Issuu on Google+

ACPPAM ACP butlletí ACPPAM PAM ACPPAM ACPPAM ACPPAM ACPPAM Núm. 12 - Tardor 2008

1


I R

ACP butlletí PAM Productors de Plantes Aromàtiques i Medicinals Ctra. Sant Llorenç de Morunys, km. 2 (Ctra. vella) - 25280 Solsona (Lleida) Tel 973481752 Fax 973480431

M A

Associació Catalana de

E-mail: acppam@ctfc.cat

EDICIÓ: Eva Moré (Àrea de Productes Secundaris del Bosc, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya – APSB-CTFC) DISSENY: Emedós Disseny, SCP COL·LABORADORS: - José Ignacio Aguado (dirección de normalización AENOR) -Jesús Burillo (Recursos Forestales. Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria. Gobierno de Aragón) - Bert Candaele (CRIEPPAM) - Marta Estebanell (ALQVIMIA) - Juan José de Lope (ALCARRIA FLORA) - Mónica Fanlo (APSB-CTFC) - Daniel Guardiola (CINCTORRES AROMÀTIQUES, COOP.VAL.) - Roser Melero (APSB-CTFC) - Jorge Miralles (ERNESTO VENTÓS) - Àstrid van Ginkel (FITOMON) FOTOGRAFIES: - Arxiu fotogràfic de l’APSB-CTFC. - ALCARRIA FLORA - ALQVIMIA Dipòsit Legal: L-23-2001

2

S U

Web: www.acppam.cat

•Breus: o Els canvis climàtics afecten la producció de lavandes i lavandins a França. o Jornada sobre plantes aromàtiques, medicinals i tintòries a Palència. o Jornada sobre alternatives de cultiu a Molina de Aragón. o Aquest cop TV3 va anar a Taüll a informar sobre l’àrnica. •Reportatge o La producción de aceite esencial de lavandulas en la Península Ibérica. •Entrevista a un productor: o CINCTORRES AROMÀTIQUES, COOP.VAL. •Què diu la Industria? o ALVIMIA •Què diu l’administració? o El registre REACH •Què diu la investigació? o Estudi de la situació actual del lavandí “super”. •Qualitat o La normalización de aceites esenciales en España. •La fitxa o La sàlvia (Salvia officinalis) •L’APSB o Valorització de la flora remeiera als Ports o Experimentació a Andorra • Esdeveniments • Publicacions •Aromes d’Internet •Activitats de l’ACPPAM o Altes i baixes o Rendez-vous d’Herbalia o Sol·licitud d’un ajut al DAR

4 6

9 11 14 21

24

28 35

37 41 43 44


e d i t o r i a l Les plantes aromàtiques son aquelles plantes medicinals que presenten els seus principis actius totalment o parcial en forma d’oli. Aquests principis actius son principalment terpens i derivats, que al ser molt volàtils a temperatura ambient desprenen fàcilment un olor característic i donen peu a que l’oli s’anomeni “oli essencial”.

Aquest oli essencial és relativament fàcil d’extreure; normalment es fa mitjançant sistemes de destil·lació per arrossegament de vapor d’aigua, més o menys sofisticats. Industrialment les instal·lacions i els equipaments que s’utilitzen s’aconsella que siguin d’acer inoxidable i que la planta no estigui en contacte ni amb l’aigua ni amb el foc.

Aquest oli essencial es pot utilitzar tal qual, o es poden separar els seus components i utilitzar-los individualment segons la seva acció.

Sigui com sigui, d’una forma o l’altra, aquestes essències són la base de tota una indústria al voltant de les aromes i dels seus components: la perfumeria, la cosmètica, l’agroindústria i també la medicina natural, com és el cas de l’aromateràpia.

Tot i que no n’hi ha massa explotacions de PAM a la geografia catalana que s’orientin a l’obtenció d’olis essencials, creiem que si que és un sector interessant a tenir en compte i per això em volgut dedicar aquest número a conèixer una mica millor tot aquest sector.

Secretaria ACPPAM

3


breus

breus

Jornada sobre plantes aromàtiques, medicinals i tintòries a Palencia

Els canvis climàtics afecten la producció de lavandes i lavandins a la Provença francesa

FONT: Bert Candaele (CRIEPPAM)

Els passats dies 22 i 23 de maig de 2008, va tenir lloc la “Jornada técnica sobre plantas aromáticas, medicinales y

Actualment la producció de lavandí francès es localitza

tintóreas”, al saló d’actes de l’ETSIIA de Palencia. Aquesta

principalment al departament dels Alps de l’Alta Provença

jornada la va organitzar el centre de recerca ITAGRA en el

(53%), com també a la Drôme i Vaucluse, on uns 1.500

marc del projecte AGRIVAL (www.agrivalproject.net), reunint els principals tècnics i investigadors del panorama espanyol de la producció d’aquestes espècies (INIA, IRTA, CTAEX, Universidad de Valladolid, CTFC, IMIDA, Alcarria Flora), com també del centre CRITT-CATAR de Tolosa, especialitzat en extracció de colorants. A part de les presentacions sobre aplicacions, recerca agrària, comercialització, etc., es va

productors cultiven unes 15.000 ha, principalment de la varietat “grosso” (80%) i amb menys proporció de “super”, “abrial” i “sumian”, amb una producció anual que va de les 1.000 a les 1.200 tones d’oli essencial. Les explotacions acostumen a ser importants amb els costos de producció ben controlats gràcies a la mecanització i a la recerca rea-

realitzar una taula rodona amb empreses productores, on es

litzada pels diferents centres francesos, entre ells el

va poder copsar l’opinió dels principals interessats en

CRIEPPAM. L’estabilitat del sector a França també es deu a l’existència d’interprofessionals que reuneixen tant

aquest sector.

productors, com indústria com sindicats, establint las y León s stilla to ti de Ca ám bi O b je unidad en ot ro s nales com as medici ar a la s al iz ad icas, Traslad nidade omát ia s re ar tu s nc or rie anta ya s op ex pe tura con pl cer la ul os no ric ag ráfic a co geog n a la y dar ofrece reas, cies y tintó espe s ta es que stria la indu

sistemes de control de l’oferta i demanda mit-

vo s:

O rg

an iz

a:

jançant quotes de producció. Aquest darrer any

ra r io s: es pa cion in a ta n el ocia os co s as on ad ón. y su izaci re la ci tores ercial ct os ricul com as pe - Ag ad de zc an ilid no sib co as pres y la po em vo lti cu y de el fin ativas s con . oper iento de co ultores nocim agric cnicos zar sus co a los - Té tuali cnico té ac o para apoy r qu iri rvir de de se en ad esta de se pu e la qu ra re s ras ias pa de do izado rienc pr en expe ercial com tos y - Em as ien es cim empr cono . a de arch ctoras en m extra y icas strias s públ o indu rar cione cupe inistra ar a re adm y las ayud pecies s de para cnico tas es neral en es , ge - Té es de en al dad ci on cultivo socie eden tra di ra de e pu nt os cultu y qu am ie . una s, es ch do bl da ro ve as via s olvi de ap ómic caso econ hos ivas muc ternat rar al gene que

D e st

SI la ET s de ac to n de rid , 57 Sa ló . M ad Av da Pa le nc ia 4 34 00

IA A

C ol ab

n:

ió ta , gr at ui re y es lib en : tra da ón La en in sc rip ci ia prev C T. RA . rid , 44 ITAG 59 70 9 16 . M ad x. 97 Av da Pa le nc ia - Fa 4 83 03 m 34 00 9 10 co Tl f. 97 l@ ita gr a. ue ig jm

In sc

r ip c

or a:

les quotes s’han suspès degut a la sequera fruit d’un augment de les temperatures mitjanes i d’una disminució de les precipitacions des dels anys 80, que han provocat un augment de les malalties del lavandí (sobretot del marciment, conegut com a “déperissement”) i una disminució de la producció. Així

FED

ER

doncs, s’han instal·lat noves plantacions de lavandí, sobretot de la varietat “grosso”, la més resistent i productiva, i actualment el 43% de les plantacions d’aquesta varietat tenen menys de 4 anys. La disminució de la producció també ha provocat un increment del preu de l’oli essencial, que l’any 2008 ha arribat als 18 €/kg pel “grosso” i fins a 21 €/kg per les altres varietats.

4


En el cas de les lavandes, localitzades principalment a la

Aquest cop TV3 va anar a Taüll a infor-

zona del Mont Ventoux al departement de la Vaucluse, es

mar sobre l’àrnica

cultiven unes 5.000 ha a parts iguals de varietats clonals i de població. De les clonals, la principal es la “maillette”

El passat dia 12 de setembre de 2008, la televisió autonò-

(90%), i en menor proporció la “matherone” i altres clons

mica TV3 va emetre un petit reportatge sobre plantes medi-

nous. Pel que fa a les de població es segueixen conreant les

cinals a la Vall de Boí, anant a filmar l’empresa “TaüllOrgànics,

tradicionals tot i que la recerca ha tret noves varietats, ja que hi ha grans problemes de mortalitat. Mentre que en lavandí França és l’únic productor d’importància mundial, en el cas de la lavanda, França (35 t/any d’oli essencial l’any 2007) comparteix producció amb Bulgària (35 t/any), Ucraïna (23 t/any) i la Xina (15 t/any). L’entrada de la Xina, va provocar que els preus caiguessin l’any 2005, però el 2007 ja es van recuperar fins als 30 €/kg de les lavandes

S.L.” a Taüll, on la sòcia Ana Sirvent hi té uns camps d’àrnica. També van presentar l’associació “Tora” que té l’objectiu de recuperar la memòria de la gent de la Ribagorça sobre les aplicacions medicinals de les plantes. El reportatge es va emetre al programa “Telenotícies Comarques” i es pot veure a través de l’enllaç www.tv3. cat/videos/668789.

clonals i els 65 €/kg de les lavandes de població. Jornada sobre alternatives de cultiu a Molina de Aragón (Guadalajara) Molina de Aragón, a la província de Guadalajara llindant amb Aragó va acollir la jornada “Alternativa de cultivo en la comarca de Molina de Aragón”, dedicant el dia 18 de setembre de 2008 a les plantes aromàtiques i medicinals, comptant amb la presència de Bert Candaele del CRIEPPAM de França, que va presentar la situació del cultiu de lavanda i lavandí a la Provença, amb l’Eva Moré del CTFC per exposar les opcions de comercialització de les PAM, amb Joaquín López del Centro Tecnológico Agroalimentario de Extremadura (CTAEX) que va explicar la recerca agroindustrial que estan realitzant amb plantes medicinals i concretament amb l’Artemisia annua, i finalment amb Alicia Rodríguez, de l’empresa de perfums ALVAREZ GÓMEZ, que va fer una lleugera introducció a l’utilització d’olis esencials en perfumeria. El segon dia es va dedicar a cultius per a biomassa i per a agrocombustibles, com també es va poder visitar algunes explotacions agrícoles. La jornada la va organitzar l’empresa ALCARRIA FLORA amb la col·laboració de l’ADR de Molina de Aragón-Alto Tajo, i l’INIA entre altres.

5


re po r t a t g e La producción de aceite esencial de lavándulas en la Península Ibérica ¿Alternativa real o simple complemento a la agricultura a tiempo parcial? Juan José de Lope (director comercial de ALCARRIA FLORA) La puesta en marcha de modernas unidades de destilación en los últimos años, para la obtención de aceite esencial de lavandines (Lavándula x hybrida), ha servido de acicate para reabrir un debate sobre el papel que pueden ejercer las lavándulas en un futuro inmediato, no como un aprovechamiento agrícola marginal y realizado a tiempo parcial, sino a través de una serie de plantaciones reguladas, por lo tanto no silvestres, con una selección de variedades que pueden posibilitar un cambio real y viable a los cultivos tradicionales. Esta iniciativa puede suponer para el agricultor la

mecanización. Estas causas unidas a la falta de

oportunidad de aprovechar mejor su terreno, dándole un

comercialización seria y responsable junto con la carencia

doble fin: por una parte evitar la erosión mediante el

de ayudas de la PAC, han sido elementos suficientemente

fomento de plantaciones de lavándulas (lavandas y

determinantes de ese retroceso sufrido por los cultivos en

espliegos), y por otra el aprovechamiento de los aceites

el panorama agrario peninsular.

esenciales para la industria de la cosmética y perfumería.

A pesar de este panorama sombrío descrito, visión que a primera vista pudiera dar a entender la inexistencia de

Con el transcurrir de los años, el aprovechamiento de las

vías o alternativas de futuro, hay que destacar la

lavándulas procedentes de la flora silvestre prácticamente

aparición de proyectos que incitan moderadamente al

se ha extinguido. Era muy común ver hace varias

optimismo, como los dedicados al cultivo y transformación

décadas a gentes de distintas comarcas, sobre todo de

de lavandín (Lavándula x hybrida).

la zona centro, recoger espliego; reflejo de esta práctica son hoy las numerosas calderas abandonadas y utilizadas

En los últimos años se vienen haciendo en algunas

en su día para la destilación de aceites esenciales.

regiones plantaciones regulares de lavandín, cuya superficie de cultivo, debido a su rentabilidad está

En la actualidad, no disponemos de datos concretos sobre el número de hectáreas dedicadas al cultivo de lavándulas (aproximadamente 925 hectáreas, con una producción de 40 toneladas anuales), aunque este número se ha reducido considerablemente en las últimas décadas, debido a causas de diferente índole; por un lado falta de personal especializado en el cultivo y trasformación del producto, y por otro la precaria

6

aumentando de forma gradual.


Destilería / Localidad

Provincia

Ossa de Montiel Dehesa de los Llanos Quero Cañamares Cogollor Brihuega Lerma Peñafiel Tiedra Pueyo Caravaca de la Cruz Campo de San Juan Rincón Ademuz

Albacete Albacete Toledo Cuenca Guadalajara Guadalajara Burgos Valladolid Valladolid Navarra Murcia Murcia Valencia

Nº hectáreas que destila (aprox.) 70 20 5 80 180 140 100 180 80 30 10 20 10 925

Producción toneladas (aprox.) 3,2 0,5 0,1 2,5 10,5 8 4 8 0,2 1,5 0,5 0,5 1 40,5

Sistema Destilación y Combustible Cubas / Biomasa Cubas / Gasóleo Cubas / Gasóleo Cubas / Gasóleo Remolques / Gasóleo Remolques / Gasóleo Cubas / Gasóleo Remolques / Gasóleo Remolques / Gasóleo Remolques / Gasóleo Calderas / Biomasa Calderas / Biomasa Calderas / Gasóleo

Estas plantaciones que en un principio se hacían sobre

(gasóleo, fertilizantes), que afectan directamente a los

terrenos pobres, van ocupando cada vez suelos más

costes de producción en los cultivos tradicionales, abren

fértiles. Existen plantaciones de lavandín en terrenos de

un amplio abanico de posibilidades para el cultivo de

regadío que producen un rendimiento por hectárea en

Plantas Aromáticas, en concreto para las diferentes

aceite esencial de un 60% más que otras situadas en

variedades de lavandín.

secano, ambas sometidas a las mismas labores, abonado, herbicidas, etc.

Los lavandines, a pesar de su rentabilidad, en los últimos lustros han estado un poco marginados, ya que estaban

El hecho de que las explotaciones lavandícolas requieran

fuera de cualquier tipo de ayuda P.A.C., pero últimamente

una serie de cuidados mínimos en cuanto a labores

con la incertidumbre existente en la agricultura tradicional

culturales y que pueden repercutir de una forma clara en

se están poniendo de moda dentro de las posibles

la duración de la planta y en la producción anual de

alternativas de cultivo que ofrece el panorama agrícola

aceite esencial, han exigido al lavandicultor una cierta

peninsular.

profesionalización tanto en los métodos de cultivo, como en la recolección y destilación.

Los nuevos cultivadores o productores, no son el agricultor tradicional, como nos gustaría a todos, sino personas

Las nuevas técnicas en la reproducción de planta (in-vitro),

ajenas al campo (empresarios, industriales, financieros,

junto con la mecanización del proceso de producción,

etc.) que poseen grandes superficies agrícolas y buscan

han aumentado la productividad y rentabilidad del cultivo

rentabilizar sus terrenos al máximo. Estos nuevos

de lavandín. Tal mecanización, que en la actualidad está

cultivadores, en contraposición del agricultor tradicional,

totalmente conseguida, no sólo se extiende a la recolección

tienen una mentalidad diferente a la hora de iniciar una

y al proceso de destilación, sino también a las labores

inversión, no buscan resultados a corto y medio plazo, ni

culturales. A su vez, esta mecanización lleva consigo

cazar una determinada subvención, lo que buscan es

grandes inversiones, sólo amortizables con la explotación

rentabilizar sus terrenos a largo plazo, con unos beneficios

de extensas superficies de terreno dedicadas al cultivo

que sean mayores y en algunos casos que dupliquen a

del lavandín, bien de forma individual o en cooperativa.

los de los cultivos tradicionales, así como no depender de ningún tipo de ayuda P.A.C. para la rentabilidad del

La incertidumbre que está creando la política agraria

cultivo.

comunitaria, la subida de los derivados del petróleo 7


El principal obstáculo que se encuentra un productor nuevo a la hora de iniciar un cultivo de lavandín, son los costes en el inicio de la plantación; costes muy elevados y que se deben afrontar el primer año, siendo los causantes junto con la carencia de ayudas P.A.C. y la no obtención de beneficios los dos primeros años, de frenar a la mayor parte de nuestros agricultores, que lo ven como un riesgo grande a la hora de iniciar el cultivo. La mentalidad que tiene el agricultor tradicional a la hora de afrontar una inversión en un cultivo nuevo, es poco emprendedora, ya que lo basa todo en ayudas P.A.C. y otros tipos de subvenciones, lo que hace que estas alternativas las inicien gentes ajenas al campo, personas que aportan al sector agrícola una visión empresarial distinta, a la vez que buscan siempre rentabilizar a la inversión iniciada. Las variedades de lavandín que rentabilizan el cultivo son aquellas que tienen un alto contenido en aceite esencial y a su vez son apreciadas por las distintas industrias: cosmética, perfumería, detergencia, fragancias, etc. Estas variedades se reducen a cuatro tipos: Grosso, Abrial, Súper y Sumian, que dependiendo de la altitud, el clima y el suelo que dispongamos cultivaremos una u otra variedad. En general, en la península se desarrollan bien los cultivos de cualquiera de ellas. Más información: comercial@alcaflora.com www.alcaflora.com

8 8


e n t re v i s t a

Daniel Guardiola Peris, CINCTORRES AROMÀTIQUES, COOP.VAL. Qui sou CINTORRES AROMÀTIQUES, COOP.VAL.?

més senzill si hi hagués hagut una sola persona encarre-

Som una cooperativa valenciana formada per 6 socis. Jo

gada de portar les terres. El problema està en que tothom

en sóc el contacte i gestor administratiu, tot i que la sòcia

té una altra activitat principal, i no tothom ha treballat a

és la meva dona. El president és l’Antonio Albalat

la cooperativa en la mateixa mesura.

Cervera.

Una altra dificultat va ser que després de 3 o 4 anys,

Varem començar 5 i més endavant es va animar un sisè.

quan ja es va entrar en plena producció, els preus van

Entre tots varem aportar finques privades i en varem

baixar molt, amb la qual cosa es van obtenir menys bene-

arrendar d’altres, amb un total de 45 ha, explotant-les en

ficis dels esperats.

comú. Actualment en tenim en producció unes 30 ha.

Així doncs, al principi la gent col·laborava amb molta il·lusió, però després es van anar desincentivant i, actual-

Quin tipus de producció i transformació realitzeu?

ment, pràcticament només hi treballem dos dels socis.

Realitzem cultiu ecològic de plantes aromàtiques i la

També comentar que ens agradaria tenir més recolza-

transformació consisteix en la destil·lació per arrossega-

ment per part de l’administració, i no tant a nivell de

ment de vapor, per obtenir-ne oli essencial.

subvencions, sinó més ajut a nivell tècnic, amb més implicació i seguiment de les activitats empresarials, com pel

Com és que us vareu decidir a cultivar plantes

que fa a facilitar contactes per a tenir una bona xarxa de

aromàtiques i obtenir olis essencials? Quines

col·laboració entre productors.

dificultats vareu tenir? Quins aspectes hagués-

En general, produir ho hem sabut fer, i considerem que

siu evitat?

ho fem bé, però el tema que no en sabem prou és el

Tot va començar arran d’unes jornades de la Conselleria

comercial, i és el que ens bloqueja a seguir endavant.

en que es promocionaven les aromàtiques, i on ens van

Obrir portes és difícil; al principi els majoristes et van

fer veure que el cultiu d’ordi i blat donava pocs diners

provant i, quan finalment et tenen confiança, llavors et

(unes 60.000 ptes/ha l’ordi) i que les aromàtiques

collen i et paguen el que ells volen.

podien ser una bona alternativa a la zona, podent arribar a guanyar fins a les 200.000 ptes/ha.

Vareu haver de fer molta inversió?

També va incidir el fet que hi havia ajuts per a començar

El volum de préstecs no va ser considerable, i és una

l’activitat, tant per part de la Conselleria com del progra-

càrrega que la podem portar sense cap tensió. Potser si

ma Leader.

hi hagués més pressió, la gent s’hi involucraria més.

Les principals dificultats que hem trobat ha estat el fet de

A la Comunitat Valenciana tenim la sort que varen rebre

realitzar l’explotació en comú entre tots. Hagués estat

ajuts tant de la Conselleria com del programa Leader,

9


costejant fins el 40% de les instal·lacions i de la plantació.

cap endavant. Només hi posem diners i treball i, tot i que

La destil·leria ens va costar uns 90.000 € i varem comprar uns

ho fem amb ganes, no en traiem beneficis clars.

10.000 m2 de terreny. L’obra civil la varem anar fent nosaltres

El futur passaria per a treure línies de productes per a

mateixos poc a poc. També varem comprar una recol·lectora

vendre al consumidor final. Es podria fer productes amb

de segona mà, que no ens va sortir gaire cara.

col·laboració amb alguna empresa perfumera, com ara

A finals del 2010 acabarem de pagar tots els préstecs.

sabons, ambientadors, etc. Productes bons i ecològics, que sembla que tindrien molt de sortida.

Com us van els cultius? Quines espècies teniu

Això implicaria fer menys producció i més varietat de

plantades actualment i quina superfície?

productes, traient-li més rendiment a la destil·ladora.

Cultivem principalment sàlvia (Salvia lavandulifolia), unes 4

Alhora també serviria com a revulsiu pel poble, podent

ha, espígol (Lavandula latifolia) 20 ha i lavandí “super” 6 ha.

donar múltiples sortides econòmiques, i es podrien buscar

També tenim un bancal on provem diferents espècies.

sinèrgies amb el turisme que ara només va a Morella. La

Els cultius funcionen molt bé. És una zona pedregosa, on

veritat és que la producció d’olis essencials té bona imat-

males herbes són fàcils de controlar i on aquestes espè-

ge, i tothom gaudeix de la bona olor que arriba al poble

cies responen molt bé.

durant la campanya de destil·lació, més agradable que la dels purins.

En quin sector veneu els olis essencials? Veneu

Tanmateix, caldrà veure, un cop s’arribi al 2010, quin

només al mercat nacional? Esteu contents amb

pensament tenen els socis i si hi ha ànims per a continuar

les vendes?

endavant.

Venem a majoristes d’olis essencials, ecològics i no ecològics. D’altra banda, venem oli essencial d’espígol a una

Quin consell donaríeu a tots aquells productors

empresa de perfums petita de Barcelona. També venem

que vulguin començar a cultivar aromàtiques

ampolletes a particulars, però no és representatiu.

per a obtenir olis essencials?

El preu cobrat de l’empresa de perfums (90€/kg oli essen-

Com a consell recomanaria que, abans de plantar, cal

cial d’espígol) és bastant millor que el dels majoristes

mirar com comercialitzar el producte. Lo fàcil, que és

(40€/kg). Per les altres espècies, l’any passat els majoris-

produir, deixar-ho pel final, i sobretot fer números si és

tes van pagar uns 60€/kg la sàlvia i 23 €/kg el lavandí.

rendible.

L’altra tema és el temps de demora en els pagaments. Hi

Si t’hi poses és per la il·lusió, i la veritat és que treballar

ha compradors que són complidors i d’altres no tant, tri-

al camp i ser el teu amo dóna tota la felicitat del món,

gant fins a 6 mesos.

perquè pots assaborir-ho i no tens la pressió d’altres tre-

En general, però, no traiem gaires beneficis. Els ingressos

balls.

serveixen per a fer les paus amb les despeses de produc-

A més de treballar per a tu, tens la satisfacció que treba-

ció, però tots hi estem treballant sense cobrar cap sou.

lles per la zona. Si en una zona no hi ha il·lusió i compromís, es queda morta.

Com encareu el futur? Seguireu augmentant la producció o bé heu arribat al límit?

Més informació:

Actualment la situació està bastant parada. No hi ha

CINCTORRES AROMÀTIQUES, COOP.VAL.

massa implicació per part dels socis i la feina només la

Mur de Dalt, s/n 12318 Cinctorres (Castelló)

fan dues persones. El sector productiu està apagat, i sem-

Tel. 629249237 e-mail: guardiolaperis@wanadoo.es

bla que les perspectives de venda vagin enrere enlloc de

10


diu la indústria?

Marta Estebanell Pineda. Alqvimia. Tortellà La Marta Estebanell, Llic. en Química i Ciències de l'Alimentació, i amb anys d'experiència com a Directora Tècnica d'Alqvimia experimenta cada dia al seu laboratori cosmètic els seus coneixements en formul·lació cosmètica. Des de l’any 2001 és sòcia col·laboradora de l’ACPPAM. Qui sou ALQVIMIA i quina activitat desenvolupeu? Alqvimia és una empresa catalana d’alta cosmètica natural, amb una àmplia oferta de productes per al tractament facial i corporal,

tant a nivell professional com

també personal o individual.

L’empresa la va fundar

l’any 1984 el nostre gerent actual Idili Lizcano. Així doncs, ja fa més de 20 anys que Alqvimia treballa per recuperar la tradició de l’antiga perfumeria artesana per fusionar-la amb les tècniques de cosmètica natural més innovadores. Situada en un marc natural extraordinari, a la població gironina de Tortellà, una vall dels Pirineus catalans, Alqvimia uneix l’art de l’aromateràpia i la botànica amb l’objectiu d’elaborar cosmètics 100% naturals, escollint els ingredients més purs d’arreu del món, a banda dels autòctons. Podem dir que tots els productes d’Alqvimia estan formulats en un equilibri ideal entre la ciència i l’art, oferint la millor opció cosmètica de tractament amb una variada i extensa gama de productes amb la màxima qualitat, eficàcia i adaptada a les exigències del ritme de vida actual. Alqvimia és, doncs, una marca de luxe amb un enfocament revolucionari en un concepte de bellesa integral.

11


Quins projectes de futur teniu?

recomanats, que es poden consultar a la nostra pàgina

Durant els darrers anys Alqvimia ha experimentat un

web (www.alqvimia.com), així com també en nombrosos

creixement important gràcies a l’èxit amb el que ha estat

centres de perfumeria selectiva.

rebuda tant a nivell nacional com internacional, especialment als països asiàtics, on es situa com a marca líder en

Quins tipus de productes elaboreu i comercialitzeu?

alguns d’ells.

La nostra principal activitat tant a nivell de fabricació com comercial es centra en l’elaboració i distribució de pro-

A nivell corporatiu l’empresa pretén consolidar el compro-

ductes de cosmètica 100% natural. Dintre de la nostra

mís amb la societat i el medi ambient no només treballant

variada gamma de tractaments podem trobar diferents

activament per a la defensa, respecte i protecció de qual-

opcions tant a nivell facial com corporal, que permeten

sevol font de vida sinó també col·laborant activament

en qualsevol cas fer front a les diferents necessitats efecti-

amb diferents Organitzacions No Governamentals tals

ves i també preventives que demanden la societat i el

com Metges Sense Fronteres, Intermón Oxfam, la Fundació

ritme de vida actuals. Destacaríem l’èxit de la nostra

Vicente Ferrer, Greenpeace, Acción contra el Hambre,

gamma d’olis corporals així com també les nostres emul-

Fundació Vicki Sherpa Eduqual i Amnistia Internacional

sions (facials i corporals) totes elles sense ingredients de

entre d’altres. A més, es treballa també en plans anuals

síntesi química i a partir de matèries primeres d’origen

de prevenció que permetin detectar, prevenir i reduir

100% natural i ecològic en els cassos en què això és

qualsevol font que pugui suposar el mínim impacte

possible.

ambiental. En aquest sentit destacar la recent creació d’un Departament de Responsabilitat Social Corporativa

Empreu olis essencials naturals i plantes medici-

que assumeix les responsabilitats en l’àmbit de competèn-

nals en les vostres formulacions? Elaboreu vosal-

cies destacades.

tres mateixos alguns extractes i olis essencials? Efectivament, totes les nostres formulacions estan elabora-

A nivell creatiu, l’empresa seguirà investigant en el desen-

des a partir de matèries primeres d’origen vegetal amb la

volupament de cosmètics revolucionaris i innovadors que

qual cosa s’inclouen els olis essencials i les plantes medi-

compleixin alhora tant les expectatives del mercat en el

cinals, autòctones o no, en funció del propòsit de cada

sector com les premisses de l’autèntica cosmètica natural

producte cosmètic. D’altra banda, en alguns cassos con-

i orgànica. D’altra banda, a nivell formatiu Alqvimia tre-

crets i sempre que la nostra varietat i disponibilitat de

ballarà en la formació activa que incrementi el coneixe-

plantes autòctones ens ho permet, com a productors

ment del consumidor i fomenti l’elecció crítica i un consum

d’origen artesà, ens permetem el luxe d’elaborar, seguint

més responsable.

l’antiga tradició, alguns extractes vegetals com són l’oli d’hipèric i la tintura de romaní.

Finalment, destacar també la tasca en el manteniment dels nostres punts de venta propis o Beauty Spaces, que

La matèria primera qui us la proporciona?

s’han creat al llarg dels darrers anys amb la dedicació i

Compreu a recol·lectors i/o cultivadors catalans?

l’esforç necessaris per aconseguir la popularitat i el reco-

El nostre sistema de producció segueix estrictament les

neixement actuals de la imatge empresarial i de la marca.

Normes de Correcte Fabricació de Productes Cosmètics

Així, es disposa de 5 botigues pròpies o Beauty Spaces

amb la qual cosa disposem d’un sistema de garantida de

Alqvimia: 2 a Barcelona ( Rambla Catalunya, 24 i Centre

qualitat, basat en procediments, segons el qual

Comercial Diagonal Mar), 2 a Girona (Santa Clara, 56 i

s’adquireixen les matèries primeres a proveïdors especia-

Centre Comercial Espai gironès) i 1 a Madrid (C/ Goya,

litzats sota qualitat prèviament concertada i als quals

7). A més dels Beauty Spaces, els productes d’Alqvimia

prèviament s’ha revisat analíticament i aprovat totes les

es poden trobar en un gran nombre de centres de bellesa

garanties documentals pertinents que avalin les especifi-

12


cacions desitjades per a cada producte. El que s’exigeix a

trobar al nostre país?

cada proveïdor és, evidentment, que la matèria primera o

Cal considerar que aquest factor és molt fluctuant ja que

matèries primeres que ens subministri tinguin la llicència com

depèn molt, en el nostre cas, de la rotació de producte,

a matèries primeres per a l’ús en la indústria cosmètica i que

les ventes anuals, els factors de variabilitat intrínseca com

segueixin els controls de qualitat i els processos de traçabili-

les promocions comercials i un llarg etcètera que no ens

tat pertinents que a l’entrada de qualsevol material es com-

permet definir uns valors concrets, per al nostre sector

proven també, per cada lot, a la nostra empresa i sota les

concret, i que puguin ésser fiables i reproduïbles en cada

premisses del departament de qualitat i les especificacions

exercici. En aquest sentit si que, tal i com hem comentat

prèviament establertes i documentades. Disposem eviden-

anteriorment, podem destacar aquells olis i plantes medi-

tment, d’una relació de proveïdors homologats a nivell

cinals més representatius per nosaltres.

autonòmic, estatal, comunitari i també a nivell extracomunitari en aquelles matèries primeres que ho requereixen.

Quines plantes recomanaríeu a un productor d’aromàtiques i medicinals?

Quina qualitat exigiu als vostres proveïdors?

Reiteraríem en dos productes com la lavanda i el romaní,

En relació a la qüestió anterior, adquirim les matèries prime-

tot i que també podem considerar l’alfàbrega, l’orenga,

res sota qualitat concertada als nostres proveïdors i sempre i

el fonoll, la sàlvia, la camamilla i la menta.

quan siguin matèries primeres que hagin estat aprovades per a l’ús en la fabricació de productes cosmètics. Aquesta qua-

Estaríeu interessats en comprar a productors

litat queda documentada i és analitzada per a cada lot

catalans?

seguint les especificacions prèviament definides i acordades.

Sí! evidentment, sempre i quan es compleixin els requisits

El mateix procés es respecta tant si la matèria primera és un

que, com a fabricants de productes cosmètics cal respec-

extracte o oli vegetal com si es tracta de planta, que habitual-

tar i que s’han resumit en les preguntes anteriors.

ment, en els extractes que elaborem és seca. Finalment, algun comentari a fer als socis de Comercialitzeu olis essencials ecològics?

l’ACPPAM?

Sí, sempre i quan la varietat sigui disponible i a nivell de

Ens agradaria, en aquest punt, fomentar la motivació en

formulació això sigui possible.

el cultiu de varietats ecològiques a fi que, poc a poc, els fabricants de productes naturals (cosmètics o en altres

Quins olis essencials consumiu en major quan-

àmbits com l’alimentari) poguéssim disposar d’un major

titat? I plantes medicinals?

nombre de varietats disponibles sota les premisses de

Destacaríem en aquesta qüestió els olis essencials cítrics

l’agricultura biològica. D’altra banda, també felicitar-vos

com la llimona i la taronja o la bergamota, també la

i animar-vos a seguir treballant en la vostra tasca cons-

lavanda, el romaní, la citronel·la, l’arbre de té, el de

tructiva de difusió constant dins el sector i agrair-vos

gerani, camamilla i també d’altres més exòtics com

l’oportunitat d’haver pogut col·laborar-hi participant acti-

l’ilang-ilang o el pàtxuli i sàndal.

vament a la vostra revista.

A nivell de plantes medicinals destacarem, clarament, una autòctona com és el romaní.

Més informació: martaestebanell@alqvimia.com OFICINES TÈCNIQUES I OPERADOR LOGÍSTIC –

Ens podeu dir quantitats

ALQVIMIA

anuals consumides dels

C/ Figueres, naus 7 i 8 POL. INDUSTRIAL DE BESALÚ

olis essencials i plantes

CP 17850 BESALÚ (GIRONA)

medicinals que es poden

13


diu l'administració?

Como afecta el reglamento REACH a los productores, importadores o usuarios de aceites esenciales y de extractos vegetales Astrid van Ginkel (FITOMON Consultoría de especies vegetales alimenticias, medicinales, cosméticas y veterinarias). El Parlamento Europeo aprobó en diciembre del 2006 el

ponsables de lo que comercializan y obliga a fabrican-

Reglamento REACH (Registro, Evaluación y Autorización

tes, importadores y usuarios intermedios a garantizar que

de Sustancias Químicas) número 1907/2006. Se publi-

solo fabriquen, comercialicen o utilicen sustancias que no

có el texto en el Diario de las Comunidades Europeas el

afecten negativamente a la salud o al medio.

30 de diciembre. Entró en vigor el 1 de junio de 2007 y se aplicará de forma escalonada hasta el 2018.

El principal objetivo del REACH es la regulación y control de todas las sustancias químicas que integran productos

El Reglamento REACH regula la utilización de sustancias

de consumo en Europa. Con ello, se obliga a la industria

químicas en la UE. El REACH estará gestionado desde

química a realizar controles toxicológicos antes de sacar

una oficina central, la Agencia Europea de productos

sus productos al mercado. Una sustancia, un único regis-

Químicos (ECHA) en Helsinki, Finlandia. El Sr. Geert

tro europeo para todos los países. El Reglamento obliga

Dancet es el director de esta Agencia.

a las empresas a compartir datos, ensayos y registro.

Este reglamento europeo sobre les sustancias químicas ha

Se establece un registro único europeo que va a controlar las

despertado un gran debate. Para la industria del sector

sustancias químicas que se produzcan, importen, utilicen o

químico es motivo de preocupación y de complicación.

comercialicen en la Unión Europea en cantidades mayores

Muy bonito pero caro. Basándose en las medidas preven-

a una tonelada, aunque hay exenciones a tener en cuenta.

tivas, el REACH comportará costes altísimos para las

El uso de las sustancias es otra de las cuestiones clave.

empresas ya que la industria química debe costear la aportación de pruebas para demostrar el carácter inocuo

Definiciones del REACH

de las sustancias que produce y utiliza. El coste estimado,

• Sustancia presente en la naturaleza: Sustancia presente

considerando que se parte de cero, es de cerca de un

como tal de manera natural, no procesada o procesada

millón de euros por sustancia a registrar.

únicamente por medios manuales, mecánicos o gravitacionales; o bien por disolución en agua, por flotación, o

Objetivo del REACH

por extracción con agua, o por destilación con vapor o

La finalidad de este reglamento es asegurar la protección

por calentamiento únicamente para eliminar el agua; o

de la salud y del medio ambiente. Este reglamento se

que se obtiene de la atmósfera por cualquier medio.

basa en el principio de precaución considerando que es

• Preparado: una mezcla o solución compuesta por dos

mejor prevenir y reducir riesgos. Las empresas son res-

o mas sustancias.

14


por dos o mas sustancias.

fabricación y pueden contener una gran variedad de cons-

• Artículo: un objeto que, durante su fabricación, recibe una

tituyentes. También se incluyen sustancias aisladas de

forma, superficie o diseño espaciales que determinan su

materiales naturales (tal como se encuentran en la natura-

función en mayor medida que su composición química.

leza) o derivados químicos de estas que pueden contener

• Usuario intermedio: toda persona física o jurídica esta-

un único elemento o molécula o varios constituyentes. Se

blecida en la Comunidad, distinta del fabricante o el

ha desarrollado un documento de orientación para la iden-

importador, que use una sustancia, como tal o en forma

tificación y denominación de sustancias en REACH (dispo-

de preparado, en el transcurso de sus actividades indus-

nible en la página web: http://echa.europa.eu).

triales o profesionales. Los distribuidores o los consumido-

Como norma general está obligado a registrarse todo fabri-

res no son usuarios intermedios.

cante o importador de una sustancia, como tal o en forma de uno o más preparados, en cantidades iguales o superio-

Cronograma del REACH y donde se encuentra

res a 1 tonelada anual, a no ser que se disponga de lo

en estos momentos

contrario en el texto del Reglamento (ver las exenciones).

• Junio 2008 - Noviembre 2008. Las empresas deberán

En caso de no verse exento y estar fabricando la sustan-

prerregistrar todas aquellas sustancias o preparados quí-

cia en cantidades anuales iguales o superiores a 1 tone-

micos que produzcan, además de contemplar los usos a

lada, deberán proceder a su registro. En este último caso

los que se van a destinar. Para ello tienen un plazo de

se recomienda comprobar si la sustancia se define como

seis meses.

“sustancia en fase transitoria” (ver definición en artículo

• Noviembre de 2008 - Noviembre 2010. Periodo de

3 (20) y su modificación en el Reglamento (CE) No

registro de las sustancias (previamente prerregistradas)

1354/2007 del Consejo) porque de ser así podrían

que se produzcan en cantidades superiores a 1000 Tn,

beneficiarse de unos plazos más ampliados para regis-

además de las sustancias cancerigenas, mutagénicas,

trarla, plazos que vienen especificados en el artículo 23.

toxicas para la reproducción y muy toxicas para organis-

Pero como condición deberán prerregistrase. El prerregis-

mos acuáticos.

tro se extiende del 1 de junio de 2008 al 1 de diciembre

• Noviembre 2010 - Junio 2013. Periodo de registro de

de 2008. La información que hay que enviar a la

las sustancias (previamente prerregistradas) que se pro-

Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos

duzcan en cantidades superiores a 100 Tn, además de

creada con este Reglamento se especifica en el artículo

las sustancias toxicas para organismos acuáticos.

28. De no prerregistrarse la sustancia deberá ser registra-

• Junio 2013 - Junio 2018. Periodo de registro de las

da antes de su comercialización a partir del 1 de junio

sustancias (previamente prerregistradas) que se produz-

de 2008 si lo importa en cantidades anuales iguales o

can en cantidades superiores a 1 Tn.

superiores a 1 T. Los representantes exclusivos (artículo 8) y los productores

Las sustancias

e importadores de artículos que cumplan las condiciones

El REACH se centra en las sustancias. Las obligaciones no

del artículo 7.1 pueden tener también obligación de

se aplican directamente a los preparados o artículos sino

registro.

a las sustancias que están contenidas en ellos (con la exención de los requisitos para las fichas de datos de

Muy importante: Que una sustancia esté exenta de los

seguridad, FDS, en inglés SDS, y los escenarios de expo-

Títulos II, V y VI no les exime del resto de Títulos del

sición, que también se exige para los preparados).

Reglamento.

Las sustancias que entran en el ámbito de aplicación del Reglamento REACH se definen en el artículo 3 párrafo 1

Exenciones

del Reglamento. De manera general, son las sustancias

Este Reglamento se aplica a todas las sustancias químicas

que resultan de una reacción química en el proceso de

con algunas exenciones: las sustancias radiactivas, sus-

15


tancias bajo supervisión aduanera, el transporte de sus-

culos que contienen sustancias químicas, esta afectada

tancias peligrosas y sustancias intermedias no aisladas;

por dicho Reglamento. Aunque se encuentra exenta de

los residuos, tal y como se definen en la Directiva

muchos de los títulos del Reglamento.

2006/12/CE; los medicamentos y alimentos debido a que se rigen por otras normativas específicas vigentes; los

Medidas que deberá adaptar el sector alimentario:

polímeros; etc.

• Comprobar que los proveedores de sustancias, prepa-

En lo que se refiere a sustancias relativas a las plantas

rados o artículos van a preinscribirse en el Registro y

aromáticas y medicinales, según el Departament de Medi

asegurar que prerregistren el uso para el que se adquiere

Ambient (http://mediambient.gencat.cat/cat/empreses/

dicha sustancia química.

reach), están exentas parcialmente de registro, evalua-

• En el caso de ser importadores (fuera de la Unión

ción y autorización:

Europea) de alguna sustancia, preparado o artículo quí-

• sustancias en medicamentos para uso humano o veteri-

mico, se deberá prerregistrar dicha sustancia como pro-

nario, dentro del ámbito de aplicación del Reglamento

ductor de la misma.

(CE) núm. 726/2004, de la Directiva 2001/82/CE y de

• En el caso de ser generadores de subproductos destina-

la Directiva 2001/83/CE ;

dos a otro sector que no sea el alimentario, prerregistrar

• sustancias en alimentos o piensos de conformidad con

dichas sustancias como productor. Puede ser que dicha

el Reglamento (CE) núm. 178/2002.

sustancia éste excluida del ámbito de aplicación del Reglamento tal y como se expone en el Anexo 4 de dicho

Y están exentas de información dentro de la cadena de

reglamento ("sustancias exentas del ámbito de aplicación

suministro:

del REACH") u otras exenciones.

• medicamentos para uso humano o veterinario, dentro del ámbito de aplicación del Reglamento (CE) núm.

Implicaciones para la industria cosmética y per-

726/2004, y de la Directiva 2001/82/CE y según la

fumista

definición de la Directiva 2001/83/CE ;

Si el uso del aceite esencial o del extracto vege-

• productos cosméticos, tal como los define la Directiva

tal es como perfume o cosmético estarán sujetos a

76/768/CEE;

REACH y entonces deberá comprobar si los aceites esen-

• productos sanitarios que sean invasivos o se apliquen

ciales son sustancias para REACH y cómo las contempla

en contacto directo con el cuerpo humano, siempre que

REACH.

las medidas comunitarias establezcan para las sustancias

Los aceites esenciales son mezclas complejas y se clasifi-

y preparados peligrosos normas de clasificación y etique-

can dentro de las denominadas UCVB (de sus siglas en

taje que garanticen el mismo nivel de información y de

inglés: Substances of Unknown or Variable composition,

protección que la Directiva 1999/45/CE ;

Complex reaction products or Biological materials). El

• alimentos o piensos de conformidad con el Reglament

identificador principal para este tipo de sustancias es el

(CE) núm. 178/2002.

origen de la sustancia y el proceso empleado para su obtención (síntesis, purificación, combinación de ambos

Y están exentas de registro y evaluación:

procesos, etc.). Una vez identificada, debería comprobar

• Sustancias incluidas en el anexo IV y V del Reglamento

si la sustancia se considera sustancia en fase transitoria,

de octubre del 2008

para que en caso de tener que registrar los aceites se

Implicaciones para la industria alimentaría y farmacéutica

pueda acoger a los plazos transitorios o ampliados que

Si el uso que se le da a los aceites esenciales o extractos

se han establecido para este tipo de sustancias y que

vegetales es como alimentario, y sus clientes lo utilizan

permite a las empresas seguir comercializando la sustan-

como alimentario estarían exentos de registro.

cia sin tener que registrar por ahora (ver artículos 23 y

La industria alimentaría, como usuaria intermedia e

28). O, en el caso de que entre dentro de las exenciones

importadora de sustancias químicas y preparados o artí-

no deberá registrar.

16


Si para la obtención de los aceites esenciales y los

de preparados, los productores e importadores de artícu-

extractos vegetales se modifica químicamente

los y los representantes exclusivos pueden solicitar el

estos productos estarán bajo el ámbito de aplicación de

registro de sustancia.

REACH. Y por lo tanto si quiere comercializarlos para los

En relación con el informe sobre la seguridad química,

usos no alimentarios deberá registrarlos, enviando una

sólo se realizará para aquellas sustancias que estén

solicitud de registro a la Agencia Europea de Sustancias

sometidas a registro en cantidades anuales iguales o

y Preparados Químicos, si los fabrica en cantidades

superiores a 10 toneladas y tendrá el formato que se

anuales iguales o superiores a 1 tonelada. Pero para ello

especifica en el anexo I. Por último, respecto a cuándo se

tienen como condición la obligación de pre-registarse

ha de elaborar el informe sobre la seguridad química,

previamente. El prerregistro es hasta el 1 de diciembre de

ésta información se presentará, cuando sea necesario

2008, y la información que se debe enviar a la agencia

elaborarle, junto con la información que ha de acompa-

viene recogida en el artículo 28, párrafo 1. Las fechas

ñar el expediente de registro. Por tanto, es obligatorio la

límite de registro para las sustancias en fase transitoria

elaboración del informe sobre la seguridad química en

prerregistradas son, dependiendo del tonelaje y de su

función de cuándo se haya de registrar una sustancia.

peligrosidad el 1 de diciembre de 2010, 1 de junio de 2013 y 1 de junio de 2018 (ver artículos 23 y 28).

Cuestiones clave para los fabricantes de aceites

En el caso de los productos cosméticos están exen-

esenciales y extractos vegetales a día de hoy

tos: - De lo dispuesto en el título IV (información en la

Son varias las cuestiones clave a tener en cuenta en el

cadena de suministro), tal como se definen en la Directiva

momento de plantearse si les afecta el REACH. Una es la

76/768/CEE, en la fase de producto terminado, destina-

naturaleza de la sustancia, otra es el uso de la sustancia,

dos al usuario final, según lo especificado en el artículo

y otra es la cantidad de sustancia fabricada.

2, apartado 6. - Así como de la valoración de los riesgos

El último reglamento del mes de octubre de este año

que se deriven para la salud humana en el informe sobre

marca las actuales exenciones, REGLAMENTO (CE)

la seguridad química, según lo especificado en el artículo

No 987/2008 se adapta el Reglamento (CE) n o

14 apartado 5. - En el caso de las sustancias sujetas a

1907/2006 (REACH) en cuanto a sus anexos IV y V

Autorización y Restricción las sustancias cuyos usos sean

EXENCIONES

en cosméticos estarán exentos de lo dispuesto para los

CONFORMIDAD CON EL ARTÍCULO 2, APARTADO 7,

riesgos o peligros para la salud humana, según lo espe-

LETRA b). Los puntos clave que afectan a la exen-

cificado en los artículo 56 (apartado 5, a) y 67 (aparta-

ción de aceites esenciales y extractos vegetales

do 2). Por todo lo anterior estas sustancias que se fabri-

son los puntos, 4, 7, 8, y 9.

quen o importen en cantidades anuales iguales o superio-

Prioriza que la sustancia sea 100% de origen natural.

res a 1 tonelada cuyo uso sea en cosméticos están sujetas

Sustancias presentes en la naturaleza, cuando no se

a registro antes de comercializarse, así como a otros

hayan modificado químicamente (ver definiciones

procedimientos de REACH: evaluación, autorización y

REACH).

restricción. En el caso de que sus clientes utilicen la sus-

Es decir, un aceite esencial obtenido mediante destilación

tancia como cosmético o aromatizante para el ambiente,

con vapor de agua o un extracto acuoso no serian sustan-

éstos deberán ver su uso reflejado con la solicitud de

cias que deban registrarse, ya que se considera que no

registro para poder utilizar la sustancia y si usted no

se ha producido una reacción química y la sustancia no

registra los aceites esenciales, en caso de que tuviese que

es diferente de la presente en la naturaleza.

hacerlo (lo modifica químicamente) porque solo los desti-

¿Pero que pasa si el aceite esencial o el extracto vegetal

na a alimentación y este uso está exento, considere que

se ha obtenido con otro solvente de extracción diferente

sus clientes deberán buscar otro proveedor. Solo los fabri-

del agua? Lo analizamos mas adelante.

cantes e importadores de sustancias como tal o en forma

Si el aceite esencial o el extracto vegetal se ha enriqueci-

AL

REGISTRO

OBLIGATORIO

DE

17


do con un ingrediente, refinado, rectificado, modificado

de C 6 a C 24 y sus sales de potasio, sodio,

daría como resultado una sustancia afectada por el

calcio y magnesio, y glicerol.

Registro al REACH, ya que se considera que se ha producido una reacción química, la sustancia se ha modificado

De forma que un macerado de una especie vegetal en

químicamente y ya no es la misma que se encuentra en

aceite vegetal o cualquiera de las sustancias especifica-

la naturaleza.

das en el punto 9 del anexo V quedaría también exento de Registro del Reach.

Así pues, y a día de hoy, no deben registrarse los aceites esenciales obtenidos por destilación con vapor de agua

Que pasa con un extracto vegetal con alcohol o

ni los extractos acuosos. Si se considera que este aceite

glicólico o obtenido con CO2?

esencial o el extracto puede ser tóxico, nocivo, irritante,

Si analizamos el punto 4 del anexo V del Reglamento

persistente, bioacumulativa o peligrosa es preferible dis-

987/2008: “Sustancias que no son fabricadas,

poner de la máxima información bibliográfica y en caso

importadas o comercializadas como tales y que

de no encontrarse se puede plantear algún estudio.

resultan de una reacción química que ocurre cuando a) un estabilizante, colorante, aromatizante,

Otro de los factores a tener en cuenta de las exenciones

antioxidante, agente de carga, disolvente, excipiente,

son los usos en medicamentos y alimentos. Debido a que

tensoactivo, plastificante, inhibidor de corrosión, anties-

se rigen por otras normativas específicas vigentes no les

pumante, dispersante, inhibidor de precipitación, dese-

afecta el REACH.

cante, aglutinante, emulsionante, desemulsionante, deshidratante, aglomerante, adherente, modificador de flujo,

De forma que, sea cual sea el método de obtención del

neutralizador de pH, secuestrante, coagulante, floculante,

aceite esencial o el solvente utilizado para fabricar el

retardador del fuego, lubricante, quelatante o reactivo del

extracto, si el uso es medicinal o alimenticio no debe

control de la calidad funciona como está previsto”

registrarse la sustancia.

podríamos decir que por ejemplo un extracto glicólico como consecuencia del disolvente, propilenglicol, se

Y finalmente, otro de los factores es la cantidad de sus-

encuentren sustancias no fabricadas como tales que resul-

tancia fabricada, menos de 1 TN, más de 1 TN, de

tan de una reacción química, de forma que el extracto

1-100 TN, etc.

glicólico quedaría exento de Registro. Otro método, la tecnología de fluidos supercríticos, entre

Si se esta produciendo menos de 1 TN de aceite esencial

otras aplicaciones, se dirige a la obtención de extractos

o extracto vegetal, y no hay previsión de que en un futuro

vegetales a partir de plantas aromáticas. El CO2 es un

próximo (5-10 años) se llegue a esta cantidad, no debe

gas inocuo que en condiciones supercríticas se convierte

registrarse.

en un disolvente muy potente.

Podríamos preguntarnos que pasa con un

De forma que parecería ser que los aceites esenciales o

macerado en aceite vegetal

extractos obtenidos a partir del uso de un disolvente que

Según el anexos IV y V del REGLAMENTO (CE) No

produciría alguna reacción química, pero no seria la sus-

987/2008 DE LA COMISIÓN de 8 de octubre de 2008,

tancia esperada, también estarían exentos del registro.

en el punto 9 del anexo V especifica las siguientes sustancias obtenidas de fuentes naturales, cuando no se hayan modificado químicamente: grasas vegetales, aceites vegetales, ceras vegetales; grasas animales, aceites animales, ceras animales; ácidos grasos

18


EN RESUMEN sustancias que existen en la naturaleza, cuando no se

uso

producción mayor o menor de 1 Tn

hayan modificado químicamente

¿Cuándo un aceite esencial o extracto puede quedar exento del Registro del Reach? - Sustancias que existen en la naturaleza obtenidas con agua, vapor de agua o aceite vegetal, quedan excluidos del registro REACH. Si son tóxicas, nocivas o irritantes (Sustancias y preparaciones que por inhalación, ingestión o penetración cutánea, puedan ocasionar daños graves, agudos o crónicos e incluso la muerte; puedan ocasionar daños de gravedad limitada; por contacto inmediato, prolongado o repetido con la piel o las mucosas puedan provocar una reacción inflamatoria) se recomienda recopilar toda la información posible. - Sustancias para uso en alimentos y medicamentos, humanos y veterinarios, y sus productos quedan excluidas del Registro Reach. - Sustancias producidas en cantidad inferior a 1 TN quedan excluidas del registro Reach. Sustancias para productos cosméticos y perfumería quedarán excluidos del alcance de REACH, si la producción es menor de 1 TN o si se han obtenido con agua, vapor de agua o aceite vegetal. Parece ser que NO deben Registrarse los fabricantes e importadores de una sustancia (aceite esencial o extracto) si se ha obtenido con un disolvente diferente del agua, aunque se use en cosmética o perfumería y las cantidades sean superiores a una tonelada al año. Según el punto 4 y 9 del anexo V, los aceites esenciales o extractos sin modificación química, sea cual sea el disolvente utilizado, no deben registrarse. Por tanto, los aceites esenciales o extractos vegetales, sustancias naturales complejas de composición desconocida o variable, si son 100% naturales (sin modificación química) no deben registrarse, aunque el uso sea para cosmética o perfumería y se está fabricando más de 1 TN. Si se trata de aceites esenciales o extractos vegetales que no se obtienen en cantidades superiores a 1 TN pero se utilizan en la industria alimenticia o medicamentos quedan exentos del Registro. Quedan ciertas dudas sobre los puntos 4 y 9 del reglamento de octubre del 2008 y si los aceites esenciales o extractos sin modificación química obtenidos con disolventes diferentes del agua o macerados en aceites vegetales no deben registrarse. Si se posee información de que la sustancia es peligrosa, bioacumulativa, persistente o tóxica le afecta el REACH.

19


Quien debe pre-registrar i ventajas del pre-

WEBS:

registro

Diario Oficial de la Unión Europea. Texto íntegro de la versión

Deben Pre-Registrarse los fabricantes e importadores de una sustancia (aceite esencial o extracto) si se ha obtenido mediante modificación química, si se usará en cosmé-

española revisada del Reglamento (CE) núm. 1907/2006 (REACH). www.eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/esoj/2007/l_136/l_1362 0070529es00030280.pdf

tica o perfumería y las cantidades producidas o importadas son superiores a una tonelada al año. Pero hay empresas que por estrategia comercial o por que la sustancia tiene riesgo toxicológico o puede ser nociva o irritante deciden pre-registrarla aunque no le afecte el REACH. Puede ser que en estos momentos no estén produciendo 1 TN, pero debe tenerse en cuenta si hay previsiones de

Texto íntegro de la versión española de la Directiva 2006/121/ CE, del 18 de diciembre, del Parlamento Europeo y del Consejo, por la cual se modifica la Directiva 67/548/CEE. http://www.eur-lex.europa.eu/LexUriServ/site/es/oj/2006/l_396/l_ 39620061230es08530859.pdf Unión Europea. Páginas oficiales de la Unión Europea donde se facilita todo tipo de información relativa al REACH. http://ec.europa.eu/environment/chemicals/reach/reach_

llegar en 2 ó 3 años, porque entonces es preferible pre-

intro.htm

registrar.

http://ec.europa.eu/enterprise/reach/index_en.htm

Un pre-registro es gratuito (no se pagan tasas) y es muy sencillo. Si lo hace un tercero (consultaría) puede oscilar entre 50 i 250 euros depende del número de sustancias

Agencia Europea de Sustancias y Preparados Químicos (ECHA). Página oficial de la ECHA donde se puede encontrar todo tipo de información relacionada con este órgano.

a pre-registrar.

http://ec.europa.eu/echa//home_es.html

Un pre-registro no implica un futuro registro. En el pre-

http://echa.europa.eu/

registro no se solicita el uso ni tampoco si es fabricante,

http://europa.eu/scadplus/leg/es/lvb/l21282.htm

importador o comercializador. En cambio permite entrar

Oficina Europea de Sustancias y Preparados Químicos (ECB).

en el forum de fabricantes de la misma sustancia y da la

Punto de partida para el procedimiento de evaluación de sus-

posibilidad de entrar en contacto con otras empresas y

tancias peligrosas. http://ecb.jrc.it

ver la información que se mueve.

http://ecb.jrc.ec.europa.eu/reach/rip/

Si al final es necesario registrar la sustancia porque sino no

Ministerio de Medio Ambiente. Centro Nacional de referencia

se puede vender ni te pueden comprar, se dispondrá hasta

REACH del Ministerio de Medio Ambiente.

el 2013 o 2018 (según las toneladas) para decidir el regis-

http://www.reach-pir.es

tro y se pueden compartir costes con otras empresas. Consejo

Generalitat de Catalunya. http://inforeach.gencat.cat http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/reach/inici.jsp

Por tanto la recomendación es pre-registrar aunque no les

CENTRO DE REFERENCIA REACH (Registro, Evaluación,

afecte el REACH. Nunca se sabe si cambiaran algún cri-

Autorización y Restricción de Sustancias y Preparados Químicos:

terio mas adelante.

REACH) http://reachinfo.es/centroreach http://register.consilium.europa.eu/pdf/en/06/st07/st07524. en06.pdf

Es muy interesante prerregistrar por todo lo comentado en el punto anterior. Como se realiza el Pre-registro: Hay 3 opciones para realizarlo: online por la pagina web de la Echa (REACH-IT), software de la agencia (IUCLID 5), o software de la empresa.

20

www.quimicatotal.net

Más información: Astrid van Ginkel (FITOMON, S.L.) astrid@fitomon.com; 973 53 21 10.


diu la investigació?

La situació actual del lavandí “super” Eva Moré (Àrea de Productes Secundaris del Bosc. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) En el marc de cooperació “Nuevas Alternativas Agrarias”

• Utilització industrial: empreses transformadores,

de cinc grups d’acció local de la provincia de Cuenca

comercialitzadores i utilitzadores

(ADESIMAN, CEDER Alcarria Coquense, A.D.I. El

• Anàlisi de la conjuntura actual a Conca.

Záncara, PRODESE Serranía de Cuenca y Manchuela Coquense) es va encarregar al Centre Tecnològic Forestal

Possibilitats productives

de Catalunya un Estudi de la situació actual del lavandí,

El lavandí és l’híbrid (Lavandula x hybrida) entre la lavanda

varietat “super” i del coriandre, espècies en les quals

(Lavandula angustifolia) i l’espígol (Lavandula latifolia). Totes

estaven interessats un grup de productors d’aquesta

les varietats seleccionades per a l’obtenció d’oli essencial

zona, i que havien començat a realitzar proves.

són franceses, entre les que destaquen el “grosso”, el “super”, l’”abrial” i, en menor mesura, el “sumian”.

Els objectius de l’estudi eren analitzar la conjuntura actual de la producció i el mercat de les espècies anome-

La matèria primera comercial és l’espiga florida, de la

nades i valorar la perspectiva de desenvolupament de la

qual se’n pot obtenir rams o flors, olis essencials, o essèn-

seva producció agrícola a la província de Conca, amb la

cies (concrets i absoluts).

finalitat d’obtenir olis essencials en el cas del lavandí i llavor en el cas del coriandre.

Es reprodueix per esqueixos i té una duració de cultiu de fins a 10 anys, essent necessari fer rotació de cultiu amb

La metodologia de l’estudi va consistir en una recerca

altres espècies durant un parell o més d’any, com pot ser

bibliogràfica i entrevistes a agents del sector (3 recerca-

el coriandre o la civada, o bé alguna lleguminosa. La

dors, 10 productors i 10 industrials), per a obtenir infor-

collita es fa manual si es volen aconseguir rams i meca-

mació sobre els següents apartats:

nitzada si va destinat a la flor o bé a l’oli essencial. Pel processat és necessari un assecat, quan es vol aconseguir

• Introducció a la producció : descripció de l’espècie

flor de colors ben vius, o bé una destil·lació, quan es vol

i varietats, matèries primeres comercials, tècniques de

obtenir oli essència. Es poden obtenir rendiments de

cultiu, instal·lacions requerides, comercialització i

l’ordre de 500 kg/ha de flor seca i de 40 a 60 kg/ha

mercat, legislació i qualitats existents.

d’oli essencial.

• Situació de la producció: superfície de cultiu i quantitat produïda, principals productors a Espanya i

Els principals usos comercials són la jardineria o

comerç exterior d’Espanya.

l’apicultura, en el cas de la planta viva, la decoració

21


(bossetes per armaris, popurris), la planta seca, i la cos-

per oli essencial de la varietat “super” (21€/kg en ecolò-

mètica i perfumeria (perfums, sabons, detergents) pel que

gic) i 16€/kg pel “grosso” ( 20€/kg en ecològic)

fa a l’oli essencial. Pel que fa a flor seca, destinada tant a laboratoris dieEls canals de comercialització més habituals van del cultiva-

tètics com a la decoració, la demanda d’un majorista pot

dor al destil·lador i/o majorista que posteriorment ho envia

estar al voltant de les 10 T anuals, essent un mercat esta-

a empreses que realitzen una segona transformació indus-

ble, amb un increment anual dels preus entre 0,1 i 0,15

trial, que implica processos químics complexes, per obtenir

€/kg. El preu l’any 2008 de flor d’origen francès va ser

bases per a la perfumeria, la cosmètica o els aromes. Si es

de 6,20€/kg.

té suficient quantitat es pot vendre als majoristes, però si s’aposta per la qualitat (aportant registres i anàlisis) es pot

Pel que fa al comerç exterior, l’any 2006 es van exportar

accedir directament a les empreses utilitzadores.

42.400 kg d’oli essencial de lavanda i lavandí sense desterpenar, amb un valor de 910.000 €, mentre que va

Lentitud en el mercat

fer falta importar 67.800 kg amb un valor de 1.226.2000

El mercat el domina França, tant pel que fa a la flor seca

€, provinents en la seva majoria de França. Tamb��

(amb un producte amb una qualitat de color més blau que

França és un dels principals destinataris de les exporta-

no pas la que es troba a Espanya) com en el cas de l’oli

cions espanyoles, junt amb Itàlia, que es veu que està

essencial. En aquest darrer producte, comentar però, que

comprant molt de “super” ecològic. Pel que fa a l’evolució

Espanya s’ha especialitzat en la varietat “super”, mentre

de les transaccions, s’observa que el 2006 ha trencat

que França cultiva majoritàriament la “grosso”. Això fa

l’evolució alcista des de l’any 2000, començant a dismi-

que la varietat que predomini sigui aquesta darrera.

nuir els volums comercialitzats.

Comentar, però, que degut a les continuades sequeres, la producció a França ha decaigut un 25%, fet que ha com-

Fora d’ajuts i normatives

portat una pujada dels preus. Tanmateix, s’estan iniciant

A nivell legislatiu, el cultiu de lavandí no és admissible en

noves plantacions a França (amb grosso), que faran que

els drets de pagament únic de la PAC per ser considerat

l’oferta torni a quedar saturada en pocs anys.

cultiu permanent, com tampoc poc percebre els drets de pagament per terres de retirada ja que està exclòs. D’altra

Pel que fa al mercat ecològic, tot i ser un mercat en

banda, comentar que moltes destil·leries estaran obligades

creixement, és molt fluctuant, tant en demanda com en

a registrar-se a nova reglamentació europea REACH (regis-

preu, i actualment només representa un 5-10% de mercat

tre, avaluació, autorització i restricció de químics).

global, essent molt arriscada la seva producció doncs, depèn de l’any, l’oli essencial de lavandí s’ha de vendre

I pel que fa a la qualitat, esmentar que l’oli essencial del

a preu de convencional.

lavandí “super” és el més fi, ja que s’assembla més al de lavanda, per la seva riquesa en acetat de linalil i linalol.

Normalment una empresa majorista pot comprar anual-

Malauradament, la qualitat de l’oli essencial espanyol no

ment entre 60 i 70 T d’oli essencial, i en el cas de produc-

està estandaritzat, i tot i els esforços del sector per a que

te ecològic entre 8 i 10 T anuals. En general, però,

AENOR elaborés l’ISO, actualment encara no es pot

s’observa una lentitud en la demanda, degut a que la crisi

competir en igualtat d’oportunitats i és França la que

del gasoil ha comportat un increment dels costos, i per tant

determina la qualitat que ha d’estar present al mercat.

dels preus, de tots els productes de consum, fent que la gent no compri tant productes com ara els perfums. La crisi

Situació de la producció

del gasoil (moltes destil·leries funcionen amb gasoil) junt

Segons el Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación,

amb la manca de producció, ha provocat un increment

l’any 2005 Espanya va cultivar unes 2.384 ha de lavan-

dels preus, establint-se durant el 2008 preus de 18€/kg

da y lavandí (gairebé totes en secà), i segons l’avanç de

22


produccions, l’any 2007 va incrementar-se fins les 3.145

I en recerca, es recomana l’experiència dels centres cas-

ha (de forma important en parcel·les de regadiu), de les

tellano-manxecs, com ara el Centro de Investigación y

quals Castella La Manxa en produeix el 52,15%. A Europa

Formación Agraria y Ambiental “Albaladejito” a Cuenca

el principal productor és França, amb unes 21.000 ha,

y el Centro de Experimentación Agraria de Marchamalo

sobretot a la zona de Provence Alpes Côte d’Azur, descant-

a Guadalajara, com el del departament de Recursos

ne sobretot la molt bona organització del sector, tant en

Forestales del Centro de Investigación y Tecnología

aspectes de recerca, com de sindicats agrícoles i de con-

Agroalimentaria (CITA) del Gobierno de Aragón. A nivell

trol del mercat juntament amb la industria consumidora.

nacional, el centre de referència, és el Laboratorio de Plantas Aromáticas, del Departamento de Medio

A Espanya les principals destil·leries estan situades a Castella

Ambiente, de l’Instituto Nacional de Investigación y

La Mancha (Cañamares, Cogollor, Peñarrubia del Alto

Tecnología Agroalimentaria (INIA).

Guadiana, Almarcha, Brihuega), a Castella y Lleó (Peñafiel, Lerma), a Murcia (Caravaca de la Cruz) i a la Comunitat

Finalment comentar, que a la província de Conca hi ha

Valenciana (Alfafara, Jérica, Ademuz, Cinctorres). L’explotació

hagut iniciatives diverses per a esperonar aquest cultiu,

més gran cultiva unes 275 ha de lavandí super en conven-

com ara un projecte de cooperació intercomarcal de

cional, i la que menys 3 ha en ecològic.

l’any 2006 “prácticas experimentales de aprovechamiento de la flor autóctona aromático-medicinal por los agri-

El total de productors entrevistats van cultivar en conjunt

cultores de la Alcarria para su posterior elaboración”, i 4

unes 869 ha de lavandí (256 ha en ecològic), de les qual

jornades tècniques des del 2004.

756 ha (156 ha en ecològic) corresponen a la varietat “super”. Com a comentaris a destacar per part d’aquests

Més informació:

empresaris, esmentar que tot i ser una producció còmoda

IDC – Instituto de Desarrollo Comunitario de Cuenca

i remunerativa, hi ha poca informació per començar una

Javier García jgarcia@idccuenca.org

plantació nova, falten terres productives i és difícil trobar material vegetal de qualitat, i el futur depèn del cultiu d’espècies autòctones. Pel que a la utilització industrial, la major part de les empreses consumidores d’oli essencial de lavandí estan situades a la província de Barcelona (13), i en menor representació estan empreses a Madrid (3) i Alacant (2). Altres empreses es localitzen a Almeria, Guadalajara, Murcia i Sevilla. Del conjunt identificat, 7 són fabricants d’aromes i 15 comercialitzadores d’olis essencials. En el cas de la flor seca, són bàsicament majoristes d’herboristeria les que absorbeixen el mercat, identifcantne una a Girona i l’altre a Murcia. En el cas d’empreses auxiliars, com són proveïdors de planter, de maquines recol·lectores i destil·leries, tot i que n’existeixen a la zona de major producció a Espanya, si un es vol assegurar que el material vegetal sigui certificat i que la tecnologia sigui puntura, cal anar a França.

23


qualitat La normalización de aceites esenciales en España Jorge Miralles (Ernesto Ventós), Jesús Burillo (Recursos Forestales. Centro de Investigación y Tecnología Agroalimentaria. Gobierno de Aragón) y José Ignacio Aguado (ISO/TC 54 Aceites Esenciales, AENOR) La normalización y las normas

Así pues, la referencia a la norma simplifica y acelera el

La Normalización es una actividad mediante la cual

trabajo legislativo, facilita la eliminación de los obstáculos

fabricantes, consumidores, usuarios, laboratorios de

al comercio, facilita la posibilidad de adaptar los regla-

ensayo y Administración establecen un acuerdo volunta-

mentos técnicos a los progresos de la técnica, mejora la

rio que se plasma en un documento técnico, o norma, de

utilización de los reglamentos técnicos, dado que el perso-

aplicación repetitiva o continuada, en el que se definen

nal técnico está habituado a la utilización de normas, y

las características técnicas que debe reunir un material,

mejora la aplicación de los reglamentos técnicos naciona-

producto, servicio o sistema para garantizar su seguri-

les y evita las divergencias cuando todas las partes intere-

dad, su aptitud a la función o su compatibilidad con otros

sadas participan en la elaboración de normas.

productos, servicios o sistemas. NORMALIZACIÓN AEN/CTN 84 “Aceites esenLa Norma es un documento voluntario accesible al público que

ciales y productos cosméticos”

ha sido elaborado por consenso de todas las partes interesadas,

El comité técnico de AENOR para AEN/CTN 84 trabaja

basado en la experiencia y la técnica, y aprobado por un orga-

en colaboración con fabricantes, consumidores y usua-

nismo reconocido. En España existe AENOR, Asociación

rios, laboratorios, centros de investigación y la

Española de Normalización y Certificación.

Administración para elaborar informes que sirven a la elaboración de las normas UNE, así como para el segui-

Existen diferentes tipos de normas: las nacionales (UNE), las

miento de trabajos internacionales y Europeos.

regionales (EN), las internacionales (ISO) y las sectoriales. Este comité técnico trabaja en la normalización de: Las normas tienen múltiples beneficios para los diferentes

• Aceites esenciales (extractos y sustancias odoríferas)

sectores implicados. Para los fabricantes implica la reduc-

para composiciones de fragancias y aromas;

ción de variedades y tipos de productos, la disminución de

• Productos cosméticos, tanto en sus aspectos de

volúmenes de existencias y costes de producción, la mejo-

materias primas como de productos elaborados y

ra de la gestión y diseño, la agilización del tratamiento de

acabados.

pedidos, y la facilitación de la comercialización y expor-

Con exclusión de las materias primas que por su natu-

tación. En el caso de los consumidores, la norma establece

raleza son competencia de otros comités.

niveles de calidad y seguridad, informa del producto, facilita la comparación entre ofertas, y simplifica la gestión

La secretaría del comité está a cargo de la Asociación

de compras. Y finalmente, para la administración, simplifi-

Nacional de Fabricantes de Perfumería y Afines (STANPA),

ca los textos legales, facilita políticas, ayuda al desarrollo

y mantiene relaciones internacionales con los comités

económico y agiliza el comercio.

ISO/TC 54 “Aceites esenciales”,

24

ISO/TC 106/SC 7


“Odontología. Productos de higiene oral” y ISO/TC 217

- Fase de proyecto, en la que se finaliza la informa-

“Cosméticos”.

ción pública. - Fase de propuesta, a la que sigue la aprobación de

Para la elaboración de una norma UNE hay que seguir

los órganos del gobierno.

diferentes fases:

- Fase de edición, que culmina con la edición de la

- Fase de trabajos preliminares, en la que hay toma en

norma UNE

consideración. - Fase de anteproyecto, en la que se inicia la informa-

Hasta el momento este comité ha trabajado en la elabo-

ción pública.

ración de las siguientes normas:

Norma

Título

F.Estado

Equivalencias

UNE 84150:1978

Aceites esenciales. Toma de muestras.

1999-04-01

ISO 212:1973 (NEQ)

UNE 84151:1978

Aceites esenciales. Fundamentos de nomenclatura.

1999-04-01

ISO 3218 (NEQ)

UNE 84152:2000

Aceites esenciales. Preparación de muestras de ensayo. 2007-03-01

ISO 356:1996 (IDT)

UNE 84154:2002

Aceites esenciales. Determinación de la miscibilidad en etanol. 2002-10-29 Aceites esenciales. Determinación del índice de éster, antes y después acetilación, y evaluación del contenido en alcoholes libres y totales. 2002-11-25

UNE 84155:2002

Aceites esenciales. Determinación del índice de éster. 2002-12-16

ISO 709:2001 (IDT)

UNE 84156:2000

Aceites esenciales. Determinación de la densidad relativa a 20ºC. Método de referencia.

2007-03-01

ISO 279:1998 (IDT)

UNE 84157:2000

Aceites esenciales. Determinación del índice de acidez.

2007-03-01

ISO 1242:1999 (IDT)

UNE 84158:2000

Aceites esenciales. Determinación del índice de refracción.

2007-03-01

ISO 280:1998 (IDT)

UNE 84159:2002

Aceites esenciales. Determinación del poder rotatorio.

2002-12-20

ISO 592:1998 (IDT)

UNE 84160:1981

Aceites esenciales. Determinación del punto de congelación.

2007-03-01

ISO 1041:1973 (IDT)

UNE 84162:1992

Aceites esenciales. Determinación del índice de carbonilo. Método de la hidroxilamina libre.

2002-02-01

ISO 1271:1983 (IDT)

UNE 84163:2002

Aceites esenciales. Determinación del índice de carbonilo. Métodos potenciométricos utilizando cloruro de hidroxilamonio.

2002-12-20

ISO 1279:1996 (IDT)

UNE 84164:2001

Aceites esenciales. Determinación del contenido en fenoles.

2001-07-16

ISO 1272:1999 (NEQ)

UNE 84166:1992

Aceites esenciales (que contengan alcoholes terciarios). Valoración del contenido en alcoholes libres mediante la determinación del índice de ester después de acetilación.

2001-05-01

ISO 3794:1976 (IDT)

UNE 84170:1983

Aceites esenciales de cítricos. Determinación del espectro de absorción en zona ultravioleta visible.

1999-04-01

ISO 4735 (NEQ)

UNE 84153:2002

ISO 875:1999 (IDT)

ISO 1241:1996 (IDT)

25


UNE 84171:1980

Aceites esenciales. Determinación del residuo de evaporación. 2007-03-01

ISO 4715:1978 (IDT)

UNE 84172:2004

Aceites esenciales. Valoración potenciométrica. Método general.

2004-05-28

 

UNE 84173:1995

Aceites esenciales. Determinación del contenido de 1,8-cineol. Método del punto de congelación. Sin ortocresol.

2003-03-01

 

UNE 84174:1995

Aceites esenciales. Determinación de la densidad absoluta y la densidad relativa de los aceites esenciales. (Método densiométrico electrónico).

2004-05-01

 

2001-07-27

ISO/TR 11018:1997 (IDT)

Aceites esenciales. Directivas generales para la UNE 84175:2001 IN determinación del punto de inflamación. UNE 84225:1992

Aceites esenciales. Cromatografía en fase gaseosa. Método general para columnas capilares.

2001-05-01

ISO 7609:1985 (IDT)

UNE 84226:1992

Aceites esenciales. Cromatografía en fase gaseosa. Método general para columnas de relleno.

2001-05-01

ISO 7359:1985 (IDT)

UNE 84227:1994

Aceites esenciales. Aceite esencial de Eucaliptus globulus. Determinación del contenido en 1,8-Cineol. Método por cromatografía de gases.

2005-12-01

 

UNE 84228-1:2001

Aceites esenciales. Directrices generales sobre perfiles cromatográficos. Parte 1: Elaboración de los perfiles cromatográficos para su presentación en las normas.

2001-09-14

ISO 11024-1:1998 (IDT)

UNE 84228-2:2001

Aceites esenciales. Directrices generales sobre perfiles cromatográficos. Parte 2: Utilización de los perfiles cromatográficos de muestras de aceites esenciales.

2001-09-14

ISO 11024-2:1998 (IDT)

UNE 84301:2006

Aceites esenciales. Aceite esencial, crudo o rectificado, de Eucalyptus globulus (Eucalyptus globulus Labill.) de España. 2006-05-31 Aceites esenciales. Aceite esencial de espliego [Lavandula latifolia (Linneus fil.) Medikus] de España. 2006-05-31

UNE 84302:2005

Aceites esenciales. Aceite esencial de limón [Citrus Limon (L.) Burm. f.], España, obtenido por expresión. 2005-06-22

ISO 855:2003 (MOD)

UNE 84303:2006

Aceites esenciales. Aceite esencial de tomillo rojo español tipo timol (Thymus zygis (Loefl.) L.)

2006-05-31

ISO 14715:1999 (MOD)

UNE 84304:2006

Aceite esencial de orégano español o tomillo carrasqueño [Thymbra capitata (L.) Cav.]

2006-05-31

ISO 14717:1999 (MOD)

UNE 84305:2007

Aceites esenciales. Aceite esencial de azahar de naranjo amargo “Neroli bigarade” (Citrus aurantium L. ssp. aurantium syn. Citrus aurantium L. ssp. amara var. pumilia) de España. 2007-12-19

ISO 3517:2002 (MOD)

UNE 84306:2006

Aceites esenciales. Aceite Esencial de Romero (Rosmarinus officinalis L.) de España.

2006-05-31

ISO 1342:2000 (MOD)

UNE 84308:2008

Aceites esenciales. Aceite esencial de mejorana de España (Thymus mastichina L.).

2008-01-09

ISO 4728:2003 (MOD)

UNE 84300:2006

26

ISO 770:2002 (MOD) ISO 4719:1999 (MOD)


UNE 84309:2002

Aceites esenciales. Aceite esencial de anís Matalahúga de España (Pimpinella anisum L.)

2002-06-28

ISO 3475:2002 (IDT) NF T 75-222 (NEQ)

UNE 84310:2001

Aceites esenciales. Aceite esencial de salvia de España (Salvia lavandulifolia Vahl).

2001-12-17

ISO 3526:1991 (NEQ)

UNE 84311:2002

Aceites esenciales. Aceite esencial de hinojo amargo de España (Foeniculum vulgare Miller ssp. vulgare Miller var. amara).

2002-01-14

 

Aceites esenciales. Reglas generales para el envasaUNE 84314:2001 IN do, acondicionamiento y almacenamiento.

2001-10-30

ISO/TR 210:1999 (IDT)

Aceites esenciales. Reglas generales para etiquetado UNE 84315:2001 IN y marcado de envases.

2001-09-30

ISO/TR 211:1999 (IDT)

2007-09-12

ISO 3140:2006 (MOD)

UNE 84316:2007

Aceites esenciales. Aceite esencial de naranja dulce [Citrus sinensis (L.) Osbeck] obtenido por expresión.

Y están trabajando en los siguientes proyectos: Proyecto

Título

Fase

Fecha

Aceites esenciales de cítricos. Determinación del índice CD por análisis de espectrofotometría ultravioleta 3950 PNE-ISO 4735 (ISO 4735:2002). Fin IP 2008-07-28

Equivalencias

Anula/ Mod. a

ISO 4735:2002 (IDT)

Anula: UNE 84170:1983

NF T 75-254 (NEQ)

 

PNE 84320

Aceites esenciales. Aceite esencial de ciprés (Cupressus sempervirens L.)

2400 Visado TC por SCT 2008-01-20

PNE 84318

Aceites esenciales. Aceite esencial de Lavandin Abrial (Lavandulifolia Miller x Lavandula latifolia Medikus)

2400 Visado TC por SCT 2003-04-01

 

 

PNE 84319

Aceites esenciales. Aceite esencial de Lavandin Grosso (Lavandula angustifolia Miller x Lavandula latifolia Medikus)

2400 Visado TC por SCT 2003-04-01

 

 

PNE 84317

Aceites esenciales. Aceite esencial de Lavandin Super (Lavandula angustifolia Miller x Lavandula latifolia Medikus).

2400 Visado TC por SCT 2003-02-01

 

 

PNE 84321

2400 Aceites esenciales. Aceite esencial de Visado mandarina clementina (Citrus reticula- TC por ta blanco) SCT 2008-01-20

ISO 3528 (NEQ)

 

PNE-ISO 212

Aceites esenciales. Toma de muestras (ISO 212:2007).

ISO 212:2007 (IDT)

Anula: UNE 84150:1978

3950 Fin IP 2008-07-28

Más información: ISO/TC 54 Aceites Esenciales. Secretaria: AENOR Responsable: José Ignacio AGUADO ALONSO Dirección de Normalización AENOR Génova, 6. 28004 MADRID Tel. 914 325 501. Fax: 913 104 032 jaguado@aenor.es - www.aenor.es 27


de cultiu

Sàlvia

Salvia officinalis L. Labiades

Roser Melero (Àrea de Productes Secundaris del Bosc. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Descripció botànica

Ibèrica, nord del Marroc i les zones temperades d’Amèrica

La sàlvia comuna (Salvia officinalis L.) és una planta

i d’Àsia Menor, on es troba en estadi subespontani i

perenne que forma una mata llenyosa, ramificada, de

sovint cultivada.

port erecte i robusta i que pot assolir els 60 cm d’alçada. Les tiges són de secció quadrada i les arrels són fascicu-

La sàlvia espanyola és originària del Mediterrani occi-

lades. Les fulles són oposades, amb forma ovalada o de

dental i és endèmica de la Península Ibèrica, on es pot

llança, tenen pecíol, són rugoses i espesses, de color verd

trobar un gran nombre de variants dins de la mateixa

grisós i amb les vores lleugerament dentades. La mida de

espècie.

les fulles és variable, però no supera els 9 cm de llargada i els 2.5 cm d’amplada. Les flors són bilabiades, de color rosat, blau o violat, i estan agrupades en verticils situats en inflorescències verticals. Floreix entre maig i juliol i el fruit és un tetraqueni. A part de la sàlvia comuna hi ha una altra espècie dins del mateix gènere que és interessant per ser cultivada: Salvia lavandulifolia Vahl (sàlvia espanyola). La sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia Vahl) és força similar a la sàlvia comuna (Salvia officinalis L.), però les fulles són més petites, estretes i en forma de llança, que recorden a les de la lavanda i que li donen el seu nom (lavandulifolia = fulla de lavanda).

Hàbitat La sàlvia comuna i l’espanyola poden ser productives en zones amb pluges anuals de 300-400 mm (sàlvia espanyola) i 450 mm (sàlvia comuna). No obstant, precipitacions majors o el reg comporten un augment de la producció. Suporten bé les baixes temperatures i les gelades, ja que necessiten fred a l’hivern per formar la flor. Han de créixer a ple sol. De forma natural es desenvolupen en sòls pedregosos i calcaris, relativament poc profunds i pobres en nutrients. Els sòls on creixen solen ser de textura lleugera, ja que no suporten l’asfixia radicular. Segons la bibliografia es desenvolupen entre els 200 i els

Origen i distribució geogràfica

1800 m d’altitud. S’ha comprovat que poden créixer

Les dues espècies de sàlvia descrites són pròpies de la

sense problemes en altituds inferiors als 200 m.

zona mediterrània. La sàlvia comuna és originària del Mediterrani oriental (Grècia i Iugoslàvia). S’ha estès fins a Itàlia, sud de França, centre i sud de la Península

28

Part utilitzada Tant la sàlvia comuna com l’espanyola es poden utilitzar


com a herba seca o per l’obtenció d’oli essencial. Per

A part d’aquests varietats, a la Station Fédérale de

herba seca es fa servir la fulla i per oli essencial, la part

Recherches Agronomiques de Changins (Suïssa) s’ha

aèria florida.

obtingut una varietat anomenada “Regula” i distribuïda per Delley Semences et Plantes S.A. (DSP) que té les

L’oli essencial de la sàlvia espanyola té un menor contin-

següents característiques:

gut en tuiones que el de la sàlvia comuna (les tuiones són les substàncies interessants en farmàcia, però poden ser

• Varietat híbrida de dos clons de Salvia officinalis L.

tòxiques per l’organisme).

• Vigorosa i homogènia, de port erecte, alçada entre 50-60 cm. Fulles de mida mitjana, de forma oval-lanceo-

Tècniques de cultiu

lada i de color gris-blau. Flors blaves i petites, totes masculines i estèrils.

Varietats El material vegetal que es fa servir de sàlvia comuna (Salvia officinalis L.) prové majoritàriament de les diferents poblacions existents en la seva àrea de distribució. D’aquestes poblacions han sorgit un gran nombre de varietats, tres de les quals estan registrades i són: “Bona” a Polònia, “Extrakta” a Alemanya i “Krajova” a la República Txeca. A part d’aquestes varietats, n’hi ha d’altres que s’utilitzen com a ornamentals (“Berggarten”, “Dwarf”,

“Gold”,

“Golden”,

“Holt’s

Mammouth”,

• Elevada productivitat en matèria seca, homogeneïtat en la forma, mida, color de fulles i flors, rusticitat i resistència a l’oïdi (Erysiphe salviae). • Contingut en oli essencial: 2.2 % • Composició: 24 % α-tuiona, 5.7 % β-tuiona, 10.7 % 1,8-cineol, 3.5 % α- i β-pinè i 20.7 % camfrè. Pel que fa a la sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia Vahl.), actualment encara no existeixen varietats seleccionades.

“Tricolor”, “Purpurea variegata”, “Postratus”, “Icterina”,

Multiplicació

“Purpurea” i “Broad Leaf”).

La sàlvia es pot multiplicar per llavors, esqueixos o divisió de mates. El mètode més usual és via llavors.

• Llavors Per sàlvia comuna (Salvia officinalis L.): Pes de 1000 llavors

6.3 g

Percentatge de germinació en camp (sembra)

61-65 %

Percentatge de germinació en hivernacle (20 ºC, 20 dies)

85 %

Profunditat de sembra

1 cm

Dies entre sembra i germinació

14-21 dies

Font: Muñoz (1986), Iteipmai (1992). Per sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia Vahl): Pes de 1000 llavors Percentatge de germinació a 25 ºC Percentatge de germinació a 25 ºC i amb un pre-tractament d’aigua oxigenada al 0.75%

2g 8-12 % 7-12 %

Font: Alberto, 1988.

29


Planter seguit de repicat en camp

al màxim la competència per males herbes. Per aquesta raó

Aquest és el mètode més usual per establir un cultiu de

serà imprescindible fer una o dues falses sembres abans de

sàlvia, tant la comuna com l’espanyola. Per una plantació

fer la sembra definitiva amb llavors de sàlvia.

a la primavera, cal fer el planter sembrant les llavors a principis de març sota cobert i en condicions controlades.

Establiment del cultiu

Les plantes es poden trasplantar al camp definitiu quan

La plantació es fa de forma mecànica i a una densitat de

assoleixen una alçada d’uns 10 cm i de 4-5 parells de fulles

50.000 plantes/ha (0.7 m entre files i 0.3 m dins la fila).

(en zones fredes, de 6-7 parells de fulles), és a dir, unes 8 o

Normalment es fa a la primavera, però també és possible

10 setmanes després de la sembra. Per obtenir planta per 1

fer-la a la tardor, sempre que els hiverns siguin suaus.

ha (densitat de plantació de 50.000 plantes/ha) calen entre 360-600 g de llavor i 60-100 m2 de superfície de viver. Sembra en el camp definitiu En el cas de Salvia officinalis L., es poden sembrar les llavors directament en camp, a la primavera (abril o maig) o a la tardor (setembre), segons la zona. En aquest cas, cal fer servir una sembradora de precisió i la dosi de sembra recomanada és de 4-6 Kg de llavor/ha. La sembra ha de ser superficial (1 cm), amb una distància entre files de 0.5 m. En aquestes condicions, la sàlvia triga unes 3-4 setmanes en germinar. Per Salvia lavandulifolia Vahl, aquesta opció és inviable degut al baix percentatge de germinació que presenten les llavors. •

Esqueixos

Els esqueixos es cullen a finals d’hivern. Han de tenir una longitud d’uns 12 cm i com a mínim 4 gemmes. Es planten al viver a un marc de 40 x 4 cm, sense necessitat de fer tractaments hormonals. A la tardor ja es poden plantar al terreny definitiu. •

Divisió de mates

Aquest mètode es fa servir quan es disposa d’una plantació adulta i sana. Cal separar les plantes mare a finals d’hivern, prenent diferents brots amb arrel, que es planten directament al terreny definitiu.

Manteniment del cultiu 1. Reg La sàlvia es pot cultivar en secà, sempre que la pluviometria anual sigui d’un mínim de 300-400 mm/any. Tot i això, convé fer un reg de suport després de la plantació o de la sembra, per tal d’afavorir l’establiment del cultiu. 2. Fertilització Per a un sòl equilibrat, es pot seguir el següent pla d’abonat anual: Nitrogen

70-80 UF A part, 30 UF després del primer tall.

Fòsfor

80-100 UF

Potassi

80-100 UF Font: Iteipmai, 1992.

Aquests valors són orientatius. El pla d’abonat s’ha d’adaptar a cada cas concret en funció del nivell de fertilitat de cada sòl (anàlisi de sòl). Els aportaments de nutrients es fan anualment a finals d’hivern, abans que es reiniciï l’activitat vegetativa. 3. Control de males herbes Com en la resta de cultius de PAM, els problemes més greus de males herbes en el cultiu de sàlvia tindran lloc durant el primer any.

Durada del cultiu i preparació del terreny

Per tal de reduir aquests problemes, una tècnica molt

El cultiu de sàlvia pot allargar-se de 3 a 5 anys. En la prepa-

convenient és fer una o dues falses sembres abans

ració del terreny convé aportar unes 20 t/ha de fems. Si es fa sembra directa, cal deixar el llit de sembra fi i evitar

30

d’establir la plantació. Les falses sembres són indispensables en cas de fer cultiu ecològic i/o en cas de sembrar el cultiu directament en camp.


En cultiu ecològic, durant el primer any caldrà fer un control mecànic entre files i manual dins la fila, tants cops com sigui necessari i intentant treure les males herbes quan es troben en estadi de plàntula o de 2 fulles. La resta d’anys es podrà reduir el nombre de passades, tant dins la fila com entre files. En condicions de cultiu convencional es recomana un control de males herbes combinat: mecànic entre files i aplicacions dirigides d’herbicida dins de la fila. A les taules següents es mostren els herbicides recomanats per l’ITEIPMAI pel control de males herbes en sàlvia comuna (Salvia officinalis L.), segons el moment d’aplicació.

TRACTAMENT EN PRE-EMERGÈNCIA (en cultius de sàlvia establerts per sembra directament en camp) Matèria activa Dosi/ha Permanència Observacions

2150 g 2-3 mesos

Herbicida absorbit per via radicular i foliar, que actua sobre males herbes de fulla ampla en estadi de 2 fulles màxim. Cal aplicar-lo en sòl humit i, si no plou en 10 dies després de l’aplicació, cal fer un reg lleuger.

Lenacil

680 g

Herbicida residual absorbit per via radicular. Controla males herbes de fulla ampla i algunes de fulla estreta. No aplicar en sòls arenosos. Tractar en sòl lleugerament humit.

Metamitrona

1400 g 3-4 mesos

Cloridazona

3-4 mesos

Herbicida residual d’absorció foliar i radicular. Controla males herbes de fulla ampla i estreta en estadi de 2 fulles màxim.

TRACTAMENT DE POST-EMERGÈNCIA Matèria activa

Dosi/ha

Cloridazona 2600 g

800 g

Permanència Observacions 2-3 mesos

Idem Tractament en pre-emergència.

6 mesos

Herbicida residual sistèmic, sense activitat per contacte. És absorbit per via radicular i controla nombroses males herbes de fulla estreta anuals i algunes de fulla ampla. En un termini de 48 hores després de l’aplicació, cal incorporar-lo al sòl mitjançant una labor o un reg,.

31


TRACTAMENT SOBRE EL CULTIU ESTABLERT (a finals d’hivern) Matèria activa

Diuron

Linuron

Terbacil

Dosi/ha

640 g

750 g

640 g

Permanència Observacions

2 mesos

Herbicida residual que s’absorbeix per les arrels. Cal aplicar-lo en pre-emergència de les males herbes i quan el sòl està humit. Controla males herbes de fulla ampla i algunes de fulla estreta. No utilitzar en sòls arenosos.

4 mesos

Herbicida residual amb activitat per contacte, absorbit per via radicular i foliar. Controla males herbes de fulla ampla i estreta en pre-emergència o fins que tenen 2 fulles veritables. Cal aplicar-lo després d’una pluja o bé fer un reg lleuger després del tractament.

3-4 mesos

Actua per absorció radicular i per contacte sobre herbes de fulla ampla i estreta anuals i perennes. Té una gran acció residual. S’ha d’aplicar en pre-emergència i/o inici de post-emergència de les males herbes. No es pot aplicar durant l’últim any de cultiu, per risc de permanència.

Nota: no es recomana l’ús d’herbicides en plantes aromàtiques i medicinals. La responsabilitat de la seva aplicació recau totalment en l’aplicador. Les matèries actives esmentades no estan registrades per sàlvia. Es recomana realitzar una prova prèvia abans d’aplicar el producte en tota la plantació, emprant diferents dosis de producte comercial. 4. Malalties i plagues

Fusariosi (Fusarium sp.): és un fong que afecta a

Entre les malalties que poden afectar la sàlvia hi ha les

les tiges i provoca que les plantes es marceixin.

següents:

Tot i que és de difícil control es poden aplicar diverses mesures preventives, com ara l’eliminació

Mal de coll: pot ser causat per dos fongs, Phytium

de les plantes afectades.

sp. i Phytophthora cryptogea. Afecten la planta sencera, ja que actuen a nivell de coll i d’arrels,

Oïdi (Erysiphe galeopsidis): provoca taques blan-

fent que es podreixin. A la part aèria, provoca

quinoses i d’aspecte polsós a les fulles i tiges. Se

que les branques s’assequin i a les fulles apare-

sol controlar bé amb sofre.

guin taques grogues, brunes o negres. És fre-

32

qüent a la primavera i en sòls humits i compactes.

Pel que fa a les plagues, la sàlvia té pocs problemes, ja

Pel seu control cal aplicar mesures preventives:

que entre les seves propietats destaca el fet que és

evitar un excés d’humitat en el sòl (drenant si

repel·lent d’insectes. A la bibliografia es cita com a insec-

convé i airejant amb el treball del sòl), protegir

te plaga de la sàlvia l’espècie Cicadella viridis, que és un

les ferides amb coures i eliminar totes les plantes

cicadèl·lid de color verd que pot provocar danys en les

afectades per tal d’evitar focus d’infecció.

fulles adultes.


Collita

Processat

La collita es fa amb una segadora i tallant a uns 10-15

Herba seca

cm del sòl per permetre que la sàlvia pugui rebrotar.

La separació de fulla i tija de sàlvia es pot fer en sec o en

Quan es talla cal anar en compte a no moure massa les

fresc. Si es fa en fresc, es fa servir una màquina que talla

plantes, ja que la sàlvia es pot descalçar molt fàcilment.

els brots acabats de collir en petits fragments. Un corrent d’aire fa que les fulles s’acabin de separar de la tija.

Producció d’herba seca

Aquesta tècnica no permet obtenir fulla sencera.

Per la producció d’herba seca es cull sempre quan la sàlvia es troba en estadi vegetatiu, és a dir, abans que

L’assecat pot ser natural o forçat. En cas que es faci asse-

floreixi.

cat natural, s’ha de fer sota cobert, a les fosques i en un lloc ventilat. Cal barrejar el producte de tant en tant i no

Durant el primer any de cultiu normalment només es pot

fer piles. Com a referència es pot dir que en una lona de

fer una collita a finals d’estiu (agost o setembre) si el cultiu

8 x 4 m (32 m2) es poden estendre uns 250 kg de plan-

s’ha sembrat directament en camp. Si s’ha fet una planta-

ta fresca.

ció a la primavera, és possible poder fer dos talls durant el primer any de cultiu.

Si l’assecat es fa amb aire forçat, la temperatura ha de ser inferior a 40-45 ºC. La humitat final del producte es

A partir del segon any es poden fer dues collites. La pri-

troba al voltant del 13 %. La densitat de les fulles de sàl-

mera es fa just abans que floreixi, cap a l’abril o el maig,

via és de 130 kg/m3 en fresc i de 90 kg/m3 en sec.

i la segona, sol fer-se cap a mitjans o finals d’agost. Si les condicions de creixement són bones es pot arribar a fer

Oli essencial

una tercera collita cap a finals d’octubre.

Per l’obtenció d’oli essencial, la part aèria fresca es destil·la amb corrent de vapor d’aigua.

Producció d’oli essencial Si es vol produir oli essencial, cal collir quan la sàlvia està en plena floració. Cal tenir en compte que durant el primer any de cultiu la sàlvia no floreix o ho fa molt poc, de manera que la collita es pot aprofitar com a herba seca. Rendiments

Tipus de material

Any de cultiu i collita

Font

Part aèria fresca 8 t/ha (50.000 plan4 t/ha tes/ha) 20 t/ha

Primer any A partir del segon any, primera collita A partir del segon any, segona collita

ITEIPMAI, 1992

Part aèria fresca 5-8 t/ha

A partir del segon any, total de 2 talls

Hornok, 1992

Primer any A partir del segon any

Fernández-Pola, 1996

Part aèria fresca

Rendiment esperat

6-16 t/ha 18-22 t/ha

33


Part aèria fresca

10-12 t/ha 8-9 t/ha

A partir del segon any, primera collita A partir del segon any, segona collita

Fulles fresques

2.5-3 t/ha

A partir del segon any, total de 2 talls

Hornok, 1992

Primer any A partir del segon any

ITEIPMAI, 1992

Primer any A partir del segon any, primera collita A partir del segon any, segona collita

ITEIPMAI, 1992

Part aèria seca (50.000 plantes/ha) Fulles seques (50.000 plantes/ha)

Oli essencial

2 t/ha

1 t/ha 0.5 t/ha 3.5 t/ha

35-75 kg oli/ha (15-17 t/ha de part aèria fresca)

ITEIPMAI, 1992

21-34 kg oli/ha

Fernández-Pola, 1996

8-10 kg oli/ha

Hornok, 1992

0.2-0.3 % sobre part aèria fresca

Catizone, 1986

Bibliografia •

medicinales,

“lavandulaefolia”, “officinalis” y “sclarea” en la

Barcelona. Ediciones Omega. •

d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

• •

• •

Gerbranda, W. 1991. Les plantes medicinales Hornok, L. 1992. Cultivation and processing of ITEIPMAI. 1992. Sauge officinale. Fiches techni-

McGimpsey, J. 1993. Sage – Salvia officinalis.

Catizone, P. et al. 1986. Coltivazione delle pian-

Crop & Food Research. Disponible a la pàgina

te medicinali e aromatiche. Bologna. Pàtron

web: http://www.crop.cri.nz/psp/broadshe/

Editore.

sage.htm

Cultivo de sàlvia. Disponible a la pàgina web:

Muñoz, F. 1986. Plantas medicinales y aromati-

http://www.infoagro.com/aromaticas

cas. Estudio, cultivo y procesado. Madrid. Ed.

Catàleg de Delley Semences et Plantes S.A.

Mundi-Prensa.

Disponible a la pàgina web: http://www.dsp•

Rey, Ch. 1995. Comparaison du semis direct et

delley.ch

du plant motté pour la mise en plance de la

De Bolòs, O. i Vigo, J. 1995. Flora dels Països

sauge officinale (Salvia officinalis L.). Revue

Catalans. Vol. III. Barcelona. Ed. Barcino.

Suisse Vitic. Arboric. Hortic. Vol. 27(6), 375-

De Liñán, C. 2000. Vademecum 2001 de pro-

381.

ductos fitosanitarios y nutricionales. Madrid. Ediciones Agrotecnicas.

Rey, Ch. 2000. Des hybrides de sauge prometteurs. Revue Suisse Vitic. Arboric. Hortic. Vol. 32(4): I-VIII.

34

condimenticias.

ques. Chemillé. Iteipmai.

Londres. Dorling Kindersley & The National Trust.

y

medicinal plants. Budapest. John Wiley & Sons.

Bremness, L. 1988. The complete book of herbs. A practical guide to growing &using herbs.

aromáticas

en agrobiologie. Le Chaffaut. Editions Terradou.

11. València. Generalitat Valenciana. Conselleria

Fernández-Pola, J. 1996. Cultivo de plantas

Alberto, A. 1988. Comportamiento de sàlvias Comunidad Valenciana. Sèrie Divulgació Tècnica,

Catizone, 1986


APSB

Valorització de la flora remeiera del Parc Natural dels Ports Roser Melero (Àrea de Productes Secundaris del Bosc. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) Actualment existeix un interès creixent per les plantes aromàtiques i medicinals a les comarques que formen part del Parc Natural dels Ports (Montsià, Terra Alta i Baix Ebre), demostrat amb iniciatives com ara la Festa de l’Aiguardent a Prat de Comte, que inclou la destil·lació d’espígol per obtenir olis essencials, la Festa de la Mel a Arnes, les activitats lúdicodivulgatives organitzades pel mateix Parc Natural dels Ports o el Jardí de la Miliana a Ulldecona. Davant d’això, i considerant el corrent de valorar els productes naturals i la demanda creixent en quantitat i qualitat dels productes elaborats a base d’herbes, l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc està duent a terme el projecte de “Valorització de la flora remeiera del Parc Natural dels Ports, promogut i finançat per la Diputació de Tarragona i l’Obra Social “La Caixa”. Aquest estudi té l’objectiu de determinar el potencial dels recursos en flora útil del Parc Natural dels Ports i voltants, com a primer pas per a desenvolupar noves activitats econòmiques amb les PAM, lligades al territori i realitzades sota criteris de sostenibilitat mediambiental. En ell es consideren les diferents opcions productives (recol·lecció silvestre o cultiu; artesania o mitjana escala) per determinar-ne les possibilitats de comercialització de cada una d’elles. Més informació: roser.melero@ctfc.cat 35


Experimentació a Andorra

d’encoixinat plàstic, reg i aplicació d’herbicides.

Per Mónica Fanlo (Àrea de Productes Secundaris del

• Estudiar la possibilitat d’aprofitament i adaptació de la

Bosc, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

maquinaria i instal·lacions dels cultius actuals per aquests nous cultius. I dimensionar-los en funció de les dades de ren-

Aquest any 2008 l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc

diments reals obtingudes.

del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) va sig-

• Conèixer el mercat i fer una bona prospecció que ajudi a

nar un contracte amb l’Associació de Pagesos i Ramaders

planificar i dissenyar una estratègia de comercialització de

del Principat d’Andorra (APRA) per realitzar el projecte

la producció.

“Experimentació amb plantes aromàtiques i medicinals al principat d’Andorra”. Aquest projecte té una durada de 4

Aquest any s’han plantat 8 camps experimentals amb 10

anys i està finançat pel Govern d’Andorra.

especies herbàcies: Arnica montana, Filipendula ulmaria, Melissa officinalis, Mentha sativa, Artemisia dracunculus,

L’APRA està interessada en trobar alternatives agrícoles que

Hyssopus officinalis, Satureja montana, Origanum vulgare,

puguin suposar un complement real al cultiu de tabac i ajudi

Mentha pulegium y Thymus serphyllum. La implantació de la

a diversificar l’agricultura del país. Per això volen aplicar un

majoria d’aquestes espècies ha estat molt bona, però no es

model de producció i transformació de plantes aromàtiques,

podrà fer un primer tall aquest any ja que es va plantar molt

medicinals i condimentaries que aconsegueixi diferenciar-se

tard a causa de les pluges persistents de la primavera. Aviat

amb un producte nacional característic.

les plantes iniciaran el període de repòs, però mentre la nostra feina continua per elaborar els informes amb les conclu-

En aquest quatre anys està previst realitzar diverses accions

sions del primer any de projecte, la programació de la feina

que ens permetin:

de camp de l’any vinent i la preparació de la formació que

• Conèixer l’adaptació de 10 especies aromàtiques i medi-

s’haurà d’impartir als agricultors i agricultores andorrans.

cinals a les condicions edafoclimàtiques de les diferents parròquies d’Andorra i veure la resposta a la utilització

36

Més informació: monica.fanlo@ctfc.cat


e s d e ven i m e n t s

NACIONAL Fires i Festes

7-9

8-9 novembre 2008. FESTA DE LA RATAFIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS, La Selva (Girona). Santa Coloma de Farners es converteix en la Capital Mundial de la Ratafia, ja que no hi ha cap altra ciutat del món amb

febrer

COSMOBELLEZA

&

WELLNESS. Saló Internacional de la Perruqueria, Estètica i Benestar. Fira de Barcelona. Web: www.cosmobelleza.com

tanta tradició i devoció cap a aquest licor, elaborat amb

28 febrer a 1 març

herbes remeieres. Més informació: Ajuntament de Santa

2009.

Coloma de Farners. Tel: 972-840808

CÀNEM

Web: www.scolomafarners.org

2009.

TECNOLOGIES

ALTERNATIVES,

FIRA

DEL I

SPANNABIS

A

CORNELLÀ DE LLOBREGAT, Baix Llobregat (Barcelona). 14-15 novembre 2008. FESTA DE LA RATAFIA DE

Àmplia mostra dels productes derivats del cànem: mate-

L’ANOIA A IGUALADA, Anoia (Barcelona). A Igualada

rial de construcció, aliments, roba, calçat, cosmètics,

es celebra aquest singular concurs de ratafies únic a les

vaporitzadors d’última generació, parafarnàlia i tot un

contrades catalanes i que any rera any es consolida com

seguit d’articles difícils d’imaginar.

una proposta gastronòmica de qualitat.

www.spannabis.com

We b :

Web: www.bonrotllo.cat 7-8

15-16 novembre 2008. I FIRA D’ALIMENTACIÓ I SALUT.

cinals i aromàtiques, biodiversitat alimentària. Organitza: Slow Food Terres de Lleida. Web: www.slowfood.es

de

FIRANATURA

Recinte Firal de Balaguer, La Noguera (Lleida). Conferències, fira, degustación. Slow food, plantes medi-

març

2009. LLEIDA.

Espai on es troben representats diferents sectors com, productors ecològics i alimentació biològica, empreses dedicades a la bioconstrucció i energies renovables, ongs, artesans, medicina natural.

30 novembre 2008. FIRA DE LA RATAFIA DE BESALÚ,

Web: www.firanatura.org

Garrotxa (Girona). La fira consisteix en un mostra, degus-

11-13 març 2009.

tació i venda de les ratafies de Catalunya.

INFARMA 2009, Congrès

Web: www.besalu.cat

Europeu

de

l’Oficina

de Farmàcia.

Saló d’Especialitats Farmacèutiques i Parafarmàcia. Fira 12-14 2008.

desembre ECO-SI

de Barcelona. Inclou Dermofarmàcia, Nutrifarmàcia,

a

Fitoteràpia, Homeopatia, Productes Sanitarios, Material

Girona. Palau de fires de Girona. Alimentació ecològi-

de cura, Productes i Utillatge per a Fòrmules Magistrals.

ca, Teràpies naturals, energies renovables, bioconstrucció.

Web: www.interalia.es/www.infarma.net

Web: www.firagirona.com 37


2-3 maig 2009. FIRA MERCAT DE SANT PONÇ A

pies que utilitzen. Un mercat d’artesania, una exposició

MATARÓ, Maresme (Barcelona). A la fira s’hi podrà trobar

de les plantes medicinals que trobem al nostre entorn,

artesania alimentària del país, amb una variada oferta de

sortides de botànica, xerrades sobre les Trementinaires,

confitures i codony, productes apícoles, neules artesanes,

taller sobre remeis casolans, demostracions de diferents

herbes medicinals, caramels, arrop, galetes i coques, for-

teràpies i els seus beneficis. Més informació: Ajuntament

matges, vinagres, olis, licors, cava i embotits elaborats

de Planoles Tel: 972-736000

artesanalment, entre altres. Més informació: Ajuntament de Mataró Tel: 93 7582100 Web: www.mataro.org

7 juny 2009. FIRA D’HERBES REMEIERES I PRODUCTES ARTESANS DE VILANOVA DE SAU, Osona (Barcelona).

8-10 maig 2009. EXPO ECOSALUD.

La fira ens ofereix un tradicional mercats d’herbolaris i

Salón de la Salud y la Calidad de Vida.

artesans i demostracions d’oficis antics, a més d’un pro-

Mercado

de

Productos

Ecológicos.

grama d’activitats paral·leles: una ruta botànica, con-

ExpoTerapias

Naturales.

Palau

nº8

ferències, el Ball de Gegants, un taller de remeis casolans

Metalurgia. Recinte Firal de Montjuïc.

i concerts, concurs de truites casolanes, concurs de rams

Barcelona. Tel. 93 4161466 Fax 93

de flors boscanes, entre d’altres propostes. Més informa-

4150095 E-mail: ferias@interalia.es

ció: Ajuntament de Vilanova de Sau Tel: 93 884 70 06

Web: www.expoecosalud.es

Web: www.vilanovadesau.diba.es

11 maig 2009. FIRA DE SANT PONÇ A BARCELONA. L’11 de maig és Sant Ponç, patró dels herbolaris, i per aquest motiu en diverses ciutats i pobles de Catalunya

13-14 juny 2009. ECOTECA, Fira de Alimentació

s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la

Ecològica de Catalunya, a Tarragona. Ecoteca està desti-

mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són

nada a tots aquells sectors vinculats directa o indirecta-

protagonistes. Una de les de més renom és la fira de Sant

ment als productes ecològics: productors, distribuïdores,

Ponç de Barcelona que es celebra al carrer de l’Hospital.

empreses transformadores, restauradores i públic en

Més informació: Districte de Ciutat Vella de Barcelona

general. Més informació: www.ecologica.cat

www.bcn.es/ciutatvella

30-31 maig 2009. FESTA DE LES TREMENTINAIRES DE LA VALL DE LA VANSA I TUIXENT A JOSA I TUIXENT, Alt Urgell (Lleida). En la Festa de les Trementinaires el municipi de Tuixent ret un homenatge a les dones que van exercirr aquesta activitat fins fa poques dècades. L’ofici consistia en l’extracció de trementina de pins, la recol·lecció d’herbes i l’elaboració de diversos remeis casolans. Més informació: Museu de les Trementinaires Tel: 973370030 Web: www.trementinaires.or

31 maig 2009. FITENA, FIRA DE TERAPIES NATURALS A PLANOLES, Ripollès (Girona). Fitena, la primera fira de teràpies naturals a la Vall de Ribes, es desenvoluparà al llarg del cap de setmana de la segona Pasqua i en la qual s’hi podrà veure un gran ventall d’activitats, entre elles, diferents estands dedicats als terapeutes i les terà38

20-21 juny 2009. FIRAPAM A TREMP, Pallars Jussà (Lleida). l’entorn del Museu Comarcal de Ciències Naturals, s’organitza a Tremp aquesta singular fira en la qual podrem trobar seleccionats productes d’herbodietètica, productes ecològics, salut natural, turisme rural, artesania, productes agroalimentaris artesanals, conjuntament amb propostes de caràcter gastronòmic o més divulgatives com sortides de camp per tal d’aprendre a distingir plantes aromàtiques o remeieres. Més informació: Consell Comarcal del Pallars Jussà Tel: 973 65 01 87 Web: www.pallarsjussa.net Més informació sobre fires i festes a Catalunya: www. festacatalunya.cat


Congressos

19-22 febrer 2009. BIOFACH, Nuremberg (Alemanya). El punt

11-22 novembre 2008 - I Congreso Internacional de Valorización

Integral

do

Monte

Sessió 1: Silvopastoralismo

de trobada més gran del comerç dels productes ecològics. Web: www.biofach.de

Sessió 2: Aproveitamentos do Monte (plantas aromáticas

26-29

e medicinais, etc.)

març

MEDNAT

Sessió 3: Uso social Lloc: Palacio de Congresos e Exposicións de Galicia Santiago de Compostela Organiza: Consellería de Medio Rural de la C.A. de Galicia

2009. EXPO,

Lausanne (Suïssa). Saló de les medicines naturals, del benestar i de la salut. Web: www.mednatexpo.ch I al mateix temps:

http://congresovalorizaciondomonte.com/gl/default.asp

26-29 març 2009. AGROBIORAMA

Contacte: secretaria-congreso@congresovalorizaciondo-

EXPO, Lausanne (Suïssa). Saló de

monte.com Tel. 981 534 569

l’agricultura

ecològica

i

del

medi

ambient. Web: www.mednatexpo.ch 5-6 abril 2009. NATURAL & ORGANIC PRODUCTS EUROPE, Gran Hall, Olympia,

INTERNACIONAL

London (Regne Unit). Productes naturals i ecològics. Web: naturalproducts.co.uk

Fires

5-7 maig 2009. VITAFOODS INTERNATIONAL, Geneva Palexpo (Suïssa). Medicines naturals

4-6 novembre 2008 – NATURAL INGREDIENTS / HEALTH INGREDIENTS EUROPE, Paris nord, Villepinte (França). Remeis naturals, cosmètica i alimentació. Web: www.hievents.com 8-16 novembre 2008. SALON MARJOLAINE, Parc Floral

i

nutraceùtics.

Web: www.vitafoods.eu.com Més informació sobre fires de productes naturals: http:// www.organic-bio.com/es/ferias/

Congressos

de Paris (França). Desenvolupament ecològic sostenible.

9-14 novembre 2008.

Productes, complements alimentaris, cosm��tics, tots ecolò-

WOCMAP IV: World

gics. Web: www.salon-marjolaine.com

Congress

on

Medicinal and Aromatic Plants. Cape Town (Àfrica del Sud): Info: Prof. Dr. Kobus J.N. Eloff, Phytomedicine Programme, University of Pretoria, Private Bag X04, 21-24 novembre 2008. SALON VIVEZ NATURE, Lyon

Onderstepoort 0110, South Africa. Phone: (27)12-

(França). Saló de l’agricultura ecològica, del medi ambient

5298244, Fax: (27)12 5298525. E-mail: kobus.eloff@

i dels productes naturals. Web: www.vivez-nature.com 28-30

novembre

2008.

NATURELLIA, Roche sur Foron (França). Productes ecològics, salut, benestar, energies renovables. Web: www.rochexpo.com

up.ac.za E-mail symposium: wocmap@up.ac.za . Web: http://www.wocmap2008.com/ 20-22 novembre 2008 – World Biodiversity Congress – Chiang Mai, Tailàndia. Organitza: Century Foundation, India. E-mail: biocongress2008@gmail.com 39


March 26-28, 2009, Jerba (Tunisia): International

October 27-29, 2009, Nasser City, Cairo (Egypt): XIII

Symposium on Medicinal and Aromatic Plants

International

SIPAM2009. Info: Dr. Mohamed Neffati, Institut des

Medicinal and Aromatic Plants - Challenges and

Regions Arides (IRA), 4119 Medenine, Tunisia. Phone:

Opportunities. Info: Prof. Dr. Ismail Abdel-Galil, Desert

(216)75633839, Fax: (216)75633006, E-mail: neffati.

Research Center, 1, Mothaf El-Matariya, Cairo, Egypt.

mohamed@ira.rnrt.tn Web: www.sipam.ira.rnrt.tn

Phone:

Conference

(20)226374800

and

or

Exhibition:

26332846,

Fax:

(20)226357858, E-mail: ismaill@brainy1.ie-eg.com or May 20-24, 2009, Krokos, Kozani (Greece): III

Dr. Farouk El-Shobaki, ESMAP, 6, Dr. Farouk El-Shobaki

International Symposium on Saffron Biology

Street, El-Koum El-Akhdar, Pyramids, Giza, Egypt. Phone:

and Technology: Forthcoming Challenges in

(20)233869898, Fax: (20)233841120, E-mail: drfa-

Cultivation, Research and Economics. Info: Dr.

rouk@elshobaki.com

Maria

Tsimidou,

Aristotle

University

Thessaloniki, 25-27,

2009,

New

Delhi

(India): II

Chemistry Department, Lab. FD Chemical Technology,

November

54124 Thessaloniki, Greece. Phone: (30)2310997796,

International Symposium on Medicinal and

Fax: (30)2310997779,

Nutraceutical Plants. Info: Dr. Sushil Chandra

E-mail: tsimidou@chem.auth.gr

Mahapatra, All India Institute for Medical Sciences, Nutrition&Phytomed. Lab, - Dept. Physiology, Ansari

June 17-21, 2009, Ljubljana (Slovenia): IV International

Nagar,

Symposium on Breeding Research in Medicinal

(91)1126594812, Fax: (91)1126588641, E-mail: scma-

and Aromatic Plants. Biodiversity Conservation and

hapatra@gmail.com

New

Delhi

110

608,

India.

Phone:

Use of Genetic Resources. Info: Prof. Dr. Dea Baricevic, University of Ljubljana, Biotechnical Faculty, Jamnikarjeva

Més informació sobre congresos de fitoterapia: http://

101, 1000 Ljubljana, Slovenia. Phone: (386)41776653,

www.fitoterapia.net/agenda/congresos.php

Fax: (386)14231088, E-mail: dea.baricevic@bf.uni-lj.si June 16-19, 2009, Saint-Pol de Léon (France): VII International Symposium on Artichoke, Cardoon and their Wild Relatives. Info: Christophe Bazinet, Bretagne Biotechnologie Végétale (BBV), Pen Ar Prat., 29250 Saint-Pol de Leon, Brittany, France. Phone: (33)298290644, Fax: (33)298692426, E-mail: bazinet@bbv.fr E-mail symposium: contact@bbv.fr Web: http://www.vegenov.com/artichoke_symposium/ September

8-11,

2009,

Balsgard

(Sweden):

II

International Rose Hip Conference. Info: Prof. Hilde Nybom, Balsgard-Dept. Crop Science, Swedish Univ. Of Agric. Sci., Balsgard Fjalkestadsvagen 459, S-291 94 Kristianstad, Sweden. Phone: (46)44265802, Fax: (46)44265830, E-mail: hilde.nybom@ltj.slu.se

40


p u b l i ca c i o n s

Revistes Boletín Latinoamericano y del

Perfumer & Flavorist

Caribe de Plantas Medicinales

Editors:

y Aromáticas

Coorp.

Editors:

BLACPMA,

Sociedad

Allured

Últim número: setembre 2008

Latinoamericana de Fitoquímica.

Idioma: anglès

Últim número: volum 7 (2008)

Format: paper

Idioma: anglès i castellà

ISSN: 0272-2666

Format: paper i electrònic (consulta

Publishing

Subscripcions: www. perfumerflavorist.com

gratuïta) ISSN: 0717-7917 (paper)

La revista Perfumer & Flavorist està destinada a tots

Subscripcions: www.blacpma.org

aquells que tinguin a veure amb la indústria del perfums, els aromes i les fragàncies. Entre la informació

El Boletín Latinoamericano y del Caribe de Plantas

que s’hi pot trobar hi ha novetats del sector, els últims

Medicinales y Aromáticas (BLACPMA), és una publicació

desenvolupaments en recerca, entrevistes a la indústria

científica bimensual dirigida a diversos professionals y

i ressenyes d’empreses.

tècnics vinculats al camp de les plantes aromàtiques i medicinals. És la primera publicació científica llatinoamericana sobre productes naturals amb vocació internacional, independent i de lliure accés. Les temàtiques tractades en aquesta revista van des de l’agronomia, l’antropologia i etnobotànica, les aplicacions industrials, la botànica, la qualitat i normalització, l’ecologia i biodiversitat, l’economia i mercat, la farmacologia, la fitoquímica i la legislació. També vol ser un punt d’informació i difusió de tots els esdeveniments i novetats relacionats amb el sector.

41


Llibres

entre plantes medicinals i medicaments. També s’hi publiquen dades de consum de productes a base de plantes Manual de fitoterapia Autores: Per Encarna Castillo García, Isabel Martínez Solís Edita: Elsevier España Any de publicació: 2007 Idioma: castellà Nº pàgines: 506 pàgines

ISBN: 8445817973, 978-84-4581-797-1 Preu aproximat: 44,10 € Adquisicions: www.elsevier.es Obra de consulta dissenyada per fomentar l’ús racional de la fitoteràpia i oferir coneixements sòlids sobre les plantes medicinals. Conté informació concreta i està orientat principalment a professionals sanitaris i estudiants. Dedica un capítol a les plantes contraindicades en situacions especials, com ara l’embaràs, la lactància o avis.

Essències Autora: Carme Bosch Edita: Ajuntament de Girona Any de publicació: 2007 Idioma: català Nº de pàgines: 178 ISBN: 978-84-8496-046-1 Preu aproximat: 20 € Adquisicions: Museu d’Història de la Ciutat de Girona (Tel. 972 22 22 29), www.carmebosch.cat Llibre homònim a l’exposició-instal·lació que Carme Bosch va muntar al Museu d’Història de la Ciutat de Girona durant el mes de maig del 2007. El llibre recull 15 plantes aromàtiques agrupades per colors (blau, groc, rosa, blanc i verd). De cada una s’aporta informació sobre les seves característiques, cultiu i usos tradicionals. També hi ha una breu des-

Catálogo de plantas medicinales 2008 Colecció: Consejo Plus Edita: Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos Any de publicació: 2008 Idioma: castellà Nº pàgines: 555 ISBN: 978-84-8727-664-4 Preu aproximat: des de 35 € Adquisicions: www.portalfarma.com Informació farmacològica dels productes comercialitzats a Espanya y elaborats a base de plantes medicinals, incloent els medicaments tradicionals. Inclou les dades de fabricants i monografies de les plantes medicinals comercialitzades a Espanya. Igualment recull revisions de grups terapèutics, un quadre d’utilització d’espècies vegetals en condicions especials, revisió dels principals principis actius, de les principals plantes que poden comportar intoxicacions, així com de les principals interaccions

42

medicinals, així com s’actualitza la legislació.

cripció dels diferents processos d’obtenció d’essències. Manual Práctico de aceites esenciales, aromas y perfumes Autora:

Manuel

Fco.

Ortuño

Sánchez Edita: Aiyana editorial Any de publicació: 2006 Idioma: castellà Nº de pàgines: 276 ISBN: 84-934522-1-1; 978-84-934522-1-6 Preu aproximat: 14 € Adquisicions: www.casadellibro.com Llibre descriptiu dels principals olis essencials, el seu procés d’obtenció, les seves característiques i les seves utilitzacions, tant a nivell casolà com industrial. També inclou un capítol dedicat a la compra d’olis essencials.


a ro m e s d ' i n te r n e t

European Federation of Essential Oils

Huiles et sens. Aromateráphie

www.efeo-org.org

http://www.huiles-et-sens.com/

Web de la federació que representa a les empreses pro-

Laboratori que proveeix olis essencials. Es pot trobar

ductores d’olis essencials i relatius naturals. Es pot trobar

informació sobre les aplicacions dels olis essencials en

informació sobre legislació europea de detergents, cos-

aromateràpia, bellesa, perfums, bany, alimentació, aro-

mètics, aromes, biocides i la reglamentació REACH. Hi

matització, jardineria, salut, agricultura ecològica, mas-

ha part d’informació que només és pels membres.

satges, olis, insectes, animals, etc.

Idioma: anglès.

Idioma: francès

Aromaweb

Asociación Mediterranea de Aromas y Fragancias www.amaf.es Web de l’associació que agrupa als fabricants i comercialitzadors del sector de les fragàncies i aromes a Espanya. Organitzen el Màster en Aromes i Fragàncies. Es possible consultar les dades de contacte dels associats, però les novetats de legislació i enllaços només estan disponibles pels associats. Idioma: castellà.

Asociación Española de Fragancias y Aromas Alimentarios www.aefaa.com Punt de trobada de les empreses d’aromes alimentaris que actuen a Espanya. Es poden consultar la base de dades dels associats, i els serveis que oferta l’associació (tècnic, legisla-

www.aromaweb.com Portal sobre l’aromaterapia. Es pot trobar una àmplia informació sobre articles, fitxes tècniques d’olis essencials i olis vegetals, llibres, receptes, directori d’empreses, professionals i formació als EUA i Canadà, enllaços, regals, etc. Idioma: anglès.

Alambiques.com

www.alambiques.com Web dedicada als alambins de coure i als productes que s’elaboren amb ells. Tenen informació sobre l’extracció d’olis essencials. Idioma: castellà

ció, normalització, etc.) exclusivament als seus membres. Idioma: castellà. 43


a c t i v i t a t s d e l ’ A C P PA M

Rendez-vous d’Herbalia

Altes i baixes de l’ACPPAM

Els dies 16 i 17 de gener del 2008, un grup de socis de

D’octubre 2007 a setembre 2008

l’ACPPAM, va assistir a la trobada de productors de plantes aromàtiques i medicinals “Rendez-vous d’Herbalia” a

Altes 2008

Chemillé, prop d’Angers, a França. En el transcurs

Joan Cartanyà i Martí, Montblanc (Tarragona) – SOCI

d’aquestes jornades es va parlar de l’organització del

COL·LABORADOR

sector a França, del context europeu, de la legislació en

Mª José Rosés Curbera, Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

els complements alimentaris, la qualitat en agricultura,

– SÒCIA COL·LABORADORA

l’actualitat dels medicaments naturals. També es va parlar

Gregorio Alamillo (El Repión, S.L.), Calañas (Huelva) –

dels avenços tecnològics en varietats, control de males

SOCI COL·LABORADOR

herbes, etc. per part dels organismes de recerca france-

Maite Palacios (Asociacion Laboral Josenea), Lumbier

sos, com també van presentar la recerca del país convi-

(Navarra) – SÒCIA COL·LABORADORA

dat, Suïssa.

Emilio

Sol·licitud d’ajut al DAR

Tarragó

Pascua,

Saragossa

SOCI

COL·LABORADOR Miguel Bescós Peña, Osca – SOCI COL·LABORADOR Benita Ballesca Rivero, Solsona (Lleida) – SÒCIA

El passat 7 d’octubre de 2008, el Departament

COL·LABORADOR

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de la Generalitat de Catalunya, va comunicar l’atorgament d’un ajut per a

Baixes 2008

desenvolupar durant el 2008 una campanya de difusió i

Jordi

promoció de la cultura de les PAM per valor de 10.000

COL·LABORADOR

€ subvencionat al 50%.

Olga Alonso (Euflori, S.L.), València

Fuentes

(Rodau),

COL·LABORADORA Entre les accions previstes hi ha l’edició d’una col·lecció de fitxes de plantes, un futlletó amb el directori de productors i productes, la realització de tallers, mostres de productes i campanyes als mitjans de comunicació.

44

Barcelona

SOCI

- SÒCIA


Si desitgeu formar part de l’Associació Catalana de Productors de Plantes Aromàtiques i Medicinals - ACPPAM només heu d'emplenar les següents dades:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ A L'ACPPAM

Nom: Cognoms: Adreça: CP: Població: Comarca: Telèfon: Fax: e-mail: Activitat: En cas de ser productor de PAM,

Superfície destinada a les PAM: Localització de les Terres: Cultiu ecològic: Si/No Tipus de producte obtingut (herba, oli essencial...): Espècies produïdes:

SOCI COL·LABORADOR (tècnic, elaborador, transformador, comercialitzador o aficionat).

Quota anual 30€

SOCI ACTIU (productor de PAM, cultiu o recol·lecció). Cal presentar l'aval de dos socis en

actiu. Quota anual 60€ pts.

DADES BANCÀRIES Caixa o Banc: Adreça: CP: Població: entitat _ _ _ _ oficina_ _ _ _ dc _ _ compte _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Titular: Signatura

45


46


Butlletí núm. 12 ACPPAM