Page 1


L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA OBRES D’AMPLIACIÓ DEL CASAL DE LA GENT GRAN Per fi, en marxa!

després de la temporada de banys, els treballs han començat. Ja s’hi han fet els fonaments, l’estructura i les connexions dels serveis. Si tot va bé, i el temps acompanya, pels volts de Nadal estrenarem aquest equipament que ha costat tant de lligar. En aquests moments estem intentant trobar els recursos necessaris per continuar la segona fase i intentar fer-ho tot seguit sense aturar les obres: repassar el teulat de l’edifici existent, treure les humitats, remodelar el vestidor i els lavabos de la piscina i redistribuir tot l’interior. Ja veurem si ens en sortim. Les obres les realitza Construccions Germans Viñas SL de Banyoles. A les fotografies, les obres el dia 3 d’octubre.

J

NOVA MELIANTA Un pas més cap a la normalització

a sabeu que quedaven unes quantes actuacions per tal de donar per acabada aquesta urbanització. Ara amb la senyalització horitzontal, hem fet un pas més cap a la normalització de Nova Melianta. Us volem informar que hem tornat a sol·licitar dos nous operaris al nou programa del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) que ha posat en marxa la Generalitat. La feina d’aquests operaris serà continuar la col·locació dels panots que falten. Així doncs, entre la tardor i la primavera reiniciarem aquesta tasca per anar completant els trams de vorera que falten.També, dins de Nova Melianta, hem confeccionat un estudi d’urbanització del passatge Guillem Galzeran de Cartellà. Aquest estudi contempla quatre o cinc possibilitats diferents que us les presentarem per tal que trieu la que més us agrada.

PARC I BOSC DE LA PEDRERA Acabament definitiu

E D

esprés de les incerteses per trobar el finançament, d’uns quants ajornaments i d’una licitació fallida, finalment l’ampliació del Casal de la Gent Gran està en marxa. Finalment veurà la llum aquesta obra indispensable que farà justícia al col·lectiu de la gent gran del municipi. Tal com estava previst, aquest setembre i

2

EL BUTLLETÍ 34

stem a la darrera fase del Parc de la Pedrera. Cal solucionar, amb una canonada senzilla, l’eliminació de l’estancament de les aigües plujanes amb un desguàsa la zona nord, just darrera les cases. També cal suprimir els pins que són a tocar les cases i fer l’acabament amb la grava que ja tenim a punt d’escampar. Pel que fa a l’altre costat de carrer, on hi ha la Pedrerai el bosc proper, s’hi farà una actuació molt simple. Es pretén netejar i desbrossar l’indret i suprimir els pins per millorar la seguretat. Un cop fet,es posarà aquest espai a disposició de la població el més aviat possible.


L'AJUNTAMENT INFORMA

ZONA ESPORTIVA Avançant a poc a poc

ZONA INDUSTRIAL Reparacions molt necessàries

a veritat és aquesta, anem avançant a poc a poc. Els recursos són escassos i cal mirar molt prim. Tot i així s’ha pogut començar la lliga de futbol amb unes obres indispensables i bàsiques: la tanca de delimitació del públic al camp de futbol, les banquetes i el marcador. En aquests moments s’està elaborant el projecte dels vestidors que intentarem incloure en el pressupost del 2016. Aquests vestidors s’estan convertint en indispensables donat que cada vegada hi ha més activitat al pavelló (bàsquet, patinatge i futbol sala) i costa molt compaginar la seva ocupació quan hi ha partits i entrenaments del futbol. També s’ha iniciat l’estudi per fer el reg de l’herba del camp de manera ecològica, sense utilitzar aigua de la xarxa pública, fent servir aigua plujana i aigua freàtica. D’aquest tema us informarem abastament més endavant quan tinguem tots els estudis fets.

bans de finalitzar l’any, està previst fer dues obres a la zona industrial. La primera és la reparació i l’asfaltatge de la part dels carrers més deteriorats i la segona la reparació de l’enllumenat públic. Aquestes actuacions s’havien de fer aquesta primavera però la manca de tresoreria ens va obligar a retardar-les. Ara però, es podran realitzar. Quan sapiguem la data exacte de l’actuació passarem avís a les empreses afectades.

L

A

TRES ACTUACIONS QUE ES POSEN EN MARXA Començant a fer camí 1ª- Ja tenim el mini-projecte d’un cobert a l’est del pavelló. La idea de construir aquest cobert annex no és nova. Va sortir de la necessitat que tenim d’habilitar un espai per poder elaborar les arrossades, les carns a la brasa...dels àpats multitudinaris que es fan al pavelló on es pugui treballar amb condicions més adequades i a resguard de la pluja. 2ª- S’està fent l’estudi del tancament lateral del cobert del pati de l’escola vella de Vilavenut. Sense aquest tancament, pel sol fet de tenir un gran espai cobert no garanteix poder fer-hi actuacions de gran format perquè quan plou, segons d’on ve la pluja, l’aigua arriba a la meitat del recinte i no permet assegurar l’activitat. Ja vàrem dir que el tancament era necessari i que s’aniria fent per fases. Ara toca, doncs, fer aquest nou pas.

Les banquetes cobertes amb el marcador

3ª- Ja tenim la memòria valorada de la depuradora de Vilavenut. En aquests moments estem fent els contactes necessaris per trobar el finançament i començar-la. Tot i que no és un tema nou, l’esmentem perquè tingueu el convenciment que no hem abandonat aquest projecte tan necessari per Vilavenut.

La tanca perimetral

EL BUTLLETÍ 34

3


L'AJUNTAMENT INFORMA

RESUM DE LES ACTES DELS PLENS DE L’AJUNTAMENT Notes: Aquests resums corresponen a les actes aprovades. Tothom que estigui interessat a consultar el contingut sencer de les actes pot fer-ho a través de la pàgina web www.fontcoberta.cat SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 6 DE JULIOL DEL 2015 1. Comunicacions de l’Alcaldia sobre les decisions adoptades en matèria d’atorgament de delegacions a Regidors i nomenaments de Tinents d’Alcalde / Aparegut al Butlletí anterior. 2. Proposta de constitució de la Comissió de Delegats S’exposa al Ple les raons de la constitució d’una Comissió de Delegats com a òrgan municipal col·legiat que estarà integrat per tots/es els Regidors o Regidores en qui el Sr. Alcalde hagi delegat competències. La Comissió es reunirà un cop al mes sota la presidència del Sr. Alcalde. Una còpia de cada acta es lliurarà al cap de l’oposició. S’aprova per 5 vots a favor del grup d’ERC i 4 vots en contra del grup de CiU. 3.Proposta de designació de representants de l’Ajuntament a diferents organismes Designar com a representants de l’Ajuntament als diferents organismes: al Consell Comarcal, a les AMPAS i Consells Escolars, Pilar Busquets; al Consell Esportiu, Xavier Cros; al Consorci de Benestar Social, Neus Campmany; al Consell d’Alcaldes, al Consorci de l’Estany, al CILMA, a LOCALRET, al CADASTRE, Joan Estarriola. Membres del Consell Municipal de Seguretat: Joan Estarriola, Xavier Cros i Neus Campmany. S’aprova per 5 vots a favor d’ERC i 4 vots en blanc de CiU. 4. Composició de la Comissió Especial de Comptes S’aprova, per unanimitat, la Comissió Especial de Comptes: Joan Estarriola, Pilar Busquets i Francesc Molina. 5. Nomenament de la Tresorera Per 5 vots a favor i 4 en blanc, s’aprova que Pilar Busquets sigui la Tresorera de l’Ajuntament. 6. Proposta de fixació de la periodicitat de les sessions ordinàries del Ple S’aprova, per unanimitat, que els plens es celebraran a les 21’30h, que les notificacions de les convocatòries, l’ordre del dia i els esborranys de les actes s’enviaran telemàticament.S’aprova, per 5 vots a favor i 4 en contra, fixar les sessions ordinàries del Ple cada dos mesos i extraordinàries quan ho disposi el Sr. Alcalde o ho demani la quarta part del nombre legal dels regidors. 7. Establiment del règim de dedicacions, retribucions, assistències i indemnitzacions dels membres de la corporació Establir que el Sr. Joan Estarriola, Alcalde de la corporació, exerceixi el seu càrrec amb dedicació parcial, amb una dedicació mínima d’un 40% i una retribució d’11.028,60 € anuals.El Sr. Alcalde serà donat d’alta en el règim general de la Seguretat Social i percebrà la seva retribució en dotze pagues.Establir a favor dels membres de la corporació que no tenen dedicació exclusiva ni dedicació parcial el següent règim d’indemnitzacions en concepte d’assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de la corporació de què formin part:per assistència a les sessions del Ple: 120 €, per assistència a les sessions de la Comissió de Delegats: 290 €.A les quantitats assignades com a retribucions i indemnitzacions per assistències, se’ls practicaran les corresponents retencions per IRPF, i en el cas de les retribucions parcials es retindrà l’impost de la quota dels treballadors del règim de la Seguretat Social. Es passa la proposta a votació i s’aprova per 5 vots a favor i 4 en contra. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 27 DE JULIOL DEL 2015 1.- Despatx oficial: . Resolució de Presidència de la Diputació de Girona en la que concedeixen una subvenció de 20.000 euros per a l’ampliació i millora del casal de la gent gran de Fontcoberta. . En relació al SOC, demanen les actuacions que l’Ajuntament necessita. L’Ajuntament de Fontcoberta sol·licita la neteja d’espais públics i mobiliari urbà, repassar panots dels carrers i adoptar mesures de seguretat vial. Informacions de l’Alcaldia: . El Sr. Alcalde comunica que ha rebut una sol·licitud del Sr. Rafel Dehesa Fernàndez i 13 veïns més en la que sol·liciten la reparació dels desperfectes de la part posterior de la tanca de la porteria de la plaça de davant les pistes de tennis del C/ Pau Casals i de l’habitacle de les escombraries.El Sr. Alcalde diu que passada la Festa Major de Fontcoberta tenen previst de arranjar totes les tanques de les deixalleries. Que la tanca metàl·lica estava previst arranjar-la juntament amb les obres del casal de la gent gran, i si no fos possible es traurà i se solucionarà d’una altra manera.Pren la paraula el regidor Sr. Lluís Freixa i diu que al costat de la deixalleria del C/ Pau Casals hi ha un forat amb cables elèctrics, que se suposa que no hi ha corrent.El Sr. Alcalde diu que ho comunicarà a la brigada municipal. . Comunica que en aquesta legislatura l’han elegit com a Diputat de la Diputació de Girona per ERC pel Pla de l’Estany i una part de les comarques del Gironès, Alt Empordà i Garrotxa.Que està a les comissions de Territori i Sostenibilitat, la de Cultura, Esports i Noves Tecnologies i delegat a Semega. 2. Proposta d’adjudicació de l’obra “ Ampliació i millora del Casal de la Gent Gran de Fontcoberta “ El Sr. Alcalde explica que el finançament de l’obra serà el següent: subvenció PUOSC, 70.000 €; inversions sostenibles (Diputació), 12.443,35 €; Presidència de la Diputació, 20.000 €; la resta és finança amb un préstec de la Caixa. Es proposa adjudicar a l’empresa “Construcció i Restauració Viñas SL”, el contracte per a l’execució de l’obra “Am-

4

EL BUTLLETÍ 34

pliació i millora del Casal de la Gent Gran de Fontcoberta” pel preu de 117.000 euros més l’import d’IVA 24.570 euros. Pren la paraula el regidor Sr. Lluís Freixa i comenta el següent:“ Vostès ja saben la nostra postura en la realització d’aquest projecte, a més cada vegada que tornem a revisar el projecte hi trobem una mancança nova, aquest projecte té moltes deficiències, com per exemple que es desmunten els vestuaris dels homes i no està prevista la construcció del nou vestuari, o no estan contemplades les mampares de separació interior en sales més petites. També es treu aforament a la piscina, la construcció no permet una ampliació en un futur, etc.Nosaltres votarem en contra”. El Sr. Alcalde contesta que ha defensat tantes vegades l’execució d’aquesta obra, i sempre es repeteix el mateix, que no pensa dir cap paraula i que no cal discutir més.Així doncs es passa a la votació i s’aprova l’adjudicació de l’obra d’Ampliació i millora del Casal de la Gent Gran de Fontcoberta, per 5 vots a favor d’ERC i 4 en contra de CDC. 3. Proposta d’aprovació de les dues festes locals al municipi de Fontcoberta pel 2016 / S’acorda, per unanimitat, que siguin el 5 d’agost i el 24 d’octubre. 4. Proposta d’acord d’aprovació inicial del plànol de delimitació segons el que estableix la llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestal, modificada per la llei 2/2014. Sotmesa la proposta a votació, és aprovada per unanimitat. 5. Precs i preguntes (P) de l’oposició i resposta (R) de l’equip de govern: (P).Voldria fer un aclariment i demanar perdó per la informació del ple anterior on vostès proposen fer els plens ordinaris cada 2 mesos, i nosaltres dèiem que en democràcia a Fontcoberta sempre s’havien fet cada mes. Sí, tenen raó, en el mandat 1995-1999 es van planejar cada 3 mesos amb una fórmula molt semblant a la que es repeteix aquest mandat, segurament la persona que ens va donar la informació no se’n recordava ja que es va fer un ple quasi cada mes entre ordinari i extraordinari. A l’escrit del Butlletí on surt reflectida l’explicació de la composició i funcionament de l’Ajuntament el mandat 1995 diu literalment “ Per primera vegada, a Fontcoberta, no hi haurà govern d’unitat. Per pròpia decisió, el grup d’ERC restarà a l’oposició. Això vol dir que el grup de CDC ha d’assumir la responsabilitat de les gestions i treballs propis del municipi amb quatre regidors on abans ho feia amb set”.L’equip d’ERC d’aquella legislatura ho va decidir així, nosaltres no volem ni demanar explicacions ni jutjar aquelles decisions al cap de 20 anys. La nostra manera d’entendre la feina que volem fer és estar al costat del poble i ajudar a millorar les decisions que vostès prenguin. L’art de la política és la negociació per així fer més ric i millor un projecte, una idea, en fi les decisions preses, i no prendre decisions a cops de decrets.Nosaltres si governéssim, ja ho vàrem dir en campanya, buscaríem el màxim de consens, inclús buscaríem formar un govern d’unitat, però no governem i hem d’anar al seu remolc, si volen arribar a acords només ens ho han de demanar. (R) El Sr. Alcalde contesta que no va ser així com ell diu, es va demanar i es va fer la proposta i únicament volien una persona d’ERC a l’equip de govern, que precisament era ell, i evidentment va fer costat als del seu grup i no ho van acceptar.El Sr. Alcalde contesta que no faci cas del butlletí ja que mai varen poder escriure-hi res, llavors el grup d’ERC va fer la revista 2 i 1 per explicar les coses que no veien bé, però que això ja és aigua passada.Actualment no té res a veure la manera de funcionar ni el règim de plens. Que ells fan Comissió de Delegats per comoditat seva, així poden fer la reunió el dia que ells consideren oportú. A més cal remarcar, diu el Sr. Alcalde, que no té res a veure el fet de consensuar temes amb la freqüència dels Plens. Ja ho poden veure, en el Ple passat , vàrem consensuar l’hora dels Plens.Quan es vulgui consensuar un tema ho poden fer en una reunió i llavors portar-ho al Ple. (P) El Sr. Lluís Freixa pregunta perquè en l’últim mandat no es va fer? No vàrem consensuar pràcticament res. I repeteix que el seu grup està disposat a treballar junts pel poble. (R) El Sr. Alcalde contesta que són molt boniques les paraules d’anar tots a una, consensuar, voler ser-hi, però s’ha de ser coherent amb el que es diu, i ha de ser en tot no només quan a un li convé.En aquest últim any hi ha hagut tres temes que l’Ajuntament ha necessitat ajuda i encara l’espera. Més aviat ha estat al contrari. Tres temes on directament no hi va haver cap negligència per part de l’Ajuntament: la ventada del pavelló, els problemes a la Ciutat Jardí quan el promotor ho va deixar i la problemàtica que va generar Telefónica bloquejant línies als veïns. En algun d’aquests temes s’ha passat per davant de l’Ajuntament sense preguntar ni consensuar i l’ajuda per part de l’oposició ha sigut zero. . (P) Al Ple anterior hi havia el tema de la Comissió de Seguretat. Vàrem preguntar i se’ns va contestar que en el Ple de repartiment de carteres del mandat anterior ja s’havia fet. Ens poden explicar quan la varen crear, qui eren i quantes vegades es va reunir. (R) El Sr. Alcalde diu que ja li contestarà. . (P) Volem felicitar al Sr. Joan Estarriola i Vilardell per formar part dels polítics que estan a la Diputació de Girona. Enhorabona. Desitgem que aquest nou camí polític estigui ple d’encerts i que siguin molt fructífers pel municipi de Fontcoberta així com per la comarca del Pla de l’Estany que és a qui representeu dins de la Diputació en nom d’ERC. Molta sort i molta bona feina. (R) El Sr. Alcalde contesta que moltes gràcies. . (P) El pròxim ple ordinari serà el 28 de setembre i ja hauran passat les eleccions del 27 S on els partits que estem en aquest consistori ens presentem, juntament amb la societat civil, per defensar la independència de Catalunya. És una oportunitat única, on Fontcoberta no en pot quedar al marge. Des del nostre grup proposem donar suport i ajuda per fer les accions que vostès, com a govern municipal, decideixin. Els demanem que marquem un calendari com també una llista d’accions a dur a terme per aquestes eleccions, un porta a porta conjunt ANC-Omnium-AMI-ERC-CDC, etc. (R) El Sr. Alcalde comenta que ha contactat amb l’ANC i s’ha posat a les seves ordres. És convenient que els partits vagin darrera. Es crearà una coordinadora entre tots els partits i l’ANC i marcaran la pauta. Els partits no poden passar davant, s’ha de coordinar bé i no dubti que es faran les accions que calguin.


L'AJUNTAMENT INFORMA

Presentació de la regidora Sra. Neus Campmany

H

an passat uns mesos i entre festes d'estiu, celebracions, actes, eleccions, anades i vingudes, crec que ja em coneixeu una mica millor. Sóc la Neus de Vilavenut, els amics també em diuen Minú, un diminutiu que la meva mare em va posar de ben petita. Ara encapçalo la regidoria de Benestar Social que, a poc a poc i amb bona lletra, intento fer el que puc amb el que tenim. Aprofito des d'aquest particular escrit, per donar èmfasi a un tema que any rere any se'ns convoca i no sé per què, però cada cop són menys les persones que hi participen. Estic parlant de la donació de sang. En aquesta última convocatòria, va baixar moltíssim el nombre de donants. Aquest tema el tinc pendent i des de la regidoria intentaré fer-ne més difusió per sensibilitzar-nos tots plegats i no abaixar la guàrdia. Des de Benestar Social el que s'intenta és preveure el que el poble necessita per tal de poder-lo servir de la millor manera. Aquesta tasca és molt difícil i és per això que es necessita una bona comunicació.

Actualment tenim unes infraestructures que van creixent com són l'escola, el pavelló i ara mateix el Casal de la Gent Gran, que està en construcció i que segur serà un encert, on tindrà cabuda tothom amb uns espais confortables més singulars i d'altres més comuns. També disposarem d'un conserge a hores convingudes que tindrà cura del local. Junt amb totes les infraestructures, hem de recordar que disposem de serveis i activitats com són les sessions en els parcs de salut i els tallers dirigits. També hem de pensar en les sortides i en les festes tradicionals que actualment s’hi participa poc i és una pena perquè algunes d'elles poden arribar a desaparèixer. Faig una crida i us demano que participem, que gaudim i que utilitzem tot el que tenim. Segur que ens farà algun profit. Deixem-nos estar de qui ha organitzat una cosa o una altra i passem-ho bé tots junts. Això és el que dóna solidesa i entitat a un poble. Neus Campmany i Queralt Regidora de Benestar social, sanitat i família i Coordinació municipal de Vilavenut

Presentació del regidor Sr. Quim Costabella

Espai on ha d’anar la pista de tenis

H

ola, sóc en Quim Costabella. Aquests propers quatre anys gestionaré la regidoria d’Esports. El fet d’ésser novell, implica un procés d’adaptació tant a nivell de funcionament de l’Ajuntament, com d’informació de les entitats i clubs per tal de conèixer les seves inquietuds. Porto tretze anys treballant en el món de l’esport i l’experiència em diu que hi haurà moments difícils, que hi haurà punts de vista diferents i, segur, que alguna vegada ens equivocarem. Des de aquí, us vull demanar comprensió i serenitat. Dit això, us vull informar del que s’ha anat fent aquests primers tres mesos de legislatura: - S’ha equipat el camp de futbol amb els elements que hi mancaven (excepte els vestidors), com ara: la tanca perimetral, les banquetes cobertes i el marcador. També s’han netejat els marges del voltant. Properament, s’instal·laran les portaries laterals i es millorarà l’enllumenat.

- Aprofitant aquestes millores i la bona relació que hi ha amb les diferents entitats i clubs de la comarca, hem començat a elaborar un conveni amb l’Atlètic Club Banyoles, el Consell Esportiu, l’AMIPA, etc, per regular la seva ocupació. De retruc, aquest conveni ens donarà força a l’hora de sol·licitar subvencions per la construcció dels vestidors del camp de futbol, que estaran dissenyats per a la futura nova piscina. - També us informo que hem reprès el diàleg amb TIC-TAC TENIS per la construcció d’una nova pista de tenis a la zona esportiva. Quan es porti a terme aquesta obra, s’obrirà a l’exterior la pista poliesportiva per tal de gaudir-la tothom. Per acabar, us demanaria col·laboració i màxima participació en els esdeveniments que anirem organitzant durant aquests propers quatre anys. Fins aviat. Salut i esport! Quim Costabella i Pla Regidor d’Esports, festes i coordinació de locals i activitats municipals

EL BUTLLETÍ 34

5


L'AJUNTAMENT INFORMA

Eleccions Autonòmiques del 27S En resum: . Vots independentistes: 863 (88’1%) . Vots unionistes: 85 (8’6%) . Tercera Via: 33 (3’3%)

Cens: 1.124 Votants: 986 (87,72%) Abstenció: 138 (12,28%) Resultats: JxSí: 759 (77,06%) CUP: 104 (10,56%) PP: 33 (3,35%) PSC: 30 (3,05%) C’s: 22 (2,23%) UDC: 18 (1,83%) CSQP: 15 (1,52%) Nuls: 1 En blanc: 4

Els resultats de les eleccions, a nivell de Catalunya, amb una participació altíssima d’un 77’4%, han conformat un Parlament amb la següent composició: . Escons independentistes: 72 . Escons unionistes: 52 . Escons favorables a la 3ª via: 11

Acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània

L

a Comissió de refugiats a les comarques gironines, ens ha informat com evoluciona la situació dels refugiats. De moment està ple d'incerteses, ja que els estats encara no han arribat a acords. Sembla que en un primer moment el volum de refugiats seria molt petit, arribarien homes sols, probablement per trobar un lloc estable i més endavant reagrupar la família. La nacionalitat també s'estima que sigui variada.Més endavant no se sap quina quantitat de refugiats poden arribar, però l'estratègia és que durant uns sis mesos s'estiguin a Barcelona on es faria una primera acollida en centres preparats per aquesta etapa i un cop acabat aquest estadi transitori, després es destinarien a diferents municipis. Mentrestant, la intervenció del Fons Català de Cooperació amb l'acord dels municipis que en formen part habilitarà una línia d'ajuda per intervenir sobre els refugiats que estan en ruta, des d'on l'Ajuntament de Fontcoberta ja ha fet una aportació.S'obren d'altres vies on cooperen la Di-

recció General d'Immigració de la Generalitat de Catalunya, Creu Roja, ACNUR Càrites i probablement també s'afegiran moltes més, per agilitzar, sensibilitzar i en definitiva ajudar en tot el que es pugui, una situació tan deplorable fruit del mal fer del nostre món. A hores d'ara ens preguntem què podem fer, dins el nostre àmbit, en aquest temps d'espera. Des de la Comissió de Refugiats ens demanen que informem a tots els habitants del nostre poble per aconseguir una important motivació i així poder fer un cos de voluntariat que mentrestant reculli peticions de col·laboració amb la idea de mobilitzar-los i mobilitzar-nos més endavant.És per això que us deixem aquest correu perquè pugueu enviar-nos els vostres suggeriments. (ajuntament@fontcoberta.cat) Regidoria de Benestar social, sanitat i família Neus Campmany

Brigades de voluntaris

P

er quart any consecutiu, tornem a convocar les brigades de voluntaris. Per aquest any ens plantegem tres reptes importants, a banda dels que puguin anar sortint: - Completar la Ruta de les fonts i del patrimoni de Vilavenut, recuperant, senyalitzant i enllaçant-la amb la de Fontcoberta per completar tot el circuit. I si ens dóna temps, recuperar el safareig i l’entorn de la font de Caganell. - Restaurar la font del Capellà: netejar totes les restes i consolidar-les per evitar el seu deteriorament. Refer i consolidar la font de la Teula.

6

EL BUTLLETÍ 34

- Acabar i consolidar l’Itinerari de la platja d’Espolla, amb la construcció dels diorames gegants d’un triops, un gripau d’esperons i una granota verda, fer la tanca de separació del vial amb la propietat privada i senyalització de tot el recorregut. - Consolidar el Parc de la Pedrera per convertir el paratgei el bosc en un espai integrat a la zona esportiva que serveixi de zona de lleure per a la població. Donem les gràcies a tots els voluntaris que cada any ens donen el seu suport i encoratgem a més gent a engruixir les brigades. Es tracta de donar una mica del nostre temps lliure a la comunitat. Ja sabeu que no cal un com-


L'AJUNTAMENT INFORMA promís explícit, simplement hi podeu dedicar el temps que vulgueu quan vulgueu. Per tots aquells que hi estigueu interessats, sapigueu que ens trobem a dos quarts de nou del matí a la plaça Major de Vilavenut o davant del pavelló a Melianta. Normalment sol ser cada segon dissabte de mes, tot i que hi pot haver variacions que sempre es comuniquen amb temps suficient a l’Agutzil de Paper. Com sempre, les despeses del material per treballar i l’esmorzar van a càrrec de l’Ajuntament. Animeu-vos, sereu molt ben rebuts. Ens ho passem bé i fem un bon servei al poble.

Escala de fusta de la Ruta de les fonts i del patrimoni de Fontcoberta construïda per la brigada de voluntaris de Fontcoberta al clot de Melianta

Recuperació del clot de Melianta

E

stem molt contents de podervos anunciar que hem iniciat un projecte mediambiental molt ambiciós: la recuperació del clot de Melianta. Aquest és un projecte complicat que es dilatarà en el temps perquè contempla diversos aspectes i no es poden fer tots simultàniament. S’han de fer un darrera de l’altre. En primer lloc cal netejar el paratge i eliminar-ne les bardisses i les runes de l’antiga depuradora de decantació que es va ensorrar i va caure a la riera. Un cop net, s’intentarà recuperar l’antiga carretera que hi passava. En segon lloc, s’ha de consolidar amb una escullera el marge nord, el de sota el carrer Mn. Pere Campolier, que es va esllavissant a poc a poc, amb el conseqüent perill que el carrer s’esquerdi. Posteriorment s’ha de reforestar tot el paratge amb vegetació autòctona per tal que l’indret recuperi el seu aspecte primitiu i tradicional. Ja hem dit que aquest projecte es dilatarà en el temps per la seva complexitat, per la dificultat de finançar-lo i perquè una part és de titularitat privada. Segurament necessitarem dividir-lo en dos o tres exercicis. Els motius per engegar aquest projecte són diversos. En primer lloc es tracta d’un paratge molt deteriorat que està a tocar de les cases, és un focus de brutícia i ofereix un aspecte molt deixat. En segon lloc, el marge de la banda nord, es va erosionant i pot representar un perill en un futur no massa llunyà. Tercer, hi ha un perill d’incendi latent molt a prop de les vivendes que cal elimi-

nar. I finalment, és un espai extraordinari, amb un gran potencial lúdic i d’esbarjo, a tocar del nucli urbà de Melianta que cal rehabilitar i posar al servei de la població. Per tot això, ens hem posat en contacte amb els serveis de medi ambient de la Generalitat i de la Diputació i hem encarregat a la nostra tècnica municipal juntament amb els serveis del Consell Comarcalperquè comencin a confeccionar el dossier amb els amidaments i la valoració de la situació real de l’indret amb tots els punts més vulnerables. També s’ha de fer una memòria valorada de l’obra, pas previ per saber el cost real de tota l’actuació. Us anirem informant. Regidoria de Medi ambient

EL BUTLLETÍ 34

7


L'AJUNTAMENT INFORMA

Notes de civisme, important!

R

ecordem als veïns que tenen gossos que estan obligats a inscriure’ls en el cens municipal de gossos i animals de companyia. Els considerats perillosos han de constar en un registre especial. Us recordem, també, que per treure’ls a passejar han d’anar lligats tots, per petits que siguin, i els considerats perillosos, a més, han d’anar amb morrió. Sapigueu que qui no compleixi aquesta ordenança pot ser multat tant pels Mossos d’Esquadra com pels agents Rurals i Forestals. - S’acosta la fred i amb ella es comença a fer ús de les llars de foc. Us demanem que tingueu molta cura quan llenceu les cendres. Assegureu-vos que no hi hagi caliu que pugui generar guspires i causar un incendi. L’any passat hi va haver quatre incendis de contenidors que varen generar unes despeses en costos directes i en la mobilització de recursos que vàrem haver de pagar entre tots i que ens podríem haver estalviat. Una bona pràctica és llençar les cendres al cap de tres o quatre dies d’haver-les retirat del foc i abans de llençar-les cal remoureles per assegurar-vos que estan ben apagades. - S’acosta també l’època de podar els arbres i els arbustos. Des del Consell Comarcal sempre es reforça el servei de recollida de les restes de poda amb més contenidors o amb més viatges. Tot i així es produeixen col·lapses en els contenidors i sovint es deixen les restes al terra de qualsevol manera, cosa que fa encarir, encara més, el cost de recollida, a banda de la mala imatge que es produeix. Us demanem dues coses abans d’anar a abocar les restes de poda. La primera, que picoleu bé les branques per tal d’aprofitar al màxim l’espai del contenidor i, segona, que comproveu abans d’anar a

8

EL BUTLLETÍ 34

llençar-lessi hi ha prou espai al contenidor i, si no n’hi ha, espereu a llençar-les quan sigui buit. No passa res guardar les restes un o dos dies a casa. D’aquesta manera ajudaríem a solucionar una situació de col·lapse i deixaríem de veure restes escampades pel terra, imatge desagradable que diu ben poc del nostre civisme. - Seguint amb les podes, recordem també a tots els veïns l’obligació de podar i mantenir els arbustos ben a ran de les tanques per tal que no envaeixin l’espai dels vianants quan circulin per les voreres. Avisarem als veïns que incompleixin aquesta norma per tal que ho normalitzin. En cas contrari, l’Ajuntament se’n farà càrrec de la feina i carregarà el cost de la mateixa als propietaris. - Recordem que no està permès estacionar de manera permanent i continuada qualsevol vehicle a la via pública, ja sigui en un carrer o en un aparcament.Els espais habilitats són per aparcar els vehicles i no per deixar-los estacionats permanentment perquè, a banda de la mala imatge que donen, envaeixen un espai públic que, de cap manera, ningú es pot apropiar. Així mateix, són focus on s’acumula la porqueria i la brutícia. Sapigueu que si a la via pública hi ha estacionats cotxes, remolcs, rulots o qualsevol altre element i no sabem qui és el propietari per advertir-lo que el retiri, considerarem que es tracta d’un vehicle abandonat i procedirem tal com fem en aquests casos: el retirarem i el dipositarem a la zona industrial darrera del magatzem municipal i si, passat un temps prudencial, ningú el reclama procedirem a portar-lo al desguàs.


L'AJUNTAMENT INFORMA

Canvis a la circulació viària de Melianta

M

elianta ha crescut molt, sobretot, des de Nova Melianta. Aquest fet juntament amb la posada en funcionament de la llar d’infants, el pes que ha agafat el pavelló i la zona esportiva i l’entrada en funcionament de la rotonda de la Pedrera han fet que el flux de trànsit s’hagi desplaçat cap aquesta zona.Per tot plegat, i atenent les demandes de molts veïns, s’ha fet un estudi de la situació viària del tot el nucli. Aquest estudi ens ha portat a fer unes modificacions, mínimes, per tal d’adequar la circulació a les necessitats actuals. Són aquestes: - Eliminar el perillós encreuament que hi ha entre el tram d’enllaç entre el carrer Sant Feliu i el President Cárdenas amb el carrer Nord. Per fer-ho hem hagut de canviar el sentit de circulació del començament del carrer Nord i convertir en doble sentit el darrer tram del carrer Sant Feliu.

Carrer Carretera de Fontcoberta

amb una renovació de la senyalització. Al mateix temps s’informa als propietaris de vehicles pesants que poden aparcar a la zona industrial. Demanem comprensió a tots aquells que se sentin perjudicats. Sabem perfectament que tots ens movem per costums i cada vegada que hi ha canvis a la nostra rutina diària, es generen protestes i queixes. Heu de saber que hem intentat fer uns canvis mínims però erennecessaris per la nova situació de Melianta i per millorar la seguretat. Esperem que aquestes mesures siguin ben acceptades pel conjunt de la ciutadania. Moltes gràcies.

- Convertir l’antiga carretera de Fontcoberta en el que és, un carrer. S’aplicarà el mateix tractament que a la resta del nucli i, per tant, no s’hi deixaran circular ni aparcar camions ni vehicles pesants. Es desviaran cap a l’Avinguda de la Pedrera si van a la Farrès, Centenys o Fontcoberta. Els que vulguin aparcar o estacionar, ho podran fer a la zona industrial. - Convertir en sentit únic (est-oest) el carrer Migdia i habilitar un sol costat d’aparcament. En aquest carrer, el més curt de Melianta, hi ha una deixalleria, hi han d’aparcar els veïns i, a més, és de doble sentit. Tot això el feia un carrer permanentment col·lapsat i era una necessitat esponjar-lo. - Tot i que no es tracta de cap canvi ni de cap novetat, recordem la prohibició de circular i d’aparcar els vehicles pesants per tot el nucli urbà. Ben aviat reforçarem aquesta normativa

Carrer Migdia

EL BUTLLETÍ 34

9


GRUPS MUNICIPALS

GRUPS MUNICIPALS “Tota la nostra voluntat és construir, en els proper mesos, un estat on valgui molt la pena viure. I que els que van votar que 'no' acabin pensant que la República Catalana era la millor manera de resoldre els seus problemes quotidians. Anem per feina!”

DECLARACIONS D’ORIOL JUNQUERAS “Avui (dit a la nit de les eleccions del 27S) el sí ha guanyat! Ha guanyat en escons i en vots! Tenim el mandat democràtic explícit sobre la independència de Catalunya! Tenim una majoria més que suficient per tirar endavant aquest projecte! Ara ens tocarà posar tots els fonaments per fer possible aquesta Catalunya independent en la que hem cregut i treballat! Aquesta nit amb un somriure i demà al matí amb molta responsabilitat, estem escrivint les pàgines més glorioses de la nostra història”. “Fins ara hi havia 24 diputats independentistes al Parlament i ara, 72: els hem triplicat, és una oportunitat extraordinària”. “Els resultats de les eleccions del 27S plantegen equilibris afortunadament complexos. Totes les formacions polítiques a favor de la independència són imprescindibles per exercir el mandat democràtic que hem obtingut, i volem ser capaços de guanyar-nos la confiança d'altres formacions amb qui compartim moltes aspiracions perquè se sumin en el procés constituent que volem obrir”.

“L'objectiu és fer la independència de Catalunya per fer un país més just, i estem subjectes a parlar-ne amb qui vulgui. Ens volem entendre amb tots aquells que comparteixen aquests objectius. Hi ha àmplia majoria pel sí? Sí. Hi ha altres formacions per bastir un estat? Sí. Fins on volem portar l'entesa? Fins on ells vulguin, perquè per nosaltres, quants més siguem millor”. “Sempre he dit que el paper de cadascun de nosaltres, comparat amb la independència, i per tant de disposar de les eines necessàries per crear l'estat modern, just, net i transparent que volem, és clarament irrellevant. No ens distraurem en res més que no sigui fer la independència”. “Un cop més, avui (a la concentració del 15 d’octubre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar suport al president de la Generalitat, Artur Mas) som al carrer amb tanta altra gent per reivindicar la defensa de la democràcia, les urnes i el dret a vot dels ciutadans. Aquests elements generen un consens social i polític tan extraordinari en el nostre país, que ens mantindrem ferms en la defensa d'aquests compromisos” “Companys va sintetitzar el moviment obrerista, el republicanisme i la radicalitat democràtica, sempre amb la voluntat de construir una societat més justa”

xent amb una gran normalitat, arribant a un punt de maduresa de partit que, conjuntament amb la força social ha fet que el procés no tingui aturador.

NOVA IMATGE DEL GRUP DE CDC A FONTCOBERTA I VILAVENUT El grup de CiU de Fontcoberta, des de fa molts anys ha participat de la política municipal amb gran independència de partit. Convergència, i en el seu lloc la coalició formada amb Unió, ens ha servit per poder defensar les nostres idees amb un suport total sempre que ha estat necessari, tant a nivell tècnic com logístic. Les persones que hem anat formant les diferents llistes municipals ens hem sentit còmodes dins de Convergència, comptant, no obstant amb el suport puntual de l’altre partit que formava part de la coalició. Aquesta llibertat, aportada legislatura rere legislatura, és la que volem agrair. Les persones que hem volgut viure una mica més la política anant a congressos i a reunions amb CDC, hem viscut de forma ben natural que es parlés de la independència de Catalunya. Tots aquells que ja eren independentistes des de feia anys, mai s’havien sentit desplaçats i els que no ho eren, amb el temps han anat adquirint aquest sentiment que s’ha convertit en una llavor que ha anat crei-

10

EL BUTLLETÍ 34

Arribat aaquest punt i veient cap a on han anat evolucionant cada un dels partits que formaven la coalició (Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya), juntament amb tot el que s’ha exposat anteriorment, hem pres la determinació, com a grup del Municipi, de desvincular-nos de les sigles de CiU, i ho volem posar amb valor. En analitzar els resultats de les eleccions del passat 27 de setembre al nostre municipi i veient que el percentatge de participació ha estat d’un 87,72% (essent un dels més alts de Catalunya), i els vots recollits per les forces que donen suport al procés han estat d’un 87,62% (Junts pel Sí 77,06 % i Cup 10,56%), trobem que és natural aquest canvi d’imatge en la “marca” que a partir d’ara ens identificarà: “Convergents!”. Volem donar les gràcies a totes les persones que ens han fet confiança a la candidatura de “Junts pel Sí” (candidatura formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres amb el suport d’Òmmium Cultural, Associació de Municipis per la Independència, Assemblea Nacional Catalana, Súmate, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament, Catalunya Si, Catalunya Acció i Avancem).


ENTITATS I FESTES

Festa Major de Fontcoberta 2015

U

n any més hem celebrat la nostra Festa Major. Després d’un juliol amb rècords de calor, vénen els dies principals de la festa i comencen les tempestes. Així com l’any passat el temps ens va fer la guitza el dissabte, aquest any ens l’ha fet el dijous amb el cinema i el divendres amb el teatre. Després ja vàrem decidir acabar la resta de la festa al pavelló, amb els seus seguidors i detractors que, com sempre, n’hi ha per tots els gustos. Uns que si el pavelló és perfecte per fer-hi la festa i altres que com la plaça no hi ha res. La veritat és que si fa bon temps, a dins el pavelló hi fa molta calor, i més si balles, però per ballar el terra es més fi. No es pot tenir tot. En fi, ho anem fent com podem. Pel que fa els actes de la festa vàrem començar amb el partit de bàsquet per les veteranes de Fontcoberta i el partit de futbol pels veterans acabat amb un bon esmorzar. A la tarda el pregó a càrrec de Joan Fajula, en Joan de Ripoll, que ens va repassar la història del municipi. I tot seguit una cantada d’havaneres per acabar l’acte. El dijous es va fer el cinema a la fresca, dins el pavelló per la pluja, amb força participació de veïns. El divendres el teatre, també al pavelló. Aquest sí que té una gran acollida ja que vénen de tota la comarca a veure l’obra de teatre. Moltes felicitats al grup Traster Teatre de Fontcoberta. El dissabte comencem amb el típic concurs de dibuix a terra amb guixos de colors que sempre té molt bona participació. A la tarda es va fer el concurs local de botifarra. Els Trempats de Fontcoberta ens varen organitzar uns tallers de circ i activitats pels més petits seguitd’un concert infantil. També vàrem comptar amb la inauguració del camp de futbol per la Unió Esportiva Fontcoberta amb un partit contra els veterans. Cap al vespre es va fer el sopar de la festa amb uns 200 comensals. I tot seguit, el Tremparock pel jovent. Un dissabte molt complet pled’activitats per a totes les edats. El diumenge comença amb l’ofici a Fontcoberta acompanyat amb la cobla. A la sortida, mitja audició de sardanes i vermut per a tothom. A la tarda engeguem amb el country, que també agrada molt als seguidors i, per últim, el ball amb el grup Què tal que va acabar d’amenitzar el final de festa.

Equip de futbol de veterans (foto de Josep Banal)

Equip de bàsquet de veteranes (foto de Josep Banal)

Havaneres a can Jan pel grup Cantaires de l’Estany (foto de Josep Banal)

Creiem que ha estat una Festa Major molt digne per al nostre poble amb tot tipus d’activitats per a totes les edats i gustos. De totes maneres estem oberts a qualsevol suggeriment que ens vulgueu fer. Es pot estudiar per mirar de millorar encara més. Molt agraïts. Comissió de Festes de Fontcoberta Si desitgeu veure més fotos de la Festa Major, podeu anar a l’enllaç de Lluís Pou: https://mega.co.nz/#F!qJYEBBTL!u4XABL3LfTKd_VbFq wAHUw Gràcies Lluís.

Un moment del teatre (foto de Lluís Pou)

EL BUTLLETÍ 34

11


ENTITATS I FESTES

Nens i nenes dibuixant amb guixos de colors (foto de Lluís Pou)

Sardanes a la plaça Major de Fontcoberta

Els artistes dels dibuixos amb guixos de colors (foto de Lluís Pou)

Un moment de l’ofici al patró Sant Feliu

Campionat de botifarra (foto de Lluís Pou)

Jocs infantils(foto de Lluís Pou)

12

EL BUTLLETÍ 34

Balladors i balladores de country


ENTITATS I FESTES

Pregó de la Festa Major de Fontcoberta, per Joan Fajula Carrera

M

olt bona tarda, senyor Alcalde, senyora Pilar, família, amics, veïns i coneguts... una salutació molt cordial per a tothom.

Amb el vostre permís, m’estendré en aquest pregó que he preparat. Desitjo que sigui per a tots ben agradós i fer-vos passar una bona estona. Espero que em perdoneu si m’entrebanco, però és que no estic acostumat a aquests afers, i això d’estar davant d’una audiència com aquesta imposa molt. El tema, el considero molt seriós, però en parlaré en clau de bon humor. No es tracta de riure’m de ningú; ans al contrari, em riuré de mi mateix. Una ocasió com aquesta no es presenta gaire sovint. Per tant, em sento molt afalagat, cofoi i ple de satisfacció que s’hagin fixat en la meva persona per escriure i llegir aquest pregó. Potser no em posaré al nivell dels que m’han precedit, ja que tots han deixat el llistó molt alt i no sé si arribaré en aquesta alçada. Què més voldria? Espero, però, que amb un petit esforç me’n pugui sortir ben airós. Que parlaré de Fontcoberta i Vilavenut! Només faltaria! Ara, ho faré a la meva manera...! El relat que exposo aquí és per fer una mica d’història i parlar dels meus començaments de viure en aquest municipi i també d’alguns dels personatges més rellevants que he conegut durant aquests 45 anys, que són les persones que, d’alguna manera, han pilotat i dominen el timó d’aquest vaixell que és Fontcoberta; que em perdonin si és que me’n descuido algun. Procedent de la capital del Ripollès, encara que nascut a Ogassa, vaig venir aquí l’any 1968. No en coneixia res, d’aquest municipi, i estava molt lluny dels esdeveniments que s’hi desenvolupaven. Malgrat tot, ja hi havia estat una vegada, i era quan en Gabriel, el fill gran d’en Pere Prat i la Pilar Moret de ca la Carme, del veïnat d’en Fares, feia poc que havia acabat de fer el soldat al camp d’aviació del pla de Martís (és per citar més o menys una data, que devia ser entre el 57 i el 59 del segle passat). Però no fou aquest el motiu de la trobada, sinó que com que en Pere i la Pilar eren cosins del meu sogre, els vàrem fer una visita familiar. Aquestes persones, la gent d’aquí ja les coneixien i saben de qui els parlo; els més joves i els nouvinguts, no tant (o gens). Quan els ho expliqui, però, ja els coneixeran una mica més. En Pere de ca la Carme era l’encarregat de conservar la silueta molt curosa de la nostra Alzina Reclamadora. Ell era qui mantenia aquesta magistral forma, que ja provenia de temps immemorial. La va anar podant fins als últims dies de la seva vida. Per tant, penso que aquest home, per a la història de Fontcoberta, no morirà mai. Els motius per donar aquesta forma a l’arbre potser no els explicaré prou bé. A grans trets, però, i segons la poca informació de què disposo, era per capturar els tords en temps d’hivern. O sigui que estava tan ben preparat que tot l’arbre era una gàbia feta amb molta traça, la qual no deixava de tenir la seva trampa. L’ocellada entrava per unes finestres en el ramatge de l’arbre, enganyada i atreta per un

La Sala Gran de can Jan omplerta de gom a gom en el moment del pregó

fals reclam, i aquí era on hi havia la trampa, que consistia a posar, per la part de dintre de les finestretes, uns pals molt prims amb forma de creu. Aquests eren plens de vesc, els ocells s’hi enganxaven i aleshores era fàcil d’atrapar-los dintre seu. Va tenir tant d’èxit que va anar agafant renom. Mentre l’arbre anava creixent, es van perdre els mals costums d’agafar ocells i, després de molts anys, va quedar obsolet. Sols li ha quedat la forma gegantina i el gran nom d’Alzina Reclamadora. De fet, avui, l’escola de Fontcoberta porta aquest nom, així com també el gran concurs literari que se celebra cada any aquí, a casa nostra, iniciat per la Dolors Bustins, veïna i col·laboradora infatigable en un sens fi de fets culturals que segur passaran a la història de la nostra comunitat. Una dona que sempre ha sabut fer poble i en fa, ja que amb la seva voluntat aconsegueix fer tot allò que es proposa. Gràcies, Dolors, per ser com ets, no canviïs mai. I gràcies, sobretot, al Pere i a la Pilar. Reposeu en pau. No tenia cap idea de venir a viure aquí ni m’havia passat pel cap: a Melianta no hi havia cap casa nova ni res que s’hi assemblés; sols els camps de conreu i la casa de pagès pròpiament dita, el veïnat de la Farrès i Figueroles, a més de les cases velles de tota la vida de Fontcoberta. Sabia que el meu sogre (QEPD), que havia nascut a can Carles de Figueroles, n’era fill, de Fontcoberta, i res més. Havíem fet el viatge des de Ripoll amb una moto que va ser el primer vehicle motoritzat que vaig tenir. Més endavant, vaig comprar un Citroën dos cavalls... i com n’estàvem, de plens de joventut i d’il·lusions! El meu sogre devia tenir aleshores cinquanta-nou anys i un servidor no passava dels trenta-set. Per tant, de forces i de ganes de moure’ns, en teníem un doll. Penso que aquell auto va ser la peça clau perquè vinguéssim a viure a Fontcoberta el 1970. El 1968 va ser quan vàrem comprar un solar, un de tants que hi havia des que es van vendre i parcel·lar les terres de la Casa Vella de Melianta, motiu pel qual aquest lloc porta el seu nom. Era un solar on ja hi havia els fonaments de la casa fets, i a uns sis solars més avall n’hi havia una altra, i quatre o cinc cases més fetes i habitades entre tota la urbanització. Una era can Capellera; una altra, ca la Montse, totes dues al carrer de Sant Feliu. Al carrer de la Mare de Déu de la Font, només hi havia les dues adossades, on avui viuen la família Ciurana i en Jordi Muñoz, que són numerades amb l’11 i el 13 respectivament.

EL BUTLLETÍ 34

13


ENTITATS I FESTES ners. Entre el meu sogre i jo només vàrem recollir seixanta mil duros; per pagar els restants, entre el Sr. Masgrau –advocat–, el Sr. Mir – constructor– (tots ells han passat fa temps a una altra vida) i nosaltres vàrem arribar a un acord: ens presentarien una lletra de canvi cada tres mesos, sense passar pel banc, per acabar de liquidar el que faltava. Això va fer que no ens costés ni un sol ral, la despesa del banc. Penso que avui això no es podria fer.

Un moment del pregó del Sr. Joan Fajula

També, més avall, a l’actual carrer de mossèn Pere Campolier (que encara no existia) hi havia la d’en Joan Pau i la seva família (Coma de cognom); avui aquest matrimoni reposa en pau per l’eternitat. Més amunt, al carrer Nord, també hi havia la d’en Pedro Martín, que ja hi vivia, i un xic més enllà, al mateix carrer, una altra casa que era feta amb els mateixos plànols que la nostra. I a la carretera, sols hi havia el bar del poble, regentat per en Vicenç i la seva esposa Maria. En Vicenç era un dels germans de la família de la Casa Vella de Melianta, on aleshores vivien, i era baster d’ofici. Ell construïa i reparava tots els corretjams dels animals per a les feines de pagès. Em penso que tenia el seu taller a l’altra cantonada del bar, que és una casa que jo sempre l’he vist deshabitada i encara es coneix com a cal Baster. Val a dir que sempre ens ha agradat caminar, en els moments lliures, és clar. Per la carretera de Fontcoberta, fent la pujada, abans de la bifurcació de Centenys, ens giràvem enrere i es podien comptar les cases d’aquesta urbanització amb els dits de les mans i encara en sobraven. Tornant al que ens ocupa, vull dir que aleshores es treballava molt: a més del jornal, es feien un sens fi d’hores extres i això donava peu per arreglar una mica més la setmanada (ja que aleshores es cobrava per setmanes) i allò feia que et poguessis permetre algun caprici si és que sobrava temps. Ara, hi havies de posar el coll i molt d’esforç; si no, malament rai. Un d’aquests capricis va ser l’adquisició del “Dos Cavalls”, el qual ens va portar a fer més d’una excursió. Com que la família del meu sogre era tota a Banyoles, sempre ens inclinàvem cap aquest costat. En una de les visites familiars es va parlar d’aquesta urbanització, que aleshores havia començat a traspuntar. La vàrem venir a veure i ens va agradar tant que va ser dit i fet. Vàrem posar fil a l’agulla fent els contactes corresponents perquè la cosa anés endavant. Això va ser cap als acabaments del 67 o començaments del 68. Hi havia els fonaments fets de dues cases, com he dit abans, i podíem triar la que volíem: l’una era la que estem vivint i l’altra era tres o quatre números més avall (avui hi viuen l’Enric Solé i la seva família). Tots dos solars feien cantonada. Nosaltres, com és evident, vàrem escollir la que avui porta el número 20 d’aquest carrer de la Mare de Déu de la Font. En aquell solar, doncs, es va pujar la casa, que amb molt poc temps ja va estar enllestida. Era el 1968, i la Setmana Santa ja vàrem passar-la allí, amb equipaments de campanya, ja que encara no hi teníem ni un sol moble. El cost de la casa era de cent mil duros, i incloïa el solar de 280 metres quadrats, la casa, un petit magatzem, la tanca i els panots de les voreres bons i posats. No els tenia pas ni de bon tros, aquells di-

14

EL BUTLLETÍ 34

En un començament, tot era pensat de cares que els meus sogres vinguessin a viure i fer les seves velleses aquí. Nosaltres seguiríem treballant a Ripoll i les festes i caps de setmana ja vindríem a fer-los companyia (aleshores la benzina costava set pessetes el litre). Així ho vam fer, però ens va entrar una enyorança que no ho vulgueu saber: eren molt llargs el dies sense ells i ells sense nosaltres. Per tant, com que només calia buscar feina per a mi, tampoc era massa gran el problema i aleshores no costava gaire de trobar-ne. Vulgues o no, als començaments sempre s’hi troben dificultats i la meva i més gran va ser l’enyorança. Feina nova, companys nous i pocs veïns... i jo em trobava un xic foraster. Això em portava a recordar massa sovint les velles glòries. Sort en tenia que, al vespre, en ficar-me al llit, recolzava el cap contra el pit de la meva dona; amb quatre manyagues m’adormia i agafava forces per al dia següent, per tornar a plantar cara a la situació i superar el meu enyorament. Però ja no podíem tornar enrere, ja s’havia donat el pas definitiu. Per acabar-ho d’adobar, per Sant Martirià, que aquí era festa, vàrem anar a Ripoll i, a la tornada, com que encara era aviat, vàrem voler fer una ullada a les fires de Sant Martirià a Banyoles. I quina mala sort que vam tenir! En fer l’estop a la sortida de Melianta, un cotxe se’ns va tirar al damunt quan jo estava aturat per entrar a la carretera. I mentre estàvem comentant l’accident amb el contrari, un altre cotxe, també en un tres i no res, va xocar contra nosaltres... i allò va ser la gota que va fer vessar el got. Vam passar molts nervis i vam tenir una enrabiada molt gran: la meva dona, amb molt de sentiment, es va posar a plorar i a mi, un rull de paper higiènic se’m va fer curt. Va ser el primer i únic accident fins avui, i espero no tenir-ne cap més! Anant a altres qüestions, la màxima autoritat civil que hi havia a Fontcoberta era el Sr. Ramon Serramontmany, que vivia a cal Ferrer del veïnat d’en Fares. Era un home de pagès, molt “serio” que se’l veia. Jo no hi havia tingut cap tracte. Sé que tenia una filla que aleshores treballava a la central de telèfons de Banyoles i poca cosa més. Per cert, amb ella ens vèiem de tant en tant i ens saludàvem molt cordialment, però ara que hi penso, fa molt temps que he deixat de veure-la. També m’he assabentat que aquesta noia té un germà que no conec. El secretari de l’Ajuntament era el senyor Josep Salvà i Granollers, que vivia al carrer de Girona de Banyoles, un xic més avall de la farmàcia Alsius per la vorera del davant. Era un home competent i de bon tracte, però filat amb la fibra d’aquell temps. Tenia ubicada l’oficina a casa seva, des d’on realitzava quasi tota la feina del secretariat. Ell ho feia, ho pastava i s’ho menjava tot a la seva manera. Dic això perquè la signatura de l’alcalde la sabia fer amb trampa. Agafava un calaix amb un vidre i un llum a dintre, posava un paper signat pel senyor alcalde a sobre del vidre i, al damunt, el document a signar... i ja estava feta la trampa! Més d’un cop m’havia dit que a Fontcoberta tenien superàvit; dels


ENTITATS I FESTES Com que la gent no es posava d’acord, va convocar un petit referèndum per veure si s’arranjava el vell Ajuntament o es feia un nou edifici aquí, a Melianta. Els nous veïns d’aquí no varen acudir a votar, però els de pagès hi varen anar tots. Així doncs, i com a resultat de la consulta, es va optar per reformar l’antic edifici, que és el que encara avui funciona plenament i dóna força, junt amb l’església, al poble vell. Mentre es feien les obres a la casa de l’Ajuntament, es va improvisar una oficina en un petit departament del restaurant Cadavall, que avui porta un altre nom que no diré, perquè no li ha quedat massa bona reputació. Ara sols queden els esfilagarsaments d’aquesta casa, ja que es pot dir que està en ruïnes.

Lliurament d’un obsequi al pregoner per part de l’Ajuntament de Fontcoberta

En el llarg mandat d’en Lluís Ferrando es van aconseguir moltes coses i penso que prou bones i que perduraran al llarg del temps. Aquí es pot aplicar allò que cantava el Julio Iglesias, que diu:

pressupostos, ni se’n parlava, i comentava que a l’Ajuntament disposaven d’unes quaranta mil pessetes (molts diners en aquells dies). Em poso les mans al cap només de llegir els pressupostos d’ara.

Las obras quedan las gentes se van, los que vienen las continuaran. La vida sigue igual.

Molt sovint havia vist la seva filla i el gendre per Banyoles i prou bé que ens saludàvem. Dic “saludàvem” perquè fa molt de temps, fent una visita al cementiri de Banyoles, vaig veure el retrat i el nom del gendre posats en un nínxol. Això vol dir que fa molt que no està entre nosaltres. Sempre havíem tingut bones relacions amb aquesta família... Tant el Sr. Salvà com l’alcalde fa molts anys que van morir (QEPD).

Sí, les vull exposar. Potser no les enumeraré totes, ja que és prou llarga la llista, però sí que vull dir-ne unes quantes, les principals (no recordo quina és primera ni la darrera). Són: la piscina, l’Ajuntament, el camp de futbol, el centre sanitari, la plantada d’arbres a la plaça de Catalunya, can Jan, el dipòsit d’aigua a l’alçada de Centenys i el cementiri (lloc on ningú voldria anar), entre altres. I no em puc oblidar de l’escola, font de cultura i dels bons principis de tot ésser humà, que és aquí, tan al centre del poble, amb tots els elements de l’era moderna i regida per mestres que aleshores no havien nascut o eren estudiants encara. I sense menysprear l’escola vella, que tant fruit ha donat al llarg del temps.

Al seu dia, el Sr. Sebastià Capellera va substituir l’Alcalde Serramontmany; allò ja va ser una altra cosa. La urbanització de Melianta anava creixent i a l’Ajuntament hi havia molt més moviment, però com que en Sebastià era home de molta empenta (i aleshores més encara) ja se’n sortia prou bé. Entre que regentava el bar i l’estanc del poble i, a més, era home competent i d’aquesta terra, tothom el coneixia, hi tenia bona relació i estava ben considerat. Havia entrat de secretari el Sr. Montserrat, home cabal, trempat i dinàmic, que als noranta-quatre anys, que va ser quan va morir, encara conservava el bon humor i els aires juvenils. Es pot dir que feia la feina del secretariat des de l’oficina que tenia a casa seva, al carrer de Sant Martirià, davant de l’escorxador (que ja no existeix). Com el seu antecessor, majoritàriament els dimecres rebia molta gent que li plantejava els seus problemes. Si la memòria no em traeix, el va substituir el Sr. Pere Feliu, que va ser el nostre pregoner per la Festa Major de l’any 2002, i penso que encara avui aporta els seus serveis a l’Ajuntament de Banyoles. És un home amb qui no vaig tenir mai cap paraula, potser perquè la seva estada en el nostre Ajuntament no va ser massa llarga. Després d’acabar el seu mandat el Sr. Sebastià Capellera, va entrar d’Alcalde el Sr. Lluís Ferrando. Nou Alcalde, nova etapa; se n’havia acabat una i en començava una altra. Es pot dir allò de l’abans i el després: en Sebastià era l’abans de la democràcia i en Lluís Ferrando representava el després de la dictadura. Fontcoberta anava agafant embranzida i l’Ajuntament anava quedant miseriós: només era un racó d’una casa vella. Per tant, com a Ajuntament no servia, i el Sr. Ferrando hi havia de fer alguna cosa.

Cal esmentar que el Sr. Ferrando, amb els Alcaldes d’Esponellà, Serinyà i Porqueres, va ser el promotor de clavar un monòlit en el punt on els termes d’aquests municipis conflueixen amb Fontcoberta. Al damunt s’hi va col·locar una imatge de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans. En aquest indret, cada any s’hi celebra el gran aplec en commemoració del sant. Totes aquestes obres donen categoria i prestigi al poble. Recordo, també, l’ermita d’Espasens, al damunt d’aquell serrat des d’on s’albira una panoràmica infinita. Avui podem gaudir d’una ermita que es va refer del no-res, i on també se celebra un aplec cada any. Tampoc puc passar per alt els amics d’Espasens, que van ajudar a reconstruir-la, ja que cadascú va aportar-hi el seu gra de sorra, com popularment es diu. I sobretot, guardo un record molt entranyable dels que ja ens han deixat, que són: l’Eudald Orriols, en Quim de la brigada, en Francesc Boronat i la seva esposa, la Teresa Ametller i el seu marit (en Xicu Reparada), la Conxita de can Ginabreda i, més tard, el seu marit, en Joan Samsó, en Josep Sitjà (l’Avi de Ripoll) i en Carles Barberan (el cuiner). A tots ells els guardarem un lloc preferent dintre els nostres cors. Cal recordar també que durant el mandat del Sr. Ferrando es va constituir la comarca del Pla de l’Estany (amb capital i seu a Banyoles), molt desitjada per tots nosaltres. Després que el Sr. Pere Feliu deixés el càrrec de secretari, va entrar la Sra. Maria Grau i tot seguit, l’Anna Oliver. Com ja he dit abans, aleshores a l’Ajuntament ja hi havia molt de moviment; per tant, faltava gent per fer la feina. Per a l’oficina va entrar la Sra. Anna Gra-

EL BUTLLETÍ 34

15


ENTITATS I FESTES veia esporàdicament un pagès amb una burra treballant...

El pregoner i la seva muller, Dolors Sitjà, amb l’Alcalde, la regidora de Festes i membres de la Coral de Fontcoberta que van cantar, després del pregó, una cançó sorpresa dedicada al matrimoni Fajula-Sitjà

boleda, i per a les feines de jardineria, manteniment i neteja del poble, van llogar el Sr. Gabriel Galceran i el Sr. Josep Oliver, dos homes amb molta traça i embranzida i “llicenciats amb pic i pala”, pencaires d’allò més. Tant els era aplicar un endoll a la xarxa elèctrica com muntar una canonada sota terra, que ja els podien deixar sols perquè sabien el que feien; l’Alcalde podia estar tranquil, (però sense adormir-se a la palla!). En Gabriel (Biel per tots els que el coneixen) fa temps que està retirat i va deixar el lloc al seu fill. I, des del despatx de casa seva, ha donat ajudes saludables a qui les ha demanat. Més endavant també va arribar el jubili a en Josep (el Paleta per tots conegut), que va passar els estris a una altra generació. La senyora Maria Grau, aleshores molt tendra encara, potser feia poc que havia deixat els estudis, però ja era una persona capaç, dinàmica i emprenedora. Amb l’ajuda del Sr. Lluís Ferrando es va anar formant i tots sabem el rem que avui porta. Ella és l’ànima d’aquest Ajuntament, junt amb l’Anna Graboleda i la Mercè Morente, la qual es va incorporar molt més tard. A la plantilla d’ara ja no els segueixo la petja. La Maria, filla d’en Quim i de la Inés (avui ja passats a una altra vida), propietaris d’una casa prou coneguda per tothom com és can Salvi de Vilavenut, és filla única. Ella, però, no ha seguit la tradició, ja que la Maria i el seu marit Joan són pares d’un planter de quatre fills que són la joia d’aquesta família, avui ja persones grans i responsables. Com tots sabem, Fontcoberta i Vilavenut pertanyen al mateix municipi pel que fa als afers municipals, encara que a Vilavenut tenen identitat pròpia. Per exemple, tenen l’església, la qual, fins que va morir mossèn Salvador Pagès el 1995, havien tingut capellà. Des d’aleshores celebra els serveis religiosos el capellà de Fontcoberta que així té doble tasca. També fan les seves festes, a les quals sempre estem convidats, tot i que aquest gest també el fem els fontcobertins. Alguns cops penso i em pregunto: Com ho deu veure aquesta joventut que ens ve al darrere? Són els que empenyen la nostra carrosseria; són pares i mares que han nascut aquí, però que no han vist mai els camps conreats que en altre temps hi havia on ara hi ha tantes cases construïdes. Avui tots aquells camps són un poble i el jovent ignora el terreny solitari que hi havia aleshores, on només es

16

EL BUTLLETÍ 34

Bé és veritat que les persones grans anem donant lloc a les noves generacions; és llei de vida. Són moltes les famílies que s’han format i han nascut molts fills en el nostre municipi. Voldria assenyalar-los tots d’un en un, però és impossible fer-ho sense més informació. El que sí que puc dir és que la primera criatura nascuda aquí, a la urbanització de Melianta, va ser una nena, filla d’en Carles Barberan i la Pilar Planas, que es diu Pilar (o Maria Pilar) i que ja és mare fa molts anys. Vaig rebre aquesta informació del seu propi pare, que en presumia (en el bon sentit de la paraula) i se’n sentia cofoi, i corroborada per la mateixa Maria Pilar. Si parlem de la màxima autoritat eclesiàstica, era mossèn Agustí, avui ja passat a altra vida. Aleshores estava en plena joventut i fortalesa i, és clar, portava moltes hores de vol. Com sempre, l’Església s’ha volgut acostar a les persones, però la parroquial quedava un pèl massa lluny de la urbanització. Així doncs, mossèn Agustí va improvisar una capella en un magatzem aquí, a Melianta, a prop de la carretera de Figueres. Aquest magatzem, que servia per guardar les ampolles de gas butà, havia estat del Sr. Branyas de Banyoles; a partir d’aleshores, mossèn Agustí hi celebrava una missa tots els diumenges i festes de guardar. Abans, però, es feien dues misses a Fontcoberta: la primera, a les vuit del matí, que era a la que anàvem nosaltres; l’altra, si no recordo malament, era a les dotze. A mossèn Agustí, persona molt entranyable, l’Ajuntament li va dedicar un carrer aquí, a Melianta, en honor a la seva persona. Vull recordar també que fa pocs anys, en concret l’any 2000, també va fer el pregó de la nostra Festa Major. Vull fer esment d’una anècdota rellevant i es podria dir picaresca, que va ser quan es va inaugurar el primer camp de futbol, ubicat en uns terrenys del Sr. Joan Estarriola, conegut com Mitjavila (QEPD). Es va fer una missa de campanya en el mateix camp abans de començar el partit, i mentre desglossava l’homilia, mossèn Agustí va posar molt de relleu el bon sentit de l’esport i el que comporta per a les persones i, sobretot, per als més joves. Acabada la missa va començar el partit, del qual va fer la “sacada” d’honor la senyoreta Teresa Estarriola (filla del propietari del camp), noia jove, esvelta i lluminosa, escollida per dur a terme aquest gest. Com és lògic, el disputaven l’equip local, el Fontcoberta, i el visitant, que era l’equip de les Olives. Finalment, la copa es va quedar a casa, ja que va guanyar el Fontcoberta. No en recordo el resultat, però sí que puc dir que va ser molt disputat perquè les Olives volien guanyar de totes totes i el partit gairebé va acabar com el rosari de l’aurora. Quan mossèn Agustí va deixar les nostres parròquies, el va substituir mossèn Josep Riera. Aquest senyor, després de trobar-ho tot posat en marxa, hi va acabar de donar l’empenta. Seguia dient missa a la capella improvisada i a Fontcoberta, mentre la urbanització havia anat creixent, per la part de llevant i ja s’hi havia guardat un espai per plantar-hi una capella. El mossèn va fer mans i mànigues i va moure els fils corresponents per trobar els diners necessaris per


ENTITATS I FESTES construir dita capella, que servia per a moltes coses a part de dir missa. S’hi duien a terme activitats per a la mainada i això va fer que també s’hi acostessin els grans. Ell va ser el pilar i el refundador de la coral de Fontcoberta, junt amb la DolorsBustins, ja que la coral vella havia estat un temps que no piulava. També es pot dir que va ser el fundador del pessebre vivent. Per la causa que fos, un bon dia també ens va deixar per caviar de parròquia i, més tard, el 31 d’agost del 2012, va deixar-ho tot per agafar el camí al cel. Va venir al seu lloc mossèn Josep M. Barcons, que, per cert, em va felicitar per Sant Joan. Quan li vaig fer saber que jo era el pregoner de la Festa d’aquest any, em va donar l’enhorabona i em va fer un encàrrec: em va dir que enviava una salutació molt extensa per a tothom. És home molt refinat i sobretot molt recte. Va fer molts arranjaments a la capella, com ara fer el sostre pla, o cel ras, ja que abans es veia l’entrelligat de fustes que fan de suport a la teulada; també va fer el campanar i va pintar els interiors, i va dur a terme una recollida de documents i pergamins molt vells que deuen estar guardats en algun lloc. També ens va fer el pregó de la Festa Major l’any 2005... i altres coses que ara no em vénen a la memòria. Mossèn Josep M. Barcons seguia la mateixa pauta que els que l’havien precedit: es deien unes misses a l’església vella i la resta ja es feien aquí, a l’ermita, on es va fer el primer enterrament, que va ser el d’en Martí Prada i Vila, el 26 de maig de 1996. Aquest home era el marit d’una senyora gran que era molt sorda, (no voldria ofendre a ningú, però, es que no el coneixia d’altra manera). D’aleshores ençà són pocs els que es fan a l’església vella, ja que aquesta es va anar deixant i només s’hi feien les poques celebracions principals de l’any. I també un bon dia, amb la maleta i les seves pertinences a coll, ens va deixar amb molt de sentiment. Com tots els seus antecessors, va tenir una sortida triomfal... i es pot dir que també va ser triomfal l’entrada de mossèn Àngel Torres, perquè es pot dir que va tenir lloc a Santa Caterina d’Espasens, davant d’una multitud aclaparadora. Aquest senyor tenia molta experiència i estava curat d’espants, ja que la seva trajectòria l’havia portat a llunyanes terres a espargir la seva fe. Ell, amb la seva manera de ser, feia els sermons sempre guaitant enlaire i agafant el fil; els sabia bastir molt bé, i donava el to corresponent a cada homilia. Encara que la seva estada aquí no va ser gaire llarga, va deixar el seu gra de sorra a les nostres parròquies, tant a Fontcoberta com a Vilavenut, fins al dia que, manat pel Sr. Bisbe, també va aixecar el vol per anar a predicar la doctrina a les sirenes a la ciutat de Blanes. Val a dir que va donar una entrada com mai s’ha vist al nou mossèn, Jordi Font, aquí a la capella de Melianta. Mentre s’acomiadava de tots els feligresos, li va assenyalar tots els detalls, fins i tot la llibreta dels estalvis de la parròquia, i amb un to molt agradable va donar la benvinguda al seu relleu, no sense haver-li pintat abans la rectoria per deixar-la una mica curosa, ja que ni ell ni el seu antecessor hi havien viscut mai. Em descuidava de dir que, demanat per uns quants feligresos, es va aconseguir que es digués una missa tots els primers diumenges de cada mes a l’església parroquial. Mossèn Jordi Font és un home relativament jove, amb molta fortalesa i experimentat en els seus estudis clericals. Penso que el contemplen les més altes autoritats eclesiàstiques per cobrir algun dia

un lloc més elevat dintre la seva carrera espiritual. Tot i així, espero que el tinguem molts anys a les nostres parròquies, perquè les seves obres caven molt fondo i la seva veu ressona fins molt enlaire. Cal destacar que aquest senyor ha portat a terme l’obra que des de fa molt de temps els seus antecessors tenien projectada, que és l’arranjament del campanar de l’església parroquial. Aquesta obra ha completat les que es van fer en el seu moment per reparar el teulat de la mateixa església i arranjar-ne les rodalies. Amb aquestes tasques acomplertes, tenim monument pels segles dels segles. Cal ressaltar que aquest mossèn, a més de les tasques de Fontcoberta, Vilavenut, Ollers, Vilademí i la Mare de Déu del Mont, en té una de molt gran, ja que és el rector del Seminari de Girona. A més, l’any 2009 el varen nomenar membre del capítol d’una església, catedral o col·legiata, la qual cosa vol dir que és canonge. Des d’aquí li oferim la més calorosa felicitació, encara que arribi un xic tard. I mentre m’estic apropant a l’acabament, em cal dir que el Sr. Jaume Roura va ser el nostre Alcalde durant vuit anys. Home de pes, va deixar per a Fontcoberta moltes obres acabades i algunes de començades, i des que es va retirar el Sr. Lluís Ferrando va portar les regnes d’aquest municipi i va ser continuador d’allò que cantava el Julio Iglesias: va fer el seguiment de les obres i en va projectar de noves. Home amb fusta d’Alcalde (és net d’un senyor que ja havia estat batlle del nostre municipi molts anys enrere), va cedir la vara al Sr. Joan Estarriola, que la va guanyar democràticament en les següents eleccions. Actualment, el senyor Estarriola encara la conserva, després de dos mandats, i ara ja disposat a seguir endavant un cop encetat el tercer. Per tant, li correspon a ell la responsabilitat de pilotar aquesta nau, seguint la brúixola per no perdre mai el nord. Tampoc puc deixar passar per alt tot aquest reguitzell de regidores i regidors tan escarrabillats, que no els anomeno ja que la llista és prou llarga com per descuidar-me’n algun. Sempre han estat fidels a la causa, fent costat a l’Alcalde de torn i defensant la tasca encomanada. Per tant, demano un reconeixement per a tots ells, que prou s’ho mereixen. No seria just que tanqués aquest pregó sense parlar de la persona més gran i entranyable que tenim aquí a Fontcoberta, que és el Sr. Narcís Mayolas, home amb salut de ferro i amb un carisma especial. Ha estat el carter, l’agutzil i ha tocat les campanes, i l’any 1997 va fer el pregó de la nostra Festa Major sense cap apunt. Només va demanar, des del començament, que l’avisessin quan hagués de plegar, ja que tenia corda per molta estona. I acabo donant-vos les gràcies a tots per haver vingut, per la paciència d’haver-me escoltat el rotllo i per l’acollida que hem tingut jo i els meus aquí, a Fontcoberta i Vilavenut, des del principi. I mentre ho dono per acabat, desitjant-vos a tots una bona Festa Major com cada any i, si pot ser, que l’anem superant cada vegada més, i donar la benvinguda als visitants, amics i familiars. Sé que em podria estendre molt més, dir moltes més coses, però les deixo i que les digui un altre pregoner l’any que ve. Amunt Fontcoberta i visca Catalunya! 26 de juliol de 2015

EL BUTLLETÍ 34

17


ENTITATS I FESTES

Festa mexicana

A

mb motiu de l’intercanvi cultural que Fontcoberta va fer amb Mèxic, en el que hi va participar l’Esbart Dansaire de Fontcoberta, va tenir lloc el diumenge 12 de juliol una festa mexicana a la fresca de la plaça de Catalunya. Hi van participar l’Esbart Dansaire de Fontcoberta i el grup mexicà Iteshu, anomenat, també, Ya Hay Ya Mhñi Yo o “Tierra de coyotes” que van oferir el millor de les seves danses. Va sorprendre el vestuari dels ballarins mexicans. Després hi va haver un maridatge gastronòmic català-mexicà molt interessant i molt bo.

Diada Nacional de Catalunya

A

la Diada de l’Onze de Setembre es va omplir un autocar per anar a la Meridiana de BCN i participar a la Via Catalana, la gran manifestació convocada per l’ANC que va representar, una vegada més, un senyal inequívoc dels anhels del nostre poble llançat al món. El Pla de l’Estany va estar en els trams 108-109. Fontcoberta i Vilavenut, com va passant en els darrers anys, hi va participar de manera molt activa i, a banda de l’autocar, molta gent va optar per anar-hi pel seu compte. Anar-hi de bon matí i visitar els llocs emblemàtics per rememorar la història i viure’n els diferents homenatges que s'hi fan i el magnífic ambient que s’hi respira, és una experiència inoblidable. Els actes preparats a Fontcoberta van ser senzills i curts, pensats perquè tothom pogués participar de la Diada i no interferir a la Via Catalana. Els actes es van iniciar amb uns partit de futbito i de bàsquet dels veterans/es de Fontcoberta. A les deu es va fer un esmorzar popular al pavelló i, tot seguit, es va penjar una gran estelada a la zona esportiva i es va llegir un manifest.

18

EL BUTLLETÍ 34


ENTITATS I FESTES

Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple

E

l diumenge 12 de juliol es va participar, com cada estiu, al MULLA'T per l'esclerosi múltiple que es va fer a la piscina de Fontcoberta. Va ser un dia d'aquests tan calorosos on la mainada va participar nedant i els més grans van contribuir comprant samarretes, gots, necessers, tovalloles, bosses ... I quasi vàrem acabar les existències. Moltes gràcies a tots.

1ª Fira de Cerveses Artesanals a Vilavenut

E

l passat diumenge 13 de setembre, els joves de Vilavenut van organitzar el Birravenut, una fira artesanal de cervesa, que des d'un bon començament es va convertir en una gran festa, ja que des de les 12 del migdia i fins a les 11 del vespre, allò va ser un constant anar i venir de gent, on hi havia famílies amb nens, gent jove i gent més gran. Bona música durant tot el dia, màgia a la tarda i mes cap al tard van gaudir d'un concert de Swing amb unes quantes parelles ballant LindyHop al so de la música dels anys quaranta. Tot junt donava un aire tan agradable que es feia difícil marxar i la festa va durar fins ben entrada la nit. Això sí, durant tot el dia vam prendre un bon assortit de cerveses combinant-les amb les millors tapes fredes i calentes. Realment va estar molt i molt bé, fins i tot hi havia un amfitrió, el personatge dels cartells que en aquesta ocasió va canviar l'acordió per una gerra de cervesa. Moltes gràcies a tot el jovent que amb el vostre esforç, implicació i bon fer heu sabut arrossegar als vostres amics i a tanta i tanta gent que van omplir el nostre poble tot festejant el final de l'estiu. Neus Campmany, regidora

EL BUTLLETÍ 34

19


ENTITATS I FESTES

Les vies ferrades o "ferratas"

N

o us deixeu enganyar pel títol. No, nosaltres som caminaires i no ens pengem per cables, equipats amb casc i arnés. I per què us parlem d'aquestes vies, us podríeu preguntar? Doncs perquè en la nostra ja força dilatada vida voltant per bells paratges, a voltes ens les hem trobat, a vegades amb coneixement de causa i altres per sorpresa i us asseguro que a més d'un se li ha fet la boca aigua només de veure la gent penjada, gaudint d'allò més. D'entrada -com ja deveu saber- les vies ferrades són itineraris tant verticals com horitzontals equipats amb diversos materials com ara claus, grapes, preses, passamans, cadenes, ràpels (descens amb corda), ponts que pengen i tirolines, que permeten arribar de manera segura a zones de difícil accés. La seguretat en les vies ferrades és present gràcies a un cable d'acer instal·lat en tota la via, al qual s'està subjectat mitjançant un arnés a través d’un absorbidor de caiguda. Tanmateix és molt important que si es vol fer una via es contacti amb algun guia per tal que ens acompanyi en tot moment i en doni les oportunes orientacions.

Solius 2015, després d’haver fet les gorges

Les empreses que es dediquen a aquest esport ens ofereixen -com així ha de ser- diferents nivells de dificultat, des de l'inicial fins a l'avançat, és a dir que en les més fàcils s'hi pot apuntar tota la família: pares, nens i avis amb ganes d'experimentar noves sensacions. Anem a explicar-ne dues a les quals hi podem tenir un fàcil accés, tant per la seva proximitat com pel nivell d'exigència. La primera que us comentarem és la via ferrada de la Riera de Salenys (Romanyà de la Selva), de nivell inicial (familiar). És ideal com a presa de contacte amb aquest món, ja que hi ha diferents tipus de ponts (nepalesos i himalaics), parts horitzontals i verticals i discorre per una riera amb molt d'encant. També té un ràpel i la possibilitat de poder repetir. Tanmateix es pot caminar per les gorges per un camí paral·lel, sense necessitat de fer la via ferrada, tal com vam fer nosaltres. Us el recomanem!

Carcaixells 2007

Una altra via ferrada és la situada a la Cala Molí (Sant Feliu de Guíxols), que té com a curiositat afegida que és l'única de la península ibèrica situada a prop del mar, millor dit, sobre mateix del mar. És segons diuen els que l'han provat- molt divertida i entretinguda, ideal també com a iniciació en aquest esport i que discorre per un entorn autèntic i genuí. L'ambient és únic, sempre envoltats d'aigua i gavines, i, a més, en una zona inclosa dins del "Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya". Per últim us en reservem una altra de propera, però apta només per als mes exigents, els quals diuen que està entre les tres millors de Catalunya. És a Solius (Baix Empordà), a prop de les Gorges de Salenys, abans descrites. L'anomenen la via ferrada de "Les Agulles Rodones" i està en el paratge anomenat Carcaixells, un lloc sorprenent format per muntanyes semblants a Montserrat -d'aquí ve el nom de la via-. Aquestes muntanyes tan poc conegudes i tan esplèndides es poden solcar també per un camí fàcil el qual només requereix una certa habilitat per agafar-te en alguns ferros quan hi ha més desnivell, tal com vam demostrar els marxaires del Triops el novembre del 2007. La via ferrada però, consisteix en un llarg recorregut amb passos desplomats, flanquejos llargs sense recolzament per als

20

EL BUTLLETÍ 34

Carcaixells 2007

peus, 8 ponts, una tirolina de 17 metres, 11 ràpels obligats...I per ferla calen unes 6 hores i mitja. Vaja, un malson per a nosaltres i un gaudi extrem per als més avesats a aquest esport. No voldríem acabar sense donar un bon consell: gaudim de la natura però sempre amb seguretat. I si ens trobem amb alguna dificultat inesperada, llavors, com en la vida mateixa, hem d'intentar superar-la amb tranquil·litat i, si és el cas, amb l'ajuda dels demés. Us ho diem per experiència... Triops Marxaire


FETS I GENT

Nova junta directiva del Casal Recreatiu

Demografia de juliol a setembre de 2015

El passat 1 de setembre, el Casal Recreatiu va renovar la Junta Directiva a l’Assemblea General. La nova junta ha quedat de la següent manera: Josep Vilà, president; Martí Viñolas, vicepresident; Ernest Boronat, secretari; Estrella Duran, tresorera; Salvi Puigdemont, Josefina Teixidó, Josep Oliver i Angelina Noguer, vocals.

Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament

Conèixer el Pla de l’Estany El Centre d'Estudis Comarcals i el Centre Excursionista han publicat el llibre “Conèixer el Pla de l’Estany”. Jordi Galofré, Josep Maria Massip i Miquel Rustullet són els autors d’aquest llibre, que recull 24 de les 70 rutes que van organitzar i impulsar ells mateixos en el marc del cicle amb aquest mateix nom. S’han seleccionat dues rutes per cada municipi de la comarca, llevat de Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls, on se n’han triat tres. El llibre recull l’itinerari i la durada de cada ruta, i l’acompanyen la informació i les explicacions que es donaven a cada sortida. A més, també hi ha dibuixos i fotografies que es van fer a la mateixa sortida.El llibre es va presentar el dimecres 22 de juliol al Museu Darder de Banyoles.

Vint anys de la residència La Torre

NAIXEMENTS 20-07-2015: Suling Bellver Zhang 29-07-2015: Mer Soler Ramió 09-08-2015: Clàudia Serrano Massanas 19-08-2015: Nora Rodríguez Mas de Xaxars 29-08-2015: Jan Roura i Turró 09-08-2015: Martí Bustins Ortiz

Martí Bustins Ortiz

CASAMENTS 03-07-2015: Sergi Planas Puigvert amb Isabel Rodríguez Sarquella 18-07-2015: Joan Roca Mach amb Judit Martí i Juandó DEFUNCIONS 11-07-2015: Benito Bayé Camps 17-07-2015: Concepción Culubret Guitart 19-07-2015: Antònia Serrallonga Arda 17-08-2015: Maria Asunción Vilanova Puig 21-08-2015: Luís Quer Juanola

El fontcobertí Adrià Mitjavila, del CNB, ha fet una sisena posició a la prova de doble escull lleuger a la final del Campionat del Món sub23 de rem que es va celebrar, a finals de juliol, a Plovdiv (Bulgària) formant parella amb Daniel Gutiérrez. L’Adrià tanca, d’a-

El director i administrador de La Torre, Sr. Salvador Costa, fa un breu parlament amb la presència de les autoritats

El passat 3 de juliol, la residència per a la gent gran La Torre va celebrar els vint anys. A l’acte hi van assistir diverses personalitats com els alcaldes de Fontcoberta i Banyoles, el president en funcions del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i la directora dels serveis territorials de Benestar Social, Montserrat Roura. Roura va destacar el suport de la Generalitat en institucions com La Torre. Durant l’acte es van lliurar entregar plaques commemoratives a persones importants de la residència. La celebració es va acabar amb un aperitiu per a tots els assistents. Després de tots aquests anys, la residència ha ampliant les 26 places que s’oferien al principi fins a les 31 disponibles actualment, 12 de les quals són públiques.

questa manera, una bona temporada en què ha aconseguit diversos podis a les competicions estatals i s’ha guanyat un any més un lloc a la selecció espanyola. Enhorabona!

Vol de mosquits a la Roureda d’Espolla el 10 d’agost (fotografia de Jordi Palomer)

EL BUTLLETÍ 34

21


CONEGUEM EL MUNICIPI

LES FONTS DE FONTCOBERTA I VILAVENUT Capítol 17: Font d’en Donai, Font de la Casa de Farga FONT D’EN DONAI a font pren el nom de la casa més propera, can Donai de Vilavenut. És a prop de l’antic camí de Banyoles que passava per can Fornells, can Palou, can Donai i Espasens.

L

Quan aquest travessa la Riera en direcció a Espasens hem d’agafar un camí de pagès a l’esquerra, reformat i ampliat el 2009, que ens porta als camps de la Masó –el de Dalt i el de Baix– i al camp d’en Serra i, antigament, a can Planeses. Just quan iniciem aquest camí, que és públic, trobem la font a mà dreta, al peu del marge. Respecte a la Riera la font es troba a la riba esquerra. Ara és completament seca però abans sempre tenia aigua. La font sorgia en una petita bauma de conglomerats, molt abundants a la zona, i quedava una mica embassada en un biot. Sembla que mai es va canalitzar amb un broc. Actualment el lloc de surgència és molt embardissat. Quan rajava, l’aigua passava per sota de la carretera i anava a la gorga d’en Cames, a la Riera. La gent considerava que era bona perquè sortia de la penya i molts hi venien a buscar aigua de boca: can Donai, can Serra, can Palou... Com que no proporcionava massa aigua, es va construir un pou al sud-oest de la font, a uns 30 m de distància.

Font de la casa de Farga

FONT DE LA CASA DE FARGA La font de la Casa de Farga agafa el nom de la casa i de la propietat homònima que pertany a la parròquia de Vilavenut. Es troba a uns dos-cents metres al nordest de la casa en una clotada que origina un petit torrent. L’accés és difícil a través d’un corriol que es va perdent. El tram final és totalment embardissat. L’entorn té la vegetació pròpia d’un torrent mediterrani. La font és un reixort dins mateix del llit del torrent que neix als camps del Sastre. Uns metres més avall l’aigua cau en un petit gorg, actualment gairebé colgat de terra i sediments, que a la vegada és un biot amb nova aportació d’aigua. La font no té broc de sortida i podem considerar-la un reixort important.

22

EL BUTLLETÍ 34

Font de la casa de Farga

La font no sempre raja i quan ho fa l’aportació hídrica és escassa. Havia proporcionat aigua a la casa de Farga, per beure i abeurar el bestiar. Abans rajava sempre. Diuen els informadors que l’aigua és bona. Pere Llorens i Jaume Colomer


CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 28. La matança del porc (I)

E

l porc domèstic és un mamífer ungulat derivat del senglar. Es creu que va ser el primer animal domesticat abans que el xai, el cabrit o la vedella.

Agradava, i agrada, tenir els porcs grossos i grassos per matar, normalment d’un any o més, amb un gruix de cansalada de tres o quatre dits. Per això l’expressió estar gras com un porc.

La matança del porcconsisteix en especejar-lo per a l’obtenció de carn i embotits. És una tradició molt arrelada a la cultura catalana i als països del sud d’Europa. A casa nostra, però, cada vegada es practica menys. Actualment, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança del porc en el passat. Hem de pensar que no es menjava tanta carn com ara que es troba a totes les èpoques de l’any: algun pollastre, conill, oca o ànec alguns dies festius, el porc durant tot l’any, el xai (regal del pastor per haver deixat pasturar els camps), ocells caçats...

PREPARAR LA MATANÇA Si a la casa no hi ha cap matador de porcs l’han de buscar en una altra casa i, en aquest cas, l’avisen alguns dies abans així com la mocadera, la dona entesa en la preparació de la carn i els embotits. Encara hi ha mocaderes, sempre dones. Pel dia de la matança, conviden parents i amics.

EL PORC D’ENGREIX Els godalls mascles són sanats quan encara són de llet. El sanador els talla els testicles en una operació delicada que requereix precisió, pràctica i saber curar la ferida. La ferida es curava amb una barreja de sutge i aigua. Actualment es fa amb un antisèptic. Si no es castra, la carn de porc porqueja, té mal gust. Més endavant, els godalls es desmamen quan tenen nou setmanes. Antigament, els porcs menjaven perolada feta de naps, verdures (cols, fulles de bròquil...), restes de menjar, trumfes, tavelles de mongetes o fesols, carbassa i rabequet, rave-i-bleda ... La perolada d’abans de matar el porc era més adobada, amb farina de blat de moro o d’un altre gra. Els porcs quan mengen, ho fan amb gola, forta cridòria i, a vegades, barallant-se. Vet-ho aquí l’expressió menjar com un porc. Si es podia, es donaven glans de roure o d’alzina per estalviar-se el blatdemoro i per millorar el gust de la carn de porc. És el porc d’aglà. Per això interessava tenir en propietat una roureda o un alzinar. En algunes cases hi tenien la bassa de les glans on les estovaven amb aigua i les hi feien perdre l’amargor. Ca l’Estarriola encara serva la bassa de glans adossada a la casa. Les glans es collien a la tardor, quan queien dels arbres. Una vegada collides, encara feien anar els porcs tot el dia sota les rouredes o els alzinars per menjar les que havien quedat. Llavors, al vespre, només els havien de donar l’aburai, o sigui aigua amb un grapat de farina de civada, ordi o blat de moro. Qui guardava els porcs solia ser la porquera, una dona o una iaia. També ho feia la canalla. S’explica que la porquera mentre talaiava els porcs, si eren de bon guardar, s’entretenia a fer mitja, cosir o filar. Quan no estaven quiets feia servir una verga.

Uns dies abans els homes preparaven argelagues seques per socarrimar la pell del porc. Ara es fa amb un bufador. Esmolaven els ganivets, tallants, mitges llunes, i alguna destral petita, que tot s’ha de menester. També calia haver escurat la xemeneia valentse d’argelagues lligades al mig d’una corda llarga que havien tirat per dalt. L’home de dalt tibava la corda i el de baix l’estirava fent anar amunt i avall les argelagues que rascaven les parets i feien caure el sutge que es guardava per sanar els godalls. Després, amb una escombra netejaven el calemàstecs, la pedra del foc, els amolls... Una altra de les feines era proveir-se de rama d’alzina. Les dones procuraven, amb temps, tenir les estovalles i la roba neta. Pocs dies abans feien una fornada quasi només per fer coques. Amb fregalls escuraven els perols d’aram per deixar-los ben lluents, netejaven la taula de la sala i els bancs de cada costat, la de la cuina, l’escó, el calaix del pa, la ganiveta de tallar el pa, els escambells, l’escudeller, el banc de les olles, els fogons, les olles, l’aigüera, els llums d’oli... sense descuidar-se dels embuts o de la màquina d’embotir... A la vigília repassaven les habitacions, escombraven, treien la pols i endreçaven el rebost. Jaume Colomer NOTA: Agraeixo a Jaume Roura i Joan Estarriola les informacions proporcionades sobre la matança del porc. Moltes gràcies.

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 34 (segona època) – Juliol – Agost – Setembre 2015 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

EL BUTLLETÍ 34

23


L’ENTREVISTA Per Jaume Colomer

MARCEL SAMSÓ ROCA, ramader

E

n Marcel, de 46 anys, ens ha convidat a fer l’entrevista sota l’Alzina de la Bassa, un bonic racó de can Ginabreda d’Espasens configurat per aquest singular arbre. T’ho agraïm.

Vius a can Ginabreda. Ens pots explicar alguna cosa d'aquesta masia tan interessant? No sabem la data d’edificació però hi ha una pedra a la muralla amb la data de 1796. La casa, per tant, devia ser anterior, entre el 1600 i el 1700. Estic segur que devia ser feta amb la demolició del castell d’Espasens. Al segle XV es va abandonar i devien agafar les pedres per construir la casa. Hi ha molts carejats molt macos que denoten que podien ésser part del castell. En temps reculats, can Ginabreda tenia el seu olivet, les seves vinyes, els camps de conreu, es feien el pa, hi havia un trull per fer oli, tines pel vi... Era el súmmum de l’autosuficiència. Crec que hi vivien tres famílies masoveres. Els Ginabreda, masovers des del temps de Baldiri Reixach, van donar nom a la casa. Ara viuen a Mas Vidal de Sant Esteve de Guialbes. El pare va tancar la compra de la masia amb el Sr. Hostench, que era el propietari, el 1967-68. No estic segur que can Ginabreda hagués estat de la Casa Pastors de Girona però hi ha un terme a sota la casa que posa PS. Les escriptures, però, no ho aclareixen. La païssa data del 1897 i la casa s’ha anat ampliant amb afegits. La masia té dues torres. La més antiga és la que dóna a llevant. L’altra no és vella. A la pedra de dalt de la finestra posa 1905. M’agrada molt la història però la casa no té ni un punyetero document. Moltes coses que sé d’Espasens són tretes del Diplomatari de Banyoles a partir de documents de canRiuró de Vilamarí. La meva família paterna ve de Cornellà del Terri i jo ho he heretat. Estic aquí per lluitar, mantenirho,conservar el que tinc, millorar-ho, encara que sigui en pla de supervivència, i viure de la manera més natural possible, sense fer-hi grans remodelacions. Ens pots parlar de l’Alzina de la Bassa? Des de petit que l’he vista gran. Totes les branques tomben cap al sud a causa del vent. L’ha dibuixada la tramuntana. Si no fos per la del costat, que li aguanta una mica les arrels i li fa de contrapès, segurament ja hauria caigut. La bassa de can Ginabreda és notable, de les més grans del municipi. És una bassa retocada i ampliada el 1994. Era més petita i folrada de pedra. L’aigua prové de la conca de recepció de la carretera. S’hi ha format un ecosistema molt interessant. Hi ha serps de Montpeller, de tant en tant polles d’aigua, algun ànec i fins i tot un agró que ve a menjar peixos. Els peixos es mengen les larves dels mosquits i em fan un favor. Deus ésser dels pocs ramaders que queden a Fontcoberta. Faig com de guarda d’aquest lloc. Intento mantenir-ho i millorar-ho. No em considero un explotador del terreny. Intento sobreviure amb les coses que tinc, que és prou difícil avui en dia. Tinc boví de carn i visc del que produeixen els animals. Si en un any tinc 35 parts, n’he de viure;

24

EL BUTLLETÍ 34

si en tinc 28, també. Els meus pares tenien vaques de llet i ovelles i estaven molt lligats i sacrificats. El pare va comprar un ramat de siscentes ovelles. Per esquilar venia un senyor que es deia Pardos. Quan es va jubilar va passar totes les eines al meu pare. Ell en va aprendre i me’n va ensenyar. Valoro molt que els meus pares s’hi deixessin la pell treballant. Jo he continuat amb la cria extensiva de vedells. És un honor i un orgull poder continuar fent aquesta tasca. Antigament, per aquí hi passava el camí de Girona a Lladó. Nosaltres vam canviar el pas perquè passava just per davant de la casa i aleshores el vam separar una mica. El camí era molt enrevessat i pel mig del bosc. Quan plovia era un desastre venir aquí, s’havia de fer amb Land Rover. Es va fer un projecte per fer-lo més recte i van trobar unes traces que eren d’aquest antic camí, segons vaig sentir a dir. Era un camí carener i això denota que era molt antic. El fet que hi hagi vestigis de tombes indoeuropees denota que fa molt de temps que es passa per aquí. També hi ha vestigis d’una torre de guaita al puig Castellar. Espasens és un encreuament de camins antics molt importants. També hi passava el camí de Bàscara a Banyoles. Espasens és una bona miranda. Ho és malgrat que estem a uns 200 m. d’alçada. No hi tenim grans obstacles ni per una banda ni per l’altre. Es veu la Mare de Déu del Món, el Canigó, el Costabona, el Puigmal, el Bassegoda, la cresta del Ferran, Sant Patllari, Ginestar, Rocacorba, el Turó de l’Home, els Àngels, el castell de Sant Miquel, el Montgrí, les serres de Pals... A la nit es veu el far de Sant Sebastià. Hi ha molta gent que visita Espasens? A l’estiu venen pocs visitants però molts a buscar espàrgols. Molta gent de Melianta crec que no coneix Espasens i em sap greu. A l’aplec ve gent però cada vegada menys, cosa molt trista. No sé si ja no és propi d’aquest temps o què, potser és una cosa anacrònica. Abans era un lloc de trobada de veïns, de la gent del voltant. Ara hi ha moltes més propostes. Caldria una cosa com la cavalcada que donava molta vitalitat a l’aplec. Feia gent. A vegades hi portes amics i ho veus molt herbat. Em sap greu. També hi passa la ruta 7 de BTT amb molts ciclistes. A vegades també veus persones jugant al Geocatching, perquè a Espasens hi ha una caixeta amagada d’aquest joc que s’ha de trobar. El 1986 vares formar part d’una brigada de joves voluntaris que vàreu ajudar a recuperar Santa Caterina. Vàrem treure la runa de dins la capella juntament amb altre gent. La volta estava enfonsada. L’absis tenia una paret de guix. Pels voltants d’Espasens hi ha restes ibèriques i romanes. Es va trobar un camp amb moltes restes d’època romana, ara dipositades a can Jan. En un principi es van portar a can Moixinau. De restes ibèriques sé que es varen trobar dues tines a la carretera que porta a Palol de Farga. Passant amb carros s’havien començat a trobar unes boques d’àmfores. Miquel Oliva Prat ho va excavar. Fa uns anys, vares guanyar el premi “Espasens” de prosa que convocava el Concurs Literari Alzina Reclamadora. Encara escrius? No escric com abans, però una poesia o altra sempre surt. Són coses molt personals, de caire intimista. Després del premi vaig presentar treballs a Barcelona, Montmeló i no hi va haver sort. Vaig presentar una poesia a l’Escala i vaig guanyar. Un altre any hi vaig tornar a participar i vaig tenir un accèssit. Gaudeixo creant i del resultat. En un futur m’agradaria publicar alguna cosa en prosa. Primer, però, he de tenir el suficient bagatge. Crec que s’ha d’escriure quan has viscut molt. Tinc molt a escriure i molt a explicar.

Profile for ajuntamentfontcoberta

Butlletí Fontcoberta octubre 2015 núm. 34  

Butlletí Fontcoberta octubre 2015 núm. 34

Butlletí Fontcoberta octubre 2015 núm. 34  

Butlletí Fontcoberta octubre 2015 núm. 34

Advertisement