La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.
d’execucions va ser menor que al altre bàndol. Aquestos deixaren el punt negre a Paracuellos del Jarama. La dinàmica d’aquesta Guerra pot explicar els excessos d’ambos bàndols, però no pot explicar les repressions institucionals del règim franquista, una vegada acabada la Guerra. Causa d’això al voltant de 50.000 persones foren afusellades, empresonades, separats dels seus càrrecs o sancionats d’alguna manera. Molts altres van preferir exiliar-se. En torn a mig milió d’espanyols preferien l’abandó al seu país, fugint temorosos de les represàlies franquistes. Açò va suposar una important pèrdua demogràfica, una població jove i activa, que incloïa part de les élites científiques, literàries i artístiques de l’“Edat de Plata”, a més de funcionaris, militars i personal altament qualificat. Molts no tornaren a Espanya o es varen esperar a la mort del dictador en 1975. Per part de les conseqüències socials, el resultat de la Guerra Civil Espanyola va ser la recuperació de la hegemonia econòmica i social, per part de l’oligarquia terratinent, industrial i financera. A més de la pèrdua de tots els drets adquirits pels treballadors. D’altra banda, la Guerra va suposar una veritable fractura moral del país. Diverses generacions marcades pel sofriment de la guerra i la repressió de la llarga postguerra. El règim de Franco mai va buscar la reconciliació dels espanyols i sempre va recordar i va celebrar el seu origen bèl·lic. Les ferides de la guerra civil van perdurar durant decennis i la persecució i repressió dels vençuts per un tret clau del franquisme. Per últim, com a conclusió del període de postguerra analitzat, així com el període contemporani de la Història d’Espanya que hem estudiat, caldria dir que respecte a l’organització social, sent rei Ferran VII, aquesta estava plena de desigualtats, ja que la posició social es devia als estaments, als quals pertanyies per naixement, on a més hi havia desigualtat legal, doncs estaven organitzats en privilegiats i no privilegiats. D’altra banda, a la societat liberal estava establerta la igualtat jurídica i la desigualtat econòmica, pel qual es distingia pel grau de riquesa d’una persona, encara que depenent del partit governant s’aprofundia més o menys amb el suposat liberalisme. Es divideix en dues classes socials, la burgesia propietària dels mitjans de producció i el proletariat, que ven el seu treball a canvi d’un salari. Mentre que, en la Restauració, diríem que estaven separats en dos mons: L’agrari, amb formes de vida i subsistència molt retardades, i les zones industrialitzades, on s’obria la societat moderna. Pel que fa als aspectes econòmics, l’agricultura a l’Antic Règim era de subsistència, sense ningun tipus d’innovació, fins que el liberalisme econòmic va produir un canvi en la propietat de les terres i es va començar a utilitzar noves tècniques, donant lloc a la Revolució Agrícola. Respecte a la indústria, d’una banda a l’Antic Règim s’organitzaven per gremis, causant que es feia impossible la competència o el progrés tècnic. D’altra banda, al sistema liberal es van fer avanços tecnològics, sobretot a les indústries tèxtils i siderúrgiques. Amb l’aparició del ferrocarril i el vaixell a vapor, el comerç es va desenvolupar i van intentar deixar enrere el proteccionisme. El liberalisme econòmic i la posterior industrialització van arribar amb retard a Espanya respecte a la resta d’Europa, i es va aplicar més lentament. Sols Catalunya, País Basc i Alcoi es varen industrialitzar.
7