Page 1

La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra

Claudia Arnau Pau Fagoaga Pedro José García Luciana Reguera 2n Batx. C


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

TEXT 1: MENSAJE DE DESPEDIDA A LOS VOLUNTARIOS DE LAS BRIGADAS INTERNACIONALES ¡Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites, os hacen volver a vuestra patria a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marchar orgullosos. Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia, frente al espíritu vil y acomodaticio de los que interpretan los principios democráticos mirando hacia las cajas de caudales, o hacia las acciones industriales, que quieren salvar de todo riesgo. No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República Española, ¡volved!... Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales! Dolores Ibárruri, La Pasionaria. Barcelona, 1 Noviembre, 1938

TEXT 2: La guerra civil que se libró en España entre julio de 1936 y abril de 1939 tuvo sus orígenes y causas en motivos propiamente internos españoles: las graves tensiones sociales y la violenta polarización política que había cristalizado en el país en un contexto de profunda crisis económica. Sin embargo, el curso efectivo y el desenlace final de ese conflicto interno estuvieron crucialmente condicionados por el contexto europeo contemporáneo. La forma más evidente de ese condicionamiento fue la intervención (o no-intervención) en la guerra española de varias potencias continentales que prestaron su ayuda (o rehusaron hacerlo) a uno u otro de los contendientes. El proceso de internacionalización derivado de tal intervención exterior confirió a la crisis española una importancia decisiva en el panorama diplomático que precedió a la Segunda Guerra Mundial y dio origen al apasionado debate que convulsionó a la opinión pública europea e internacional de la época. No en vano, durante casi tres años, la arena española se convirtió en el cruento escenario de una guerra civil europea en miniatura, a pequeña escala y premonitoria de la que habría de estallar en septiembre de 1939. La rápida internacionalización experimentada por el conflicto español tuvo como resultado la creación de una estructura de apoyos e inhibiciones exteriores muy desigual para ambos bandos y de efectos muy dispares. Por un lado, el ejército insurgente liderado por el general Francisco Franco pudo contar desde muy pronto y durante toda la contienda con la vital ayuda militar y financiera de dos grandes potencias, la Alemania nazi y la Italia fascista, y con el importante apoyo logístico del Portugal de Oliveira Salazar. Sin embargo, el gobierno republicano vio frustrados todos sus esfuerzos para lograr la necesaria asistencia militar de Francia y Gran Bretaña y sólo consiguió el inexcusable pero insuficiente respaldo de la Unión Soviética.

2


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

Esa configuración de fuerzas supuso a la postre una ventaja decisiva para el esfuerzo bélico del bando franquista y un perjuicio letal para la capacidad defensiva del gobierno republicano. También supuso un alineamiento diplomático de enorme trascendencia para las relaciones entre las grandes potencias europeas en una coyuntura crítica. No en vano, si por un lado confirmaba la progresiva alianza entre dos regímenes fascistas volcados a la revisión violenta del status quo continental, por otro ratificaba las dificultades de entendimiento entre las democracias occidentales y la Unión Soviética para hacer frente a ese peligro compartido. La guerra civil española, de hecho, revelaría con claridad las muy distintas percepciones sobre la situación europea y sus peligros abrigadas en los círculos oficiales de la URSS y en los medios gubernamentales de la entente franco-británica. A lo largo de casi tres años, el espinoso "problema español" pondría de manifiesto la profunda disonancia entre la "política de seguridad colectiva" tal y como la entendía la diplomacia soviética y la "política de apaciguamiento" tal y como la practicaban los gobiernos británico y francés. HISPANIA

NOVA NÚMERO

1

(1998-2000)

ENRIQUE

MORADIELLOS,

Universidad

de

Extremadura, Cáceres.

Activitats a realitzar: a) Anàlisi i característiques de les fonts. b) Idees principals i secundaries de les fonts situant-les al nucli temàtic que corresponen. (Contextualització). c) Definir els següents conceptes històrics: “Colectivizacions” i “Brigades internacionals”. d) Explicarem: “ La dimensió internacional de la Guerra Civil Espanyola i les conseqüències de la guerra”. e) Conclourem la redacció, situant el que havem explicat anteriorment dintre del procés històric, analitzant les diferències existents entre els diferents períodes històrics estudiats durant el curs, des de principis del segle XIX fins l’actualitat.

Fonts d’informació: 

Llibre de text 2n Batxillerat Història d’Espanya, pàgines 262 a 266.

Apunts “Les llums i les ombres al s. XX. Treballem la segona república i la Guerra Civil” d’Història contemporània d’Espanya 2n Batxillerat del departament de socials de Florida Secundària, pàgines 16 i 17.

“Las consecuencias de la Guerra Civil” http://www.historiasiglo20.org/HE/14b-2.htm

3


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

Anem a començar aquesta prova fent l’anàlisi i dient les característiques de les dues fonts presentades que s’emmarquen dins del període de la Guerra Civil espanyola, entre el anys 1936 i 1939. Respecte al tipus de font, podem dir que la primera és una font primària, ja que està escrita al període al que correspon la informació que aporta. La segona font és secundària, perquè és una transcripció de fets històrics escrits per un historiador anys després de l’època de la que es parla. El tipus de text de la primera font és polític, ja que és un discurs en el que es donen a conèixer els èxits de les brigades internacionals. En canvi, el tipus de text de la segona font és historiogràfic, perquè recull els fets ocorreguts en Espanya amb una finalitat investigadora. L’autor de les dues fonts és individual, en la primera font és Dolores Ibárruri, política en la segona república i històrica dirigent del Partit Comunista. L’autor de la segona font és Enrique Moradiellos, historiador, llicenciat i doctor en història en la Universitat d’Oviedo. La finalitat de la primera font és mostrat la part positiva de les Brigades Internacionals, dient tot el que han fet per ajudar a la causa republicana. D’altra banda, la finalitat del segon text és donar a conèixer la dimensió internacional del conflicte com mitjà informatiu i amb una finalitat investigadora i científica. El destinatari del primer escrit són les pròpies Brigades Internacionals, ja que és un missatge que va expressament dirigit a elles, mentre que el destinatari del segon text són totes aquelles persones que tinguen un mínim d’interès en la història d’Espanya i vulguen aprendre-la. Pel que fa a la idea principal del primer text és l’esforç que fan aquells, anomenats herois en el text, que van a la Guerra en nom del poble, i després sofreixen les conseqüències d’aquesta. Com a idea secundària podem dir que Dolores Ibárruri vol reclamar que tots aquells que tingueren el valor d’anar a la Guerra sempre tindran el recolzament del poble. Respecte al segon text, la idea principal serien les greus tensions socials i la gran diferència política que s’havia creat en un context de crisi econòmica, a més de la intervenció de varies potències continentals en els anys de guerra. Com a idea secundària trobem la creació d’un sistema de recolzaments i inhibicions exteriors molt diferent per als dos bàndols. Ambdós textos els contextualitzem en el període de la denominada Guerra Civil Espanyola, després del període de la Segona República i abans del Franquisme, als anys 1936-1939. Més concretament, al final d’aquesta, ja que els textos narren les conseqüències que varen sorgir. La primera font està escrita un any abans de finalitzar la Guerra. La segona està redactada 60 anys després de finalitzar la Guerra, per tal de ..en el llibre “Hispania nova número 1”. Per tal de poder comprendre bé el període històric que estem analitzant, definirem els següents conceptes que formen part del mateix. 

Colectivizacions: Les colectivizacions eren cadascuna de las institucions econòmic-

socials que, inspirades en els principis anarquistes, es formaren durant la situació revolucionària que va acompanyar a la Guerra Civil espanyola. 

Brigades internacionals: Les brigades internacionals són un cos de voluntaris

organitzats essencialment pels comunistes, durant la Guerra Civil espanyola.

4


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

La guerra civil espanyola va ser un dels conflictes del segle XX que més repercussió internacional va provocar. En el conflicte espanyol es van entrecreuar alhora els interessos estratègics de les potències i el compromís ideològic dels grans corrents polítics del moment. Les potències feixistes van decidir des d'un primer moment oferir una ajuda important als rebels dirigits per Franco. Mussolini i Hitler no solament podien aconseguir beneficis estratègics, Itàlia continuava la seua política d'expansió mediterrània i Alemanya podia obtenir un aliat que amenacés la rereguarda francesa, sinó que ajudaven a un aliat ideològic en la seua lluita contra els sistemes democràtics i les ideologies obreres. Portugal es va unir des d'un principi a l’ajuda a Franco. La URSS, d'altra banda, va tenir molt clar des d'un principi el seu compromís d'ajuda a la República. No només s'enfrontava a l'expansió del feixisme, sinó que allunyava el centre del conflicte entre les potències a l'altre confí d'Europa, allunyant l’ interès de Hitler de les seues fronteres. Les grans democràcies van tenir una actitud que podem catalogar com un dels grans enganys diplomàtics del segle. Gran Bretanya estava decidida des d'un principi a mantenir-se neutral. El govern conservador britànic veia amb aprensió l'extensió de la influència germà-italiana a la península i la conseqüent posada en perill de la base de Gibraltar i la ruta imperial a l'Índia; no obstant això, l'orientació revolucionària que prompte van prendre els esdeveniments a la zona republicana va allunyar definitivament del cap del govern conservador la possibilitat d'una ajuda a la República. El govern francès, malgrat estar conformat per l'esquerrà Front Popular, va seguir el marcat des de Londres. L'actitud de les democràcies davant la guerra espanyola s'emmarca en la seua il·lusòria cerca d'una política de conciliació amb Hitler. El Regne Unit, i amb ell França, havien optat feia temps per tractar d'evitar qualsevol enfrontament que pogués portar a una guerra general. El major exemple d'aquesta actitud va ser la política d’apaigavament davant les potències feixistes, que va aconseguir la seua zenit amb la signatura del Pacte de Munich al setembre de 1938. Es pot afirmar que des d'aquest moment, les esperances de la República van desaparèixer. Un altre bon exemple d'aquesta actitud va ser la política del govern nord-americà. Mentre el Congrés d'Estats Units aprovava la denominada Llei de Neutralitat, el govern de Roosevelt mirava, per a un altre costat, quan les companyies petrolíferes nord-americanes venien combustible a Franco. El govern francès de Léon Blum, amb el suport britànic, va oferir a les altres potències un pacte de no intervenció en el conflicte espanyol: es tractava de no facilitar ni homes ni material de guerra a cap dels bàndols en conflicte. Va nàixer així el denominat Comitè de No Intervenció, al qual es van adherir totes les potències. El Comitè va ser una farsa, mentre França i Gran Bretanya s'abstenien d'ajudar al règim democràtic a Espanya, Hitler i Mussolini van recolzar de forma massiva i decisiva la causa de Franco. L'única potència a la qual va poder tornar els seus ulls el govern de Madrid va ser la URSS, això va repercutir en l'evolució interna dels esdeveniments a la zona republicana. Pel que fa a les ajudes estrangeres, la desigualtat d’aquesta rebuda per ambdós bàndols va ser un dels factors que expliquen la victòria dels nacionals. El bàndol nacional va rebre des d'un primer moment una decidida ajuda de Hitler i Mussolini. Després de rebre suport aeri per passar l'Exèrcit d'Àfrica a la península, Mussolini va enviar setanta mil soldats italians, munició i material de guerra; i Hitler va manar la Legió Còndor que va incrementar

5


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

de manera decisiva la superioritat aèria de Franco. La col·laboració de Portugal, encara que no va ser decisiva en el terreny militar, va permetre el lliure pas d'armes per a l'exèrcit de Franco per territori lusità. Finalment, cal assenyalar les tropes marroquines integrades en l'Exèrcit franquista i que sovint van ser utilitzades com a forces de xoc. L'única ajuda que va rebre el bàndol republicà de les democràcies va ser les escasses armes enviades des de França en els primers moments del conflicte. L'ajuda francesa va quedar immediatament tallada després de la signatura del Pacte de No Intervenció. L'ajuda soviètica va començar a arribar a temps per ajudar en la defensa de Madrid. No obstant això, encara que va ser important va ser més dispersa i de menor qualitat que la que va rebre Franco. Les Brigades Internacionals van estar constituïdes per grups de voluntaris, no tots comunistes però reclutats per la Internacional Comunista en molts països del món. Van ser uns quaranta mil i van tenir un paper important en la defensa de Madrid i en les batalles del Jarama i Teruel. Les pressions del Comitè de No Intervenció i el desinterès de Stalin, que pensava ja a buscar algun tipus d'acord amb Hitler, van fer que Negrín acceptés la seua sortida d'Espanya a finals de 1938. De nou, el Comitè de No Intervenció va fracassar en el seu intent de que les tropes italianes que recolzaven a Franco abandonessin Espanya. Com tota guerra de certa duració, fou una verdadera catàstrofe econòmica. A la desaparició d’una gran part de la població activa espanyola hi ha que afegir les grans pèrdues materials (carreteres, ferrocarrils, etc.) A més, la producció agrària va disminuir més del 20% i la industrial més del 30%. La renta per càpita va caure també un 30%, i fins a 1952 no es va recuperar el nivell d’abans de la Guerra. A més, els transports van quedar sèriament malferits, el 75% dels ponts varen tindre que ser reparats i el 70% dels autobusos eren inservibles. A tot això, haurien de sumar-li el valor econòmic de les ajudes militars a ambos bàndols, que d’una forma o d’altra, va haver de pagar-se, el deute fou de 510 tones d’or que varen ser repartides pels països que ajudaren en el conflicte, sobre tot la URSS, i un altre deute a Amèrica, per a pagar el petroli que es va importar. Encara que s’han donat xifres molt dispars en el nombre de persones mortes en la Guerra Civil, el càlcul podria superar els tres-cents mil morts, incloent morts en combat, víctimes de bombardejos, execucions, assassinats, als que a més hauríem d’afegir els morts en la postguerra de fam, epidèmies... La Guerra Civil espanyola va portar, com qualsevol altra guerra, conflictes d’odis anteriors i rivalitats personals o familiars, que es troben en un escenari propici als ajustos de comptes. Un altre motiu de una xifra tan elevada de morts és que quan els militars sublevats conquistaven una ciutat s’encarregaven d’eliminar a tots els membres i simpatitzants de partits i sindicats d’esquerra. A més, entre les víctimes, trobem persones relacionades amb la cultura, com poden ser mestres i intel·lectuals. Entre aquestos morts, destaca Federico García Lorca, assassinat al principi de la Guerra. Els sublevats deixaren una sinistra geografia de mort, sobretot, en Badajoz. En la zona republicana també es varen donar casos pareguts, i a més, trobem freqüents execucions, aplicades a qualsevol persona que semblara sospitosa d’ajudar o simpatitzar al bàndol dels sublevats. Trobem entre aquestos morts a sacerdots i religiosos. No obstant això, el nombre

6


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

d’execucions va ser menor que al altre bàndol. Aquestos deixaren el punt negre a Paracuellos del Jarama. La dinàmica d’aquesta Guerra pot explicar els excessos d’ambos bàndols, però no pot explicar les repressions institucionals del règim franquista, una vegada acabada la Guerra. Causa d’això al voltant de 50.000 persones foren afusellades, empresonades, separats dels seus càrrecs o sancionats d’alguna manera. Molts altres van preferir exiliar-se. En torn a mig milió d’espanyols preferien l’abandó al seu país, fugint temorosos de les represàlies franquistes. Açò va suposar una important pèrdua demogràfica, una població jove i activa, que incloïa part de les élites científiques, literàries i artístiques de l’“Edat de Plata”, a més de funcionaris, militars i personal altament qualificat. Molts no tornaren a Espanya o es varen esperar a la mort del dictador en 1975. Per part de les conseqüències socials, el resultat de la Guerra Civil Espanyola va ser la recuperació de la hegemonia econòmica i social, per part de l’oligarquia terratinent, industrial i financera. A més de la pèrdua de tots els drets adquirits pels treballadors. D’altra banda, la Guerra va suposar una veritable fractura moral del país. Diverses generacions marcades pel sofriment de la guerra i la repressió de la llarga postguerra. El règim de Franco mai va buscar la reconciliació dels espanyols i sempre va recordar i va celebrar el seu origen bèl·lic. Les ferides de la guerra civil van perdurar durant decennis i la persecució i repressió dels vençuts per un tret clau del franquisme. Per últim, com a conclusió del període de postguerra analitzat, així com el període contemporani de la Història d’Espanya que hem estudiat, caldria dir que respecte a l’organització social, sent rei Ferran VII, aquesta estava plena de desigualtats, ja que la posició social es devia als estaments, als quals pertanyies per naixement, on a més hi havia desigualtat legal, doncs estaven organitzats en privilegiats i no privilegiats. D’altra banda, a la societat liberal estava establerta la igualtat jurídica i la desigualtat econòmica, pel qual es distingia pel grau de riquesa d’una persona, encara que depenent del partit governant s’aprofundia més o menys amb el suposat liberalisme. Es divideix en dues classes socials, la burgesia propietària dels mitjans de producció i el proletariat, que ven el seu treball a canvi d’un salari. Mentre que, en la Restauració, diríem que estaven separats en dos mons: L’agrari, amb formes de vida i subsistència molt retardades, i les zones industrialitzades, on s’obria la societat moderna. Pel que fa als aspectes econòmics, l’agricultura a l’Antic Règim era de subsistència, sense ningun tipus d’innovació, fins que el liberalisme econòmic va produir un canvi en la propietat de les terres i es va començar a utilitzar noves tècniques, donant lloc a la Revolució Agrícola. Respecte a la indústria, d’una banda a l’Antic Règim s’organitzaven per gremis, causant que es feia impossible la competència o el progrés tècnic. D’altra banda, al sistema liberal es van fer avanços tecnològics, sobretot a les indústries tèxtils i siderúrgiques. Amb l’aparició del ferrocarril i el vaixell a vapor, el comerç es va desenvolupar i van intentar deixar enrere el proteccionisme. El liberalisme econòmic i la posterior industrialització van arribar amb retard a Espanya respecte a la resta d’Europa, i es va aplicar més lentament. Sols Catalunya, País Basc i Alcoi es varen industrialitzar.

7


La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la Guerra.

On més diferència trobem és als aspectes polítics. A l’Antic Règim el govern era absolutista, tots els poders es concentraven en el rei. A més era un Estat de Fet, on no hi havia igualtat jurídica i els individus no tenien drets polítics. Amb l’arribada de la Il·lustració es va propiciar la revolució burgesa, és a dir, la sobirania passa a ser la nació exercida pels seus representants, els poders es divideixen i passen a diferents institucions: legislatiu, executiu i judicial, l’Estat de Fet es converteix en un Estat de Dret, on els individus tenen drets i llibertats i gaudeixen d’igualtat jurídica, aspectes reals a Espanya des de la primera Constitució de 1812. Es va intentar, per primera vegada, democratitzar l’estat amb la Revolució Gloriosa, s’implantà el sufragi universal masculí, primer el sistema de govern serà una monarquia democràtica i després es proclamarà la primera República, però els pronunciaments ens tornaran cap enrere i portaran a la Restauració Borbònica. Caldria arribar a la Segona República per aconseguir provar realment la democràcia i l’avanç que ella comporta. Arribada la Restauració, l’educació va significar l’establiment d’una censura rígida contra qualsevol manifestació contra la monarquia i el dogma catòlic.

8

La Guerra Civil Espanyola  

Document Word.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you