Escrit de fi de curs El temps passa inexorablement i ràpidament. De cop ens adonem que ha arribat el dia de presentar l’escrit per a la revista Forn d’Anells i veiem que han passat tres mesos de l’últim escrit per la nostra revista. Sempre fèiem una mena de reportatge d’una de les últimes excursions que l’Associació de Jubilats organitzava regularment cada mes, però aquesta vegada ens trobem amb una situació nova i completament diferent a d’altres vegades, ara no hi ha hagut viatges, ni això ni moltes altres coses a les que estàvem acostumats a la vida normal que portàvem tots junts. Com ja dèiem en l’última revista, havia arribat a casa nostra el maleït virus Co-
vid-19 que ha fet que la nostra vida quotidiana hagi fet un canvi complet i inesperat. D’una manera sobtada la nostra rutina diària s’ha vist alterada completament, primer amb el confinament a que varem ser obligats, i després amb les normes que hem de seguir per intentar d’eradicar aquesta pandèmia escampada per tot el món. Si algú ens hagués dit, tan sols fa mig any, que hauríem de canviar radicalment les nostres costums, per culpa d’una epidè-
mia, no només no ho hauríem cregut, sinó que ens hauríem rigut d’ell perquè era una cosa que semblava impossible; i vet aquí, que en pocs dies, i a mesura que s’anava escampant, quedava parada la circulació de trens, als aeroports no hi baixaven avions i als ports no arribaven creuers, el turisme quedava anul·lat i la indústria tenia que parar intermitentment i anar-se adaptant a les situacions canviants cada dia.
5
