESTIONAR LA FINCA HEM ANAT SEGUINT SEMPRE EL QUE FEIEN ELS PARES”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Dolors és propietària d’una finca forestal d’unes cinc-centes hectàrees aproximadament que va heretar de la seva mare al ser ella la pubilla. Des que és propietària no li ha canviat la idea que tenia del bosc. Un dels moments més importants i intensos que ha viscut com a propietària forestal, va ser durant l’incendi del 98: “Va anar just que no es cremés, va arribar fins al riu, el van parar perquè era de nit, sinó hagués pujat cap amunt”. Creu que un dels avantatges de ser propietària és la tranquil·litat que hi ha a pagès: “Ets lliure i no tens ningú que et controli”.

“Va anar just que el bosc no es cremés, va arribar fins al riu, el van parar perquè era de nit, sinó hagués pujat cap amunt”

Viure al bosc·· 2006/2007 51


La gestió del bosc

“ LA

VIDA AL POLBE ÉS MOLT DIFERENT, HO TENS TOT MÉS A L’ABAST, A PAGÈS MALAMENT”

Algunes activitats que hi duen a terme són la tallada de pins. Una de les coses que els agradaria fer és la neteja: “Abans com que hi teníem ramat ajudava a mantenir el bosc net”. Abans s’hi anava més al bosc, ara no tant: “Ara quan hi vaig m’hi passejo”. Pertanyen a l’ADF, Associació de Defensa Forestal del Solsonès i algun cop han demanat ajudes per fer el Pla Tècnic de Gestió Forestal. La gestió de la finca sempre l’ha fet la família, abans el seu pare, després el seu marit i actualment la gestiona el seu fill: “Per gestionar el bosc hem anat seguint sempre el que feien els pares”.

Dificultats La Dolors no ha tingut dificultats pel fet de ser dona. Un dels desavantatges de viure a pagès és la falta de comunicacions: “Als pobles és molt diferent, ho tens tot més a l’abast, a pagès malament”.

Futur No veu el futur del bosc amb gaire optimisme. Creu que la finca estarà pitjor: “Si continuem com fins ara malament rai...”. Demanaria que hi hagués ajudes a pagès perquè la gent no marxés: “Ho volen tot bonic i arreglat però per altra banda no fan res perquè la gent s’hi quedi i s’hi trobi bé”. La Dolors aconsellaria estimar molt i respectar la finca per ser una bona propietària.

“Ho volen tot bonic i arreglat i per altra banda no fan res perquè la gent s’hi quedi i s’hi trobi bé”

52


Lurdes Feixas Xixons, Propietària Forestal

«Ja que, actualment, donen tanta importància tenir les coses bé, els demanaria que ens ajudessin a mantenir la massa forestal que tenim, sinó es deixarà per falta de medis i tot quedarà ple d’esbarzers» LA LURDES FEIXAS XIXONS ÉS EMPRESÀRIA AGRÍCOLA I PROPIETÀRIA FORESTAL D’UNA FINCA QUE VA HERETAR DEL SEU PARE. EL PITJOR QUE RECORDA DES QUE ÉS PROPIETÀRIA ÉS L’INCENDI DEL 98.

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Lurdes és propietària forestal d’una finca d’una extensió de dues-centes cinquanta hectàrees, ubicada prop de Freixenet, al municipi de Riner (Solsonès). A la finca hi ha principalment pi, alzina i roure: “Abans dels incendis del 98 era un bosc molt bonic i productiu”. La seva mare era pubilla i el seu pare era hereu, per tant es van ajuntar dos patrimonis: “La meva germana gran, és la pubilla i es va quedar la casa pairal i les propietats de la mare, i jo vaig heretar les finques del meu pare”. Sempre havia estimat el bosc: “Des de petita ja havia viscut en contacte amb el bosc, hem potenciat sempre molt la natura, a mi m’ha agradat sempre”.

“Des de petita he viscut en contacte amb el bosc, m’ha agradat sempre la natura”

Viure al bosc·· 2006/2007 53


La gestió del bosc Abans en el bosc anaven a fer llenya, a netejarlo perquè hi hagués més vegetació, a pasturar el ramat d’ovelles, actualment, a causa dels costos que hi ha, el bosc està una mica més abandonat: “Després dels incendis es va fer la neteja i no se n’ha fet cap més”. De la gestió del bosc sempre en parlen a casa de com s’ha de fer: “Al bosc no vas pas cada dia, fas una tallada un cop cada dos, tres, quatre anys, depèn”. Actualment el seu marit l’ajuda a gestionar el bosc, ell marca els arbres: “Abans ho feia el meu pare”. Després dels incendis del 98 els van donar una subvenció per tal de fer els treballs de neteja. Li costa conèixer els termes de la finca: “Les fites són rocs i com que miren cap aquí o cap allà, em costa orientar-me”. Són socis del Consorci Forestal de Catalunya.

Dificultats

La Lurdes s’estima molt la seva finca, i no la vol vendre encara que no sigui rentable: “El simple fet de ser teva és una satisfacció personal, l’hem de cuidar i esperar que no torni a passar res”.

La Lurdes comenta que pel fet de ser dona no ha tingut mai “cap dificultat”, de fet “de la gestió del bosc sempre se’n parlava a casa però sempre els treballs els realitzaven els homes”. El pitjor que recorda des que és propietària és l’incendi del 98: “M’ha marcat molt el foc del 98, va ser una desgràcia”.

Li hagués agradat potenciar la fusta d’uns cirerers silvestres que ocupen una mitja hectàrea: “La fusta de cirerer és més viable que la de pi”. Voldria que el bosc tingués més rendibilitat, és un dels principals problemes que hi veu”.

Una de les coses bones de ser propietària és l’herència, el sol fet de ser propietària: “He tingut sort que m’hagin pogut deixar la propietat. No és una cosa personal sinó que ho has heretat”.

“ HE

TINGUT SORT QUE M’HAGIN POGUT DEIXAR LA PROPIETAT. NO ÉS UNA COSA PERSONAL SINÓ QUE HO HAS HERETAT “

“M’ha marcat molt el foc del 98, va ser una desgràcia”

54


Futur D’aquí a vint-i-cinc anys no veu la finca deteriorada però tampoc amb una vitalitat com tenia fa vint-i-cinc o trenta anys endarrere: “El bosc no té massa sortida, al no valdre gaire la fusta, ni tenir rendibilitat, ningú posarà treball perquè el bosc sigui bonic i rentable, ho veig amb poc futur”.

“El

bosc no té massa sortida, al no valdre gaire la fusta, ni tenir rendibilitat, ningú posarà treball perquè el bosc sigui bonic i rentable, ho veig amb poc futur”.

Els seus objectius són anar-ho conservant, sense tenir masses perspectives de què pugui ser rentable: “Perquè fos rentable haurien de passar molts anys”.

Ella demanaria que hi haguessin més ajudes per tal de mantenir la massa forestal que tenen: “Ja que donen tanta importància a tenir els boscos bé, almenys que hi hagi més ajudes per tal de deixar els boscos arreglats. El Solsonès és una zona molt maca en boscos”.

A altres propietàries o futures propietàries els diria que anessin mantenint el bosc i si ho necessitessin en fessin ús.

“DEGUT ALS COSTOS QUE HI HA, ACTUALMENT, EL BOSC ESTÀ UNA MICA MÉS ABANDONAT, SOBRETOT DESPRÉS DELS INCENDIS DEL 98”

55


Francesca Pla Vilamosa, Propietària Forestal

«Encara que sigui la mestressa, s’ha de demanar permís per fer qualsevol cosa, i et diuen això no ho pots fer ni allò tampoc, abans això no era així» LA FRANCESCA PLA VILAMOSA ÉS EMPRESÀRIA AGRÍCOLA I PROPIETÀRIA FORESTAL: “SEMPRE DES DE PETITA, DES QUE ME’N RECORDO, JA VAIG PUJAR AMB LA IDEA QUE HAVIA DE CUIDAR-ME DEL BOSC I GESTIONAR-LO”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Francesca és propietària forestal al terme municipal d’Olius, al Solsonès. La finca té una extensió de dues-centes vint hectàrees de les quals 172 ha. són forestals i 48 ha. són de conreu: “Per tant és quasi tot bosc”. La zona forestal està embrossada i està constituïda principalment per pins, pinassa, pi rajolet, alguns roures i poques alzines. Hi ha llocs on hi ha molts boixos. Els pins són bastants alts i rectes: “Quan es tallen surten molts pals”. A la finca hi ha punts d’aigua, una font important és la font de Sant Ferran. Sóc la pubilla, la gran de dues germanes i vaig heretar la finca del meu pare. Des que és propietària no li ha canviat la idea que té del bosc: “Des de petita ja anava aprenent com gestionar el bosc, vaig pujar amb la idea que havia de cuidar-me del bosc i gestionar-lo”.

“Sempre li ha semblat que ser una dona i poder fer de mestressa és una igualtat de la dona, que el que feia un home també ho podia fer una dona”

Viure al bosc·· 2006/2007 57


La gestió del bosc A la Francesca li encanta anar al bosc, a passejar, a mirar bolets: “Em relaxa molt passejar dins el bosc, pujo i baixo marges”.

“ PER

FER EL QUE FÈIEM ABANS AMB UNA TALLADA, ARA HAURÍEM DE TALLAR MIG BOSC”

Les activitats que hi duien a terme eren la tallada de pins, començaven pel cap damunt i cada any en tallaven un trosset. “Quan arribàvem al cap de vall de tot ja podies tornar a començar al cap damunt, perquè els arbres ja havien crescut. Ara de tant en tant en fem una, no és rentable. Per fer el que fèiem abans amb una tallada, ara hauríem de tallar mig bosc”. Quan han de tallar alguns arbres, algunes vegades els marca la Francesca. Ella es coneix, en general, els termes de la finca: “N’hi ha alguna que està tapada i potser em costaria, però em conec el bosc bastant bé”. Va aprendre a gestionar el bosc perquè el seu pare li va ensenyar, ja quan era petita se l’emportava quan anava a marcar i a cubicar pins: “Els mesuraven amb una cinta quan feien de llarg i llavors ho multiplicaven”. Els seus pares, ja de ben petita, la portaven a les finques perquè després ella les pogués gestionar.

Dificultats

El marit de la Francesca l’ajuda a gestionar la finca.

La Francesca comenta que quan anava a algunes trobades, xerrades, cursets,... ara fa quinze anys es trobava que era l’única dona. “Però jo no hi patia gens”.

Ella veu la finca com una cosa molt valuosa no, en sentit monetari sinó en el sentit sentimental: “Com un llegat que ha anat passant de generació en generació”.

Sempre li ha semblat que de ser una dona i poder fer de mestressa és una igualtat de la dona: “Que el que feia un home també ho podia fer una dona”.

La gestió del bosc

El seu objectiu és d’anar conservant la finca i poder-la millorar en el que es pugui: “Es podria millorar en molts sentits”.

“Ella veu la finca com una cosa molt valuosa, no en sentit monetari sinó en el sentit sentimental, com un llegat que ha anat passant de generació en generació”

58


Futur “Les

coses de pagès van a pitjor, la meva filla es veurà treballs a poder-la conservar, conservar-la mínimament bé”.

D’aquí a vint-i-cinc anys la Francesca veu la finca pitjor que ara: “Perquè les coses de pagès van a pitjor, que la meva filla es veurà treballs a poder-la conservar, conservar-la mínimament bé”. A la Francesca i al seu marit els agradaria netejar la finca, que hi hagués ramat per mantenir el bosc net. Ella veu que avui dia el govern va amb l’estil d’apropiar-se de les finques i que sigui l’Estat, i no els propietaris que sempre ho hem fet, els que gestionin el bosc: “A nosaltres no ens surt rentable però a l’Estat ja li’n sortirà. Vol convertir el bosc en un lloc d’esbarjo i distracció per a la gent de ciutat i els propietaris els fem nosa”.

La Francesca comenta que el sentiment per la finca és diferent si l’has comprat o heretat: “Algú que compra la finca li fa il·lusió perquè és una inversió, i a algú que li vingui de família hi té un lligam i és una cosa més sentimental, que li ve de sempre. Els seus pares ja s’ho han estimat i segurament hauran transmès aquesta estimació per la finca als seus fills”.

“SI HERETES UNA FINCA ÉS UNA COSA MÉS SENTIMENTAL, QUE ET VE DE SEMPRE. ELS PARES JA

Ella creu que està molt controlat: “Si que sóc la mestressa, però has de demanar permís per fer qualsevol cosa, i et diuen això no ho pots fer, allò tampoc. Abans això no era així, vindrà el dia que no podràs fer res en el teu propi bosc. El govern ho controlarà tot”.

S’HO HAN ESTIMAT I SEGURAMENT HAURAN TRANSMÈS AQUESTA ESTIMACIÓ PER LA FINCA ALS SEUS FILLS”

59


Tània Giró Bartra, Enginyera Tècnica Forestal i empresària

«El meu avi em va ensenyar a estimar el bosc, a observar-lo i a disfrutar-lo» LA TÀNIA GIRÓ BARTRA ÉS ENGINYERA TÈCNICA FORESTAL I EMPRESÀRIA. TÉ 38 ANYS I EN FA SIS QUE VA CREAR AMB UNA ALTRA COMPANYA L’EMPRESA D’ENGINYERIA FORESTAL: PUNT*FORESTAL* S.L. UBICADA A MANRESA I A MOIÀ. ES DEDICA A AQUESTA FEINA PER VOCACIÓ: “DES DE JOVENETA PENSAVA EN COM GESTIONAR EL TERRITORI, EL BOSC I EN PODER FER ALGUNA COSA PER A MILLORAR ELS BOSCOS I LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES QUE VIUEN EN RELACIÓ AMB AQUEST MEDI”

La feina

feina

feina

feina

feina

L’any 2001 va crear, juntament amb una altra companya, l’empresa d’enginyeria forestal: PUNT*FORESTAL* S.L. Les dues són sòcies i autònomes. L’empresa realitza treballs que es poden dividir en tres gran àrees: ► prevenció d’incendis en urbanitzacions situades en un entorn de bosc amb alt risc d’incendi. ► planificació dels tractaments i aprofitaments de finques forestals tant privades com públiques. ► feines diverses: valoracions, segregacions, informes tècnics, actualitzacions cadastrals, afitaments de finques...

“ Aquesta feina et permet la llibertat per pensar en una cosa que vols fer, proposar-la i fer-la”

Treballar al bosc·· 2006/2007 61

feina

feina


L’empresa La seva feina a l’empresa consisteix, d’una banda en la gestió i l’administració de l’empresa i d’una altra en la direcció i l’elaboració de projectes: “Ser enginyera forestal consisteix en estudiar els boscos, fer una anàlisi de la seva situació amb altres condicionants socioeconòmics i dissenyar una planificació d’actuacions a fer per a aconseguir uns objectius”. Els objectius poden venir donats per propietaris forestals, per ajuntaments i per les polítiques autonòmiques, estatals i europees. La vessant tècnica del treball li comporta fer reunions amb propietaris forestals i l’administració, fer visites sobre el terreny, analitzar la zona d’estudi mitjançant programes informàtics i presentar els resultats al client i a les administracions implicades.

La Tània es dedica a aquesta feina per vocació. Creu que hi va influir molt la seva infància durant la qual el bosc era una cosa molt propera: “El meu besavi era guardabosc i moltes històries que m’explicaven la meva iaia i la meva mare al poble tenien a veure amb ell i amb el bosc. A més, cada estiu em passava dos mesos amb els meus avis al poble i anava amb el meu avi cada dia al bosc”.

També es fa càrrec de la gestió de l’empresa que li requereix haver de controlar la comptabilitat, tenir al dia temes fiscals i laborals, i prendre decisions empresarials juntament amb la seva sòcia i amb la participació de tot l’equip.

Considera que la seva feina té dos avantatges fonamentals: “La llibertat per decidir coses com els àmbits de treball, formes de treballar, equip de treball,... i la flexibilitat d’horaris”.

“La feina ben feta és la millor publicitat i la millor forma de guanyar-te el respecte com a professional”

La Tània compagina la feina del despatx amb els treballs de camp i les reunions.

Un dels inconvenients que hi veu és l’alt grau de responsabilitat que li requereix que molt sovint li comporta moltes hores extres i molts nervis. A més també cal fer un esforç constant per buscar feina: “Avui tenim feina, però demà no ho sabem”.

Les eines específiques que utilitzen i que li comporten una dificultat són els programes informàtics, que s’actualitzen constantment i no funcionen del tot correctament.

Treballar al bosc·· 2006/2007 62


El futur Quan a l’empresa veu el futur millor que ara, tot i que ara els hi va molt bé, i està molt contenta, la Tània comenta que es pot millorar en moltes coses encara.

Relacions laborals Les relacions amb els companys de feina són bones i estan caracteritzades pel diàleg constant i el treball en equip.

Té molts plans a curt i a llarg termini. Està esperant dos fills en adopció: “Aquest fet em comportarà readaptar els meus horaris i a reorganitzar-nos amb la meva parella”. S’han plantejat anar a viure en alguna masia o un poble més petit que Moià. També li balla pel cap provar de fer altres feines que tinguin un resultat més immediat o directe, i que la facin estar en contacte més directe amb la natura com a guia de muntanya per itineraris forestals, transmetent els coneixements que té sobre la gestió dels boscos,...”.

No ha tingut mai cap problema ni cap comentari masclista amb cap de les persones que actualment formen l’equip de treball ni amb els companys d’antigues feines, però en canvi si que ha tingut problemes procedents de tècnics externs amb els quals ha hagut de tractar per feina: “Eren dos homes de mitjana edat que van tenir amb mi i amb la meva companya de feina una actitud despectiva i de superioritat fora de lloc”. Un altre client també va tenir una actitud violenta i de falta de respecte de forma reiterada: “Estic segura que si arribo a ser un home no hagués estat així”. Van decidir trencar la relació i van acordar que deixés de ser client.

“Els meus pares ens han educat, tant a mi com al meu germà, en la

A l’empresa, no distingim entre homes i dones per assignar-los un sou, si que diferenciem en funció de l’experiència professional de cadascú.

igualtat per la vida, això ha estat decisiu per a no sentir-me, a priori, diferent pel fet de ser dona”

La gent de casa meva mai ha tingut dubte de la meva capacitat per treballar en el món forestal, per estar al bosc i tractar amb per-

La meva experiència ...

sones d’aquest món. Fins i tot la meva iaia, que era d’una altra generació, en la qual les

«Un dels consells que donaria a les dones que

dones tenien altres funcions, acceptava i

vulguin fer aquesta feina és que siguin elles les

respectava la meva decisió.

que no tinguin prejudicis ni es sentin diferents

Vida personal i laboral

pel fet de ser dones. Que treballin bé, ja que la feina ben feta és la millor publicitat i la millor

La Tània pot compaginar bé la vida laboral i la familiar, ja que, igual que la resta de l’equip, té un horari a la seva mida: “Cadascú tria un horari, sempre que es facin les 40 hores setmanals”.

forma de guanyar el respecte com a professional; i que tinguin clar si els agrada la feina fora, al bosc, ja que hi has d’anar tant si fa sol com si

Comenta que quan compleix aquest horari la conciliació és fàcil: “Durant èpoques de molta feina puc arribar a treballar fins les nou del vespre o més, llavors la conciliació és molt difícil ja que el temps personal i d’oci desapareixen i les relacions familiars se’n ressenteixen”.

fa fred, és cansat físicament i és solitari. I això és important tant si ets home com si ets dona. Cal tenir molta paciència ja que les coses que

volem

fer

en

la

nostra

vida

s’aconsegueixen després d’un temps de dedi-

La seva parella treballa a casa i té uns horaris flexibles. Amb aquesta situació tots dos poden atendre les obligacions de la casa i tenir temps per a ells, tant com a parella com a personal. Estan molt il·lusionats esperant dos fills en adopció: “Esperem que quan vingui la canalla ho puguem seguir fent”.

cació, d’experiència personal. És important creure en les idees d’una mateixa. Hem de pensar que hi ha llocs en el món on portar a terme iniciatives és molt difícil o gairebé impossible, i si ets una dona encara més!».

Treballar al bosc·· 2006/2007 63


Carmen Moraleda Caballero, Treballadora Forestal

«Hi ha persones que no accepten que una dona tingui un càrrec superior a ells» NASCUDA A CARDONA, FA 44 ANYS. CARMEN MORALEDA CABALLERO VA COMENÇAR A TREBALLAR AL BOSC DESPRÈS DELS INCENDIS DEL 98 A LA CATALUNYA CENTRAL. VA COMENÇAR TREBALLANT COM A APILADORA I BEN AVIAT COM A ESPECIALISTA I ENCARREGADA DE LÍNIA: “LA FEINA ERA DURA, PERÒ A MI EM VA AGRADAR, PROVA D’AIXÒ ÉS QUE ENCARA SEGUEIXO EN AQUEST MÓN”

La feina

feina

feina

feina

feina

feina

feina

La Carme va començar a treballar al bosc per casualitat, després dels incendis del 1998: “Havia fet un curs de jardineria i em vaig apuntar als Plans d’Ocupació del Consell Comarcal del Solsonès”. A partir d’aquí la gent la va conèixer i li van anar sorgint ofertes de feina. Fa nou anys, que va entrar en contacte amb el món dels treballs forestals. En la seva feina utilitza habitualment desbrossadores, motoserres, tisores, tallagespes, etc. Tot i que reconeix que és una feina dura la Carmen creu que no és tant important la força com la resistència que exigeix. En aquest sentit l’ha ajudat que sempre ha fet exercici físic: “Si has de portar una desbrossadora vuit hores diàries a la llarga el cos ho nota”. El pitjor que recorda del treball de restauració després dels incendis és que era una feina molt bruta i els problemes propis de treballar amb equips de persones diverses.

Treballar al bosc·· 2006/2007 65

“Actualment faig més tasques de jardineria, el treball als boscos està molt abandonat”


La jardineria Actualment treballa, amb contracte fix, fent tasques de jardineria per a l’Ajuntament de Solsona: “Els treballs són molt específics, depèn de la feina que toqui en cada moment; si hem d’arreglar un jardí, comencen per la gespa i llavors netegem. El dia que toca podar, un membre de l’equip poda i l’altre recull les branques i les apila”. Altres tasques que fa són tallar brots de pollancres i altres espècies de vegetació de ribera, desbrossar i treure herba d’espais d’interès municipal.

“CAL BUSCAR SEMPRE LA PART POSITIVA. EL PRINCIPAL ÉS QUE T’AGRADI LA FEINA”

Amb aquesta feina té un bon horari amb les tardes lliures, fet que li permet conciliar la vida laboral i personal.

Relacions laborals

Creu que la feina si que està reconeguda socialment i personalment s’ha sentit recolzada: “Quan vaig deixar de treballar en una empresa em van ajudar a buscar una altra feina”.

No ha tingut massa problemes en les relacions laborals. En les tasques de restauració forestal es va trobar amb equips de treball diversos: “En els grups de treball hi havia persones que rendien i altres que no, a vegades havia de fer la feina d’alguns companys, però no ho vaig passar malament”.

La meva experiència «Les dones que volen fer aquesta feina els diria que han de tenir bona resistència i un bon estat

Quan va ascendir a cap de colla, la Carme reconeix que hi havia persones que no acceptaven que una dona estigués com a encarregada: “Alguns homes creuen que és una feina d’homes. Si estàs al mateix nivell que ells no tant, però si tens un càrrec superior al seu i els has de dirigir, pensen que no hi tens dret”.

físic; fer exercici físic t’ajuda a què la feina no sigui tan dura. És imprescindible que els agradi estar a l’aire lliure. Si no estàs d’acord amb aquestes dues condicions ja no cal que comencis. El principal

Tot i així, creu que no s’ha trobat amb moltes dificultats pel fet de ser dona, diu que ha tingut sort, que sempre han estat contents amb la seva feina.

en aquesta feina, i de fet en totes, és que t’agradi.

Si

gaudeixes

fent

la

feina

que

t’agrada no hi trobes dificultat. A tot se li ha de

Actualment treballa amb un company de feina, en Ramon. La relació és bona: “De vegades xoquem, però en general la relació és bona”.

buscar la part positiva!».

“Quan funciones tens més possibilitats de trobar feina” Treballar al bosc·· 2006/2007 66


Roser Mundet Juliol, Enginyera de Forests

«Em va influenciar molt el fet que quan jo tenia uns divuit anys vaig ajudar al meu pare a fer el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal» LA ROSER MUNDET JULIOL ÉS ENGINYERA DE FORESTS. TÉ 32 ANYS I EN FA CINC QUE TREBALLA AL CONSORCI FORESTAL DE CATALUNYA: “DES DE SEMPRE M’HA AGRADAT PODER ESTAR EN CONTACTE AMB EL BOSC. ELS MEUS AVIS PER PART DE MARE EREN DE PAGÈS, I ELS DE PART DE PARE TENIEN MOLTA RELACIÓ AMB EL MÓN FORESTAL, DE MANERA QUE HO PORTO UNA MICA A DINS”

La feina

feina

feina

feina

feina

feina

feina

A la Roser la va influenciar quan als divuit anys va ajudar al seu pare a fer el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, que en aquells moments el podia redactar el mateix propietari: “Va ser llavors quan vaig començar a veure que el que m’agradaria fer seria gestionar explotacions forestals i poder estar en contacte amb propietaris forestals o silvicultors per a poder-los solucionar problemes”. Va estudiar dues Enginyeries: la Tècnica Agrícola i la Forestal. Fa cinc anys que treballa al Consorci Forestal de Catalunya (CFC) com a enginyera de forests. El Consorci és una associació de propietaris forestals de tot Catalunya i ella hi treballa amb un contracte fix. El seu càrrec consisteix en fer de coordinadora tècnica d’un equip que realitza els treballs i projectes que demanen els propietaris o silvicultors pels quals treballen; combinat amb la feina pròpiament tècnica que comporta haver de fer visites a finques, redactar projectes, fer informes tècnics, etc.

Treballar al bosc·· 2006/2007 67

“ Des de petita que he viscut en una casa envoltada de bosc i el meu pare ens va inculcar molt, a mi i als meus germans, l’estimació que ell tenia per tot allò”


La feina La seva feina al Consorci Forestal de Catalunya consisteix, d’una banda en la coordinació i organització de les tasques que han de fer els tècnics, fent reunions i visites a propietaris forestals o silvicultors que requereixin algun servei del CFC, preparant pressupostos, etc. I d’altra banda també realitza feina tècnica amb la redacció dels mateixos projectes i treballs que fan els altres tècnics. Els treballs que realitzen són bàsicament: redacció dels diferents Instruments d’Ordenació Forestal que hi ha a Catalunya, Plans Tècnics de Gestió Cinegètica, projectes de reforestacions, informes per a les franges de protecció de les urbanitzacions, valoracions, afitament de finques, projectes de camins de nova construcció,... i assessorament a la gestió forestal en general.

Sempre li ha agradat poder estar en contacte amb el bosc. Els seus avis, per part de mare eren de pagès, i els de part de pare tenien molta relació amb el món forestal: “De manera que suposo que ho porto una mica a dins. Des de petita que he viscut en una casa envoltada de bosc i el meu pare ens va inculcar molt, a mi i als meus germans, l’estimació que ell tenia per tot allò”.

“El que té de bo aquesta feina és que faig el que m’agrada, i que puc combinar la feina de despatx amb la feina de camp”

La Roser no utilitza maquinària o eines molt específiques. Només quan va al bosc ha d’utilitzar material de mesura per prendre dades com els diàmetres dels arbres, alçades, edats, etc.

“La part dolenta podria ser que a vegades passes força nervis per acabar els treballs i sovint hi has de dedicar més hores del compte”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 68


Relacions laborals

un horari més intensiu. Per no haver-la de deixar tant aviat al matí i poder-nos-ho combinar amb la meva parella, jo faig jornada partida i treballo matí i tarda. Suposo que com la majoria de gent, entre setmana es va de bòlit, i el cap de setmana mires d’agafar-t’ho amb calma i gaudir-ne al màxim”.

Les relacions amb les persones que treballo són bones: “Ja fa anys que treballem junts i com que són moltes les hores que compartim, t’arribes a conèixer força i ens adaptem prou bé els uns als altres”. No ha tingut mai cap problema ni ha patit cap comentari masclista per part dels seus companys de feina: “Tots som joves i, per sort, a la meva generació, això està molt més superat. Dels propietaris forestals amb els que tracto per la feina, tot i que la majoria són homes, en general tampoc he sentit cap comentari masclista. Una vegada en una jornada forestal, hi havia un senyor que m’anava dient: ‘Nena, tu ves agafant anotacions, eh! i llavors ja m’ho ensenyaràs’. En aquella jornada jo era l’única noia jove que hi havia, però hi havia també altres nois, però, és clar, això només m’ho deia a mi. Ho vaig trobar graciós”.

El futur De moment, el futur immediat el veu molt centrat en la seva filla que ha tingut fa poc. “La qüestió principal serà poder conciliar la vida laboral i la familiar tan bé com es pugui i continuar treballant i participant en els nous projectes que vagin sortint a la feina”.

“Has de procurar fer la feina el

La Roser no creu que hagi tingut més dificultats que un home pel fet de ser dona: “He hagut d’estudiar molt, com tots els altres que han fet la mateixa carrera, i he anat agafant experiència i aprenent molt a mesura d’anar treballant. Crec que el que has de fer és no tancar-te mai, interessar-te per les coses i anar-te actualitzant tant com puguis”.

màxim de ben feta possible i estar segura del que fas. Crec que si tu ets la primera en no tenir prejudicis i treballes bé, la gent, en general, no té en compte si ets un home o una dona.

A la seva feina no creu que hi hagi diferències de sou pel fet de ser home o dona: “Tampoc no ho puc comparar perquè cadascú té una responsabilitat diferent i jo en tinc una de concreta”.

La meva experiència ... «D’entrada vull dir que, així com la majoria de propietaris forestals, silvicultors, rematants,

No he patit mai cap comentari masclista

són homes, hi ha moltes dones que han estudi-

per part del meus companys de feina, tots

at la carrera d’enginyeria forestal i que exercei-

som joves i, per sort, a la meva generació,

xen aquesta professió. De totes maneres, el

això està molt més superat

que els diria a les dones que volen fer aquesta feina és, en primer lloc i el més important, que

Vida personal i laboral

elles no se sentin diferents pel fet de ser dona.

La Roser comenta que conciliar la vida laboral i familiar no és gens fàcil. No fa gaire que ha començat a treballar, després de la baixa de maternitat, i no té gaire temps per gaudir de la seva filla tal com li agradaria: “Seria ideal poder fer

feta possible i estar segura del que fas. Crec

Has de procurar fer la feina al màxim de ben que si tu ets la primera en no tenir prejudicis i treballes bé, la gent, en general, no té en compte si ets un home o una dona».

Treballar al bosc·· 2006/2007 69


Míriam Piqué Nicolau, Doctora Enginyera de Forests

«Si treballes amb rigor i no et sents inferior ni tens cap prejudici, en principi no sorgeixen problemes pel fet de ser dona, almenys en el meu àmbit laboral » LA MÍRIAM PIQUÉ NICOLAU ÉS DOCTORA ENGINYERA DE FORESTS. TÉ DOS FILLS I TREBALLA AL CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA COM A RESPONSABLE DE L’ÀREA DE GESTIÓ SOSTENIBLE, FEINA QUE COMPAGINA AMB LA DE PROFESSORA UNIVERSITÀRIA: “SEMPRE M’HA AGRADAT LA RECERCA, ELS INICIS VAN SER UNA MICA CASUALITATS DE LA VIDA”

La feina

feina

feina

feina

feina

A la Míriam sempre li ha agradat la recerca, de fet els inicis van ser un mica casualitats de la vida: “Vaig presentar-me a una oferta de treball al CTFC, ara fa més de deu anys”. En aquell moment tenia experiència pràctica en temes de silvicultura i de gestió forestal i es va presentar a l’oferta: “Per especialitzar-me una mica i treballar i aprofundir en temes de recerca aplicada”.

feina

feina

que conec, hi ha sinergia entre les dues feines”. Entre les classes i el treball del CTFC està força ocupada perquè ha de compaginar les dues feines: “La veritat és que a mi m’agrada força però de vegades se’m fa dur ja que hi ha un desplaçament important”.

En l’Àrea de Gestió Sostenible fa recerca aplicada i transferència de tecnologia. Treballa sobretot en temes relacionats amb la gestió d’ecosistemes i en gestió i planificació forestal: “La meva feina va des del treball tècnic i científic fins a tasques de coordinació i direcció tant de projectes com d’equips de persones”. Com a responsable del grup inverteix força temps en el disseny i la coordinació de projectes i en la transferència dels resultats. La seva feina principal és la del Centre Tecnològic però també, durant un quadrimestre, imparteix classes de dasometria i d’inventaris forestals a la Universitat de Lleida: “Imparteixo una assignatura en la qual hi estic treballant, és un tema

Treballar al bosc·· 2006/2007 71

“He treballat de valent, reciclant-me i instruint-me en silvicultura i planificació forestal”.


La feina

El treball diari

Ella comenta que una de les coses bones d’aquesta feina és la possibilitat de treballar en el que t’agrada i això és molt important, a més té una certa autonomia a l’hora de dissenyar projectes: “La feina demana ser creativa i rigorosa a l’hora de treballar, això implica estar al dia, formar-se contínuament, contactar amb altres experts i em dóna molta satisfacció personal, crec que les coses positives impliquen a l’hora les negatives, ja que aquesta feina exigeix una dedicació molt important que de vegades es fa difícil de compaginar”.

La Míriam, habitualment, és al despatx, a principis de setmana o bé cada dia intenta organitzar-se l’agenda, de manera que disposi d’un temps per al treball més intel·lectual: “Requereix més concentració”. Molts dies té força reunions de treball, visites, jornades al Centre o a fora o petites coses de ràpida resolució, però que sumen temps. Hi ha temporades que va més al bosc, en funció dels projectes en els quals treballa: “M’agrada molt anar al bosc, sempre s’aprèn molt i és molt interessant, a més és molt saludable”.

La feina de professora la veu com una feina més complementària, la feina és molt positiva: “De fet molta recerca es realitza amb els alumnes de la universitat, ja que hi ha alumnes que tenen interès en fer projectes de recerca o en dur a terme alguna investigació; ja que hi ha molt bones col·laboracions i també aprens molt d’ells”. A més a través de la universitat participa en cursos de postgrau, doctorats, màsters i fa projectes amb altres professors. Imparteix l’assignatura a una classe de cent alumnes i també fa cursos a grups de vint a trenta persones.

En la seva feina no utilitza eines molt específiques, fa servir alguns softwares estadístics, de GIS i alguns aparells de mesura forestals bastant específics. En el Centre Tecnològic Forestal hi està fixa. Ara està gaudint de la reducció de jornada.

Relacions laborals Les relacions amb els companys de feina són bones: “En el CTFC hi treballa molta gent jove emprenedora i hi ha un bon ambient de treball”. Al Centre, com a entitat pública que és, els sous no varien en funció de si ets dona o home. Els sous són segons conveni i estan publicats: “Però moltes companyes que treballen en càrrecs de responsabilitat en altres empreses, estan totalment discriminades pel que fa al sou i al fet de ser dones. És escandalós”.

“A mi m’agrada interactuar i contrastar coses amb els alumnes, fer pràctiques i anar al camp”

Treballar al bosc·· 2006/2007 72


Vida personal i laboral

Reconeixement social

Per tal de conciliar la vida personal i laboral ara ho té una mica més complicat ja que té dos nens petits, un de dos anys i un de sis mesos, i li queda poc temps per a ella i la seva parella: “Això és un estat transitori i la veritat és que estic molt a gust. Són molt macos i de moment amb la meva parella, l’escola bressol i jo ens ho organitzem força bé, si hi ha alguna emergència els avis també ajuden”.

En general sempre s’ha sentit valorada pels seus superiors i s’ha trobat a gust amb la feina, hi ha una relació molt correcta: “Si faig molta memòria i començo a analitzar tots aquest anys potser en algun cas molt concret si que he sentit que no se’m valorava lo suficient, però ha estat algun moment molt puntual, però no penso pas que sigui pel fet de ser dona. Però en general molt bé, amb deu anys poden passar moltes coses”.

Ella creu que la dona d’avui en dia és molt exigent amb ella mateixa: “Perquè vol ser una bona professional, una bona mare, una bona amiga,...tot! Però també tenim molta capacitat”.

El futur Últimament no pensa massa en el futur, abans potser hi pensava més. A curt i mitjà termini està treballant en alguns projectes força interessants i els seus fills són molt importants per ella, encara estan en una fase de bebès: “No vull pensar massa en més enllà perquè la vida dóna molts tombs i molts cops, i millor gaudir i treballar pensant amb el present. D’altra banda la meva feina requereix unes previsions a mitjà termini, i he de ser una mica visionària de com aniran les coses a mitjà termini, però no a llarg termini”.

Dificultats Ni al Centre Tecnològic ni a la Universitat ha tingut mai cap problema ni dificultat pel fet de ser dona. Algun cop treballant a camp o fent altres feines a fora s’ha trobat algun home que pel fet de ser dona s’ha sorprès un mica quan veia el que estava fent: “Ja que potser feia feines més d’home”. Però en general mai s’ha trobat amb cap problema, ni comentaris masclistes ni s’ha sentit malament. Ella comenta que: “Si treballes amb rigor i no et sents inferior ni tens cap tipus de prejudici, no en sorgeixen de problemes pel fet que siguis una dona, almenys al meu treball i al meu àmbit laboral”.

La meva experiència ... «Durant aquests deu anys he treballat de va-

Sovint en la seva professió es troba rodejada d’homes i en algunes reunions pot ser l’única dona, i de vegades, fins i tot li fan un tracte especial en sentit positiu: “No en faig cas, i no m’ho prenc ni bé ni malament, penso que forma part de l’educació de la persona”.

lent, vaig fer la tesi i estic molt satisfeta del treball realitzat durant aquests anys al CTFC, he estat reciclant-me, instruint-me en silvicultura i planificació forestal. Cal ser professional i rigorós, natural i fidel a les teves idees. La dona té molta intel·ligència in-

“La dona d’avui en dia és molt exigent amb ella mateixa, vol ser una bona professional, una bona mare, una bona amiga,...tot! Però també tenim molta capacitat”.

tuïtiva i cal aprofitar-la a l’hora de treballar. Si a això li sumes la il·lusió per fer un treball ben fet i t’agrada el que fas, és perfecte. Però, això demana força exigència a un mateix i de vegades és dur. Poder arribar a aquest equilibri és l’ideal».

Treballar al bosc·· 2006/2007 73


Mercè Postils Llimós, Propietària Forestal

«Si gestiones bé el bosc pot arribar a “rendir”, encara que avui dia la fusta te la paguen com vint anys enrere i els jornals han pujat deu vegades més» LA MERCÈ POSTILS LLIMÓS ES DEDICA AL TURISME RURAL I ÉS PROPIETÀRIA FORESTAL DE DIVERSES FINQUES QUE VA HERETAR: “JO SÓC LA GENERACIÓ 21, SEMPRE HA ANAT PASSANT DE PARES A FILLS”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Mercè és propietària forestal de diverses finques que ocupen de sis-centes a set-centes hectàrees de les quals cinc-centes són forestals. Les finques estan ubicades a Postils, Can Bosc i Corbera (Navès). Són molt grans i estan constituïdes, principalment per pinassa i en alguna part hi ha pi rajolet: “Hi ha trossos bons, dolents, cases, camps”. Va esdevenir propietària per herència: “Jo sóc la generació 21, sempre ha anat passant de pares a fills”. Des que és propietària no li ha canviat la idea que tenia del bosc: “Sempre ho he vist com una part de la casa, que necessita treballs i una vigilància”. Comenta que si es gestiona bé una finca pot arribar a “rendir”, encara que avui dia la fusta te la paguen com 20 anys enrere i els jornals han pujat deu vegades més: “Almenys alguna cosa se’n pot treure que si no la toques no se’n treu res i la finca s’acaba morint i envellint”.

“Cal saber bé els pins que has de tallar per deixar un bosc bé perquè pugui créixer, i quan passes por a l’estiu”

Viure al bosc·· 2006/2007 75


La gestió del bosc Les activitats que hi duen a terme és la tallada de fusta; pinassa, llenya de roure i alzina, i també hi pasturen les vaques. Fa dos anys que va ensulfatar les erugues.

“ HI

HA TREBALLADORS QUE ET VEUEN COM UNA DONA I NO COM A MESTRESSA”.

Al bosc hi van cada setmana: “Mirem els pins i el fil de les vaques”. Decideixen el que fer-hi quan veuen pins molt grossos i amb planter a sota: “El meu marit i jo marquem els pins grossos i els tallem perquè els xics puguin sortir”. La Mercè coneix gairebé tots els termes de la finca: “Però és clar estem parlant de moltes hectàrees de terreny, el que si que sé és per on passa, però anar a buscar realment on són algunes fites em costaria”. Els pares li van ensenyar a gestionar el bosc: “Anàvem veient com ho feien els pares”. A més tenen un treballador que hi entén molt en boscos: “Ens ha ensenyat moltes coses del bosc, de vegades coses que no teníem clares els hi demanàvem consell a la gent que hi entenia”.

Dificultats

No ha pensat mai en vendre la finca, però en canvi si que li agradaria ampliar-la.

La Mercè comenta que si que ha tingut dificultats pel fet de ser dona: “De cara als treballadors. Per exemple els homes que tallen el bosc, per lògica en saben més que tu, i algunes vegades els he hagut de tombar amb raonaments lògics. Però, a mi aquestes situacions encara em donen més forces per lluitar. Et veuen com a dona i no com a mestressa”.

A la Mercè i al seu marit els hi agradaria que els donessin subvencions per netejar la finca: “Que no haguessis de deixar les branques a terra després de fer una tallada”. Els objectius respecte la finca són treure-li el màxim de rendiment possible sense fer-la malbé.

Ella troba molt interessant que les dones siguin capaces de portar una finca forestal o agrària igual que un home: “Això és el més important i el que hem de demostrar, suposo, a la nostra generació, perquè a les de darrera no els hi passi res”.

“Quan va heretar la finca estava morta”

76


Futur La Mercè pensa que la finca ha d’estar el més maca possible: “Que ha de tenir molta vegetació i que a més a més se n’ha de treure un rendiment, no només per tenir-ho maco”. “Quan vaig heretar la finca estava morta. Hi havia molts arbres grossos i pocs de xics perquè no es tallava mai, i el que he intentat és d’anar tallant un tros cada any, perquè això no passés, anava traient els grossos i els dolents (torts, sense cap, etc,...) perquè els petits poguessin anar sortint, i això si s’hagués fet adequadament i tot sovint s’hagués tret molt més rendiment i la finca hagués estat sempre en renovació. Tinc molt present que qualsevol estiu ens hi pot passar el foc”.

“A una

futura propietària li diria que si un home és capaç de ferho, una dona és tant o més capaç”.

La Mercè comenta que a les futures propietàries els diria que per començar s’ho agafessin amb pau i tranquil·litat i que si un home és capaç de fer-ho una dona és tant o més capaç: “Si un dia t’equivoques l’endemà ho faràs bé, que ja n’aprendràs. A més si ho necessites, pots demanar consell a algú, ja que ningú neix ensenyat, que si un home és capaç de tirar una finca endavant, una dona tant o més”.

”LA FINCA HA DE TENIR MOLTA VEGETACIÓ, PERÒ A MÉS A MÉS SE N’HA DE TREURE UN RENDIMENT”

77


Paula Prieto Beguiristain, Enginyera de Forests

«Les brigades del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sempre havien estat coordinades per tècnics, jo vaig ser la primera tècnica» LA PAULA PRIETO BEGUIRISTAIN ÉS ENGINYERA DE FORESTS I FA TRES ANYS QUE TREBALLA COM A TÈCNICA AL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES. JUNTAMENT AMB UN ALTRE TÈCNIC S’ENCARREGUEN DE LA REDACCIÓ I DIRECCIÓ DE LES OBRES DEL PARC: “UNA COSA BONA DE LA MEVA FEINA ÉS EL CONTACTE DIRECTE AMB L’ESPAI ON TREBALLO”

La feina

feina

feina

feina

feina

A la Paula li agrada molt el medi natural i la seva conservació, per això va cursar els estudis d’enginyeria forestal.

feina

feina

per tant, no treballen en aquesta escala de temps, sinó que treballen amb dinàmiques de curt termini, tot i que depèn de l’obra que es faci.

Quan va acabar els estudis volia buscar un treball relacionat amb els espais protegits i va enviar el currículum al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la van trucar i va pensar que seria una bona oportunitat treballar-hi.

Una cosa bona de la seva feina és el contacte directe amb l’espai on treballa, i no està en una oficina elaborant projectes sense veure en què es tradueixen: “Veig tot el procés d’elaboració, des de la redacció de l’obra o estudi, la part pràctica i fins que finalitza l’estudi. També sé si l’aplicació de l’estudi en què s’havia pensat inicialment és el que ha resultat o si s’ha fet una cosa que al final no servirà pel que volíem: “En elaborar un estudi no pensem en què algú ja l’aplicarà sinó que, si un estudi ha de seguir un determinat camí, hem de fer que es segueixi”.

Fa tres anys que treballa a la Unitat de Medi Natural del Parc i, juntament amb un altre tècnic, s’encarreguen de la redacció i direcció de les obres que es fan al Parc i coordina les brigades de manteniment. Un dels inconvenients que té la seva feina és que no sempre els resultats es veuen ràpidament: “Els veus al cap d’un temps, tot i que és una mica relatiu perquè en el món del medi natural treballar en escala de temps vol dir fins d’aquí a cinquanta anys”. En les tasques que coordina no es fan tallades ni repoblacions,

“M’atreu molt el tema del medi natural i la seva conservació”.

Treballar al bosc·· 2006/2007

79


El treball diari

Vida personal i laboral

La Paula treballa des de les vuit del matí fins les tres de la tarda. Al començament del dia intenta organitzar-se una mica. D’ella depèn la coordinació de dues brigades de manteniment del Parc. Ha de saber què faran o què han acabat de fer el dia anterior, ja que ells treballen fins més tard que ella: “Si hi ha hagut algun imprevist l’he d’organitzar, he de reprendre el fil en què treballaven el dia anterior. Depenent del moment i de l’època es realitzen unes tasques o altres, per exemple, si és hivern, com que no es pot sortir gaire a fora s’ha de fer més feina de despatx, en canvi a l’estiu hi ha més moviment. També hi ha èpoques més centrades en redacció de projectes o direcció d’obres”.

Per tal de conciliar la vida personal i laboral els caps de setmana, els dies de festa i les vacances aprofita per anar a veure la família a Barcelona: “Sóc d’allà i quan vaig venir a treballar al Parc no tenia vinculació familiar en el territori, ara ja fa tres anys que hi sóc”.

“La gent del Parc estan bastant acostumats a la presència de la figura de la dona, la directora del Parc és una dona”

No utilitza eines molt específiques, fa servir un GPS: “Les brigades i el personal contractat si que fan servir eines més específiques de bosc”.

Condicions laborals Dificultats

En el Parc Nacional està treballant com a interina en el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La Paula no ha tingut mai cap dificultat pel fet de ser dona ni li han fet cap comentari masclista: “Aquí estan força acostumats a la presència de la figura de la dona i la directora del Parc és una dona, per tant a la gent no els ve de nou que una dona estigui per sobre i coordinant un equip d’homes”. Comenta que no és tant estrany veure dones treballant en el Parc: “És una visió més normalitzada, en altres sectors del món forestal potser és més estrany que hi hagi dones, però crec que cada vegada menys, com a mínim en aquest entorn. Potser si el director fos un home canviaria la visió de la gent”.

No va superar les oposicions i està pendent de la resolució de les places: “A veure com quedarà tot plegat”.

Relacions laborals Les relacions laborals són bones tot i ser un equip de treball bastant nombrós: “De fet, l’equip de treball és una mica fluctuant. El Parc té una dinàmica una mica especial, a l’hivern la possibilitat de treballar a fora es redueix i per tant hi ha poc personal, en canvi a l’estiu hi ha més gent que hi treballa”.

Les brigades sempre havien estat coordinades per tècnics: “Vaig ser la primera tècnica”. En el Parc hi ha més dones que hi treballen però dins la Unitat de Medi Natural on treballa la Paula no n’hi ha cap més: “Com que per sobre hi ha una altra dona, doncs, crec que això ajuda bastant, fins ara no he viscut cap mena de discriminació”.

La Paula cobra el mateix que un home que fa la mateixa feina que ella, de fet ella és l’única tècnica a la Unitat de Medi Natural del Parc Nacional, i ocupa la plaça d’enginyera forestal. L’altra plaça que hi ha no és de la mateixa categoria, és la de tècnic forestal: “No fa massa temps que dins del departament es van unificar nivells i des de llavors tots els tècnics estem dins del mateix”.

Treballar al bosc·· 2006/2007 80


Dificultats Si en algun moment determinat algú s’ha plantejat si tenia capacitat per treballar en el Parc, creu que en el seu cas potser s’han fixat més en l’edat que no pas en el fet de ser dona, ja que és una de les més joves que hi treballen.

La màxima dificultat és coordinar grups de gent, sobretot si no n’has coordinat mai cap, has de saber establir un ordre per fer les coses, per organitzar-te abans de manar feina: “Quan vaig començar a treballar en el Parc havia de coordinar un grup de treballadors que feia vint anys que hi treballaven”.

Treballar en un lloc com aquest té els seus avantatges: “Per a aquells que ens agrada un entorn tranquil” però també té els seus inconvenients. Quan ella va arribar al Parc no tenia vinculació familiar en el territori ni coneixia a ningú i, tenint en compte que ella prové d’una ciutat, va haver d’adaptar-se a un ritme de vida diferent, al poble d’Erill la Vall (Vall de Boí).

Per a la Paula era una tasca nova i no va percebre cap desconfiança o impressió que poguessin tenir d’ella pel fet de ser dona: “Potser la dificultat que hi pugui haver està més vinculada amb el tema de la feina que no pas amb el fet de ser dona”. Però creu que ells ja estaven acostumats a la presència de la figura de la dona.

En els pobles de la Vall de Boí hi ha una marcada estacionalitat: a l’hivern hi ha molta menys població que a l’estiu. A l’hivern el clima és dur i hi ha dies que neva i fa fred, a més, el clima curteix molt a la gent, llavors costa una mica més d’entrar-hi: “El clima crea un caràcter especial, el de la gent de muntanya, ni millor ni pitjor, diferent, i em va costar una mica adaptar-m’hi, ara considero que ja ho he aconseguit”.

“M’he hagut d’adaptar a un ritme diferent, el de la vida de muntanya, i considero que ho he aconseguit”

Si hagués hagut de fer algun tipus de feina d’esforç físic, al costat d’un equip d’homes creu que potser si que hagués trobat alguna dificultat, simplement per la diferència de força entre homes i dones. Però la feina que ha hagut de fer similar a la feina d’aquest grup de gent ha estat pujar en alguns cims, colls,...: “I en aquest aspecte com que m’agrada no he tingut cap mena de problema”.

Ella va marxar de la ciutat perquè no era el que li agradava i cada vegada ha anat vivint en llocs més petits. Ella resideix a Erill la Vall (Vall de Boí) un poble petit, d’una cinquantena d’habitants, on el rang de gent jove és petit i a més la majoria d’aquests a l’hivern marxen a estudiar a fora. En els últims anys però, ha arribat molta més gent jove a viure a la Vall, tant a l’estiu per buscar feina en el ram de l’hostaleria o del turisme com a l’hivern, a causa de les pistes d’esquí: “És curiós, veus gent jove d’aquí que marxa i en canvi en veus de fora que venen a buscar el que altres defugen, és com un intercanvi”.

“EL PARC ÉS UN ESPAI PROTEGIT PERÒ S’HI HA D’ANAR FENT COSES PER SEGUIR-LO PROTEGINT”

Treballar al bosc·· 2006/2007 81


Reconeixement social La Paula creu que la feina està reconeguda socialment. No s’ha trobat mai amb ningú que li fes algun comentari per la feina que fa ni pel fet de ser dona: “Suposo que a algú sí que li va xocar, el fet que després de l’estiu continués treballant al Parc, ja que després de l’estiu molta gent marxa”.

llista tan llarga amb què creia que es podia fer i ara la llista és bastant llarga. Si que és un espai protegit però s’hi han de fer moltes coses per seguir-lo protegint”. No ha fet plans ni a mitjà ni a llarg termini: “El que passi, passarà...”.

El futur La Paula no veu el futur, no perquè sigui negativa, sinó perquè no se l’ha plantejat. Quan va tenir l’oportunitat d’anar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de seguida es va plantejar anar-hi. Molta gent li va preguntar què hi faria i quant de temps hi estaria: “Els deia que no ho sabia, que era una oportunitat que tenia de treballar al Parc i la volia experimentar”. Actualment està pendent de la resolució de les places, fa poc que va saber que no havia superat les oposicions: “Ara estic pendent a veure com queda tot plegat”.

La meva experiència ...

Li agradaria seguir treballant en un entorn forestal i d’espais protegits: “Treballar en aquest món és una dinàmica totalment diferent a la que es pugui dur en una explotació forestal, és una altra metodologia i escala de treball.

«Els tres anys que he estat treballant com a tècnica de la Unitat de Medi Natural del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional és un espai on, a priori, tot es preserva i no es deixa fer res, però deu n’hi do el que s’hi pot fer. Es fan moltes més coses del que la gent es pensa. Fa tres anys no hagués fet una

els acabo de resumir així, en general bé. En la meva experiència no he tingut mai cap problema. Seria injust si digués que m’he trobat amb problemes. Els del Parc estan acostumats a treballar amb dones».

Treballar al bosc·· 2006/2007 82


Maria Rodríguez Pérez, Propietària Forestal

«Quan es va cremar tot em vaig adonar que el bosc és només de la gent quan en poden gaudir, ara quan es crema, ningú en vol saber res, i llavors és teu» LA MARIA RODRÍGUEZ PÉREZ ÉS MESTRA DE PRIMÀRIA DE PROFESSIÓ I ÉS PROPIETÀRIA D’UNA FINCA FORESTAL, DES QUE ÉS PROPIETÀRIA ES MIRA EL BOSC D’UNA ALTRA MANERA: “EL NOSTRE BOSC ES VA CREMAR, PERÒ QUAN ENTRO A QUALSEVOL ALTRE BOSC VALORO MÉS EL QUE HI HA, VIGILO MÉS DE NO FER MALBÉ RES I INTENTO DEIXAR-LO TAL COM L’HE TROBAT”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Maria viu a Solsona i és propietària de la finca Viladecans ubicada a Riner, el Solsonès. La finca té, aproximadament, unes 200 hectàrees: 120 són de bosc i 80 de conreu. Estava constituïda, bàsicament per pins, però també hi ha roures i alzines. La finca va patir el foc del 98: “Es va cremar tot, fins i tot unes palleres, no sé si van quedar cinquanta o cent pins sense cremar a la ribera”. Durant els incendis van haver de marxar. Actualment el bosc ja comença a fer una mica de goig: “Ara ja han rebrotat els roures i les alzines i encara que comenci a fer una mica de goig una altra vegada no és un bosc pròpiament dit perquè hi ha poca cosa”. A la Maria li agrada molt la natura i sobretot el bosc, des que és propietària es mira el bosc d’una altra manera: “El nostre bosc es va cremar, però quan entro a qualsevol altre bosc valoro més el que hi ha, vigilo més de no fer malbé res, intento deixar-lo tal com l’he trobat”.

Des que és propietària ha arribat a una conclusió: “Jo pensava que el bosc era de tots, crea oxigen i és necessari per a tots, per a la vida de tots, però quan es va cremar tot, em vaig adonar que el bosc és només de la gent quan en poden gaudir, ara quan es crema, ningú en vol saber res, i llavors és teu. Això ho trobo una mica injust”. ”Es va cremar tot, però ara ja han rebrotat els roures i les alzines i comença a fer una mica de goig”.

Viure al bosc·· 2006/2007 83


“ ABANS

DE CREMAR-SE HI ANAVA MOLT, A TOTES ÈPOQUES, A BUSCAR BOLETS, M’AGRADA MOLT EL BOSC A LA TARDOR; ENTRE GROCS, VERDS,... HI ANAVA MOLT TAMBÉ A L’ESTIU, EM PASSEJAVA PELS CAMINETS”

La gestió del bosc Actualment en el bosc no es realitza cap activitat. Després de l’incendi del 98 van fer una repoblació d’unes vint hectàrees de pi, i també van plantar alzines i roures, Ara en fan un seguiment però creu que amb aquestes secades tan grans no sap si viuen el 40 % o 50 %. La Maria anava molt al bosc abans que es cremés. Hi anava a totes èpoques, a buscar bolets: “M’agrada molt el bosc a la tardor; entre grocs, verds,... Hi anava molt també a l’estiu, em passejava pels caminets, després de cremar-se tot, no vaig poder anar-hi; cada vegada que entrava per aquells camins on no hi havia bosc em posava a plorar. Encara tinc la pena a dins, encara no m’ha passat”.

Des que és propietària no hi ha hagut un moment especialment important: ”Han estat tants moments importants, que m’han anat omplint, no hi ha hagut un moment únic ni especial sobre la finca i el bosc, han estat un munt de petits moments; de trobar-me dins el bosc, d’anar-hi a buscar bolets, de mirar-me’l des de la terrassa i dir que maco que és, han estat petits moments que m’omplen molt, a vegades se’m posa la pell de gallina”. A part d’aquestes satisfaccions que li ha donat la finca: “He pogut arreglar la casa i he intentat que a part de la utilitat que té el bosc, faci goig”.

Ella va aprendre a gestionar el bosc perquè li agrada molt viure a pagès: “Hi he estat tots els caps de setmana, i tot i que no m’he dedicat mai perquè la meva feina ha estat una altra, el meu marit i el meu fill em comentaven el que volien fer, ho han gestionat sempre”. Formen part de l’Associació Rebrot.

La Maria no coneix bé els termes de la finca: “Són una mica complicats, el meu home i el meu fill si que els saben, jo conec algun límit natural, com per exemple la ribera, una altra rasa on hi ha una creu sobre una pedra. No he recorregut tota la finca, perquè és molt gran”. No han pensat mai en vendre la finca: “Només la vendríem en cas de què fos per una cosa de vida o mort, si fos per algun fill i si ho necessitéssim ho faríem”. Ella comenta que si poguessin l’ampliaria: “Però això és més difícil”.

Dificultats

Ells volen continuar gestionant el bosc: “Al meu home li falten dos anys per jubilar-se i després continuarà el meu fill, i nosaltres mentres puguem l’ajudarem. He tingut sort que el meu fill vulgui continuar”.

Comenta que no ha tingut cap dificultat pel fet de ser dona però diu que una de les coses dolentes que té ser propietària és que quan havien de tallar els arbres estava molt mal pagat: “Potser es quedava tot en l’intermediari en el talllador, l’arrossegador...econòmicament no et donava grans satisfaccions, em dolia una mica que una cosa tan important s’ho quedessin els demés”.

“Des que sóc propietària han estat molts moments importants, que m’han anat omplint” 84


Futur

“Si hi havia cel, Viladecans n’era

La Maria és optimista i pensa que amb el temps la finca estarà millorada perquè al seu fill li agrada molt el bosc.

un trosset, perquè per a mi, a part dels fills, el més gran que

La visió que té ella d’aquesta finca és molt especial, ella era mestra i estava en un col·legi, però els caps de setmana sempre estava a la finca de Viladecans: “Sempre feia el comentari, si hi havia cel, Viladecans n’era un trosset, perquè per a mi és el més gran, encara que no hagi nascut aquí és una cosa que me la sento molt meva, per a mi el més gran que tinc, a part dels fills, és la finca. No puc passar una setmana sense venir aquí”.

tinc és la finca”

La Maria li diria a una futura propietària que per ser una bona propietària ha de respectar i ha de veure la importància que té la natura en la vida, perquè sinó no li importarà tallar un arbre o fer malbé un tros de bosc: “Penso que ho estem fent tant malament; per exemple en l’Amazones que estan tallant un munt d’arbres i ho estan fent malbé tot, hauríem de ser una mica conscients tots perquè ens va la vida, és el pulmó del món i oxigena l’aire”.

Comenta que a la gent els agrada molt el bosc i que ella no els pot dir que no hi entrin perquè és d’ella, però: “Si es crema els problemes són teus, la gent passa de tot. Encara que els dies de l’incendi tothom vol ser solidari, després se n’obliden de seguida”.

Ella li diria a una futura propietària que respectes molt el seu trosset: “Nosaltres no podem anar a l’Amazones però almenys el trosset que tens l’has de respectar i augmentar-lo si pot ser. No tallis el bosc per tallar ni el facis malbé, com que econòmicament no suposa gran cosa, almenys respectem-lo per gaudir d’ell, de lo maco que és”.

”UNA BONA PROPIETÀRIA HA DE RESPECTAR I VEURE LA IMPORTÀNCIA QUE TÉ LA NATURA”

85


Montserrat Ros Companys, Enginyera Tècnica Forestal

«Sortir a camp és el millor, parlar amb la gent. Hi ha persones interessants que t’expliquen la història d’aquell bosc, la seva família…, és més que una feina» LA MONTSERRAT ROS COMPANYS ÉS ENGINYERA TÈCNICA FORESTAL. TÉ 35 ANYS I EN FA SIS QUE TREBALLA COM A TÈCNICA AL CENTRE DE LA PROPIETAT FORESTAL, A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA: “DESPRÉS D’ASSISTIR A UNA XERRADA D’UN ENGINYER TÈCNIC FORESTAL VAIG DECIDIR ESTUDIAR ENGINYERIA TÈCNICA FORESTAL”

La feina

feina

feina

feina

feina

L’últim any de carrera va demanar per realitzar una beca en el Centre de la Propietat Forestal i la van acceptar: “Vaig estar-hi una temporada i llavors vaig anar a la privada, al cap d’un parell d’anys van sortir places en aquest Centre, em van fer l’entrevista i em van agafar, ara hi estic com a laboral fixa. De fet els caps són funcionaris i nosaltres laborals, alguns fixos i altres amb contracte temporal”.

feina

feina

► Realitzar les visites a camp inherents als procediments administratius de planificació forestal que gestiona. ►Assessorar propietaris i consultories en l’àmbit de la planificació forestal que afecten finques de titularitat privada.

La Montse fa sis anys que treballa com a tècnica al Centre de la Propietat Forestal. Està coordinant l’àrea de planificació i les tasques que realitza són: ► Executar, d’acord amb els procediments establerts, la tramitació administrativa dels expedients de planificació de finques forestals privades i controlar i responsabilitzar-se de la seva correcta aplicació. ► Reportar i rebre directrius del responsable de la seva unitat de planificació forestal i del cap de l’àrea tècnica. ► Elaborar els informes que es deriven dels procediments administratius de planificació forestal que gestiona. ► Traslladar, si s’escau, els informes a la comissió tècnica del Consell Rector del CPF amb el vistiplau del responsable.

Treballar al bosc·· 2006/2007 87

“El moviment es demostra caminant: és independent que siguis dona o home el que importa de veritat és la feina que un fa, que siguis un bon professional”


La Montse utilitza, a més, de l’ordinador, eines específiques: el clisímetre per mesurar el pendent d’un terreny, el relascopi per saber les existències d’una massa i el blumeleiss per mesurar alçades, el GPS, la PDA, etc.

L’empresa La seva feina consisteix en fer tot el procés d’aprovació dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal. Les tasques específiques que realitza la Montserrat són:

“Al principi el terrano també era la meva maquinària, no només era agafar un cotxe tan gros sinó també l’anar pels camins, era una aventura. De vegades pensava: no sé pas si m’hen sortiré d’aquesta!”.

► Analitzar, detectar necessitats i fer propostes de millora en relació amb els procediments de planificació. ► Efectuar el desenvolupament planificació.

control immediat dels procediments

del de

► Elaborar informes relatius a la normativa i a les figures de protecció que afecten superfícies forestals de titularitat privada i que tenen repercussió en el procediment de planificació forestal.

“És una feina molt interessant i molt

Sobretot la feina de coordinació és a finals de mes, moment en què s’aproven els Plans Tècnics: “Si entren Plans Tècnics nous hi ha més moviment”.

cada vegada que surts a camp et

maca, però també és un sector en què tothom es queixa i la veritat és que desmotiva moltíssim el fet que diguin que el sector forestal no funciona, que només funciona amb les ajudes, que això anirà a menys... Fa dos anys que estic sentint el mateix cada cop que surto a camp!”

Un dels avantatges d’aquesta feina són les sortides a camp: “Parlant amb la gent de vegades et trobes amb persones interessants que t’expliquen històries del poble, del bosc; que la gestió la fan amb amor i que ho deixaran als seus fills,...”. Per a la Montse això és el més enriquidor de la seva feina: “En ocasions però, pot arribar a ser una feina molt feixuga a diferència del que pot opinar algú; sortir a camp no és recollir floretes o passejar amb el tot terreny per les finques”.

A camp, la Montse hi va dos o tres cops per setmana i visita les finques dels propietaris que volen fer Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal: “És una feina d’habilitació de la finca, estar amb el propietari..., el que vaig a veure a les finques és la proposta que fa el propietari del que vol fer a la seva finca durant els pròxims deu, quinze o trenta anys. Es tracta de què tot concordi, que el que digui el propietari és el que posi al document, i que el que proposi, pugui ser”. Moltes vegades hi ha problemes perquè el Pla Tècnic el fa l’enginyer i no es comunica massa amb el propietari: “La comunicació és molt important perquè un reflexa el que l’altre vol”.

Per a ella és més que una feina: “És molt diferent quedar-me al despatx i fer informes”. Però anar a camp també comporta inconvenients: “A vegades no és gaire agradable anar-hi perquè els propietaris es queixen de l’administració i has de saber torejar-los”.

La comunicació entre l’enginyer i el propietari és molt important perquè un reflexa el que l’altre vol

Treballar al bosc·· 2006/2007 88


“També hi ha pegues com són: agafar el cotxe i recórrer llargues distàncies, ja que de vegades has d’anar a finques de l’Alt Empordà, del Tarragonès o d’Amposta”.

i dona? És diferent si ets jove i noi, ja que a un noi jove el veuen com un aprenent i a més li explicaran les coses, en canvi si ets noia pensen aquesta que està fent? Vols dir que se’n sortirà?”. És allò que diuen: “El moviment es demostra caminant: és independent que siguis dona o home el que importa de veritat és la feina que un fa, que siguis un bon professional. Crec que t’has de fer valer una miqueta més, moltes vegades als propietaris se’ls hi escapa reina, nena...”

Al despatx un dels inconvenients és que la gent la truca per queixar-se: “Moltes vegades entenc les queixes però de vegades són desmesurades, i no és problema nostre ni meu”.

Relacions laborals Les relacions amb els companys de feina són bones. Som una plantilla de gent jove, de trenta a quaranta anys, on hi ha un bon ambient de treball.

“De vegades el mateix llenguatge nostre ja és masclista”. De fet la societat ja ho és. “Jo no considero que sigui una lluita continua davant d’aquesta visió masclista. Treballem molt amb tècnics, i igual de vàlida pot ser una noia com un noi, molts hem estudiat junts i sovint ens coneixem”.

No ha tingut mai cap problema ni cap comentari masclista amb cap de les persones que treballen amb ella. En el Centre hi ha el director gerent, les caps d’àrea que són dones, tres nois responsables de les àrees i les coordinadores que som noies: “En cap moment de la feina, aquí dins, m’he sentit discriminada, tot el contrari t’ajuden a l’hora de tenir fills. Però un jefe és un jefe tant si és una dona com un home”.

Al centre hi ha grups i cobres segons el grup i no segons si ets dona o home, a més hi ha uns complements de responsabilitat i cobres segons això: “Crec que cobro el mateix que un home que faci la mateixa feina que jo”.

Les principals dificultats que ha tingut pel fet de ser dona han estat amb els propietaris: “Al principi quan començava a treballar i anar a camp, com que era més joveneta, em preguntaven si anava sola o si era l’escriventa, i costava que em creguessin. A més la primera visió dels propietaris era aquesta: -què em vindrà a explicar o què m’està dient aquesta noia-, però una vegada et coneixen i saben com treballes ja no importa, perquè ja saben com ets i no tenen en compte si ets dona o home, ara, després de sis anys ja estan acostumats a veure tècniques, de fet no sóc l’única noia, al Centre hi ha moltes tècniques”.

Vida personal i laboral Per a la Montse és fàcil compaginar la vida laboral i la familiar: “L’horari està molt bé, faig de vuit del matí a tres de la tarda, només m’hi he de quedar una tarda”, com que estic sola, estic molt tranquil·la, però pot arribar a ser un problema greu si em plantejo ser mare ja que encara que l’horari estigui bé, dependria de les guarderies. Quan arribi el moment ja es veurà”. En el Centre de la Propietat Forestal ofereixen bastantes possibilitats per conciliar la vida laboral i la familiar: “Tens quatre mesos de baixa per maternitat, i després fins que el nen té un any pots treballar a mitja jornada i cobrar el sou íntegre, amb això et donen bastantes facilitats. Si continuo aquí trobo que no serà complicat”.

De vegades en algunes visites els propietaris estan nerviosos: “Perquè venim de l’administració i tenen la idea que les dones són molt rabiüdes i es sorprenen que la visita vagi bé, crec que si la persona és amigable i no és conflictiva no hi ha d’haver cap problema”. La Montse creu que hi ha propietaris que prefereixen parlar amb tècnics: “No m’ho han dit directament però n’estic convençudíssima”.

Estic convençudíssima que hi ha propietaris que prefereixen parlar amb tècnics. Ja que el sector forestal és un sector masculí

El sector forestal és un sector masculí: “Quan vas a parlar amb una persona que ha tallat bosc tota la vida, què li pots anar a explicar si ets jove i

i t’has de fer valorar una mica més

Treballar al bosc·· 2006/2007 89


El futur

La meva experiència ...

La Montse, de moment, estarà pel Centre de la Propietat Forestal: ”Aprenent més coses, fa molt temps que estic treballant en el sector forestal, uns deu anys, i sempre tens ganes de canviar, de renovar. El que té de bo aquesta feina és que quan penses que portes un bagatge, que ja te’n surts, vas a una finca i et surt un problema totalment diferent a un altre”.

«Un dels consells que donaria a persones que vulguin estudiar Enginyeria Tècnica Forestal és que ho complementessin amb altres estudis, perquè només dedicar-se al món forestal és una mica limitat, aquí hi ha gent que fa forestals i després ho complementen amb altres coses relacionades amb medi ambient. També és

En el sector forestal ara per ara no hi ha moltes perspectives de futur: “Tal com l’entenem ara: com a sector de producció de fusta i amb una rendibilitat econòmica. Tot això està canviant”.

una mica la tendència de la nostra societat,

La Montse creu que una persona que estudiï enginyeria forestal haurà de compaginar-ho amb altres estudis com per exemple ciències ambientals.

ventall.

fas unes coses però també està bé que en facis altres de complementàries, per tenir més

És una feina molt interessant i molt maca, encara que també és un sector en el que tothom es queixa i la veritat és que desmotiva moltís-

Hi haurà zones que sí que podran ser productives, i altres que no, que ho eren abans, però que ara ja no són rentables i on no surt a compte anar a tallar la fusta, però sí que hi surt a compte mantenir el bosc, perquè és un bé per a la societat.

sim el fet que cada vegada que surts a camp et diguin que el sector forestal no funciona, que només funciona amb les ajudes, que això anirà a menys... Fa dos anys que estic sentint el mateix cada cop que vaig a camp! Si a més

“Crec que també ha de canviar una mica el pensament en aquest sentit, i també en l’àmbit polític, ja que algú està treballant i invertint uns diners per tal de mantenir un espai del que la resta de la societat en pot gaudir”.

vens de l’administració encara sents més comentaris i és més desmotivant. La feina és molt maca, a mi m’agrada, però hi ha dies que són durs, i que arribes a casa bruta i cansada. Faig la meva feina amb il·lusió, intentat millorar i aprendre cada dia tant amb les qüestions tècniques com en les humanes. En la meva opinió aquestes últimes són tan o més importants que les primeres.

En aquest tipus de feina les relacions

Dedicar-te al món forestal ha de ser vocacio-

humanes són molt importants

nal, s’ha de tenir clar».

Treballar al bosc·· 2006/2007 90


Concepció Vendrell Cases, Propietària Forestal

«A vegades fa una mica de por pensar en el futur ja que pot passar que de la nit al dia et quedis sense bosc per culpa del foc» LA CONCEPCIÓ VENDRELL CASES ÉS PROPIETÀRIA FORESTAL D’UNA FINCA UBICADA A LLOBERA (EL SOLSONÈS). ABANS TREBALLAVA EN UNA ENTITAT BANCÀRIA: “DES QUE SÓC PROPIETÀRIA VEIG EL BOSC DIFERENT: TE L’ESTIMES MÉS, A L’ESTIU QUAN VEUS QUE FA AQUELLA CALOR PATEIXES MOLT, PER POR DELS FOCS”

La propietat

propietat

propietat

propietat

propietat

La Concepció és propietària forestal. Concretament de la finca anomenada la Vila, d’aproximadament 35 hectàrees de bosc on hi ha més roures que pins. És un bosc mediterrani, i també hi ha una part de conreu. La Vila era d’uns tiets de la Concepció que no tenien fills. Quan la seva tieta es va fer més gran i no era convenient que visqués sola la Concepció i els seus pares hi anaven bastants dies a la setmana. La finca la va heretar la mare de la Concepció, i quan va morir la mare la va heretar ella. D’ençà que és propietària el més important que ha après és treballar en la conservació de la casa i de la terra: “Fins fa deu anys vivia a Solsona, viure aquí és diferent, però m’hi trobo bé. Penso que en aquests deu anys hem arreglat molt la finca, la casa estava deteriorada, feia molts anys que hi vivien persones molt grans i no s’hi havia fet cap obra, penso que l’estem conservant bé”.

“El més important que he après des que sóc propietària és treballar en la conservació de la casa i de la terra”

Viure al bosc·· 2006/2007 91


La gestió del bosc

“ ESTEM

INTENTANT DE TROBAR AIGUA, SERIA INTERESSANT TROBAR-NE JA QUE ÉS CARA I ARA LA PAGUEM DE LA MANCOMUNITAT”

Al bosc hi realitzen tasques de manteniment i conservació: “Intentem deixar-ho millor del que estava, hem fet manteniment de la casa i dels voltants. Estem intentant de trobar aigua, si poguéssim trobar-ne seria interessant ja que és cara i ara la paguem de la mancomunitat, cada dia serà més cara i se’n necessitarà més”.

Creu que un dels avantatges de ser propietària és que tens independència, llibertat i un nivell de vida millor que no pas si vius al centre d’una població.

La Concepció hi va sovint al bosc: a passejar, buscar bolets, a treure les fulles que puguin cobrir els termenats, a mirar si hi ha pins trencats després d’una nevada...”. No han demanat cap subvenció però si sabessin que n’hi ha la demanarien: “Seria interessant que hi hagués algun ajut”. Pertanyen al Consorci Forestal de Catalunya. El seu pare té una finca prop del Miracle: “Sempre anava a marcar pins amb ell, abans es cubicaven, i jo l’ajudava, ara no es fa d’aquesta manera, tot el que sé m’ho ha ensenyat ell”. Actualment està fent un curset d’arbres fruiters a l’Escola Agrària: “A la finca en tinc uns quants i crec que és interessant aprendre a cuidar-los, si es fa algun altre curset que em pot interessar per la finca, si puc, també el faré”. Volen continuar mantenint la finca: “Mantindré la casa i la terra tan bé com pugui, intentaré mirar si es pot trobar aigua i si he d’arreglar algun camp”.

Dificultats

La Concepció tenia l’intenció de fer turisme rural però pensa que ara no és el moment adequat.

La Concepció comenta que no ha tingut mai cap dificultat pel fet de ser dona però destaca la falta de subvencions: “De subvencions n’hi ha moltes més per persones que tenen una nau que no pas per les persones que tenen bosc”.

“La Concepció li diria a una futura propietària que fes millores i arreglés la finca i les terres per tal de respectar i mantenir tan bé com pogués la finca i que intentés realçar-la, donant-li més valor”

92


Futur La Concepció comenta que d’aquí a vint-i-cinc anys és molt difícil dir com estarà la finca: “Ens haurem d’anar adaptant a les lleis que surtin, el món dóna molts tombs i qui sap que passarà, ens hi haurem d’anar adaptant”. Li fa una mica de por pensar en el futur: “Fa por que de la nit al dia et quedis sense bosc pel foc, el foc és el que ens fa més por”. Una de les coses que creu que s’hauria de fer és la neteja de boscos, aquesta neteja s’hauria de fer de manera que l’Estat hi posés un tant percent i el propietari un altre: “Si em diuen que l’Estat em pagarà, per exemple el 60 % de la neteja i jo he de pagar un 40 % m’hi agafo de seguida perquè a mi m’interessa que el bosc estigui net, i que si hi ha brossa que s’ha de treure doncs que es pugui treure”. És difícil tenir un, dos o els jornalers que siguin ja que els jornals i les assegurances són cares: “Si no hi ha una altra manera de gestionar o de netejar els boscos malament. A més a l’Estat li podria interessar treure la brossa dels boscos per fer biomassa. Si l’Estat no ajuda a la gent perquè netegi, cuidi el bosc i miri de conrear el terreny,... malament rai”.

“El món de la fusta s’ha globalitzat i estem en una situació crítica” Ella comenta que si hi ha algú al seu bosc no els pots dir res perquè el bosc és de tots, és un bé de tots i n’hem de gaudir tots: “Les lleis ho haurien d’ordenar una mica això d’anar al bosc perquè és un descontrol ja que tothom té dret d’anar per allà on vulgui, i llavors no tenim dret a la propietat privada”.

La Concepció creu que de la fusta se’n pot treure més profit. “Abans la fusta és pagava més, i ara encara gràcies que te la treguin, i el transport i els treballs de tallar suposen grans despeses. Ara la fusta grossa no la volen i en fan venir de fora i això ens perjudica. El món de la fusta s’ha globalitzat i estem en una situació crítica”.

L’Estat s’hauria de preocupar més de tenir més punts d’aigua a tot arreu. La Concepció li diria a una futura propietària que fes millores i arreglés la finca i les terres per tal de respectar i mantenir tan bé com pogués la finca i que intentés realçar-la, donant-li més valor.

”UNA PROPIETÀRIA

HA DE RESPECTAR I MANTENIR TAN BÉ COM PUGUI LA FINCA”

93


El bosc en femení