Butlletí Fontcoberta 2n trimestre

L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA BRIGADA MUNICIPAL Ampliada temporalment

S

egurament haureu vist que a la brigada municipal hi cares noves. Efectivament, el fet que enguany la Setmana Santa venia molt endarrere va fer que les Festes de Primavera del municipi quedessin molt juntes, tant que gairebé cada cap de setmana n’hi havia una. Quan hi ha una festa es trenca una mica la dinàmica habitual de la feina de la brigada i ocasiona una mica més de trasbals, ja sigui per endreçar l’espai, muntar cadafals, fer alguna instal•lació elèctrica, portar cadires i taules amunt i avall, etc.

Ja ho sabeu, en el nostre municipi comencem per l’aplec de la Mare de Deu de la Font i continuem amb la Matinal, la Festa del Cargol, la Festa de la Vellesa, lliurament de premis del Certamen Literari Alzina Reclamadora, la Festa Major de Vilavenut, el Roser de Fontcoberta amb l’exposició de flors, el Corpus de Vilavenut, la Festa de Final de Curs i la Revetlla de Sant Joan. I tot això en poc més de dos mesos. Si pel mig hi afegim les podes i la feina de l’acondiciament de la piscina per la temporada de banys que ha coincidit amb una altra primavera plujosíssima, cosa que dificulta, encara més, la batalla contra les herbes i el manteniment dels camins rurals, i un llarg etcètera, fa que la brigada vagi a coll ple. Doncs a tot això que és molta feina junta però que podríem considerar dins de la normalitat, aquest any s’hi han afegit les baixes de dos membres de la brigada: l’Eloi una operació de menisc i en Pere una altra de varius. Evidentment aquest fet ha dificultat encara molt més el fet de poder atrapar la feina.

Per això, es va optar per contractar temporalment un nou operari, l’Àlex, que bàsicament desenvolupa feines de desbrossament, neteja i manteniment de mobiliari urbà. Però donat que ell és pintor de professió i ja el vàrem contractar per pintar el nou Casal de la Gent Gran, ha pintat també el local de la piscina, les aules de l’escola i ha fet el manteniment de les jardineres de la carretera. Continuarà amb aquestes feines i per acabar ens pintarà també l’escola vella de Fontcoberta.

Per altra banda, vàrem creure convenient allargar el contracte a un dels dos operaris del SOC, en Pedro, que bàsicament fa feines de paleta, entre elles acabar el carrer Joan Fuster i el passatge Guillem Galceran de Cartellà i col·locar la retolació dels carrers de Nova Melianta; acabar detalls a la zona esportiva i una re-

2

EL BUTLLETÍ 37

passada general a voreres i altres elements que el pas del temps ha anat deteriorant. Aquests dos operaris acabaran els seus contractes un cop hagi passat el període de vacances, cap al setembre o a l’octubre.

CARRETERA DE VILAVENUT Tot a punt

A

questa obra es fa per millorar la seguretat d’aquesta via i consistirà en l’eixamplament de la calçada des del trencant de les Quatre Soques fins el pont de La Farga i des del veïnat de Can Deri fins al Caganell. Inclourà també eixamplar el pont de Garrumbert i la millora de visibilitat d’alguns revolts.

Aquesta obra, previsiblement es farà aquest estiu i només depenem de la disponibilitat de la Diputació.

CLOT DE MELIANTA Estem a l’espera de l’informe de l’ACA

C

om sabeu, la primera fase de desbrossada i retirada d’arbres per avaluar el problema ja es va fer. Ara cal fer el projecte d’actuació per contenir el marge que han de fer els serveis tècnics del Consell Comarcal. A finals de maig, una tècnica de l’Agència Catalana de l’Aigua va visitar el clot i ens va demanar un estudi geotècnic per estudiar el subsòl. Aquesta prova ja està feta i ha confirmat que en aquella banda no hi ha pedra per això es va esllavissant a poc a poc. El resultat ens diu que hi ha més de quinze metres d’argiles i això complicarà on i com s’ha de fer l’escullera. Ara estem esperant l’informe de l’Agència per saber quina actuació hi cal fer i començar el projecte. Lamentablement, se’ns tiren al damunt les vacances i preveiem que no es tornarà a activar fins al setembre. Aquesta situació d’impàs i de no saber què hi haurem d’acabar fent, ens impedeix prendre cap iniciativa.

Hi posem baranes? Refem el camí per bé? I si ho reparem i després s’ha de tornar a aixafar? Que fem? Perquè per no saber, no sabem si hi hauran d’entrar grans màquines o no, si s’hi hauran d’aportar grans roques o no, ni quin tipus de material, ni per on li portaran, etc. Res, ara toca esperar i que tothom faci bé la seva feina. Us anirem informant.

L'AJUNTAMENT INFORMA

PREPARANT EL TERRENY Obres que començaran a caminar a partir del setembre

C

arretera de Fontcoberta. Recordeu que tenim pel 2017 un Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per remodelar i reparar l’antiga carretera de Fontcoberta (ara convertida en carrer).

Aquesta obra, que ja té el projecte acabat, contempla la reparació de les voreres malmeses pels arbres, la reparació de les vorades i de les rigoles, el soterrament de les línies aèries, la millora d’alguna canalització i l’estudi d’un sistema d’arbrat no agressiu. El problema és que l’ofec que està patint la Generalitat, ha fet que no s’hagi convocat el PUOSC en els darrers tres o quatre anys. Durant aquests anys, les Diputacions han fet feina de suplència en finançar els projectes més necessaris (recordeu, en el nostre cas, la construcció del Casal de la Gent Gran, només hi va haver finançament de la Diputació). Ara també s’està mirant d’arribar a un acord per si es pot llençar una línia de finançament per fer front a aquestes obres del PUOSC. Estem pendents, doncs, d’aquest acord.

Tancament de la pista de l’escola i depuradora de Vilavenut. No podem dir quina de les dues obres podrem fer primer perquè aquesta problemàtica econòmica ho condiciona tot. Aquesta incertesa, que això genera, no ens pot fer estar amb els braços plegats i, per tant, tota la feina que puguem avançar, l’avancem, Ara estem a la fase d’aplegar pressupostos i dades per decidir a quina de les dues hi podrem accedir.

Passatge Guillem Galceran de Cartellà. Tan bon punt acabem el carrer Joan Fuster, haurem acabat la col·locació de tots els panots de la nova urbanització i ja podrem començar a actuar en aquest passatge que uneix la zona escolar i esportiva amb la plaça dels Remences. L’actuació consistirà en elevar aquest passatge al mateix nivell de manera que al creuar els carrers actuï com a un bony per minorar la marxa dels vehicles dins del nucli. Per altra banda, només s’urbanitzarà el tram que esta construït i la resta, que es deixarà amb sauló, s’anirà urbanitzant a mesura que es vagin construint cases.

Regatge asfàltic d’alguns camins i places. Estem fent els estudis per veure si de cara a la primavera vinent podem fer el regatge dels camins de Figueroles i el trosset de can Palou a can Donai i l’aparcament nou de Vilavenut, a banda d’algun altre de menor.

Itinerari cultural de la platja d’Espolla. Des de l’àrea de Promoció econòmica del Consell Comarcal, s’està portant a terme un projecte comú, inclòs en el Pla de Foment,

per posar en valor bona part del patrimoni cultural de la comarca. Nosaltres a partir del setembre continuarem actuant-hi i esperem que el tema de la cessió del pas de vianants, a la vora de l’estany, estigui resolt i signat.

Canvis de planejament. En aquests darrers temps hem fet canvis en el planejament municipal. En primer lloc per facilitar, en la mesura de les nostres possibilitats, als pagesos tradicionals del municipi el canvi d’orientació de les seves explotacions. Seguidament la requalificació de les rectories de Vilavenut i de Fontcoberta per adequar-les a les nostres necessitats, igualment que les primeres consultes de requalificació de la pista de tennis i de l’espai de la piscina per si, en un futur no massa llunyà, podem fer el seu trasllat a la zona esportiva. Hem començat, també, a fer les requalificacions i els canvis d’usos dins dels nuclis rurals per adequar-los a normativa comarcal i, finalment, hem fet els primers moviments per modificar algun punt de la nova zona industrial que ens facilitaria poder connectar el carril bici que acaba a l’entrada de Melianta, cap a la futura ruta de Vies Verdes que passarà a tocar de la platja d’Espolla en direcció a Serinyà i a Esponellà, un cop es reprenguin les obres d’urbanització d’aquesta zona.

Possibilitat de la recollida d’escombraries porta a porta a Melianta. La recollida selectiva al nostre municipi (i a la comarca) no acaba de funcionar. Reciclem poc i malament, en especial la fracció orgànica (que resulta ser la més cara) a banda de la manca de civisme a l’hora d’utilitzar els centres d’abocament. Segurament es tracta d’una minoria que actua de manera incívica però l’aspecte que ofereixen els espais on hi ha els contenidors, a vegades fan pena i fan sentir vergonya aliena. Per tot això i per mirar de posar-hi solució, aquest equip de govern ha optat per buscar altres maneres de recollida i una d’elles és la recollida selectiva porta a porta. En aquest sentit vàrem demanar al Consell Comarcal que encarregués un estudi de viabilitat a l’empresa SPORA, per estudiar les possibilitats d’aplicar aquesta recollida a casa nostra. Hi ha, de moment, quatre municipis que han demostrat interès per aquest sistema: Porqueres, que és el municipi que va més avançat, Serinyà, Camós i nosaltres. Fa uns mesos que l’ajuntament va crear una Comissió, formada pels dos grups en representació municipal per començarhi a treballar. De moment s’ha recollit informació gràfica de la situació actual, s’ha contactat amb ajuntaments que fa temps que ho estan aplicant amb èxit (Sant Joan de les Abadesses i Vilablareix ) per esvair dubtes i el Consell Comarcal ha encarregat aquest estudi. Un cop tinguem sobre la taula totes les dades, la Comissió elaborarà una estratègia per presentar-vos-les. Suposem que passat l’estiu podrem posar en comú totes les dades i ser operatius. Us informarem convenientment.

EL BUTLLETÍ 37

3

L'AJUNTAMENT INFORMA

RESUM DE LES ACTES DELS PLENS DE L’AJUNTAMENT Notes: Aquests resums corresponen a les actes aprovades. Tothom que estigui interessat a consultar el contingut sencer de les actes pot fer-ho a través de la pàgina web www.fontcoberta.cat SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 29 DE MARÇ DEL 2016 1. Informacions de l’Alcaldia i del despatx oficial 1.- Desbrossament del clot de Melianta. Per complir la normativa de la prevenció d’incendis, l’Ajuntament ha quasi acabat la 1a. fase de la neteja perimetral, que consisteix amb el desbrossament del clot de Melianta i s’ha descobert una important esllavissada que podria donar greus problemes als habitatges més propers.

Vist això, es va posar en contacte amb el Departament de Governació i va venir in situ un tècnic del Departament, que va fer un informe favorable per a sol·licitar una subvenció per intentar mantenir i contenir el marge. En primer lloc va dir de treure tots els arbres morts, els pins, pollancres i tots els no autòctons, les bardisses etc. També han visitat el lloc el director de l’ACA, l’enginyer i el tècnic municipal per veure com es manté el marge i com s’ha de fer una escullera. I com a última fase es faria una reforestació plantant plantes autòctones, i una tanca a dalt.

2.- Nova Melianta. En uns quinze dies aproximadament estaran col·locats els panots de tota la urbanització de Nova Melianta. També es plantaran arbres a la plaça dels Remences i al carrer Guillem de Cartellà. No es poden plantar arbres a la resta de carrers ja que els serveis urbanístics de la urbanització passen per la vorera, però just sota els cancells d’on havien de ser plantats els arbres. S’han de buscar solucions, no es pot plantar res. O bé posar-hi jardineres o alguna altra

llaç proposat. El Sr. Freixa també demana si s’ha parlat amb el propietari del terreny on es vol ubicar la depuradora de Vilavenut. El Sr. Alcalde respon que el propietari del terreny, que és una llera, és l’ACA. Seguidament es proposa al Ple aprovar provisionalment la modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Fontcoberta, convalidant l’acord de l’aprovació inicial a la vista de l’informe d’Acció i Avaluació Ambiental de 19 de febrer de 2016. La proposta és aprovada per cinc vots a favor d’ERC i quatre en blanc de CiU. 4.- Aprovació inicial reglament del Casal de la Gent Gran Inaugurat el passat dia 27 de febrer de 2016 el Casal de la gent gran de Fontcoberta, el Sr. Alcalde manifesta que és totalment necessari l’aprovació d’un reglament i explica dels locals que està format, que és un equipament públic on hi té prioritat la gent gran però que prèvia reserva les diferents entitats hi poden fer xerrades, projeccions etc. Que aquest document té per objecte regular els usos i els espais del casal. Identifica quines són les finalitats del centre i preveu les normes de conducta, a la vegada que tindrà com a objectiu fomentar les relacions socials de la població i promoció d’hàbits de vida saludables de la gent gran de tot el municipi de Fontcoberta. El regidor Sr. Lluís Freixa pregunta si les parets són fixes. El Sr. Alcalde li contesta que una és fixa i l’altra és una mampara. El Sr. Freixa comenta que és un reglament bàsic, que no ha de crear conflictes, que si hi ha problemes, s’hauran de regular. La regidora de Benestar Social, Sra. Neus Campmany diu que de moment no hi ha cap mena de problema. Se sotmet la proposta a votació i és aprovada per unanimitat.

solució. Sí que s’urbanitzarà la plaça dels Remences posant-hi algun banc, alguna cistella o jocs, etc.

3.- Nova conserge. S’ha fet un conveni amb el COIET per tal que des d’aquest organisme donin el servei de conserge al pavelló i al casal de la gent gran de Fontcoberta. Ve una noia que té una petita deficiència física i que a la vegada està preparada per a ajudar a fer petits treballs de suport a la regidoria de cultura i a

5.- Ratificació del decret 16/2016 conveni col·laboració interadministrativa entre el CCPE i l’Ajuntament de Fontcoberta.

Es proposa ratificar el Decret d’Alcaldia núm.16/2016 de 29 de febrer, així com facultar a l’Alcaldia per a la signatura dels acords de tràmit que siguin necessaris per portar a terme el conveni de col·laboració interadministrativa entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Fontcoberta per a la prestació de

la de serveis socials.

4.- Tanques. S’explica al Ple que s’ha demanat pressupost per canviar les tanques de la piscina i la pista de tennis, i posar una tanca a la pista del costat del pavelló.

S’afegirien tanques d’ocultació.

5.- Reunió de veïns de la plaça de Catalunya. Es va convocar una reunió per parlar dels arbres. Va assistir-hi molt poca gent, tot hi que es tenien queixes que les arrels dels arbres aixecaven les voreres, i ja hi havia hagut gent que havia caigut degut a aquest problema. S’hi ha de fer una actuació ja que també estan esquerdant el carrer. Els que varen venir a la reunió varen manifestar que els hi agrada molt que hi hagi arbres a la plaça tot i que durant una temporada hi ha molta fulla

serveis de tasques de consergeria pel Casal de la Gent Gran i del Pavelló Municipal, i també altres tasques de suport a la regidoria de Coordinació Econòmica, Educació i Cultura. Se sotmet la proposta a votació i la ratificació del Decret és aprovada per unanimitat.

al terra, i varen demanar que si es tallen els que hi ha es torni a plantar arbres.

S’està estudiant la millor opció i potser quan es plantin els nous arbres, posar-los dins la plaça i no a la vorera.

6.- Poda. Es dóna compte també que es farà una poda selectiva a la plaça de Catalunya i una coronada a l’arbre de la plaça de la Lloca, que no s’ha fet mai.

7- Recollida selectiva de les deixalles. La recollida selectiva no es fa bé i els contenidors són insuficients perquè se’n fa un mal ús. És un problema comarcal. Alguns ajuntaments de la comarca estan interessats en el tema de la recollida selectiva porta a porta. S’han de fer reunions i avançar en aquest tema.

8.- Ajuntament investigat. L’Ajuntament de Fontcoberta està investigat per manifestar el ple suport i l’adhesió a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.

9.- El Sr. Alcalde diu al grup de l’oposició que si estan d’acord, per alguns temes concrets es podria constituir una Comissió mixta dels dos grups i així consensuar temes com la recollida porta a porta, els arbres de la plaça de Catalunya, l’itinerari cultural de la platja d’Espolla etc. El grup de CiU a l’oposició està totalment d’acord a constituir aquesta Comissió Mixta i a treballar diversos temes del municipi conjuntament els dos grups.

2.- Aprovació provisional modificació del POUM de Fontcoberta núm. 6 El Sr. Alcalde explica el tema de les granges i sobretot per les granges existents i legalitzades al municipi, que puguin ampliar, d’acord amb la modificació puntual, i assegurar la viabilitat econòmica. Es debat el tema i es proposa al Ple l’adopció del següent acord: Aprovar provisionalment la modificació puntual núm. 6 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Fontcoberta, convalidant l’acord de l’aprovació inicial a la vista de l’informe d’Acció i Avaluació Ambiental de 3 de febrer de 2016. S’aprova per unanimitat.

3.- Aprovació provisional de la modificació núm. 7 del POUM de Fontcoberta Els objectes d’aquesta modificació són: Ordenar enllaç nucli de Fontcoberta amb la GIV-5136, introduir les cessions de zona verda i equipament efectuat per el bisbat de Girona al voltant de l’església de Fontcoberta, traslladar la qualificació de l’equipament públic de la rectoria de Fontcoberta a la rectoria de Vilavenut, qualificar el sòl on es situarà la depuradora en sòl no urbanitzable a tocar el nucli de Vilavenut. Abans de passar a la votació el regidor Sr. Lluís Freixa pregunta si en el punt de l’ordenació de l’enllaç del nucli de Fontcoberta amb la GIV-5136, s’ha parlat amb el propietari i si hi està d’acord.

El Sr. Alcalde contesta que sí s’ha parlat amb el propietari i està d’acord amb l’en-

4

EL BUTLLETÍ 37

6. Precs i preguntes (P) de l’oposició i resposta (R) de l’equip de govern: . (P) El Sr. Albert Vergés comenta que hi ha molts municipis que tenen whatsapp, per a passar informació del municipi, de les festes, per rebre queixes etc. Que ell llança la idea. El Sr. Francesc Molina diu que el que també pot ser interessant i també gratuït és l’SMS, que es garanteixi que sigui unidireccional i pot ésser una altra manera de rebre i donar informació a la població, ja que hi ha segur molta gent, sobretot gent gran, que té mòbil però no whatsapp. (R) La regidora Sra. Pilar Busquets diu que parlarà amb regidors de municipis que fan servir aquesta manera d’enviar informacions i comunicacions a la població i mirar com els hi va i si és una bona idea. . (P) El Sr. Lluís Freixa comenta que en el Ple passat es va parlar de la senyalització de Nova Melianta i pregunta si està previst fer la reposició de tot el municipi?

(R) El Sr. Alcalde contesta que sí, que els dimecres a la tarda ho estan mirant amb l’enginyera per intentar actualitzar la senyalització de tot el municipi. . (P) El Sr. Freixa pregunta pels treballs de clot de Melianta, que el seu grup ja ho havia demanat de fer aquests treballs de desbrossament i pregunta si s’ha fet amb projecte ben fet o sense projecte? (R) El Sr. Alcalde contesta que s’ha fet amb un projecte realitzat pels serveis tècnics del Consell Comarcal. En aquest cas per l’enginyer Sr. Josep Alemany. Que tenien clar que s’havia de fer ben fet, sobretot pel perill que representa aquest indret en període de pluges, ja que tal i com està es poden trencar fàcilment els tubs de la xarxa de sanejament. Segons el projecte s’haurien de fer dues esculleres. Però ara falta l’informe del Departament de Governació i de la subvenció que hi destinaran. . (P) El Sr. Freixa pregunta si hi ha contracte de la màquina de vending del Casal de la Gent Gran. (R) La Sra. Pilar Busquets respon que és un annex al contracte d’automatismes Costa, la que hi ha al pavelló. . (P) El Sr. Freixa pregunta si els lavabos del Casal de la Gent Gran serviran per la gent que va a la piscina. (R) El Sr. Alcalde contesta que no, que es llogarà un mòdul pels usuaris de la piscina. . (P) El Sr. Freixa pregunta on s’ubicarà la pista de la petanca? (R) El Sr. Alcalde contesta que no cal cap pista de petanca. . (P) El Sr. Freixa pregunta al Sr. Alcalde si s’ha reunit fa poc amb els mossos, ja que hi ha una gran proliferació de robatoris al municipi. (R) El Sr. Alcalde contesta que sí, que ho fa periòdicament. I comenta a la corporació que els mossos són molt sovint pel veïnat de Melianta. Que els robatoris són petits i sense violència.

Que han fet una nota a l’agutzil avisant a la població sobre aquest tema. . (P) El Sr. Lluís Freixa manifesta en nom del grup de CiU que en relació al tema que l’Ajuntament de Fontcoberta ha estat investigat pel suport i l’adhesió de l’Ajuntament de Fontcoberta a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, que sàpiga que pot comptar amb tot el suport de l’equip de CiU. (R) El Sr. Alcalde agraeix el suport manifestat pel grup de CIU.

L'AJUNTAMENT INFORMA

Dos-cents números de l’Agutzil de paper

D

oncs sí, dos-cents números apareguts mes a mes puntualment durant més de setze anys. Aviat és dit.

El número dos-cents es va publicar al mes d’abril del 2016. L’Agutzil de Paper és un mitjà de comunicació molt senzill fet en un foli A-4 imprès al mateix Ajuntament. És confeccionat per la Regidoria de Cultura que coordina el seu contingut. Tot i la seva senzillesa, va ser finalista als premis Carles Rahola de comunicació local 2012, lliurats l’11 de març del 2013.

Va aparèixer al setembre de 1999 quan es va decidir que el Butlletí seria bimensual. Es necessitava, doncs, un mitjà per informar puntualment sobre les activitats del mes organitzades per l’Ajuntament o les entitats. Per aquesta raó va néixer l’Agutzil de Paper. Es va aprofitar, també, per ser un tauler d’anuncis de l’Ajuntament i una finestra oberta a anuncis per paraules. En aquell moment Jaume Roura n’era l’Alcalde i Carme Ferrando la Regidora de Cultura. Jaume Colomer, Regidor col·laborador, finalment va ser el coordinador de l’Agutzil de Paper. Era la legislatura de 19992003. Anna Dilmé el va coordinar a la legislatura 2003-2007, Pilar Busquets a la 2007-2011, Narcís Bartis a la 2011-2015 i, altra vegada, Pilar Busquets a la 2015-

2019. Lurdes Quintana, treballadora de l’Ajuntament, l’ha plegat durant molt anys.

El nom Agutzil de Paper va ser assumit per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament a proposta de Jaume Colomer. De fet el nom recorda i honora la figura de l’agutzil de l’Ajuntament, una persona que servia per comunicar el tauler d’anuncis oficial, cobrar els arbitris, executar els manaments municipals... Ho feia personalment anant casa per casa. Durant molt anys l’agutzil de Fontcoberta va ser Narcís Mayolas, el Correu.

Algunes curiositats: . Del número 1 al 38 hi va haver publicitat a l’última pàgina. . Del número 1 al 23 hi apareix l’escut de Fontcoberta antic. A partir del número 24 (agost del 2001) hi apareix l’escut de Fontcoberta normalitzat. . Del número 1 al 158 es va imprimir en foli de colors diversos. . A partir del número 159, corresponent al novembre del 2012 s’imprimeix la capçalera i alguns titulars en color – sempre diferents– en foli blanc. L’escut de Fontcoberta es redueix i s’emmarca el nom. Hi comencen a aparèixer petites fotografies que completen la informació.

Resultat eleccions generals a Fontcoberta

E

l passat 26 de juny del 2016 es va celebrar la repetició de les eleccions generals al Congrés i al Senat. Les dues meses de votació es van instal·lar a l’escola Alzina Reclamadora.

Els resultats al Senat van ser els següents: Esquerra Republicana de Catalunya-CATSÍ: 931 vots (40,89%) Convergència Democràtica de Catalunya: 706 vots (31,0 %) En Comú Podem: 213 vots (9,35%) Partido Popular: 113 vots (4,96 %) Partit Socialista de Catalunya-PSOE: 100 vots (4,39%) Ciudadanos: 49 vots (2,15 %) Pacma:42 vots (1,84 €) PCPC: 1 (0,13%) Cens: 1.134 Votants: 772 (68,08%) Abstencions: 362 (31,92%) En blanc: 26 (2,29%) Vots nuls: 13 (1,15%)

Els resultats al Congrés van ser els següents: Esquerra Republicana de Catalunya-CATSÍ: 311 vots (40,18%) Convergència Democràtica de Catalunya: 244 vots (31,52 %) En Comú Podem: 98 vots (12,66%) Partido Popular: 41 vots (5,3 %) Partit Socialista de Catalunya-PSOE: 34 vots (4,39%) Ciudadanos: 23 vots (2,97 %) Pacma:10 vots (1,29%)% PxC: 2 vots (0,26%) PCPC: 1 (0,13%) Cens: 1.134 Votants: 778 (68,61%) Abstencions: 356 (31,39%) Vots nuls: 4 (0,51%) En blanc: 10 (1,29%)

EL BUTLLETÍ 37

5

L'AJUNTAMENT INFORMA

50 anys de Melianta (I) El veïnat de Melianta acaba de complir 50 anys. Tot comença quan l’Ajuntament de Fontcoberta aprova la parcel·lació de Melianta. L’acta del Ple del 3 de març de 1965 diu: “Las precarias circunstancias en que se desarrolla la agricultura motivan una constante emigración de las gentes del campo hacia la ciudad, causando una paulatina, pero constante, despoblación del término municipal, en la que también influyen las males condiciones de habitabilidad y falta de instalaciones sanitarias que presentan casi todas las viviendas radicadas en el municipio, cuya despoblación puede en parte disminuirse con la parcelación de la finca de Malianta que sin duda fomentará la construcción de nuevas viviendas que representaran nuevas fuentes de riqueza imposible sobre las que podrán buscarse nuevos ingresos para el erario municipal, cuya precaria situación, al igual que la de los demás municipios análogos, es de todos conocida.

En su virtud, y visto el plano de parcelación de la finca denominada Malianta, presentado por sus propietarios don Lorenzo Riera Llovet y Dña. Isabel Peya Llach, la Corporación acuerda, por unanimidad, conceder licencia a los citados propietarios para parcelar dicha finca con arreglo al repetido plano presentado, que queda aprobado a todos los efectos, y del que se les entregaran dos ejemplares debidamente diligenciados, con la condición de que deberán construir e instalar los servicios urbanísticos de explanación y apertura de viales, encintado de aceras, pavimentación de calles, alcantarillado y abastecimiento de agua y electricidad.”

6

EL BUTLLETÍ 37

L’acta del Ple del 5 de gener de 1966, en la qual podem considerar que s’inicia Melianta, diu: “Visto el proyecto de urbanización de la parcela Malianta, que se compone de memoria, presupuesto y planos, presentado por D. Lorenzo Riera Llovet y Dña. Mª Isabel Peya Llach relativo a las obras de apertura y explanación de viales, alcantarillado y red de distribución de agua redactado por el Arquitecto D. Ignacio Bosch Reig y dada lectura a la instancia acompañada, la Corporación acuerda por unanimidad aprobarlo a todos los efectos, concediendo a D. Lorenzo Riera y Dña. María Isabel Peya licencia para la ejecución de dicho proyecto en el plazo máximo de tres años, con exclusión del vertido de las aguas residuales cuyo saneamiento y depuración deberá ser objeto de otro proyecto, con el fin de salvaguardar y no perjudicar intereses… deberán colocar el encintado de aceras y asfaltar los viales dentro del citado plazo, realizándose todas las obras bajo la dirección del Arquitecto D. Francisco Figueras de Ametller. También se acuerda por unanimidad aprobar las siguientes normas para la edificación en la urbanización de Malianta de este término municipal.

1º.- La altura máxima de las construcciones será de planta baja y un piso, con un máximo de 7 metros de altura desde la cornisa hasta la rasante de las aceras.

2º.- Se podrá edificar un 60% de la superficie del solar a toda altura y el 10%, para usos secundarios, en planta baja, a una altura máxima de 4 metros si se adosan a los linderos laterales y a partir de 10 m. de

L'AJUNTAMENT INFORMA

la línea de la fachada. Si la edificación para usos secundarios se coloca al fondo del solar, la altura máxima será de 6,50 m., a una o dos plantas.

3º.- La construcción principal se separará 1,5 m. del vecino, siempre que no se suscriba convenio de edificar con pared medianera; no obstante en los solares cuya fachada a la vía pública no sea superior a 10 m. lineales, la medianería será obligatoria en un lindero.

4º.- Si el edificio se retrasa de la línea de la calle, siempre habrán de dejarse 1,50 m. como mínimo.

5º.- Las paredes de cerca provisionales tendrán una altura máxima de 2 metros; las definitivas solo de 1,50 metros macizos no transparentes y a partir de esta altura verja o calado.

6º.- La cría de ganado queda limitada a animales de corral para consumo familiar, o de servicio, limitándose las instalaciones a 30 metros cuadrados; esta limitación corresponde a cada vivienda con solar mínimo de 200 metros.

7º.- Podrán establecerse industrias de poca molestia para las viviendas, con una superficie máxima de 200 m 2 construidos y 12 HP cuya limitación se refiere a cada industria por sí. Únicamente podrá trabajarse en la jornada laboral normal.

8º.- Cada propietario vendrá obligado a pavimentar las aceras en toda la anchura de su fachada o fachadas,

con baldosas de cemento “panots” reglamentarios que señale el Ayuntamiento.

9º.- Al solicitarse una licencia de construcción deberá depositarse en el Ayuntamiento una fianza de 1.000 pesetas, para responder de los daños que pudieran irrogarse en el encintado de las aceras, pavimento de calles y redes de agua, alcantarillado, cloacas y electricidad.

10º.- El desagüe de todos los edificios y las acometidas de agua potable deberán establecerse, ineludiblemente, por los puntos donde están situados, sin que por ningún concepto puedan cambiarse de lugar.

11º.- Al solicitarse una licencia de obras, habrán de satisfacerse al Ayuntamiento siete pesetas por cada metro cuadrado a construir, en concepto de derechos.”

El consistori era format per l’ Alcalde Ramon Serramontmany Teixidor i els Regidors Francisco Ferrés Puigvert, Jacinto Mir Pujol, Pedro Fàbrega Oriol, Manuel Alemany Parer, Joaquín Noguer Tarradas i Vicente Masmitjà Ros. Secretari: José Salvà Granollers.

Ben aviat, durant el mateix 1966, ja es concedeixen llicències d’obra: cinc el 2 de febrer, una el 4 de maig, una el 6 de juliol i una altra el 3 d’agost. Aquesta última diu que serà a la parcel·la 136 del carrer Mossèn Pere Campolier. És la primera cita a un carrer. Els noms dels carrers els van posar els promotors en el projecte d’urbanització i, d’aquesta manera, van quedar aprovats.

Fotografia panoràmica de Melianta, mirant al Nord i a l’Est, feta des de dalt del dipòsit vell d’aigua. Fotografia de Josep Galceran

EL BUTLLETÍ 37

7

GRUPS MUNICIPALS

Com cada 28 de juny, Dia Internacional de l’Alliberament o l’Orgull LGTBI, des d’Esquerra Republicana, conjuntament amb d’altres partits, sindicats i associacions vam sortir al carrer, arreu dels Països Catalans, per participar als actes i les mobilitzacions organitzades pel teixit associatiu LGTBI del nostre país.

I ho hem fet recollint el testimoni d’aquells homes i dones que el 1968 es van rebel·lar contra els abusos policials durant els fets d’Stonewall, a la ciutat de Nova York, o que per primera vegada es van manifestar a Barcelona el 1977, iniciant així la lluita del moviment LGTBI contra la discriminació.

També per solidaritzar-nos amb totes aquelles persones que en molts països del món pateixen la violència i la repressió per la seva orientació sexual o identitat de gènere, mentre que en molts d’altres, es troben en una situació de desprotecció al no disposar d’una legislació que vetlli pels seus drets o que directament pateixen l’LGTBfòbia d’estat.

ESTEM ESPERANT Com ja us informàvem en el butlletí anterior, fa mesos els dos grups amb representació a l’Ajuntament vam celebrar una reunió al Casal de la Gent Gran en la qual vam acordar la creació de tres comissions de treball: una primera per estudiar la recollida selectiva porta a porta, una segona per estudiar cada actuació de plantada d’arbres (els primers que es plantaran seran els de la plaça de Catalunya), i una última sobre l’arribada de la fibra òptica. En aquests moments (som a principis de juliol) l’equip de govern d’ERC encara no ha convocat cap d’aquestes comissions per començar a treballar.

Com ja hem dit en més d’una ocasió, volem col·laborar per tal que les decisions que es prenguin siguin les més convenients per a la ciutadania. Tenim molts pro-

8

EL BUTLLETÍ 37

L’atac a la desfilada del Pride de Jerusalem el 2015 o el recent atemptat homòfob contra el col·lectiu LGTBI, perpetrat a la ciutat d’Orlando i que va costar la vida a més de 50 persones, són la mostra que les persones LGTBI són al punt de mira del fanatisme, i que la homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia o la transfòbia continuen estant molt arrelades a la nostra societat.

Al nostre país, els darrers anys hem pogut avançar pel que fa a l´equiparació legal del col·lectiu LGTBI, però encara queda molta feina a fer fins assolir la igualtat real. Per això cal continuar implementant aquestes polítiques, especialment en aquells col·lectius més vulnerables com les persones grans, els i les adolescents o les persones trans. I sobretot completar el desplegament reglamentari de la Llei11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aprovada al Parlament de Catalunya, així com activar els mecanismes sancionadors previstos a la llei.

I tot això perquè volem construir un nou país que faci de la igualtat i la lluita contra tot tipus de discriminacions un dels seus trets bàsics. Una República Catalana on estimar com vulguis.

jectes i volem influir de manera positiva per millorar el municipi. Us posem uns exemples de propostes com les que anem donant a cada oportunitat que tenim: En relació al punt 6è del ple del 27 de juliol del 2015, segons el qual s’aprovava inicialment la delimitació dels nuclis de població amb les masses forestals, nosaltres remarcàvem la necessitat i l’oportunitat de fer un projecte per recuperar el clot de Melianta aprofitant que s’havia de fer una actuació de poda de l’arbrat segons marca la Llei 5/2003 de previsió d’incendis. Era una oportunitat immillorable per retornar el deute que tenim amb aquest paratge al qual durant més de 50 anys hem abocant les aigües residuals. D’altre banda, en el passat ple que vàrem proposar fer un parc per animals de companyia. Aquestes iniciatives, així com d’altres, varen ser refusades per l’equip d’ERC a l’Ajuntament.

Efectivament tenim un objectiu molt ambiciós: Volem unir més el poble. Volem que els ciutadans vegin que tots els regidors podem fer coses plegats i, per això, estem a l’espera de poder treballar amb l’Alcalde i l’equip de govern d’ERC. Hem de trobar la manera, en benefici de tot el municipi.

ENTITATS I FESTES

Fira de les 2 i 4 Rodes

E

l diumenge 17 d'abril prop d'un centenar de persones varen participar en la IV Matinal de Fontcoberta - Tastets de Vilavenut. La Matinal va ser un èxit, el dia va acompanyar i els participants varen

poder gaudir dels magnífics paratges de l'entorn de Vilavenut i Fontcoberta. Els organitzadors, la Comissió de Cultura i l'Ajuntament, ja estan pensant en la V edició.

XVII Festa del Cargol 2016

U

n any més, la Festa del Cargol ha estat un gran èxit. Com ja ha passat en els darrers anys, anem afegint més cargols i encara hi ha gent que ha de marxar sense poder provar els cargols i això ens sap greu. Però bé, mirarem de posar-ne més el proper any fins que tothom quedi ben tip de cargols.

L’únic problema és que si el temps no ens acompanya estarem setmanes menjant cargols ja que ho es tot en aquesta festa, si més no els tastets. Enguany vàrem tenir la participació de trenta-vuit restaurants i vint concursants en els cuinats casolans. Surten prop de doscents cinquanta quilos de cargols per fer tastets i encara no en fem prou. Va venir un gran nombre de puntaires i de dones que feien patchwork, fins i tot una colla de la Catalunya Nord. Era bonic veure aquell munt de dones amb els seus fils i trossos de roba.

Aquest any es va fer un concurs del cargol més original i vàrem tenir una bona participació de cargols tunejats.

En el dinar popular, enguany érem uns cinc-cents comensals. Després d’un parell d’anys que ens movíem entre tres-cents seixanta i tres-cents vuitanta, aquest

any s’ha tornat a disparar. Amb el pavelló, però, no tenim cap problema. I després de dinar es va fer una jornada castellera amb els Esperxats del Pla de l’Estany i una altra colla de la Catalunya Nord. Estem contents de tot, en general, i procurarem que la propera festa tothom pugui menjar cargols. Gràcies.

Comissió de Festes de Fontcoberta

Puntaires de la Catalunya Nord

Puntaires de l’associació Don@

Parada de l’escola Alzina Reclamadora

EL BUTLLETÍ 37

9

ENTITATS I FESTES

Cursa de cargols

Preparant la gran cargolada

Moment de servir els tastets

El dinar al pavelló

Els Esperxats del Pla de l’Estany carregant un quatre de sis

Festa de la Vellesa a Vilavenut

P

assen els anys i els dies, i a mitja primavera arriba la Festa de la Vellesa de Fontcoberta. Una festa on els protagonistes són la gent gran de casa nostra. Aquest any la celebració s'ha fet a Vilavenut.

A la una, missa i, en acabat, un dinar a les escoles velles.

Els noranta comensals van omplir el local i van quedar gratament sorpresos del parament de les taules. Cada persona tenia el lloc assignat amb el seu nom, el menú de la festa i un obsequi molt bonic fet pels nens de primària de l'Escola Alzina Reclamadora de Fontcoberta. Segur que el guardaran com a record i els farà un bon servei.

10

EL BUTLLETÍ 37

Va ser un dia molt especial: el dia de la mare i el dia del treball. També el dia on el poble agraeix tot l'esforç a aquelles persones que per la seva edat avançada hi van ser. Persones que han treballat, han educat als fills i no han fet altra cosa que dedicar temps destinat al progrés de la nostra societat.

Des de l'equip de Govern, donem les gràcies per haver estat amb nosaltres tots aquests anys. Així ens podem emmirallar en la vostra experiència i en la labor que continueu fent dia a dia.

ENTITATS I FESTES

XXXIII Certamen Literari Alzina Reclamadora

E

l passat dissabte 7 de maig es van lliurar els premis del XXXIII Certamen Literari Alzina Reclamadora.

L’acte va comptar amb la presència de Joan Estarriola (Alcalde de Fontcoberta), David Juan (Conseller Comarcal de Cultura), Lluís Freixa (Regidor), membres del jurat i nombrós públic que va omplir la Sala Gran de can Jan. Miquel Torrent i Mercè Juanola van llegir els treballs guanyadors. Els jurat qualificador estava format per Jaume Colomer, Jordi Galofré, Mª Àngels Juanmiquel, Albert Pons, Maria Robert, Teresa Sabrià, Joan Solana, Carme Terradas, Anna Teixidor i Fina Ubasart. En aquesta edició hi ha hagut 220 participants de les escoles i instituts de la comarca. Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els participants, a tots els mestres, professors, escoles i instituts, així com a tots els membres del jurat. També volem agrair la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya i la Diputació de Girona.

Els premiats van ser els següents: 3r de PRIMÀRIA 1r. EL CASAMENT DEL PEBROT I LA CEBA d’Arnau Dilmé de l’Escola Bora Gran 2n. VIATGE A UN MÓN FANTÀSTIC de Guerau Forasté de l’Escola la Draga 3r. LA CIUTAT FOSCA de Josep Mayà de l’Escola l’Entorn 4t de PRIMÀRIA 1r. EL MISTERI DE LA BIBLIOTECA DE PORQUERES d’Ariadna Canadell de l’Escola Alzina Reclamadora 2n. UNA AVENTURA MUSICAL d’Esteve Massanes de l’Escola Can Puig

EL BUTLLETÍ 37

11

ENTITATS I FESTES

Els premiats amb les autoritats i membres del jurat

2n. UN VIATGE D’ALTA VOLADA d’Abril Prim de l’Escola l’Entorn 3r. QUÈ PASSARIA SI TOTS FÓSSIM IGUALS d’Abril Garcia de l’Escola Can Puig Accèssit. QUÈ HI HA DARRERA DE LA MÀSCARA MISTERIOSA? De Berta Garcia de l’Escola La Draga

Pilar Busquets lliura el premi de l’escola guanyadora a Josep Galceran, Director de l’Entorn

1r i 2n d’ESO 1r. TOTS ELS SOMNIS SÓN POSSIBLES de Mar Corominas de l’Institut Pere Alsius 2n. SEGONA OPORTUNITAT de Vall Octavio de l’Institut Pere Alsius 3. SENSE PENSAR EN RES de Paula Ferrer de l’Institut Pla de l’Estany 3r i 4t d’ESO 1r. NÚVOLS DE POLS de Farah Fauth de l’Institut Pere Alsius 2n. ULLS de Martí Xargay de l’Institut Pere Alsius 3r. FELIÇ AMB UN MATEIX de Miquel Montiel de l’Institut Josep Brugulat

Miquel Torrent llegint un text guanyador

3r. MAMA! AQUEST CONTE ÉS AL REVÉS de Laia Puigdemont de l’Escola l’Entorn

BATXILLERAT I CICLE FORMATIU 1r. PENSAMENTS EN TEMPS RELATIU de Marc Palmada de l’Institut Pere Alsius 2n. EL CONTE de Guillem Lloret de l’Institut Pere Alsius 3r. PELL DE GALLINA de Clàudia Gómez de l’Institut Josep Brugulat Premi al millor treball global: Escola l’Entorn

5è de PRIMÀRIA 1r. DIARI DE CRIS de Nerea Pérez de l’Escola l’Entorn 2n. LA RATETA DOLENTA I EL LLOP BO de Nico Costa de l’Escola l’Entorn 3r. LES AVENTURES DEL MEU CONILLET EARL I JO de Teia Turón de l’Escola Alzina Reclamadora

EL MISTERI DE LA BIBLIOTECA DE PORQUERES Hi havia una vegada l’Àlex, un nen que va anar a la nova biblioteca de Porqueres. Estava llegint llibres, quan de cop i volta, va veure lletres pel terra. Es va espantar molt i va decidir tornar a casa. Quan va ser a casa, els hi va explicar als seus pares però no s’ho van creure, deien que era cosa de nens petits.

6è de PRIMÀRIA 1r. DOLÇA BELLA de Núria Germà de l’Escola la Draga

A la nit l’Àlex no podia dormir i es va escapar i va tornar a la biblioteca a veure què passava. Quan va ser davant de la bi-

12

EL BUTLLETÍ 37

ENTITATS I FESTES

Jaume Colomer lliurant el premi a Ariadna Canadell

David Juan lliurant el premi a Teia Turón

blioteca va veure la porta oberta i va entrar. Però quan va sentir que la porta es tancava es va es va amagar darrere les lleixes de llibres. Al cap d’una estona va sentir un soroll, moltes veus que discutien qui era el més important.

LES AVENTURES DEL MEU CONILLET EARL I JO Hola a tots! Em dic Norman i aquesta setmana, per fi, és Pasqua. Visc a Melianta i tinc un germanet petit, en Paul.

Tenim uns noms molt estranys, sobretot el meu, Norman.

La Tina Superbruixa va dir: -Jo m’ho mereixo perquè sóc l’èxit de l’any.

I Sant Jordi: -No. M’ho mereixo jo perquè vaig salvar una princesa.

I la Caputxeta Vermella va dir: -No, no, no. M’ho mereixo jo, perquè el color vermell em queda molt bé!

Som a Pasqua i ve tota la família a casa: la iaia, l’avi, els 9 oncles, les 10 ties, el padrí, la padrina... En Miquel, en Fernando, en Joan, en David, en Lluc, l’Oriol, l’Aniol, en Pep i en Carles, a qui jo dic “Barringui-Barriga”, són els meus oncles. I la Magda, l’Emma, la Lluïseta, l´Angelina, la Tami, la Lola, la Rosa, la Susanna, la Ying (és xinesa) i, la meva preferida, la Xingtong (la Ying i ella són germanes adoptades), són les meves ties.

Mentre s’anaven discutint van sentir un soroll (pafff). Era l’Alex. Li havia caigut la lleixa de llibres. L’Àlex es va arrancar a córrer, cap a casa, però... Sant Jordi li va tancar la porta.

-Què fas tu aquí marrec?

-Jo...jo...jo, he vingut aquí per...per llegir llibres.

-Sí, a les 12h de la nit, no? va dir Sant Jordi.

El nen buscava totes les excuses perquè el creguessin però no hi havia maneres. Va provar diferents excuses com les que fa servir quan arriba tard a l’escola, les que fa servir a casa...

Al cap d’unes hores ja era de dia i començava a venir gent.

Sant Jordi va estirar l’Àlex cap al seu conte. Un nen va agafar el conte de Sant Jordi i li va estranyar molt. Però es va pensar que era una nova versió. El nen que estava llegint el llibre de Sant Jordi es va emportar el llibre a casa seva. Quan va ser de nit l’Àlex, que estava a dintre el llibre, es va escapar. Quan va ser de dia el nen va tornar a llegir al llibre perquè li agradava molt i va veure que faltava un personatge, l’Alex.

ENCARA NO S’HA DESCOBERT EL MISTERI...

Ariadna Canadell Carpio, 1r premi de 4t de Primària, Escola Alzina Reclamadora

Bé, ja vaig al gra. Tot comença el dia de Pasqua al matí.

Em llevo, faig “tiki-ti-toc-tic” a la porta de l´habitació del meu germà, esmorzo, baixo a baix i hi ha tota la família!

I la iaia Dolors…la trobo diferent…Ah, sí! S’ha canviat la clenxa de costat!

- Té, un regal per a tu Norman. - diu la iaia.

L’obro i… un CONILLET!!

-Li posaré Earl. – vaig dir entusiasmat -Un moment! - va cridar en Paul, mig adormit i fent-se el valent com en “Hulk”.

-Tens alguna cosa per a mi, iaia? – va dir com un angelet, cap a la iaia.

-Sí, home, rei! No veus que no em podia deixar alguna coseta per a tu, reietó! – va dir somrient la iaia.

Literalment, la iaia s’havia deixat el regal d’en Paul. Així que va agafar alguna cosa que tenia a la bossa de mà: una figura del Mc Donalds!

-Té! –li va donar la iaia.

-Ohhh! Gràcies! - va dir en Paul, fent una abraçada a la iaia… un pèl decebut.

En fi, quan van marxar tots, vaig anar amb el meu conillet Earl cap a l´habitació a jugar. El dia es va fer molt curt, anava essent hora d´anar a dormir. Així que vaig deixar l’Earl en una caixa amb menjar, aigua, cotó i sorra, per fer

EL BUTLLETÍ 37

13

ENTITATS I FESTES les seves cosetes i a fer Non-Non! L’endemà, em llevo, miro la caixa on en teoria hi havia d’haver l’Earl i ... No hi era!!

-Noooooo!!!!!! – ¿¿¿¿¿ Por quéeeeee ?????

Desanimat, vaig fer “tiki-ti-toc-tic” a la porta de l’habitació d´en Paul.

Mentre baixo les escales, crido : MAMAAAAA, HA DESAPAREGUT L´EARL!!!

La meva mare, la primera en adonar-se que estava cridant, de seguida ve.

-Què t’ha passat, Norman?-diu la mare.

-Ha desaparegut l’Earl. –vaig dir tot sanglotant.

-Però, Normi, rei, si l’Earl està aquí dormint amb en Lilo (el meu gat) i amb mi! No et preocupis! –va dir la mare.

-Ah!! D’acord. Gràcies, mama. –vaig dir jo.

-I ara, vés a dormir! –va dir la mare.

A les 11h em llevo (un altre cop). Faig “tiki-ti-toc-tic” i baixo a baix. El primer que faig és anar amb l’Earl. Li faig una abraçada tan forta que quasi no pot ni respirar. Li vaig anar a dir a la mare si podia anar a fora, on tenia una casa de “Barbies” en què l’Earl hi cabia, i vaig tenir una gran idea: Portaria la casa a la meva habitació i... Podria VIURE ALLÀ!, però, com que pesa, ja li ho diré al pare.

Vaig entrar a casa per anar-lo a buscar, però ell ja havia anat a treballar. Vaig tornar al jardí, i l’Earl no hi era.

Només vaig tenir temps de veure un home vestit de negre que fugia com si el perseguís un tigre. L’home portava una túnica fosca, un barret negre, ulleres de sol (encara que no feia gaire sol), i altres peces negres.

Estava molt preocupat, pobre Earl!!!

-Mama, ara sí: S’han emportat l’Earl -vaig dir, tot decebut.

Em sentia com si m’haguessin de caure 10 tones de pedres a sobre.

-Com li ho diria a la iaia? Eh? Com? –em vaig dir per dins.

Vaig anar a tancar-me a l’habitació, quan, de sobte van tocar el timbre.

Ding-Dong!

-Qui hi ha? -va dir la mare -Sóc la Ling, l’amiga d’en Norman -Passa, passa.

No m’ho podia creure! La Ling, la nena que m ‘agradava m’havia dit que m’ajudaria a trobar l’home que havia raptat l’Earl.

Ja era de nit. La Ling, com que és experta en tecnologia, s’havia passat de les 11h a les 19h a casa meva ( Uauuuu!! Xaxi!! ). Vaig estar tota la nit pensant en qui podia esser.

L ‘endemà vam estar buscant i buscant i … –Bingo! –va exclamar la Ling.

-Hi ha un tal Ben Serra Jakson que roba animals. Els té tancats en un magatzem. Està molt a prop. Som-hi!

Vam agafar les bicicletes i hi vàrem anar. Evidentment, allà hi havia el nostre estimat Earl. El vàrem agafar i, abans que digués res, la Ling em va fer un petó i em va dir que li havia agradat treballar amb mi.Vaig tornar a casa i ho vàrem explicar tot a la policia.

Després d’un dia de buscar pertot arreu, va tornar tot a la normalitat.

No deixaré que li passi res a l’Earl!! És el meu conillet!!

Teia Turón Dalí, 3r premi de 5è de Primària, Escola Alzina Reclamadora

Festa del Roser 2016, Festa Petita de Fontcoberta

A

quest any s’ha volgut donar una mica més importància a la Festa del Roser, la Festa Petita de Fontcoberta, amb els més petits del poble com a protagonistes. L’AMIPA hi va aportar la seva valuosa col•laboració. Després de la tradicional cantada dels goigs pels carrers i indrets de Fontcoberta i Melianta ens vàrem trobar a l’església de Sant Feliu per celebrar la missa acompanyada, des de fa uns anys, per la coral Nova Llavor i el cant dels goigs pel gojaires del Roser. En acabar, la coral va oferir un petit concert. Mentrestant els petits feien proves i activitats pel poble organitzats pels caps de l’Agrupament Escolta i Guia del Pla de l’Estany. A la sortida, es va fer un pregó infantil per donar la benvinguda a la Festa que va dur a terme “molt meritòriament per l’edat” en Lluís Banal que va arrancar unes quantes rialles entre els assistents. Seguidament, la comissió va preparar un vermut popular per fer petar la xerrada una estona tots plegats. Tot seguit els més petits varen anar cap a les escoles velles a fer un dinar de carmanyola sense pares, que va anar prou bé tot i la ruixada que va caure. Després de dinar, hi va haver un espectacle de pallassos per acabar d’arrodonir el dia.

Els cantaires dels goigs del Roser a can Jan

Comissió de Festes de Fontcoberta

Lluís Banal fent el Pregó petit a la plaça Major

14

EL BUTLLETÍ 37

ENTITATS I FESTES

Jocs Emporion 2016

P

er tercer any consecutiu, la Diputació de Girona i la Representació Territorial de l’Esport de la Generalitat de Catalunya van organitzar els Jocs Emporion; un esdeveniment poliesportiu coordinat pels consells esportius de la demarcació de Girona que els dies 20, 21 i 22 de maig va reunir més de 4.000 esportistes al Pla de l’Estany, concretament als municipis de Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri i Fontcoberta. Els Jocs Emporion van concentrar en un cap de setmana totes les finals i trobades territorials dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya.

Els Jocs Emporion consten de dues vessants: la competitiva i la ludicoesportiva. El seu objectiu principal és dinamitzar i promoure la cultura de l’esport entre la població, engrescantla a participar, ja sigui competint o bé prenent part en les activitats de promoció obertes a tothom. A la vegada, també volen ser un punt de trobada entre pares, mares, educadors, esportistes i societat en general, a fi de potenciar una major conscienciació de la pràctica esportiva i els hàbits saludables.

Com ja és habitual, als Jocs es van practicar un gran nombre d’esports, com ara futbol 7, futbol 5, bàsquet, voleibol, natació, cros, gimnàstica rítmica i artística, judo, hip-hop, patinatge, hoquei sobre patins, handbol i atletisme. Al pavelló de

J

Fontcoberta s’hi van fer les proves de gimnàstica rítmica i patinatge artístic.

L’edició d’enguany va incloure, a més, tres noves iniciatives que van fer que els Jocs guanyessin en qualitat i dimensió: La primera va ser l’ampliació del públic destinatari, amb una oferta d’activitats destinada a gent gran i a persones amb discapacitat intel·lectual. La segona va ser la celebració de la Gala Valors en Acció, que es va emmarcar dins el programa «Valors en acció – L’esport en positiu» que té per objectiu agrupar totes les accions que tenen com a finalitat principal sensibilitzar i conscienciar els esportistes, els tècnics, les famílies, els directius i els tutors de joc de la importància d’un comportament cívic en un ambient esportiu. A la gala s’hi va fer un reconeixement a esportistes i equips que han destacat per actuacions positives que hagin tingut lloc dins el terreny de joc al llarg de la temporada 2015-2016. A més, durant els Jocs es va portar a terme l’acció «Targeta verda», que pretén premiar les actituds de joc net (fair-play) que es puguin desenvolupar dins i fora el terreny de joc. La tercera novetat va ser la celebració del «Seminari d’educació i olimpisme», en què reconeguts investigadors i erudits del món olímpic van posar en relleu l’essència dels valors olímpics i van aportar a mestres, professors, estudiants i tècnics recursos perquè els puguin aplicar en l’àmbit de l’educació.

7ª Exposició de flors a can Jan

a fa una colla d'anys que l'Associació Don@, durant el mes de maig ens sorprèn amb els seus muntatges a can Jan. Aquesta vegada, també, hi han participat els nens de l’escola. Ha sigut molt bonic i tot el que es presentava tenia molta qualitat. No us ho podeu imaginar les hores de dedicació que porten aquestes feines artesanals que són una font d'inspiració, creativitat i, sobretot, una gran riquesa poder-les lluir. Aquest any la participació ha sigut molt extensa i, fins i tot, s'han exposat treballs de col·lectius de fora de la comarca. Estem molt satisfets i agraïts de tenir unes dones tan autèntiques i tan actives que aporten al nostre municipi aquestes exposicions on les flors i el bon fer omplen de color can Jan. Moltíssimes gràcies.

EL BUTLLETÍ 37

15

ENTITATS I FESTES

Dies de festa a Vilavenut

A

Vilavenut, l’últim cap de setmana de maig vam fer dissabte, i mai millor dit. Després de la Festa Major del nostre poble i la festivitat de Corpus, a Vilavenut fem endreça i, mentrestant, valorem i recordem tot el que hem exhibit, exposat i celebrat amb un públic agraït que, vinguin d'on vinguin, sempre repeteixen i diuen "Aquí a Vilavenut sempre féu moltes coses i les festes que organitzeu són recordades". Estem contents, un any més, d’haver gaudit del nostre poble i escoltat aquests comentaris que ben segur encoratgen la comissió de festes a seguir i motivar als més joves perquè a mitjans de setembre ens sorprenguin amb la Fira de la Cervesa. Bon estiu, Vilavenut!

Comissió de Festes de Vilavenut

Concert de cançó catalana a càrrec del grup QUÈ TAL

Una de les exposicions a la Rectoria

Serradures de colors, ginesta, roldor, pètals de roses... És Corpus a Vilavenut!

Sardanes a la plaça Mn. Salvador Pagès amb la principal de Porqueres

Vermut als porxos de la Rectoria

16

EL BUTLLETÍ 37

Preparant les catifes de Corpus al carrer de l’Església

ENTITATS I FESTES

Trobada de Mestres del Pla de l’Estany

E

l passat dijous 12 de maig va tenir lloc la XVIII Trobada de Mestres a l’escola Alzina Reclamadora. Com cada curs, una escola diferent organitza aquesta trobada per a tots els mestres de Primària de les escoles del Pla de l’Estany. Després de rebre els assistents, prop de cent, es va fer una visita a les diferents dependències de l’escola que, amb la remodelació, va ser del grat de tothom. Tot seguit, es va anar al menjador on els mestres de l’escola van glosar l’acte i l’Alcalde, Sr. Joan Estarriola, va donar la benvinguda als assistents. Carles Puncernau, d’Astrobanyoles, va fer conferència Curiositats sobre el Sol i la Lluna relacionat amb el projecte d’escola que aquest curs ha estat l’univers.

Tot seguit es va lliurar un record als assistents, un dibuix i un punt de llibre elaborat per la il·lustradora Ester Rey de Melianta. L’acte va acabar amb un berenar-piscolabis ofert per l’Ajuntament de Fontcoberta.

Un moment del berenar-piscolabis

Un moment de l’acte presentat per la Directora Lourdes Rimalló

Els mestres de l’escola Alzina Reclamadora donen la benvinguda als companys cantant una glosa

Participació de l'Ajuntament de Fontcoberta a l'Exposició de Flors de Banyoles

T

ant l'Ajuntament de Banyoles, com l'organització, ens feliciten per la mostra realitzada per l'Associació Don@ i la regidoria de Benestar Social de Fontcoberta, en els espais cedits als ajuntaments a l’exposició de flors de Banyoles. El muntatge es va fer al monestir de Sant Esteve.

EL BUTLLETÍ 37

17

ENTITATS I FESTES

Excursió del Casal de la Gent Gran a Peralada

E

l dissabte 11 de juny ens vàrem llevar amb pluja i feia pensar que l’excursió a Peralada seria remullada.

Però no va ser així. Tot el dia el cel enteranyinant amb petites escletxes de sol ens va protegir de la calor dels dies anteriors. En arribar a Peralada, després d’esmorzar vàrem visitar el claustre de Sant Domènec, el museu de la vila i una passejada pel casc antic acompanyats d’una guia molt simpàtica. Seguidament visita al castell amb la seva important biblioteca, museu del vidre i ceràmica, celler, i la capella del Carme que estava esplèndidament ornamentada per a un casament. En finalitzar la visita ens varen obsequiar amb una

degustació de ”cava Peralada”, naturalment. El dinar, a Peralada mateix, va ser molt bo i a satisfacció de tots.

A la tarda, per pair, vàrem anar a Vilanova de la Muga per visitar la resclosa del comte i la seva església i, tot seguit, cap a Sant Martí d’Empúries per veure el mar, gaudir del seu olor, la seva remor, la seva brisa i prendre un refresc. La tornada va ser molt alegre i cordial. Arribàvem a Melianta a les vuit de la tarda. Fins a la propera!

La Junta del Casal

La Vall de Bianya

T

ots hi hem passat per aquesta vall - no una sinó moltes vegades- fent via cap a altres indrets de més pedigrí (la Vall de Camprodon, la de Núria,...) però estaria bé que si algun dia disposeu de menys temps, us hi aturéssiu i donéssiu un cop d’ull a algunes de les seves nombroses esglesioles romàniques que esquitxen el seu paisatge o us perdéssiu per alguns dels seus camins rurals curulls de prades, boscos, rierols i masies de pedra -a voltes negríssimes- ja que la vall es troba dins dels límits del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

Un dels fets que cal aclarir primer és que no hem de confondre la vall de Bianya geogràfica amb l’administrativa. Mentre que la primera estaria vertebrada únicament per la riera de Bianya i els seus petits afluents fins a la desembocadura del Fluvià - a l’altura de Sant Joan les Fonts- la segona, la municipal –que adopta el mateix nom- prescindeix dels criteris geogràfics i abasta diversos nuclis de població des de la Canya fins als encontorns de Sant Pau de Segúries, incloenthi la Vall del Bac. Nosaltres ens guiarem únicament per criteris geogràfics.

Paisatgísticament, els conreus de regadiu hi tenen molta presència, per l’abundor d’aigua, juntament amb les prades, que

18

EL BUTLLETÍ 37

faciliten la pastura i que sempre és d’agrair a la vista del passavolant. Quant als boscos, les alzines a solell, els roures en llocs més humits i els faigs, situats més amunt, ens donen testimoni del pas de les estacions. Per sort les zones més habitades o industrials es concentren al llarg de la carretera que la creua tot seguint el curs fluvial que li dóna nom i ens deixen pel gaudi dels sentits tota la resta de la plana i els vessants - tan ben definits- que envolten la vall. Només heu de sortir del camí per comprovar-ho.

ENTITATS I FESTES Històricament aquesta vall també té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la que avui anomenem Via Romana de Capsacosta, una via secundària, anomenada per alguns la Via Ànnia i que enllaçava amb la Via d'Augusta, que era la que portava a Roma. Vés per on, en temps del romans també era una zona de pas, com ara... Doncs sí, els romans venien de la zona fronterera empordanesa, travessaven la plana de Bianya i es dirigien cap a Coll d’Ares i d’allà cap a la Gàl·lia per enllaçar amb la via principal. Si en voleu fer un tast, el tram està convenientment senyalitzat amb pals de ferro forjat, amb explicacions al llarg del camí i està declarat bé cultural d’interès nacional. Es pot fer des de Sant Salvador de Bianya –on hi ha un centre d’interpretació- fins a Sant Pau de Segúries o viceversa. Hi veureu amb els vostres propis ulls els gran carreus encara ben posats, els desaigües, els guarda-rodes...vaja tot un luxe.

L’altre gran joia de la vall la va construir la natura: els volcans garrotxins, situats tan a prop, van alliberar la seva lava i varen deixar el seu record a la part baixa de la vall, a Sant Joan les Fonts, en forma de colades i cingles basàltics, el més representatiu del qual és el de Fontfreda, situat al costat mateix del llit de la riera de Bianya i del qual ja se’n va fer esment en un article anterior.

Bé doncs, crec que hauria de rectificar el que he dit al principi: si voleu arribar-vos a la Vall de Bianya i fer-ne un tastet profitós hi haureu d’esmerçar més temps que no pas unes hores. I llavors podeu reblar el clau tastant la seva carn o els seus embotits en qualsevol dels restaurants o comerços de la vall.

Triops Marxaire

Resum de la temporada de la Unió Esportiva Fontcoberta

E

ls inicis mai són senzills, però amb il•lusió, ganes i esforç tot tira endavant.

Lluny queda ja el 14 de març del 2015 quan ens vam presentar davant els mitjans. A partir d’aquell dia, entre tots vam començar a construir el que a dia d’avui és la UNIÓ ESPORTIVA FONTCOBERTA. Des de la junta directiva de la Unió, sols podem tenir paraules d’agraïment als jugadors, tècnics, socis, aficionats i col·laboradors per haver-nos ajudat des del primer dia i haver-nos posat les coses fàcils per poder tornar a passar-ho bé amb el futbol al nostre municipi.

Hem passat ja la primera temporada amb un balanç molt positiu. Esportivament hem acabat en una meritòria 3a posició, però independentment dels resultats hem aconseguit assolir els principals objectius: retornar el futbol al municipi i, sobretot, fer que tothom se’l senti seu.

Des del primer dia teníem clar que no volíem ser “només” un equip de futbol, sinó que volíem donar als veïns del municipi l’oportunitat de gaudir del bon ambient, que a més de gaudir cada quinze dies d’un partit de futbol, poguessin participar en les diferents activitats fora de l’àmbit esportiu per tal de gaudir-ne tots plegats.

Aquest primer any vàrem estar presents a les festes de Banyoles amb una “barraca” i també vam organitzar un dinar

del club perquè tothom pogués veure com és la UNIÓ ESPORTVA FONTCOBERTA i se sumés a la nostra família.

Tant la barraca com el dinar del soci van ser un èxit. Estem especialment contents de la jornada del soci, ja que vam aplegar al municipal unes tres-centes persones i el dinar posterior, que va consistir d’amanida, embotit i arrossada, vam ser al voltant de cent setanta. Per a nosaltres va ser un orgull que després de molts anys sense futbol, tanta gent se sentís implicada i seu aquest projecte que vam començar ara fa més d’un any enrere.

Esperem seguir sentint l’escalfor de tots els nostres socis i patrocinadors, que juntament amb els jugadors heu fet que el futbol a Fontcoberta torni amb força i il·lusió. Així que us emplacem de nou perquè ens seguim veient al municipal Manel Alemany.

Salut i força Unió!

EL BUTLLETÍ 37

19

FETS I GENT

Goges i Aloges Nues com l’escuma, el seu cos de llum, cenyit amb la tènue claror d’una estiuenca alba perfumada d’herbes; suren lleugeres i sens pes les fades dels somnis de l’Estany sempre plens de misteris i sorpreses.

Són les goges i aloges que ningú ha vist mai tant sols la ment dels poetes i la imaginació dels pintors; com l’altiu cigne llisquen pel tranquil miratge carregat de fantasia.

Els seus blancs peus besen les tranquil·les ones mentre l’aigua corre i les transparents fades ballen, una ombra blava es passeja silenciosa, amanyagant les primeres fulles que l’oreig ha eixugat.

Com llàgrimes s’eixuguen les gotes que encara llisquen com perles esmunyedisses.

He enfonsat les mans en les aigües tèrboles i obscures del meu passat que encara és viu.

No em vull moure, si em mogués s’espantarien, potser no t’he vist, Senyor, de tant quiet que estàs.

Lluís Barjau, març 2016

Premi Emprèn al Pla

L’Ajuntament de Banyoles, amb el suport de l’Associació Banyoles Comerç i Turisme, va convocar el tercer concurs del premi Emprèn al Pla a la millor idea de negoci i pla d’empresa per als alumnes de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius dels instituts del Pla de l’Estany. En aquesta edició el premi s’ha atorgat al projecte InfoBny, dels joves de primer de batxillerat tecnològic de l’institut Pere Alsius Clement Hamilton (de Fontcoberta), Joel de Palau, Laia Maestre i Sílvia Orriols. Es tracta d’una aplicació per a mòbils i tauletes que té com a principal objectiu ensenyar a les persones tot allò que poden trobar i fer a Banyoles.

20

EL BUTLLETÍ 37

Demografia d’abril a juny de 2016 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 05-04-2016: Marc Martínez Ramírez 18-04-2016: Roger Canaleta Puiggrós 27-05-2016: Martí Rubirola Coll 10-06-2016: Joaquim Fusté i Sabrià CASAMENTS 13-05-2016: Jaume Coll Linás amb Marte Pes Arisso 28-05-2016: Jordi Moncanut Guillamet amb Jordina Hereu Vila 04-06-2016: Esteve Castellà Vila amb Elena Font Navas 13-06-2016: Javier Muñoz Buriilo amb Izabel Cristina da Silva Chaves 17-06-2016: Vincent Chavy amb Ester López Caballero 25-06-2016: Joel Teixidor Jordà amb Elena Ramírez Pérez DEFUNCIONS 19-05-2016: Gumersindo Grabuleda Martí 13-06-2016: Carmen Olivet Sala 29-06-2016: Carmen Musquera Figueras

Records d’Anne Games Ara fa uns dies hem tingut ocasió de visitar una persona que va viure uns quants anys a Melianta i que ens ha demanat que donéssim records a tots els que la vàreu conèixer. La Sra. Anne Games ara té quasi 90 anys i viu, des que va marxar de Melianta, a un poblet als afores de Londres, molt a prop de la seva nombrosa família.

Tot i que no va tenir fills, té molts germans, cunyats, nebots, etc. L’Anne va viure vuit anys al carrer del Revardit i durant aquest temps va participar activament en diverses activitats del municipi (aplecs, sopars, festes, actes), va acollir a casa seva grups de persones per practicar conversa en anglès, va ajudar als professors d’anglès del Pere Alsius de Banyoles, tot de manera altruista. Totes aquestes activitats li varen permetre conèixer molta gent, tant de Fontcoberta com de la comarca, motiu pel qual el dia del seu comiat fou una gran festa en la que va rebre el reconeixement de tots els seus amics. L’Anne estava molt a gust a Melianta, però va escollir passar els darrers anys de la seva vida al costat de la seva família aprofitant que encara té el cap bé i que no es pot queixar de la salut que gaudeix. Molts records de l’Anne.

Narcís i Renée

FETS I GENT

Escola Alzina Reclamadora

Els alumnes de l’escola fent la coreografia “Connectem”, del Club Super3, durant la Festa de Final de Curs celebrada el passat 10 de juny.

Els alumnes de 6è del curs 2015-16, d’esquerra a dreta: Drets: Júlia Irving, Rut Solé, Marta Daranas, Paula Saviny, Maria Freixa, Paula Coll, David Verdaguer, Sergi Font, Gerard Serrat; asseguts a terra: Aleix Canadell, Carme Terradas (tutora), Guillem Sánchez, Adrià Mainadé, Andreu Ballarín, Arnau Plana, Nora Calderón, Àngel Font, Aran Rovira, Ferran Plana, Denis Almirante

Casalet d’estiu als Plançons Al llarg de l’any es treballen diferents centres d’interès. El darrer curs de l’any s’escau a l’estiu, comença a fer calor, alguns infants ja no venen a la llar i és fora de la programació anual de curs. Per aquest motiu la programació d’estiu és més lliure. Jocs més lliures, sense objectius concrets avaluables i amb interès lúdic pels infants. Algunes de les activitats estan relacionades amb l’aigua. Per aquest motiu durant el mes de juliol cada aula fa: . Dos dies jocs d’aigua per remullar-nos i refrescar-nos una mica. Un dia a la setmana festa grossa tot posant música al pati i sortint tots junts a mullar-nos. L’altre dia es realitzarà de manera individual cada aula. . Un dia de safates d’experimentació on els infants van descobrint diferents elements per tocar, palpar, jugar... . Un dia de joc lliure i contes on els més grans descobreixen diferents històries al bosquet del poble. . Un dia de psicomotricitat per moure el cos lliurement per l’espai. On es munten circuits per pujar, baixar, rodolar...

Des dels Plançons un desitgem un bon estiu!

Club de lectura El Club de Lectura de Fontcoberta ha arrancat amb ganes.

Des de la primera trobada fins ara s'han llegit sis llibres: Pedra de tartera de Maria Barbal, 84 Charing Cross Road d’Helene Hanff, Bartleby l'escrivent d’ Herman Melville, Vetlla de Jordi Llavina, 14 de Jean Echenoz i L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery. També s'han compartit recomanacions com ara Dora Bruder de Patrick Modiano i La història de Simon de Marianne Fredrikson. Ja s'ha triat el proper títol per al setembre: La llibreria ambulant de Christopher Morley.

Catifa de Corpus feta per les senyores voluntàries de neteja de l’església de Melianta

EL BUTLLETÍ 37

21

CONEGUEM EL MUNICIPI

CAPÍTOL 20: REIXORTS, BIOTS I GORGUES DE VILAVENUT (II)

Jaume Bartis i Jaume Colomer a la bauma de la gorga de la Santa Espina

Continuem resseguint el curs de la Riera.

Gorga Grossa o de Sant Joan És la gorga més gran de les que trobem al curs de la Riera i el nom de gorga Grossa li és ben escaient. Es forma a la part més encaixonada de la Riera. Sempre té aigua. És allargada –uns trenta metres o més– i amb una fondària d’un metre o més. El paratge és d’una gran bellesa, amb molta humitat.

Té un microclima molt peculiar i una flora exuberant. Com que l’accés és difícil, no s’ha aprofitat com a recurs hídric.

Gorga de la Santa Espina Si seguim el curs de la Riera avall trobarem la gorga de la Santa Espina havent passat la font d’en Masó. Aquesta gorga, amb bauma, és gairebé colgada per les rierades. Ara, sovint és eixuta però abans gairebé no s’acabava mai l’aigua.

En temps de secada el poble de Vilavenut hi anava a fer pregàries i rogatives per implorar la pluja. L’aigua de la gorga es beneïa amb la relíquia de la Santa Espina. La relació entre la relíquia i la bauma ve d’èpoques passades en què aquesta hi fou amagada diverses vegades. En Planeses hi anava a rentar.

Gorga d’en Cames Aquesta gorga és a uns 150 m, Riera amunt, de l’antiga carretera de Bàscara a Banyoles que passa per Espasens i can Donai. És esprimatxada i molt allargada. Gairebé sempre té aigua. No sabem qui era en Cames ni perquè es diu d’aquesta manera. Vilavenut s’hi va abastir des dels anys seixanta del segle passat. Per això es va construir un pou/cisterna, cobert amb una caseta que encara es conserva, d’uns 4 m de fondària a la riba dreta de la Riera molt a prop de la gorga d’en Cames. Aquesta gorga subministrava aigua, per gravetat, al pou/cisterna mitjançant un conducte.

L’entubat es va construir després del pou per reforçar i as-

22

EL BUTLLETÍ 37

Pere Llorens vora la gorga Grossa

segurar més el proveïment d’aigua. La gorga afluixava a l’estiu i en èpoques de secada moltes cases no en tenien prou i havien de buscar alternatives a altres fonts o pous. L’aigua primer arribava a la cisterna de l’escola de Vilavenut impulsada per una bomba d’aigua a través d’una canonada de molts metres. Anys més tard es va construir el dipòsit vell a la part alta del poble que subministrava l’aigua per gravetat.

Hi havia qui bevia aquesta aigua. La Rossita de cal Ferrer deia que a vegades hi sentia olor d’ovelles. De fet, en Ginabreda sovint hi anava a abeurar el ramat d’ovelles. Aquest proveïment d’aigua es va millorar el 1991 quan la Generalitat, amb l’ajut de l’Ajuntament, va construir un pou públic al pati de l’Escola Vella. Aquest pou té 107 m de fondària i dóna un cabal aproximat de 25.500 l/h, suficient per abastir el poble.

S’explica que a 90 m de fondària hi van trobar sorra durant 11 m i, llavors, va aparèixer l’aigua tan desitjada. Més recentment, el 2009, es va construir el nou dipòsit d’aigua de Vilavenut i una nova xarxa d’aigua potable.

Pere Llorens i Jaume Colomer

CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 31. La matança del porc (i IV) DESPRÉS DE LA MATANÇA L’endemà, però, la feina no s’havia acabat. Els de la casa han de penjar les botifarres. Normalment es fa en un assecador, una estança que es troba a tramuntana o a llevant de la casa, mai a ponent o a migdia. Ha de ser fosca, ventilada i lliure de mosques o insectes.

Per això les finestres han de tenir tela mosquitera o, a vegades, una saca i prou. També hi ha qui té fresqueres, un armari per a botifarres.

S’han de fer, també, els lloms que ja eren reposats i frescos. Del porc en surten dues tires de llom de les quals en poden sortir entre quatre i cinc lloms de cadascuna. Se salpebren i s’emboteixen amb budells gruixuts. Els del coll són més grans i tenen més greix. Es posaven a la salera uns dies perquè s’assequessin abans de penjar-los. Una salera és una planxa de fusta lleugerament corbada, aixecada i posada un xic inclinada. Hi havia qui els penjava acabats de fer. Abans del segar es treien els primers lloms.

També cal fer els pernils. Es posen a la salera ben coberts de sal i pebre procurant que arribi a tots els racons. S’han d’anar girant unes quantes vegades, procurant que sempre estiguin coberts de salpebre. Durant la curació, el pernil treu molt de suc, sobretot aigua. Per això, s’ha de posar un cubell sota la salera. Pocs dies després de no treure suc el pernil ja es pot penjar per assecar.

I s’han de fer greixots (llardons) amb la carn més greixosa que prèviament s’ha separat. Per això, en una cassola de terrissa s’hi posen els talls i es van fregint a poc a poc. Per un costat surten els greixots i per l’altre el greix o llard. Els greixots eren una menja molt apreciada.

Es menjaven per esmorzar acompanyats de pa, bitxos salats i un bon vi. Se’n fan coques de llardons. El greix es posava en olles de terrissa ben tapades. Servia per fregir o fer confitat. El confitat consisteix en posar talls petits de costelló de porc cuit enmig del greix.

D’aquesta manera es conserva durant uns mesos. S’havia de vigilar perquè el greix es pot tornar ranci. El costelló confitat gairebé ha desaparegut de les nostres cuines perquè no agrada massa.

per un extrem i els de la casa el penjaven en un lloc airejat. Després d’uns cert temps s’utilitzava per engreixar el cuiro de les sabates o de les pilotes de futbol. I prou bé que anava!

Acabades les tasques de la matança del porc tocava fer sabó. Es feia més o menys segons aquesta fórmula: dos litres d’oli i/o greix, d’aigua i mig quilo de sosa càustica. S’aprofitaven els greixos del porc i de la perolada de les botifarres bullides, l’oli de les morcades (sobres i pòsit de fer l’oli) i l’oli usat (que guardaven, amb aquest propòsit, durant tot l’any). En primer lloc, es posava la sosa en una olla vella -millor que fos esmaltada- o en un perol d’aram, s’hi tirava l’aigua mentre es remenava sense parar fins que la sosa estigués desfeta, després s’hi abocaven els olis i els greixos i es continuava remenant mitja hora més, sempre en el mateix sentit. A continuació, es feia bullir la barreja durant unes quantes hores a foc lent, fins que la capa superior s’hagués solidificat del tot (a la part inferior hi quedava un líquid -les mares- que s’havia de llençar). Aleshores es deixava refredar i un cop ben fred, la part superior, que és el sabó, es tallava a trossets. Si es feia correctament, sortien unes pastilles seques; sinó es podia tornar a fer. Segons Narcís Mayolas “aquest sabó era molt bo i hi havia qui s’hi rentava els cabells”. S’hi podien afegir essències naturals per donar-li aroma. Per dur a terme aquestes tasques era recomanable emprar guants, protegir-se els ulls i fer-ho en un lloc ben ventilat. Quan es barreja la sosa i l’aigua es produeixen vapors tòxics. La sosa càustica és molt corrosiva i, per això, s’ha d’evitar que entri en contacte amb la roba o la pell.

Jaume Colomer

També s’ha de salar, a la pastera, la cansalada virada. Un cop fet, es penja. Es trien els trossos més bonics perquè surtin bones rostes.

Hi ha qui l’enrotlla.

Del porc tot n’és bo, diu la dita. I ben bé que és així! No es llença res, inclòs el fel de la vesícula biliar, molt amargant, es pot barrejar amb esperit de vi i serveix per curar ferides. Hi ha qui fa novenes amb aquest preparat. El pixaner també s’utilitzava. El matador el lligava

Pastilles de sabó

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre.

Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 37 (segona època) – Abril – Maig – Juny 2016 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

EL BUTLLETÍ 37

23

L’ENTREVISTA

PILAR OLIVERAS SERRAT, perruquera Ens fas cinc cèntims de la teva vida?

Vaig néixer a Queixàs el 1958 i als dos anys vaig anar a viure a Centenys fins que em vaig casar. Des de llavors resideixo a Melianta.

Quins van ser els primers contactes amb la perruqueria?

Va ser a cal Lero de Banyoles on amb tretze anys vaig anar a demanar feina sense el permís dels pares. L’Anna, la mestressa, em va acollir i mentre aprenia l’ofici cuidava els nens de la família. De dilluns a dissabte vivia a Banyoles i el diumenge tornava a Centenys. L’any següent, un cop decidit el que volia fer, vaig anar a l’escola de perruqueria Henry Colomer de Girona on vaig treure la titulació de perruquera.

Aviat vares tenir la teva pròpia perruqueria?

Amb el títol sota el braç, vaig emprendre l’aventura d’obrir una perruqueria a Melianta. En un inici, el negoci estava ubicat al carrer Matamors. Al cap de dos anys, al casar-me, vam venir a viure al carrer Sant Feliu 21 de Melianta on, finalment, hi traslladaria el negoci fins a dia d’avui. La perruqueria es va inaugurar a finals d’octubre de 1975, passades les festes de Sant Martirià, amb la mala sort que al cap d’una setmana vaig haver de tancar per una operació d’apendicitis. Tancava a les nou del vespre i no donava hores convingudes, com ara. Això havia comportat que, alguna vegada, no hi havia prou cadires per als clients. En aquests inicis combinava el treball de perruquera amb el de cambrera ja que treballava els diumenges servint dinars a can Cadevall fins a les cinc de la tarda. Durant aquests anys he tingut treballadores aprenents com la Roser i la Dolors Reig, la Paquita Vallmajó o la Carme Jordà que hi va treballar durant vint-i-cinc anys.

Ens pots explicar altres coses de la perruqueria? És una perruqueria unisex (ara es fa molt) tot i que vénen més les dones que els homes. Tinc una bona clientela. A la gent li agrada ser aconsellada i conec bé els gustos de cada client/a. Hi ha bon “rotllo” per la confiança mútua. És un bon lloc per tenir-hi conversa i, en general, ens ho passem bé. El caràcter hi fa molt. No he notat la crisi, com algunes perruqueries de Banyoles. He anat fent. A la perruqueria també faig depilació i manicura.

Com valores la formació? És molt important. Sempre he anat fent cursets per seguir el dia a dia, perquè es va canviant molt i per veure com es va evolucionant.

24

EL BUTLLETÍ 37

Per Jaume Colomer

Deus haver vist canvis en tots aquests anys de perruquera.

Els productes ara són més suaus, més naturals i molts sense amoníac, no com abans que eren més agressius. Abans es treballava molt amb rul·los, ara amb assecador de mà. El líquid de permanent, la crema suavitzant... han millorat molt.

Què és el més difícil de la teva feina?

Hi ha coses que t’agraden més que altres. El fet d’estar dreta no me n’assabento, potser perquè fa tants anys que treballo.

Consideres que la teva feina és creativa?

Sí, molt. Pots suggerir un tallat de cabells més modern o diferent. Oriento i a vegades em diuen: tu mateixa.

En general em tenen molta confiança i això em satisfà.

Hi ha gent que vol un pentinat molt modern però que no lliga amb la persona. Hi ha senyores que volen un color de cabell (taronja, vermell) que no fa per elles.

Ets del Gremi de l’Estany?

Sí que en formo part. o la festa (aquest Vilavenut). Hi ha molt

Perruquers /es del Pla de Fem reunions, cursets a Girona any anirem a celebrar-ho a bon ambient.

Com arriba la moda als pentinats?

A les trobades que fem, sovint es lloga un bon perruquer per explicar-nos les noves tendències ja que estan més al dia. Ho fan amb models de veritat. També creen estil les pel·lícules, les sèries, les revistes o el carrer. Allà els veuen molt guapos però després no tothom hi queda tant. A la moda que ja hi ha, s’hi afegeixen canvis a cada temporada, normalment a la primavera i a la tardor. A l’hivern no es va amb els cabells tant curts. Però no tothom segueix la moda. Hi ha qui segueix la moda, tant en el vestit com en el pentinat i mira d’anar de conjunt. De fet, però, tot és una qüestió personal. La gent s’ha de sentir bé amb el pentinat que decideix portar.

La gent canvia molt de pentinat?

Hi ha molta gent que no se l’ha canviat mai perquè ja s’hi veu bé.

Ens cuidem més ara el pentinat que abans?

Sí, clarament. Hi ha moltes tècniques de tall. Hem de tenir present, també, que és una qüestió econòmica.

Quan vénen celebracions o festes senyalades, la gent va molt més a la perruqueria?

Molt i llavors vaig de bòlit sobretot per la festa major (ve més la gent gran), les de Nadal o Sant Martirià. Els pentinats de núvia m’agraden molt, sobretot els recollits.

MOLTES GRÀCIES