BUTLLETÍ MUNICIPAL 47

L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA AMPLIACIÓ DE LA CARRETERA DE BANYOLES A GALLINERS Acabada

PLA DE CAMINS Acabat... però amb pròrroga

La maquinària treballant a la carretera d’Espasens

La carretera de Banyoles a Galliners acabada al seu pas pel pla de l’Oriol

Tal com us informàvem en el darrer Butlletí, aquest passat novembre es va acabar la segona fase de l’ampliació d’aquesta carretera. Una ampliació que ha consistit en l’eixamplament de la calçada, la suavització dels revolts, l’augment de l’amplada dels ponts i la millora de cunetes i desguassos, així com de senyalització viària nova. Una obra molt esperada i necessària amb la qual haurem augmentat en diversos graus la seguretat viària per als seus usuaris. Hem de dir que cada vegada és més transitada donat que representa la distància més curta per accedir a la costa. El cost d’aquesta obra ha estat assumit, en la seva totalitat, per la Diputació de Girona.

PLANTA DE BIOMASSA Llum verda La planta de biomassa que ha d’alimentar l’escola, la llar d’infants i el pavelló i, més endavant, altres instal·lacions esportives, ja té llum verda. Recordeu que en la convocatòria del 2017 vàrem quedar exclosos. No ha estat així aquesta vegada i ja podem començar a caminar. En aquests moments s’està redactant el plec de clàusules, pas previ a l’exposició pública, per poder-la licitar. La intenció és que el curs vinent sigui operativa i pugui donar servei a tots aquests equipaments. És una aposta clara per una energia més sostenible, a banda de l’estalvi econòmic que representarà.

2

EL BUTLLETÍ 47

Les abundoses pluges de finals d’any, a banda dels desperfectes a la xarxa de camins i pistes forestals, ens van ocasionar retards importants en diferents actuacions. És el cas del Pla de Camins, el que subvencionava la Generalitat, que ens va obligar a demanar una pròrroga, donat que era impossible acabar totes les intervencions abans del 31 de desembre.

Aquestes actuacions han consistit en el regatge asfàltic a les carreteres d’Espasens i a la de mas Prat (just fins aquesta casa); la reparació de cunetes i del ferm, amb grava, de la que va de can Donai fins a dalt d’Espasens i, finalment, un trencaaigües amb pòrtland a la carretera de cal Rei, just darrera cal Serret. El regatge es va fer a mitjans de desembre però les altres actuacions es varen haver de reprogramar per aquest gener ja que el terreny era massa humit i no reunien les condicions idònies i, per tant, no s’hi podia actuar.

(En el moment de redactar aquestes notes encara no s’havia començat). Així doncs, amb el reg asfàltic que es va fer el setembre passat a la carretera de Figueroles i amb aquestes darreres actuacions, haurem completat l’arranjament, amb asfalt, a tots el nuclis del municipi. La intenció de l’Ajuntament és arribar a les poques cases aïllades que n’han quedat excloses i encara resten per fer. D’aquesta manera, totes les famílies del municipi podran gaudir d’una bona connexió viària en condicions similars.

La millora de la carretera d’Espasens acabada

L'AJUNTAMENT INFORMA

CARRER DE LA CARRETERA DE FONTCOBERTA Retards per les pluges Les pluges també van provocar retards, d’un parell de mesos, en aquesta obra. Aquest fet, i les Festes de Nadal, han ocasionat a tots força més problemes dels previstos i han posat a prova la paciència dels veïns afectats. Paciència que us volem agrair ben sincerament. Ara, però, ja està acabada i només resten les millores de la banda sud que un cop enllestides, previsiblement a finals de gener, es procedirà a plantarhi els arbres i a fer les connexions elèctriques per substituir l’antic enllumenat públic pel nou amb LED, eliminant tot el cablejat aeri. Us avancem que ja s’està redactant la tercera i definitiva fase que completarà aquest carrer fins als semàfors.

Inclourà la supressió de les barreres arquitectòniques en tota la seva longitud i l’asfaltatge definitiu de tot el carrer.

REHABILITACIÓ DEL CLOT DE MELIANTA Desencallat i preparant la licitació

Les destrosses al clot de Melianta el 18 de novembre del 2018

La fase definitiva estava encallada perquè mancava una part important del finançament per cobrir el cost de l’obra.

Això, ha quedat resolt amb l’arribada d’una subvenció important (més de 70.000€ ) per part de Governació. Val a dir, que s’ha hagut de variar una mica el projecte donat que les fortes pluges varen malmetre, extraordinàriament, aquest paratge. A banda de fer el mur d’escullera a la banda nord per aguantar el marge a tocar dels habitatges del carrer Mn. Pere Campolier, se n’haurà de fer un altre de més petit a la banda sud ja que la pluja va esllavissar-ne bona part del marge. D’aquesta manera, es podrà assegurar l’accés a la font i refer la petita esplanada que hi havia. Així doncs, si no hi ha cap imprevist, molt probablement es podria licitar aquesta primavera. Us anirem informant.

DEPURADORA DE VILAVENUT Pendents de la llei que ho regula Les obres a l’antiga carretera de Fontcoberta el 16 de gener 2019

FIBRA ÒPTICA Hi apostem decididament Fa temps que anàvem darrere del desplegament de la fibra òptica per millorar la qualitat de la connexió a internet. Repetides vegades, en les reunions del Consell d’Alcaldes, aquest tema saltava damunt de la taula però res es movia, topàvem contra un mur. Ara, però, les coses han canviat. L’aposta decidida de les institucions hi deuen haver tingut quelcom a veure perquè tenim sobre la taula dues empreses interessades a desplegar-la al nostre municipi. De fet, ja tenim el pla de desplegament damunt la taula d’uns d’elles i estem esperant el de l’altra companyia. Per fer-ho, utilitzaran la xarxa de telefonia i no caldrà obra civil o en caldrà molt poca. Farem, un cop ho tinguem més lligat, una sessió pública per explicarvos-ho. Molt probablement, doncs, abans de l’estiu podrem gaudir d’aquesta connexió tan ràpida i fiable.

Semblava que estava resolt i desencallat, però no, continuem encallats. Les depuradores les finança l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i per poder avançar l’obra (aturada fa dues legislatures) ja que tenim l’espai, el projecte i la disponibilitat d’avançar els diners però ens cal signar un conveni amb l’ACA. Aquest conveni ha de contemplar, simplement, que quan toqui fer la inversió, segons els seu propi calendari, l’ACA retornarà el seu cost a l’Ajuntament. Doncs bé, això tant simple no ho pot signar perquè significa contraure un deute i l’actual llei, la que està vigent, no ho permet (la nova s’està tramitant al Parlament i encara trigarà a aprovar-se).

Per intentar-ho solucionar, hem demanat hora amb Gerència a la seu central de Barcelona i estem esperant que ens donin dia i hora per intentar desencallar aquesta obra tan necessària. Procurarem fer-los veure que la no signatura del conveni no hauria de ser impediment per no fer l’obra si complim tots els requeriments. Un cop ho sapiguem, convocarem una sessió informativa a Vilavenut per explicar-vos els detalls.

EL BUTLLETÍ 47

3

L'AJUNTAMENT INFORMA

Desperfectes ocasionats pels aiguats

E

ls forts aiguats de l’octubre i el novembre han estat especialment desastrosos al municipi. Ens han afectat d’una banda a l’altra. Camins xorrencats, com el camí dels Morts, el de can Pelador, el de can Pascol a Banyoles, el de Figueroles a Fontcoberta, el de mas Prat, el de cal Rei, el d’Espasens i altres en menor mesura. Ponts i passeres malmesos o literalment destrossats, com el de sota can Mas o la passera de Farga totalment obturada pels troncs que va arrossegar l’aigua; marges esllavissats i un llarg etcètera que s’enfila per damunt dels 30.000 €. Per tot

això, hem decidit redactar una memòria valorada dels desperfectes per demanar ajuda extra i, d’aquesta manera, poder deixar aquestes instal·lacions tal com estaven abans dels aiguats. L’hem adreçada a Governació de la Generalitat i a Cooperació municipal de la Diputació, veurem amb quin resultat. Aprofitem per agrair la brigada municipal per l’esforç que ha fet per tornar a la “normalitat” en restablir el servei dels camins malmesos. Per fer-ho, totes les actuacions emprades han estat realitzades amb recursos propis. Moltes gràcies.

Reciclos, campanya de reciclatge d’envasos

R

eciclos és un experiment social que vol augmentar la quantitat d’envasos que reciclem. És una iniciativa d’Ecoembes, amb el suport del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, que vol explorar com les noves tecnologies i la innovació poden utilitzar-se com a eines per augmentar el nostre compromís amb el reciclatge. L’objectiu és arribar al 55% de deixalles reciclades que fixa la Unió Europea pel 2025. A dia d’avui, al Pla de l’Estany tan sols es recicla un 37% de les deixalles, a Alemanya per sobre del 60%. La plataforma Reciclos implica a les famílies, les empreses de recollida i les plantes de tractament de residus per crear un cercle de millora contínua en el reciclatge. Com més i millor es reciclin els envasos, menor és el cost per al seu tracta-

ment i l’estalvi és més gran per a tothom. Llavors és possible retornar aquest estalvi en forma d’incentius per millorar la cultura del reciclatge. En aquesta primera fase hi participaran 1.000 famílies del Pla de l’Estany que durant un períodes de 10 setmanes (del 3 de desembre del 2018 al 10 de febrer del 2019) seran les encarregades de provar, jutjar i suggerir millores per aquesta nova mecànica del reciclatge. El projecte es va presentar el dia 11 de desembre del 2018 al Casal de la Gent Gran. A partir de llavors, es va dur a terme una campanya porta a porta per explicar-ho. Sabem que molts fontcobertins s’hi han adherit. Enhorabona! Segur que ho aconseguirem!

Codis QR utilitzats

Lot de la campanya

4

EL BUTLLETÍ 47

GRUPS MUNICIPALS

anys. És a dir, el govern de la Junta d’Andalusia té el suport d’un de cada tres andalusos, i per tant, segons Inés Arrimadas, dos de cada tres andalusos hi estan en contra.

MAJORIA O DEMOCRÀCIA A les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D, entre el PdCAT, ERC i la CUP varen obtenir un 47,40% dels vots.

Entre Ciudadanos, el PP i el PSOE (autoanomenat bloc constitucionalista) varen obtenir el 43,47% dels vots. Tenint en compte que la participació fou del 81,94% dels possibles votants, el resultat deixa poc espai pel dubte: la majoria dels votants es varen decantar per les opcions que proposen que el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur.

No oblidem que aquestes eleccions les va convocar el partit del Gobierno (el PP) fent ús de l’article 155 de la Constitució. A Catalunya el PP va obtenir el suport del 4,24% dels votants, o sigui 4 diputats dels 135 que formen el Parlament, una gran minoria.

A les recents eleccions a Andalusia, l’abstenció fou l’opció guanyadora amb el 41,35% dels possibles votants. Només el PSOE va passar del 25% dels vots de la gent que va anar a votar (58,65%). D’aquests, un 50% pelat ho va fer a favor de PP, Cs i VOX (entre tots un de cada tres vots).

Resumint, dels 6,2 milions d’andalusos amb dret a vot, 1,8 milions varen votar les opcions de PP, Cs i VOX (un 29%).

Com sabem, aquests tres partits han format govern i presidiran el Parlament i la Junta d’Andalusia els propers

EL CLIC Faig una parada tècnica, després dels temps convulsos que hem viscut a Catalunya, entre els atemptats a La Rambla de Barcelona, el referèndum, les detencions i els exilis, les darreres Diades, canvis de govern i de gobierno, deixant al tinter molts més fets rellevants, segur.

Aquesta parada no ha estat premeditada, però tampoc és per què sí. Ha estat gràcies o per culpa dels equidistants demòcrates. He decidit parar, per reflexionar i intentar trobar el sentit de tot plegat i entendre qui no pensa com jo, per respecte a la diferència i, en aquest cas, per la indiferència.

Ens ha tocat viure un procés. El Procés. Hem vist demanar, amb respecte i educació insòlits, per una nova generació de

La gent de Ciutadans a Catalunya s’ha passat els darrers temps dient-nos que el govern d’ERC i el PdCAT no representen la majoria de la gent de Catalunya ja que ells varen guanyar les eleccions i van treure el major nombre de Diputats. Per la mateixa regla de tres, el nou govern d’Andalusia no representa la majoria de la gent ja que el primer partit fou l’abstenció i el segon el PSOE. La democràcia té molts avantatges, malgrat mancances, en relació a altres formes de govern. Saber-la respectar sense menysprear-la és un privilegi. Si tots féssim com fa Ciutadans o el PP que només accepten el vot de la majoria quan els convé i neguen el pa i la sal als altres quan no els convé no respectaríem la democràcia sinó que faríem populisme del més barat. Per això, ara, Ciudadanos i el PP han pactat amb partits o grups que tenen com a principal voluntat carregar-se la democràcia i ells en són els còmplices necessaris.

Comença el judici. El judici a la democràcia. El judici injust a aquells que només varen decidir aplicar la voluntat expressada pels votants que, en àmplia majoria, varen decidir que Catalunya esdevingués un estat independent dins la Unió Europea. La majoria de la gent va decidir democràticament una cosa. Els jutges no en poden decidir democràticament una altra sinó es volen carregar la majoria i la democràcia.

polítics catalans irreverents i tossuts, que es reconegui la realitat del nostre país. També hem comprovat com primer el menyspreu, després la burla, i finalment les porres i les presons han estat tot el que m’han “ofert” la versió Aranzadi dels néts del franquisme, embolcallats amb la sagrada bandera de la unitat i sobirania d’Espanya i esgrimint unes lleis que estan en un paper com si estiguessin en pedra. Suposo que els equidistants també éreu al planeta durant els darrers anys i esteu al corrent.

Ara que el PP ja no mou les peces del tauler al gobierno, heu de fer un “clic” a la part del cervell on hi ha l’empatia, va, que no és tant amagat! Això no hi ha qui ho aguanti, ni català de vuit cognoms, ni xarnego motivat. Ens hi han portat, o millor dit, ens han fet fora. Hi ha un rei que ja no és el nostre Rei. El botó del clic no l’hem polsat nosaltres. Ja fa temps que hem marxat. No confoneu el clic amb estar abduïts, que fins ara no hem faltat al respecte a ningú. Tenim el clic en la posició “OFF” i ja no estem connectats a Espanya. Què hi fem on no ens estimen? No es pica a qui s’estima. Ens han tractat d’idiotes. Equidistants demòcrates: On teniu el clic?

EL BUTLLETÍ 47

5

ENTITATS I FESTES

78è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys

E

l passat 15 d’octubre es va fer una ofrena floral, seguida d’uns breus parlaments, al monument a Lluís Companys ubicat a la plaça de la Font per recordar el 78è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president màrtir. Va comptar amb la presència de nombrós públic a les 7 del matí, sobretot alcaldes i regidors de la comarca.

Què va passar fa 78 anys? Recordem-ho. El ministre espanyol Serrano Suñer demana a les autoritats nazis instal·lades a França la captura i lliurament de vuit-cents exiliats espanyols, entre ells Lluís Companys, president de la Generalitat a l’exili. La Gestapo els captura el 13 d’agost de 1940. Lliurat el 29 d’agost, el traslladen a Madrid i és torturat a la Direcció General de Seguretat. Enviat a Barcelona, és empresonat al castell de Montjuïc. Jutjat per “adhesió a la rebel·lió militar” per un tribunal militar sumaríssim sense garanties i en unes

poques hores és condemnat a mort. Els militars espanyols l’afusellen el 15 d’octubre de 1940 en un fossat del castell.

Va morir dient “Per Catalunya!”

Lliçons d’història. Els militars revoltats afusellen per revolta militar a un president elegit democràticament que no es va revoltar militarment. Un cas únic a Europa. Als anys noranta, el president francès François Mitterrand i el cap de Govern alemany Helmunt Kohl van demanar perdó en nom dels seus països per la seva col·laboració en aquest episodi. Són gestos que els honoren i que deixen en evidència la naturalesa profunda de l’Estat espanyol i de les seves actituds davant dels seus crims: ni els caps d’Estats successors del dictador Francisco Franco (Juan Carlos I i Felipe VI), ni els caps de Govern des de 1975, ni els caps de les Fuerzas Armadas espanyoles han fet una cosa semblant.

L'aplec de Santa Caterina d’Espasens, un aplec que ja ve de molts anys

É

s un aplec que aguanta les embranzides de la tramuntana, la pluja i el pas del temps gràcies a la perseverança de creure que les tradicions han de mantenir-se, per poc que es pugui.

L'aplec, aquest any ja suma doncs ha vingut més gent. S'ha celebrat l'ofici a Santa Caterina, ballada de sardanes al so d'una cobla que sonava com els àngels, s'hi ha servit esmorzar, vermut i finalment un dinar de germanor d'allò més agradable. Un dia clar i un xic ventós doncs som al cim d'un turó. Un turó on hi ha restes arqueològiques i una ermita, cal dir que ben restaurada. Un turó on es veu que algú hi va creure i va considerar que valia la pena que fos un espai emblemàtic del municipi. Doncs això, gràcies i gràcies al nostre consistori municipal per la bona organització i perseverança. I per no deixar-nos a ningú, gràcies a aquells que heu vingut i heu fet venir gent. Salut i república.

Comissió de Festes de Vilavenut

6

EL BUTLLETÍ 47

ENTITATS I FESTES

La Marató 2018

C

om cada any, passat l'estiu ja comencem a pensar en les activitats i celebracions que la tardor i l'hivern fan moure el nostre poble. Una d'elles La Marató, aquest any dedicada al càncer, una malaltia malauradament molt estesa que ens sensibilitza de manera important. En el dia a dia ens falten estones per quedar, organitzar i fins i tot pensar el que podríem fer per la Marató d'enguany. Repassem el que es va fer les últimes edicions i fem les trucades pertinents. De moment ja tenim una baixa important, l'activitat de Zumba que omplia el matí de música i color, afluència de gent i gran recaptació, aquest any no es podia realitzar. Ens falten idees i personal, i des de la regidoria de Benestar Social enviem un correu a totes les entitats demanant que s'impliquin i els convoquem a una reunió per poder organitzar una bona Marató. Les coses no són fàcils però finalment ens trobem representants del Casal de la Gent Gran, l'Associació Don@, el Club de Patinatge i la Comissió de Festes, i entre tots esbossem el diumenge 16 de desembre, dia de la Marató. Patinatge, activitats esportives, dinar popular, concert de la coral, la quina, la xocolatada i el country. A tot aquest moviment hi afegim la col·laboració en forma de regals que aporten els comerços del nostre municipi. I ja tenim un excel·lent còctel perquè aquest dia sigui un èxit.

Realment ho va ser, tot i que es va despertar rúfol, plujós i gris i moltes de les activitats esportives que es van anunciar no es van poder realitzar però els clubs de patinatge de Fontcoberta, Serinyà, Cornellà i Banyoles van omplir el pavelló de famílies per gaudir d'una àmplia exhibició de patinadores molt admirable. Un cop acabat, el servei de bar ja estava en dansa i les guardioles generosament es van començar a omplir. Mentre feien el concurs de triples, altres ja preparaven les taules del dinar. Vam ser més de vuitanta i va ser un bon dinar. Després d'una llarga sobretaula, vam fer la quina i, entremig, la Coral Fontcoberta Canta, va actuar. Era la primera quina que obriria les festes i es va omplir de participants. Els regals eren abundants i podíem apreciar tots els obsequis que generosament els col·laboradors de casa nostra havien donat per a la Ma-

rató. Després, amb el country i la xocolatada es van acabar d'omplir les guardioles i en fer el recompte, ens vam trobar l'agradable sorpresa de 1.554,28 €.

Volem donar les gràcies a les entitats organitzadores, a tots els col·laboradors i a tota la gent de Fontcoberta per fer possible que un any més la Marató fos tot un èxit.

EL BUTLLETÍ 47

7

ENTITATS I FESTES

IV Concert de Nadal de la coral “Fontcoberta canta”

E

l dia 15 de desembre es va portar a terme el QUART CONCERT DE NADAL, que organitza la coral “Fontcoberta canta”, la parròquia de Fontcoberta i l’Ajuntament de Fontcoberta. Es va escollir aquest dia perquè ja hi ha més a prop el Nadal i perquè també s’ha pogut gaudir del l’exposició dels pessebres que participen del concurs, ja que el concert es va celebrar a l’església de Melianta.

Com a novetat, la directora, Anna Dalí, ha preparat un grup de joves que ens han obsequiat amb dues cançons, fent que el concert resultés més variat i atractiu. I també hem pogut

gaudir de dues interpretacions de piano, per part de la Laura Viñola i de l’Arnau Solé. Tot plegat, un dia de música i cançons nadalenques que, com a finalització del concert, es va convidar tots els presents a cantar cançons conegudes amb la coral, acabant l’acte amb un petit refrigeri per celebrar les festes.

L’endemà, al pavelló de Fontcoberta, la coral va participar dels actes que s’organitzen per la Marató, amb una petita mostra de cançons nadalenques.

Dolors Bustins (text i fotografia)

Cagatió 2018

E

l passat 20 de desembre, a la tarda, els nens i nenes de la Llar d’Infants Els Plançons i l'alumnat de l'Escola Alzina Reclamadora vam anar a fer cagar el Tió al pavelló. Sabíem que l'Ajuntament l'havia estat cuidant i només faltava que nosaltres li oferíssim cançonetes perquè s'animés a cagar-nos alguna coseta.

Així va ser, educació infantil i primària, i també els i les mestres, li vam cantar nadales i a més a més li vam interpretar l'himne de la nostra escola (4t i 5è cantant i 6è amb instruments). Abans vam saber els guanyadors del concurs de biblioteca que cada trimestre organitza l'escola (obert tant a famílies com a l’alumnat). Finalment AMPA i l’Ajuntament ens van oferir una xocolatada i el grup d'animació ZAGA ZIGGI.

Els premiats al concurs de la biblioteca escolar

8

EL BUTLLETÍ 47

Alumnat interpretant l’himne de l’escola

Els mestres de l’escola cantant una nadala

ENTITATS I FESTES

30a edició del Pessebre Vivent de Vilavenut

A

Vilavenut, el Pessebre pren forma molts dies abans ja que després de l’última representació estem pensant en com encarem la que vindrà.

El dia de Sant Sadurní amb el dinar del Pessebre a més de donar-li forma, li posem les cares, ja que tots els que estem dinant, el 24 i 26 de desembre passarem a ser figures immòbils d'un pessebre vivent. Un Pessebre que any rere any s'esforça per ser vistós, sorprenent, i sobretot entranyable.

Ja fa una colla d'anys que la col·laboració i complicitat de la productora d'espectacles medievals, de fantasia i recreació històrica Alma Cubrae, dóna un segell de qualitat al nostre Pessebre. Però encara que sembli presumptuós, el Pessebre de Vilavenut té alguna cosa més. Té ànima, una ànima que recull el dia a dia del nostre país, que segueix vivint en pena, pel que es diu, pel que no es diu i també pel que no es pot dir i creiem que tots sabem del que parlem. L'any passat, els figurants ja van lluir el llaç groc i aquest any encara l'hem tornat a portar i diem «encara» perquè malauradament estem allà mateix. És per això que en començar el Pessebre vam escenificar una escena d'uns empresonats que eren alliberats pel poble mentre es llegia un manifest. Amb aquesta 1ª escena i manifest, el Diari de Girona va fer un escrit on deia que el Pessebre Vivent de Vilavenut era un pessebre vivent reivindicatiu.

Hi ha persones que pensen que les coses no s'han de barrejar.

Nosaltres, però, ho fem i ho sentim així i no sabem si és per això o per qui sap què que el poble s'omple de gom a gom i ens feliciten i encoratgen, animant-nos a continuar un any més.

Moltíssimes gràcies a tots els col·laboradors, Ajuntament, brigada municipal, figurants... per ser-hi un any més. (Fotos de Toni Batlles) Manifest previ a la representació del Pessebre Vivent 2018 Sigueu molt benvinguts a la 30ª representació del Pessebre Vivent de Vilavenut. Durant aquests 30 anys hem intentat que durant unes hores el nostre poble es convertís en un miratge, ple d’escenes evocadores d’èpoques passades. Aquest any volem començar la representació del Pessebre Vivent amb l’evocació d’una situació ben actual, que ens preocupa i ens colpeix. Tristament hi ha dirigents i representants del nostre poble que estan injustament empresonats i privats, a més de la seva llibertat, de l’exercici dels drets civils i socials als quals tenen dret. Astorats i incrèduls, hem contemplat durant més d’un any, com els recursos i estratègies processals no han servit de res.

Alguns d’ells, davant tanta injustícia varen optar per una mesura de pressió tan extrema com és la vaga de fam. Aquesta crida a les consciències l’hem volgut recollir en el primer acte de la representació d’enguany, en el qual podreu veure com és el poble i només el poble qui pot alliberar els qui han estat tancats per haver obeït els designis del poble.

Associació de Veïns de Vilavenut

EL BUTLLETÍ 47

9

ENTITATS I FESTES

43a edició del Pessebre Vivent de Fontcoberta

U

n altre any el Pessebre més reivindicatiu del Pla de l’Estany.

Reivindicatiu per dos motius. El primer, per la falta de compromís de l’Estat espanyol amb l’acollida d’immigrants. Al vídeo inicial es van poder veure imatges explícites acompanyades del poema “Podries” de Joana Raspall i de la cançó “Le Meteque” de Georges Moustaki. El segon tema a reivindicar és la situació totalment injusta de presó i repressió en la que es troben els nostres líders polítics empresonats o exiliats. Per això, l’escena d’un gran llaç groc que es podia veure durant el recorregut.

Malgrat aquestes situacions totalment injustes i que afecten la normalitat, vàrem representar la 43a edició del Pessebre Vivent de Fontcoberta amb força novetats, com ja és costum. Novetats en els quadres i en les escenes representades en un nou recorregut. El campament romà, el mercat o el nou mercat dels oficis amb quadres totalment nous; els embalcadors, les escombres de bruc o els enforcadors d’alls lluïen per primer cop a l’era de can Meric. El mercat, després d’uns anys, tornava a can Pujol o els romans que ocupaven l’esplanada de sota l’església són alguns dels canvis que es van poder veure.

Enguany estem molt contents per la feina feta i els resultats obtinguts. Vàrem tenir rècord de visitants que venien de molts llocs: francesos, vinguts de Lloret de Mar, Llers, Premià de Dalt, de tota la comarca, inclòs uns mexicans que havien vingut de vacances i van venir a veure el Pessebre. I la visita inesperada de l’actor Roger Coma. Per tant, estem molt contents.

10

EL BUTLLETÍ 47

Foto de Lluís Pou

ENTITATS I FESTES

Per últim, només ens queda agrair a tots els participants, col·laboradors, figurants, nous membres de la Junta i a l’Ajuntament per la feina feta. I desitjant que hagueu passat unes molt bones festes de Nadal, només ens queda desitjar-vos que tingueu tots un feliç Any Nou! Us esperem a la 44a edició de Pessebre Vivent de Fontcoberta.

Associació del Pessebre Vivent de Fontcoberta.

Foto de Lluís Pou

Cavalcada de Reis

E

ls Reis d’Orient, un any més, van arribar al nostre municipi per saludar i repartir caramels a tots els nens i nenes que es van aplegar a Vilavenut i als carrers i al pavelló de Melianta. La cavalcada ve fer el mateix recorregut que altres anys i va estar acompanyada pel grup de batucada Trik Trak d’Olot. En nom de l'Ajuntament, donem les gràcies a totes les persones que de forma desinteressada col·laboren en la organització d'aquesta cavalcada fent de patges, ajudant en la rua, fent les xocolatades, adornant les carrosses i llocs de recepció, arreglant els vestits i maquillant, deixant els tractors i furgonetes...

EL BUTLLETÍ 47

11

ENTITATS I FESTES

Parc Infantil de Nadal a Fontcoberta

E

l dia 28 de desembre es va organitzar una nova edició del PIN de Fontcoberta. El PIN ja podem dir que ha esdevingut una tradició al nostre poble, enguany ja s’ha celebrat la setena edició amb la participació de 107 infants.

La temàtica del PIN girava entorn al reciclatge, per això es proposaven tallers per reaprofitar diversos materials: el taller del fanalet per reciclar garrafes d’aigua, aquest ja és un clàssic, i fa molta il·lusió veure com els infants els utilitzen realment per anar a esperar els reis i recollir tants caramels com poden. El taller de postals i targes nadalenques amb cartolina, cartró, paper de regal, tot reciclat, va tenir molt èxit. I per reciclar les revistes del cor que teníem perdudes a casa, es va fer un taller d’arbres de Nadal, un resultat ben original i decoratiu.

El circuït de bicicletes presentava una decoració renovada, hi havia propostes noves d’inflables i el taller de maquillatge posava els infants a la pell d’aquells personatges que més admiren i els fan somniar.

Cal posar en valor la gran tasca que fan els voluntaris perquè es puguin realitzar els diversos tallers, una quinzena de nois i noies amb molta paciència, creativitat i dinamisme. Alguns d’ells havien estat usuaris del PIN quan eren menuts i ara ja podien participar conduint algun dels tallers i ho van viure des de l’altra banda. Això enriqueix molt les activitats, ja que aporten el punt de vista de qui ha estat par-

ticipant i per això fan propostes de millora molt interessants any rere any.

Després de la xocolatada ens va visitar el carter reial i els infants li van poder lliurar les cartes que havien elaborat durant el PIN o que ja duien escrites de casa, li van poder explicar personalment tots els detalls del que demanaven i li van assegurar que havien estudiat molt i s’havien portat molt bé tot l’any per ser mereixedors dels regals.

El carter es va comprometre a traslladar tota la informació a Ses Majestats els Reis d’Orient.

Parròquia de Fontcoberta, 35è Concurs de Pessebres

J

a portem 35 edicions del Concurs de Pessebres! És un número important com a concurs. Vol dir que ja ha passat una generació i aquells pares i mares que durant la seva infància o adolescència varen participar del concurs són els que ara ajuden els seus fills/filles a fer el pessebre.

Des de la parròquia i des de les persones que organitzem el concurs (la Teresa Llàcer, la Natàlia Costabella i la Dolors Bustins) ens agradaria que hi hagués més participació, ja que fer un pessebre és una activitat familiar molt important,

12

EL BUTLLETÍ 47

perquè hi poden participar des dels més petits fins als més grans, aportant idees i construint quelcom que uneix.

Enguany hem volgut acostar, mitjançant fotografies, els pessebres que cadascú fa a casa seva. Ho hem titulat “Pessebres a casa”. Així, tothom qui volia podia deixar que li féssim una fotografia del pessebre o bé ens la podia enviar per correu electrònic. Al final han estat nou les famílies que han col·laborat a fer més gran l’exposició de pessebres. I els volem donar les gràcies per aquesta participació.

ENTITATS I FESTES

Organitzadors, jurat, concursants i catequistes del 35è Concurs de Pessebres. Nadal 2018 (Foto de Josep Bustins) Pessebre realitzat per Jaume Fañanàs (Foto de Dolors Bustins)

Com també volem donar les gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta, als membres dels jurat i, per descomptat, a totes les persones que, amb els seus pessebres, fan possible aquest concurs.

Tot seguit, us informem del veredicte del 35è Concurs de Pessebres. El jurat format per la Sra. Neus Campmany, Sr. Josep Ma. Fernandez, Sra. Carme Terradas, Sr. Miquel Barceló i la Sra. Asunción Martinez, reunits el dia 16 de desembre de 2018, varen emetre el veredicte següent: Categoria pessebres tradicionals Primer premi: 1r any de catequesi; Segon premi: Roger i Aniol Dilmé i Onai i Bernat Llona; tercer premi: Natàlia Costabella

E

Categoria pessebres artístics Primer premi: Jaume Fañanàs; segon premi: Pilar Planas; tercer premi: Lluís Gironès-Núria Berga.

Participants: Anna Dalí, Teia i Genís Turón, Teresa Llàcer, Dolors Bustins, família Banal i 2n any de catequesi.

Col·laboració: Francesc Figueras El pessebre a casa: Teresa Llàcer, família Vergés-Duran, Agnès Vergés, família Vilà-Renart, família Bustins Costabella, Dolors Bustins, família Roura, Gerard i Carla FrigolaSerra i Engràcia Aradas Dolors Bustins, en nom de l’organització del “Concurs de Pessebres”

Activitats del Casal de la Gent Gran

l Servei Fem Companyia de l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l’Estany realitza activitats i tallers per a majors de 65 anys. Les dinamitzacions estan enfocades a mantenir les capacitats físiques, mentals i socials de les persones grans, a més de potenciar les relacions interpersonals i la creació de grups d’iguals entre la gent del poble. Aquest any s’han realitzat les següents activitats:

FEM CATALÀ Taller d’ortografia, per aprendre a escriure correctament la llengua catalana. Utilitzant dossiers on es treballa en cada un d’ells un aspecte gramatical per així, a poc a poc, anar adquirint més eines per escriure sense faltes. Dijous de 15:30 a 16:30h al Casal de la Gent Gran

FEM MEMÒRIA Taller de manteniment de la memòria dirigit a persones preservades cognitivament o amb un deteriorament cognitiu lleu. Mitjançant fitxes variades, jocs i material divers s’intenta preservar l’agilitat mental i potenciar les capacitats cognitives. Dijous de 15:30 a 16:30h al Casal de la Gent Gran.

FEM MANUALITATS Sessions pensades per mantenir les capacitats manuals i de motricitat fina mitjançant propostes de caire artístic, creatiu i decoratiu que, moltes vegades, ens serveixen per utilitzar en d’altres activitats o trobades.

EL BUTLLETÍ 47

13

ENTITATS I FESTES FEM AQUAGYM Exercicis divertits i dinàmics a l’aigua per millorar la condició física en un medi suau on es produeix menys impacte físic,

FEM RUTA Sortides d’intercanvi amb altres pobles de la comarca. El darrer any varem anar a Porqueres i després també ens van venir a visitar.

SORTIDA A LA PLATJA DE PALAMÓS Amb aquesta excursió a la platja tenim l’oportunitat de passar un dia en un entorn privilegiat, envoltats de natura i respirant l’aire de mar. Alguns i algunes decidim banyar-nos, d’altres anem a prendre un gelat o un cafè, anem a passejar vora l’aigua... Propera sortida a finals de juny.

FEM CINE Sortida a l’Espai Gironès on anem a veure una pel·lícula

d’estrena, amb tot allò que comporta (comprar l’entrada, les crispetes o llaminadures...). Un cop acabada la pel·lícula aprofitem per anar a fer una volta al centre comercial o a prendre un cafè en un bar. Sortides trimestrals conjuntament amb altres municipis.

OLIMPÍADES FÍSICO- COGNITIVES Aquest any, en el Dia Internacional de la Gent Gran, es van dur a terme les primeres Olimpíades Físico -Cognitives del Pla de l’Estany. L’acte es va realitzar al parc de la Draga de Banyoles organitzat per el Servei Fem Companyia, el Consell Esportiu i el Consell Consultiu de la Gent Gran del Pla de l’Estany. Les proves combinaven l’esport i l’agilitat mental, aspectes molt importants per mantenir un bon estat de salut a mesura que ens anem fent més grans. Els participants havien de competir en cinc proves diferents: punteria i càlcul, relleus amb pals nòrdics i retenció de memòria immediata, bitlles catalanes amb llenguatge, circuit d’obstacles amb retenció d’imatges, circuit del parc de salut i record de noms.

Per recollir els resultats de les proves, els organitzadors van repartir a cada municipi un dorsal on anaven anotant els resultats de les diferents proves. En finalitzar es van repartir les medalles.

FEM MÒBIL Taller per aprendre a utilitzar el mòbil i les aplicacions bàsiques necessàries per al seu ús diari. Treballem el Whatsapp, les eines pròpies de Google, guardem números, personalitzem el nostre telèfon... i tot allò que ens interessa i que ens és necessari en el nostre dia a dia per tal de fer del telèfon mòbil una eina més.

La vall d’Hostoles

L

a vall d'Hostoles, a la Garrotxa, és una vall relativament petita, orientada de NO a SE i solcada pel riu Brugent, que rep les aigües de la riera de Cogolls pel seu marge esquerre. Una bona part de la vall està integrada al Parc Natural de la Zona Volcànica i, tot i que és un dels llocs menys coneguts, està farcida de fonts, gorgues, antics castells i històries de cabdills remences. Els seus orígens provenen de l’activitat volcànica que aplanà la vall omplint les fondalades amb laves basàltiques.

La vall d'Hostoles la formen tan sols els municipis de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Actualment hi és bàsica la indústria tèxtil, l'alimentària i la de la fusta, però encara hi són impor-

14

EL BUTLLETÍ 47

tants les collites de cereals, farratge i blat de moro que aprofiten els fèrtils sòls volcànics i la profunditat de la vall que l'arrecera dels vents del nord. Dins del terme de Les Planes hi trobem el petit nucli de Cogolls, amb molts masos disseminats, situat al nord de la vall, i que té amb Sant Cristòfol la parròquia més antiga de la vall d’Hostoles.

També és un lloc privilegiat pel que fa a l’aigua, aprofitada des de fa segles per alguns antics molins.

Donat que és una vall amb molta història no podem defugir de parlar-ne una mica. La vall d'Hostoles al llarg del temps va ser governada per gent poderosa: alts funcionaris dels comtes de Barcelona, cabdills remences, monarques,... i el seu domini sempre va anar lligat al castell d'Hostoles que, situat a una alçada de 599 metres,

ENTITATS I FESTES

domina tota la vall. El seu origen se situa a finals del segle IX i principis del X i formava part del sistema de defensa del comtat de Besalú. El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. Durant els segles XIV-XV els dominadors -d'una forma intermitent- van ser els senyors de Rocabertí i arrel de les revoltes remences del 1462, fou Francesc de Verntallat qui va prendre la possessió del castell i, per extensió, de tota la vall. Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.

L'altre castell de la vall és el de Puig-alder. Està situat al cim de la muntanya de Sant Salvador i avui en queden pocs vestigis, al costat d'una ermita. L’any 1020, aquest castell ja és citat en el testament del comte Tallaferro i la capella de Sant Salvador ja surt documentada a principis del segle XII. Val la pena arribar-s'hi, per un camí força ben indicat, ja que el recorregut és molt aeri i hi ha bones vistes.

La població de la vall ha variat molt al llarg de la història. El terratrèmol que hi hagué el 1.427 i les epidèmies de mitjans del segle XIX, la varen fer disminuir dràsticament. En canvi, altres fets puntuals van tenir l'efecte contrari, com per exemple l'arribada de nombrosos francesos per treballar els boscos del terme (s. XVII), la de molts picapedrers per treballar les pedreres de basalt (s. XIX) o l’arribada d’immigrants del sud per construir el pantà de Susqueda (19631967). Llavors va arribar a tenir 2.004 habitants, que no difereix molt de l'actual, que volta els 3.000.

Cal fer, també, un esment especial dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil: degut a la seva situació estratègica, la vall es va convertir en un lloc idoni per emmagatzemar material bèl·lic i fins i tot les Brigades Internacionals van convertir la població en camp d’entrenament i centre d’operacions. Quan aquests van deixar la població, els soldats de Líster van dinamitar l'església parroquial i el castell i els ponts del tren d'Olot també van ser destruïts.

Actualment la vall és força visitada per un turisme actiu per fer-hi senderisme i per cercar-hi la frescor de l'estiu, aprofitant les sorprenents gorgues que amaga el riu Brugent dins del seu curs, juntament amb els corresponents salts. Un bany en alguna d'elles pot fer la delícia de petits i grans quan el sol és més intens. La gorga de la Plana o l'espectacular gorga de Santa Margarida en són els millors exemples. Hi hem d'afegir també la gorga i el salt del Molí dels Murris, situada a la riera de Cogolls, la qual presenta unes formacions travertíniques d'alt valor geològic i que es poden contemplar al llarg del seu curs. Finalment, hem de recordar també que per la vall hi passa la via verda d'Olot-Girona i en aquesta zona el carril bici discorre, entre ponts i túnels, per un paratge d'una gran frondositat.

Nosaltres hi vam passar en bici fa temps i més tard hi hem tornat amb ànim de visitar els seus castells i els seus gorgs i tots ells han omplert, amb escreix, les nostres expectatives.

El Triops Marxaire

EL BUTLLETÍ 47

15

FETS I GENT

Homenatge a les víctimes del franquisme

E

l Parlament de Catalunya va aprovar la llei 11/2017 de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La llei considera que l’ordenament jurídic repressor que va imposar la dictadura franquista era il·legal i il·legítim i, per tant, declara nuls tots els consells de guerra (més de 65.000!) que es van celebrar a Catalunya entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, que més tard va passar a dir-se Auditoria de la IV Regió Militar. Aquesta llei del Parlament de Catalunya, per tant, és un acte de dignitat i de justícia que restitueix l’honorabilitat de tantes i tantes persones condemnades d’una manera cruel i injusta.

ELS CONSELLS DE GUERRA Els consells de guerra van ser una paròdia de la justícia, una farsa jurídica que va tenir uns resultats tràgics per a la majoria dels acusats, que no tenien les més elementals garanties jurídiques i que eren sotmesos a interrogatoris amb violència i tortures. Es demanaven informes als Ajuntaments (franquistes), a la Falange de cada localitat i a la guàrdia civil. Es presentaven testimonis acusatoris i l’acusat no tenia la possibilitat de presentar-ne d’exculpatoris. El jutge instructor, el fiscal, l’advocat defensor, eren tots militars i el tribunal que jutjava i dictava sentència estava integrat també per militars. Els judicis eren sumaríssims, és a dir, se celebraven amb molta rapidesa, i les sentències se succeïen, implacables, amb penes de mort o diversos anys de privació de llibertat. Van ser, en definitiva, actes de venjança i de revenja dels vencedors sobre els vençuts, una actuació miserable que res tenia a veure amb la justícia.

LES VÍCTIMES DE BANYOLES I COMARCA A Banyoles i comarca van ser 287 les persones sotmeses a consell de guerra, 135 de Banyoles i la resta de la comarca. Les penes podien ser la mort, cadena perpètua o diversos anys de presó. Els presos de Banyoles i comarca van ser internats majoritàriament a la presó de Girona, que l’any 1939 estava situada al Seminari, on hi havia homes i dones. A primers de 1940 les dones van ser traslladades al convent de les Adoratrius, i a primers de 1942 els homes van ser traslladats al convent de Santa Clara, a Salt. També hi havia presos de la comarca a les presons de Barcelona, Figueres, Lleida

16

EL BUTLLETÍ 47

i a altres presons espanyoles com Santander o Saragossa. La majoria dels empresonats eren homes, però també hi havia quinze dones. El cas més greu va ser, evidentment, el de les 23 persones condemnades a mort i executades al cementiri de Girona. D’aquests condemnats, 8 eren de Banyoles, 8 de Vilademuls, 2 de Cornellà del Terri, 2 de Serinyà, 1 de Palol de Revardit, 1 de Porqueres i 1 de Sant Miquel de Campmajor. Les seves restes reposen, sense identificar, a la fossa comuna del cementiri de Girona, amb més de 500 afusellats d’arreu de les comarques gironines.

Cal tenir en compte, però, que les persones sotmeses a consell de guerra no van ser les úniques víctimes del franquisme. Per això, aquest acte va voler ser un homenatge als que van morir al front, als exiliats, als que van morir als camps de concentració nazis, als que van ser internats en camps de concentració franquistes, als que van ser obligats a treballs forçats en batallons de soldats treballadors i els que van ser depurats i van perdre la feina. Són, en total, més d’un miler de persones de Banyoles i comarca, a les quals hauríem d’afegir els familiars que van haver de sobreviure com van poder en condicions precàries i difícils.

UN HOMENATGE JUST, TOT I QUE ARRIBA TARD El reconeixement oficial de la injustícia que es va cometre contra tantes persones és un reconeixement merescut però que arriba tard, perquè totes les persones de Banyoles i comarca condemnades en consells de guerra han anat morint sense rebre aquesta reparació.

Però almenys els seus familiars poden sol·licitar al Departament de Justícia de la Generalitat un document de reparació jurídica.

Per iniciativa de Jordi Galofré i Miquel Rustullet, que han investigat a fons aquest tema, a Banyoles i comarca aquestes sol·licituds s’han presentat totes alhora i els documents de nul·litat es van lliurar conjuntament en l’acte que es va celebrar el 15 d’octubre al Pavelló de la Draga, coincidint amb l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Va ser un acte solemne organitzat per l’Ajuntament, que ho ha emmarcat en el seu projecte de recuperació de la memòria històrica. En aquest acte, els familiars de 104 de les víctimes dels consells de guerra (que són tots els que els organitzadors van

FETS I GENT poder contactar) van rebre un document oficial de reparació jurídica per part de la Generalitat de Catalunya que constata la nul·litat dels seus processos judicials.

REPRESALIATS DEL FRANQUISME A FONTCOBERTA Extret del llibre La repressió franquista a la comarca del Pla de l’Estany de Jordi Galofré i Miquel Rustullet

Aquest homenatge va comptar amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent, que va parlar d’un acte de restitució de la memòria històrica, és a dir, retornar la dignitat a les víctimes i les seves famílies. Unes persones que, segons Torrent, van ser represaliades per lluitar per uns ideals que encara són ben presents avui dia. Per la seva banda, l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, va destacar la transcendència d’un acte que vol exposar públicament la injustícia a què van ser sotmeses les víctimes del franquisme, així com reivindicar “els valors fonamentals de la democràcia”. A l’acte també van intervenir el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, i l’expresident Carles Puigdemont, en un vídeo enregistrat. Durant l’homenatge es van projectar fragments d’entrevistes a alguns testimonis i familiars; també va actuar el quartet de corda de l’Ateneu, que va interpretar ‘L’emigrant’ i ‘Somni’, de Manel Saderra, i els alumnes d’arts escèniques de l’institut Josep Brugulat van cantar ‘Corrandes de l’exili’, de Pere Quart, musicades per Ovidi Montllor.

A l’exili: Antoni Padrés Planella Als camps de concentració i als batallons de soldats treballadors: Sebastià Costa Prat, Miquel Culubret Boixeda, Joan Bustins Mir, Francesc Comas Martí, Miquel Costa Prat, Baldiri Parella Bret, Francesc Puigdemont Plana i Gonçal Prat Tarrés.

A la presó: Josep Brunsó Prat, Joan Ferrerons Teixidor, Joan Ruiz Matamala, Jaume Ros Comas, Enric Oliveras Noguer, Pere Grau Matamala, Francesc Comas Teixidor, Modest Tarrés Casademont, Joan Julià Massanella (va morir a la presó de Girona) i Joan Planeses Lladó.

Depuració: els mestres Caritat Claveria Teulats, Pilar Serra Bech i Pere Juanola Masdevall i l’agutzil i carter Salvador Mayolas Puigdevall.

Ha mort mossèn Àngel Torres

E

l passat 25 d’octubre va morir mossèn Àngel Torres Rosa a l’edat de 76 anys. Descansi en pau.

Va néixer a Jaén, el 20 d’octubre de 1942. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i els va completar a l’Institut de Teologia Gaudium et Spes, de Salamanca. L’any 1978 es va traslladar a Xile, on l’any 1980 va ser ordenat prevere a l’església parroquial de San José de Melipilla. L’any 1990 va sol·licitar exercir el ministeri al Bisbat de Girona i va ser nomenat administrador parroquial d’Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant i Vilarig fins a 1996, quan va ser incardinat a la diòcesi de Girona i nomenat rector de les esmentades parròquies.

De l’1 de novembre de1999 fins a l’1 de setembre del 2002, se li van encomanar, com a rector, les parròquies de Fontcoberta, Vilavenut, Vilademí i Ollers. En aquells anys va viure a Melianta. L’any 2002 va ser nomenat rector de la parròquia de la Sagrada Família de Blanes. L’any 2003, rector de Sant Jordi Desvalls, Colomers, Gaüses, Vilopriu i encarregat de Valldevià. L’any 2005, rector d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. El 2010, rector d’Argelaguer, Sadernes, Sales de Llierca i Tortellà. Del 2010 al 2014 també va ser rector de Montagut, Oix i Sant Jaume de Llierca. A finals d’abril d’enguany, per motius de salut, va ser rellevat dels seus càrrecs i va anar a viure a Banyoles, col·laborant, segons les seves possibilitats, en les parròquies on darrerament havia estat rector.

Foc, terra i aigua

‘F

oc, terra i aigua. Forns, rajoleries i pous de glaç del Pla de l’Estany’, de Joan Anton Abellan i Carles Puncernau, és el segon volum de la col·lecció Llegat Patrimonial del Pla de l’Estany. El llibre va ser presentat per Ernest Costa el dissabte 1 de novembre al Museu Darder. La publicació recull 187 pous de glaç, rajoleries i forns de calç, ciment i guix que hi havia hagut al Pla de l’Estany, la majoria dels quals ja desapareguts. Són indústries vinculades al món rural que amb el pas del temps han quedat oblidades. A partir de les seves restes o de la memòria oral, els autors contribueixen a recuperar les que hi havia hagut a la comarca. A més, la publicació també repassa els orígens d’aquestes indústries, i el context històric i social en què es van desenvolupar. Cada municipi de la comarca té un seguit de fitxes descriptives. Així, Fontcoberta hi surt referenciat amb dotze elements.

EL BUTLLETÍ 47

17

FETS I GENT

Passejades nadalenques per racons del Pla de l'Estany (3): voltant pels límits del pla de la Perpinyana

V

a ser una caminada d’uns 9 km a l’entorn del pla de la Perpinyana, un pla travessat per l’inici de la carretera de Rocacorba. Rep el nom de la font de la Perpinyana que raja a prop de la masia homònima (al costat de can Prat), sota el puig Bataller. Hi trobem algunes masies importants: can Llapart, la Rajoleria de Dalt, can Geldeus (l’Estanyell), cal Pouador... El dia de Sant Esteve, que és quan es fan aquestes passejades, va acompanyar.

La caminada es va iniciar vora l’ESPA. Es va explicar que entre la font Pudosa i Miànigues es va produir la batalla de Miànigues el 23 de juny de 1813, en el marc de la Guerra del Francès, entre tropes espanyoles i franceses. Hi van morir més de cent soldats per bàndol.

En arribar a Miànigues vam recordar que era un municipi independent que es va incorporar a Porqueres el 1845. L’església és barroca, amb l’advocació a sant Romà i sant Llop. La cita més antiga d’aquesta església és del 957. La festa és per sant Llop, al setembre. Tot seguit es va visitar can Campolier, una casa pairal de Miànigues que no té res a veure amb can Campolier de la Farrès.

Vam arribar a la vil·la romana de Vilauba a Camós.

Aquest important jaciment va ser descobert el 1932 en construir la carretera de Pujarnol. En part, es va destruir per aquesta raó. Per sort, la carretera es va desviar a finals del 2013 i s’ha pogut excavar per on passava. La investigació arqueològica, però, no es va iniciar fins al 1978. Vilauba era una explotació agrícola dedicada a la vinya, els cereals i l’olivera. La primera edificació data de començaments del segle I aC. La seva ocupació va perdurar fins a finals del segle VII, ja en època visigòtica. Va ser abandonada a principis del segle VIII segurament arrel de la invasió sarraïna. D’aquesta època hi ha les restes d’unes quantes cases molt petites que formaven un petit veïnat. Troballes: un larari (com una capelleta amb les divinitats Fortuna, Mercuri i el déu Lar), un molí d’oli i ceràmica, monedes, gerres, àmfores, llavors, restes de pintura, inscripcions ... Si es visita, de manera guiada, hi ha una aplicació en 3D de com era la vil·la.

Llavors es va pujar al mirador de la Canova, amb bones vistes sobre la vall i l’estany de Banyoles. Un camí ens va dur fins a les Estunes, un espai PEIN de Porqueres amb un bosc d’alzines i roures de gran port. És un paratge de travertí antic de quan es va començar a formar l’Estany fa uns 250.000 anys. L’Estany arribava fins aquí. Si aquest travertí és superior al nivell actual de l’Estany és pels moviments tectònics i terratrèmols que l’han elevat i esquerdat perquè es trobava damunt de llocs tous. La masia del costat és cal Corralot. Una lle-

18

EL BUTLLETÍ 47

genda recorda que en aquestes baumes hi vivien les goges, unes nimfes molt belles i delicades que defugien de la llum i la gent. En les seves coves hi feien grans festes i convits i els crits se sentien de ben lluny. No volien ser vistes de cap de les maneres. Qui les trobava quedava gojat, embadalit, sense poder-se moure ni reaccionar durant molt de temps. De nit, ballaven i dansaven pels desmais de prop de l’estany.

I passant pels estanyols d’en Montalt i de la Cendra vam arribar a la font de la Puda. La seva aigua té propietats curatives per a la pell i els ossos pel seu contingut sulfhídric. La font va ser construïda, per primera vegada, el 1829 per l’Ajuntament de Banyoles i substituïda el 1862 per l’actual; el 1902 s’hi va col·locar la gerra de pedra artificial. El seu entorn es va arreglar als anys noranta.

El balneari que veiem al seu costat va deixar de funcionar el 1960. Atreia turisme de qualitat: burgesia barcelonina, artistes, estrangers... Els banyolins hi venien a passar les tardes d’estiu a berenar i a menjar carquinyolis, nissos i les típiques cansalades. Tot plegat s’acompanyava amb aigua de la Puda. Les cansalades són un dolç de pa de pessic recobert de sucre que es venia allà mateix. Alguna pastisseria de Banyoles encara n’elabora.

FETS I GENT

2018, any excepcionalment plujós

A

quest 2018, realment ha plogut a bots i barrals, sobretot a la primavera i a la tardor. Les tretze situacions de llevant han aportat molta aigua i han provocat inundacions al pla de Martís i en algunes cases, s’han vist esllavissades a molts indrets (carreteres, clot de Melianta, marges...), la platja d’Espolla ha registrat màxims històrics i els pagesos no han pogut començar a sembrar els camps més assolellats fins passada la Puríssima. Els mesos més plujosos han estat el febrer (97,4 l), l’abril (141,1 l), el maig (135,7 l), el juny (144,9 l), l’octubre (232,8 l) i el novembre (244,8 l). Total de l’any: 1.257 l, el més plujós dels últims trenta-sis anys a l’estació Fontcoberta 0378 de l’AEMET ubicada a Melianta. A l’observatori Fabra de Barcelona ha estat el segon any més plujós dels últims cent anys.

L’any passat solament van caure 450 l. Una vegada més es demostra que en aquest petit país la pluja no sap ploure.

El rec d’Espolla baixava molt ple el 19 de novembre 2018. A l’escala mètrica del pont de can Traver Nou l’aigua va arribar fins a 63 cm, un màxim històric.

La platja d’Espolla molt plena el diumenge 18 de novembre 2018, amb l’aigua terrosa per les aportacions pluvials. Es va omplir en poc més de 24 hores.

Inundacions al pla de Martís el 18 de novembre 2018

Presentació de la revista Les Garrotxes núm. 22

E

l passat divendres 26 d’octubre es va presentar a la biblioteca municipal el número 22 de la revista Les Garrotxes. El dossier d'aquest número ressegueix la història de la matança del porc des d’una perspectiva artesanal, amb les cases i la seva gent com a protagonistes, però també ofereix un recorregut més enfocat al negoci i a la indústria, amb projectes que tenen els seus orígens en la quotidianitat i que amb els anys han evolucionat fins al punt de reforçar el potencial carni de les nostres comarques, ja sigui en forma de carnisseria, d’obrador o de gran companyia amb mires internacionals.

La revista va ser presentada per Joan Estarriola, alcalde Fontcoberta; Jordi Nierga, director de la revista; Jaume Colomer que va fer l’article «Agafar el porc pel nas» i per Àngel Madrià, director de l’editorial Gavarres. El nombrós públic assistent va intervenir molt per explicar o comentar la seva experiència sobre la matança del porc.

EL BUTLLETÍ 47

19

FETS I GENT

STOP A LA HUMANITAT (Poema de Nadal 2018) El temps s’ha parat, cada llàgrima és una estrella sobre un Món desvetllat.

El brogit ha emmudit, la nit ens ha enlluernat, un somni vençut però immortal ens ha obert les parpelles enganxades.

El misteri més gran, mai vist, s’ha fet realitat!

En un paisatge desolat, erm i desconegut ha brollat l’aigua clara més vivificadora que mai s’havia vist.

Calma la sed més ardent, enforteix l’esperit més feble, guareix les malalties més rebels, alegra les tristeses més profundes i dóna vida eterna.

Ha nascut Déu com un infant desvalgut !

Tenim ànsies de beure d’aquesta Font, volem descobrir l’Or dels secrets de la Pau.

Fe d’errates A l’anterior Butlletí no es va publicar la foto, enviada per Miquel Vilà Renart, de la Trobada d’exjugadors de la UE Fontcoberta que es va fer l’1 d’agost del 2018. Vet-ho aquí, doncs, la foto que faltava a l’article sobre la Trobada.

Demografia d’octubre a desembre de 2018 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 01/10/2018: Ferriol Crehuet Rescalvo 02/10/2018: Aran Rodríguez Roger 03/10/2018: Aran Darnés Grabuleda 06/11/2018: Ian Baig Cobos 02/12/2018: Blai Teixidor Boix 15/12/2018: Pau Colomer Roura

Volem aprendre a ser rics essent pobres, volem veure la Divinitat encarnada, volem que la nit sigui dia que no s’acabi, volem que els plors siguin somriures, volem que, per sempre més, desapareguin els núvols de tempesta i el Cel sigui sempre blau ...

Allà, dins aquella Cova, hi trobarem la solució.

Ian Baig Cobos

CASAMENTS 17/11/2018: Oriol Padrós Ortiz i Anna Palahí Adroher

Lluís Barjau, Nadal 2018

Breus

DEFUNCIONS 02/10/2018: Juan Martín Dueñas 09/10/2018: Jaime Casas Castany 11/10/2018: Teresa Masmitjà Ros 04/12/2018: Julián Martín Morales 12/12/2018: Roser Fernández Oliva

La tardor a la plaça de Catalunya

Pancarta reivindicativa de la comunitat educativa de l’Escola Alzina Reclamadora

20

EL BUTLLETÍ 47

Arbre de Nadal nou posat per l’Ajuntament al parc infantil del passatge 1 d’Octubre

L’estrella de Nadal a l’església de Fontcoberta

FETS I GENT / CONEGUEM EL MUNICIPI

Bulling o assetjament escolar QUÈ ÉS? El bulling o assetjament escolar és el maltractament físic i/o psicològic continuat que rep un infant o un jove per part d’un o d’altres companys.

TIPUS DE MALTRACTAMENT - Físics: donar empentes, donar cops de peu, agressions amb objectes, amagar o trencar objectes de la víctima...

- Verbals: insults i sobrenoms, menyspreu en públic, ressaltar defectes físics...

- Socials: rebutjar o ignorar algú en els jocs, en les activitats d’aula, al pati...

- Digitals: trucades i missatges mitjançant el mòbil o el correu electrònic; comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima...

CAUSES PER ESDEVENIR UNA POSSIBLE VÍCTIMA Tot i que tot alumne pot ser víctima d’assetjament, la baixa autoestima, la inseguretat i la incapacitat de defensar-se solen ser característiques comunes dels que ho pateixen. També ho poden ser els bons estudiants, els sobreprotegits per la família i alumnes d’aparença, cultures o nivells socioeconòmics diferents.

CAUSES PER SER ASSETJADORS ACTIUS Són els que utilitzen la violència com una sortida per afrontar situacions familiars o personals difícils o, fins i tot, per divertir-se o per aconseguir popularitat i amics. Les seves característiques comunes poden ser l’abús de la força física per sentir-se poderosos, impulsivitat i dificultats per relacionar-se amb els altres, baixa tolerància a la frustració i dificultats per complir normes, demanar perdó i respectar els límits.

DETECCIÓ DELS ASSETJATS . Malestar físic, perd la gana, dorm poc o té malsons. Habitualment està sol o es tanca en ell mateix. . No vol anar a l’escola o mostra ansietat. Disminució del rendiment escolar. . Desenvolupament d’un gran sentiment de culpa i disminució de l’autoestima.

. Baralles amb els germans o cosins més petits com a símptoma de malestar emocional. . Presència de cops o altres senyals deguts a la violència física.

ELS ASSETJADORS PASSIUS Tot alumne que davant d’una situació d’assetjament manté una postura neutral i no intervé es converteix directament en còmplice.

COM ACTUAR DAVANT D’UN CAS D’ASSETJAMENT ESCOLAR ASSETJAT . Reaccioneu amb calma i doneu-li el vostre ajut i afecte. . Procureu transmetre-li el vostre interès pel seu problema i per trobar-hi solució. . Doneu-li confiança i feu-li veure que la situació no és culpa seva. . Planifiqueu i executeu conjuntament les accions i animeu-lo a sortir amb els amics o fer-ne de nous, procurant que desenvolupi alguna afició que realment li agradi. . Eviteu enfrontar-vos amb l’agressor o amb els seus pares, en cas que els conegueu. . Encoratgeu-lo perquè expliqui la situació al tutor o acompanyeu-lo a parlar-hi. . Valoreu també la possibilitat que rebi ajut psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació.

ASSETJADOR . Reaccioneu amb calma i procureu trobar temps per seure i parlar.

Comuniqueu-li la necessitat d’aturar immediatament l’agressió. .Feu-lo adonar que està fent mal a un company i intenteu que es posi en lloc de l’altre. Faciliteu i demaneu-li que es disculpi. . Reflexioneu amb ell sobre les conseqüències personals, socials i legals en cas de continuar amb la seva conducta agressiva. . Doneu-li el vostre ajut i afecte. Feu-lo sentir que valoreu l’esforç que fa per enfrontar-se al problema i treballar per superar-lo. . Ajudeu-lo a treballar el control de la ira i a aprendre noves formes de relació i de comunicació amb els altres. . Valoreu també la possibilitat que rebi suport psicològic que l’ajudi a superar aquesta situació.

Fontcoberta i la sal Del llibre L’Escala i Empúries (Quaderns de la Diputació de Girona) A partir de la promulgació del Decret de Nova Planta de 1716, Catalunya va passar a ser regida per l’administració castellana. Felip V confiscà totes les salines de Catalunya i creà quinze alfolins «gabelles» en llocs on hi havia salines o en ports habilitats per comercialitzar amb sal, com el de l’Escala. Cada població del Principat havia de comprar a l’alfolí assignat una quantitat de sal calculada en funció del nombre d’habitants i de caps de bestiar que tenia i controlada rigorosament pels administradors i interventors dels mateixos magatzems de sal. D’aquesta manera, els Borbons s’asseguraven les importants rendes de la sal. Un d’aquests alfolins va ser el de l’Escala, que fornia de sal

més de dos-cents pobles de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany i, ocasionalment, el Ripollès, Osona i la Cerdanya. La sal arribava en vaixells des de les salines dels Alfacs (al delta de l’Ebre), d’Eivissa i de Torrevella (Alacant).

Situat al carrer Alfolí, a la platja de l’antic port de l’Escala, l’Alfolí de la Sal és un edifici notable, d’estil gòtic popular, voltes de canó, pati interior i porxo amb arcades i galeria de pilars. La llinda del balcó principal porta la data «1697»... El 1869 l’Estat va abolir el monopoli de la sal i en va establir el lliure comerç.

EL BUTLLETÍ 47

21

CONEGUEM EL MUNICIPI / ENTREVISTA

Les batusses del dia de Corpus Del llibre Un bocí d’història dels pagesos de Banyoles, de Joan Alemany Tot això fou, crec, l’encenall de la gran baralla que van protagonitzar en el dia de Corpus, a finals del segle XIX, entre pagesos de Banyoles i els de Fontcoberta, Vilavenut, Vilademí i Centenys. Ho vaig copsar un dia de pluja a l’entrada de cal Ferrer. La conversa es va encaminar cap aquesta feta. Qui en tenia la culpa, com va anar, preguntà un altre, que per la seva joventut ho desconeixia.

Res, ben mirat no ho vaig saber mai. Alguna noia que havia donat carbassa a algun jove, o bé dos que es disputaven alguna xicota.

Ja et dic que no en vaig treure l’aigua clara. El cas és que feia dies que bullia. Es veu que ja se les havien tingut de paraula i entre el vi o la barreja, que en dies de festa no es mirava prim, tot va anar fent feix. Encara es va tenir una mica de seny i es va esperar que la processó hagués entrat a Santa Maria i l’orquestra es preparava per a tocar sardanes tot fent proves amb els instruments. Tots els de Banyoles es varen posar al costat de can Nenes i els altres al costat de can Ralita. A poc a poc, es van anar acostant. Ningú va donar el senyal, ni cap avís, alguna noia es va posar a xisclar, l’orquestra va baixar del cadafal i, de cop, una grossa cridòria barrejada de renecs i corredisses, abraonant-se els uns contra els altres.

Algun portava ganivet, pocs, la majoria amb les mans netes i cop de puny va cop de puny ve. Jo portava un mànec d’uns tres pams de llarg dissimulat dintre la faixa. Ja pots pensar que al vol meu feien rotllo ja que un cop d’estaca d’aquestes podia fer molt de mal.

Amb aquestes, vaig tocar al bell mig del cap un de Vilavenut que s’havia acostat massa. Va quedar estès a terra, sense sentits.

Molts ja anaven ensagnats, la roba esqueixada. Aquí caic allà m’aixeco. Quan va durar aquesta baralla? No ho sé pas. A sangs ca-

lentes no ens adonàvem de res, per a tots el temps s’havia aturat.

La Guàrdia Civil es va presentar tirant alguns trets a l’aire i començant per les vores. Alguns, en adonar-se’n varen escampar la boira.

Els altres, potser pel cansament, ja que tots bufàvem i suàvem de valent com si ens haguéssim fet un fart de treballar, es va donar fi a aquesta batussa. Més endavant, em varen avisar que aquell de Vilavenut que havia estès per terra, fent-li un gros trenc al cap, havia esbombat que ja passaríem comptes. “Ves amb l’ull obert, sempre porta un ganivet a la butxaca i diu...”. Vaig pensar que seria qüestió d’anar preparat, que no m’agafés descuidat. Per fi, un dia ens vam trobar cara a cara. Era en el camí de Figueroles, ell baixava i jo pujava. Com que el camí era estret, havíem de passar a frec. A mesura que ens atansàvem el cor s’anava accelerant. Era una trobada que no resultava massa agradable. Però em vaig dir, o sang o podrit. Quan estàvem a dues passes l’un de l’altre i sense deixar de mirar-nos, ell em saluda i em diu: No serà millor que ens ho deixem córrer? El cor se’m va eixamplar. Home, vaig contestar-li, com que tu havies fet córrer que me la tenies jurada. A sangs calentes se’n diuen moltes de coses. I ara que hem fet la pau, es podria saber per què ens vam barallar? Tu i jo ens havíem fet algun mal? Que ho sàpiga, no. Mira, deixem-ho córrer i per la meva part si mai necessites algun favor ja ho saps. Ens vam acomiadar ben amics i et juro que en vaig estar més que content. Què havia passat? Potser el noi se’n va anar refredant i, la veritat, jo era força més gros que ell i potser va tenir por que li tocaria el rebre. El cas és que vaig respirar a ple pulmó. D’aquella feta va ésser sempre amics, a tot arreu on ens trobàvem ens convidàvem. Ara pago jo i ara pagues tut. Aquesta amistat ha durat tota la vida.

ISABEL DE PALAU JUNCÀ, bibliotecària jubilada Per Jaume Colomer

L

a Isabel, la gran de sis germans, ens ha obert casa seva per parlar tranquil·lament. Moltes gràcies. (L’entrevista sencera la trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament.)

El teu pare, en Joan de Palau i Buxó (19191991), va ser un pintor molt valorat.

Què recordes d’ell?

Vivia del que li agradava fer i sempre va anar a la seva. Recordo molt la seva personalitat i el carisma que tenia. A casa era bastant absolut fins que va fer un canvi i la cosa va anar més bé.

Ens va pujar més la mare, doncs era poc dedicat als fills, però ens estimava molt. Era molt senzill de costums i la manera de vestir no li importava gaire. Podia anar a reunions amb la roba de pintar tot i

22

EL BUTLLETÍ 47

que la mare s’enfadava. Tenia una gran passió per la pintura, vivia per a la pintura. Com que era una persona amb molta visió de les coses, era molt complidor i tothom l’anava a buscar per col·laborar.

Tenia reunions dia sí dia també i moltes vegades deixava de pintar pel compromís que havia agafat. Va formar part durant uns quants anys de la Comissió de Festes de l’Ajuntament de Banyoles sempre sense cobrar res, com els alcaldes o els regidors de torn. Va renovar molt la cavalcada dels Reis. També va ser durant molts anys del Patronat de l’Estany.

Com definiries la seva pintura?

Sempre deia que la seva pintura era postimpressionisme. De fet, però, era bastant independent i es va desmarcar totalment dels pintors d’Olot. La seva idea era crear un estil propi, d’aquí. Mirava molts pintors. Era paisatgista però hagués pogut fer retrat, doncs li sortien molt bé, però no n’acabava d’estar prou motivat. Li agradava més fer córrer la imaginació, els colors, el paisatge... Quan va ser molt gran començava a dibuixar a fora i acabava la pintura a dins però quan jo era petita, ho feia gairebé tot a fora. No era una pintura ràpida doncs a cada quadre hi passava moltes sessions. Per captar la llum i els colors necessitava estar a fora. Tenia una pintura bastant viva però els últims anys de la seva vida era més suau. Va passar per etapes com les de pintar més fosc o menys.

L’ENTREVISTA Va muntar un taller de pintura molt concorregut, a la mateixa vivenda Pintava al menjador de casa i no era ben bé un taller de pintura fins que, en conveni amb l’Ajuntament, li van cedir una sala damunt del Darder. A part de la pintura, havia de donar classes de dibuix lineal als alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis. D’aquesta manera no havia de pagar res però tampoc el pagaven. Més tard, va trobar un pis damunt de can Mateu fotògraf, al carrer Jacint Verdaguer. Va ser el seu primer estudi pròpiament dit. Amb el temps, van poder comprar una casa molt ruïnosa a la plaça Major. El marc era ideal. Va tenir molt d’èxit i molta gent, també ajudat pels meus germans Joan i Raimon.

Té obres exposades a diferents indrets Era un home que no es prodigava gaire a l’hora de fer entrevistes o viatjar. Va contactar amb el Sr. Grant, marxant d’art, i els Srs. Ferrer, antiquaris de Barcelona, que cada any exportaven a Caracas mobles i quadres del pare. Una vegada, l’Aznar, president del govern d’Espanya, va anar a Caracas i en una de les seves reunions vaig veure, pel Telenotícies, que a la sala hi havia un quadre molt gran del meu pare. Va vendre moltíssim a Girona i a Banyoles, també a Castelló de la Plana, València i Madrid. Té molta obra en col·leccions privades i, també, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. No era partidari de regalar gairebé res. Penseu que havia de mantenir una família de vuit persones.

Aquest any celebrareu el seu centenari, de quina manera?

Sé poquet del que es vol fer perquè porten l’organització els meus germans. A la tardor tindrà lloc la presentació coincidint amb Sant Martirià, una exposició a l’estudi i s’està preparant un llibre.

Els teus germans Raimon i Joan, coneguts com els germans Palaujuncà, han continuat la nissaga pictòrica. Què en destaques d’ells?

Van començar a treballar al costat del pare, ja amb 14 anys, i en van rebre les seves influències i el seus ensenyaments. Van fer la carrera de música i va arribar el moment de plantejar-se la dedicació a la música o a la pintura perquè de les dues coses es podien valer. I van optar per la pintura i pel taller de pintura. Tenen molta paciència.

Són postimpressionistes, com el pare, però de manera més romàntica, més suau.

I tu, pintes?

Al pare li hagués fet il·lusió que pintés. Em cansava estar al seu costat i ni la meva germana ni jo vam ser capaces d’estar-hi gaire temps.

Vares ser responsable durant molts anys a la biblioteca de La Caixa de Lloret de Mar. Com valores aquesta tasca?

Aquesta biblioteca es va inaugurar el 1970. Va ser una experiència molt bona, vaig tenir molta sort poder-hi entrar. A l’estiu, amb el turisme, la biblioteca era com un oasi. Hi vaig treballar fins a l’any 2002. Llavors, La Caixa va prescindir de les biblioteques perquè va considerar que la població ja estava servida per les de la Generalitat i es va dedicar més a la Fundació. Ens van reubicar a les oficines o a la Fundació. Vaig poder triar anar a la Sala Girona de la Fundació fins al 2006, que és quan em vaig prejubilar.

Tens alguna anècdota curiosa?

En podria fer una pel·lícula. Al principi, a Lloret no hi havia cap institut ni cap centre cívic per als joves. La biblioteca era l’únic centre cultural.

Hi havia joves que venien a llegir i a fer feina però d’altres venien a trobar-se. Aquests últims es quedaven a fora, al carrer, i jugaven a pilota, berenaven... i més aviat molestaven. També hi havia alguna mare que deixava la criatura i se n’anava a la perruqueria o a passeig.

Ens pots parlar dels inicis de les biblioteques de La Caixa?

A principis del segle XX, a Catalunya hi va haver una efervescència perquè la societat millorés. Els dirigents volien una Catalunya més moderna, més culte i més oberta a Europa. Hi havia molt d’analfabetisme i moltes mancances. El doctor Francesc Moragues va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis el 1904.

De seguida va començar amb l’obra social: homenatges a la vellesa, es van fer càrrec de l’Associació de la Dona Treballadora (tenia 6.000 associades), el sanatori antituberculós de Torrebonica, clíniques, dispensaris mèdics, un institut per a nenes i dones cegues sense recursos... Penseu que no hi havia Seguretat Social. Van voler, també, aixecar el nivell cultural dels catalans a través d’una xarxa de biblioteques que a més de públiques fossin populars i obertes a tothom. Va ser llavors quan es va crear l’Escola Universitària de Bibliotecàries de Catalunya de la Mancomunitat. El seu primer director va ser Jordi Rubió, que ho era, també, de la biblioteca de Catalunya. D’allà van sortir bibliotecàries amb molt de prestigi. Moltes van anar a treballar a les biblioteques de La Caixa. Van voler ajudar molt a la dona. La primera biblioteca que es va inaugurar va ser la de Santa Coloma de Farners el 1923 i la segona la d’Igualada. De mica en mica es va anar creant la xarxa de biblioteques. La de Banyoles és del 1932-33. La primera bibliotecària va ser la meva tia Joaquima Juncà Comerma que procedia de l’escola de bibliotecàries. Al cap d’uns anys va anar destinada a Palma de Mallorca com a cap de les Balears i la va substituir la meva mare Montserrat Juncà Comerma. Les biblioteques de La Caixa van estar sempre obertes durant la Guerra Civil. Cada vegada que sonaven les sirenes la gent sortia al carrer correcuita. Hi havia molta efervescència cultural. Algun mobiliari d’aquestes biblioteques va ser requisat per a la tropa, d’altres van quedar sense llum o sense calefacció però tot i així encara hi anava gent.

Vares viure bastants anys a Lloret de Mar. Quins canvis has vist en aquesta ciutat?

Vaig anar veient com, de mica en mica, van anar desapareixent totes les hortes que hi havia al voltant del poble. Quan hi vaig anar, els voltants de la riera, que ara està coberta, eren hortes. No hi havia la meitat dels hotels d’ara. Era un ambient més de poble. Els antics diuen que era molt millor abans que no ara. La part antiga de Fanals era molt bonica, però hi han edificat molt, s’ha fet molt gran. Hi va haver protestes per tanta edificació tot i que alguns alcaldes eren favorables a deixar construir. Es van fer molts disbarats a tota la costa. Quan hi vaig anar, al 1970, ja hi havia molt turisme. Es permetien coses que no s’haurien d’haver fet. Molts bars preparaven menjar embolicat i la gent ho anava a menjar a qualsevol lloc del carrer. Hi havia bastanta brutícia. Ara, però, ha millorat molt. Van prohibir que la gent prengués alcohol al carrer.

Ara vius a Melianta. És un canvi bastant gran.

Em va costar marxar de Lloret perquè hi tenia les meves amistats, arrels... Però m’he anat adaptant força bé aquí. A Fontcoberta he trobat gent estupenda i tinc molt bones amistats. Al principi de ser aquí feia algunes activitats a Banyoles però aquí també es poden fer moltes coses. Soc, per exemple, una de les catequistes de la parròquia. M’agraden molt els nens petits.

EL BUTLLETÍ 47

23

CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 41.- Les rajoles de dents de llop

Cornisa amb rajoles de dents de llop a ca l’Anglada

A

les cornises d’algunes masies hi podem observar rajoles de dents de llop. Es diuen així perquè formen una mena de serra que recorda les punxegudes dents de la boca dels llops. Si bé es troben amb certa freqüència a Vilavenut, Fontcoberta i al Pla de l’Estany, cada vegada se’n veuen menys. N’hi ha de ben antigues, datades almenys des del segle XVII i, sobretot, del XVIII. És un element decoratiu i simbòlic que hem de preservar perquè ens lliga amb el nostre passat proper.

Un cop obtingudes les rajoles, vermelloses de color del fang, calia submergir-les en calç viva pels quatre escaires intentant que cada part fos igual i amb la finalitat d’obtenir la figura d’un rombe a la part central. El color blanc de la calç amb el vermellós de la rajola fan una combinació perfecte. El fang s’extreia dels diversos afloraments que hi ha al municipi. A les rajoleries, com la de ca l’Anglada, s’obraven les rajoles i es coïen, aprofitant el fang net i pastat a la bassa de fang.

La calç s’extreia de les pedres calcàries de l’entorn cuites als forns de calç a una temperatura entre els 1.000º i els 1.200º on es transformava el carbonat calci (CaCO3) en òxid de calci (CaO) o calç viva.

Les rajoles de dents de llop han estat considerades com una antiga forma de protecció contra les bruixes, les adversitats i els mals esperits. Així, es foragitaven, i s’allunyaven en veure-les. Per això són al voltant de tota la casa, als ràfecs si pot ser. La part triangular que observem (que correspon a la meitat del rombe) tindria la funció de recollir per un costat uns suposats efectes beneficiosos de l’exterior i projectar-los cap a dins de la casa per l’altre. L’Església també es va fer seva aquesta creença i les va incorporar als ràfecs de moltes teulades d’esglésies, ermites o rectories. De vegades, també, eren les parts inferiors de les teules les que es pintaven d’aquesta manera.

Si la casa era important, a la cornisa es feien combinacions de rajoles

i teules amb dents de llop. També es posaven rajoles amb un escaire que sortia i formava triangle, però sense pintar. D’altres estan decorades amb dibuixos de formes molt variades i no sempre identificables.

A voltes, el sostre de la teulada també era fet amb rajoles de dents de llop, posades sobre llates sostingudes pels cairats. La geometria, degudament volguda, era d’una gran bellesa tot i la senzillesa.

Al municipi hi trobem diverses construccions amb cornises de dents de llop: . A Fontcoberta: la Torre de Figueroles, la Rectoria, can Faras Vell, can Pujol, ca l’Anglada, can Xiquet... . A Vilavenut: can Deri, can Frigola... . A Espasens: Santa Caterina.

Jordi Galofré, Josep M. Massip i Miquel Rustullet al llibre Conèixer el Pla de l’Estany diuen: “El nom de dents de llop pot revelar que una de les pitjors desgràcies que abans podia passar a les famílies era patir una llopada, un atac coordinat de llops que assaltaven el bestiar. Com que aquesta espècie es considerava diabòlica, podem entendre les prevencions de tota mena que es prenien, ni que fossin inútils, com les que es pretenien exercir amb les rajoles”.

El llop, el Canis lupus, es va extingir al Pla de l’Estany a final del segle XIX o a començament del segle XX, però encara és ben present a la memòria col·lectiva. A Fontcoberta, la riera de Vall-llobera ens recorda les lloberes com a caus dels llops o bé com a paranys formats per un clot on els feien caure.

Jaume Colomer

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre.

Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 47 (segona època) – Octubre – Novembre – Desembre 2018 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

24

EL BUTLLETÍ 47