Parròquia

apuntar que cantar amb mascareta no és gaire apropiat, ja que no pots respirar amb normalitat.

Però estem animats, de fet molt animats, perquè tenim entre mans una cosa molt bonica i sorprenent per tots vosaltres! Ara ens agafem uns dies de vacances, però el dia 18 d’agost tornarem a arrencar per poder-ho preparar tot fil per randa i que no perdem cap detall! Serà ben sorprenent ja ens podeu creure! Quina emoció! Demanem disculpes si a ple agost sentiu des de casa que cantem Nadales! Sempre us podeu afegir amb nosaltres!

Una altra cosa que us volem explicar que hem fet durant aquest confinament és que hem fet una cançó tots junts però cadascú des de casa seva. Vàrem escollir la cançó Let the river run, ja que volíem donar el missatge que no hi ha ningú superior a ningú, que tots som ú i que tots ens hem d’ajudar. Ha quedat ben reflectit durant tots aquests mesos. I també volíem dir que el Cor Sol Ixent, seguim unint les nostres veus des de casa tot i les distàncies.

“DEIXA QUE EL RIU FLUEIXI, TOT ANIRÀ BÉ!”

— Dèiem.

Si encara no l’heu vist no patiu, podeu fer-ho avui mateix ja que el tenim penjat al nostre compte d’instagram: @corsolixent.fornells i ben aviat ho estarà al nostre blog! Desitgem que us agradi tant com a nosaltres!

Estigueu atents i atentes ja que... tindrem notícies fresques aviat!

Des del Cor Sol Ixent us desitgem un bon estiu a tothom i que a cada moment màgic que viviu, us hi acompanyi la millor música per vosaltres!

Cor Sol Ixent

Parròquia

Romiatge als Àngels, sí!!! Arrossada...

- Qui ho diria que viuríem una situació com la que estem vivint!!

- No m’hagués imaginat mai estar confinats a casa, sense poder sortir.

Aquesta conversa que vaig tenir amb la meva mare suposo que tots l’heu tingut en algun moment: els canvis de fase, les prohibicions i la mascareta s’han convertit en el nostre quotidià... com ha canviat tot!

En aquesta situació, però, no tot és blanc o negre, no és confinament o sortir, fer o no fer... també hi ha “grisos”. Els esdeveniments es poden adaptar a aquesta nova normalitat

Com ja sabeu el primer diumenge de setembre, amb motiu de la diada de la Parròquia, fem la pujada als Àngels, dia en què totes les fornellenques i fornellencs estem convidats a pujar a peu al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Des de Fornells Acull, grup de la Parròquia que l’organitzem, hem decidit fer-la però amb les adaptacions necessàries.

Farem la caminada, sí!; marxarem ben d’hora, ben d’hora, sí!!; hi haurà donuts i esmorzarem a mig camí, sí!!!; hi haurà la Missa del poble en el Santuari, sí!!

El que no farem aquest any és l’arrossada que fèiem aquests darrers anys. La situació social ens ho mana: farem la caminada però no farem el dinar.

Tots tenim els nostres motius per pujar als Àngels: per mantenir la tradició, perquè som de Fornells, per creences, perquè ens agrada caminar... Aquells que potser pujàveu pel dinar us animem a trobar altres motius per tal que no deixeu de venir.

Ja us anuncio que diumenge 6 de setembre... anem als Àngels!!!

Ens trobarem a dos quarts de set davant l’església i enfilarem cap als Àngels.

Un cop acabada la Missa, qui vulgui, pot quedar-se a dinar al restaurant del Santuari: m’han dit que fan 12 tipus d’arròs diferents. Cal fer la reserva abans.

MOLTES GRÀCIES

Fornells Acull

Meteofornells

ABRIL

Truc, truc!! - Qui hi ha? - Sóc l’abril: “Ni abril sense flors ni joventut sense amors”.

Hi ha un ruixim que esquitxa l’aire i una boira prèvia a sol i un buscar el costat amable i un fugir d’allò que es dol. Hi ha un encendre primaveres, hi ha un regar allò que és moll; l’abril fa pluges lleugeres i ens fa dur mocador al coll.

Som al mes d’abril. Els refranys d’aquest mes tenen una estreta relació amb el món rural. “Abril mullat, de pa ve carregat”, “Abril plujós, graner abundós”. A veure si és un bon any per als pagesos. Avui els agricultors i ramaders, els que mai no han marxat, els que sempre han continuat dempeus, són l’única certesa d’un món incert, menjar o no menjar. Més que mai els hem de protegir. Com? Comprant productes de proximitat.

L’Església ha suspès tots els actes de Setmana Santa. No hi ha hagut cap celebració litúrgica fins a un nou avís. El covid ens té a tots confinats. M’ha semblat una Setmana Santa com les de la meva infantesa: carrers buits, sense trànsit, sense sorolls, desaparició de tota activitat humana... Ha millorat la qualitat de l’aigua dels rius i del mar, de l’aire, de la vegetació, una millor salut dels animals que ja campen lliurement pels llocs que l’home s’ha fet seus. Potser haurem de repensar la nostra activitat. Ens havíem pensat que érem els amos del món quan només en som uns convidats.

A Montserrat també han fet una celebració amb l’església buida. Els escolans han cantat el “Nigra sum” i el “Virolai” de forma telemàtica. Hem demanat a Sant Jordi que ens ajudi a matar el drac que ens té tants dies confinats a casa i que s’ha endut tanta gent. El mes ha estat plujós. Tenim els pantans plens. Aigua assegurada per a l’estiu.

La frase del mes:

“LA VIDA ÉS UN LLARG CAMÍ EN EL QUE TOTS SOM MESTRES I ALUMNES; ALGUNS DIES ENS TOCA ENSENYAR, PERÒ CADA DIA ENS TOCA APRENDRE.”

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 25,1º (dia 30) Temperatura mínima: 2,2º (dia 3) Pluviometria: 162 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 427 l/m 2

MAIG

Truc, truc!! - Qui hi ha? - Sóc el maig, que grano l’ordi i rossejo el blat.

Per la fira de Sant Ponç comprem mel i confitures i herbes collides al bosc que curen moltes malures. El maig és un mes molt dolç, tots els camps treuen florida i esclata per tot el món un desig de nova vida.

Miquel Martí i Pol

Mes de contrastos: ara estiueja, ara llampega i trona, ara un dia gris, ara un dia que brilla. Comença la transhumància. Els ramats pugen a mun-tanya fins al dia de Sant Miquel. El dia 2 comença l’operació de desconfinament. Podem sortir ja a fer una passejada de dues hores pels entorns del poble. Podem gaudir de l’esclat de la primavera i el foc de les roselles, la fragància de la flor de les acàcies, el perfum de la ginesta i el cant dels rossinyols.

El dia 8, quan falten dotze minuts per a les tres de la tarda notem un terratrèmol de magnitud 3,6 amb epicentre a Riudarenes. He vist bellugar-se la tauleta de centre de la sala d’estar mentre mirava el TN de TV3. Arriba aquell temps que al llit ens sobra la manteta de l’hivern i el llençol de l’estiu encara ens fa sentir fred.

El confinament va ser fàcil perquè només es tractava d’obeir. El desconfinament o desescalament ja és més difícil perquè ara es tracta d’interpretar i, ja sabeu, cadascú interpreta a la seva manera.

Esperem amb il·lusió l’hora de sortir a passejar, que ens toqui l’aire. Passejar per passejar sense un rumb fix. És allò que tota la vida n’hem dit escampar la boira. Hem tingut la sensació que enguany el Covid-19 ens ha robat la primavera.

La frase del mes:

“NO TORNAREM A LA NORMALITAT PERQUÈ ALLÒ QUE EN DÈIEM NORMALITAT ERA EL PROBLEMA”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 31,5º (dia 21) Temperatura mínima: 9,8º (dia 18) Pluviometria: 16 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 444 l/m 2

JUNY

Truc, truc!! - Qui hi ha? - Sóc el juny i et recordo que “Amb poc o molt gra, pel juny has de segar.

El blat groc que al camp s’enfila ja s’ajeu, tan llarg com és; És la falç que al peu pren mida tot segant-lo, en garbes pres. Del groc or se’n fa una pila separant palla del gra, que al juny toca recollida per ben prest tornar a llaurar.

Calendari del pagès

Fins al dia 20 hem tingut un juny fresc i plujós. El maig va fer de juny i el juny ha fet de maig. Fins a mitjans de juny hem dormit amb la manta al llit.

Durant aquest mig any ja ha plogut més que en tot l’any passat. Aquestes pluges han fet endarrerir el moment de la sega. Tenim més aigua que mai. Susqueda i Sau estan al 100%. No hem de patir per l’aigua aquest estiu.

L’estació de l’estiu ens ha arribat a ¾ de 12 de la nit del dia 20, moment en què s’ha produït el solstici. A partir d’ara els dies ja s’escurçaran fins a les vigílies de Nadal.

Hem viscut aquest mes molt condicionats pel Covid-19. Som l’únic país d’Europa que hem obert abans els bars que les escoles. I abans les perruqueries que les llibreries. Sembla que no entenem la cultura com a bé essencial. La cerveseta i el pentinat, sí.

Sembla que hi ha hagut, sortosament, més seny que rauxa en la revetlla de Sant Joan. Per culpa del Covid-19 un grup d’adolescents marxaran de l’escola sense un comiat que prepari un port d’arribada a l’Institut.

L’última nit de juny ha estat una nit tropical, de mal dormir, amb una temperatura mínima de 21,3º.

La frase del mes:

“SI DESPRÉS D’AQUESTA PANDÈMIA NO SOM MILLORS PERSONES VOL DIR QUE NO HEM APRÈS RES DE LA VIDA”.

Al meu observatori:

Temperatura màxima: 32,3º (dia 28) Temperatura mínima: 9,3º (dia 9) Pluviometria: 140 l/m 2 Pluja des de l’1 de gener: 583 l/m 2

Estiu

Ens ha vingut quan faltaven setze minuts per a la mitja nit del dia 20.

Se’ns presenta un estiu que pot ser molt diferent als altres estius que hem viscut. Sortim, teòricament, d’una pandèmia que ens ha tingut confinats dos mesos i mig, des del 14 de març, tancats a casa.

Haurem de canviar radicalment tot el que fem: com treballem, com gestionem la nostra salut, com comprem, com ens socialitzem, com eduquem els nostres fills, com cuidem els més grans de la família... Algunes coses mai no tornaran a la normalitat perquè la normalitat no era la solució. Ens haurem de repensar individualment i col·lectiva.

Potser aquest Covid-19 ens ha vingut a dir que el model de vida que portàvem no és l’adequat, no és sostenible. Ens havíem pensat que érem els amos del món quan només en som els convidats.

Desconeixem què ens depararà l’estiu, ho desconeixem tot:

- Com seran les activitats de lleure aquest estiu? - Es podran fer els casals i colònies complint totes les normatives? - Es podran fer acampades amb tendes ocupades només al 50%? - Cantarem “L’hora dels adéus” tot dient: Germans, dem-nos els colzes, senyal d’amor i sanitat?

És normal, després de tant confinament tenim ganes de sortir de casa i que ens toqui l’aire. És molt saludable sortir alguna estona a escam-par la boira. Vivim a Catalunya en un lloc privilegiat. Tenim ben a prop pobles i muntanyes que mereixen ser visitats. Passejar, respirar, gaudir i compartir aquest paisatge és una forma de cuidar-nos físicament i espiritual. Sapiguem descobrir els bonics racons del Gironès, la Selva, l’Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya.

Ve un estiu en el que hem de gastar més seny que rauxa. De moment els professionals de la Sanitat han superat amb escreix el que es podia esperar d’ells. Però ara em queda una por: que retrobada la presumpta normalitat la boira de l’oblit ho difuminarà tot i tornarem on érem. Per això el confinament penso posar-me’l jo.

Amics, bon i prudent estiu!!!

Josep Bataller Vila