Introducció El context és el de l?Europa dels segles XV, XVI i XVII, és a dir, finals del renaixement. El corrent filosòfic de l’ humanisme representà una nova concepció del món basada en la raó i l’experimentació que va afavorir els avanços científics. Podem dir que el context de renovació cultural del renaixement i les idees de l’ humanisme van fer possible la revolució científica. Es parla de revolució perquè en aquell moment, per primera volta, es qüestiona el que ensenyava l’església i es buscaven les respostes mitjançant la ciència. Eixa actitud representà una ruptura amb el període de l’Edat Mitjana. A part de proposar noves idees científiques i fer nous avanços, durant la revolució científica també es van recuperar els coneixements científics de la Grècia Antiga.
Causes
Interpretació matemàtica de la realitat, influenciada pel Pitagorisme i el Platonisme.
Nova figura del filòsof – científic ja que el filòsof troba en la ciència i el seu mètode una nova ferramenta per a aconseguir veritat.
Nous instruments d’observació i medició com per exemple: -
Avanços tècnics com per exemple -
Microscopi: 1590, Hans y Zacharias Janssen Telescopi: 1609, Galileu
Termòmetre: 1592, Galileu El pèndol: 1581, Galileu Inodor: 1589, Sir John Harington
Canvi en la valoració negativa de la tècnica ja que encara que estava mal considerada per l’església, es converteix en una necessitat de la investigació científica que s’estava produint. Els avanços tècnics i els nous instruments van permetre que millorarà la qualitat de l'experimentació científica.
Disciplines
Astronomia Es recupera el model heliocèntric i s'estudia el moviment dels astres. - Nicolau Copernic (1473-1543) amb el seu llibre " De revolutionibus orbium coelestium" ,demostra el gir de la terra sobre el seu eix i la mobilitat permanent
-
-
-
dels planetes al voltant del sòl. És a dir, proposa l’heliocentrisme que substituïa el model de Ptolomeu defensat per l’església. Galileu (1564-1642), impulsor de l’anàlisi de la realitat i enemic de qualsevol afirmació que excloïa la comprovació experimental. Va defensar definitivament el model de Copernic i va tenir conflictes amb l’església. Kepler (1571-1630) era partidari del heliocentrisme però amb òrbites el·líptiques, va estudiar el moviment del sastres i va enunciar les tres lleis de la mecànica celeste. Thycho Brahe (1546-1601) era considerat el millor observador del cel sense telescopi. Gràcies als seus càlculs i a les dades que replegava, Kepler va poder enunciar les seues tres lleis.
Medicina Nous coneixements d'anatomia i descobriment de la doble circulació sanguínea que substitueixen les idees de Galeno. - Andreas Vesalius (1514-1564). Autor d’un dels llibres més influents sobre l’anatomia humana, “De Humani corporis fabrica”. Va basar els seus estudis anatòmics en l’observació directa, rebutjant alguns errors anatòmics presentas en l’obra de Galena, per la qual cosa és considerat el fundador de l’anatomia moderna. - William Harvey (1578-1657), que va investigar la circulació sanguínea. - Jerónimo Fracastori "De contagione et contagiosis morbis"
Matemàtiques L’estudi de les matemàtiques era molt important perquè igual que els avanços tècnics, permetien fer avanços en altres ciències. Inspirats per les lectures de Pitàgores, es van produir avanços en geometria (trigonometria), sistemes de càlcul i àlgebra, que afavoreixen els avanços astronòmics. - Destaca el grup d’algebristes italians integrat per Pacioli (1445 - 1517) Cardano (1502-1576) i Tartaglia (1499-1557) entre altres. - També va fer la seua aportació John Napier, que va inventar els logaritmes. - François Viète (1540-1603), que va treballar l’algebra. - René Decartes va fer una gran aportació a la geometria, ja que va iniciar l’estudi de la geometria analítica. Els eixos cartesians deuen el seu nom a René Descartes.
Física Es va substituir la física aristotèlica que era incapaç d’explicar molts dels fenòmens amb claredat, com per exemple la balística. Galileu (1564-1642), va iniciar la nova física amb la seua llei de la inèrcia. Va fer experiments de dinàmica amb el pla inclinat i també va estudiar la caiguda dels cossos.
Química Es Recupera la teoria atomista dels elements front a la teoria aristotèlica dels elements. Els avanços més importants es van produir a partir del segle XVII.
Biologia Els avanços més significatius en biologia es van produir a partir del segle XVII. L’estudi dels éssers vius, botànica. - Estudi de l’estructura dels teixits, Malpighi i Leewemhoek. - Observació de les bactèries protozous i espermatozoides.
Importància de l’astronomia Va ser la disciplina científica on es van fer avanços més importants i revolucionaris perquè es canviava la manera en què l’esser humà es veia a si mateixa. A més, les idees que representava l’heliocentrisme eren més accessibles per a la gent que els avanços en altres disciplines científiques.
Església L’església va mantindre una posició enfrontada amb tots els científics de la revolució científica perquè les idees que aquestos proposaven anaven en contra dels seus principis i interessos. Destaca la seua oposició al heliocentrisme, que substituïa la creença de que l’home era el centre de l’univers. Així, Copèrnic va haver de plantejar l’heliocentrisme coma hipòtesi i encara així, el seu llibre va acabar a l’Índex. Galileu també va tindre problemes amb les autoritats eclesiàstiques per donar suport a l’heliocentrisme. En aquell moment l’Església encara tenia molt de poder a Europa i per això la investigació científica s’havia de fer discretament.
Conclusions Gràcies a la Revolució científica, els avanços de la ciència es van fer imparables a partir d’eixe moment. Té gran importància perquè inicia la tradició científica. Com va dir Newton, “per a vore més enllà, m’he pujat damunt de muscles de gegants” al·ludint a Galileu i Kepler, que van servir-li d’inspiració. René Decartes a part de les seues grans aportacions com a científic, va establir un marc teòric per a la investigació científica en la seua obra “El discurs del mètode”, que és el seu projecte de fonamentació de la ciència.