L'AJUNTAMENT INFORMA
DE DIA EN DIA NOVA MELIANTA JA ÉS DE PROPIETAT MUNICIPAL Comença la normalitat Efectivament, ara comença la normalitat. En el Ple del passat mes de març, es va “recepcionar” definitivament aquesta ampliació de la urbanització de Melianta que ens ha portat tants problemes d’ençà la fallida del seu promotor. S’ha acabat un període, massa llarg, de precarietat que ens feia sentir a tots molt incòmodes per les dificultats d’interaccionar i solucionar temes quotidians, ja fossin problemes de serveis com problemes de particulars. Ara bé, en cap cas significa que s’hagi posat el punt i final a aquesta urbanització. Queden encara molts detalls per considerar-la acabada, detalls que anirem completant a poc a poc: els elements de la plaça dels Remences, la urbanització del passatge Guillem Galceran de Cartellà, la banda nord de l’avinguda de la Pedrera, etc. El que us podem assegurar, però, és que tots els serveis i les mesures de seguretat bàsiques són els correctes i estan garantits. Ens n’hem de felicitar perquè, tot i que potser la majoria no en sou prou conscients, haver pogut acabar aquesta urbanització, donades les circumstàncies, ha estat un gran èxit. Només cal mirar la quantitat d’urbanitzacions a mig fer i els esquelets d’edificacions inacabades escampades pel país. Podeu estar segurs que, amb aquesta recepció, el municipi s’ha tret un gran pes del damunt.
PETITES-GRANS OBRES En marxa Tal com us avançàvem en l’edició passada, en aquest exercici hem dedicat una dotació de diners per acabar obres que, per les seves característiques i degut als equilibris pressupostaris, hem anat aplaçant. Ens estem referint a la reparació de la platja de la piscina i els seus serveis, petites reparacions al dispensari, a can Jan, etc. Per dur-les a terme, hem contractat els serveis d’un paleta que començarà en els propers dies i ho farà pel mateix ordre que us ho hem anunciat. En primer lloc, per la piscina donat que el paviment reparat estigui ben quallat per poder-hi fer
2
EL BUTLLETÍ 40
la neteja i la posada a punt de les instal·lacions. Tot seguit passarem al dispensari i, en acabat, a can Jan per tenir-ho remodelat i poder-ho estrenar de cares a la Festa Major, una data molt adient per tal que ho pugueu visitar.
REPARACIÓ DE LA VORERA DE LA PLAÇA DE CATALUNYA Llum verda Tal com us vàrem informar, després de la tallada dels arbres que malmetien la vorera i començaven a fer-ho al carrer, aquest any repararem la vorera de la plaça de Catalunya. Començarem just al davant de la Capella de Melianta i anirem seguint fins a completar-la. Potser no es podrà fer tota seguida i haurem de fer-ho per fases. El motiu és la rabassa dels arbres que haurem de treure manualment (no hi podem posar màquines perquè podríem aixafar tota la resta). Per això, pot ser que aquesta obra s’allargui una mica més del compte. A banda, el paleta que ho ha d’executar, haurà de fer algunes parades per tal d’atendre als seus propis clients. Està previst tenir-la acabada a finals d’any.
CARRETERA DE VILAVENUT S’acabarà en dues fases aquest mateix any Aquesta carretera, per la seva estretor i els seus revolts, presentava molts problemes de seguretat, denunciada diverses vegades pels seus usuaris. L’any passat s’hi va fer una actuació i a principis d’any se n’hi ha fet una altra per tal de suavitzar els revolts i eixamplar els trams més perillosos. En aquests moments està en fase de licitació l’asfaltatge definitiu des del trencant de les Quatre Soques fins a la plaça de Vilavenut. El projecte del tram restant, que va des de Puigpalter fins a les Quatre Soques, s’està redactant en aquests moments i és previst que es liciti passat l’estiu que és quan es farien els eixamplaments corresponents i l’as-
L'AJUNTAMENT INFORMA faltatge definitiu per deixar l’obra acabada. Us anirem informant.
REORDENACIÓ DE LA SENYALITZACIÓ VIÀRIA DE MELIANTA Acabat el seu estudi Hem acabat l’estudi d’actualització de la senyalització viaria de Melianta. Com sabeu, hi ha moltes coses que en aquests darrers cinc o sis anys han canviat: la construcció de la nova via/variant ( Avinguda de la Pedrera), la posada en marxa de nous serveis (Casal de la Gent Gran, la biblioteca)... Per això, es feia necessari una revisió a fons i una posada al dia de la senyalització viària del nucli i dels seus accessos. Aquest pas s’ha acabat i ja s’han enviat els documents, que han redactat els serveis tècnics de l’Ajuntament, als responsables de les xarxes viàries de la Generalitat i de la Diputació amb la proposta de les noves senyalitzacions ja que, en bona part, estaran ubicades en carreteres de les seves respectives propietats. Un cop fet aquest tràmit podrem encarregar els rètols. Esperem que l’estudi sigui del tot correcte i no hi haguem de fer modificacions, per entrebancs i retards, que impedeixin poder-los col·locar aquest mateix any.
PLANTA DE BIOMASSA I XARXA DE CALOR En marxa Tenim la partida pressupostària a punt, hem entregat el projecte i la sol·licitud de finançament a la Diputació de Girona i estem a l’espera de la seva resolució. Aquesta és una obra que, per la seva importància, voldríem executar de forma immediata ja que ha de donar servei a l’escola, a la biblioteca, a la llar d’infants i al pavelló. Voldríem que fos en aquest mateix exercici, no solament per la línia iniciada per aquest Ajuntament d’apostar per les energies sostenibles sinó, també, per l’estalvi en la calefacció d’aquests equipaments. Aquest equipament estarà ubicat dins del recinte del camp de futbol, a l’extrem sud-est, a tocar de l’escola i el parc infantil. Us mantindrem informats.
ITINERARI CULTURAL DE LA PLATJA D’ESPOLLA Un passat més Ja us vàrem explicar els problemes legals que hem tingut per poder ocupar la zona de servitud de la platja d’Espolla que passa dins d’una finca particular. Un tema aparentment senzill però que ha de fer el seu curs i que ja està en vies de solució. Això a banda, aquesta primavera farem un pas més i col·locarem els diorames i bona part de la senyalització. Com sabeu, aquesta obra s’ha anat fent a còpia de voluntariat (Brigada de Voluntaris), amb petites partides del pressupost i amb aportacions de l’antic Centre Cívic que ha destinat el romanent que li va quedar, després de la seva dissolució, a finançar equipaments culturals. Ara, però, ha agafat més volada perquè l’hem pogut entrar en un Pla de Foment comarcal i podrem gaudir d’una subvenció per poder-lo acabar.
LA URBANITZACIÓ DE L’ANTIGA CARRETERA DE FONTCOBERTA I L’ACTUACIÓ AL CLOT DE MELIANTA Buscant solucions Tant d’una obra com de l’altra tenim els projectes redactats i una dotació econòmica en els pressupostos, però estem encallats. Pel que fa a l’antiga carretera de Fontcoberta ens manca el gruix del finançament. Per aquest fi, tenim pendent una entrevista amb el President de la Diputació de Girona per fixar una estratègia que faci possible tancar-lo encara que això suposi cavalcar l’obra entre dos exercicis. Pel que fa al clot de Melianta, ja hem rebut la resposta de l’ACA que esperàvem. Ens fa variar una mica els plantejaments que havíem previst ja que recomanen adaptar el projecte actual a un de nou que contempli la bioenginyeria tot fent murs de contenció alternant vegetació i escullera. Recordar-vos que en aquesta obra, tenim emparaulada una subvenció del Departament de Governació de la Generalitat. Estem treballant per desencallar aquests dos temes. Us informarem tant bon punt tinguem les solucions. EL BUTLLETÍ 40
3
L'AJUNTAMENT INFORMA
Pressupost exercici 2017 MEMÒRIA La realització del pressupost de l’Ajuntament per aquest 2017 s’ha fet tenint en compte els principis d’estabilitat i sostenibilitat financera establerts a la llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril. La Generalitat té un deute amb l’Ajuntament de gairebé 176.000 € i això fa que l’Ajuntament hagi de contractar un any més pòlisses de crèdit i préstecs. Tot i això l’endeutament de l’Ajuntament volta el 33 % que és una quantitat baixa (el límit és el 75%) i, per tant, un deute del tot assumible. És un pressupost que varia poc respecte l’any anterior. És realista i tot i que voldríem un pressupost amb més inversió i que permetés dur a terme projectes nous, la realitat que viu el nostre país, amb una Generalitat molt endeutada i sense recursos, s’imposa. És també ambiciós i amb les inversions previstes farem realitat algunes de les demandes més importants del municipi, tenint en compte que finalment ens hem pogut treure de sobre una llosa que ens tenallava com era acabar les obres de Nova Melianta que finalment s’han pogut acabar i properament podrem rebre. El pressupost d’ingressos corrents amb 949.914,36 € augmenta un 0,8 % € i el capítol VII amb 284.970€ augmenta un 313,8 % degut a l’augment d’inversions previstes: la planta de biomassa, la 1a fase de la carretera de Fontcoberta, la remodelació del clot de Melianta i les actuacions a la zona esportiva i les mesures d’estalvi energètic que de manera regular anem aplicant. És previst també fer una primera actuació de millora a can Jan ara que ja s’ha fet el trasllat de la biblioteca i una remodelació de l’edifici de l’Ajuntament per fer-lo més operatiu i preservar la intimitat dels usuaris. Amb aquest pressupost s’ha procurat mantenir el bon funcionament i la qualitat dels serveis que ofereix l’Ajuntament, l’escola, la llar d’infants, el pavelló, el casal de la gent gran, la piscina, les entitats, la biblioteca municipal, el camp de futbol, els veïnats i els camins rurals, la neteja viària i el manteniment de zones enjardinades i un llarg etcètera. S’ha
E
A la sessió extraordinària celebrada per l’Ajuntament Ple en data 21 de desembre de 2016 es van aprovar, per unanimitat, els pressupostos generals i les bases d’execució que l’acompanyen per a l’exercici de 2017, a saber: PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol I – Impostos directes: 354.015,10 € Capítol II – Impostos indirectes: 15.260, 00 € Capítol III – Taxes i altres ingressos: 163.373,00 € Capítol IV – Transferències corrents: 417.216,26 € Capítol V – Ingressos patrimonials: 50,00 € Capítol VII – Transferències de capital: 284.970,64 € Capítol IX – Passius financers: 62.000,00 € TOTAL: 1.296.885,00 € PRESSUPOST DE DESPESES Capítol I – Despeses de personal: 273.025,29 € Capítol II – Bens corrents i serveis: 454.498,02 € Capítol III – Despeses financeres: 5.661,88 € Capítol IV – Transferències corrents: 147.544,22 € Capítol VI – Inversions reals: 353.913,64 € Capítol IX – Passius financers: 62.241,95 € TOTAL: 1.296.885,00 €
Arranjaments de camins i pistes forestals
ntre els mesos de febrer i març s’ha fet un esforç pel que fa al manteniment i reparació de camins i pistes forestals. Hem actuat, amb reciclat d’asfalt, en uns vuit quilòmetres de camins: carretera de Figueroles, carretera de can Pelador (amb l’afegitó del trosset del Camí dels Morts a sota de can Mas), l’entrada sud del veïnat d’en Faras, la carretera de cal Panyero i la reparació dels trams en més mal estat de la carreta de mas Prat i un trosset de la que va de Melianta a Canaletes, a l’indret de can Saraia, tot i que aquest tram pertany al municipi de Banyoles. Tenim previst fer-ne una altra tongada abans de l’estiu i actuar a les carreters de cal Faisà, a la
4
previst la dinamització de la biblioteca que ja hem començat amb activitats mensuals i també noves activitats al casal de la gent gran. A l’àrea de joventut amb la incorporació del tècnic compartit, disminueixen els ingressos que venen de joventut però ho fan també les despeses ja que no hem de pagar el tècnic. S’ha previst una partida per tornar a dinamitzar l’espai jove. Amb aquestes actuacions augmenta el ventall d’activitats culturals i lúdiques per a totes les edats. Seguint la tendència dels últims anys, hem augmentat també la despesa en benestar social per tal de pal·liar els efectes de la crisi en els més desfavorits i en la gent gran. En definitiva, portem al Ple uns pressupostos realistes que asseguren el bon funcionament del dia a dia i aporten la renovació justa i mesurada cap al futur immediat.
EL BUTLLETÍ 40
d’Espasens, a la de can Donai a Espasens, a la de can Tonet i acabar a la de cal Rei. Us informem que al maig passarem a estassar els vorals de les carreteres i els marges que ho requereixin. Aprofitem, també, per demanar-vos que ens notifiqueu, de seguida que detecteu alguna esllavissada d’algun marge, la caiguda o perill de caiguda d’alguna branca o arbre que puguin causar algun dany o impedir el pas i la mobilitat dels veïns. El municipi és gran i no sempre arribem a detectar aquests problemes potencials amb la celeritat que tots desitjaríem. Moltes gràcies.
L’AJUNTAMENT INFORMA
Ajuntament Jove
E
ls nens de 6è de l’escola Alzina Reclamadora de Fontcoberta es van immergir en política municipal tot participant en un Ple de l’Ajuntament. La iniciativa busca fer pedagogia de la política municipal i incentivar la motivació i participació dels nens i nenes. Aquesta activitat es preveu que tingui continuïtat els propers cursos.
va parar el Ple i es va obrir un debat amb els nens i nenes que van plantejar i debatre amb els regidors les propostes de millora que prèviament havien treballat a l’escola. Un cop fet el debat participatiu, es va reprendre el Ple amb la presentació de tres projectes que es van aprovar i es duran a terme entre aquest any i el que ve.
L’objectiu de la sessió plenària extraordinària, que va tenir lloc la tarda del dijous 6 d’abril a can Jan, era veure de primera mà com és un Ple, elaborar propostes i comprovar com es decideixen i es debaten en un Ple municipal. La sessió es va plantejar amb un únic punt a l’ordre del dia: debatre i aprovar les demandes fetes pels alumnes de l’escola. Al mig de la sessió, es
Els tres projectes presentats pels alumnes i aprovats pel Ple són: l’ampliació de la sorrera de l’escola, que es farà immediatament; la instal·lació de més jocs al pati, que s’estudiarà de cara al curs que ve i l’ampliació del porxo de l’entrada del centre educatiu, un projecte que ja està en marxa i que comptarà amb finançament del departament d’Ensenyament.
Noticiari Breu . Recordem que les actes dels plens, per qui vulgui assabentar-se’n, s’hauran de consultar a la web de l’Ajuntament. L’enllaç és el següent: www.fontcoberta.cat / Govern obert i transparència / Acció de govern i normativa / actes de ple.
. S’ha aprovat d'anomenar Passatge Garrumbert al tram de cruïlla del C/Garrumbert amb el C/Mn. Pere Campolier.
EL BUTLLETÍ 40
5
GRUPS MUNICIPALS
no pas un requisit. S’ha presentat una iniciativa legislativa per demanar que s’exigeixi el requisit de saber català a aquests professionals. Aquesta iniciativa, novament, ha estat bloquejada amb els vots en contra del PP, PSOE i Ciudadanos.
LA INJUSTÍCIA DE LA JUSTÍCIA (I) Podem entendre la justícia com allò que s’ha de fer d’acord amb el que és raonable i equitatiu, d’acord amb el dret. Doncs bé, el binomi de mots justícia i català deixa buit el significat de justícia. Aquest buit no és conseqüència que el català no estigui regulat per llei, ans el contrari, hi ha una normativa lingüística que ens garanteix el dret d’usar el català en aquest àmbit. Aquest buit és conseqüència d’una clara estratègia política de l’Estat espanyol de controlar “la justícia”. Avui més que mai, podem veure com la justícia és l’instrument que l’Estat espanyol està utilitzant per aplicar les seves estratègies polítiques; i minoritzat el català n’és una. Avui, la presència del català en l’Administració de Justícia és residual i precària. Analitzem quins són els principals obstacles: . Els requisits lingüístics del personal de justícia. Jutges, magistrats, fiscals, lletrats de l’Estat i personal funcionari de l’Estat estan obligats a saber castellà, però no pas català. El català només pot ser un mèrit,
. Marc juridico-lingüístic advers. La llengua dels procediments judicials i la inèrcia dels operadors jurídics d’utilitzar el castellà. La Llei orgànica del Poder Judicial (article 231) comporta un clar menysteniment del principi d’igualtat de les llengües cooficials i atorga preferència al castellà respecte del català. En general, a Espanya, a diferència de països multilingües semblants, no són els ciutadans qui escullen la llengua d’entre les pròpies de l’estat perquè després el jutge s’hi adapti, sinó que és el jutge qui escull la llengua, però atès que la llei determina que per defecte és el castellà, la preeminent és el castellà. En aquesta Administració s’ha creat una inèrcia, difícil de trencar, que consisteix en el fet que tots els operadors tenen consciència que en la tasca professional han d’actuar en castellà. . L’escola judicial. No és possible fer la formació en català ni tan sols a Barcelona, on hi ha una de les seus de l’escola judicial amb la formació bàsica. Tot l’ensenyament bàsic és exclusivament en castellà. El català només és una opció fora de les assignatures obligatòries.
tuació o un canvi el primer que faríem és estudiar-ho amb profunditat, buscar les opcions que es poden plantejar i després exposar-ho als veïns que poguessin veure’s afectats i consensuar la solució; i no tirar pel dret canviant coses i creant problemes on no hi són.
CANVIS DE CIRCULACIÓ VIÀRIA SENSE ACORD DELS VEïNS AFECTATS En l’últim butlletí ja ho explicàvem. Tenim moltes oportunitats de fer més fàcil i més còmode la vida als veïns i veïnes de Fontcoberta. Per fer-ho possible hem de prioritzar les necessitats i donar-hi solució. Hi ha moltes maneres de fer-ho però la més fàcil és escoltant a la gent, així com observar el dia a dia del municipi. Nosaltres des del nostre grup si volguéssim fer una ac-
6
EL BUTLLETÍ 40
La circulació viària és una d’aquestes oportunitats que expliquem. Els canvis han de fer-se amb lògica i sentit comú, així com consensuar-ho amb els veïns que es poden veure afectats, buscant el consens i l’acord, i no fent els canvis unilateralment o amb la complicitat d’un sol veí. A vegades es fan canvis intentant solucionar un aspecte i el que es fa és crear un problema on no hi és, convertint aquest en un bumerang que tornar en contra. Com sempre estem al vostre servei via correu electrònic convergents.fontcoberta@gmail.com
ENTITATS I FESTES
XXIII Fira de les 2 i 4 Rodes
E
l primer dissabte de febrer sempre té lloc la Fira de les 2 i 4 Rodes. Aquesta vegada va ser el passat 4 de febrer. Com sempre en Rafel Planas i en Santi Callís són els encarregats de la seva organització amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta. Es va celebrar, com aquests últims anys, al costat del pavelló de Fontcoberta i al llarg de l’avinguda de la Pedrera, de les 9 del matí a les 6 de la tarda. El dia va acompanyar i ben aviat l’assistència de públic es va animar. Es va deixar clar als paradistes que no podien abandonar el recinte abans de les 5 de la tarda i que havien de portar un 70% de material relacionat amb les 2 i 4 rodes. Davant del pavelló es va habilitar un aparcament reservat per a vehicles clàssics.Com sempre, va ser una bona opció per passar un bon dia de motos i cotxes clàssics. Moltes de les peces exposades eren rovellades però esperaven ser restaurades i posades de nou en funcionament per mans expertes.
2a parada del viatge esportiu
E
l camp de futbol de Fontcoberta va acollir la 2a Parada del Viatge Esportiu – Escola Alzina Reclamadora, el passat 7 de març on pares i fills van gaudir d’una matinal esportiva. Després de l’èxit de la primera parada, en aquesta segona parada també es van complir les expectatives. Més de 170 esportistes entre infants i adults van realitzar les diverses activitats esportives proposades. Nens i nenes, els més menuts van fer jocs de caràcter psicomotriu, els de 1r a 4t de primària van poder practicar modalitats esportives individuals i els més grans, de 5è i 6è, van realitzar partits en el marc de la lliga entre escoles anomenada Circuit Comarcal d’Esports Col·lectius.
E
En canvi, els pares i mares van sortir de les instal·lacions per anar a fer una caminada iniciant-se a la marxa nòrdica per l’entorn de Fontcoberta, descobrint llocs emblemàtics del mateix municipi com són la platja d’Espolla, el pla de Martís o altres indrets. Tot i fer activitats ben diferenciades, al llarg de la jornada es van poder observar cares de felicitat que els i les mateixes participants (petits i grans) es van encarregar de corroborar a la cloenda quan se’ls va demanar la seva opinió per a valorar les activitats dutes a terme al llarg del matí. El punt final es va posar amb la segellada del passaport esportiu, el document individual que cada nen o nena posseeix per tal que se li certifiqui la seva participació al llarg de les diferents parades del Viatge Esportiu.
Carnestoltes 2017
l passat dissabte 11 de març, l’AMPA de l’Escola Alzina Reclamadora i de la llar d’Infants els Plançons, juntament amb l’Ajuntament de Fontcoberta, van organitzar una cercavila pels carrers de Melianta acompany-
ats del Tren Pinxo i animació d’en Miquel de Circ Nick. Es van veure moltes disfresses i es va saltar, cantar i ballar. La festa va acabar al parc de l’escola amb una gran xocolatada.
EL BUTLLETÍ 40
7
ENTITATS I FESTES
Gent Gran molt activa
Gent Gran de Fontcoberta i Esponellà a l’escalinata de la rectoria de Fontcoberta
E
l passat 8 de febrer, la Gent Gran de Fontcoberta vàrem rebre la Gent Gran d’Esponellà. Vàrem fer una visita guiada pel nucli antic de Fontcoberta, l’Ajuntament, les Escoles Velles, la Parròquia, Can Pujol... i, per acabar, un bon berenar al local del nostre Casal.
Gent Gran de diferents casals del Pla de l’Estany a can Jan
8
EL BUTLLETÍ 40
El dia 11 de març, Gent Gran dels diferents casals del Pla de l’Estany, varen venir al nostre municipi per celebrar la jornada Cultural. Per començar, un bon esmorzar al local del Casal i a continuació ens vàrem dirigir cap a la platja d’Espolla. Per sort encara hi havia aigua i vàrem poder veure algun triops. Tot seguit cap a can Jan, on el Sr. Alcalde ens va parlar dels seus antics habitants i dels remences. Vàrem pujar al 1r pis per veure l’exposició i el Centre d’interpretació de l’estany d’Espolla.
ENTITATS I FESTES
El dissabte 1 d’abril un grup de Gent Gran del nostre Casal vàrem participar a la Jornada Esportiva per gent gran que enguany es va celebrar a Palol de Revardit. També per començar, un bon esmorzar al pavelló de Palol de Revardit i tot seguit, caminada, sardanes, jocs de cartes, petanca, bitlles catalanes... El Casal Recreatiu A la Jornada Esportiva de Palol de Revardit
Aplec de la Mare de Déu de la Font
U
n any més, s’ha pogut celebrar l’aplec de la Mare de Déu de la Font. Amb els actes tradicionals programats i una església bellament engalanada i preparada per a celebrar-hi la missa. L’esplanada de sota l’ermita presentava un aspecte magnífic perquè les persones que varen gaudir del dinar, poguessin buscar el sol o l’ombra dels arbres. Després de la missa solemne sota el porxo, la Coral de Fontcoberta va tornar a presentar un concert a dins l’ermita, estrenant alguna cançó nova, fruit del seu treball constant. Després del dinar la Cobla Principal de Porqueres va oferir un repertori de sardanes. El van iniciar amb una sardana molt nostra, ja que la tonada principal és la música dels goigs de la Mare de Déu de la Font. Cal esmentar la presència molt nombrosa de balladors. A la mitja part, es va fer el tradicional sorteig dels obsequis aportats per molts col·laboradors. Els
La imatge de la Mare de Déu de la Font abans de la restauració
números premiat foren: 2.724, 2.467, 1.736, 2.345, 1.302 i 0.781. Tots els productes han estat lliurats als posseïdors dels números. Enguany, mossèn Jordi va explicar la restauració que s’havia fet a la imatge de la Mare de Déu de la Font i el començament dels tràmits per poder acabar la restauració del teulat i poder arranjar unes esquerdes que hi ha a la part sud de l’ermita. Des de la Comissió de l’Aplec i des de la Parròquia de Fontcoberta, volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta i de la resta de col·laboradors, amics i participants a l’aplec per fer-lo possible. Us esperem l’any vinent. Dolors Bustins Serarols
La imatge de la Mare de Déu de la Font després de la restauració
EL BUTLLETÍ 40
9
ENTITATS I FESTES
La Vall del Llémena
G
uaita el Llémena! Aquesta expressió que veiem en els rètols que acompanyen els diferents itineraris de la vall ens incita, en efecte, a guaitar-la en tota la seva intensitat. I té raó qui ho diu, ja que aquesta vall, tan propera i tan abastable alhora, posseeix un gran valor paisatgístic gràcies a la combinació cromàtica dels camps de conreu, a la diversitat de bosc i a les seves característiques geològiques, ja que hi podem trobar, fins i tot, rastres d'activitat volcànica d'uns 40.000 anys d'antiguitat. I tot això a tan sols un pas de la ciutat de Girona. La vall de la Llémena no és molt gran abraça una extensió d'uns 185 km²- però gaudeix d'una identitat pròpia remarcable. Administrativament pertany en gran part a la comarca del Gironès, excepte una petita part situada a la Garrotxa. Els municipis que la conformen són Sant Aniol de Finestres, San Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori, localitat que aglutina el 60% de la població, exercint de capital i on s'hi situa el zona industrial de la vall. Tanmateix, petits poblets disseminats solquen per tota la vall, humanitzant el territori i donant-li una nota més de color. L'única nota discordant és l'activitat d'extracció i embotellament d'aigua concentrada a Sant Aniol. La vall se situa entre les cotes de 100 i 500 m d'altitud i la podríem dividir en 3 parts: la més alta arriba fins al fotogènic pla de Sant Joan, amb la seva ermita homònima i l'espadat de Sant Roc al seu damunt. Aquí la vall és ampla i hi ha una important activitat agrícola. La part central és de més difícil accés, més estreta, formant un congost entre Llorà i Ginestar, fins que se li ajunta el seu principal afluent, la riera de Canet. El tercer i últim sector es correspon amb el que es coneix com a pla de Sant Gregori, una extensa plana al·luvial que s'estén fins a la desembocadura del Llémena al riu Ter. Diverses formacions muntanyoses embolcallen la vall per donar-li encara més entitat: la serra de Finestres al nord, la serra de les Medes, els cingles de Sant Roc i la muntanya de sant Grau al sud-oest i la serra de Portelles i el massís de Rocacorba al nord-est. Això i el fet que a la part alta s'hi distingeixi un clima més humit ha donat lloc a una gran presència d'aigua -en realitat el Llémena es pot considerar un riu- i al sorgiment de prades naturals, les quals li donen un caràcter més muntanyenc. Tanmateix, també hi té lloc la ve-
10
EL BUTLLETÍ 40
getació típica més mediterrània, amb gran presència de pi pinyoner i alzina surera. L'incipient turisme de la vall, degut a tots aquests atractius, l'ha facilitat també una bona gestió del territori, amb vies de senderisme ben marcades que faciliten el coneixement dels seus cursos fluvials, dels poblets rurals, d'ermites i santuaris i dels petits cims volcànics -com ara el del Puig d'Adri o el de la Banya del Boc, molt desconeguts encara per la majoria de la gent. La presència de nombroses cases de turisme rural i una gran oferta gastronòmica -amb nombrosos restaurants de gran prestigi popular- acaben de posar la guinda al pastis. No és estrany doncs, que el habitants de la vall, ens vulguin ensenyar les seves excel·lències i la vulguin compartir amb nosaltres. Com podeu veure, els triopaires els hem fet cas i ja l'hem guaitat! El Triops Marxaire
FETS I GENT
A Grècia ajundant als refugiats (i II)
L
es joves Astrid Ribot i Alba Feixas, de Fontcoberta, acaben d’explicar la seva experiència de voluntàries a Grècia ajudant als refugiats.
Pel que fa al Projecte Elea: el van crear dos voluntaris amb la intenció de formar un projecte que es dediqui a dignificar la vida al camp igualment que el Projecte EKO i que tots els projectes que es porten a terme per part de voluntaris en els diferents camps a Grècia (cada un segons les seves realitats). No deixen de ser “parxes” però realment es fa una gran feina. A Elea concretament, s’organitzen activitats on tant adults com nens poden participar i gaudir, fora de la rutina creada en un camp àrid, massa calorós a l’estiu i massa fred i amb massa bassals a l’hivern. A més a més d’això, també es dedica a portar a terme el repartiment diari del menjar proporcionat pel govern grec. Així doncs, es treballa a diferents nivells dividits en: equip de construcció, equip d’educació, equip de “repartir roba”, equip “repartir menjar” i un plafó amb un horari on s’especifica amb anglès, àrab i farsi les activitats que s’organitzen durant la setmana: ioga, entrenaments de bàsquet i futbol, hora dels esports diversos, arreglar bicicletes, passi de pel·lícules, costura, henna, expressió corporal, taller artístic,... Tot d’activitats per a nens i adults. En un inici totes les activitats estaven organitzades i ideades per als voluntaris, però la idea del projecte és crear un rodatge gràcies el qual els residents puguin ser autònoms. Quan nosaltres vam arribar, la Maria, una resident, començava a portar el “ioga per a dones” i la costura també l’organitzava en Massoud. Com a voluntàries, un cop vam arribar ens vam posar als projectes i activitats on vam creure que seríem més fructíferes: dins l’equip educatiu (amb el grup de petits: de 0 a 5 anys) i portant els entrenaments de bàsquet tan per a adults com per a nens. Pel que fa a l’equip educatiu, convé recalcar que el fet que SOS Children tingui la potestat de les activitats educatives, deixa fora de joc a Elea en aquest sentit. De totes maneres, arran de la seva ineficiència, precisament quan nosaltres vam arribar, Elea havia decidit crear (decisió que no pot arribar a les orelles de la gestió del camp ja que podria ser una causa per la qual es suspengués l’activitat del projecte) dos espais diaris on nens de de 0-5 anys i de 6-15 anys aprenen anglès mitjançant recursos bàsics i creen, també, unes mínimes “rutines d’escola” que fa massa que no tenen, o alguns no han tingut mai -va ser una passada veure el canvi que hi va haver en aquest sentit amb una setmana i encara més amb 15 dies!-. Part del projecte educatiu també es dedicarà en breus a començar el projecte de classes d’anglès i alemany per a adults. Com que tot això és important que es comenci a fer al més aviat possible i actualment no hi ha cap espai on poder-ho dur a terme, vam creure convenient dedicar la majoria dels diners que entre tots vam recol·lectar en aconseguir un barracó que servirà de biblioteca-classe (amb taules i cadires!). Una altra part
la vam utilitzar per comprar pilotes de bàsquet per poder fer entrenaments i una altra part la vam dedicar a la compra de material per l’equip de construcció.
EL BUTLLETÍ 40
11
FETS I GENT
Fins aquí podríem dir que hem intentat explicar l’organització del camp. Però quedaria fora de la realitat si acabéssim aquí. La veritat és que al que més es dedica el voluntariat és a donar amor i orelles (almenys així és com ho hem valorat nosaltres). Nens i nenes tenen una necessitat d’afecte i estímuls increïble. Molts es passen fora del barracó durant tot el dia voltant amb bicicletes, corrent,... amb massa poc a fer. A la que et veuen, i sense necessitat de buscar-los gaire, en tens 3 a sobre amb ganes de jugar amb tu, que els donis atenció. Que els ensenyis alguna nova paraula, una cançó –és una passada veure les ganes que tenen d’aprendre.
seu barracó, prenent el te menjant alguna cosa i parlant –si no sabien anglès amb el traductor a través del mòbil. Explicava una família siriana, sense perdre l’humor, que a Síria havien obert les seves cases a un milió i mig d’iraquians quan hi va haver la invasió de l’Iraq. En tots els països de la Unió Europea es contempla donar asil a 160.000 refugiats. Mirem al mapa i ens en fem creus dels números: la superfície de la UE i de Siria no conorden amb els números. Hem escrit molt ja, i queden moltes coses per explicar encara: esperem que això us hagi servit com per poder-vos fer una idea. Tornem del camp amb ganes d’explicar, amb ganes d’intentar que tots plegats siguem més conscients d’aquesta realitat que està passant al costat de casa, amb ganes de fer més visible aquesta problemàtica i activar-nos. Animem a tothom que s’estava plantejant anar a col·laborar en algun camp de refugiats que ho faci, sense cap dubte. Hem après moltíssim, i hem vist que per ells qualsevol ajuda és molt ben rebuda. Ja que els governs europeus no els volen, veure que la població els fa costat és molt important.
Molts adults, en canvi, estan dins dels barracons durant la majoria del dia, surten poc, hi ha molts casos detectats de depressions, inestabilitats psicològiques. Convé tenir present que tots els que estan allà, sense excepció, han viscut unes històries terribles per arribar fins on són ara. Familiars i amics morts, famílies dividides, deportacions, fronteres tancades, futur incert, decisions que els canviaran la vida per sempre i els allunyaran dels seus. El pitjor és que no només ha sigut complicada l’arribada allà, sinó que la incertesa del que vindrà és una llosa que no ens podem arribar a imaginar. Quan arriben al camp han d’estar-hi 2-3 mesos abans que els concedeixin una entrevista. Tardaran mínim 10 mesos a saber la resolució d’aquesta: si són acceptats com a “exiliats de guerra” i, per tant, semblaria que se’ls deixaria arribar a algun país de la UE, o si no ho són–i són deportats al seu país en guerra?-. És a dir: mínim un any en un camp. Som conscients que no sabem res sobre les complicacions burocràtiques que hi ha però… realment costa de creure que no es puguin dedicar més esforços per tal de reduir el temps d’espera per a una gent que ha fugit del seu país per absoluta necessitat.
El següent article ens sembla que posa de manifest aquesta realitat d’una manera molt clara: http://www.ara.cat/opinio/david-fernandez-inercia-horror_0_1656434423.html
Altres adults tenen necessitat d’explicar les històries viscudes i volten pel camp i busquen converses...ncreïble la seva hospitalitat: no te n’adonaves i ja estaves a dins del
Si voleu estar al cas del projecte, i veure algunes fotos per imaginar-vos millor el camp, aquí la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/projectelea.volunteers/
12
EL BUTLLETÍ 40
Si voleu parlar amb nosaltres o voleu algun contacte estarem encantades de compartir la nostra experiència amb vosaltres. En aquesta línia, us deixem un parell de links. També ens agradaria que re-enviéssiu aquest correu per tal de donar a conèixer més la realitat viscuda als camps.
FETS I GENT
Exposició “dona km 0: del dibuix personal al pictograma universal”
E
l dilluns 6 de març, per obrir la setmana del dia 8 (dia de la Dona), al Casal de la Gent Gran de Fontcoberta es va inaugurar l’Exposició “Dona km 0. Del dibuix personal al pictograma universal” que es va poder visitar del 6 al 31 de març. L’exposició va voler mostrar, a través d’uns pictogrames, les experiències d’una vintena de banyolines d’orígens diferents. En el col·loqui que es va fer van participar-hi quatre d’aquestes noies, exposant les seves vivències, experiències i sentiments, d’una manera molt sincera molt noble i entranyable. Realment va ser molt enriquidor sentir-les i tothom que hi era, va participar aportant reflexions i anècdotes. L’acte va acabar amb un assortit de pastisseria intercultural boníssim,
aportat per Benestar Social de Banyoles i l’Associació Don@ de Fontcoberta que van fer encara més dolça la vetllada.
Volta a Catalunya 2017 passa per Fontcoberta
E
l passat 21 de març la Volta Ciclista a Catalalunya va passar per Fontcoberta. Es va disputar la 2ª etapa, una contrarellotge per equips molt tècnica, en un recorregut de més de quaranta-un quilòmetres pel Pla de l’Estany. Cada equip, del vint-i-cinc participants, va iniciar la carrera amb una diferència de tres minuts. La sortida i arribada va ser a Banyoles i va passar per Vilavenut, Galliners, Orfes, Vilert, Esponellà, Martís i Melianta. El Movistar Team d’Alejandro Valverde va guanyar la contrarellotge per equips. L’equip estatal es va imposar amb un temps de 48 minuts i 55 segons, amb 2 segons d’avantatge respecte el BMC. El 3r equip va ser l’Sky de Chris Froome, a 46 segons i el Trek-Segafredo d’Alberto Contador va acabar 4t a 1 minut i 15 segons. L’endemà, però, es va sancionar el Movistar Team amb un minut per ajut d’un corredor a un altre. Hi va haver molta expectació durant tota la jornada i milers de persones van seguir la cursa. A Melianta molta gent va sortir a la carretera de Banyoles per veure i animar als ciclistes.
EL BUTLLETÍ 40
13
FETS I GENT
VIII Combat de Glosa a l’Escola Alzina Reclamadora
Els nens i nenes participants al VIII Combat de Glosa
C
om ja és tradició a l'escola cada final de 2n trimestre es disputa el Combat de Glosa (poesia improvisada cantada), enguany la VIII edició. Per als alumnes és tot un esdeveniment, sobretot pels de sisè que són els concursants, ja que porten treballant la cançó improvisada (la rima, les síl·labes de les frases, les idees, l'agilitat mental...) durant el trimestre. El treball es comença a CM (els alumnes de 4t participen a la 1a ronda) i a CS és més intens. Els de cinquè col·laboren activament en el concert amb l'orquestrina i cantant corrandes per donar temps als concursants a pensar el que diran dalt de l'escenari. En breu penja-
14
EL BUTLLETÍ 40
rem el resum del concert al site de l'escola. Per a l’ocasió es convida un jurat perquè valori quins grups van passant les diferents fases i els guanyadors. Enguany aquest jurat va estar format per Mercè Juanola, inspectora d'Ensenyament, Rafel Juanola, director de l'IES Josep Brugulat, Jaume Colomer, extutor dels alumnes participants i Andreu Ballarín, rei del Reclam 2016. El jurat va escollir com a grup guanyador la parella Teia Turon i Judit Pagès i l'escola va escollir el rei (on es valora no només el dia del combat sinó el procés i progrés dels alumnes) que va ser l'Olau Plana.
FETS I GENT
Els participants al combat de glosa amb els premis i diplomes acompanyats dels membres del jurat, la tutora i la directora de l’escola
Presentació del llibre Qui té roba per rentar?
E
l passat 24 de març es va presentar a la biblioteca de l’escola el llibre Qui té roba per rentar?, escrit per Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall. Va ser presentat per Jaume Colomer. El llibre parla de la tipologia de rentadors, els rentadors des del punt de vista arquitectònic i de l’Administració, la propietat, el fet social dels rentadors, el ritual de rentar roba, del fet folklòric de fer bugada... El llibre es completa amb unes fitxes descriptives de cadascun dels rentadors localitzats a cada municipi del Pla de l’Estany. A Fontcoberta n’hi ha 9 d’inventariats i descrits i 7 de desapareguts.
EL BUTLLETÍ 40
15
FETS I GENT
L’alumna Irene Barnosell, premiada
E
l passat divendres 31 de març el Museu Darder de Banyoles va acollir l’acte de lliurament del 7è Premi Astrobanyoles de Recerca i Divulgació Científica. Es tracta d’uns guardons impulsats per Astrobanyoles amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes de ciència i el pensament científic entre els estudiants del Pla de l’Estany. En aquesta edició s’han presentat un total de set treballs dels diferents instituts de Banyoles. El primer premi ha estat per l’alumna de l’Institut Josep Brugulat Irene Barnosell, resident a Melianta, amb un treball en anglès de taxonomia sobre la cuereta blanca. Els finalistes ex-aequo han estat Xènia Castellà, de l’Institut Pla de l’Estany, amb el treball “A partir de la llum, la refracció cònica” i Àlex Garcia, de l’Institut Pere Alsius, amb el projecte “Rellotge analemàtic autoorientable. Disseny, construcció i implementació”. Enhorabona, Irene!
Irene Barnosell, a l’esquerra, en el moment de recollir el premi
La Platja d’Espolla plena
E
l passat dilluns 13 de febrer es va començar a omplir la platja d’Espolla i el dimecres 15 ja vessava. Havien caigut 157 litres de pluja a Fontcoberta en tres situacions de llevant. Feia un any i deu mesos que no rajava. El 26 de març es va reomplir una mica quan ja estava pràcticament sec. Com sempre, la flora i la fauna d’Espolla van fer la seva via en funció de la disponibilitat d’aigua. El que ha estat remarcable ha estat l’allau de gent que s’ha acostat a veure la platja d’Espolla i el saltant de Martís després que sortís la notícia als mitjans de comunicació. El fet lamen-
16
EL BUTLLETÍ 40
table és que moltes persones no han respectat l’entorn: han trepitjat el llit de l’estany, han malmès els sembrats dels pagesos, han agafat triops, han aparcat en llocs impensables, han agafat calabutins a galletades, han menjat al llit de la platja, han embrutat l’entorn, han fet circuits de drons a la roureda d’Espolla, gossos banyant-se... i això no pot ser. Degut a aquests actes incívics, l'Ajuntament va haver de notificar-ho a les autoritats policials per tal que ho controlessin. Els guardes forestals s’hi han hagut de fer presents durant uns quants dies.
FETS I GENT
Contes en anglès
E
l divendres 10 de febrer, a la biblioteca de Fontcoberta, Mariona Canal va explicar el conte “The red litle hen” als nens i nenes de 2 a 8 anys. Va ser un èxit de participació i tots s’ho van passar d’allò més bé.
Breus
Demografia de gener a març de 2017 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 04/101/2017: Quim Moncanut i Hereu 09/01/2017: Pau Pagès Hernández 09/02/2017: Isona Güell Gusiñél 02/03/2017: Nil Baena Gràcia 28/03/2017: Rita Campos Vidal
Estan podant l’Alzina Reclamadora del Puig Saguàrdia el 2 de febrer del 2017. Feia 7 anys que s’havia fet.
Isona Güell
DEFUNCIONS 19/01/2017: José María Massa Sala 24/01/2017: Juan Vallmajor Fortuny 28/03/2017: Enriqueta Solench Sagrera
La primera casa prefabricada de Melianta aixecada al carrer Ramon Margalef en una setmana (19-2-2017)
EL BUTLLETÍ 40
17
CONEGUEM EL MUNICIPI
LES FONTS DE FONTCOBERTA I VILAVENUT Capítol 23 (últim): altres informacions
D
urant la publicació dels articles sobre les fonts, els biots i els reixorts de Fontcoberta i Vilavenut han aparegut noves informacions que us volem donar a conèixer. També en precisem d’altres.
Gorgues a la Riera de Vilavenut Un grup de persones vam intentar remuntar el curs de la Riera des del pi d’en Donai fins a la gorga dels Mals Esperits (vora la cruïlla de la carretera d’Ollers) l’agost del 2016, en un període d’eixut estival. Vam poder observar que moltes de les gorgues eren seques. No ho vam poder aconseguir perquè la Riera a l’alçada dels camps de can Masó forma un congost molt estret, sinuós i vertical de gran bellesa amb un conjunt de gorgues molt interessants que cap informant ens havia relacionat. La Riera ha hagut de fer-se pas entre els conglomerats eocènics durant mil·lennis fins excavar-lo. La font d’en Masó en un pendís de la Riera, eixuta i amb concrecions de travertí de font
Un paratge interessantíssim, amb un microclima especial i amb un vegetació exuberant. Primer vam remuntar la Riera des del pi d’en Donai. En arribar al congost vam haver de nedar per una gorga innominada (en el Butlletí del juliol 2016 parlàvem erròniament de la gorga Grossa o de Sant Joan) fins arribar a la veritable gorga Grossa o de Sant Joan. Aquesta és arrodonida. Aquí ens vam aturar. Pocs mestres més amunt vam observar-ne una altra d’allargada. Vam desfer el camí i vam fer-lo des de la gorga dels Mals Esperits avall. Poc després de la gorga Fosca, vam trobar-nos amb un saltant d’uns quatre metres d’alçada molt encaixonat. Aquí novament ens vam aturar. A sota del saltant hi ha una altra gorga molt gran i arrodonida i, més enllà, una altra molt allargada. Totes aquestes quatre gorgues són molt profundes, amb aigües eutrofitzades (amb poc oxigen) i amb molta matèria orgànica vegetal en descomposició que fa que la seva aigua sigui de color molt fosc. Tres d’aquestes gorgues són innominades. Potser hi ha més gorgues i saltants però s’hauria de fer una exploració a fons amb persones ben equipades i experimentades, amb vestits de neoprè, cordes, cascs... El tema, doncs, queda pendent. Font d’en Masó de Vilavenut En Jaume Bartis ens va ensenyar, definitivament, la font de can Masó. Es troba resseguint el curs de la Riera, als peus dels espadats de conglomerat, a prop de la gorga Llarga. Forma una raconada molt interessant amb travertí de font que forma estalactites. Gorga de la Palanca Aquesta gorga es troba al curs de la riera de la Mare de Déu de la Font just quan el camí de Missa o dels Morts de Figueroles travessa aquest curs d’aigua. Situats en aquest punt i anant cap a Fontcoberta, la gorga queda a la dreta del camí. Servia per regar els horts propers, avui desapareguts, amb una palanca (poalanca) i, fins no fa gaire anys, per regar el camp contigu. El nom de la gorga, doncs, prové de la palanca que hi havia. Gorgues a la riera Garrumbert Hi trobem la gorga del Pastor gairebé dessota can Bronze. Més avall,
18
EL BUTLLETÍ 40
La gorga del Pas al Garrumbert
a prop del veïnat d’en Faras en trobem una d’innominada i la gorga del Pas. Si seguim el curs de la riera trobem la gorga dels Camps de Fontcoberta a prop de les granges de l’Artigues. Una mica més avall, a l’alçada de Mas Prat, trobem la gorga d’en Xira i la gorga dels Horts. Gorg Blau o del Lladre al Farga Per trobar aquesta espectacular gorga hem d’anar al Farga, a prop de can Julià, i remuntar la riera uns cinc-cents metres pel Camí del Lladre. Abans de ser-hi trobarem la font de les Illes que ja pertany a Vilademí. La gorga sovint és plena, encara que colgada per les rierades. Allà, el Farga ha de salvar un bonic saltant que té una formació de travertí molt interessant. Al costat de llevant hi ha una bauma bastant gran, la bauma del Lladre, que plora degotalls contínuament. Camp del Reixort Aquest topònim ens indica un reixort. El camp és a prop del Vall-llobera, entre la Canova i can Pascol (ara can Ginesta). Pere Llorens i Jaume Colomer
CONEGUEM EL MUNICIPI
POBLE I TRADICIÓ 34.- La mort (III) L’EXTREMUNCIÓ Quan el cristià notava que tenia la mort a prop, feia venir un prevere perquè li impartís l’extremunció. Poc abans, normalment, s’havia fet testament. Amb l’extremunció, o unció dels malalts, s’ungien els òrgans dels sentits (la planta dels peus, el palmell de la mà, el front...) del malalt moribund amb els sants olis, sempre fent el senyal de la creu. El rector recitava unes pregàries per implorar l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats. Darrerament es tendeix a administrar-la sense que la gravetat sigui desesperada. Quan calia administrar el sagrament de l’extremunció també es feia el toc de portar a combregar. El que es volia ressaltar era la presència al carrer dels últims auxilis espirituals com l’Eucaristia i els sants olis. Així, atreien l’atenció dels veïns. Quan passava la comitiva espiritual, les persones es treien el barret o la gorra del cap, alhora que posaven el genoll a terra en senyal de respecte i resaven una pregària. Era comú portar el viàtic i donar l’extremunció a la vegada. Tant el viàtic com l’extremunció preparen el cos i l’ànima per al pas a l’altra vida. Segons creences de temps passats, deixar morir una persona sense els últims auxilis espirituals era impensable, alhora que no era ben vist per la comunitat, ja que sense haver rebut els sants olis l’ànima del difunt mai aconseguiria el repòs etern, no descansaria en pau i, de nit, retornaria al món dels vius en forma d’ombres o sorolls molt desagradables que pertorbarien la pau i el descans dels familiars. Era la venjança del difunt per no haver-li administrat els últims auxilis espirituals. EL TRASPÀS, LA MORT Amb el toc de mort s’anunciava que una persona acabava de morir. A les parròquies de Fontcoberta i Vilavenut eren comuns aquests tocs de campana, com arreu: - Toc de mort de persona adulta: Es boga i es deixa la campana gran invertida. Llavors es dóna una volta lenta i pausada sempre retornant a la posició de campana invertida subjectada pel campaner perquè resti immòbil. Si el finat és un home es fan tres tocs de bogar, si és dona se’n fan dos. Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades segons si el difunt és dona o home. Els tocs de mort són malenconiosos i profunds, inviten a la reflexió. - Toc de mort d’infant: S’alternen els tocs de la campana gran amb els de la mitjana de manera pausada, seguits de tocs vius i secs amb les dues campanes juntes, es fa una pausa i es repeteix. Si és un nen es fan tres tocs de mort, si és una nena dos tocs. Esmentar
que era un toc habitual fins el primer terç del segle passat perquè morien molts infants. També rep el nom de toc de pa i nous si moria abans dels sis anys o toc d’albat si moria abans de rebre la primera comunió. Recipient per a la unció dels malalts i portar el viàtic, patrimoni litúrgic de Sant Feliu de Fontcoberta Quan s’anomena una persona difunta se sol acompanyar amb un “al Cel sia” o “Déu l’hagi perdonat”. També cal prevenir el traspàs fent testament per als familiars que resten, segons allò “home valent, fes testament, que quan voldràs ja no podràs”.
Ja fa anys que es reparteixen per les cases esqueles, amb voraviu negre i una creu o altres variants, que notifiquen, a més de la mort, els familiars, la data, l’hora i el lloc d’enterrament. TRÀMITS AMB EL CAPELLÀ En els enterraments hi participaven diferents oficiants: el capellà, els enterramorts, el fuster i els menadors de dol, entre altres. Quan una persona moria, el primer tràmit que calia fer era comunicar la defunció al capellà, el qual donava ordres al campaner de fer el toc de mort corresponent i assenyalava el dia i l’hora de l’enterrament. El capellà de la parròquia estenia la butlla de difunt amb les dades del finat, degudament signada pel mateix mossèn i la lliurava a la família del difunt. Calia satisfer un donatiu per aquest tràmit. La butlla de difunt era un requisit indispensable per poder enterrar els difunts. S’enrotllava i es lligava amb una cinta negra i tot seguit es posava dins la caixa, sobre el pit de la persona morta. Sense butlla no era permès fer cap enterrament. Es creia que la butlla era el salconduit per al viatge a l’altre món. Acreditava el comportament en els afers terrenals, i manifestava que l’ànima havia complert amb els mandats de l’església, seguint els consells del seu guia espiritual. Jaume Colomer
NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES
EL BUTLLETÍ
EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.
Núm. 40 (segona època) – Gener – Febrer – Març 2017 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona
EL BUTLLETÍ 40
19
L’ENTREVISTA Per Jaume Colomer
JOAN ANTON ABELLAN MANONELLAS, home polifacètic Has publicat molts articles a les revistes comarcals i molts llibres, un d’ells, Qui té roba per rentar?, amb en Ramon Casadevall, sobre els rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany. N’esteu contents de la cerca i la col·laboració de la gent? N’estem molts contents. La col·laboració de la gent, unes 150 persones, ha estat molt important. S’hi han abocat, suposo, perquè és un tema que familiarment els toca molt de prop: els pares, les mares, els avis... ho havien sentit a parlar o ho havien fet. Ara per ara, tenim tres-cents cinquanta-cinc rentadors inventariats a la comarca. Però en van sortint més. Es preserven esglésies, catedrals, ponts... i, en canvi, els rentadors són un patrimoni molt oblidat, més que desaparegut. Són un monument a les dones i als avantpassats per aquella feina tan feixuga que feien. Com, també, poden ser un monument als homes els forns de calç o de guix, una feina duríssima. Aquesta arquitectura popular o rural la tenim oblidada. A una església, per petita que sigui, se li dóna importància. Hi ha molta feina a fer. Hem de preservar-los a nivell monumental. Tens en ment algun altre llibre? Doncs sí. Estem preparant, amb en Carles Puncernau, el segon de la col·lecció que ha encetat Qui té roba per rentar? Serà sobre forns de calç, de guix, de ciment, de carbó i pous de glaç. Els últims anys t’has cuidat de l’organització de les triatlons de Banyoles. És una prova que ha anat a més, veritat? Sí, és un esport que ha anat molt a més. També a nivell general i a molts llocs. He seguit proves arreu i a totes hi ha una gran quantitat de participació. La gent té ganes de fer coses, de sortir i de tenir reptes. És una excusa per practicar esport perquè si no ens fas sembla que et mirem malament. Diguem que Banyoles està fent una aposta pel turisme esportiu? Hi ha moltes seleccions de rem que venen a entrenar a Banyoles. També per a la triatló, el piragüisme, etc. Una de les medallistes als jocs olímpics de Rio va entrenar a Banyoles en piragüisme. El tema esportiu, però, no va acompanyat del tema hoteler. Falta aquesta base. Necessitaríem un tipus d’hotel, com l’Ast, on fins i tot a les parets hi han posat uns ganxos perquè els ciclistes hi puguin penjar la bicicleta. També vares tenir un paper important en el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles. Quin era el teu paper? Me n’encarregava de les proves esportives internacionals fetes a l’Estany: rem, piragüisme i triatló. També tenia cura del camp regates, de muntar-lo i desmuntar-lo, de tenir-lo net... i de la logística de totes les proves que es fan a l’Estany com els lavabos... He visitat diferents llocs per veure maneres de fer que ens poden interessar. Així ha sortit la idea de fer una sortida flotant que fa poc que s'ha comprat. Però hi ha altres proves a l'Estany o al seu voltant que són organitzades pel Club Natació Banyoles o per l'Ajuntament de Banyoles.
20
EL BUTLLETÍ 40
Vares ser president del Club Natació Banyoles (CNB). Com ho valores? Vam fer un tema de gestió interna com posar al dia el tema informàtic, la regularització de sous i quotes, les quotes als esportistes... Va ser una feina, que no es veia, sobre els recursos humans, la logística... L'Àngel Dutras, que va ser qui va agafar el meu relleu, sempre deia que vàrem facilitar la gestió dels següents anys. El CNB ha de tenir un límit d’associats per les instal·lacions que té? A la meva època vàrem arribar quasi als onze mil socis. Era bo en aquell moment perquè pocs d'ells n'eren usuaris. Ara, la majoria dels qui es donen d’alta són usuaris. Ara mateix ets president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB). Fes-nos un petit resum de les activitats que dueu a terme. Té molts associats? Des que nosaltres l’hem agafat, l’hem revaloritzat en tots els aspectes i l’hem revigoritzat. Hem augmentat en dos-cents el nombre de socis en els sis anys que hi som. Com? Doncs anant, per exemple, a tots els ajuntament de la comarca o al Consell Comarcal o convidant la gent que ve a les sortides perquè es faci soci. És una feina que no s’havia fet. Què els hi donem? Doncs moltes activitats: les sortides de Conèixer el Pla de l’Estany, els cursos del patrimoni geològic, el curs de literatura, el curs d’història que es va fer, els col·loquis de tardor... Ens anem modernitzant. Ara, hem comprat uns emissors/receptors perquè la gent pugui sentir, de manera personalitzada, una visita sense haver d’estar enganxada al guia. Fem activitats conjuntes amb el Centre Excursionista de Banyoles, amb el Museu Darder... Hem posat al dia la biblioteca de contingut local i comarcal, tant temàtica com d’autor. Aviat celebrarem els setanta-cinc anys, una entitat amb solera. Del CECB n’ha sortit l’Arxiu Comarcal, el Museu Arqueològic gràcies a uns socis inicials que actuaven amb molt de mecenatge. Fins fa poc has estat president d’Astrobanyoles, una entitat que va néixer a Fontcoberta. Va néixer a partir d’uns cursos de la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo) que es van fer a can Jan de la Farrès. Allà ens vam trobar gent coneguda amb la mateixa afició. Quatre o cincs dels que vam fer aquest curs vam decidir tirar endavant una secció d’astronomia dins del Centre Excursionista de Banyoles, amb totes les facilitats donades pel seu president, en Pitu Aliu. Més endavant, quan ja teníem més de cents socis ens vam constituir com a entitat independent. Fem moltes activitats: les “Tardes de ciència” on tots els conferenciants, molts d’ells primeres espases, vénen a canvi d’un petit detall, fem observacions, el curs de robòtica, el programa de ràdio “Sopa d’Estrelles” i activitats pedagògiques a les escoles i instituts de molts indrets. Per quin motiu féu observacions al pla de Martís? Hi ha un lloc molt bo a la pista d’aterratge d’avions d’aeromodelisme de Martís, del CAGIP, perquè és asfaltada i plana. Per instal·lar els telescopis és ideal i, a més, no hi ha contaminació lumínica, ja que la vegetació del voltant fa de pantalla. Si ho fem, per exemple, a la Mare de Déu del Món és un desastre perquè hi arriba molta llum de Figueres. També són molt bones les observacions al puig de Sant Martirià. Va bé per les escoles perquè poden venir-hi caminant. Una de les grans aficions que tens és la cuina. De fet, la meva professió és cuiner. Vaig estar disset anys de cuiner en un restaurant de prestigi on hi venien moltes autoritats de Barcelona i la flor i nata de la ciutat. Tinc un bloc amb dos apartats: un sobre publicacions i un altre sobre cuina (junt amb la meva dona). Són dos plaers que vaig mantenint.