EN PRIMER PLA

EN PRIMER PLA/Reportatge

Radiografia de l’impacte de la manca de recursos en la salut de les persones

Factors com l’educació, les condicions de vida o la disposició de recursos són elements socials de salut, és a dir, factors que impacten en el nivell de salut de la població. Aquestes variables, al seu torn, dibuixen una situació coneguda com a pobresa farmacèutica, que fa referència a aquella circumstància en la qual la manca de recursos implica renunciar a la medicació o tractament. L’ONG Banc Farmacèutic fa una radiografia de les dades que presenta en la població espanyola, que, a més, s’han vist agreujades per la situació d’emergència sanitària.

Banc farmacèutic

@BF_Esp

La realitat és aquesta: el 3% de la població espanyola va deixar d’adquirir medicaments prescrits pel Sistema Nacional de Salut per motius econòmics (Baròmetre

Sanitari del CIS, 2018). És a dir, 1,4 milions de ciutadans espanyols pateix la desconeguda pobresa farmacèutica. Les xifres empitjoren si atenem als estudis elaborats en els Informes FOESSA, realitzats per Càritas; i per EAPN-ES (Xarxa Europea de Lluita conra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol), en l’Informe AROPE, sobre l’estat de la pobresa.

És de sobres coneguda la incidència negativa que té la pobresa en l’estat de salut de les persones que la pateixen. Així, segons l’informe publicat per EAPN-ES el 2019 titulat “La desigualtat en la salut”, el percentatge de persones sense recursos o en estat de pobresa que consideren que la seva salut és dolenta o molt dolenta és de l’11,4%, xifra que pràcticament duplica el 6,6% de les persones que no es troben en situació de pobresa.

EN PRIMER PLA/Reportatge

EL 3% DELS ESPANYOLS NO ADQUIREIXEN LA MEDICACIÓ PRESCRITA PER MANCA DE RECURSOS ECONÒMICS (CIS, BARÒMETRE SANITARI 2018)

Aquesta percepció del propi estat de salut radica principalment en les malalties cròniques, que constitueixen el problema més important de salut dels països desenvolupats i suposen la major carrega econòmica pels seus sistemes sanitaris.

Moltes d’elles tenen causes en múltiples factors i es veuen influïdes per les condicions de vida de les persones que les pateixen, tant en el seu origen com en la seva evolució. A més, tots els factors de risc individuals que es coneixen, com l’obesitat, la falta d’exercici físic, la hipertensió, les malalties cardiovasculars i respiratòries, el tabaquisme o el consum d’alcohol, entre d’altres, estan fortament influenciats per les característiques socioeconòmiques de les persones, i tenen components fortament estructurals, com el nivell educatiu, la classe social, l’hàbitat, d’altres. En termes globals, pateixen malalties cròniques el 67,7% de les persones que viuen en cases pobres, mentre que les persones que no estan a la pobresa les pateixen en un 64,5%, i aquestes diferències es mantenen per tots els grups d’edat i sexe.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 durant aquest 2020 agreuja, encara més, les diferències, perquè les característiques socioeconòmiques de les persones considerades pobres incrementa de manera exponencial el risc de contagi davant del coronavirus. I és que la pandèmia no està tenint el mateix impacte en la població, ja sigui mirant la probabilitat de contagi com mirant les conseqüències socials de qui la pateix. Entre els factors que augmenten el risc, es poden destacar l’impossibilitat de mantenir la distància de seguretat a les cases petites, les dificultats per al teletreball, la bretxa digital o la necessitat d’utilitzar el transport públic ple de gent a hores puntes, entre d’altres.

Si traslladem la desigualtat a l’accés als medicaments receptats, observem que l’1,7% de les persones que no van poder adquirir-los per motius econòmics estaven treballant, davant del 8,3%, que es trobaven en una situació d’atur. I per nivell de classe social: el 0,9% eren de classe alta, el 2,1% eren de classe mitjana, però el 4,3% eren de classe baixa. I per tassa de pobresa, l’1,3% de qui no va poder adquirir medicaments es troba en els barems de no-pobresa, davant del 6,9% que si forma part dels col·lectius en pobresa o en exclusió social.

L’impacte en el menor

El programa Fons Social de Medicaments (FSM), impulsat per l’ONG Banc Farmacèutic i en el que l’oficina de farmàcia participa activament, se centra a atendre a persones en vulnerabilitat que es veuen privades de medicació per motius econòmics.

Val la pena destacar que el 17% dels beneficiaris del FSM són menors, i d’aquests, el 75% són d’origen i nacionalitat espanyola. És destacable la diferència entre sexes: el 61% dels beneficiaris són nens, davant del 39% que són nenes. Un altra dada interessant correspon als grups terapèutics: més de la meitat (59%) corresponen a trastorns del sistema nerviós. La raó: a Espanya, un menor convivent a una família en pobresa o pobresa severa quadruplica les probabilitats de patir una patologia d’aquestes característiques, el que dificulta encara més el seu procés educatiu, i qüestiona seriosament la superació de la desigualtat en la qual es troben respecte als seus coetanis.

El 30% dels beneficiaris pateixen trastorns del tracte alimentari i metabolisme, el 27% del sistema respiratori, el 27% del sistema cardiovascular, el 24% del sistema musculoesquelètic, el 19% d’antiinfecciosos, el 17% de la sang i òrgans hematopoètics i el 12% de dermatològics.

L’Observatori de la Pobresa Farmacèutica

A la millora d’aquesta realitat es destinen els projectes de Banc Farmacèutic, una de les principals ONG declarada d’interès públic pel Ministeri d’Interior, amb els comptes auditats cada any, i amb certificat ISO 9001:2015.

Aquesta va voler traslladar les dades que dibuixen aquesta radiografia a l’estudi científic. I per això va posar en marxa el 2017 l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica (OPF). Es tracta d’un punt de trobada científic i multidisciplinari especialitzat en la gestió del coneixement sobre aquesta circumstància, i està integrat per professionals de reconeguda valia, experts en medicina, en farmàcia, en treball social, economia de la salut, geografia social, estadística i informàtica. Aquests especialistes disposen de les dades recollides per l’acció assistencial del Fons Social de Medicaments i les analitzen per determinar indicadors, amb l’objectiu de dimensionar, visibilitzar i, a llarg termini, aconseguir canvis legislatius que permetin acabar amb la desigualtat que pateix la població vulnerable en aquest àmbit.

Fruit d’aquest treball, l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica va presentar uns primers resultats de la seva investigació en el IX Congrés Nacional de Farmacèutics Comunitaris, organitzat per SEFAC entre el 1922 d’octubre de 2020. Segons aquests resultats, la mitja d’edat de les persones que pateixen pobresa en relació als medicaments i la salut està al voltant dels 49 anys, amb un 68% sense estudis o amb estudis primaris, més de la meitat d’ells estan en situació d’atur sense percebre subsidi, el 62% són de nacionalitat espanyola, el 35% d’aquests tenen reconeguda una discapacitat funcional, i entorn del 70% tenen fills a càrrec.

Com a fòrum científic, l’OPF no vol reduir el coneixement d’aquesta realitat a l’experiència de Banc Farmacèutic, sinó que està obert a acollir a totes les entitats que treballin específicament amb aquest tipus de pobresa.

L’OBSERVATORI DE LA POBRESA FARMACÈUTICA DIMENSIONA, VISIBILITZA I BUSCA CANVIS LEGISLATIUS PER ACABAR AMB AQUESTA NECESSITAT

D’aquesta manera, comptant amb totes les experiències i varietat d’opinions, els resultats obtinguts seran més ajustats a la realitat i podran ser dotats de major rigor científic.

La farmàcia implicada en la millora de la qualitat de vida de tots

El farmacèutic comunitari és un agent implicat en la reversió de xifres com les comentades, com queda patent en les moltes iniciatives en què és partícip actiu. És més, la seva formació, el seu vincle amb l’entorn social i territorial, la seva tasca sanitària i la seva vocació per la promoció de la salut i el benestar fan d’ell una figura fonamental des de moltes perspectives.

La implicació de la farmàcia davant d’aquesta situació s’evidencia en iniciatives com el mencionat Fons Social dels Medicaments. Aquest programa consisteix en un circuit de derivació en el que, gràcies a una cultura col·laborativa, es porta a terme una acció conjunta entre el Sistema Nacional de Salut -per mitjà dels Centres d’Atenció Primària-, les farmàcies comunitàries i el tercer sector (l’ONG Banc Farmacèutic). Des del Centre de Salut s’identifica la persona que reconeix no poder fer front al copagament de la medicació, i la treballadora social sanitària fa un estudi socioeconòmic amb criteris objectius segons els quals el pacient reuneix les condicions per ser beneficiari de la prestació que ofereix el Fons Social de Medicaments. Una vegada el pacient ha estat donat d’alta com a beneficiari, aquest pot acudir a qualsevol de les farmàcies associades per retirar la medicació a cost zero; i Banc Farmacèutic assumeix l’abonament segons les condicions acordades.

Actualment, el Fons Social de Medicaments està actiu i operant en les províncies de Barcelona, Saragossa, Lleida i Comunitat de Madrid. És imminent l’inici de la seva tasca a les províncies de Girona, Tarragona, Terol i Osca, amb l’objectiu d’estendre’s a tota la geografia espanyola. Banc Farmacèutic compta actualment amb la col·laboració de més de 600 farmàcies, està present en més de 200 centres d’Atenció Primària, i ha atès ja més de 6.500 plans de medicació de persones vulnerables per valor de més de 700.000 euros.

EL FONS SOCIAL DE MEDICAMENTS ATÉN A PERSONES VULNERABLES GRÀCIES A UNA CULTURA COL·LABORATIVA ENTRE SECTOR PÚBLICFARMÀCIES-TERCER SECTOR

El comprimís de la farmàcia, també ha sigut patent en les accions portades a terme per Banc Farmacèutic davant de la pandèmia de la COVID-19. Tal és el cas del Fons Social d’Emergència, amb el que cobria la medicació de persones vulnerables, incloent-hi l’entrega de medicaments a domicili, sobretots per persones majors sense entorn familiar. Aquí ha sigut fonamental la col·laboració de les farmàcies comunitàries, amb les que s’ha portat a terme una coordinació fluida, sent a vegades el mateix personal de la farmàcia qui ha distribuït la medicació per les cases del seu voltant als pacients coneguts amb dificultats per sortir al carrer. I és que el paper social i sanitari de les farmàcies està sent clau durant l’emergència sanitària, visibilitzant la seva presencia en tota la geografia i la seva disponibilitat total a les ciutats.