L'era de la intel·ligència artificial

Page 1

Compartir

L’ERA DE LA

ODONTOLOGIA

Claus per aconseguir una bona higiene bucodental OCI

‘The Producers’: un clàssic de culte de Mel Brooks

www.compartir.coop
Revista de cooperatives sanitàries i medicina social | Núm. 16 – Abril 2024
revolució tecnològica al servei del ciutadà
Cooperatiu Mundial
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Una
COOPERATIVISME Nova edició del Monitor

Staff Sumari

Compartir

Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop

compartir@fundacionespriu.coop

Consell editorial:

Dr. Ignacio Orce, president de la Fundació Espriu i d’Assistència Sanitària

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA-Lavinia

Teresa Basurte, expresidenta de la Fundació Espriu

Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu

Dr. Carlos Zarco, director general patró de la Fundació Espriu

Edició: Factoría Prisma

Diagonal 662-664

08034-Barcelona

Tel. 639 213 710

www.factoriaprisma.com

Directora de Factoría Prisma:

Angi González Vives

Coordinació:

Laura Martos

Disseny: Xavi Menéndez

Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL

Dipòsit legal: B-46099-2003

ISSN: 2696-3817

ISSN (Internet): 2696-3833

Fundació Espriu

Av. de Josep Tarradellas, 123-127 4.ª planta 08029 Barcelona

Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3.ª 28027 Madrid

NIF: G-59117887

Tel.: 934 954 490

fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

06

SALUT A LA PRIMAVERA

Parlem amb la Dra. Silvia Pons sobre l’augment del nombre de persones amb obesitat i les possibles solucions.

Constituïda el 1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, SCIAS, Lavinia i ASISA, que formen el Grup Assistència el Grup ASISA.

ODONTOLOGIA

La Dra. Teresa Vizuete ens explica les claus per mantenir una bona higiene bucodental.

08 14 20 28

COOPERATIVISME A FONS DESTINACIONS

Assistència Sanitària i ASISA continuen creixent en infraestructura i afegeixen nous serveis a les seves assegurances Assisport i ASISA Vida.

Una radiografia sobre la incidència de la intel·ligència artificial en la societat i la seva aplicació al sector de la medicina.

Descobrim els llacs de la Llombardia, un dels paratges més naturals d’Itàlia que ha estat escenari del cinema en nombroses ocasions.

2

32

El musical The Producers, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix, arriba a Madrid després de mesos d’èxit rotund a Barcelona.

FE D’ERRATES

Sobre el dret a l’oblit oncològic de l’article ‘A Fons’ [pàgina 20 del número 15 de Compartir]: El govern espanyol va aprovar la legislació pertinent per garantir aquest dret el passat 23 de juny de 2023. OCI

Editorial

A favor d’una medicina més humana i eficient

Aquell futur tecnològic que auguràvem fa anys ja ha arribat i comença a fer les seves primeres incisions en la societat. En l’última dècada, la intel·ligència artificial (IA) ha transformat la informació i la nostra manera de relacionar-nos-hi. Però més recentment, la denominada intel·ligència artificial generativa, aquella que és capaç d’aprendre i crear continguts originals, està tenint un gran impacte en molts aspectes de la vida quotidiana.

En el camp de la medicina, aquesta eina suposa una solució que dona resposta a la necessitat de reorganitzar la gestió hospitalària. A més, combinada amb pràctiques revolucionàries, com la medicina personalitzada o els diagnòstics de precisió, suposarà un salt qualitatiu en l’atenció i el servei que rebran els pacients.

Tot i que alguns dels nous sistemes encara són un prototip al qual li queden alguns anys de treball, el sector ja està incorporant tecnologies que sens dubte incrementen l’eficiència de molts processos, alhora que permeten potenciar el factor humà, inherent a la professió mèdica, i millorar així l’experiència del pacient. Us convido a descobrir-ho en el reportatge central.

En aquest número, també aprofitem per abordar alguns dels temes principals que afecten la salut del ciutadà. L’Atlas Mundial de l’Obesitat ens alerta d’una tendència creixent en la manca d’hàbits saludables. A Espanya, el 35% de la població patirà obesitat el 2035, una dada alarmant que hem d’abordar amb certa urgència. En les pàgines següents també podreu llegir alguns consells relacionats amb la salut dental, l’activitat física i fins i tot com actuar en alguns casos d’emergència.

Les nostres institucions, ASISA i Assistència Sanitària, han iniciat aquest primer trimestre de l’any amb diverses novetats, des de l’ampliació d’alguns serveis en les seves assegurances fins a millores en les infraestructures dels diferents centres del país. A més, podreu conèixer algunes de les noves obertures previstes per a aquest any.

En les últimes pàgines de la revista, com és habitual, trobareu algunes propostes d’oci que espero que resultin del vostre interès.

3
Gairebé un terç de la població no dorm el mínim d’hores

recomanat

El son es repercuteix directament en el funcionament de l’organisme, ja que intervé en el metabolisme, l’estat d’ànim i el sistema immunitari de manera directa. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix un descans adequat segons la qualitat i la quantitat del son, i estableix el mínim en un rang de sis a set hores al dia, a les mateixes hores.

Una investigació global ha conclòs que gairebé un terç dels adults no descansa prou a la nit. Es tracta d’un estudi publicat a la revista Sleep Health que va instal·lar un sensor als matalassos de 67.000 participants per analitzar la quantitat d’hores que dormien.

El menjar ultraprocessat es vincula amb 32 resultats perjudicials per a la salut ...la Salut (7

Entenem com a aliments ultraprocessats aquells que s’han sotmès a un processament industrial específic de substàncies i additius, que generalment estimulen la gana.

Segons un estudi publicat a la revista TheBMJ, una dieta rica en aquest tipus d’aliments es relaciona amb més risc de fins a trenta-dos resultats perjudicials per a la salut, entre els quals es troben patologies com el càncer, les afeccions cardíaques i pulmonars, els trastorns de la salut mental i fins i tot la mort prematura.

Tal com explica l’estudi, els aliments ultraprocessats representen en l’actualitat fins al 58% de la ingesta energètica diària total en alguns països rics, i el seu augment en les últimes dècades és preocupant.

Les conclusions revelen que una major ingesta d’aquests aliments s’associa amb un 50% més de risc de mort relacionada amb malalties cardiovasculars, entre un 48% i un 52% més de risc d’ansietat i un 12% més de risc en diabetis tipus 2. A més, també es menciona el desenvolupament de problemes relacionats amb el son i la depressió.

Dia Mundial de...

La Primera Assemblea Mundial de la Salut es va celebrar el 1948 i va suggerir commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de llavors, el Dia Mundial de la Salut se celebra cada 7 d’abril. El tema d’aquest any s’ha triat per defensar el dret de totes les persones a tenir accés a serveis de salut, educació i informació de qualitat, així com a aigua potable, aire net, bona nutrició, habitatge de qualitat, condicions laborals i mediambientals decents, i a no patir discriminació. Per fer front a aquest tipus de reptes, el lema del Dia Mundial de la Salut 2024 és “La meva salut, el meu dret”.

Cites que inspiren
“Cuidaelteucos.Ésl’únicllocquetensperviure-hi”
Actualitat 4
d’abril)
Jim Rohn, emprenedor i escriptor

Mentre dormim, les neurones es reparen es restauren, i els nivells d’estrès oxidatiu al cervell disminueixen.

Arriba el primer fàrmac que alleuja les migranyes

Les migranyes són un tipus de cefalea que es caracteritza per símptomes com les nàusees, els vòmits o la sensibilitat a la llum i al soroll. Les pateixen més de mil milions de persones en el món, 1,4 milions a Espanya. El 80% dels pacients són dones entre 20 i 40 anys. Les migranyes suposen una font d’incapacitat neurològica, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

Un dels problemes principals d’aquesta patologia és la manca de medicaments específics per a la seva prevenció o per alleujar els símpto-

Com a resultat de l’estudi, només el 15% dels participants dormien les hores establertes un mínim de cinc dies per setmana. Un 30% dels adults van mostrar una duració mitjana del son fora del rang recomanat d’entre set i nou hores. I els participants que solien tenir aquesta duració mitjana, no obstant això, també es van situar fora d’aquest rang el 40% de les nits, de manera que preval el son irregular.

Entre els resultats també trobem que les dones tenien durades del son significativament més llargues que els participants homes, i els participants de mitjana edat tenien una durada del son més curta que els participants més joves o més grans.

mes. Aquesta situació pot canviar gràcies al llançament de Vydura, el primer tractament específic per a aquesta afecció que es comercialitza a Espanya. Es tracta d’una pastilla que ataca el focus del dolor i actua com a protectora prevenint la reaparició dels símptomes.

Aquest medicament actua sobre els receptors d’una proteïna concreta que es troba a la sang dels pacients que pateixen migranyes, reduint la vasodilatació i la inflamació neurogènica. Els pacients comencen a sentir els efectes en només dues hores després del seu consum, i l’alleujament es manté fins a 48 hores després d’haver-la presa. S’ha fabricat en el laboratori Pfizer i ja s’ha comercialitzat en més de quaranta països.

Espanya impulsa el 90% dels assajos clínics per a les malalties rares

Segons les dades del Registre Espanyol d’Estudis Clínics (REEC), el 2023 ja existeixen 182 investigacions de nous medicaments per tractar malalties rares, una xifra que ha augmentat gairebé nou vegades en els últims vuit anys i que suposa el 90% dels assajos clínics impulsats a Europa per a aquest tipus de malalties.

Per la seva banda, l’Agència Europea del Medicament constata en el seu últim informe que dels 34 medicaments innovadors autoritzats el 2023 (amb principi actiu nou), el 35% estan destinats a tractar aquestes malalties. A més, en els últims anys també ha augmentat el percentatge d’investigacions en fases primerenques, que permeten als pacients accedir a nous medicaments en investigació.

És cert que Espanya s’ha convertit en un referent mundial en assajos clínics, però l’accés als medicaments relacionats amb les malalties rares, que afecten gairebé tres milions de persones en aquest país, sovint sol ser més limitat o amb menys seguretat. De fet, segons la Societat Espanyola de Neurologia, el 65% de les malalties rares són greus i incapacitants, i en la meitat dels casos afecten el pronòstic vital.

Exacte, actualment s’estima que hi ha més de 7.000 malalties rares, de les quals se’n coneixen 6.200, segons les dades d’Orphanet.

5

OBESITAT: la malaltia crònica més estigmatitzada

Espanya és un dels països europeus on més preval l’obesitat: més d’un 60% de les persones estan per sobre del seu pes. Aquesta malaltia crònica és un problema de salut mundial i, com corrobora l’informe Atles Mundial de l’Obesitat, el 2035 més de la meitat de la població patirà excés de pes. per Ángela Zorrilla

Des del 1975, l’obesitat s’ha triplicat arreu del món, i s’estima que en els països europeus més del 70% dels adults té un excés de pes. Aquesta sobreacumulació de greix és molt perjudicial per a la salut i una de les causes és el desequilibri energètic entre les calories consumides i gastades. En aquest sentit, fa anys que l’Organització Mundial de la Salut alerta que aquesta situació és

% de persones amb obesitat a Espanya

El 16% de la població adulta (a partir de 18 anys) és obesa.

conseqüència d’una alimentació rica en greixos i un nou estil de vida molt més sedentari. Per això, la gran reclamació d’investigadors, professionals mèdics i pacients és reconèixer l’obesitat com una malaltia crònica, complexa i multifactorial. Això sí, també preventiva i tractable.

Una crida de l’atenció

Un estudi elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) confirma que a Espanya l’obesitat redueix en 2,6 anys l’esperança de vida dels ciutadans i que és responsable del 9,7% de la despesa sanitària. A més, suggereix que per cada euro invertit en la prevenció de l’obesitat a Espanya se’n recuperarien sis. Les dades que aporta aquest informe són clares: al nostre país, el 25% dels homes i el 23% de les dones viuen amb obesitat.

L’OMS calcula que, el 2035, una de cada quatre persones a tot el món serà obesa, una problemàtica que és especialment preocupant en la població infantojuvenil. El 2016, 41 milions de nens menors de cinc anys tenien sobrepès o obesitat, i prop de 340 milions de nens i joves d’entre 5 i 19 anys. Segons dades de l’estudi Aladino 2019, el 40,6% de la població infantil espanyola tenia llavors excés de pes. I més recent-

Salut a la primavera 6
≥ 85 75-80 65-74 55-64 45-54 35-44 25-34 18-24 15-17 20,50 % 12,70 % 17,50 % 22,40 % 23,20 % 18,90 % 15,80 % 9,50 % 4,60 % 1,70 % 23,50 % 21,90 % 18,60 % 15,30 % 13,10 % 10,30 % 4,70 % 4 %
Homes Dones Edat

ment, l’Atles Mundial de l’Obesitat 2023 advertia que gairebé 400 milions de nens viuran amb obesitat el 2035.

Cor sa i estalvi

Les malalties cardiovasculars, principalment les cardiopaties i els accidents cerebrovasculars, estan relacionades amb aquesta acumulació excessiva de greix. L’obesitat es pot arribar a considerar com l’avantsala de moltes altres malalties cròniques. “Encara que no es pot dir que l’obesitat per si sola sigui estrictament un factor de risc de malaltia cardiovascular, sí que és la causa de l’aparició –o l’empitjorament– de diverses alteracions que, clarament, predisposen a la malaltia cardiovascular”, explica la doctora Silvia Pons, cardióloga d’Assistencia Sanitària i membre del servei d’Exploracions Complementàries en Cardiologia de l’Hospital de Barcelona.

Entre aquestes patologies també es troben la diabetis, la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia. De fet, segons la Fundació Espanyola del Cor, l’obesitat multiplica les possibilitats de presentar altres factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial. En aquest sentit, s’estima que la hipertensió és 2,5 vegades més freqüent en els obesos que en les persones amb pes normatiu.

El fenomen Ozempic

Un dels motors principals del canvi en l’obesitat es troba en la comercialització de nous medicaments. Les xarxes socials i els prescriptors han fet que avui es pugui parlar d’un dels primers medicaments virals, amb els seus defensors i els seus detractors.

Encara que inicialment va ser desenvolupat per tractar la diabetis, Ozempic avui és una de les eines més populars per combatre l’obesitat i ha revolucionat la indústria farmacèutica. Segons la companyia, una persona pot perdre fins a un 15% de massa corporal en qüestió de mesos. El seu component actiu és la semaglutida que, entre altres beneficis, regula els nivells de glucosa a la sang, estimula la secreció d’insulina, disminueix la sensació de gana i ajuda a alentir la digestió.

Aquest medicament injectable, juntament amb una alimentació saludable i la pràctica d’exercici, també pot ajudar a reduir el risc de patir malalties cardiovasculars. Però com tot fàrmac, cal que un metge indiqui l la dosi i la durada del tractament.

L’obesitat redueix l’esperança de vida d’una manera equivalent al tabaquisme i és la cinquena causa de mort en el món

La importància de moure’s

Per revertir aquesta situació, és important fomentar una bona alimentació i remarcar la rellevància de l’activitat física. “Desgraciadament, no podem actuar sobre alguns factors de risc cardiovascular com són l’edat, el gènere i la predisposició genètica individual, però sí que podem modificar d’altres, com els nivells de colesterol, sucre i tensió arterial. En tots ells s’ha vist un efecte directe i beneficiós de l’exercici físic, per la qual cosa mantenir una activitat física adequada i evitar el sedentarisme serien aspectes clau. Això, juntament amb una dieta equilibrada, permet aconseguir i mantenir un pes correcte”, argumenta la doctora Silvia Pons.

També és indispensable un abordatge conjunt en el qual no es culpabilitzi el pacient i en el qual, a més d’instaurar hàbits de vida saludable, es tractin, per exemple, les conseqüències psicològiques de la malaltia. Finalment, existeixen diversos tractaments farmacològics i quirúrgics que es poden utilitzar per combatre l’obesitat com a ajuda suplementària a la dieta. La doctora Pons explica que, actualment, “han aparegut una sèrie de fàrmacs denominats anàlegs del GLP-1 que han demostrat ser efectius en la reducció de pes a través de la disminució de la gana”. La cardiòloga remarca que la seva utilització sense control mèdic pot produir un efecte de rebot, i recorda que, en els casos d’obesitat més greus, “hi ha l’opció del tractament quirúrgic, que s’ha de fer sempre sota control d’un equip especialitzat”.

7

Com cal cuidar la higiene per tenir un SOMRIURE SA?

El 94% dels adults joves (entre 35-45 anys) a Espanya té càries, un percentatge que augmenta en la totalitat de la població en assolir els 65 anys i que posa en dubte el compromís de les persones amb la seva higiene dental.

Decàleg per a una bona salut bucodental

Hem de raspallar-nos les dents, com a mínim, dues vegades al dia, i si és possible tres (després dels àpats principals). El raspallat que mai hem de saltar-nos és el després del sopar, ja que durant la nit el flux de saliva disminueix i estem menys protegits davant de l’acció dels bacteris bucals.

En condicions normals hauríem de visitar el dentista una vegada a l’any. En cas de tenir alguna patologia (per exemple, malaltia periodontal) o algun tractament que necessiti manteniment (per exemple, implants dentals), el convenient seria fer-ho cada sis mesos.

En el mercat hi ha moltes opcions de dentífrics, en funció de les necessitats del pacient: per a la inflamació gingival, per a la sensibilitat dental, per a la prevenció de càries, etc. El dentista és qui millor pot aconsellar si es necessita algun tipus específic de pasta dental.

Tal com suggereix l’OMS, la majoria de les afeccions de salut bucodental són prevenibles i poden tractar-se en les seves etapes inicials. En el seu Informe mundial sobre l’estat de la salut bucodental del 2022, va estimar que les malalties bucodentals afecten prop de 3.500 milions de persones a tot el món, amb les càries dentals com l’afecció principal. A aquestes els segueixen les malalties periodontals, la pèrdua de dents i els càncers bucodentals.

Como explica la Dra. Teresa Vizuete, odontòloga d’ASISA Dental, “la salut bucodental és una combinació de la nostra predisposició genètica i dels nostres hàbits. És importantíssim tenir una higiene adequada, que ens ha d’acompanyar en totes les etapes de la vida”. En el cas de la càries dental, és la placa bacteriana que es forma a la superfície de les dents la que converteix els sucres lliures que contenen els aliments i les begudes en àcids que destrueixen el dent amb el temps. “En els nens són típics els tractaments d’urgència a causa de càries de biberó (derivades de l’excés de sucres a la dieta)”.

És important anar amb compte amb els productes d’emblanquiment dental, ja que un esmalt amb abrasió, a més de produir sensibilitat, es tacarà amb més facilitat, per la qual cosa l’efecte de rebuig empitjorarà la situació. Avui en dia, en la consulta dental es poden realitzar tractaments de blanquejament segurs, eficaços i duradors.

Els col·lutoris s’utilitzen temporalment per ajudar a recuperar-se després d’alguns tractaments (cirurgies, extraccions...) o per combatre patologies periodontals (principalment aquells que contenen clorhexidina en la composició). No obstant això, ha de ser el dentista qui indiqui si s’ha d’utilitzar algun col·lutori, i durant quant temps, ja que alguns poden produir taques, alteracions del gust i altres efectes secundaris.

1
Odontologia 8
2 3 4 5

En adults, la patologia per excel·lència que afecta la majoria dels individus a partir de la maduresa és la malaltia periodontal (problemes de geniva i ossos que poden arribar a causar la pèrdua de peces dentals)”.

En qüestió de dades, són 34 milions de persones les que pateixen càries (4 milions són nens i 2,5, adolescents) i 5,2 milions d’adults malaltia periodontal. La Dra. Vizuete ho té clar: “Si hagués d’identificar quin és el pitjor enemic de la nostra salut bucal en els temps actuals, apuntaria l’estrès com el causant de deficiències en la higiene ocasionades per les presses, el bruxisme, el tabaquisme o la sequedat bucal”.

És important tenir en compte, afegeix, que la higiene bucodental no només es relaciona amb la masticació, la fonació o el benestar socioemocional, sinó en l’estat de salut general. “Una infecció bucal pot tenir repercussions sistemàtiques, especialment en persones vulnerables com pacients diabètics, amb cardiopaties, immunodeprimits i fins i tot oncològics”.

6

No es pot garantir la durada d’un implant de per vida, tot i que el seu percentatge d’èxit sol ser alt. Per això, és molt important que el pacient portador d’implants es responsabilitzi de cuidar-los, sobretot tenint una bona higiene, acudint a les revisions periòdiques i seguint els consells de l’odontòleg.

7

Tant el fil dental com els raspalls interdentals són eines accessòries al raspallat, que serveixen per eliminar la placa entre les peces dentals. És important netejar aquestes zones perquè acumulen molta placa dental, cosa que pot provocar càries i problemes de genives.

El menjar és un dels factors que generen la placa bacteriana de la boca. Els aliments dolços, per exemple, afavoreixen l’aparició de càries, i els aliments molt àcids ataquen a l’esmalt dental. És fonamental no abusar en la dieta del sucre, i evitar el tabac i l’alcohol, també responsables del mal alè.

L’acumulació de placa a la llengua, a més de causar mal alè, pot produir infeccions bucals i empitjorar els problemes odontològics més freqüents. Es poden adquirir a les farmàcies netejadors linguals especialment dissenyats per netejar la llengua, tot i que normalment és suficient amb un raspall dental.

8 9 10

Les neteges del carrall (tartrectomia) no només no són perjudicials per a l’esmalt, sinó que són molt saludables periòdicament per a la salut gingival. Es recomana fer-les una vegada a l’any com a molt per eliminar el càlcul dental o massa mineralitzada adherida a les dents que no s’ha pogut eliminar en els raspallats.

9
Dra. Teresa Vizuete Odontòloga d’ASISA dental

ESQUAT: manual d’un exercici bàsic

Aquest exercici està considerat el millor que podem fer per a les nostres cames, per activar el metabolisme i guanyar massa muscular en general. A més, en dur-lo a terme, elevem els nivells de testosterona i l’hormona del creixement (GH).

per María Pérez

Tothom n’ha sentit parlar i, de manera inconscient, els fem repetidament al llarg de la nostra vida. Els esquats són un dels exercicis més complets i fàcils que existeixen. Activen els turmells, malucs i genolls, i desenvolupen músculs com el de la cama i el quàdriceps, millorant la mobilitat i l’execució d’accions tan quotidianes i necessàries com pujar escales o seure. A més de les seves conegudes avantatges per reafirmar els glutis, presenten innumerables beneficis que van des de cremar de calories, fins a reforçar el sistema cardiovascular o millorar la postura i l’estabilitat.

Amb el tors recte, descendiu fins que els músculs estiguin paral·lels als peus i porteu el pes cap als talons

Com afirma el Dr. Horschig, autor de La biblia de la sentadilla, hem de moure’ns millor abans de moure’ns més, i això comença amb la implementació d’exercicis tan senzills però tan complets com aquest a la nostra rutina diària. Es tracta, sobretot, de reforçar els músculs del tren inferior i els lligaments per mantenir una bona condició física que ens permeti evitar possibles lesions o dolors en el futur. Però, per on comencem? Sense dubte, per perfeccionar el moviment, que és fonamental abans d’afegir dificultat o intensitat a qualsevol exercici. A continuació, us presentem un petit manual per dominar l’art de l’esquat.

Com fer un esquat bàsic correctament?

Separu els peus a l’ample dels músculs deltoides, mantén la mirada cap endavant i activeu l’abdomen. Manteniu els peus estables mentre descendendiu lentament, flexionant les malucs com si seiéssiuen una cadira imaginària, i apunteu lleugerament cap a fora. És important mantenir el tors recte. Descendiu fins que els músculs estiguin paral·lels als peus i

porteu el pes cap als talons. Torneu a aixecar-vos per incorporar-vos activant tot el cos.

Els especialistes recomanen fer cinc repeticions de deu esquats al dia, però si no es fa activitat física i l’exercici resulta excessiu, és millor començar amb

10 Vida activa

un nombre amb el qual us sentiu còmodes. Com en qualsevol exercici nou, hem d’estar atents als senyals del cos i parar davant de qualsevol dolor o molèstia. Per a persones d’edat més avançada, es recomana fer els esquats utilitzant una cadira.

Tipus d’esquats

Esquat isomètric

Es tracta de mantenir l’esquat bàsic durant uns segons. Es pot fer recolzant l’esquena en una paret si es desitja.

Esquat amb barra

Consisteix a fer un esquat bàsic amb pes utilitzant una barra recolzada als trapezis. És important que mantingueu l’esquena i el coll estirats i que ajusteu el pes correctament per evitar lesions. També podeu practicar aquesta modalitat amb la barra en els deltoides posteriors o fer un esquat frontal amb la barra sota el cos.

Esquat amb salt

Es tracta de fer un esquat profund seguit d’un salt. Incrementa la dificultat de l’exercici de força i té un important factor cardiorespiratori. La recepció del salt implica més impacte en les genolls, per la qual cosa heu de tenir en compte si teniu alguna lesió.

Esquat pistol

Es tracta de fer un esquat amb una de les cames completament estirada cap endavant. Cal que centreu tota la força i mantingueu l’equilibri amb la que es deixa recolzada.

Esquat búlgar

Per fer-lo, heu de recolzar el peu sobre un suport, com una cadira o un graó, a l’altura del genoll, i estirar aquesta cama cap enrere. Es tracta que descendiu amb l’altra fins a arribar a un angle de noranta graus. Aquest esquat, com que es posa tot el pes en una sola cama, treballa intensament el quàdriceps i millora l’equilibri.

Esquat Sissy

Unes cames fortes són crucials per aconseguir mantenirse en moviment, i els esquats van de primera per augmentar la força de les cames.

Es tracta d’un esquat més desafiador, un homenatge al rei Sísif de la mitologia grega que es recomana en nivells més avançats. Per fer-lo, s’ha de baixar tant com sigui possible deixant el suport sobre la punta dels peus. Cal que us agafeu a un suport per no perdre l’equilibri. El tors es manté totalment estirat i l’abdomen, premut.

11

Com cal actuar en cas de CREMADA?

Davant una lesió d’aquest tipus, actuarem segons si són:

CREMADES LLEUS

1. Submergiu la zona en aigua corrent (no freda) durant uns deu minuts aproximadament. Si la cremada ha estat en una zona sensible (cara, aixelles, engonals...), col·loqueu-hi un drap humit i fresc per alleujar el dolor.

2. En cas que s’hi facin butllofes, no les rebenteu. Si es trenquen de forma natural, netegeu la zona amb aigua i apliqueu-hi un bàlsam antibiòtic.

3. En el cas de cremades de primer grau, busqueu una crema que ajudi a regenerar i cicatritzar la pell. En cas de cremades de segon grau, necessiteu prevenir i tractar possibles infeccions bacterianes.

4. En cas que les butllofes s’hagin trencat, o que la zona es pugui embrutar fàcilment, cobriu la cremada amb una bena neta, evitant exercir pressió en la zona ferida. Si el dolor persisteix, preneu algun analgèsic de venda lliure (ibuprofè o naproxèn de sodi).

CREMADES GREUS

1. Analitzeu l’estat de la zona i de la persona afectada. Si podeu ajudar a la persona que s’ha cremat, retireu la font d’origen de la cremada. En cas de cremada elèctrica, no toqueu la persona directament, feu-ho amb un objecte no metàl·lic.

2. Truqueu al 112, al número local d’emergències, o acudiu a un centre mèdic d’urgència, depenent de l’estat de la persona i de la gravetat de la ferida.

3. No intenteu treure la roba que estigui enganxada a la cremada.

4. En cas que la persona no respiri, cal administrar respiració artificial i RCP (reanimació cardiopulmonar).

5. Cobriu la zona de la cremada amb una bena estèril i seca. Eviteu aplicar-hi cremes o trencar les butllofes. S’ha de protegir la zona de qualsevol pressió o fricció possible.

6. Mentre arriba l’ajuda mèdica, aixequeu la part del cos cremada per sobre del nivell del cor, en la mesura del possible.

Les cremades són lesions que es produeixen a la pell o altres teixits corporals a causa de la calor o per la radiació, radioactivitat, electricitat, fricció o contacte amb productes químics, segons l’OMS. Aquestes lesions destrueixen les cèl·lules de la pell i els seus annexos, cosa que provoca edemes i pèrdua de líquids. És un dels accidents habituals que ocorren a casa i que s’han de tractar adequadament. Des d’una cremada solar fins a una causada directament per foc, es poden donar tota una gamma de situacions de risc.

Graus de cremades

• PRIMER GRAU. Afecten únicament la capa externa de la pell, i causen dolor, enrogiment i una lleu inflamació.

• SEGON GRAU. Afecten la capa externa i també la subjacent de la pell, i tenen els mateixos símptomes que en el primer cas (dolor intens, enrogiment, inflamació) i bosses plenes de líquid limfàtic conegudes com butllofes.

• TERCER GRAU. Afecten les capes més profundes de la pell, i arriben fins a la hipoderma, i es coneixen com a cremades de gruix total. La pell queda blanquinosa, fosca o cremada de manera evident i es pot quedar adormida. Sovint es requereixen enxerts per tancar la ferida.

Emergències 12

El Grup ASISA va incrementar el 2023

la seva activitat assistencial per sobre del 4%

ASISA i ASISA Vida van aconseguir un volum de primes de 1.487,67 milions d’euros, i les empreses assistencials liderades pel Grup HLA van facturar 615,2 milions.

El Grup ASISA va continuar desenvolupant el seu pla estratègic el 2023, establint el creixement com a gran prioritat. La companyia va complir l’objectiu de creixement tant en l’àmbit assegurador, en què va obtenir un volum de primes de 1.487,67 milions d’euros, com en l’assistencial, en què la seva facturació va arribar als 615,2 milions d’euros. En ambdós casos, el creixement va superar el 4%.

Els resultats del 2023 van ser presentats a la Junta Consultiva d’ASISA, que, sota el lema “Sempre en moviment”, va reunir els màxims

responsables de la companyia per analitzar l’evolució de les diferents àrees de negoci i establir l’estratègia per als propers anys.

A curt i mitjà termini, la prioritat del Grup ASISA seguirà sent el creixement sostenible i rendible. Per aconseguir-lo, la companyia continuarà impulsant la transformació del seu model comercial i de gestió; reforçarà la seva capacitat assistencial mitjançant l’ampliació i modernització de la seva xarxa pròpia, i mantindrà el seu compromís social i mediambiental amb el desplegament de la seva estratègia ESG.

Pla estratègic per a un creixement sostenible

Després de conèixer els resultats de l’últim exercici, el Dr. Francisco Ivorra, president del Grup ASISA, va destacar que “el Grup ASISA va continuar creixent el 2023 en un escenari molt complicat, amb taxes d’inflació elevades i les primes del mutualisme administratiu pràcticament congelades. Per aconseguir el nostre objectiu i continuar creixent i desenvolupant la nostra xarxa assistencial pròpia, hem hagut de fer un gran esforç comercial, alhora que hem mantingut un ambiciós pla d’inversions. A més, hem assentat les bases per transformar el nostre model de gestió cap a un creixement més rendible, el gran desafiament que afrontarem en els propers anys”.

Per avançar cap a un creixement més sostenible i rendible, el Grup ASISA continuarà desplegant el seu pla estratègic, que es basa en cinc grans eixos: transformar el seu model comercial amb l’objectiu de reforçar la capacitat de creixement en el sector assegurador, avançar en la diversificació multiram, millorar la rendibilitat de la companyia i desenvolupar la seva cartera de clients; reforçar la seva xarxa assistencial pròpia; buscar noves oportunitats a l’exterior per incrementar la seva presència internacional; a accelerar el seu procés de transformació digital; i, finalment, avançar en els seus compromisos en matèria d’ESG.

En aquest últim aspecte, el grup ha incrementat gairebé un 20% el nombre de persones a qui dona ocupació directa des de 2018. De fet, Forbes va escollir ASISA, el Grup HLA i Analiza entre les 100 millors empreses per treballar a Espanya el 2023.

ASISA Vida llança la seva primera assegurança d’accidents amb cobertures per a clients sènior

ASISA Vida ha incorporat a la seva cartera de productes una nova assegurança d’accidents dissenyada específicament per a persones de 55 a 85 anys. Amb aquesta assegurança, ASISA Vida Accidentes Senior, la companyia continua avançant en el desenvolupament d’una oferta asseguradora flexible, adaptada a les necessitats particulars dels clients i que aporti un alt valor als seus assegurats.

ASISA Vida Accidentes Senior es podrà contractar en diferents modalitats i inclou cobertures específiques (com ara

cremades greus, fractures, hospitalització per accident, etc.) i serveis assistencials adaptats als assegurats sèniors (serveis posthospitalaris per accidents o adequació de l’habitatge, per exemple).

En aquest sentit, Francisco Martínez Aguilar, director general d’ASISA Vida, explica que: “La coneguda com a economiasilver ofereix una gran oportunitat per a ASISA Vida, que continuarà dissenyant productes i serveis per a un col·lectiu que representa més del 20% de la població i que continuarà creixent en els propers anys”.

14
Cooperatives i medicina social
Imatge promocional d’ASISA Vida Accidentes Senior. El conseller delegat del Grup ASISA, el Dr. Enrique de Porres, durant la seva intervenció a la Junta Consultiva que es va celebrar sota el lema “Sempre en moviment”.

Més de tres milions de consultes el 2023

El Grup HLA va atendre l’últim any 600.000 urgències i va dur a terme més de 155.000 intervencions quirúrgiques.

El Grup Hospitalari HLA va atendre més de 3,1 milions de consultes el 2023, la qual cosa representa un 22% més que el 2022. L’estratègia d’expansió del grup, amb l’obertura de nous centres i unitats, la seva aposta per la innovació tecnològica i la incorporació de nous professionals han permès que els seus indicadors assistencials hagin crescut en l’últim exercici.

Durant el 2023, el grup va atendre gairebé 600.000 urgències, gairebé 220.000 estades hospitalàries i més de 3.000 famílies van triar HLA per donar a llum als seus nadons. A més, durant el període, es van fer més de 155.000 intervencions quirúrgiques, gairebé 950.000 proves de diagnòstic per imatge i 19,7 milions de determinacions de laboratori.

El 2023, el Grup HLA va continuar consolidant la seva aposta pel creixement amb l’obertura de la seva primera clínica a Barcelona, HLA Clínica Internacional Barcelona, en la qual ha invertit 24,8 milions d’euros. A més, el Grup HLA també va obrir un nou centre medicoquirúrgic a Sevilla, l’HLA Ramón y Cajal, en el qual ha invertit 24 milions d’euros i que compta amb una trentena de consultes multiespecialitat i amb quatre quiròfans de darrera generació.

A les obertures a Catalunya i Andalusia, dues regions prioritàries en l’estratègia de creixement del Grup HLA, s’afegeix el nou centre mèdic HLA Vistahermosa, a Elx. En total, el Grup HLA compta amb 18 hospitals i 38 centres mèdics arreu del país, i aquest 2024 també té prevista la posada en marxa d’un nou centre mèdic a Alacant, on oferirà més d’una desena d’especialitats i les últimes innovacions en tecnologia i tractament. A més, acaba d’obrir el seu primer centre mèdic a Extremadura.

L’HLA El Ángel presenta la seva acreditació com a hospital universitari

L’hospital HLA El Ángel ha presentat la seva acreditació com a hospital universitari en un acte celebrat al mateix centre, una trobada que ha reunit personalitats destacades de l’Administració, la societat civil i la sanitat de la província de Màlaga, així com del país, entre els quals es trobava el president del Grup ASISA, el Dr. Francisco Ivorra.

L’acreditació com a hospital universitari, atorgada per la Conselleria de Salut i Consum de la Junta d’Andalusia, permetrà a l’HLA El Ángel fer un pas més en el seu compromís amb la

formació dels professionals sanitaris que cursen els seus estudis a la Universitat de Màlaga.

El Dr. Ivorra ha agraït l’esforç dels professionals de l’hospital i ha destacat que “l’hospital fa un pas endavant i assumeix la responsabilitat de formar els metges del futur”. D’altra banda, el secretari general de Salut Pública a Andalusia ha destacat que “el Grup HLA ha de sentir-se molt orgullós de tenir dos hospitals universitaris a Andalusia”, afegint que “aquest és el reconeixement més important que es pot atorgar a un hospital”.

Nova unitat de reproducció assistida d’altes prestacions a Sevilla

El Grup UR Internacional creix a Espanya amb la inauguració a Sevilla d’un nou centre de fertilitat ubicat al centre medicoquirúrgic HLA Ramón y Cajal, que va obrir les portes als seus pacients al novembre. Amb la inauguració d’aquest nou centre, el Grup UR ofereix a la província de Sevilla la darrera tecnologia aplicada en medicina reproductiva, així com les tècniques de fertilitat més avançades i processos d’alta complexitat.

La UR Sevilla ofereix tractaments d’alta complexitat, atenció personalitzada qualitat en els processos.

“El nostre centre està equipat amb la tecnologia més moderna i amb un equip humà que disposa d’una àmplia experiència, avalada per una llarga trajectòria basada en l’excel·lència, la qualitat assistencial i el compromís amb el pacient”, explica María Dolores Sánchez Quintana, directora mèdica. El Grup UR, que el 2023 va complir 40 anys, ofereix les més altes prestacions als seus pacients amb tractaments d’alta complexitat, atenció personalitzada i qualitat en els processos.

IV Premi de Pintura amb la col·laboració de Fundació ASISA

La Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya convoca anualment el seu certamen de premis amb l’objectiu de reconèixer públicament la tasca dels professionals de la medicina espanyola, entre els quals es troba el Premi de Pintura.

El tema del concurs d’aquest any serà RetratodeD.PedroLaínEntralgo. Les obres s’hauran de presentar a la seu de la RANME entre els dies 20 i 31 de maig del 2024, i totes les obres presentades s’exposaran a les sales de la seu de la Reial Corporació del 10 de juny al 15 de juliol de 2024. L’obra premiada passarà a formar part del ric patrimoni que atresora aquesta institució, ja que quedarà en la seva propietat i podrà exhibir-se temporalment o definitivament.

15
El Grup HLA va obrir en 2023 HLA Clínica Internacional Barcelona.

16.a edició del programa de beques per a professionals de la salut

Assistència Sanitària obre el període de sol·licitud per a les beques acadèmiques del curs 2023-2024.

Les sol·licituds per a aquesta beca es poden enviar a través del formulari web (www.asc.es) fins al 13 de maig, i la comunicació dels resultats està prevista per al 10 de juny. La convocatòria és una oportunitat imperdible per als estudiants compromesos amb la seva formació i el progrés del sistema sanitari, els quals rebran un import equivalent al 50% de la matrícula, amb un màxim de mil euros per a cada beneficiari.

Les bases del programa estipulen com a requisits que els becaris han de cursar els estudis durant el curs acadèmic 2023-2024, i no poden haver rebut anteriorment cap altra beca d’Assistència Sanitària. Els

candidats han de sotmetre’s a un procés de selecció en funció dels seus mèrits i capacitats en què tindrà prioritat l’excel·lència acadèmica i la clara vocació pel servei en el sector de la salut o assegurador. El Tribunal de Beques que avaluarà el procés està format per membres del consell d’Assistència Sanitària i metges del seu cos facultatiu.

El Programa de Beques d’Assistència Sanitària representa una inversió en el futur de la salut a Catalunya. Amb el seu suport continu a la formació i desenvolupament professional dels estudiants, l’entitat reafirma el seu compromís amb l’excel·lència i la innovació en el camp de la salut.

L’Hospital de Barcelona millora la seva eficiència

D’acord amb els requisits legals actuals, l’edifici de l’Hospital de Barcelona s’ha sotmès i ha superat amb èxit l’auditoria per renovar la seva classificació energètica.

Aquesta revisió tan exhaustiva aborda diversos aspectes, com el consum energètic en refrigeració, calefacció, aigua calenta i il·luminació, tenint en compte la intensitat d’ús i l’ocupació dels diferents espais.

A més, el passat mes de febrer va ser testimoni dels treballs de muntatge dels panells que conformen la nova planta d’energia fotovoltaica de l’Hospital de Barcelona, última tecnologia per a una instal·lació destinada a ser de referència al seu entorn.

Un centre a l’avantguarda en formació i docència

L’Hospital de Barcelona ha començat l’any amb l’objectiu de consolidar diverses iniciatives que contribueixen a reforçar la reputació i la millora contínua del centre i els seus equips. A més del treball constant de la seva comissió de docència, destaca el nivell de les sessions internes de les diferents especialitats i el de les sessions dels dilluns, que al març van iniciar un nou cicle i que estan obertes al públic en general.

L’hospital ha ascendit posicions en la llista acabada de publicar de Newsweekdels millors hospitals d’Espanya del 2024, i els seus professionals continuen amb la seva tasca experta, mereixedora de reconeixement i anàlisi en publicacions científiques. En aquest sentit, el Dr. Anicet Puigdollers és autor a la revista CirugíaEspañolad’un article sobre proctologia, mentre que els doctors Jordi Morillas i Sandra Mechó han desenvolupat una solució de realitat augmentada per ajudar en la punció vascular.

Col·laboració amb la Fundació Barça en el Dia Mundial contra el Càncer

Coincidint amb el 4 de febrer, el dia mundial per a la sensibilització i a favor de la lluita contra el càncer, Assistència Sanitària es va unir a la jornada lúdica impulsada per la Fundació Barça. El partit de bàsquet del FC Barcelona contra el València al Palau Blaugrana va comptar, gràcies a l’asseguradora, amb l’assistència de famílies afectades per la malaltia, les quals van passar una vetllada d’emoció i diversió gràcies a una iniciativa solidària.

16
Cooperatives i medicina social

Assisport creix amb nous serveis

El centre de medicina esportiva de l’entitat ha ampliat l’oferta amb tres noves propostes de serveis per a la cura esportiva.

Assistència Sanitària ha ampliat la seva oferta de serveis a Assisport afegint tres noves propostes perquè els usuaris superin obstacles i aconsegueixin els seus objectius de rendiment desitjats.

La podologia esportiva, essencial per garantir el bon funcionament mecànic del peu i permetre la pràctica esportiva de manera saludable i segura, suma un servei que incorpora l’estudi biomecànic de la carrera i els moviments, cosa que a més permet la confecció i adaptació de plantilles personalitzades per millorar la trepitjada i reduir l’impacte per prevenir lesions.

Una altra de les novetats és el servei de nutrició i suplementació esportiva, que

Actualment, l’Hospital de Barcelona compta amb una certificació energètica amb una nota C, en una escala que va d’A a G, que s’ha revalidat amb una puntuació lleugerament millor respecte a l’anterior. Aquest fet destaca els esforços constants de l’Hospital de Barcelona per optimitzar la seva eficiència energètica i reduir el seu impacte ambiental, en futures revisions milloraran encara més, especialment amb la posada en marxa de la instal·lació d’energia fotovoltaica.

es basa en una alimentació equilibrada i adaptada a cada individu. Amb un enfocament integral, inclou diferents components clau per aconseguir els objectius: estudi de cineantropometria, examen de la despesa calòrica, analítica completa, enquesta d’hàbits alimentaris, suplementació, etc.

La infiltració d’àcid hialurònic, que ha suposat un gran avenç en el tractament per evitar el desgast de les articulacions i les lesions osteoarticulars, és el tercer dels serveis de nova creació a Assisport. Aquesta teràpia preveu la fricció articular i redueix el dolor, la inflamació i la immobilitat, una preocupació freqüent i molt present entre esportistes.

Entre altres propostes de possibles millores de cara al futur, destaca l’automatització de la temperatura interna en funció de l’externa mitjançant ajustos d’equips.

Malgrat les dificultats logístiques i consideracions especials relacionades amb l’activitat sanitària de l’hospital, s’està estudiant la viabilitat d’implementar aquestes propostes en la línia del compromís permanent amb la sostenibilitat.

Es consolida l’aliança amb el CMAB

Assistència Sanitària i el Col·legi de Mediadors de Barcelona reforcen una aliança que consolida l’aposta per la mediació i posa l’accent en col·lectius i empreses de diverses dimensions. En virtut d’aquesta aliança, el canal de distribució rep importants beneficis, especialment pel suport en matèria d’informació i formació, i pel compromís amb una oferta de productes asseguradors de salut que són reconeguts per la seva qualitat i per la satisfacció de la població assegurada. A més, l’acord és un reconeixement al paper essencial que exerceixen els mediadors en l’assessorament professional, tracte personal i coneixement profund del mercat i els productes.

Un programa lúdic i cultural de l’Àrea de Participació de SCIAS

El punt de trobada pensat perquè els socis de SCIAS puguin intercanviar idees, conèixer millor la seva cooperativa i participar en les assemblees anuals té el seu espai físic a l’Àrea de Participació, on es duen a terme nombroses activitats periòdiques o puntuals per fomentar la proximitat amb l’organització i la resta de membres. Després de l’adaptació necessària a l’era digital –especialment durant la pandèmia de la covid-19–, el canvi generacional i el creixement dels seus usuaris, va presentar un nou programa lúdic i cultural amb propostes variades. Es poden consultar conferències, tallers de cuina, concerts, excursions, cursos d’idiomes o presentacions de llibres al seu lloc web (www.scias-socis.com).

17
A l’esquerra, Joan Carles Díaz Meco, director comercial d’Assistència Sanitària; a la dreta, Francesc Santasusana, president del CMAB.

Nova edició del Monitor Cooperatiu Mundial

Al sector de la salut, la Fundació Espriu se situa en el tercer lloc per volum de negoci.

Quin impacte social i econòmic tenen les empreses cooperatives al món? A aquesta qüestió intenta donar resposta el Monitor Cooperatiu Mundial, un estudi que cada any publiquen conjuntament l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i l’Institut Europeu de Recerca sobre Empreses Cooperatives i Socials (Euricse).

L’edició del 2023, publicada el 25 de gener, recull dades econòmiques i socials de centenars d’empreses cooperatives i elabora una classificació segons el volum de negoci.

Les 300 cooperatives amb més facturació del món acumulen un total de 2,4 bilions de dòlars (2,2 bilions d’euros), fet que suposa un increment de l’11% respecte a l’any anterior. Encapçalen aquesta classificació el grup financer i assegurador francès Crédit Agricole i la multinacional d’origen alemany REWE. Les entitats vinculades a la Fundació Espriu, que consoliden les seves dades a efectes de l’estudi, se situen en la posició 205.

L’estudi també elabora una classificació sectorial, tenint en compte l’activitat principal de les cooperatives analitzades. En el sector de la salut, la Fundació Espriu se situa en el tercer lloc per volum de negoci, darrere de la cooperativa de metges brasilera Unimed i la d’usuaris Health Partners, amb seu als Estats Units.

També és interessant la classificació que ofereix el Monitor segons el nivell econòmic dels països en els quals desenvolupen la seva activitat les cooperatives analitzades. Tenint en compte la renda per capita dels països, l’estudi compara la mida relativa de les empreses en el seu propi context. Al capdavant d’aquesta classificació destaquen dues empreses índies: el hòlding agrícola IFFCO i la ramadera Gujarat Milk.

En analitzar el sector econòmic en què actuen les 300 cooperatives més grans, el 35% pertanyen al sector assegurador i el 32% al sector agroalimentari. Des del punt de vista geogràfic, el 55% es troben a Europa, el 32% a Amèrica i el 13% a Àsia.

Amb un enfocament més qualitatiu, el Monitor aprofundeix en la identitat cooperativa de les grans empreses, i estudia la veracitat existent darrere d’algunes crítiques sobre les dificultats que tenen les cooperatives grans per mantenir el dinamisme participatiu dels cooperativistes associats.

L’informe recull nombroses evidències sobre com les cooperatives de mida gran mantenen i transmeten de forma explícita la seva identitat cooperativa, alhora que aquesta es reflecteix en beneficis concrets que aporten un valor afegit als membres de la cooperativa davant del consumidor o del treballador d’una empresa clàssica.

18 Cooperatives i medicina social
El Monitor Cooperatiu Mundial es pot consultar en aquest enllaç:

La transició cap a l’economia social

El palau de congressos de la ciutat de Lieja (Bèlgica) va ser la seu els dies 12 i 13 de febrer d’una nova Conferència Europea de l’Economia Social.

Representants d’empreses de l’economia social, responsables institucionals i experts acadèmics van debatre sobre el paper d’aquestes companyies en les transicions inclusiva, verda i digital, sense oblidar la necessitat de captar talent jove i abordar la capacitat del model per fer front als grans reptes actuals, amb l’objectiu de construir una Europa més social i sostenible.

La conferència, que va donar continuïtat a l’organitzada pel Ministeri de Treball i Economia Social al passat mes de novembre a Sant Sebastià, es va celebrar sota el títol L’economia social al centre de les transicions.

L’agenda va incloure tres sessions plenàries dedicades a cada una de les transicions; sis tallers de bones pràctiques, i quatre taules rodones en les quals es va debatre sobre les estratègies i polítiques públiques, les ajudes

estatals, la integració de l’economia social i l’accés al finançament. La trobada va concloure amb la signatura del Full de rutadeLiejaperal’economiasocialala UnióEuropea, que amplia el manifest de Sant Sebastià de l’any passat i inclou el pacte de 19 ministres d’economia social de la Unió Europea per fomentar el sector al continent.

Entre els compromisos s’inclou el foment, la creació i el desenvolupament de plans d’estudis i centres de capacitació dedicats a l’economia social i a l’emprenedoria social; i la creació i el desenvolupament de màsters, càtedres i programes de recerca-acció en economia social a les universitats.

Els governs també es comprometen a estimular la creació d’eines estadístiques adaptades a l’economia social, a escala local, regional, nacional i europea, amb l’objectiu de donar suport a la recopilació de dades i estudis que detallin específicament la realitat de l’economia social i proporcionin una imatge més precisa del seu ecosistema i del seu impacte.

Any Internacional de les Cooperatives

Les Nacions Unides han declarat el 2025 com a Any Internacional de les Cooperatives, en una nova resolució que s’afegeix a les adoptades recentment amb l’objectiu de fomentar l’economia social i els models d’empresa, com són les cooperatives, que contribueixen a avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Es reconeix una vegada més l’impacte rellevant que tenen les empreses cooperatives en el desenvolupament econòmic i social, especialment en la creació d’ocupació, la integració social i la reducció de la pobresa.

Després de l’èxit el 2012 del primer Any Internacional de les Cooperatives, l’ONU insta els països membres a aprofitar el 2025 per promoure el model econòmic cooperatiu i per sensibilitzar sobre la seva contribució al desenvolupament sostenible. La resolució també anima els estats a analitzar bones pràctiques i fer consultes amb les cooperatives sobre la legislació i les polítiques públiques vigents per tal de garantir que l’entorn jurídic i normatiu nacional sigui el més propici per a la creació i el creixement d’aquestes, millorant les lleis i els reglaments vigents o promulgant-ne d’altres nous, especialment pel que fa a l’accés al finançament, l’autonomia, la competitivitat i la fiscalitat.

19
Seu de l’Organització de les Nacions Unides. A la conferència es va debatre sobre una transició inclusiva, verda digital de les companyies relacionades amb l’economia social.

El futur és aquí: l’era de la INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Les increïbles possibilitats que ofereix l’aplicació d’aquesta nova tecnologia causen admiració i també una inevitable incertesa. Tot i això, en l’àmbit de la salut, pot servir per portar la formació, la investigació o l’assistència fins a un altre nivell, fomentant la medicina personalitzada i predictiva.

per Enric Ros

“Em preocupa més l’estupidesa humana que la intel·ligència artificial”. Aquesta afirmació tan contundent la va pronunciar el fundador de l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial (IA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Ramon López de Mántaras, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 10 de setembre del 2023. La rotunditat de les seves paraules pretenia refutar –o, com a mínim, matisar– la por cap a una tecnologia que actualment no deixa de créixer de forma exponencial. En la mateixa conversa, aquest prestigiós professor i investigador no dubtava a afegir: “El problema no és el monstre de Frankenstein. El problema és el Dr. Frankenstein”, i passava, d’aquesta manera, la patata calenta de la responsabilitat als mateixos éssers humans.

En qualsevol cas, la impactant irrupció de la IA en les nostres vides ha despertat uns temors atàvics al canvi, que –com bé apunta Rubén Cruz, cofundador i director creatiu juntament amb Diana Núñez de The Clueless, una companyia especialitzada en dissenys d’avatars en IA per a marques– ja es van produir amb anterioritat: “Quan van aparèixer les primeres calculadores, van provocar protestes entre els professors. I quan van començar a utilitzar-se les càmeres de fotos, alguns van arribar a afirmar que podien robar-nos l’ànima”. Juan de Dios Llamas, Chief Data Officer & Strategist de l’agència publicitària BBDO & Proximity, per la seva banda, assenyala que “per defecte, les persones tendim a oposar-nos als avenços. Qualsevol nova tecnologia genera un moviment gairebé luddita de reacció per la por a l’inconegut”.

Una tecnologia a l’abast de tots

manació de plataformes com Netflix, Amazon o Instagram. Ara, finalment, la tecnologia ha sortit del “gueto” dels científics de dades per fer-se accessible a tothom. I és precisament en aquest moment quan prenem consciència de les seves infinites possibilitats i dels seus riscos. “El boom de les intel·ligències generatives”–diu Llamas– “facilita que puguem comunicar-nos amb la màquina en un llenguatge natural, sense necessitat de parlar en codi, i que puguem obtenir resultats que eren inimaginables només tres anys enrere”.

L’ètica de la IA

“Durant un temps, els professionals de les dades van utilitzar internet d’una manera una mica errònia”, afirma Llamas. Era l’època en què es podien extreure dades dels internautes sense haver de demanar-los permís. En els últims anys, s’ha avançat molt en la defensa dels usuaris, com confirma la llei de protecció de dades espanyola, “una de les més avançades en aquest camp”. L’expert explica que molts models d’IA generativa “s’entrenen amb informació transparent, que podem arribar a conèixer, però d’altres, en canvi, encara operen com a autèntiques caixes negres”.

“Les intel·ligències generatives faciliten que puguem comunicar-nos amb les màquines sense necessitat de parlar en codi”

En realitat, la IA no és tan nova com creiem. Els últims anys ja havia estat part de les nostres vides, tot i que només podíem percebre el resultat final, com passa per exemple amb els algoritmes de reco-

És evident que les noves possibilitats que augura la incorporació massiva de la IA obliguen a crear regulacions específiques. Els continguts generats per bots ja s’estan multiplicant de forma exponencial a Google. “Com que qualsevol pot accedir a aquesta tecnologia, és lògic que això provoqui usos creatius i beneficiosos per a tots, i també d’altres més negatius. El risc és que arribem a un punt en què ja no aconseguim diferenciar la realitat de la ficció”, comenta Llamas. Rubén Cruz, per la seva banda, creu que “hi ha nous problemes, com les possibles suplantacions, però també innumerables avantatges. Per això, hem de crear marcs que potenciïn el desenvolupament d’aquests últims”.

A fons 20
21

ELS ANDROIDES SOMIEN la intel·ligència

humana?

“Encara no hem arribat a la fase següent, en la qual una IA general sàpiga de tot i aconsegueixi fer qualsevol cosa millor que un ésser humà” L’àmbit laboral és un dels camps principals d’aplicació de la IA, a causa de l’optimització de recursos. No obstant això, el futur augura una transformació radical en la concepció del treball.

El cinema ha insistit a oferir una visió catastrofista de la presència dels robots i la intel·ligència artificial a les nostres vides. La pel·lícula de Stanley Kubrick 2001: Una odissea de l’espai (1968) narrava la rebel·lió del gran cervell cibernètic HAL 9000; la cinta de Ridley Scot, Blade Runner (1982) –que adaptava el relat de ciència-ficció de Philip K. Dick titulat Els androides somien xais elèctrics?– mostrava replicants que arribaven a emular als humans en els dilemes més íntims, com el temor a la mortalitat, i la més recent Her (2013), de Spike Jonze, reflectia la particular relació entre un home introvertit i taciturn i un seductor sistema operatiu com a símptoma d’una certa solitud contemporània.

Moltes veus comenten avui la possibilitat que la IA pugui treure llocs de treball a les persones. Rubén Cruz està convençut que “incidirà en certs àmbits com el científic o l’artístic, però sobretot servirà per complementar la nostra feina”. Per explicar les capacitats d’aquesta tecnologia, apel·la a les famoses pel·lícules de superherois de la saga dels Venjadors: “La IA és com el robot anomenat Ultron, una mena de superhumà que, gràcies als poders de la Gemma de la Mente, s’alimenta de tota l’experiència humana”.

Un copilot eficaç

Juan de Dios Llamas està convençut que la IA tindrà una funció de “copilot”: “Sobretot serà un assistent que impactarà en tots els sectors i permetrà desenvolupar moltes més tasques. No obstant això, encara no hem arribat a la següent fase, la d’una IA general que sàpiga de tot i aconsegueixi fer qualsevol cosa millor que un ésser humà. Aquest és un horitzó per al qual encara falta un temps, potser uns tres anys, però que pot transformar més radicalment la nostra concepció del treball”, afegeix. És, sense cap mena de dubte, un escenari incert, però ple d’opcions estimulants, que –com veurem a continuació– poden tenir algunes de les seves aplicacions més interessants, i fins i tot revolucionàries, en camps científics com el de la medicina.

A fons 22

La ‘influencer’ que no hi era

Virtualsoul (‘ànima virtual’). Així s’autodefineix Aitana López, una influencer que, en el moment d’escriure aquestes línies, ja compta amb 299.000 seguidors a Instagram. Però l’Aitana és diferent d’altres celebritats que aconsegueixen atreure una gran atenció en aquesta xarxa social. L’Aitana no és, en realitat, “humana”, sinó que ha estat generada amb intel·ligència artificial. Els seus “pares” són els joves dissenyadors de l’agència barcelonina The Clueless, Rubén Cruz i Diana Núñez.

Tal com explica Cruz, la seva missió és “crear models en IA que puguin promocionar productes de marques per a determinades vetes de mercat i inventar personatges que serveixin d’imatge per a una companyia determinada”. Els avantatges són evidents: l’Aitana mai no es posa malalta i no és “caçada” pels paparazzis en algun moment inoportú; ni tan sols necessita inversions logístiques, com ara bitllets d’avió o habitacions d’hotel, per aparèixer sempre fresca i resplendent a les fotografies.

23

Una medicina de PRECISIÓ

Els avantatges de la IA redunden en molts dels processos de treball del sector, garanteixen la satisfacció de les necessitats humanes i operen amb transparència.

Fa una dècada aproximadament, Ignacio Medrano era un jove neuròleg que, mentre treballava a l’hospital, ja es va adonar perfectament que la intel·ligència artificial estava a punt de materialitzar-se en el seu àmbit de treball. Va ser llavors quan va començar a imaginar un projecte que acabaria materialitzant-se amb Savana, l’empresa que va cofundar amb la intenció de portar la IA a la medicina. “Volíem utilitzar les dades i les matemàtiques computacionals per conèixer millor de les malalties, tant a nivell descriptiu, és a dir, pel que fa al present, com predictiu, sobre el futur”, diu.

El seu objectiu era, en primer lloc, disposar de grans quantitats de dades ben ordenades i “netes”–“El big data ha de ser clean data”, precisa–, per desenvolupar una IA clínica, a la qual el metge pogués fer preguntes, com, per exemple, la resposta davant d’un determinat fàrmac en un grup de pacients. En la seva opinió, “el canvi que suposa això és enorme”. Tot i que encara sigui una mica lent, està clar que sacsejarà les inèrcies dels sistemes sanitaris: “Ens dirigim cap a una medicina de precisió, en la qual podrem precisar quin fàrmac, i en quina dosi exacta, cal per a un genoma determinat”.

Cap a un model predictiu

Espera que aviat la IA comenci a transformar de forma radical algunes especialitats com la radiologia. Josep Munuera, director de Radiodiagnòstic de l’Hospital de Sant Pau, coincideix amb Medrano en què per aconseguir-ho “és essencial que les dades estiguin digitalitzades, com ja passa amb les imatges mèdiques des de fa més d’una dècada”. Més endavant, Munuera espera que “la IA s’apliqui a altres camps, com la història clínica o l’anatomia patològica. Sens dubte” –afegeix–, “ajudarà a automatitzar processos i a estandarditzar la forma de treballar. I contribuirà decisivament a prendre decisions més rigoroses i informades”.

A fons 24

La IA accelera el descobriment de medicaments a través de la predicció de l’efectivitat en certs compostos.

Personalitza els tractaments mèdics i ofereix atenció contínua a través de la telemedicina i l’assistència virtual.

Millora la precisió en cirurgies, tant en el camp formatiu com en forma de suport durant procediments reals.

Usos principals de la IA en la salut

“La possibilitat de predir una malaltia té unes implicacions socials i ètiques grandíssimes”

Redueix els costos de la indústria amb la reducció d’errors i el suport als fluxos de treball clínics i administratius.

Això permetrà fins i tot anticipar-se a les possibles malalties del pacient; un escenari no exempt d’alguns dubtes morals. Com assenyala Julio Mayol, catedràtic de cirurgia i cap de secció de Cirurgia a l’Hospital Clínic San Carlos, a Madrid, “la possibilitat de predir una malaltia té unes implicacions socials i ètiques grandíssimes”. Davant del fet inevitable que “la tecnologia acabi canviant completament la forma d’organització del model sanitari”, Mayol proposa “una gran aliança social, dels professionals i del mateix sistema sanitari per apostar per utilitzar de manera adequada i constructiva la IA”, sempre en favor dels pacients.

Accelerant el coneixement

Ignacio Medrano està convençut que la funció del metge, en un futur proper, serà utilitzar algorismes per extreure conclusions sobre la salut dels pacients. Això implica formar nous professionals, amb grans coneixements en medicina i també en tecnologia (“Stanford ja està ensenyant IA als seus metges”, confirma aquest neuròleg i emprenedor).

També serà “un vehicle potent per accelerar la recerca, en camps com ara les malalties rares, o per dissenyar nous tipus de medicaments, gràcies a la capacitat dels motors tecnològics per explotar i analitzar dades i obtenir resultats diferents dels que teníem fins ara”, assenyala Josep Munuera.

25

La importància de preservar EL FACTOR HUMÀ

Les aplicacions actuals de la IA en la medicina se centren en l’ús de models d’aprenentatge automàtic per buscar dades mèdiques i millorar l’experiència del pacient.

Encara que sembli paradoxal, la tecnologia pot servir per construir una medicina encara més humana. Josep Munuera apunta que, probablement, “ajudarà a superar els límits de la comunicació entre pacient i metge, traduïnt la informació o gestionant eficaçment les visites”. Al mateix temps, al permetre més precisió, “propiciarà que s’accelerin els diagnòstics”, la qual cosa pot redundar en més eficàcia del sistema sanitari en el seu conjunt.

Munuera està totalment convençut que, en l’era de la IA, “el paper del metge ha d’estar centrat més que mai en els aspectes humans, com ara l’exploració

A fons 26

atenta del pacient i la comunicació amb aquest”. Alliberat de certes tasques més burocràtiques o de menys valor, el professional de la medicina podrà recuperar una dimensió més humanista. Al mateix temps, el suport tecnològic “exigirà una nova regulació que ofereixi respostes clares a nous dilemes, com ara a qui correspon la propietat intel·lectual d’una decisió mèdica en la qual ha intervingut la IA”.

Julio Mayol, d’altra banda, té clar que encara no podem calcular fins a on ens portaran totes aquestes noves eines que s’aniran implementant en un futur proper (en l’actualitat, “no sabem que no sabem”,

“En les especialitats diagnòstiques s’automatitzarà bona part del procediment”

afirma). Ignacio Medrano creu que la cultura humana encara no està preparada per a un desembarcament massiu de la IA en tots els aspectes de l’existència, no obstant això, mostra un veritable entusiasme respecte a les possibilitats que pot proporcionar en la medicina.

“Potser en les especialitats diagnòstiques no és tan important la presència de les persones com abans, ja que s’automatitzarà bona part del procediment”, explica. “Però, en qualsevol cas, l’ésser humà seguirà sent un factor crucial de tot el procés. Les aportacions de la nostra intel·ligència també seran rellevants en aquells judicis clínics que exigeixen un pensament contrafactual, en el qual s’hagin de tenir en consideració alternatives que no coincideixin amb el que suggereixen dades”.

Sigui com sigui, el pas cap a una data-driven healthcare (una ‘atenció mèdica basada en les dades’) gaudeix d’innumerables avantatges. Fomentarà la col·laboració entre els especialistes i evitarà que el pacient derivi a través de visites poc productives. Facilitarà la creació de medicaments i combinacions d’aquests per aplicar-los en situacions i casos cada vegada més concrets. I en general, podríem dir que contribuirà decisivament en nombrosos àmbits de la pràctica hospitalària, des de l’assistència als pacients fins a la cirurgia de precisió amb robots, passant per l’eficiència de la detecció precoç o dels assaigs clínics. Les distopies de la ciència-ficció ens han presentat una vegada i una altra la IA com un perillós Gran Germà, però si sabem utilitzar-la amb saviesa, pot convertir-se en una aliada excel·lent per portar a una nova dimensió l’assistència mèdica i la cura de la salut dels pacients.

Treballar en equip

Un estudi fet a Los Angeles, publicat a la prestigiosa revista Nature l’abril del 2023, va permetre comprovar l’eficàcia de la intel·ligència artificial en l’anàlisi de fins a 3.500 ecocardiogrames. Els cardiòlegs que van participar en aquest projecte van certificar que els resultava impossible distingir quines proves havien estat analitzades pels humans i quines per aquesta eina. A més a més, un altre estudi fet a Alemanya i publicat a The Lancet el juliol del 2022, va certificar que la col·laboració entre els metges i la IA servia per millorar els resultats en els diagnòstics de càncer de mama.

27

Glamur llombard: UNA RUTA PELS LLACS

Des del senyorial llac de Como fins a les misterioses aigües de l’Iseo, el brillant Garda o l’elegant ‘Lago Maggiore’, aquesta província del nord d’Itàlia concentra multitud d’escenaris naturals únics. per Neus Duran

Aristòcrates, estrelles de Hollywood, compositors, cèlebres escriptors i milionaris; des del temps de l’antiga Roma, quan els nobles van escollir les seves ribes per aixecar les seves opulentes vil·les d’estiu, el llac de Como ha aconseguit que tots es rendissin als seus peus. És, juntament amb el Maggiore, el més conegut dels llacs de la Lombardia, però la regió italiana amaga molts altres d’una bellesa espectacular. Tot i que es poden visitar en transport públic, sens dubte l’opció més atractiva és embarcar-se en una ruta en cotxe per descobrir-los al nostre aire i amb total flexibilitat.

Amb aigües que es compten entre les més profundes del continent i amb els Alps com a teló de fons, Como està ple de pobles i masies que han aparegut a la gran pantalla, com la Vil·la del Balbianello, a la petita localitat de Lenno, que va ser l’idíl·lic refugi de la princesa Padmé i Anakin Skywalker a Star Wars: L’atac dels clons, així com l’elegant resort on es recuperava James Bond a Casino Royale. El llac de Como també va ser l’escenari dels embolics de George Clooney a Ocean’s Twelve; tanta fascinació va provocar el lloc en l’actor, que es va

comprar una espectacular vil·la i es va convertir en un dels seus veïns més il·lustres.

Entre les localitats imprescindibles a les ribes del llac destaca la bellíssima Bellagio, amb cases de color pastel, jardins per tot arreu i carreteres costerudes plenes de glamuroses botigues i restaurants de luxe. Les seves competidores principals, pel que fa a l’elegància, són Tremezzo i Varenna; en la primera és imprescindible passejar pels espectaculars jardins botànics de la Vil·la Carlota, que formen part del circuit dels Grans Jardins Italians, mentre que la segona fascina amb les seves pintoresques cases de pescadors.

A través d’un pont llevadís

Al llac de Garda, el més gran d’Itàlia i un dels més populars, s’endinsa una petita península on es troba l’encantadora Sirmione, a la qual s’accedeix mitjançant un pont llevadís que condueix a la porta del castell medieval de Scaligero. Amb els seus carrers sempre vibrants, les cases de pedra amb balcons florits, el seu cèlebre centre termal i les coves romanes de Catul, s’ha convertit en un destí turístic de primer ordre. Per als més actius, el gran

Amb els Alps com a teló de fons, Como és un autèntic escenari de cinema retratat diverses vegades a la gran pantalla

Destinacions 28

llac italià ofereix una àmplia oferta de propostes per practicar esports aquàtics, igual que el llac Maggiore, que la Lombardia comparteix amb Suïssa i la regió del Piemont. En aquesta última es troba l’atractiu principal del llac, les exquisides illes Borromees, que es poden visitar amb un passi combinat i on admirarem els palaus d’estil barroc i rococó i jardins d’estil anglès amb més de dues mil varietats de plantes exòtiques.

La fascinant solitud del Mont Isola

Molt més desconegut i amb preus més assequibles és el llac d’Iseo, envoltat en una boira de misteri i amb indrets com un castell neogòtic en el diminut illot de Loreto. Des de les ribes del llac, un curt trajecte en ferri ens portarà a l’illa solitària del Monte Isola, que compta amb només tres quilòmetres de longitud i dos mil habitants.

Peschiera Maraglio, un antic poble de pescadors i artesans, rep el viatger a aquesta illa on no hi ha cotxes: només el metge, l’alcalde i el sacerdot en tenen un; la resta de mortals han d’anar en petits autobusos o en moto. El millor pla és descobrir-la a peu o en bicicleta a través d’un recorregut circular assequible per a tots els nivells de forma física i, si es vol, allotjar-se en algun dels establiments amb encant de l’illa.

Si viatgem en família, una bona elecció és el llac d’Endine, que compta amb zones de bany, de barbacoa i taules de pícnic. El rodegen turons verds on es pot practicar senderisme, parapent o bicicleta de muntanya per posar el colofó a una escapada perfecta.

A dalt, el castell neogòtic que s’alça en el diminut illot de Loreto, al llac d’Iseo; a baix, el sempre vibrant i glamuros llac de Como.

29
Tecnologia, nostàlgia i pop: les claus de l’auge

COL·LECCIONISTA

Al seu dia van ser objectes quotidians, ens van ajudar a comunicar-nos, orientar-nos i fer més fàcils algunes tasques. Ara, troben el seu lloc entre col·leccionistes, testimonis d’un temps que, tot i haver marxat i semblar-nos llunyà, es resisteix a ser oblidat.

En cert sentit, comprendre la nostra vida consisteix a entendre la nostra relació amb els objectes que ens envolten. Els objectes ens acompanyen mentre els usem i després ens en desfem o els guardem curosament. Alguns es queden amb nosaltres per sempre, com a contacte directe amb un record, una època, una persona o un lloc. Des de petits volem acumular objectes que ens confereixen una identitat, que ens interpel·len i ens defineixen.

Una qualitat humana

Acumular objectes, col·leccionar-los, és una altra faceta més que distingeix les persones. El col·leccionisme, entès d’aquesta manera, és gairebé tan antic com la humanitat. Des de les primeres civilitzacions, els éssers humans han acumulat i cuidat objectes, ja fos per preservar el record d’una família o bé el patrimoni d’una cultura. Però no va ser fins a l’edat moderna que va adquirir el sentit que li donem avui. El fervor per recuperar objectes perduts de la cultura grecoromana a la Itàlia renaixentista va coincidir en el temps amb el descobriment i conquesta d’Amèrica. Dos elements, la tradició i l’exotisme, que despertarien l’interès per acumular i catalogar petits i grans tresors. El que al principi va ser una afició de l’aristocràcia a poc a poc

Col·leccionisme 30
Quan aconseguim aquesta peça inèdita que ens falta, el cervell ens recompensa alliberant dopamina

es va estendre a totes les capes de la societat, i moltes col·leccions privades van acabar en museus nacionals. A partir del segle XX, el col·leccionisme es va expandir i va ampliar els seus horitzons.

Però la raó per la qual els humans col·leccionen coses té també una resposta en la psicologia. El nostre cervell necessita marcar-se pautes i objectius, i, en aconseguir-los, ens recompensa amb plaer. Quan finalment trobem aquella peça inèdita, aquell llibre descatalogat o aquell objecte de decoració de la nostra pel·lícula favorita, el cervell ens recompensa alliberant dopamina.

Exclusivitat i luxe

Si bé podem trobar col·leccions adaptades a totes les butxaques, és cert que hi ha alguns tipus de col·leccionisme que destaquen sobre altres per l’enorme cost dels seus objectes. Les peces del col·leccionisme d’art, per descomptat, són les que adquireixen més valor. Quadres com Les femmes d’Alger, de Pablo Picasso, valorat en 164 milions d’euros; Els jugadors de cartes, de Paul Cézanne, valorat en 229 milions d’euros, o el Salvator Mundi, de Leonardo da Vinci, descobert el 2008 i valorat en 412 milions d’euros, es col·loquen a la

capdavant dels objectes de col·lecció més valuosos del món. També succeeix en el col·leccionisme de cotxes antics, amb els 44 milions d’euros que es van pagar per un Ferrari 250 GTO Berlinetta del 1962; el d’antiguitats, amb un gerro xinès de la dinastia Pinner Qing, encarregat per l’emperador Qianlong al segle XVIII i que està valorat en 79 milions d’euros; la numismàtica (col·leccionisme de monedes), amb objectes com la moneda d’or Double Eagle de 1933, que es va vendre en una subhasta per 18 milions d’euros, o la bibliofília, en què destaca el Codex Leicester, un manuscrit de 72 pàgines escrit entre el 1506 i el 1510 per Leonardo da Vinci, que va comprar Bill Gates el 1994 per 28 milions d’euros.

Nostàlgia analògica i cultura pop Durant els últims anys ha tingut lloc un auge del colleccionisme de tecnologia retro. Màquines d’escriure, càmeres analògiques i fins i tot aquell Walkman que ens va acompanyar en l’etapa grunge ara són objectes desitjats pels col·leccionistes. Un exemple és una càmera de la Sèrie 0 de Leica, una edició limitada de 25 exemplars fabricada el 1923, que es va vendre per més de dos milions de dòlars.

El món del vinil és també un dels sectors que ha experimentat més creixement. El preu de les edicions exclusives i limitades pot ascendir a milers i fins i tot milions de dòlars, com és el cas del disc Once Upon a Time in Shaolin, de Wu-Tang Clan, que es va vendre per gairebé dos milions d’euros, o el Yesterday and Today, dels The Beatles, les primeres còpies del qual estan valorades en prop d’un milió.

No obstant això, la cultura pop reuneix el major afany col·leccionista actualment. Cromos, còmics, consoles antigues, Funko Pop, joguines, pòsters de cinema, objectes de vestuari o attrezzo... La varietat és enorme i suposa el veta de mercat amb més creixement dins del col·leccionisme. Alguns dels objectes poden arribar a costar sumes molt altes, com els 31 milions d’euros que es van pagar pel vestit de Marilyn Monroe a The Seven Year Itch o el milió d’euros que el col·leccionista Ralph DeLuca va pagar per un dels quatre pòsters originals de la pel·lícula Metropolis, de Fritz Lang.

T’interessa el col·leccionisme?

Estem creant una comunitat de col·leccionistes entre els lectors de la revista Compartir. Volem facilitar la comunicació i l’intercanvi entre els aficionats a la filatèlia, a la numismàtica i a tota mena de col·leccions.

Si vols participar, escaneja aquest codi QR i deixa’ns les teves dades de contacte. T’enviarem informació del nostre projecte i de les nostres activitats.

31

‘THE PRODUCERS’: torna el clàssic de culte de Mel Brooks

De fracàs a taquilla a èxit rotund a Broadway, ‘The Producers’ s’ha convertit en el musical més premiat de la història. Ara, després d’arrasar a Barcelona, aterra a Madrid la versió adaptada per Àngel Llàcer i Manu Guix.

per Salomé Lagares

L’últim lustre, la parella formada per Àngel Llàcer i Manu Guix ha portat alguns dels musicals més cèlebres de la història als escenaris nacionals. Començant amb la seva adaptació de La jaula de las locas el 2018, han anat encadenant èxits amb el deliri irreverent de La tienda de los horrores (2019) i la màgia indiscutible de Cantando bajo la lluvia (2021). En observar aquesta estela triomfal, la seva nova proposta es presenta alhora com una inevitabilitat i una aposta una mica arriscada: The Producers, la singular sàtira signada pel llegendari cineasta Mel Brooks, estrenada com a film el 1967 i portada al teatre el 2001.

A primera vista, l’argument sembla senzill: Max Bialystock (interpretat per Armando Pita), un productor de teatre arruïnat que només aconsegueix escriure obres que fracassen, descobreix gràcies al seu histriònic i reprimit comptable, Leo Bloom (Ricky Mata), que, si recull una gran quantitat de fons per produir una obra pèssima i la tira endavant amb un pressupost molt inferior, pot embutxacar-se els diners extra amb seguretat quan la cancel·lin després de poques ac-

tuacions, ja que Hisenda mai investiga els espectacles que fallen. Així, Bialystock i Bloom, reconvertit en productor novell, emprenen la missió de trobar el pitjor guió mai escrit i produir el fracàs més gran de la història de Broadway.

El text resulta que és Flores a Hitler, una oda al Führer escrita per un exnazi exiliat que es dedica a criar coloms (José Luis Mosquera), i la manera de convertir-lo en un desastre encara més gran és reclutar a Roger de Bacle (Àngel Llàcer/ Oriol Burés), afectat, volàtil i tossut, com a director.

És fàcil intuir com gran part de la seva mordacitat i genialitat són els elements que fan de The Producers una peça captivadora i increïblement divertida, alhora que són precisament també els que la converteixen en una obra atrevida i divisiva, i una proposta una mica audaç per a Llàcer i Guix: el repartiment de personatges excèntrics i ridículs, la sàtira d’un personatge com Hitler, el metacomentari sobre els secrets de la indústria teatral... El mateix Mel Brooks va admetre en una entrevista amb Vanity Fair el 2004 que “la van mirar a les grans ciutats, però, en-

tendria la gent de Kansas el que suposava recaptar el 1.000% [del pressupost] per muntar un espectacle de Broadway?”. La mateixa preocupació podria traslladar-se al públic espanyol, però qualsevol inquietud s’emmudeix en contemplar la grandiositat del projecte: amb un cost de 2,7 milions d’euros, una ambiciosa escenografia a dos nivells, un equip de 24 actors i ballarins i una orquestra en directe, The Producers és el xou més gran que han muntat Llàcer i Guix, i, durant els sis mesos de representacions a Barcelona, es va convertir en un dels musicals més vistos de la temporada.

Aquest èxit és conseqüència del segell de qualitat en què el duo ha convertit els seus noms, però també de l’espectacularitat de la proposta en concret i de com s’adapta a la seva visió creativa: l’obra és tan iconoclasta com una celebració del teatre, escandalosa i conscient de si mateixa alhora. Ara, amb dotze setmanes de funcions (de moment) al Nou Teatre Alcalá de Madrid, The Producers té l’oportunitat de consolidar l’èxit aconseguit a la Ciutat Comtal i consolidar-se com una medalla a la banda que vesteix aquest equip teatral.

Tendències 32
Allò que fa de ‘The Producers’ una peça captivadora i divertida també la converteix en una obra divisiva

Una comèdia avançada al seu temps

El germen del guió original va ser, precisament, el musical fictici: FloresaHitler. Aquesta va ser la resposta provocativa que va donar Mel Brooks quan un periodista li va preguntar quin seria el seu pròxim projecte. Poc després, Brooks es va obsessionar a abandonar la televisió, mitjà en el qual havia fet carrera gairebé exclusivament, i FloresaHitleres va convertir en el projecte que li permetria fer el salt al cinema.

Pel to, la història es va trobar amb molts “no”, però un canvi de nom li va aconseguir els “sí” necessaris: de Sidney Glazier i Joseph Levine, productors, i de les seves estrelles, Zero Mostel i l’encara poc conegut Gene Wilder. En aquest punt, Brooks estava tan incrustat en l’ADN de la pel·lícula que ningú més podria haver-la dirigit, i el que va seguir va ser un rodatge d’absolut terror, amb un pressupost i calendari extremadament ajustats i xocs d’egos constants que amenaçaven de dinamitar completament el film.

Tot i així, la pel·lícula va superar els obstacles fins a arribar als cinemes, però va fracassar estrepitosament a taquilla. No obstant això, el temps l’ha premiat, i ha anat assolint progressivament l’estatus de clàssic de culte per la seva innegable agudesa, el seu humor avançat i les interpretacions de Mostel i Wilder, que són essencials per a la comèdia.

33

¿Sabies que...?

Un soldat es va treure el seu propi càlcul

de bufeta el 1782

Els càlculs de bufeta afecten aproximadament el 10% de la població en països industrialitzats, i la seva aparició augmenta entre els 40 i 60 anys. El procediment no invasiu que s’utilitza en l’actualitat per destruir aquestes masses endurides es coneix com a litotrícia i la primera vegada que algú la va practicar va ser al segle XVIII i ho va fer amb si mateix.

Claude Martin era un soldat que va passar gran part de la seva vida treballant per a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El seu èxit militar va ser tal que es va convertir en l’europeu més ric de l’Índia. Entre les seves múltiples aficions, es coneix el seu interès per la ciència i la medicina.

El 1782, el Claude va desenvolupar símptomes d’un càlcul a la bufeta i va decidir no anar al metge, ja que l’operació que solia fer-se en aquests casos era extremadament dolorosa i podia deixar seqüeles greus.

Per això, aquest soldat va dissenyar un instrument casolà amb una agulla de teixir i fils encerats i un mànec de balena, que es va inserir a la uretra per rascar la pedra, a poc a poc, en diferents intervencions. Ho va fer durant sis mesos, diverses vegades al dia, fins que els símptomes van desaparèixer. I, en vista de l’èxit, va enviar detalls de l’operació a la Companyia de Cirurgians de Londres.

Mig segle després, cirurgians francesos van crear un instrument molt similar al del Claude per fer litotrícies transuretrals a l’Hospital Necker de París, tot i que aparentment desconeixíen aquesta anècdota. Actualment, solen utilitzar-se ones de xoc per desintegrar els càlculs al ronyó i parts de l’urèter.

Llibres

Recuperar l’ecologia

Com mostren els ecologistes Paul Jepson i Cain Blythe, el rewilding és un enfocament nou i progressista per a conservarla biosfera, que combina idees científiques radicals amb innovacions pràctiques per reviure els processos ecològics, i que beneficia tant les persones com a la natura. El seu objectiu és restaurar les interaccions perdudes entre animals, plantes i pertorbacions naturals, els elements que conformen l’essència dels ecosistemes pròspers.

Rewilding.Paul Jepson & Cain Blythe, Ed. Icon Books.

Viure millor per viure més

En aquest manifest innovador sobre com viure millor durant més temps, el Dr. Peter Attia, actualment considerat un dels experts més destacats en longevitat, ens proposa diferents accions nutricionals, tècniques per optimitzar l’exercici físic i el son, i eines per millorar el nostre estil de vida. Quin pes té l’exercici, la bioquímica nutricional o la salut emocional en la longevitat del que vivim?

Sinlímites.Peter Attia & Bill Gifford, Ed. Gaia Ediciones.

Una guia científica per perdre pes

La doctora Marián García (Boticaria García) presenta una lectura per conèixer com afecten una microbiota revolucionada, uns músculs poc exercitats o el cortisol directament al metabolisme. Tu cerebro tiene hambre aborda la pèrdua de pes des d’un punt de vista divulgatiu i divertit, recorrent als millors endocrinòlegs del país i als últims estudis científics internacionals. Una lectura que, a més, descobreix cinc grans canvis en els hàbits per ajudar a perdre greix i guanyar en salut.

Tucerebrotienehambre.Boticaria García, Ed. Planeta.

Desconnexió 34

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4ª pl. - 08029 Barcelona

Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3ª - 28027 Madrid

Tel.: 934 954 490

fundacionespriu@fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor www.compartir.coop

www.fundacionespriu.coop La teva revista digital
Escaneja el QR per accedir a més continguts
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.