TERRITORI

TERRITORI/Cooperativa i farmàcia a prop

La farmàcia rural, imprescindible en l’actual model

La tasca assistencial de les oficines de farmàcia al medi rural, particularment en petites poblacions, pren si cap encara més dimensió, ja que els seus titulars són els professionals sanitaris amb més presència en aquestes poblacions, i les farmàcies, el servei de referència per a les qüestions més diverses.

Als pobles petits es reforça, si cap, la capacitat del farmacèutic d’oferir un servei proper, personal i càlid al pacient. Enrique Tena és titular de la Farmàcia Enrique Tena a Vilafranca (Castelló). Des del taulell, explica que la relació amb el pacient és de molta confiança, gairebé d’amistat. “Es crea un vincle de molta confiança perquè saben que ens tenen aquí els 365 dies de l’any, i que els dediquem molt de temps a escoltar les seves qüestions relacionades amb la salut i a com solucionar-les.”

Amèlia Barbero, titular de la Farmàcia Barbero de Flix (Tarragona), coincideix a destacar aquesta relació de proximitat i la confiança del pacient vers la figura del

farmacèutic com el més gratificant de la farmàcia rural. El mateix opina Roser Cascante, titular de la Farmàcia Ortopèdia Roser Cascante, a Bagà (Barcelona), qui recorda que “és gratificant perquè els que ens dediquem a la farmàcia som persones a les quals ens agrada ajudar els altres”, i va més enllà apuntant que “a la farmàcia rural aquesta relació propera no és només dins la farmàcia, sinó que traspassa el taulell i s’estén a altres espais del poble”.

En aquest context, la farmàcia continua sent el primer espai on acudeix el pacient, “i com passa en altres farmàcies, abans d’anar a qualsevol altre punt sanitari, primer acudeixen a la farmàcia”, explica Roser Cascante.

La relació pròxima amb pacients també s’acostuma a replicar en relació amb altres professionals sanitaris del medi rural. Enrique Tena apunta que a Vilafranca hi ha un CAP 24 hores, amb els professionals del qual la col·laboració és estreta “i sempre estem tots disposats a col·laborar, tant nosaltres per consultar-los algun dubte respecte a algun pacient com ells per fer-nos alguna consulta sobre algun medicament o la seva disponibilitat”.

Les guàrdies, qüestió principal

La Societat Espanyola de Farmàcia Rural (SEFAR) assenyala que, respecte de les farmàcies ubicades en el medi rural, 3 de cada 4 desenvolupen la seva activitat en municipis de menys de 5.000 habitants, i més de la meitat d’aquestes es troben en poblacions de menys de 1.000 habitants.

La farmàcia rural és una peça clau, imprescindible per fer possible l’actual model de farmàcia. Resulten essencials per a les poblacions on estan ubicades, constitueixen un marc vertebrador que dota d’uniformitat aquesta prestació en tot el territori nacional, sense importar el lloc de residència dels usuaris, i garanteixen, a més, la universalitat i equitat en l’accés. Amb això present i considerant que són habitualment el servei de referència dins de la localitat, els torns i les guàrdies se situen com una qüestió a tenir present.

Enrique Tena exposa que una farmàcia com la seva està de guàrdia, com a mínim, 300 dies l’any. Són guàrdies localitzades, el que implica estar sempre pendent i a prop de la farmàcia. En aquesta línia, Amèlia Barbero subratlla com a la farmàcia rural “les guàrdies limiten en qualitat de vida”. Tots dos posen sobre la taula la qüestió com un aspecte en què les administracions tenen camí per recórrer i buscar la fórmula perquè “no penalitzin el farmacèutic”, com diu Enrique Tena.

En el cas de la farmàcia de Roser Cascante, tot i no estar obligats a fer guàrdies en estar el CAP en una població veïna, “donem igualment servei” i recorda que no fa gaire les guàrdies suposaven “treballar 24 hores els 365 dies de l’any”.

Despoblació i estacionalitat, factors que cal tenir en compte

Existeixen altres factors que defineixen actualment la situació de la farmàcia rural. Un d’ells és la despoblació que pateix el medi rural, la qual implica “increment de la població gran i menys població jove a la localitat, un fet que a la farmàcia hem notat molt”, explica Amèlia Barbero.

Aquesta situació perd de vista tots els avantatges del medi rural i és “una de les qüestions més preocupants del món rural a la qual cal aplicar mesures que la reverteixin”, afegeix Enrique Tena. En la mateixa línia s’expressa Roser Cascante, que posa sobre la taula la mateixa “realitat que aixeca inquietud i que fa que ens hàgim d’enfocar a altres coses, diversificar i especialitzar-nos”. En el seu cas, a la farmàcia s’han especialitzat en natural i compten amb un centre associat per oferir serveis complementaris com podologia i fisioteràpia.

Juntament amb la despoblació, i molt en funció de la localització geogràfica, la farmàcia rural també pot tenir en l’estacionalitat un factor que cal tenir en compte, i haver-hi temporades que ajuden a compensar-ne d’altres, però que també poden obligar a redoblar l’esforç i/o augmentar plantilla.

Amb tot, com destaca Roser Cascante, “una farmàcia en el món rural és molt divertida i molt enriquidora, se’t plantegen molts temes diferents i pots aprendre’n moltes coses”.

La Farmàcia Enrique Tena s’ubica a Vilafranca (Castelló). El municipi té 2.200 habitants i es troba en un altiplà a 1.125 m sobre el nivell del mar.

La Farmàcia Ortopèdia Roser Cascante està ubicada a Bagà (Barcelona), una localitat de 2.152 habitants a la comarca del Berguedà.

La Farmàcia Barbero és troba a la localitat de Flix (Tarragona), de 3.491 habitants, a la comarca de Ribera d’Ebre sobre un meandre del riu.