L'AJUNTAMENT INFORMA
DE DIA EN DIA MILLORES AL PARC DE LA PLATJA D’ESPOLLA Acabades Explicació a part.
OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CLOT DE MELIANTAZONA SUD Acabades
glera, donar pendent a les aigües que s’escolen del marge per tal d’apartar-les de la zona malmesa i engravar tot el traçat fins a la font. Aquesta actuació s’acabarà amb una segona actuació per consolidar aquesta zona, que es va esllavissar, amb arbrat de ribera i s’hi instal·larà una barana de fusta des del pont fins a la font per garantir la seguretat dels usuaris. Nota: Podeu anar-hi a passejar amb total seguretat perquè el camí és totalment practicable i, encara que no hi hagi la barana, s’hi ha posat una cinta d’advertiment.
OBRES DE CONDICIONAMENT DE CAN JAN Acabades Tal com informàvem en el darrer número, ens veiem obligats, per poder complir les normatives de prevenció contra la pandèmia, a traslladar, provisionalment, l’Ajuntament a can Jan. Per això han calgut unes petites intervencions per tal d’adequar les dependències a les noves funcions. Aquestes obres han estat molt senzilles i ja estan acabades. Es tractava de connectar l’antiga biblioteca amb la sala de les maquetes. Per això, s’ha hagut de practicar una obertura en una paret i eliminar un envà i tot seguit, separar l’exposició permanent sobre la platja d’Espolla del que hauran de ser les dependències administratives de l’Ajuntament. Aquestes separacions s’han fet amb el sistema «Pladur». Donat que can Jan ja comptava amb tots els equipaments (lavabos, fibra òptica, calefacció i fins i tot no hi ha barreres arquitectòniques ja que compta amb un ascensor), el cost de les obres, a manca del seu tancament, oscil·laran al voltant dels 8.000€. Està previst que el trasllat es faci aquest mateix gener per començar l’activitat al febrer.
Com recordareu, en les darrers dues llevantades la zona sud del clot de Melianta es va esllavissar i l’aqüífer de la font va quedar seriosament danyat. Per problemes logístics, derivats de la pandèmia, les obres de restauració es varen retardar molt i no ha estat fins aquest desembre que s’hi ha pogut actuar. Les obres han consistit en consolidar el nou camí que va obrir la Brigada de Voluntaris molt més apartat de la cin-
2
EL BUTLLETÍ 55
MILLORES A LA CARRETERA DE FIGUEROLES Acabades Les fortes pluges de les darreres llevantades varen malmetre un marge que es va esllavissar de la carretera de Figueroles. Aquesta esllavissada es troba en un revolt que
L'AJUNTAMENT INFORMA coincideix en un canvi de rasant, molt estret i de molt poca visibilitat. Les obres, molt senzilles, han consistit en consolidar el marge amb una petita escullera, reomplir l’esvoranc que va fer la pluja i retallar els marges per suavitzar el revolt i augmentar la visibilitat.
TRES PROJECTES QUE S’ESTAN REDACTANT Per executar de manera prioritària S’ha redactat un projecte de reurbanització del veïnat d’en Fares, després de l’acord entre els propietaris i l’Ajuntament. Per realitzar-lo s’hauran de canviar alguns punts del planejament. Està a punt de seguir els passos legals, ser enviat a urbanisme i procedir a la seva execució. S’està redactant la memòria valorada, amb un petit retard, per solucionar el cablejat aeri d’alguns carrers de Melianta. Regularà la reordenació de tot aquest cablejat aeri que inicialment es volia soterrar. Ara estem pendents de convocar als veïns afectats per explicar-los el perquè del canvi i en lloc de soterrar-lo optem per la solució del trenat aeri. El mateix passa amb el tancat d’esbarjo de gossos que, a banda d’un tancat d’uns 2.000 metres quadrats on els gossos podran esbargir-se sense anar lligats, contemplarà, també, un conjunt de mesures per reordenar el maneig dels gossos dins de les zones urbanes i nuclis habitats de tot el municipi. Aquest projecte i aquestes mesures pretenen millorar la coexistència de la vida veïnal amb la tinença d’animals de companyia. Ja us ho explicarem, amb tot detall, un cop el tinguem enllestit. Està previst que s’executi aquest primer trimestre de l’any.
PARC INFANTIL DE LA PLAÇA DE CATALUNYA Remodelat
El parc el 28 de desembre del 2020
El parc l’11 de gener del 2021
Aquest parc estava molt deteriorat i la seva renovació era una demanda general. Així doncs, hi hem actuat. S’ha eliminat la tanca perimetral, molt deteriorada; s’han reparat alguns elements i els més deteriorats s’han substituït per uns de nous equivalents i s’ha ampliat l’oferta lúdica amb un nou element: una «tirolina», que ha estat l’estrella d’aquestes vacances de Nadal. Falta, només, col·locar-hi una nova tanca que, de fet, serà una barrera en forma de «U» per evitar que els nens i nenes no puguin accedir al carrer d’una manera directa Consistirà en un sistema antivandàlic de pals rodons clavats al terra. Esperem que sigui del gust de tothom.
ACTUACIÓ AL PARATGE DE LA PEDRERA Recuperar una antiga iniciativa Sempre hem cregut que aquest paratge s’ha de poder posar a disposició dels nostres convilatans, ja sigui per a esbarjo, ja sigui per a fer-hi esport. A la legislatura passada, des de la regidoria d’Esports va sorgir la idea de convertir-lo en un circuit permanent de bike-trial. Per diferents raons, la idea va quedar estancada però ara es tornen a donar les condicions per recuperar aquesta iniciativa. Així les coses, s’hi ha fet una primera actuació de neteja i una anivellació del terreny amb subbase, mentre s’està definint el projecte que haurà de contemplar les dues bandes de la carretera. Us informarem puntualment quan el projecte estigui ben perfilat.
Les obres el 20 de desembre del 2020
EL BUTLLETÍ 55
3
L'AJUNTAMENT INFORMA
Nota de civisme
S
ovint, des de l’Ajuntament posem normatives per conciliar la convivència entre les persones i els animals de companyia i, sovint, també ho simplifiquem en la tinença de gossos. La realitat és que ens hauríem de referir a tot tipus d’animals de companyia. Aquesta simplificació obeeix a diversos factors i en citarem únicament tres. Els gossos són, majoritàriament, sorollosos, lladren i molesten als veïns. Com la majoria dels animals, si no se’ls educa defequen quan en tenen necessitat en qualsevol lloc i, alguns, són agressius i borden, mosseguen a altres gossos i inclús a les persones. Tots aquests factors, i alguns altres, generen queixes, denúncies i fins i tot baralles entre veïns. Per això, les administracions han legislat sobre aquest problema i com a conseqüència, tots els ajuntaments ho hem hagut de regular. Darrerament, hem rebut queixes d’alguns veïns que ens demaneu que fem el mateix amb els gats. El que passa amb els gats és més complicat de regular i controlar, sobretot per una sèrie d’hàbits de tipus cultural. Els gats, tradicionalment, sempre se l’han campat amb semi llibertat i tenen l’habilitat d’enfilar-se per les parets i les teulades. Per tant, és molt més complicat controlar-los però el més determinant és que no solen atacar a les persones. El problema, en general, no és tan greu com el dels gossos. Per això i perquè qualsevol mesura que s’adopti fa molt difícil controlar el seu compliment i no s’hi acaba d’entrar a fons. Tot i així, els problemes ocasionats pels gats van en augment. Cada vegada hi
ha més queixes sobre el comportament dels gats: entren a cases alienes on jeuen i orinen a l’estora de la porta de la cuina, del garatge o a l’hamaca de la piscina o graten el jardí de la casa del costat malmeten flors i plantes... Són coses que molesten, i molt, a la família que ho pateix. Es fa difícil posar normes als propietaris, que són, pel cap baix, de difícil compliment i, per tant, de dubtosa efectivitat. Hem dit abans que bona part del problema és cultural. Segur que la solució passa per un canvi d’hàbits en l’educació de les mascotes, en aquest cas, dels gats. Avui per avui, ens trobem molt lluny d’aquest supòsit. Per això, el que recomanem des de l’Ajuntament és que els propietaris de gats, igual que els de gossos, esmerceu esforços a educar el seu comportament. I pel que fa als veïns que us trobeu amb algun cas de mala conducte d’algun gat i coneixeu el seu propietari, aneu-hi a parlar i exposeu-li el cas doncs, molt probablement, no deu tenir coneixement del que fa la seva mascota. És la millor manera i la més ràpida de solucionar el problema. De tota manera, si ja hi heu parlat i el problema persisteix, l’Ajuntament pot fer d’intermediari. Ara bé, el que no podeu fer de cap manera és, tal com ens ha fet arribar per carta una veïna, prendre-us la justícia per la vostra mà. Maltractar-los, o pitjor, enverinar-los o posarlos paranys per matar-los és delicte i, com a tal, punible. I ho és perquè ens estem referint a éssers vius i, com a tals, també tenen drets que estan recollits en lleis. Es mereixen un tracte humà i civilitzat. Com sempre, en aquests casos, actuar de manera enraonada i amb civisme és la formula que s’hauria d’imposar sempre.
Recollida selectiva porta a porta, com està el tema?
D
arrerament, el servei de recollida d’escombraries ha empitjorat molt. No és que abans funcionés molt millor, però darrerament funciona força malament. Aquest problema ha estat a la taula del Consell d’Alcaldes en moltes ocasions perquè el problema és comarcal. El contracte amb l’actual empresa de recollida acabava a finals d’any i era, aleshores, que havíem de començar amb el nou sistema de recollida, el porta a porta, amb la nova licitació. Havia de ser a principis d’aquest any després d’un petit període de transició. No ha estat així i continuem amb el contracte prorrogat. Que ha passat doncs? El problema ha estat que la redacció de les pliques són molt complicades perquè tots els ajuntaments canvien de model de recollida: Fontcoberta, Cornellà del Terri i Serinyà farem el port a porta; Vilademuls, Esponellà, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Palol, àrees tancades i armaris; Porqueres i Camós ampliaran el porta
4
EL BUTLLETÍ 55
a porta i la part dels armaris i l’Ajuntament de Banyoles farà pel seu compte gran part de la recollida. A aquesta complexitat, s’hi ha afegit el teletreball ocasionat per la pandèmia que ha fet alentir i ha afegit dificultats als tècnics del Consell Comarcal per a la seva redacció. Vetaquí el retard. El calendari, previsiblement, serà el següent: al febrer, s’acabarà la redacció definitiva; al març hi haurà l’exposició pública i entre l’abril i el maig podrem saber quina empresa ens farà el servei de recollida amb el nou model. Hi haurà un període de transició i a l’estiu, juny-juliol, començarem el porta a porta a ple rendiment. Abans, però, començarem la construcció de la mini deixalleria, que ha de complementar el nou model, a la parcel·la del magatzem que l’Ajuntament té a la zona industrial i s’aniran col·locant els nous armaris a Vilavenut i a la zona rural. Lamentem aquest retard i us demanem un plus de paciència. Moltes gràcies.
L'AJUNTAMENT INFORMA
En Quim ens ha deixat!!
E
l passat mes de novembre, el que va ser regidor d’Esports i Joventut a la legislatura 20152019, en Quim Costabella i Pla, l’amic entranyable, va morir després de lluitar contra una greu malaltia. En Quim era una persona extraordinària, afable, sempre tenia una rialla a la cara, de bon tracte i treballador, una persona dialogant que feia fàcil el que semblava difícil. «Tranquils -solia diraixò marxa sol» quan organitzàvem qualsevol competició, campionat o marxa. Un apassionat de l’esport. De jove va ser un futbolista reputat en les categories d’aficionats de les nostres comarques i d’aquesta passió per l’esport en va fer la seva professió. Treballava a l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Porqueres, on ha deixat un buit molt difícil d’omplir. En Quim sempre feia per un. Quan el vàrem anar a buscar per proposar-li formar part de la candidatura d’ERC de Fontcoberta, ja feia temps que col·laborava amb les activitats municipals. El fet que acceptés va ser un privilegi. S’hi va incorporar per dinamitzar l’esport municipal. Ell justificava en el programa electoral aquesta incorporació: «El meu objectiu
E
és treballar perquè cada vegada siguin més les persones que incloguin en els seus hàbits l’activitat física, la qual cosa millorarà la seva qualitat de vida i la seva salut». Ell no feia distincions i era obert a qualsevol iniciativa. L’impuls a la matinal de Fontcoberta i al circuit de curses populars, als esports de petit format, atendre als esports reglats del municipi, la regulació i optimització dels espais municipals, la portada del ralli del Volcans, la idea de fer un circuit permanent de bike trial i un llarg etcètera, és el seu llegat. Aquesta legislatura ens va demanar una treva, volia gaudir cada moment de la carrera esportiva del seu fill, l’Edgar, en els triatlons i en els Iron man on participa, fent-li les tasques d’assistències. Tot ha quedat estroncat per la seva mort prematura. Hem perdut el tècnic, el regidor i, sobretot, l’amic. Deixarem de veure aquell somriure infinit però la seva memòria continuarà ben viva entre nosaltres. Des d’aquestes pàgines del butlletí municipal volem manifestar el nostre condol i la gratitud de part de tot el Consistori i de tot el personal municipal, a la seva família. Quim, amic, descansa en pau!!
Actuacions a la platja d’Espolla
l creixent interès i l’increment de visitants a la platja d’Espolla, per gaudir de l’espai, ha fet necessari la seva regulació per compatibilitzar-la amb la conservació sense malmetre l’entorn. Per això, a finals d’octubre, els ajuntaments de Fontcoberta i Porqueres van començar diverses actuacions a la platja d’Espolla, que es van allargar gairebé un mes, per regular i millorar l’ús públic que se’n fa. L’objectiu és minimitzar l’impacte dels visitants a aquesta àrea, altament sensible, catalogada com a Espai Natural Protegit. Les millores han estat coordinades i gestionades pel Consorci de l’Estany. Els treballs van afectar els camins públics de la zona, que van quedar tallats mentre van durar les obres. D’una banda, s’ha arreglat i reordenat la zona d’aparcament de visitants i d’un tram de camí existent que, quan plou quedava intransitable. Per endreçar la zona, a més, s’ha netejat el rec de l’Orella, s’hi ha construït una passera de vianants per quan porta aigua, un passallís a la carretera i s’ha millorat el seu desguàs a la platja; s’ha delimitat l’espai amb tanques de fusta o amb corda, amb ànima d’acer, sobre travertí i s’hi han posat elements de control de l’accés rodat i a peu, per tal de canalitzar els visitants i allunyar-los de les zones més sensibles de dins l’àrea i l’entorn de la platja. També s’han instal·lat panells informatius sobre l’espai natural protegit, així com els usos per-
mesos i les normes a seguir. Així mateix, s’ha senyalitzat una ruta de vianants al voltant de la platja d’Espolla que formarà part de la xarxa d’itineraris de l’Espai Natural Protegit de l’Estany de Banyoles i la Platja d’Espolla. L’Ajuntament de Fontcoberta ha aportat 17.464,99€ i el de Porqueres 10.436,84€. Els dos consistoris han rebut ajuts de la Diputació de Girona, a través de les subvencions per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural en espais d’interès natural (anualitat 2020). Els imports de les subvencions són de 10.000€ per l’Ajuntament de Fontcoberta i de 9.393,17€ per l’Ajuntament de Porqueres. EL BUTLLETÍ 55
5
L'AJUNTAMENT INFORMA
LES ACTUACIONS A LA PLATJA D’ESPOLLA FETES
6
EL BUTLLETÍ 55
L'AJUNTAMENT INFORMA
A FINALS D’OCTUBRE I EL NOVEMBRE DEL 2020
EL BUTLLETÍ 55
7
L'AJUNTAMENT INFORMA
25 novembre – Dia internacional contra la violència masclista envers les dones
E
nguany fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per l’eliminació de la violència masclista envers les dones. Des de llavors, no han cessar els esforços de moviments socials i feministes i de tots els àmbits per eradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el
temps s’ha esgotat per als agressors masclistes. El #NoEstàsSola, el #Metoo i el # YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal. Per això des de l’Ajuntament de Fontcoberta ens vam adherir a la campanya promoguda per l’Institut Català de la Dona: «Diposita aquí el teu masclisme» que va consistir en posar adhesius a les papereres del poble amb aquest missatge que de forma simbòlica convida a desfer-se del masclisme.
Cooperació amb Banyoles Solidària
L
’Ajuntament de Fontcoberta coopera juntament amb Banyoles Solidària a ajudar la comunitat, majoritàriament indígena, de Segundo Montes del Salvador. Aquesta comunitat es va veure molt castigada durant la guerra perquè l’exèrcit la va fer seu de la guerrilla. Els homes i joves van ser obligats a anar a la guerra. Molts també van fugir cap als Estats Units i van abandonar les famílies (pràctica bastant habitual actualment) i això va fer que a hores d’ara el 80% de la població sigui femenina. Aquest fet provoca que hi hagi moltes famílies monoparentals a càrrec de les dones i molta consanguinitat per la poca població masculina que afecta als naixements dels fills amb malformacions i diverses minusvalideses, sumat als fills mutilats per la guerra. Aquest fet obliga les mares a portar tot el pes de la família i a no poder anar al camp a treballar i encara empobreix més la seva situació. També les condemna a l’aïllament per l’estigma que comporta, en aquella zona, tenir un fill amb aquesta situació de minusvalidesa. A les famílies que hi ha una germana, és aquesta qui deixa d’acudir a l’escola per fer-se càrrec del germà i així la mare pot anar a treballar. L’ajut d’aquestes beques se centra en possibilitar que els nens i nenes amb problemàtiques psicosomàtiques puguin tenir dret a una educació de la que, d’altra forma i sense aquest ajut, no podrien tenir-hi accés. Aquests infants, normalment de famílies amb
8
EL BUTLLETÍ 55
molt poques possibilitats econòmiques i en molts casos de famílies monoparentals, viuen en entorns rurals en el departament de Morazán (El Salvador), el més pobre del país i on únicament la subsistència es troba en l’agricultura. Els infants beneficiats de la beca viuen en comunitats de la rodalia on està ubicat el centre educatiu i per això necessiten desplaçar-se diàriament amb transport des de casa seva a l’escola i viceversa. La dotació del projecte es destina a pagar els imports que les famílies han de fer per poder portar els seus fills a l’escola, despesa que no poden sufragar i que sense aquest ajut aquest alumnat no assistiria al centre escolar. A part de l’alimentació que es dóna a l’esmorzar i el dinar per tal que tots tinguin garantida una mínima dieta alimentària, es dóna ajut alimentari i medecines en aquells casos de greu dificultat de subsistència familiar. L’escola, familiarment anomenada «La Escuelita», està ubicada a la comunitat de Segundo Montes. Va ser construïda a iniciativa de Banyoles Solidària el 2016. Són quatre anys de treball i atent una vintena d’alumnes. Per tot plegat, busquem una persona voluntària que faci d’enllaç entre Banyoles Solidària i l’Ajuntament de Fontcoberta. Els interessats cal que es posin en contacte amb l’Ajuntament.
L'AJUNTAMENT INFORMA
Servei comunitari: agents cívics
E
l mes de novembre, l’Ajuntament de Fontcoberta i l’Institut Josep Brugulat van acordar portar a terme de forma conjunta un projecte de servei comunitari. El servei comunitari és una matèria obligatòria que han de cursar els alumnes o bé a 3r d’ESO o bé a 4t d’ESO. Consisteix en fer vint hores al centre educatiu vinculades a una de les matèries que s’imparteix durant el curs i deu hores fora de l’horari lectiu fent alguna activitat de servei a la comunitat. Fins al moment, hi ha vuit alumnes que estan realitzant l’activitat i està previst que tres alumnes més la realitzin en els propers mesos. Són alumnes de l’Institut Josep Brugulat, la majoria de Fontcoberta. Es compleixen diversos objectius: d’una banda se’ls ofereix un espai per portar a terme aquesta activitat acadèmica de caràcter obligatori i de l’altra poden viure l’experiència de fer un
Els agents cívics en una de les sortides de l’Escola Alzina Reclamadora
servei a la comunitat al seu municipi. El servei que fan és a l’Escola Alzina Reclamadora que rep suport per mantenir la seguretat a les sortides de l’escola.
Noves llums de Nadal col·locades a diferents carrers i places del municipi
EL BUTLLETÍ 55
9
GRUPS MUNICIPALS
SIGUEM EDUCATS, PARLEM CATALÀ Una de les esmenes que ha presentat el nostre partit als Pressupostos Generales té a veure amb la defensa del català a l’escola com a eina de cohesió social entre els catalans de vuit generacions i els nouvinguts que fa més o menys temps que viuen a Catalunya. Molts de nosaltres ens sentim orgullosos de tenir un avi d’Albacete o una mare de Coria del Río i tanmateix veure la independència del nostre país com a la millor eina per viure millor tots plegats. Per ajudar-nos a tots plegats, val la pena recordar el que deia el president d’Esquerra ara fa uns anys en relació a a promoció i defensa de la llengua catalana:
No té cap lògica, per tant, que fem pagar a uns altres les nostres incapacitats, pors, timideses, dimissions i renúncies, perquè totes ens pertanyen només a nosaltres, en exclusiva. Ens cal amb urgència un canvi de mentalitat i de pràctica en les relacions orals dels catalanoparlants amb els que encara no ho són. Existeix el costum molt estès de marginar, discriminar i no tractar amb prou educació i cortesia la gent arribada de fora, de tal manera que mai no se’ls parla en català. Aquest hàbit, tan nefast per a l’esdevenidor de la llengua, s’empra sovint amb persones que porten fins i tot dècades residint aquí, i que no tenen, doncs, cap problema de comprensió del català, per més que no el parlin. Si volem ser educats, parlem doncs en català. Lluny de ser un gest de cortesia, no parlar en català a aquells que no saben aquesta llengua és perjudicar-los, perquè aquesta és la garantia segura que no la sabran mai. Per això, la millor manera de ser ben educats al nostre país és utilitzar sempre la llengua catalana amb tothom i per a tot, la sola forma de demostrar que no només tenim un idioma inclusiu, obert als altres, per compartir, sinó que no som classistes, ni racistes, ja que tractem totes les persones de la mateixa manera, en català. Com a Itàlia fan el mateix amb l’italià, a França amb el francès i a Espanya amb l’espanyol. Hem de guanyar la nova immigració per a la llengua catalana, ja que és una forma de garantir també el futur de l’idioma, incrementant de manera notable el nombre de catalanoparlants.”
“Comença a ser una situació tan habitual com a preocupant aquella que carrega a la immigració, sovint en exclusiva, tota la responsabilitat de la normalització de la llengua catalana. L’argument s’ha anat estenent com taca d’oli, de manera que, seguint el raonament en qüestió, resultaria que l’absència total del català en certs àmbits d’ús, és culpa de la immigració. Si l’explicació dels nostres mals fos certa -que no ho és- aquest fóra el primer cas en la història de la humanitat, de segur, en què l’ús d’un idioma no depèn d’aquells que el saben, sinó, justament, de les persones que no el parlen, no l’escriuen, no el llegeixen i ni tant sols l’entenen.
Josep-Lluís Carod-Rovira (article publicat al diari Avui el 20 d’octubre del 2004)
UNES FESTES ATÍPIQUES
botigues i els nostres restaurants. Fer vida de poble i participar de les activitats que s’organitzen, com ha estat el Concurs de Pessebres; la inimaginable però magníficament aconseguida filmació del Pessebre Vivent; la màgia del lliurament de les cartes a ses majestats els Reis d’Orient amb la recepció a la plaça de Catalunya... i altres activitats que, amb les mesures de seguretat oportunes, fan que l’engranatge del dia a dia vagin funcionant.
Que aquesta COVID ens ha trasbalsat a tots és irrefutable. La COVID ha canviat el nostre tarannà diari i sobretot les relacions familiars i socials, ha fet que el nostre món s’hagi encongit limitant-nos al nostre entorn i ens ha fet aprendre a reflexionar, valorar i estimar tot allò que tenim més a prop.
Potser ara coneixerem més els nostres veïns i ens podrem ajudar a fer un poble més unit, com els d’abans, quan els vespres d’estiu treien la cadira a fora: a l’era, a la plaça o al carrer i feien petar la xerrada tot vigilant la mainada que jugaven i corrien fent més distret el dia a dia...
Però de qualsevol situació, i d’aquesta pandèmia encara més, en poden sorgir noves oportunitats. Ens cal buscar-les i ser imaginatius: reunions per ordinador; trobades familiars en petit format; estar més a casa i gaudir del nostre entorn fent rutes com ens proposa el llibre “Racons del Pla de l’Estany, 25 rutes per a sorprendre’t” del nostre veí Pere Llorens. Podem gaudir dels productes que ens ofereixen les nostres
Mentre esperem la llum al final del túnel i dipositem l’esperança en els esforços dels científics i professionals sanitaris i les vacunes, que ens ajudaran a superar aquesta pandèmia, des del grup de “Junts per Catalunya, Fontcoberta i Vilavenut” US DESITGEM UN BON ANY 2021.
10
EL BUTLLETÍ 55
Grup “Junts per Catalunya”
ENTITATS I FESTES
Festa de Sant Sadurní de Vilavenut
L
a festa petita de Vilavenut es va celebrar el diumenge 29 de novembre en honor a sant Sadurní, patró de la parròquia, amb una missa a l’església parroquial . El dia abans, a
la tarda, es va representar l’obra de teatre Mamaaa!!! a càrrec del grup Teiatròlics de Banyoles a l’escola vella davant d’una cinquantena d’assistents.
La Marató 2020 – Aquesta Marató toca a tothom
A
quest any degut a la situació que estem vivint, calia repensar un nou format de La Marató ja que les condicions en què ens trobàvem i les restriccions tan canviants a la que estàvem sotmesos així ens hi obligaven. Sota el lema «Aquesta Marató toca a tothom» destinada a la investigació per combatre el Covid, vam dissenyar unes guardioles solidàries que vam repartir als establiments que tenim al municipi. Durant el mes de desembre, qui volgués podia anar fent les seves aportacions. Una altra idea que vam tenir va ser organitzar un sorteig venent números lligat als tres primers premis de la Grossa de Cap d’Any. Es van sortejar productes dels establiments del municipi i també lots d’algunes entitats. Per vendre aquests números vam comptar amb l’ajuda de gairebé quaranta escoltes que durant el matí del dia 12 de desembre es van dedicar a passar per les cases de Melianta perquè ningú es quedés sense números. Prèviament, havíem establert diversos punts de trobada davant l’escola per no barrejar grups d’edat. Vam repartir gel hidroalcohòlic i guants i van poder escoltar la xerrada que, gràcies a mossèn Jordi Font, els hi van oferir dos investigadors de laboratori, una metgessa i una infermera sobre la seva feina en temps de Covid. Els números que van sobrar es van portar als diversos establiments de Vilavenut i Melianta perquè qui volgués en seguís comprant. El diumenge 20 de desembre, Laclikca va organitzar una gimcana popular pel poble amb grups estables de màxim sis persones. Se les van empescar totes perquè els diferents grups apuntats -que van ser una 15a!- no coincidissin en el recorregut. Tot i que el temps no hi acompanyava (anava fent
EL BUTLLETÍ 55
11
ENTITATS I FESTES
ruixats), la veritat és que va ser molt divertida i ens van fer suar de valent! I val a dir que aquests nois i noies de Laclicka són uns cracks perquè no es van deixar detall perquè fos una gimcana molt dinàmica, divertida, i segura! (NOTA: Les fotos de la gimcana són d’Arnau Soler de Laclikca) A la tarda, a les 19h, teníem l’estrena de la projecció «Fontcoberta i Vilavenut junts amb el Pessebre Vivent 2020». Es va fer simultàniament al pavelló de Fontcoberta i a les escoles velles de Vilavenut, amb aforament limitat i totes les mesures de seguretat marcades. Felicitem les comissions dels pessebres pel fantàstic muntatge de fusió dels dos pessebres vivents. Ens van fer gaudir de cada escena, feta en un indret diferent del nostre poble. Un pessebre especial per recordar! Tot seguit, a Vilavenut van poder gaudir d’un concert del grup Retorn, i alhora, a Melianta va actuar el grup Multiple Choice amb un variat recull de les seves cançons. Des de l’Ajuntament, agraïm les persones, entitats i establiments que van col·laborar d’una manera o altra a fer possible aquesta Marató que es presentava tan complicada. El nostre municipi, una vegada més, ha demostrat la seva solidaritat fent possible que s’hagin pogut recaptar 1.964,17€! Moltíssimes gràcies a tothom.
Actuació del grup d’havaneres Retorn a Vilavenut (fotografia de Maria Grau)
La projecció al pavelló de Fontcoberta
12
EL BUTLLETÍ 55
ENTITATS I FESTES
La visita de la Melis i els Bufets
D
ijous 17 de desembre la Melis i els tres Bufets, els vigilants i dels Reis Mags, van visitar, per primera vegada, els nens i nenes de l’Escola Alzina Reclamadora i el dimecres 23 de desembre van anar a la llar d’infants Els Plançons. Van portar ple de màgia, un munt de sorpreses i molta il·lusió! Vet-ho aquí la història de la Melis i els tres Bufets.
La Melis i els Tres Bufets portant un munt de sorpreses
La visita a la llar d'infants Els Plançons
La visita a l’Escola Alzina Reclamadora
LA MELIS I ELS BUFETS Temps era temps, al poble de Fontcoberta, al veïnat de la Farrès, hi vivia una nena molt pobra, molt pobra que es dia Melis. La Melis passava molta fred a l’hivern, molta calor a l’estiu, sempre tenia gana i set perquè no tenia menjar ni beure gaire sovint. Però tot i així, ella sempre estava contenta i intentava ajudar tothom qui ho necessitava. Un dia, la Melis, jugant, jugant, va anar a parar al clot de Melianta, i seguint un esquirol es va entrebancar i va caure al gran estimball (d’aquí ve el nom de Melianta, que vol dir, precisament, gran estimball). La caiguda va ser molt gran però... quan estava a punt de tocar el terra, de sobte, d’una esquerda va començar a bufar un vent molt fort que la va anar frenant i la va deixar asseguda al terra. De cop, aquell vent tan estrany es va convertir en tres Bufets. Aquests Bufets havien seguit la vida de la Melis des que havia nascut i sabien que, tot i que no tenia res i era molt pobra, sempre estava contenta i sempre ajudava tothom. Així que li van fer un regal: poder continuar fent feliços tots els nens i totes les nenes de Fontcoberta per sempre més. Li van donar el poder del vent i la ca-
pacitat de poder portar als infants tot allò que demanen. Però la Melis només pot fer servir el seu poder del vent quan els nens i les nenes no la poden veure. Per això, quan les campanes del campanar de l’església de Fontcoberta toquen les 12 de la nit, la Melis i els Bufets surten ràpids com el vent i visiten les cases dels nens i les nenes del poble. Amb una sola revolada saben quins nens i quines nenes són bones persones, saben fer-se grans mica en mica rectificant els errors que cometen, qui ha fet cas als grans i qui no els ha fet cas, qui ha estat amable amb els amics i les amigues i qui s’ha enfadat amb tothom... I cada dia, quan ja han visitat totes les cases on viuen tots els nens i totes les nenes de Fontcoberta, la Melis i els Bufets van a veure el tió de Nadal i els Tres Reis Mags de l’Orient i els expliquen tot el que han descobert aquella nit. I així, el tió i els Reis Mags saben qui s’ha portat bé i qui no. Així que, ja ho sabeu, cada nit la Melis i els Bufets us venen a visitar per saber si aquest any tindreu regals o carbó.
EL BUTLLETÍ 55
13
ENTITATS I FESTES
Fontcoberta i Vilavenut junts amb el Pessebre Vivent 2020
L
a normativa de prevenció de contagis per COVID no ha permès fer les edicions dels Pessebres vivents de Fontcoberta i de Vilavenut amb els formats tradicionals, ja que les aglomeracions són un element d'alt risc. Des del mes d'octubre les comissions del Pessebre vivent de Fontcoberta i de Vilavenut es van posar en contacte per tal de dissenyar un nou format de forma conjunta. D’aquests contactes en va sorgir la idea de fer una pel·lícula amb escenes integrades dels dos Pessebres. Cada Pessebre ha mantingut la seva essència, el de Fontcoberta té escenes teatralitzades i amb moviment, Vilavenut aposta per fer quadres plàstics. La pel·lícula ha lligat les diferents escenes a partir del fil conductor del viatge que re-
alitzen els Reis Mags d’Orient fins arribar al Pessebre, un dels reis va narrant tot el que es troben pel camí i descriu escenes d’oficis i costums, així com episodis bíblics. S’alterna de forma harmoniosa el dinamisme i vitalitat del Pessebre vivent de Fontcoberta amb la bellesa dels quadres plàstics del de Vilavenut. Cal posar en valor que de la dificultat plantejada pel COVID n’ha sorgit una col·laboració inèdita entre els dos Pessebres del municipi que ha deixat molt bon regust de boca a les dues entitats. Ambdues han pogut comptabilitzar una nova edició, la 45a de Fontcoberta i la 32a de Vilavenut. Mercè Juanola
Preparant les escenes
14
EL BUTLLETÍ 55
ENTITATS I FESTES Transcripció de l’entrevista feta per Míriam Martín, de Banyoles Televisió, a Mariona Estarriola (ME), presidenta del Pessebre Vivent de Fontcoberta i a Maria Grau (MG), presidenta del Pessebre Vivent de Vilavenut, emesa el 17 de desembre del 2020. Donem les gràcies a Banyoles Televisió per autoritzar-nos-la. Aquest any, la pandèmia del coronavirus ha obligat a repensar aquests esdeveniments que ja fa temps sabien que no es podien dur a terme amb la normalitat dels anys anteriors i han preparat un pessebre conjunt que es podrà veure a través de les pantalles de Banyoles Televisió. Ja fa temps que se sabia que un pessebre vivent amb les característiques habituals no es podia dur a terme per totes les mesures de seguretat que es requereixen aquests dies. Com neix la iniciativa o la proposta de col·laborar en aquest projecte? (ME) Les mesures que se’ns presentaven per poder fer el pessebre, tal com el coneixem, eren pràcticament inviables de dur a terme. A partir d’aquí, i tenint en compte que teníem ganes de fer alguna cosa i que els companys de Vilavenut també es trobaven en la mateixa situació, vàrem començar a tenir contactes i fer reunions per veure si podíem fer alguna cosa gravada o amb fotos. De mica en mica es va anar teixint aquesta idea de fer un pessebre gravat perquè pel fet de fer-lo dues entitats comportava que ens repartíem la gent i ens repartíem els quadres i era tot una mica més senzill per poder-ho dur a terme amb les mesures que se’ns exigien de seguretat. I així va ser com ens vam ficar d’acord. Quant temps fa que hi esteu treballant? (MG) Vam fer la primera reunió al mes d’octubre i les escenes les vam començar a fer el mes de novembre. De fet, hi hem estat treballant tot el mes de novembre. El repartiment de les escenes com ha estat? (ME) La idea de fer aquest pessebre va ser: entre els dos pessebres anem a muntar un pessebre. Aprofitem que tots dos som del mateix municipi per potenciar les escenes en diferents llocs on mai s’hi havia fet pessebre. Un tema més de proximitat i de distribució. Ens vam anar dient: aquí hi ha aquests llocs on hi quedaria bé fer-hi aquestes escenes. I ens vam posar d’acord, no hi va haver cap problema. Uns farien els Reis, els altres el naixement, els romans... Per tant, per primera vegada, també es poden veure escenes del pessebre vivent de dia i en espais poc habituals per aquestes activitats. (MG). Fer les escenes de dia era una mica estrany per tothom, tant pels qui estaven figurant com per nosaltres. Mai havíem fet un pessebre de dia. (ME) Inclús era estrany que la gent, com que era de dia, no havia d’anar tan abrigada doncs quan fem els pessebres ens hem d’abrigar i anar ben tapats. Va ser divertit. Pel que fa als figurants, normalment quanta gent us participa i en aquest cas, quanta gent es podrà veure? Quanta gent ha volgut participar? (MG) A Vilavenut, entre els dos dies que fem el pessebre, tenim entre 130 i 140 figurants tot i que alguna vegada hem arribat fins a 150. Aquest any, hi han vingut a col·laborar 86 figurants. (ME) Nosaltres, a Fontcoberta estem, aproximadament, en les mateixes xifres.
És la primera vegada que els dos pessebres col·laboren. Aquesta col·laboració dóna peu, en anys posteriors, a fer alguna cosa més plegats? (ME i MG) Esperem que sí, ho provarem. Heu mantingut l’essència de cada pessebre tot i fer un pessebre conjunt? Es veurà la diferència entre un i altre? MG) Els dos pessebres tenen diferents maneres de fer. Al de Fontcoberta tenen moltes escenes amb moviment. Al de Vilavenut tenim moltes escenes amb pessebre quiet. Tot això ho explicarem abans de passar el vídeo perquè es veuran moments que la gent està treballant o s’està movent i d’altres que estan quiets. Hem de mirar que la gent entengui que hi ha moments en què la gent es mou i en d’altres no. (ME) N’estem molt satisfets de com ha quedat doncs ja n’hem vist un petit tastet. Un aporta unes característiques i l’altre fa parar un moment per gaudir de l’escena. Ha sortit una harmonia bon «xula». A la gent li agradarà. Està bé que cadascun hagi mantingut l’essència. Pel que fa al vestuari cada pessebre té el seu i cadascú s’ha encarregat de les seves escenes. Es veuran tantes escenes com en un pessebre habitual o s’han hagut de reduir? (ME) La idea inicial era fer molt poques escenes perquè tampoc sabíem com aniria, si la gent respondria, si tindria por, si tindríem molta afluència de gent. Inicialment vam pensar que no tindríem gent i que hauríem d’anar al darrere perquè vingués. Vam dir: anem a fer poques coses. A les primeres reunions parlàvem de dotze-catorze escenes però al final en surten més de trenta. Tots dos pessebres parlàvem i veiem que s’estava apuntant molta gent. Deixar a fora la gent que tenia ganes de participar en un projecte com aquest, sabia greu. De mica en mica vam anar ampliant les escenes. (MG) Hi havia gent que havia participat a quasi tots els pessebres i dir-los que no, sabia greu. Doncs fèiem un altra escena més. Així, hem anat ampliant les escenes. (ME) Només hi ha una escena que hem compartit material: els Reis. No podia haver-hi Reis amb dues vestimentes diferents. Ens ha fet il·lusió fer-los passar per diferents punts del municipi ja que aquest any amb la pandèmia està afectant el Nadal i especialment als nens, vam dir: aquí els hi hem de donar un toc més de protagonisme. És l’únic lloc que hem compartit el vestuari. Voleu afegir alguna cosa més? (MG) Donar les gràcies a l’Ajuntament de Fontcoberta i a tots els figurants que han vingut amb tota la il·lusió del món a fer el pessebre com cada any i a vosaltres que heu vingut a gravar als matins, a les tardes i a la nit. Entre tots la col·laboració ha estat perfecte i hem pogut fer aquest vídeo. (ME) Sobretot que la gent ho miri perquè agradarà molt. Nosaltres ho hem fet amb molta il·lusió. Veiem que tothom que hi ha participat n’està content. Es veuen racons preciosos. Al mes d’octubre, quan en parlàvem, desitjàvem que s’emplenés la platja d’Espolla per poder-hi fer alguna escena. I a finals de novembre es va emplenar i hi ha sortit representada tot i que algun dia ens va ploure i semblava que el temps no ens volia acompanyar. Estem molt contents, molt.
EL BUTLLETÍ 55
15
ENTITATS I FESTES
L’anunciació (Mare de Déu de la Font)
L’empadronament (ca l’Ericus)
Buscant posada (can Faras)
Campament romà (Espasens)
El ferrer (can Faras Vell)
El flequer (l’Hostal)
El fuster (can Pujol)
El mercat (can Pujol)
CRÈDITS DEL VÍDEO «FONTCOBERTA I VILAVENUT JUNTS AMB EL PESSEBRE VIVENT 2020» Direcció: Mariona Estarriola i Anna Oliver Guió i producció: Mercè Juanola Escenografia i vestuari: Maria Grau, Eva Capellera, Engràcia Pont Il·luminació: Josep Banal, Joan Lleal, Joan Puigvert
Veu en off: Joan Estarriola Fotografia: Toni Batlles (Vilavenut) i Lluís Pou (Fontcoberta i Espasens) Muntatge d’escenes: Lluís Freixa, Jordi Daranas, Amèlia Risco, Pilar Busquets, Pilar Gatacós, Carme Mariscot, Lluís Silva, Miquel Mitjavila, Xavier Cros, Annie Gili, Josep Palomer, Esteve Cardona, Xavi Arbussà, Maria Pinsach, Carme Lamarca, David Puigdemont,
16
EL BUTLLETÍ 55
ENTITATS I FESTES
Oficis (hort de can Pujol)
Oficis (hort de can Pujol)
Els pescadors (platja d’Espolla)
A la font (font de la Mare de Déu de la Font)
La taverna (l’Hostal)
L’àngel (església de Sant Feliu)
L’escola (plaça Major de Fontcoberta)
Pescador i anant a la font (can Pujol)
Neus Campmany, Teresa Coma, Dolors Juanola, Xico Delgado, Montse Grau Gravació i edició de la imatge i el so: Banyoles TV Equip tècnic Banyoles TV: Roger Bisbe i Pau López Producció executiva: David Mir Figurants Fontcoberta: Pere Cufí, Paquita Vallmajor, Maria Cufí,
Inigo Garcia, Irari Garcia, Dolors Bustins, Constància Trias, Xènia Palomer, Pilar Busquets, Carme Mariscot, Annie Gili, Mercè Morente, Josep Banal, Lluís Banal, Lurdes Costa, Anna Capellera, Carme Lamarca, Dolors Roura, Jordi Daranas, David Puigdemont, Xènia Puigdemont, Arnau Palomé, Jordi Palomé, Josep Palomé, Ariadna Coll, Xavi Rubirola, Biel Rubirola, Martí Rubirola, Oliver Martínez,
EL BUTLLETÍ 55
17
ENTITATS I FESTES
Els Reis (Fontcoberta)
Cova de la bruixa (Rectoria de Vilavenut)
Dimonis (Rectoria de Vilavenut)
Els llenyataires (Pi d’en Donai)
Anunciació dels pastors (paratge de can Minguet)
Carro de carbasses i enforcadores (plaça de mossèn Salvador Pagès de Vilavenut)
El recaptador d’impostos (Rectoria de Vilavenut)
Palau del Cèsar ( (Rectoria de Vilavenut)
Lídia Ramírez, Albert Martínez, Marc Martínez, Biel Sánchez, Jan Sánchez, Ferran Cardona, Mariona Estarriola, Lluís Freixa, Maite Compte, Lluís Bosch, Arnau Gómez, Ferran Juncà, Marc Riera, Míriam Moya, Xavi Lozano, Júlia Lozano, Beth Lozano, Clàudia Gratacós, M. Engràcia Pont, M. Àngels Massafont, Neus Malagón, Abril Malagón, Nuri Massafont, Laura Massafont, Aina Massafont, Albert Vergés, Natàlia Pla, Meritxell Vergés, Coral Vergés, Jordi Artigas, Gina Artigas, Laia Artigas, Roger Artigas, Júlia Artigas, Nídia Cabañas, Helena Gavaiet, Adrià Mitjavila, Miquel Mitjavila, Josep Quin-
tana, Donald Irvine, Marcel Samsó, Esteve Samaniego, Jaume Roura, Esteve Cardona, Quima Jou, Pau Colomer, Fàtima Roura, Laura Roura, Sandra Jordà, Maria Roura, Pol Mir, Josep Capellera, Eva Capellera, Xavi Arbussà, Jauma Fañanàs, Arnau Soler, Miquel Cros, Sònia Sucarrats, Eric Viura, Enriqueta Turró, Amèlia Risco, Brigada de voluntaris de Fontcoberta Figurants Vilavenut: Joaquim Viñas, Montserrat Juanola, Mariona Ponsatí, Kibilly Camara, Mar Camara Ponsatí, Carme Camara Ponsatí, Jordi Nierga, Àngels Carreiro, Antonio Jaén, Dolors Busquets,
18
EL BUTLLETÍ 55
ENTITATS I FESTES
Palau del Cèsar (Rectoria de Vilavenut)
Palau del Cèsar ( Rectoria de Vilavenut)
Torrant castanyes (absis de l’església de Vilavenut)
Collint olives i llimones (hort de can Salvi)
Cagant el tió (can Jeroni)
El caganer (hort de can Salvi)
El naixement (porxo de la Rectoria de Vilavenut)
Els Reis d’Orient (plaça de mossèn Salvador Pagès de Vilavenut)
Pere Carbó, Mariona Lleal Grau, David Muchemi, Daudi Muchemi Lleal, Albert Lleal Grau, Sílvia Vilà Puigdollers, Pau Lleal Grau, Joan Lleal Tulsà, José Antonio Ceballos, Eva Delgado, David Molas, Gerd Molas Delgado, Rosa Masgrau, Nil Fusellas, Roser Puigdevall, Antoni Fusellas, Gerd Fusellas, Dolors Company, Joan Gelador, Carme Rovira, Genís Gelador, Lluc Gelador, Auria Gelador, Didac Artacho, Carme Britos Piris, Lluís Palmada, Maibritt Timm, Emmalisa Palmada Timm, Nicola Palmada Timm, Miquel Fort, Carme Oviedo, Marcel Congost, Andreu Parer, Marta Juncosa, Eudald Parer Jun-
cosa, Aleix Parer Juncosa, Anna Serra, Jana Puigvert, Joan Puigvert, Neus Campmany, Joan Campos, Dora Porta, Romy Yanes, Gala Montes Yanes, Narcís Ribot, Renée Thunissen, Odra Maximino, Júlia Vilà, Anna Flaquer, Toni Vilà, Víctor Manuel Jimeno, Mireia Monterde, Josep Bartis, Pere Vilarnau, Jordi Rodríguez, Àngel Rodríguez, Marçal Rodríguez, Joana Rodríguez, Montse Prat, Irene Costa, Rosa Alex de Pau, Elena Critg Alex, Sergi Got Grgori, Marc Got Critg, Jana Got Critg, Sergi Got Critg, Nil Bonet, Jordi Vila, Sixte Vila, Carla Gironès, Albert Masoliver
EL BUTLLETÍ 55
19
ENTITATS I FESTES
Missa de Nadal a Fontcoberta
M
ossèn Jordi Font va celebrar la missa de Nadal de la parròquia de Fontcoberta a l’exterior del temple de Sant Feliu, a la plaça de l’Església. El dia va acompanyar doncs va ser serè, assolellat i poc airejat. Els nombrosos assistents estaven asseguts a alguns bancs de l’església, que es van treure per a l’ocasió, a l’escalinata de la Rectoria i als bancals de pedra. La celebració va anar acompanyada de la coral Fontcoberta Canta. La fotografia és de Dolors Bustins.
Espectacle infantil de Nadal
A
quest Nadal no s’ha pogut organitzar el tradicional Parc Infantil de Nadal ja que la normativa de prevenció de contagis per COVID els prohibia de forma explícita. Per substituir aquesta activitat es va realitzar una actuació infantil on calia reservar el seient, mantenir l’agrupament en grups bombolla i complir totes les mesures de seguretat. El dia 3 de gener del 2021 a les 6h de la tarda va actuar el grup Trambòtics. Van oferir un espectacle d’animació basat en cançons infantils, complementat amb l’explicació d’algun conte i condimentat amb gags de pallasso. Tot plegat va ser un espectacle que va mantenir els infants totalment connectats durant tota l’actuació, tant en els moments de calma, seguint els contes, com en els moments en què podien ballar dins els seu grup bombolla al ritme de les cançons i jocs que es proposaven. Durant l’espectacle hi va haver la visita sorpresa de la Melis i els Bufets que van explicar als nens i nenes que estaven molt enfeinats recollint les cartes que els havien enviat i treballant amb els Reis per poder donar resposta a les seves peticions.
Visita dels Reis Mags d’Orient
E
l 5 de gener van arribar a Fontcoberta Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Aquest any no van poder fer cavalcada, ni rebre els infants del nostre municipi de prop com solien fer, a causa de les mesures de prevenció de contagis pel COVID. Els nens i nenes de Fontcoberta i Vilavenut ja els havien pogut enviar les seves cartes dipositant-les a les noves bústies que es van instal·lar a la plaça Catalunya i a la plaça Mossèn Salvador Pagès. Aquest any, com que els Reis sabien que no podrien posar els infants a la seva falda per conversar-hi com feien en altres ocasions, van decidir respondre per escrit totes les cartes que havien rebut. El Sr. Alcalde va rebre Ses Majestats a can Jan, els va donar la benvinguda i els va lliurar la clau del municipi per tal que
20
EL BUTLLETÍ 55
La bústia reial a Vilavenut
ENTITATS I FESTES
Les tres parades dels Reig Mags a la plaça de Catalunya de Melianta
Els Reis d’Orient a Vilavenut
poguessin accedir a totes les cases sense dificultats. Es va publicar el vídeo de la rebuda institucional a les xarxes. Tot seguit, van visitar la residència de la Torre saludant des del jardí a totes les persones internes, que els van veure des de darrere el vidre per seguretat. Després de tant temps de confinament les cares d’il·lusió dels avis i àvies eren molt emocionants. A Vilavenut van arribar en cavall a la plaça Major, i des dels trons que tenien situats damunt una tarima van saludar la gent de Vilavenut. Van poder saludar als nens i nenes guardant les distàncies. A Melianta es van instal·lar en el campament que van establir a la plaça de Catalunya, cadascú en una tenda. També hi havia la Melis i els Bufets que van acabar de recollir les darreres cartes i alguns xumets. Els nens
Esperant poder visitar els Reis d’Orient, amb les bombolles familiars ben configurades
i nenes de Fontcoberta van demanar cita prèvia i amb els seus grups bombolla familiars van poder saludar els tres Reis, conversar-hi mantenint les distàncies i fer-se fotos. Malgrat les mesures extraordinàries que es van haver de prendre a causa del COVID, la il·lusió d’aquesta nit màgica es va poder preservar.
Cursa de Sant Silvestre
E
l passat 31 de desembre es va celebrar la I Cursa de Sant Silvestre de Fontcoberta. El recorregut tenia una distància de 6 quilòmetres que començava i acabava al pavelló i passava per la carretera antiga de Fontcoberta, Figueroles, la Farrès i Melianta. En el context actual a causa de la pandèmia no és fàcil fer propostes com la que es va fer des del bàsquet de Fontcoberta. Dissenyar una activitat esportiva apta per a tothom i que compleixi amb les mesures i restriccions de la Covid, amb el propòsit de fomentar l’esport individual i familiar per tancar un any complicat per a l'activitat física en general. La cursa es va plantejar com a esport individual per evitar qualsevol aglomeració i per això no hi havia una hora de sortida. Es va deixar un horari ampli de participació que anava des de les 7 del matí a les 9 del vespre, la podies fer individualment o amb els grups bombolla amb un màxim de 6 persones. També es va pensar en registrar la participació i els temps per als més competitius mitjançant una aplicació de mòbil que agrupava els participants segons si la feies corrents, caminant o si la feies en un sentit o en un altre. Hem de dir que no tothom la va
utilitzar i això fa difícil saber el nombre real de persones que la varen fer, però del que si estem segurs és que durant tot el dia es varen veure petits grups seguint el recorregut.
EL BUTLLETÍ 55
21
ENTITATS I FESTES
Parròquia de Fontcoberta, 37è Concurs de Pessebres
Organitzadors, jurat, concursants i catequistes del 37è Concurs de Pessebres. Nadal 2020 (fotografia de M. Engràcia Pont)
A
l 37è Concurs hi han participat un total de catorze pessebres d’una imaginació i varietat que han fet molt difícil la decisió del jurat per valorar el millor. La qualitat de la feina sobre el pessebre demostra que no es pot fer en unes hores sinó que cal una planificació i un anar fent fins a convertir-lo en realitat.
Primer premi artístics: Jaume Fañanàs (fotografia de Dolors Bustins)
Durant dos dies, l’exposició ha estat oberta fora dels horaris de la missa, per tal que tothom qui ho desitgés la pogués visitar. Es va preparar una petita enquesta per valorar el pessebre que més agradava, si es veia viable obrir l’exposició els dies de les festes de Nadal, si voldrien participar l’any vinent, si ajudava a la creació artístic,... i un cop extret el contingut de les respostes podem constatar que és una activitat que s’ha d’anar organitzant i que fins i tot ens varen observar que caldria que hi hagués més participació i que es promocionés a l’Escola Alzina Reclamadora. Des de l’organització estem molt animats i des de l’Ajuntament també troben que és una activitat que cal mantenir i potenciar. En la mateixa exposició es va poder veure una col·lecció de nadales, de caire tradicional, recollides per en Joaquim Congost i que la Teresa Llàcer va cedir.
Premi a l’originalitat: Aida Macià ( fotografia de Dolors Bustins)
Gràcies a tots els participants, als membres del jurat i a l’Ajuntament de Fontcoberta per fer realitat aquesta activitat cultural. Tot seguit, us informem del veredicte del 37è Concurs de Pessebres. El jurat format per la Sra. Mercè Juanola, Sra. Fina Teixidó i el Sr. Francesc Figueras, reunits el dia 20 de desembre del 2020, varen emetre el veredicte següent: Categoria pessebres tradicionals Primer premi: família Roura-Noguer; segon premi: Dolors Bustins i tercer premi: Natàlia Costabella Categoria pessebres artístics Primer premi: Jaume Fañanàs; segon premi: Anna Vergés, Meritxelll Vergés i Coral Vergés i tercer premi: Engràcia Aradas i Jordi Palomé. Premi a l’originalitat Aida Macià Participants:1r i 2n any de catequesi - Teresa Llàcer – Nuri Berga i família – Anna Dalí – Pilar Planas – cosins Barberan – David Collell Col·laboració: Francesc Figueras Dolors Bustins, en nom de l’organització del Concurs de Pessebres Primer premi tradicionals: Família Roura-Noguer (fotografia de Dolors Bustins)
22
EL BUTLLETÍ 55
ENTITATS I FESTES
Les rieres de l’Alta Garrotxa
T
ot i ser un terreny de mala petja, tenim debilitat per l’Alta Garrotxa, un territori molt agrest que compta amb un munt d’històries de traginers i contrabandistes. Anteriorment ja hem parlat de la seva vall més emblemàtica -la vall del Bac(núm. 8) i de les seves ermites (núm. 19). Doncs bé, ara toca parlar de les rieres que la solquen que, com veureu, no en són poques. Si estenem el mapa de l’Alta Garrotxa -tal com fem els que ens agrada la geografia de veritat- veiem dins del seu territori un munt de cursos fluvials, però la quantitat no fa la cosa: si no és en època de pluges el seu cabal sol ser molt minso, a voltes, fins i tot inexistent. Ara bé, no hem d’oblidar que és aquí on hi ha les capçaleres de la Muga i el seu afluent el Manol -a llevant- i del Llierca i el Borró -a ponent-, afluents del Fluvià.
Gorgues del Molí de la riera de la Vall del Bac 2020
I això és el que volíem deixar clar de bell antuvi: que dins d’aquest àmbit geogràfic hi ha un canvi de vessant important produït per una sèrie de cims que empenyen les aigües a llocs ben diferents: uns a la conca de la Muga i els altres a la del Fluvià. Aquests cims que actuen d’esquena d’ase són, a grans trets, i de nord a sud, el puig Salarsa (1.154 m), el puig de Bassegoda (1.373 m), la tossa d’Espinau (1.089 m) i el Mont (1.124 m). Les fonts de la Muga les hem d’anar a buscar al pla de la Muga, situat a sobre mateix de l’Hostal de la Muga. De molts és conegut que el nom del riu prové del fet que el seu curs forma -durant el seu tram inicial- la frontera administrativa entre la Catalunya Nord (Vallespir) i el Principat (Alt Empordà). Tanmateix, fins que la Muga no arriba més enllà d’Albanyà, no agafa les dimensions de riu, com a tal. Per la seva part, el Manol -tributari seu- neix entre el nucli de Lliurona i la tossa d’Espinau i es nodreix dels nombrosos afluents que baixen del vessant de la Mare de Déu del Mont (1.124 m) i de la serra d’Estela (609 m), que la separa del curs de la Muga. El mapa però ens mostra una realitat palpable: la part més extensa de tot l’entramat de rieres la tenim a ponent d'aquella línia muntanyenca que marcàvem a l'inici. I és allà on hi trobem el Borró i el Llierca. El primer, molt més modest, neix sota el puig de Bassegoda (1.373 m) i transcorre de nord a sud per una estreta vall limitada pel puig de la Calma (1.053 m) i el Mont. Les característiques del Llierca en canvi són totalment diferents. Degut a l’ampli ventall de rieres que el conformen, no adopta aquest nom fins que no es troben la riera d’Escales -formada per la unió de la riera d’Oix i la de Beget- i la riera de Sant Aniol. Les diferents fonts que conformen el Llierca provenen d’un territori molt extens que va de prop del pla de la Muga -a l’est- fins a la collada de Sant Pau de Segúries -a l’oest- i és en aquest últim lloc on es considera que hi ha el seu naixement. I llavors la toponímia hi juga el seu paper: primer s’anomena la riera de la Vall del Bac, després esdevé la riera d’Oix, i a partir de l’anomenat grau d’Escales -quan rep la riera de Beget- és la riera d’Escales. I no serà fins al cap d’uns 4 km, a tocar de Sadernes -quan troba la riera de Sant Aniol- que es converteix en el vertader Llierca.
Travessant la riera de Beget a la vall d’Hormoier 2010
Després d’aquest garbuix de dades hem d’explicar un fet més fàcil d’entendre. Bé, tampoc ho és del tot ja que el Llierca, per les característiques geològiques del lloc, perd bona part del seu cabal pels voltants de Sadernes. Llavors, a través d’una sèrie de corrents subterrànies, desguassa a l’estany de Banyoles, produint-se un inusual transvasament natural d’aigua de la conca del Fluvià a la del Ter.
Un tram sec de la riera d’Escales 2012
Però les piscines naturals que es formen d’Albanyà a Beget i de Sant Aniol d’Aguja al pont del Llierca -quan hi ha aigua- fan les delícies dels més exigents quan la calor es fa més feixuga. El problema esdevé quan som massa gent que en volem gaudir i no respectem la natura com es mereix. Els marxaires del Triops, de tot això, en som testimonis. El Triops Marxaire
EL BUTLLETÍ 55
23
FETS I GENT
Va de llibres ‘Racons del Pla de l’Estany: 25 rutes per a sorprendre’t’ De Pere Llorens Ros
L
’objectiu del llibre és explicar racons ben bonics de la comarca del Pla de l’Estany a través d’unes rutes dissenyades per anar-los a trobar i poder-los gaudir. Alguns ja són força coneguts però molts d’altres no ho són tant perquè no s’han donar a conèixer d’una forma generalitzada. La tipologia d’aquests indrets es basa principalment en ambients aquàtics -cursos fluvials, fonts o gorgs-, en ambients muntanyosos i emboscats -serres, cims, cingleres, miradors o arbres monumentals-, sense oblidar però els que són d’interès arquitectònic. De cada un dels municipis de la comarca es descriuen dues rutes, excepte en el cas
‘Ramon Margalef i López (1919-2004)’ Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
M
elianta té el carrer Ramon Margalef a la zona nova. Qui vulgui conèixer aquest científic impulsor de l’ecologia a l’estany de Banyoles ho pot fer amb aquest llibre que ha editat el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. És el Quadern 39 del CECB que aplega els textos del Col·loqui de Tardor del 2019, dedicat a la figura de Ramon Margalef, limnòleg, oceanògraf i ecòleg.
dels tres municipis més extensos -Porqueres, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls- dels quals se’n descriuen tres. De cada una d’elles s’especifica el lloc d’inici i final -que és sempre el mateix-, les característiques de l’itinerari, una descripció detallada del recorregut i, a més, es dona sempre una opció per allargar-lo, anant a visitar algun altre indret interessant que sigui proper. L’explicació s’ha complementat amb una descripció geogràfica del lloc on es desenvolupa la ruta i amb uns coneixements sobre vegetació, esmentant algunes de les plantes que s’hi troben, tot explicant les característiques més bàsiques de cada una d’elles per poder-les identificar. S’ha procurat que totes les rutes fossin circulars i acompanyades d’un mapa, que es puguin realitzar en un matí i que el quilometratge no excedeixi dels 12 km. Les dues rutes que en Pere ha preparat per Fontcoberta són: El curs amagat del Farga i Descobrint la Riera de Vilavenut.
‘Vilademuls’ De Jaume Colomer i Jordi Galofré
E
l llibre és una monografia dels Quaderns de la Revista de Girona, una edició a càrrec de la Diputació de Girona i de l’Obra Social de «La Caixa». El trenta-set capítols que conté fan un repàs a la geografia i la història del municipi i als dotze pobles que l’integren. A més, hi ha sis capítols on s’aprofundeix un tema com el de les fonts, el paisatge, el Centre d’Interpretació de la Vida Rural, Sant Mer, mossèn Baldiri Reixac o Sant Pere de Juïgues. Vilademuls és el municipi més extens del Pla de l’Estany que manté costums i tradicions ancestrals. Té un relleu suau i un paisatge de boscos i camps de conreu ordenat amb saviesa i harmonia al llarg dels segles. En època medieval va formar part de la baronia de Vilademuls, va ser terra de remences i s’hi va organitzar, al segle XIX, el districte de Vilademuls.
CURS 2020/21 a l’Escola Alzina Reclamadora Gràcies, contents i contentes de torna a l’escola! Claustre de mestres L’inici d’un nou curs escolar sempre arriba amb moltes ganes per part de tots. Les famílies volen tornar a la rutina, els docents tornar a veure l’alumnat i engegar nous projectes, i els i les alumnes retrobar-se amb els amics i aprendre coses noves. Però aquest, segurament, ha estat l’inici de curs més esperat i amb més incertesa dels darrers anys.
24
EL BUTLLETÍ 55
La il·lusió per part de tota la comunitat educativa que això fos una realitat, i que es pogués tirar endavant amb seguretat i qualitat ha fet que cadascú, per la seva part, hi posés els majors esforços. La coordinació entre escola-ampa-ajuntament ha estat essencial, l’esforç de les famílies i l’alumnat crucial i per això, des de l’escola, volem dir a tothom: Gràcies! Malgrat les limitacions, hem pogut retornar! Les sabem, les coneixem i valorem l’empatia i la resignació per segons quines mesures s’han hagut de prendre, per part de tots. Però els que més s’hi han esforçat
FETS I GENT i a qui volem felicitar, són ells i elles, els i les nostres alumnes!! Les nenes i nens de l’escola us volem explicar que: Encara que aquest curs sigui estrany i hi hagi moltes normes noves, també té moltes coses positives. La que més, ha estat tornar a veure els nostres amics i amigues, poder sortir al carrer... és una gran sort. Podrem vèncer al virus si tothom posa el seu granet de sorra. Poder anar una altra vegada a l’escola és una gran sort, per aprendre i tenir la mestra en persona és molt millor que per videoconferència. No ens podem tocar gaire, tenim zones al pati, hem de dur la mascareta... però ens fa feliços i som afortunats de fer-ho en les millors condicions possibles. Tot anirà bé! Gràcies a la col·laboració de tothom l’escola va bé. La nova organització de la classe, el pati, el menjador, les extraescolars... és molt diferent i ens hi hem acostumat perquè gràcies a aquestes mesures podem seguir fent coses.
L’Ajuntament ens ha comprat cadires d’exterior per poder fer classe a fora, ens ha posat unes jardineres per separar les zones i que sigui tot més bonic que no pas amb tanques. Nosaltres (cada classe) hi plantarem plantes perquè siguin encara més boniques. També aviat tindrem una nova sorrera i una altra cistella de bàsquet. Les mesures ens semblen molt estrictes però també justes, ens rentem molt les mans i ens posem gel hidroalcohòlic. Estem mot agraïts i us ho volem fer saber, estem contents/es de tornar a l’escola! Si us plau, no abaixem la guàrdia, que tothom posi el seu granet de sorra i així podrem seguir l’escola amb normalitat i que tothom tingui salut i no es posi malalt. Gràcies mestres, Ampa, famílies i Ajuntament! TOT SEGUIT, UNS DIBUIXOS DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ INFANTIL I DE PRIMÀRIA
EL BUTLLETÍ 55
25
FETS I GENT
Reforma de la variant de Banyoles
E
l treball de les màquines i el moviment de terres i material al voltant de la variant de Banyoles és cada vegada més evident. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha començat les obres de millora de la funcionalitat i la seguretat de la C-66 en el seu tram de Banyoles, entre Cornellà del Terri i Serinyà, previstes inicialment a la primavera, però que han arrencat aquesta tardor. Les obres de reforma de la variant, que afectaran 8,5 km de la carretera C-66, duraran uns 16 mesos. El projecte, amb un pressupost de 13,3 milions d’euros, inclou la formació d’un tercer carril de circulació (secció 2+1), alternativament en un sentit o en un altre, per a facilitar els avançaments d’una manera equilibrada. En total, es preveuen dos trams de tercer carril en sentit Besalú que sumen 2,1 quilòmetres, i dos trams en sentit Girona que sumen 2,3 quilòmetres. Es millorarà el ferm perquè proporcioni més adherència, millor drenatge i menys soroll; i es milloraran les cunetes. També es contempla la col·locació d’un separador físic entre els dos sentits de circulació per reduir el risc de
xocs frontals al llarg de l’actuació. El model 2+1 s’ha implantat amb bons resultats a diversos països. Les obres a la variant també preveuen la millora dels enllaços en quatre punts: l’enllaç amb la GI-513 (a Cornellà del Terri), l’enllaç amb la carretera de Vilavenut (GIV-5132), el de Banyoles est i l’enllaç amb la carretera de Figueres (GIP5121). A més, es construiran noves rotondes per millorar la canalització dels moviments i s’allargaran els carrils d’incorporació i de sortida. L’actuació abastarà una longitud de 8,5 quilòmetres entre els termes de Cornellà del Terri i Serinyà, que actualment té una afluència de l’entorn de 14.000 vehicles/dia. Precisament, a Serinyà continuen les obres de millora de la C-66 fins a Fares que han d’acabar al primer trimestre de l’any. Tot i que els projectes no suposen el desdoblament que es reclama des de fa anys des del territori, per la Generalitat, les actuacions suposaran una millora molt important del corredor GironaOlot.
Primeres vacunacions contra la covid-19 al Pla de l’Estany a la residència La Torre
M
aria Argerich, de 89 anys, ha estat la primera persona vacunada contra la covid al Pla de l’Estany el passat 2 de gener del 2021. En total es van vacunar 27 residents i 13 treballadors de la residència La Torre de Melianta. Un cop passats vint-i-un dies rebran la segona injecció. Un equip integrat per quatre infermeres ha sigut l’encarregat d’administrar les primeres 40 dosis en aquesta residència del Pla de l’Estany. El desplegament és excepcional, en tractar-se de les primeres vacunacions, i
habitualment es desplaçaran als centres en grups de dues infermeres. Per a la priorització de les primeres residències on s’ha començat a vacunar se segueix un criteri principal: són centres verds, és a dir, no tenen cap cas actiu de coronavirus. En el cas de la residència La Torre de Fontcoberta es tracta també d’una residència blanca, ja que no ha registrat cap cas de covid durant tota la pandèmia. El Pla de l’Estany és la sisena comarca on s’ha administrat la vacuna a la Regió Sanitària de Girona.
Boires d’advecció a la platja d’Espolla
Q
uan la platja d’Espolla és plena, com al passat desembre, i fa molt fred matinal es forma boira o boirina a sobre de l’aigua amb un gruix que pot arribar a uns dos metres d’alçada. Normalment està molt quieta però si bufa aurella, la brisa matinal del nord-oest, veurem com es va desplaçant per sobre de l’aigua. A mig matí, segurament, amb l’escalfor del sol haurà desaparegut. És boira d’advecció. Per què es produeix? Aquest tipus de boira es forma pel contacte entre dues masses d'aire, una de freda i una de càlida o a l’inrevés. Si l’aire fred va per sobre d'una superfície càlida, com la dels mars o la dels estanys, és quan veiem un mantell de boira/boirina a sobre de l’aigua, com si aquesta fumegés. Aquest fenomen el podem observar a la platja d’Espolla, a l’estany de Banyoles, vora el mar, o a sobre dels camps enclotats. Hem de pensat que els bullidors d’Espolla sorgeixen a una temperatura entre els 19.3º i els 19,4º la qual cosa fa que l’aigua estanyada sigui lleugerament temperada.
26
EL BUTLLETÍ 55
FETS I GENT
Demografia octubre, novembre i desembre 2020 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament
NAIXEMENTS 06/10/2020: Berta Cros Besalú 25/10/2020: Èlia Pagès Hernández
CASAMENTS 13/10/2020: Jordi Colomer Teixidor amb Gemma Marcé Colomer DEFUNCIONS 25/10/2020: Carmen Cabrillana Ruiz 31/10/2020: Joaquim Costabella Pla 03/11/2020: Albert Frederick Whittick Waller 10/11/2020: José Ruiz Fernández
Berta Cros Besalú
Breus
Maquinària reasfaltant alguns trams de la carretera GIP-5121 al seu pas per Melianta el dia 11 de novembre del 2020
La brigada de voluntaris de Fontcoberta netejant el castell d’Espasens el 26 de novembre del 2020
Personal de El Puig netejant la plaça de la Roureda el dia 5 de novembre del 2020
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES
EL BUTLLETÍ
EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.
Núm. 55 (segona època) – Octubre – Novembre – Desembre 2020 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria d’Hisenda, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona
EL BUTLLETÍ 55
27
L’ENTREVISTA
BÀRBARA JULBE SALLÉS, periodista i escriptora Per Jaume Colomer De sempre has viscut a Vilavenut? Vaig començar venint a Vilavenut amb els meus pares durant els caps de setmana i alguns dies a l’estiu, després que ells compressin el mas Can Frigola. Quan vaig fer el pas d'independitzar-me, vaig venir aquí atreta pel seu gran entorn natural.
La notícia la cerques o et ve a tu? Les dues formes. En ocasions, passa alguna cosa i t’arriba a través d’un missatge, un correu electrònic, una trucada, un tuït... En canvi, en d'altres, ets tu que comences a "picar" pedra i mirar si un tema dona de si i pot ser notícia.
La presència femenina a les redaccions és majoritària, amb professionals competents a les diferents seccions, però en els àmbits de responsabilitat, el nombre de dones decreix substancialment. Què en penses? La dona cada vegada té més notorietat, però la presència masculina encara guanya. Cal insistir i seguir buscant el nostre espai en els àmbits de lideratge. Podem començar fent canvis en la quotidianitat. La dona adopta tasques familiars que si fossin més compartides disposaria de més temps per assumir àmbits de responsabilitat.
Des del 2008 ets corresponsal a Girona de RAC1 i de La Vanguardia. En què consisteix aquest treball? Consisteix a explicar tot allò que és notícia a les comarques de Girona. En qualsevol àmbit, econòmic, polític, societat, economia... La meva feina és proposar temes d'actualitat o reportatges als meus caps i ells valoren si ho volen.
Els mitjans de comunicació són un reflex de la societat? Els mitjans de comunicació reflecteixen la pluralitat. Hi ha mitjans amb ideologies ben diverses: alguns més conservadors, d'altres més liberals... Tothom pot escollir aquell al qual se sent més reflectit per informar-se. De tota manera, l'objectivitat en les notícies és la missió de tots els periodistes, malgrat sigui quina sigui la marca editorial. El gruix de la premsa ha dimitit de la seva tasca fiscalitzadora? La premsa és lliure. La pluralitat de mirades està servida. La premsa no té una tasca fiscalitzadora. En tot cas, el periodista sap a quin mitjà treballa i és coneixedor d'allò que el seu diari té tendència a explicar i què no. En què es base el bon periodisme? El bon periodisme és aquell que emana de l’objectivitat dels fets, de la proximitat a l’hora d'explicar-los i la capacitat de transformar la mirada en aquell que l'està llegint i mirant. Tens algun referent en el periodisme? El periodista Jordi Basté, presentador i editor d'El Món a RAC1. Per a mi, és un gran mestre. La seva manera de fer periodisme, directa, clara i concisa, amb un llenguatge proper, m'ha ensenyat a explicar el que passa al nostre entorn. Alhora té aquell toc emocional que va vibrar i reaccionar davant del que diu. Els mitjans de comunicació concedeixen facilitats a l’hora de conciliar feina i vida? Els corresponsals no tenim oficina. Treballem des del lloc dels fets o des de casa, amb trucades i correus electrònics. És una feina que no té horari fixat perquè les notícies passen quan passen. Normalment les rodes de premsa solen ser al matí i això et permet una mica de planificació. RAC1 i La Vanguarda però em donen l'oportunitat de conciliar la feina i vida personal. El periodisme té horaris normals? Depèn del tipus de periodisme. El de taula, per exemple, aquell periodista que agafa les notícies de les agències i les repica, té un horari. Els corresponsals, en canvi, estan més al servei del que pugui passar en la seva zona i això vol dir està 24 hores connectat.
Consideres que és una bona escola començar a treballar a Banyoles Televisió/Ràdio Banyoles? I tant! Van ser els meus orígens i els tinc molt presents. Vaig aprendre molt. Un primer contacte amb els mitjans i amb un caliu humà on hi he fet bons amics.
En quins mitjans has treballat? A part de Televisió de Banyoles i Ràdio Banyoles, també he estat a Ràdio 4, llegint contes per adults; a la productora catalana Comunicàlia, de cap d'informatius i presentant el programa d'àmbit català 'Reporters'; a El País; al diari de Girona, a la Revista de Girona, on encara hi faig alguna col·laboració, entre d'altres. En quin mitjà de comunicació et sens més còmode? Tots els mitjans tenen els seus pros i contres. La ràdio té la immediatesa com a tret diferencial i et permet explicar el que passa al mateix moment només amb una trucada telefònica. La televisió requereix més mitjans per connectarse en directe però en canvi pots jugar més amb la imatge. Has estat premiada algunes vegades per diferents reportatges. Són estimulants els premis? Els premis són un reconeixement a la feina feta i t’esperonen a seguir treballant amb rigor i força. T’ajuden a no defallir en els moments en què les coses costen més que surtin com vols. El 2017 es va publicar On em portin els ametllers, la teva primera novel·la. Com sorgeix i de què tracta? Vaig començar a escriure una novel·la per poder crear amb llibertat i sense estar condicionada a un temps i un espai assignat. Però al no saber com continuar l’obra, la vaig guardar en un calaix un tems. Després de perdre en Lluc, el fill en gestació que esperàvem, vaig rescatar el que tenia escrit i vaig reconvertir aquelles pàgines fent que la protagonista passés per la mateixa experiència. La novel·la tracta d'una parella enamorada a la recerca de feina: la Ivet i en Pau, que se'n van a Mallorca. El llibre s’endinsa en la mort perinatal però també parla de viatges, emocions i altres experiències increïbles. No deixa indiferent i quan va publicar-se va estar entre els tres més venuts per Sant Jordi. Aquesta novel·la és autobiogràfica? No, però hi ha elements de la meva vida reals. Aquells que em servien per encaixar millor la trama. Escriure és curatiu després d’un daltabaix? I tant! Escriure és una manera de processar tot el seguit d’emocions que t’envaeixen i no saps com processar-les. Una bona manera de curar i de posar a lloc tot el conjunt de sensacions que tens interiorment, ja sigui en un moment en què has perdut el fill en gestació o el que sigui. Moltes gràcies.
28
EL BUTLLETÍ 55