L'AJUNTAMENT INFORMA
DE DIA EN DIA REPARACIÓ DEL TEULAT DE L’ESCOLA Solucionat El teulat de l’escola presentava diversos degoters des del vestíbul fins a la zona del parvulari. Uns degoters que no hi havia manera d’eliminar. Els teulats planers són molt eficients i sobretot econòmics però tenen el problema que quan surt un degoter, resulta difícil de trobar. Després de múltiples reparacions que no varen tenir l’èxit esperat, vàrem considerar que calia fer una reparació a fons i si calia, renovar el teulat. Per a tal fi, es va contractar una empresa especialitzada en impermeabilitzacions, Paradis SL de Girona, per fer l’obra durant la primera setmana de setembre. En principi, amb la poca pluja que ha caigut, s’ha vist que no s’han reproduït els degoters. Esperem que aquesta solució hagi estat la definitiva.
RESTAURACIÓ DEL TEULAT DE L’ESGLÉSIA DE VILAVENUT Acabat El teulat de l’església de Vilavenut presentava un estat lamentable. Hi havia degoters i àrees d’humitats. Fa anys que ens vàrem comprometre amb la parròquia per solucionar aquest problema i, de passada, intentar fer una revisió i, si calia, fer una reparació a una gran esquerda a la paret sud. Aquest moment ja ha arribat i l’obra s’ha pogut acabar en el temps previst, tres setmanes. L’empresa que ha fet l’obra és Construccions Ferrer, de Porqueres, i el seu cost puja al voltant de 12.000 €.
PLANTA DE BIOMASSA A punt de començar-la Aquesta obra, que ja estava prevista per a finals de la legislatura passada, es començarà aquest mes d’octubre. La caldera ha de donar servei a l’escola, a la llar d’infants i a la zona esportiva. Per això, la seva ubicació serà a la cantonada de la plaça dels Països Catalans, al costat del pas-
2
EL BUTLLETÍ 50
satge 1 d’Octubre, i dins el recinte del camp de futbol. És previst que entri en funcionament el proper mes de desembre. Amb aquesta obra haurem fet un pas més en l’aposta decidida d’aquest ajuntament cap a la utilització d’energies netes i, per tant, més sostenibles. Aquesta planta de biomassa té un pressupost d’uns 135.000 € i la realitzarà l’empresa TONDO SL.
REFORESTACIÓ DEL CLOT DE MELIANTA En estudi La reparació o restauració del marge sud, el que es va esllavissar el passat més de novembre i agreujat per la caiguda de l’enorme roure aquest estiu, està en fase d’estudi per veure quina solució es dóna als problemes presentats. Segurament les solucions seran senzilles, ja que no podem, donada la seva situació i el difícil accés, fer-hi actuacions contundents. Les recomanacions són que hi fem les mínimes intervencions, totes elles encaminades a preservar la seguretat dels visitants, tan del mateix espai com la dels qui utilitzin el sender Ruta de les fonts i el patrimoni de Fontcoberta, i restablir, si és possible, la vegetació natural de l’indret. Un altre tema serà veure com solucionem la rehabilitació de la font que, ara per ara, té la deu estroncada. En aquest punt, ningú ens sap donar una solució i les que hem rebut, en molts casos són contradictòries. Us anirem informant.
ELIMINACIÓ DE LA LÍNIA D’ALTA A VILAVENUT I URBANITZACIÓ DEL REVOLT DE CAL PETIT A punt La companyia que ens porta l’electricitat, Agrienergia, periòdicament ha de fer millores a la xarxa de distribució. Per això, vam demanar-li que eliminés el traçat aeri del poble de Vilavenut, tant el de la part urbana com el de la part urbanitzable, tal i com es va fer a Melianta. La realització del projecte ens ha fet retardar la
L'AJUNTAMENT INFORMA urbanització del revolt de cal Petit ja que inicialment no estava previst soterrar-hi la línia d’alta. Ara, tot està resolt i només restem pendents del permís de la Diputació per començar l’obra que farem des de l’ajuntament amb el personal de la brigada. Consistirà en eixamplar la cuneta per encabir-hi una vorera reglamentària i les canonades pertinents per passar-hi les línies elèctriques i les aigües plujanes. La part viària, si els permisos no s’entretenen, és previst que comencin aquest novembre. La resta, depèn de la companyia elèctrica. Ens han comentat que tant bon punt haguem acabat l’obra, ells començaran el soterrament de la línia de manera immediata.
DEPURADORA DE VILAVENUT Compromís de l’ACA Després de les protestes dels veïns de Vilavenut, el responsable de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a Girona, el Sr. Àlex Roca, es va voler reunir a l’ajuntament amb aquests veïns per aclarir posicions i buscar una solució a la depuradora de Vilavenut. Van mostrar fermesa en el sentit que no entenien com era possible l’immobilisme de l’ACA si l’ajuntament ho tenia tot preparat. Van exigir un calendari per emmarcar les passes que a partir d’ara s’havien de fer. L’argument va ser
que portem, si fa no fa, quatre anys parlant i passant la pilota d’un lloc a l’altre sense avançar. El Sr. Roca es va comprometre davant de tots a signar un conveni amb els tècnics del Consell Comarcal per tal que les modificacions del projecte ja estiguin consensuades. El document pot sortir abans d’acabar l’any i en el primer trimestre del 2020 es pot portar a licitació l’obra. Si això passa, aquest estiu a Vilavenut hi haurà depuradora.
RUTES DE LES FONTS I DEL PATRIMONI Avenços definitius Hem arribat a acords amb els propietaris per completar els circuits. A la de Vilavenut, hem reconnectat el veïnat d’en Deri amb la font de Caganell i el camí de cal Molinot fins a la pujada que porta a can Fornells. A la de Fontcoberta es farà una actuació contundent al camí de Figueroles a ca l’Oriol i de les Quatre Soques a cal Molinot. D’aquesta manera haurem completat els dos circuits. A partir del proper exercici procedirem a compactar els corriols i a senyalitzar-los convenientment. Amb aquest fi hem rebut una important subvenció inclosa en el Pla de foment i competitivitat territorial de la Generalitat.
Resultat del procés participatiu de la recollida selectiva de residus
E
n aquest inici de curs, l’Ajuntament de Fontcoberta va obrir un procés participatiu per decidir quin model de recollida selectiva volíem per al nostre municipi. La contaminació a escala planetària es fa insostenible i les administracions ens hem proposat redreçar aquesta situació. La legislació catalana, seguint directrius de la UE, estan dictant mesures per tal de conscienciar la població de la necessitat de reduir la contaminació i minimitzar les nostres deixalles per augmentar, així, el percentatge de retorn que fixen sobre el 50%. Tot i que a Catalunya hem fixat el retorn en el 60%. No reciclem per caprici, reciclem per necessitat. Aquestes mesures van en dues direccions: una formativa on es va informar als usuaris de la necessitat de reciclar i minimitzar l’abocament de residus i com ferho; i l’altra coercitiva: amb augments de les taxes dels
abocadors i sancions quan s’incompleixin els percentatges de retorn que recauran sobre els ajuntaments, que voldrà dir sobre els usuaris. EL BUTLLETÍ 50
3
L'AJUNTAMENT INFORMA La situació a Fontcoberta, al marge de l’eficiència de l’empresa concessionària que ens fa la recollida, considerem el sistema actual de recollida esgotat i no satisfà a ningú. El principal motiu d’insatisfacció és que reciclem poc, només el 43,2%. Cal doncs millorar aquest percentatge si no volem que ens repercuteixi amb sancions i taxes més elevades. Però hi ha més motius: Es fa un mal ús dels contenidors. Moltes àrees són usades sense escrúpols, tant per veïns com per gent que no és del municipi. Les àrees d’aportació i els contenidors es malmeten sovint i cal fer-ne un manteniment que no sempre és el millor. Sovint es deixen materials fora dels contenidors de qualsevol manera. Per aquests motius es va obrir el procés participatiu perquè tothom pogués assistir a la les dues sessions que es varen programar pel setembre. La 1a sessió es va fer divendres 20 de setembre a les 20.00 h on es varen fer les inscripcions per poder participar, es va explicar una introducció d’obertura del procés participatiu i es va donar a conèixer el diagnòstic de la situació actual del nostre municipi. També de la legislació i directrius de la UE, objectius i propostes (Àrees tancades, Porta a Porta, Sistema mixt). Tot plegat va ser explicat per un tècnic del Consell Comarcal. Al final de la sessió es va obrir debat, amb precs i preguntes. Posteriorment, aquesta sessió es va traslladar a Vilavenut per assegurar-nos la seva difusió. Aquesta vegada vàrem ser els regidors els encarregats d’exposar els punts pertinents. La 2a sessió es va dur a terme el passat divendres 27 de setembre a les 20.00 h. En aquesta sessió també ens podíem inscriure. A l’inici, es va fer un resum de la
4
EL BUTLLETÍ 50
sessió anterior per a totes aquelles famílies que no hi varen assistir. Tot seguit, responsables municipals de la comarca, varen explicar el funcionament i experiències dels seus respectius municipis. Al final de la sessió vàrem poder adreçar preguntes per esvair dubtes i es va obrir debat. Els responsables municipals foren Jordi Burch, regidor i conseller comarcal de medi ambient, i en Josep Jordi, alcalde de Camós. La 3a sessió es va dur a terme el dimecres 2 d’octubre. En aquesta sessió es va fer la votació de presa de decisió. A les votacions només hi varen poder participar aquelles famílies que s’haguessin inscrit i participat almenys a una de les dues primeres sessions informatives. Durant els següents mesos programarem sessions informatives per explicar el funcionament del porta a porta, el sistema escollit de manera majoritària, per esvair dubtes i fomentar la separació de residus. Finalment un sincer agraïment a totes aquelles famílies que vàreu participar en les sessions informatives i a la votació final. RESULTATS Melianta: recollida porta a porta, 57 famílies; àrees de reciclatge cobertes, 12 famílies; àrees de reciclatge tancades sense sostre, 6 famílies; sistema actual amb contenidors tancats, 20 famílies. Total: 95 famílies. Medi rural: contenidors individuals agrupats (armaris), 3 famílies; àrees de reciclatge cobertes, 2 famílies; àrees de reciclatge tancades sense sostre, 1 família. Total: 6 famílies. Disseminat: contenidors individuals agrupats (armaris), 4 famílies; sistema actual amb contenidors tancats, 2 famílies. Total: 6 famílies. Participació: 107 famílies, un 23,93 %.
L'AJUNTAMENT INFORMA
Moció aprovada en Ple extraordinari
Un moment del Ple extraordinari celebrat a can Jan (Fotografia de Xavier Lozano)
E
l dimarts 15 d’octubre es va celebrar a can Jan un Ple extraordinari en què es va aprovar, per unanimitat, la següent moció:
MOCIÓ DE RESPOSTA A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM I PER DEMANAR L’AMNISTIA PER A LES PERSONES PRESES POLÍTIQUES CATALANES I EN DEFENSA DEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ Definitivament, la democràcia a l'Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte. Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulne-
ració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte. Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. De-
EL BUTLLETÍ 50
5
L'AJUNTAMENT INFORMA manem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides. Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva. L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania. Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim. I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords: PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya. SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.
TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica. QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir. CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular. SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat. SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de Fontcoberta a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat. VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de Fontcoberta, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret. NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats. DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.
Projectes que presentarem al PUOSC
L
a Generalitat ha recuperat la línia d’ajuts del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) que es va estroncar el 2014. Es tracta de plans quadriennals d’inversions, principalment estructurals. Aquests ajuts són importantíssims perquè permeten als ajuntaments petits i mitjans poder endegar obres de grans pressupostos. Aquestes subvencions poden cobrir, en alguns casos, més del 80% del total.
1er.- La 3ª fase d’urbanització de l’antiga carretera de Fontcobeta, amb un cost aproximat de 280.000 €. 2on.- L’eliminació de totes les barreres arquitectòniques de Melianta, amb un cost proper als 100.000 €. 3er.- Obres de consolidació de la rectoria de Vilavenut i serveis públics, amb un cost aproximat de 60.000 €.
Atenent a les bases, podem presentar un projecte de gran format i dos de menors. Hem proposat, per aquests quadrienni 2019-2023, els següents projectes:
Intentarem fer una quarta proposta per si, després d’un sondeig, es considera que alguna d’aquestes menors pot tenir dificultats de ser admesa. En aquest cas, hi posaríem el reasfaltatge d’alguns camins. Però això, encara, és prematur. Us n’informarem puntualment.
Resultats eleccions municipals 26 de maig 2019 Com que al Butlletí anterior faltaven dades del resultat de les eleccions municipals, les repetim: Meses: 2 Participació: 79,86 % Cens: 1.137
Vots en blanc: 31 (3,43 %) Votants: 908 Vots nuls: 5 (0,55 %)
ERC – JpFV – AM: 506 vots (56,04%), 6 regidors; JxCAT – JUNTS: 304 vots (33,67%), 3 regidors; UpF: 62 vots (6,87%), 0 regidors
6
EL BUTLLETÍ 50
GRUPS MUNICIPALS
6 D’OCTUBRE (1934 – 2019) – ARA FA 85 ANyS Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà espanyol quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. Recordem breument com va anar. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el rei Alfons XIII encapçala la transició cap a la democràcia i el12 d'abril de 1931 es convoquen eleccions municipals que donaren una victòria aclaparadora al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià, el qual proclamà el 14 d'abril la República Catalana dins una Federació de pobles ibèrics. El rei Alfons XIII, besavi de Felip VI, marxa a l’exili. El 9 de setembre de 1932 les Corts Espanyoles aprovaren, després de fortes retallades, l'Estatut d'autonomia. Al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constituïa el 6 de desembre, amb Lluís Companys com a primer President de la cambra legislativa. El dia de Nadal de 1933 mor el President Macià i el substitueix Lluís Companys
El gener de 1934 Catalunya assumia facultats judicials i nous poders executius, incloent-hi els d'Ordre Públic en desaparèixer de l'estructura política, la figura dels governadors civils que representaven el govern espanyol a Catalunya. Mentre, a Espanya, el novembre de1933 se celebren les segones eleccions. Serien guanyades per la coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Les diferències polítiques entre el govern d'esquerre de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid dificultaven les relacions entre ambdós poders i l'exercici normal de l'autonomia. Com a conseqüència, es produeixen els fets d’octubre i el President Companys proclama l’Estat Català. El President Companys i els seus Consellers foren acusats de rebel·lió militar i condemnats a 30 anys de presidi. La victòria del Front Popular a les eleccions de l’1 de març de 1936 va permetre el retorn triomfal de tots ells a casa nostra, deixant enrere 16 llargs mesos de repressió que va patir Catalunya després de la seva detenció. Qui vulgui, ara, 85 anys més tard, pot fer l’exercici de canviar noms de persones i partits per adonar-se que no ens hem mogut gaire: Estatut aprovat pel Parlament i «cepillado » a Madrid, involució conservadora, retallada de llibertats i drets de les persones, segones eleccions amb resultats incerts, Vice-President i Consellers empresonats, President i Consellers a l’exili, judici, condemnes... tot això el 6 d’octubre de 2019, 85 anys després.
Des de l’Ajuntament es va proposar un procés participatiu en el qual s’informava primer globalment i després de com ho estan fent a Porqueres. I en un tercer dia, tothom qui havia participat d’alguna d’aquestes xerrades informatives, podia votar en qualitat de taxa per casa. El resultat ja és en aquest butlletí. S’ha escollit el sistema mixt del porta a porta i les àrees tancades en alguns punts.
PROCÉS PARTICIPATIU Tenim un problema. Bé, no un, sinó molts. Però n’hi ha un que afecta tothom qui visqui en aquest planeta. Què en fem de les deixalles? Com les gestionem? On van a parar? A l’abocador. Sí, però l’abocador és un espai que, més tard o més d’hora, quedarà ple. I llavors, què? El municipi de Fontcoberta no és diferent de la resta de la comarca. Tenim el turisme d’escombraries, tenim gent que sap reciclar, tenim gent que no creu en el reciclatge i que tot ha d’anar al mateix contenidor i tenim gent que dubta que les administracions facin bé la feina de gestionar aquest reciclatge.
Ara vindrà la feina d’informar i de consensuar la manera com s’ha de portar a terme aquest servei. Fontcoberta i Vilavenut tenen situacions molt diferents i particulars. Nuclis poblats i cases aïllades. S’haurà d’anar treballant per condicionar el millor possible la infraestructura necessària per aconseguir un reciclatge efectiu. El grup de “Junts x Catalunya, Fontcoberta i Vilavenut”, vàrem donar suport a aquest procés participatiu, perquè som conscients que la situació és preocupant per una banda i per l’altra, estiguem d’acord o no amb la proposta feta, hem de ser capaços de donar la veu al poble en qüestions delicades i importants. Pensem-hi, però no massa. Cal posar-nos a la feina per oferir un futur millor als nostres descendents.
EL BUTLLETÍ 50
7
ENTITATS I FESTES
Festa Major de Fontcoberta 2019
E
nmig de l’estiu i la calor, arriba la Festa Major de Fontcoberta. Enguany hem tingut la impressió que a totes les activitats programades hi ha hagut una gran participació, començant pel pregó a can Jan a càrrec dels nostres primers brigades, Biel Galceran i Josep Oliver, i el concert que el va seguir. El dijous, amb el cinema a la fresca, l’aparcament del pavelló estava ple de gent per veure la pel·lícula, que va agradar molt. El teatre de l’endemà amb l’obra “Ens ha caigut la sogra”, també va omplir l’aparcament i llàstima no tenir més cadires. El dissabte, vàrem tenir alguna novetat, com una gimcana popular organitzada pel grup de jovent la Clika amb una gran participació. Seguidament la festa de l’escuma per remullarnos i refrescar-nos una mica, que ja feia falta. A la tarda, el concurs de botifarra local, taller de circ amb inflables d’aigua, que varen ésser molt adequats pel temps que va fer. El country també va tenir el seus seguidors per ballar una estona. Al vespre, sopar de germanor i ball amb Remember Music Show que varem muntar una moguda, que va fer ballar tothom. Sembla que també varen agradar molt a tots. I arribem al diumenge, amb l’ofici a Fontcoberta i mitja audició de sardanes. Aquí sí que, més o menys, sempre som els mateixos. Però bé, nosaltres anem mantenint l’activitat. Al vespre, es va fer el concert a càrrec de Millenium amb molta gent per escoltar les cançons de tota la vida i després el ball i amb servei d’entrepans que van cloure les activitats de la nostra Festa Major.
Actuació després del pregó, a l’era de can Jan, del duet Martina i Guillem
Fotos exposades del concurs de fotografia “Paisatges de Fontcoberta i Vilavenut”
Hem quedat molt satisfets amb tothom per la seva participació a totes les activitats. Mirarem d’anar millorant en tot el que podem. Comissió de Festes de Fontcoberta
Un moment del lliurament de premis del concurs de fotografia
Exposició de labors de l’associació Don@ a can Jan
8
EL BUTLLETÍ 50
Un moment de l’aperitiu a la plaça Major, després de l’ofici i les sardanes
ENTITATS I FESTES
Ballant sardanes a la plaça Major amb la cobla Baix Empordà (Fotografia de Josep Bustins)
Partit de veterans (Fotografia de Josep Banal)
La festa de l’escuma
El cinema a la fresca (Fotografia de Josep Banal)
El sopar de germanor amb l’actuació de Remember Music Show (Fotografia de Josep Banal)
Pregó de la Festa Major de Fontcoberta 2019 PREGONERS: BIEL GALCERAN I JOSEP OLIVER El pregó va ser llegit per Anna Oliver, filla d’en Josep, i per Àngela Galceran, filla d’en Biel. Can Jan de la Farrès, diumenge 28 de juliol a les 18.30h
participar de la festa de Fontcoberta d’una manera diferent, especial, des de dalt de l’escenari i no des del públic, com a pregoners. Bé, no ens confonguem! Els pregoners d’enguany són en Biel Galceran i en Josep Oliver, els nostres pares.
ANNA Bona tarda a tothom, En primer lloc donar-vos les gràcies a tots els que esteu aquí i, especialment, voldríem donar les gràcies als que ens heu convidat a
Quines corredisses que hi va haver aquell dia de juny, quan ens va trucar l’alcalde, en Joan Estarriola, per dir-nos que venia a parlar amb els nostres pares, ara l’un ara l’altre, per proposar-los que fossin els pregoners de la festa d’aquest any... Mare meva!!! No saps pas
EL BUTLLETÍ 50
9
ENTITATS I FESTES Als fills, quan pensem amb la mili del pare, ens ve al cap quan ens explicava que va estar 28 dies sense veure el sol, boira de dia i cel serè de nit.... I de petits, quan la mare ens ensenyava fotos del servei militar del pare, sempre en recordem una on sortia amb uns esquís, quan nosaltres no n’havíem vist mai cap de veritat. En el nostre entorn ningú no anava a esquiar, l’esquí era cosa de gent bé de ciutat, no com ara...
Joan, quantes trucades vam poder fer abans no vas arribar a les nostres cases!!! I mira que venies de ben a prop! En fi, a tots plegats ens va faltar temps per dir que sí, als nostres pares i a nosaltres, els seus fills, “i tant, que ens ve de gust”. No cal dir que els nostres pares es van emocionar, i molt. Han viscut i dedicat molts dels seus anys al nostre municipi i aquest gest els suposa que, una vegada més, se’ls reconegui per tota aquella feina que van fer amb ganes i, per altra banda, els ha donat l’oportunitat de retrobar-se i passar algunes tardes junts, gaudint d’unes bones estones i revivint moltes de les coses que van fer plegats. Un cop refets del primer impacte van sorgir els dubtes (i no en van ser pocs!) com “I ara, què farem? Jo no em veig amb cor de parlar davant de tanta gent, m’emocionaré i no podré seguir...” o “Quina vergonya!!! Voleu dir que llegiré bé? M’entendran? ”, “No ens hem precipitat i hauríem de dir que no? Potser seria el millor”... Ara... si són aquí, tots dos, és perquè, malgrat la inseguretat i els dubtes que compartien, els feia il·lusió que haguessin pensat en ells per participar en un acte tan representatiu i a nosaltres, com a fills, ens toca fer-los costat, fer-los el camí més fàcil i ajudar-los en tot el que puguem. Així, doncs, aquí ens teniu, parlant en nom d’ells, nervioses i tremolant com una fulla. Ah!... Pels que no ens coneixeu, som l’Àngela, la filla d’en Biel i l’Anna, la filla d’en Josep. ÀNGELA El meu pare, en Biel, va néixer a can Estela de Vilademires, a Cabanelles. Aquest maig ha fet 84 anys. Al fer-ne 8, amb els seus pares, en Felicià i la Núria, i els seus dos germans, la Maria i en Miquel, es van traslladar a Fontcoberta, a ca l’Oriol, entre la riera del Garrumbert i el Vall-llobera; allà hi van néixer els seus germans bessons, en Josep i la Catalina. A partir de llavors tota la seva vida ha estat arrelada al municipi de Fontcoberta. Als 21 anys li va tocar, com als altres nois de l’època, deixar-ho tot i fer el servei militar. Hi va estar 1 any i mig, primer al campament a la Pobla de Segur i després a la ciutat de Lleida.
10
EL BUTLLETÍ 50
L’abril del 65 es va casar amb la nostra estimada mare, la Maria, i ens van tenir a nosaltres quatre, la Nuri, en Josep, la Teresa i jo. El 1992 vam anar a viure a Melianta, al carrer Garrumbert, on tot va ser més fàcil per a tots nosaltres; llavors encara vivia la iaia Núria. Amb els anys, els fills van anar marxant de casa. I, a part de mi, tots els meus germans segueixen a Fontcoberta, on hi viuen i hi treballen; d’això se’n diu fer unes bones arrels! En Biel i la Maria van tenir dos néts, en Pol i la Valentina, que han estat l’alegria de la casa. Malauradament, i per tristesa de tots nosaltres, l’àvia Maria ens va deixar el passat any. En Biel va treballar tota la seva vida, i ho va fer de valent. De ben petit, com a quasi totes les cases de pagès, havia d’ajudar als seus pares a cuidar el bestiar, a fer les feines del camp i, és clar, també havia d’anar a l’escola. De més gran va anar combinant la feina de pagès amb feines complementàries en diferents rams, com fer de manobre o de peó a Can Silet. El primer contracte formal li van fer l’any 52, amb 16 anys i, l’any 84, va entrar a treballar a l’Ajuntament de Fontcoberta, fins que es va jubilar el maig del 2000. La família podem dir que, en Biel, pel poble hi va treballar de valent. Recordem com si fos ara quan venien a buscar-lo a casa, a ca l’Oriol, amb un “a Melianta s’han quedat sense llum”, el venien a buscar perquè de telèfon no en teníem encara. Li era igual si estava sopant o “cundaint” els animals; ell agafava la Sava, la seva furgoneta, i cap a arreglar-ho! De fet, quan plovia tenien tots els números per quedar-se sense llum. L’any 85, recorda que va ser un any de molt fred, els comptadors de l’aigua es glaçaven i abans que petessin, ell els portava a casa i, amb una olla d’aigua al foc, els desglaçava. I encara és ara que té ben present l’hivern del 86, amb la gran nevada, just en el moment de treure la mitjacanya per anar a enretirar neu, el teulat de la barraca de l’hostal, que és on guardava l’eina, es va enfonsar per culpa del pes de la neu. Va tenir molta sort... Estava tan dedicat a la feina, que la meva germana Nuri i jo, recor-
ENTITATS I FESTES dem passar llargues estones d’espera en sortir de l’escola al migdia, assegudes al Pedró de Fontcoberta, esperant que ens vingués a buscar per anar a dinar a casa. Molt sovint venia tard, quan no era un “rebentón”, era la piscina i, quan no, que a la Farrès o al veïnat d’en Fares, o on fos, havia passat una cosa o altra. Ah! i també cal dir que, algun dia en què anava molt capficat, s’havia oblidat de nosaltres! El vèiem passar de llarg... Imagineu-vos la nostra cara... Fins que arribava a casa i la mare el feia tornar. Alguna vegada, però, havíem tingut més sort i en Josep, que passava tot darrere, ens recollia amb el seu 4F. I com voleu que no passessin coses així? Llavors tot era molt diferent, hi havia moltes coses que es feien com es podia, com és portar els fills a l’escola. Cada casa era un món, fills que anaven a Fontcoberta i es van quedar sense escola, ja que a mig curs la van tancar, i que no els va quedar altra que anar a Banyoles. Després de molts anys les van obrir de nou, però només fins al cinquè curs, així que altra vegada cap a Banyoles! Tot un enrenou per als pares, ja que el bus va trigar molt a arribar, i fins llavors eren ells qui portaven els fills amunt i avall, i això era una feinada. Els que vam poder anar a l’escola a Fontcoberta, segur que comparteixen amb nosaltres, que ens sentim afortunats pel model d’escola encapçalada pel mestre Jaume i on ja aleshores teníem hort, on ens deixaven anar a jugar al bosc, on el cançoner era el llibre més apreciat, on es fomentava l’esport i on, per beure, ens donaven “espavilina”. Us podeu imaginar, doncs deixar Fontcoberta per anar a Banyoles, en una escola immensa on només d’entrar a l’aula et feien dir el pare nostre... Va ser realment impactant per a molts de nosaltres. L’escola de Vilavenut també va tancar uns anys després i, perquè no passés com a Fontcoberta, i que es quedessin sense transport, es va aconsellar als pares no portar els nens a l’escola a Banyoles. L’Anna ens recorda que va ser la seva primera vaga! Cada matí pujava a la plaça del poble i amb els altres nens i nenes esperaven el transport escolar, sabent que no vindria, i se’n tornava cap a casa. Així ho van fer uns quants dies, fins que es va aconseguir que l’autobús anés a Vilavenut a recollir la mainada per anar a escola a Banyoles. Eren altres temps, però treballar a casa i fer una jornada a fora no era pas fàcil. De fet, per poder compaginar-ho tot, els dimecres al matí en Biel no treballava a l’Ajuntament, sinó que anava a mercat a Banyoles. Allà, no només hi comprava fruita i verdura com fem ara, sinó que hi anava amb la meva mare, que venia conills i cargols..., a les pageses de la plaça, i ell anava a la cooperativa. Aquella mitja jornada que no feia, la recuperava el dissabte al matí. Podríem dir que, al llarg de la seva vida tant ha sigut treballador com inventor. Sí, encara recordem aquelles màquines tan curioses que portaven de casa en casa el mes de setembre, només mirant-les, no podies endevinar perquè servien: eren el “fluar", per aixafar raïms, i la premsa. Les va construir ell i servien per fer el vi. També recordem com construïa abeuradors perquè poguessin veure els animals. Tots
els germans tenim la imatge d’estar asseguts al voltant de la taula muntant els abeuradors que tenia patentats, i que ell llavors venia. A l’Ajuntament de Fontcoberta també hi va tenir un paper polític. De fet, va deixar de ser regidor per incorporar-se a la brigada perquè no li era compatible. Tres anys abans s’havia presentat a les eleccions per ser alcalde i el seu grup, on de segon anava en Josep, va perdre per un vot. Les eleccions les va guanyar en Lluís Ferrando, amb qui havia compartit un gest molt honorable: s’havien votat mútuament. Els fills recordem com la mare ens explicava que, la nit abans de les eleccions, va resar perquè no guanyés el pare. Sembla que els seus precs van ser escoltats. I és que ella deia que ser alcalde no devia ser feina fàcil, volia molt esforç i dedicació, i que per més bé que ho volgués fer, mai seria bo per tothom. Quan va entrar a treballar a l’Ajuntament ja va ser per sempre. Tres anys més tard va tenir la gran sort que s’hi incorporés en Josep Oliver, un bon company i un bon amic, formant així la “brigada” d’en Biel i en Josep! ANNA El meu pare, en Josep, va néixer a Borgonyà, a can Sila, ja fa una colla d’anys. No cal dir quants, oi? Feu números, és de l’any 40. Com podeu veure els aires de Vilavenut són rejovenidors!!! Com era costum en aquella època, va començar a treballar a 14 anys, a can Trull, portant el càntir amunt i avall a tots aquells que estaven assedegats. Al cap de poc ja feia armadures amb el ferrer, clavava pals de llum, ensacava gra, carregava sacs... Hi va estar fins als 16. Després va començar a treballar a ca l’Ametller un parell d’anys més, sense deixar d’ajudar a la seva mare i germans en les feines del camp i el bestiar. Era un pencaire! Fins que li va arribar l’hora d’anar a la mili, a aviació. S’hi va estar un any i mig, entre Saragossa i Logronyo, i va marxar amb recança, perquè ja festejava amb la nostra mare, la Teresa de cal Paleta de Vilavenut.
En tornar del servei militar va començar a formar-se com a paleta, primer treballant d’aprenent amb el Sr. Flassià i després amb el que seria el seu sogre, en Pere Coma, el paleta de Vilavenut. Hi va treballar un munt d’anys, fins poc després que l’avi es jubilés. D’anècdotes, com us podeu imaginar, n’hi ha moltes! Va formar part de la primera legislatura de l’Ajuntament com a regidor, representant
EL BUTLLETÍ 50
11
ENTITATS I FESTES Vilavenut. El meu pare sempre ha estat un home molt implicat amb el poble ja abans de treballar a l’Ajuntament. Entre altres coses, a finals dels anys seixanta, a Vilavenut, hi havia falta d’aigua i ell, juntament amb en Quim de can Salvi i altres veïns del poble, va aconseguir canalitzar aigua de la riera. Sempre hi havia coses a millorar. Per això, més endavant, no van parar fins que es va col·locar un telèfon públic al bar-restaurant can Salvi. En època de Mossèn Salvador, com a paleta, va treballar per millorar el poble eixamplant el carrer de l’església, restaurant la façana de l’església i el campanar, tirant a terra la casa de cal Carreter per descobrir l’absis... Són feines que tot sovint recorda amb especial estima. Cada any, per la festa, es feia l’envelat. S’havia fet a can Frigola, a les escoles... Gràcies al seu ofici, el meu pare tenia força material i eines per muntar-lo entre tots i, si els faltava alguna cosa, s’espavilaven. Fins i tot anava a buscar els “toldos”, tal com diu ell, a can Mainadé de Banyoles, que provenien de l’estació de Girona!!! La seva darrera feina i, si em permeteu dir, la culpable que ara siguem aquí, va ser la que li va oferir, en el seu moment, el Sr. Lluís Ferrando, l’alcalde d’aleshores, de formar part de la brigada de l’Ajuntament, ja que necessitaven un paleta que fes equip amb en Biel. Potser no us ho creureu, però prendre aquesta decisió li va ser complicat, suposava un canvi important en la seva vida. Però la va encertar de ple i encara avui l’hi agraeix. Era l’any 1987 i en Biel ja feia un temps que hi treballava. Va ser una bona època en què van formar un gran equip de feina i, sobretot, van començar una llarga amistat.
El creixement de la població al municipi va fer que la primera feina d’en Josep, el 1987, fos la de l’adequació de la sala de baix de l’Ajuntament com a aula complementària per l’escola. Més endavant es van posar barracons a l’espai de l’aparcament de l’església. I sabeu com arribava l’aigua potable a l’escola? Doncs amb garrafes d’aigua que ells anaven a buscar al pou de Melianta on, amb un invent dels seus, es feia girar les quatre garrafes, les netejaven i s’omplien amb més facilitat. De calefacció tampoc n’hi havia; per això feien llenya per posar a l’estufa, aquelles estufes rodones que hi havia a cada aula. També eren els encarregats de passar la lectura dels comptadors de l’aigua, fer analítiques, clor a la piscina, i arreglar “rebentons”, estava a l’ordre del dia. Van sentir-se uns autèntics arqueòlegs amb la recuperació de l’ermita d’Espasens i la construcció de la paret seca que hi ha just al davant. En Lluís Ferrando era el primer a arribar-hi i a començar a preparar el material pel paleta. La rehabilitació d’Espasens va comptar amb molts voluntaris, entre ells els seus fills, en Joan i en Josep, i aquesta obra va portar que s’habilitessin els lavabos i dutxes de la rectoria de Vilavenut. En Josep, que estava acostumat a fer anar el
pic i la pala, se sorprenia per haver de treballar amb un pinzell per trobar un trosset de ceràmica. Va ser una feina on tots van gaudir molt; encara en recorden els esmorzars de forquilla i ganivet. Abans de l’arribada dels arqueòlegs, van buidar l’ermita i la van reconstruir, fent el teulat nou, enrajolant amb les rajoles tretes de l’església de Vilavenut...
Al principi feien horari partit. Cada matí, es llevava molt d’hora per anar a “cundair” el bestiar abans de començar el jornal i, havent dinat, anant cap a Fontcoberta, feia un parell de pipades a un puret quan veia que s’endormiscava. La seva jornada no s’acabava fins que havia fet les feines de l’hort i de la granja. Segurament ja ho sabreu: el meu pare s’implicava en tot el que es feia, fos de l’Ajuntament o del poble: sempre era el primer a arribar i el darrer en marxar! Si pogués, encara ho faria! ÀNGELA En Biel i en Josep, destacaven per la força d’un i la inventiva de l’altre. Al llarg dels anys en què han treballat plegats, el municipi ha anat evolucionant moltíssim i hem pogut veure com la població ha anat creixent a Melianta i, tristament, que les famílies de les zones rurals han anat marxant, deixant moltes cases buides al poble de Fontcoberta i a molts veïnats, com el de Figueroles, d’en Fares, la Farrès, o el veïnat d’en Deri, que anys enrere havien estat plens de vida. En canvi, sortosament, el poble de Vilavenut s’ha sabut mantenir.
12
EL BUTLLETÍ 50
A can Jan també hi van participar en la restauració, a la Mare de Déu de la Font van fer el drenatge i el terra de l’ermita, i a la sagristia de Fontcoberta, en la seva restauració, van haver de girar l’altar (perquè abans es deia la missa d’esquena als feligresos). Girar-lo va ser una feina molt feixuga, ja que no s’hi podia accedir amb maquinària i es va haver de fer a l’antiga, a mà. Cal dir, també, que en aquella època es treballava en condicions poc adequades, com quan van fer el clavegueram de la Farrès, treballant
ENTITATS I FESTES a quatre metres de fondària i sense cap mena de protecció. Afortunadament, mai va passar res greu però, a causa de la falta de recursos, era habitual fer les feines de forma precària. Més endavant van treballar en l’enrajolat de la plaça Catalunya de Melianta, l’edificació de la Font, i la campana de l’església. La canalització del reg del naixement del Garrumbert també va ser feina seva, així com posar el col·lector final del clavegueram de Melianta2, a l’altura de la Font.
col·laborava amb molta il·lusió. La cavalcada s’acabava a Melianta, com ara, menjant més xocolata! I no parlem de les Festes Majors! Més que festa el que feien era treballar més que mai, pel teatre portaven prop de 200 cadires a la plaça i, un cop acabat, les recollien. Segur que hi havia qui els donava un cop de mà, perquè l’endemà, a primeríssima hora, ja les portaven al pati de l’escola de Melianta, on es muntava un altre cop l’escenari. I a Vilavenut, sant tornem-hi! Com podeu veure els trasllats eren el seu fort: cadires, entarimats, escoles, cementiris,.... A més a més, tot aquell temps van festejar moltes coses, com el Nadal amb els companys de l’Ajuntament, Santa Rita amb el Consell Comarcal, els canvis d’alcaldia i, fins i tot, el naixement de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, que van viure amb molta emoció, i amb el record de celebrar-ho a l’Ajuntament. Com us podeu imaginar, de cava no n’hi va faltar. Quan el campaner, en Narcís Mayolas, va deixar d’encarregar-se de les campanes de l’església de Fontcoberta, l’Ajuntament es va proposar de recuperar el rellotge perquè toqués les hores, i uns voluntaris, com el metge Telese en Jaume Colomer, i en Biel, es van anar rellevant per anar a donar-li corda cada dia.
Van tenir un paper important en el trasllat dels cementiris, primer el de Vilavenut i més tard el de Fontcoberta. La primera fase del nou cementeri la van fer ells, igual que l’enderrocament dels antics. En Josep era la persona encarregada de les feines de paleta al cementiri quan hi havia un difunt a Vilavenut i, quan va arribar a l’Ajuntament, va assumir també aquesta tasca a Fontcoberta, amb l’ajuda d’en Biel. També recorden el trasllat de l’Escola de Fontcoberta a Melianta, on es van entossudir a voler conservar la caseta del pati que havien fet ells i portar-la a Melianta. Sembla, però, que durant el trasllat va començar a desmuntar-se. La intenció era bona... El manteniment de les escoles i parcs infantils també han format part del seu dia a dia. També van comptar amb un canvi de furgoneta i van estrenar magatzem municipal. Per Reis tampoc hi faltaven mai. Feien els honors a Ses Majestats enramant les carrosses amb llentiscle, amb la col·laboració de la Teresa, la dona d’en Josep, que feia els faldons. Tot un equip! Portant el tractor de la carrossa, la cavalcada començava a Vilavenut, amb una xocolatada que encara avui en dia es fa, passant pel veïnat d’en Fares i el de La Farrès fins a Melianta. Guarden un especial bon record del veïnat d’en Fares, on abans que s’hi perdés la tradició s’hi feia una festassa i s’hi reunien també les famílies de les cases de pagès properes. Mai hi va faltar ni el moscatell ni la coca. Tothom hi
També mantenen viu el record de la festa del vi, on participaven els veïns que volien fer el seu propi vi. A Melianta era complicat trobar una tina, així que en van improvisar una: la piscina petita. Si mai algun nen va fer olor de vi sortint de la piscina, no en culpeu pas els nens ni als pares.... Com podeu imaginar-vos, hi havia moltes feines que no les podien fer sols i, puntualment, comptaven amb el suport d’en Joan Callís, en Josep Oviedo, en Pere de casa Farga i en Joan Colomer entre d’altres. Gràcies a tots ells tot va ser de més bon fer. Malauradament, avui dia, molts d’ells ja no es troben entre nosaltres. L’any 2000 en Biel va dir que ja en tenia prou i que se n’anava a cantar goigs, i en Josep va seguir el camí al costat d’un altre Josep, el fill d’en Biel. Fer l’enllumenat nou al camp de futbol de Melianta va ser una de les primeres feines plegats i que més mal records porta a en Josep Paleta. Encara ara hi somia. I és que en Josep Galceran va prendre mal en caure d’una bona alçada. Van treballar junts fins al 2005, quan en Josep Oliver va decidir que volia fer com en Biel, jubilar-se i viure amb més tranquil·litat a cavall de la seva Guzzi. Tots dos van dir adéu de la mà de l’alcalde Jaume Roura. Ara que tots dos estan jubilats i que el poble ha crescut, admiren la feina que continua fent la brigada, encapçalada per en Josep, amb l’Eloi, que va substituir Josep Oliver, i en Pedro. De ben segur que les feines a fer han augmentat i que moltes d’elles les cobreixen amb la inventiva que en Josep ha heretat del seu pare. Per acabar, ens agradaria, a totes dues, donar-vos les gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres les experiències i records dels nostres pares com a membres de la brigada de l’Ajuntament de Font-
EL BUTLLETÍ 50
13
ENTITATS I FESTES coberta. Com ja hem dit, malgrat els nervis, ha estat un plaer poderlos donar veu i representar-los en un dia com avui. Ens complau enormement que se’ls reconegui per la feina feta per al nostre poble i, nosaltres, afegiríem que, per extensió, a casa. No podem estar de dir-vos, pares, que estem orgulloses de vosaltres, sou el nostre model a seguir, per l’esforç, la constància, la fortalesa i l’alegria amb
què sempre heu fet i feu les coses. Sou i sereu el nostre referent i puntal.
Presentació dels pregoners a càrrec de la regidora Mercè Juanola. A la taula, d’esquerra a dreta: Anna Oliver, Josep Oliver, Biel Galceran, Àngela Galceran i l’alcalde Joan Estarriola
Lliurament d’un record als pregoners per part de Francesc Castañer, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany,i de l’alcalde de Fontcoberta
MOLT BONA FESTA MAJOR I QUE LA LLIBERTAT TORNI ALS NOSTRES POBLES I A LA NOSTRA GENT. VISCA FONTCOBERTA I VISCA CATALUNyA!
Els pregoners després del pregó acompanyats de Francesc Castañer, de les seves respectives filles i de l’alcalde de Fontcoberta
14
EL BUTLLETÍ 50
ENTITATS I FESTES
Els joves de Laclika
P
rimer de tot, qui som els de Laclika? Doncs som un grup de joves d’aquí Fontcoberta que ens dediquem a fer activitats i esdeveniments per al poble, com per exemple: La Lloca, la super gimcana de la Festa Major, venda de creps a la Festa del Cargol...
Tot va començar fa uns quants anys que amb en Dell, el dinamitzador de l’Espai Jove, quedàvem un divendres de cada mes per fer activitats com: sessions de teatre amb en Genís Casals, tallers de cuina fent piruletes de xocolata, mirant pel·lícules, aprenent a cantar els goigs amb en Jaume Colomer... Fins que un dia, l’Ajuntament, amb el seu suport i organització, va proposar-nos que forméssim un grup de joves per fer activitats a Fontcoberta, ja que la colla dels Trempats feia poc que ho havia deixat. Nosaltres, primer vam pensar que feia molt de pal, que faríem coses per al poble i ningú vindria… Però a mesura que la cosa va anar agafant forma, tots cada vegada estàvem més il·lusionats i amb més ganes de fer activitats. La nostra primera activitat al públic va ser aquesta passada Festa del Cargol, on vam pintar les cares dels nens/es amb pintura per la cara, vam vendre creps de xocolata, de pernil dolç i formatge. Més endavant, ja ens vam posar amb el tema de La Lloca, on vam contractar els grups de música Pla B i Dilema, el grup de dansa Lakewaves de l’escola dANS de Banyoles, i l’humorista Pol Butinyà. Nosaltres també vam oferir servei de bar, amb entrepans, begudes, gelats… I de moment, l’última activitat per al poble que hem fet és la súper gimcana que es va fer durant la Festa Major. Era una gimcana digital. Consistia en què un dels integrants d’un grup que venia a apuntar-se donava el
Components de Laclika
seu número de telèfon i nosaltres els enviàvem les proves que havien de superar fent un recorregut per tot el poble. Actualment, estem pensant més activitats, però són sorpresa…! Finalment, una cosa que segur que us esteu preguntant: què vol dir “clika”? Normalment escrit “clica”, és un sinònim de: la penya, la colla d’amics… Significa un grup d’amics. Vam trobar molt encertat dir-nos així, ja que tots ens coneixem des de fa molt temps i som, literalment, una colla d’amics. Si voleu saber totes les novetats que oferirem d’aquí poc, seguiu-nos al nostre compte d’instagram: @laaclika. Laclika
Els joves de Laclika amb els participants a la gimcana digital organitzada en el marc de la Festa Major de Fontcoberta 2019
EL BUTLLETÍ 50
15
ENTITATS I FESTES
El Puigsacalm
E
l Puigsacalm és una muntanya de 1.515 metres que es troba entre diferents municipis de la Garrotxa i d'Osona i que geogràficament parlant és el punt més alt de la Serralada Transversal. En realitat, però, el Puigsacalm és molt més que això ja que la podem considerar una muntanya referència en el món excursionista garrotxí i, per extensió, de les nostres contrades. Jo diria que té totes les qualitats perquè sigui considerada així: no té una dificultat massa gran per aconseguir arribar al seu cim -és apta per a pràcticament tots els públics- i gaudeix d'una excel·lent vista, que abasta fins els límits de la costa empordanesa, passant pels cims i les serres més conegudes de casa nostra. A aquestes excel·lències li cal sumar una altra virtut important: pots assolir el seu punt més alt des de d'una gran varietat de vies, tot i que -és clar- en tingui algunes de molt més freqüentades que les altres. El clima de què gaudeix el Puigsacalm permet el desenvolupament de la vegetació típica de la muntanya mitjana humida pròpia de les terres centreeuropees. Si a això li afegim l'existència d'una fauna forestal remarcable no ens ha d'estranyar que formi part de l'Espai Natural Protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt incorporat al PEIN el 1992. Poques persones amants de la muntanya trobaríem que no s'hagin arribat al coll de Bracons -a 1.132 metres- i, passant per la font Tornadissa, no hagin trepitjat els extensos prats que hi ha a la carena i la bonica fageda d'abans d'arribar a dalt. Una altra via força utilitzada també és pujar des de Joanetes -situat a 600 m- tot passant per la Mare de Déu de les Olletes. Respecte l'anterior, però, és més llarga i costeruda i durant bona part del trajecte menys panoràmica, fins que no s'arriba a l'altura de la desviació que duu a Sta. Magdalena, on allà sí el panorama es fa excels. Efectivament Sta. Magdalena forma una espècie d'apèndix que s'estén cap a llevant, trencant la imponent verticalitat de la muntanya i esquitxant de verd, amb els seus prats, els encontorns de l'ermita. Un bon lloc per fer-hi un mos i contemplar les vistes que ens proporciona aquest balcó natural. Per arribar a dalt però encara ens espera un fort desnivell i un corriol força irregular abans de tenir un altre premi. Aquest regal per a la vista s'anomena el Puig dels Llops, un cim punxegut situat a poca distància del camí i que sobresurt per la part més abrupta de la muntanya fent privilegiada la seva panoràmica. El pas següent ja és aconseguir el cim del Puigsalcam situat a poca distància, on segur que hi trobarem companyia. Des de la part garrotxina però, encara s'hi puja per una altra via, la més emocionant de totes, sens dubte. Des del vessant de Joanetes, on la verticalitat és més accentuada, surten els camins "dels ganxos". Donat que el camí ha de superar alguna paret amb fort desnivell s'hi han col·locat uns ganxos metàl·lics per agafar-t'hi mentre hi puges. No és gens aconsellable per als que tenen vertigen o una mala condició física, però segur que fan les delícies als més agosarats.
16
EL BUTLLETÍ 50
Tanmateix no s'acaben aquí les possibilitats. Des de prop de Vidrà -municipi gironí i alhora osonenc- hi surten camins que també ens hi porten. Són vies amb poc desnivell ja que des del vessant de ponent la muntanya té una perspectiva ben diferent de la descrita anteriorment, amb amables turons i extensos prats aprofitats encara pel bestiar que hi pastura, bàsicament cavalls i eugues. El punt de partida d'aquest fàcil itinerari seria el pla Traver que s'hi accedeix pel veïnat de Siuret. És un preciós i extensíssim prat de pastura, on s'hi situa el mas homònim, dedicat al turisme rural. Un lloc de contemplació que invoca la pau d'esperit i des d'on et pots arribar també per mitjà d'una pista forestal al Sallent, molt a prop d'on s'hi situa l'imponent salt de Sallent, situat sobre San Privat d'en Bas. Donat que els del Triops Marxaire ja havíem pujat al cim del Puigsacalm fa temps, vam gosar ser una mica atrevits i no ens vam conformar en fer una de les vies descrites. En comptes d'això el vam voler vorejar sortint del coll de Bracons però arribant al cim per Sta. Magdalena i el Puig dels Llops tot passant pel Pla Traver i per sobre del salt de Sallent. Ens va ocupar bona part d'un dia del mes de juny, però no podíem demanar més: el dia va ser excel·lent, el paisatge esplèndid, la companyia molt bona i el dinar molt plaent, al solei d'un prat, a tocar del cim. Un record que no es paga amb diners. El Triops Marxaire
ENTITATS I FESTES
Sopar Groc Solidari
E
ls dimarts 10 de setembre, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, es va celebrar el tercer Sopar Groc Solidari al pavelló de Fontcoberta. S’havia de fer a la piscina però la pluja va obligar a canviar de lloc. Prop de 120 persones es van reunir per escoltar el manifest de la Diada, llegit per la regidora Mercè Juanola, escoltar les paraules de l’alcalde i les sàvies paraules, reflexions i vivències del filòsof i eurodiputat Josep M. Terricabras. Després es va sopar i es va poder veure l’actuació de l’Esbart Dansaire Fontcoberta que, com sempre, portava un repertori de danses molt escaients i treballades. Al final es va ballar una sardana de germanor reivindicativa i es va cantar Els Segadors. L’endemà, es van fer activitats esportives i populars i va poder anar a la manifestació de la Diada a Barcelona.
Els assistents escoltant les paraules de l’alcalde
La intervenció de Josep M. Terricabras
Un moment de l’actuació de l’Esbart Dansaire Fontcoberta
Birravenut 2019
L
a V Fira de cervesa artesana de Vilavenut, la Birravenut, ha tornat a superar totes les expectatives. Es va celebrar a l’entorn del poble el passat diumenge 29 de setembre en un dia tardoral radiant i molt agradable. Durant tot el dia, Vilavenut va tenir les places i els carrers plens de vida, amb molta gent que tenia ganes de fer tastets de cervesa i passar-ho bé. La fira es va arrodonir amb un pregó d’en Karretilla, bona música i DJ, una zona d’audiovisuals, exposició de vehicles antics i clàssics, zona de tapes i entrepans, parades d’artesans/es, inflables per als més petits, màgia, concurs de cervesa casolana, concurs d’Instagram, i cervesa, molta cervesa artesanal. Una fira esperada i ben consolidada. S’hi va presentar la cervesa Karretilla, la cervesa oficial de la Birravenut, elaborada exclusivament per l’empresa Moska de Girona per a la fira amb llúpol centenial de Crespià. És d’estil Pale Ale, amb una graduació del 5,6% i de color ocre pàl·lid. Va tenir molt bona acceptació. També la Swimming giants, d’USA, de la qual només hi havia dos barrils disponibles a la península, un d’ells a la Birravenut. A més, també hi havia una bona diversitat de cerveses artesanals – 14 més – procedents de Girona, la Segarra, Castellfollit de la Roca,
Súria, Barcelona, Besalú, Sant Joan de les Abadesses, Santa Pau i Mill (UK). I molts estils: Ale, Flower Ale, Brown Ale, IPA, Stout, Blonde Ale, Pale Lagere, Sour Ale, Belgian Saison, Doble NEIPA i Pale Ale. I colors: ocre groguenc, groc apagat, groc pàl·lid, caoba fosc amb pocs refrexes ambarians, groc ataronjat, negre brillant, daurat pàl·lid, daurat palla, vermell, groc daurat, coure fosc, marró clar i marró net. I graduació del 4,5% fins al 9,5%
EL BUTLLETÍ 50
17
ENTITATS I FESTES
3a Festa de l’Esport
L
a 3a Festa de l’Esport de Fontcoberta i Vilavenut es va celebrar el passat 6 d’octubre. S’inicià a les 10 del del matí al pavelló amb un taller de patinatge. Va ser una oportunitat per tots aquells nens i nenes que no ho havien provat mai, i de fet, es varen veure cares noves. La 3a Festa de l’Esport també va comptar amb el lliurament de guardons al reconeixement a la temporada 2018 – 2019 i a la trajectòria esportiva. Un cop a can Jan de la Farrès, es va iniciar l’acte amb la presentació de les autoritats polítiques. L’alcalde Joan Estarriola, el regidor Xavier Cros, la regidora Dolors Bustins i el delegat territorial d'Esports a Girona Josep Pujols, foren els encarregats d’entregar els trofeus a mesura que s’anaven presentant
18
EL BUTLLETÍ 50
ENTITATS I FESTES els esportistes. Per una altra banda també hi eren presents els representants de les cinc entitats esportives de Fontcoberta: bàsquet, futbol, patinatge, futbol sala i tennis. Aquesta última va venir acompanyada dels seus esportistes, va ser tot un detall! El lliurement de guardons a les millors temporades esportives varen ser per: Paula Coll amb piragüisme, Sílvia Gil amb futbol, Jordi Bustins i Ramón Ferés amb ral·li, Ricard Díaz amb pitch and putt, Aleix Cervera amb rem, Judit Artigas amb salvament i socorrisme, Edgar Costabella amb triatló i Adrià Mitjavila amb rem. L’acte va finalitzar amb l’entrega de guardons a la trajectòria esportiva. Enguany va ser per a dues esportistes que, tot i que continuen practicant l’esport a nivell competitiu, han destacat de manera extraordinària en els seus respectius esports. Laura Bonaventura, coneguda dins el món futbolístic com a Mixeta, va ser guardonada en aquesta 3ª Festa de l’Esport per estar vinculada al futbol des dels 5 anys fins a l’actualitat, per estar a la selecció catalana i espanyola, per fitxar amb el Girona F.C. i el F.C. Barcelona, entre d’altres, i per guanyar un munt de títols. L’altre guardó a la trajectòria esportiva va ser per la remadora Teresa Mas de Xaxars. Va ser doble campiona d’Espanya juvenil i campiona del món sub-23. En la categoria absoluta, aconseguí tres medalles
de bronze en els Campionats del Món (2002, 2005, 2006) i una en els Jocs Mediterranis (2005), sempre en esquif lleuger, i la medalla de plata en doble scull en la prova de la Copa del Món disputada a Banyoles (2009). Participà en la prova del doble scull lleuger en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004). Ha estat campiona d’Espanya en sis ocasions. Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu (2003). Nota: Les fotografies són de Xavier Lozano.
EL BUTLLETÍ 50
19
FETS I GENT
Què passa a Vilavenut?
A
questa pregunta va ser formulada per la secretària del responsable territorial de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a Girona, a l’actual alcalde del municipi de Fontcoberta, una setmana després que els veïns de Vilavenut endeguessin una protesta per a reclamar l’inici de les obres de construcció d’una depuradora per al poble. Que què passa a Vilavenut? Doncs la resposta és molt senzilla. Els veïns de Vilavenut i el govern del municipi ja fa quatre anys que anem darrere d’aquesta obra tant necessària si ens volem situar dins els estàndards de sostenibilitat i respecte pel medi ambient del segle XXI. Ens trobem que l’ACA no acaba de donar mai el vistiplau al projecte de la depuradora, fet pel tècnic del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, al·legant sempre petites modificacions dins el projecte i demorant-se incomprensiblement en la resposta un cop fetes aquestes modificacions i haver-les presentat degudament. Potser la pregunta que ens hauríem de fer és QUÈ HI PASSA A L’ACA? Què ho fa que un projecte de petites dimensions, com és la depuradora de Vilavenut, sigui tan difícil d’aprovar, i posteriorment executar, tenint en compte que des del municipi s’han donat totes les facilitats per fer-ho? Fins i tot, des del consistori s’ha aprovat una partida pressupostària per avançar els diners per a l’execució de l’obra.
Pancarta reivindicativa penjada pels veïns de Vilavenut a la plaça Major del poble
Les respostes dels responsables de l’ACA han estat, fins ara, amb el típic caire de correcció política a l’ús però totalment evasives i algunes d’elles m’atreviria a dir que vergonyants. Per tant a Vilavenut VOLEM UNA DEPURADORA i comencem a estar cansats de tanta evasiva, tanta burocràcia absurda i tanta demora sense sentit que al final tenyeixen la inacció de l’ACA i els seus responsables territorials de cert menyspreu cap al nostre petit poble, com m’imagino passa a tants d’altres. Daniel Fortià, veí de Vilavenut.
Grup Melianta 1954 i amics
El grup Melianta 1954 a Trakai (Lituània). 18/09/2019 (Fotografia de Josep Bustins)
U
n grup de veïns de Melianta, amb alguns amics de la comarca, que aquest any hem fet 65 anys hem fet un viatge a les Repúbliques Bàltiques seguint una petita tradició començada quan en varem fer 50. Des de llavors ha plogut molt i hem anat a Milà, Flandes, Terres de l’Ebre, Polònia i els Països Baixos. Les tres Repúbliques Bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, varen declarar la independència de
20
EL BUTLLETÍ 50
la Unió Soviètica a principis dels anys 90 i encara estan, més o menys, en període de reconstrucció. Tenen una gran historia al darrera i, sobretot, molta il·lusió per a tirar endavant, amb taxes d’atur que no arriben al 5% en el cas d’Estònia, el país del món més desenvolupat pel que fa a l’ús d’internet i les noves tecnologies.
FETS I GENT
Donació de sang
Demografia juliol – agost – setembre 2019 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament
NAIXEMENTS 11/07/2019: Queralt Pons Sánchez 06/09/2019: Paula Prat Turró 26/09/2019: Abril Ferrer Timonet 27/09/2019: Roc Planas Rodríguez
A
quest mes de setembre es va celebrar al pavelló la donació voluntària de sang amb el resultat de 48 donacions. Hauríem de retornar a l’any 2013 per tenir unes donacions semblants ja que hem tingut uns 6 anys que han anat baixat tot i que som més habitants. Als que no heu vingut mai a donar sang us demanaria que ho provéssiu. Només és una petita punxada i uns 30 minuts del vostre temps. Podeu salvar vides perquè la sang no es pot fabricar. Pot faltar per a vosaltres mateixos, un familiar o un amic. I als que en doneu, moltes gràcies. A la propera m' agradaria que portéssiu a un nou donant per tal d’augmentar les donacions. Vinga !!!, que som un poble solidari. Ens trobarem a la propera donació. Jaume Roura Abulí
Ral·li Clàssic dels Volcans
Queralt Pons Sánchez CASAMENTS 20/07/2019: Faissal Chami amb Clàudia Román Devesa 25/07/2019: Jordi Bustins Costabella amb Vanesa Ortiz Avila 05/08/2019: Lluís Grabulosa Serra amb Dairenia Castillo Milanes DEFUNCIONS 29/06/2019: Francisco Sánchez Sánchez 28/07/2019: Clàudia Escuadra Salgado 21/08/2019: Rosalia Quer Davesa 29/08/2019: Miguel Fontàs Arbat
Breus
D’esquerra a dreta, Trull-Bustins, Giralt-Rodríguez i Vidal-Robledillo, amb els organitzadors CERDANYA RACING
J
osep Maria Vidal i Dani Robledillo es van imposar en la 15ª edició del ral·li Clàssic dels Volcans, a Olot, una prova de regularitat que es va disputar el dissabte 21 de setembre. Després de més de 100 controls repartits al llarg d’onze trams de regularitat els guanyadors van penalitzar 71,4 punts. Els fontcobertins Joan Trull i Jordi Bustins, amb un VW Golf GTI, van pujar al podi com a tercers classificats amb 91,9 punts. Enhorabona nois! 73 equips van disputar la prova, vàlida també per al Critèrium Pirineus Catalans de regularitat.
Un dels tres circs que van fer parada a Fontcoberta, davant del pavelló municipal, dos a l’estiu i un a principis de tardor
Roure caigut al cingle del clot de Melianta el 31 de juliol 2019 (fotografia de Josep Bustins)
EL BUTLLETÍ 50
21
FETS I GENT
Roca Foradada, l’excel·lència d’un jaciment neandertal a Melianta (Fontcoberta, Pla de l’Estany)
A
fortunadament, entre el 31 de juliol i el 10 d’agost del present any s’ha pogut dur a terme la sisena intervenció arqueològica al jaciment de Roca Foradada gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament de Fontcoberta i a la total implicació dels seus representants sense la qual, tot sigui dit, seria impossible donar-li continuïtat a aquest projecte. Talment, i a mode d’agraïment, comentar que en aquesta nova campanya, un cop més, hem pogut compartir Roca Foradada amb estudiants universitaris d’arreu de l’estat espanyol: Girona, Terrassa, Madrid, Múrcia i Sevilla, formant un equip de recerca petit però molt treballador i molt ben avingut. El lector coneixedor i seguidor del projecte que realitzem a Roca Foradada ens sabrà disculpar si fem una petita introducció històrica d’aquest jaciment, doncs la nostra condició de divulgadors científics ens porta a fer-ho. Considerem que la insistència, en aquest context divulgatiu, és la millor manera per arribar al coneixement de la població civil perquè no cal oblidar-se que el patrimoni arqueològic és un llegat que ens pertany a tots i que de tots hauria de ser el compromís i la responsabilitat de respectar-lo i conservar-lo de la millor manera possible o que sabem. Per tant, seguint aquest fil expositiu, Roca Foradada és un jaciment en superfície ubicat a uns 200 m. de la platja d’Espolla i descobert, el 1982, per membres de l’Associació Arqueològica de Girona, J. Abad i S. Serra. Les restes localitzades feien referència, única i exclusivament, a pedres manufacturades per les comunitats humanes que van viure durant el paleolític mitjà, els neandertals. Els primers treballs arqueològics es van iniciar el 2014 i els resultats obtinguts en les diferents intervencions realitzades han situat Roca Foradada en un referent dins la recerca dels nostres orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany.
Els dos arqueòlegs codirectors de Roca Foradada, Albert Aulines (a l’esquerra) i Alfons Díaz (a la dreta)
Un moment de l’excavació (05-08-19)
Pel que fa referència a la campanya d’enguany, l’estratègia d’excavació ha pres la mateixa direcció que en les darreres intervencions, acotar el jaciment del que encara es desconeixen els límits. Per aquesta raó es van obrir dos sondeigs de comprovació, el primer (Cala 7), a uns vint metres de distància de la Cala 3, en direcció sud, un espai obert en els treballs de 2017 que encara avui dia conserva un nivell ric en material arqueològic i que trobareu molt ben senyalitzat amb un rètol informatiu, i el segon sondeig (Cala 8), proper a la zona de màxima concentració de material recuperat en les prospeccions de 1982 i 1989. La concentració de material localitzat a la Cala 7 va fer que els nostres esforços els destinéssim a excavar únicament aquest espai. La Cala 8 haurà d’esperar la propera campanya.
22
EL BUTLLETÍ 50
Acaben de trobar una eina neandertal (05-08-19)
FETS I GENT Els resultats, un cop més, han estat extraordinaris i molt esperançadors. Extraordinaris perquè en una superfície d’uns 25 m2 s’ha recuperat un total de 200 efectius de pedra manufacturada, i esperançadors perquè entre aquests efectius apareixen unes variables molt interessants i desconegudes fins al moment a Roca Foradada relacionades amb la combinació de tres concentracions d’efectius de rebuig que indiquen clarament que en aquell espai es va realitzar la talla lítica, amb efectius dispersos per la zona treballada que encara avui dia tenen una vida útil. A aquestes troballes hem d’afegir la localització d’un còdol de petites dimensions que a primera vista sembla que presenta una alteració tèrmica. Fins el moment, la recerca realitzada a Roca Foradada confirma que, per una banda, en certs espais s’hi practicava la tasca d’elaboració d’eines de pedra (talla “in situ”), com ho indiquen les restes de rebuig i, per altra banda, la localització d’efectius que encara conserven intactes les seves propietats com a eines de tall, és a dir, que mantenen una vida útil, és una constant a cada intervenció.
Una de les eines de pedra trobada a la 6ª campanya
La coexistència d’aquests dos tipus de talla en un mateix espai ens porta a formular certes hipòtesis, o propostes provisionals, centrades, exclusivament, en els efectius de tall viu. Queda clar que aquests no formen part d’un acte de rebuig intencionat, sinó més aviat podria respondre a una acció d’abandonament provocada per una desbandada espontània, originada al seu temps, per posar un exemple, per un episodi d’inundacions sobtades a la zona o bé podrien ser el fruit d’una pèrdua fortuïta.
I una altra
Any rere any, la recerca realitzada ens ha aportat novetats importants, inimaginables a la primera campanya de 2014. Certament, encara estem als inicis, en som conscients, però no obstant això, estem convençuts que la propera campanya a Roca Foradada ens seguirà captivant amb els tresors que amaga. Estigueu atents/es a les dates d’intervenció perquè ens agradaria rebre la vostra visita. Per últim, volem ser agraïts especialment amb totes les persones que ens visiteu durant el procés d’excavació per interessar-vos sobre el què fem. No cal dir que ens encanta que ens visiteu. Us esperem a Roca Foradada, sempre sereu benvinguts a casa vostra!! Alfons Díaz i Albert Aulines, arqueòlegs codirectors de Roca Foradada
Eina neandertal in situ
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES
EL BUTLLETÍ
EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.
Núm. 50 (segona època) – Juliol – Agost – Setembre 2019 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria d’Hisenda, Esports i Comunicació de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENy i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona
EL BUTLLETÍ 50
23
L’ENTREVISTA
ALBERT AULINES VALENTÍ, arqueòleg Per Jaume Colomer
L
’Albert és codirector de les excavacions a Roca Foradada. Hem parlat amb ell d’aquest jaciment neandertal i del món de l’arqueologia. Moltes gràcies.
Com és que l’Alfons Díaz, l’altre codirector, i tu mateix us vàreu interessar per Roca Foradada? Primer perquè era un jaciment conegut des de feia quaranta anys i hi havia eines en superfície i sempre quedava la incògnita si era més extens o no. Segona perquè els jaciments en superfície són molt importants per complementar les ocupacions en cova i com que a un quilòmetre i mig tenim les coves de Serinyà, això et permet tenir una visió de territori. Les coves de Serinyà són un lloc d’una riquesa extraordinària on ja s’està investigant. Les persones que hi habitaven no estaven allà arraconades sinó que s’ha d’entendre en un conjunt més ampli. Aquest jaciment, doncs, pot portar informació complementària a les coves de Serinyà. Sabem, també, que a diferents punts del pla d’Usall s’hi han trobat eines de pedra. Això serien les raons pròpiament científiques. On hi ha més concentració de troballes al pla d’Usall és al camp vora la Roureda d’Espolla. Ho sabem per les recerques fetes per diferents estudiosos als anys vuitanta del segle passat, sobretot a la tardor quan els camps estan llaurats que anant amunt i avall en totes direccions hi van anar trobant eines. Hem de pensar, també, que Espolla és un sistema lacustre molt antic de fa com a mínim 1,2 milions d’anys en què les aigües s’han anat desplaçant i, actualment, sorgeixen sobretot a l’entorn de l’estany de Banyoles. La morfologia de fa 40.000 anys no devia ser aquesta, però el sistema d’aigües i estanyols no deu haver canviat gaire. Per tant, ha estat un lloc ideal per a diferents espècies humanes. En aquella època no hi havia boscos, era un paisatge de tipus siberià estepari o de tundra, de climes freds. El sistema d’aigües abundants, amb animals salvatges i amb presència d’humans és el que ha fet que hi hagi aquestes eines de pedra. Això, sumat a les coves de Serinyà pots arribar a tenir una visió de territori de com aquests caçadorsrecol·lectors es movien i aprofitaven aquest entorn. Una tercera raó, important, és perquè s’han de donar les condicions socials, econòmiques i professionals. Excavar un jaciment arqueològic paleolític, avui en dia, costa moltíssim. A Fontcoberta s’estan donant totes les condicions que bàsicament són: primer, tenir el permís del propietari. Això és el més important en el món de l’arqueologia. Si no hi ha permís no hi ha arqueologia. Passa aquí i a arreu, a Atapuerca... Com que ho he patit molt, i altres persones també, et podria explicar exemples de la comarca i de les comarques de Girona amb jaciments molt bons que no es poden excavar per aquest tema. A Roca Foradada no ha passat això, hi ha el permís de la propietat que és meitat pública i meitat privada. Per part de l’Ajuntament de Fontcoberta i del propietari privat tenim totes les facilitats del món. Segon: l’entorn favorable, començant per l’Ajuntament i, llavors, per les entitats civils o persones. Si aquí només tinguéssim problemes, que no tinguéssim lloc per dormir, si la gent preguntés què feu?, si ens cremés el jaciment (això ja ha passat a la Draga de Banyoles o a Atapuerca)... no es treballaria bé. Les coses han canviat i hi ha més consciència social, s’ha fet feina a les escoles i, a poc a poc, això té les seves conseqüències positives.
24
EL BUTLLETÍ 50
Quina importància té Roca Foradada? És la presència d’una ocupació continuada en el temps del final dels neandertals en aquesta zona. És un jaciment en superfície on es documenta la seva presència a l’aire lliure i que pot donar informació de com vivien aquests humans. El jaciment està limitat, de moment, per les eines de pedra. En una cova, els límits de l’ocupació humana saps on són perquè els marca la mateixa cova, però a l’aire lliure no saps on són aquests límits. Per tant, la informació que tenim és molt parcial però al mateix temps també molt rica. Si els pròxims anys es pot continuar excavant i portant a terme un treball sistemàtic d’arqueologia espacial podrien trobar-se més elements que acabin de consolidar-lo. No es localitza tan habitualment un jaciment neandertal. Estem parlant de períodes molt antics de fa entre 40.000 i 80.000 anys. No es conserven eines de pedra a l’aire lliure d’aquests períodes bàsicament per dues raons: una, perquè la terra ho desintegra tot, primer els que és vegetal i els ossos; el que és més material amb el temps també es va degradant. Les eines de pedra resisteixen més bé el pas del temps i, per això, les trobem. Segona, perquè és molt difícil identificar un jaciment a l’aire lliure. Aquí, si no fos perquè el pagès va llaurar el camp no s’hagués trobat aquest jaciment. On es guarden les troballes? El tema legal és important. Els permisos d’excavació els dóna la Generalitat de Catalunya perquè per normativa controla tot el patrimoni cultural de Catalunya. Perquè la Generalitat doni permisos a un arqueòleg o a una direcció s’han hagut de fer uns requisits. Un d’ells és que els materials arqueològics que es recullen durant l’excavació sempre han d’anar dipositats a una de les seus que té el Museu d’Arqueologia de Catalunya, que en té set o vuit, per una qüestió de dipòsit legal. En el nostre cas a la seu de Girona a Pedret, on hi havia un antic hospital. L’arqueòleg té dos anys per tenir les troballes al seu laboratori, a la universitat, a l’empresa o al seu centre d’estudis per fer-ne la memòria. Passats aquests dos anys ho ha de donar a la Generalitat que és qui té el dret. Però, llavors, si un ajuntament, una escola o qui sigui vol disposar de les restes arqueològiques, en dipòsit, s’ha de posar d’acord amb la Generalitat a través d’un conveni. De quina manera formeu l’equip d’excavació de Roca Foradada? Per aconseguir les persones que han excavat aquest any ho vam fer a través d’una pàgina web que es diu Las huellas del tiempo. És un lloc on penges un anunci i qui està interessat t’envia un currículum i l’Alfons s’ho mira. Es busca un equilibri d’experiència, de joventut i d’àmbits territorials. Per excavar és preferible que ho faci una persona que té uns estudis i una intenció de dedicar-s’hi. Però com més mans hi hagi millor perquè es poden fer altres tasques. Com ho feu per decidir el lloc d’excavació a Roca Foradada? La guia sempre ha estat el camp on es van trobar les primeres eines de pedra l’any 1982 per part dels seus descobridors, en Joan Abad i en Santi Serra, membres de l’Associació Arqueològica de Girona. Has de tenir algun indici. Com que partim que en aquest camp hi ha eines de pedra, és a partir d’aquest lloc registrat que has de començar a fer sondejos al seu voltant per veure on hi ha més o menys concentracions. A les cales més allunyades, excavades l’any passat, van sortir molt poques troballes. A mesura que t’acostes al camp de cultiu apareix més concentració d’eines. Si anem fent aquests sondejos és per determinar el seu abast. Trobareu l’entrevista sencera a la web de l’ajuntament.