Llibret Falla Plaza Rodrigo 2019

Page 1




ALCALDE DE SAGUNT que puguem oferir a l’experiència dels nostres visitants.

benvolgudes falleres,

Precisament amb l’objectiu de potenciar la nostra oferta cultural i lúdica, el nostre Ajuntament ha estat treballant

GRÀCIES PEL VOSTRE

al llarg d’estos tres anys. El resultat més evident és la

TREBALL. No puc obrir

nostra designació com a Capital Cultural Valenciana.

esta salutació de cap altra

Vosaltres, falleres i fallers, formeu part activa d’este

manera més que tractant

èxit.

de retre homenatge a la vostra tasca -a la visible,

La festa fallera és cultura, tradició, il·lusió i convivència.

però també a la invisible-.

De generació en generació heu aconseguit transmetre

La dedicació que poseu

els valors fonamentals de la festa, respectant el seu

a la nostra festa resulta

esperit però enriquint-lo amb una necessària evolució.

fonamental perquè hui

Si fa uns anys les nostres comissions centraven

siga una referència

els seus esforços en la Setmana Fallera, hui en dia,

internacional: les Falles

reparteixen el treball al llarg de tot l’any per tal de poder

són Patrimoni Immaterial

oferir a la ciutadania activitats culturals, artístiques i

de la Humanitat; les de

d’agermanament. Sou un dinamitzador social i cultural,

Sagunt, a més a més,

i a ciutats com Sagunt resulta indispensable comptar

Festa d’Interès Turístic

amb moviments com el vostre.

Nacional. Caminar al vostre costat al llarg dels tres últims El nostre atractiu com

exercicis m’ha ajudat a entendre el sentiment del qual

a comarca resulta clau

feu gala. He conegut la part estètica, però també la que

per assolir els objectius

no es veu i resulta fonamental per tal de fer possible

del nou segle i depén, en

que cada 19 de març la festa concloga amb l’èxit que

gran mesura, de tot allò

PÀGINA 2

B

envolguts fallers

s’espera. Enguany el nostre Museu Faller celebra el


seu 25 aniversari, i jo, com a alcalde de Sagunt vull mostrar-vos la meua admiració perquè esta fita haja estat possible. Molt prompte ens emocionarem i compartirem els actes de la setmana més important de l’any faller. Traurem la festa al carrer i farem partícips del nostre orgull a les persones que ens acompanyen. Mostrarem la nostra millor cara perquè, tot i que el treball sol ser invisible, els seus fruits són molt valorats per part de la ciutadania. Jo, que he tingut el plaer de compartir i viure el somni de sis Falleres Majors -tres Majors i tres infantils- i les seues Corts d’Honor, enguany continuaré

FRANCESC FERNÁNDEZ

al vostre costat per celebrar una festa que ens fa únics i úniques.

PÀGINA 3

Bones Falles 2019!


PRESIDENT FJFS comissió com un faller més i compartir els vostres

A.C. falla Plaça Rodrigo.

objectius.

És per a mi un plaer tindre

Aquest llibret reflecteix l’il·lussió d’una gran comissió,

l’oportunitat de dirigir-

tant pel nombre de fallers i falleres que la componen

me a tots vosaltres com

com per les seues ganes de passar-ho bé i l’esperit

a president de FJFS des

de superació de tots vosaltres. Com he dit en altres

d’aquest llibret al qual

ocasions, “La Rodrigo” es caracteritza per la seua

em sent tan unit. Aquest

hospitalitat amb la resta de comissions que componen la

llibret reflecteix el treball i

nostra federació, als que feu sentir com en casa pròpia

l’esforç realitzats al llarg de

al vostre casal, però, al mateix temps, pel vostre caràcter

tot un any pels diferents

competitiu i lluitador. És per això que participeu en

fallers i falleres que formen

pràcticament tots els esdeveniments esportius, culturals

totes i cadascuna de les

i de qualsevol tipus que s’organitzen des de F.J.F.S. o de

delegacions de l’A.C.falla

qualsevol altra associació cultural vinculada a la nostra

plaça Rodrigo.

comarca.

Vos anime a continuar

També sou una comissió solidària, inclusiva, amant de

per aquest camí. Un

la natura, igualitària, però per damunt de tot sou una

altre motiu d’alegria

comissió fallera, en el sentit més ample de la paraula.

que m’uneix a aquesta

Vos agrada que la vostra Plaça lluïsca en la setmana

comissió són els vincles

fallera, amb un monument que deixe bocabadat al

familiars i d’amistat que

visitant, amb una decoració al carrer que impressione als

m’uneixen a tots vosaltres,

visitants i amb una plaça plena de gom a gom per a tot

és un plaer i un orgull

el que vulga ballar i divertir-se en les nits falleres de la

formar part d’aquesta

PÀGINA 4

E

stimats fallers i amics de la

Rodrigo. Perquè la Rodrigo sempre aposta per la música


i les seues orquestres són el referent de moltes nits de berbena del Port de Sagunt. Aquest any la Comissió de la Rodrigo està d’enhorabona perquè una fallera rodriguera és la representant de tots els infantils de la nostra comarca com fallera major infantil de FJFS. Felicite a Inés Miret i Herrero i a la seua família que és tan estimada i recolzada per la comissió de la Rodrigo. Felicite a Alex com a president per continuar treballant per aquesta comissió quan ja pensava que el seu treball estava conclòs, a la fallera major Natalia a la fallera major

RAFAEL BURGOS I OLIVER

infantil Maria i al president infantil Christian. S’aproximen uns dies molt desitjats per a tots els que estimem la festa. Sense dubte serà el colofó de tot un any dedicat a la vostra falla, i el motiu per la renovació i la superació de tot allò que vos esperarà per al pròxim exercici faller. Continueu així, rodriguers i rodrigueres, que la vostra alegria i ben fer contagie a tot el barri per a que s’unisca

Una abraçada forta a tots i totes.

PÀGINA 5

a la gran festa fallera de la Rodrigo.


PRESIDENT AC FALLA PLACA RODRIGO I ADJ. encara major per a intentar millorar-ho. Per açò, enguany,

col·laboradors, fallers i

seguirem amb la mateixa il·lusió de quan va començar.

amants d’aquesta festa. Intentarem competir, de forma sana com sempre, en tots Un any més, tinc

els àmbits i cercarem com és habitual, seguir gaudint de

l’oportunitat i el privilegi

les nits de la Rodrigo amb un millor ventall d’espectacles.

de poder dirigir-me a tots vosaltres mitjançant

Perquè som inconformistes i volem més, convide a tots

aquestes línies.

a potenciar les falles en estat pur, participar al nostre costat de cada acte, ballar en cada revetla, visitar els

Potser, ni jo mateix

nostres monuments, o simplement, vindre a compartir

pensava estar escrivint

amb nosaltres qualsevol moment que vulgueu, ja que

aquestes paraules

com bé sabeu, en la Rodrigo, sempre estaran les portes

enguany, però les

obertes a tothom.

circumstàncies són les que manen, i puc dir ben alt,

No puc oblidar-me en aquestes línies, de les persones

que em sent orgullós de

que dia a dia, treballen per la falla. Aquelles persones

les decisions preses.

que sempre que es necessiten estan, any a any, falles després de falles, treballant incansablement ja siga fent

En la Rodrigo, ens

una carrossa, portant els comptes o la loteria, cuidant

caracteritzem pel nostre

dels més xicotets… A tots aquells fallers i falleres, gràcies

caràcter competitiu,

per treballar per la falla dia a dia desinteressadament

innovador i un afany de

traient endavant tots els projectes que es plantegen,

superació que ens fa

adaptant-se a les diferències i dificultats que puguen

utilitzar tot el dolent que

existir.

ens succeeix en una força

PÀGINA 6

B

envolguts veïns, socis,


Arranquen unes falles molt especials per a nosaltres, ja que enguany, tenim l’honor de comptar amb la màxima representant infantil de la comarca en la nostra comissió. Inés, gaudeix de cada instant d’aquest somni. Nosaltres estarem al teu costat ben orgullosos de tindre entre nosaltres a la Fallera Major Infantil de Federació Junta Fallera de Sagunt. A tots els fallers, especialment, a Natalia, María i Christian, dir-vos que comença la recta final. Gaudim tots junts de cada moment, del bon ambient del casal treballant les setmanes prèvies i com no, vivint cada segon de la nostra setmana fallera. La setmana gran arriba i Plaça Rodrigo obri les seues portes. Vos esperem amb els braços oberts. Amb una forta abraçada, vos salude.

PÀGINA 7

ALEJANDRO COLLADO I SORIA


EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ ESTE LLIBRET PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES AQUEST LLIBRE HA ESTAT REVISAT PEL GABINET DE PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 800 EXEMPLARS

V-400-2001

PÀGINA 8

DEPÒSIT LEGAL


EQUIP DE COORDINACIO

EQUIP DE REDACCIÓ

Laura Madrid

Lluís Mesa

Toni Isach

Albert Llueca

Gaby Collado

Antoni Isach Juan Carlos Argilés

PUBLICITAT

Ana José Segura Carles Cataluña Carles López Gil-Manuel Hernàndez Juanjo Medina

Mar Bruno

Gaby Collado

Laura Madrid

Rosana Lacoba

Cristina Plumed

MAQUETACIÓ PORTADA

Amador Gázquez Juanfran Gómez Cristina Plumed Estefania de Julio Eva Blasco Silvia Soria

Yogur de Fresa

Santiago Rios Camilo Miralles Vega Casado

PÀGINA 9

Estefanía Sánchez

Josep Miret


014 017 019 PRÒLEG

ESSÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA

LLUÍS MESA Essències per a viure: La comarca i la festa

023 057 061 ALBERT LLUECA

ANTONI ISACH

JUAN CARLOS ARGILÉS

De la festa, la vespra

Port de Sagunt: Visat especial

Crítica i Sàtira a les falles del Camp de Morvedre


089 093 097 ANA JOSÉ SEGURA

CARLES CATALUÑA

CARLES LÓPEZ

Cal canviar

On tirem,

La forja

l’essència?

a Rojos o a Blaus?

del futbol social

1 0 1 103 107 GIL-MANUEL

ESSÈNCIA D’UNES TRADICIONS

JUANJO MEDINA

HERNÀNDEZ Essència perduda El que compta és l’essència


1 1 3 143 1 4 7 GABY COLLADO

ROSANA LACOBA

AMADOR GÁZQUEZ

De la Xina a València,

Emocions de Pólvora

Origen, essència

pólvora i pirotècnia

i futur de les falles

153 1 6 1 173 JUANFRAN GÓMEZ

ESTEFANIA DE JULIO,

JOSEP MIRET

EVA BLASCO, La història l’escriuen

SILVIA SORIA I

els vencedors

CRISTINA PLUMED La dona i la seua evolució a les falles

El dolçainer


1 8 1 187 1 9 1 SANTIAGO RIOS

CAMILO MIRALLES

Burriana/Borriana

L´essència de la seda

i les Creus de Maig

FALLES

231 243 249 VEGA CASADO

LLIBRET INFANTIL

L’essència dels xiquets

PUBLICITAT


PRÃ’LEG


d’enguany, és una forma de tancar un cicle de tres exercicis mirant les falles des d’una perspectiva diferent, ni millor ni pitjor que la més tradicional i costumista, però sí més renovada. Amb Els Nombres Fallers, intentàrem arribar a totes eixes àrees del món de les falles, on un número és molt més que un simple grafisme. Després vingueren Les Falles al Quadrat, una declaració d’intencions per tal d’evidenciar la gran potència que constitueixen les falles a la nostra societat. I ara amb Essència, volem acomiadar-nos investigant sobre la part més íntima de la festa, dels costums, dels pobles... Enguany vos invitem a gaudir amb un bon recull d’articles, què no podent ser de cap altra manera, considerem essencials!

PÀGINA 15

E

ssència és molt més que el lema del llibret



ESSÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA



ESSÈNCIES PER A VIURE: LA COMARCA I LA FESTA LLUÍS MESA


substància volàtil d’olor intensa que ajuda a potenciar a

constants, ens passem la

altres elements. És el cas de l’essència de vainilla o de la

vida buscant experiències

de roses, per posar-ne dos exemples.

distintes. Necessitem renovar-nos i sentir-nos

L’essència també té, en un altre nivell, una concepció

nous cada dia. No ens

lingüística i es considera com un adverbi. Es pronuncia

importa a voltes que allò

“en essència” per referir-se a substancialment en el

que ens apassiona hui

sentit de remarcar el més important d’alguna cosa. A

caduque demà. Volem

més, en alguns casos, actua com a substantiu com ara

mostrar-nos i fer activitats

la “quintaessència” com la forma més pura de qualsevol

diferents. No estimem

element, cosa o persona.

els objectes per a tota la vida. Tot caduca i finalitza

Tanmateix el significat més genuí unix el concepte amb

de seguida. Abans, un

el sentit filosòfic de la paraula. L’essència és el punt

rellotge era per a sempre.

invariable i permanent de qualsevol cosa, el que indica

Qualsevol aparell o

la naturalesa i la personalitat. Suposa allò que realment

element aprofitava per

diferencia un aspecte o una realitat.

a una eternitat. En eixa manera d’actuar i ser,

Realment passem dies sense preguntar-nos ni buscar

ens allunyem del nostre

l’essència de la nostra part més quotidiana. Però sempre

origen i perdem les nostres

arriba un moment que, per circumstàncies o diverses

essències.

raons, ens preguntem que és el realment important en la nostra vida o en les activitats que realitzem. Així sorgix la

Esta realitat fa que fins i

pregunta de per què vivim ací i o naix l’interrogant de per

tot no siguem conscients

què ens mantenim vius i diferents en l’espai que ocupen.

de quina és l’essència

També arriba la pregunta de què sentim pel nostre país,

de qualsevol cosa. El

el territori o fins i tot la comarca.

diccionari reserva el terme en primera instància per

Quan tot açò arriba, aleshores llancem alguns

a reconéixer els elements

interrogants com estos: Què sentim pel Camp de

químics, com ara la

Morvedre? De veres som capaços de veure’l o distingir-

gasolina o qualsevol altra

PÀGINA 20

A

mb les nostres presses

lo? On està la seua essència? Realment el que fan


als pobles dinàmics són els moviments de la seua gent, la relació constant d’hòmens i dones que es troben i interactuen. El context destacat on succeïx és el patrimoni que perviu , tot i que no deixa de ser un embolcall o un espill on mirar-se cada dia, després de comprovar que existim. Hi ha persones que dubten del Camp de Morvedre i l’aparten. El troben innecessari o el miren en lletra xicoteta. Tanmateix a molts de nosaltres ens costaria més explicar-nos on estem en el món se sense tindre en compte la comarca. El paisatge compartit de les muntanyes de la Calderona, el riu Palància que travessa els pobles, la Séquia Major que vincula els camps i la font de Quart que unix les poblacions ens vinculen. No són part d’un municipi sinó d’un conjunt de pobles que des de segles ho han compartit. A més, tot va més enllà perquè membres de cada poble han viscut prop dels altres i sobretot de Sagunt. Simplement, amb tot açò apuntat, s’entén (per als


qui desitgen entendre-ho) que

nou que necessitava identificar-se amb alguna festivitat,

l’essència de la comarca és real i

i després a la part històrica, on es necessitava reforçar el

ens ajuda a sentir-nos nosaltres

sentit festiu.

mateixos. Ara per ara, per exemple, les falles estan plenament No obstant això, també cal aclarir

consolidades a Sagunt. El fet més clar és que ja hi ha una

que les essències, més enllà d’un

essència fallera. Són totes iguals en el territori valencià

concepte, remeten a realitats del

però alhora resulten diferents. Les seues característiques

cada dia. Què ens fa realment

varien. És una essència amb moltes formes. La

veure’ns com a comarca? La

programació creix de manera diferent. Alhora l’estructura

pervivència de les tradicions i

s’organitza amb una a personalitat pròpia.

de les festes principalment. Els patronatges de cada poble fan

En definitiva, en la vida necessitem encara l’essència.

evident que existix la comarca

Podem continuar amb la nostra quotidianitat accelerada

i que perviu cada poble. Les

i rebutjar tot el que roman. No obstant això, si perdem

activitats religioses o les

l’essència, ens costarà més orientar-nos. És clar que en

lúdiques són el millor exponent

estos temps està permés desfer-se de tot el que caduca.

del que passa cada any i quan

Tanmateix cal no perdre l’essència i rescatar-la. S’ha de

es diu festa s’entén que hi entra

trobar en el poble, la comarca, la festa o la falla. Amb ella,

tot el que gira al seu voltant:

aconseguim sobreviure a adversitats i no enfonsar-nos

elements escrits, música,

en els mals moments. També ens ajuda a gaudir de cada

objectes i elements diversos.

instant i del que ens envolta. A més, si indispensable

En el cas especialment de

és l’essència del territori, també és enriquidor acostar-

Sagunt i algun altre poble es viu

se al sentit festiu. La festa, i en el cas concret de

amb intensitat la festa fallera. A

Camp de Morvedre també la falla, en fa socialitzar-nos.

la comarca ha tingut sempre un

Aconseguix que s’avance més i millor en el temps. Així

caire més urbà. Tret de Faura i

que estiguem prop de les essències, de la festa i de les

Gilet, i en altres temps Alfara de

falles. Unes bones teràpies per sentir-nos més segurs i

la Baronia, Quartell o algun altre

amb més ganes de fer camí.

en l’espai de la ciutat. Primer arribaren al Port de Sagunt, nucli

PÀGINA 22

cas, les falles s’han expandit


DE LA FESTA, LA VESPRA* ALBERT LLUECA


Les festes patronals. I les festes religioses en general

l’anatomia d’un municipi.

han sigut una de les manifestacions culturals més

Si dins de la Plaça Rodrigo

importants al llarg de la història, i, en certa manera,

emmarcàvem dues festes,

encara ho continuen sent. Molt s’ha escrit sobre elles. No

Falles i Setmana Santa, ara

obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia

fem un recorregut per la

és incapaç d’explicar-les de manera satisfactòria, i

cultura popular de Sagunt,

ha sigut l’Antropologia social i cultural la que les ha

de gener a desembre

explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu

—d’hivern a tardor—,

caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació

començant per les falles

antropològica continua sense explicar nombrosos

i com a eix vertebrador

aspectes de les festes religioses i patronals. El seu

les persones que fan la

caràcter identitari, per exemple, no explica per què les

festa, destacant les festes

festes religioses i patronals tenen molt major arrelament

d’interés turístic i les

popular que altres símbols identitaris locals o nacionals,

desenvolupades per les

o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en

comunitats d’immigrants

una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per

al municipi —aragonesos i

què els portants han de patir en portar sobre els seus

andalusos.1

muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què aqueixos passos, i les imatges que sustenten, s’adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots aqueixos aspectes d’aquestes festes cal recórrer a la història.

* “De la festa, la vespra”, diu el

És el paral·lelisme entre els elements festius i els

refranyer valencià. En aquest

històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen,

cas la vespra és el dia en què

el desenvolupament i les característiques peculiars, ja

s’acumulen els nervis, les

que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la

cavil·lacions, les angoixes i el

societat de cada període històric. El mètode hermenèutic

mal dormir dels protagonistes.

està vigent, però els símbols festius s’interpreten ara

I també dels seus sers més

tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els

volguts, que són els que de

elements i institucions de la societat al llarg de la

veritat pateixen aquestes

història. Els resultats d’aquest mètode són significatius i

hores.

PÀGINA 24

P

ugem el zoom i analitzem

les conclusions, clares i clarificadores.


Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura

>> Tardor. Tradicionalment

valenciana té les seues arrels en les influències que

comença amb el equinocci

els diferents pobles han deixat després del seu pas per

de tardor i acaba amb el

la península al llarg dels segles. A més de la història,

solstici d’hivern, mentre que

la geografia i la presència del mar Mediterrani han

astronòmicament parlant

contribuït significativament en la formació de la cultura

comença al voltant del 23 de

actual.

setembre en l’hemisferi nord i 23 de març en l’hemisferi sud.

Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions

>> Hivern. Tradicionalment

ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al

comença amb el solstici d’hivern

llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han

i acaba amb el equinocci

tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la

de primavera, mentre que

música, la gastronomia, les festes, etc.

astronòmicament parlant comença al voltant del 21 de

Per a dividir les festes s’ha gastat el mètode astronòmic.

desembre en l’hemisferi nord i el

En astronomia, els solsticis i equinoccis marquen l’inici

21 de juny en l’hemisferi sud.

de l’estació respectiva. Per exemple, el solstici d’hivern, que és el dia de l’any amb menys hores de llum diürna,

Així doncs, s’ha seleccionat

indicaria l’inici d’aquesta estació.

una festa principal de l’estació i diferents de secundàries,

>> Primavera. Tradicionalment comença amb el

quedant de la següent manera

equinocci de primavera i acaba amb el solstici d’estiu,

(no s’han posat totes les festes

mentre que astronòmicament parlant comença al voltant

del municipi sinó les més

del 21 de març en l’hemisferi nord i el 21 de setembre en

representatives).

l’hemisferi sud. S’ha marcat els bous al carrer com una festa de tot l’any a

d’estiu i acaba amb el equinocci de tardor, mentre que

causa de tots els festejos que hi

astronòmicament parlant comença al voltant del 21 de

ha al municipi.

juny en l’hemisferi nord i el 21 de desembre en l’hemisferi sud.

PÀGINA 25

>> Estiu. Tradicionalment comença amb el solstici


hivern

primavera

estiu

tardor

21-12/21-3

21-3/21-6

21-6/23-9

23-9/21-12

FALLES

SETMANA SANTA

FESTES PATRONALS

NOU D’OCTUBRE -

FITN

SAGUNTINA

SAGUNT / EL PORT

MOROS I CRISTIANS

FITN

SANTS PEDRA I BEGONYA

SANT ANTONI

SANT JORDI

SANT JOAN

VERGE DEL REMEI

SANT BLAI

CREU DE MAIG

VERGE DEL CARME

VERGE DEL PILAR

DIA D’ANDALUSIA

VERGE DELS

BON SUCCÉS

DESEMPARATS

SANT MIQUEL BARRI OBRER SANT CRISTÒFOL

TOT L’ANY BOUS AL CARRER

BOUS AL CARRER

pels carnissers de la capital del Túria. Mitjançant bans públics s’anunciava a València i als pobles del voltant,

Les corregudes de bous pel

com Sagunt, els festejos taurins, així com les cerimònies

carrer són una celebració

i espectacles que els complementaven. Amb motiu de

festiva molt popular en terres

l’entrada de Jaume I i de la seua dona a València, el

valencianes. Sagunt no podia

jurats de la ciutat van fer públic un ban, en el qual, entre

estar exempta d’aquesta pràctica.

les disposicions generals, s’ordenava als carnissers una

Amb anterioritat al segle XIV

correguda de bous al carrer.

als carrers de València, festes que solien ser organitzades

PÀGINA 26

ja se celebrava la festa taurina En ple segle XVIII se celebrava la festa taurina en la majoria dels carrers i places de la capital, així com en


gran nombre de poblacions i ciutats de l’antic regne.

turístic nacional i internacional,

Aquesta pràctica festiva feia perillar els dies laborables,

que es va publicar en el «Butlletí

per la qual cosa el 16 de febrer de 1740 Ferran VI va

Oficial de l’Estat» número 135,

enviar una carta als jurats valencians en què prohibia els

de 7 de juny de 2006, aquesta

bous al carrer, “pels greus perjuís que ocasionaven als

Secretaria d’Estat de Turisme

veïns que la fomentaven cada dia amb majors dispendis

ha tingut a bé concedir el títol

dels seus cars havers, per les excessives despeses que

de «Festa d’Interés Turístic

ha pòrfira es feien, per celebrar-les amb major lluïment,

Nacional» a la següent festa:

fent que tots treballaren tot el temps, tots els dies que se celebraven festes, prejuís dels quals se seguien altres

«Les Falles de Sagunt»

pertorbacions que comunament causaven els bous, que

(València). Contra la present

es corrien per dites places i carrers”.

resolució es pot interposar recurs administratiu ordinari

En l’actualitat són infinitat de pobles i ciutats els que

d’alçada davant el ministre

celebren aquestes corregudes de carrer, en les distintes

d’Indústria, Energia i Turisme,

modalitats de bou en corda, bou solt, bou en plaça i bou

segons el que disposen els

embolat.

articles 114 a 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

HIVERN 21-12/21-3

de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i

FALLES

del Procediment Administratiu Comú. El termini per a la interposició del recurs serà d’un

SEU SOCIAL: PLAÇA TIRANT LO BLANC, EL BALADRE

mes a aplicar des de l’endemà

DATES: 10-19 MARÇ (ACTES DURANT TOT L’ANY)

de la publicació en el «Butlletí

DECLARACIÓ: FESTA INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

Oficial de l’Estat».

Les Falles de Sagunt van ser declarades el 10 de

Madrid, 10 de desembre de 2013.

desembre de 2013, amb el següent escrit en el

La Secretaria d’Estat de Turisme,

BOE-A-2013-13788: “De conformitat amb el que es

Isabel María Borrego Cortés.”

disposa en l’apartat sisè de l’Ordre ITC/1763/2006, de 3 de

L’origen faller de la comarca

maig, per la qual es regula la declaració de festes d’interés

PÀGINA 27

ENTITAT: FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT

sembla que ens porta


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen part del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantara el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927. Fem un poc de memòria: la primera falla a la ciutat de Sagunt es plantà en 1927 al nucli del Port de Sagunt i en 1932 al nucli històric. Al costat d’altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa (1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i Amèrica (1932). Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del culte a la bellesa, el color i el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada. Al Port de Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers muntà en un carrer del Port, carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro. Estava representada per un colós dominador sobre la banya de l’abundància, del qual sobreeixien els productes minerals; al·ludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components PÀGINA 28

de la primera comissió foren: Bautista López, Antonio Blasco, Ángel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Ángel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres.


En 1932 es plantà la primera falla a Sagunt. El monument

Rafael Escrig. Els nomenaments

es construí en uns tallers del Port, i fou obra dels

de la fallera major i la infantil

artistes Antoni Blasco i Francisco Fernández. La

han aconseguit, amb el pas del

falla fou composta per un avió que representava la

temps, carta de naturalesa a la

recent instaurada República, amb altres motius com

setmana fallera de Sagunt i el

l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.

Camp de Morvedre (cal destacar que la Junta Fallera de Sagunt

En aquell 1932 es van indultar els primers ninots, que

és l’única de caràcter comarcal

varen ser diversos i estaven dedicats tots ells al món

en tot el territori valencià).

del treball, que van ser entregats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles

En 1972 la Junta Fallera va

saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les

organitzar diversos actes: el

festes josefines a la nostra comarca, s’ha produït una

lliurament de premis i les visites

important quantitat d’objectes: “ninots indultats”, medalles,

de cortesia per les comissions

publicacions, fotografies, insígnies, etc., que han sigut

falleres, que en 1973 n’eren nou i

guardats, sense ordre ni concert, en els mateixos “casals”

set d’infantils.

de les comissions que les produïen, i que, en moltes En l’exercici 1974-1975 la

ocasions, s’ha arribat a la seua destrucció o pèrdua.

presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen

manera més ordenada amb un reglament faller i amb

molts canvis. Amb un cens de

una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordina

1.000 fallers i onze falles (set

totes les activitats i accions de les falles. La Junta

d’infantils) es crea l’emblema de

Fallera va començar el camí en l’exercici 1923. Luis

la Junta. Al ja atapeït programa

Cuadau va compartir la presidència amb Ricardo Almenar

es va incorporar la presentació

quan el cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles

de les falleres majors al parc

participants eren el Ravalet, la Victòria i la Marina i les

Victòria del Port de Sagunt, i la

infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

cavalcada fallera a la ciutat.

Entre les novetats aportades per la mateixa junta, hem

El següent exercici també va

de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera

ser de canvi, es van aportar

vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde,

PÀGINA 29

Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una

novetats com la “Nit d’albades”


en ambdós nuclis de població,

quins són els actes més importants de les Falles de

les competicions esportives,

Sagunt i diu quina indumentària cal dur. Podem basar-nos

l’exposició del “ninot indultat”, la

en aquest article per tal de redescobrir i mostrar quina és

mascletada municipal, l’ofrena

la importància de les falles en la societat i la importància

de flors. Es van suprimir els

de la recuperació de la indumentària tradicional.

nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb

En aquest sentit tenim actes fallers de rellevància i

un cens de 1.200 fallers es creen

solemnitat com ara l’exaltació de les falleres majors,

els estendards fallers i s’imposa

desfilades, lliuraments de premis, creu de maig, on cal

la vestimenta fallera.

anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, per a tots els participants, les ofrenes i actes

En 1977, continuant amb la

religiosos, on cal anar amb indumentària fallera aprovada

història, l’Ajuntament cedeix a

pel VI Congrés Faller, de mànega llarga o cosset segle

la Junta Fallera de Sagunt uns

XVIII i amb mantellina per a totes les participants.

locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la

Uns altres actes oficials com ara l’elecció, nominació,

desapareguda emissora del

proclamació i comiat de falleres majors, inauguració de

Movimiento, “La Voz de Sagunto”,

l’exposició del ninot, presentacions de les comissions de

per a seu social. D’ací es va

la FJFS, cartell anunciador, presentació del llibret de la

passar a la Casa de Cultura

FJFS, clausura d’activitats, crida, nit d’albades, lliurament

“Capellà Pallarés”, propietat

de mantons oficials de les falleres majors, corts d’honor i

de la Caixa d’Estalvis i Socors

acompanyants de la FJFS, on cal anar amb indumentària

de Sagunt, posteriorment va

fallera aprovada pel VI Congrés Faller.

ocupar una planta de l’edifici que SANT ANTONI

albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujada del Castell i finalment aconsegueix la seua

L’associació Amics del Cavall és l’encarregada d’organitzar

seu definitiva al barri de Baladre.

els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup

del reglament de la Federació

de percussió i dolçaina de la Diabòlica de Morvedre, per a

Junta Fallera de Sagunt marca

PÀGINA 30

Els actes de FJFS. L’article 98

muntar la foguera amb fogueres i la crema de la foguera


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

a la plaça Major, acompanyada del volteig de campanes a càrrec del grup Els Campaners de Morvedre. El “taller de dimonis”, els tradicionals correfocs, el “bureo”, és a dir, una antiga festa popular oberta a la participació de tot el món, la concentració d’animals, l’exhibició i la cercavila de cavalls i la benedicció d’animals. Fa poc menys de tres anys la recent constituïda associació Hoguera de San Anton Porteña realitza l’activitat al Port de Sagunt. A l’entorn de l’albereda realitza per a Sant Antoni una foguera per intentar recuperar les activitats festives relacionades amb aquest sant. SANT BLAI L’Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s’ocupa del manteniment de l’ermita i dels festejos que s’hi relacionen, especialment de Sant Blai el 3 de febrer i el mercat medieval del 9 d’octubre.

PÀGINA 32

la celebració de la festivitat


DIA D’ANDALUSIA

L’anomenada Ermita de la Magdalena, en la qual també es venera Sant Blai, es troba al número 42 del carrer del Castell de Sagunt. Està adossada pel fons i un dels seus

Durant l’última setmana de

costats a habitatges particulars, mentre que de l’altre

febrer i principi de març. La Casa

lateral arranca un arc de pedra de la jueria.

d’Andalusia del Port de Sagunt va ser fundada l’any 1985, quan

La imatge de la santa titular es venerava des de temps

un grup d’andalusos, veïns del

molt antic a la capella medieval del Castell; després

Port de Sagunt, desitjosos de

de la Guerra de Successió i l’abandó de la fortalesa, va

conservar la seua identitat,

passar a estar a cura d’un ermità fins que es va construir

folklore, costums i cultura, al

aquesta ermita l’any 1814, poc després de la Guerra de la

mateix temps que compartir

Independència. Restaurada al costat d’altres ermites de

amb els seus nous veïns

la ciutat en 2012, es troba en bon estat.

aquest sentiment, van veure la necessitat d’aconseguir un local on poder reunir-se.

És un temple de reduïdes dimensions, amb façana rectangular llisa i molt senzilla, que remata en acroteri amb una espadanya de mig punt —afegida en una

L’únic propòsit era mantindre

intervenció de 1960— amb la seua campana i creu de

viva la cultura andalusa i que no

forja. La porta d’accés és de llinda i emplanxada amb el

es quedarà en l’oblit. D’aquesta

corresponent espiell. Sobre ella hi ha un retaule ceràmic

manera es va començar a

amb la imatge de la santa i, a banda i banda, sòcols amb

treballar amb molta il·lusió, i

el nom de l’ermita.

es va aconseguir tindre una associació plena de vida i

El fosc interior té sòl de llosetes i unes dimensions

oberta a tot tipus de persones

aproximades de 3 m per 2 m. La fornícula principal de

sense distinció de raça o sexe.

l’altar alberga una imatge de Sant Blai; la imatge de

Constituïda l’associació, va

Santa Maria Magdalena, xicoteta i ben tallada, es troba

estar domiciliada al principi

en una capelleta envidrada al lateral dret.

al carrer de Sagasta número 41, i posteriorment al carrer PÀGINA 33

Espronceda.


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre


PRIMAVERA 21-3/21-6

Maria i continua pels carrers del nucli antic fins al Calvari, on

SETMANA SANTA SAGUNTINA

s’escenifica la Crucifixió. En la nit del Dimecres Sant transcorre

ENTITAT: CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG DE

la impressionant Processó

JESUCRIST

del Silenci. El Dijous Sant se

SEU SOCIAL: PLAÇA SANG NOVA

celebren solemnes oficis i es

DATES: SETMANA SANTA

procedeix al trasllat de Jesús

DECLARACIÓ: FESTA INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

Sagramentat al monument instal·lat a l’ermita de la Sang.

Setmana Santa a Sagunt, que va ser declarada en 2004, amb el següent escrit en el BOE-A-2004-15440: “De

El dia gran de la Setmana Santa

conformitat amb el que disposa l’article 9.o, apartat 2.o

Saguntina arriba el Divendres

de l’Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1987 (BOI de

Sant, que comença amb el

27 d’octubre), aquesta Secretaria General de Turisme ha

Viacrucis des de l’ermita amb

tingut a bé concedir el títol de “Festa d’Interés Turístic

la imatge de Jesús Natzaré fins

Nacional” a la següent festa: Setmana Santa de Sagunt

al Sant Calvari. A la vesprada,

(València). Cosa que es fa pública amb caràcter general.

es procedeix a la tradicional

Madrid, 20 de juliol de 2004.

subhasta de saions i passos a la plaça de l’ermita, on els majorals

-El secretari general, Ramón Martínez Fraile.”

sol·liciten la col·laboració

La Setmana Santa a Sagunt, declarada “Festa d’Interés

econòmica dels saguntins. El

Turístic Nacional”, s’ha consolidat com un fenomen

“Sermó del Desenclavament”

social i religiós que es manté des de fa més de 500

a l’església de Santa Maria i

anys. Els joves confrares que formen la Majoralia són

particularment la processó

els responsables de la preparació dels actes que es

vespertina del Sant Enterrament

desenvolupen en la seua majoria a l’ermita de la Sang.

són uns altres dels actes destacats. Els actes finalitzen amb la Missa de Resurrecció,

dels Palmells i la processó del mateix nom. Es realitza

que se celebra en Santa Maria i

una representació, per actors saguntins, de la Passió

a continuació un castell de focs

de Crist. Aquest acte comença a l’església de Santa

PÀGINA 35

Comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció

artificials.


Història. No sabem quins són

econòmics als que repoblaren la jueria. Aquesta

els orígens de la Confraria de la

repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que

Puríssima Sang del Nostre Senyor

s’esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat

Jesucrist de Sagunt. Sabem que

pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a

al segle XVI estava establida en

dir, menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles.

l’abandonada sinagoga jueva, segons ho il·lustra el cronista

No és estrany, doncs, que aquests artesans foren els

Antonio Chabret, en la seua

fundadors de la Confraria de la Sang. El que sí que

coneguda obra Sagunto: su

sabem cert és que des dels inicis la Confraria tenia, i té,

historia y sus monumentos: “La

un càrrec anual fix, aquest és el de “majoral”.

sinagoga estava al barri de la Sang Vella, i va ser convertida

La Setmana Santa de Sagunt, o millor, el Divendres Sant

en església de la Sang de Crist

que es rememora des de fa més de cinc-cents anys,

després de l’expulsió dels

constitueix l’eix principal de la commemoració. Dia que

israelites. Avui, només queden del

es viu amb intensitat, no solament pel clavari i els seus

temple judaic quatre arcs ogivals

majorals o els prop de 1.500 confrares, amb el rostre

en la part posterior de les cases

cobert amb negra vesta, sinó per tot el poble saguntí.

núm. 7 a l’11 de l’indicat barri”.

El Divendres Sant comença la vespra, el dijous, amb els “oficis” a l’ermita de la Sang, la visita als “monuments”,

Els penons morats que obrin la

continuant a la nit amb la vetla del Santíssim, que

processó del Sant Enterrament

s’uneix al Divendres Sant amb la pujada al Calvari. És

ens recorden els gremis que

el Viacrucis. A Sagunt, des de sempre, només hi ha

antigament hi havia a la vila de

hagut una Confraria, mentre que en altres ciutats i

Morvedre, i és molt possible que

pobles proliferen les germandats i confraries. A Sagunt

aquestes organitzacions serien

la rememoració es redueix al Sant Enterrament. El

les autèntiques iniciadores de la

Divendres Sant és el dia d’obligada concurrència. Gent

commemoració de la Setmana

de la comarca i d’altres punts de la geografia provincial

Santa, sobretot de la processó

s’acosten, amb total fervor, a la nostra ciutat amb l’ànim

del Divendres Sant.

de presenciar i viure, de ben a prop, el Divendres Sant, la

En 1492 Ferran el Catòlic va concedir franquícies i beneficis

PÀGINA 36

piadosa processó del Sant Enterrament. Des dels inicis de la commemoració, a mitjan segle XV, fins avui, a penes s’ha alterat el cerimonial i els costums.


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

El poble paga la “festa”, perquè és seua, es fa loteria, rifes, s’arreplega porta a porta per a mantindre una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l’ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits, “les vestes” i fins els menjars. La processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, s’inicia a les sis del matí amb l’eixida del Viacrucis, que transcorrerà des de l’ermita de la Sang fins a la muntanya del Calvari, on va ser crucificat i mort Jesucrist. Ixen de l’ermita els primers confrares, amb la imatge de Jesús de Natzaret. Molt abans que clareja el dia, seran gran nombre de saguntins, xiquets fins i tot, els que seguiran el tortuós camí de la muntanya del Calvari, al peu del castell. En acabar el Viacrucis, com ja és tradicional, es desdejunarà amb bunyols o xurros i xocolata. Mentrestant, a l’església de Santa Maria, un orador ens ofereix el sermó matinal. A partir de les dotze del migdia, a l’ermita, tenen lloc els oficis i l’adoració de la Santa Creu. Des de temps immemorials, al peu de l’escalinata de l’ermita, se celebra a les quatre de la vesprada la tradicional subhasta dels passos, el tambor i l’uniforme del “capità dels saions” (vestits de romans). Es tracta d’un ritual quasi mític, entranyable; “trescentes pessetes donen per portar el tambor dels saions, a la una...”. En la nostra llengua, la dels valencians, els rotunda, van subhastant cadascun dels passos que prenen part en la “processó de les vestes”.

PÀGINA 37

majorals acompanyant el clavari de l’any, amb veu forta,


Processons de Setmana Santa.

i, des d’ací, a l’ermita de la Sang, des d’on, a les vuit

Sagunt (València). L’escenari

de la vesprada, s’iniciarà el Sant Enterrament saguntí i

de la subhasta és la mateixa

universal.

escalinata de l’ermita, construïda en 1601, i aqueix xicotet espai

La processó del Sant Enterrament, després de més de

urbà que, més que un carrer,

quatre hores de marxa, inicia la seua tornada a l’ermita

més prompte sembla una

de la Sang acompanyada per l’harmoniós redoblament

xicoteta plaça, la de Sang Nova.

dels tambors de les bandes de cornetes i tambors,

En acabar la subhasta dels

sobreeixint, com si s’haguera apoderat del silenci, el

passos i “saions” que han de

“tambor dels saions”, i al final, després de Vera Creu, la

formar part en la processó del

banda de música de la Societat Musical Lira Saguntina.

Divendres Sant, a la parròquia de Santa Maria té lloc el “Sermó del

L’ermita de la Puríssima Sang de Sagunt es troba en una

Desclavament”.

placeta que forma el carrer de la Sang Nova, pròxima al carrer del Castell. És coneguda popularment com ermita

Aquesta vegada l’escenari

de la Sang.

serà la plaça de la Trinitat, en aqueix espai urbà que antany,

L’edifici és barroc, de principis del segle XVII; va haver de

fins a 1933, on va estar situat

construir-se poc després de l’expulsió dels jueus, ja que

el convent trinitari construït

en 1607 ja s’hi instal·lava la Confraria. No obstant açò,

en 1275. Allí, el secretari de

no va ser consagrada com a lloc de culte fins a una data

la Confraria, pujat sobre una

tan tardana com 1753, quan se li va donar el seu aspecte

pedra, que abans va estar

definitiu.

en el convent, passarà llista de tots els confrares que

Una encertada intervenció en 2012 li ha retornat alguns

han de participar en el Sant

dels seus elements originals i el seu estat de conservació

Enterrament. Seran més de

és excel·lent. L’edifici de l’ermita acull en la primera

1.500 els confrares que, amb la

planta el Museu de la Sang, que conté i exhibeix el valuós

vesta amb llarga cua i el rostre

patrimoni de la seua Confraria.

llista, en formació, es dirigiran per Camí Ral a la plaça Major

PÀGINA 38

cobert, després de passar És la més rellevant del municipi i la de majors proporcions entre les que es troben al nucli urbà. S’alça


sobre una escalinata, amb la façana mirant a la plaça.

La Casa d’Aragó a Sagunt es

Sobre el creuer s’alça una esvelta cúpula recoberta per

constitueix en la representació

teules vidriades de color blau i coronada per una alta

viva del folklore i la tradició

creu de forja.

aragonesa al nucli de la ciutat de Sagunt. El seu naixement es

SANT JORDI

remunta, amb la denominació de la Colònia Aragonesa de Sagunt,

Per una banda el CENTRE CULTURAL I RECREATIU

a principis dels anys 30, de

ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat

manera que aquest detall és en

en 1941, i amb seu al Port de Sagunt, i per altra banda la

el que es continua investigant

CASA D’ARAGÓ DE SAGUNT fundada en 1995 a Sagunt.

atés que existeixen molt pocs documents de l’època.

El Centre Aragonés va ser fundat en 1941. Ja l’any 1902 es van establir els primers aragonesos en el que llavors

En els inicis es va constituir

era un modest poblat conegut com moll de Canet (poble

perquè els habitants aragonesos

proper del qual més tard nasquera com el Port Sagunt).

que havien emigrat a la ciutat de Sagunt, i tots els simpatitzants

Els aragonesos baixaven acompanyant el mineral de

que s’hi unien, pogueren celebrar

ferro d’Ojos Negros i Setiles. Els anys 1914 i 1915 va

la festivitat de la Mare de Déu del

nàixer la fàbrica siderúrgica d’AH del Mediterrani, i és

Pilar.

quan els de Terol van trobar en aquestes terres una mica més del treball, com és el respecte i l’afecte dels

Amb el pas del temps i sent gran

seus nous conciutadans, als quals bastava conéixer la

l’enyorança que sentien cap a

seua identitat aragonesa per a obrir-los de bat a bat les

la seua patrona, la Pilarica, van

portes.

sol·licitar permís a l’Arquebisbat de València i van alçar un altar en honor seu, rèplica en molts

hi ha noces, bateig, comunió, festa, etc., sense que

dels seus detalls del que té

les guitarres, guitarricos, bandúrries i llaüts no sonen.

la Mare de Déu del Pilar a la

Celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar amb

Basílica de Saragossa, a la bella

nombrosos actes, concursos de guanya-perd, cinquet,

església arxiprestal de Santa

dòmino, parxís.

PÀGINA 39

Aquests aragonesos enyoren el folklore d’Aragó i no

Maria de Sagunt; en aquest


altar està tancat un lligall amb

Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un

la història de la Fundació de la

tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre

Colònia Aragonesa, i aquesta és

es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions.

l’única còpia fins avui coneguda

Amb l’arribada del cristianisme, aquesta festa va ser

a la qual ara com ara és quasi

adaptada a la nova fe, de manera que es reemplaçà el

impossible accedir.

tòtem per la creu cristiana.

En l’actualitat, la Casa d’Aragó

VERGE DELS DESEMPARATS

es troba en una nova fase de la seua vida, ja que amb el

Al carrer Major de Morvedre, aqueixa tortuosa via

suport unànime dels socis es

medieval on es conserven alguns exemplars d’edificis,

va realitzar la compra d’un local

records d’un temps i un espai viscut pels antics

on poder desenvolupar totes les

morvedrins, conviuen, carregades de tradició, dos

activitats que es realitzaven fins

ermitoris edificats per la fe dels nostres avantpassats.

avui i les que no es podien dur

Aquestes ermites són les dedicades a Sant Miquel i, un

a terme per falta d’espai, i així

poc més a prop de la plaça Major, la dedicada a Sant

poder donar un millor acolliment

Roc i posteriorment compartida per la Mare de Déu dels

i serveis als socis, convidats

Desemparats. No són sols aquestes ermites les que

i simpatitzants, ja que, fins a

edificaren la fe dels morvedrins als segles XVI, XVII i,

aqueix moment depenien de

sobretot, al XVIII, a l’antiga vila amurallada.

sol·licitar locals aliens per a celebrar els actes.

Amb anterioritat a la construcció de l’ermita de Sant Roc al carrer Major, a Morvedre existien, durant la

CREU DE MAIG

primera meitat del segle XVII, les ermites dedicades a Sant Cristòfol al monticle del seu nom, a Sant Miquel al carrer Major, a Santa Maria Magdalena primer al castell i

té els seus antecedents en la

després de la Guerra de la Independència al carrer que

celebració precristiana coneguda

condueix al Castell, sants Crispí i Crispinià, a la Divina

com a Festivitat dels Majos,

Pastora, Sant Francesc de Xavier, a Santa Rita, a la Mare

en la qual es commemorava

de Déu del Bon Succés, patrona de la ciutat, Mare de Déu

el temps mitjà de la primavera

dels Dolors al carrer del seu nom, a Sant Josep, a Sant

retent cultes a la naturalesa.

PÀGINA 40

La festa de la Creu de Maig

Eloi, a la Mare de Déu de Montserrat antic aljub situat


prop de Sant Cristòfol, i a Santa Teresa de Jesús, totes

en la domínica, després de

elles edificades pels veïns dels barris on s’alcen aquests

l’octava de l’Assumpció. En

ermitoris.

aquests temps la festa es commemora el segon diumenge

Algunes de les ermites morvedrines foren edificades pels

de maig, i es trasllada la imatge

gremis i les confraries que en aquells dies hi havia a la

a la parroquial església de Santa

vila de Morvedre, entre altres: Confraria de la Puríssima

Maria; a la vesprada, se celebra la

Sang del Nostre Senyor Jesucrist, Santíssim Sagrament,

processó per l’itinerari acostumat.

Sant Joan Baptista, Mare de Déu de la Salut, Nom de Jesús, Mare de Déu del Rosari, Mare de Déu de Loreto,

La imatge que es venera a

Mare de Déu dels Desemparats, Sant Roc, Puríssima

l’ermita fou construïda als anys

Concepció, Mare de Déu del Remei, Mare de Déu del Peu

quaranta, l’antiga fou destruïda

de la Creu i Sant Abdó i Sant Senén.

l’any 1936.

L’ermita de Sant Roc i la Mare de Déu dels

Segons el cronista Antoni

Desemparats de Sagunt. Al segle XVII Morvedre

Chabret i Fraga (Sagunto, su

comptava amb dues confraries dedicades a Sant Roc i a

historia y sus monumentos.

la Mare de Déu dels Desemparats, sense que aquestes

Barcelona, 1888, tom II, pàgines

organitzacions religioses tingueren ermita pròpia. La

259 i 260):

dedicada a Sant Roc deu el seu origen als dies en què la pesta feu estralls al regne de València i, per descomptat,

La fundación de esta ermita se

també a la vila de Morvedre als anys 1647 i 1648. El culte

remonta al tiempo de la peste

a la Mare de Déu dels Desemparats, en el mateix ermitori

en 1647-48, que devastó el reino

on es venera Sant Roc, data de 1797.

de Valencia (Arch. Parroq. Llibre de Capitols). Los vecinos de la calle que hoy lleva el nombre

Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de

de San Roque, le erigieron al

1759 signada pel Papa Clement XIII, en què concedia gran

santo abogado contra la peste

nombre de gràcies i indulgències als confrares i devots,

una capilla en acción de gracias

sobretot en els dies de la Mare de Déu dels Desemparats,

por haberles librado del azote

Tots Sants, Reis Mags i Purificació de la Nostra Senyora.

que tantas víctimas causó en

Antigament la festa a la titular de la Confraria se celebrava

PÀGINA 41

La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant

Murviedro. Hasta 1797 sólo


se veneraba en esta capilla

de la calle Mayor de dicha población, debe su origen á

a San Roque, pero algunos

la calamitosa época de la peste que se padeció en el

devotos introdujeron el culto a

reino de Valencia en 1647 y 48, y el culto y Cofradía de

la Virgen de los Desamparados

la Virgen de los Desamparados, en la misma ermita,

y ensancharon la ermita en la

empezó en 1797 (“Origen y tradiciones de la Cofradía del

forma que hoy está, habiendo

Santísimo Sacramento de Minerva de la Iglesia Parroquial

comprado al efecto una casa

de Sagunto...” València, 1896, pàg. 20).

contigua. Hay en esta ermita una cofradía que posee una

Santiago Bru i Vidal, en la revista publicada per la

bula del Papa Clemente XIII,

Majoralia de la Mare de Déu dels Desemparats de 1989,

expedida en 13 de febrero de

dóna fi al seu treball “Unas notas sobre el Sagunto

1759, por la cual concede á sus

dieciochesco”, amb aquestes ratlles:

cofrades gracias espirituales (Véase el libro manuscrito de las

Hacia finales del XVIII debió extenderse o tomar mayor

Constituciones de esta cofradía).

arraigo en Sagunto el culto a la Mare de Déu dels Desamparats. Esto hizo que los vecinos del entorno

La capilla es de forma

conocido por els Delmes establecieran en 1797 en la

rectangular, con bóveda de

pequeña ermita dedicada siglo y medio antes a San

medio punto; y el altar tiene un

Roque, el culto a la Geperudeta, como familiarmente

solo cuerpo de dos columnas

se llamaba y se llama en Valencia a la imagen de la

corintias al lado del nicho que

Virgen que acompañaba a los ajusticiados –y otros

contiene a la Virgen de los

desemparats– al cementerio de Carraixet desde el

Desamparados.

siglo XV en que fue instituida la cofradía en la ciudad de Valencia. Según parece, la ermita primitiva era más

Debajo está san Roque en una

pequeña que la actual, por lo que hubo necesidad de

pequeña hornacina. La cofradia

comprar una de las casas contiguas a la misma para

celebra fiesta anual á sus

ensanchar el recinto tal como hoy lo conocemos.

patronos. Desde aquellos ya lejanos finales del siglo XVIII hasta hoy, el culto a la Mare de Déu dels Desamparats

historiador publicà: ... La de San

no ha decaído en Sagunto. Y buena prueba de ello

Roque, fundada en su capilla

PÀGINA 42

Uns anys després, el mateix

lo constituyen las celebraciones que anualmente


vienen sucediéndose, entre las que cabe destacar las

procedeix del Mont Carmel, a

que tendrán lugar en este 1989, que contará con la

Israel, un nom que deriva de la

novedad de una revista que perpetue el nombre de las

paraula Karmel o Al-Karem i que

entusiastas saguntinas encargadas de llevar a cabo la

es podria traduir com ‘jardí’. Hi

anual conmemoración mariana.

ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el

ESTIU 21-6/23-9

món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d’aquesta

FESTES PATRONALS SAGUNT / EL PORT

figura mariana.

EL CARME, SANTS DE LA PEDRA, BEGONYA I EL BON SUCCÉS

Patrona del mar i dels pescadors, és per això que és molt

En l’Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals

important al nucli marítim, que

es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o

des dels anys 50, o fins i tot

sant patró o simplement patró) és un sant que té una

abans, la veneren.

afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s’acullen

Abdó i Senén, Sants de la

els membres d’aqueixos col·lectius. Els termes patró i

Pedra. Els altres patrons de

patrona (del llatí, patrōnus) són sinònims de defensor i

la nostra ciutat. La devoció

protector. Els sants patrons són considerats per molts

als germans Abdó i Senén (la

creients com a intercessors i advocats davant Déu, siga

seua festivitat el 30 de juliol) és

d’una nació, un poble, un lloc, una artesania o activitat,

proverbial en el món pels seus

una classe, una congregació, un clan o una família.

admirables miracles. Salvant els camps de la temuda calamarsa

Oficialment els Sants de la Pedra i la Mare de Déu del Bon

destructora, es fan creditors

Succés ocupen aquest lloc, però per a molts hauríem

de l’àlies de Sants de la Pedra,

d’ampliar en dos més eixe patronatge. La Mare de Déu

per ser, com a bons dioscurs,

del Carme i Begonya es mereixen estar en eixe llistat,

protectors de sembrats i collites.

encara que l’Església catòlica no ho permeta.

Van ser els indiscutibles patrons

Mare de Déu del Carme. És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seua denominació

PÀGINA 43

dels agricultors de tot l’orbe cristià, abans que arribara i s’introduïra segles més tard


a Espanya, i foren desplaçats

relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo

per la figura de Sant Isidre

Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci

Llaurador, sant castellà la

VII, de manera que se’n va festejar l’arribada. En 1695

festivitat del qual es va imposar

els jurats de la vila van encarregar a l’arquitecte Rafael

durant el segle XVIII i sobretot

Martí una capella, d’estil barroc, al convent de Sant

en les primeres dècades del XX,

Francesc per a donar-los culte. Precisament d’aquestes

fomentant al seu torn i donant

dates ha de ser el reliquiari de major grandària i

nom a nombroses cooperatives i

obstinació.

associacions del camp.

Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

Mare de Déu de Begonya. És una advocació mariana En 1644 van ser proclamats

originària de l’església de Begonya, actualment

patrons de la ciutat, i les seues

pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada


canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per

València-Barcelona i la nova

Pius X, i al Port de Sagunt en celebrem la festivitat el 15

zona urbana de Sagunt Nord al

d’agost.

marge esquerre del riu Palància, pròxim al Camí Vell de Terol.

Mare de Déu del Bon Succés. Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer

Té fàcil accés, a peu o amb

dissabte de setembre. Encara que l’ermita del Bon

vehicle. Només dista 1,7 km de

Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta

l’Ajuntament de Sagunt.

església la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, la qual creu la tradició que va vindre per mar. Segons

És propietat del municipi de

aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al

Sagunt. Té una superfície de 165

rescat d’un embalum misteriós que surava en el mar.

metres quadrats, és, després de

Ningú aconseguia acostar-s’hi. Diverses barques ho

l’ermita de la Sang, la més gran

havien intentat, però l’embalum s’allunyava insistentment

de les ermites de Sagunt.

d’elles per a continuar surant. Per fi un capellà, que anava en l’últim bot, va aconseguir arribar fins a l’embalum

Tot l’edifici està compost per:

i atrapar-lo. Quan el van pujar al bot, el sacerdot i la

l’ermita destinada al culte, que

tripulació van descobrir que es tractava d’una imatge de

és de planta rectangular amb

la Mare de Déu tallada en marbre que, miraculosament,

arcs apuntats, una torre de

no s’havia enfonsat.

defensa amb una campana de 16 quilos en la part superior,

Van baixar en processó les comunitats i les juntes, les

l’habitatge de l’ermità i un pati

quals van dur la imatge al poble i, en el seu honor, van

amb aljub. Tot aquest conjunt

construir una ermita. L’any 1886 es va fer una restauració

està protegit per diversos murs

parcial d’aquesta ermita, que actualment està regentada

que el circumden i en ells es

per l’Associació Parroquial del Bon Succés.

veuen espitlleres. Els murs són de pedra i argamassa amb

SAN CRISTÒFOL

filades alternes: filada de pedra i filada d’argamassa, pintats amb calç. Compta amb els

turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del

serveis d’aigua potable i llum

mar, situat a l’extraradi de Sagunt, entre l’autopista A7

PÀGINA 45

L’ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet

elèctriques.


L’ermita té la condició de ser Bé

Cristòfol, el titular de l’ermita, el 10 de juliol. A Sant Roc

de Rellevància Local, segons la

el 16 d’agost. Sant Roc va aconseguir un renom universal

Llei 5/2007 del 9 de febrer de la

a la Corona d’Aragó com a advocat eficaç en temps de

Generalitat Valenciana.

malalties contagioses.

És l’ermita més antiga de la

A l’octubre de 1647 va aparéixer la pesta bubònica a

comarca, la construcció data

València, l’epidèmia de la qual feia estralls, matava amb

de finals del segle XIII. En estar

rapidesa i es propagava el contagi amb molta facilitat. Va

situada a les rodalies del Camí

ser tan gran el nombre de malalts, que els jurats de Sagunt

Vell de Terol, els pelegrins i

es van veure obligats al maig de 1648 a establir nous

viatgers la utilitzaven per a resar i

hospitals fora de la vila. Un d’ells va ser l’ermita de Sant

demanar a Sant Cristòfol que els

Cristòfol, on els convalescents passaven la quarantena.

protegira durant el viatge. Malgrat pertànyer a un edifici religiós, la

Dos segles més tard, durant l’epidèmia de còlera de 1885,

torre possiblement tenia funcions

es va tornar a utilitzar l’ermita per a la mateixa finalitat.

de vigilància. Des de la seua torre s’atalaia l’horitzó a més de 30

L’ermita, en la dècada de 1960, estava totalment en

quilòmetres, i així avisar la ciutat

ruïnes. La Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de

de possibles invasions per mar.

Sagunt es va encarregar de tancar els sostres i recuperar tota l’ermita. La espadanya sud-est és de nova factura

Ja al segle XVI, la representació

i la seua campana va ser donada per la Confraria l’any

més antiga que es coneix de

1984 i enfront d’aquesta hi ha una altra fornícula que

l’ermita és el dibuix que Anton

sembla haver tingut alguna campana antigament.

van dan Wyngaerde va fer de Morvedre, apareix en una

Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació,

cantonada de Sant Cristòfol amb

malgrat estar per dins pràcticament refet totalment.

una tàpia del seu voltant. Actualment, el diumenge més pròxim al 10 de juliol, la

celebraven les misses següents:

Confraria celebra la festa del seu patró amb processó

l’ermità feia festa al seu patró

de cotxes i camions tocant el clàxon per la ciutat, amb

Sant Pau de Tebes, primer

romiatge a l’ermita i trasllat de la imatge del sant a

ermità, el 15 de gener. A Sant

PÀGINA 46

Al segle XVII, tots els anys se

l’església de Santa Maria de Sagunt.


BARRI OBRER

amb un xicotet pati que dóna als carrers. L’habitabilitat, la

Barri Obrer. Construït entre 1917 i 1921, reflecteix el

lluminositat i l’espai són superiors

caràcter d’una comunitat obrera. En total contrast amb

als estàndards de l’època i tenien

la Ciutat Jardí, els seus habitatges destaquen per la seua

com a objectiu millorar la vida

senzillesa constructiva i de disseny.

familiar.

El Barri Obrer és un dels conjunts arquitectònics i

A hores d’ara l’arquitectura del

simbòlics del nucli del Port de Sagunt. Costa de dos

Barri Obrer es conserva i té un

carrers paral·lels amb una xicoteta plaça entre elles

tractament especial.

i a mig recorregut, per la qual cosa el terme ‘barri’ no es correspon exactament amb el significat que

En les festes patronals d’agost,

territorialment puga tindre en l’actualitat.

els veïns realitzen un concurs de pintura sobre l’asfalt als seus

Aquest barri és construït a principis del segle XX per

carrers, els adornen i vesteixen

l’empresa siderúrgica per a intentar pal·liar els greus

les façanes, de manera que són

problemes d’habitatge i les pèssimes condicions

molt visitats per tots els veïns i

sanitàries en les quals es trobaven molts dels seus

visitants.

treballadors per no disposar-ne. Hi ha qui diu també SANT MIQUEL

que més que per la visió paternalista que tenia de la Sota (propietari original de la Compañía Minera de Sierra Menera i considerat fundador d’aquest nucli de població),

Aquesta interessant i curiosa

va obeir un acte de prevenció davant els possibles

ermita es troba al número

incidents que podrien haver-se provocat en aquesta

54 del carrer Major, en la

situació. Hem de pensar que en 1917 triomfa la revolució

desembocadura del pendent

bolxevic i la força dels obrers comença a ser important.

del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.

Independentment de l’adjectiu “obrer”, hem de pensar en Va ser edificada en 1746 amb

d’habitatges de l’època. Al Barri Obrer no vivien tots els

les aportacions dels veïns del

obrers que treballaven a “La Fàbrica”, sinó sols alguns. Les

barri de la Porta Nova. Després

construccions del barri són pràcticament totes unifamiliars

PÀGINA 47

aquest barri com un barri luxós en comparació amb la resta

de la restauració duta a terme


l’any 2012 ha recuperat les

L’altar és d’estil corinti, retaule d’obra rematat en frontó.

policromies originals que

Al centre hi ha un nínxol amb una vistosa talla de Sant

decoraven la façana, així com

Miquel victoriós sobre el diable, que va substituir-ne en

s’han rehabilitat uns altres dels

1946 una altra antiga que va ser destruïda. El més valuós

seus elements i reparat diversos

de la seua decoració és la ceràmica del segle divuit.

desperfectes que l’amenaçaven. L’ermita de Sant Miquel compta amb una junta que se Construïda salvant el pronunciat

n’encarrega del manteniment i de la celebració de la

desnivell del carrer, la seua planta

festa, que té lloc el 29 de setembre.

era ovalada, la qual cosa és molt TARDOR 23-9/21-12

poc corrent i s’aprecia millor a l’interior, ja que la façana va ser convertida en rectangular a

NOU D’OCTUBRE - MOROS

mitjan segle passat per a alinear-

I CRISTIANS

la amb el traçat de la via urbana. Posseeix cúpula peraltada de

Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i

teules àrabs, rematada en pinacle

Cristians, ja que són la representació de la reconquesta

de pedra i creu. A la façana hi ha

per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.

plaques de taulells ceràmics amb el nom de l’ermita que celebren

És per això que la festa és desenvolupa el primer cap de

el 250 aniversari, 1746-1996.

setmana del mes d’octubre. Organitzada per l’Associació

Sobre la porta elevada, a la qual

de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i

s’accedeix per quatre graons,

Cristians sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei.

s’obri un òcul redó —que abans

Les comparses dels bàndols moro i cristià hi rememoren

de la restauració allotjava una

les lluites que hi hagueren entre si per la conquesta i la

imatge del sant en ceràmica—,

defensa de la ciutat. Al capdavant marxen els capitans i

i en la llinda es llig la següent

abanderats amb les millors gales.

inscripció en pedra (sic): Desta Destaca el dia de l’Entrà, en la qual les esquadres de les

Luzbel perquè dins està Miguel.

diferents comparses desfilen mostrant les seues belles

1746. Per sobre del ràfec s’alça

i sofisticades vestimentes al compàs de cadencioses

l’espadanya barroca.

PÀGINA 48

porta els llindars no pot passar

músiques mores i cristianes.


El primer diumenge d’octubre, amb la pujada al Castell

“D’entre les moltes

de totes les comparses i davant la porta d’Almenara,

commemoracions que pot

es desenvolupen les ambaixades mora i cristiana, amb

celebrar una ciutat com Sagunt

discursos dels respectius ambaixadors, seguits de batalla

(cap i senyal històric de les terres

amb lluita d’espases i tret d’arcabussos, que finalitzen

comarcals), que compta amb

amb la reconquesta de la ciutat per les tropes cristianes.

més de dos mil dos-cents anys

Posteriorment se celebra el Nou d’Octubre, a causa que

documentada; que pot presentar

el rei En Jaume I li va concedir a Sagunt la seua carta

amb tota satisfacció una sèrie

pobla en 1248. Tal com explicà Santiago Bru i Vidal, que

o summa d’etapes culturals

fou cronista de Sagunt:

que la fan digna de figurar amb

Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

d’història certa i suficientment


tot honor en el gran llibre de la

humanes a la població en diversos moments i per

Història (etapes prehistòriques

diferents motius, durant els últims sis segles d’història

i protohistòriques, iberisme,

saguntina, ens considerem descendents d’aquells

romanització —amb l’apèndix

morvedrins que, aproximadament des de mitjan segle

visigot—, domini musulmà de

XIII, es van acordar, en un esforç comú, per constituir

segles i posterior arribada a

una “universitat” (paraula que usem per a emprar la

formar part d’un regne cristià

denominació que en els temps medievals solia donar-

destacadíssim en la Península

se a les poblacions en general i més a aquelles que

Ibèrica), cap tan significativa

depenien directament de la Corona).

per als quals constituïm el nucli actual de la població i treballem

Com és suficientment sabut, el nou estat o regne creat

per ella, que aquella que, a partir

pel rei Jaume I no es va constituir d’una vegada, sinó

del segle XIII dóna naixement a

que l’àrea conquistada als sarraïns va durar uns quaranta

un poble independent i sobirà

anys (i encara continua després de la mort de Jaume

que s’incorpora plenament al

I, en temps de Jaume II, amb la incorporació de les

conjunt de pobles hispànics i a

comarques meridionals d’Alacant, Elx i Oriola, etc.). Com

la cultura d’occident o, si volem

tampoc tots els pobles que anaven incorporant-se a la

definir-ho amb termes usuals en

Corona gaudien dels mateixos drets i estatus jurídic i

l’actualitat, a Europa.

polític, és a dir, la forma d’estar governats per costums o furs diferents. Ni tots van ser repoblats per cristians

Naturalment, ens estem

només efectuada la conquesta.

referint a la incorporació del Morvedre medieval del Regne

D’entre les poblacions conquistades per un o altre dels

de València, creat i constituït

sistemes emprats llavors (que també variaven segons

políticament i jurídicament,

les ocasions ho exigien), a fi d’incorporar a la Corona

per dret de conquesta usual

els diversos territoris, el cas de Morvedre —el Sagunt

en el seu temps, per Jaume I

actual— presenta unes característiques especials entre

d’Aragó. Esdeveniment que té

les quals poden destacar els dos següents:

una transcendència tal que fa A) Manca de carta de poblament (almenys encara

major o menor grau i malgrat

no ens és coneguda, malgrat la sèrie de cerques que

les successives incorporacions

PÀGINA 50

que els saguntins actuals, en

s’han fet en els més diferents arxius des de fa més de


cent anys) o documents oficials legals de l’època que

Llibre del Repartiment dóna com

garantia les condicions de poblament del lloc o nivell

a data “oficial” del poblament de

d’exigències d’aquest; així com les franquícies i llibertats

Morvedre la de 1248.

de les quals podia gaudir la vila (ara ciutat, des de 1875, per mercè atorgada per Alfons XII) enfront del poder

En el llibre segon, foli 44,

reial. Document o documents els esmentats que estan

dels que formen el conjunt

acompanyats, en una gran majoria dels casos, de les

documental del Repartiment,

referències precises i concretes del repoblament humà

consta el començament

i les condicions d’assentaments dels nous pobladors de

del deslliurament de terres

la vila.

i cases fet pel Conqueridor —és a dir, els assentaments

Autors de la talla de Pròsper Bofarrull, Roc Chabàs, Julià

oficials— a la vila i terme de

Ribera, Antoni Chabret, Ambrós Huici, Honori i Arcadi

Morvedre. Assentaments que es

Garcia, Miquel Gual, Joan Beneyto, Elies Olmos, Antoni

continuaren, a poc a poc, durant

Ferrando, Josep Camarena, Desemparats Cabanes,

tot el 1248 i el 1249. Cosa que no

Ramon Ferrer i Enric Guinot, entre molts altres (entre els

vol dir que no hi haja concessions

quals s’explica, en una més modesta proporció, l’autor

i donacions (o promeses d’elles)

de la present introducció, que durant més de cinquanta

aïllades anteriors a 1248; fets

anys ha estat cercat sense l’èxit pretés), mai he pogut

dels quals hi ha constància,

arribar a trobar la carta de poblament de Morvedre,

igualment, en el mateix Llibre

document que, sens dubte, va haver d’existir en el seu

del Repartiment i en altres

temps, signada per Jaume I. Instrument legal fonamental

documents contemporanis.

de la població cristiana de Morvedre pels temps de la Enguany, per tant, es compleix

conquesta del rei Jaume de València.

el 750 aniversari de l’arrancada Malgrat açò, sabem que el Llibre del Repartiment (o llibres,

efectiva del poblament cristià

perquè en són tres, que formen un sol cos referencial)

de la llavors vila i avui ciutat de

ha servit de document fefaent per a conéixer en major

Sagunt.

o menor grau el moment concret o més aproximat de B) És ben sabut que Jaume I, en

(regnes musulmans de València i Múrcia) que pel segle XIII

iniciar la conquesta de les zones

va ser incorporat a la cultura occidental; i, precisament, el

PÀGINA 51

l’inici del poblament cristià de la part de Shaq Al-Andalus

costaneres orientals de Sharq


Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre

Al-Andalus, estava, de ferm, decidit a crear un nou estat (o regne, com llavors solia denominar-se i tal com va fer a Mallorca), independent de les terres que constituïen Catalunya i Aragó, i amb la legislació i moneda pròpies, estat que seria governat per la seua persona i, més endavant, pels seus successors, amb el nom de Regne de València. És igualment conegut que fins a la capitulació de la ciutat de València, les poblacions que eren conquistades anaven regint-se, més o menys directament i més o menys de fet, per la legislació ciutadana que li atorgaven bé les hosts reials o bé els dels senyors catalans i aragonesos que ajudaven el rei en la conquesta i configuració del Regne, encara que el poder legislatiu de l’estat radicava en el monarca. També és opinió generalitzada que la conquesta del Regne de València va tindre en principi un caràcter d’empresa predominantment aragonesa, com a compensació a l’“exclusivisme” català de Mallorca. La capitulació de la ciutat de València va atribuir al nou regne la condició de monarquia patrimonial; el nou règim jurídic valencià —que anava mostrant-se a força de privilegis i concessions especials— apareix, a partir de la capitulació de la ciutat, com una innovació independent del dret aragonés i del català, com ho prova la institució, en 1238, de la figura del Cúria (que més tard seria denominat justícia). Entre 1239 i PÀGINA 52

1240, el Conqueridor va promulgar, a més, una sèrie de disposicions legals conegudes durant deu anys amb el nom de Costum (que més tard prendria el nom


de Furs o fori en llatí). En nom Costum, que apareix

comuna, entre uns altres, el 29

expressat amb el terme de consuetudines en els

de juliol de 1248, cronologia que

documents llatins, era donat, precisament, per a fugir

denota un més que significatiu

de la paraula Furs —com a Aragó— i Usanzas —com a

esdeveniment per a la nostra

Catalunya. Establit el Costum o conjunt de disposicions

ciutat, considerant que significa,

legals relatives a la ciutat de València, Jaume I va

com s’ha dit anteriorment, la

atorgar a Morvedre, en 1248, la referida legislació,

incorporació real i definitiva de

demostrant així, entre altres motius, la voluntat del rei

Morvedre al Regne de València i,

d’incorporar definitivament a la Corona les poblacions

per tant, a la cultura occidental;

més importants que anava afegint al nou estat —o que

és a dir, l’entrada plenament i

ja eren reconegudes de fet—, i donar-los, a poc a poc,

definitiva a la vella Europa; a més

nous pobladors cristians procedents de Catalunya i

del començament d’una etapa

Aragó (potser com a prevenció i major seguretat davant

cívica i cultural que ara, com des

de la possibilitat de rebel·lions dels antics pobladors

de fa segles, ha estat formant

musulmans, com el més recent de la revolta d’Al Azraq).

part del conjunt territorial i cultural dels pobles hispànics i,

El document en què Jaume I va atorgar el Costum

en definitiva, de l’Europa que ara,

de València a Morvedre, que es conserva a l’Arxiu de

després de mil·lennis d’història,

la Corona d’Aragó, a Barcelona, va ser publicat per

vol viure unida i en constant

l’historiador saguntí Antoni Chabret Fraga (Sagunto:

avanç.

su historia y sus monumentos, vol. II pàg. 403-405) i uns altres; està redactat en llatí, signat pel rei i els

Arreplegant el toc d’atenció

seus testimoniatges in Quarto kalendas Augusti Anno

donat en el seu moment pel

Millesimo Ducentesimo Quadragesimo Octavo, és a dir, el

professor Enric Guinot (que,

29 de juliol de 1248.

oportunament, comunica a l’Ajuntament saguntí els fets

Data coincident, a grans trets, amb el començament de

a rememorar), el nostre poble

la concessió general i reglada del poblament dels nous

es presta a commemorar

habitants del Murbíter musulmà a Morvedre cristià.

degudament l’esdeveniment del

Tant el document últimament esmentat com els referits en l’apartat A de la present introducció tenen com a data

PÀGINA 53

fet inicial i ferm del poblament medieval de la vila de Morvedre, així com el de la concessió del


fur de la ciutat de València a

mendicants, trinitaris, franciscans i dominics. Mentre

la vila. Fets tots dos que fan

que els altres dos ravals, el del Salvador i el de la

efectiu el set-cents cinquanta

Moreria, s’estableixen per voluntat reial, per a atendre

aniversari de la constitució del

i resoldre qüestions molt concretes. Un factor clau

Morvedre foral, antecedent del

en l’ordenació dels ravals va ser la xarxa de séquies

Sagunt actual.”

creada pels musulmans. El raval del Salvador va ser creat pel rei Jaume I en 1248, per a consolidar el camí

MARE DE DÉU DEL REMEI

de València i d’Almenara, va construir hostals i cellers per als viatgers, així com abeuradors per als animals.

En el vessant cristià, la

Són d’aquesta època l’església de Santa Maria, el

construcció de noves esglésies

Salvador, convent de Santa Anna, el conjunt conventual

vertebraria la ciutat al voltant

de Sant Francesc, la important via de comunicació en

de les noves juntes parroquials

època medieval, que avui coneixem com el Camí Reial,

que es crearien, tant a la vila

i una de les principals entrades al recinte emmurallat,

emmurallada com als ravals

que voltava la vila de Morvedre, la Porta Nova. També

extramurs. Es crea el raval de

són d’aquesta època les nombroses cases senyorials,

Santa Anna; a llevant, el del

construïdes després de la reconquesta, que van ser

Salvador; mentre que en direcció

repartides pel rei Jaume I als seus cavallers catalans

nord i situats entre la muralla

i aragonesos. Tot açò va derivar en una remodelació

i el riu Palància s’alçaran els

“gòtica” de molts d’aquests carrers, acomodant-se a

ravals de la Moreria, el de la

una nova organització sociopolítica, de característiques

Trinitat i el de Sant Francesc.

diferents.

Aquestes juntes parroquials es convertirien en la plataforma per

És per aquest sentit que l’advocació de la Mare de Déu

a la posterior elecció dels jurats

del Remei està present a la nostra ciutat, ja que des dels

de la vila, demarcació que, d’altra

anys fundacionals de l’Orde Trinitària (1194), la devoció

banda, es mantindrà vigent fins

a la Mare de Déu ha sigut un dels pilars fonamentals de

al segle XVIII.

la seua espiritualitat. La curta Regla (aprovada en 1198), escrita per sant Joan de Mata, esmenta dues festes especials per a l’Església i que els trinitaris celebraven

l’empara d’alguns convents

amb particular devoció, és a dir: l’Assumpció i la

pertanyents a diferents ordes

PÀGINA 54

Alguns ravals van sorgir a

Purificació de la Mare de Déu i, a partir de 1262, resaven


l’ofici votivo de la Mare de Déu tots els dissabtes. Al segle

La Casa d’Aragó de Sagunt a

XV trobem els trinitaris entre els defensors del dogma

la vespra va celebrar la seua

de la Immaculada Concepció, com fra Robert Gaguin,

ja tradicional ofrena de flors

ministre general de 1473 a 1501.

en honor a la seua patrona, esdeveniment que va començar

Pel que sembla, ja des dels orígens de l’Orde, com

al local social d’aquesta entitat

apareix en els cerimonials, cada matí es cantava missa

per a finalitzar a les portes del

en honor de la Mare de Déu, a més de l’ofici ja esmentat,

consistori saguntí. En aquest

es resava petit ofici de la Mare de Déu. Molt prompte es

esdeveniment participen els

van anar afegint el rosari, la salve cantada els dissabtes

representants de les comissions

i vigílies de les festivitats marianes, les lletanies, etc. El

falleres del Camp de Morvedre

Breviari de l’Orde imprés a València en 1519 commemora

així com les falleres majors de

deu festes marianes, és a dir: Immaculada Concepció,

la Federació Junta Fallera de

Expectació, Purificació, Transfixió, Anunciació, Visitació,

Sagunt.

Neus, Assumpció, Nativitat i Presentació. El Centre Cultural i Recreatiu No obstant açò, no es tenen notícies històriques

Aragonés del Port de Sagunt

específiques de la devoció a la Mare de Déu del Remei

va celebrar en la vespra de la

en els primers temps de l’Orde, però se sap que des de

festa la seua ronda aragonesa

molt antic els trinitaris han expressat una predilecció

on es va retre homenatge a la

cap a ella.

seua reina així com a les seues dames d’honor. En aquest

MARE DE DÉU DEL PILAR

esdeveniment, el recorregut del qual va començar a la plaça de la

La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat

Reina Fabiola, van participar els

de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa

integrants dels quadres de cant,

tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns

rondalla i ball.

programes que tant la Casa d’Aragó com el Centre Durant el matí del dia 12

l’onomàstica de la seua patrona, la Mare de Déu del Pilar,

d’octubre es du a terme una

festivitat que, precisament, se celebra durant el dia

concentració a la seu d’aquesta

d’avui, 12 d’octubre.

PÀGINA 55

Cultural i Recreatiu Aragonés han preparat per a festejar

casa regional del Port de Sagunt


per a iniciar un recorregut fins a l’església de la Nostra Senyora del Carme, on s’oficiarà una missa en honor a la patrona dels aragonesos, que finalitzarà amb la interpretació de l’himne a la Mare de Déu del Pilar. Així mateix, a les 12 hores, la Casa d’Aragó de Sagunt organitza una missa que s’oficiarà a l’església

PÀGINA 56

del Salvador.


PORT DE SAGUNT: VISAT ESPECIAL ANTONI ISACH


industrial duta a terme pel govern espanyol, acabava

molts anys d´història,

amb el tancament de les instal·lacions, després

perquè com tots sabem

de catorze mesos de lluita de tot un poble unit pel

el nostre poble va sorgir

conflicte.

al voltant del mineral de ferro vora l’any 1900 i es va

Actualment, el Port de Sagunt és un nucli urbà modern

consolidar posteriorment

i industrial però que no oblida el seu passat, i prova

al 1917 amb l’inici de

d’això és l’afecte i la simpatia que els seus habitants,

l’activitat siderúrgica,

continuem sentint per “la fàbrica”. I és que a la nostra

podríem dir que, el Port

població tot recorda als Alts Forns, les seues primeres

de Sagunt, és un nucli

escoles i esglésies, l’equip de futbol anomenat “Acero”,

amb essència netament

les fotografies amb diferents motius fabrils que decoren

industrial.

multitud de bars i cafeteries, així com les rotondes de les seues avingudes, que ens apropen als nostres orígens

Molt ha plogut des de

mitjançant l’arquitectura industrial d’un passat no molt

que un 7 de Gener de

llunyà.

1923, l’alt forn número 1 donara la seua primera

Però el desenvolupament de la indústria al nostre poble,

colada. Constitució i

pense que ha sigut moltes vegades tractat en diferents

creixement imparable

articles i molts d’ells inclosos en llibrets fallers, motiu pel

d’un poble de gent obrera,

qual, no serà aquest el meu objectiu. Jo vull anar més

vinguda de tota Espanya,

enllà, i encara que siga amb una xicoteta aportació, vull

que s’ordenava sota les

evidenciar que eixa essència industrial de la que parlava

consignes dels directius

al començament de l’article, té fonaments de pes que

i enginyers que arribaven

segurament molta gent no coneix.

del País Basc. Llavors, vaig a parlar-vos de la Delegació del Col·legi de Malauradament aquesta

Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials que durant molts

evolució es va vore

anys ha estat present al Port de Sagunt com a extensió

sorpresa per moments

en primer moment de l’Agrupació de Llevant i més tard

molt difícils, quan als

del Col·legi de València.

anys 80, la reconversió

PÀGINA 58

M

algrat no comptar amb


Prova que tot girava entorn a “la fàbrica”, també és la

L’activitat d’aquesta Delegació

implicació i l’interés d’aquells joves estudiants que bé

va anar creixent i moltes eren

via batxiller o després d’obtindre el seu ofici a l’Escola

les seues àrees de treball, des

d’Aprenents, acabava estudiant el peritatge industrial

de les relacions del col·lectiu

d’aleshores o ja més tard l’enginyeria tècnica industrial.

amb els organismes oficials

I va ser així, com el creixement d’aquest bloc al nostre

fins a la seua pròpia gestió

municipi va cridar l’atenció dels directius de l’Agrupació

econòmica, passant per

de Llevant, fins que el 5 de Gener de 1952, els senyors

commemoracions i relacions

Tamarit i Tallada, vingueren al Port de Sagunt per tal

amb altres nuclis industrials

d’animar als seus companys de professió a constituir-se

de la zona, com era el cas de

com a Delegació.

La Vall d’Uixó i la seua factoria de calcer Segarra. Encara

I és que l’expansió industrial de l’època, molt prompte

que no s’ha trobat constància

va convertir aquesta figura professional en una peça

documental d’aquella època,

rellevant i de molta importància en la vida industrial del

podríem estar parlant de més de

país.

150 pèrits associats.

I com se pot llegir a l’acta fundacional de la data

Els temps anaren canviant al

esmentada, els camarades Biosca, Blasco, Català,

ritme que marcava la tecnologia

Moya, Muñoz, Ocerin i Soriano entre d’altres, foren els

i amb l’eixamplament de

que arrancaren aquest projecte. En posteriors sessions

la professió amb l’exercici

d’aquesta Junta Delegada, s’anaren sumant altres pèrits

lliure dels seus col·legiats, la

com Bellido, Beltrán, Isach, Maceda, Morillas o Parra i el

Delegació del Port de Sagunt va

2 de Maig de 1952 s’aprovava per unanimitat la primera

ser també un referent a l’hora de

Junta Delegada de Pèrits Industrials del Port de Sagunt,

visar els projectes industrials, i

amb els següents càrrecs:

molts eren els enginyers tècnics industrials que triaven la seu de la nostra Delegació situada al

Subdelegat: En Tomás Ocerin Pérez

carrer Gibraltar, per tal de validar

Secretari: N’Antonio Moya Espejo

els seus treballs. Però la irrupció

Tresorer: N’Avelino Biosca Borrás

de la informàtica en les nostres

PÀGINA 59

Delegat: En José Soriano Mir

vides ens acabà portant el visat


telemàtic de projectes i va ser a l’any 2013 quan es va donar fi a l’activitat d’aquesta Delegació tan important dins de l’àmbit industrial de la ciutat i fins i tot de la província. No puc finalitzar aquest article sense fer referència a l’última Junta Delegada d’aquest col·lectiu, que era la formada per: President: En Juan Esteller Redondo Tresorer: N’Avelino Biosca Gómez Vocal 1er: En José Abril Aparicio

les meues idees per tal de confeccionar aquest article.

Vocal 2on: En Néstor Pérez Carot

Només puc dir que si he gaudit escrivint-lo, encara ho

Vocal 3er: En Tomàs Oliver Folch

he fet més parlant amb ells del nostre poble, de la nostra professió i per tant de la nostra essència, eixa que dia a

Aquesta Junta fou part molt

dia, ens ajuda a que el Port de Sagunt no perda la seua

important de la història que vos

identitat.

conte i el seu president En Juan Esteller Redondo, va rebre la insígnia de Soci de Mèrit el 29 de Juny de 2013 per dedicar gran part de la seua vida a aquestes tasques col·legials. Jo també he d’agrair la seua predisposició Carlos Esteller Salinas per parlar del tema i ajudar-me a ordenar

PÀGINA 60

així com la del seu fill, Juan


CRÍTICA I SÀTIRA EN LES FALLES DEL CAMP DE MORVEDRE JUAN CARLOS ARGILÉS


Falla il·lustrada… Així es va convertir un costum del gremi

com una representació

en costum popular.”

teatral estàtica, els actors de la qual parlen a través

És a dir, que podem dir que segons aquesta teoria van

de cartells i rètols, i els

nàixer al mateix temps els ninots de Falla amb la sàtira

missatges dels quals

i crítica d’aquestes, teoria que desenvolupava l’il·lustre

són directes, simpàtics i

literat Sr. Bernat Morales San Martin, reflectit en l’article

poètics.

del periòdic Las Provincias el dia 21 de març de l’any 1864.

I precisament eixos

Revista fallera Pensat i Fet de 1912

missatges, de la manera que s’emeten i de

En aquest article ens centrarem en les falles del Camp de

l’escenografia que els

Morvedre, al llarg de la història. Hem triat algunes de les

embolcallen, és el que

moltíssimes escenes de falla la crítica i sàtira de les quals

podem considerar com

van ser molt comentades en les distintes èpoques en

crítica i sàtira de les falles.

què van aparéixer:

Va haver-hi un inici o

JA HI HA SÀTIRA EN LA PRIMERA FALLA

potser diversos, però el

DE LA COMARCA

que ens han traslladat va PLAÇA VELLA - Any 1924

ser una cosa així:

ESTIVELLA “I un dia, per rivalitat o odi de classe entre dos

Però nosaltres ens centrarem en el nostre territori i,

mestres fusters, o per

lògicament, fins al naixement de les falles al Camp de

mania dels oficials al més

Morvedre no podríem dir que va nàixer la crítica. I així ens

bonàs, presumit o ximple,

traslladem a 1924 quan a Estivella es plantava la primera

es vestirà “el Pagés” de

Falla, concretament a la plaça Vella, i en ella ja trobem

manera semblant a la de

una certa sàtira que explicarem:

l’al·ludit i d’ací el primer ninot de la falla, o, en altres termes, la primera

PÀGINA 62

L

es falles són una cosa així

En una part de la falla se situava una parca de palla, que representava un mausoleu, on descansava Quico Ramón,


que era un dels fundadors de la Falla. Que a causa del seu incansable treball, o potser tot al contrari, i és que no havia mogut ni un gra d’arròs per a la construcció de la Falla, de totes maneres, li dedicaven uns versos que satiritzaven la seua faena: “Asi en este sac de palla, Que serveix de panteón, Descansa Quico Ramón, Per trevallar en la Falla. El descobriment del primer llibret de Falla del Camp de Morvedre de 1924. Lluís Mesa Reig Autor: anònim Artista faller: la Comissió REIVINDICACIONS D’UNA ÈPOCA NECESSITADA FALLA POETA LLOMBART - Any 1927

altres vegades en contra, i que

EL PORT DE SAGUNT

intentarem anar desenvolupant al llarg d’aquest article.

En 1927 es plantà la primera falla al Port de Sagunt. Per aquella època el moviment segregacionista era molt

Com diem en 1927 la falla estava

fort. Un nombrós grup de persones inicien un procés

dedicada majoritàriament al

de separació principalment a causa de les nombroses

tema de la segregació, i en ella

mancances existents (sanitat, urbanisme, transport

es podia contemplar en llenços

públic, educació, etc.), i s’arribà a crear una associació

l’abandonament dels carrers

cívica denominada UNIÓ URBANA.

plens de fem, el carro de la qual s’omplia i deixava una reguera per on passava, o quan plovia

el tema que més ha aparegut en les falles al llarg de la

quatre gotes les inundacions que

història fins als nostres dies, unes vegades a favor i unes

PÀGINA 63

Sense cap dubte, el tema de la segregació haurà sigut

això provocava:


En aso no la tinc totes Tots sabeu be lo que passa Será perque la plaça En cuant cauen unes gotes Se convertix en la mar I es presis que se fasa Barca per a navegar. I la falla estava dedicada principalment a l’estat d’abandonament dels carrers del Port. Arxiu privat del Sr. Vicente Cuenca Valiente Francisco Cervantes Martínez (El Tuto) Artista faller: Antonio Blasco San Juan UNA PETICIÓ QUE SONA

¿El tranvía?, ¡ vaya feta ¡

A ACTUALITAT

Me pareix que té pa rato. Ya día yo que no vea

FALLA LUIS CENDOYA - Any 1929

Ni fils , ni postes , ni res

EL PORT DE SAGUNT

¿Es que la pará no ésta? La pará fá molt de temps, Es pará, que no es menecha!

Fins i tot sense oblidar-se del tema de la segregació, molt

En l’acabament de la Falla es podia veure un futbolista

en 1929 en una part important de

fent malabars amb un tramvia, que representava els

la Falla se sol·licitava l’arribada

problemes que calia equilibrar perquè el tramvia arribara

del tramvia, que no arribava:

PÀGINA 64

d’actualitat en aquella època, ja

al lloc demandat:


Qui dalt de tot té´n soste Eixe franc ferrocarril, Se creu qu´es ell qüi manté Una siutat sens carril….. Y eixe trenet que tant trina ¡ fa mes focal trepitar ¡ Ell es el sosté y la mina. Hemeroteca de l’Ajuntament de València Autor: anònim Artista faller: la Comissió PRIMERES ACCIONS DE CENSURA A LES FALLES DE MORVEDRE FALLA LUIS CENDOYA - Any 1931 peró…! Resulta curiosa la

EL PORT DE SAGUNT

presencia del Dios Mercurio En 1931 ens trobem els primers moviments de censura

que aludía al progreso pero

que al llarg de la vida de les falles al Camp de Morvedre

que los suceptibles concejales

podem trobar. En aquest cas parlem de la Falla Luis

saguntinos, que prohibieron

Cendoya, i així ens relatava els fets José Martín Martínez

como era de esperar la

en el seu llibre Urbanismo y Arquitectura Industrial en

instalación del monumento

Puerto de Sagunto:

fallero, leyeron como un insulto a Sagunto:

“Quizá la más interesante sea la contenida por la falla El mojón referido lleva en su

Romanones de 1931, en la que el elemento principal

parte superior el casco simbólico

lo constituía un mojón de separación del término con

del dios Mercurio , representando

un escudo del “Nuevo Pueblo Levantino” y algunas

al parecer del Progreso, pero

inscripciones : ¡ Sagunto , te volem com a chermá

PÀGINA 65

del cruce de las calles de Luis Cendoya y Conde de

que en mitología tiene además,


entre otras la acepción de dios

en la història de les falles plantades al Camp de Morvedre.

de los NEGOCIANTES, ofensivo

Urbanismo y Arquitectura Industrial en Puerto de

para Sagunto, sentido en el cual

Sagunto de José Martín Martínez

debe tomarlo esta Comisión, por

Autor: anònim

lo que en conjunto representa la

Artista faller: la Comissió

falla cuya instalación se solicita.” ENCARA AMB INFLUÈNCIA PROPAGANDÍSTICA SEMPRE HI HA BUIT PER A LA SÀTIRA

En el Llibret las reivindicaciones de autonomía municipal se

FALLA MORVEDRE - Any 1932

hacían mucho más patentes:

SAGUNT ¡Inmortals saguntins! ¿ no compreniu qu´el PROGRES,

En 1932 l’enrenou polític a Espanya era tan complicat

Al que tots, sinse distinsió de

i es vivia amb tanta passió i efusivitat, que qualsevol

clases,

moviment es polititzava i es convertia en un verdader

Deben deixar pas ampli, recatarlo

programa propagandístic i les falles no serien menys,

y mirarlo pera que mos dixe,

i açò és el que va ocórrer en la primera Falla que es va

En vostres egoistes teories

plantar a Sagunt.

ahuyentaren? Saguntins, este nou poble, fills

La República s’acabava d’instaurar i, com no podia ser

del PROGRES,

d’una altra manera, la influència i els símbols eren molt

Orgull d´Espanya y honra

visibles en la Falla, on una de les figures principals era

Regional, es machor de edad. No sigau com els pares egoistes. Deixeumos que se emansipen, ya que aixo no significa despres. Vos volem com a chermans. La Falla no va tindre el permís per part de l’Ajuntament de Sagunt, i va ser la primera falla censurada

PÀGINA 66

a poder plantar-se al carrer per


l’arribada d’una avioneta que simbolitzava l’arribada de la República i pilotat per la justícia, no obstant això i davant de la forta influència dels símbols republicans en haver sigut tan pròxima la seua instauració, els artistes que van realitzar la falla tampoc es van oblidar dels problemes quotidians de la vida saguntina com la sequera i el mal funcionament del regadiu, que tenia desesperats tots els agricultors, o el mal estat de la calçada en tot el poble, sobretot quan queien quatre gotes, que feia que la circulació de cotxes i carros fóra impossible, i fins i tot es criticava algun problema musical de l’època, però realment el que impactà en la població va ser la crítica

Caçadors situada a la Glorieta. I

que es realitzava al carrer Pacheco (hui en dia Camí

de tot aquell esdeveniment van

Reial), per la pavimentació de l’empedrat, problema

eixir alguns versos en la Falla:

que no va ser fàcil de solucionar i que perdurà durant En Sagunto hiá alegría

moltíssims anys.

Els ha eixit la lotería, Arxiu Municipal Ajuntament de Sagunt

Que no es tan poqueta còsa,

Autor: “Nelo Caguetes”

Pues vaig llegar…i em digueren

Artista faller: Antonio Blasco San Juan

Que había eixit….la sòrt gròsa Que no creuen ferme nòsa,

LA SORT DE LA LOTERIA DE NADAL

Pues no soc tan envetjós

TAMBÉ SE SATIRITZAVA

Que veent la sòrt dels altres No me senta jo ditjós

FALLA MORVEDRE - Any 1942

El..u..s´ha comprat un gos,

SAGUNT

El altre una gabardina, I hía quí desde entonces No ha probat més..la sardina.

Sagunt íntegrament el premi de la grossa, que havia eixit

Altres sen van al Casino

sortejat. El 58.856 era el número premiat i 15 milions de

Donatse aire de senyor…

les antigues pessetes el premi a repartir entre tots els

I allí es fica a roncar

que havien adquirit algun cupó o bitllet a la Societat de

PÀGINA 67

El 22 de desembre de 1941, la loteria nacional deixava a

Con cuantsevol llauraor.


Llibret: Falla Morvedre 1942 - Arxiu Municipal Ajuntament de Sagunt Autor: Antonio Vayá Artista faller: la Comissió UN VEÍ MALHUMORAT, LA FALLA HA TRENCAT PER LA MEITAT FALLA SANTA ANNA - Any 1948 SAGUNT En 1948 una escena de la Falla Santa Anna estava íntegrament dedicada a un comerciant de la localitat, un comerciant per cert prou conegut i popular, i que, no FINS PER A LA FESTA, LA CRÍTICA ES PRESTA

molt agraït per haver eixit en la crítica de la Falla, va trencar la part de la falla on ell se sentia

FALLA LUIS CENDOYA - Any 1952

al·ludit, el comentari generalitzat

EL PORT DE SAGUNT

parlava que ho havia fet perquè La Falla Luis Cendoya en 1952 feia referència i un repàs a

es trobava podrit.

les festes locals, on uns havien de patir per a aconseguir subvenció i altres ho tenien fet:

Els fallers, per no embolicar-la més, no van tirar les coses cap avant.

Hi han comisions de festes Que para poder anar avant

d’història”

Per plases i per carrers

Autor: anònim

Tenent que anar atracant;

Artista faller: la Comissió

PÀGINA 68

Llibret de Santa Anna: “56 anys

En cambi “los de Begoña”


No s´gasten un dobló Perque el “papa” com es ric, Els ompli molt bé el surró; Asó ya es cosa sabuda; El que té diners va als bous I el que no , és queda a casa Fent-li festes a la dona. Llibret de la Falla Luis Cendoya 1952 Autor: anònim Artista taller: Vicente Moya Espejo EL METGE MALHUMORAT LA SEUA FIGURA HA APUNYALAT FALLA AV. JOSÉ ANTONIO - Any 1956 I 1957 EL PORT DE SAGUNT La Falla de l’Av. José Antonio en 1956 ha sigut molt comentada i recordada durant molts anys, en ella apareixia un metge del Port de Sagunt caracteritzat i satiritzat en ella, concretament apareixia el seu bust i una inscripció que deia: Com se paga en bóns diners lo minim es l´atensió y estar per lo met-ge atés Al metge en qüestió, home molt “Cándido”, no li va en la falla i, sense pensar-s’ho dues vegades, apunyalà amb un ganivet el seu bust.

PÀGINA 69

assentar gens bé l’aparició de la seua figura representada


L’artista faller que repetia l’any següent, 1957, en la mateixa falla i en la mateixa demarcació, el que passà l’any anterior li va donar motius més que suficients per a tornar a representar el bust del mencionat doctor i, en aquest cas, apareixia la figura completa apunyalant el bust, però la inscripció havia canviat: Candil per fora Foscor per dins Però la Falla de 1957, no sols va ser comentada l’escena que hem vist, també va haver-hi una altra que el mateix artista faller recordava en una entrevista radiofònica: Yo recuerdo-dice el locutorcuando había una falla en la que

luego se comentaba… bueno días y meses. Fijaos que le

por una ventanilla de un cine se

parque Victoria era en verano y las fallas eran en Marzo,

asomaba una cabeza mirando

pues cuando entrabamos en Agosto al parque, al cine

hacía una fila de borregos….. Los

que era al aire libre… entrábamos de golpe haciendo

borregos que éramos nosotros-

¡beeeee!, como los borregos.

comenta la locutora. Yo trabajaba en oficinas en el departamento del dueño del cine, Ciriaco Omarrementeria, y cuando salió la

éxito de las fallas precisamente

escena que comentamos de los borregos, me dijo: -

era ese, la cantidad de días que

PÀGINA 70

Bueno, una de las cosas de

Chaval ves a ver a Vicente Moya y dile que venga a


hablar conmigo. Tu entonces trabajabas en la sección de

que es tallava definitivament.

al lado lo que ya no sé es lo que te dijo.

Apareixien uns versos que aclarien on beure aigua:

Hombre, se portó muy bien. Nos invitó a todos por haberle sacado tan bien en la falla. Es que en realidad la

La podras beure de Gausa,

crítica es que allí lo que estaba era sacándole los cuartos

Del Clot del Moro filtrá;

a la gente y nosotros, como de verdad entrabamos como

Si la beus empotimá,

borregos… Bueno, pues a lo que iba, nos invitó a todos

Del filtro será la causa.

los falleros a “Casa Violeta”, a café, copa y puro.

Quan la begues, beu-la en pausa De Ponera o Figueroles

Yo creía que el puro te lo iba a dar de otra manera.

I si es preçis te consoles

Una invitación de “dieciocho pesetas” ¡oye! . Así que

Per poder calmar el ánsia,

íbamos por allí más anchos que para qué.

Pues si la beus del Paláncia Ja se filtra en les sequioles.

Tornar a començar de Fernando Isabel López i Fernando Cos Gayon

Llibret de la Falla La Saguntina –

Autor: Rafael Presencia Pla

Arxiu Municipal de Sagunt

Artista faller: Vicente Moya Espejo

Autor: anònim Artista faller: la Comissió

AIGUA CLARA I FRESCA VEURE EL FUTBOL PER LA CARA

FALLA LA SAGUNTINA - Any 1960 SAGUNT

FALLA EL REMEI - Any 1963 SAGUNT

En 1960 la falla de la plaça Major tenia com a temàtica l’aigua, en el remat el déu Neptú assentat sobre una

En 1963 en la Falla El Remei

partides d’on s’abastia aigua Sagunt: Montíber, Gausa

apareixia una escena que feia

i Pomera. I en la seua mà dreta un comptador, perquè

referència al que es produïa en

l’Ajuntament havia implantat els comptadors d’aigua,

els partits de futbol que jugava

encara que no donant un bon servei, perquè només hi

l’At. Saguntí al vell camp del

havia aigua des de les nou fins a les tres de la vesprada,

PÀGINA 71

gerra amb tres aixetes, els noms de la qual eren les

Romeu. Llavors el camp de


No falta qui s´aprofita Venent les seues entraes Als que venen de visita I les cobren ben cobraes. Llibret de la Falla El Remei – Arxiu Municipal de Sagunt Autor: anònim Artista faller: la Comissió futbol se situava en el que hui és EL SOMNI DE LA UNITAT, PER ON ESTÀ TRENCAT

la plaça de l’Antiga Moreria. Bé, doncs, el club repartia entrades gratuïtes als veïns perquè no

FALLA LA TARONJA - Any 1967

veren el futbol en les terrasses

SAGUNT

del costat del camp de futbol i La segregació sempre s’ha relacionat més amb el Port,

entraren a animar el seu equip:

més que amb Sagunt, encara que algunes vegades la Les terrases colidants

unió no se sap molt bé per on es trenca, i com explica

Al camp de futbol Romeu

l’escena mai se sap molt bé on està en l’embut la part

Estan sempre rebosant

ampla i la part estreta, i ho explicava algun poeta al

Puix de allí el partit es veu

poble de Sagunt, ho podem trobar en 1967 en la Falla La Taronja, de nova creació, es referia a aquest problema de difícil solució. Així trobem uns versos aclaridors:

El amable vehinat Es del club la pesadilla Perque al omplir el terrat

¡Sagunt! Oh vell Sagunt de fermes roques

Perjudique la taquilla

I d´un teatre antic i molt romá! Oh poble taronger , que sempre tóques, magnifics violons amb la má!.

La Junta del Saguntí Té costum de regalar

Ara vorás que al camí

Pa que al camp puguen entrar

qui va sóls no fa parella PÀGINA 72

Dos entrades per vehí

i que a ningú importa hui allò de “ser de l´anella”!


NO COMPTEM AMB TU, COM ARA FALLA PLAÇA LUIS CENDOYA Any 1972 EL PORT DE SAGUNT Que el Handbol Port Sagunt sempre ha estat deixat de la mà de Déu per les autoritats no és res de nou, de fet en la Falla Luis Cendoya en 1972 ja es reclamava major atenció, i feien referència a un programa esportiu anomenat “Comptem amb tu”, però ni per Oh poble que en el temps han mantigut

eixes, així ho explicaven en la

La clàsica postura de l´unió!

Falla:

¡Redell! deixa el sistema del embut I mira més enllà del tort cantó.

S´en aná el sol per ponent En este tros de llevant

Ja veus aquell que mirant

Com s´en anà de repent

sense gens de perspectiva,

un deport tan excelent

sempre es trobava al davant

i pràctica rellevant.

una paret de calç viva. S´en aná per no tenir Llibret de la Falla La Taronja – Arxiu Municipal de Sagunt

un pavelló com Deu mana

Autor: Anfós Ramon

com be se pot deduir

Artista faller: Vicente Luna

puix qui deu de decidir

PÀGINA 73

està sobrat de desgana. La tele, pesà constant Anuncia CONTEM AMB TU


L’IDIOMA TAMBÉ HA SIGUT PROTAGONISTA FALLA SANTA ANNA - Any 1977 SAGUNT Una altra de les guerres que sempre ha estat en les falles ha sigut l’idioma utilitzat; que si uns utilitzen les normes del 32 de Castelló, que si els altres les del Puig; en fi, que, com tot, als valencians ens costa posar-nos d’acord en una cosa i des del “romanç” hi ja hagut temps. La Falla Santa Anna en 1977 ho explicaven a la seua manera: Nos fa açò tornar al punt Que hem deixat un poc abans Per darrere, per davant

Tindre el dir de l´harmonía

A tot hom estimulant

Sens poder-lo cisellar:

I qu´en deport esta nu.

On caldria, no se parla, Si se parla, no te espai

I quan deport es practica

I si els parles quan Déu mana

I en la Divisió d´Honor.

Te diran: Ets català.

Se veu clar que predica Però de forment, ni mica;

Oh, si els àngels nos parlaren,

Ni un xicotet favor.

Digué un altre capellà Parlarien, ai sens dubte, Commoguts en valencià.

Llibret de la Falla Luis Cendoaya – Arxiu Municipal de Sagunt Autor: Rafel Presencia Pla

Llibret de la Falla Santa Anna – Arxiu Municipal de

Artista faller: Alberto Rajadell

Sagunt

Díaz

Autor: Josep de Morvedre PÀGINA 74

Artista faller: Francisco Marco Tortajada


AIXÒ DELS PREMIS EN FALLES ÉS UN POC MÉS

Autor: Vicente R. Cardet Martínez Artista faller: Hnos. Sebastian

FALLA LA MARINA - Any 1982 A L’IMPERI ROMÀ,

EL PORT DE SAGUNT

TROBEM A L´ALCALDE “CASAT”

Si hi ha una cosa que a un faller li fa il·lusió és guanyar un banderí, un tros de tela serigrafiada o brodada, el valor de la qual no és que siga elevat, però hi ha una cosa

FALLA LA MARINA - Any 1984

més alta que l’orgull, perquè això és el que els fallers

EL PORT DE SAGUNT

es juguen any rere any. Potser si no ho vius dins de les falles siga difícil d’entendre, però la passió i el treball d’un

En la Falla La Marina en 1984, es

muntó de fallers per a aconseguir un banderí fa que les

veia reflectida la poca ajuda que

falles siguen quelcom diferent. Així ho explicaven en la

per part de la Ciutat de València,

falla la Marina en 1982:

havia tingut Sagunt. L’alcalde Ricard Pérez Casado estava

Lo dels premits de les falles Es com el ball dels bastóns Quan en més interés balles Més te peguen als “cordóns” Les comissions van amunt Per el palo ensabonat, I quan casí estás a punt d´agarrarlo, has esvarat. Els premis que dalt estan Son el rebuig de la tria Puix com sempre donarán

Llibret de la Falla La Marina – Arxiu Fernando Sánchez Cerezuela

PÀGINA 75

Els millors un altre día.


assentat veient la destrucció

EL CASAL MOS HAN TANCAT

de Sagunt, mentres l’alcalde de

PER UN VEÍ MALHUMORAT

Sagunt es tocava una altra cosa… Alguns versos d’aquella falla van

FALLA PLAÇA RODRIGO - Any 1995

ser els següents:

EL PORT DE SAGUNT

No miren el quadre,

A la Falla Plaça Rodrigo, l’Ajuntament, i més concret

Que ofrena Sagunt?

la Regidoria d’Activitats, els tancava el casal. Les

Ell es el Alcalde,

explicacions no eren molt contundents, potser la

I està per damunt…

perseverança d’un veí que no parava de denunciar a la policia sorolls i al mateix temps se n’anava al Casino a

Es que els saguntins

ballar. Encara que no durà molt la tancada, els fallers van

No son valencians?

voler explicar en la Falla la situació i comentaven açò:

Ells tenen padrins, Fugint els fallers estem

Més rics i més grans…

De les boles que han rodat “Açó amic es tanca,

De les mentires i el fem

Més pronte o més tard…”

Del que mos han acusat.

(Valencia es molt guapa El Casal hem tingut tancat

Segons diu Ricard.)

Mos han donant molt turment ¿Qui es eixe ninot,

I ningú de l´Ajuntament

Que aixi han col·locat?

A buscat la veritat.

No es un borinot?. (Calla, si ès Casat)

Fins a set resolucions Al Casal han enviat

LLibret de la Falla La Marina

I jo me dic. “Che Collons”

– Arxiu Fernando Sánchez

Que falta de serietat.

Cerezuela Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi

Artista Faller: Vicente Andrés

Autor: Juan Carlos Argilés Lorente

Sánchez

PÀGINA 76

Autor: Vicent Vaya Pla

Artista faller: Pascual Guillen Pitarch


AQUEST QUADRE ESTÀ PINTAT EN DUES PARTS

Fem el següent aclarament “si el nucli antic és la historia….

FALLA PLAÇA IBÈRIC - Any 1996

L´industrial fa els diners”.

EL PORT DE SAGUNT Els intents segregacionistes del De nou la segregació del Port seria la gran protagonista

Port de Sagunt 1926-1996. Emili

en les critiques de les falles durant alguns anys,

Llueca

concretament en aquest 1996, en la Falla Plaça Ibèrica,

Autor: la Comissió

es presentava aquest quadre pintat en dues parts, on

Artista faller: la Comissió

en un apareixia el mar i la fàbrica i en l’altre el Teatre Romà de Sagunt i un mur al mig en construcció. Així

L’ESCUT DE SAGUNT

s’explicaven:

S’HA TRENCAT, SERÀ QUE HA CAIGUT UN BAC

L´escena d’aquest quadre Podría ser una unió

FALLA PLAÇA RODRIGO

La que formen els dos pobles

Any 1999

El de Sagunt i el del Port

EL PORT DE SAGUNT

Aixi tots els que ara manen

La Falla Plaça Rodrigo en 1999

I als que manarán despres,

deixava reflectida la polèmica sorgida en l’escut de Sagunt, l’opinió de la Universitat Politècnica de València deixava una infinitat de postures contràries, així ho reflectien en la Falla: Els de U.P.V. presentaren una proposta, a l´escut. PÀGINA 77

La que ha fet el consell heràldic i el croniste senyor Bru


LA CIUTAT DE LES ARTS ESCÈNIQUES FANTASMA FALLA PLAÇA RODRIGO - Any 2003 EL PORT DE SAGUNT El projecte de la Ciutat de les Arts Escèniques era tractat en la Falla Plaça Rodrigo de 2003, on els verdaders actors d’aquest projecte van ser els regidors del pacte entre el Partit Popular i el Bloc Nacionalista Valencià: I els tècnics, determinaren

La ciutat de les arts esceniques

En l´escut de Sagunt

Al Port de Sagunt varen ficar

El Rat Penat, ha caigut,

Esperen que no tarden masa

La carpela s´ha trencat

Per que al Port, tambe volen agrandar

I el Llaurel, s´ha despullat

En Sagunt tot va bé

El P.P. no es pronuncia

Per al Bloc i als del P.P.

El P.S.O.E els ha dit covars El del CIPS, s´han amagat

De totes maneres, jo

I EU. Els verds

Confie en estos regidors

Que com son republicans

Que algú fara de actor

La Corona del escut

Per que en aixó sapien molt.

Que es baja a fer la mà.

Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi

Llibret de la Falla Plaça Rodrigo

Autor: Andrés Alcaraz Asensio

– Arxiu propi

Artista faller: Andrés Alcaraz Asensio

Autor: Juan Carlos Argilés Lorente Artista faller: Juan José Moya

PÀGINA 78

Sixto


AL CLUB GLORIS, ANIRÀS SI VOLS SER “REGIDOR” FALLA EDUARDO MERELLO - Any 2005 EL PORT DE SAGUNT La Falla Eduardo Merello en 2005 ens fa referència al que en aquella època s’havia convertit l’Ajuntament dirigit per l’alcaldessa Gloria Calero: Aci veiem amb rebombori El gran mercat del pardal El club que és el consistori Amb la política municipal. De vegades, veient els plens Tens un pensament necessari: Xe! Aço no és el que és. És una casa de p…. sense propietari. Si vols un momento d´eufória D´èxtasi político-municipal Vine- te´n al Club de les gloris. I presenta´t a “Concejal” Llibret de la Falla Eduardo Merello – Arxiu Fernando Sánchez Cerezuela Autor: Vicente Andrés Sánchez

PÀGINA 79

Artista faller: Vicente Andrés Sánchez


ALINEACIÓ INDEGUDA

La directiva del club el camp vol rehabilitar,

FALLA PLAÇA RODRIGO

però com no té un dur

Any 2006

l’alineació ha de canviar.

EL PORT DE SAGUNT L’ALCALDESSA davantera, En la Falla Plaça Rodrigo de

MIGUEL ÀNGEL de porter,

2006 vestien l’equip de govern

al mig del camp CIVERA

de roig-i-blanc de l’Acer,

i a la merda se’n anem!

per a intentar paralitzar una especulació una mica conflictiva

Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi

al llarg dels anys, així ho

Autor: Amador Gázquez Moreno i Gabriel Collado Soria

explicaven:

Artista faller: Víctor Caballero Gutiérrez

El Club Deportivo Acero

REIVINDICACIÓ HISTÒRICA

del Fornàs és inquilí, però ha arribat la CALERO

FALLA ELS VENTS - Any 2008

i al solar vol construir.

EL PORT DE SAGUNT Si al llarg dels anys hi ha una reivindicació històrica és la de la Gerència del Port, any rere any i des de distintes associacions culturals, veïnals, polítiques, etc., se sol·licitava una vegada i una altra la titularitat pública d’aquest preciós espai, així ho reivindicava la Falla Els Vents en 2008: El tema de la Gerència és un tema prou delicat tu pagues una, i jo mitja PÀGINA 80

i al final no es paga cap.


Una forta discrepància

CASA MARTÍ, ROTONDES

existeix entre les parts,

A MIDES

plataformes i projectes FALLA EDUARDO MERELLO -

i permutes de sòl industrial

Any 2011 EL PORT DE SAGUNT

El poble vol la Gerència I la Gerència del poble serà, Encara que al poble li coste

L’any 2011 la Falla Eduardo

més l´espart que l´escurà.

Merello criticava com era de fàcil per als tècnics i algun regidor en concret arreglar tots els mals

Autor: Antonio Isach Cuenca

amb rotondes, en sa casa de tall

Artista faller: Andrés Alcaraz Asensio

PÀGINA 81

Llibret de la Falla Els Vents – Arxiu Antonio Isach Cuenca

i confecció. Després, una vegada


fetes, amb qualsevol cosa es

QUAN ES FAÇA EL PAVELLÓ,

decoren i apareixen monuments

D’UNA ALTRA GALÀXIA JA SÓN

per tota la ciutat. Ho explicaven FALLA LA VICTÒRIA - Any 2014

així:

EL PORT DE SAGUNT Quan li agarra la calentura I le ve la inspiració

El handbol està molt arrelat al Port de Sagunt i la Falla

Fa rotondes a mesura

La Victòria ha volgut tindre un lloc per a aquest esport.

Dignes d´investigació.

Lamentablement els polítics no han pogut o potser volgut acompanyar aquests temps amb una instal·lació

Quansevol cosa li ve bona

digna per a la categoria on competeix. I és la segona

Per rematar el monument

vegada que en aquest article per una cosa pareguda

I la rotonda corona

parlem d’un pavelló perquè jugue el Handbol Port

Amb xatarra o amb ciment.

Sagunt. La falla La Victòria ho intentava explicar en la Falla de l’any 2014:

Si voste una rotonda anhela Parle amb l´ajuntament, Ells trauran d´on siga la pela I la faran al momento. Llibret de la Falla Eduardo Merello – Arxiu propi Autor: la Comissió

PÀGINA 82

Artista faller: Rafa Cheli Collado


El hándbol local fa molts anys

Viatgem als inicis de la festa:

Que a la divisió d´honor va militar

Dos confrares van en processó

I per no tindre el pavelló cobert

Com a indumentària ciri i vesta,

El baixaren a primera nacional

Amb sentiment religiós i devoció viuen en aquest temps la Passió.

Un Ovni construïren i tornaren a pujar I ara per capacitat ens volen baixar

L’ermita de la Sang molt atenta

Davant el cementeri un nou pavelló

vol estar

El PP té paratlizada la seua construcció.

Perquè recorda les vivències del passat.

D´un altra Galàxia ací som

Ara del Castell, muralles i torres

Quan fent els pavellons

es van tombant

La nau de Star Trek el nou pareix

I els seus ells murs hui són

Però sense sostre, envelleix.

testimoni Que cal invertir mol tés en

Llibret de la Falla La Victòria – Arxiu Issuu

PATRIMONI

Autor: Víctor Coba Valero i Paco Quiles

Si aquestes joies saguntines

Artista faller: Francisco Fuentes Moreno

volem CONSERVAR.

A L’ERMITA DE LA SANG, INVERTIR PER A CONSERVAR FALLA SANTA ANNA INFANTIL - Any 2016 SAGUNT En la Falla Infantil de 2016 trobem una escena dedicada a la Setmana Santa i a la seua festa de la Passió, on el temps d’una banda fa forat en el que rodeja la festa, però PÀGINA 83

potser no tant en la mateixa festa:


És la Setmana Saguntina

Volem fer els Play Backs,

Una festa d’interés nacional

Però mai potser,

Però tal vegada algú/na podria

Sempre hi ha mil excuses

Donar un altre caràcter més

I mai es podem fer

global I per fi crear una FEMENINA

A veure si es posem les piles

confraria.

I ens deixen usar d´una vegada Un lloc que es del nostre poble

Llibret de la Falla Santa Anna –

I no dels roins del govern.

Issuu Autor: Josep de Morvedre

Llibret de la Falla La Victòria – Issuu

Artista faller: Francesc Marco

Autor: Víctor Miguel Coba Valero i Julio Lahuerta Cintas

Tortajada

Artista faller: Ferni Llopis Torres

A LA NAU DE TALLERS, ELS PLAYBACKS ES PODEN FER FALLA LA VICTÒRIA - Any 2018 EL PORT DE SAGUNT En la Falla La Victòria es reclama un lloc per a poder realitzar els playbacks que tantd’auge en les falles estan aconseguint. La Nau de tallers abandonada Vigilada com un museu, Nomes l´usen quatre gats PÀGINA 84

Que corren pels descampats


DES DE 1998 S’INSTAUREN ELS PREMIS DE CRÍTICA EN LA FJFS La crítica i la sàtira, com hem vist, sempre ha sigut molt important en la història de les falles del Camp de Morvedre, la Junta Fallera de Sagunt instaurà premis per a la crítica local en 1998, des de llavors fins hui moltes han sigut les falles que han aconseguit un dels tres premis de cada any, un dels tres banderins que tanta importància donem els fallers. En eixos dos primers anys només s’atorgava el primer premi i a partir de l’any 2000 i fins hui, excepte en 2009, que només van haver-hi primers premis, són tres banderins tant en falles majors com en infantils. A continuació farem un quadre amb les falles premiades i

PÀGINA 85

els premis aconseguits:


FALLES INFANTILS

1er PREMI

2on PREMI

3er PREMI

Santa Anna

4

2

-

Els Vents

4

1

3

Plaça Rodrigo

3

5

1

Plaça Ibèrica

3

2

5

Avda. 3 d’Abril

2

-

-

Avinguda

1

5

4

El Palleter

1

-

1

La Victòria

1

-

-

El Tronaor

1

-

-

Xurruca – Hispanitat

1

-

-

Eduardo Merello

-

2

2

El Mocador

-

1

-

PÀGINA 86

COMISSIÓ


FALLES GRANS

1er PREMI

2on PREMI

3er PREMI

Plaça Rodrigo

6

1

2

Santa Anna

4

4

-

Els Vents

4

2

1

Eduardo Merello

3

4

5

La Victòria

2

1

-

Xurruca – Hispanitat

1

1

-

Luis Cendoya

1

-

1

La Vila

1

-

2

El Palleter

-

3

-

El Mercat

-

1

1

El Mocador

-

1

1

Plaça del Sol

-

-

2

El Romano

-

-

1

El Remei

-

-

1

La Marina

-

-

1

PÀGINA 87

COMISSIÓ


Com hem pogut comprovar al llarg d’aquest article, la crítica i la sàtira són sense cap dubte l’essència de les nostres falles, i sempre que la crítica o la sàtira no incloga insults o vexacions, tindrà certes persones a favor, i per descomptat unes altres en contra, però el que en cap moment pot aparéixer és la censura, entre altres coses perquè les escenes, ninots, cartells o versos censurats mai podrem disfrutar o enfadarnos amb ells. Els fallers hem de barallar perquè la censura desaparega de les falles, recordar el que no ens deixen

PÀGINA 88

viure, mai ho podrem viure.


CAL CANVIAR L’ESSÈNCIA? ANA JOSÉ SEGURA


Així trobem la definició més adequada: “allò invariable i

parlar de l’essència de les

permanent que constitueix la natura de les coses.”, per

coses, de les persones,

això derivem essència com a perfum, o extracte líquid

dels esdeveniments?

d’una substància aromàtica, com els sinònims natura, propietats, olors, fragància, aroma...

Hem sentit dir “essència fallera”, “això ha perdut

Per tant, quan sentim parlar d’essència fallera i tornant a

essència”, però realment

la definició d’allò invariable i permanent, trobem paraules

sabem de què estem

com tradició, indumentària, familiaritat...

parlant? Una família amb essència fallera, trobem una família La paraula essència

amb solera fallera, és a dir, de les de tota la vida, on

prové del llatí ESSENTIA,

han passat diverses generacions al món faller i pot ser

que a la mateixa vegada

fills, néts o besnéts, de presidents o falleres majors,

prové d’un concepte grec

importants per l’associació a la qual pertanyen.

que fa referència a allò més característic i més

També trobem expressions com és un artista amb

important d’una cosa.

essència, on volem expressar que és un artista faller amb molta trajectòria, amb molta càrrega de premis a les

És una paraula composta,

esquenes.

formada en primer lloc pel verb llatí SUM, ESSE, amb

Per altra banda, hi ha dos conceptes: essència i modernitat,

el significat de SER, al que

que moltes voltes els associem i d’altres els confrontem.

s’afegeix el sufix NT que significa aquell que realitza

Per exemple, a la nostra ciutat, als darrers anys, alguns

una acció i finalment

s’han obstinat en fer una ofrena a la Mare de Déu amb

IA que fa al·lusió a una

essència, de les de tota la vida i mirant sempre cap a la

qualitat.

capital, on tot és molt més gran i més vistós, fent una ofrena on les flors marquen l’essència, no tant pel seu

ESSE + NT + IA

perfum sinó per la diversitat de colors i formes. Fent un PÀGINA 90

Q

uantes voltes hem sentit

mantell amb un determinat dibuix, tal qual el fan al cap i casal.


Això hi ha llocs que pot quedar molt bonic, però no s’adonen de que amb aquestes propostes, potser de modernitat, per a nosaltres, al Camp de Morvedre i d’essència i tradició per a altres, estem exterminant altres essències, tradicions tan nostres com ofrenar del braç de la nostra dona valenciana, no hi ha cosa més emocionant per un valencià, poder dur del braç a la seua parella, vore una dona tota engalanada, amb les millors gales, davant de la geperudeta, amb el seu ram, més gran o més xicotet, de flors més assequibles o de les més cares, no totes les comissions ens podem permetre ofrenar amb clavells, són molt costosos i més a aquesta època i molt menys d’un color determinat, per tal de crear el dibuix del mantell. No sols trenquem l’essència, també el pressupost de les associacions més menudes. També trenquem l’essència, hi ha PÀGINA 91

comissions que duien molts anys ofrenant, a Sagunt o Les Valls, com diu la cançó amb la manta


al coll i el cabasset, que amb

ens parlaven de l’essència, idea, forma immutable de les

estes modernitats, hem trencat

coses o les pròpies característiques que la fan única,

l’essència.

a l’actualitat també trobem essència i modernitat, on essència continua amb la seua definició d’invariabilitat i modernitat agafa les formes variables.

I què dir dels rams de les Falleres Majors renegats a un costat, tots per terra, per tal que el mantell

En definitiva, un món ple d’opcions diverses, on hauria de

lluïsca amb el seu esplendor i

tindre cabuda tant l’essència de la tradició, com crear la

galanteria i que moltes voltes,

pròpia essència de la modernitat, amb normes noves i

les persones amigues de la no

consideracions diverses, que de tant en tant creen certes

essència, s’emporten per lluir-

confrontacions i donen lloc a unes normes escrites, on

lo a la seua taula del menjador

tots hem de claudicar, ara ja no escoltem és essència

i tindre així la seua essència

fallera, és tradició, és cultura, ara escoltem, això és així

particular.

perquè ho diu el congrés.

Cal fer una reflexió, tal i com

El món faller es caracteritza per la seua particular

per a uns la paraula essència

essència on tots tenen cabuda.

té diverses consideracions a l’actualitat, ja els clàssics la consideraven de forma diferent. Al món filosòfic, essència ens fa referència a allò que constitueix la natura de les coses, allò que d’invariable i permanent tenen, en contraposició amb allò accidental, les característiques variables i mutables de les

Per tant, no estem tan lluny del món antic, Plató, Aristòtil , ja

PÀGINA 92

coses.


ON TIREM, A ROJOS O A BLAUS? CARLES CATALUÑA


morats o nous colors que ara afloren... Totes i tots hem de fer alguna cosa pel nostre esport, per la pilota valenciana a Sagunt i al Camp de Morvedre. Quants de vostès que açò lligen heu entrat mai al Trinquet de Sagunt? Torne a fer la pregunta, ja que el trinquet nostre fou multiusos... Quants de vostès heu entrat mai al Trinquet de Sagunt a veure jugar a pilota? Sabeu on està aquest trinquet? Sí! Aquell edifici de tota la vida de l’altra banda del riu que no fa molt va cedir la seua façana com a llenç... Això és el Trinquet de Sagunt. Al Trinquet de Sagunt es va disputar la batejada partida del segle de la pilota valenciana, la desena final del Campionat Individual d’Escala i Corda, la de l’any 1995, l’última que va guanyar la llegenda de

PÀGINA 94

R

ojos, blaus, taronges,


la vaqueta Paco Cabanes “El Genovés”. Al Trinquet de Sagunt es van disputar divuit finals d’aquest campionat individual i allí es van coronar Genovés, Sarasol, Grau i Àlvaro. L’última final es va disputar el 2009 i fins a hui ha tornat a obrir les portes, només en alguna ocasió, per a jugar de manera aficionada per alguns enamorats del nostre esport i per a esdeveniments que poc tenen a veure amb la pilota. Entre totes i tots hem d’aconseguir que el Trinquet de Sagunt torne a ser un referent al nostre país. Rojos, blaus i de tots els colors han de fer una aposta ferma per la seua definitiva rehabilitació i adequació. El primer pas és aquest, fa més d’un any l’Ajuntament de Sagunt va encomanar un projecte amb aquesta finalitat..., però a hores d’ara no hem tornat a saber-ne res... Confiem que més prompte que tard s’habilite de nou el trinquet i ací és on els veïns i veïnes de la comarca hem de fer la nostra feina. Ara és el moment


de la modernització de la pilota

que de fora vindran que de casa ens tiraran, que torna

valenciana i hem de participar

a estar d’actualitat, en veritat ja fa temps que ho està,

des de tots els estaments de la

discutir d’on ve i on va la nostra llengua..., és el moment

nostra societat.

d’adonar-se del vertader potencial del nostre esport. Vos imagineu que en compte de construir pistes de pàdel,

A la nostra comarca la pilota

quan aquell boom de la raqueteta, haguérem apostat per

valenciana gaudeix de gran

la pilota valenciana i per construir trinquets, frontons o

afició i es practica tant a pobles

carrers artificials de pilota?

de les Valls com de la Baronia... Imagineu un trinquet comarcal

Raul d’Alfara, Álvaro de Faura, Dani de Benavites, Melchor

a Sagunt a plena activitat i

de Benavites, l’actual José Salvador de Quart de les

rebent a diari joves de la nostra

Valls..., hem de treballar totes i tots perquè, relativament

comarca? Imagineu una escola

en poc de temps, un dels pilotaris del moment porte el

de pilota comarcal? Imagineu

cognom “de Sagunt”... Vos ho imagineu??

un campionat potent patrocinat per la futura mancomunitat com ho fan altres? Sagunt ha pecat durant molt de temps de viure d’esquenes a la comarca i ha de saber ser la nostra capital, la capital dels poblets més propers... Cert és que als últims anys alguna cosa està canviant, hi ha coses ben fetes i necessitem que l’esport i, més concretament, el nostre esport siga un eix vertebral. En aquests temps que està de veure qui la té més llarga, que defenem la nostra terra pensant

PÀGINA 96

moda mesurar-se la bandera a


LA FORJA DEL FUTBOL SOCIAL CARLES LÓPEZ


nosaltres amb un mundial servit poc després d’un colp

vuitanta sobreviure incloïa

d’Estat. Era una Espanya que ja somiava amb Europa

una immersió de fum en

però que distava molt de ser-ho.

uns recreatius on només mirar era l’opció més

En aquell Port de Sagunt cada descampat era un estadi.

rendible. Els nostres pares

Dues pedres servien de pals i el travesser depenia de

lluitaven per mantindre el

l’altura del porter. No et convenia elevar la pilota per a no

seu treball intentant evitar

assumir el risc d’una eterna discussió sobre l’altura de la

el tancament dels Alts

porteria. Les sabatilles duraven un parell de mesos i les

Forns. Portar un rellotge

marques no estaven en anglés encara; la set es combatia

calculadora estava de

als lavabos dels bars i els genolls sagnaven amb tanta

moda a pesar que a penes

freqüència que ja ningú es preocupava.

calculàvem res. Els alts tipus d’interés alimentaven

En aqueix xicotet món submergit i impermeable l’única

els comptes d’una caixa

solució era concebre el futbol com un element social de

local que ens regalava

cohesió i integració. El futbol com a fenomen inclusiu

un equipatge d’Espanya

va aconseguir ajornar les addiccions de molts, aplacar

i una carpeta verda per a

els seus dolors més interns i completar les expectatives

anar al col·legi. Els Rotring

d’altres. Diuen que la segona generació d’immigrants té

lluitaven per substituir

problemes d’identitat. El Port de Sagunt sempre va tindre

la puresa nostàlgica de

una segona generació d’immigrants sense identificar. La

la ploma. El carrer era

Factory Town era un macroprojecte de futbol de classe

un espai conquistat pels

obrera on tot es mesclava.

xiquets. L’imperi dels cotxes no havia arribat.

L’única opció era l’intercanvi local. Els majors jugaven

Els quioscos tenien una

al carrer d’Astúries o al Fornàs. Els xicotets jugàvem

paret libidinosa i una altra

al camp de La Forja. Hi havia tants xiquets involucrats

informativa on s’incrustava

que es podia fer una lliga. Era difícil trobar algú que no

El Caso per a recordar-

jugara al futbol. Ens coneixíem pel nom i l’equip. Supose

te que el perill sempre

que jo era Carlos el de La Forja però hi havia noms amb

estava en la portada. I el

el cognom del Casino, del CPO, dels Once Leones, de

futbol s’abalançava sobre

PÀGINA 98

A

l Port de Sagunt dels

l’Esperanza, i tants altres derivats, escissions...


Érem nosaltres i el nostre equip, el nostre espai primari

que ningú podia falsificar perquè

d’identitat, el nostre primer escaló de convivència. Això

ens coneixíem tots. L’arbitratge

era el futbol social, un lloc en què conviure; una escola

era una mestria de la vida,

de la vida; un voluntariat d’educació esportiva; un marc

un voluntariat de disciplina

d’integració.

bàsica i abraços en forma de targeta groga. Tot es formava

El futbol social va arribar a existir, tenia sentit en un lloc

mitjançant una tela d’aranya

sense fills de papà on no hi havia gespa ni natural ni

miraculosa, un castell de naips

artificial. El camp no era de ningú, el campionat era una

amb la resistència de l’acer que

improvisació d’arquitectura voluntària, els registres de

fabricaven els nostres pares.

punts, golejadors, targetes eren traços d’una intenció de En aquell campionat de La

rigor.

Forja tot era dur. El camp era En el fons res d’això era important, l’important era el

dur, tenia més sentit jugar amb

camp com a catalitzador d’inquietuds, com a imant de

sabatilles que fer servir bótes,

vocacions, com a paravent de separació de la realitat

però la disfressa ens pareixia

d’una reconversió industrial que ens posava enfront

imprescindible per a aparençar

de l’abisme. O un dic de contenció enfront d’un mercat

el que volíem ser. El baló era

de noves substàncies evasives que destrossava vides

dur, tan dur que elevar-lo era

davant de ta casa. I sempre un indret de distracció,

una especialitat i rematar-lo un

il·lusió, entusiasme, passió i esperança.

atreviment. Els colps de peu eren durs, però encara no havien

Per això a ningú li importava que les línies estigueren

desembarcat massivament les

tortes. A ningú li importava que les mesures foren els

canyelleres. Les mitges baixes

passos de qui assumia la tasca. A ningú li importava que

continuaven sent el símbol de

les xarxes estigueren trencades, perquè només servien

la valentia, de l’absència de por,

per a embellir el gol d’un xiquet que estant allí no estava

de la despulla irracional de la

en una altra banda.

protecció, de la naturalitat del risc. Com ho era tota la nostra vida. No hi havia llum artificial

amb més voluntat que coneixements encara, que

amb la qual cosa els nostres

buscaven camisetes i les guardaven, que omplien fitxes

PÀGINA 99

Tot va ser gràcies a la generositat de gent entregada,

ritmes eren tan urgents com el


capvespre. No hi havia vestuaris,

guió que s’escriu entre setmana. Vam aprendre que la

cosa que convertia el nostre

constància i l’esforç són un trajecte que et du a tots els

equipatge en la nostra roba. I

llocs.

tanmateix funcionava. En aquell moment ningú somiava amb la glòria. Només Però allí va ser on vam créixer.

somiava amb divertir-se un poc més, amb un pont fins

Vam aprendre a negociar l’altura

a inserir-se en la vida obrera d’un poble obrer. Potser

del travesser. Vam aprendre a

ajornar la connexió amb la terra però no viatjar a l’espai

assumir una funció concreta.

galàctic. Érem xiquets immersos en un campionat on

Vam aprendre a comprometre’ns

tots acabàvem sent campions.

amb el col·lectiu. Vam aprendre el respecte pel rival. Vam

Ara entenc per què ens donaven una medalla a tots cada

aprendre que les caigudes fan

vegada que acabava la temporada. Era la seua manera

mal per a obligar-te a alçar-

de recordar-nos que havíem crescut cremant en la forja

te. Vam aprendre que tot el

del futbol social.

món és com es comporta en el camp. Vam aprendre que el nostre primer carnet d’identitat era una fitxa esportiva amb un segell imaginari, el nostre primer passaport per a eixir de casa. Vam aprendre que el significat de rival i adversari acabaria semblant-se al de company. Vam aprendre que el col·lectiu té vida pròpia més enllà de l’agrupació d’individualitat. Vam aprendre que l’ajuda és un camí de doble recorregut. Vam aprendre la de calfar. Vam aprendre que el dissabte és només la funció d’un

PÀGINA 100

impaciència d’esperar a eixir,


ESSÈNCIA D’UNES TRADICIONS



EL QUE COMPTA ÉS L’ESSÈNCIA GIL-MANUEL HERNÀNDEZ (ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS)


per la monumentalitat, que

de mercantilisme,

sovint és proporcional a una

d’espectacularitat, de

escassa preocupació pels

gegantisme cultural de

continguts crítics. Doncs bé,

masses i de consum de

enfront d’estos dos tipus de

productes que prompte

falles, la falla pack o falla

resten obsolets, ornats

modular estàndard, i la falla

només per una efímera

espectacle gegantesca o

fama, la que proporcionen

de superproducció, caldria

els mitjans de comunicació

reivindicar un tercer tipus de

que ràpidament canvien

falla que en els darrers anys

d’objectiu. En este context,

alguns artistes i comissions han

les falles han accentuat el

conreat en places modestes

seu perfil de mercaderies

però plenes d’història amb

de consum ràpid i s’han

falles menudes, no massa altes

convertint en una mena

o grans, a l’alçada quasi de

de falles fast food,

l’espectador que les visita.

que resulten fàcilment ingeribles i sense massa

Estes falles es diferencien de

problemes d’assimilació.

les falles estàndard i de les

Així, es consolida una

falles gegants per dos trets

falla de consum ràpid,

essencials: en primer lloc, perquè

que potser tan gran com

són confeccionades amb baixos

menuda, però al capdavall

pressupostos, i així resulten unes

insubstancial.

falles dignes però de dimensions menudes, un poc rescatant

A més a més, sobre la

l’esperit de les primeres falletes

gran massa de falles en

de placeta i portal; en segon lloc,

sèrie semblen destacar

perquè estes falles tenen un alt

les falles enormes,

contingut satíric, paròdic i crític,

que busquen destacar justament per la grandària,

PÀGINA 104

A

l món corren temps

que són les tres condicions de la falla clàssica, molt lluny



d’eixe succedani modern de

Irònicament, les grans falles infantils s’han transformat

l’“enginy i gràcia”. Potser estes

en macrofalles infantils, el preu de les quals desborda

falles no obtenen grans premis,

la quantia de les falles grans més humils, a més de

però sí que són molt visitades

confondre el concepte de falla amb el concepte

i valorades per les respectives

d’imant atraient de ninotets de tota mena, en un totum

comissions, sobretot perquè,

revolutum on al capdavall només es distingix una mena

com passa en barris amb

de bola envoltada de figuretes sense massa trellat. En

problemes urbans, eixes falles

tot cas, en el tema de les falles modestes però crítiques

poden servir per a denunciar

torna a evidenciar-se una “veritat incòmoda”, que no per

i reivindicar, pràctica que les

real deixa de ser sistemàticament obviada per la major

falles estàndard i les falles

part del món faller: tota estètica implica ideologia, o

gegant quasi han abandonat per

dit d’una altra manera, la forma, l’estil i el disseny mai

complet.

no són neutres i la mateixa negació d’esta veritat la confirma, perquè pressuposa una ideologia subjacent

D’altra banda, les falles

de suposat apoliticisme, que com tots els apoliticismes

menudes, les falles

implica un profund conservadorisme i immobilisme.

modestes, presenten una tercera virtut: són cadafals

Així i tot, les falles menudes, eixes que resumeixen

sostenibles, econòmicament

el millor de l’essència de la festa fallera primigènia i

i ecològicament, i a més

transgressora, estan al carrer, cada any amb més força,

estan dissenyats per a una

desplaçades encara del focus mediàtic, però constituïxen

dimensió humana, és a dir, són

una saludable iniciativa que va guanyant terreny en un

deliberadament menuts per a

temps on només val allò que és gran, espectacular i

acostar-se més a l’alçada de les

rendible, mostren la cara més creativa d’una festa que

persones i les seues inquietuds.

afortunadament és cada vegada més diversa, plural i

Paral·lelament, també hi ha les

acollidora.

falles modestes infantils, que reunixen les mateixes virtuts i les augmenten perquè solen és dir, acostades a l’univers i cosmovisió dels més menuts.

PÀGINA 106

ser veritablement infantils,


ESSÈNCIA PERDUDA JUANJO MEDINA


s’han vist complementades per passacarrers amenitzats

han canviat. I en els

per bandes de música, les quals també oferien concerts

últims anys s’han anat

a peu de falla o tocaven “La Marsellesa” a l’hora de la

incorporant i/o perdent

cremà. A més, es distribuïen coques i pastissos entre els

tradicions, encara que

veïns i abonats a la comissió i es cremaven traques en

això no és mal senyal en

les despertades, de nou junt a la banda de música, o bé a

principi, ja que els usos

migdia. Després anaren rodejant la festa —i finançant-la—

van mutant i sol ser el

representacions teatrals, sopars de fallers d’honor o balls

subjecte celebrant, és a

amb orquestra.

dir, qui organitza la festa, qui va variant els aspectes

De totes estes coses, habituals fins no fa molt de temps,

que més poden interessar

encara en sobreviuen algunes, i d’altres han deixat pas

el públic i el fester. El que

a discomòbils, batucades o mascletades “disparades”

pot ser un mal i primer

amb els tubs d’escapament de motocicletes. Uns altres

símptoma cap a una

comencen a tindre un paper quasi testimonial en els

desaparició d’elements

programes d’activitats de les comissions, com pot ser

primordials de la Festa és

el cas de les despertades, que quasi han desaparegut,

la pèrdua de protagonisme

en ser molt poca la gent que baixa a primeres hores del

de la raó de ser de tot,

matí als casals, i és que el reggeaton absorbeix massa

la pròpia falla, la qual

energies.

pot veure’s amenaçada per una sèrie de factors

Amb tot açò, i molt més, es rodeja un cadafal que malviu

que poden acabar per

moltes vegades abandonat al creuament, patint la

arraconar-la i convertir-la

indiferència del públic, i, el que és pitjor, dels mateixos

en una excusa, com ja de

fallers que deixen de costat el seu fet diferencial i allò

vegades sembla que està

que ens dóna nom.

succeint. La falla està convertint-se en l’excusa perfecta perquè Des que es planten falles,

grups d’amics i coneguts, constituïts en comissió,

estes no han sigut, quasi

prenguen a l’assalt per uns dies, en ocasions massa

mai, un element únic, i les celebracions al seu voltant

PÀGINA 108

L

es falles, com la societat,

dies, l’espai públic i es dediquen a ficar música amb el volum més alt possible per a acompanyar-se mentre


s’agrana el carrer, es menja a qualsevol hora del dia o es

que li menja tot allò que està

convida els amics a un cubata en el nou gran element

relacionat amb les pintes als

vertebrador de la setmana fallera: la carpa. En algunes

cadafals. En el de Las Provincias

comissions provoca més mals de cap contractar, decorar

fins i tot han desaparegut els

i deixar a punt la carpa que contractar l’artista faller i el

esbossos de les falles, però sí

treball d’este. Tant un com l’altra, artista i falla, només

que podem trobar centenars

interessen si el jurat és benèvol i concedeix premi a

de fotografies de les falleres

la composició, cosa que du aparellada un altre acte,

majors de València i les seues

l’arreplegada de premis, per al lluïment dels fallers i

corts d’honor. Una de les

falleres, que, amb ulleres de sol i polar, ballen despacito

raons d’esta minimització de

al compàs de la música de la xaranga.

les falles a les publicacions falleres —sí, per a mi també és

La falla es deixa de costat fins i tot en les publicacions

un contrasentit— ve provocada

de la majoria de les webs o perfils socials dels òrgans

en part per la necessitat de

oficials, com la mateixa Junta Central Fallera, i les

cobrir econòmicament els

comissions, que si pengen amb diligència fotografies,

pressupostos d’estes, i que

cartells o programes d’activitats com les paelles de mig

en bona part són assimilats

any, festivals de boixeteres, excursions o qualsevol acte

per la publicitat —com abans

al qual acudeix la fallera major, figura que també d’uns

apuntava— de les empreses de

anys cap ací està envaint gran part de l’espai que ha

teixits, confecció de vestimentes

d’ocupar la falla.

i de complements tradicionals, que busquen obtindre una

No caldria recordar que sense fallera major es pot plantar

major repercussió del seu

falla, però sense falla no té cap sentit la figura de la

producte, i més si una fallera

fallera major. Però la sobredimensió que pateix tot al

major de València els tria per

voltant de les falleres majors té com a conseqüència que

a complementar el seu aixovar

per a gran part de la premsa especialitzada les falleres

l’any que és triada per al càrrec.

majors, i en especial les de la ciutat de València, es Amb tot açò, la desvinculació del

en concepte de publicitat. Només cal pegar una lleugera

subjecte celebrant amb la seua

mirada als especials de falles dels diaris Levante-EMV i Las Provincias per a adonar-se del nombre de pàgines

PÀGINA 109

convertisquen en la gran font de vendes i d’ingressos

pròpia marca d’identitat, es a dir, del faller cap a la falla, provoca


que baixen els pressupostos

la Ciutat Fallera i la professió d’artista faller, o els

dedicats als cadafals, tenint com

compromisos per part de les comissions —almenys de la

a conseqüència que els tallers

ciutat de València— d’augmentar el mínim de pressupost

fallers, en particular els més

per a poder entrar a concurs de falla, esta puga estar en

xicotets, tinguen problemes per

clar retrocés dins de la Festa?

a cobrir els ingressos necessaris per a passar l’any, cosa que

Puix perquè és possible que algunes comissions facen

provoca pèrdua de llocs de

malabarismes amb les subvencions però no les destinen

treball, i en alguns casos el

per anar pujant els pressupostos de falla. Perquè encara

tancament dels obradors, cosa

no ha tingut el mando en la plaça de la Festa un equip

que, segons denuncia des de fa

de govern al cap i casal que haja complit les seues

temps el Gremi d’Artistes Fallers,

promeses dirigides a salvaguardar la Ciutat Fallera i la

està posant en perill la professió.

professió d’artista faller, llevant de visitar els obradors

I també té com a pas següent

poc abans de falles per a fer-se la foto, senyalitzar on

que els artistes més majors

està el barri, pagar un mural, ja ple de clevills i pelats,

estan començant a vendre els

que no ha servit de res, o bé publicar projectes de

seus obradors de la Ciutat de

rehabilitació de la Ciutat Fallera —irreals i amb molta

l’Artista Faller a professionals

probabilitat irrealitzables, i més si no es destina ni un sol

d’altres rams o bé per a activitats

euro, com en els pressupostos de la ciutat de València

que res tenen a veure amb

per a 2019—, que després s’ofeguen al fons d’un calaix

l’economia —en principi— com el

fins a quinze dies abans de falles, en què s’han de salvar

cas de la nau venuda el passat

aparences i netejar la consciència del polític de torn. I

mes de juliol a una confessió

finalment perquè, com apuntava al principi, la festa ha

religiosa.

canviat i els pressupostos es diversifiquen generant, en alguns casos —la majoria per alguns—, una depreciació del volum econòmic dedicat a la falla, i encara que

com és possible que amb

segons les dades de la JCF eren poc més d’una vintena

subvencions a la falla per

les falles de la ciutat de València aquelles que no

part d’alguns ajuntaments,

arribaven al mínim desitjat per a plantar una falla digna.

amb promeses i projectes mai

La sensació és que moltes més comissions podrien

complits o concretats per part de les autoritats per a revitalitzar

PÀGINA 110

I et preguntaràs, lector pacient,

fer un xicotet esforç assumible i gens desgavellat per a poder augmentar la qualitat dels cadafals a totes les


demarcacions, cosa que duria emparellat un efecte

i música de llanda, seran

dominó als obradors fallers i per tant a la professió

incapaços de tornar a fer sonar

d’artista faller.

una dolçaina i un tabal en una ofrena, oblidaran el que és

Per a revertir la situació, i que la falla torne a ser l’eix

una despertada, i plantaran

central de la festa, caldria fer una revisió a fons del

qualsevol cosa susceptible de

model de festa que volem per a les properes dècades,

ser cremada, però buida de

aquell que volem que hereten els fallers i falleres del

contingut, sense transmetre cap

futur, que formen ara les comissions infantils i que si

idea, sense esperit crític, sense

veuen que com que (quasi) tot va a menjar, beguda

qualitat artística... Caram!! Si açò


ja està passant en moltes de

De la mateixa manera s’ha de posar en valor davant

les falles plantades als carrers

els turistes, com tants altres aspectes de la Festa, i

i places en març, on sembla

més ara que es compta amb la declaració de Patrimoni

haver-se abandonant l’ànim

Immaterial de la Humanitat, aprofitant la inèrcia —si

àcid i de denúncia primigeni, i

encara en queda— d’esta declaració per a contrarestar la

han convertit els cadafals en

conversió de la festa fallera, almenys a València, en una

un decorat insuls i suau amb el

riuada humana on guanya espai any a any el turisme de

poder, la societat, els usos o amb

baixa qualitat, que busca diversió, beguda i s’arrima a la

tot allò que alguna vegada ha

festa sense intenció de fruir de les seues particularitats,

sigut exposat en una falla.

com la pólvora, la música, la indumentària o la cultura fallera dels llibrets o el teatre, participant en alguns

Hem d’educar els xiquets i

d’estos aspectes de la festa si se’ls topeta per casualitat

xiquetes —i desgraciadament

en deambular pels carrers i places de les ciutats on es

molts majors— per a salvar

plantes falles. Si no revertim la tendència i podem fer que

l’essència de la festa, la falla,

el turista i el natiu s’apropen a la Festa en altres èpoques

i per això hem de començar ja

de l’any, aprofitant també els espais museístics, com els

a recuperar-la i tornar a fer-la

museus del Gremi i el Faller de les diferents poblacions

el centre festiu i sentimental

que compten amb un, i així plantar l’idea que visiten la

d’allò que ens mou, fent visites

festa amb una visió més apropada als caràcters culturals

als tallers en què la raó siga

que festívols, la pèrdua de l’emblema que suposa el

el cadafal i conéixer l’artista

cadafal serà cada dia més evident.

i els processos artístics, i no l’esmorzar previ; organitzar

Si aconseguim eixe canvi de tendència, a pesar de tot

activitats a les comissions

el terreny perdut de cara a les noves generacions i als

relacionades amb el projecte

visitants, encara tindrà remei la Festa i salvarem de

per provocar que els membres

l’extinció la seua raó de ser.

de la comissió el coneguen en profunditat; promoure més activitats al voltant de la visitant, per convertir-la en l’eix els dies que està plantada.

PÀGINA 112

falla que l’òbriguen al barri i al


DE LA XINA A VALÈNCIA, PÓLVORA I PIROTÈCNIA GABY COLLADO


literalment “medicina de foc”. No obstant açò, aquest

la pirotècnia en les

nom solament es va començar a usar alguns segles

falles hem de fer un

després del descobriment de la mescla.

xicotet recorregut en la història i l’origen de la

Per a trobar el primer esment de la paraula pólvora hem

pólvora, la qual és una

de remuntar-nos al 142 dC, durant el regnat de la dinastia

part imprescindible en

Han. Un alquimista xinés anomenat Wei Boyang va ser el

la pirotècnia dins del món

primer a deixar informació escrita de la pólvora. Aquest

faller, ja que la invenció

en els seus escrits tan sols va esmentar una mescla de

de la pólvora negra va

tres elements que “volaven i ballaven violentament” quan

suposar, sens dubte, el

s’encenien. No hi ha més informació sobre aquesta pols

començament de l’art

disponible en els seus escrits. No obstant açò, se suposa

pirotècnic. Una casualitat

que es referia a la pólvora, ja que cap altre explosiu a

provinent de barrejar

partir de tres elements era conegut en el món en aquell

carbó, salnitre i sofre.

moment.

Encara que no hi ha una teoria clara, s’afirma que la pólvora va ser inventada a la Xina quan els taoistes intentaven crear una poció per a la immortalitat, que era alguna cosa en la qual molts alquimistes xinesos estaven treballant en aquells dies. La paraula xinesa per a “pólvora” és en xinés: 火药/火 藥, pinyin: huŏ yào / xuouiɑʊ/, la qual significa

PÀGINA 114

P

er a poder parlar de


Amb el pas dels anys no va ser

l’evolució d’aquesta per a armes va ser gradual. Un text

sinó fins al segle VII dC, durant

escrit l’any 300 dC per un erudit xinés, amb el nom

el regnat de la dinastia Tang,

de Ge Hong, durant l’època de la dinastia Chin, fa un

quan la naturalesa explosiva

clar esment de la pólvora i, el més important, del seu

de la pólvora va poder ser

caràcter explosiu. No obstant açò, en els seus escrits

regulada i posada en ús. Alguns

també va esmentar que els alquimistes de l’època no

registres sobre el descobriment

van poder frenar la combustió de la mescla explosiva,

de la pólvora indiquen que la

cosa que alguns investigadors van haver de pagar amb

dinastia Tang va utilitzar la

les seues vides.

PÀGINA 115

Una vegada descoberta la fórmula de la pólvora,

mescla en antics focs artificials


la fi de la dinastia Tang fins a principis del segle X, els xinesos van fer rifles rudimentaris emplenant pals buits de bambú amb pólvora. Al segle X ja s’utilitzava amb propòsits militars en forma de coets i bombes explosives

ja usaven la pólvora durant els anys 904 a 906 en

llançades des de catapultes. Se

projectils incendiaris anomenats fei-ho (foc volador).

sap que ja l’any 1126 s’utilitzaven

No obstant açò, alguns no creuen en aquesta afirmació.

canons fets de tubs de bambú

Diuen que va ser utilitzada per primera vegada pels

per a llançar projectils a l’enemic.

xinesos en batalles en 919 dC per a encendre un altre

Més tard aquells tubs serien

incendiari anomenat el “foc grec”.

substituïts per uns altres de metall més resistent; el més

A mitjans segle X, un baner de seda xinés mostra una

antic del que es té notícia data

llança de foc, precursora de la pistola de pólvora. La

de 1290.

recepta més antiga de pólvora per a ser usada en la guerra es va trobar en un compendi militar xinés escrit

Omplien amb pólvora un extrem

en 1044 durant el regne de la dinastia Song del Nord. Per

i posaven una bola de metall

al segle XII els xinesos havien començat a usar rifles de

en l’altre. Encenien llavors

pólvora i canons fets de ferro sota la dinastia Song.

la pólvora, que esclatava i Les forces militars xineses usaven armes basades en

velocitat que podia exercir un

pólvora (coets, mosquetes, canons) i explosius (granades

dany considerable a un soldat

i diferents tipus de bombes) contra els mongols quan

enemic. Els rifles i canons de

aquests intentaven entrar a les seues terres a la frontera

ferro no es van inventar fins

nord. Després que els mongols conquistaren la Xina i

al segle XII. El que va ocórrer

fundaren la dinastia Yuan, van usar la tecnologia militar

fins llavors és una mica vague. Alguns sostenen que els xinesos

PÀGINA 116

impulsava la bola de metall a una

xinesa per al seu intent d’invasió del Japó, on també van utilitzar la pólvora per a propulsar els seus coets.

Armes de foc amb clau de metxa originària d’Europa usada durant la Dinastia Ming. Font: Wikipedia.org

xinesos. No obstant açò, des de


fabricació a Europa es troba en un document del monjo anglés Roger Bacon, a l’epístola De secretis operibus artis et naturae, et de nullitate magiae (ca. 1250). En aquest text llegim: “Accipiatur igitur de ossibus Els xinesos es van esforçar a mantenir el coneixement

Adae, et de calce sub eodem

de la pólvora en secret per a la resta del món. Ja al segle

pondere; et sint sex ad lapidem

XI, la dinastia Song li havia prohibit al seu poble negociar

Tagi, et quinque ad lapidem

amb el sofre o salnitre amb qualsevol estranger. Però

unionis; et terantur simul cum

mentre que la dinastia Song va continuar perfeccionant

aqua vitae, cujus proprium est

les seues armes de foc, el seu secret de la pólvora es va

dissolvere omnes res alias,

filtrar al món islàmic i a l’Imperi Romà.

ita quod in ea dissolvantur et assentur. Et iteretur multotiens

Es creu amb certesa que el món islàmic va adquirir el

contrition et assatio, donecin

coneixement de la mescla explosiva en algun moment

cerentur; hoc est ut uniantur

entre 1240 i 1280. A partir d’aquest moment, les fórmules

partes, sicut in cera. Et signum

o receptes de la pólvora es van distribuir per tot el món.

incerationis est, quod medicina

En general es creu que la tecnologia de la pólvora va

liquescit super ferrum valde

ser portada a l’Índia a mitjan segle XII pels mongols que

ignitum; deinde ponatur in

havien conquerit l’Índia i la Xina. No obstant açò, uns

eadem aqua in loco cálido

altres sostenen que va arribar a l’Índia uns cent anys més

et humido, aut supendatur

tard.

in vapore aquarum valde calidarum; deinde dissolvantur,

La fórmula i el coneixement de la pólvora es van

et congelentur ad solem. Dein

estendre ràpidament a Europa, probablement a través de

accipies sal petrae, et argentums

la Tercera Croada o a través de la Ruta de la Seda. Va ser

vivum convertes in plumbum,

utilitzada per primera vegada a Europa a nivell bèl·lic en la batalla de Crecy, que es va lliurar en 1346.

PÀGINA 117

Bomba mongola durant les Invasions mongols al Japó després de fundar la Dinastia Yuan, 1281. Font: wikipedia.org

La primera referència a la seua

et iterum plumbum eo lavabis et mundificabis, ut sit próxima


argento, et tunc operare ut

“... tiraban [los árabes] muchas pellas [bolas] de hierro

prius. Item pondus totum sit

que las lanzaban con truenos, de los que los cristianos

30. Sed tamen sal petrae LURU

sentían un gran espanto, ya que cualquier miembro del

VOPO VIR CAN VTRIET sulphuris;

hombre que fuese alcanzado, era cercenado como si lo

et sic facies tonitruum et

cortasen con un cuchillo; y como quisiera que el hombre

coruscationem, si sias artificium

cayera herido moría después, pues no había cirugía

- Cap. XI”

alguna que lo pudiera curar, por un lado porque venían [las pellas] ardiendo como fuego, y por otro, porque

Hi ha teories que diuen

los polvos con que las lanzaban eran de tal naturaleza

que Berthold Schwarz, un monjo

que cualquier llaga que hicieran suponía la muerte del

alemany, al començament del

hombre. ... et dieronle con una pella del trueno en el

segle XIV, pot haver sigut el

brazo, et cortarongelo, et murió luego otro día: et eso

primer a emprar pólvora per a

mismo acesció a los que del trueno eran feridos. Et aun

impulsar un projectil, encara que

la estoria va contando de los fechos de la hueste.”

sembla que per aquella mateixa època els àrabs ja l’havien usat

Siguen les que foren les dades precises i les identitats

amb aquella mateixa finalitat a

dels seus descobridors i primers usuaris, la veritat és

la península ibèrica, segons es

que la pólvora es fabricava a Anglaterra en 1334 i que

desprén de les cròniques del rei

en 1340, en territoris hui pertanyents a Alemanya, es

Alfons XI de Castella. El següent

comptava amb instal·lacions per a produir-la. El primer

paràgraf correspon a la crònica del

intent d’emprar la pólvora per a minar els murs de les

rei Alfons XI sobre l’assetjament

fortificacions es duu a terme durant l’ocupació de Pisa

d’Algesires (1343), i és la primera

(Itàlia) en 1403. A la segona meitat del segle XVI, la

referència escrita de l’ocupació de

fabricació de pólvora era un monopoli de l’estat en la

la pólvora amb finalitats militars,

majoria dels països. Va ser l’únic explosiu conegut fins

si bé hi ha qui sosté que aquella

al descobriment del denominat or fulminant, un poderós

mateixa substància ja havia sigut

explosiu utilitzat per primera vegada en 1628 durant les

utilitzada, també pels àrabs, en

conteses bèl·liques que es van desenvolupar al continent

la defensa de la ciutat de Boira

europeu.

Alfons X el Savi, quasi un segle abans.

PÀGINA 118

(Huelva) quan va ser assetjada per Així mateix, hi ha estudis que sustenten la introducció de la pólvora a Occident a través de les vies de penetració


àrabs durant els segles XIII i XIV. D’aquesta manera

Els primers coets que van ser

l’entrada de la pirotècnia a la península ibèrica hauria

pirotècnia estaven construïts en

vingut del món musulmà, que va aportar, entre uns

fusta, tallats a mà, artesanals,

altres, elements com coets, bombes, traques i llums

amb la dimensió imaginària

de colors. Àdhuc sent la teoria més estesa, alguns

d’un drac, açò ja és al segle VI.

investigadors consideren que van ser els croats els qui

Per aquesta mateixa època,

van portar els coneixements sobre la pólvora des de la

van començar a propulsar les

Xina fins a Occident.

seues fletxes en les avançades de batalla amb aquesta pols

I COM APAREIX LA PIROTÈCNIA?

negra. Així, van impulsar l’atac

Segons confirmen antics escrits, al principi, la utilització

Va ser el principi de moviment

de la pirotècnia estava limitada a les cerimònies

d’aquests coets a propulsió

religioses, en les quals s’usava per a espantar els mals

el que va donar origen a la

esperits. Al segle XI, amb la dinastia Song comença a

pirotècnia. Com hem esmentat

popularitzar-se, però durant alguns segles es continua

anteriorment, la fórmula de la

fabricant de manera artesanal. La seua primera finalitat

pólvora es va expandir a la resta

va tenir a veure amb celebrar la prosperitat i la pau i

del món, la qual cosa va fer que

espantar esperits malignes. Els xinesos, una vegada que

el seu coneixement i el de la

van descobrir les propietats de la pólvora, van seguir

pirotècnia anaren propagant-se

investigant per a perfeccionar-la. A partir d’obtenir una

per diferents països, fins a arribar

fórmula millorada, van trobar que podia ser utilitzada

entre uns altres a Aràbia. En 1258

fàcilment com a combustible per als coets que usaven

existeix un primer registre escrit a

per a les seues festivitats.

Europa de l’ús de la pirotècnia. A Espanya els àrabs van fer renàixer els focs artificials en totes les festes, fabricant coets, bombes, traques i llums de colors; no hi havia festeig PÀGINA 119

Antic artefacte pirotècnic xinés. Font: quieninvento.org

contra els mongols, per exemple.

popular on no es correguera la pólvora.


En les cròniques dels reis

D’igual manera, a França va despertar molta afició,

d’Aragó es lligen freqüents

principalment durant els segles XV i XVIII, ja que, en

descripcions d’artefactes que

aquest últim, a Lluís XV li agradaven molt els focs

feien les delícies del poble;

artificials.

aragonesos, valencians i catalans van portar a altres

Ja al segle XV existeixen documents on la ciutat de

països el gust per aquestes

València delimita zones del nucli urbà on es permet la

festes, i van trobar a Itàlia gran

fabricació i venda de pirotècnia. Es té constància de

entusiasme per la pirotècnia.

l’existència de tallers i tendes als carrers de Porta Nova i Trenc, fins al punt que la ciutat de València ha de dictar

La pirotècnia festiva fa la seua

prohibicions que afecten ambdues activitats.

aparició durant el Renaixement europeu, de manera que

Cal esmentar que, fins al segle XVIII, els mestres

Florència és el centre d’aquesta

pirotècnics vivien aïllats i transmetien l’experiència

activitat. Sorgeixen dues escoles

adquirida als seus aprenents sota secret i sense deixar-

diferenciades en el món de

los escriure les seues estranyes receptes, amb la finalitat

la pirotècnia. D’una banda, la

que aquestes no caigueren en altres mans que les dels

italiana amb base a Florència

seus deixebles.

i Bolonya, que posa l’èmfasi en la fabricació dels artificis, i,

Va ser en la primera part del segle XIX quan es va iniciar

d’una altra, l’alemanya amb base

l’etapa moderna de la pirotècnia, gràcies al francés

a Nuremberg, preocupada més

Chertier, qui va iniciar l’ocupació de dos nous agents

per la recerca química. Mentre

químics en les composicions dels focs artificials: el clorat

al nord els focs s’ofereixen

de potassa i el nitrat d’estronciana. El públic va començar

per si sols, al sud les peces

a apassionar-se pels magnífics estels de porpra que

adornen una gran estructura

eixien dels coets i les bombes, que brillaven en l’espai

arquitectònica (la “màquina”), que

com meteors lluminosos.

en la nit final és il·luminada amb Arran d’açò és quan es produeix en la pirotècnia

aquest siga l’origen de l’expressió

l’evolució química que permetrà la diversificació del

espanyola “castell” per a referirse a una sessió de focs artificials.

PÀGINA 120

focs d’artifici. És possible que

color en els focs artificials. Els colors platejats i daurats utilitzats fins a aquell moment foren reforçats de la mà


del químic francés Berthollet, que descobreix la resta

sols, palmeres, noms, figures

de colors hui disponibles. Al mateix temps, amb la

humanes, glorietes, pavellons,

disponibilitat de l’àcid pícric, apareixen els efectes de

coets, corones, castells, etc.

“xiulets”. El posterior descobriment del magnesi (1865) i de l’alumini (1894) permeten donar als focs artificials

I A VALÈNCIA COM

una lluminositat incomparable. També de França arribarà

ES DESENVOLUPA LA

la invenció de la “carcassa”, la peça de pirotècnia més

PIROTÈCNIA?

utilitzada hui dia. En el desenvolupament de la Fou cap a la meitat del mencionat segle XIX quan els

pirotècnia a València, segons

estudiosos de la pirotècnia van publicar, en el Butlletí

diverses fonts consultades,

de la Societat Química de París, les combinacions per a

sembla que va tenir molt a

produir els focs artificials. A més, es van poder conéixer,

veure la batalla d’Almansa

ja no empíricament, sinó per mitjà de fórmules, els

(1707). A la ciutat de València

efectes que produïen determinats elements. Amb açò,

van existir tallers i forges on es

l’art pirotècnic es va enriquir i es va difondre encara més.

fabricaven armes que, amb el pas dels segles, van constituir el

La pirotècnia, com s’ha comentat, va començar a

denominat Parc de la Ciutadella,

utilitzar una combinació de clorat de potassa i de

en els magatzems de la qual es

diverses sals metàl·liques que propugnaven una fusió en

guardava gran quantitat d’armes

colors brillants. Les sals d’aquests metalls en les seues

de foc —colobrines medievals,

reaccions químiques i físiques produeixen diversos

mosquetes, trabucs, pistoletes...

colors, a saber: l’estronci en cremar-lo reacciona i pateix

—conegudes, en general, com

una transformació que visualment dóna el color roig.

“traques”.

Així, d’altra banda, el coure transforma en blau, el bari brilla intensament en color verd, i el sodi, esclata en

En el transcurs de la Guerra de

groc. El magnesi, l’alumini i el titani es va descobrir que

Successió Espanyola, la societat

originaven el color blanc o bé el centelleig o flaix que

valenciana es va fragmentar. Les

produeix l’esclat, així mateix, la varietat de formes es

classes populars, “maulets”, van

va acréixer, i donà com a resultat que quasi qualsevol

donar suport a l’arxiduc d’Àustria

figura fóra reproduïda i benvolguda en els seus diversos

i van aconseguir armes al Parc

colors; en l’actualitat es poden apreciar estels, ventalls,

de la Ciutadella, mentre que les


posseïen armament propi, van prendre partit pels Borbó. Com a conseqüència directa de la victòria borbònica en la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), València va ser ocupada

“canonets” sonava “trac”, i quan eren diversos seguits

per les tropes de Felip V i la seua

“trac, trac, trac...”. Tant pel nom antic valencià d’aquelles

fàbrica d’armes desmantellada i

armes (“traques”) com per la seua onomatopeia, a

traslladada a Toledo. Les armes

Burjassot va començar a denominar-se a aquesta

antigues en desús van ser

successió d’explosions amb el nom de traca, i es va dir

apilades en el pati de la fàbrica i

“traquer” qui la disparava. Aquesta pràctica prompte va

cremades. Després de cremar la

passar dels llogarets als pobles, després a les ciutats,

fusta de les culates, els tubs de

encara que mai a la capital.

ferro dels canons van ser venuts A més, les muralles de la ciutat de València van estar

com a ferralla.

defensades per morters o bombardes, peces que, una vegada finalitzada la batalla d’Almansa, van ser

Burjassot, Godella, Montcada,

venudes per a fondre-les. Els “traquers” van salvar-ne

Paterna i Bétera (antics operaris

unes quantes, a les quals van denominar “canterelles”.

del Parc de la Ciutadella) van

Quan aquests disparaven les seues traques, en el seu

comprar aquestes restes, però

muntatge carregaven diversos tubs o canonets i al final

no els van fondre, sinó que els

posaven una bombarda o “canterella” que si es carregava

van conservar i, una vegada

amb salva es deia “mascle”, i si es feia amb caramels es

acabada la guerra, van adoptar

denominava “femella”. En cas de disparar traques amb

el costum de clavar aquests

“canterella mascle”, es parlava de mascletà, però quan es

tubs en terra, carregar-los de

feia amb “canterella femella”, es tractava de femellà. Els

pólvora i després disparar-los

trets en “mascle” es feien en les festes d’homes, o en les

per a celebrar les festes populars

que aquests eren els protagonistes, mentre que els trets

en els llogarets i alqueries. El tret de cadascun d’aquests

PÀGINA 122

Molts ferrers i picapedrers de

en “femella” es feien en les festes de dones (a voltes depenia de si l’onomàstica a festejar era de sant o santa).

Arma fabricada al Parc de Ciutadella. Font Valenciabonita.es

classes altes, “botiflers”, que


Font: www.valenciaactua.es

al núvol o nuvolà” (tret des de la torre de campanes), “la disparà escopetera” (trabucs de soldadesques o moros i cristians), etc. Parlar de pirotècnia i pólvora en les falles és parlar de mascletaes, traques, despertaes i focs artificials; així doncs, explicarem una miqueta de tots ells. LA MASCLETÀ A la ciutat de València, durant la Guerra de la

En primer lloc parlarem de la

Independència, no es van disparar traques, ja que

mascletà. Per a poder cercar

una vegada acabada la contesa, el règim absolutista

l’origen de l’actual mascletà cal

de Ferran VII les va prohibir, encara que molts pobles

viatjar a la fi dels anys 40, una

van reprendre de nou la seua pràctica de manera

vegada ja acabada la Guerra

clandestina. Les autoritats locals, civils o religioses, que

Civil però encara en temps de

no permetien el tret d’aquestes traques, eren qualificades

postguerra, on encara passava

amb el despectiu terme de cansalà (màxim insult

factura la contesa que va

“traquer” per a un valencià).

enfrontar els dos bàndols en la Guerra Civil espanyola, i on es diu

La demanda va començar a ser cada vegada més

que gran part de culpa d’aquell

gran, de manera que, entre els ferrers, que es van

naixement de la mascletà en

dedicar a forjar nous “canonets”, i els picapedrers, que

els anys 40 la té la localitat de

tenien accés a la pólvora pel seu ofici, van sorgir noves

Godella, entre unes altres.

famílies de “traquers”. A partir d’aquest moment, la traca La mascletà que hui coneixem

al carrer), “el coet borratxo” (la cordà), “el ninot” (la falla), “el tro de canterella” (la mascletà), “la disparà

PÀGINA 123

donaria lloc a noves variants: “els trons en flama” (tret

com a espectacle estàtic sembla tindre origen en un acte en


corre-traques o traca que es corre (és a dir, la traca que els participants corrien per sota intentat seguir o guanyar al foc), que no obstant açò encertem de ple d’anomenarles mascletà. Aquesta afirmació es deu al fet que, en realitat, la mascletà d’antany era caminar sota foc, estant “l’home” sota el Tram de Tro i al pas d’ella, de la mascletà, acompanyant-la, i no totalment parat com hui en dia ocorre a la plaça de l’Ajuntament. Així doncs, l’actual mascletà és

Per açò després de consultar el llibre “Agua y Fuego:

pirotècnia i no mascletà segons

Biblia Natural Valenciana”, obra de So Andrés Castellano

l’origen valencià i popular, sent en

Martí, es pot dir que l’origen vertader, valencià i popular,

realitat una forma molt curiosa

dista molt del que hui dia coneixem.

que consistia a córrer al costat de la traca en línia recta, just sota

La mascletà, per als més puristes, és un foc ritual

ella, o fugir d’ella, si se li tenia

valencià que té les seues formes si es fa i amb una única

por, on també era lògic romandre

finalitat, atés que la seua meta és ser una composició

immòbil.

musical perfecta donada pel conegut “tro”.

Però per a entendre tot açò, hem

En cas de no complir-se els ritus i mancar d’harmonia

de viatjar en el temps anys arrere

musical, per als més puristes, el fet no és mascletà, és

per a comprendre què és el que

pirotècnia.

va originar aquella explosió de so, pólvora i sentiment que hui dia

Segons Castellano: “La Mascletà autèntica és la que

podem gaudir: la mascletà actual,

s’inicia a la porta d’una església o conclou en ella, la que

o pirotècnia per als puristes.

pren el foc del seu Sagrari i demana Permís a el “Vell”;

La traca del carrer de Russafa entra a la plaça d’Emilio Castelar (Ajuntament), punt entre Telefònica i Correus. C. de DOCUMENTACIÓ – Autor fotografia: Lázaro Bayarri, José (1893-1979). Títol: “La diversió de córrer la traca”. Any: 1936. Col·lecció Josep J. Coll.

moviment, la traca correguda,


Font: lanaveva.files.wordpress.com

es pronuncia sempre en singular, com el nom de Déu, mai es pronuncia en plural”. Així doncs, la mascletà natural valenciana segueix (o seguia) el seu ritual especial: • Com més carrers abaste la mascletà molt millor (i l’anomenat “foc” ha de començar o acabar en una església) i que per descomptat estiguen plens, on les persones que al llarg d’ella es disposen no són espectadors sinó partícips d’ella. S’ha de caminar, doncs, davall d’ella o al costat d’ella, i, en cas d’aglomeració, romandre estàtic. • La regimentà (acció de muntar un foc, harmonitzar-lo, prepararlo) muntada i organitzada pel mestre de traca (el que hui dia anomenaríem pirotècnic) ha de ser considerada com un acte

el seu foc al llarg dels carrers que es ”rechimenta” (d’on

sagrat i que el foc que ha de

es disposa la Mascletà). El que fem en la Plaça de

donar origen ha de ser d’un

l’Ajuntament no contempla cap ritu natural valencià, i

lloc sagrat, com les llums dels

encara que li donen el nom de Mascletà, no ho és, on en ocasions no s’observa ni gràcia musical. A més, Mascletà

PÀGINA 125

i els Traca (els participants, fallers, etc.) caminen sota

sagraris d’una església (llucanes o antics llums).


d’iniciar la disparà, ha de demanar permís al més vell dels presents, “al vell”, que serà, doncs, la persona que en aquell moment represente tothom espiritual, el dels morts i els vius presents per a assistir a la mascletà i que serà la persona a la qual amb tot respecte el mestre li demana el “puc”, i ell dóna el “pots” , i no allò de “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà” que es Es pot parlar que la data que es realitza la

fa ara.

primera mascletà a València es considera l’any 1945 quan “… I de la mateixa manera que

es va incorporar en el programa oficial. Fins llavors, inclòs

cada compositor en les seues

1944, es disparava durant la setmana fallera, del 13 al

intel·ligència harmonitza una

19 (aproximadament) al migdia (12 hores), una traca que

determinada música, cada

solia recórrer nombrosos carrers (fins a una trentena),

Mestre de Traca en la seua

anomenada comunament (i malament) traca correguda o

intel·ligència rechimenta

corre-traca.

una particular Mascletà. La Mascletà és sempre música,

La primera mascletà de la història, tal com la coneixem

donada pel Tro, harmonitzada

hui, va ser un 11 de març de 1945 a les 13.00 hores a la

pel Mestre, i sentida per tots

plaça del Caudillo (actualment plaça de l’Ajuntament) a

quants assisteixen al Foc.

càrrec d’Antonio Caballer, de Montcada.

La Mascletà no és mai soroll, La mascletà no sempre ha sigut del dia 1 al 19. Al llarg de

Cansalà sinse Dt.…”, prossegueix

la història, s’han mantingut com a tradició la setmana

Castellano.

PÀGINA 126

llevat que la Rechimente un

fallera (del 13, en alguns casos, o del 12 al 19 de març).

Imatge de principis de segle, on pot observar-se el Palau del Marqués de Dosaigües a l’esquerra. Font: Valenciaqbonita.es

• El mestre de traca, abans


1944. Col·lecció Josep J. Coll. Font: jotajotacoll.blogspot.com.es

ser tots els dies. Amb ella, l’última

realitzar-se mascletades diàries des del primer dilluns de

mascletà de la Ferroviària.

març, i que serà en 1987, i ja a partir de 1988, quan des L’evolució de les mascletades ha

d’aquell any se celebren des del dia 1.

sigut molt gran, tant en la Cal esmentar que una de les majors curiositats en la

forma de disparar-se (manual o

història de les mascletades va ser les que compartien

electrònica) com en els quilos de

protagonisme amb les de la plaça de l’Ajuntament de

pólvora utilitzats. Actualment el

València, l’anomenada mascletà de la Ferroviària (la Falla

límit de pólvora, per motius de

Bailén-Xàtiva) o de l’Estació del Nord, i que se celebraven

seguretat, està establit en 120

a l’esplanada de la façana principal de l’Estació, on hui

quilos per mascletà.

seria impossible, entre altres coses, per la protecció de la façana de l’Estació del Nord (com un dels majors

Quant a la tècnica utilitzada

elements del modernisme valencià) i per la gent que

s’ha evolucionat d’una execució

s’aglomeraria als voltants.

tradicional (només s’utilitzava metxa i l’actuació dels

L’última que es va celebrar va ser en 1988, justament l’any en què les mascletades de la plaça de l’Ajuntament van

PÀGINA 127

Traca correguda o mascletà al carrer del Marqués de Dosaigües. Font Valenciabonita.es

No va ser fins als anys 1986 i 1987 on comencen a

pirotècnics) a una d’electrònica (la ignició la provoca un sistema


Cos: és la part central de la mascletà, ha d’anar creixent

major exactitud i seguretat).

en intensitat i volum de so.

Aquesta última és la més Terratrèmol: part en la qual els masclets de major

utilitzada en els últims anys.

potència esclaten en terra a gran velocitat. Una mascletà sol comptar amb Part aèria: descàrrega de trons aeris d’intensitat major.

almenys aquestes parts:

Normalment van acompanyats de colors. Avís: habitualment abans de Aquest és l’ordre habitual d’una mascletà, però també

tres avisos, de manera que en

poden incorporar volcans, xiulets, colors, efectes

sonar el tercer comença aquesta

lluminosos, etc. Allò fonamental és que siguen de molta

i en finalitzar es conclou amb

intensitat, soroll i cadència, no són admissibles llargs

altres tres trets finals.

silencis ni interrupcions.

Inici: conjunt d’efectes tant

Hui en dia el permís per a començar a disparar

sonors com visuals amb què comença l’espectacle.

PÀGINA 128

començar la mascletà es donen

la mascletà ja no el dóna el “vell” com en la mascletà original, l’anuncien les falleres majors de València amb

Mascletà de la Ferroviària. Font: valenciablancoynegro.blogspot.com.es

Mascletà a la plaça de l’Ajuntament: Font: valenciabonita.es

electrònic, cosa que permet una



Pirotècnic. Font: Valenciaactua.com

l’habitual: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”. I si la mascletà és el símbol de la pólvora i la pirotècnia durant el dia, en arribar la nit els protagonistes són els focs artificials, dels quals intentarem donar una explicació a continuació. ELS FOCS ARTIFICIALS En principi, i segons es dedueix dels esments que apareixen en

dels usos i costums valencians de tradició oral i que

els llibres oficials i tractats sobre

seran practicats sobretot en l’àmbit rural.

història i vida de la ciutat de València, la pirotècnia recreativa

En un article titulat “El molí de la pólvora”, escrit per J.

era cosa de polvoristes,

C. B., expresident de Lo Rat Penat, descobrim dades

fabricadores d’armes; en

curioses com la següent:

definitiva, de gent lligada a les armes i a l’exèrcit que assortien

“A València la Casa de la Pólvora, com així la designava

el veïnat de tot tipus de coets i

el poble, era un edifici contigu a la Porta dels Jueus que,

trons.

apegat al recinte de l’eixample de 1356, es trobava en el que va ser la plaça del Picadero i el Portal del Mar,

Serà a partir de 1707 quan

es buscava aïllar-la de les cases particulars i desviar-

sorgisca un altre corrent

la de la ciutat, per a evitar qualsevol desgràcia. En els

de caràcter més autòcton

temps del Pare Tosca encara la col·loca en el plànol en el mateix lloc, i quan Orellana la descriu en el seu llibre

principals, el tro i el coet.

Murs i valls, roman encara en aquest lloc. L’any 1576 va

Aquesta modalitat de focs formarà part en bona mesura

PÀGINA 130

que tindrà, com a elements

acordar el Consell fer un pou entre tots dos portals, al costat d’una caseta anomenada de l’Escopeteria, perquè


Preparació d’un castell. Font: Valenciaactua.com

els preferits, se’n feia gran consum; i van arribar a prendre tant increment, que en 1469 els Jurats, per a evitar els perills, especialment incendis, van prohibir-ne la fabricació i venda al carrer del Trenc, com s’esmenta en el Manual de Concells de 1469. El paper per a la fabricació de coets procedia, entre altres llocs, de Xàtiva. Existien a la ciutat de València antics molins i dipòsits de pólvora; un dels que s’esmenta allí es practicaven amb escopetes i trabucs les pólvores

és un xicotet molí que es trobava

fabricades, les mescles i proporcions de les quals

situat al costat del cementeri

es classificaven en «pardas y negras» i, al seu torn,

dels jueus, i que en 1491, en

d’aquestes últimes eixien les anomenades de guerra,

construir-se en aquells terrenys

de caça i de mina. Els tiradors que les experimentaven

el derruït convent de monges de

patien molèsties de la set per la quantitat de fums que

Santa Catalina de Sena, va ser

aspiraven, a més s’embrutaven les mans i la cara, a part

traslladat, aquest molí i dipòsit,

de les armes, i llavors era un problema el de la neteja. En

fora de la propera muralla, al

aquesta Casa de l’Escopeteria hi havia una capella amb

costat del Portal d’Indis (en

un retaule dedicat a Sant Roc que va fer el pintor Lucas

l’actual plaça dels Pinazo, al

Bolaños, a qui el Consell li va pagar 13 lliures el dia 23 de

costat del carrer Colom, «parada

maig de 1585”.

del metro»), en el dipòsit de la qual es custodiava la pólvora que consumia l’exèrcit

de Vicente Vidal Corella, en què sota el títol de “L’afició

i el públic. En tancar-se l’any

valenciana a la pólvora” avala la informació anterior:

1681 l’antic Partit o bordell

“L’any 1412 el Consell de la Ciutat va ordenar que ningú disparara a la nit «coets corredors» ja que, per ser

PÀGINA 131

Paral·lelament a aquesta ressenya, trobem un escrit

de València, situat en extens i tancat recinte, comprés al


Fuente: Valenciaactua.com

clàssic barri del Carme, entre la plaça de Na Jordana i els carrers de la Corona i Beneficència, el Consell de la Ciutat va acordar que el dipòsit de pólvora de la Porta dels Indis passara a un xicotet edifici construït a aquest efecte al Partit, i que en les casetes que en aquell recinte havien sigut utilitzades pels que explotaven el bordell, s’instal·laren els polvoristes. En aquell antic recinte tancat, on va estar instal·lada i controlada durant segles la casa de cites, va

Antigament, els focs artificials tenien la peculiaritat de

romandre el dipòsit de pólvora

cremar substàncies aromàtiques, per a apreciar i gaudir

fins a l’any 1758, en el qual,

de variats aromes; eren elaborats prenent com a base

per a la urbanització d’aquells

la nafta, a la qual s’afegien greixos vegetals i diversos

terrenys, es va traslladar

minerals com colofònia, salnitre, carbó, sofre o oli

definitivament al proper poble de

de llinosa; es tracta de focs artificials en els quals el color

Paterna”.

no existeix.

Segons apunta l’escriptora María

La vertadera idiosincràsia dels nostres focs autòctons

Francisca Olmedo de Cerdá, al

es remunta al lamentable fet que propicia l’anteriorment

segle XIV, al Regne de València,

esmentada Batalla d’Almansa en 1707, arran de la

es denominava “focs grecs” el

qual com ja hem explicat en la part inicial de l’article

que hui anomenem pirotècnia. El

sorgeixen els engraellats i les traques que donen lloc a

seu origen i elaboració procedeix

les mascletades.

de civilitzacions orientals, i arriba Les conseqüències d’aquell fracàs bèl·lic van ser

efectes que es pretenien produir eren, sobretot, l’olor i el fum.

PÀGINA 132

a Europa per mitjà dels grecs. Els

tremendes, ja que van quedar abolits la majoria de drets del poble valencià. Quan Felip V es va proposar esborrar


d’un colp de ploma els senyals d’identitat valencians,

carrers des de les onze de la nit

també va prohibir la pólvora.

fins a les cinc del matí. Portaven un “xuixo” (pal amb una pua

Per açò no és d’estranyar la ressenya que Luis Antonio

de ferro en un extrem usat a

Tena ens aporta referent a la carta del rei Carles III

manera de llança per a atacar

publicada el 15 d’octubre de 1771, en què prohibia la

o defensar-se, especialment

fabricació, la venda i l’ús de focs:

l’usat pels serenos i vigilants nocturns), un fanal i un xiulet.

“En Carles per la gràcia de Déu va prohibir que

Posteriorment es van implantar

cap coeter d’aquesta cort fabricara, venguera, tirara

els serenos a Vitòria, Toledo i

ni disparara foc en cap festa particular, o en una altra

Madrid”.

forma que succeïra per sumptuosa i greu que fóra, a excepció de les Festes Reals de focs que manaren

Amb l’aparició del color en

celebrar els senyors reis; … que han dimanada molts

la segona meitat del segle

incendis en cases, i edificis, desitjant doncs evitar tan

XIX, es pot dir que els focs

fatals conseqüències i danys a l’Estat i ben comú dels

aeris guanyen en vistositat i

meus vassalls, per la meua Ordre de 28 de setembre

espectacularitat i s’imposarà de

passat, he resolt es guarden i observen amb tot rigor

manera quasi absoluta.

les prohibicions que contenen les citades Actuacions acordades, no solament en la Cort, sinó en totes les

Com ja hem esmentat, el

altres Províncies dels meus Reynos(…)”

clorat potàssic es va descobrir cap a 1780 i ja al segle XIX, a

De nou María Francisca Olmedo de Cerdá, en el llibre

partir de 1830, s’introdueixen

Anecdotario Histórico Español, diu una interessant

fórmules de color amb aquest

curiositat:

component, més tard quan comencen a fabricar-se mitjançant electròlisi, metalls

ser el de València, que es va crear en 1777 i es va formar

com el magnesi (1865) i l’alumini

amb els coeters que es van quedar sense treball quan

(1894), aquests s’incorporaran

van prohibir les pràctiques pirotècniques per incíviques.

com a combustibles a les

La idea la va posar en pràctica un valencià, Joaquín Fos, infatigable alcalde de barri. Els serenos rondaven els

PÀGINA 133

“El primer cos de serenos que va funcionar a Espanya va

formulacions per a obtindre flames d’altes temperatures



imprescindibles per a aconseguir els colors. A poc a poc

contenidors que podem trobar

s’incorporen sals d’estronci, bari, coure, sodi, pols de zinc,

actualment en pirotècnia.

etc., en definitiva, tot un catàleg de productes químics que fan possible aconseguir qualsevol color o efecte.

Les principals famílies d’elements són les següents:

Arribant al segon terç del segle XIX, ens trobem amb alguna ressenya, quasi sempre relacionada amb

1. Carcasses: consisteix en un

la festivitat de les Falles, en les quals s’esmenten

recipient que és expulsat d’un

exhibicions lúdiques on la pólvora aporta, inevitablement,

canó gràcies als gasos generats

la seua màgia i protagonisme. Encara que les vertaderes

per la pólvora de tir. Durant el

ressenyes vinculades al foc no comencen a fer-

seu ascens porta una espoleta

se públiques en els mitjans de comunicació fins a

que retarda la ignició de l’interior

començaments de segle XX.

de l’artefacte fins a una altura determinada prèviament. Una

És en 1932 quan es publica en els mitjans de

vegada ha arribat a l’altura

comunicació el tret a la plaça d’Emilio Castelar (hui plaça

desitjada, el foc es comunica a

de l’Ajuntament) coincidint amb la celebració del dia de

l’interior de la peça i n’activa la

Sant Josep, en Falles.

resta de les parts.

A partir de 1944 s’instaura la celebració de la Nit del Foc, i a l’any següent és quan s’estableixen els primers

• Esfèriques: redones, com

calendaris de trets per a les Falles.

una pilota. Una vegada que l’espoleta deixa passar

Va ser en 1987 quan tenen lloc una sèrie de

el foc a l’interior de la

modificacions i es desplaça el lloc d’ubicació dels castells

carcassa, deflagra una

del 15 al 18 de març al vell llit del riu Túria i s’estableix

mescla d’obertura, que al

la Nit del Foc, la nit del 18 de març, vespra de la festivitat

mateix temps que encén

del dia de Sant Josep.

les diferents perles o estels que faran els colors, trenca

PERÒ COM ES REALITZA UN CASTELL?

la carcassa o pela exterior i

Si atenem a com es compon un castell de focs artificials, podem diferenciar diferents famílies d’elements o artificis

PÀGINA 135

ho projecta tot expandint-ho amb la mateixa forma que estava projectat a l’interior.


• Cilíndriques: anomenades

i automàtica. Varien en altura segons el diàmetre i poden

així perquè tenen aquesta

fer molt variats efectes.

forma. Aquest tipus de carcassa és la més sofisticada

• Candela romana: dispara pastilles successives

quant a mecànica. Per emprar

que, a efecte òptic, són grans boles de color que

una analogia direm que

ascendeixen fins a mitja altura.

es tracta d’una peça mare amb cries interiors. Arribat

• Bomber: alguns professionals anomenen les

el foc a l’interior de l’artifici,

paraules bomber i candela de forma indistinta.

una xicoteta càrrega encén

Qualsevol altre efecte que no siga el de candela

les cries interiors, al mateix

romana, contingut en un tub de candela, podria

temps que les projecta o

anomenar-se bomber. Amb un bomber es poden

llança desfent el paquet

realitzar des de trets d’efectes de mosaic fins

mare (carcassa) on anaven

a volcanets de trons o serpentines.

contingudes. La violència i velocitat de la trajectòria

3. Cartutxeria: coets, llum i trons. Es basaven en

ascendent que porten sol fer

xicotets cartutxos o cilindres de cartó farcits de mescla

que les cries interiors isquen

pirotècnica, premsada i posada tal de manera que en

llançades seguint l’impuls que

cremar produïsca l’efecte desitjat.

portava la peça mare. • Coets o eixides: els cartutxos estan tancats per 2. Candeles: es tracta del mateix

un dels seus costats, de manera que es carreguen

principi de funcionament que

des de l’altre extrem, que després també es tanca,

les carcasses (per confinament

però deixant-li una oïda o forat suficient perquè per

de gasos que intenten eixir

ací puga entrar la metxa (i el foc) i després eixir el

del tub o canó i, així, projecten

producte i els gasos de la combustió.

una càrrega que ix ja encesa), • Voladors o coets de vareta o canya: coneguts també

contenint diversos artefactes

com a eixides. Molt característics i fàcils d’identificar

interiors muntats un sobre l’altre

perquè porten una vareta o pal a manera de timó per

dins d’un cilindre que els anirà disparant de manera successiva

PÀGINA 136

però en xicotet format. I, a més,

a dirigir-ne l’ascensió. Tenen un ànima interior (o part buida) perquè la superfície en combustió siga major i


així es generen gasos en suficient quantitat com per

aquest explotarà fent un gran

a impulsar tot l’artifici cap amunt. En aquest artifici el

baluern i projectant el cartó

coet va orientat cap avall, per a servir de propulsor; en

a manera de metralla de curt

la part superior pot portar un cap de tro o de color.

abast. Dins d’aquest tipus d’elements de cartutxeria per

• Eixides i fonts: existeixen dues diferències principals

a tro trobem: trons de

respecte als voladors:

metxa, masclets, petards,

rastres, etc., i fins i tot

1) No tenen vareta, canya o timó que marque l’adreça

posaríem el tradicional

i en dirigisca el moviment; solen utilitzar-se de forma

i valencià tro de bac (la

fixa per a impulsar rodes giratòries, per a aconseguir

fabricació del qual no està

un efecte de font o ser disparats deixant-los solts

permesa, però es continua a

perquè es moguen lliurement com a tipus de coets

força de moratòries).

borratxos o sondes; també poden usar-se per a fer 4. Volcans o mines: tenen

realitzacions teatrals com correfocs o dimonis.

forma de cilindre curt i 2) Tenen una mescla pirotècnica expressament ideada

ample o de tambor. Realitzen

per a lluir bé les espurnes, se’ls afegeix llimadures

eminentment efectes

de metalls perquè la seua incandescència i reacció

de volcans (projeccions

provoquen molta més vivesa i lluentor.

instantànies i violentes de color o efectes). Els més elaborats, amb

de cartutxeria que no estan confinats o l’efecte

diversos artificis que ixen

dels quals no té potència de projecció de gasos, ni

a l’uníson cobrint diverses

amb prou faenes espurnes, però sí de llum. Tots els

altures, són les cantarelles,

artificis del tipus de les llances de llum, els minats

que pren el nom, per remota

o botafocs, tubets per a cascades, bengales, incendis i

analogia, d’un tipus de canó

fins i tot fums podrien incloure’s en aquest grup.

antic.

• Trons: artificis confinats. Són els que s’utilitzen per a

5. Caixes mecanitzades o

realitzar efectes de trons, amb càrregues explosives confinades en el cartutx perquè en arribar el foc

PÀGINA 137

• Llum: en aquesta família entren tots aquells elements

caixes xineses: aquest tipus d’artifici respon al mateix


funcionament que una

Les formes que poden prendre o reproduir el foc (o el

carcassa. L’artifici ve ja muntat

resultant de la combustió d’una determinada mescla

amb molts tirs seqüenciats

química col·locada de forma específica en un recipient)

que es van disparant sols.

és el que es denomina “efecte”. Entre els “efectes” visuals

Les caixes mecanitzades

hi ha efectes de formes i efectes de color i, amb el que

estan compostes per un gran

ja s’ha comentat sobre la pólvora negra, els diferents

nombre de xicotets cilindres

colors s’aconsegueixen a partir de mescles químiques

connectats amb una metxa

específiques, algunes de les principals mescles

lenta o ràpida per la seua

utilitzades per a aconseguir diferents efectes de color

base.

són (entre moltes altres):

6. Finalment, dins dels

Blanc: titani, magnesi i/o alumini.

diferents elements i artificis

Groc: sals de sodi.

de la pirotècnia recreativa,

Taronja: rarament s’usa el calci.

trobem l’estopí o metxa,

Roig: nitrats o carbonats d’estronci.

que es fabrica impregnant

Verd: sals de bari.

pólvora negra humitejada

Blau: sals de coure.

amb alcohol sobre fils de cotó.

Tro: (també anomenat efecte de detonació) perclorat i

Uns altres productes, com els

alumini amb sofre.

retards i espoletes (metxes de barrina i portugueses,

Anomenarem alguns dels efectes més coneguts i usuals,

per exemple), hui dia és molt

com ara:

habitual que els trets es Japoneses principals o completes:

realitzen mitjançant ignició elèctrica, de manera que han

Peònia: rosassa o sol aeri amb perles o estels simples,

els inflamadors o esquers

sense traç.

elèctrics. Una altra opció és la

Crisantem: peònia atapeïda amb traços interiors radials.

de l’encés elèctric mitjançant

Pistil: centre interior, quan n’hi ha, en les japoneses.

caixes de tret, on el pirotècnic

Pètal: interior o doble pètal (doble efecte de japonesa

dispara cada vegada que estreny el botó corresponent.

PÀGINA 138

pres especial protagonisme

des d’una peça).


Japoneses menors o secundàries:

LA DESPERTÀ

Aranya: diversos traços com potes d’aranya,

Diuen que les Falles és una

normalment en or vell.

festa per a no dormir, ja que

Coconut o coco: una espècie d’aranya en blanc.

se’n gaudeix dia i nit. I perquè

Aspes: traços blancs més gruixuts, llargs i rectes, en

la gent no dorma, els fallers,

menor quantitat.

tots els dies de Falles, tiren

Magnòlia: espècie de coconut atapeït, les branques de

petards acompanyats per la

la qual es retorcen en si.

seua banda de música per tot el barri: açò és la despertà. Amb

De la família de les palmeres:

ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a

Palmera: crisantem en or vell, o nou, de traç curt sense

gaudir des de primera hora del

caiguda.

matí de les Falles. I, com no, el

Tronc de palmera: traçada a manera de columna o

petard per excel·lència de les

tronc.

despertaes valencianes és el

Salze: palmera de caiguda llarga, tipus ploró, en or vell.

denominat tro de bac.

Kamuro: salze en or vell. Pioggia: pluja de kamuro dispersant-se en fines

Segons les cròniques d’història

partícules.

valenciana, l’ús del tro de bac, tradicionalment relacionat amb

Efectes sonors:

la típica despertà, es remunta a diversos segles arrere, al

Tro: explosió o detonació.

segle XVIII, quan es realitzava la

Tronet: detonació de menor entitat que el tro.

coneguda com “Aurora del tro”,

Pedreria o cracker: crepitar.

un ritu que es realitzava en la

Ou de drac: de menor entitat que el cracker.

matinada d’un dia de festa, ja

Xiulet: xiuletada aguda.

fóra cristiana o musulmana, en

Xiuladora: més musical i suau.

què es disparaven armes de

Roncadora: esquinçador.

foc i acabava en el moment de

Brunzidora: com el seu nom indica, fa brunzits.

clarejar. A més, sembla que el

Remolí: brunzidora de so més arredonit i curt.

ritu el duien a terme els més


Tro de bac. Font: elmasclett.blogspot.com

veterans al costat dels seus néts, i així convertien la festa en un vertader ritu iniciàtic. Així, segons cita So Andrés Castellanos: “L’Aurora de Tro, segons la van fer els valencians. Traca que mantenen els ritus del foc. Ja que en terres valencianes es fan dues modalitats de foc: els pirotècnics i els de traca. En Traca l’Aurora de Tro, o Aurora

El seu origen és en les pedreres valencianes en tots els

de Foc, és el ritu d’entrada que

temps. I a partir de la presa de Balansiya pels templers

es fa en el dia de la festa major

es realitza el ritu dins de les poblacions.

religiosa de tots els pobles valencians. És el ritu que

En origen l’aurora la marca la música a toc

beneeix la festa que es realitzarà

d’una caixa templera, el tro el de les armes és “tranca”,

aquell dia.

després “traca”.

Es fa aproximadament una

Quan desapareixen els templers el ritu el segueixen

hora abans que isca el sol.

fent els hòmens del Centenar de la ploma. Després el

La fan els més majors o avis,

continua la Milícia Valenciana. I queda prohibit després

i els més menors o xiquets.

de la batalla d’Almansa per Felip V.

És el baptisme de foc que Quan es prohibeix l’ús d’armes dins de les poblacions

néts, disparant tro d’armes

valencianes, i ja en 1714, l’Aurora de Tro es recupera, i es

o tro de bac, cosa que es para

recupera per a la seua realització la caixa templera, del

en el moment que ix el sol.

PÀGINA 140

els avis donen als seus

Centenar, i Milícia, i el Tro Pitou, que passa a realitzar-se amb budell de cuir, o fulla pallorfa. Queda en substitució


Elaborant el tro de bac. Font elmundo.es

es fabriquen altres productes pirotècnics. Una vegada distribuïts en les caixes (amb un màxim de 50 trons de bac) s’exposen a l’aire lliure perquè perden la humitat del procés d’elaboració. Per a la seua posterior utilització, consisteix a llançar amb força el petard contra el terra, i aconseguir un fort baluern, el conegut “tro”. de les armes de foc el Tro Pitou en la seua nova

A dia de hui i després de

modalitat.

la normativa imposada per la Unió Europea en 2007,

Els “Cansalà” mai han aprovat l’Aurora de Tro. I en el seu

el tro de bac està deixant de

mèrit negatiu està el desaparéixer-la o alterar-la. Mèrit

fabricar-se, de manera que

dels valencians de pro és el realitzar-la en tota la seua

la pirotècnia Zarzoso d’Altura

integritat”.

és l’única que manté aquesta tradició.

A diferència de la resta de productes pirotècnics, el tro Hui en dia parlar de falles és

s’ha de mantindre fins al final. Els cilindres de paper, buits

parlar de la festa de la pólvora,

i tancats per un extrem, s’emplenen amb una mescla

però fins a arribar fins als nostres

de graveta de riu humida, clorat potassi, sofre i alcohol

dies han sigut moltes les traves

de fulla (una pols derivada del plom també anomenat

i impediments que els nostres

antimoni). El procés d’emplenat i segellat solen realitzar-

avantpassats s’han trobat pel

lo dones «perquè tenen els dits més hàbils per a manejar

camí perquè puguem gaudir

el tro de bac», en una caseta sense llum elèctrica (es treballa a plena llum) i aïllada de la resta de casetes on

PÀGINA 141

de bac es fabrica en un entorn extrem d’humitat, que

de la nostra festa tal qual la coneixem i puguem embriagar-


BIBLIOGRAFIA

nos de l’aroma incomparable de la pólvora després de cada disparà. Per açò hem de

>> https://amantesdelatraca.wordpress.com

transmetre les nostres arrels

>> www.quieninvento.org

a les generacions futures

>> https://es.wikipedia.org

perquè l’essència de la festa

>> www.elmundo.es

valenciana perdure al llarg del

>> www.20minutos.es

temps.

>> www.Distritofallas.com >> cas.cvguia.com >> www.Fallas.com >> http://valenciaactua.es >> http://www.lasprovincias.es/ >> http://valenciaplaza.com/ >> http://jotajotacoll.blogspot.com.es/ >> www.maquinariapro.com >> http://elmasclett.blogspot.com >> La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Antonio Ariño Villarroya. >> Historias de la Traca. So Andrés Castellano Martí. >> Pirotecnia en Valencia. José Enrique Ferriols Monrabal, Mikel Pagola Erviti i Juan José Solà Palmer. >> El arte de los fuegos artificiales. Biblioteca de Joaquín Vinardell. >> Fallas de Valencia. “La pólvora, una afición que imprime carácter”. José Enrique Ferriols. >> Agua y Fuego, Biblia Natural Valenciana: Creencias y ritos valencianos. Traca del agua y del fuego. So Andrés Castellano Martí. >> Valencia Marzo y Fuego. José Enrique Ferriols. PÀGINA 142

>> Anecdotario Histórico Español. Mª Francisca Olmedo de Cerdá.


EMOCIONS DE PÓLVORA ROSANA LACOBA


escoltant una mascletada a peu de carrer? Qui no ha notat el cor eixir-se’n del pit quan, sent fallera major o president, estaven a punt de dir el teu nom en la proclamació? I notar la pell reaccionar el dia de l’ofrena... L’emoció amb llàgrimes als ulls quan eixe monument tan volgut i modelat amb tant d’afecte en el taller comença a caure encès en flama, mentre sona l’himne de la nostra terra. Emocions que sentim quan l’olor a pólvora arriba als nostres sentits... I pensem: ja estem en falles. La xaranga ens anima amb la seua música i ritme pels carrers, donant vida al silenci i la calma, per donar la benvinguda a un nou dia faller.

PÀGINA 144

Q

ui no s’ha emocionat



Els vestits fets per mans

Dibuixos plens de llum i color, on es representen

tradicionals, amb complements

monuments grans i infantils, elaborats per l’alumnat de

valencians i seda natural.

qualsevol edat.

Xiquets i xiquetes emocionats

I què cal dir del monument escolar. L’emoció de

per viure la festa que porten

l’elaboració dels ninots de cartró, de paper, de colors,

dins, any rere any. Que

amb diferents formes i plens de fantasia que inunden el

corren alegres metxa en mà,

pati de l’escola.

compartint coets de colors i gaudint d’eixa música peculiar

Grans i menuts col·laboren, amb idees i imaginació, el

que fan quan esclaten, a terra o

que volen representar i reivindicar.

a l’aire assolellat. Eixa emoció convertida en llàgrima per veure la cremà de Quan s’apropa el mes de març, ja

les seues obres, mentre el foc i la traca transformen en

fa olor a falles.

cendra un treball acabat amb afecte i esforç, i sobretot amb l’ànima.

A l’escola, les xiquetes i els xiquets contagien la seua il·lusió

I així donem la benvinguda a la primavera, desitjant,

pel món faller a la resta de

emocionats i emocionades, la tornada de la nova

companys i companyes.

setmana fallera.

L’escola es vesteix de gala.

Perquè som falleres i fallers, perquè estimem la nostra

Passadissos plens de coets fets

festa, perquè tornarem a gaudir, a tota hora, de les

amb paper de seda de colors,

nostres emocions.

simulant la traca fallera. Música de festa que sona a l’entrada, quan toca eixir al pati o

PÀGINA 146

quan tornen a casa.


ORIGEN, ESSÈNCIA I FUTUR DE LES FALLES AMADOR GÁZQUEZ


lloc. I què millor per a celebrar una festa que amb foc. Les Falles, les Fogueres de Sant Joan, les fogueres de

uantes vegades hem

Sant Antoni, totes elles festivitats celebrades amb foc,

escoltat allò de “Hi ha

aqueix element atàvic que ens acompanya des que

una estoreta velleta

l’ésser humà existeix.

per a la falla de Sant Josep, del tio Pep”? La

De segur que els nostres avantpassats ibers, aquells

vella història, simpàtica i

edetans fundadors de l’antiga Arse, ja celebraven

costumista, dels xiquets

l’equinocci de primavera amb foc, fogueres, cants, rituals

demanant casa per casa

i ofrenes. Quasi podem veure’ls abillats amb les seues

mobles vells per a la

millors gales, celebrant que el cru hivern havia acabat i la

falla. Aquell desfer-se del

vida tornava a renàixer. I ja que estem somiant desperts,

vell i purificar-ho amb el

podem imaginar romans, visigots i musulmans fent

foc. No per casualitat, la

fogueres en aqueix dia. O potser va ser un costum portat

festa fallera coincideix

pels catalans, aragonesos i navarresos que van repoblar

amb el començament

aquestes terres? Mai ho sabrem.

de la primavera, amb el ressorgir de la vida i el final

Explica la tradició que les falles van sorgir allà pel segle

de l’hivern. L’equinocci

XVIII, quan els fusters cremaven els mobles trencats i

de primavera ha sigut

les restes de fusta del taller per a, així, netejar-lo. Podem

celebrat des que els

imaginar el moment en què un d’aquells artesans va

nostres avantpassats més

penjar un vestit vell o uns pantalons i una camisa en un

remots es van adonar que

vell penjador i va pensar que semblava el senyor alcalde,

aqueix dia era el moment

o el botiguer del barri. D’ací a col·locar un cartell a sota

exacte entre el dia més

amb unes línies còmiques i mordaces només hi ha un

curt (Nadal) i el dia més

xicotet pas. Havien nascut les Falles.

llarg (Sant Joan). No NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DE LES TRADICIONS

ens pot estranyar doncs que una festa així s’haja

Les Falles són unes festes riques en tradicions.

perpetuat a través dels segles, adoptant diverses formes depenent de cada

PÀGINA 148

Q

UN POC D’HISTÒRIA

Cercaviles, cavalcades, despertades, mascletades i ofrenes a la Verge conformen i donen color a les festes.


Però d’on sorgeixen tots aquells actes? Existeixen des

espontani de devoció d’algunes

del començament de les Falles? És evident que han anat

dones fóra aprofitat per l’església

sorgint i evolucionant amb el pas dels anys.

i el nou règim per a vincular la festa fallera (d’origen secular i

A l’origen els participants en la festa no es vestien de

pagà) amb el calendari religiós.

fallers ni de valencians, simplement es vestien amb les

No oblidem que les Falles són

seues millors gales, igual que podem fer en l’actualitat

també conegudes com les

en un dia assenyalat. A poc a poc, les modes i les

Festes Josefines (encara que es

vestimentes han anat evolucionant i aqueixes vestidures

facen ofrenes a la Mare de Déu).

tradicionals van desaparéixer del dia a dia i es van anar

La religiositat subjacent en la

relegant als actes més folklòrics. Vestidures que es

festa, com a ritu de foc basat

van anar adornant i engalanant fins a deixar de ser un

en les estacions i en els cicles

reflex d’una realitat passada. Ningú pot pensar que una

de la naturalesa, es va veure així

hortolana valenciana anara a treballar al camp vestida

cristianitzada.

amb vestidures de seda i manteletes d’encaix. La vestimenta “fallera” és l’evolució d’aquelles formes de

I, per descomptat, hem de parlar

vestir dels segles XVIII i XIX, però no podem enganyar-

de l’element que fa que una

nos pensant que en són un fidel reflex. Un valencià de

falla siga una falla, la crítica. Ja

l’horta mai hauria pogut somiar amb unes vestidures de

hem vist que la crítica en la falla

sedes, encaixos i botons d’or. L’evolució de la vestimenta

sorgeix des del primer moment.

fallera ha anat en consonància amb l’evolució de la festa.

La paròdia, la burla, l’escarn,

La necessitat humana de portar una roba més vistosa,

fins i tot l’humor més groller a

com una necessitat d’exhibició, ha fet evolucionar

vegades són elements inherents

aquelles vestidures senzilles fins als actuals vestits de

a la crítica fallera. La crítica

fallera, que arriben a preus desorbitats (la masculina

del barri, dels polítics locals i,

també, però no ha arribat a aquells extrems).

en definitiva, del poderós, és l’ànima de la falla. Tres calaixos de taronges, un penjador i un

l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, tenen un

text amb una bona crítica és

origen molt més recent. Hem de cercar després de la

una falla, però, en canvi, un

Guerra Civil, sota el règim franquista nacional-catòlic, quan s’instaura aquesta ofrena. És possible que un acte

PÀGINA 149

Uns altres actes religiosos de la festa fallera, com

monument de quinze metres d’alt creat pel millor artista faller


no ho és. La crítica és l’element vertebrador de tota la festa, l’element subversiu que tantes vegades s’ha intentat endolcir (i prohibir) per les autoritats, i fins i tot pels mateixos fallers, que n’han oblidat l’essència. Algunes falles converteixen la crítica en una espècie de versos més o menys simpàtics, descafeïnats i desproveïts de tota la seua càrrega subversiva. És molt important realitzar una crítica mordaç, enginyosa i sincera, que denuncie totes aquelles coses que preocupen al barri i al poble. I més en aquests temps de censura i d’una preocupant falta de llibertat a l’hora d’expressar-nos. Aquests són alguns exemples d’elements fallers que considerem que sempre han estat ací i que, en realitat, han anat sorgint i evolucionant alhora que avançaven els anys. Hi ha moltes més coses de simbiosi entre falles i pólvora, de la creació de les juntes falleres,

PÀGINA 150

les quals podríem parlar, de la


fins i tot de per què hi ha premis en el món de les falles.

per als fallers”. Quantes

La festa de les Falles, com tota manifestació artística

vegades hem escoltat aqueixa

popular, és el reflex de les persones i la societat que la

expressió? Com quasi totes les

conformen. Així com déiem que les falles havien sorgit

coses en aquesta vida, la seua

com l’expressió d’unes classes populars que no tenia

part de raó té. El món faller

un mitjà per a denunciar totes les injustícies que els

hauria de fer una profunda

envoltaven, veiem que, amb el pas dels temps, aqueixa

autocrítica i pensar per què

essència s’ha anat perdent. La Guerra Civil i la posterior

s’ha arribat a aquesta situació.

dictadura van ser un colp molt gran per a l’expressió

Coses com els talls de carrers,

fallera més popular. Les Falles es van convertir llavors

a voltes innecessàriament

en alguna cosa folklòrica, més o menys simpàtica,

llargs, al març, casals que a

despullada per complet de la seua essència. I quan

voltes semblen pubs, de tant

se li roba l’essència a alguna cosa, el seu lloc l’ocupa

de soroll com generen durant

l’accessori.

tot l’any, carpes que aïllen els fallers dels no fallers,

EL PRESENT DE LES FALLES

només contribueixen a aqueix desenganxament.

Pleitesía, corts d’honor, exaltacions, són paraules comunes en l’actual món faller. Si ho pensem bé, són

Per descomptat, en tot açò

conceptes que allunyen la falla de la seua essència

sempre existeixen dues

popular i l’arrosseguen a un món de protocol, pompa

versions. Les falles al nostre

i ostentació, més propi d’aquells als quals es criticava

poble gasten una quantitat molt

en aqueixa primera falla que del treballador del carrer,

considerable del seu pressupost

que és el faller “ras”. Aqueix intent de donar una falsa

anual en orquestres per al gaudi

esplendor a la festa no fa mes que allunyar-la del comú

popular. El tall de carrers ha

dels mortals i, per tant, de la resta de la població, que

de ser rigorosament aprovat

assisteix atònita a tot aqueix espectacle de fals rancio

per l’Ajuntament. Els horaris

abolengo.

d’orquestres són cada vegada més restringits per a molestar

desenganxament de la gent pel món faller. Aqueixa sensació, moltes vegades falsa, que “les falles són

el menys possible les persones. PÀGINA 151

Tot açò porta al cada vegada més palpable

En molts casals qualsevol és benvingut, siga faller o no (qui


haja estat en el casal de la

esforç i, en definitiva, amistat que hi ha en un casal faller

Rodrigo ho sap). Però, encara

és completament desconeguda per a moltíssima gent.

així, cada dia creix un poc més

Les falles, com a col·lectiu, haurien de donar a conéixer

aqueix sentiment antifaller. Com

aquells valors que les fan úniques i obrir-se a tota la

pot ser?

gent. No sóc qui per a dir com hauria de fer-se, però amb sinceritat pense que el món faller hauria de reflexionar

La societat actual, tan abocada

sobre aquestes qüestions.

a les xarxes socials, s’ha tornat cada vegada més individualista. El sentiment de pertinença a un col·lectiu s’ha vist substituït per la solitud de la pantalla de Facebook o Twitter. Tot ens molesta, qualsevol cosa que ens distraga en la nostra bambolla personal és rebuda amb una mala cara. Per què he d’escoltar per la finestra l’orquestra de la falla del meu barri si el que jo vull és estar veient la meua sèrie favorita de Netflix? Ens aïllem de la realitat i en açò el món faller està perdent una ocasió d’or. Potser més iniciatives per a obrir el món faller a tota la població podria ser una solució a aquest problema. Vos puc assegurar que la immensa majoria de la gent no la setmana fallera. La quantitat de treball, enginy, germanor,

PÀGINA 152

sap què es fa en una falla fora de


LA HISTÒRIA L’ESCRIUEN ELS VENCEDORS JUANFRAN GÓMEZ


pareguda, però amb una altra intenció: “La història serà

frase alguna vegada…,

amable amb mi, ja que tinc la intenció d’escriure-la”. No

però no és certa.

crec necessari explicar-ho, s’entén molt bé, i dóna una bona mostra del caràcter i l’actitud d’aquest dirigent.

Fins al punt que ni tan sols va ser dita així.

Uns altres adjudiquen la màxima a George Orwell (19031950), periodista i escriptor, com a part integrada en

He volgut buscar l’origen,

la seua novel·la 1984. Publicada en 1949, presenta una

saber qui va dir o va posar

ficció distòpica on el Gran Germà, encarnació dels ideals

per escrit una idea tan

del partit governant i únic, controla la societat a través

senzilla però al mateix

de ministeris com el de la Veritat, la comesa del qual és

temps tan demolidora.

reescriure allò que ha succeït a través de manipular o

I la cerca, com sempre

destruir els documents històrics que no coincidisquen

apassionant, em permet

amb la versió oficial de la Història proposada per l’Estat.

ampliar els meus

Si alguna vegada han llegit aquesta obra sabran que

coneixements, més

tampoc hi apareix. Encara que sí que es puga extraure

limitats del que volguera, i

la mateixa conclusió de fragments com: “I si tots els

poder compartir-los.

altres acceptaven la mentida que va imposar el Partit, si tots els testimonis deien el mateix, llavors la mentida

Hi ha qui li atribueix la

passava a la Història i es convertia en veritat. «El qui

cita a Winston Churchill

controla el passat —deia l’eslògan del Partit—, controla

(1874-1965) polític britànic

també el futur. El qui controla el present, controla el

conegut per ser el primer

passat.»”

ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra

Considerada la millor portada de les realitzades. Tant

Mundial. Considerat un

el títol, com el seu autor, apareixen tractats com si

dels grans líders en els

hagueren sigut censurats. Donant a entendre per si

temps de guerra, va ser un

mateix el contingut de l’obra.

notable estadista i orador; però no, no va dir la frase que ens ocupa. Al contrari, sí que va dir una cosa

No content amb les dades obtingudes “vaig bussejar” PÀGINA 154

T

ots hem sentit aquesta

un poc més fins que vaig trobar el treball de Walter Benjamin (1892-1940), filòsof, crític, literari, traductor


Portada de 1984 de l’Editorial Penguin per al Regne Unit. 2013. Considerada la millor portada de les realitzades. Tant el títol, com el seu autor, apareixen tractats com si hagueren sigut censurats. Donant a entendre per si mateix el contingut de l’obra.

i assagista alemany. De la seua “Tesi de la filosofia de la història” es pot deduir la mateixa concepció: “Tampoc els morts estaran segurs davant de l’enemic quan aquest vença”, o “Els respectius dominadors són els hereus de tots els que han vençut una vegada. Qui fins al dia actual s’haja emportat la victòria, marxa en el seguici triomfal en què els dominadors de hui passen sobre els que també hui jauen en terra. Com sol ser costum en el seguici triomfal porten amb ells el botí”. De la producció de Benjamin es reconeix la intenció de recuperar, de rehabilitar, el passat que ha sigut ocultat, tergiversat, fins i tot perdut, dels perdedors. D’aquells que no van poder escriure la seua pròpia història. Els estalvie la tasca de comprovar si Hitler o Voltaire la van dir o la van escriure alguna vegada. Tampoc ho van fer. Si per remuntar-nos en el temps volem arribar fins al primer


Breno i Camilo, de Paul Lehugeur (1854-1916) – “Histoire de France en cent tableaux”, París, 1886


que va deixar constància d’un pensament semblant,

L’emperador Domicià va ser

podríem parlar de Breno, un cap celta, de la regió que

objecte de tal resposta al seu

els romans anomenaven Gàl·lia Cisalpina. Que va reunir

imperi.

un formidable exèrcit de tribus celtes del nord d’Itàlia i es va enfrontar a Roma per causar-li la major derrota

Bronze provincial romà

patida fins a la data (390 aC). Tenim constància de

encunyat en Kibyra (Phrygia)

l’episodi gràcies a historiadors clàssics com Titus Livi,

en els temps de Domicià, entre

Diodor de Sicília, Plutarc, Polibi o Dionís d’Halicarnàs.

els anys 93-96 dC. La damnatio

Ens relaten com, en les negociacions de pau, els gals

memoriae que ha patit, no sols

van exigir mil lliures d’or romanes (uns 327 kg) a canvi

les llegendes sinó també el

de retirar-se als seus dominis i no prosseguir en la lluita.

bust de l’emperador, és curosa

Però els romans es van adonar que la balança havia

i el resultat és evident. La seua

sigut trucada i van reclamar. A la qual cosa Breno va

esposa Domicia no va patir

desembeinar l’espasa, la va tirar damunt dels pesos per

damnatio, per la qual cosa la

a incrementar la quantitat a pagar i va dir: Vae victis (Ai

seua efígie toman inalterada.

dels vençuts!). Finalment els romans van pagar en or Però no van ser els romans

l’equivalent del pes afegit.

els qui van inventar aquest Pareix que el qui mana, el qui ostenta el poder, el qui

procediment. Ja s’havia fet

guanya, té la facultat d’escriure la història.

servir aquest mètode a Egipte, on el faraó Semerkhet, per posar un exemple, va esborrar totes

que Christoph Schreiter va denominar com Damnatio

les dades del seu predecessor,

Memoriae (Condemna de la memòria) en la seua tesi

Adyib. O a Efes, els governants

de 1689. Una locució llatina per a definir el decret emés

del qual van voler eliminar

pel Senat de Roma com a castic estructurat cap a

tot record d’Heròstrat, que va

determinats emperadors que, després de la seua mort,

incendiar el temple d’Àrtemis de

havien sigut considerats com a enemics o danyosos

la ciutat el 365 aC, buscant així

per al Senat i el poble romà (SPQR). El seu nom era

convertir-se en un personatge

esborrat de les inscripcions, de les monedes, les seues

famós. Al llarg de la història,

estàtues destruïdes, les seues lleis derogades, etc. Es pretenia que del seu pas no quedara cap constància.

PÀGINA 157

Un exemple clar, i real, d’aquesta pràctica podria ser el

i fins als nostres dies, s’ha continuat duent a terme la


aquells que, a través de la seua pròpia, particular i

aconseguit..., hui coneixem tots

circumstancial subjectivitat, ens l’han transmés al

els seus noms.

llarg dels segles.” Una reflexió que pot i serà millorada, però que incideix en el paper de l’historiador com a

En un treball anterior vaig

transmissor del relat del pretèrit a l’interés actual, o a

deixar per escrit el següent:

futures generacions. L’ofici de l’historiador, difícil per

“La història és la conseqüència

si mateix, per tractar el passat, el record, la memòria,

de les voluntats, les idees,

té com a company de viatge el major enemic possible.

els valors, les mentalitats de

Un perill que procedeix de l’interior de cada un dels qui

cada un dels seus actors,

ens dediquem a aquesta activitat. La nostra pròpia,

principals o secundaris, per si

particular i circumstancial subjectivitat. Una qualitat

sols o mesclats i entrellaçats,

que mai deixarà de condicionar el nostre treball. El que

que hui coneixem gràcies a

PÀGINA 158

Bronze provincial romà encunyat en Kibyra (Phrygia) en els temps de Domicià, entre els anys 93-96 dC. La damnatio memoriae que ha patit, no sols les llegendes sinó també el bust de l’emperador, és curosa i el resultat és evident. La seua esposa Domicia no va patir damnatio, per la qual cosa la seua efígie toman inalterada.

Damnatio Memoriae. Res han

som i el que ens haja influït es veurà reflectit, d’alguna


manera, en les nostres investigacions i publicacions.

arguments que puguen

I la possibilitat de perdre veracitat en les nostres

defendre tan gran insensatesa.

conclusions és molt gran. Segons siga l’enfocament

Amb l’agreujant que suposa

que li donem a la matèria que analitzem podem arribar

que, des de diversos estaments,

a modificar la percepció d’allò que s’ha esdevingut,

s’està donant pàbul a aquestes

i caure en la falsedat. Per això és tan interessant el

quimeres i es recolza la difusió

debat historiogràfic, perquè qui participa aporta la

d’una visió del passat de la

seua particular visió i subjectivitat al mateix objecte

nostra ciutat completament

d’estudi. A vegades sumant informació, complementant,

irreal. I amb el pitjor dels

corroborant, unes altres refutant, invalidant l’anterior,

escenaris possibles, ja que

rebatent… Però sempre partint d’una base: de forma

les seues mentides arriben a

argumentada. Amb dades constatables, amb testimonis

tots els nivells de la societat

que corroboren allò que s’ha exposat, amb un registre

sense que ningú hi pose fre.

arqueològic que suporte la hipòtesi... En cas de no fer-

Desgraciadament també

ho així, es falta a la veritat.

arriben a les aules de Primària i Secundària. Precisament,

L’essència de l’ofici d’historiador són les Ciències de la

aquells que hauríem de

Història, que comprén el conjunt de tècniques, mètodes

cuidar amb major cura la seua

i procediments inexcusables, per a tractar les fonts

educació, i transmetre’ls, de

primàries i altres evidències (arqueologia, arxivística,

la millor de les maneres, el

disciplines auxiliars de la història, i un llarg etcètera) en

coneixement del lloc on viuen

la investigació dels successos succeïts. Qui presenta

i la història que la qual ja són

un treball que no supera les fases metodològiques

part, són destinataris de ficcions

d’aquesta ciència hauria de corregir els errors o

particulars que res tenen a

simplement abandonar aquestes teories. Però, com en

veure amb la realitat.

tot ofici, ens trobem amb persones que danyen el bon Puc entendre que segles

nom d’una tasca necessària per a la ciutadania.

arrere hi haguera interessos per a aplicar la Damnatio

Amb una facilitat aclaparadora trobem propostes de

Memoriae, dins de la mentalitat

qualsevol tipus, en les quals es presenten uns fets fantasiadors com a verídics, sense proves, sense

PÀGINA 159

Lamentablement, a la nostra ciutat hi ha qui obra així.

del moment. Però hui en dia no té sentit. Quin interés hi


ha a modificar el realment

Em quede, i m’acomiade, amb aquestes frases de

històric? Quin valor té inventar-

l’escriptora Carla Montero: “La història l’escriuen els

se fets, edificacions, teories,

vencedors, però el pas del temps també dóna veu als

que no suporten el més mínim

vençuts i afortunadament això és el que està passant

escrutini historiogràfic? Quina

amb els anys: els vençuts també estan posant les coses

necessitat hi ha de meréixer

en el seu lloc, s’estan equilibrant les balances.”

el rebuig de tota la comunitat científica, just ara quan aspirem a reconeixements internacionals que es basen en l’herència històrica i patrimonial rebuda? Estem esborrallant amb mentides la brillantor de l’autèntic. No perdem l’essència. No ens desviem per dreceres o desvaris. Tal vegada els que actuen així siguen hui els vencedors. Tal vegada tinguen el poder per a induir-nos el seu missatge. Per a devaluar el treball rigorós, escrupolós..., però confie que no

PÀGINA 160

serà per temps indefinit.


LA DONA I LA SEUA EVOLUCIÓ A LES FALLES CRISTINA PLUMED, ESTEFANÍA DE JULIO, EVA BLASCO I SILVIA SORIA


PARLEM DE LA DONA I LA SEUA EVOLUCIÓ A LES FALLES

T

ant en la societat com en l’àmbit laboral, les dones han aconseguit, després de lluitar i defendre la igualtat en innumerables fòrums, estar cada dia més presents. La dona en el món faller sempre ha estat present,

CRISTINA PLUMED

perquè ha sigut el centre de la festa, però el seu rol era el de representació, no l’executiu. I en els

Presidenta de l’Associació

últims anys també aquesta circumstància ha

d’Empresaris del Camp de

canviat. I com no pot ser d’una altra manera, s’ha

Morvedre (ASECAM), també

generat debat entorn d’aquests canvis, aquesta

forma part de la junta directiva

evolució de la dona, aquest pas al front.

de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) com a vocal.

Hi ha estudis que afirmen que les dones en les

Emprenedora i empresària,

Falles apareixen “hipersexualitzades”, que parlen

professionalment va començar el

sobre la no existència de paritat en els ninots

seu camí en el món empresarial

de Falla, sobre que els hòmens apareixen en

als 18 anys en l’empresa familiar

els monuments com a figures potents… S’està

Transports i Excavacions Pérez

exagerant amb aquests estudis?

Plumed, S.L. Fallera amb amplia També es tracten percentatges de la

forma part de la nostra comissió.

infrarepresentació femenina en càrrecs executius,

Fou Fallera Major de Sagunt a

considerant a més que les dones representem un

l’any 2007. A Cristina la podríem

60% del cens faller. S’estudien en ells els rols que

qualificar com una persona constant i lluitadora.

PÀGINA 162

trajectòria al mon de les falles,

exerceixen les dones dins de les comissions. Les falleres sentim aquest greuge comparatiu?


Volem realment les falleres ocupar aqueixos llocs de representació? Volem donar aqueix pas al front en el món faller? La dona està cada dia més present també en els oficis que es generen al voltant de les Falles, veiem així com hi ha més dones en la pirotècnia i no sols a l’ombra sinó també en les primeres línies, també veiem dones treballant en monuments, fins i tot com a titulars en l’execució de la Falla. Tot i que encara és ínfima la seua presència en aquests oficis. Hem pensat en tres dones que donen una visió distinta però constructiva del rol de la dona en el món faller i l’evolució d’aquest rol. Que ens puguen contestar sobre aquestes i altres preguntes i que ens facen reflexionar sobre un tema com a mínim polèmic, sobre el qual en la nostra Falla només busquem posar el focus i deixar-lo obert a la interpretació de les persones que el lligen, perquè considerem que el fet que existisca aquest debat i que s’òbriga pot resultar enriquidor. Elles són dones que des de distintes vivències i experiència en el món de les Falles ens han transmés la seua opinió, són dones referents i inspiradores per a moltes altres, com mostren els seus currículums, i agraïm que hagen acceptat la nostra petició, sobretot per a desenvolupar o contestar, sinó només la frase: “Evolució del paper de la dona en el món faller”.

PÀGINA 163

perquè no han tingut ítems, ni preguntes concretes


TAN SOLS PERCENTATGES

N

o és casualitat que trobem xifres com les que ens indiquen que només un 17% de les comissions estan presidides per dones, com tampoc ho és que un 68% del càrrec de secretaria sí que recaiga en nosaltres. Quan llegim açò busquem respostes, solucions, però el que hauríem de fer és trobar el

ESTEFANÍA DE JULIO

motiu pel qual, en la majoria dels casos, una dona encara no vol donar el pas per a ser presidenta:

De professió higienista dental, territory manager en Zimmer

> Temps? Si als nostres horaris laborals, ja difícils

Biomet. Estefanía és una dona

de conciliar per si sols, a més afiges un temps extra

amb fortes conviccions, i lluita

a dedicar a la gestió i representació de la teua

per aquestes conviccions dins i

Falla, potser acabes no complint degudament amb

fora del món faller. Compta amb

cap de les dues coses...

un ampli currículum faller: fallera > Diners? De tots és ben sabut que la indumentària

Micaela-Martí l’Humà, des de fa

femenina en la seua totalitat encareix prou més

trenta-cinc anys. Cort d’honor

que la masculina, i, encara que podria trobar

de la FMV a l’any 1999. Jurat

excepcions, generalment nosaltres necessitem

de falleres majors de Torrent

molts més complements, pentinats, etc., que

2014. Jurat de falleres majors de

fan que, haver de representar la teua comissió

Catarroja 2017. Vicepresidenta

tots els caps de setmana de desembre a març,

de Protocol i Juntes Locals de

facen que t’ho penses dues vegades. Però en

la JCFV exercici 2017-2018.

qüestió d’indumentària crec que hi ha moltes més

D’Estefanía em fascina la seua sinceritat i entrega.

PÀGINA 164

activa de la comissió Santa Maria

desigualtats entre hòmens i dones, que crec que millor deixaré per a pròxims articles...


> Responsabilitats? Si sumem a la vida laboral totes aquelles responsabilitats que ens vénen donades per ser mares, filles, germanes (alerta!, que no dic que tots els hòmens no ho facen igual de bé..., però encara queda molt per aconseguir), em resulta impossible pensar que podem traure més de vint-i-quatre hores al dia per a arribar a tot, i que tot quede igual de ben atés. > Tradicions adquirides en comissions les quals mai han tingut una dona presidint? Cal ser molt valenta (i ho dic per experiència) per a intentar canviar allò d’una comissió, i que la seua majoria defén, això de “tota la vida”. Només es tracta de tirar-li valor i lluitar pel que una creu que és just, però no totes estem disposades a arriscar relacions i amistats, per agafar a més un càrrec que ens traurà molt de temps de la nostra vida personal i laboral. La societat està canviant, les generacions donen passos cap a la total igualtat, i les Falles anem amb això. No volem quedar-nos arrere en aquesta matèria perquè el que per a alguns és mer entreteniment, per a altres és la nostra forma de vida, on els nostres fills i filles passen la major part del seu temps lliure i on volem que vegen un entorn just i igualitari. Arribarà el dia del 50%-50%? De veritat que ho desitgem en tots els aspectes de la vida, i, com no, en les Falles, aqueixa bogeria que ocupa la major part del nostre llunyà la igualtat siga un fet, i no un desig.

PÀGINA 165

temps lliure i en la qual esperem que en un futur no molt


UNA MIRADA VIOLETA A LES FALLES

Q

uan Cristina Plumed, dona a qui admire, em va demanar que escriguera unes línies sobre la dona i les Falles, la meua primera reflexió va ser que poc o res havia de dir, o més aïna aportar sobre el particular. La meua falta d’inspiració em va conduir a demanar ajuda a Ana Company, amiga i

EVA BLASCO

companya de la Junta d’Evap/BPW València, i va ser ella qui va fer que les muses vingueren a mi,

Empresària de pro. La seua

per la qual cosa desitge compartir amb ella l’autoria

tasca en la representativitat de

d’aquest article.

la dona en el món empresarial és indiscutible i modèlica.

És molt el que la societat ha evolucionat, i amb

Presidenta de l’Associació

ella la festa de les Falles. La nostra societat ha

d’Empresàries i Professionals

experimentat profunds canvis, des que –segons

de València (EVAP), presidenta

algunes fonts— el gremi de fusters iniciara la

del Consell Empresarial de CEV

tradició de fer una foguera purificadora la vespra

València, consellera delegada

de Sant Josep o possiblement molt abans, perquè

de l’agència de viatges Europa

sóc dels que consideren que l’origen de les Falles

Travel, vicepresidenta de

es remunta a les festivitats paganes coincidents

l’Associació Espanyola d’Agències

amb l’equinocci, en les quals a través del culte al

de Viatges i vicepresidenta de

foc se celebrava la fi de l’hivern i l’arribada de la

l’Associació Europea d’Agències

primavera.

de Viatges. Fallera en la Falla Convent Jerusalem. Valore el humilitat.

PÀGINA 166

perfeccionisme d’Eva i la seua

Les Falles com a festa popular no pot ni ha de ser aliena a l’evolució de la societat, i en 2018, per alguns qualificat com “l’any de les dones”, cobra ple


sentit que reflexionem sobre quin és o ha de ser el paper

premiada Evap, Reyes Martí, a

de les dones en la nostra festa.

qui se li va donar l’oportunitat en inici vinculant-la a la mascletà

Ens trobem en un gran moment a nivell de reivindicació

del Vuit de Març, dia de la dona,

d’igualtat de drets d’hòmens i dones i de defensa

però que finalment en 2018 va

de la diversitat. La dona està incrementant el seu

arribar a disparar la Nit del Foc.

protagonisme en totes les esferes, tant públiques com privades, i en aqueixa lluita és on ens situem des

Hi ha els qui consideren que el

d’Evap/BPW València. Portar aquesta lluita a tots els

paper que s’atorga a la figura de

àmbits fa que aquests siguen mirats amb una mirada

la dona en les Falles comporta,

diferent: una mirada “violeta”, i, entre aqueixos àmbits,

en certa manera, la cosificació

el de les Falles no pot ni ha de mantindre’s alié.

d’aquesta. No obstant això, em veig obligada a discrepar,

Històricament les comissions falleres van replicar el

perquè si parlem de l’exaltació

model patriarcal de la societat, de manera que la figura

de la figura de la fallera, la

visible al comandament d’aquestes era masculina (el

meua reflexió se centraria més

president), i això a pesar que la gran protagonista de la

en si ha de donar-se o no un

festa fóra la dona, homenatjada en la figura de la fallera

major protagonisme a l’home

major. Aqueixa realitat social va comportar així mateix

(cosa respecte a la qual no

que les activitats econòmiques vinculades a la festa

tinc una opinió formada), i, si

(artistes fallers, pirotècnics, etc.) estigueren dominades

ens referim al monument, crec

per hòmens, sense presència significativa de dones.

que determinats comentaris o escenes sexistes no han de veure’s com una cosa pròpia de

la societat, i també en la nostra festa, com no podia

les Falles, sinó com pràctiques

ser d’una altra manera. La dona s’està incorporant

i actituds que no podem tolerar

progressivament als òrgans de direcció de les nostres

però que no són l’essència de la

falles, i cada vegada són més les dones al capdavant

nostra festa, sinó pràctiques i

de comissions falleres, i, com succeeix en el global de

actituds aïllades que han de ser

l’activitat econòmica, són cada vegada més les dones

objecte de denúncia igual que ho

al capdavant d’empreses vinculades a la nostra festa, entre les quals desitge anomenar de manera especial la

PÀGINA 167

En l’evolució natural açò està canviant en el global de

són en altres àmbits (mitjans de comunicació, empreses, etc.).


L’ÚNICA SETMANA EN QUÈ NO HE DE DEMOSTRAR RES

N

ingú discuteix ja que estem vivint una autèntica revolució femenina, que no feminista, i comence detallant aquesta diferència perquè abans de pronunciar-me sobre el paper de la dona en el món de les Falles m’agradaria diferenciar ambdós conceptes. Femení és tot allò que fa referència

SILVIA SORIA

a la dona, és més..., en la Real Academia de la Lengua Española la seua primera accepció és “pertanyent o relatiu a la dona.” En canvi

destacaria la seua preocupació

el substantiu feminisme adquireix una altra

per divulgar el treball de les

dimensió perquè, segons aquesta institució,

dones rurals i el paper femení

significa “principi d’igualtat de drets de la dona i

en l’àmbit rural. Va treballar en la

l’home”. De manera que jo crec que el feminisme

ràdio pública valenciana durant

deriva del femení perquè la dona com a gènere

quinze anys, ha col·laborat en

és anterior al moviment que l’empodera, però

diferents emissores de ràdio i

la revolució femenina no sempre necessita del

dirigit programes d’aquestes,

feminisme, perquè la igualtat de drets no és

presentat i organitzat

sempre l’objectiu d’una revolució de dones. A

innumerables esdeveniments.

vegades senzillament és evolució. En poques

En l’actualitat directora de l’espai

paraules, les falles estan vivint un canvi de rols en

“El Forcat” en distints mitjans i

què la dona demana més capacitat d’elecció, però

community manager. Fallera de

no crec que estiga vivint un canvi de paradigma

tota la vida, en els últims anys en

ni una rebel·lió feminista, perquè la dona en les

la Falla Convent Jerusalem. En

Falles no és discriminada en igualtat… Tal vegada

allò personal em quede amb la seua generositat i la seua passió.

PÀGINA 168

Periodista multidisciplinar,

el contrari. Són les falles les masclistes o és la societat? Jo tinc clara la meua resposta. Dit


així segur que a aquestes altures de la lectura hauré

polèmica. I sí…, dic “polèmica”

provocat alguna reacció, per a bé o per a mal, però és

perquè en més d’una ocasió

justament el que pretenc… Perquè jo sóc part d’aquest

he sentit la mateixa regidora

moviment femení, que no feminista. I m’explique...

d’Igualtat, Isabel Lozano, traure a la palestra aquest terme durant una roda de premsa en parlar

de les Dones i per la Igualtat, i jo em pregunte on està

d’una comissió innovadora o

l’origen d’aquest Consell i especialment quins objectius

atrevida en les seues formes.

persegueix. Quan aquest article veja la llum s’hauran

I, sincerament…, crec que no

produït diverses trobades d’aquest Consell i a saber

estem davant d’una polèmica,

quines decisions s’estan aplicant, però la idea que a mi

sinó davant d’un nou escenari

m’ocupa poc té a veure amb l’acció perquè és cosa de

de revolució femenina en

reflexió. Senyores i senyors…, de veritat alguna dona

què no caben feminismes ni

s’ha sentit desplaçada en el món de les falles quan tot

política de maquillatge i en el

el que es fa en la festa gira al nostre voltant? De veritat

qual les úniques baluards de

alguna dona es molesta per alguna escena de carrer? De

l’èxit són les dones que des

veritat alguna persona creu que el masclisme és cosa

de l’inici de la Democràcia

de falles? No confonguem…, quan ens trobem amb un

han guanyat cada pas de la

gest o comentari masclista en un casal, el problema no

nostra revolució silenciosa.

el tenen les Falles... El té el “caracollons” (perdó) que

Perquè, no s’equivoquen…,

fa el comentari... El té ell, no la millor festa del món. Jo

aquesta revolució és només

tinc 47 anys, abans de nàixer ja era fallera de la falla del

la nostra, de les que creiem i

meu poble, he sigut fallera major infantil, fallera major

treballem per la Festa des de

dues vegades, he passat per tots els càrrecs possibles

dins i em fereix que s’apoderen

en la meua comissió de tota la vida, he exercit la meua

de l’èxit aquells i aquelles que no

professió de periodista en els especials de Falles de

van estar quan Maria Vanacloy

Ràdio Nou durant setze anys, he entrevistat milers de

va ser triada presidenta de

falleres en vint-i-cinc anys de trajectòria professional

la falla Grup de Pescadors al

en ràdio i tele, i ara sóc membre d’una Falla d’Especial

Perellonet… a l’abril de 1979!

després d’exercir molt de temps com a presidenta

Perquè l’arribada de la dona

d’honor... I els puc assegurar que en cap cas he vist una dona enutjar-se per les favades que ara estan generant

PÀGINA 169

D’un temps ençà s’ha constituït el Consell Municipal

als tallers fallers no li la devem al debat dels maquilladors del


present, sinó a Elena Esteban, filla de l’artista faller Miguel Esteban, o a dones com Marisa Halcón, que exerceix de directiva del Gremi. Perquè la conquista de la dona en l’apassionant món de la pirotècnica no li la devem als progres d’exposició, sinó a dones com a Reyes Martí, que va començar a disparar amb motiu del Dia de la Dona en 2004…, fa catorze anys! Perquè la conquista d’espais no li la devem a les filles de la paritat, sinó a dones com Laura Cano, que amb el seu treball va aconseguir ser triada la primera dona presidenta d’Especial i per la unanimitat… No ahir, ni fa cinc mesos, perquè va ser en 2009. I així milers d’exemples més, que segurament coneixen vostés millor que jo per pura proximitat vital. I sí… també és cert que no hi ha moltes dones entre els alts càrrecs directius de les interagrupacions, ni hi ha moltes que el nostre paper a vegades passa desapercebut en moltes

PÀGINA 170

agrupacions presidides per una,



comissions i que algun fanfarró

està en marxa i és imparable, però la nostra lluita no

insegur fa comentaris eixits de

és tan simple com per a reduir-la a comptar càrrecs, a

mare quan una dona fa un pas al

denunciar expressions d’algun inepte o a queixar-nos

front… I tant que és cert! I és ací

per les mamelles d’un ninot. Les falleres som les reines

on hem de continuar conquistant

d’aquesta festa, les dones som la raó de les Falles i si

espais com nosaltres sabem

algú ho dubte que s’hi acoste un poc més. Ells estan...,

fer…, juntes, amb equitat, a poc a

però nosaltres som.

poc i amb estabilitat. Perquè és Així ho veig jo…, una dona que porta les Falles en l’ADN,

clar salt qualitatiu en l’evolució

que vibra amb la pólvora, que plora en l’ofrena i que

del món cap a una igualtat de

mai ha consentit un gest de machito alfa a cap cavaller

drets real entre gèneres…, perquè

desviat de valors. Així ho veig jo…, la mateixa fallera que

milers de dones, preparades i

amb només dènou anys va entrar en un trinquet perquè

lluitadores, estem copant per

prohibien l’entrada de dones, la mateixa que amb vint-

primera vegada càrrecs de

i-vuit anys va decidir dedicar-se a l’actualitat del camp

poder, perquè estem comprovant

perquè el sector agrari també és el nostre, la mateixa

que un simple #metoo destrueix

que acaba de rebre un premi nacional d’Excel·lència a la

imperis…, però, clar!, encara

Comunicació del Ministeri d’Agricultura pel meu suport

queda molt de camí per recórrer

a les dones rurals en tots els meus programes de ràdio

perquè no fa tant que érem un

i televisió. Tota la meua vida, i m’adone en escriure-ho,

zero a l’esquerra, de fet (i per

l’he dedicat a continuar conquistant aquest espai per a

desgràcia) encara hi ha religions

totes… i per a tots! I crec que TOTES ho fem des del lloc

i cultures que ho consenten (i

que ocupem, siga el que siga... I sabeu? L’únic lloc on

això també hauríem de resoldre-

m’aplaudeixen sense fer res més que posar-me guapa és

ho..., encara que és un tema

en aquest…, en les Falles. A vegades crec que és l’únic

digne d’un altre article). Però

lloc en què no he de demostrar res. Per això la meua

que ningú intente culpar les

opinió és senzilla: les Falles no són masclistes... És la

Falles del masclisme social,

societat la que continua arrossegant llastos d’un passat

religiós o polític, perquè la

que per sort estem superant. Mirem avant i canviem

Festa no té color polític ni vol

el món... Les Falles ens aniran dient quins passos hem

banderes despitades. Senyores i senyors…, la revolució femenina

PÀGINA 172

el moment…, perquè vivim el més

d’anar corregint amb l’humor dels seus monuments i la ironia de les seues crítiques amb talent.


EL DOLCAINER JOSEP MIRET


mateixa família que l’oboé. Té una forma cònica, amb

DEL DOLÇAINER

aproximadament 30 cm de longitud i consta de set

A LA FAMÍLIA DE

forats.

DOLÇAINERS PASSANT PER LES

Però en aquest cas no serem tècnics, sinó que us

ESCOLES DE DOLÇAINA,

explicaré, com a mestre dolçainer, l’evolució del típic

PER LA COLLA

dolçainer a les diferents formacions actuals per poder

I FINS HUI EN DIA

valorar la presència de la dolçaina en les nostres tradicions i en l’actualitat.

La dolçaina és una mostra present en l’actualitat

“L’afició a la dolçaina es va convertir en un ofici, però el

d’una de les nostres més

de dolçainer era únicament per a qui tenia facultats,

belles tradicions i és, sens

en canvi, qualsevol coneixedor del ritme podia ser

dubte, part important de

tabaleter, encara que el seu aprenentatge era dur,

totes les celebracions

continu i insistent i sempre sota la supervisió del

populars que formen les

dolçainer.”

nostres arrels històriques. A partir d’aquesta agrupació s’inicia la “dualitat de El nostre instrument és

la família del dolçainer” perquè en altres èpoques

un referent com a hereu

la dolçaina és generalment una tradició que passa de

i transmissor de tot un

generació en generació com ho demostren entre d’altres

seguit de tradicions que

la família d’Els Conills d’Agost, els dolçainers de Tales a

formen part de la nostra

Castelló, els Boronat de Callosa d’en Sarrià, Els Lleons

història i de la nostra

d’Almedíjar (Castelló) o la família Soriano a Puçol.

cultura. La cosa comença a canviar a la fi dels anys 70 i principi Tots sabem que la

dels 80 començant a crear-se escoles de dolçaina i com

dolçaina és un instrument

una de les pioneres la de Puçol.

tradicional de vent i, més concretament, de llengüeta doble corresponent a la

Es comencen a recopilar melodies i transcriure’s PÀGINA 174

V

ISIÓ DE L’EVOLUCIÓ

partitures. S’editen llibres de dolçaina, es componen noves melodies per a dolçaina enfocades a tocar en colla.


Concert presentació Mox

El pas de l’escola de dolçaina a la colla va unit a ajuntar

Anaven a fer les seues

els alumnes de més nivell per oferir actuacions de

actuacions a peu, per exemple

colla, en aquest pas apareix un bon nivell de dolçainers

recorde que anaven a Canet

solistes dels quals comencen a fusionar la música amb

d’en Berenguer (a uns 10 km de

dolçaina al costat d’altres músiques més reconegudes

Puçol) i tornaven després de

dins del panorama musical i, fins i tot, amb composicions

cada actuació.

per a dolçaina i banda de música; dolçaina i grups folk; dolçaina i grups rock i, fins i tot, dolçaina i música

Aquell que escollia la professió

electrònica.

de dolçainer es veia motivat, en la majoria de les ocasions, per la diferència salarial que

primera meitat del segle passat el meu besavi amb la

hi havia amb les professions

dolçaina i el meu avi amb el tabal es recorrien les festes

del moment, tot i que també

dels pobles del voltant (d’ací la dita: “Anar de festa en festa, com un dolçainer”).

PÀGINA 175

Sóc el besnét del dolçainer Soriano de Puçol que a la

s’havia de ser virtuós amb l’instrument per poder tindre el


major nombre de contractacions possibles. D’aquesta manera, amb una actuació cobrien el salari d’una setmana laboral de dur treball al camp. Fins i tot, també recorde que quan tocaven a Puçol el sou que cobraven era a canvi de no pagar la contribució municipal i altres tributs. Per tant, des del solitari dolçainer i tabaleter a la família de dolçainers passant per les escoles de dolçaina, per les colles i fins hui en dia on s’ha assolit el gran objectiu d’estar present als conservatoris professionals de música. Algunes notes sobre la dolçaina i dites sobre el dolçainer i la dolçaina serien: Segons el context, per als valencians este instrument adquireix tres significats: -Instrument musical. -Fal·lus, òrgan masculí.

PÀGINA 176

-Dolçor, qualitat de dolç.


Corpus a Meliana


Danses i albaes 9 d’octubre

EL REFRANYER: “Dolçaina”, “Xirimita” o “Gaita” és en moltes comarques sinònim del que ens diu el refranyer popular: “Dolçaina pagada, soroll dolent” El treball pagat per avançat es fa malament. “Anar de festa en festa, com el dolçainer” Ser amic de la festa, de la gresca. “Pare dolçainer, fill tabaleter” “De tal pal, tal estella”. “A casa del dolçainer tots són balladors” Vindria a significar que els defectes dels pares es reflecteixen en els fills (en castellà paregut a “en casa del herrero cuchillo de palo”). “Donar-ne en tabal i dolçaina” Molestar, emprenyar amb insistència. “Anar pel poble amb tabal i dolçaina” Ser motiu de comentaris per tots. “Tocar la dolçaina” a) xuclar-se el dit. b) tocar-se el penis constantment.

PÀGINA 178

“Paréixer un dolçainer” Passar-se el dia amb canturrelas.


Cercavila danses, tabal i dolรงaina


Albaes de maig

“No em vingues a dolçaines!”

“Portar un pet com un dolçainer”

No et lamentes, no em vingues

Estar molt begut.

amb romanços.

“Dolçainer i torero, no pot ser-ho”

“Fer la del dolçainer”

No es pot ordenar la festa i viure-la a fons.

Anar de poble en poble o

de projecte en projecte i no

“Ésser més vell que un dolçainer”

comprometre amb res.

Tenir molta experiència.

Quan s’allarga massa el descans a la feina.

PÀGINA 180

“Ja n’hi ha prou, de dolçaina!”


BURRIANA/BORRIANA I LES CREUS DE MAIG SANTIAGO RÍOS


de l’atzar el començament d’aquest esdeveniment anual

el perquè un fet anecdòtic

als carrers de la meua ciutat. Tot inici sempre té el seu

o circumstancial aplega

perquè i si tornem als refranys del segle XVIII: “Nos mou

a convertir-se en tradició

la fulla de l’arbre, sense voluntat de Déu”.

arrelada en el conjunt cultural d’un poble o

1943. Creu de maig

ciutat. És clar que en la nostra benvolguda llengua valenciana trobem per tot arreu adagis i refranys que recullen fets puntuals i anecdòtics dels nostres avantpassats. “Beneita casa és aquella que té olor de vell tota ella”. Les creences religioses, fins als nostres dies, han originat i han donat peu a una llarga i copiosa collita de festes, per tot arreu de nostra Comunitat. Romeries, exaltacions, pelegrinatges, certàmens literaris, processons, celebracions esportives, etc., i també és el cas que ara ens ocupa: “Les Creus de Maig”. Com veurem a continuació, no va ser cosa

PÀGINA 182

D

e vegades no es pot saber


Com a població agrícola que de sempre havia sigut, era

De la mateixa manera que en

costum popular que, aplegat el dia de la Santa Creu, el

1928 s’havia instituït la festa

3 de maig, es beneïren els camps per a obtenir bones

de les falles, a la manera de

collites i protegir-les de gelades i granissols.

València, és en 1944 quan de manera oficial queda instituïda la tradició de les Creus de Maig a Borriana. També hi havia hagut

1944. Creu Barri Sant Blai

un conat de recollir la processó del Corpus, a la manera de la capital del Regne, mes l’elevat cost que allò comportava va deixar l’intent en un desig. Tres varen ser les creus que es varen plantar en 1944 per les comissions falleres. L’Ajuntament va designar un premi de 125 pessetes que va recaure en la Falla del Barri de la Mota, enclavat al costat del riu Anna. En aquells temps no existia l’espuma de poliuretà i les creus estaven fetes de fusta, damunt de les quals es clavaven amb tatxes, flors, fulles i ramatges diversos. Seria l’any següent quan la Junta Local Fallera PÀGINA 183

va instituir que totes aquelles comissions que volgueren plantar falla al proper any


2006. Barri Escorredor

haurien de plantar, com anunci al mateix lloc, una creu. Al augmentar el nombre de comissions i per a tractar de regular formes, materials i volums, en 1955 es varen aprovar unes normatives per a la confecció i posterior avaluació a l’hora de la concessió dels premis, d’una normativa general, en la qual s’imposà l’obligatorietat que la flor hauria de ser natural. Tal vegada, mesclant la religiositat de la festa, la competitivitat de les comissions falleres, les exigències de la gent dels barris que pregaven que la seua fóra la millor i també per la fanfarroneria que de sempre ha caracteritzat el nostre poble, els pressupostos cada any eren més elevats, fins i tot algunes comissions destinaven més diners a la confecció de les creus que al

A semblança del que es feia a la ciutat de Granada, en 1971,

PÀGINA 184

mateix monument faller.


2017. Barri València

la falla del Barri la Mercé, sota la direcció artística del seu faller més assenyalat, Joaquín Ortells Vernia, varen adjuntar un nou additament per a engrandir el monument. Es van confeccionar una pèrgola, acompanyada d’un jardí versallesc i un menut estany on nadaven els peixos. En la dècada següent, tal era la grandiositat de les creus i les dimensions dels jardins, que va caldre canviar la normativa pel que fa a les mesures i la manera de la col·locació dels distints components del monument. Encara hi havia comissió que adossava la creu a la façana de les cases, cosa que quedaria rigorosament prohibida. Al 1987 es comença a utilitzar per a la confecció dels suports, el ferro i l’espuma de poliuretà expandit (vulgarment, suro blanc), cosa que comportaria, per la seua resistència i capacitat PÀGINA 185

de suport, un nou grapat de possibilitats i espectacularitat en el treball acabat.


En l’actualitat no han continuat evolucionant massa, pel que fa a l’estructura principal, els materials que s’utilitzen, mes el que sí que s’ha canviat són els conceptes essencials, pels quals es va iniciar esta festa. Abans eren motius religiosos, amb decoracions d’acord amb el que hi havia per costum en els monuments eclesiàstics. Ara predominen les modes del moment. Contes infantils, pel·lícules, personatges de ficció, còmics, tendències, etc. També cal reconéixer que l’espiritualitat de la gent en els nostres dies no és la mateixa que hi havia a les nostres terres en els anys de la postguerra, i igual que tot ha evolucionat per altres camins, també lògicament havia d’ocórrer en les tradicions per més arrelades que

Nota: les dates que s’indiquen han sigut tretes de l’arxiu del Museu Faller de Borriana, per a no cometre errors en els números; situació prou habitual en els que anem complint uns quants anys. Les fotografies en color són del meu propi arxiu personal.

PÀGINA 186

estigueren.


ESSÈNCIA DE LA SEDA CAMILO MIRALLES


Va influir en l’arquitectura de València, les cases

l’emperadriu Lei-Tsu va

comptaven amb una zona específica per a la criança del

descobrir l’extraordinària

cuc de seda, “l’andana”, on es posaven els “canyissos”

bellesa del fil de seda

i s’alimentaven amb fulls de morera. També s’utilitzava,

l’any 2460 aC, no va ser

en ser la part de la casa més alta, per a posar els telers

conscient del gran poder

on es teixien la teles. En aquest segle XVIII van arribar a

que va donar al seu país,

comptabilitzar-se més de 30.000 telers només a la ciutat

la Xina, per a la seua

de València, la qual cosa representava que més del 30 %

economia i hegemonia.

de la població es dedicava directament a la indústria de la seda.

Tal va ser així que va ser més valuosa que l’or i

Encara ens arriben ressons d’aqueixa època com ara el

va arribar a servir per a

Camí de les Moreres, el Col·legi de l’Art Major de la Seda o

encunyar diners. I qui

la Llotja de la Seda.

revelara el seu secret fóra condemnat a pena de

La Llotja era el centre neuràlgic del comerç del teixit

mort.

de seda. Actuava com a local on es podien mostrar els treballs realitzats i com a verdader test de control de

Grans aventurers com

qualitat de les peces. En un rigorós examen es decidia

Marco Polo van aconseguir

quines peces eren dignes de ser venudes i quines no, de

que la seda es donara a

manera que aquestes últimes eren cremades a la plaça

conéixer a Occident, que

entre la Llotja i el Mercat per a afront del teixidor.

va ser impuls per a ciutats com Venècia, Gènova,

Aquest afany per la qualitat va portar a ser, els teixits de

Florència o València.

seda valencians, els més apreciats a tot Europa. I així va aconseguir un prestigi insuperable.

Concretament a València va ser l’activitat impulsora

València i la seua horta era un paisatge molt diferent del

de la ciutat i va impregnar

de hui en dia. El seu cultiu principal era la morera i els

tota la seua vida social i

camps n’estaven plens.

econòmica.

PÀGINA 188

T

al vegada, quan


Ja al segle XIX i per motiu de l’epidèmia de la “pebrina”, que va devastar el cuc de seda, van ser reemplaçats pels tarongers. Fidels a la tradició del teixit de seda valencià, Camilo Miralles manté, en el procés productiu, les mateixes tècniques del segle XVIII junt amb l’última generació de tecnologia en telers. Es mantenen els telers manuals de fusta de 1860 on es fabriquen els espolins. Els espolins són un teixit que rep el seu nom per les xicotetes llançadores que s’empren. Ací el teixidor mou amb les seues accions tot el teler. Amb les seues mans estreny el batan inserint les trames. Amb els peus acciona les palanques que fan córrer el dibuix, tant en la màquina Jacquard (la que fa el dibuix) com en la Ratier (la que lliga el fons de la tela). És com si es brodara mentre es teixeix.


Aquest tipus de teixit només es

Posteriorment es trasllada a la població de Foios. I

pot fer en aquest antic teler.

pel fet que tots els treballadors eren de Burjassot,

El seu fonament era l’estalvi de

bressol teixidor, i en aquell temps s’havia de desplaçar

matèria primera. El fil només

caminant travessant l’horta, ja que no existien mitjans de

s’empra en els mil·límetres de

transport, es va decidir traslladar-se a Burjassot, l’actual

cada flor. No passa de vora a

emplaçament.

vora. En aquesta època el que valia poc era la mà d’obra.

En Camilo Miralles unim aquesta tècnica centenària amb els telers més moderns que aconsegueixen una qualitat

L’acabat d’aquesta tela és

i perfecció considerables. S’aconsegueix més rapidesa

espectacular, amb els matisos

i abaratiment del teixit, però sempre sota la norma de

més rics i el colorit més pur, sent

l’exclusivitat.

un teixit molt lleuger. Mai hi ha dues teles iguals. Sempre es personalitza per Els teixidors espolinadors

a cada vestit de valenciana o d’home. Fent que cada

són vertaders artistes que

persona gaudisca de la seua indumentària tradicional.

aconsegueixen efectes molt especials, com ara que les faldes de les valencianes no facen bandes, és a dir, que no es repetisquen els colors en horitzontal. Açò s’ho permet perquè no hi ha límit de color en els espolins (llançadores). Camilo Miralles comença l’activitat, segons els documents més antics apareguts el 1882, a Alcoi. En aquesta època es el color requerit i es teixia.

PÀGINA 190

produïa el fil, es tintava donant-li


FALLES




COMISSIÓ EXECUTIVA Vicepresident Primer Vicepresident Segon Vicepresident Tercer Vicepresident Quart Vicepresident Cinquè Secretària Censos I Recompenses Tresoreria Loteria Del. Cultura Del. Esports Del. Infantils Del. Casal Del. Cavalcades Del. Carrossa Del. Presentació Del. Igualtat / Obres Socials Del. Monument Del. Transport Del. Incidències Del. Socis Del. Publicitat Del. Playbacks Escenografia Playbacks Del. Comunicació Del. Medi Ambient Del. Festejos / Àrea De Joventut Del. Ornamentació Del. Coordinació Llibret

Oscar Casado i Lanero Joaquin García i Belmonte Maria Luisa Biosca i Mérida Paco Lacasa i Estruch Jorge Caballero i Rams Carmen García i Belmonte Olga Sesé i Morales Paula Dolz i Boria Isabel Sebastian i Latorre Patricia Burgos i Sayas / Mª José Macián i Torrecillas / Balbina Sayas i Martínez / Laura Martínez i Puente Laura Piqueras i Moreno / Diego Cuadrado i Domínguez Virginia Rosado i Gash / Ainhoa Piñeiro i López / Ana Martínez i Fernández / Lourdes Garcia i Canas / Rosa Herrero i Crespo José María Madrid i Giménez / Lourdes Roig i Pérez / Inés Monís i Viega / Gabriel Collado i Soria M. José Gonzalez i García / Aurora Lara i Fernández Vicente Miret i Flors / Manuel Marco i Díaz Anaïs Garcia i Benavent / Melania Plazas i Jordán Noelia Torres i Molinero / Leticia Del Rio i García / Ainhoa Pinazo i González Andrés Alcaraz i Asensio Diego Cuadrado i Gil J. Tomás Serrano i Fenollosa Tamara Rosell i Canet / Arantxa Ramos i Olmos Mar Bruno i Rubio / Laura Mª Madrid i Casado / Cristina Plumed i Pérez Carla Lacasa i González / Anaïs Rodríguez i Sánchez Francisco Gimenez i Llamas / José Vicente Herranz i Comeche Carla Lopez i Ruiz Marta Bujeda i Besé / Eva Peñalba i Punter Mª Dolores García i Salvador / Beatriz Cuadrado i Domínguez Inés Tejada i Lara / Alfredo Tejada i Pino Antoni Isach i Cuenca


COMISSIÓ MAJOR Abab i Susierra, Raquel Abad i Piñeiro, Óscar Adam i Sayas, Borja Adam i Yuste, José Francisco Alcaide i Bronchal, Mª Carmen Alcantud i Latorre, Vanesa Alcázar i Narváez, Ángela Alonso i Navazo, Juan Luis Antonino i Cuenca, Alberto Aparicio i Guirado, Anaïs Argilés i Lorente, Juan Carlos Argilés i Ruiz, Sonia Arocas i Pascual, Sandra Arocas i Pérez, Francisco Fermín Ávila i Ariño, María Barbera i Ruiz, Natalia Barquero i Barquero, Susana Barreda i Escribá, Andrea Burgos i Oliver, Rafael Caballero i Pérez, Mar Canet i Pellús, Mª Luisa Cárcamo i Quiñones, María Isabel Carrió i Sanz, Victoria Casado i Monís, Alba Chinchilla i Bonaque, Cristina Díaz i Illueca, José Manuel Domingo i Navarro, Juan Carlos Domínguez i Martínez, Mª Ángeles Espinosa i Álvarez, Eva Fernández i Sánchez, Esther Fernández i Serrano, Elisabeth Ferrer i Cabo, Noelia Forés i Cervera, Jorge Fortea i Ruíz, Emilio García i Lafont, Raúl García i Méndez, Aurora García i Rus, Álvaro García i Rus, Ángel Gaspar i Trujillo, Alicia Gaspar i Trujillo, Inés Gil i Gil, Pau Gilabert i García, Alba Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Madrid, Román Giménez i Rodríguez, Francisco Giménez i Villarroya, Adrián Giménez i Villarroya, Francisco Gómez i Barragán, Antonio

Gómez i Pérez, Antonio Gómez i Pérez, Paola González i García, Mª Ángeles González i Lino, Lola González i Murciano, Natalia Granero i Rojo, Cristina Granero i Rojo, Pablo Guiñón i Cebrián, Roberto Hernández i Montañana, Patricia Hernández i Pedrero, Víctor Herranz i Bujeda, Lucía Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, Mercedes Huguet i Díaz, Susana Jordán i Gázquez, Antonia Lázaro i Peña, Eva López i Blasco, Lucia López i Cámara, Francisco López i Chinchilla, Verónica López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino Manzaneda i Diago, Virgilio Manzano i Sánchez, Sergio Marco i Torrente, Belén Martín i Lozano, Sergio Martín i Micó, Raquel Martínez i Bru, Noa Martínez i Martínez, María Jesús Marzo i Burgos, Victoria Miñana i Ruíz, María Miñana i Ruiz, Pedro Manuel Monge i Martínez, Eva Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Montañana i Aguilar, Amparo Montañana i Escribá, Ainhoa Narváez i Martí, Mª José Navarrete i López, Elena Navarro i Esteban, María Ortega i Esteban, Paula Parra i Cabrera, Bartolomé Pascual i Giménez, Francisca Peñalba i Medina, Marta Pérez i Berna, Miguel Ángel Pérez i García, Soledad Pérez i Herrero, Marta

Pérez i Moreno, Israel Pérez i Requena, Rebeca Perís i Martínez, Sergio Pinazo i González, Adrián Piñeiro i López, Mireya Pozo i Anreus, Jairo Ramiro i Martínez, José Ramos i Olmos, Marta Raygal i Bru, Isabel Ripoll i Sánchez ,Víctor Manuel Rojas i Calatrava, Rubén Rojo i Cantero, Mª Jose Romero i González, José Miguel Romero i González, Rosa Rubio i Soriano, Carla Ruiz i Cervantes, Silvia Ruiz i Cervantes, Sonia Ruiz i Escribá, Melanie Ruiz i Escribá, Sheila San Antonio i Abad, Adrián San Antonio i Abad, Lidia San Antonio i Algora, Julián Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i López, Cristina Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Ocaña, Francisco Javier Sánchez i Rosillo, Manel Sánchez i Villar, Alberto Sanz i Ruiz, Marta Sarasa i Huici, Leire Sayas i Martínez, María José Sayas i Martínez, María Vicenta Sebastián i Latorre, Salvador Serra i Torres, Fernando Serra i Torres, Rosa Sobrino i Belinchón, Elena Spencer i Sayas, Adrián Tomás i Calero, Alicia Torrent i Cócera, Iris Torrente i López, Minerva Tortajada i Borrás, Jorge Tur i Jurado, Noelia Urbano i Ruiz, Miguel Ángel Valero i Escribá, Carlos Vicente i Punter, Ernesto Villar i Armero, María del Mar Villarroya i Martínez, María Isabel Vitoria i Cuadau, Beatriz


PÀGINA 196

NIT D’ALBAES


PÀGINA 197

CAVALCADA


PÀGINA 198

ORNAMENTACIÓ


PÀGINA 199

OFRENA


PÀGINA 200

SETMANA FALLERA


PÀGINA 201


PÀGINA 202

CREMÀ


PÀGINA 203

PROCLAMACIÓ


PÀGINA 204

SETMANA CULTURAL


PÀGINA 205

PRESENTACIO


/ FALLERA MAJOR

Com la rosa que brolla al jardí,

Els núvols pareixeran cotons

has madurat en poc de temps,

com els que es mengen els xiquets,

per recórrer aquest camí

les oronetes alçaran el seu vol,

per complir el teu anhel.

fins confondres amb flamencs, perquè danvant la comissió,

Hui s’ha tallat la tija de la flor,

hui a tu et proclamem.

arriba la esperada collita, més els últims rajos el sol

Ta família està orgullosa,

sota els seus pètals deposita

per vore’t per fi coronada,

per poder complir la il·lusió,

més tens que sentir-te ditxosa,

d’una jove i alegre xica.

tens que sentir-te admirada.

Més no fa falta que passen els anys,

Admirada per les teues amigues,

per complir el somni d’una vida,

admirada per tota la gent,

i tu ho ens has demostrat enguany,

més tot açò et fa que estigues,

sent la nostra preada regina.

alegre, contenta i somrient, perquè volem que des de hui sigues,

Natalia, xica jovial i festera,

la més gran dels nostres fallers.

xica divertida i amb gran cor, el que fins hui era quimera,

Brilla com a flor en primavera,

s’ha convertit en emoció,

que emana per tot arreu el perfum,

perquè seràs una gran fallera,

i absorbeix l’essència fallera,

perquè eres fallera major.

per a que brille la teua llum.

Doncs hui el sol ha tret la brotxa,

Fes valdre sempre cada moment,

perquè el cel volia pintar,

deixa volar la imaginació,

per veure-ho de color rosa, com hui tu tot el veuràs.

PÀGINA 206

Autor: Gaby Collado

NATALIA MARQUÉS I FERNÁNDEZ

perquè ja eres, Natalia Marqués, la nostra Fallera Major.


PÀGINA 207


PÀGINA 208


LEMA: DESEMMASCARATS / ARTISTA: ERIK MARTÍNEZ COS CENTRAL

L’arlequí i la donzella quina guapa parella

Esta bonica cara és molt dura

Representa este arlequí

Esta cara tan bonica

a l’alcalde de la ciutat,

que és el cos de la nostra falla,

que a l’ajuntament saguntí

representa als que en política

el seu “cortijo” s’ha creat.

mai han donat la talla.

Com a comercial ell es corona

Parlem de polítics corruptes

per haver omplit Parc Sagunt,

parlem de polítics prevaricant,

però amb l´Epicentre i Vidanova

i no teníem cap dubte

s’ha carregat el comerç menut.

que salpicaria a esta ciutat.

Es posà el paraigua al cap

I és que governar és molt golós

la seua companya de govern,

amb moltíssima pasta pel mig,

perquè no sap per on mirar

que s’ho diguen al PP al Flotador

amb les decisions que ell pren.

o a l’intocable de Crispín.

Perquè el Gran Francesc fa i desfà

Doncs el calaix s’ha obert fa no res

amb polèmiques que duen cua,

amb els draps bruts que hi havia,

com quan pintaren el mural

segur que algun polític més

en favor dels d’Alasua.

passarà per comissaria.

PÀGINA 209

REMATADA


CONTRAREMATADES No pot ensenyar-nos el rostre El gran emmascarat, pareix el

perquè represàlies pot tenir,

nou superheroi

puix cada vegada hi ha més monstres molt més trastornats i assassins.

A la ciutat de Sagunt tenim un nou heroi urbà,

En la societat en que vivim

pareix que amb el nou Robin Hood

esta xica no viu tranquil·la,

dormiran tranquils els Ciutadans.

no sap si quan torne a eixir tornarà a casa viva.

No vol mostrar-nos la cara per traure tota la merda fora,

Estem a un país de dements

igual no es lleva la màscara

on la justícia és una broma,

perquè vol agafar la poltrona.

amb unes lleis insuficients per a protegir a cada dona.

Si no el reconeix algú Un viatge en góndola pel mig del port

no para d’eixir a la premsa, respon al nom de Raül i sí que busca recompensa.

Aquesta parella estrangera l’ han enviat a viure al Port,

I és que Castillo pareix que vol

i s’han pensat que Venècia era

tindre molta visibilitat,

per lo marítim del seu nom.

traient els draps bruts de tots les eleccions les vol guanyar.

La seua gondoleta es portaren per junts poder navegar, i a la tardor l’aprofitaren

tornar a casa sana

quan el poble es va inundar.

Esta jove es cobrix la testa

Puix com al dia de la marmota

perquè està aterrada de por,

Periodista Azzati es desbordà,

per si quan torne de festa es troba algun violador.

PÀGINA 210

Esta xica Veneciana, vol

i ens veuen cara d’idiota perquè solució no fiquen cap.


Sempre hi ha càntics de Sirena i es queda tot a meitat de fer, com eixe pavelló que dona pena... En què pensen Quico i Chover? ESCENES Primera Escena: Les màscares de la dualitat

Segona Escena: La cançó de l’enfadós

I pròximes les eleccions prompte haurem de triar,

Caldrà demanar instància

la màscara o el seu mentó

per poder parlar del tema,

d’uns polítics peculiars.

d’una universitat a distància sempre envoltada de pena.

Un alcalde amb pell de corder es passeja pel nucli ancestral,

Pareix un tema complicat

i un llop amb molt mala llet

i els que ho parlen no s’entenen,

persegueix als veïns de la mar.

té molt mala “picotà” o moltes coses es barregen.

El Port veu la rabosa ennegrida i Sagunt una llebre blanqueta,

I sempre estem al mateix punt

ballen juntes veritat i mentida

hui es tanca i demà també,

en esta engalanada festa.

serà que a la UNED de Sagunt molt de pardal ha ficat el bec.

Benvinguts i benvingudes al fantàstic món de l’horror,

En tots els diners que per ahí roden

de la política i de les ferides

en dinarots, protocol i trages,

que causen estos actors.

a vore si ja els polítics agranen PÀGINA 211

i els destinen a l’aprenentatge.


Tercera Escena: Salvem El

Quarta Escena: Esta formosa dona... a Sagunt anirà

Pantalà

en gòndola

Amb la tranquil·litat del so de les ones

Per a anar cap a Sagunt

pesca el iaio i va pensant,

pel Palància haurem d’anar,

en eixes esmentades obres

perquè amb cotxe està fotut

que necessita El Pantalà.

amb el vial sense acabar.

Li ve al cap l’inici del poble

Duen ja quasi dos anys

i també la companyia minera,

per tal de fer l’ampliació,

home amb pensament molt

segur que el terminen enguany

noble

just abans de les eleccions.

que no vol una quimera. Com el seu col·lega Abelleira Tant de bo la seua canya

no complix en urbanisme,

estire d’un peix ben gros,

Antonino s’ha fet gondolera

d’eixos amb diners i gana

per fomentar el turisme.

d’escometre esta inversió. Tal volta els ha donat les premisses Esperem que algú es recorde

Quico que és qui controla el timó,

d’aquesta instal·lació del moll,

igual vol que se quede a mitges

ja siga Costes o el senyor Alcalde

com el seu projecte “Fusió”.

PÀGINA 212

però cal refer la construcció!


Cinquena Escena: El Flautista alternatiu

Sisena Escena: Les màscares del iaio

L’altot Flautista Guillermin toca amb la coleta al vent,

Que és allò que està elaborant

seguit pels amics de Compromís

li pregunta este xiquet al vell,

van tots al Music Port Fest.

caretes li contesta l’ancià per als polítics mentiders.

Eixe gran festival alternatiu que el consistori va organitzar,

Perquè tant se val de quin color

i ara un informe va i ens diu

és el partit que al poder està,

que va costar un dineral.

moltes promeses incomplides són als seus programes electorals.

A més a més eixe informe ja advertia que es presentà un projecte insuficient,

Com les del partit que ens

dient que tampoc existia

governa ara

presentat cap tipus d’expedient.

que ja va prometre en campanya, reduir-nos la zona blava

Doncs pareix que hi ha rata amagada

i sols ha fet que augmentar-la.

en este macroevent musical, esperem que donen la cara

I per si açò no fora suficient

o que facen rodar els seus caps.

en este poble tot és màgia, i Teresa ja té al seu germanet al cap de l’empresa adjudicatària.

AUTORS:

PÀGINA 213

GABY COLLADO I TONI ISACH


RECOMPENSES RECOMPEMSES SAGUNT

MASCLETS MAJORS

MASCLETS INFANTILS

ALTA DISTINCIÓ AL MÉRIT FALLER

MASCLET D´OR I DIAMANTS AMB FULLES DE PLATÍ

María Vicenta Sayas i Martínez DIAMANTS Borja Adam i Sayas MASCLET D´OR I DIAMANTS

Balbina Sayas i Martínez

Antonio Gómez i Barragán

Gabriel Collado i Soria

Francisco Giménez i Rodríguez

AMB FULLES DE LLORER RECOMPEMSES VALÈNCIA Vega Casado i Monís BUNYOLS INFANTILS

Rubén Agües i Rosado Christian Manzaneda i García

DISTINTIU D´OR

Mar Sanz i López Ángela Soto i García

PÀGINA 214

Lucia Tejada i Lara

Adrián Agües i Piñeiro

Daniela Íñiguez i Hermosilla

Victoria Lacasa i González

Ana Forés i Biosca

Jorge Forés i Biosca

Miguel Pérez i Herrero

Noa Domingo i Fernández


BUNYOLS MAJORS BUNYOL D’OR

BUNYOL D´OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER

AMB FULLES DE LLORER María Jesús Martínez i Martínez

Paula Dolz i Boria

Salvador Sebastián i Latorre

Natalia González i Murciano

Cristina Pérez i Plumed

Francisco Giménez i Rodríguez

Rosa Romero i González

PÀGINA 215

Balbina Sayas i Martínez


ELS NOSTRES SOCIS Aracama i Azcoitia, Iker

Abad i Susierra, Raquel

Aranzabal i Rios, Jorge

Adam i Yuste, José Francisco

ArGiles i Lorente, Juan Carlos

Agudo i Fernández Rosa

Ariño i Sanchis, Juan José

Aguilar i Zarzoso, Mª Vicenta

Arizmendi i Martínez, Julen

Aguza, Daniel

Arocas i Pérez, Fermín

Akba i Herrero, Emilio

Arroyo i Ginel, Escolástica

Alarcon i Ávila, Luca

Arroyo i Sánchez, Antonio

Alcantud i Latorre, Tania

Aspas i Piqueras, Nuel

Alcantud i Latorre, Vanesa

Atud

Alcaraz i Asensio, Andrés

Ávila i Ariño, Sara

Alcázar i Martí, Ángela

Ávila i Holguín, Francisco

Alcázar i Sánchez, Eulalia

Badía i Berzosa, Paco

Alepuz i Orts, Rosa

Barbera i Sánchez, Félix

Algora i Vélez, Carmen

Barberan villar Mª Amparo

Alonso i Fernández, Carlota

Barreda i Ángel, José Vicente

Alonso i Fernández, Marey

Barroso i Blasco, Gaby

Alonso i Talavera, Miguel

Barroso i Romero, Gabriel

Álvarez i Álvarez, Aurelia

Bautista, Ernesto

Álvarez i Álvarez, Josefa

Belenguer, Víctor

Amor i Biosca, Carlos

Benabdeljelil i bechari, Ahmed

Andreus, Pilar

Benavent i Arnau,Ana Mª

Anguera i Tortosa, Oriol

Benedi i Roger Mª Belén

Anquela i Gomis, Violeta

Berna i Jordán, Ángeles

Antonino i Cuenca, Amparo

Bese i Royo, Mª Carmen

Aparicio i Del Sanz, Sergio

Biosca calandria Isabel

Aparicio i Guirado, Anaïs Aparicio, Lorena

PÀGINA 216

Abad i Saez, Begoña

Biosca i Mérida, Carmen Biosca i Mérida, Mª Luísa



Cebrián i Faubell, Ramiro

Blasco i Blasco, Maribel

Cebrián i Gil, Mª Teresa

Blasco i González,Asunción

Cebrián i Ruiz, Nacho

Blasco i Ribelles, Jorge

Cervantes i Martínez, Mª Dolores

Bru i Martí, Nuria

Chinchilla i Bonaque, Cristina

Bujeda i Aranguren, Juan

Clavijo i López, Óscar

Bujeda i Bese, Marta

Clemente, Paqui

Burgos i Barrera, Rafael

Cócera i Picó, Ana Isabel

Burgos i Oliver, Rafael

Colás i Soria Sonia

Caballero i Heras, José

Collado i González, Lola

Caballero i Pérez, Álvaro

Collado i Jiménez, José Gabriel

Caballero i Rams, Alejandro

Collado i Soria, Álex

Caballero i Rams, Jorge

Comeche i Rodrigo, Vicenta

Cabrera i Trincado, Amor

Conesa i Carrascosa, Mª José

Calabuig i Pellicer, Pilar

Conesa i Fernández, Concepción

Calatrava López, Carmen

Cortes i Cebrián, Antonio

Calderón i Asensio, Nuria

Coy i Benito Miguel

Calero, Enriqueta

Crespo i Llorens, María

Calero i Martínez, Valentin

Crespo i Llorens, Vicenta

Calvo i Roger, Julia

Cuadau i Asensi, Patricia

Camacho i Aranda, Mª Carmen

Cuadrado i Gil, Diego

Camara i Helguera, Mª Carmen

Cuenca i Valiente, Encarnación

Canas i Taboada, Elvira

De las Peñas i Bernial, Encarna

Canelles i Díaz, David

Del Rio i García, Teresa

Canet i Pellús, Puri

Delgado i Lloret, Paco

Caparrós i Belmonte, Paquita

Diago i Ballester, Encarnación

Cárcamo i De Castro, Roberto

Díaz i López, Elena

Cárcamo Peiró, Ángel

Díaz i Martínez, Ángeles

Cárcamo i Quiñones Roberto

Díaz Rodríguez, Virtudes

Carrió Sanz, Mª del Mar

Díaz i Sabio, Esteban

Casado i Ruiz, Fernando Cazorla i Morillas, Emma

PÀGINA 218

Blasco i Blasco, Consuelo

Divina Aurora Dolz i Boria Paula


García i Canas, Lourdes

Dolz i Sánchez Vicente

García i Casares, Joaquin

Domench i Vila, Elvira

García i Cazorla Ester

Domenech i Balaguer, José Carlos

García i Fernández, Encarnación

Domingo i Mestre, Mª José

García i Giménez, Mª Ángeles

Enmicucx, Ana

García i Gómez, Rosa

Escribà i Giménez, Vicente

García i Méndez, Aurora

Escribà i Ruiz María, José

García i Monleón, Manuel

Escribà i Sánchez, Mª dolores

García i Moreno, Cristian

Espinosa i Álvarez, Eva

García i Prior, Josefina

Espinosa i Álvarez, Mª José

García i Rus, Álvaro

Esteban i Pinazo, Nuria

García i Rus, Álvaro

Esteban i Yuste, Ana

García i Sánchez, Isabel

Esteban i Yuste, Francisca

García i Sanz, Alicia

Esteve i Ferrando, Pepita

García i Serrano, Esther

Faus i Soler, Maruja

García i Valdés, Isabel

Faus i Soler, Rosa

Gascon i Tel, Rogelio

Fenollosa i González, Isabel

Gaspar, Encarna

Fernández i Arroyo, Carmen

Gaspar i Pérez, Mª Carmen

Fernández i Expósito, Joaquín

Genes i Paredes, Gloria

Fernández i Giménez, Vicenta

Gil Carrión, Alejandra

Fernández i Rodríguez, Julia

Gil i Gil, Pau

Fernández i Sánchez, Esther

Giménez i Alcalá, Héctor

Ferruses i Lluesma, José Miguel

Giménez i Giménez, Remedios

Flors i Bellido, Conchin

Giménez i Giménez, Victoria

Forés i Biosca, Marta

Giménez i Llamas, Francisco

Fortea i Carrasco, Emilio

Giménez i López, Óscar Andrés

Fortea i Ruiz, Emilio

Giménez Madrid, María Antonia

Gallen i Ortíz, José Vicente

Giménez i Rodríguez, Francisco

Garcera i Puente, Carmen

Giménez i Rodríguez, Miguel

García i Benavent, Raquel García i Canas, Elvira

PÀGINA 219

Dolz i Carrió, Isabel

Giménez i Ruiz, Josefina Goda i Estada, José Manuel


Huguet i Díaz, Susana

Gómez i Domingo, Carlos

Huici i González, Ainoa

Gómez i Folch, Rosa

Isabel

Gómez i Pérez, Fabián

Isach i Cuenca, Antonio

Gómez i Pérez, Paola

Izquierdo i Cabaco, Francisco

Gómez i Villalba, Eliseo

Jordan i Gázquez, Toñi

González i cosin, Rosario

Jordán i Jordán, Antonio

González i García, Silvia

Joya i Espel, Jaime

González i Jordán, Lucia

Jurado Rueda Gracia

González i Lino, Lola

Lapaz i Gómez Tania

Gracia i Perelló, Marco

Lacasa i Estruch Francisco

Grafbordat

Lacoba i Giménez, José

Granero i Rojo, Cristina

Lanero i Lasheras, Leonor

Guijarro i Moreno, José Manuel

Lara i Fernández Aurora

Guillem i Ballester Ramón

Latorre i García, María Pilar

Guiñon i Cebrián, Irene

Lázaro i Peña, Eva

Guiñon i Tuzón, Domingo

Lignum

Gutiérrez i López, Elena

Llamas i Quiñonero, María

Hermosilla i Palmero, Rosana

Llorente i Martínez,Eva

Hernández i Abril, Daniel

López i Alonso, Mª Carmen

Hernández i Biosca, Felipe

Lópezi Avellaneda, Mireya

Hernández i Cayuela, Francisco

López i Blasco, Mariasun

Herranz i López, Mª Francisca

López i García, Urbano

Herranz i López, Octavio

López i Gázquez ,Carmen

Herranz i Monge, Ángela

López i Gil, Pilar

Herranz i Monge, Octavio

López i José, Ramón

Herranz i Salas, María

López, Mar

Herrero i Alfonso Sandra

López i Martí, Maria Teresa

Herrero i Crespo, Inés

López i Montalban, Inma

Herrero i Crespo, Mª Ángeles

López,Nuria

Herrero i Crespo, Merche Herrero i Crespo,Rosa

PÀGINA 220

Gómez i Barragán, Antonio

López i Pérez, José Manuel López i Sánchez, Carmen


Martín i Micó, Raquel

López i Tamarit, Ramón

Martínez i Bru, Noa

López i Vicente, Constantino

Martínez i Cervera, Maribel

Lozano i Fernández, Joaquín

Martínez i Clemente, Luís

Lucero i Rivero, Miguel Ángel

Martínez i De la paz, Mª Ángeles

Lucia i Moya, Ángel

Martínez i Domenech, Antonio

Lupiañez i Maestro, Olga

Martínez i Fernández, ana

Machado i Alejo, Ellvira

Martínez i Gómez, Candela

Macian i Izquierdo, Javier

Martínez i Hernández, Isabel

Macian i Izquierdo, Tomás

Martínez i Lara, Felipe

Macian i Puig, Francisco

Martínez, Mª Jesús

Macian i Torrecillas, Mª José

Martínez i Maceda, Pilar

Madrid i Casado, Laura

Martínez i Martínez, Javier

Madrid i Ruiz, José María

Martínez i Puente, Irene

Madrid i Vinuesa, Antonia

Martínez i Salvador, MªCarmen

Martínez, Manuela

Martínez i Sánchez, Ana

Manzaneda i Diago, Virgilio

Martínez i Sánchez, Quique

Manzaneda i García, christian

Martínez i sanchis, Avelina

Manzano i Sánchez, Carlos

Marzo i Muñoz, Inma

Manzano i Sánchez, Sergio

Medina i Calabuig, Pilar

Marco i Díaz, Manuel

Medina i Esteban, Juan Alfonso

Marco i Díaz, Verónica

Mérida i Martínez, Consuelo

Marco i García, Leonardo

Mestre i Izquierdo, Carmen

Marco i Torrente, Belén

Millan i Macian, María

Marin i Amores, Rosa

Miret i Flors, Vicente

Marmoles Germán S.L.U.

Miret i Marco, Jorge

Marques i Estada, Ramón

Molina i Barberá, Noé

Martí i Herrainz, Ángeles

Molina i Olivares, María

Martí i Muñoz, Jesús

Molinero i Ballester, Sandra

Martín i Delgado, Cristina

Monge i Martínez, Eva

Martín i Lozano, Sergio Martín i Martínez, Jorge

PÀGINA 221

López i Sánchez, Mª dolores

Monge i Martínez, Sonia Monis i Viega, Inés


Pérez i Berna, Begoña

Monserrat i Ortíz, Manuel Vicente

Pérez i Berna, Gema

Monserrat i Ortíz, Purificacion

Pérez i Berna, Juan Carlos

Montaner i Domench, Rosa

Pérez i Berna, Miguel

Montañana i Aguilar, Héctor

Pérez i Calderaro, Amparo

Montañana i Caballer, Vicente

Pérez i Contreras, José Ramón

Montañana i Garcerá, Salvador

Pérez i García, Dolores

Mora i Molina, Pilar

Pérez i Ibarre, Francisca

Morales i López, Mª Isabel

Pérez i Moreno, israel

Moreno i Giménez, Isidro

Pérez i Moreno, Mª Carmen

Moreno i Moreno, Loli

Pérez i Requena, Pedro

Moreno i Romero, Julia

Pérez i Requena, Rebeca

Moreno i Sánchez, Consuelo

Peris i Chabret , José Isidro

Murciano i Rodríguez, Adoración

Peris i Martínez, Sergio

Narváez i Martí, Mª José

Petrov i Dimitrov, Emil

Navarrete i López, Elena

Piloña i Bonilla, Jonathan

Navarrete i Martínez, Diego

Pinazo i Rodríguez, José Antonio

Navarro i Palacios, Carmen

Piñeiro i López, ainhoa

Navio i Engli, Guillermo

Piñeiro i López, Mireya

Nieto i López, Manuel

Plazas i Álvarez, José Antonio

Olmos i Blasco, Marisa

Plazas i Pernias, Eugenio

Ortíz i Alcázar, Tania

Plumed i Hernández, Cristina

Ortíz i Gallart, Francisco

Plumed i Hernández, Ramón

Palmero i Calcerrada, María José

Plumed i Pérez, Ramón

Pans i Suarez, Ruth

Ponce, Catalina

Parra i Domingo, Aroa

Quiñones i Málaga, Isabel

Parra i Domingo, Iciar

Raez i López, Rosario

Peiro i Climent, Concepcion

Ramirez i Fernández, Yolanda

Peñalba, Eva

Ramos i Catalán, Antonia

Peñalba i Medina, Marta

Ramos i Catalán, Concha

Perales i Jiménez, Maribel Pérez i Aspas, Rogelio

PÀGINA 222

Monis i Viega, Mª José

Ramos i Catalán, Pedro Ramos i García, Llar


Ruiz i Sanz, Pilar

Raygal i Bru, Isabel

Ruiz i Torres, Juan

Requena i Sorroche, Rosa

Rus i Herranz, Mª Carmen

Reyes i López, Alejandro

Rus i Herranz, Rosa

Rico i Canet, José Luís

Saez i Lacuesta, Felicidad

Ripoll i Sesé, Delia

Salado i Zarzoso, Adrián

Rius, Amparo

Salcedo i Ruiz, María

Roda i López, Leonor

Salvador i García, Mª Dolores

Rodenas i Bolumar, Montse

Sánchez i Aguilar, Alicia

Rodenas i Montaner, Ricardo

Sánchez i Belmonte, Milagros

Rodríguez, Nacho

Sánchez i Bermejo, Estela

Roger i Devesa, Mª Rosa

Sánchez i Camacho, María José

Roig i Pérez, Lourdes

Sánchez i Escribá, Maribel

Roig i Pérez, Juan Jorge

Sánchez i Martínez, Juan José

Roig i Pérez, Minerva

Sánchez i Paul, Esperanza

Rojas i Rojas, Bienvenido

Sánchez i Raez, Mª dolores

Rojo i Cantero, Mª José

Santaeulalia i Peiró, María Luisa

Romero i González, Ana

Santiago i de los Reyes, Oscar

Romero i González, Loli

Santisteban i Contreras, Angelita

Romero i González, Rosa

Sanz i Aspas, Marino

Romero i Macian, Pilar

Sanz i Cebrián, Jordi

Romero, Rosa

Sanz i Cebrián, Amparo

Rosado i Gash, Virginia

Sanz i Fernández, Inés

Rosell i Serrano, Francisco

Sanz i Nava, Mª victoria

Rubio i Carmona, Remedios

Sanz i Piedra, Marisa

Rubio i García, Emilia

Sanz i Ruiz, Marta

Ruiz i Alonso, Andrea

Sanzo i Carrasco, Lourdes

Ruiz i Cervantes, Pedro

Sarasa i Alonso, David

Ruiz i Gázquez, Mª Carmen

Sarasa i Huici, Mikel

Ruiz i Martínez, Rosario

Sayas i Martínez, Balbina

Ruiz i Roda, Mª Dolores Ruiz i Ruiz, Pilar

PÀGINA 223

Rams i Carrión, Vicente

Sebastian i Edo, Francisco Sebastian i Latorre , Isabel


Sebastian i Latorre, Mari Carmen

Tur i Jurado, Noelia

Sebastian i Latorre, Salvador

Vengut i Bueso, Blanca

Segui i Domech, Desireé

Vicente i Punter, Ernesto

Seguros Eliseo

Viega i Lorenzo, Inés

Serra i Torres, Fernando

Villaescusa i Gómez, Javier

Sesé i Costa, David

Villagrasa i Tortajada, Jordi

Sobrino i Belinchón, Elena

Villar i Armero, Mª mar

Sobrino i López, Paqui

Villar i Martínez, Amparo

Soria i Armero, María José

Villar i Preto, Antonio

Soria i Armero, Violeta

Villarroya i Martínez, Silvia

Soriano i Gómez, José

Viñals i Gaspar, Mario

Soriano i Romero, Jennifer

Xaima

Soto i Fernández, Lucia

Yuste i Abril, Higinia

Soto i Lázaro, Ramón

Yuste i Antón, Eloisa

Soto i Pérez, Ramón

Zingara

Susierra i Martínez, Felicidad Talavera i Gómez, José Tarin, Teresa Tejadillos i Ballestar, Sergio Torrecillas i Garríguez, Josefina Torrecillas i Garríguez, Mercedes Torrent i Cócera, Iris Torrent i Llorente, Javier Torres i Aspas, Rosa Torres i Aspas, Virginia Torres , María José Torres i Molinero, Joel Torres i Ortíz, Víctor Tortajada i Borrás, Jorge Trujillo i Moreno, Carmen Tur i Ferrer , Mª Carmen

PÀGINA 224

Tortajada i Borrás, Esther


COMISSIO A PERPETUÏTAT

SOCIS D’HONOR

President d´honor César Augusto Sanz i Faus Padrina Carmen Martínez i Bernat President Vicente Rodríguez i Cabañas Vicepresident Ramón Mejías i Sancho Secretari Juan Jordán i Burgos Vocal Julio Juan i Franco Fallera Major Asunción Villuenda i Martínez Cort d´honor Dolores Sebastià i Sebastià / Consuelo Aguilar / Manolita Martínez i González / Lali Sánchez i Alcázar / Angelita

PÀGINA 225

Jordán i Blasco


PROGRAMA D’ACTES DIA 16 DE FEBRER DE 2019

DIA 3 DE MARÇ DE 2019

Cridà de les falleres majors

11.00 h. REPARTIMENT de regals i Llibrets per a tots els

de Federació Junta Fallera de

nostres socis i sòcies, fent un recorregut pels carrers del

Sagunt a la Plaça del Sol del Port

nostre barri.

de Sagunt. DIA 8 DE MARÇ DE 2019 DIA 21 DE FEBRER DE 2019

Muntatge de la carpa i del recinte faller.

19.00 h. PRESENTACIÓ DEL

Des de les 11.00 h. fins les 20.00 h. II CONCURS DE

NOSTRE LLBRET, a l’auditori

PAELLES INTEREMPRESARIALS a la nostra plaça.

Mario Monreal de Sagunt. DIA 9 DE MARÇ DE 2019 DIA 23 DE FEBRER DE 2019

DIA DEL SOCI / PRE-FALLES 2019

17.00 h. Cavalcada de l’humor

A partir de les 18.00 h. LA VESPRADA DELS NOSTRES

faller.

SOCIS, a la nostra plaça amb el tradicional berenar .

El recorregut començarà a

A partir de les 19.00 h. contarem amb diferents

l’Avinguda Camp de Morvedre

animacions musicals i activitats.

i per l’Avinguda XurrucaDIES 10 i 11 DE MARÇ DE 2019

Hispanitat .

Es continuarà el muntatge del recinte faller. DIA 1 DE MARÇ DE 2019 INAUGURACIÓ EXPOCICIÓ DEL

DIA 12 DE MARÇ DE 2019

NINOT. Per determinar data/

TRASLLAT del monument.

hora/lloc DIA 13 DE MARÇ DE 2019

PÀGINA 226

Durant el dia, PUJADA dels remats del nostre monument. 22.00 h. Sopar d’entrepà al nostre casal.


DIA 14 DE MARÇ DE 2019

SANT JOSEP

PLANTÀ oficial de totes les falles de la població.

09.00 h. Concentració al casal per a realitzar l ’OFRENA DE

DIA 15 DE MARÇ DE 2019

FLORS.

09.30 h. Visita del jurat qualificador de les nostres falles

11.00 h. Des del Centre

15.00 h. Concentració al nostre casal per a la visita de

Cívic, OFRENA de flors a la

cortesia a les falles de Faura i Gilet .

nostra MARE DE DÉU DELS

22.00 h. Sopar a la carpa.

DESEMPARATS.

23.30 h. Actuació musical.

14.00 h. aproximadament, MASCLETÀ a càrrec del nostre

DIA 16 DE MARÇ DE 2019

pirotècnic JAVI.

08.00 h. Despertà amenitzada per la nostra xaranga

Aproximadament a les 15.00 h,

15.00 h. Concentració al nostre casal per anar a la replega

dinar per als fallers i familiars

de premis i visita de cortesia a les falles de Sagunt.

que vullguen acompanyar-nos.

22.00 h. Sopar a la carpa.

22.00 h. CREMÀ de la nostra

23.30 h. Actuació Musical.

falla infantil. (I segons el premi obtingut,

DIA 17 DE MARÇ DE 2019

CREMÀ de la falla gran.)

08.00 h. Segona despertà de festes. 16.00 h. Concentració al casal per a la visita de cortesia

..................................................

a les falles del Port. 22.00 h. Sopar a la carpa.

NOTA: La comissió de la Falla

23.30 h. Actuació Musical.

Plaça Rodrigo es reserva el dret de canviar, afegir o suprimir

DIA 18 DE MARÇ DE 2019

qualsevol acte en cas necessari.

22.00 h. Sopar a la carpa. 23.30 h. Actuació Musical.

PÀGINA 227

17:00 h. Unflables i activitats durant la vesprada.


PÀGINA 228

LA NOSTRA GAIATA GERMANA

ARANTXA MIRALLES I BENAGES PRESIDENTA


CARLA PARRA I BELLIDO MADRINA

PÀGINA 229

GAIATA 5, HORT DELS CORDERS

LAIA CLAUSELL I FABREGAT MADRINA INFANTIL



LLIBRET INFANTIL


PRESIDENT INFANTIL AC FALLA PLACA RODRIGO I ADJ. Espere ser un bon president infantil com requereix el

veïns i amics del barri, sóc

meu càrrec, per a la qual cosa conte amb l’ajuda i suport

Christian i enguany és un

incondicional d’Alex i Natalia i com no, de la meua fallera

gran honor per a mi ser

major infantil María. Amb els tres estic compartint un any

el representant de la falla

2019 ple d’il·lusions i emocions, i on vull expressar-los el

infantil de la Plaça Rodrigo

meu agraïment i dir-los que mai els oblidaré i els portaré

i Adjacents.

sempre al meu cor.

Des de que vaig nàixer

Vull donar les gràcies a tots els fallers, socis i

sóc faller d’esta gran falla,

col·laboradors que són la part principal i fonamental

i sempre he somiat algun

perquè tots els anys es puga muntar una gran falla en

dia ser president infantil

la nostra plaça. Sense la seua ajuda i col·laboració seria

i poder representar amb

impossible realitzar-ho tot, per la qual cosa reitere el

orgull a esta gran comissió.

meu agraïment a la seua gran labor i a l’esforç i treball

de tots els fallers per sempre tindre una millor falla que

Enguany va ser una gran

transmeta il·lusió a tot el món.

sorpresa per a mi l’escoltar

el meu nom en una reunió

Només em queda invitar-vos a gaudir d’unes bones

de la falla el 13 de maig del

festes falleres en la nostra falla Plaça Rodrigo i Adjacents

2018 i amb això complir-

i desitjar-vos unes inoblidables falles 2019.

se un somni que tènia des

de fa temps, per la qual

Una fort abraçada i moltes gràcies a tots pel 2019, el qual

cosa vull agrair als meus

estic segur i convençut que ens portarà alegries i serà

pares l’esforç i suport

inoblidable per a tots.

que m’estan donant per a complir-se esta inoblidable experiència.

PÀGINA 232

B

envolguts fallers i falleres,

CHRISTIAN MANZANEDA I DIAGO



COMISSIÓ INFANTIL Agües i Piñeiro, Adrián Agües i Rosado, Rubén Aguza i García, Daniel Aguza i García, Joan Akba i Herrero, Blanca Ipek Alarcón i Ávila, Luca Alarcón i Ávila, Luz Alonso i Fernández, Carlota Alonso i Fernández, Marey Alonso i Zalvez, Isabel Antonino i Huguet, Erika Aracama i Caballero, Elena Aspas i Piqueras, Nuel Barroso i Jordán, Gabriel Bujeda i Murciano, Carla Carrascosa i Peñalba, Cristina Casado i Monis, Vega Cebrián i Ruiz, Eva María Clavijo i Mora, Greta Clavijo i Mora, Mia Sara Collado i González, Laia Collado i González, Lola Domenech i Barbera, Celia Domingo i Fernández, Joan Domingo i Fernández, Noa Ferruses i Machado, María Forés i Biosca, Ana Forés i Biosca, Jorge Forés i Biosca, Marta

Fortea i Navarrete, Sergio Fortea i Navarrete, Silvia García i Pérez, Gala García i Pérez, Teo García i Roig, Gael Garrido i Barquero, Ángela Garrido i Barquero, Celia Garrido i Barquero, Lucia Gilabert i García, Paula Giménez i Ávila, Iker Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Ferrer, Nuria Hernández i Martínez, Olivia Herranz i Bujeda, Hugo Huguet i Plumed, Cayetana Iñiguez i Hermosilla, Daniela Isach i Martínez, Natalia Lacasa i González, Victoria Llovera i Soriano, Lucia Lorente i Martínez, Alejandra Lorente i Martínez, Claudia Lucero i Lorente, Mario Madrid i López, María Manzaneda i García, Ariadna Manzaneda i García, Yeray Martín i Serra, Clara Martín i Serra, Sergio Martínez i Del Rio, Alma Martínez i Gómez, Candela

Millán i Macián, María Miret i Herrero, Inés Miret i Herrero, Jaume Navarro i García, Lara Navarro i García, Vega Pache i Sánchez, Derek Parra i Domingo, Aroa Parra i Domingo, Iciar Pérez i Herrero, Miguel Redondo i Roig, Diego Ripoll i Sesé, Delia Ripoll i Sesé, María Ródenas i Tur, Mario Sandoval i Martín, Natalia Sanz i López, Mar Serrano i Cárcamo, Javier Serrano i Cárcamo, Tomás Soto i García, Ángela Soto i García, Ramón Tejada i Lara, Lucia Torres i Ortiz, César Torres i Ortiz, Víctor Tortajada i Raygal, Adrián Valero i Lázaro, Mateo Vicente i Alcaide, Shaila Villagrasa i Tortajada, Pablo Zorrilla i Benedí, David Zorrilla i Benedí, Iván


APADRINATS NUEL

Iker Giménez i Ávila María Madrid i López Nuel Aspas i Piqueras Joel Pozo i Arocas

ÍKER

MARÍA


/ FALLERA MAJOR INFANTIL

Ens trobem a nostra placeta,

Xiqueta bonica i incansable,

ens arriba l’aroma de les flors

tendra, alegre i feliç,

per vore com una nineta,

simpàtica i molt amable,

es proclama fallera major.

tens el teu somni complit, quimera que sempre somniaves,

Trobem sota la verda gespa,

de regnar nostres infantils.

donant bots el saltamartí, que ve de parella de la vespa,

Més si la simpatia tinguera un nom

a vore com proclamen hui

jo tindria clar qual seria,

a la guapa i dolça Marieta,

sempre amb eixe somrís gojòs,

com a reineta dels infantils.

seria el teu nom Maria.

Venen també la parella de sabaters,

Eixe somriure tan innocent,

ve volant pel cel la libèl·lula,

que encisa i a tots conquesta

la xitxarra vol estar present,

atrapa fins als núvols del cel,

perquè era un poc incrèdula.

per poder complir la teua gesta, i ser dels nostres xiquets,

Però veuen que és veritat,

la més gran de nostra festa.

que ja ha arribat el gran dia, en que es faça per fi realitat,

Reineta dolça i guapa,

el gran somni que una nina tenia,

deixa volar la imaginació,

des d’un temps fins esta part,

viu, disfruta i atrapa,

i que hui el veus complit, Maria.

cada moment dalt del teu tro.

Has crescut entre xarangues i masclets,

Pensa en eixe somni que tenies,

als cercaviles sempre la primera,

que has dut guardat al teu cor,

lo que ens demostra a tota la gent, que eres una grandíssima fallera.

PÀGINA 236

Autor: Gaby Collado

MARIA NAVIO I MARTÍNEZ

perquè Maria Navio i Martínez, ja eres la nostra Fallera Major.


PÀGINA 237


PÀGINA 238


LEMA: MIRA QUE NO ET VULL!! / ARTISTA: RUBÉN CANET INTRODUCCIÓ

SEGONA ESCENA: AMOR PELS IAIOS

Al voltant d’aquesta falla parlarem amb prou d’amor,

Ben pagada està la neta

d’eixes coses de xicalla

del seu iaio immortal,

que també aniran al foc.

que ha fet d’un lladre... marioneta

A banda d’allò més dolcet

i no li ha deixat atracar.

ací també podreu tastar, un gotet de mala llet

La notícia va alçar rebombori

i salat per a picar.

a la televisió i altres mitjans, l’avortament d’un robatori

PRIMERA ESCENA:

per gent d’avançada edat.

AMOR PER LES MASCOTES TERCERA ESCENA: AMOR PER LA TECNOLOGIA

No volem que tot siga roín allò que isca en la falla, per tant volem agrair

Sempre de la mà de la tecnologia

a SOS Animals la seua talla.

als xiquets els agrada anar, i sempre mostren simpatia

És tan gran la seua tasca

si la tenen al seu abast.

i el seu amor tan especial, Per tant este xiquet mira

i els busquen una llar.

a la platja del Port ben atent, PÀGINA 239

que allunyen mascotes de la basca

com un drone vola i vigila i practica un salvament.


QUARTA ESCENA: AMOR PER LES LLEPOLIES

SISENA ESCENA: AMOR PELS EXPERIMENTS

Eixes llepolies que els teus pares te diuen de no agarrar al “cole”,

Malgrat viure en un poble industrial

són per les quals es barallen

no podem contaminar lliurement,

els polítics del nostre poble.

doncs ens haurem de preocupar per la sostenibilitat i el medi ambient.

Pitjor que els xiquets mal criats són els que manen a Sagunt i

Per tal d’evitar la baralla

[El Port,

entre les fàbriques i els habitants, este príncep ja treballa

ni molt bones intencions.

amb fórmules magistrals.

CINQUENA ESCENA:

SETENA ESCENA:

AMOR PER LES FARTADES

AMOR PELS SOMNIS

Aquesta xiqueta aparenta

Aquest homenot tan rebò

responsabilitat i Compromís,

per a tots és ben conegut,

però després fa la desfeta

representa a l’esport d’handbol

de la pizza o del pastís.

a la nostra ciutat tan volgut.

Serà que té molta gana

Enguany va ser l’equip femení

i no pot parar d’engolir,

qui va somiar i tocar la glòria,

puix així és el partit que mana

i el Morvedre saguntí

i que gestiona als saguntins.

pujà amb força i eufòria .

PÀGINA 240

no demostren cap trellat


HUITENA ESCENA:

DESENA ESCENA:

AMOR PER LA FAMÍLIA

AMOR PER L’ESPAI

Aquesta escena representa

Davant l‘expansió comercial

l’amor que dóna la família,

que està patint la nostra ciutat,

per superar aquesta gesta

altres perills arribaran

que és sobreviure hui en dia.

i no se faran esperar.

Sort que els iaios ens ajuden

Els astronautes ben equipats

per tal de tirar avant,

acabaran amb l’extraterrestre

perquè amb sous que no s’estiren

[menut,

acabar el mes és complicat.

igual que els parcs i centres [comercials

NOVENA ESCENA:

faran amb el xicotet comerç de

AMOR PELS TRES PORQUETS

[Sagunt.

Este conte tan ben parit

ONZENA ESCENA:

curiós i amb moralitat,

AMOR PELS JOGUETS

és el del “quatripartit” que governa la ciutat.

Davant les imminents eleccions i com si d’uns joguets es tractara,

El tres germanets d’eixida

l’oposició busca solucions

al final deixaren entrar al llop,

i ho fa amb força i amb gana.

imagina’t quina mentida la política i tot açò.

Muniesa el soldadet de plom i la ballarina Ciutadana, viuran una història d’amor PÀGINA 241

i es besaran al mig de l’andana.


DOTZENA ESCENA:

CATORZENA ESCENA:

AMOR PER VOLAR

AMOR PELS ANIVERSARIS

I si algú practica l’aviació

El jove Guille amb ànsia espera

al nostre poble sense aeroport,

l’aniversari, com és tradició,

és Manuel González el pilot

puix al nostre poble tot es celebra

capità de la segregació.

ja siga de Tolkien o de Star Wars.

I com que ja li han trencat les ales

Doncs si tan “frikis” ací som

se les ha ficat de fusta,

fem-ho amb els còmics de la zona,

pues ja són moltes les vegades

que isca Quico de Filemón

que la seua intenció es trunca.

i de Rompetechos Tarazona.

TRETZENA ESCENA:

QUINZENA ESCENA:

AMOR PELS ANIMALS

AMOR PELS PELUIXOS

EN LLIBERTAT Aquesta princesa bonica Ja fa temps que al nostre poble

està abraçada al seu peluix,

alguns circs no tenen cabuda,

l’agarra amb força la xica

si els animals estan en gàbies

perquè no se’n vaja molt lluny.

o amb la seua llibertat es juga. Emulen a aquesta dona Allò que va ser l’ocurrència

els polítics de la ciutat,

d’uns polítics animalistes,

que s’abracen a la poltrona

ha dividit l’audiència

i no volen deixar-la escapar.

PÀGINA 242

en moderns i costumistes.


SETZENA ESCENA:

DIHUITENA ESCENA:

AMOR PER CASAR-SE

AMOR PER LA VERITAT

Aquesta parella de jovens

Com a un vell conte infantil

que sempre s’han dut fatal,

esta és la gran princesa,

misteriosament es volen

que al príncep convertix

i passaran per l’altar.

en granota quan el besa.

És una relació d’amor-odi

És com a les eleccions locals

com els partits de la ciutat,

quan prometen sense mides,

que s’ajunten en matrimoni

i que després d’haver guanyat

després dels comicis electorals.

les convertixen en mentides.

DESSETENA ESCENA:

AUTORS:

AMOR PER VIATJAR A LA LLUNA

GABY COLLADO I TONI ISACH

La nina agafa la lluna perquè li fa il·lusió anar, mes el regidor de cultura fins allí sí ha arribat. I no és que l’home viatge a un transbordador espacial, sinó que a molts actes de falles

PÀGINA 243

ell es queda endormiscat.


L’ESSÈNCIA DELS XIQUETS VEGA CASADO


Però el lloc més important per

serien les places sense els seus masclets? Què

a nosaltres és LA PLAÇA. En

serien les falles sense un futur? No serien res

aquest lloc fem de tot: juguem,

veritat?

ballem, correm, tirem petards i sobretot gaudim, que és el més essencial de les falles.

Perquè els xiquets, encara que a vegades donem una miqueta de guerra, som el futur de les falles! Nosaltres aprenem dels majors i quan siguem més

La nit del 19 és una nit molt

grans farem totes eixes cosetes que hem aprés.

especial i encara que ens posem una miqueta tristos al vore

Nosaltres gaudim més que els adults, ja que hi

cremar els monuments, sabem

ha un muntó d’activitats preparades només per a

de sobte que no hi ha problema

nosaltres durant tot l’any: jocs a la plaça, nits de

perquè comença un NOU ANY

pijames, el túnel del terror, campionat de futbolí,

FALLER!

etc. Jo no em puc imaginar la meua També ajudem una miqueta als majors decorant el

vida sense ser fallera i menys

casal, muntant el Betlem i ajudem a posar la terra a

encara sense ser de la FALLA

la falla infantil.

PLAÇA RODRIGO.

En la setmana fallera fem els passacarrers ballant amb la xaranga i cantant cançons que parlen de la nostra falla. En acabar sopem tots junts a la carpa i gaudim dels sopars que són molt divertits amb els jocs i balls dels grups de barra dels majors. Després de sopar, tant els majors com els xiquets eixim a ballar amb les orquestres. Ens posem en primera fila i cantem i ballem totes les cançons. La nit del 18 anem per tots el carrers del barri fent una despertà nocturna .

PÀGINA 245

Q

uè serien les falles sense els seus xiquets? Què


PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS AL MILLOR POEMA SATÍRIC ESCOLAR


la col·laboració de la llibreria Arco de la nostra ciutat, convoca la segona edició del PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS al millor poema satíric escolar del nostre municipi, amb l’objectiu de fomentar en els nostres xiquets part de la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres tradicions, evitant així que es perda una part tan important de la nostra història com són els poemes, escrits a la nostra llengua i que tantes gestes, fets i relats ens han contat. L’objectiu pel qual creem aquest premi no és un altre que aconseguir que els nostres menuts, s’interessen per aquest tipus de poesia, per les seues rimes, per la seua sàtira i la seua crítica, perquè no hi ha millor manera de prendre’s la vida que amb una miqueta d’humor, ja que l’humor és fonamental a la nostra vida i per això no deu ser exclòs , dels nostres hàbits i menys de la nostra literatura. El present concurs va destinat als xiquets que cursen enguany els cursos de cinqué i sisé de primària de les diferents escoles del nostre municipi. Així mateix també va destinat per als estudiants de primer i segon de la E.S.O dels instituts de la nostra ciutat.

PÀGINA 247

L

’Associació Cultural Falla Plaça Rodrigo, amb


CATEGORIA A

“LES PLUGES AL PORT”

(Cinqué i Sisé de Primària):

Quan al Port plou

Obra Guanyadora:

s’inunden les avingudes.

“Les Pluges al Port”

N’hi ha moltes mogudes

Autora: Irene Bonet Herranz

i ningú fa res nou.

Centre: CEIP Mediterráneo Curs: 6é. de Primària

Periodista Azzati una piscina, Avinguda Mediterrani una claveguera.

CATEGORIA B

Les clavegueres fan palanca i la brutícia s’escampa.

(Primer i Segon de la E.S.O): IRENE BONET HERRANZ

Queda deserta. MEMBRES DEL JURAT QUALIFICADOR Ana José Segura Rubio; Professora d’ensenyament secundari i col·laboradora habitual en llibrets de diferents comissions falleres. Teresa Aparicio Matallín; Professora d’ensenyament secundari i fallera de la comissió Luis Cendoya.

i fallera de la comissió Eduardo Merello.

PÀGINA 248

Cristina Rodríguez Díaz; Mestra


PÀGINA 249

PUBLICITAT



































Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.