Meteofornells

JULIOL

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el juliol: pobres dels que treballen al sol.

“Fondalada regalada amb tants flocs de xuclamel, dins del cor una tonada, mil estrelles dalt del cel. A la mà un brotet de menta i a l’orella un cant de grill, i la nit que arriba lenta per damunt dels camps de mill”.

Som en ple estiu. Ja ho ha anunciat el cant de les cigales. “La calor més greu, de Marededéu a Marededéu” (Carme i Assumpció). L’estiu arriba precedit d’un hivern llarg i sec i d’una primavera càlida i poc plujosa. El perill potencial d’incendis forestals és alt. La precipitació en els últims dotze mesos ha sigut extremadament escassa a les comarques de l’Empordà i el Gironès. Malgrat tot els pantans tenen bona salut i estan a prop del 90% de la seva capacitat.

Torna el toc de queda el dia 17. La pandèmia no dona treva. Ens tornem a posar la mascareta per circular pel carrer. Les pors es fan realitat. Arriba puntual l’incendi al bosc de la Font de la Pólvora. Se n’encén un altre a peu de carretera entre Lloret i Tossa.

Pluges torrencials a Bèlgica i a Alemanya, greus inundacions que provoquen molts morts i desapareguts. Aquestes precipitacions es repete-ixen a la Xina. No ho veiem que el canvi climàtic ja és aquí? Ja en patim els efectes. I no s’acaben els incendis. Ara el foc arriba a les muntanyes de Llançà i El Port de la Selva. Els bombers no donen l’abast perquè ara s’encén el Massís del Montgrí i, per si no n’hi ha prou, ara el foc és a Ventalló. L’últim gran foc del juliol és a Sta. Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Però encara hi ha temps de cremar la zona entre Portbou i Cervera de la Marenda. Enguany s’han suspès els actes de la Festa Major de Fornells.

S’acomiada el mes amb quatre trons i una pluja de 8 l/m2. Baixada agradable de la temperatura.

La frase del mes:

“ENTRE ELS CONTAGIS I ELS INCENDIS, SE’NS ESTÀ FENT UN ESTIU MOLT LLARG”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 36,9º (dia 23) Temperatura mínima: 13,7º (dia 13) Pluviometria: 29 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 224 l/m2

AGOST

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc l’agost i porto els temporals a l’entrada de fosc.

“És l’agost qui ens crida a festa, a parar després d’un any, a buscar de nit la fresca, a aturar neguit i afany. Mirar el cel i les estrelles, compartir taula al voltant, pensar sempre en coses belles i creure que tot s’ho val”.

L’agost porta la tristesa de tot allò que sembla que dura massa. Els camps estan adormits. Maduren a poc a poc les fruites tardanes. A les vinyes els raïms deixen conèixer l’alegria que porten dintre. Els magraners floreixen com fanalets de festa major. Ja hem tastat les mores dels esbarzers dels marges.

Durant els crepuscles el sol es converteix en una bola de foc que tenyeix de vermell tots els núvols del seu redol. Als voltants de la Mare de Déu d’Agost patim un pic de calor. Ingerim gran quantitat d’aigua per excrutar-la en forma de suor que s’adhereix al cos com un abric de pell greixós. Aquests dies de tanta calor hem tingut la compensació de poder consumir bones síndries i melons. Són dolços, lleugers, frescos i van lligats amb els dies intensos de calor, fàcils de compartir, tallada a tallada, i ens hidraten en les hores de més intensitat de l’estiu.

També són dies de degustar alguna cervesa. Sentir la carícia de les bombolles al paladar i notar com refresca el cos per dintre és un plaer que l’hem de fer durar. Aposto per degustar-la lentament i amb una copa maca. Beveu la cervesa sense pressa, assaborint-la glop a glop. L’estiu ha quedat tocat per la cinquena onada de la pandèmia. Per això s’ha mantingut el toc de queda.

S’acomiada l’agost amb una tempesta de tarda acompanyada de calamarsa. La calor ens ha fet la vida molt humida i les tardes s’han eternitzat fins que hem pogut sortir al carrer sense perill de liquar-nos.

La frase del mes:

“EN TEMPS DE CRISI ELS INTEL·LIGENTS BUSQUEN SOLUCIONS; ELS INÚTILS BUSQUEN CULPABLES”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 36,2º (dia 13) Temperatura mínima: 15,5º (dies 2, 9, 18 i 30) Pluviometria: 41 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 265 l/m2

SETEMBRE

Truc, truc!! -Qui hi ha? -Sóc el setembre; si vinc molt humit, molt vi però aigualit.

“Es veremen les vacances, dels records, se’n fa un bon most, i un nou curs, ple d’esperances lent fermenta dins dels bots. I si mai minven les forces tot anant setembre enllà, ens n’omplirem bé les copes, ben plenes fins a vessar”.

En l’antic calendari romà el setembre era el setè dels mesos de l’any. D’ací el seu nom. Representa el retorn a la vida després de la calor que ens ha ensopit tant. Retornem als vells hàbits, recuperem les paraules dels amics... Setembre és principi i final de moltes coses. Per a la majoria significa acabar les vacances i la tornada a l’escola i a la feina. Però encara hi ha més: si el gener obre l’any, el setembre obre la temporada d’activitats, de nous propòsits i reptes.

A títol meteorològic és un mes en què es diu adéu a les calorades estivals i obre les portes a l’estació plujosa al nostre país. Enguany ha començat violent amb temporals de pluja que han afectat i devastat les terres de l’Ebre, sobretot el Montsià, a la vila d’Alcanar. També a Salt, a Girona i a Fornells hi ha hagut petites inundacions.

El dia 13 comença el nou curs escolar: llibres, llibretes i mascaretes...A Europa hem patit l’estiu més càlid des que es prenen dades meteoro-lògiques. A les vinyes de D.O. Empordà hi ha hagut una collita que es preveu de les millors. Apunteu-vos-ho.

El dia 22, a ¼ de deu i sis minuts del vespre entra la tardor astronòmica. Tornen les llargues nits i torna la manteta al llit.

Devastadora erupció volcànica a l’Illa de La Palma (Canàries). El volcà Cumbre Vieja s’ha reactivat quan es complien cinquanta anys de l’última erupció. Ha colgat cases i camps de cultiu.

La frase del mes:

“A NINGÚ NO SE LI REMOU RES QUAN TENIM MIG MÓN SENSE ACCÉS A LES VACUNES?”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 31,5º (dia 15) Temperatura mínima: 13º (dia 21) Pluviometria: 91 l/m2 Pluja des de l’1 de gener: 356 l/m2

tardor

Ha passat el temps de la collita i de la verema. Aquesta és època de sembra i els camps se submergeixen en un estat latent fins que, a la primavera següent, tot torni de nou a la vida. Per això no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia del record als morts entorn d’aquestes dates.

La natura entra en una mena de mort aparent. Per tant, el Dia dels Difunts, dos de novembre, no hauria de ser una festa de dol sinó una festa d’esperança.

Sempre que viatjo a un poble m’agrada visitar el seu cementiri, passejar entre xiprers, llegir les inscripcions de les làpides. Aquí hi entenc el nom que els grecs van donar al lloc: “coementerium”, que vol dir “lloc de repòs”. M’agrada llegir els epitafis identificadors d’alguns difunts, que expressen una filosofia de la vida i de la mort.

A QUERALBS (Ripollès), a 1200 m d’altitud, al cementiri envoltat de cims alte-rosos, vaig veure que no només hi reposen generacions de pagesos i ramaders, llenyataires i pastors que van morir de vellesa. També hi ha nínxols que indiquen que també es pot morir de jovenesa, com un excursionista enamorat de la muntanya, víctima d’accident als 22 anys. Llegeixo a la làpida:

“AL RECER DE LA VERGE QUE CERCAVES VAS QUEDAR-TE ADORMIT DAMUNT LA NEU; EL COS JOVE I VALENT AQUÍ DEIXAVES, L’ÀNIMA AMUNT, ENLLÀ DEL PIRINEU”.

Al petit cementiri de TOSES (Ripollès) a 1444m. d’altitud una làpida ens recorda:

“PASTORET DE SANT JOAN QUE HAS SORTIT ALTRA VEGADA AMB EL TEU RAMAT DE XAIS CERCANT TERRES DE CERDANYA. AQUEST ANY MARXES SOL, JA NO VAS AMB EL TEU PARE. ELL, POBRET, JAU AQUÍ DALT EN LA PAU DE LA MUNTANYA”. Al cementiri de Sant Cristòfol de CAMPDEVÀNOL (Ripollès) vaig copiar:

“ABSENT D’AQUEST MÓN DE PENES LA TEVA ÀNIMA JA ÉS PART DE L’INFINIT, I ÉS ARA, EN EL CEL, ESTRELLA QUE VETLLA PER NOSALTRES DIA I NIT”.

A Santa Maria de Talló, prop de Bellver de Cerdanya en una làpida a terra:

“LA LLOSA SOBRE EL PIT ÉS BEN LLEUGERA PERQUÈ ÉS DE PEDRA D’AQUEST MEU PAÍS ON SENTO EL PAS DELS BOUS I EL CANT DE L’AIGUA I VEIG EL CEL QUE M’OBRE EL PARADÍS”.

En record de tots els fornellencs que la Covid s’ha emportat, o que han mort en temps de covid i no hem pogut acomiadar-los com cal.

Josep Bataller i Vila