6 minute read
EN PRIMER PLA
EN PRIMER PLA/Reportatge
Alzheimer en fase primerenca
Diagnosticar la malaltia d’Alzheimer en la fase primerenca és una realitat possible i necessària per al neuròleg, que aporta avantatges clínics i emocionals al pacient i al seu entorn familiar.
Helena Vico.
Metge de família, psicòloga i neuròloga. Actualment és neuròloga de la Unitat de Memòria de l’Hospital Peset i de la Unitat de Memòria de l’Hospital 9 d’Octubre.
Durant l’envelliment cerebral es produeixen canvis estructurals, com la disminució de volum en l’escorça prefrontal, hipocamp i regions itemporals. A més hi ha una pèrdua de connectivitat cerebral, amb preferència a activar més les regions frontals i menys les temporals, i una reducció en l’asimetria de l’activitat cerebral, amb tendència que tots dos hemisferis s’activin durant la realització d’una tasca. Totes aquestes modificacions porten a canvis fisiològics en l’esfera cognitiva; es produeix una reducció de les capacitats atencionals, executives i una pèrdua de memòria.
Per contra, en el si d’una malaltia neurodegenerativa que cursa amb demència, es produeix un envelliment cerebral patològic, on una cascada d’alteracions va produint grans danys progressivament i irremeiablement, que donen lloc a alteracions funcionals i estructurals, que, successivament, portaran a l’aparició de símptomes cognitius i a la pèrdua de la independència de l’individu.
Una pregunta temuda
Cada vegada és més freqüent que els pacients o els seus familiars acudeixin a la consulta de neurologia amb símptomes lleus i la temuda pregunta: “doctor, això és un principi d’Alzheimer?”.
Contestar aquesta pregunta suposa sovint un repte diagnòstic per al neuròleg, que ha de saber diferenciar si aquests símptomes lleus són deguts a la percepció del pacient dels canvis fisiològics que ocorren en el cervell sa en envellir o, per contra, corresponen als primers símptomes d’un envelliment patològic, en el si d’una demència.
La malaltia d’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa que cursa amb demència més freqüent. A Espanya té Alzheimer prop del 4 % de la població entre 50 i 75 anys i fins a gairebé el 34 % en la de 85 anys o més. I aquesta prevalença es duplica cada 5 anys, ja que l’edat és un factor de risc principal per desenvolupar la malaltia i atès l’envelliment de la piràmide poblacional. A més, es calcula que el 7,5 % de les persones de 65 anys o més tenen malaltia d’Alzheimer en fase inicial, abans de l’aparició de la demència.
La malaltia d’Alzheimer és un procés continu. Tot i que el procés fisiopatològic no es coneix del tot, la hipòtesi de la cascada amiloide té un paper fonamental. Això es deu al fet que una gran evidència científica apunta al paper iniciador o precoç de l’amiloide (Aß). La proteïna precursora d’amiloide (APP), que és una proteïna transmembrana la funció de la qual no s’ha determinat, pot ser tallada normalment per dos llocs alternatius per alliberar pèptids extracel·lulars amb diferent nombre d’aminoàcids. Els oligòmers Aß derivats de l’APP són les formes “tòxiques”, els quals han demostrat participar en els processos inicials de la malaltia d’Alzheimer.
EN PRIMER PLA/Reportatge
Els biomarcadors, avenç en la comprensió del procés patogènic i en la precisió diagnòstica L’aparició dels biomarcadors en els últims anys ha suposat un gran avenç, tant en la comprensió del pro- de positrons (PET) amiloide, tècnica de medicina nuclear mitjançant la qual s’injecta a la sang una petita quantitat de material radioactiu, hipometabolisme en àrees parieto- temporals. Seqüencialment s’evidencia el dany neuronal a causa de cés patogènic com en la precisió capaç d’unir-se de forma específica a l’acumulació de proteïna tau, la diagnòstica. la proteïna betaamiloide cerebral i qual pot detectar-se mitjançant
Els biomarcadors són marcadors emetre raigs que són captats i una punció lumbar. diagnòstics de la malaltia d’Alzheimer, transformats en una imatge. Seguidament, les alteracions en que permeten detectar in vivo Posteriorment es pot determinar l’estructura cerebral s’objectiven tant la pèrdua de neurones o la pèrdua de sinapsis o zona de mitjançant ressonància magnètica neurodegeneració com el dipòsit comunicació entre neurones, nuclear (RMN), tècnica en la qual de proteïna betaamiloide i el dipò- mitjançant tomografia per emissió el pas d’ones de ràdio pel pacient, sit de proteïna tau. Es correlacionen de positrons amb sotmès a un camp magnètic i un amb els canvis patològics de la fluorodesoxiglucosa (PET-FDG), ordinador, genera imatges malaltia d’Alzheimer, per la qual tècnica de medicina nuclear detallades de les estructures cosa també es pot establir una mitjançant la qual s’injecta a la sang anatòmiques cerebrals. Això permet seqüència temporal en la seva un derivat de la glucosa marcat detectar zones d’atròfia o determinació. amb petites quantitats de material envelliment prematur. En la malaltia
L’acumulació de proteïna beta radioactiu. Aquest emet rajos que d’Alzheimer, l’atròfia s’inicia a les amiloide és el biomarcador més es capten i transformen en un mapa àrees temporals medials. precoç. Pot detectar-se de colors que representa el consum Més tard, les alteracions mitjançant una punció lumbar, cerebral de glucosa; així, aquelles cognitives es detecten mitjançant tècnica en la qual s’extreu líquid àrees que no funcionin bé, tindran tests neuropsicològics. En la malaltia cefalorraquidi, que envolta el hipometabolisme o menor consum d’Alzheimer la memòria s’altera de cervell i la medul·la espinal mitjançant de glucosa, el qual quedarà reflectit forma precoç. una punxada a la columna lumbar. al mapa de color. En la fase inicial Finalment afecta la funcionalitat
O mitjançant tomografia per emissió de la malaltia d’Alzheimer es produeix del pacient.
Els oligòmers s’uneixen i donen lloc a plaques senils extraneuronals, menys nocives.
A més hi participa la proteïna tau, una proteïna intracel·lular la funció principal de la qual és estabilitzar els microtúbuls, estructures cel·lulars de sosteniment i transport. Quan es plega de forma anormal i s’hiperfosforila a causa de l’acció de diferents proteïnes quinases, dona lloc als cabdells neurofibril·lars intraneuronals, que es relacionen amb la pèrdua del neuronal, i tenen un paper neurotòxic fonamental.
Dues fases diferenciades
Des del punt de vista clínic, el contínuum de la malaltia d’Alzheimer pot dividir-se en dues fases: preclínica i clínica. La fase preclínica, que pot durar entre 10 i 25 anys, abasta des de l’inici del procés fisiopatològic fins que és prou manifest per a originar els primers
símptomes, que són percebuts pel pacient i/o el seu entorn. La fase clínica abasta des de l’aparició dels primers símptomes fins a la mort del pacient.
Abnormal
Amyloid-ß accumulation (CSF/PET) Synaptic dysfunction (FDG-PET(fMRI) Tau-mediated neuronal injury (CSF) Brain structure (volumetric MRI) Cognition Clinical function
Normal Preclinical MCI Dementia
Clinical Disease Stage
(Sperling, R. A. et al. Alzheimer’s Dement. 2011; 7: 280-92)
Al seu torn, la fase clínica pot dividir-se en dos períodes: deteriorament cognitiu lleu (DCL) i demència. El deteriorament cognitiu lleu, el període inicial de la fase clínica, es caracteritza per l’aparició de símptomes cognitius, que es poden objectivar mitjançant tests neuropsicològics. La intensitat és lleu, de manera que el pacient conserva la capacitat de viure de forma autònoma, és a dir, les seves activitats quotidianes o instrumentals estan preservades. Se segueix de la fase de demència, que es caracteritza per l’augment dels símptomes cognitius, que s’objectiven fàcilment mitjançant tests neuropsicològics breus i la major intensitat porta al fet que el pacient perdi la capacitat de viure de manera autònoma o la seva independència funcional. Aquest deteriorament progressiu el portarà posteriorment a la pèrdua també de les activitats bàsiques (menjar, vestir-se…) en la fase avançada de la demència.
El neuròleg, per respondre a la pregunta “doctor, això és un principi d’Alzheimer?”, té l’ajuda dels biomarcadors, l’ús dels quals ha de ser racional i de bona pràctica clínica, de manera que alguns d’ells només es fan servir en casos necessaris.
Realitzar un diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer és essencial, ja que millora clarament la qualitat de vida del pacient. D’una banda, disminueix l’ansietat davant la incertesa diagnòstica. A més, li possibilita organitzar els seus assumptes i manifestar les seves voluntats anticipades. Així mateix, pot permetre participar en assajos clínics amb fàrmacs potencialment modificadors de la malaltia, fet que podria canviar el seu futur i el de tots.
