__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Compartir Núm. 2 • Nova època • Juliol 2020

Revista de cooperatives sanitàries i medicina social

www.compartir.coop

Units davant la Covid-19

Entrevista Els màxims responsables d’Assistència Sanitària i Asisa analitzen la pandèmia

Salut Trastorns del son: claus per tornar a dormir més i millor

Lifestyle Turisme virtual: visites en 3D per recórrer el planeta des del sofà


Sumari Cooperatives i medicina social

4 6 8 10 12 14 16

La Fundació Espriu, en primera línia contra la Covid-19. Grup ASISA. Un esforç conjunt per reforçar el sistema sanitari. En primera línia. Dr. Juan José Oñoro, de Medicina Interna, i Esther Ortego, d’Atenció al Client. Assistència Sanitària. Reestructuració sense precedents de l’Hospital de Barcelona. En primera línia. Dra. Yolanda Meije, de Medicina Interna, i Natàlia Mimó, supervisora d’infermeria. Les cooperatives i l’acció pel clima. Breus del sector.

A fons

18 20 22 24

Entrevista al Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària. Entrevista al Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA. Emanuele Felice: “Vivirem en un món que serà diferent, però no serà pitjor”. Teletreball. La revolució arriba per quedar-se.

Salut

26 28

Higiene del son. Les claus de la Dra. Paula Giménez per dormir més i millor. Salut mental. Analitzem les seqüeles psicològiques entre els sanitaris amb el Dr. Carlos Peña-Salazar.

Lifestyle

30 32 34

Destins: Turisme virtual. Tendències: Alternatives al cafè. Mode avió: La farmaciola musical.

2 Compartir

Staff Compartir Revista del cooperativisme sanitari www.compartir.coop compartir@fundacionespriu.coop Consell editorial: Teresa Basurte, presidenta de la Fundació Espriu Dr. Ignacio Orce, president d’Autogestió Sanitària i Assistència Sanitària Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’Asisa-Lavinia Dr. Oriol Gras, patró de la Fundació Espriu Dr. Carlos Zarco, director general i patró de la Fundació Espriu


Editorial

Una entrega incondicional

E

n els últims mesos marcats per la pandèmia de la Covid-19 i el confinament, la prioritat de les entitats que formen la Fundació Espriu ha estat oferir assistència sanitària a qui ho necessités. Com a exemple de cooperativisme sanitari, tots aquells que formem part de la Fundació Espriu hem centrat els nostres esforços en la lluita contra el coronavirus i les seves greus conseqüències. Aquesta forma d’actuar, en paraules del president d’Assistència Sanitària, és la nostra raó de ser. “En una situació d’excepcionalitat com aquesta, guanya sentit el jurament hipocràtic de prestar atenció a qui ho necessiti proporcionant serveis plens a les persones, per davant de qualsevol altre criteri o interès. No ho fem amb reserves perquè la salut és el nostre ofici, la nostra responsabilitat.” La nostra resposta al coronavirus no podia ser una altra. Som una organització compromesa amb la societat, formada per cooperatives de professionals i usuaris de la salut amb valors i principis sòlids, amb una política que, com bé ens recorda el conseller delegat d’ASISA, Enrique de Porres, “cada any reverteix els resultats a millorar i augmentar el seu dispositiu assistencial”. En temps complicats, el treball en equip és fonamental i els nostres esforços han donat resultats. Hem estat determinants en els moments més crítics de la pandèmia, col· laborant amb la sanitat pública i obrint els nostres centres per evitar que el col·lapse fos més gran. Hem donat resposta a milers de

Edició: Factoría Prisma Diagonal 662-664, 08034-Barcelona Tel. 934 926 667 www.factoriaprisma.com Directora de Factoría Prisma: Vanessa López Coordinació: Sergio Escartín Disseny: Xavi Menéndez Impremta: Centro Gráfico Ganboa SL Dipòsit legal: B-28059-1991 ISSN: 2488-6394

Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a planta 08029 Barcelona. Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3r. 28027 Madrid NIF: G-59117887 Tel.: 93 495 44 90

pacients de Covid-19. A molts els hem atès als nostres hospitals, que han multiplicat la seva capacitat. A altres els hem assegurat la cobertura als centres concertats. Hem habilitat nous canals digitals i telefònics per facilitar les consultes dels pacients amb els metges. I tot això mantenint, a més, l’activitat assistencial més urgent. Aconseguir tot això en un moment tan difícil no Davant la pandèmia hauria estat possible sense guanya sentit el l’excel·lent treball dels professionals sanitaris i de tot jurament hipocràtic el personal no assistencial. d’oferir atenció a Junts, com un gran equip, qui ho necessiti vam ser capaços de sobreposar-nos a situacions i moments crítics per oferir atenció a qui ho necessitava. Vam superar adversitats que desconeixíem i vam afrontar i combatre, fins i tot, les nostres pròpies pors. Volem que aquestes línies serveixin d’homenatge i reconeixement a tots ells. Afrontem un estiu d’incertesa, pensant en com serà la tardor si desafortunadament s’intensifica la pandèmia. Nosaltres seguim treballant i investigant diàriament per oferir la millor resposta. El nostre dispositiu assistencial seguirà estant en primera línia davant la pandèmia. Perquè, com destaca el Dr. Orce, la salut és el nostre ofici. I la nostra responsabilitat.

Carlos Zarco

Director general de la Fundació Espriu

Constituïda el1989, la Fundació Espriu integra les entitats que practiquen el model sanitari cooperatiu creat pel Dr. Josep Espriu: Autogestió Sanitària, Scias, Lavinia i Asisa, que formen el Grup Assistència i el Grup ASISA.

fundacionespriu@fundacionespriu.coop www.fundacionespriu.coop

Compartir 3


Cooperatives i medicina social

La Fundació Espriu, en primera línia contra la Covid-19 Assistència Sanitària i ASISA van reestructurar els hospitals, van crear noves UCI i van reforçar els equips sanitaris per atendre més d’11.600 pacients que van necessitar tractament contra el coronavirus.

La xarxa d’empreses sanitàries liderades pel Grup ASISA i el Grup Assistència Sanitària ha treballat en primera línia durant la pandèmia provocada per la Covid-19, i va posar sempre el pacient en el centre.

4 Compartir

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 i l’estat d’alarma han representat un repte per al sistema sanitari espanyol. En poques setmanes vam veure com es reforçaven els equips als hospitals i es creaven noves unitats de cures intensives per als malalts més afectats pel coronavirus. La bona feina del personal sanitari ha estat clau perquè el sistema no es col·lapsés, però també han estat vitals altres professionals imprescindibles com el personal d’atenció telefònica, de neteja o els enginyers capaços de reestructurar tot un hospital per atendre les necessitats sempre canviants en una pandèmia fins ara mai viscuda. Una feina en equip, de col·laboració, que des de la Fundació Espriu fa dècades que reivindiquem. La Fundació Espriu, entitat de referència del cooperativisme sa-

nitari espanyol que aglutina les cooperatives Assistència Sanitària i ASISA, ha estat en primera línia en la lluita contra la Covid-19. Des del primer moment de la pandèmia van desenvolupar plans d’actuació situant sempre les persones en el centre i els valors del cooperativisme que les impulsen. LA RESPOSTA Els diferents hospitals s’han reestructurat per donar resposta a l’emergència sanitària i, seguint les directrius de les autoritats sanitàries, es van reassignar tasques i es van crear noves unitats de cures intensives. Entre els professionals, s’ha fomentat el teletreball

sempre que ha estat possible per garantir la salut dels empleats. Assistència Sanitària, empresa asseguradora de la cooperativa de metges Autogestió Sanitària, va crear un protocol d’assistència telefònica gratuïta per a tota la població, en què un equip de professionals resol dubtes sobre el coronavirus. A més, l’Hospital de Barcelona, el centre de referència d’Assistència Sanitària, va reorganitzar tota la seva activitat per atendre en 50 dies prop de 600 pacients afectats per la Covid-19, encara que va mantenir la cirurgia urgent i oncològica. Men-


Xifres 1

El Grup ASISA ha atès més d’11.000 pacients per Covid-19, 9.300, als seus hospitals, mentre que en uns 2.000 casos s’ha fet un seguiment domiciliari. Gairebé 2.000 persones van haver de ser ingressades i més del 95% ja s’han recuperat.

2

ASISA també ha gestionat l’ingrés hospitalari de més de 3.400 assegurats, tant a la xarxa pròpia com a la concertada.

3

ASISA Live, una plataforma que permet accedir a videoconsultes en directe amb diversos especialistes del Grup HLA, ja atén 2.500 consultes setmanals. A més, a través de l’app Xat Mèdic, s’ha assessorat més de 19.000 persones.

4

Assistència Sanitària va posar en marxa un servei gratuït d’atenció telefònica per resoldre dubtes i orientar les persones amb símptomes de Covid-19, assegurades o no de l’entitat, que ha respost a més de 6.000 trucades.

5

trestant, els centres del Grup ASISA han atès més d’11.000 pacients per Covid-19, 9.300 dels quals van ser atesos als seus centres hospitalaris.

També a través d’ASISA, la cooperativa Lavinia va posar en marxa Asisa Live, un nou servei de telemedicina per atendre consultes a distància des de telèfons mòbils, ordinadors o tauletes. La mateixa cooperativa va crear el portal Ahoramasquenuncatranquilidad.es, amb continguts sobre salut mental, nutrició, son o teletreball, avalats per professionals del Grup ASISA. Tota una feina en equip que ha donat bons resultats. •

L’Hospital de Barcelona ha atès en 50 dies prop de 600 pacients de Covid-19 d’Assistència Sanitària.

6

La Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Barcelona es va ampliar amb tres nous espais habilitats dins de l’edifici i es va disposar d’una nova sala d’urgències. A més, també es va obrir una consulta especial per atendre el personal sanitari infectat (amb un índex de recuperació del 100%).

Compartir 5


Cooperatives i medicina social

Un esforç conjunt per reforçar el sistema sanitari El Grup ASISA ha reestructurat l’activitat dels seus centres hospitalaris, ha ampliat el personal i els llits d’UCI i ha optat per l’atenció personalitzada a tots els usuaris per via telemàtica. Reforç de plantilles, reorganització dels centres i creació de noves UCI. Des del primer moment de la pandèmia, el Grup ASISA va saber que la fortalesa de sistema sanitari era la cooperació. No va dubtar a col·laborar estretament amb les autoritats sanitàries per fer front a l’emergència i la seva xarxa assistencial, liderada pel Grup HLA, un dels proveïdors hospitalaris amb més presència a Espanya, va formar part des de l’inici de la pandèmia del dispositiu d’atenció als afectats pel coronavirus. En aquests mesos, el Grup ASISA ha atès més d’11.000 pacients per Covid-19, 9.300 dels quals han acudit als seus hospitals i 2.000 més s’han tractat a través del seguiment domiciliari. De tots aquests, 2.000 6 Compartir

Hàbits de vida més saludables Un portal creat per professionals de la salut del Grup Asisa

van haver de ser ingressats, i un 95% ja s’han recuperat. Els 15 hospitals del Grup HLA van reestructurar l’activitat per centrar-se en l’emergència sanitària provocada per la Covid-19. Per fer-ho van contractar i van reubicar un centenar de professionals sanitaris, van duplicar el nombre de places d’UCI en alguns dels centres i es van crear noves places d’hospitalització. AJUDA PSICOLÒGICA A més, conscients de l’estrès psicològic i físic que ha representat aquesta situació per al personal sanitari que treballa contra el coronavirus, va posar en marxa un programa de suport psicològic específic per a aquests professionals.

Té com a objectiu posar a la seva disposició eines per gestionar la tensió, l’estrès emocional i la incertesa que genera l’emergència i per protegir la seva fortalesa mental. A més, per tal d’evitar desplaçaments, més del 90% de la plantilla de l’asseguradora teletreballa i, en els casos en què no és possible, s’han establert torns i una jornada reduïda, mantenint les condicions laborals i econòmiques dels empleats. El Grup ASISA també ha habilitat telèfons d’atenció per als usuaris, així com aplicacions per a mòbils i tauletes, com l’app Xat Mèdic, que permet contactar amb diferents especialistes durant les 24 hores del dia i que ja ha atès 19.000


Breus consultes. També per afavorir els hàbits de vida saludable durant el confinament, Asisa va crear el portal web Ahoramásquenuncatranquilidad.es, amb informació sobre la Covid-19 i consells per cuidar-se. A més, ha reforçat la seva aposta per la telemedicina amb una nova iniciativa, Asisa Live. Totes aquestes actuacions formen part de l’aposta per la digitalització que ha fet el Grup ASISA, que s’ha accelerat a causa del confinament provocat per la crisi sanitària. En aquesta pandèmia, les eines digitals s’han convertit en un aliat imprescindible per afrontar l’emergència, i adaptar la forma de treballar i la relació amb els usuaris. 200.000 CONSULTES Perquè durant la pandèmia i des dels diferents canals, com ara telèfon, web, xarxes socials, apps mòbils, s’han atès més de 200.000 consultes, motiu pel qual el Grup ha reforçat els equips amb més personal. A més, en el canal telefònic es van dissenyar protocols específics per atendre les consultes relacionades amb la Covid-19, coordinats amb la Xarxa d’Assistència Domiciliària. També es va habilitar un telèfon exclusiu per a l’atenció directa als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Passada la pandèmia, el Grup ASISA treballa en mesures per recuperar la normalitat amb nous protocols i processos assistencials, i la programació de les proves i les intervencions més urgents. Una desescalada que prioritza garantir la seguretat i la protecció de la salut tant dels pacients com del personal dels hospitals i centres mèdics del Grup HLA. •

•P  er seguir oferint assistèn-

cia als futurs pares i evitar desplaçaments als hospitals, el Grup HLA ha posat en marxa classes de preparació al part de manera telemàtica. A través de trucades telefòniques i videotutorials, les llevadores de HLA han seguit prestant l’assistència necessària als pares que han vist interrompuda la preparació per a l’arribada dels seus fills pel confinament.

•  Per garantir la màxima segu-

retat dels pacients i empleats, ASISA Dental ha desenvolupat un protocol per atendre urgències i ha dotat d’equips de protecció individual els sanitaris. Per la seva banda, Oftalvist ha mantingut obert un servei d’urgències presencial, i va ampliar la seva assistència telemàtica per resoldre problemes no urgents sobre la salut ocular de manera no presencial.

Asisa Live, un pas ferm cap a la telemedicina amb els millors professionals del Grup HLA Les primeres setmanes de la pandèmia, el Grup ASISA va posar en marxa el servei de telemedicina Asisa Live, atesa pels especialistes del Grupo HLA i al qual poden accedir els assegurats de salut. Des de la seva posada en funcionament el mes d’abril i fins al maig ja havia atès 7.300 consultes, la majoria de les quals de dermatologia, medicina general i pediatria. Els assegurats d’ASISA poden demanar hora per mantenir consultes mèdiques a distància des del mòbil o l’ordinador amb professionals de més de 30 especialitats. Per accedir al servei, s’ha de trucar al telèfon 91 530 10 92 i demanar hora. Després de la videoconsulta, el pacient rebrà el seu informe mèdic. •

ASISA facilita una tornada tranquil·la als carrers dispensant hidrogel en llocs públics ASISA ha instal·lat una desena de dispensadors automàtics de gel hidroalcohòlic a la via pública madrilenya. L’objectiu és que sigui més senzill mantenir una higiene de mans correcta sense tocar cap element. L’acció s’emmarca en la iniciativa “Ara més que mai, tranquil·litat”. • Compartir 7


Cooperatives i medicina social

Dr. Juan José Oñoro, cap de Medicina Interna de l’Hospital HLA Universitario Moncloa, a Madrid

“Havíem de garantir una assistència de qualitat a tots els nostres pacients” Durant la pandèmia, van canviar l’hospital per complet, van duplicar els llits d’UCI per atendre els pacients més greus. Ara tornen a la normalitat assistencial, però segueixen alerta per adaptar-se a tots els escenaris. L’Hospital HLA Universitario Moncloa va atendre uns 2.000 pacients afectats o amb sospita de coronavirus, dels quals més de 600 van requerir hospitalització i prop de 40 van ingressar a l’UCI. Però com explica el doctor Juan José Oñoro, cap de Medicina Interna de l’hospital, “les xifres en fred no diuen res, el més difícil va ser atendre un volum tan alt de pacients en un espai de temps tan curt”. Després de detectar-se els primers casos de Covid-19 a la Xina, l’equip de l’hospital ja es va preparar per fer front als possibles contagis. I “quan van començar a ingressar els primers pacients al nostre hospital es va constituir ràpidament l’anomenada Comissió Covid-19, en què estaven representats tots els serveis, coordinats per la direcció mèdica, amb reunions diàries per abordar la situació i poder donar resposta precoç a totes les necessitats”, assegura. ELS REPTES Els contagis a Madrid es multiplicaven i l’hospital va haver de donar una resposta molt ràpida a la crisi. “Vam haver d’aprendre ràpidament tot el possible sobre una nova malaltia. Diàriament ens n’arribaven notícies noves i havíem d’intentar estar al dia”, recorda Oñoro. “Un altre repte va ser preparar l’hospital per a aquesta nova 8 Compartir

Qui és Dr. Juan José Oñoro. Especialista en medicina intensiva, és el cap de Medicina Interna de l’Hospital HLA Universitario Moncloa (Madrid).

situació, tant des del punt de vista d’infraestructura com de material i de personal. I, finalment, i el més important, havíem de garantir una assistència de qualitat a tots els nostres pacients”, destaca. Per fer-ho, van haver d’habilitar tots els espais disponibles per a l’atenció als malalts, i establir els circuits i protocols necessaris per atendre’ls. I “pel que fa al meu ser-

vei, l’UCI, vam haver de duplicar els llits existents amb la dificultat que això comporta, i dotar-les dels equips i el personal necessari”. Davant una situació tan complicada, Oroño destaca els professionals de l’hospital el paper dels quals “ha estat vital”, perquè “amb els protocols i la previsió no n’hi ha prou. Si no hi ha un compromís personal per treballar en equip, no serveix per a res. Malgrat que conec el personal de l’hospital des de fa molts anys, m’ha sorprès la seva entrega, no solament des del punt de vista professional sinó també humà”. LA DESESCALADA Després de passar els pitjors mesos de pandèmia, l’hospital està immers en una tornada a la normalitat assistencial, però segueix en alerta. “Cal adaptar-se a tots els escenaris possibles, però després de l’experiència acumulada s’han establert plans de contingència en tots els serveis per intentar estar més ben preparats i per a qualsevol situació. En diverses unitats s’ha establert un pla d’elasticitat per créixer el màxim possible i després tornar a la normalitat quan sigui necessari”. I pel que fa a les lliçons de la pandèmia, n’hi ha hagut moltes. “Hem après d’una nova malaltia en un període curt de temps, amb la dificultat d’adaptar-nos-hi per a la presa de decisions. També la importància de la prevenció i la formació, i que hem d’estar preparats per a nous reptes”. •


L’atenció als usuaris en els dies més difícils de la pandèmia ha estat una de les prioritats d’ASISA, que ha mantingut obertes dues oficines a Madrid amb personal que ha treballat en primera línia per oferir el millor servei.

Per a ella, van ser dos els grans reptes que van afrontar durant l’estat d’alarma. El primer va ser “implantar el teletreball, cosa que va implicar un canvi radical en la metodologia de feina amb una adaptació forçosa en temps rècord i amb més d’un 90% de la plantilla d’ASISA en teletreball”. Però també “seguir oferint una atenció personalitzada ràpida, precisa i satisfactòria. Demostrant que, en els pitjors moments, ens preocupem per atendre les necessitats dels nostres assegurats i donem un servei de qualitat”.

El personal sanitari ha estat clau en aquesta pandèmia, però no podrien haver fet la seva feina sense el suport de molts altres professionals. Els serveis d’atenció a client han treballat incansablement durant aquests mesos per atendre tots els dubtes dels usuaris. Esther Ortego treballa en Atenció al Client a la Delegació d’ASISA a Madrid i recorda que a l’inici de la pandèmia “es van tancar totes les oficines a excepció de les ubicades a l’Hospital HLA Universitario Moncloa i al carrer Miguel Ángel, a Madrid. Es va centralitzar tot el flux de consultes no urgents a través del correu electrònic, web, xarxes socials, app, el Xat Mèdic - ASISA Live i per mitjà del telèfon d’atenció al client, deixant les oficines únicament per a atenció urgent i evitant així desplaçaments innecessaris”. Ella va ser una de les voluntàries que es van presentar per atendre a

DIES DIFÍCILS Explica que els primers dies van ser difícils “pel desconeixement del que ens queia al damunt. Ens generava estrès i inquietud no tenir la certesa de donar les respostes esperades”. Però, sobretot, recorda d’aquells dies casos particulars, com “una senyora que va arribar a la meva taula i es va ensorrar quan em va dir que volia la baixa del seu marit. Em va començar a explicar tot el que havia passat, que el marit havia mort sol, que ella no havia pogut acomiadar-se d’ell i que els fills eren fora d’Espanya. Em va ser impossible no empatitzar amb ella i és molt difícil explicar com em vaig sentir en aquell moment. Malauradament, aquests casos han estat molt nombrosos, i ens ha tocat de ple amb la mort del nostre director territorial, Vicente Ferrero”. Moments duríssims que van superar gràcies a la seva professionalitat i als companys. “Ens desfogàvem explicant-nos les experiències més dures del dia i com hi havíem reaccionat perquè ens servissin com a guia en situacions similars. També ha estat molt important el suport del doctor Mayero i la presència permanent del doctor Muñoz per ajudar-nos sobretot amb els casos més conflictius”. •

Esther Ortego, Atenció al Client a la Delegació d’ASISA, a Madrid

“Ens preocupem per atendre les necessitats dels nostres assegurats” Qui és Esther Ortego. Des del 2018 treballa en el Servei d’Atenció al Client a la Delegació d’ASISA a Madrid. Va ser una de les persones voluntàries per atendre presencialment els usuaris que acudien a les dues oficines obertes a Madrid.

les oficines que quedaven obertes. “Es van distribuir els recursos humans amb la presència d’un equip de tres persones a Miguel Ángel i una a Moncloa. En un principi, es van plantejar torns rotatoris i, per evitar un excés d’exposició, ens vam presentar quatre voluntaris per a un període inicial de 15 dies que al final s’ha prorrogat fins avui”, explica. Un equip que s’ha reforçat en les últimes setmanes per atendre el volum d’assegurats que han anat a les oficines.

Compartir 9


Cooperatives i medicina social

Una reestructuració de l’hospital sense precedents La pandèmia provocada per la Covid-19 va obligar l’Hospital de Barcelona a redissenyar i adaptar els serveis, els equips i les nfraestructures sense deixar de tractar pacients amb altres patologies. Adaptar-se als temps de la Covid-19 sense oblidar els pacients amb altres patologies. Amb aquesta màxima, Assistència Sanitària va fer front a la pandèmia del coronavirus. El seu centre de referència, l’Hospital de Barcelona, va incrementar la capacitat al màxim de llits oberts i va reorganitzar tota l’activitat per tractar els malalts de Covid-19, mantenint la cirurgia urgent i oncològica. L’ activitat obstètrica i de neonatologia també han tingut continuïtat. Gràcies a aquestes iniciatives es van atendre en 50 dies prop de 600 pacients de Covid-19. Durant la pandèmia, l’Hospital de Barcelona va redissenyar tots els circuits per aïllar els malalts de Covid-19 de la resta, va ampli10 Compartir

ar l’UCI amb tres nous espais, va crear una nova sala d’urgències i va comptar amb la col·laboració de metges jubilats que van fer tasques d’informació a les famílies dels pacients. A més, per atendre el personal sanitari infectat, es va posar en marxa una consulta específica. L’entitat també va dissenyar un protocol específic d’atenció telefònica gratuïta obert a tota la població, assegurada o no, liderat per un equip format per infermeres i metges de l’entitat, que recomanaven diversos serveis sanitaris a la població en funció de cada cas i segons uns criteris preestablerts. L’objectiu era orientar i resoldre dubtes a persones que presentaven símptomes o que convivien amb persones afectades, amb la volun-

Es va dissenyar un protocol d’atenció telefònica per resoldre dubtes sobre la Covid-19 que en poques setmanes va atendre més de 6.000 trucades.

tat d’ajudar a descongestionar el sistema de sanitat pública. Durant el període d’acció del servei, del 19 de març al 8 de maig, les setmanes més dures de la pandèmia, es van atendre més de 6.000 trucades, amb una mitjana de 500 diàries. “En tot moment s’ha garantit el nivell màxim de servei i de qualitat assistencial, des de l’inici de l’epidèmia fins ara, amb uns nivells d’excel·lència difícils d’igualar en qualsevol altre lloc”, assegura el doctor Jordi Jimeno, metge d’Assistència Sanitària i coordinador d’aquest dispositiu. Això ha estat possible gràcies a un equip humà que ha treballat al 150% durant els mesos més crítics. Per aquest motiu, Assistència Sanitària es va comprometre des del pri-


Breus •E  l web d’Assistència Sanitària ha

informat constantment de l’evolució de la pandèmia, oferint consells d’interès relatius a la higiene i la prevenció, així com pautes per suportar l’estrès psicològic del confinament. A més, els serveis domiciliaris han seguit funcionant amb recursos de telemedicina. Tot això, en cooperació amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb la resta d’autoritats.

•L  ’Hospital de Barcelona va assu-

mir la cirurgia oncològica i urgent del Parc de Salut Mar –format pels hospitals del Mar i de l’Esperança, entre altres entitats–. També es va fer càrrec dels malalts crítics de coronavirus d’altres centres públics, com a mecanisme per distensionar el sistema públic de salut i permetre que tots els usuaris poguessin accedir als tractaments contra la Covid-19.

Una projecció espectacular d’agraïment

mer moment a mantenir els llocs de treball sanitaris i personal administratiu, promoure el teletreball i a ampliar la plantilla mèdica i d’infermeria. L’entitat es va adherir, a més, al fons sectorial de 38 milions d’euros per protegir els sanitaris i va desenvolupar un programa per mantenir les consultes mèdiques afectades per la inactivitat. RECONEIXEMENT “Reinventar-nos en 50 dies és un repte que s’està superant amb èxit per la tasca organitzativa de definició i optimització de processos, però sobretot gràcies a l’esforç i la implicació d’uns equips extraordinaris de professionals”, assegura M. Àngels Font, presidenta de SCIAS Hospital de Barcelona. Una feina reconeguda per la ciutadania, amb incomptables missatges d’ànim i iniciatives com les postals solidàries que van fer els usuaris a partir de les fotografies del personal sanitari de l’hospital. •

Els veïns de les Corts van mostrar el seu agraïment als professionals de l’Hospital de Barcelona a través d’unes espectaculars projeccions. La iniciativa va sorgir de la família Ortuño, que viu davant de la façana posterior de l’Hospital de Barcelona i, cada nit, des del balcó, projectaven un missatge de suport per a tots els que lluitaven contra el coronavirus, als quals afegien música. A la iniciativa aviat es van sumar altres veïns, amics i familiars que enviaven missatges a través d’un compte d’Instagram perquè fossin projectats, i el fenomen es va fer viral. El personal de l’hospital agraïa el suport des de les finestres amb pancartes.

Compartir 11


Cooperatives i medicina social

Dra. Yolanda Meije, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona

“Vivíem al límit de les nostres possibilitats físiques i mentals” La doctora Meije explica com han viscut els professionals de l’Hospital de Barcelona la pandèmia, des que es van conèixer els primers casos fins que els ingressos per la Covid-19 van arribar als 200 en un sol dia. La doctora Yolanda Meije, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona, va escriure un diari de la crisi sanitària des que al 31 de desembre de 2019 es va notificar l’existència a Wuhan d’un nombre important de casos de pneumònia de causa desconeguda. El 7 de gener de l’any 2020 el virus ja va ser identificat com un nou coronavirus, el SARS-CoV2, i els casos van començar a multiplicar-se durant el mes de gener. Pocs dies després, el grup de la Comissió d’Infeccioses de l’Hospital de Barcelona ja va organitzar dues xerrades informatives. Llavors se sabia ben poc d’aquell virus, només els antecedents de sis coronavirus infectius per a l’home i alguns dels símptomes que provocava. “En aquella època res ens feia pensar que aquest problema pogués també ser el nostre i menys en la mesura en què després ho hem patit”, explica la doctora Meije. AÏLLAMENT Però amb l’escalada dels casos a la Xina i el salt del virus a Itàlia, des de l’Hospital de Barcelona es va prendre la decisió “d’aïllar tots els pacients que ingressaven amb símptomes respiratoris fins que es pogués descartar una infecció per SARS-CoV2. La preocupació d’un brot nosocomial ens va fer prendre una mesura que en aquell 12 Compartir

Qui és Yolanda Meije s’ha doctorat en Medicina i Cirurgia i té un Màster en Malalties Infeccioses. Ha estat investigadora al Massachusetts General Hospital de Boston (EUA). Ha treballat a l’Hospital 12 de Octubre, l’Hospital Ramón y Cajal i l’Hospital Vall d’Hebron.

moment cap hospital estava adoptant i que després ens ha permès evitar un nombre més alt de casos entre el personal sanitari”, reconeix Meije. A més, es va constituir un comitè científic per abordar el problema de l’epidèmia i es va dissenyar el primer protocol per a l’aïllament i gestió de pacients Covid a l’hospital, que va arribar a tenir fins a 12 versions entre el març i l’abril. El 7 de març va ingressar a l’UCI de l’hospital el primer cas de Covid-19 i “en els dies següents vam patir un autèntic tsunami de paci-

ents”, amb 40 ingressos diaris. El centre va passar a ser un hospital Covid “i en un mateix dia vam arribar a tenir més de 200 pacients ingressats”, recorda la doctora. “Durant aquells dies no vam tenir ni temps de pensar o entendre què estava passant, no vivíem el present, vivíem al minut, cada dia era més dur que l’anterior i vivíem al límit de les nostres possibilitats físiques i mentals”, afirma Meije. L’hospital es va reorganitzar i des del Servei de Medicina Interna es va demanar la col·laboració de metges de les diferents àrees i especialitats de l’hospital i d’Assistència Sanitària. SOLIDARITAT Per la doctora Meije, “el més dur era veure patint els pacients. Allà estaven representats els nostres pares, avis, que sempre ens han cuidat i ara els tocava estar sols, vulnerables davant d’una cosa per a la qual que ningú estava preparat”. I malgrat tot, destaca la unió de tots per fer front a la situació. “La solidaritat entre companys de tot l’hospital en aquells dies és una cosa que mai l’oblidarem. Hi havia una sensació contínua entre el plor i l’agraïment difícil d’explicar i hi havia alguna cosa que, per sobre de tot, ens mantenia desperts i ens feia continuar davant l’esgotament extrem: l’absoluta necessitat de creure en la màgia que, sense saber com o de quina manera, ens en sortiríem tots plegats.” •


Natàlia Mimó, supervisora d’infermeria de la unitat medicoquirúrgica de l’Hospital de Barcelona

“S’han deixat de banda les individualitats i tots hem sumat” Els sanitaris han vist com canviava el seu entorn amb la reestructuració dels hospitals per fer front a l’allau de malalts de la Covid-19, però “l’essència segueix sent cuidar”. Tots els professionals de l’Hospital de Barcelona han treballat intensament per fer front a la crisi sanitària. Natàlia Mimó és supervisora d’infermeria de la unitat medicoquirúrgica de l’Hospital de Barcelona i va estar en primera línia en la lluita contra la Covid-19. Reconeix que no té por del coronavirus, “personalment la por em paralitza i ara estem en un moment d’actuar”, assegura. Confirma “que em preocupo pels pacients, les seves famílies, la meva pròpia, pels companys de feina i els amics. Estem davant d’una malaltia poc coneguda i, per tant, tens la incertesa de com anirà evolucionant tot”. LES EMOCIONS A Mimó la preocupen els pacients perquè la seva “situació és molt complicada. Normalment presenten uns ingressos molt llargs i estan sols a les habitacions, sense la companyia dels familiars més propers. Molts d’ells tenen por, angoixa, dificultats per dormir. Aspectes que treballem dia a dia amb tot l’equip per minimitzar-los”. Perquè, segons Mimó, “la gestió de les emocions és fonamental en aquests casos”.

Pel que fa a la contenció de la pandèmia, afirma que el confinament de la població arran de l’estat d’alarma ha estat clau. “Ha disminuït el nombre de contagis, que es produïa d’una manera molt exponencial amb el risc de saturar el sistema sanitari”, reconeix

Qui és Natàlia Mimó és supervisora d’infermeria de la unitat medicoquirúrgica de l’Hospital de Barcelona.

l’experta. També ha estat destacable la feina que s’ha fet des de l’atenció primària. “Estic convençuda que ha fet una gran feina a l’hora de vehicular els pacients als hospitals. En el nostre cas, Assistència Sanitària ha posat a disposició de tota la ciutadania un telèfon de consulta gratuïta per orientar i resoldre dubtes sobre la Covid-19. Els nostres pacients han fet un bon ús del Servei d’Urgències de l’hospital i, a més, s’ha habilitat un servei de seguiment telefònic per a tots els pacients que tenien símptomes compatibles amb la Covid-19 i que estaven a casa seva o no requerien ingrés hospitalari”. I davant les mostres de reconeixement i solidaritat de la població als sanitaris, les agraeix i assegura que la vocació de la seva professió és la mateixa: tenir cura dels pacients. “Hem transformat els nostres hospitals i estem focalitzats a combatre pràcticament una malaltia, però l’essència segueix sent cuidar”. La pandèmia també ha canviat la manera de treballar, “ara ho fem en equip, s’han deixat de banda les individualitats i tots hem sumat”. Precisament el personal sanitari ha estat un dels que més casos ha tingut de Covid-19, cosa que no els ha aturat. “Estem en primera línea i, per tant, tenim un risc més alt de contagi. Per això tenim els equips de protecció individual (EPI) i les mesures higièniques universals.” En aquest sentit, des de l’Hospital de Barcelona “s’ha treballat intensament per tenir tot el material per als pacients i perquè els professionals poguéssim treballar amb seguretat”. • Compartir 13


Cooperatives i medicina social

Les cooperatives i l’acció pel clima L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) convida tothom a unir-se a la lluita contra el canvi climàtic i a donar suport a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 13 sobre l’acció pel clima.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Cooperatives, l’ACI ha dissenyat un mapa interactiu en què cooperatives de tot el món mostren les accions que desenvolupen per combatre el canvi climàtic.

14 Compartir

Un gran nombre de fenòmens meteorològics extrems, desastres naturals, i fins i tot l’expansió d’algunes malalties, com la malària, estan vinculats al canvi climàtic. L’escalfament global i les emissions de carboni a l’atmosfera estan posant el planeta en risc i cal prendre mesures urgents. El moviment cooperatiu internacional vol conscienciar sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. Per fer-ho, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) va dedicar el Dia Internacional de les Cooperatives, celebrat el 4 de juliol, a l’acció pel clima. L’empresa cooperativa és líder en la defensa del medi ambient. El cooperativisme va ser pioner en aquest àmbit quan als anys 80 algunes cooperatives van prendre iniciatives per abordar la degradació mediambiental a través del desenvolupament de productes ecològics i de la promoció d’un consum responsable. L’any 1992 el compromís es va plasmar en la Declaració del medi ambient i el desenvolupament sostenible, centrada a desenvolupar una economia empresarial que

protegís els recursos naturals. Tres anys més tard, el 1995, l’assemblea de l’Aliança Cooperativa Internacional va incorporar en la identitat cooperativa la referència dels valors d’una cooperativa, un nou principi que recollia la preocupació de les cooperatives per la comunitat i l’entorn en què desenvolupen la seva activitat. Des d’aleshores, la preocupació pel medi ambient forma part de l’ADN de les cooperatives i el mo-

viment cooperatiu constitueix un actor global del canvi que treballa per avançar en l’agenda per millorar el clima. El Dia Internacional de les Cooperatives se celebra anualment el primer dissabte de juliol per posar de manifest la contribució del moviment cooperatiu en la recerca de solucions als principals problemes que aborden les Nacions Unides. El 1995, l’Assemblea General de les Nacions Unides va instaurar aquest esdeveniment i des de llavors, junt amb l’ACI, l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Pagesos (OMA), seleccionen cada any el tema que motiva la celebració. •

Vulnerables pel canvi climàtic • 800 milions de persones es troben en una situació especialment

vulnerable davant els efectes derivats del canvi climàtic, com les sequeres, les inundacions, les onades de calor, els fenòmens meteorològics extrems o l’augment del nivell del mar. • Des del 1990, les emissions mundials de CO2 han augmentat en gairebé un 50%.


Crida a la solidaritat i a la cooperació internacional La Fundació Espriu va explicar en un seminari de l’OMS l’actuació d’ASISA i Assistència Sanitària.

La unitat cooperativa de l’OIT celebra 100 anys Es calcula que les cooperatives ocupen 279 milions de persones al món i contribueixen a promoure el treball. El 1919 es constituïa l’Organització Internacional del Treball (OIT) un fòrum de representació de governs, treballadors i ocupadors que havia d’establir polítiques laborals que afavorissin el treball digne. Un any després, el 1920, el consell de govern de l’organisme internacional creava la unitat especialitzada en cooperatives, OIT COOP, que des d’aleshores treballa en la promoció d’aquest model d’empresa. Entre les fites d’aquests 100 anys, destaca, el 2002, l’aprovació de la recomanació 193 de l’OIT, un text que s’ha convertit en l’instrument internacional que orienta els estats i els governs en el disseny i l’aplicació de les polítiques i les lleis que afecten el desenvolupament de les cooperatives. •

El mes de maig passat es va celebrar l’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de manera virtual i en format reduït. Va ser atípica també perquè es va centrar exclusivament en la pandèmia causada per la Covid-19. Els estats membres van consensuar una resolució fent una crida a la solidaritat, la unitat i la cooperació internacional per contenir i mitigar els efectes de l’emergència sanitària. Entre els debats previs a l’assemblea, va tenir lloc un seminari en línia, organitzat per l’Aliança per a la Promoció de la Salut, en què el director de la Fundació Espriu, el Dr. Carlos Zarco, va tenir l’oportunitat d’exposar les accions desenvolu-

pades per ASISA i Assistència Sanitària per fer front a la pandèmia, tant en l’àmbit, sanitari en hospitals i centres mèdics, com en l’àmbit econòmic i social per assegurar el servei que ofereixen les entitats i alleujar en la mesura el possible efecte del confinament entre els empleats, assegurats i socis cooperativistes. •

La seu de l’OMS va acollir la seva primera assemblea virtual a causa de les restriccions causades per la Covid-19.

El nou web de la nova Compartir Compartir.coop és el nou portal web de la revista Compartir, on els lectors poden gaudir dels continguts en versió digital i adaptats a cada dispositiu mòbil. La revista es pot llegir en les tres llengües (castellà, català i anglès) en què s’edita i molts dels articles contenen informació ampliada i elements gràfics per aprofundir encara més en els temes seleccionats. A més, el lloc web de Compartir ofereix la possibilitat de descarregar la revista completa en format pdf. •

Visiteu el nostre web: compartir.coop

Compartir 15


Cooperatives i medicina social

Breus Assistència Sanitària renova el seu compromís amb la comunitat universitària Assistència Sanitària ha prorrogat el conveni que proporciona cobertura mèdica a 18 estudiants refugiats procedents del Líban perquè puguin continuar en universitats catalanes els estudis que van abandonar a causa de conflictes armats. Així mateix, tot i la situació

excepcional, el Programa de Beques Assistència Sanitària ha igualat en aquest curs el rècord de l’any passat, amb 458 sol· licituds. La dotació, de 30.000 euros, es destina íntegrament a la capacitació contínua de metges, infermeres i altres professionals de la salut. •

ASISA posa en marxa el Pla Tranquil·litat Garantida El Grup ASISA segueix apostant per assegurar la tranquil·litat dels seus clients incorporant en les pòlisses de salut serveis de videoconsulta, xat mèdic i suport psicoemocional. Per això acaba de posar en marxa la campanya Pla Tranquil·litat Garantida. Amb aquest pla, ASISA vol donar resposta a les necessitats de salut de les persones i garantir-los la tranquil·litat en un moment de gran incertesa generada per la pandèmia del coronavirus. •

Històries durant la pandèmia, a The Cooperative Way Aliança mèdica en l’emergència de la Covid-19 Coincidint amb la reivindicació d’un gran pacte per reformar el sistema sanitari arran de la pandèmia de Covid-19, Assistència Sanitària renova i amplia fins al 2023 el conveni de col·laboració com a membre protector de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Les dues organitzacions defensen mesures per posar en valor la figura dels professionals, i aprofundir en els objectius comuns de protecció i millora de sistema i impuls del premi Ramon de Teserach per la promoció de la salut. •

16 Compartir

La Fundació Espriu va ser una de les cooperatives convidades a formar part de The Cooperative Way, una iniciativa per demostrar la capacitat d’adaptació del model cooperatiu a les necessitats de la població en situacions difícils. Organitzat per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO), en el seminari digital “Les cooperatives de salut durant la COVID-19 i en temps de crisi” hi van prendre part ponents destacats d’Itàlia, Espanya, Colòmbia, el Camerun i l’Índia. El Dr Carlos Zarco, director de la Fundació Espriu, va explicar l’actuació dels hospitals de la cooperativa sanitària durant la pandèmia. •

Aquí podeu veure com han actuat altres cooperatives sanitàries


A fons

Dr. Ignacio Orce, president d’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

“Hem de reivindicar l’entrega incondicional dels sanitaris” La sanitat privada ha participat de manera decisiva i exitosa en la lluita contra la Covid-19. Parlem amb el president d’ASC per analitzar com es va afrontar la crisi.

M

irem enrere. Quin considera que va ser el gran error durant la crisi provocada per al Covid-19?

Una situació inèdita com la que hem viscut és summament complexa en tots els sentits i, des de la distància, tots hauríem fet algunes coses d’una manera diferent. Potser podríem haver gestionat de manera més eficaç la previsió, els recursos invertits (sobretot als geriàtrics) o la comunicació, però no hi ha dubte que la voluntat de fer tot el possible per superar la crisi ha estat manifesta. És destacable la responsabilitat que en general ha demostrat la ciutadania i hem d’insistir en una bona educació sanitària que eviti conductes incíviques que afavoreixin la propagació de virus. Com a exemple de cooperativisme sanitari, des de la humilitat, creiem que fomentar el respecte i la solidaritat cap als altres és sempre una bona decisió.

I el millor encert per aconseguir revertir la greu situació?

La col·laboració ha estat bona entre els sanitaris, professionals 18 Compartir

molt ben preparats. Hem vist com el treball en equip multiplicava les possibilitats d’èxit en l’atenció i el tractament per a cada cas i han estat molts els metges que, sense tenir en compte la seva especialitat, han ajudat en tot el que han pogut: cirurgianes passant consulta a la unitat de seguiment Covid-19, pediatres jubilats informant telefònicament les famílies de pacients… Hem de reivindicar l’entrega incondicional d’un col· lectiu que de vegades fins i tot ha vist compromesa la seva seguretat. En definitiva, el millor encert ha estat posar-nos en mans del criteri professional i treballar braç a braç.

Llegiu l’entrevista completa al Dr. Ignacio Orce A més parla de:

»Aprenentatge i reptes

n possible »Urebrot l futur de »El’atenció sanitària

Com ha actuat la seva cooperativa de salut respecte d’altres tipus d’organitzacions sanitàries privades? En què s’ha diferenciat?

Som una organització formada per professionals de la salut, controlada per una cooperativa de metges, i en una situació d’excepcionalitat com la que hem viscut guanya sentit el jurament hipocràtic d’oferir atenció a qui

»

ho necessiti proporcionant serveis plens a les persones, per davant de qualsevol altre criteri o interès. No ho fem amb reserves perquè la salut és el nostre ofici, la nostra responsabilitat. Quina ha estat l’actuació d’Assistència Sanitària per respondre a aquesta crisi?

Com a resposta al coronavirus, Assistència Sanitària va posar en marxa un protocol d’atenció telefònica gratuïta obert a la població assegurada o no de l’entitat (que va rebre prop de 6.000 trucades), va reprogramar o ajornar accions no estratègiques, va reforçar el suport comunicatiu i aprovar la flexibilització del pagament de rebuts per a persones amb caigudes d’ingressos. Així mateix, es va adherir al fons sectorial de 38 milions d’euros per protegir el personal sanitari, va desenvolupar un programa de col·laboració per al manteni-

El millor encert ha estat posar-nos en mans del criteri professional i treballar braç a braç


Ignacio Orce Satrústegui (Pamplona, 1954) és president d’Assistència Sanitària des de l’any 2000.

ment de les consultes mèdiques damnificades per la inactivitat i va incrementar la coordinació amb la salut pública per evitar-ne el col·lapse, entre altres mesures per minimitzar l’impacte de la pandèmia en el conjunt de la societat. A l’Hospital de Barcelona, el nostre centre de referència, vam atendre 600 pacients de Covid-19 en només 50 dies. Com valora la col·laboració entre la sanitat pública i la sanitat privada per afrontar l’emergència sanitària? Ha estat efectiva?

La col·laboració publicoprivada s’ha plantejat obertament, però podria haver estat millor perquè el sistema sanitari privat està preparat per actuar en primera línia. Assistència Sanitària ha estat en constant interlocució i cooperació amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb la resta d’autoritats sanitàries de país per ajudar a evitar el col·lapse dels recursos sanitaris públics. Ara com ara, la sanitat privada s’ha de considerar com una reserva estratègica en cas de rebrot. El personal sanitari ha estat un dels grups més afectats per la crisi. Com valora l’actuació i la resposta que ha tingut?

El personal sanitari ha demostrat la seva vocació de servei. Tot i el risc per a la seva pròpia salut i d’unes condicions laborals millorables, han donat el millor de si mateixos. Han treballat junts, com un equip, alineats amb un mateix objectiu per donar la millor resposta a la societat. Els sanitaris s’han entès molt bé, han donat exemple. • Compartir 19


A fons

Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA

“L’atenció domiciliària privada ha estat essencial” El paper del Grup ASISA ha estat determinant per contenir la malaltia. El conseller delegat de la companyia sanitària analitza l’actuació de la xarxa assistencial.

M

irem enrere. Quin considera que va ser el gran error durant la crisi provocada per la Covid-19?

Aquesta crisi té algunes característiques singulars; la primera és que es tracta d’una crisi global que ha afectat tot el planeta, encara que ho hagi fet de manera desigual, i des de l’inici hi ha hagut un clar dèficit d’informació motivat, entre altres factors, perquè es tracta d’un virus nou i desconegut. En el cas d’Europa, a això s’hi suma una manca de preparació i experiència recent per afrontar epidèmies similars. Mentre els països asiàtics havien gestionat fa pocs anys la crisi de la SARS o de l’H5N1, Europa no s’havia enfrontat a una gran pandèmia des de fa un segle. Aquesta falta d’entrenament, junt amb el desconeixement sobre el SARSCoV-2, explica bona part del caos 20 Compartir

inicial, la resposta dubitativa que han donat pràcticament tots els països i els errors de prevenció i detecció primerenca de l’epidèmia que evidentment s’han comès. Cal tornar a llegir Laura Spinney en el seu llibre El jinete pálido, sobre la pandèmia del 1918 per redescobrir el nivell de la tragèdia de la mal anomenada grip espanyola. No és fàcil estar preparat per a una situació així. I el millor encert per aconseguir revertir la greu situació causada?

La col·laboració ha estat bona. Pel que fa als encerts, les mesures de distanciament social, que han estat molt contundents, han estat molt eficaços des del punt de vista sanitari. L’esforç investigador ens està permetent avançar molt ràpid en el coneixement del virus i en el desenvolupament de tractaments i, a mitjà termini, d’una vacuna. D’altra banda, en el cas

Llegiu l’entrevista completa al Dr. Enrique de Porres A més parla de:

prenentatge »Ai reptes n possible »Urebrot l futur de »El’atenció sanitària

espanyol, tot i que la pandèmia ha mostrat carències i debilitats, també ha demostrat la capacitat del sistema sanitari per fer front a situacions de crisi integrant en la resposta tots els mitjans disponibles, siguin públics o privats. I ha demostrat el compromís dels grups sanitaris privats amb la societat espanyola. Per a nosaltres el millor encert ha estat entendre que la col·laboració publicoprivada és un valor necessari per afrontar els reptes de l’SNS. Com ha actuat la seva cooperativa de salut respecte d’altres tipus d’organitzacions sanitàries privades? En què s’ha diferenciat?

El Grup ASISA ha tingut un doble paper en aquesta crisi. D’una banda, la nostra asseguradora de salut ha donat cobertura als seus assegurats i ha gestionat l’atenció dels que han requerit un ingrés hospitalari per Covid-19, tant a la nostra xarxa assistencial pròpia com als centres concertats, com la resta del sector assegurador de salut. Però, a més, el Grup HLA ha atès més de 9.000 persones per Covid-19 als seus hospitals. Això ha estat possible per la política cooperativa que cada any reverteix els resultats de l’asseguradora a millorar i augmentar el seu dispositiu assistencial. M’agradaria destacar, també, una iniciativa que hem posat en marxa i que és singular i única en la sanitat privada espanyola, que ha estat l’atenció domiciliària, essencial per fer front a una pandèmia com aquesta. Quina ha estat l’actuació del Grup ASISA per respondre a aquesta crisi sanitària?

El Grup ASISA ha treballat des del primer moment de manera coordinada amb les autoritats


per superar la crisi i salvar milers de vides. Gairebé el 20% dels afectats per la Covid-19 han estat atesos en hospitals privats, cosa que ha evitat el col·lapse de sistema sanitari. A més, les asseguradores de salut hem renunciat a aplicar les clàusules sobre pandèmies que inclouen els condicionats de les nostres pòlisses i hem donat cobertura a tots els assegurats que l’han necessitat. Per tant, la sanitat privada en conjunt ha estat a l’altura del desafiament i la seva contribució ha estat essencial per frenar la pandèmia i impulsar la progressiva tornada a la normalitat del sistema sanitari. De fet, aquesta és una de les lliçons que ens deixa l’emergència: les respostes globals a les crisis sanitàries de gran magnitud, com la que estem vivint, exigeixen la resposta coordinada de tots els dispositius sanitaris del país, els públics i els privats, perquè tots integren el sistema sanitari. sanitàries i hem posat a la seva disposició tot el nostre dispositiu assistencial, que inclou els nostres 15 hospitals a tot el país. Des que va començar la crisi, el Grup ASISA ha atès més d’11.300 pacients per Covid-19 (més de 9.300 als nostres hospitals i més de 2.000 en seguiment domiciliari); gairebé 2.000 han estat ingressats i la immensa majoria ja s’han recuperat. ASISA ha cobert l’ingrés hospitalari per Covid-19 a més de 3.400 assegurats, tant a la xarxa pròpia com a la concertada. Per tant, el nostre grup ha estat en primera línia durant la pandèmia i ha ajudat a salvar milers de persones. Tot és mèrit dels professionals que formen part del Grup ASISA, als quals vull reconèixer la seva feina, la seva entrega i la seva vocació de

servei per donar el millor d’ells mateixos en una situació certament complexa. Com valora la col·laboració entre la sanitat pública i la sanitat privada per afrontar l’emergència sanitària? Ha estat efectiva?

Enrique de Porres (Madrid, 1947) és conseller delegat d’ASISA des del 2003.

La sanitat privada ha estat a disposició de les autoritats sanitàries des del primer moment i hem treballat amb el sector públic de manera coordinada i molt efectiva. De fet, l’aportació de la sanitat privada ha estat imprescindible

»

Les asseguradores de salut hem renunciat a aplicar les clàusules sobre pandèmies que inclouen les nostres pòlisses i hem donat cobertura a tots els assegurats que l’han necessitat

El personal sanitari ha estat un dels grups més afectats per la crisi. Com valora l’actuació i la resposta que van tenir?

La feina que han fet els professionals sanitaris durant aquesta crisi és encomiable i digna d’elogi i d’homenatge. Lamentablement, sobretot en les primeres setmanes de l’emergència, es van haver d’enfrontar a la malaltia amb mitjans de protecció escassos i moltes vegades inadequats. Aquesta lliçó l’hem aprendre perquè no es repeteixi en el futur. Tot i aquestes mancances, la seva tasca i el seu compromís han estat essencials per salvar milers de vides. La societat espanyola ho va saber reconèixer durant setmanes amb uns aplaudiments diaris que resumeixen el sentiment de milions de ciutadans sobre el paper dels professionals sanitaris. • Compartir 21


A fons

“Vivirem en un món que serà diferent, però que no serà pitjor” Autor, economista i doctor en Història Econòmica, Emanuele Felice reflexiona per a la revista Compartir sobre els canvis provocats per la pandèmia i ofereix la seva visió positiva sobre el futur immediat. per Sergio Escartín

R

Emanuele Felice és un reconegut economista italià i doctor en Història Econòmica per la Universitat de Pisa. Actualment, combina la seva feina com a autor i columnista prolífic amb la de professor d’economia i política econòmica a la Università D’Annunzio, a Pescara.

22 Compartir

es tornarà a ser igual”. És una de les frases i els mantres més repetits quan es parla de la nova normalitat arran de la pandèmia provocada per la Covid-19. La humanitat s’ha anat sobreposant a cada episodi advers a la recerca de l’anhelada felicitat. Buscant camins alternatius i aprofitant els canvis per convertir-los en oportunitats. Però el desconeixement del coronavirus crea incerteses sobre el futur. Podem ser optimistes? Què hem après d’aquesta pandèmia? Ens servirà en el futur? Estem preparats per afrontar la crisi econòmica? Busquem respostes conversant amb Emanuele Felice, reconegut economista italià, doctor en Història Econòmica per la Universitat de Pisa, columnista prolífic i autor de diversos llibres, entre els quals Historia económica de la felicidad (Ed. Crítica). Coneixedor de la història i de com les epidèmies han produït els grans canvis, Felice veu el got mig ple. “En perspectiva global, res tornarà a ser igual durant una temporada. Però quan tot passi, quan arribi la vacuna, viurem en un món que serà diferent, però no per això ha de ser pitjor. Podem tenir una

Europa més solidària i compacta, enfocarem més l’atenció en la salut i en el sistema de sanitat. També es podria instal·lar el teletreball com una solució que a més és beneficiosa per al medi ambient. Si volem veure la crisi des del punt de vista optimista, ha accelerat el procés de canvi estructural d’unificació europea que d’una altra manera hauria estat molt més lent”. L’APRENENTATGE Davant de canvis tan importants com els provocats per la Covid-19, aprendre dels errors del passat és determinant. “Estic convençut que durant aquests mesos de confinament hem après més el valor de les relacions humanes, que abans donàvem per fetes. Ara que hem estat sense poder sortir ens hem adonat de la importància de les relacions personals. Normalment, el que passa en la història, no són parèntesis. Les epidèmies i les guerres mai han estat parèntesis, sinó processos de canvis que modifiquen la societat, l’economia i les institucions cap a una direcció diferent”, afirma Felice. L’economista apunta cap a un camí dual, de pols oposats clarament marcats. “Veig que aquesta crisi està reforçant una

opinió pública democràtica, però al mateix temps augmenta la fortalesa dels règims més autoritaris. Mirant enrere, és similar al que ha passat amb la pesta de l’any 1347. La mateixa epidèmia va accentuar la sortida del món feudal a l’Europa occidental i va comportar l’ascens de les ciutats. En canvi, a l’Europa oriental, on el món feudal era més fort, va provocar un reforç del feudalisme”, recorda. Felice, que considera que “quan arribi la vacuna les relacions soci-


als tornaran a ser com les d’abans”, apunta a una ràpida recuperació econòmica. “Si s’aconsegueix posar fi a la pandèmia el 2020, crec que el 2021 començarà la recuperació econòmica, tret que els rebrots s’allarguin en el temps. Sí que crec que hi haurà una recuperació perquè la gent tindrà el desig de sortir, de gastar, de viure…”. La capacitat humana per afrontar la situació i els canvis que puguin arribar també serà determinant. Estem preparats

»

Les epidèmies i les guerres mai han estat parèntesis, sinó processos de canvis que modifiquen la societat, l’economia i les institucions cap a una direcció diferent

per passar-ho malament ? “Sobre aquest aspecte soc optimista. I crec que, al cap i a la fi, estem fins i tot millor que abans de l’epidèmia. Imagineu viure aquesta situació sense l’actual velocitat d’internet, sense la possibilitat de teletreballar o de comunicar-nos amb els familiars... A més, la resposta sanitària ha estat molt millor que en el passat. Ens hem enfrontat a aquesta crisi amb millors eines i el resultat, si parlem de mortalitat, no es pot comparar amb la pesta, que va matar un terç de la població europea. Amb el coronavirus, no s’ha parlat de la ‘fi del món’”. La idea de com ser feliços convivint amb la pandèmia és un altre tema que també ha aflorat amb el confinament. “Crec que hi ha un canvi en el concepte de la felicitat. La renda és important, però no només el consumisme porta a la felicitat. En realitat, són les relacions humanes i els drets. Aquesta pandèmia ha demostrat que aquestes dimensions són vitals. En aquests dies no hem pogut ser feliços consumint. Hem hagut de d’aturar un sistema econòmic que semblava imparable per adonar-nos que hi ha coses més importants, que la salut és més important. Hem hagut de recuperar la dimensió de les relacions humanes, que han estat el centre del confinament”, explica Felice. Per això, l’escriptor i economista es manté ferm en una posició “moderadament optimista” quan mira cap al futur. “El progrés científic i tecnològic ens ha posat les condicions per viure millor, però cal anar amb compte amb la dimensió política amb la qual es governin. El futur dependrà de com fem servir el progrés que hem aconseguit. El que és fonamental, i en aquesta crisi s’ha tornat a demostrar, és que el progrés ens situa en condicions de viure millor”, acaba. •

Una nova visió. Hi ha una relació entre desenvolupament econòmic i felicitat? Som més feliços amb el progrés de les condicions materials humanes, tècniques i científiques? Emanuele Felice respon a les grans preguntes en el seu últim llibre.

Compartir 23


A fons

La revolució del teletreball La pandèmia ens ha donat a conèixer noves eines per teletreballar, però hi ha d’haver una regulació a escala europea i espanyola, i un pacte entre empreses i treballadors. per Pilar Maurell

M

»

ark Zuckerberg va anunciar que Facebook cancel·lava tots els esdeveniments i reunions de més de 50 persones fins al juny de 2021. Una mesura per lluitar contra la Covid-19 que han seguit moltes altres companyies internacionals. També és una forma d’estalvi davant la perspectiva de crisi econòmica. Les eines digitals que tenim al nostre abast faciliten aquesta decisió perquè si alguna cosa hem après de la pandèmia i de l’estat d’alarma és que podem estar en qualsevol part de món amb un sol clic. Google Hangouts, Jitsi, Skype, Zoom, Microsoft Teams o GoToMeeting són només algunes de les plataformes digitals que ens permeten mantenir videotrucades amb qualsevol persona sigui on sigui. Ja existien, però l’ús durant la pandèmia s’ha multiplicat. Zoom Video Communications, per exemple, ha vist com els seus usuaris han pujat de 10 a 300 milions en tan sols cinc mesos. La pandèmia ha accelerat tres anys la digitalització d’empreses i llars, i ha provocat canvis a la feina, en el consum i en l’oci. Uns can-

Plataformes de videoconferències com Zoom han vist en aquests mesos com els seus usuaris passaven dels 10 als 300 milions a causa de les necessitats de connectar en línia entre les persones 24 Compartir

vis que es quedaran. És el cas del teletreball, el creixement fa que els experts es preguntin si estem davant d’una revolució. Algunes de les grans empreses en les economies desenvolupades ja han dit que el que era un gran projecte pilot es convertirà en la forma habitual d’organitzar el mercat laboral. “Però la idea que ha arribat la fi de l’oficina és exagerada. L’Organització Internacional del Treball estima que el 27% dels treballadors en els països d’alts ingressos podrien teletreballar des de casa. Això no vol dir que seguiran treballant a distància”, afirmen des de l’ONU. El que sí que és cert és que les empreses reduiran un 30% la superfície de les oficines per l’auge del teletreball, segons la consultora immobiliària Laborde Marcet. A més, “la ubicació estratègica d’oficines i locals comercials ha passat a ser prioritària per sobre de la superfície”. I això és també una de les conseqüències del canvi en els hàbits de consum, ja que, segons la mateixa consultora, “l’auge del comerç electrònic fa que els retailers tractin d’equilibrar els seus recursos per maximitzar vendes, combinant la seva presència en els principals carrers comercials amb el comerç electrònic”. El 2019, el 8,3% dels treballadors a Espanya recorrien a l’opció de treballar des de casa, habitualment

o de forma ocasional, una xifra clarament inferior a la mitjana de la Unió Europea(16,1%). No obstant això, un estudi de CaixaBank Research sosté que “un 32,6% del total dels empleats a Espanya podria potencialment dur a terme la seva feina en remot”. CANVIS A LA FEINA Per fer-ho és necessària una normativa que no existeix. El Govern va anunciar al juny que ultima regular per llei el teletreball i vol que les empreses compensin les despeses dels empleats. També advoca per fixar els temps màxims de treball i els mínims de descans. Aquestes són algunes de les reivindicacions d’experts com José M. Ramada, metge del treball, al Parc de Salut Mar, membre i investigador del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CiSAL) i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. En primer lloc, adverteix que “el teletreball


Consum, escola i oci es reinventen

1

En les primeres setmanes de la pandèmia, el consum de les famílies va arribar a xifres rècord, especialment en el canal en línia quan van ser més d’un milió les llars que van optar per aquest mitjà. Avui dia, la compra per internet no afluixa i les xifres semblen consolidar-se en la forquilla del 70-90% d’increments setmanals respecte a aquestes mateixes setmanes del 2019. I és que molts dels compradors guanyats durant la crisi sanitària han arribat per quedar-se, apunten des de Nielsen.

2 ha de ser conceptualment voluntari, perquè el treballador té dret a decidir si el seu domicili personal reuneix els requeriments necessaris per treballar des de casa en les condicions adequades”. Per l’expert, “s’ha millorat molt la situació i s’han posat a disposició dels treballadors noves eines, però a l’inici de la pandèmia no estàvem preparats. En el pic de la crisi, no s’aplicava la regulació laboral, la gent treballava a totes hores i això no és teletreball. Sí que ho és el treball organitzat, estructurat, amb mitjans adequats i un horari establert que permeti compatibilitzar vida personal i laboral”. Dit això, i “davant la falta d’una directiva europea que pugui traslladar-se a la normativa espanyola, empreses i treballadors haurien de pactar sobre els horaris concrets, sobre qui posa els mitjans de producció i com s’estableixen els meca-

nismes de comunicació amb la direcció de l’empresa”, afegeix Ramada. Per part dels treballadors, “han de generar una nova forma de treballar, s’han de respectar els horaris i reorganitzar un espai de treball a casa que permeti un cert grau d’aïllament, amb una taula i una cadira adequades”. “Crec que el teletreball és una manera de ser productiu, d’incorporar-se al món laboral fantàstica si està regulada”, explica l’expert. “De la mateixa manera que s’avaluen els riscos a les empreses haurien d’avaluar a casa de cada treballador, com el risc ergonòmic d’estar asseguts tantes hores en cadires que no són adequades o l’excés d’exposició a les pantalles d’ordinador. Si ho aconseguim, el teletreball és una magnífica alternativa que pot resoldre molts problemes, sigui en situació de pandèmia o no. Per exemple, pot fer compatible la vida laboral i personal de molts treballadors que han de fer-se càrrec de familiars”, acaba l’expert. •

Els centres educatius també han hagut de reinventar-se durant la pandèmia i alguns dels canvis es quedaran. La digitalització de les aules s’ha accelerat, però cal desenvolupar un model d’escola molt flexible que respongui de manera àgil a qualsevol situació sanitària. Però també cal tenir en compte la bretxa digital. D’un dia per l’altre les classes van deixar de ser presencials a fer-se en línia, i van deixar enrere el 9,2% de les llars amb nens que no tenen accés a internet, cosa que representa que prop de 100.000 llars no poden connectar-se a la xarxa.

3

El confinament va disparar el consum de plataformes en streaming fins a les 45,6 hores setmanals, segons un estudi de les companyies Nielsen i Dynata. Però els que han viscut dies daurats han estat els e-Sports, les lligues de jocs en línia com League of Legends o Fortnite, que han ajudat a passar el confinament als joves de 15 a 30 anys. I és que el consum de videojocs en línia a Espanya només a l’abril va augmentar més d’un 75%.

Compartir 25


Salut Higiene del son

Trastorns del son: claus per tornar a dormir més i millor Descansar bé és vital per al nostre organisme i per aconseguir-ho les rutines són determinants. El canvi d’hàbits a causa del confinament ha afectat el son de moltes persones. Com recuperar la qualitat del nostre son? La doctora Paula Giménez apunta els factors que marquen la nostra manera de dormir. per Sergio Escartín

?

Com ha afectat el confinament al nostre son? Quins factors l’han perjudicat?

Dra. Paula Giménez Rodríguez, delegada d’ASISA a Alacant i directora de la Unitat Multidisciplinària del Son de la clínica HLA Vistahermosa

L’entrevista completa a la Dra. Paula Giménez

26 Compartir

El confinament s’ha associat a un canvi molt important en els nostres hàbits i rutines. Hem passat a una situació en la qual totes les activitats s’han vist limitades. Els sincronitzadors de l’exposició a la llum, l’exercici físic, els horaris regulars d’anar a dormir i d’aixecar-nos i el contacte social. Tots aquests factors s’han vist afectats durant la situació de confinament i han afectat les nostres hores de son i la qualitat del repòs. Un altre factor clau és l’estrès, l’ansietat i la por per la situació sanitària i econòmica derivada de la pandèmia..

?

Dormim bé?

Els espanyols dormim poc. El nostre estil de vida comporta anar a dormir tard i les nostres obligacions laborals forcen la nostra hora d’aixecar-nos, de manera que moltes vegades anem curts de son. A més, l’ús cada vegada més freqüent dels dispositius electrònics abans de dormir retarden l’inici del son, ja que la llum blanca i blava que emeten inhibeix l’alliberament de melatonina i en retarda l’inici.

?

Hi ha una recepta per combatre els problemes de son?

La teràpia cognitivoconductual és la més efectiva. Consisteix en mesures d’higiene del son i en la reeducació d’algunes cognicions o errors que el pacient té relatius al son, com que com més estona passa al llit, més possibilitats té de dormir...

És bo prendre medicaments o complements per dormir? Les pastilles per dormir són complements que podem fer servir associats a les rutines i mesures d’higiene del son, però sempre com a última opció i sota prescripció mèdica. Els compostos amb herbes naturals i la melatonina són una molt bona alternativa.

És recomanable fer la migdiada?

?

?

Les migdiades llargues tenen dos inconvenients: d’una banda, després dels primers vint minuts de son entrem en fase III de son NREM o son profund. Quan ens despertem en aquesta fase ho fem amb sensació de ensopiment, cefalea... D’altra banda, les migdiades llargues poden dificultar-nos agafar el son a la nit. Però sí que és cert que una migdiada breu, de 15-20 minuts, és recomanable.


Consells per combatre l’insomni De manera general, podríem donar les recomanacions següents:

• Establiu uns horaris estables de • Feu exercici físic diàriament, preferiblement als matins i a l’aire lliure.

• Exposeu-vos a la llum en les prime-

Quins problemes de salut comporta la falta de son? Sensació de falta de descans, somnolència durant el dia amb el consegüent risc d’accidents de trànsit i laborals, dificultat per concentrar-se i dur a terme obligacions diàries, pèrdua de memòria, cefalees... A més, cada vegada hi ha més estudis que associen la pèrdua de son i els seus trastorns a obesitat, diabetis mellitus i malalties cardiovasculars.

?

després de sopar i substituïu-los per activitats relaxades.

que no sigui massa tard ni superior als 15-20 minuts.

• Eviteu l’exercici físic intens almenys

llevar-se i d’anar a dormir.

res hores del dia.

• No dormiu la migdiada o si en feu,

• Eviteu l’ús de dispositius electrònics

3 hores abans de dormir.

• No retardeu el sopar i intenteu que

no sigui ni molt abundant ni molt lleuger. Introduïu-hi aliments rics en triptòfan (precursor de la melatonina) pot afavorir l’inici del son.

Serà senzill per al personal sanitari recuperar la ‘normalitat’ en el seu descans? El personal sanitari ha patit notablement durant la pandèmia, amb llargues jornades laborals, ansietat davant possibles contagis i davant els dels seus familiars, i en molts casos sense poder veure els seus éssers estimats. Han viscut situacions professionals sense precedents. Molts han patit angoixa, ansietat i insomni. L’insomni tendeix a millorar o desaparèixer quan l’episodi estressant que el va generar desapareix.

?

• Establiu un ritual relaxat abans

de dormir, evitant activitats física o mentalment estimulants. Una lectura monòtona i relaxada és una bona opció. Una rutina tranquil·la contribueix a tenir ganes de dormir.

• Apagueu el llum només quan

tingueu son i eviteu endur-vos els problemes al llit. Destineu el llit exclusivament per dormir.

Perdre el son? El mite fals que més vegades ha sentit la doctora Giménez a la seva consulta és el diagnòstic d’“haver perdut el son”. “L’he sentit moltes vegades. ‘El metge m’ha dit que he perdut el son…’. Un no perd el son i ja no torna a recuperar-lo. Sí que és cert que les persones que han treballat durant anys per torns o les que han portat molt mals hàbits de son, quan volen o necessiten portar uns horaris de son regulars i més d’acord amb els socialment adequats, no els resulta senzill i habitualment necessiten ajuda professional”.

Compartir 27


Salut Salut mental

Dr. Carlos Peña-Salazar, metge psiquiatre i neuròleg

“És difícil acceptar que qualsevol de nosaltres ha pogut ser el vector del contagi d’un familiar” per Sergio Escartín

Dr. Carlos Peña-Salazar metge psiquiatre i neuròleg especialitzat en neuropsiquiatria, epilèpsia i trastorns del neurodesenvolupament. Representant espanyol del grup NEED (Network of Europeans on Emotional Development) i assessor internacional del DACH. Inklusive Medizin (societat germanoparlant de medicina de la discapacitat). Doctor d’Assistència Sanitària i psiquiatre interconsultor de l’Hospital de Barcelona.

La pandèmia per Covid-19 ha transformat les nostres vides i ha impactat de maneres diferents en les persones i en la seva salut mental. El confinament, els canvis radicals experimentats, el distanciament, les morts properes, la por, els traumes... són seqüeles psicològiques amb les quals també haurem de bregar. Por. Una paraula i un sentiment que la Covid-19 també ha contagiat a moltes persones. Podem viure amb por?

Sempre es viu amb certa por. I en els últims mesos aquest sentiment ha estat més intens i més freqüent del que estàvem acostumats. La pandèmia ha colpejat la nostra comunitat d’una manera molt brusca, i ens ha tret a tots de la nostra zona de confort. Passarà amb la vacuna aquest sentiment temorós a contagiar-nos o al fet que s’encomanin els nostres familiars més vulnerables?

A hores d’ara, més que parlar de la vacuna, s’ha de considerar la medicació profilàctica o orientada a tractar les conseqüències de la infecció. Tots confiem que aviat arribi una vacuna efectiva, però tot apunta que no serà immediat. La nostra por està direc28 Compartir

tament lligada a la incertesa i la inseguretat, al desconeixement del virus, a les conseqüències mèdiques i socioeconòmiques que pot significar; al distanciament dels nostres familiars –sense saber quant temps perdurarà aquesta situació–; ala inseguretat quan tornem a casa i no saber si podrem contagiar la nostra família... Aquest és un dels temors més greus que tenim les persones en aquest moment. Perquè podem assumir el contagi i les conseqüències de qualsevol malaltia, però és més difícil acceptar que qualsevol de nosaltres ha pogut ser el vector del contagi d’un familiar. Quan tinguem més coneixement del virus, coneguem en detall la seva contagiositat, el perfil de les persones més susceptibles de contagi i de desenvolupar complicacions i que les puguem tractar amb èxit, la nostra inseguretat i incertesa disminuiran i tindrem menys por. El virus també ha afectat psicològicament els profes-

sionals sanitaris. Com es treballa amb aquesta pressió afegida?

Mai ens hauríem imaginat haver de treballar en les condicions en què ho hem fet. L’augment d’hores de feina en condicions incòmodes, amb mascareta FPP2 i equips de protecció individual, i en de vegades en altres rols als quals no estàvem acostumats -personal d’altres especialitats van atendre pacients amb pneumonies- ha representat una càrrega física i emocional molt elevada. En el cas de la salut mental, fer entrevistes psicopatològiques amb distància i protegits ha significat un desafiament, ja que aquestes mesures que ens protegien, de vegades dificulten l’acostament emocional cap al pacient. Les visites psiquiàtriques per videoconferència han ajudat molt a suportar aquesta situació. Un fet molt rellevant durant aquesta pandèmia ha estat la responsabilitat compartida que hem tingut tots els professionals cap als nostres pacients i famílies,ja que ens hem trobat en


un dilema moral entre la correcta realització de la nostra feina i procurar-nos una protecció per evitar-los un possible contagi. Qualsevol sanitari accepta el risc d’emmalaltir a l’hospital, però no pas de contagiar els de casa. Molts companys van decidir confinar-se en hotels, altres es van autoconfinar als seus domicilis... El sentiment de culpa i d’inseguretat ha estat una constant durant aquests mesos. Quina ajuda psicològica necessita un sanitari que s’ha enfrontat en primera línia al virus?

Depèn de cada persona. Hi ha companys que han processat aquesta situació extraordinària de manera adequada i que no han necessitat ajuda psicoterapèutica; però altres han requerit ajuda professional. La càrrega d’exposició emocional de cada sanitari, en haver estat contagiat, que ho hagin estat els familiars, els suports dels que hagi disposat durant la pandèmia i dels que disposi ara, així com la resiliència

de cada individu, són factors que tenen un paper en els trastorns posttraumàtics. Hi ha algun símptoma o alguna alarma que ens indiqui que necessitem l’ajuda d’un professional?

En situacions com les que hem viscut, és freqüent patir un major nivell d’ansietat i inquietud; irritabilitat, por i inseguretat; així com dificultats en la conciliació i el manteniment del son. Aquests símptomes no requereixen tractament específic, sempre que siguin de baixa gravetat i s’autolimitin en el temps. Costa definir uns símptomes d’alarma específics; però podríem parlar d’inseguretat, pèrdua de l’autoestima, de la il·lusió, de la capacitat de gaudi, anestèsia emocional, flashbacks (reviure imatges), estat d’hiperalerta i hiperpreocupació; a més de trastorns del son que es mantinguin invariables en el temps. Quins problemes han estat els més comuns i repetits entre el personal sanitari?

Els trastorns d ’a n s i e t a t , els trastorns adaptatius i les síndromes depressives han estat els més freqüents, així com els trast o r n s d ’e s t r è s posttraumàtic. Quan una persona s’enfronta a una situació traumàtica, la nostra capacitat de processar les emocions viscudes pot quedar compromesa, ja que el volum i la intensitat que

= En situacions com les que

hem viscut, és freqüent tenir un nivell d’ansietat i inquietud; irritabilitat, por i inseguretat més alt; així com dificultats en la conciliació del son

té supera el nostre mecanisme de regulació. Hi ha diversos símptomes que poden aparèixer; però la inquietud, la intranquil·litat, la hiperpreocupació i les dificultats per relaxar-se, gaudir i agafar el son apareixen sovint. Cal preparar els professionals sanitaris de cara a un rebrot? Tenim eines pròpies i que no utilitzem habitualment que ens serveixen per afrontar aquests traumes? Quines són?

Des d’un punt de vista psicoterapèutic, es poden donar algunes pautes de gestió que podrien facilitar la manera d’afrontar emocionalment un nou brot. No obstant això, l’augment del coneixement sobre el virus i el seu tractament serà el que farà que treballem més tranquils i amb més sensació de seguretat. La focalització en la nostra feina, ser conscient dels riscos i de les conseqüències que això pot tenir i una major certesa, ens permetran afrontar futures situacions similars. Així mateix, seria aconsellable buscar espais per fer exercici físic, de relaxació i de desconnexió després de la feina. A més, mantenir les relacions amb la família i les amistats disminuirà el sentiment de solitud. Ser conscients que no som superherois i que fem la nostra feina tan bé com podem, ens ajudarà a estar més tranquils i a no desenvolupar un sentiment de culpa. Gaudir dels petits plaers d’un bon àpat o d’una conversa són vitals per poder mantenir l’equilibri davant d’aquestes situacions. •

Llegiu l’entrevista completa al Dr. Carlos Peña-Salazar A més parla de:

»Edel trauma perdre

un familiar

a salut »Lmental dels nens

Compartir 29


Lifestyle Destins

TURISME VIRTUAL

Les restriccions de mobilitat que ha provocat la pandèmia faran d’aquest un estiu atípic. Per sort, les reconstruccions en 3D i la realitat virtual ajudaran a explorar els racons més atractius del planeta sense sortir de casa. per Neus Duran

1

Dins les tombes egípcies Els que sempre hagin somiat entrar en una tomba egípcia, ja poden fer-ho. Si més no, a través de la realitat virtual. Les autoritats del país han apostat per aquesta tècnica per mostrar alguns dels monuments més espectaculars del món. Així, per exemple, es poden fer itineraris per la tomba de Menna, un alt funcionari egipci a Luxor. Un altre projecte, impulsat per la Universitat de Harvard, mostra com eren les piràmides quan es van construir, fa 4.500 anys.

@

my.matterport.com/show/?m=vLYoS66CWpk giza.fas.harvard.edu

30 Compartir

2

Senderisme pel Gran Canyó Amb el Gran Canyó, Google va estrenar la seva col·lecció d’imatges obtingudes amb el Trekker de Street View, que permet endinsar-se en ubicacions de difícil accés. Una dotzena de senderistes van gravar amb aquesta tècnica diverses rutes per aquesta meravella de la natura, de manera que l’espectador sent en la pròpia pell que està recorrent els estrets viaranys. Un descens pel sender Bright Angel i una nit acampant a Ranxo Fantasma són només dues de les aventures que es poden viure a través del 3D.

@

google.co.uk/maps/about/behind-the-scenes/streetview/treks/ grand-canyon/

3

L’Hermitage, a l’abast Es diu que per visitar a fons l’Hermitage es necessitarien ni més ni menys que 10 anys. A la vora del riu Neva, a Sant Petersburg, aquest complex gegant ocupa sis edificis, que inclou el Palau d’Hivern, antiga residència dels tsars, que conserven més de tres milions d’obres d’art. El museu ofereix a través de la seva pàgina web un impressionant recorregut en visualització de 360º que, a més de portar-nos de viatge per les incomptables sales, proporciona informació sobre les peces si cliquem a la lletra i.

@

hermitagemuseum.org/wps/portal/ hermitage/panorama


Faraons, tombes i monuments. Les autoritats egípcies han creat visites virtuals per poder gaudir de prop d’aquestes meravelles tancades per la Covid-19.

El Gran Canyó es pot gaudir gratis i sense moure’ns de casa gràcies a Google, que fa entrar de ple l’espectador en els senders del mític Parc Nacional dels EUA.

4

Taurons en directe La fauna és un dels grans atractius dels viatges, i podem descobrir-la a través de càmeres web en parcs naturals o zoos que mostren els moviments dels animals en viu. Una de les més atractives és Explore.org, situada a 50 km del cap Fear, a Carolina del Nord. Aquesta càmera web, absolutament addictiva, consisteix en una càmera submarina que mostra la vida sota les aigües de l’Atlàntic, amb una sorprenent profusió d’espècies. Els autèntics protagonistes, sens dubte, són els taurons que abunden en aquestes aigües.

@

Explore.org

5

La cova més profunda Una altra oportunitat per submergir-se, en aquest cas en una cova, porta el viatger fins a Vietnam. Situada en el parc nacional de Phong NhaKe Bang, Han Son Doong és la cova més gran de món. National Geographic ofereix un recorregut virtual per l’interior en 360º. Un dels atractius del passeig és que s’hi ha afegit so ambient, que acompanyarà l’espectador mentre descobreix estalagmites de fins a 70 metres i una vegetació selvàtica i misteriosa.

6

La misteriosa Antàrtida Han estat molt pocs, la majoria exploradors i científics, que han tingut l’oportunitat única de visitar un dels racons més recòndits del planeta, l’Antàrtida. Ara, The New York Times posa a disposició del públic diversos vídeos de realitat virtual que revelen els misteris del continent gelat. Les imatges recorren en 3D escenes subaquàtiques, terrestres i aèries de llocs com el mar de Ross o la badia de McMurdo, i s’acompanyen de narracions divulgatives.

@

@

res/son-doong-cave/2/#s=pano37

te/antarctica-virtual-reality.html

nationalgeographic.com/news-featu-

nytimes.com/interactive/2017/clima-

Compartir 31


Lifestyle Tendències

U N A TA S S A M E N YS… per Sergio Escartín

El cafè és una de les begudes que formen part del nostre dia a dia. Només el consum d’aigua i de te supera el de cafè al món. Ja sigui per la seva aroma, la seva capacitat estimulant, el seu sabor o la seva predisposició social a l’anomenat break o fins i tot a establir relacions personals... s’ha posicionat com una beguda necessària. Despertar-se amb una tassa de cafè és, per a un gran sector de la població, un ritual obligat per començar bé el dia i carregar les piles gràcies a la cafeïna. Estudis recents han demostrat que el cafè aporta beneficis per a la salut gràcies als alts nivells d’antioxidants i nutrients. El consum moderat pot ajudar les persones a sentir-se menys cansades i augmentar els nivells d’energia, així com a millorar diversos aspectes de la funció cerebral, inclosa la memòria, l’estat d’ànim, la vigilància, els nivells d’energia, els temps de reacció i la funció mental general. A més, la cafeïna es troba en gairebé tots els suplements comercials per cremar greix i destaca per ser una substància capaç d’augmentar els nivells d’adrenalina a la sang. Bevem molt cafè? Les xifres de consum de cafè indiquen que bevem prop de tres mil milions de tasses cada dia, amb una població mundial de 7.761.000 habitants, segons les Nacions Unides. Amb moderació, el cafè sembla que és bo per a la majoria de les persones. Prendre’n entre tres i quatre tasses diàries, o fins a 400 mil·ligrams de cafeïna, és segur segons indica l’agència de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària de la Unió Europea. En alguns casos, el confinament provocat per la Co-

32 Compartir

vid-19 ha comportat un augment considerable del seu consum, i ha provocat efectes adversos com insomni, nerviosisme o problemes intestinals, entre d’altres. Sis tasses de cafè al dia es consideraven el límit superior del consum segur, segons un estudi mundial del Centre Australià de Salut de Precisió de la Universitat d’Austràlia del Sud. Però el cafè no és per a tothom. A una altra gran part de la població no li agrada o se li posa malament i busca aquests beneficis i energia en productes alternatius. Hi ha opcions que permeten allunyar-se de la cafeïna i que produeixen la mateixa energia duradora del cafè. A més, aquests productes aporten millores en la dieta, enforteixen el cicle del son i representen beneficis saludables. Us presentem algunes alternatives al cafè perquè us en prengueu una tassa menys. O cap. •

Preneu massa cafeïna? Aquesta calculadora de cafeïna mostra quant d’una beguda amb cafeïna és segura i quant podria ser mortal segons el pes corporal d’una persona


Alternatives al cafè Matxa El te verd matxa és una alternativa saludable a la dosi regular de cafeïna. Conté antioxidants que ens ajuden no només a concentrar-nos al matí, sinó que també ens ajuden a aclarir la pell.

Te d’herba mate L’herba mate és una font poc coneguda de cafeïna. Conté una varietat de vitamines i minerals com la vitamina A, C, ferro, magnesi i més.

Aigua calenta amb gingebre Quan es tracta de reduir el consum regular de cafè i cafeïna, l’aigua calenta i el gingebre són una solució excel·lent. El gingebre és un ingredient natural que promou i estimula el metabolisme, de manera que sovint el trobem utilitzat en molts suplements dietètics i per cremar greix. Això mantindrà el nostre sistema digestiu en un nivell alt durant la resta del dia.

Pols de cacau amb maca El cacau en pols amb maca en una beguda calenta similar a la xocolata és una opció sorprenent. La pols de cacau té cafeïna natural, mentre que la maca és una arrel que proporciona un impuls d’energia natural, ajuda a augmentar la resistència i també proporciona al nostre cos vitamines i minerals addicionals.

Te de kombutxa Kombutxa és un tipus de llevat que pot fermentar amb el te, el sucre o altres sabors o ingredients. Aquesta beguda fermentada, àcida o dolça segons la preparem, és útil per tractar la pèrdua de memòria i regular la pressió arterial alta.

Aigua de coco Està considerada una de les begudes més saludables del mercat. Procedent dels cocos verds i joves, l’aigua de coco és un líquid clar i lletós, naturalment dolça, que conté enzims bioactius i està plena d’electròlits rehidratants, i això assegura una bona injecció d’energia.

Compartir 33


Lifestyle Mode avió

FA R M A C I O L A M U S I C A L Doctor Spotify Qui més qui menys, tots tenim a casa una farmaciola de primers auxilis. El que no és tan habitual és tenir a l’abast una llista de cançons creada per nosaltres mateixos per sentir-nos millor. La musicoteràpia és a la xarxa! Plataformes digitals com Spotify, Apple Music, Amazon Music i YouTube Music poden convertir-se en els nostres aliats per potenciar estats d’ànim específics. I és que totes tenen les arrels en la psicoacústica, l’estudi dels efectes del so sobre la consciència. En altres paraules, ja que els sons influeixen en el nostre estat d’ànim, aprofitem-los per aconseguir el benestar. Aquestes plataformes ja ofereixen playlists per a cada estat d’ànim –alegria, relaxació, tristesa, inspiració, concentració…–, però si en feu una de completament personalitzada tindreu un plus, ja que tots som únics. Per començar, anoteu quines emo-

cions o estats d’ànim us generen determinades cançons. Després, feu una llista en qualsevol plataforma musical amb aquelles melodies per poder-hi recórrer sempre que vulgueu“activar” un estat d’ànim específic. “Saber quina música ens fa feliços vol dir ser capaços d’alterar la nostra pròpia realitat”, va dir una vegada el pianista i professor de música Maureen McCarthy Draper. Mai ho havíem tingut tan fàcil i tan a l’abast per dur-ho a la pràctica. •

DESCONNEXIÓ Llibre

Sèrie

App

Todo saldrá bien

El presidente (T1)

Feedly

Libros Cúpula Per viure aquesta nova era plena de desafiaments i incerteses, 20 mestres ens donen, cadascú des del seu camp de coneixement, un kit de supervivència per viure de manera proactiva, optimista i sense por després de la Covid-19. Francesc Miralles busca les respostes per intentar saber com serà el món diferent en què viurem.

Amazon Prime Video

iOS i Android És una de les principals aplicacions per llegir notícies en qualsevol dispositiu, incloenthi l’ordinador, i no perdre res. Es tracta d’un lector de feeds que, per organitzar, llegir i compartir la informació de qualsevol lloc, l’agrupa per tendències i temes segons cada usuari.

34 Compartir

Estrena d’aquesta sèrie que explora l’escàndol esportiu que va commocionar el món a través de la història de Sergio Jadue, president d’un petit club de futbol de Xile. Una història real de corrupció en l’esport rei que va destapar el FIFA Gate.


Compartir 35


Les entitats que integren la Fundació Espriu formen la segona xarxa de cooperatives sanitàries més gran del món per volum de facturació.

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. - 08029 Barcelona Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3a - 28027 Madrid Tel.: 934 954 490 fundacionespriu@fundacioespriu.coop www.fundacioespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor

Profile for Fundación Espriu

Compartir 2 - Units davant la Covid-19  

Compartir 2 - Units davant la Covid-19  

Profile for fespriu

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded