Grup de Recerca Història de les pandèmies La redacció de la revista ens demana un escrit sobre el confinament, i després de pensar que podíem fer, vaig veure pel Telenotícies Vespre de TV3 en Toni Tortajada fen un repàs de totes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la història. I ves per on, també podríem fer el mateix. En Toni ens diu: Però aviat ens vam adonar que aquell repàs de les pandèmies ens ajudava a entendre que allò que estàvem patint formava part de les vivències habituals de la humanitat: totes les generacions ho havien viscut en algun moment de les seves vides i, com ara, ho havien afrontat amb encerts i amb errors. Quan vam acabar les deu peces que ara podeu veure, ens vam quedar una mica més tranquils: al final, sempre guanya la humanitat. De cada pandèmia en podríem omplir molts de fulls, però el que avui us presentem és un recull molt resumit. LA PLAGA D’ATENES. LA PRIMERA EPIDÈMIA DOCUMENTADA (430 aC). És cert que en alguns llibres antics, com la Bíblia, hi ha mencions d’algunes pestes. Però la primera epidèmia de què tenim constància històrica va ser al segle V abans de la nostra era, i va passar a Grècia. La història la recorda com “la plaga d’Atenes”. En la seva Història de la guerra del Peloponès, l’historiador Tucídides, el qual es trobava present a la ciutat, va contraure la malaltia i la va sobreviure, va ser una plaga tant dura i mortal que ningú podia recordar un cas similar, i els metges, que ignoraven la seva naturalesa, no només no podien fer-hi res, sinó que ells mateixos eren dels primers en morir, havent estat les persones més en contacte amb els malalts. En aquella Atenes sobre poblada, es creu que una tercera part de la població va perdre la vida.
esplendor, dominava un territori molt ben comunicat on vivien més de 60 milions de persones. A més, tenia una capacitat militar que, al segle II, el feia imbatible. Però aquelles legions romanes segurament van ser les portadores de la pitjor epidèmia de l’època. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè — nom del metge grec que va viure a l’Imperi Romà i que la va descriure—, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l’Imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient. Els investigadors han sospitat que podria haver estat la verola, o el xarampió. La malaltia es va manifestar novament nou anys més tard, d’acord amb l’historiador romà Cassi Dió (155-235), causant fins a 2.000 morts al dia a la ciutat de Roma, que aleshores tenia 1 milió d’habitants. La malaltia va arribar a matar com a un terç de la població en algunes zones, i va devastar l’exèrcit romà. LA PESTA NEGRA, LA PANDÈMIA MÉS DEVASTADORA (1348). La Pesta Negra fou una pandèmia que possiblement s’originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s’estengué. Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent, és a dir, gairebé 20 milions de persones. A Catalunya es perdé un terç de la població. A Barcelona va arribar per la via pirinenca, a través dels contactes amb Marsella i Perpinyà, i també a través dels ports comercials.
LA PESTA ANTONINA (165 dC) L’Imperi Romà, en el moment de màxima
44
La pesta també influí significativament en la cultura. En el seu Decameró, Giovan-
ni Boccaccio utilitzà joves florentins que havien fugit de la ciutat empestada com a narradors. La «Dansa de la Mort» fou un tema recurrent en les representacions artístiques del segle següent. Fins i tot, després del final de la gran epidèmia, la pesta continuà assotant la població europea amb una menor intensitat i una freqüència gairebé constant al llarg dels segles posteriors. La dansa de la Mort de Verges era una al·legoria molt tenebrosa que acostumava a representar-se vora les esglésies durant Setmana Santa, amb una processó d’esquelets dansaires que desfilaven sota una tètrica melodia, amb timbals i passos marcadament sinistres. La idea del memento mori (“recorda que moriràs”) es fa omnipresent en aquestes processons: els esquelets simbolitzen una mort que no respecta ningú, ni rics ni pobres, ni humils ni poderosos. LA PESTA DE LA GUERRA DELS SEGADORS (1651) Les epidèmies provocades per la pesta van ser les més importants no solament de l’Edat Mitjana, sinó també de l’època moderna. De fet, el bacteri que la produeix no es va aïllar fins a finals del segle XIX i no va tenir tractament fins l’arribada de la penicil·lina i els altres antibiòtics, ja en el segle XX. Però, fins aleshores, la pesta va anar provocant epidèmies molt greus, com la que hi va haver a Catalunya durant la Guerra dels Segadors. Les tropes que hi combatien van portar la pesta a Barcelona. L’epidèmia es va allargar durant 4 anys i es va afegir a la fam i als efectes del conflicte bèl·lic. A Catalunya vàrem patir totes les pandèmies: la Fam, la pesta i la guerra.
