Grup de Recerca La construcció del nou cementiri (1933) En l’anterior número de la revista us vàrem fer cinc cèntims de tot el que va provocar la secularització del cementiri de Fornells promoguda pel govern de la II República Espanyola. Ara us parlarem de la planificació i construcció de l’actual cementiri, lluny del centre urbà i molt més lluny encara del terreny de la Sagrera del que l’anterior n’havia gaudit la protecció durant nou segles. De L’inici de tot plegat és el mateix: l’aplicació de la Llei de secularització dels cementiris del 30 de gener del 1932. La dificultat en l’aplicació de la mateixa juntament amb el mal estat de molts d’ells, va fer que el govern republicà incentivés la construcció de nous equipaments i que aquesta construcció fou promoguda pels ajuntaments, a banda de l’autoritat eclesiàstica. En el cas de Fornells, ben aviat van començar els preparatius. El 7 d’agost del mateix any 1932, el ple de l’ajuntament acorda la compra d’un terreny de mitja vessana de terra per un import de 350 pessetes. Es tractava d’un terreny situat a la sortida nord del poble, gairebé a la carena que el separa de la carretera de Barcelona, antic Camí Ral. També estaria molt proper a l’antic traçat de la Via Augusta, que transitava a l’est del seu emplaçament. Poc després, el 19 de febrer de l’any següent s’inicien els tràmits per la subhasta de la seva edificació que finalment es va produir el 23 de febrer següent. La subhasta va ser guanyada pel Sr. Mariano Barbé Nogué i adjudicada per un import de 9.380 pessetes. Per tal de fer-nos una idea del que l’esmentat import significava per les arques municipals, sols cal fer esment que tot el pressupost aprovat pel 1934 va ser de 15.601,25 pessetes. Això implica que el cost del nou cementiri equivalia al 60% de tota la despesa anual del mateix ajuntament. L’edifici projectat era rectangular, amb una disposició nordest/sud-oest i una entrada de 2,85 metres
situada en front del camí de Fornells a la carretera Nacional II. Tenia un frontal de 17 metres i uns laterals de 58 i 60 metres, aquests darrers per la seva vessant sud. La superfície edificada era d’uns 1.000 m2 i tenia una capacitat per a 400 nínxols. Les actes corresponents als plens municipals ens mostren els avançaments pecuniaris que el consistori anava lliurant al constructor. En destaca un de 3.000 pessetes del mes de maig del 1933. Finalment, el 13 d’agost del 1933 es formalitza l’acceptació formal de l’edifici per part de l’ajuntament, es legalitza la seva titularitat municipal i es clausura oficialment el cementiri vell. Curiosament, aquesta acceptació va ser feta amb la incorporació de diverses modificacions, tant del propi edifici com de les condicions econòmiques pactades. En concret, el constructor no va arribar fer dos arcs interiors que es trobaven en el projecte inicial (en desconeixem el motiu) i sí va blanquejar els nínxols i estucar la façana, dos elements no previstos en el l’esmentat projecte. La liquidació econòmica final es va adaptar a totes aquestes modificacions. El més curiós fou que l’ajuntament, alhora de tancar els tractes amb el constructor, li va retenir de l’import que li corresponia 2.684,44 pessetes per atendre directament la factura del proveïdor dels maons de l’obra, fent-se càrrec en el seu lloc de la seva liquidació. Inicialment però, tan sols va pagar les 684,44 pessetes, deixant a deure les 2.000 restants.
Es de suposar que aquest deute va ser liquidat amb posterioritat i a plena conformitat del proveïdor afectat. El règim establert a rel de la guerra Civil va anular la secularització dels cementiris. Fins i tot abans de la seva finalització, la Ley de Cementerios del 1938 restablirà la propietat dels cementiris catòlics a la Autoridad Eclesiàstica. Tot i que la Ley de Bases del Régimen Local del 1945 feia esment que era de competència municipal el govern i l’administració dels cementeris, aquesta obligació era únicament per garantir-ne la conservació, mantenint la gestió dels mateixos en mans de l’església catòlica tal i com demostra el concordat signat amb el Vaticà el 1953 on es reconeix la inviolabilitat dels llocs sagrats, cementiris inclosos, segons l’article XXII del mateix. No serà fins el 1978 que va quedar derogada la Ley de Cementerios del 1938, establint el criteri de no discriminació de les creences dels difunts i de l’obligació de respectar-les, fos quina fos aquesta voluntat. El cementeri de Fornells va ser rehabilitat durant el període 2016/2017 amb un pressupost de 100.264,23€ que va comptar amb una subvenció de 60.000€ per part de la Diputació de Girona. A la nostra web grupderecerca.wixsite. com/fornells hi trobareu més informació. Grup de Recerca
35
