Salut
El son QUÈ ÉS EL SON?
TIPUS D’ALTERACIONS DEL SON
El son és un procés biològic complex que ajuda les persones a mantenir-se sanes. Es caracteritza pels canvis en l’activitat cerebral, la respiració, el ritme cardíac, la temperatura corporal i altres funcions fisiològiques.
∙
El son es divideix en dos estats que s’alternen cada 90 minuts en un cicle que es repeteix entre 4 i 5 vegades al llarg de la nit: ∙
∙
Els símptomes poden incloure problemes per agafar el son, despertar-se diverses vegades al llarg de la nit o excessivament aviat, i tenir sensació de cansament i incapacitat de concentrar-se durant el dia, i irritabilitat.
Son sense moviments oculars ràpids (son no-MOR, son no-REM o son lent, son d’ondes lentes o son profund). Durant aquesta etapa augmenta el subministrament de sang als músculs, l’energia es restaura, els teixits creixen i es reparen, i s’alliberen hormones importants per al creixement i el desenvolupament. Es divideix en tres fases al llarg de les quals s’avança cap a un son més profund: ∙
Les preocupacions, algunes malalties, el ritme de vida i certs medicaments són algunes de les causes de l’insomni. El risc d’experimentar aquest trastorn augmenta en els casos següents: ser dona, tenir més de 60 anys, patir un trastorn mental, estar sotmès a molt d’estrès, treballar de nit o canviar de torn amb freqüència i viatjar sovint llargues distàncies.
Fase 1. Etapa intermèdia entre estar despert i adormir-se. Es pot entrar en un son superficial.
∙
Fase 2. Inici d’un son més profund. La respiració i el ritme cardíac són regulars i la temperatura corporal disminueix.
∙
Fase 3. El son assoleix el màxim nivell de profunditat. La respiració s’alenteix, la pressió arterial disminueix i els músculs es relaxen. El cos allibera hormones.
Si el problema persisteix més de quinze dies, cal parlar amb el metge de capçalera. L’insomni pot desaparèixer amb l’adopció d’hàbits d’higiene del son i amb el tractament de les causes que el produeixen. Si aquestes mesures no són suficients, el metge pot recomanar fàrmacs que ajuden a relaxar-se i a agafar el son. També hi ha clíniques especialitzades en medicina del son, que poden ajudar a resoldre-ho. ∙
Son de moviments oculars ràpids (son MOR, son REM o son paradoxal). El cervell està actiu i se somia. El cos es manté immòbil i la respiració i la freqüència cardíaca són irregulars. En aquesta fase predominen els processos de reparació cerebral (reorganització neuronal, consolidació i emmagatzematge de records).
La funció principal del son és reparar l’organisme a partir de: La regulació de la temperatura corporal. El son controla la temperatura que l’organisme necessita en cada moment en funció dels processos que s’hi desenvolupen, com els metabòlics o els hormonals. D’aquesta manera contribueix a la conservació de l’energia.
∙
El canvi dels patrons de la respiració. Durant el dia la respiració acostuma a ser irregular per la parla o la postura, entre d’altres factors, però durant l’etapa del son no-REM el ritme respiratori disminueix i s’uniformitza.
∙
La reducció de l’activitat cardiovascular. Durant el son es redueix la freqüència cardíaca i la pressió arterial.
∙
L’increment de l’activitat fisiològica. Mentre es dorm augmenten certes activitats fisiològiques, com ara la reparació cel·lular i el creixement.
Apnea del son: es caracteritza per pauses respiratòries repetitives mentre es dorm. Es produeix quan el cervell deixa d’enviar temporalment senyals als músculs que controlen la respiració. Acostumen a patir-la les persones que presenten alguna malaltia o problema de salut, com ara insuficiència cardíaca, malaltia de Parkinson o obesitat. Els símptomes més comuns són fatiga crònica, somnolència diürna, mal de cap al matí i son intranquil, i es poden controlar amb el tractament de l’afecció que provoca l’apnea del son. El tractament varia segons la gravetat i la causa, i poden ser des de pèrdua de pes, mesures posturals, dispositius mandibulars i dispositius de ventilació en els casos més greus.
FUNCIONS
∙
Insomni: es defineix com la dificultat per adormir-se o per mantenir-se adormit, i per tenir un despertar precoç o un son no reparador. Els episodis poden aparèixer i desaparèixer, i ser temporals o crònics.
∙
Síndrome de les cames inquietes: és un trastorn neurològic que consisteix en una sensació d’inquietud que sol aparèixer en les extremitats inferiors durant el repòs i, més freqüentment, per la nit. Acostuma a impedir que es pugui agafar el son. Segons la seva intensitat té diferents tractaments: suplements de ferro, diferents fàrmacs, etc. La resposta al tractament sol ser molt bona per la qual cosa, en cas que hi hagi aquests símptomes, convé consultar el metge.
∙
Narcolèpsia: es tracta d’un problema del sistema nerviós que provoca somnolència diürna extrema. Tot i que se’n desconeix la causa exacta, moltes de les persones afectades tenen nivells baixos d’orexina, una substància química produïda en el cervell que ajuda a mantenir-se despert.
31
