Butlletí Fontcoberta gener 2016 núm. 35 by ajuntamentfontcoberta

L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA REPARACIÓ DELS CARRERS DE LA ZONA INDUSTRIAL Un deute pendent

ls carrers de la zona industrial presentaven un estat lamentable i calia una reparació a fons. Feia molt temps que teníem prevista aquesta actuació però no va ser fins aquest desembre passat que vàrem poder executar l’obra. S’ha fet, però gairebé amb un any de retard. Aquest endarreriment s’ha produït per dos motius principals. El primer, com sempre, pels problemes de tresoreria i el segon, pel fet dificultós d’haver de traslladar molta maquinària pesada per a una obra tan petita. Per qualsevol empresa d’aquest sector, dos dies de feina els sol representar més problemes que beneficis perquè l’han d’encabir en dies morts entre feines més importants. Sigui com sigui, la feina ja està feta. Ara faltarà la millora de l’enllumenat i una correcta senyalització informativa de la zona.

ASFALTATGE DE LA ZONA PERIMETRAL EST DEL PAVELLÓ Un altre detall acabat

s tracta d’una obra molt petita, però molt necessària, que feia temps que la teníem al cap. La banda est de la zona perimetral del pavelló estava acabada amb sauló i això feia que quan plovia aquest zona quedava impracticable pel fangar. A més, aquest fang baixava cap al carrer i omplia els embornals. Quan era sec, generava pols que el vent feia entrar dins del pavelló, per sota la porta, i embrutava bona part de la pista. Vàrem aprofitar que teníem les màquines a la zona industrial per asfaltar-la i donar-li l’acabat desitjat. Quan es va asfaltar l’aparcament del pavelló no es va poder fer per diversos motius. Aquesta vegada sí que ha estat possible i la veritat és que ha quedat molt bé.

EL BUTLLETÍ 35

L'AJUNTAMENT INFORMA

CASAL DE LA GENT GRAN Una altra obra emblemàtica acabada

ra sí, ja el tenim al sac i ben lligat! El Casal de la Gent Gran s’ha acabat. Quan llegiu aquest Butlletí ja haurem fet la inauguració oficial o estarem a punt de fer-la. Una inauguració que volem que sigui ben sonada. I tant se val, perquè aquesta obra, que hem defensat a capa i a espasa, ens ha costat molt de fer-la avançar. Amb ella es tanca un deute històric. Un deute que ha estat reivindicat des de feia molt temps. Ha arribat per ajudar-nos a dignificar la vida social del col·lectiu de la gent gran del nostre municipi. Podem sentir-nos-en ben satisfets.

ACABAMENT DE NOVA MELIANTA Avançant segons el programa traçat

acompanya, acabar-ho aquesta primavera. Està previst, en breu, posar l’arbrat i tota la senyalització definitiva de la retolació dels carrers. Passat l’estiu, si tot va bé, tenim intenció d’iniciar la urbanització del passatge Guillem Galzeran de Cartellà juntament amb la col·locació dels elements i jocs infantils a la plaça dels Remences. L’objectiu és deixar acabada la urbanització i ferne la recepció definitiva a finals d’any.

RESSENYALITZACIÓ D’ALGUNS CARRERS DE MELIANTA Amb retards

al com es va informar en el Butlletí passat, uns quants carrers de Melianta sofriran una variació en el seu sentit de circulació: el carrer Migdia, una part del carrer del Nord i el darrer tram del carrer Sant Feliu. Al mateix temps, es prohibirà la circulació i aparcament de camions i vehicles pesants pel carrer Carretera de Fontcoberta, tal com passa a tot el nucli de Melianta. Doncs bé, durant aquest període hem rebut suggeriments i propostes, a favor i en contra, d’alguns veïns sobre aquest tema. Ho hem volgut estudiar a fons abans de fer efectives les modificacions i, això, ens ha retardat més del compte. Ara, però, les posarem a la pràctica aquest mes de febrer.

CONSTRUCCIÓ D’UNA PISTA DE TENNIS S’ha desestimat

quest desembre hem reiniciat les obres per acabar definitivament tot el que va quedar pendent per acabar Nova Melianta després de la fallida de la promotora. Uns operaris contractats pel programa SOC (Servei d’ocupació de Catalunya) estan completant la col·locació dels panots. Esperem, si el temps ens

questa obra que s’havia de fer conjuntament amb TAC-TIC Tennis, de moment no es farà. El motiu és la dificultat que representa per aquesta entitat tirar endavant aquesta inversió, donat que en tenen una altra d’iniciada a Porqueres. Per altra banda, l’Ajuntament per si sol tampoc té els recursos suficients. Per això, s’ha desestimat el projecte a l’espera d’una solució factible. Així doncs, retornem a la idea inicial d’acabar la pista poliesportiva i obrir-la al públic tal i com teníem previst abans que sorgís l’oportunitat de fer la remodelació conjunta. Però, mentrestant, no llancem la tovallola i estem estudiant noves fórmules per poder realitzar aquesta obra més endavant i acabar traslladant aquesta activitat a la zona esportiva. Us anirem informant. EL BUTLLETÍ 35

L'AJUNTAMENT INFORMA

RESUM DE LES ACTES DELS PLENS DE L’AJUNTAMENT Notes: Aquests resums corresponen a les actes aprovades. Tothom que estigui interessat a consultar el contingut sencer de les actes pot fer-ho a través de la pàgina web www.fontcoberta.cat SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 2 DE SETEMBRE DEL 2015 1.- Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 27 de setembre de 2015 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 28 DE SETEMBRE DEL 2015 1. Despatx oficial: . De Dipsalut els informes de valoració i resultats analítics de legionel·losi. . De la Diputació de Girona comuniquen la concessió de 2.000 euros pel projecte Fem

Quotes d’abonament d’usuaris no empadronats: Menors de 12 anys: 1, 35 €; 2, 66 €; 3, 98 €; 4, 130 €. Majors de 12 anys: 1, 50 €; 2, 95 €; 3, 131 €; 4, 187 €. Pensionistes : 30 €. Pacs d’entrades per usuaris no empadronats: 5 entrades, 30 €, 10 entrades, 55 €. Preu entrades a taquilla: menors de 12 anys, 6 €; majors de 1 anys, 7 €; pensionistes, 4,25 €; : 4,25. per grups entitats constituïdes (mínim 20 persones) de dilluns a divendres Cursets de natació abonats: curset de natació d’un mes: 85 €; curset de natació de 15 dies: 60 €. Cursets de natació no abonats: curset de natació d’un mes: 100 €; curset de natació de 15 dies: 75 €. . Prestació de serveis del personal municipal. En compliment de l’article 197 de la Llei d’urbanisme i art. 29 del Reglament de la mateixa Llei, es determina que els propietaris de solars sense edificar, els han de mantenir nets durant tot l’any. De la mateixa manera els

Companyia. . De la Direcció general d’Administració Local notifiquen la resolució en la que concedeixen a l’Ajuntament una subvenció de 11.028,6 euros com a compensació als càrrecs electes.

propietaris dels habitatges han de tenir les tanques vegetals o arbres sense sobrepassar la seva tanca, ni ocupar part de la vorera. L’incompliment injustificat de les ordres d’execució a què fa referència els punts anteriors, habilita l’administració per adoptar qualsevol de les mesures d’execució forçosa següents: a) L’execució subsidiària a càrrec de la per-

Informacions d’Alcaldia: . Les obres del Casal de la Gent Gran varen començar el dia 15 de setembre de 2015, amb una petita modificació que és l’aixecament de tot el local per problemes d’humitat. Això ma-

sona obligada. b) La imposició de multes coercitives. En el cas que no es tinguin mitjans per netejar els solars, o bé per la poda es pot sol·licitar a l’Ajuntament que repercutirà al sol·licitant el cost del treball d’acord amb la quota aprovada. Poda de tanques i neteja de

teix també es farà quan es restauri el local actual de la piscina municipal. . Uns veïns van demanar a l’Ajuntament que es pintés un pas de vianants per anar a caminar al bosc de la Pedrera. Des de l’Ajuntament es va demanar i han enviat l’autorització amb unes condicions que són la d’instal·lar un semàfor i la construcció d’una vorera a l’altra

solars: 40 €/h. Sancions a l’ordenança de tinença d’animals de companyia núm. 19 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus. 1) Infraccions de caràcter lleu: a) No inscriure el gos en el cens municipal o, en el seu cas, en el registre municipal de gossos potencialment perillosos. b) No senyalitzar les instal·la-

costat de carretera. L’equip de govern ha desistit executar, de moment, totes aquestes obres. . Que la senyalització horitzontal de la zona de Nova Melianta ja està pràcticament acabada i només falta pintar la línia d’aparcaments de l’avinguda de la Pedrera. 2. Informació Comissió de Delegats del 22 de setembre del 2015 L’Alcalde informa de la creació d’un nou reglament pel lloguer de les escoles velles de Fontcoberta i Vilavenut i la proposta de redacció d’un nou conveni de col·laboració entre l’Ajun-

cions on hi hagi gossos potencialment perillosos i/o gossos de vigilància. c) No comunicar a l’Ajuntament la mort, la desaparició o la transferència de l’animal. d) Qualsevol altre acció o omissió contrària a aquesta ordenança que no estigui expressament prevista en aquest article ni a la Llei 3/1988, de 4 de març, de Protecció dels animals. 2) Infraccions de caràcter greu: a) No complir les mesures de seguretat establertes per les instal·lacions que alberguin a gossos potencialment perillosos. b) No contractar l’assegurança de responsabilitat civil, d’acord amb el que estableix aquesta ordenança, en el cas

tament de Fontcoberta, el Banyoles Atlètic, el Consell Esportiu del Pla de l’Estany i l’AMPA de l’escola Alzina Reclamadora.

de gossos potencialment perillosos. c) Portar els gossos deslligats en les vies públiques, en les parts comuns dels immobles col·lectius i en els llocs i espais públics en general. d) Dur sense morrió gossos la perillositat dels quals hagi estat constatada per la seva natu-

3. Proposta modificació de crèdit / És aprovada per 5 vots a favor i 3 en blanc.

ralesa i característiques. e) No disposar de la targeta sanitària de l’animal. f) No presentar la documentació sanitària ni el certificat veterinari de l’animal agressor quan siguin requerits. g) Quan un animal domèstic provoqui de manera demostrada una situació de perill, de risc

4. Proposta d’aprovar provisionalment la modificació puntual del POUM núm. 6 relativa a l’ampliació de les instal·lacions agropecuàries existents / És provada per unanimitat 5. Precs i preguntes (P) de l’oposició i resposta (R) de l’equip de govern: Es demana l’import de la factura de la senyalització horitzontal que s’ha fet a la zona de Nova Melianta. El Sr. Alcalde contesta que en aquest moment no recorda l’import del pressupost, ja que la factura no s’ha emès perquè no s’han acabat encara tots els treballs, que aproximadament seran uns 2000 euros, i que li contestarà exacte en el proper Ple. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 9 DE DESEMBRE DEL 2015 1. Proposta d’aprovació inicial del Reglament d’ús dels locals socials i modificació d’ordenances fiscals municipals / És aprovada per 5 vots a favor d’ ERC i 4 en contra de CiU. Ordenança fiscal núm. 5 de les taxes per a la realització d’activitats jurídico-administratives de competència local. Taxa per a la tramitació d’autoritzacions, llicències i règim de comunicació prèvia de les activitats: 0/ Compatibilitat urbanística, informe obligatori en totes les tramitacions (50 €) 1/ Informe en matèria de prevenció d’incendis: Inclosa als annexos de la Llei 3/2010: Control previ: només enviem a bombers per a informar. Control inicial: acte de control EAC = no hi ha inspecció municipal (100 €). No inclosa als annexes de la Llei 3/2010: Control previ: informe tècnic municipal. Control inicial: acte de control EAC, o municipal (300 €). 2/ Activitats recreatives (Decret 112/2010). Llicència municipal (article 95): Control previ: municipal (+ enviem a bombers) + informació pública (300 €). Control inicial: acte de control EAC. Comunicació (article 124): Assabentat (50 €). 3/ Activitats amb incidència ambiental (llei 20/2009). Autorització (Annex I): Control previ: compatibilitat urbanística + enviem a Gencat + inform. Pública. Control inicial: acte de control EAC (150 €). Llicència (Annex II): Control previ: compatibilitat urbanística + enviem a

o de molèsties per als veïns, per a altres persones o per a altres animals. h) La possessió d’un gos no identificat per algun dels sistemes establerts per l’Ordenança. i) Permetre l’entrada d’animals als ens locals on és prohibit expressament. Queden exclosos els gossos pigall. j) Rentar animals a la via pública, fonts, estanys i lleres de recs i rieres. k) Practicar el comerç d’animals fora d’establiments autoritzats. l) La circulació de gossos pel carrer sense corretja o cadena o collar. m) La presència d’animals a les zones d’ús públic on l’Ajuntament hagi col·locat el pertinent senyal de prohibició. n) La presència d’animals a les zones enjardinades no autoritzades i a les zones de jocs infantils, i en altres zones del municipi on l’ordenança la prohibeixi expressament. o) La circulació dels gossos sense la identificació censal municipal. p) La venda d’animals a menors de 14 anys o a persones incapacitades jurídicament sense autorització dels autors o de les persones que tinguin atribuïda la pàtria potestat. q) Negar-se a subministrar dades o informació necessària sol·licitada per l’autoritat competent o pels seus agents en el compliment de les seves funcions o documentació falsa, inexacta, incompleta o que, implícitament o explícitament, indueixi a l’error. r) Embrutar les vies públiques i qualsevol lloc destinat al trànsit o a l’esbarjo dels ciutadans amb dejeccions fecals dels animals. s) No dipositar els excrements dels animals en els llocs destinats a aquest fi i deixar-los miccionar en les façanes d’edificis i/o en el mobiliari urbà. 3) Infraccions de caràcter molt greu: a) La no identificació de l’animal de companyia amb el sistema de tatuatge o transponder. b) La no vacunació i/o la no aplicació de tractaments veterinaris obligatoris als animals domèstics de companyia. c) Maltractar els animals. d) Abandonar un gos, entenent-se per animal abandonat tant aquell que vagi preceptivament identificat, com els que no portin cap identificació sobre el seu origen o propietari, empre que no vagin acompanyats de cap persona. e) Sacrificar un animal sense control veterinari. f) Tenir gossos o animals potencialment perillosos sense la llicència municipal. g) Mantenir els animals en condicions higièniques inadequades i/o amb maca d’alimentació. Les sancions derivades de les infraccions tindran la naturalesa de multa i s’imposaran d’acord amb la següent escala: a) Infraccions lleus: fins a 90 €, b) Infraccions greus: de 90 €

CCPE + informació pública. Control inicial: acte de control EAC (150 €). Comunicació (Annex III): Assabentat (50 €). 4/ Activitats de baixa incidència ambiental (llei 16/2015). Comunicació (Annex II): Assabentat (50 €). Declaració Responsable (Annex I): Registre i visita tècnic (50 €). Expedients de llicència d’obra menor, Autorització d’obres subjectes a règim de comunicació prèvia o

fins a 150 €, c) Infraccions molt greus: de 150 € fins a 300 €.

legalització (obres sense projecte): Obra menor – Pressupost menor de 2000 € (50 €). Obra menor – Pressupost de més de 2001 a 4000 € (100 €). Obra menor – Pressupost de més de 4001 € (200 €). Ordenança fiscal núm. 13 general del preus públics municipals . Preu públic pel lloguer de les antigues escoles de Fontcoberta i Vilavenut. Fiança pel llo-

nostre vot seria en blanc.En el punt de la Quota d’expedients de llicència d’obra menor, saben l’últim any quantes s’han presentat en les escales que ara volen repartir-les, abans totes eren a 100 €. El nostre vot seria en blanc. En el punt Fiscal número 13 General dels preus públics municipals, les quotes d’abonament a la piscina han pujat entre un 6.06 % i

guer dels locals/un dia (180 €). Calefacció (opcional)/un dia. (25 €). . Material Ajuntament. Per taules de fusta grans/unitat. (2 €) . Utilització camp de futbol municipal. (42,00€/hora). Quotes i entrades a la piscina municipal.

EL BUTLLETÍ 35

Seguidament pren la paraula el Regidor Sr. Lluís Freixa i exposa: En el punt on es parla de les tramitacions, llicències, comunicacions d’activitats desconeixem si els preus que marquen són posats amb algun criteri, si es així ens agradaria que ens els expliquessin. El

un 1.08 % en percentatge i en valors absolut 2 € i els cursets entre un 9,09 % i un 5 % en percentatge i en valors absoluts 5 €, nosaltres no ho veiem malament, però no sabem si la piscina es molt deficitària, poc deficitària o dóna algun benefici aquest servei, més d’una vegada hem demanat els números d’aquest servei i no s’han donat, aquesta puja és per

L'AJUNTAMENT INFORMA equilibrar els números o per fer una inversió o es perquè ara toca? El nostre vot seria en blanc. El tema de neteja de solars i poda de tanques és un tema que s’ha de solucionar, veiem bé que es reguli i es posin preus per fer aquestes feines subsidiàriament si hi ha

Aquesta norma molta gent no la respectava, es tancava més tard i a més un cop havien acabat de netejar i endreçar ho tot es feia tertúlia a la plaça on havien aparcat els vehicles. Per tant si algú vol fer una festa o sopar especial, que ho demani a l’Ajuntament i

algun propietari que es fa el “ronso” per arranjar un requeriment de l’Ajuntament. El nostre vot seria a favor. Sancions a l’ordenança de Tinença d’animals de companyia núm. 19. Ja era hora que es millores aquesta ordenança amb sancions, perquè si no hi ha sancions

d’acord amb l’art. 10 del Reglament. I en relació a les Entitats que hi poden fer sopars, no hi ha hagut mai cap problema perquè han respectat la normativa, fins avui.

no serveix per a res una ordenança en aquesta matèria, es clarifica aspectes importants, ho trobem bé, tard però bé. El nostre vot seria a favor. Reglament d’ús dels locals socials de l’Escola vella de Fontcoberta i l’Escola vella de Vilavenut. Està bé refer o fer un regla-

2. Aprovació de la certificació núm. 1 de l’obra “ampliació i millora del Casal de la Gent Gran de Fontcoberta / És aprovada per 5 vots a favor i 4 en contra. El Sr. Alcalde explica que les obres de l’ampliació del Casal de la Gent Gran van a bon ritme i que més o menys pels voltants de Nadal, Any Nou podria estar acabat si tot continua així i el temps hi acompanya. Es proposa aprovar la certificació núm. 1 de l’obra “Ampliació i millora del Casal de la Gent Gran de Fontcoberta”, per un import total de 16.709,14 euros, presentada pel tècnic director de l’obra de l’àrea del servei tècnic del

ment d’ús d’un equipament tant important com és el de les Escoles Velles de Fontcoberta com Vilavenut, però aquest no pot ser tant sols com a resposta a una queixa d’algun veí, no obstant aquesta iniciativa potser arriba massa tard, però no és tard si arriba. En aquest tema el nostre vot seria negatiu. Pren la paraula el Sr. Alcalde i explica el per què dels diferents preus de la taxa per a la tramitació d’autoritzacions, llicències i règim de comunicació prèvia de les activitats i l’escalat de la taxa per a la tramitació de llicències d’obra. Seguidament va explicar les queixes que va haver-hi pel lloguer de les escoles velles de Fontcoberta el dia d’un sopar d’un casament musulmà. Els mossos d’esquadra varen anar-hi dues vegades, ja que els veïns es queixaven del soroll que feia el personal de la festa i del so tant alt de la música. A més, tota la plaça i els carrers del poble estaven plens d’escombraries i menjar tirat. L’endemà ho varen anar a netejar els mateixos que ho varen llogar, però tot plegat va ser un escàndol. Ja per sistema la norma dels sopars era fins la una de la matinada i la música baixa.

Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Sr. Jordi Camps Costa i executada pel contractista adjudicatari “Construcció i restauració Viñas SL”. El Sr. LLuís Freixa i exposa el següent: Com molt bé saben aquest projecte el trobem mal proporcionat i encabit en el pitjor lloc que es pot fer. Ja els hi vàrem votar en contra de l’adjudicació, no al contrari de la necessitat de fer un Casal per la Gent Gran i l’Associació Don@, que sí trobem necessari, per aquest motiu els hi vàrem votar a favor del crèdit de 50.000 € a 10 anys amb La Caixa. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 25 DE NOVEMBRE DEL 2015 1.- Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions Generals del dia 20 de desembre de 2015

Resultat de les eleccions generals a Fontcoberta

l passat 20 de desembre del 2015 es van celebrar les eleccions generals al Congrés i al Senat. Les dues meses de votació es van instal·lar a l’escola Alzina Reclamadora. Els resultats, al Congrés, van ser els següents: Democràcia i Llibertat: 306 vots (38,1 %) Esquerra Republicana: 285 vots (35,5%) En Comú Podem: 94 vots (11,7%) Abstencions: 321 (28,3%) Partit Popular: 34 vots (4,2 %) Ciutadans: 29 vots (3,6 %) Unió Democràtica: 8 vots (0,8%) Pacma:4 vots (0,5% PCPC: 3 vots (0,3%) UPyD: 2 vots (0, 2%) Cens: 1.131 Votants: 810 (71,6%) Vots nuls: 7 (0,8%) Partit Socialista: 32 vots (4,0%) En blanc: 8 (1%)

Els resultats, al Senat, van ser els següents: Joan Bagués (DL), 314 vots; Jordi Martí (ERC), 294 vots; Clàudia Massó (DL), 292 vots; Pere Saló (DL), 265 vots; Joaquim Ayats (ERC), 258 vots; Elisenda Pérez (ERC), 239 vots; Deborah Coll (En Comú), 75 vots; Anna Toro (En Comú), 67 vots; Lluís Ciprés (En Comú), 62 vots; Cristina López (PSC), 35 vots; Mar Llambí (PP), 33 vots; Xavier Masdemont (PP), 33 vots; Sabastián Mateo (PP), 33 vots; Joan Aguilar (PSC), 28 vots; Raquel Gallego (PSC), 27 vots; Héctor Amelló (C’s), 22 vots; Marc Tarrús (C’s), 18 vots; Sheila Arias (C’s), 17 vots; José Torres (Pacma), 16 vots; Núria Anglada (Unió), 8 vots; Carolina Sanz (Pacma), 8 vots; Miguel de la Cruz (PCPC), 5 vots; Josefa Pia (Pacma), 5 vots; Pere Maluquer (Unió), 4 vots; Jeroni Aurich (Unió), 4 vots; Miguel Ángel García (UPyD), 2 vots; María Cruz (UPyD), 1 vot; Miguel Ángel Martínez (UPyD), 1 vot; Manuel Puig (Recortes cero), 1 vot. Votants: 792 (70,03%); abstenció: 330 (29,97%); nuls: 24 (3,03%); en blanc: 24 (3,03%)

Campanya dels refugiats

cció social de Banyoles ens ha informat que a causa de la gran participació en la campanya de recollida de roba, que ha sobrepassat tant les previsions i han quedat tan saturats, ens proposen una altra manera potser més afectiva de col·laboració. Es pretén recollir les dades de les persones i la seva oferta concreta de col·laboració. Hi ha qui ofereix material o qui ofereix la seva pròpia col·laboració: mestres, psicòlegs, etc. Aquestes dades es guardarien a l'espera que la Generalitat faciliti un programa informàtic que serà un inventari de recursos a nivell de país.

És per això que des de Benestar social de Fontcoberta ens adrecem a la gent que vol participar i col·laborar en la campanya dels refugiats perquè ens comuniqui per correu electrònic a ajuntament@ fontcoberta.cat la seva disposició, col·laboració o aportació material. D’aquesta manera sabrem les disponibilitats en el moment que se'ns demani per poder-ho gestionar més fàcilment. Sobretot, agrairíem que allà on posem el tema del correu escriviu Campanya refugiats. Moltes gràcies, desitgem que aquesta proposta faciliti la col·laboració de tots i totes.

EL BUTLLETÍ 35

L'AJUNTAMENT INFORMA

El nou Casal de la

Rètol de la construcció que es posa a totes les obres finançades

El 3 d’octubre del 2015

El 24 d’octubre del 2015

El 15 de novembre del 2015

El 29 de novembre del 2015

El 26 de desembre del 2015

El 10 de gener del 2016

EL BUTLLETÍ 35

L'AJUNTAMENT INFORMA

Gent Gran mes a mes

El 3 d’octubre del 2015

El 24 d’octubre del 2015

El 15 de novembre del 2015

El 29 de novembre del 2015

El 26 de desembre del 2015

El 17 de gener del 2016

EL BUTLLETÍ 35

L'AJUNTAMENT INFORMA

Ordenances municipals modificades, important!

n efecte, volem solucionar temes que s’han anat dilatant en el temps i són motiu de queixes reiterades. Per això hem fet modificacions a algunes ordenances municipals, concretament a les que fan referència a la tinença de gossos i animals de companyia i a la que regula la neteja de solars i a les tanques vegetals. A la primera, es tracta simplement de fer complir el que diu la llei i es posa l’accent en la obligació de registrar tots, tots, els gossos. A més, els considerats perillosos, s’han d’inscriure en un registre a part i s’han de complir un seguit de requisits per poder-los tenir legalitzats. Es recorda, també, l’obligatorietat de portar-los lligats i amb morrió els perillosos en tots els nuclis urbans i a les vies públiques. A tot això s’hi ha afegit un escalat de sancions que, a banda dels Mossos i dels Forestals, també les podrà aplicar l’Ajuntament. Pel que fa a la segona ordenança, es reitera a tots els propietaris, l’obligatorietat de mantenir nets tot l’any els solars sense edificar, no

només a l’època d’estiu com fins ara, i pel que fa a les tanques vegetals, no podran sobresortir del límit de la finca. L’incompliment d’aquestes obligacions, possibilitaran a l’Ajuntament a actuar d’ofici per a la seva solució. En aquest supòsit, se’ls aplicarà un sobrecost per la feina addicional. Finalment, us informem que s’han restringit els usos de les escoles velles de Fontcoberta i de Vilavenut. A partir d’aquest gener ja no es llogaran per fer-hi sopars (en queden excloses les entitats municipals). I per acabar, les festes amb música hauran de complir les normatives acústiques vigents i totes les activitats s’hauran d’acabar a les nou del vespre. Totes les modificacions d’aquestes ordenances, van encaminades a fomentar el civisme i la convivència entre els veïns i a intentar que les activitats lúdiques i socials es puguin desenvolupar amb el mínim d’inconvenients per a la resta de ciutadans.

Sortides de tardor del “Fem Ruta”

l “Fem Ruta” és una sortida que es fa des de Benestar Social, entre municipis de la comarca, amb l'objectiu de trobar-se amb els pobles veïns i conèixer els altres casals. Un mes un poble visita a un altre, on ens reben la gent gran del municipi visitat, es fa una visita conjunta a un punt d'interès i posteriorment un berenar de pa amb tomata i embotit. El passat dimecres, 21 d'octubre, vàrem anar a Riudellots de la Creu a visitar l'església i després a Palol de Revardit on vam visitar el castell totalment restaurat. Des de fa un any, hi està ubicat el Casal de la Gent Gran, lloc on vàrem fer el berenar. Destaquem l'alta participació de la gent del Casal de Fontcoberta i la bona acollida que vam tenir dels palolencs i palolenques. Van passar unes setmanes i el 18 de novembre ja hi tornàvem. Aquest cop, els amfitrions van ser tots els membres del Casal de Fontcoberta que sobrepassaven la cinquantena. Primer vam anar a Fontcoberta on la Fina Teixidor ens va fer una completa explicació del poble i de l'església parroquial de Sant Feliu. També hi van participar l'Alcalde i Narcís Mayoles que en tot moment puntualitzava i ens feia participar dels records d'infantesa. A la sortida, en Narcís, amb els seus 103 anys, ens va voler ensenyar allà on havia viscut. I tothom, camí avall el vam seguir tot escoltant les seves vivències. A la carretera, l'autocar ja ens esperava per portar-nos a Vilavenut i visitar l'església parroquial de Sant Sadurní. Després, a les escoles velles, la gent gran es va trobar una taula ben parada amb un berenar molt apetitós i un extraordinari assortiment de coques casolanes. Aquell berenar quasi es va convertir en un sopar ja que tothom

EL BUTLLETÍ 35

Al castell de Palol de Revardit

A l’escalinata de la rectoria de Fontcoberta

hi estava molt bé i la tertúlia i el fet de compartir vivències ho van allargar. És un goig per a tots tenir un Casal tan participatiu i que des de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal promoguin aquestes activitats tan encertades i dirigides per un personal tan amable i professional.

GRUPS MUNICIPALS

Deixem l’any 2015 enrere. Déu n’hi do quin any! Veníem d’un 11 de setembre i d’un 9N del 2014 que en els nostres millors somnis no hauríem ni somniat. Quasi ja no ens en recordem, però omplir la Meridiana de Barcelona va ser una festa que vàrem poder gaudir i aprofitar per agafar embranzida per arribar a les urnes el dia 9 de novembre de 2014. Un dia històric que no oblidarem mai. Qui ho havia de dir? Qui ho havia pensat ara fa uns anys? Tenir una urna al davant per poder votar a favor de la independència del nostre país. Tant se val que les urnes no fossin de vidre i que els que estaven a les taules fossin voluntaris. Es va fer de la millor manera que vàrem poder tenint en compte les circumstàncies i tots els impediments que ens hi va posar el Gobierno amic del Partido Popular. L’any 2008, Josep-Lluís Carod-Rovira va escriure un llibre titulat : 2014 : Que parli el poble català. En Carod, llavors, dedicava el seu llibre “a tots els catalans i catalanes, de moltes generacions, que també han tingut el somni d’una Catalunya independent i lliure”. En Carod ja deia llavors: “Catalunya viu moments de clara desorientació respecte el seu futur nacional “ i, també, “El nostre país continua vivint en un estat d’insatisfacció nacional permanent, debatent-se entre la dissolució en un estat uniforme que no accepta la diferència o bé

VOT FAVORABLE ALS PRESSUPOSTOS 2016 Quan se’ns va convocar al ple extraordinari del 23 de desembre de 2015, entre els punts que calia tractar hi havia la proposta d’aprovació inicial del pressupost municipal per a l’exercici 2016. La convocatòria d’aquest ple es va presentar una setmana abans per tal de poder estudiar la proposta de pressupost. I cal dir que, en aquesta ocasió, la convocatòria s’ha fet d’una manera correcta, cosa que valorem molt positivament i hem d’aprofitar per donar-li valor perquè es faci sempre així.Aprofitant aquest canvi de predisposició de l’equip de govern i tenint en compte que no

iniciar un procés que el porti cap a la plena sobirania”. I per si no fos poc, ja va albirar el que passaria el 2016: “El sobiranisme viu encara presoner del seu passat, embarrancat sovint en formulacions antigues, superades pel món globalitzat en què vivim i sense sostreure’s del tot tics de marginalitat”. Ara tanquem el 2015 després de dies amb la família i els amics. Hem fet Pessebres Vivents a Fontcoberta i a Vilavenut, el PIN de Nadal i la festa de Cap d’Any al pavelló; a l’Agutzil de Paper (que ja s’acosta als doscents números) s’anuncien noves activitats del Triops Marxaire i de la Fira de les 2 i 4 rodes. S’ha col·laborat a la Marató, i tantes activitats més. El poble, la gent, seguim el nostre ritme i mirem de reüll el telenotícies a veure com acaba tot plegat ara que, diuen, estem en mans de “l’aritmètica diabòlica” que no permet una majoria absoluta. El poble, la gent, gaudeix del que pot gaudir i confia que el partit que va votar se’n surti de la millor manera possible i si no li agrada ja en votarà un altre. O sinó, de què serveixen les eleccions? A Bèlgica tarden divuit mesos en formar govern i a Holanda des del 1945 només han tingut governs de coalició i els darrers deuanys han fet cinc eleccions. On està l’anomalia? Els catalans som un país modern com Bèlgica, Holanda o Dinamarca i, per això, no ens agraden els governs amb majoria absoluta i volem que els nostres governants tinguin en compte els matisos de cadascú. Per això costa tant formar govern. Però això és normal, com el nostre país, un país normal. és del nostre grat haver de votar en contra o en blanc un determinat punt de l’ordre del dia per no tenir la suficient informació (cosa que demostra el resultat d’un fracàs polític per ambdós grups, però que ens afecta més a nosaltres que fem oposició que no pas a l’equip de govern), després d’estudiar la proposta de pressupost per a l’exercici 2016 hi vàrem votar favorablement. Aquest vot ha estat així, fruit de l’acord adoptat per ambdós grups per tal que en Francesc Molina pugui prendre part en l’elaboració del pressupost per a l’exercici 2017. La seva experiència en el món de les finances ha d’ajudar a confeccionar un pressupost que esdevingui una eina de treball àgil i flexible més que no pas una obligació; que sigui capaç de donar tota la informació real de les partides pressupostades i ajudi a prendre les decisions més coherents amb les necessitats més importants del nostre municipi. Des d’aquest espai volem desitjar-vos un feliç 2016!

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys

l 15 d’octubre del 1940 el govern franquista va afusellar Lluís Companys, President de la Generalitat, a dos quarts de set de la matinada al castell de Montjuïc de Barcelona. Com cada 15 d’octubre, a les 7 del matí es va celebrar un acte per recordar-ho amb presència de nombroses persones, aquest any en el 75è aniversari de la seva mort, davant del monument al President màrtir que hi ha a la plaça de la Font de Melianta. Al vespre es va fer un altre acte a la biblioteca de Fontcoberta a càrrec dels historiadors Pere Bosch i Genís Barnosell moderats per Jordi Xena. En finalitzar l’acte, Joan Olivas va llegir el poema Fi de Lluís Companys que Josep Carner dedicà a Lluís Companys.

FI DE LLUÍS COMPANYS Era el moment de les tenebres quan llum no veieu ni camí i amagaven la cara els àngels d’amargues menes de morir. Els grans traïdors de la terra varen lliurar-lo al més roí.

Lluís Companys

Ofrena floral al monument a Lluís Companys, ubicat a la plaça de la Font, el 15 d’octubre del 2015

–Véns i et perdem –deien en veure’l la mar i l’aire pirinenc. Ulls catalans espurnejaven: Va de la mort al negre avenc. Amb posat d’ira “¡Viva España!” escopí un noi escardalenc. Del pobre clos on el tancaven sonaren pany i forrellat. De sos amics era en la casa: del perseguit i del postrat. Tenia allí per companyona la catalana llibertat.

L’acte a la biblioteca

El van jutjar quatre fantasmes de l’eterna Espanya dorment, amb llurs espases de per riure i llur orgull, boira en el vent. Fins que un matí sent a la porta: Heus ací la mort, President. “La mort m’espera, bona amiga de mà cruel i tendra sí. Ara, mos peus, aneu descalços: sense embolcall m’heu de servir. És tocant terra catalana, sentint-la bé, com vull morir.” Tot peresós, el sol d’octubre daurava el dia a poc a poc. Quan els fusells van encarar-li ell espera la veu de: –Foc! que, eixit d’un rengle, donaria l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula amb dring de renec foraster, ell crida: –Visca Catalunya! Tot, gent i pati, es va desfer: i un batre d’ulls abans de caure la gran Invocada veié com una barca tota sola però menada pels destins: per uns destins d’ales nacrades i el guspireig de les onades i els salts de joia dels dofins. Josep Carner

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

Castanyada de la gent gran

l dia 31 d’octubre, un any més, la nostra gent gran del Casal va poder gaudir d’un bon berenarcastanyada. Ens va sorprendre la castanyera que, tot cantant, va repartir castanyes als quaranta-sis assistents.Es va aprofitar l’ocasió per fer un petit detall a Narcís Mayolas, el soci de més edat que aquella setmana havia complert 103 anys. Vàrem tenir la visita sorpresa d’un grup de mainada que celebraven el Halloween.Cares satisfetes, ambient cordial i a pensar en el dinar de Nadal. La junta del Casal Torrant les castanyes

El berenar-castanyada i uns nens celebrant el Halloween

El 103è aniversari de Narcís Mayolas

Ha arribat la castanyera!

II gimcana Derbycross

l passat 8 de novembre va tenir lloc en un camp proper al carrer Triops de la zona industrial de Fontcoberta la II Gimcana Derbycross organitzada pels joves Trempats de Fontcoberta. La participació, tant de corredors com de públic, va ser nombrosa tot i que el dia va ser una mica rúfol.

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

Festa de Sant Galderic

l passat 12 d’octubre, es va fer la festa de Sant Galderic. A diferència d’anys anteriors, i per tal d’acostar les celebracions al conjunt de la població, es va optar per treure les activitats del pla de Martís i portar el Sant al centre del municipi organitzador, en aquest cas Fontcoberta. Es va estrenar, d’aquesta manera, un nou format de la festa. Les activitats van consistir en una desfilada de tractors antics, un esmorzar popular a la plaça de Catalunya, uns breus parlaments dels organitzadors i una arrossada en la qual van participar els tractoristes.Cada any, l’organització de la Festa de Sant Galderic recau en un municipi diferent entre Fontcoberta, Serinyà, Porqueres i Esponellà. L’any vinent, el municipi amfitrió serà Serinyà.

Aplec de Santa Caterina d’Espasens

l diumenge 15 de novembre vàrem celebrar l'aplec de Santa Caterina d'Espasens. Aquest aplec ve de lluny. Es va recuperar el 23 de novembre de 1986 després de cinquanta-nou anys que no se celebrava. És una d'aquelles trobades que no volem perdre. Per això, des del nou equip de Govern, vam fer una crida per tal d'involucrar totes les entitats del nostre poble a una caminada. Any rere any s'ha anat festejant la diada amb diferents modalitats: amb cavalls o amb bicicletes. Aquesta última, hi vam anar caminant des de la plaça Major de Vilavenut. En arribar a dalt d'Espasens, ens esperava un esmorzar de pa amb tomata i botifarra. Feia un dia esplèndid. Els caminants no en van tenir prou i, tot baixant, varen fer una passejadatot passant per l'hotel Casa Anamaria, els voltantsd’Ollers i arribant a Vilavenut pel camí de cal Rei. Tot seguit varen agafar els cotxes i van pujar altre cop a Espasens. Mentre uns van anar per la rodalia a caçar quatre bolets, altres van anar a missa junt amb la coral de Fontcoberta. Finalment, tots junts vàrem prendre el vermut tot escoltant i ballant sardanes amb la cobla a l'ombra de les moreres. Moltes gràcies a tots els assistents. Encoratgem els qui no hi varen ser i fins l'any que ve.

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

Cros Escolar Comarcal de Fontcoberta

n total de cent quaranta-dos nens i nenes van prendre part, el passat diumenge 29 de novembre, al Cros Escolar Comarcal que es va celebrar a la zona esportiva de Fontcoberta. Es tractava de la 3a jornada del Circuit Comarcal de Cros, després de les dutes a terme a Banyoles i Palol de Revardit.Els participants provenien de les escoles i els clubs esportius de la comarca i van quedar dividits per cursos. La jornada va tenir la seva vessant solidària ja que amb motiu del Dia internacional contra la violènciaenvers les dones, que cada any es commemora el 25 de novembre, es va fer la lectura d’un manifest on es mostrava el posicionament de l’esport en contra de la violència de gènere. Pel que fa als resultats dels atletes de l’Escola Alzina Reclamadora: Marc Manonellas Figa va acabar en una meritòria 11ª posició a la categoria de 3er i 4t masculí, Arnau Palomer Font va finalitzar en una excel·lent 4ª posició a la categoria de 1er i 2on masculí, Deva Roca Porta, després d’una cursa molt disputada també va acabar en 11ª posició a la categoria de 1er i 2on femení. A les categories P3,P4 i P5, on no hi ha classificació, van participar-hi Aura Roca Portas, Bernat Noguer Triola, Emma Manonellas Figa, Jordi Palomer Font, Jordi Soler Torres i Pau Bustins Ortiz. Felicitats a tots. El regidor d’Esport de l’Ajuntament de Fontcoberta, Kim Costabella, fa una crida perquè tots els nens de l’escola, i els seus pares, participin activament als actes lúdics-esportius que s’aniran organitzant al llarg de l’any.

Fontcoberta, un poble per la Marató

es de la regidoria de Benestar Social volem donar les gràcies a totes les persones i entitats que el diumenge 13 de desembre varen col·laborar amb la Marató de TV3: al Casal Recreatiu, a l'Associació Don@, a Quim Font (monitor d’spinning), a l'equip de futbol, a la Judith Reina i les seves nenes, al nostre jove i increïble ballarí Clement, al nombrós equip de hip-hop de Porqueres, a les petites i pacients patinadores que van haver d'esperar una bona estona per fer la seva exhibició, a l'elegant coral de les Veus de l'Estany, als joves cantants de rock català (en Lluís i l'Arnau) que ens van sorprendre amb la frescor de la seva po-

sada en escena i a la Coral de Fontcoberta que, amb cançons de Nadal, va fer participar el públic. També a la colla de Country que van fer la tarda més moguda tot ballant els seus passos, a totes aquelles persones que van portar coques i a Toni Cervera i Pitu Collell que van fer, com sempre, una xocolata boníssima. Vàrem poder recollir 791,26 euros, una bona quantitat i un petit gra de sorra que junt amb molts d'altres ajudaran a fer front a la investigació de la diabetis i l'obesitat, la finalitat d’aquesta Marató. Moltes i moltes gràcies a tothom.

Festa de Nadal al Casal de la Gent Gran

n el nostre Casal ens agrada conservar i celebrar les tradicions.Com cada any vàrem fer un bon dinar de Nadal amb molta assistència de socis.Al final de l’àpat, la nostra regidora Minú ens va obsequiar amb bombons acompanyats de ratafia feta per ella mateixa.Tots els socis van marxar molt contents amb l’obsequi d’un lot que també es va portar a tots els socis que no havien pogut assistir. La junta del Casal

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

40è Pessebre Vivent de Fontcoberta

es de la Comissió del Pessebre Vivent de Fontcoberta, volem felicitar a tothom per les quaranta edicions del nostre pessebre.Poder celebrar tants anys vol dir que s'ha fet molta feina. I no parlem només de la feina dels que ara portem les regnes de l’organització, sinó de la feina de tots: dels que ens han precedit, dels consistoris que hi ha hagut, dels col·laboradors de tots els temps i, evidentment, de tots els habitants de Fontcoberta. I és que estem molt contents! Sí, estem molt contents per les fites aconseguides aquest any que hem festejat les quaranta edicions. Ha estat tot un èxit. Hem tingut rècord de participació en tots els vessants, rècord d’escenes, rècord de figurants i rècord de visitants. Volíem queels visitants s'adonessin, des del mateix inici, que aquesta edició era molt especial. D’això se’n va encarregar la presentació inicial amb un màpping espectacular a la façana del campanar. També els quadres nous que es podien anar descobrint a mesura que s’avançava en el traçat, com

Màpping de l’anunciació de l’àngel Gabriel

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES el de fer espelmes, el de les termes romanes o el dels carreters, per citar-ne només alguns. I els quadres que es varen reubicar amb la intensió de fer-los més reals i més autèntics. Les millores en els voltants i els interiors de can Pujol,que no van decebre ningú, varen fer la resta. I és que a Fontcoberta ja tenim un dels pessebres vivents més antics de Catalunya. I d'això ens n’hem de sentir molt orgullosos. És feina nostra, però també de tots, mantenir-lo i millorar-lo. Així doncs, permeteu-nos que, des d’ara mateix, us citem a participar i a col·laborar en el de la propera edició. Comptem amb vosaltres! Per molts anys! Moltes gràcies a tothom. Comissió Organitzadora del Pessebre Vivent de Fontcoberta

Festes de Nadal a Vilavenut

es festes de Nadal a Vilavenut van començar el 29 de novembre amb la festa de Sant Sadurní. A migdia, ofici en honor al nostre patró acompanyat de la Coral de Fontcoberta. Més tard vam fer el tradicional dinar de germanor gratuït per a tots els figurants i col•laboradors del Pessebre de l'any anterior i en acabar es va amenitzar la tarda amb l'actuació del grup Trinxat. Ja en ple Nadal, com cada any, s'ha fet la representació del Pessebre Vivent.Enguany la 27ª edició amb tres representacions per a tres nadons.L'assistència de públic ha estat l'esperada.L'organització ha treballat de valent. El recorregut ha sigut molt encertat i s’han enllaçat pe-

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

tits quadres amb les escenes més tradicionals i se n’ha fet alguna de nova. El mercat s'ha apropat al visitant; els figurants immòbils com figures d'argila; el caganer de sempre, mig amagat arrenca el somriure de tothom i l'establia, senzillament bonica, amb la figura d'un pastor tocant la flauta mentre a prop seu cau la neu. Una escena molt ben aconseguida i elogiada per tothom, amb l'afegitó quecadascuna de les tres representacions es van crear amb tres famílies del poble on aquest any hi ha nascut un nadó.En sortir, ens trobem els tres reis que, en alguna ocasió, trenquen la immobilitat a petició de la mainada.Ja estem arribant a la fi del pessebre i

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES ens trobem amb una espectacular i brillant aportació del grup Alma Cubrae que representen l’escenificació d’un enterrament de l'època ajudats de la il·luminació i un bon muntatge. A prop quatre escenes d'oficis amb tots els seus estris: els ferrers, la barca de pescadors, treballant els vímets i la Sagrada Família a la fusteria en un entorn molt autèntic com a punt final. Entre les tres representacions hem de destacar la del 26 de desembre que just acabar el pessebre començava el concert de Sant Esteve a l'església de Sant Sadurní. La coral Veus de l'Estany ens va oferir un repertori molt complet. Primer amb cançons de Nadal, després amb música de cinema i, per acabar, cançons reivindicatives com l'estaca o la cançó de les balances on es va fer esment a la figura d'Ovidi Montllor. L’última interpretació ens va deixar molt satisfets sobretot per la veu dels dos solistes. Donem les gràcies a la coral i a la seva directora que abans de cada cançó ens feia una petita explicació del que anàvem a escoltar.

També agraïm a tots els visitants del Pessebre que ens ajuden amb la seva aportació, als figurants que hi posen tot l'encant i als col·laboradors. Per Nadal, fer de Vilavenut un pessebre és per a tots un gran regal. Associació de Veïns de Vilavenut

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

Cagada del Tió

la tarda del dilluns 21 de desembre els nens de l'Escola Alzina Reclamadora i de la llar d’infants Els Plançons van fer cagar el tió. Com cada any els nens de cada classe van cantar una cançó. També els mestres en van cantar una desitjant bones festes a tothom. Després, diferents representants de cada classe van picar el tió una bona estona. Al final els va obsequiar amb una bosseta de llaminadures per a cadascun. Acabada la "cagada del tió" es va repartir xocolata per a tots els nens i pares que hi van assistir. Volem agrair a tots els membres de l'escola i de la llar d’infants l'ajuda per celebrar aquest acte i a en Toni Cervera per l'elaboració de la xocolata.

Primer concert de Nadal

l dia 20 de desembre va tenir lloc, a l’església de Melianta, el Primer de Concert de Nadal, organitzat per la Coral de Fontcoberta amb la col·laboració del Consell Parroquial i de l’Ajuntament de Fontcoberta.La decisió de celebrar un concert va ser perquè la Coral està ampliant el repertori amb més cançons tradicionals i treballant les mateixes a dues veus, gràcies a la incorporació recent de l’Anna Dalí per dirigir la Coral, que s’ha fet més gran, amb nous cantants.Malgrat el poc temps que es va disposar per organitzar i fer difusió del concert, l’església de Melianta es va omplir i el públic assistent va gaudir amb la diversitat de cançons.La Coral de Fontcoberta va oferir un repertori popular i nadalenc i tot seguit la coral convidada Les Veus de Can Puig, sota la direcció d’en David Franch, als quals els volem donar les gràcies per poder assistir en aquest concert, ens varen obsequiar amb un repertori ben variat, acabant amb una cançó per fer participar el públic

EL BUTLLETÍ 35

Les Veus de Can Puig a punt d’actuar. Foto: Dolors Bustins

assistent.Tot plegat va ser un començament ben agradable de les festes nadalenques que esperem repetir l’any que ve. Dolors Bustins Serarols

ENTITATS I FESTES

Parc infantil de Nadal i vinguda del Patge Reial

l dia 29 de desembre la Comissió de cultura va organitzar de nou el Parc infantil de Nadal de Fontcoberta al pavelló. Aquest any, la temàtica se centrava al voltant del món del circ. Per això els infants van poder gaudir d’un taller de circ conduït per uns especialistes que els van ensenyar a fer malabars i equilibris. També van poder participar en els tradicionals tallers de maquillatge, fanalets, dibuix, papiroflèxia i d’escriptura de cartes als reis.Tampoc hi van faltar els inflables i l’exitós circuït de bicicletes.Hi van participar 119 infants acompanyats de les seves famílies en un ambient nadalenc i va culminar amb una deliciosa xocolatada i la posterior visita del patge reial. El secret de l’èxit del PIN és, sense cap mena de dubte, la vintena de voluntaris, nois i noies a partir de 12 anys, que amb paciència i simpatia van anar conduint les diferents activitats. La Comissió de Cultura us vol fer arribar un agraïment ben especial. En acabar, tots els nens que van voler van poder portar la carta dels Reis al Patge Reial que va venir al pavelló per recollir-les.

Cua per visitar el Patge Reial i lliurar la carta als Reis

El Patge Reial

Cap d’Any

n any més, la Comissió de Cultura, amb l’ajut de diversos voluntaris, ha organitzat la celebració del Cap d’Any al pavelló de Fontcoberta amb un gran èxit d’assistència: 275 persones. Des de parelles fins a grans colles d’amics, passant per famílies amb criatures, van poder rebre el 2016 després d’un bon sopar amb menús ben variats: barbacoes, planxes, cassoles guisades a casa i fins i tot un càtering. No hi van faltar les bosses de cotilló i els raïms, per assegurar la sort i l’alegria per tot l’any. Es va poder gaudir d’un agradable ambient de germanor. Tot seguit, Miguel discomòbil va amenitzar les primeres hores del 2016 amb música per a tots els gustos i va engrescar tothom a ballar animadament.

EL BUTLLETÍ 35

ENTITATS I FESTES

La cavalcada de Reis

om cada any, la cavalcada dels Reis Mags d’Orient, acompanyats d’un bon seguici de patges amb torxes, va passar, en fer-se llostre, per Vilavenut i cap a 2/4 de vuit del vespre va arribar a Melianta baixant pel Carreràs, en una corrua de llums i música, i després de passar pels

carrers principals de la urbanització es va fer parada al pavelló. En moments com aquests, les emocions infantils, i dels pares, es van desbordar. Poder esperar, veure i saludar els Reis és gran goig. Quina il·lusió! El dia no va acompanyar gaire perquè feia fred i havia plogut.

32è concurs de Pessebres de la parròquia de Fontcoberta

uè hi ha darrere un pessebre? Històries familiars. El dia que es reben els pessebres, per a l’organització és una festa, perquè a mesura que van arribant, darrera cada pessebre hi ha una història que s’explica d’una manera divertida o a vegades com volen dir: carai em va costar molt, però ho hem aconseguit! Em vaig apuntar algunes frases que trobo que són prou significatives: -Quasibé fem malbé l’aspiradora amb tant de porexpan... -Vam posar la bola de porexpan pintada a assecar prop de l’estufa i de cop veiem com es començava a deformar. Mira... ho hem amagat amb els cabells... -Vigila la roba que poses a la Mare de Déu, que no va de festa... -S’han decidit a última hora, però estic molt contenta perquè l’han fet...

Pessebre guanyador en la categoria artístics, foto de Josep Bustins

O aquells pessebres comunitaris dels nens i nenes de catequesi, que cadascú en fa un trosset i aquell altre fet de figures amb miniatures que segur que l’autor va haver de treballar amb pinces...A cada un s’hi nota una història familiar: la complicitat, la creació, l’ajuda dels pares, germans, avis... que fan gaudir a tothom qui els contempla amb els detalls que fan que cada pessebre sigui únic.Des de l’organització us convidem a preparar un pessebre, a viure una història de creació que cada any es fa irrepetible. Tot seguit, us informem del veredicte del 32è Concurs de Pessebres. El jurat format per la Sra. Neus Campmany, Sr. Ernest Boronat, Sra. Carme Terradas, Sra. Mercè Juanola i la Sra. Mònica Oliveras, reunits el dia 20 de desembre de 2015, varen emetre el veredicte següent: Categoria pessebres tradicionals: Primer premi: 1r any de catequesi, Segon premi: 2n any cateques, Tercer premi: Joaquima Sarquella.

EL BUTLLETÍ 35

Jurat i participants del 32è Concurs de Pessebres, foto de Josep Bustins

Categoria pessebres artístics: Primer premi: Arnau Palomé, Segon premi: família Banal, tercer premi: família Bustins Costabella. Participants: Teresa Llàcer, Joan Fajula, Dolors Sitjà, Associació Don@, Roger i Aniol Dilmé Vilà, Teia i Genís Turón Dalí, Isaac Fernández, Dolors Bustins. Dolors Bustins (En nom de l’organització del Concurs de Pessebres)

ENTITATS I FESTES

La vall de Camprodon les pinedes de pi negre hi són abundants i també algun enclavament d'avets i de bedolls; per contra, a les valls, on els hiverns no són tan freds, el faig, el roure martinenc -caducifolis tots ells- i també el pi roig, hi són molt presents. L'alzina, en canvi, només hi és present en la zona de confluència amb l'Alta Garrotxa.

i una vall del Ripollès té una identitat pròpia i una bellesa inqüestionable aquesta és la vall de Camprodon. Que volem estar frescos a l'estiu? Anem a sadollar-nos a les seves fonts i a arrecerar-nos a les seves ombres. Que volem trobar bolets fora de temporada? Anem a les pinedes dels seus vessants. Que volem esquiar a l'hivern? Anem a l'estació de Vallter i llisquem muntanya avall. I segur que encara hi trobaríem més virtuts: trobar-hi bons embotits, bons restaurants, magnífiques i extenses rutes de senderisme... Geogràficament la vall de Camprodon està situada al terç oriental del Ripollès i limita amb la Catalunya Nord per la comarca del Vallespir, a la qual s'hi pot accedir, en cotxe, per Coll d'Ares. En realitat però, són dues valls -orientades de nord a sud- les que s'hi apleguen. Una, pel sector de ponent, la formen els municipis de Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars -disposats en una àmplia i assolellada vall- i on el Ter és l'eix que la vertebra. L'altra, a ponent, més estreta i ombrívola, la forma el municipi de Molló -amb el seu veïnat d'Espinavell- on el Ritort flueix fins arribar a Camprodon, capital de la vall i punt de confluència d'ambdós cursos fluvials. Donat el desnivell del terreny -que va des dels 2.868 m del Bastiments fins als 500 de Beget- la diversitat de clima, de paisatge i de fauna és molt àmplia. Per sobre del 1.600 metres, on els hiverns són llargs i molt freds,

A part d'aquests trets, cal destacar també els boscos de ribera, formats majoritàriament per pollancres i verns que serpentegen per les valls donant aquell toc de color complementari. També destacarem els prats de dall, que inunden els vessats i les valls i que mai perden del tot la seva verdor, degut en gran part a una pluviometria ben generosa amb una mitjana anual superior als 1.000 litres, ben repartits al llarg de tot l'any. Amb tot això, no és estrany que si a tot el nostre país els canvis estacionals son perceptibles, a la nostra vall siguin ben espectaculars: l'hivern la deixa blanca, la primavera la converteix en una catifa verda que a l'estiu combina amb el groc i la tardor li regala tot el cromatisme possible. I no podem passar per alt una altra riquesa del territori: si tenim sort i estem amatents podrem veure la seva rica fauna exclusiva dels cims més alts del Pirineu oriental, la de les seves valls circumdants i, per què no dir-ho, la dels seus rius, tan apreciada pels pescadors. La Vall de Camprodon la tenim a tocar i és un regal per als nostres sentits. Només de sortir del túnel de Capsacosta ja notem una sotragada visual i si ens hi endinsem una mica descobrirem petits tresors, com el poble de la Roca -tan arrapat a la pedra-, el campanar romànic de Santa Cecilia de Molló, o tantes espectaculars vistes d'ocell. Sigui l'època de l'any que sigui, què espereu a visitarla? Nosaltres hi vam anar a la tardor i hi vam trobar alguns dels seus tresors... i això ens fa pensar que ben segur hi tornarem. El triops Marxaire

EL BUTLLETÍ 35

FETS I GENT

Terratrèmol del 29 d’octubre Un sisme de magnitud 4,3 a l’escala de Richter es va sentit a diversos punts de Catalunya durant la matinada del dijous 29 d’octubre. Concretament, segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el terratrèmol es va produir pocs minuts després de 2/4 de 2 de la matinada, durant uns pocs segons. L’epicentre es va situar al golf de Roses, a nou quilòmetres de profunditat, i es va percebre a diversos municipis de la demarcació de Girona i de les comarques de Barcelona. El tremolor també es va notar a Fontcoberta i al Pla de l’Estany. El sisme, que va tenir diferents rèpliques de menor intensitat en els dies següents, no va provocar ferits ni destrosses.

Demografia d’octubre a desembre de 2015 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 08-10-15: Olívia Fortià Clotas 16-10-15: Sheila Baig Cobos 29-10-15: Martina Miranda Sunyer 04-12-15: Biel Gelada Zambrano 04-12-15: Pau Gelada Zabrano 28-12-15: Jan Gracia Soler

1món.cat des de Fontcoberta Sheila Baig

El plató d’1món.cat va capgirar can Jan amb un munt de càmeres, monitors, maquilladors, taules de control, focus, espais de gravació, tècnics, proves de so, connexions en directe, equips mòvils a l’exterior...i moltes corredisses. Un desplegament d’unes quaranta persones. Per veure-ho!

El programa de la Xarxa de Comunicació Local 1món.cat va emetre l’últim programa del 2015 el passat diumenge 20 de desembre. El programa va oferir un magazín especial de Nadal en el que la comarca i Fontcoberta en van ser els protagonistes. La presentadora, Glòria Trullàs, va ser acompanyada pel director de Banyoles Televisió, David Mir. Els dos van parlar amb diversos protagonistes d’aquest Nadal, com la coordinadora del Pessebre Vivent de Fontcoberta, Mariona Estarriola, o el caganer del Pessebre, Lluís Banal i el president de l’Associació de Pessebristes de Banyoles, Tomàs Vinardell. A banda de l’entrevista, també es va construir un diorama en directe. Amb la col·laboració de Sastres Paperers, es va fer un paper artesanal que, després, els germans de Palau van convertir en una postal de Nadal. Jaume Colomer també va ser entrevistats per parlar de la platja d’Espolla. El programa es va emetre en directe des de can Jan de la Farrès, de 18h a 20h, des d’on es van fer connexions amb altres ciutats i poblacions del territori català, com Mataró, amb motiu del centenari d’Els Pastorets d’aquesta ciutat. Durant el programa, a més, es va fer la final del concurs 1mor.cat, en el que es buscava el millor humorista de Catalunya. Després de nou rondes i tres semifinals, el públic va decidit que arribessin a la final Miquel Úbeda, Màxim Punto i Niko Víctor. Un jurat, presidit per Cocó Comín, va decidir que Niko Víctor fos el guanyador després de superar unes quantes proves.

EL BUTLLETÍ 35

Martina Miranda

Mer Soler, nascut el 29 de juliol del 2015

CASAMENTS 07-10-15: Oliver Martínez Galdón amb Lídia Ramírez Marín 10-10-15: Juan Ferrer Teixidó amb Maria Timonet Company DEFUNCIONS 25-10-15: Montserrat Valeri Massegur 04-11-15: Concepción González Jiménez 19-12-15: Maira Pujiula Iglesias

Premi per a Paula Gutiérrez La Paula Gutiérrez, alumna de 2n de primària de l’Escola Alzina Reclamadora, va guanyar el 3r premi del concurs de dibuix infantil organitzat per l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya (ACPVC). A la seva categoria, alumnes de primer a tercer de primària, s’hi van presentar més de dos-cents cinquanta treballs de tot Catalunya. Enhorabona Paula!

FETS I GENT

Padró d’habitants dels municipis del Pla de l’Estany

Presentació de la Revista Garrotxes

Nombre d'habitants de cada municipi del Pla de l’Estany, a 1 de gener de 2015, i la seva variació respecte el padró anterior: Banyoles: 19.299 habitants (-44); Camós: 683 habitants (-3); Cornellà del Terri: 2.236 habitants (+1); Crespià: 256 habitants (+11); Esponellà: 444 habitants (-14); Fontcoberta: 1.448 habitants (+6); Palol de Revardit: 466 habitants (-8); Porqueres: 4.521 habitants (-8); Sant Miquel de Campmajor: 219 habitants (-13); Serinyà: 1.130 habitants (+7); Vilademuls: 834 habitants (+47).

El passat 6 de novembre es va presentar el número 16 de Garrotxes a la biblioteca de Fontcoberta. L’acte va comptar amb la presència d’Ernest Costa, que hi surt entrevistat. Va explicar moltes vivències com a fotògraf, naturista i bon coneixedor dels Països Catalans a manera de diàleg o de preguntes d’Angel Madrià, el director editorial de la revista. Guerau Palmada, coordinador al Pla de l’Estany, va fer un repàs dels articles que Garrotxes ha publicat sobre Fontcoberta. L’acte va ser presentat per l’Alcalde de Fontcoberta.

Bassa de pastar fang de la rajoleria de ca l’Anglada netejada per un grup de voluntaris del Grup de Treball del Patrimoni del Pla de l’Estany el passat 12 de desembre

L’aulina reclamadora del Poble s’està morint

EL BUTLLETÍ 35

L’ENTREVISTA / CONEGUEM EL MUNICIPI

-> -> Continuació de l’entrevista de la pàgina 28

pitjor. És el que tenim avui en dia. Les cartes formals, la redacció, la part discursiva d’una llengua ja no s’estila, obliguem a fer-ho, tot i que a la gent no li agrada perquè no ho necessita. Quin paper creus que ha de tenir la gramàtica en l’estudi d’una llengua? Ens ve gent que ens demana un estudi més formal i això ho donem. Arriba un moment que si no millores la teva gramàtica, sempre dius el mateix i malament. Arriba un moment que no pots arribar al matís d’una llengua. Hi ha gent que diu: ja m’entenc amb tothom. I m’ho crec però no passes d’aquí. Jo diria que estàs en un estadi primitiu de la llengua. Per desenvolupar una llengua has de tenir una base de gramàtica o, sinó, no et comuniques bé. Quin seria el procés ideal d’aprenentatge d’una llengua? La gent que es matricula a l’EOI ha de tenir 16 anys. Tenim gent que no n’ha fet mai i gent que sí; gent des de 16 fins als 70 anys. Això requereix un malabarisme per part del professor perquè els interessos són diferents i la manera d’arribar a la llengua i d’aprendre és diferent. Un adult que vulgui aprendre una llengua ha d’adquirir una base, anar pas a pas. A partir d’aquí, intentar, amb les facilitats tecnològiques que tenim avui, treballar a casa escoltant, mirant pel·lícules, escoltant cançons, llegint (en general no agrada gaire)... Cal ser molt constant. Sempre es pot aprendre. El cervell és molt plàstic. El problema que tenim és la cultura d’aprenentatge o la manera com hem après. Hi ha d’haver un esforç per trencar aquestes barreres. Ara s’aprèn d’una altra manera. Els infants són esponges, ho aprenen tot. S’hauria d’intentar que des de primària es fes una programació molt diferent a la que es fa. Un infant aprèn unes estructures increïbles dels seus pares i no està

estipulat que ara farem el present o el passat. Els nens imiten i repeteixen. Ho estructurem massa des del punt de vista acadèmic. Hauria de ser un aprenentatge més comunicatiu, de jocs, de coses del dia a dia que són les que s’aprenen a la infantesa perquè els infants volen expressar-se i jugar. Com més llengües coneixem, millor? Definitivament. Les llengües s’enriqueixen una a l’altra. El que aprens d’una t’ajuda a entendre’n una altra. Les llengües ens obren la cultura i un ventall amplíssim per conèixer el món des d’un punt de vista personal perquè moltes vegades tot està filtrat o manipulat. Si pots accedir al que estàs buscant en la llengua d’un país, t’enriqueix increïblement. En el món actual de xarxes socials, on és tan fàcil comunicar-se, si pots comunicar-te amb la llengua d’una persona i ella amb la teva o buscar una llengua comuna, és ideal. Ara hi ha molta gent que retorna al francès per poder viatjar perquè França és a tocar. Parla’ns de la certificació de les llengües. A nivell europeu es van adonar que cada país certificava les llengües de manera diferent. Les EOI vam estar treballant els descriptors de les diferents habilitats per saber els nivells que es proposaven. Des del Consell Europeu es van decidir, en el Marc Europeu Comú de Referència de les llengües, els sis nivells d’aprenentatge d’un idioma estranger: A1, A2, B1, B2, C1 i C2. L’A1 és un nivell elemental i el C2 és un nivell de llengua similar a un nadiu. Des de fa molt temps tothom parla dels certificats de referència de la universitat de Cambridge (First, Advanced, etc.) però, ara, no és l’única que n’expedeix. Així, les certificacions de les EOI de Catalunya estan homologades i reconegudes a nivell europeu i els certificats que expedim tenen el mateix reconeixement que els Cambridge perquè a cada nivell s’utilitzen els mateixos descriptors europeus. Moltes gràcies, Annie.

Can Jan

questa tardor s’ha posat un plafó explicatiu a l’entrada de can Jan. Diu el següent: “Can Jan és una masia del veïnat de la Farrès documentada a partir de l’any 1201 com a mas Guau. La denominació de can Jan procedeix d’un antic propietari, Jan Benejam, destacat cabdill dels remences. Dedicada a tasques agrícoles i ramaderes des dels seus orígens fins ben entrat el segle XX, a les dècades dels setanta i vuitanta va quedar deshabitada i va entrar en un procés de degradació. Havia arribat a tenir quatre habitatges: can Jan, can Jaume, cal Sabater i can Guau. L’Ajuntament es va interessar per la masia i el febrer de 1987 va acordar comprar-la a Francesc Ametller i Puig. És un edifici de planta quadrada aixecat en gran part amb carreus i cobert amb teulada de dos vessants. Les obres

EL BUTLLETÍ 35

de restauració es van iniciar el 1988 segons el projecte de l’arquitecte Ramon Castells el qual combinà l’estructura antiga amb noves propostes arquitectòniques tot sacrificant, en part, la tipologia original. Com a elements destacables conserva els arcs de pedra de la planta baixa, la porta principal i una d’interior adovellades, un finestral renaixentista del segle XVI i algunes llindes i ampits ben escairats. El Centre Cultural de Can Jan actualment és un espai amb una sala d’actes i d’exposicions temporals on es fan cursos, tallers, xerrades i actes diversos. També acull el Centre d’Interpretació de la Platja d’Espolla, una exposició de diorames de diferents edificis de Fontcoberta i Vilavenut i troballes arqueològiques del municipi. A la planta baixa s’hi exposen els rellotges de ferro forjat i llautó dels campanars

L’ENTREVISTA

de Fontcoberta (primer terç del XIX) i de Vilavenut (segle XIX). FONTCOBERTA I ELS REMENCES Jan Benejam, Joan Figuerola i Jaume Ferrer, tots ells pagesos de Fontcoberta, van participar en la revolta remença del segle XV. JAN BENEJAM Jan Benejam, propietari de can Jan de la Farrès, es va implicar en les lluites remences. El 23 de febrer de 1481, en atenció als serveis prestats en el setge de Girona, els Reis Catòlics van condecorar amb privilegi de generositat vint-i-nou remences entre el quals hi trobem Jan Benejam i Jaume Ferrer de Fontcoberta. Aquest honor es va confirmar a Salamanca el 1486 i a Barcelona el 1503. JOAN FIGUEROLA Joan Figuerola, propietari de la Torre de Figueroles, va participar a les dues guerres remences. Va ser un dels signants de la Sentència Arbitral de Guadalupe del 21 d’abril de 1486, que posava fi a la 2a Guerra Remença i al conflicte remença.

JAUME FERRER Jaume Ferrer, propietari de cal Ferrer (actual ca l’Ericus) de Figueroles, va ser un destacat remença. Sabem que el 6 de febrer de 1462 recorria el Pla de l’Estany incitant els pagesos a organitzar-se. El privilegi de generositat, que li concediren els Reis Catòlics el 1481, va ser molt apreciat per Jaume Ferrer i va fer constar que era “del braç militar” als llibres parroquials de Sant Feliu de Fontcoberta. Consta que cal Ferrer encara gaudia, el 1601, del reial privilegi militar de generositat que dispensava haver de donar allotjament a les tropes reials. Amb la Sentència de Guadalupe, la propietat va continuar essent del senyor, però es va reconèixer al pagès el dret a utilitzar-la per viure-hi i viure’n. Era l’emfiteusi. La Sentència propicià que alguns masos de Fontcoberta prosperessin i fessin ampliacions importants. Ca l’Estarriola conserva un pergamí del 1495 on consta que aquest mas es va redimir del poder feudal del monestir de Banyoles i va obtenir el domini útil. La plaça dels Remences de Melianta recorda, des del 2008, les lluites dels pagesos catalans enfront del poder feudal durant el segle XV.”

EL BUTLLETÍ 35

CONEGUEM EL MUNICIPI

LES FONTS DE FONTCOBERTA I VILAVENUT Capítol 18: Font de les Escàcies, font d’en Masó i font del Trèmol FONT DE LES ESCÀCIES El nom de la font procedeix de les escàcies que hi ha a la marjada on brolla. En Maurici, de cal Carreter, ens va dir que, també, se la coneix per la font Nova. Hi podem anar, de manera fàcil, per l’antic camí dels Morts que des del Veïnat d’en Deri va a Vilavenut. Abans aquest camí passava entre can Tarrers i cal Paleta però ara passa entre cal Paleta i can Frigola. Aquest camí ens apropa a la font. Abans de travessar la riera Caganell hem de trencar a mà dreta i seguir un centenar de metres de manera para·lela al curs de la riera en direcció a unes escàcies properes. La font es troba envoltada de camps. Molts d’ells eren prats de dall d’una ufana considerable, sobretot els que es trobaven entre la font i la riera Caganell. Ara ja no en queden de prats de dall, una manera sàvia d’aprofitar la naturalesa, ben senzilla i econòmica. Actualment, la font és molt abandonada i descurada. Sovint és seca i quan raja ho fa a través d’un broc de ferro. L’aigua es filtra per sota d’una llosa i origina un reixort al contorn i al prat proper. Fa anys era conduïda uns metres enllà a través d’un regueró fet amb troncs d’escàcia. En èpoques de poc raig, es tapava amb un tap de suro amb la finalitat d’acumular l’aigua abans de sortir . Això no era, ni és, massa correcte perquè l’aigua de font sempre ha de circular. L’aigua de la font de les Escàcies no és massa bona i, per això, no hi havia el costum d’anar-ne a buscar per beure. Algun informador ens ha dit que fa mal i provoca botiment. Tot i així, alguns pagesos, entre ells el pare de Jaume Bartis, n’havien begut quan treballaven els camps propers. També la feien servir per posar el porró de vi en fresc. FONT D’EN MASÓ La font s’anomena d’aquesta manera perquè és dins la propietat de can Masó de Vilavenut. S’hi accedeix per un camí que surt gairebé de la casa i baixa de dret als engorjats de la Riera, a prop de la bauma de la Santa Espina. Cal travessar una petita zona emboscada per arribar sobre la penya de conglomerats i començar a baixar per un corriol dret fins arribar a la font, propera al curs de la Riera. Actualment està aperduada i el seu accés és molt difícil perquè és molt embardissat. La font sorgeix enmig de la penya, a la riba dreta de la Riera, i forma un biot. En Jaume Bartis recorda que la seva mare, de can Masó, sovint explicava que hi anava a buscar aigua i que era de bona qualitat. FONT DEL TRÈMOL La font del Trèmol cau sota de can Comas, prop de la carretera que baixa a cal Molinot. També podem dir que és a uns quatre-cents metres sota de Sant Bartomeu, prop de la carretera, ara molt perduda i emboscada, que va d’aquest mas a cal Molinot. La font forma una petita cubeta on s’hi recull l’aigua. Els antics estadants de Sant Bartomeu i del Molinot

EL BUTLLETÍ 35

Font de les Escàcies

Fotografia feta des de can Masó vers can Planeses, al fons. La fletxa assenyala la localització de la font d’en Masó enmig de la boscúria

ens han dit que sovint hi anaven a buscar aigua per beure. Fa una cinquantena d’anys el propietari de Sant Bartomeu, en Fares, davant la falta d’aigua per a la casa, va fer-hi un pou proper pensant que era un bon lloc. Van trobar aigua però poca per les necessitats de la casa que en aquells anys s’hi havia posat bestiar. De fet, a Fontcoberta tenim alguns casos de fonts amb un pou al costat: la font de la casa Nova d’en Mir, la font d’en Serret, la font d’en Donai i la font d’en Vilà. El nom de la font és molt interessant. En temps reculats hi devia haver algun trèmol proper que va servir per nominarla. Actualment no en queda cap al seu entorn. El trèmol o pollancre trèmol (Populus tremula) és una espècie de pollancre que pot arribar als 20 m. Viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa, com Fontcoberta. Presenta fulles arrodonides que fan fins a set cm i tenen un pecíol llarg i aixafat. Aquestes es mouen fàcilment amb el vent, tremolen. Vet-ho aquí, doncs, el per què del nom de l’arbre. L'escorça és llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves. Pere Llorens i Jaume Colomer

CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 29. La matança del porc (II) LA MATANÇA Tradicionalment la millor època per fer la matança és l'hivern, al gener o al febrer si se’n mata un. El refranyer ens ho recorda: Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé. Si se’n mataven dos, un es feia abans de Nadal, perquè calia carn fresca per a les celebracions nadalenques, i l’altre a finals d’hivern. En molts llocs, les diades passat l'11 de novembre, dia de Sant Martí, eren les preferides per la matança. El refranyer ens ho recorden: Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi, Per Nadal, posarem el porc en sal, Per Sant Tomàs (21 de desembre), agafa el porc pel nas. Moltes cases miraven, i miren, la lluna propícia per a la matança del porc. Havia de ser en lluna vella perquè, així, la carn se salés bé i no es florís. Tampoc és bon dia de matança si fa llevantada, perquè les humitats no ajuden a servar la carn, o que bufi ponent. Agrada més la tramuntana o que faci fred. També es tenia molt en compte que no hi prenguessin part les dones amb menstruació perquè creien que podien espatllar la carn. Si era el cas, la mocadera, la mestressa... no hi participaven. El dia de matar el porc es llevava tothom de bon matí i feien un bon foc. Els homes agafaven el perol, el penjaven als calemàstecs i l’omplien d’aigua que servirà per escaldar i netejar el porc. El matador i la mocadera arribaven abans de fer-se clar. La mestressa lliurava a la mocadera un davantal gros i preparava els ganivets, els draps i allò necessari. Els homes convidats hi arribaven aviat per ajudar a la feina. Tots plegats prenien un mos (una coca, pa amb oli...) amb els de la casa. A taula no hi faltava el porró de vi i l’aiguardent. S’acostava feina. A punta de clar, surten a fora i posen una post de fusta a terra o lleugerament aixecada d’un extrem. La mocadera porta el gibrell de posar la sang i el ganivet. Un de la casa fa sortir el porc. El matador proveït d’un ganxo ben afilat, li clava sota la barra fent-ho esgüellar fortament i l’estiregassa, al mateix temps que altres homes s’abraonen sobre el porc i l’ajauen damunt la post, amb el cap a la part més baixa, subjectant-lo uns pels peus i altres per l’esquena i la canalla per la cua. Quan el matador el té al punt que vol, la mocadera li dóna el ganivet de degollar i li clava al coll. La pobre bèstia fa un crit més esgarrifós i esgüella amb un altre to. La sang calenta raja a dojo, a glopades, i cau al gibrell. La mocadera la va remenant amb la mà perquè no s’agrumolli. Amb un altre gibrell agafa una part de la sang per menjar bullida el mateix dia.

Així que és mort, posen el porc ajagut damunt la post aixecada, sovint damunt de semals. Tot seguit li tiren aigua calenta. El matador, traient ganivets grossos d’un sarró de cuiro, afaita els pèls del porc que arreplega i els vendrà per fer raspalls. Llavors repassa el porc amb pedra tosca. Si no es vol aprofitar el pèl se socarrima amb argelagues i es repassa amb pedra tosca. Perquè llisqui millor s’hi posa aigua tèbia. La mocadera, que havia anat a deixar la sang, porta un cove o un garbell gros per posar-hi la mocada, és a dir, l’estómac i els budells i una cassola pel fetge i la freixura (pulmons). El matador li talla els peus amb els unglots trets. Després el posa bocaterrosa amb l’ajuda dels homes i li talla el cap. Tot seguit li fa un tall a la clenxa (a l’esquena) passant-li el ganivet de darrere a davant. Com més gras i gros és el porc més ample és el blanc de la cansalada. N’hi ha que tenen l’amplada com la mà i encara més. Interessa tenir el màxim de greix (o sagí) per cuinar, fer sopa (com la de farro), guisar, fer pa de sagí o curar refredats. És el moment de les alabances de tenir un porc tan ben alimentat. Li treuen la mocada, que la posen en garbells o al cove. Gairebé tothom sempre té la curiositat de voler saber quant pesa el porc. Es feia amb unes romanes suspeses d’una barra aguantada per l’espatlla de dos homes valents. Els altres fan la pesada. Es feia per meitats del porc si era molt gros. Sempre es feia sense la budellada, el fetge, la freixura i els peus. Després van portant la carn especejada (els lloms, el costellam, els pernils, les espatlles i la cansalada) a una estança ombrívola, fresca i tancada però convenientment ventilada i on no hi hagués mosques, insectes, gats, gossos, rates... Es posa damunt d’un bon gruix de rama d’alzina perquè es refredi convenientment i de manera airejada. Es procura separar les costelles curtes, el rosari, perquè són molt apreciades. Tenen filet per un costat i llom per l’altre. Jaume Colomer

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 35 (segona època) – Octubre – Novembre – Desembre 2015 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

EL BUTLLETÍ 35

L’ENTREVISTA Per Jaume Colomer

ANNIE GILI RIBERA, Directora de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Banyoles Heu celebrat el deu anys de l’EOI de Banyoles. Com ho vàreu celebrar? Vam voler celebrarho acadèmicament. Quan vàrem obrir l’EOI de Banyoles, juntament amb una companya, veníem de Girona on hi ha la segona EOI més antiga de Catalunya i una de les més grans. Obrir una altre EOI a vint quilòmetres era difícil. No sabíem quina seria la resposta perquè molts alumnes estudien a la Universitat de Girona, molta gent treballa a Girona i la EOI de Girona ofereix millors horaris i més idiomes. Tot i així, al cap de deu anys, aquí estem. Per nosaltres és un orgull haver pogut consolidar l’EOI al Pla de l’Estany, amb alumnes procedents, bàsicament, de Banyoles i Porqueres però, també, de tots els pobles del voltant. Per nosaltres és un èxit. Políticament hi havia una necessitat però no s’obrien EOI amb una proximitat tan petita. Els últims governs, però, han optat perquè cada comarca tingui una EOI. Quants alumnes té l’EOI de Banyoles? Quins idiomes s’imparteixen? La capacitat màxima de l’EOI de Banyoles és de quatre-cents vint alumnes. Aquest curs tenim una matrícula de tres-cents noranto-vuit alumnes. S’imparteixen tots els nivells d’anglès i fins el nivell intermedi de francès. El més sol·licitat aquí i arreu és l’anglès. Si algú vol continuar els estudis de francès, de manera oficial, ha d’anar a l’EOI de Girona amb qui tenim un conveni. Som el format d’EOI més petit que existeix. Teniu professorat nadiu? A les EOI hi ha pocs professors nadius perquè som funcionaris. Per accedir-hi hem hagut de fer oposicions i tenir coneixements de català. Un professor nadiu difícilment pot complir tots els requisits i si n’hi ha és perquè també són funcionaris. Nosaltres en tenim. Has estat Cap d’Estudis de l’EOI de Girona.Com han evolucionat les EOI? Quan es va obrir Girona, només n’hi havia una a tot Catalunya, l’EOI de Drassanes a Barcelona. Em vaig presentar a una entrevista sense saber ben bé què era una EOI. La sorpresa va ser que em varen agafar. Vaig fer les oposicions i m’hi vaig estar durant vint-i-tres anys. Vaig entrar en el moment daurat de les EOI. Ara

EL BUTLLETÍ 35

n’hi ha quaranta-set a Catalunya. La de Drassanes fa una oferta increïble. A part dels idiomes més sol·licitats imparteixen coreà, japonès, xinès, urdú, àrab, grec... i altres idiomes minoritaris. Les EOI són una necessitat? L’EOI més antiga és la de Madrid que ara ha complert més de cents anys. Va ser una necessitat formar gent en llengües estrangeres des del punt de vista de la diplomàcia. Varen veure que existia una mancança de gent que parlés llengües estrangeres. Amb la restauració de la Generalitat l’aprenentatge dels idiomes es va traspassar. Nosaltres depenem de la Generalitat i donem el servei, teòricament, de llengües que no es donen als instituts i a les universitats. Ara, la tendència és que la gent surti molt més ben preparada de batxillerat perquè nosaltres puguem oferir nivells molts més alts. Si volen avançar i aprofundir un idioma es pot fer a les EOI on s’adquireix una base suficient per defensar-se professionalment, acadèmicament, etc. Has vist un canvi en les llengües en tots aquests anys de docència? He vist un canvi en l’ensenyament de les llengües i en els estudis. Quan vaig començar no hi havia internet, ni ordinadors i no trobaves versions originals de res. Sí que hi havia, però, cassetes. Ara tenim una facilitat impressionant perquè pots baixar-te una notícia, un escrit d’un diari... estàs al dia constantment. Això fa que la dinàmica de l’ensenyament hagi canviat i que puguis oferir la llengua tal com és i la puguin aprendre tal com és. Els alumnes són molt exigents perquè volen aprendre un idioma per unes necessitats molt concretes: acadèmiques, laborals, interès personal... Nosaltres estem al dia i intentem que ells, quan acabin, també estiguin al dia. Creus en els grups de conversa o en les parelles lingüístiques? Ho veig molt bé. Ens ajudem de la tècnica per poder oferir un inputautèntic. Les parelles lingüístiques o els grups de conversa són una dinàmica més relaxada en la qual la gent se sent en una posició confortable per poder parlar i escoltar. Quant més parles, més aprens. En una llengua, quin paper ha de tenir l’oralitat enfront de l’escriptura? Estem en una societat molt ràpida i el moment de comunicar-se ha de ser instantani. El més ràpid és la parla. Veiem que s’està perdent molt la part formal de l’escriptura. Penso en els mails, les xarxes socials... que faciliten que es parli malament i s’escrigui encara

-> -> Continua a la pàgina 22