Issuu on Google+

L’amor al convit de Plató

Conferència de Carlos Roser

Luciana Reguera Sánchez, 2n C.


I ací es trobem tots, a la conferència de Carlos Roser, sota el títol “L’amor al convit de Plató”. Aquesta conferència va començar amb algunes propostes de preguntes per a l’actualització que hem de fer a les PAU. Uns exemples són: Què ha de veure Plató amb l’amor platònic actual? Quina és la relació entre Eros de Plató i el concepte d’Eros de Freud? Continuarem amb una explicació del terme “Amor Platònic”, aquest és en el que idealitzem a la persona amada, un amor pur, espiritual, no carnal. A més, és un amor inassolible o viscut cap a fins, freqüentment, ocult. I bé, arribem a la qüestió més important: Què té Plató que veure? I aquestes són algunes preguntes que ens planteja Carlos Roser sobre la teoria de l’amor de Plató: Quina és la naturalesa de l’amor? Com explicar el comportament dels amants? Pot l’amor satisfer la vida d’un individu? És suficient amb el de parella? Quin és el vertader objectiu? Què busquem en l’amor? I per tal de contestar a aquestes preguntes, comptem amb diverses referències. Com són els sofistes, les belles Lleis o “El Banquete”, obra platònica. Per tal de definir l’”Amor Platònic”, fem referència al Mite del Androgin, fent al·lusió a l’origen de l’amor,

“Erase una vez, cuando las seres humanos éramos redondos y completos”

Quan el éssers humans érem redons, eren 3 els sexes: Homes complets o andros Dones completes o Ginos Andrògins o Andros-Ginos, és a dir, meitat home i meitat dona. Però, castigats per la nostra arrogància varem ser seccionats, reduint els sexes a dos: Homes i dones.

“Cada uno de nosotros es un/una mitad incompleta de hombre como resultado del corte en dos de un solo ser… De ahí que busque a su mitad que lo complementa”


Bé, aquest mite va tindre una utilitat explicativa, i les raons són: Explica el sentit de plenitud i alegria en el retrobament: el dol de la separació. Explica orientació de l'amor cap a un o un altre sexe. - Heterosexuals - Homosexuals entre dones - Homosexuals entre homes Explica el comportament dels amants. Explica que cerquem persones el més afins a nosaltres o complementaris. Serveix per a elogiar l'amor. L'amor és la solució al problema de l'existència separada de l'individu.

 Però, quin és el missatge profund? Seriem incomplets L'amor nota el desig metafísic de la naturalesa humana, remei per a ser complets. Un es troba amb si mateix. Retroben de manera definitiva i permanent l'estat primitiu de completeu és impossible. Després d’això, Carlos Roser ens va contar la intervenció de intervenir al “Discurso de Diótima”, on va traure 4 tesis:

Sòcrates.

Aquest va

L'amor és igual al desig mai enterament satisfet. L'amor és sempre amor a la bellesa en les seues diferents manifestacions. 3. Estimem perquè desitgem ser feliços. 4. Estimem per a evitar la mort. 1. 2.

I… Com ho raona Plató?

Sócrates (470- 399 a.C.)

 L’amor és igual al desig.  Si hi ha amor, ha de haver desig.  Però, el desig implica sempre la no possessió d’això que desitgem.  Per tant: L’amor implica sempre la no possessió de l’estimat. Sentim amor i tensió entre el desig de l'amant i l'estimat, que mai aconseguirà posseir plenament. El desig és sempre d'alguna cosa que no posseïm, o que no posseïm eternament.

Aleshores, quin és l’objectiu de l’amor? En primer lloc, és la Bellesa, ja que en el fons estimem la Bellesa que hi ha en ell. L’amor a una persona és sols un cas particular d’amor a la essència de lo Bell, és a dir, de la Idea de Bellesa. D’altra banda, l’amant vertader no pot donar-se per satisfet amb l’amor a cossos o persones belles. A pesar d’estimar les restants coses belles i a poc a poc, elevar-se.


El camí ascendent de l’iniciat en els misteris de l’amor, és el camí del coneixement i la saviesa. Aquest camí consisteix en primer trobar el “Cos Amat”, després, molts cossos estimats, per arribar a les ànimes belles, i continuar amb les belles Lleis, és a dir, les normes morals. L’últim és la Bellesa amb harmonia de les ciències. Per tant, la Idea de Bellesa té gran similitud amb l’ascens del coneixement real, com en el Mite de la caverna.

Busquem el Bo, les coses bones, per ser feliços.   

L'amor és també desig del bé i del ben com a mitjà per a ser feliços. El desig de ser feliços ens mou a l'amor. Hi ha una identitat entre el bell i el bo.

 Tots desitgem ser feliços, i tots desitgem el bé, en aquest sentit tots som amants i enamorats.

Estimem no solament perquè desitgem ser feliços sinó perquè desitgem perdurar més enllà de la mort i l'amor ens brinda aqueixa possibilitat. 

Com perdurar més enllà de la mort?

L'amor ens inspira i ens fa engendrar fills, grans obres i coneixements, i d'eixa manera de perdurar.

AMOR

De carn i os

FILLS

“Fills espirituals” Saviesa moral i altres virtuts.

El camí complet de l'amor condueix a la immortalitat a través de la virtut vertadera que s'aconsegueix amb el coneixement (El camí del filòsof)

En síntesi, i per tal de concloure:  Efectes beneficiaris de l’amor: - Ens fa savis - Ens fa feliços - Ens fa millors  En certa manera, immorals.


L'amor al convit de Plató