122 Morell i Rovira, Jordi (2013) “Pedres rares: Pedra-volàtil de Jordi Mitjà & pedra-cova d’Esteve Subirah.”
Figura 4. Esteve Subirah, Forma núm. 10 (2012). Font: E. Subirah.
2. Pedra-cova
La pedra-cova és feta de ferro fos. La característica principal d’aquesta peça és la seva ambigüitat, no és ni pedra ni cova. La forma amorfa sí que és la representació a escala de l’espai buit d’una cova. Esteve Subirah explora el territori, i estudia les situacions per comprendreles. Per fer-ho, s’hi atança des de diversos angles i punts de vista. A la darrera exposició de l’artista, ‘Perdre les formes. Segon exercici’ (2012), s’hi presentava un grup de peces que, entre altres coses, propiciaven relacions mentals o emocionals amb el paisatge i amb el territori més proper. La Forma núm. 10 (2012) és el resultat d’un ‘exercici’ — com defineix el mateix artista — al voltant del Cau del Duc. Aquest indret assenyalat és una cova, un forat fet a partir de l’erosió de la roca calcària en el massís del Montgrí. A part del seu valor històric i de troballes arqueològiques, és un lloc emblemàtic pels habitants dels pobles del voltant amb múltiples històries i llegendes. El passat juny, l’artista es va traslladar, amb tècnics especialistes i ‘aparells d’última generació’ per obtenir una digitalització de l’interior del Cau del Duc. A continuació mitjançant un motlle construeix una peça compacta de ferro de tot l’interior de la cova. A l’exposició acompanyava l’escultura — que ens recorda pel seu emplaçament a les pedres rares exhibides en qualsevol museu de ciències naturals — una graella d’imatges del procés de digitalització de l’espai en negatiu, i un parell de postals de principis del segle passat sobre el lloc en qüestió.