L'AJUNTAMENT INFORMA
DE DIA EN DIA CARRER DE LA CARRETERA DE FONTCOBERTA ACABADA LA 1ª FASE Aquesta obra estava inclosa dins el PUOSC del 2017, però donat l’ofec econòmic de la Generalitat, propiciat per la famosa crisi, aquest Pla fa anys que no surt a concurs. És per això que l’hem hagut de dividir en tres fases per poder-la desenvolupar. Recentment s’ha acabat la primera fase i en el moment de redactar aquestes línies està en exposició pública la segona que, si tot va bé, es podrà adjudicar aquest proper mes de maig. Aquesta segona fase, anirà des del carrer Alzina Reclamadora, on ha acabat la primera, fins a la cruïlla del carrer Sant Feliu. La idea és que a mitjans o finals de juny estigui acabada. En aquell moment, canviarem les lluminàries de la via pública de les dues fases. Informem, també, que ja s’està redactant la tercera fase que acabarà just als semàfors, completant, així, tot el carrer. Aquesta darrera és la més complicada donat que cal preveure les connexions, molt antigues, dels carrers de la Pau i del Nord per una banda i del carrer Progrés per l’altra. Aquest es deixaria pel proper exercici. Un cop acabades les tres fases, la Diputació procedirà a asfaltar-la, segons l’acord subscrit amb l’Ajuntament.
CAMINS RURALS ESVAÏTS ELS DUBTES Com sabeu, tenim concedida per part de la Generalitat de Catalunya una subvenció per fer una actuació global a tots els camins que menen al nuclis rurals de tot el municipi. Algunes d’aquestes actuacions seran amb reg asfàltic i d’altres engravats. Us dèiem que tot i tenir aquesta subvenció concedida, hi havia seriosos dubtes per poder-la executar ja que l’actuació s’havia de fer aquest any 2018 i els diners els rebríem el 2020 i depeníem de la bestreta que ens havien d’avançar i de si podríem o no solucionar uns problemes tècnics amb Governació. Doncs bé, us podem afirmar que ho hem pogut solucionar i aquesta actuació es podrà dur a terme. En breu, en farem l’exposició pública, perquè la idea seria executar l’obra aquest estiu. Aquests camins seran el d’Espasens, el de Mas Prat i el de Figueroles amb reg asfàltic i el de can Donai a Espasens, el trosset de sota Sant Bartomeu fins al terme de Cornellà amb grava. Finalment, es farà també el trencaaigües de darrera can Serret a la carretera de cal Rei. Es farà una actuació, encara que menor, des del veïnat de Figueroles fins a can Pascol, la carretera de ca l’Oriol, el trosset de can Palou fins a can Donai i, finalment, la de can Tonet. Aquestes darreres estem estudiant la possibilitat,
2
EL BUTLLETÍ 44
Les obres a l’antiga carretera de Fontcoberta, fotografia del 8 de febrer del 2018
Les obres acabades, fotografia del 31 de març del 2018
de cares a l’any vinent, fer-hi també el regatge asfàltic. Si es poguessin fer, hauríem incidit, pràcticament, en el 100% dels camins rurals del municipi, però d’això ja tindrem temps de parlar-ne més endavant.
ITINERARI CULTURAL DE LA PLATJA D’ESPOLLA INAUGURACIÓ PREVISTA EL MAIG Falten només els plafons, les senyalitzacions i la construcció i col·locació dels tres diorames. En el decurs del mes d’abril i primers de maig preveiem tenir-ho enllestit i en farem la inauguració. Ja sabeu que aquesta haurà estat una obra coral perquè hi hauran intervingut, a banda de l’Ajuntament, l’Escola d’Art i disseny d’Olot, les empreses Prat Poliéster, la fusteria Viñolas, construccions Canadell-Mitjavila, la brigada municipal i la brigada de voluntaris. Aprofitem, també, per agrair als germans Caselles la cessió del vial de pas. Moltes gràcies tots.
L'AJUNTAMENT INFORMA
ESPAI LÚDIC DARRERE EL PAVELLÓ EN FUNCIONAMENT Segurament quan llegiu aquestes notes, l’espai que hi ha darrera el pavelló a tocar el parc infantil i la llar d’infants, que en un futur ha d’acollir la piscina municipal nova, ja estarà en funcionament com a espai lúdic i d’esbarjo. Quan preparàvem els pressupostos de l’actual exercici, vàrem pensar que seria una bona idea que en aquest espai, molt desaprofitat, mentre esperem poder-hi traslladar la piscina, convertir-lo en un espai lúdic i posar-lo a disposició de tots els veïns. Les obres han consistit en eliminar bona part de la tanca de tela metàl·lica per deixar la pista poliesportiva integrada a l’espai, ancorar bé les cistelles i les porteries, adequar una part del terreny per fer-hi una pista de volei-platja, unes taules de ping-pong, una de multijocs de sobretaula i taules de pícnic. Aquest espai estarà permanentment obert. Ajudeunos a conservar-lo fent-ne un bon ús. Esperem que aquesta iniciativa sigui ben rebuda i que tothom en pugui gaudir.
Les dues taules de ping-pong
Una de les dues taules multillocs
La tanca metàl·lica que delimita el camp de futbol i l’espai lúdic amb les taules de pícnic
La pista de volei-platja nova
DESGUÀS DEL PASSATGE QUE VA DEL CARRER MANEL ALEMANY A LA CARRETERA DE FIGUERES ACABAT Ja vàrem explicar que l’aigua acumulada per la pluja en aquest indret només tenia una sortida que no era altra que el carrer Pau Casals però passant per la parcel·la a tocar els habitatges i inundant i embrutint de fang el carrer i els baixos dels mateixos. L’obra ha consistit en la construcció d’un embornal amb el seu corresponent tub de desguàs per desviar l’aigua. Hi ha, però, el problema que en aquesta zona pràcticament no hi ha desnivell i això pot dificultar, en moments puntuals de molta pluja, que no pugui engolir tota l’aigua. Per solucionar aquest problema, hem sobredimensionat el tub en previsió de fer-hi un altre embornal si fos necessari. Cal dir que fa temps que busquem una solució per aquest passatge que, des del principi i degut a la poca pendent del terreny i a les construccions existents fetes a cotes diferents, encara està pendent d’urbanitzar. EL BUTLLETÍ 44
3
L'AJUNTAMENT INFORMA
NOVA SENYALITZACIÓ DE MELIANTA COL·LOCACIÓ IMMEDIATA Aquesta actuació s’ha retardat més del compte perquè hem necessitat el vistiplau de Xarxa Viària de la Generalitat ja que la modificació global de tots els indicadors, a banda dels de l’interior de Melianta, incloïen els de la carretera de Figueres i, per això, ha calgut que els enviéssim la proposta de canvi de senyalització, proposta que ens varen esmenar per tal que s’ajustés a la normativa actual. Aquesta col·locació la farà la brigada municipal però abans caldrà que tinguin la feina d’eliminació de les males herbes sota control i pot ser que encara triguin un xic a posar-los. En tot cas, per aquest maig o primer de juny es posaran mans a l’obra.
AMPLIACIÓ DE LA CARRETERA DE VILAVENUT-BANYOLES 2ª FASE A PUNT DE LICITAR Tal com anem informat, aquesta segona fase s’ha de licitar aquest mes d’abril i està previst que es comencin les obres aquest proper setembre. Finalment, haurem aconseguit que aquesta carretera tingui una amplada mínima de sis metres i sigui, per tant, molt més segura.
NETEJA DE SOLARS SENSE EDIFICAR I TANQUES VEGETALS Degut al repunt dels robatoris a domicilis i a industrials d’aquest començament d’any a tota la comarca i, també, a Fontcoberta - han entrat en tres domicilis, han robat 21 plaques solars de la llar d’infants i en una fusteria hi han entrat tres vegades seguides-, amb la sensació d’impotència que això suposa, hem decidit instal·lar càmeres de videovigilància en diferents punts de Melianta. Aquestes càmeres han de fer una funció eminentment dissuasiva i han de servir de complement a la feina que fan els Mossos. Hem escollit, en primer lloc, la zona esportiva, concretament la del pavelló municipal, fent especial atenció als seus accessos. Ben aviat continuarem a la zona escolar (escola i llar d’infants), per finalitzar a la zona industrial. En aquestes dues zones, però, haurem d’esperar els permisos que estem tramitant ja que envaïm l’espai públic i cal fer-ho de tal manera que es pugui garantir al màxim la intimitat privada. Aquesta iniciativa està pensada com a pla pilot i si passat un temps prudencial l’experiència és positiva, ens plantejarem ferho extensiu a altres punts claus del municipi. De moment, només incidirem en aquestes tres zones. Us anirem informant.
4
EL BUTLLETÍ 44
OBRES PREVISTES QUE SEGUEIXEN EL SEU CURS Agruparem les obres que, tot i seguir el seu curs, encara no tenen llum verd: . Porxo de l’Escola Alzina Reclamadora. Encara pendents de l’autorització d’Ensenyament i d’una reunió a quatre bandes (Escola, Departament, Ajuntament i AMIPA) per desencallar-la. NOTA D’ÚLTIMA HORA: La reunió per desencallar el porxo de l’escola ja s’ha fet i sembla ser que es podrà dur a terme si ens atenem a les impressions del director territorial. . Clot de Melianta. Tot i que hi anem fent petites actuacions, la grossa, la de veritat que consisteix en un mur escullera per fixar el marge, encara estem pendents que Governació ens confirmi un suplement de subvenció. Això per un costat, i per l’altre el vistiplau del reajustament del projecte per part de l’ACA. De tota manera som optimistes i aviat us podrem donar la confirmació. . Depuradora de Vilavenut. També ho tenim tot a punt però estem pendents de signar el conveni amb l’ACA que està al caure. . Planta de biomassa. Segueix el seu curs. Ha de donar servei a l’escola, la biblioteca pública, la llar d’infants i el pavelló. Tots els documents estan lliurats i fins a finals de maig no sabrem si hi som admesos i si entrem en aquesta nova convocatòria. Ens toca esperar.
PLA PILOT DE VIDEO-VIGILÀNCIA Degut al repunt dels robatoris a domicilis i a industrials d’aquest començament d’any a tota la comarca i, també, a Fontcoberta - han entrat en tres domicilis, han robat 21 plaques solars de la llar d’infants i en una fusteria hi han entrat tres vegades seguides-, amb la sensació d’impotència que això suposa, hem decidit instal·lar càmeres de videovigilància en diferents punts de Melianta. Aquestes càmeres han de fer una funció eminentment dissuasiva i han de servir de complement a la feina que fan els Mossos. Hem escollit, en primer lloc, la zona esportiva, concretament la del pavelló municipal, fent especial atenció als seus accessos. Ben aviat continuarem a la zona escolar (escola i llar d’infants), per finalitzar a la zona industrial. En aquestes dues zones, però, haurem d’esperar els permisos que estem tramitant ja que envaïm l’espai públic i cal fer-ho de tal manera que es pugui garantir al màxim la intimitat privada. Aquesta iniciativa està pensada com a pla pilot i si passat un temps prudencial l’experiència és positiva, ens plantejarem fer-ho extensiu a altres punts claus del municipi. De moment, només incidirem en aquestes tres zones. Us anirem informant.
L'AJUNTAMENT INFORMA
PRESSUPOST AJUNTAMENT EXERCICI 2018 Memòria
E
l pressupost per aquest any de l’Ajuntament de Fontcoberta puja a 1.386,780,00 €, que representa un 7% més que el del 2017. El pressupost d’ingressos corrents augmenta un 3 % i un 2,6 % el de transferències de capital. Per la seva elaboració s’han seguit els mateixos criteris dels últims anys, és ambiciós pel que fa a inversions però realista i complint els principis d’estabilitat i sostenibilitat financera establerts a la llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril. S’han prioritzat aquelles obres i serveis que considerem més importants per al benestar i la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans i s’han equilibrat les inversions per tal d’actuar en totes les diverses realitats del nostre municipi, zona rural, urbanització de Melianta i els pobles de Vilavenut i Fontcoberta. És un pressupost que garanteix el bon funcionament de tots els serveis que ofereix l’Ajuntament. Permetrà fer un bon manteniment de tots els espais i locals de què es disposa, així com dels camins rurals. Per aconseguir-ho tot i que la llei d’estabilitat pressupostària no es permet contractar personal de reforç per a la brigada sí que s’ha previst poder contractar puntualment personal autònom i externalitzar alguns serveis com el de jardineria. Les entitats, associacions i clubs esportius que treballen al nostre poble podran seguir duent a terme la seva activitat amb bones condicions. Seguim potenciant l’àrea de joventut amb un augment del 9,6 % per tal donar continuïtat i millorar la oferta d’activitats dirigides a tots els joves del municipi Hem augmentat també un 9,9% la partida destinada a Benestar Social, una àrea que segueix essent bàsica per atendre a les persones amb més dificultats socials i econòmiques del municipi. Pel que fa a inversions seguim amb la substitució de lluminàries com a mesura d’estalvi energètic i amb l’arranjament de camins rurals amb el sistema de regatge asfàltic que està donant un bon resultat i suposa una rebaixa en temps i despesa del seu manteniment. Es construirà la planta de biomassa que ha de donar servei a la llar d’infants, l’escola i al pavelló, i que suposa una millora substancial en termes econòmics i mediambientals.
amb les inversions es remodelaran alguns dels espais que més ho necessiten, la carretera de Fontcoberta, el clot de Melianta, l’edifici de l’Ajuntament i la rectoria de Vilavenut. A la sessió extraordinària celebrada per l’Ajuntament Ple en data 19 de desembre de 2017 es van aprovar, per 5 vots a favor i 2 en blanc, els pressupostos generals i les bases d’execució que l’acompanyen per a l’exercici de 2018, a saber:
PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol I – Impostos directes: 379.770,0 € Capítol II – Impostos indirectes: 15.260, 00 € Capítol III – Taxes i altres ingressos: 150.840,00 € Capítol IV – Transferències corrents: 433.342,61 € Capítol V – Ingressos patrimonials: 50,00 € Capítol VII – Transferències de capital: 292.517,39 € Capítol IX – Passius financers: 115.000,00 € TOTAL: 1.386.780,00 € PRESSUPOST DE DESPESES Capítol I – Despeses de personal: 292.385,34 € Capítol II – Bens corrents i serveis: 448.961,00 € Capítol III – Despeses financeres: 5.085,47 € Capítol IV – Transferències corrents: 144.858,83 € Capítol VI – Inversions reals: 446.451,00 € Capítol IX – Passius financers: 49.038,36 € TOTAL: 1.386.780,00 €
En definitiva, portem al Ple un pressupost que assegura un bon funcionament del dia a dia i que EL BUTLLETÍ 44
5
L'AJUNTAMENT INFORMA
CAMPANYA DE CIVISME PER A PROPIETARIS DE GOSSOS Aviat posarem en marxa una nova campanya de civisme per a propietaris de gossos. Aquesta campanya consistirà en uns díptics on s’explicaran, una vegada més, les obligacions dels propietaris de gossos: obligatorietat de tenir-los registrats, assegurats, d’evitar els lladrucs a la nit, de recollir les defecacions, de portar-los lligats en les zones urbanes i vies públiques, etc., etc. Al mateix temps es col·locaran en llocs estratègics uns senyals recor-
EL CARRER DE LA CARRETERA DE FONTCOBERTA ANTIGA Expliquem una mica la història d’aquest carrer, ara que hem iniciat el seu arranjament. Era el tram final de la carretera de la Diputació GIV-5136. Aquesta carretera estava projectada com un ramal de la carretera entre Banyoles i Vilavenut. La realitat, però, va ser que els propietaris de Fontcoberta van pagar els diners que se’ls demanava i en canvi els de Vilavenut no ho van fer i van mostrar reticències de manera que la carretera es va fer primer de Banyoles a Melianta per Fontcoberta i al cap d’uns anys la de Vilavenut. Es va construir entre el 1927 i el 1929, aproximadament. La grava va ser extreta de les pedreres de ca l’Oriol i de la pedrera d’en Silet (vora l’actual rotonda de Melianta venint de Martís) segons si els trams a fer eren o no propers a aquestes pedreres. Hi va treballar molta gent, unes 150 persones, moltes d’elles de Fontcoberta. L’enginyer va
6
EL BUTLLETÍ 44
dant aquestes normes bàsiques. A banda, també publicarem fotos-denúncia de les anomalies que detectem: animals solts, defecacions en llocs públics, etc. Hem de tenir molt present que qui decideix tenir un animal de companyia ha de saber que li comportarà unes obligacions i unes responsabilitats, que són àmpliament compensades, però que no tenen perquè assumir qui ha decidit no tenir-ne. Uns i altres hem de ser capaços de conviure en harmonia. Recordeu, també, que tant els Mossos com els Forestals poden multar a qui incompleixi aquesta ordenança. Us demanem, doncs, que sigueu curosos i actueu sempre amb civisme.
ser Antonio Salazar Alonso i el seu ajudant Antoni Iodrà. El 1985 es va eixamplar al seu pas per Melianta i es va arranjar el revolt de la sortida a la cruïlla del Carreràs fent la corba menys pronunciada. Llavors, s’hi van plantar una varietat d’oms americans de creixement ràpid. Al cap de pocs anys les branques dels d’un costat es tocaven amb les de l’altre costat i creaven una mena de túnel arbrat com es pot veure a les dues fotografies de 1997 del Fons d’Imatges de l’Ajuntament de Fontcoberta. Estèticament era molt bonic. A principis de 1998 els oms es van tallar perquè les arrels malmetien les voreres i les tanques de les cases, sobretot les del costat nord. Llavors, es van arranjar els desperfectes de manera provisional a l’espera d’una intervenció definitiva a tot el carrer. Aquest tram de carretera ha deixar de ser-ho –ara és solament un carrer– perquè l’Ajuntament i la Diputació van acordar desafectar-la al seu pas per Melianta a canvi que l’avinguda de la Pedrera faci d’enllaç entre la rotonda de la carretera de Figueres i la d’inici de la GIV-5136. Quan l’antiga carretera estigui totalment arranjada, l’acord contempla que la Diputació l’asfalti de dalt a baix.
L'AJUNTAMENT INFORMA
Noticiari breu
Espai nou per a barbacoa al pavelló
Enllumenat nou al passatge 1 d’Octubre. S’il·lumina quan s’hi passa.
Equipament nou al parc infantil del passatge 1 d’Octubre, espai ara il·luminat
Senyal de la platja d’Espolla plena o buida a l’inici del carrer Tríops
Detall dels focus nous del passatge 1 d’Octubre
Pilones noves a la carretera de Banyoles
EL BUTLLETÍ 44
7
GRUPS MUNICIPALS
recolzen l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que elimina drets i llibertats, que posa a la presó i envia a l’exili gent pacífica, varen rebre també molts vots, uns vots que serveixen per mantenir-los al lloc on són i que no solucionen res. El dia 1 d’octubre de 2017 ha quedat marcat a la història del nostre poble. Així ho recordarà la placa que l’Ajuntament (el representat de tot el poble) ha decidit col·locar al costat de l’escola. Aquell dia, molta gent hi va defensar la democràcia, els seus drets i la seva llibertat. Després han passat (i segueixen passant) moltes coses, però la dignitat de la gent, de la nostra gent, continua intacta. La vàrem defensar llavors i la continuem defensant avui i la seguirem defensant fins on calgui: que no ho oblidin els que ho volen impedir (PP, PSC i Ciutadans bàsicament). Tenim companys a la presó i a l’exili i qualsevol missatge que ens faci pensar que això és NORMAL, està condemnat al fracàs. Aquesta situació NO ÉS NORMAL i no ho serà fins que tots estiguin de nou entre nosaltres i lliures d’acusacions falses i de relats distorsionats. El 21 de desembre a Fontcoberta vàrem anar a votar lliurement, sense l’amenaça de les porres com havíem tingut l’1 d’octubre. Esquerra i Junts per Catalunya varen guanyar de forma molt clara. Altres partits que
Algú s’ha posat a pensar que entre el PP i Ciutadans tenen 0 alcaldes a tot Catalunya ni cap President de Consell Comarcal o de Diputació? Que no gestionen ni 1 euro de diner públic? Que el PP té 4 Diputats al Parlament i ni tant sols grup propi? (són al grup mixt amb la CUP). Com és possible, doncs, que un partit (el PP) que té 0 alcaldies i només 4 diputats sigui el que talla el bacallà? Doncs perquè hi ha un partit que es diu Ciutadans i un altre que es diu PSC que li donen suport a Madrid i a Catalunya. I mentre allà se’n surten, aquí ens atonyinen. No són pas els CDR els que exerceixen la violència, els que ho fan, d’una manera subtil, són ells. Mentrestant recordeu d’ajudar als nostres Diputats, Consellers i el President Puigdemont amb trameses de diners per ajudar a pagar les seves defenses, les fiances i els desplaçaments dels seus familiars a les presons: www.defensaexili.org www.adretscivils.cat www.crowd-justice.com/case/defendclara
Aquesta unitat és necessària per fer-nos forts a l’embat de l’Estat Espanyol, un embat que nosaltres no podem combatre d’altre manera que no sigui amb la unitat de tots els actors que estem treballant per aquesta via. Una actitud que ens fa forts als ulls del món. Aquesta unitat s’ha de portar a la pràctica des de tots els fronts possibles, nosaltres a l’Ajuntament de Fontcoberta també ho hem d’aconseguir. EL MOMENT D’UNIR FONTCOBERTA I DEIXAR ENRERE DIVISIONS Segurament espereu un article per complir amb l'expedient però us sorprendrem. Situem-nos. En els moments que estem vivint, ara més que mai, toca que totes les forces independentistes vagin juntes per poder impulsar les polítiques que facin possible, primer de tot, recuperar l’autogovern de Catalunya, i després encarar els nous reptes. L’Estat Espanyol ha agafat el pitjor camí per donar resposta a les aspiracions de Catalunya de ser lliure; uns mecanismes que recorden temps passats que ja vàrem patir i crèiem que no es repetirien.
8
EL BUTLLETÍ 44
Sabem que a Fontcoberta hi ha hagut divisions. No és moment d’entrar-hi sinó de tot el contrari, és el moment de trobar la manera que els independentistes assolim espais d’unió sense tenir en compte si provenim de l’espai de CiU o d’ERC. Aquest és el camí pels propers mesos, la unió dels independentistes de Fontcoberta. Visca Catalunya!
ENTITATS I FESTES
24ª FIRA DE LES 2 I 4 RODES
E
l passat 3 de febrer es va celebrar la 24ª Fira de les 2 i 4 Rodes de Fontcoberta a l’Avinguda de la Pedrera de Melianta. Va anar, com sempre, a càrrec de Rafel Planas i Santi Callís amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta. El dia va acompanyar i va ser favorable, tot i el fred del principi. El nombrós públic que va venir va poder gaudir, una vegada més, de nombroses parades, bàsicament de complements. Aquest any, en van venir 7 de França que feia temps no venien. Els col·leccionistes busquen, sobretot, peces concretes. Un altre fet destacable és que cada vegada més es veu gent d’entre 30-40 anys amb ganes de remenar i comprar.
S’ha de dir que a Catalunya l’afició a les 2 i 4 rodes és molt alta i fa anys que es manté, molt menor és a la resta de l’Estat. No en va, s’hi van fabricar motos tan conegudes i buscades com Ossa, Bultaco, Montesa, Rieju, Sanglas o Derbi. Catalunya havia arribat a tenir tretze fires com la de Fontcoberta. Ara sols queden les de Sils (una de les més importants d’Europa), Fontcoberta, Platja d’Aro, Mollerusa i Espunyola (Berguedà). La de Fontcoberta té bona salut i, ara per ara, és la segona en importància a Catalunya i la primera de l’any. Seguint el format de la de Fontcoberta, van sorgir altres fires com la de Reus o Granollers, que ja no se celebren.
FONTCOBERTA CELEBRA EL CARNAVAL
E
passat dissabte 10 de febrer el poble de Fontcoberta va celebrar el Carnaval amb una rua pels carrers de Melianta i una festa de cloenda al pavelló municipal. La rua fou protagonitzada per un nombre considerable de nens i nenes amb disfresses, així com pels seus familiars, la majoria dels quals també es disfressaren d'alguna o altra manera i contribuïren a fer més lluïda la festa. La rua va comptar amb la participació del Tren Pinxo acompanyat per la banda les Gàrgoles de Foc, que va traslladar la mai-
nada al llarg d'un circuit que va iniciar-se davant la llar d'infants i va arribar fins a la plaça Catalunya, on es va iniciar el recorregut de tornada fins al pavelló. A dins ens esperava una xocolatada amb melindros gentilesa de l'Ajuntament. Des de l'AMPA i la comissió dels cursos de 3r i 4t de l'Escola l'Alzina Reclamadora us volem agrair la vostra participació i la bona estona que vam passar plegats. L'any vinent esperem fer-la encara més grossa! AMPA de l'Escola Alzina Reclamadora de Fontcoberta.
EL BUTLLETÍ 44
9
ENTITATS I FESTES
E
CASAL DE LA GENT GRAN DE FONTOCOBERTA
l dia 31 de gener, dins del programa FEM RUTA amb la Gent Gran de Porqueres vàrem visitar “Can Tista”, l’estudi de Carles Fontserè (les dues primeres fotos). Vàrem acabar amb un bon bere-
10
EL BUTLLETÍ 44
nar de germanor al casal de la Gent Gran de Porqueres. El dia10 de febrer, vàrem fer la tradicional berenada del Dijous Llarder al local del nostre Casal amb la sorprenent visita de la pallassa “Pepis”. El Casal Recreatiu
ENTITATS I FESTES
1ª CURSA POPULAR DE FONTCOBERTA
E
passat diumenge 18 de març es va portar a terme a la zona esportiva la 1ª Cursa Popular de Fontcoberta amb un recorregut de 8,4 Km i una participació de 112 corredors i corredores de totes les edats. Els més ràpids de tots van ser Pau Reig (acofarsportteam) en categoria masculina i un temps de 31 minuts i 14 segons i en categoria femenina Sarah Bonner (independent) i un temps de 35 minuts i 32 segons. Els premis especials pels corredors locals van ser per l’Edgar Costabella (Club Natació Banyoles) que va fer un temps de 36 minuts i 20 segons i Laura Garcia (girunneres) amb un crono de 40 minuts i 16 segons. En finalitzar la cursa es va regalar un buf, detall de l’empresa Indalekius. Hi va haver un esmorzar amb botifarra, gentilesa de l’empresa Vedella Bencriada, per a tots els participants. L’acte va concloure amb el repartiment dels diferents premis per part dels representants del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, de l’Ajuntament de Fontcoberta i del Consell Esportiu del Pla de l’Estany. L’èxit d’aquesta 1a cursa al nostre municipi ha estat gràcies a tots els col·laboradors i col·laboradores, que un cop més, han treballat desinteressadament per fer-la possible.
EL BUTLLETÍ 44
11
ENTITATS I FESTES
APLEC DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT
P
rop de dues-centes persones aplegades per dinar i moltes més que varen assistir a la missa al matí i a l’audició de sardanes de la tarda, varen gaudir de l’Aplec de la Mare de Déu de la Font. El temps preveia la possibilitat d’algun ruixat a la tarda, cosa que no va succeir, però sí que el fred es va notar durant tot el dia. Les activitats programades es varen portar a terme començant per la celebració de la missa sota el porxo de l’ermita, oficiada per Mn. Jordi Font, i tot seguit el concert de cançons tradicionals que va oferir la coral “Fontcoberta canta”. A les dues el dinar, i a les quatre la funció mariana que, un cop acabada, va donar pas a l’audició de sardanes per “La Principal de Porqueres”.
Dos fets a destacar que s’han portat a terme al llarg d’aquest any. Un ha estat la corona que Pedro Martín Gómez va fer a la imatge de la Mare de Déu que presideix la capella, i l’altre fet és l’arranjament de les esquerdes que s’anaven obrint a la paret sud i est de l’ermita. I s’està treballant per arranjar el teulat del cos central de l’ermita ja que presenta un estat de deteriorament força gran. Des de la Comissió de l’Aplec i la Parròquia de Fontcoberta volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta i de la resta de col·laboradors, amics i participants a l’aplec, per fer-lo possible. Us esperem l’any vinent. Dolors Bustins Serarols Pedro Martin Gómez amb la imatge de la Mare de Déu de la Font amb la nova corona (fotografia de Dolors Bustins)
Detall de la paret amb l’arranjament de les esquerdes (fotografia de Dolors Bustins)
Ballant sardanes (fotografia de Dolors Bustins)
12
EL BUTLLETÍ 44
ENTITATS I FESTES
LA COSTA BRAVA
Q
uan l'any 1908 Ferran Agulló va batejar la nostra costa amb el nom "Costa Brava" i ho va publicar al diari "La Veu de Catalunya", no es podia pas pensar l'èxit que tindria, no només a nivell social, sinó també com a reclam internacional. En efecte, al cap de poques dècades d'haver-se generalitzat aquest topònim, va arribar l'expansió del fenomen turístic i amb aquesta, la publicitat que se'n feia. Tot i que el nom no es va oficialitzar fins l'any 1965, ja es va publicitar la Costa Brava a partir de 1949. Tota una premonició... Diuen que Ferran Agulló intuí aquesta denominació des de l'ermita de Sant Elm, sobre mateix de Sant Feliu de Guíxols i així ho recorda una pedra esculpida en recordança d'aquest fet. Tanmateix, tot i ser la versió més acceptada, n'hi ha d'altres que situen aquest fet a l'antic convent de Caputxins de Blanes i Josep Pla no es va estar de dir en el seu llibre "La Costa Brava" que corresponia a la platja de Fornells, a Begur. El cert és que el terme "Costa Brava" sense tenir una arrel popular sí que és una locució pròpia de la gent de mar, ja que en els medis mariners la paraula "brava" s'associava a tota costa abrupta i rocosa, de característiques anàlogues a la costa nord de Mallorca. I és ben cert, ja que en aquest extens tros de costa gironina, de més de 100 km, hi fan cap petits cales de sorra fina o rocalloses, penya-segats increïbles de diferents tonalitats -vermelloses, granítiques o pissarroses-, pinedes marítimes de troncs cisellats pel vent i de copa espessa, miradors naturals ideals per escrutar l'horitzó o esculls assetjats pel vent i les onades. Oficialment la costa Brava va des de la roca de Sa Palomera de Blanes fins al municipi de Port Bou, a la frontera amb França, tot i que les característiques de la costa alt empordanesa, sobretot a partir del cap de Creus, difereixen molt del tram de costa del Baix Empordà i de la Selva, no tant per la seva abruptuositat com per la composició
geològica de les roques que la configuren. M'atreviria a dir que -a costa de tenir detractors- l'autèntica Costa Brava que intuïa Ferran Agulló arribaria tan sols fins a la platja de Pals, com a límit més septentrional. Aquesta afirmació rauria, sens dubte, en la seva indiscutible homogeneïtat. La pregunta que ens podem formular ara és, com ha evolucionat aquesta costa tan assetjada pels especuladors i tan desitjada per al gran públic? Què en queda d'aquella costa que va fer somiar Ferran Agulló? Ja ho va dir fa temps Josep Pla en la seva obra abans esmentada: "Quan aquest llibre fou concebut el país era un pur paradís geogràfic, que coneixien, a part dels que hi vivien, molt pocs iniciats. Després, la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d'unes proporcions desorbitades, s'hi ha projectat al damunt (...). Però malgrat tots els intents per desvirtuar-la, la Costa Brava, si se sap mirar amb ulls d'autenticitat, conserva encara tota la seva gran bellesa, el seu incentiu i la seva fascinació, intactes". Fent un salt en el temps, Miquel Fañanàs va fer un article l'any 2.007 anomenat "El somni de Ferran Agulló", el qual feia referència a una expressió del poeta i periodista que deia: "Oh, la nostra costa brava, sense parella en el món!". I l'escriptor i periodista deia, tocant de peus a terra: "Per desgràcia, aquest litoral de pinedes i roca, però també de moles urbanes i urbanitzacions sense fi ja té comparació en altres latituds. Són les conseqüències de la globalització de l'oci". Ja ho veieu, l'esperit crític no hi mancava. Bé, tots tenim la nostra pròpia concepció de la Costa Brava. Els punts de vista seran diferents segons si hi vivim, si en gaudim, si la patim o si la visitem. Però ningú pot negar que hi ha molts reductes on ningú n'ha aconseguit alterar la seva autèntica bellesa. I aquests llocs, els marxaires del Triops els hem trepitjat, els hem gaudit i encara hem pogut exclamar..."Oh la nostra Costa Brava..." El Triops Marxaire
EL BUTLLETÍ 44
13
FETS I GENT
ACTUACIONS DE LA BRIGADA DE NETEJA DE FONTCOBERTA 20 de gener del 2018. Es van desbrossar i netejar uns 200 metres de la llera i part dels marges de la riera d’Espolla,
des del pont d’en Traver a la platja d’Espolla. Els marges es van embardissant bastant any rere any
17 de febrer i 17 de març 2018. Es va recuperar una part del camí dels Roures, una antiga carretera que unia la Farrès amb la carretera de Banyoles. Aquest camí passa, en gran
part, paral·lel a l’avinguda de la Pedrera. La idea és convertir-lo en un camí nou de passeig.
25 ANYS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL El 28 de febrer de 1993 es va inaugurar i es va beneir el cementiri municipal per mossèn Josep M. Barcons, rector de Fontcoberta. Ha fet, doncs, 25 anys. Era alcalde Lluís Ferrando. El cementiri, va obtenir el permís d’obertura el 20 de juliol de 1992. Es va construir vora la carretera de Galliners i a prop del pont de Garrumbert, en uns terrenys equidistants de Vilavenut i Fontcoberta. Inicialment tenia cent dos nínxols. La creu suspesa en una de les parets va ser dissenyada per mossèn Salvador Pagès, rector de Vilavenut, i mossèn Josep M. Barcons. Els cementiris parroquials vells es van derruir, el de Vilavenut el 1993 i el de Fontcoberta, cinc anys més tard. El cementiri es pot ampliar segons les necessitats. Ja es va fer l’hivern del 2013. L’accés es va arranjar l’estiu del 2003. Està sempre tancat, però es pot disposar de clau per accedir-hi, si es desitja.
14
EL BUTLLETÍ 44
FETS I GENT
LA NEVADA DEL 28 DE FEBRER Els pronòstic es van complir. Després de l’arribada d’una llengua d’aire siberià, que va produir dies molt freds el 26 i el 27 de febrer i nevades en alguns indrets interiors de Catalunya, va arribar la neu a Fontcoberta el 28 de febrer. Va nevar força copiosament entre les 8 del matí i les 2 de la tarda, primer de manera moderada i després amb més intensitat. Les volves quallaven de seguida. En alguns indrets s’hi van arribar a posar uns 4 cm de neu. L’arribada d’una depressió pel sud-oest va fer augmentar ràpidament la temperatura i pels volts de les 2 de la tarda els flocs de neu van donar pas a la pluja. La neu va desaparèixer ràpidament però hi va haver temps de fer alguna bola o algun ninot de neu. La nevada va ser molt destacada a tot Catalunya. Des del 8 de març del 2010 que no queia una nevada important a Fontcoberta.
A la plaça de Catalunya
Al poble de Fontcoberta (fotografia de Josep Bustins)
A la capella de Melianta
XERRADA: QUÈ CAL SABER DEL DOLOR? Aquest gener s’han reprès les xerrades que concedeix el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, per oferir a la gent gran aclariments i més informació sobre alguns aspectes d’interès en el sector dels medicaments, dolors i hàbits saludables per tal de portar una vellesa en plenitud. La xerrada va anar entorn del dolor. La va realitzar la farmacèutica Gemma Fontbernat, de la farmàcia Torres de Porqueres. Ho va explicar d’una manera molt amena i entenedora amb exemples quotidians que van crear debat i preguntes. Més d’una vintena de persones van omplir la sala del Casal. Donem les gràcies a totes elles per participar i sobretot a la Gemma per haver-nos enriquit amb les seves explicacions i simpatia.
EL BUTLLETÍ 44
15
FETS I GENT
JORNADA DE FUTBOL DE DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS El camp Manel Alemany de Fontcoberta va ser l’escenari el matí del dissabte 17 de març del 1r Torneig de Futbol per a la Integració Social, organitzat pel Girona FC Genuine. Va ser una competició de caràcter amistós en què es van enfrontar equips formats per nois i noies amb discapacitat intel·lectual de les comarques de Girona. S’hi van reunir 10 equips procedents de diversos clubs de futbol d’integració de la demarcació de Girona: Junts i Endavant de Banyoles, el Club Atletisme Garrotxa d’Olot, la Fundació Ramon Noguera de Girona, el MAP de Sant Joan de les Abadesses, i la Fundació Dofí i Altem de Figueres.
VISITA GUIADA A SANT FELIU DE FONTCOBERTA Els diumenges 11 i 18 de febrer es va fer una visita guiada a l’església de Fontcoberta, ara que fa poc s’ha celebrat el 1.100 aniversari d’aquest interessant temple romànic. Es van explicar i ensenyar detalls (les creus de consagració, la lipsanoteca, les relíquies, teules velles amb inscripcions, els carreus amb les marques dels picapedrers...), es van poder veure les restes de l’antic absis, es va visitar i explicar la nau, l’absis, la sagristia, la capella fonda, el cor... Es va pujar a les golfes de la nau i al campanar. Exteriorment, es va fer un repàs a la façana renaixentista, als cementiris antics, la rectoria, els
Explicant la capella del Patrocini (Fotografia de Sergi Alcalde)
16
EL BUTLLETÍ 44
pedrons... Entre el públic assistent hi havia Sergi Alcalde, descendent del retaulista Jaume Escarpanter que va elaborar el retaule barroc del Patrocini acabat el 1760. Ens va explicar algunes coses del seu avantpassat. En Sergi és de Canet de Mar i ens va parlar de mossèn Joan Salvatella, rector estat d’aquest municipi a finals del segle XIX. Joan Salvatella va néixer a can Salvatella. També hi havia una neboda d’Emília Xargay, l’autora dels esmalts del sagrari. També ens va explicar alguns detalls de la seva tia. El fill del ferrer de Mata va explicar que el seu pare va fer els canelobres i el faristol de l’Evangeli.
El guia explicant a la culassa de l’església (Fotografia de Rosa Cortada)
FETS I GENT
L’ESCOLA MESTRE PLA L’edifici d’aquesta escola de Castellar del Vallès es va inaugurar l’onze de març del 2001. El nom de l’escola, però, té la seva història. Fa anys, l’Ajuntament va decidir canviar el nom de l’Escola Mestre Pla per Escola Emili Carles Tolrà. Llavors, hi va haver el compromís que la propera escola que es construís al municipi se li posaria el nom de “Mestre Pla”, en honor d’aquesta figura important en el camp de l’educació. I així va ser. Qui era el mestre Pla? Vegem-ho. El mestre Pere Pla Reig va néixer a Fontcoberta el 4 de novembre de 1888. Va estudiar al seminari, a Banyoles, i es va pagar els estudis fent de campaner i sagristà a la parròquia de Sant Feliu de Girona. Posteriorment va estudiar pedagogia. Es va casar el 1922 amb Àngela Costa Casas i van ser pares de quatre fills. Va ensenyar a Barcelona, en el Liceu San Jorge i en el Col·legi San
Pedro Claver, durant cinc anys. Entre 1922 i 1926 va ser mestre d’una escola pública del Prat de Llobregat. El 23 d’agost de 1926 va arribar a la parròquia de Sant Esteve de Castellar per substituir Josep Sot Delclòs com a director de les escoles del Patronat Tolrà. Amb l’esclat de la Guerra Civil, les escoles van ser tancades. Per això va abandonar Castellar del Vallès i se’n va anar a Cànovas, on va ocupar places de mestre interí als pobles del voltant. Acabada la guerra, va tornar i va continuar, com abans, a les escoles del Patronat Tolrà fins que es va jubilar. La seva dona va aconseguir, després de la guerra, plaça a l’escola pública de nenes i es va encarregar de la classe mixta de pàrvuls fins que es va jubilar. Va morir a Castellar del Vallès el 21 de juny de 1965. El mestre Pla, a més de donar nom a una escola pública de Castellar del Vallès, també té un carrer dedicat a la mateixa població.
EL FAR DE SANT SEBASTIÀ El 1851 es va elaborar un pla, del ministre O’Donell, que tenia per objectiu modernitzar i garantir una navegació segura. Aquest pla, que va ser conegut amb el pompós nom de Plan General del Alumbrado Marítimo de Costas y Puertos de España e Islas Adyacentes, es va executar en dues fases. A la primera etapa, que va de 1852 a 1868, a les comarques gironines es varen construir quatre fars: el del cap de Creus (1853), el de Sant Sebastià (1857), el de Palamós (1865) i el de les illes Medes (1868).
Des de diferents indrets del municipi de Fontcoberta es veu la seva llum: Figueroles, la Farrès, la Pedra Dreta, el turó de Figueroles i Espasens. Penseu que el poble de Fontcoberta és a uns 45 km de distància en línia recta.
El projecte del far de Sant Sebastià de la Guarda, a Llafranc, va ser elaborat per l’enginyer José Maria Faquineto. Encara és el far més important de Catalunya i un dels que tenen més abast lumínic del Mediterrani. És el que té més potència de l’Estat (es veu a 32 milles nàutiques, uns 59 km) i té la qualificació de Gran Far de Primer Ordre. Emet esclats de llum blanca cada 3 segons amb una ocultació cada 4 minuts i 7 segons. És a 169 m sobre el nivell del mar. En un principi el servei del far requeria el treball de tres faroners, que vivien a les dependències habilitades a l'efecte en el mateix far. Els avenços tecnològics van reduir el personal necessari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa oficial de l'últim faroner, Ángel Casariego, l'1 d'agost de 1999.
EL BUTLLETÍ 44
17
FETS I GENT
BREUS
NAIXEMENTS No n’hi ha hagut cap.
... reciclant les llaunes? . Disminuïm el consum d'aigua un 40% (acer) i un 65% (alumini). . Reduïm el consum d'energia un 94% (acer) i un 70 % (alumini). . Disminuïm l'impacte ambiental i social causat per l'extracció de matèries primeres. . Reduïm la contaminació de l'aire i de l'aigua.
DEFUNCIONS 05/02/2018: Rafel Fernández Sánchez 12/02/2018: Lluís Joher Pujol 10/03/2018: Trinidad Roldán Sánchez
... reciclant els plàstics? . Reduïm el malversament de matèries primeres i energia. . Disminuïm la contaminació atmosfèrica. . Minimitzem l'impacte dels plàstics-escombraria en el medi.
Demografia gener-febrer-març de 2018 Nota: La demografia correspon als registres de l’Ajuntament
Què aconseguim? ... reciclant el paper? . Reduïm les deixalles que van a l'abocador. . Contribuïm a l'estalvi d'energia i aigua. . Reduïm la contaminació. . Evitem la tala d'arbres. ... reciclant el vidre? . Evitem l'impacte ecològic de l'extracció de matèries primeres. . Evitem l'agressió del vidre en el medi, perquè no és biodegradable. . Reduïm la contaminació atmosfèrica i de les aigües. . Disminuïm la despesa d'energia perquè en el reciclatge són necessàries menors temperatures en el forn de fusió.
Vedat de caça Mare de Déu de la Font La «Sociedad de Caza de Bañolas y Comarca» el 1977 tenia la seu social al Bar Sport de Banyoles. Va crear el seu propi vedat de caça, anomenat «Mare de Déu de la Font», amb seu a can Salvatella de Fontcoberta. Tenia una extensió de 12.000 hectàrees als municipis de Fontcoberta, Banyoles, Esponellà i Porqueres. S’hi podien caçar perdius i conills que la pròpia entitat criava i alliberava a la natura. . Fe d’errates: A la pàgina 19 del Butlletí núm. 43, la segona passejada nadalenca per racons del Pla de l’Estany es va fer el 26 de desembre del 2017 i no del 2016.
El diumenge de Rams a Fontcoberta (Foto de Josep Bustins)
18
EL BUTLLETÍ 44
CONEGUEM EL MUNICIPI
POBLE I TRADICIÓ 38. La mort (VII) ELS FUNERALS anaven a dinar al domicili del difunt, el qual es coneixia com l’àpat Els funerals se solien celebrar entre quatre i set dies després de de difunt o “dinar de morts” o de mortuorum. Per aquest dinar es l’enterrament, a vegades al cap d’alguns mesos. El diumenge posava la vaixella de dol. A partir del segle XX, el costum de celeabans el capellà ho anunciava a la missa matinal. A Fontcoberta brar el convit dels morts es va anar perdent. Generalment consistia era costum que els dos veïns més propers portessin una coca que en escudella d’arròs i carn d’olla o una sopa amb torrada. El segon era beneïda pel mossèn després de dir el parenostre. Se’n feien plat solia ser conill, bacallà o sardina. Per postres, fruits secs torrats talls petits i es repartia entre els assistents, moment que li feien un i vi ranci. Per beure, aigua i vi negre. Tant en l’àpat de difunt com petó. La raó per la qual no es feien el mateix dia de l’enterrament en el del funeral, les persones convidades eren rebudes a peu de era degut a les difícils comunicacions. Per això esperaven uns dies porta per dues persones: una amb un càntir d’aigua –tal com anaper tal de comunicar a familiars i amics el fatal desenllaç. Al mateix ven arribant se’ls tirava un raig d’aigua a les mans– i l’altra amb temps que els feien saber la mort del parent, els anunciaven el dia una tovallola blanca perquè se les eixuguessin. Era l’aiguamans. i l’hora dels funerals. Aquest cúmul de circumstàncies calia afegirLa taula era parada amb estovalles blanques o de color cru. El teixit hi també la dificultats per reunir el nombre de capellans necessari calia que fos de lli o de cànem. Posaven els plats de terrissa negra, per poder celebrar els funerals triats per la família. En els funerals si en tenien, a vegades trabucats i amb la cullera i la forquilla de n’hi assistien entre tres i fins un màxim de fusta en forma de creu. Generalment, presidia nou. Hi havia quatre categories de funerals o la taula el cap de dol. A la seva dreta seien els homes, començant pel cap de casa, seguint honres fúnebres. Els de tercera eren de tres per ordre de parentiu de la persona finada. A oficiants; els de segona, de cinc capellans; l’esquerra hi seien les dones, seguint el mateix els de primera, de set i a la categoria especial ordre. Durant l’àpat, les dones continuaven n’hi participaven nou. Si el difunt era de rang amb la mantellina posada i els homes igualalt, per distingir-se encara més de la resta dels mortals, hi participava un canonge. ment amb el mateix vestit. Aquestes cerimònies eren llargues i un xic feixugues. Els funerals de primera duraven EL DOL pel cap baix unes tres hores. Els set capeHom sol anar a donar el condol als familiars prollans celebraven tres oficis cantats amb els pers, les “visites de dol”. Se sol “acompanyar en seus sermons i altres cerimònies menors per el sentiment”. Quan moria una persona, la resta tal de donar més relleu a la celebració. Si la de la família es vestia de dol. Les viudes es vesfamília era de les considerades riques i patien de negre la resta de la seva vida: vestit negre, gaven bé, els oficiants allargaven un xic més sabates negres i mocador negre al cap. Quan enla cerimònia, perquè calia justificar la propina. viudava l’home, duia dol durant dos anys, i es poAl final, en tots els funeral hi havia el cant de sava una cinta negra al braç, per sobre del colze. les absoltes. Això sí, en els de primera eren La cinta solia ser d’uns tres centímetres d’amcantats amb més solemnitat. Els funerals de plada. Els vidus també portaven corbata, sabates segona duraven dues hores i escaig, els cinc i mitjons negres mentre durés el dol. Per als Dolor sense llàgrimes (1899), pintura sobre tela capellans oficiaven un ofici i dues misses de pares, el dol era de dos anys; per als germans, un d’Antoni Coll Pi. Representa una escena de dol per difunts i finalitzaven amb el cant de les absolany. Les dones sempre anaven vestides de la mort d’un infant. tes. Els de tercera, amb una hora i mitja se’n negre, el mocador al cap solament era obligasortien, encara que depenia de l’economia de la família del difunt. tori per a les viudes. A partir de la dècada de 1940, però, el mocador Els funerals de categoria especial generalment es feien per donar ja es va deixar d’utilitzar i els homes es posaven un botó folrat de més importància a la cerimònia. Podríem dir que era el reconeixetela negra al trau de la solapa de la jaqueta i corbata negra: la cinta ment a una personalitat destacada i, també, per distingir-lo en l’esdel braç ja va passar a millor vida. A partir de finals de 1960 ja es cala social i poder destacar la riquesa de la família a la qual va deixar de portar dol, és a dir, els símbols exterior representats pertanyia. Aquestes cerimònies eren molt carregoses. en la roba de vestir varen desaparèixer. Com a curiositat hem de dir que fins al segle XII el color del dol fou el blanc, color de la pal·lidesa de la mort, i al segle XIV s’acabà imposant el negre. L’ÀPAT DEL DIA DE L’ENTERRAMENT La cerimònia dels enterraments i funerals sempre finalitzava al migJaume Colomer dia. Els familiars més propers i els que venien d’altres contrades
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES
EL BUTLLETÍ
EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.
Núm. 44 (segona època) – Gener - Febrer - Març 2018 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona
EL BUTLLETÍ 44
19
L’ENTREVISTA Per Jaume Colomer
JOSEP BUSTINS SERAROLS, jubilat L’entrevista sencera la trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament amb permís. Al Garrumbert anàvem a buscar peix des de can Mas fins a can Prat. A l’estiu s’assecava però hi quedava aigua embassada i gorgues on pescar. Havies fet d’escolà? Sí, també. Tots els nens entre la primera i la segona comunió en solíem fer. Era dels escolans que emplenava a les misses dels diumenges. N’hi havia d’altres que eren els titulars que feien els casaments, els batejos, els enterraments... A Fontcoberta feien dues misses: la missa primera cap a les 8 del matí i la missa segona a les 11. També m’havia tocat anarhi a missa primera. Mossèn Agustí Piferrer va arriar el futbol infantil a Fontcoberta. Jugàvem a uns 500 m al nord del puig Saguàrdia, en un camp dintre del bosc. Nosaltres mateixos estassàvem el camp, fèiem les porteries amb troncs i canyes... Ara és bosc però si hi vaig a buscar bolets encara dic: En Josep, a punt de fer 64 anys, ha viscut tota la seva vida a Fontcoberta i ens ha
vaig al camp de futbol. A Banyoles hi havia vàries penyes infantils que
explicat algunes de les seves vivències d’infància i joventut. T’ho agraïm.
jugaven a futbol, entre elles la de Fontcoberta. A vegades, els del veïnat hi anàvem amb el Sr. Manel Alemany de can Faras amb el Citroën.
A quines cases vares viure del veïnat d’en Fares? A can Cigala uns catorze anys i a cal Music, uns dotze. Em sento, però,
Recordes en Pere Prat de ca la Carme podant les alzines
de can Cigala. La infantesa marca molt.
reclamadores?
Quines cases has vist habitades al nucli del veïnat d’en Fares?
quants dies. Les podava per fora amb una escala llarga i amb paciència
Al veïnat de Dalt, que dèiem, hi havia can Cigala, can Zet, can Salvi, cal
anava traient la rama. Recordo la del puig Saguàrdia, la de l’Omeda, la
Nando, cal Masover, cal Fonso (van marxar quan era molt petit) i can
del Poble i la de mas Ros, que no era tan arreglada.
Ho recordo una mica però no en feia massa cas. Sé que hi estava uns
Faras. Al veïnat de Baix hi havia cal Music, cal Ferrer (ara enrunada en part) i ca la Carme. En total deu famílies, totes amb molta gent. Al pis de
Als anys seixanta-setanta, la Festa Major gairebé es va perdre.
l’amo (una casa dins de can Cigala) no hi havia vist mai ningú.
Sí, només es feia l’ofici i poca cosa més. Durant uns anys es va perdre
Sempre has anat a l’escola de Fontcoberta?
un tocadiscos i vam fer ball al veïnat inclòs gent de fora. La caixa de
Sí, amb la mestra Maria Gelabert a l’actual escola vella. Recordo que al
cerveses la posàvem en fresc a la cisterna que teníem a l’era de dalt. La
maig fèiem el mes de Maria. Havíem de portar flors per adornar l’altar
festa no es va recuperar fins a finals dels setanta. De petit, recordo que
l’aspecte més festiu. Una vegada en Francisco Prat de can Zet va portar
que es feia a l’escola. També fèiem els primers divendres de mes a
al costat de l’hostal es feia un tancat amb canyes i es ballava allà.
l’església acompanyats de la mestra a l’hora d’entrar a estudi. En aquella
Recordo el ball del fanalet.
època hi arribàvem dejunats perquè per combregar havíem d’estar tres hores sense haver menjat res. Després de la missa tots menjàvem
A casa teva, on anàveu a rentar?
l’esmorzar, moltes vegades pa amb truita (era més bona que mai). En un
Anàvem una mica més avall de la font de Pedra on els homes del
principi hi anava a peu tot passant per la carretera. Ens ajuntàvem amb
veïnat hi feien com una mica de presa per embassar l’aigua. També
els de mas Ros (que baixaven fins al veïnat d’en Fares), els de mas Pere,
anàvem a la gorga del Pas del Garrumbert on cadascú tenia una fusta
les Quatre Soques i els de mas Prat. Érem uns quants. A partir del 1963-
de rentar amb la seva picadora. Recordo que acompanyàvem la mare
64 va començar a passar el transport escolar. Els primers que recollia
perquè no li feia gaire gràcia trobar serps o estar sola. Tot plegat era
eren els de la Farrès, que s’havien d’aixecar molt aviat. Els deixava a
molt dur. Dir que a la gorga del Pas encara es veuen les roderes dels
l’escola i anava a recollir els que anaven a l’escola de Vilavenut. Els
carros marcades a la pedra, doncs era un camí per anar a Banyoles
últims érem els del veïnat d’en Fares. A la tarda es feia al revés. En un
des del veïnat d’en Fares per ca l’Oriol. Ara és un camí perdut.
principi anava a dinar a casa. Alguna vegada havia menjat de carmanyola. Els de més lluny menjaven de carmanyola a l’hostal del
I a buscar aigua per beure?
poble. Després es va fer menjador escolar però no m’agradava quedar-
Els del veïnat d’en Fares anàvem al Pouet, un pou que proporcionava
m’hi. Recordo que a l’escola estàvem separats per sexes, una part del
aigua abundant. És un pou no gaire fondo, d’uns 7-8 metres. Quan
pati era per a les nenes i l’altre per als nens. Si jugàvem nens i nenes
revenia amb les pluges, gairebé podíem omplir el càntir amb les mans.
sortia el rector a parlar amb la mestra.
També havíem portat aigua del Pouet a la cisterna del veïnat.
Havies anat a pescar al Farga?
Has vist iaies jugant a cartes amb un garbell rodó?
I tant, i al Garrumbert. Hi havia anguiles, barbs, bagres i crancs. Al
I tant! Jo també hi havia jugat amb elles. Es feia molt els diumenges al
Farga hi havia més crancs però no hi anàvem tant, anàvem més al
veïnat d’en Fares. També baixaven del poble i d’altres llocs. S’hi
Garrumbert. Si agafaves cinc o sis peixos ja estaves content.
jugaven 10 cèntim de pesseta. Solien jugar les joves contra les velles.
Pescàvem amb ham i canya americana que aconseguíem a can Faras,
Hi havia moltes discussions.
20
EL BUTLLETÍ 44