Llibret Falla Plaza Rodrigo 2022

Edita

AC Falla Plaça Rodrigo Port de Sagunt / 2022

Equip de coordinació

Laura Madrid Gaby Collado Miguel Giménez Ximo García Cristina Plumed Toni Isach

Publicitat

Mar Bruno Cristina Plumed Victoria Marzo Jennifer Fernández

Maquetació

Yogur de Fresa / yogurdefresa.com

Quantitat

800 exemplars

Depòsit legal

V-400-2001

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022.

Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres.

Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Sagunt

Equip de redacció

Alba Fluixà i Pelufo Ricard Català i Gorgues Albert Llueca Francisco José Adan Carles López i Cerezuela Gaby Collado Mª Jesús Martínez Toni Isach Hugo Morte Santiago Ríos i Guinot Carmen López Gaiata 5 Hort dels Corders Félix Crespo i Hellín Natalia Antonino Óscar Martell Antonio J. Fresno i Sanchis Miguel Prim Miguel Giménez Manuel Sánchez i Pedro Pere Valenciano Asun Moll Juan Royo i Gil Carlos Navarro i Castelló Sherpa Hogan Esther Cerveró i Tortosa Miguel Ángel Durá Vicente Durá i Blasco

004 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Darío Moreno i Lerga Alcalde de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt

A

mb l’entrada de març celebrem una de les efemèrides més importants per al poble valencià: les Falles. La festa de Sant Josep té el seu gènesi en el solstici de primavera, aquest moment de l’any és símbol de renovació, de ressorgir, sent aquesta l’essència mateixa de les Falles.

Cada any ressorgeixen de les cendres per a donar principi a un nou exercici de llum, màgia i foc.

El solstici ha sigut festejat per totes les civilitzacions del passat. Centrant-nos en la mitologia romana, molt arrelada en el nostre municipi, s’associa al Déu Jano, déu dels començaments i els finals, perquè té dues cares, una que mira a l’hivern deixant arrere el fred lúgubre i l’altra que mira a la primavera, obrint així la porta del bon temps. Justament el Déu Jano és també el que dona raó a eixes dues

005 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

forces oposades però complementàries que són inevitables a la vida. Una de les seues cares representaria el positiu, la decisió encertada, i l’altra l’error, l’opció incorrecta. Justament aquest seria el tema de debat d’aquest llibret: les mirades enfrontades. Perquè en aquesta vida no hi ha ying sense yang.

Les Falles són una festa tradicional molt volguda per tots i totes. La comunitat fallera és notable i, de sobra és conegut el poder de convocatòria que té aquesta festa per al turisme, tant nacional com internacional. La festa del poble valencià és estimada, d’això no hi ha cap dubte.

Però, és inevitable que hi haja veus discordants en alguns aspectes d’aquesta. Al cap i a la fi, la varietat és la riquesa del raciocini de la societat.

No tothom pensa igual i és important també escoltar totes les veus. La Falla Plaça Rodrigo enguany posa l’accent en l’anàlisi de la festa gran dels valencians en funció de la mirada de qui la percep. Un exercici de reflexió que sens dubte serà enriquidora per a la comunitat fallera i el veïnatge del municipi. Enhorabona pel treball!

Aprofite l’oportunitat que em brindeu en escriure aquesta saluda per a donar les gràcies a les Falleres Majors i Presidents, així com a tota la junta directiva de la comissió, per tot el treball realitzat enguany. Sense la vostra dedicació no podríem estar parlant de les Falles 2022. Vosaltres sou els que feu possible que gaudim en germanor, alegria i goig d’aquesta bella festa. Sou els que espenteu perquè siga una tradició centenària amb llarga vida per davant.

Desitge que visqueu intensament les Falles 2022.

Que visquen les Falles!

006 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Jaime Gil i Arastell President Executiu de FJFS

B

envolguts fallers i falleres Un any més, tinc el privilegi de poder escriure al vostre llibret com a president de Federació Junta Fallera de Sagunt. Igual que l’any passat, m’haguera agradat escriure aquestes paraules amb una situació ben diferent, però malauradament seguim patint els efectes de la Covid-19.

Després de superar moments difícils, amb la celebració de les falles al mes de setembre, vam fer un pas endavant per a demostrar que treballant units, amb responsabilitat, trellat i coherència amb la situació, es poden realitzar esdeveniments com són les nostres benvolgudes falles.

Amb el foc i les cendres de les falles de setembre, iniciarem un nou exercici faller

007 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

amb la il·lusió de poder desenvolupar totes les activitats possibles i arribar al mes de març per a gaudir de la tan esperada setmana marcera. És una gran satisfacció per a mi, veure com la vostra comissió amb l’espenta i esforç de totes les falleres i fallers, treballa unida per mantindre viva la nostra festa i les nostres tradicions. Com cada any, amb la vostra participació en els actes i activitats organitzades per les diferents delegacions de FJFS, al costat de la resta de comissions, feu més gran si cap, el món faller morvedrí, demostrant que amb esforç i constància es poden aconseguir els objectius marcats.

Una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret, llibret destacat en les diverses convocatòries per a la promoció de l’ús del valencià que fan tant a l’àrea de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.

M´agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt i als Ajuntaments de Gilet i Faura; per escoltar-nos i donar-nos el suport necessari per a seguir endavant i lluitar al costat del nostre col·lectiu per mantindre les nostres tradicions.

Volia aprofitar per a donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors Tamara i Aroa, com també al President, Jorge. Enhorabona per ser els representants d’aquesta gran comissió, desitge que enguany tingueu unes molt bones falles i gaudiu del que serà un any ple de records inoblidables.

També agrair l’esforç realitzat per la junta directiva, per la resiliència mostrada al llarg d’aquests temps poc lluïdors, per lluitar quan pareixia estar tot perdut, per defensar les falles com a mode de vida i per fer possible que puguem gaudir d’aquestes Falles 2022.

Als veïns i veïnes que viuen al voltant del Casal, agrair la paciència que tenen amb totes i tots nosaltres, sobretot a la setmana fallera, ja que no és fàcil conviure i mantindre l’harmonia al barri. Gràcies.

Falleres i Fallers de l’Associació Cultural Falla Plaça Rodrigo, mes que mai, heu de mantindre la il·lusió i l’esperança, el mes de març donarà inici a la tan esperada setmana fallera i a la plantà de les nostres falles, engalanant els carrers del poble de color, d’enginy i aquesta sàtira tan característica dels valencians. Tornarem a lluir la nostra rica indumentària i les millors joies, omplirem de soroll i música els carrers, d’olor a pólvora i com cada mes de març li retrem homenatge a Sant Josep i la Verge dels Desemparats amb la nostra ofrena de flors.

Espere que aquestes falles siguen excepcionals i molt gaudides per totes i tots nosaltres, mostrem al món la germanor que ens caracteritza, però sobretot amb responsabilitat i civisme, tenint en compte la situació i les recomanacions sanitàries.

Demostrem una vegada més perquè som Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Bones Falles 2022

008 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Jorge Caballero i Rams President AC Falla Plaça Rodrigo

B

envolguts fallers, familiars, amics, col·laboradors i veïns del nostre barri Aprofite en aquests durs moments que estem vivint de nou en aquest exercici faller, per a dirigir-me a cadascun de vosaltres amb orgull i saltisfacció per l’esforç que hem exercit en aquests temps tan difícils.

Un any més tinc el privilegi d’escriure en el nostre llibret com a president de la falla que m’ha vist créixer, en la qual he viscut tantes alegries i a més he pogut lluitar contra vent i marea aquest temporal per a poder plantar en l’exercici de les falles 2021.

La crisi de la COVID ens ha situat davant d’un repte, l’adaptació a la nova situació del CORONAVIRUS, ens ha fet actuar des de

009 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

la prudència, el civisme i sobretot el respecte cap als altres on el món faller ha sigut exemple de bon fer.

M’agradaria tindre un xicotet record per tots aquells fallers que ja no estan entre nosaltres, ja siga per la causa de la COVID-19 o altres malalties, que ens estan arrabassant a persones increïbles del col·lectiu faller.

Ara és el moment de començar un altre gran repte per a les falles del 2022, poder plantar el nostre monument en la nostra volguda plaça Rodrigo. Però això no seria possible si no tinguera darrere a un gran equip, la meua directiva i els meus fallers que són els que fan que aquesta falla continue creixent dia rere dia, amb aquestes ganes i il·lusió que depositen cadascun d’ells, GRÀCIES A TOTS per mai deixar de lluitar.

A les meues falleres majors Tamara i Aroa, les nostres representants, dir-vos que és per a mi tot un orgull el fet de poder compartir al costat de vosaltres un any més d’aquesta il·lusió que tant heu lluitat per viure.

Finalment, només em queda desitjar unes bones festes i Falles 2022, en les quals m’agradaria tornar a veure el barri i la plaça al complet si la crisi del COVID-19 comença a minorar i a poc a poc anem reprenent les festes com nosaltres coneixem.

Fins al moment continuarem lluitant perquè les FALLES SÓN FESTA, TRADICIÓ I CULTURA.

Mirades enfrontades Pròleg 012 / Mirades Alba Fluixà 016 / Mirades

enfrontades

Ricard Català 018 /

cap a l’horitzó La Plaça

Albert Llueca

i Francisco

José Adan 026 / Les mirades impròpies Carles López 034 / Una visió diferent de la falla.

De l’esbós original al disseny 3D (1877-2022) Gaby Collado 042 / Orientar les mirades Mª Jesús Martínez i Toni Isach 060 / El futur de les Falles

Hugo Morte 064 /

El xiquet que buscava què era ser feliç

Santiago Ríos 068 / Les mirades

de les abraçades trencades

Carmen

López 072 / Els fallers, els nostres súper herois post pandèmia

Gaiata 5 Hort dels Félix

Corders 074 / Mare Nostrum festiva

Crespo 076 / Des d’un punt de vista objectiu Natalia Antonino 082 / La mirada de les falles Óscar Martell 086 / Recolzar la festa fallera després de la pandèmia

Antonio

J. Fresno 096 / Deixar passar l’oportunitat

per a deixar passar l’oportunitat Miguel Prim 106 / Ni tan bons… ni tan roïns Miguel Giménez 110 / Què pensa el bomber de les Falles?

Manuel Sánchez 114 /

Les Falles, ambaixadores de València i la CV

Pere Valenciano 120 / Segons

els ulls que l’enfoquen Falles

Asun Moll 124 /

Juan Royo 128 / Empati… què??

Carlos Navarro 130 / Una mirada crítica Sherpa

al voltant del món de les falles Hogan 134 / Som patrimoni

Esther

Cerveró 138 / Tres mirades, una festa Miguel Ángel Durá 142 / Sinèrgies

Vicente

Durá 150 / Micro-mirades al passat

Gaby

Collado 154 / Executiva 159 / Representants 160 / Comissió 164 / Comissió a perpetuitat 167 / Socis d’honor 167 / Monument gran Seduccions 168 / Comissió infantil 172 / Apadrinats 173 / Monument infantil El Circ... Oooohh!! 174 / Recompenses 178 / Socis i sòcies 180 / Anuari faller 185 / Gaiata 5 Hort dels Corders 190 / Publicitat 192

012 Mirades enfrontades

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

Pròleg

2022

B

aix el nom de Mirades Enfrontades, hem volgut filar el recull d’articles que enguany engronsen el nostre llibre faller. Davant una societat plural i oberta, vam pensar que havia arribat el moment de parlar de les falles des de diferents perspectives i dependre d’allò que resulta positiu en qualsevol òptica que li apliquem a la festa.

Recórrer les diferents idees que existeixen sobre la festa de les falles, no és una tasca gens fàcil però per a nosaltres es va convertir en un repte.

Lluny de voler enfrontar als amants i als detractors de la festa, hem buscat el raonament de diferents personatges socials afins o no al món faller, intentant recavar els seus pensaments, ja que només escoltant a tota la societat, podrem engrandir eixe terme

013 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

tan ampli i alhora tan volgut que està representat en la paraula FALLA. És per això, que des de la nostra comissió no hem volgut mirar amb els ulls tancats cap a cap direcció, tot el contrari, hem fet un gran esforç per tal d’apropar-nos al major nombre de col·laboradors, que ens donaren la seua particular visió de les falles.

Tenim davant nostre per tant, un debat obert sobre la festa dels valencians, ple de manifestacions importants abocades a fer de la sinèrgia fallera, una festa més respectuosa si cap i més pròxima a tots el ciutadans.

Per últim, no volem tancar aquest pròleg sense parlar de la nostra mirada, la d’aquest equip de coordinació que des de ja fa un bon grapat d’exercicis, volem fer, any rere any, del nostre llibret de falla un espai cultural i divulgatiu on qualsevol aspecte de la festa tinga cabuda.

Gaudiu d’aquest llibre i dels seus articles, i gaudiu de la festa que ja prompte ens espera!

2022

016 Mirades enfrontades

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

Alba Fluixà i Pelufo Poetessa i gestora cultural

2022

D

os mirades amaguen mons que connecten i col·lisionen amb la mateixa ferocitat.

Dos perspectives que es tracen en direccions oposades, però en les que sempre hi ha un punt d’intersecció, imprescindible punt de partida per a construir el camí futur.

Dos visions d’una realitat que cada dia és menys única i més intensament polièdrica i ens força a saber mirar cada cosa amb ulls nous, tot buscant punts de vista que vagen més enllà del terreny que ja ens sabem.

017

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

018 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Mirades cap a l’horitzó Ricard Català i Gorgues Docent i investigador de la festa

2022

A

No hi ha ningú més feliç en el món que els éssers que gaudeixen lliurement d’un vast horitzó (Damodara, Krishna) Citat per H.D. Thoreau, Walden, 1854 partir de la invitació rebuda a col·laborar en este Llibret sobre «mirades enfrontades», la meua mirada sobre el món de les Falles ni pot ser des de dins, ni tampoc pot ser des de fora, segons la perspectiva en què podries situar-te.

En el meu cas, mai he sigut faller de casal, encara que vaig eixir en un Llibret com a component de la secció infantil d’una comissió fallera a principis dels anys setanta. Ni tampoc he format part d’altres estaments de la festa de les Falles i, per tant, no he sigut ni artista faller,

019 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

ni coeter, ni músic, ni indumentarista, ni adornista, ni versador, ni molt menys he posat la gespa i les pedretes blanques amb la falla plantada, sembla el segell més identitari segons vaig sentir fa temps i que t’atorga la major condició com a faller o fallera del carrer, quasi més que el bunyol d’or amb fulles de llorer.

També és veritat que he sigut col·laborador, en l’última dècada, en projectes de Llibrets de Falla, per invitació de comissions falleres, com l’encomiable AC Falla Plaça Rodrigo de Sagunt, comissions que em van seduir amb les seues propostes tan creatives, arriscades i, sobretot, suggeridores.

Amb eixe vessant de col·laborador en Llibrets i, també, com a investigador de la festa fallera, a més d’altres festes del calendari festiu, em podria situar dins de la mateixa sense necessitat d’haver d’aportar més avals, ni mèrits acumulats. Amb això ja seria suficient. O no?

Perquè de la figura d’investigador o investigadora es diu que ha de fer una mirada una tan distant sobre l’objecte d’estudi o situació, des de fora, per a no impregnar-se massa dels esdeveniments ocorreguts o que estiguen passant, ni deixar-se influenciar pels corrents de pensament i per l’opinió pública o pel propi subjectivisme.

Bé, a més a més, podria afegir que he tingut el plaer, alhora patiment, d’exercir com a jurat de cadafals fallers. Així i tot, no ho tinc massa clar, perquè vaig estar com a jurat d’un premi a la falla que millor expressara els valors mediambientals. I en altre cas, com a jurat de falles..., no sé si dir-ho, em dona una mica de vergonya. No obstant això, encara que no sé si quedaré retratat, ho diré: jurat de falles experimentals. Com deia aquell, això no són falles, ni res, un invent per a cridar l’atenció, esnobisme de pacotilla.

Per tant, com he dit al començament, la meua mirada sobre el món de les Falles ni és des de dins, ni és des de fora. No puc entrar en un joc de mirades enfrontades. Més bé, serien mirades travessades. O tal vegada millor, podria fer unes mirades enrevessades. Ni jo mateix sabria situar-me.

020 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Ni mirades enfrontades, ni travessades, ni enrevessades. Ja ho tinc: mirades cap a l’horitzó.

O com ho vaig expressar en l’anterior col·laboració en el Llibret de la Falla Plaça Rodrigo: l’horitzó de futur. Això que he anat pregonant des de temps darrere i aprofitaré l’oportunitat per a deixar-ho plasmat ací, amb una barreja del que haja pogut aportar en els Llibrets de Falla, durant el transcurs dels anys, com si fora el meu llegat per a la posteritat i a manera de compendi.

Perquè aquesta col·laboració de Llibret pot ser l’última que faça i em retire amb altres menesters i inquietuds. O, almenys, serà l’única que faré per a les Falles de 2022, he renunciat de la manera més cortesa que he pogut a altres invitacions seductores.

No deixem de mirar cap a l’horitzó, l’horitzó de futur, eixa seria la meua consigna, el meu lema, malgrat la situació de pandèmia que encara, hui dia, ens envolta. Una pandèmia, com vaig manifestar públicament, que trencava la quotidianitat, el temps d’ocupació laboral, però també el temps de celebració, de sociabilitat, de trobada en comú, de vida col·lectiva.

021 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Com en altres sectors, continuava dient, el món faller va sentir com es parava el temps, el temps faller i, per extensió, la roda de l’any festiu, com també quedaven privades les il·lusions, les expectatives i les vivències al voltant d’una festa tan arrelada i amb tot el que suposa el seu ritual festiu.

Certament, el temps, el calendari no es va parar, el pas del temps continua inexorablement, afegiria. Va parar la celebració, la vivència i, en conseqüència, la convivència. La vida col·lectiva quedava paralitzada i, per tant, la festa, exponent revelador de la vida en comunitat es veia afectada en totes les seues vessants.

I vaig rematar, amb la dissertació que les Falles de 2020 es convertiren en les «no Falles», encara que una part dels seus actes rituals ja s’havien viscut i trasmudats en evocació, en relat, en crònica. I, alhora, els cadafals s’estenien per places i carrers. I uns altres relats i unes altres cròniques es van desencadenar, amb molts interrogants, amb moltes incerteses.

Tal com ha esdevingut amb les Falles de 2021, un vull i no puc.

022 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Reprenent i transcrivint temàtiques escrites en els Llibrets, una de les mirades cap a l’horitzó seria abordar allò que es qualifica com «excessos fallers». Per posar algun remei als excessos fallers molts podem pensar que no podria tirar-nos ni una mà ni el Tribunal de les Aigües, ni de bon tros el ministre pertiguer de la seu, ni el «sursuncorda» que fóra.

El remei de tot aquest desbaratament hauria de vindre, sense cap dubte, des de dins del món faller, els bunyols es mengen sols, no cal esperar que altres ens traguen les castanyes del foc.

La declaració de les Falles com a ben immaterial de la humanitat ens podria tirar una maneta, perquè de tot el que s’ha posat en valor, una de les característiques més ponderades de la festa de les Falles és la capacitat de mobilització col·lectiva que s’origina, tota una energia ciutadana que cal enfilar cap a una celebració festiva més sostenible, més participativa, més plural i, sobretot, més tolerant.

En aquest sentit, la festa de les falles, alhora exaltada i denigrada, hauria de trobar una reconciliació amb els pobles i les ciutats on són celebrades, des de la consciència cívica, abandonar postures prevalents, per tractar d’impulsar la pràctica de la convivència i de la tolerància.

En aquest procés de trànsit, caldria abandonar ja del totes eixes postures massa vegades bel·ligerants. La pràctica de la convivència i la tolerància suposa el reconeixement de l’alteritat, encara que la festa també supose transgressió de la vida quotidiana, que cal entendre en el cicle ritual del calendari i del ritme de producció, no obstant, ajustant-se a les dinàmiques socioeconòmiques i culturals de la societat actual.

Amb tot això, des de les mirades cap a l’horitzó, amb un plantejament propositiu, transcrit d’altres Llibrets, caldria incorporar plenament la cultura de les «bones pràctiques» al món de les Falles, un altre exponent que es desprén de la seua declaració com a patrimoni immaterial de la humanitat, amb una sèrie de valors

023 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

i accions que li atorguen un major sentit com a festa col·lectiva, a més a més hauria d’aportar una major dosi d’inclusivitat La incorporació de les bones pràctiques en el món de les Falles ha de procurar la implicació de tots els «actors socials» que conformen l’entramat d’aquesta manifestació festiva: des de les institucions oficials i els organismes de representació, fins a les comissions falleres i les seues agrupacions representatives, passant per les corporacions gremials d’artistes fallers, les bandes de música i altres entitats, a més dels sectors econòmics al voltant de la festa (pirotècnia, indumentària, hostaleria…) i, per descomptat, les entitats veïnals dels pobles i de les ciutats, on les Falles són viscudes com una gran celebració festiva.

La creació i conseqüent aplicació d’un codi de bones pràctiques en l’univers de les Falles hauria d’assumir, almenys, com a referents ètics els valors, alguns d’ells ja mencionats, d’igualtat, sostenibilitat, participació i inclusió, en sintonia amb el que es preconitza des de les societats democràtiques més avançades.

Una altra mirada cap a l’horitzó, rescatada d’altres col·laboracions en Llibrets, és la presa de consciència en favor de la nostra cultura i la nostra societat, tot allò que suposa la construcció de la «cultura de l’àgora» i, per descomptat, l’assumpció, des de la responsabilitat, de projectes socioculturals compartits, perdurables en el transcurs del temps.

En consonància amb el sentit original del qual és la sociabilitat fallera, cal donar major visibilitat i reconéixer que les comissions falleres aporten beneficis socials i culturals, a través d’iniciatives molt diverses, com són les accions de tipus solidari, el gran ventall de pràctiques culturals i artístiques que es promouen o la seua implicació en altres festes i manifestacions del nostre costumari.

Així mateix, l’assumpció cada vegada més assolida de compromisos de tipus mediambiental, amb l’Agenda 2030 també en l’horitzó temporal i el suport com a col·lectius cívics amb tot un ventall de reivindicacions ciutadanes.

024 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Una contribució del món de les falles al sosteniment i salvaguarda del nostre comú patrimoni festiu, fins i tot més enllà de la festa de les Falles, contribució que no ha cobrat ni massa rellevància, ni molt menys un gran ressò en la nostra societat.

Ací deixe una mostra de les meues mirades, reflectides al llarg del temps a través de les meues col·laboracions en Llibrets de Falla.

Per a pensar i compartir, davant uns temps amb massa incerteses. Tanmateix, les mirades cap a l’horitzó són mirades plenes d’esperança, des de la resiliència. Sense quedar-se en la mera contemplació, fent camí i avançant cap a l’horitzó de futur.

I una última confessió. Al principi del text he dit que no havia sigut ni artista faller, ni coeter, ni músic, ni indumentarista, ni adornista, ni versador. Però si retorne a la meua infància, a València, al meu barri del Carme, al carrer de Na Jordana on vaig nàixer, us he de dir que «vaig fer» d’artista faller muntant una falleta casolana sobre una cadireta de boga.

En ve al cap un rellotge de paret fet de cartó i paper, tot pegat amb pasteta de farina.

I amb ninots retallats en cartolina, rescatats dels dibuixos animats de l’època, com l’os Yogui, Bubu i Huckleberry Hound, crec recordar.

025 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

A més, «vaig fer» de coeter, amb les tires dels mistos de traca sostinguts amb pinces en un fil d’empalomar o aquelles bengales de color menudes, com si foren mistos també, col·locades en sèrie damunt d’una caixa de sabates i que compraven la xicalla en les «paraetes» del tio Visantico i de la senyora Tonica, en el primer tram del carrer.

Llevat d’indumentarista, també «vaig fer» d’adornista, posant banderetes de paper, fetes a mà, en la galeria de la casa, fins i tot de músic, com si estiguera en el cercavila faller. I versador, això ja seria massa.

I per què explique tot això?

Tal vegada, la mirada cap a l’horitzó no deixe de ser, paradoxalment, una mirada retrospectiva, l’evocació de la infantesa, amb la recreació d’un món real, on la vivència festiva troba també el seu lloc, encara que transfigurat en un altre món on la fantasia, la imaginació i el joc li atorga major plenitud.

La mirada cap a l’horitzó, l’horitzó de futur, no deixaria de ser una mirada del xiquet o de la xiqueta que portem dins de nosaltres en el camí de la vida.

Per acabar, només en queda dir: De tant en tant, no deixem de fer una mirada cap a l’horitzó. Gaudim lliurement d’un vast horitzó.

026 Mirades enfrontades

La Plaça

AC Falla Plaça Rodrigo

Albert Llueca President de L’ARXIU Camp de Morvedre

Francisco José Adan Advocat

2022

C

Albert Llueca rec que és necessari explicar que és una plaça i quina importància té en la societat, i més encara en la mediterrània.

Una plaça és una superfície urbana normalment situada en la intersecció de dos o més carrers. Moltes vegades és un espai de reunió o celebració. Trobem aquesta paraula en molts idiomes: place en francès, plaza en espanyol, piazza en italià, plaza en l’anglès dels Estats Units.

Les places s’originen en l’àgora grega i n’hereten el sentit de lloc de reunió per a la vida pública. Per això sovint el mercat itinerant es fa a la plaça. Molt sovint hi ha una plaça davant d’un edifici important, com la casa de la vila, l’església o la catedral, un palau, etc.

027 Mirades enfrontades

Les places són presents en diferents cultures, des de l’europea a la xinesa o la precolombina.

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Tipus de places Segons la forma, la plaça pot ser quadrangular, com la Plaça Roja de Moscou; irregular, com les places medievals; el·líptica, pròpia del barroc italià; circular, com Picadilly Circus, i semicircular o allargada. El més habitual és que tinguen un únic nivell, però també poden ser esgraonades, com la de la Mare de Déu a València.

Segons si estan envoltades d’edificis per totes bandes o hi predomina l’espai buit, les places són tancades o obertes. Es denominen places de cementeri les que van sorgir a partir dels antics fossars (cementeris o cementiris) que sempre hi havia al costat de les esglésies (i que encara es conserva en pobles molt petits).

Ningú en este moment pot dir que les places no són importants en les nostres ciutats, però de segur que hi ha algú que parla de l’ocupació de les mateixes per les festes i més concretament per les falles. Però...és així?

Pense que hauríem de tindre clar què és una festa i la importància que té en la societat i com les festes han evolucionat i cohesionat els pobles.

Parlem de festa... Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l’objectiu de passar-s’ho bé.

La festa és un aspecte significatiu de tota tradició i tota cultura.

La festa és un fet social que pot considerar-se una veritable síntesi o posada en escena dels valors, creences, representacions i condicions d’una societat, amb independència de si és d’àmbit local, regional o nacional.

La festa és una manifestació sociocultural complexa que inclou rituals i diversió i, al temps, implica funcions en relació amb la col·lectivitat que les celebra i protagonitza. Representa «un paper central en els processos de construcció societària com a elements simbòlicament estratègics en la vertebració d’un conjunt d’individus com a societat i en la representació de les identificacions

028 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

col·lectives que tot grup humà necessita per passar de simple agregat d’individus a ser i conformar-se realment com a tal societat».

Molts autors consideren que encara que no es pot identificar festa i ritus, si cal tenir en compte que existeix a l’interior de tota festa una mena de ritus, malgrat que aquest concepte haja patit una transformació al llarg del temps, de manera que de tenir un aspecte sagrat ha passat a ser una conducta formal i rutinària.

Sociològicament hi ha una complexa i clara intersecció entre la festa i el temps.

Com a expressió d’una societat, les festes evolucionen amb l’espai i el temps, no són iguals arreu, ni ho són a un mateix lloc al llarg del temps.

Els calendaris estan plens de festes, dates ressaltades perquè són els dies que es consideren importants per diversos motius: religiosos, socials, sentimentals, etc. D’aquesta manera, una de les accepcions del mot «festa» en el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia Española és: «alegria disposada perquè el poble es recree». Aquestes festes senyalades poden ser en dates fixes (aquelles que han pres com a referència el moviment solar) o mòbils (les que es regeixen pel moviment lunar).

«El calendari és, des d’un punt de vista antropològic, una de les primeres i àrdues conquestes culturals de la humanitat, i les festes l’articulen».

El període de no festa es caracteritza per la normalització, per la monotonia, per a algunes persones pot ser l’espai de temps que viu entre festa i festa, cosa per la qual algunes opinen que qui ho viu no s’esforça tant a recordar-ho de la mateixa manera que les festes.

La festa té caràcter constitutiu del temps social. Es pot diferenciar entre festes cícliques i festes ocasionals, entre aquelles que componen un sistema, donant lloc a un ordre en la durada de la vida social, i aquelles que són fruit d’una excepcionalitat i que simbolitzen la irrupció d’uns determinats poders, missatges o esdeveniments.

Amb l’aparició del temps modern, l’agricultura perd prioritat i el seu lloc és omplit per «l’ordre cristià-catòlic del temps». Sorgeixen

029 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

d’aquesta manera un grup de festes centrades al ritual agrari, com la benedicció d’animals, les rogatives per impetrar la pluja o les festes de la collita, que acaben convertint-se en la festa grossa o festa major de molts pobles.

També la semàntica de la festa canvia, ja que els continguts d’aquesta, és a dir, l’objecte que se celebra canvia; comprovant-se la secularització de les festes, en les quals se substitueix la celebració d’un personatge per la celebració de la identitat comunitària o personal. Així tenim els exemples de com la festa d’un sant, com Sant Antoni, se substitueix per la benedicció dels animals, de manera que es dona una reflexivitat de la festa, ja que el subjecte celebrat i l’objecte que se celebra s’identifiquen simbòlicament.

I és ací quan tenim damunt de la taula tot per a poder arribar a diferents conclusions.

La primera: les festes són necessàries per a dinamitzar els nostres pobles; l’administració ha de fer el possible, fent-les habitables, per tal que es puguen desenvolupar de manera ordenada; i la tercera és la necessitat de ser conscients d’on venim i que som part d’un tot i les festes també formen part d’eixa idiosincràsia que és el ser valencià.

Francisco José Adan Sobre l’origen de les falles hi ha molt d’escrit, moltes teories desenvolupades i una de les més acceptades és aquella que les situa en l’antic costum en el qual els fusters cremaven andròmines velles a les portes dels tallers per a celebrar la fi de l’hivern en vespres on la festivitat del seu patró, Sant Josep.

Aquesta tradició apareix per primera vegada en la ‘guia urbana de València: antiga i moderna’, la qual se li atribueix al marqués de Cruïlles en 1876.

Una altra hipòtesi apunta l’origen de les falles a la tradició de llançar a la foguera un pelele satíric, una tradició que també s’estenia per Europa, i que a València, allà pel segle XIX, es transformava a penjar ninots grotescos en finestres i balcons durant la Quaresma pel fet que un bàndol d’allà per 1740 prohibia les falles

030 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

i les fogueres per motius de seguretat. S’ha de tindre en compte l’ordenança de 13 de març de 1784, la qual explicava: «No es permeten fer falles pels carrers en la nit vespra de Sant Josep, sinó en les places».

En 1851 s’emetia una ordre del corregidor de València en la qual es prohibia encendre qualsevol mena de fogueres sense exprés permís de l’autoritat. Altres teories situen a la tradició fallera i al seu origen en l’ancestral tradició de celebrar equinoccis i solsticis que suposen un punt de referència en el calendari per al canvi estacional i que d’una manera planificada o aleatòria continuen coincidint amb la majoria dels esdeveniments que se celebren en quasi qualsevol poble de la geografia europea, no obstant això aquesta coincidència, existeixen nombroses referències documentals, per agregar una altra, la d’un manuscrit valencià l’any 1693 de don Rafael Solaz, on podem trobar la següent frase: «A València es van posar moltes falles o fogueres», sense que es faça referència de manera clara als ninots. És doncs tradició històrica i assentada que les fogueres i les falles se situen als carrers de les places públiques com a festivitat del poble i perquè aquest les puga gaudir i participar d’elles.

Arribats a aquest punt i a l’actual Segle XXI, la normativa estableix que existeix el dret constitucional de reunió i s’estableix la premissa que l’espai públic és, per definició, de tota la població i per tant per a fer un ús restrictiu d’ell s’ha de sol·licitar permís a l’autoritat que avaluarà la necessitat i la proporcionalitat del mateix i és, en aquest punt en el qual els que no som fallers però continuem sent valencians, ens trobem amb la distòpia gens agradable d’haver de triar entre la incomoditat, cada vegada més matinera, del tall de carrers, de revetles fins a les tantes de la matinada i gaudir de l’essència de la tradició fallera que suposa gaudir de l’art de l’artista faller que ha transformat aquestes fogueres dels fusters en obres d’art reconegudes com a patrimoni de la humanitat.

I és que, per desgràcia, la nostra vida segueix amb les obligacions del dia a dia amanides amb l’olor de pólvora, el terrabastall dels petards

031 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

i les cercaviles compassades per la música de banda i moltes vegades aquest adreç deixa un sabor amarg perquè, com si es tractara d’un multivers, convivim en la mateixa realitat aquells que lliurement han decidit gaudir de les falles, formant part d’una d’elles i per tant assumint aquesta doble vida que durant una setmana els porten a dormir molt poques hores, amb els qui no formem part de cap falla i, per tant, no participem del cent per cent dels esdeveniments fallers però sí que hem de suportar les incomoditats. Diguem que patim els desavantatges però no gaudim dels beneficis.

2022

032 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

L’argument primari consistiria a dir «apunta’t a una falla, si no pots amb ells uneix-te!» però estic convençut que en l’ànim del faller no està a condicionar al veí per a ser faller, sinó a gaudir de la festa i la tradició i amb aquest gaudi, atraure d’alguna manera a aquells que no formem part de cap falla.

A més ens trobem cada any amb un augment significatiu del concepte ‘falla’ que ha portat a unir a aqueixa original foguera que realitzaven els fusters i que es feia al carrer amb elements accessoris que res tenen a veure amb aquest nucli essencial de la falla. Aquests elements poden ser: carpes enormes, escenaris per a orquestres i fins i tot atraccions firals que, disposades en un altre lloc del municipi, no suposarien tant de trastorn per a la resta de veïns que veiem tallades gran part de les avingudes per aquestes atraccions o carpes enormes, que res tenen a veure amb el monument faller.

Indubtablement, les disco-mòbils, orquestres fins a altes hores de la matinada, quan no, els sopars, paelles i altres actuacions que, des de dins la falla es veuen com una cosa festiva i agradable, des de fora, suposen una fallida dels drets de la resta de veïns.

Ni tan sols es consideren aquells dies com no laborables, portant a moltes persones, que no formen part de cap falla, a passar unes jornades angoixants de dormir poc i malament en funció del prop o el lluny que ens puga quedar un casal faller.

Els drets individuals enfrontats amb els drets col·lectius i, per sort o per desgràcia, els primers tenen les de perdre en tant que a aquests últims els acull la tradició, la temporalitat i, ara, l’interés turístic tan rellevant i important per a la Comunitat Valenciana i, de rebot, per a Espanya.

Però, per a aquest arriscat escrit, m’agradaria enfocar aquest dilema, no des de l’enfrontament de postures irreconciliables, sinó des de la necessària convivència entre una tradició ancestral valenciana, de les poques que queden sense màcula del nord, i el fet d’incorporar i respectar els drets individuals de les persones que es veuen reclamats, any rere any, en haver

033 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

de conviure amb l’insomni i les incomoditats que, a més, cada vegada, s’avancen més en el temps.

No sé si la solució a aquest debat suposa derivar a una espècie de recinte firal (com ocorre amb altres festes en altres regions espanyoles) aquells elements que pertorben més als veïns, com pogueren ser orquestres, discos mòbils, tal vegada, contractant una sola per la FJFS, no ho sé.

La veritat és que, sent el delerós i arriscat objectiu d’aquest article el fet de postular les raons per les quals algú com jo té una inclinació limitada de les falles per aquestes qüestions, espere haver mostrat, al seu torn, l’afecte per aquest element consubstancial a l’ADN de la nostra pàtria xica amb l’únic ànim de traslladar la visió d’un valencià que el que desitja és poder és poder gaudir de les falles sense haver de ser faller, simplement, com a valencià.

2022

034 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Les mirades impròpies

2022

Carles López i Cerezuela Bunyol d’or en escepticisme. Artista d´articles experimentals.

Segon premi d’enginy i gràcia per a sa mare. Mantenidor de glòries valencianes. Autor de «diari d’un jove enigmàtic». Dispers de professió.

També escriu en llibrets

C

uando recibí la propuesta de escribir en el llibret de la Falla Plaça Rodrigo pregunté cuál era el tema de este año. «Miradas» me dijeron.

Las diferentes miradas que existen respecto a las fallas. Lo primero que vino a mi mente es que realmente me resultaba imposible ofrecer una sola mirada sobre las fallas porque yo había mirado a las fallas de muchas maneras.

De fet ni tan sols podia mirar les falles amb la mateixa llengua tot el temps. No és igual la mirada d’un xiquet de quatre anys que no vol vestir-se de faller que la mirada d’un adolescent, que la mirada d’un adult recentment ideologitzat o la d’un adult apàtic. Tampoc és la mateixa mirada la d’algú que ha viscut apegat a la falla des de menut que la mirada d’algú que les mira des de lluny, o la mirada d’una persona en descobriment que la mirada d’una persona descoberta.

035 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Per això, vaig decidir presentar «Les mirades impròpies», un catàleg de moments vitals i com la falla sempre estava present.

Des del xiquet que és fill de president i germà de fallera major fins eixa persona que considera que escriure en un llibret és encara motiu de prestigi perquè, almenys, a tu no te cremen.

Només vos done dos pistes. El 1972 vaig nàixer i el 1990 vaig entrar en línia en Valencià de la Facultat de Dret. La resta és ja un fum de records, un poc de rastre digital i una incoherència irreverentment permanent.

Disculpeu alguna llicència temporal per a incorporar narrativament algunes coses.

No tinc bona memòria.

1976

2022

Han apuntado a mi hermana a la falla antes de nacer. Me parecen un poco exagerados los adultos. No me quiero vestir. No me gusta.

Me da vergüenza. No sé por qué tengo que ser fallero. Me canso y me tengo que poner un traje ridículo. No me pienso disfrazar de hormiga ni de coña. Me siento idiota vestido de hormiga.

Ni entiendo cómo a los demás niños les divierte.

Ya me cuesta vestirme de fallero de negro como para disfrazarme de hormiga en la cabalgata.

Además, mi padre y mi madre se comportan muy raro en la cabalgata. No parecen ellos. Esto es todo muy raro. Quiero irme a mi casa y jugar con mi Mazinger Z en la falla de mi habitación de los juguetes. Me da vergüenza. Y encima mi padre quiere que nos hagamos una foto con la falla quemándose y con la senyera. Más vergüenza.

Los padres no dejan de hacerte pasar vergüenza.

Sólo me gusta cuando suena el himno.

Me parece un momento tan especial. Ver llorar adultos es algo nuevo.

1980 Los petardos molan. Molan más los de estrella. Los masclets son de mayores, suenan demasiado, me molestan y además un compañero de clase se ha quedado sin dos dedos por meter un masclet en un bote de CocaCola. Esta tarde soy el encargado del entablao.

Es peligroso que la gente se suba; así que yo

036 Mirades enfrontades

me haré cargo. Vigilaré el entablao. Mi padre ha puesto la senyera en el balcón como cada año. Al lado, en otros balcones, hay otras con blau. Me he fijado y en nuestra falla no ponemos senyeras con blau. Algo pasa. He oído que se había enfadado un vecino por eso. El concurso de dibujo me da vergüenza. Me da miedo perder, así que no participaré. Tengo sueño. En fallas todas mis rutinas se desvanecen. Ni se come a la hora ni se duerme a la hora. En Fallas nada se hace a la hora. Esto es un desastre.

AC Falla Plaça Rodrigo

1986

2022

Me sé la poesía de fallera mayor de mi hermana de memoria. Hasta ha venido la banda a casa. Me han fastidiado el sueño. ¿Por qué hay tanta gente en casa? Yo juego el campeonato de fallas y necesito descansar. The Final Countdown me mola mucho. Es heavy pero no es heavy. Las verbenas me aburren un poco excepto cuando suena Europe. Es que empiezan muy tarde y al día siguiente tengo partido.

Me siento en el portal. Los demás bailan y hacen el payaso. ¿Por qué yo no puedo hacer el payaso? Me da vergüenza. Sólo Europe me altera tanto que no lo puedo evitar. Cabeceo.

La gente me mira como si pasara algo muy diferente.

1990 Y ahora a la Palmereta porque a uno le gusta una. Andando a La Palmereta. Luego a Voramar porque a otro le gusta otra. Yo paso de beber pero si no bebo los pies me van a explotar y los riñones. Ahora vamos a la Merello. Creo que allí está la que me gusta a mí pero cualquiera lo dice con esta panda de desalmados que tengo de amigos. Bien pensado tampoco es que yo sea una hermana de la caridad. Que también las disparo fuertes y a matar. ¿Y si la veo? ¿Qué hago? Joder solo de pensarlo casi vómito de nervios. No me gusta ser tan tímido. Tengo que hacer algo para dejar de ser tímido. Habrá que beber. Creo que en Teodoro hay cubalitros baratos. Y viene Amics.

A la falla del cura paso. Ya se que está todo el mundo allí. Bueno, todo el mundo de los pijos. A

037

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

038 Mirades enfrontades

ver, antes era heavy y ahora soy pijo pero no tanto. Me gusta más Teodoro. Es otro rollo.

No hay tanta gente. Y puedo descansar. El ruido me mata. No se por que tienen que tocar tan fuerte.

1994

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Hui he estat passejant mirant els cartells de les falles. No m’havia fixat mai com escriuen. Quin desastre. Crec que hauria d’escriure alguna cosa per a El Económico. Un article o alguna cosa així. Les falles són les festes més valencianes però està tot escrit en castellà o en joqueséqué perquè tampoc és valencià blaver, de vegades és una com una cosa inventada. Si gastaren les normes de El Puig encara hi hauria algun ordre però és que escriuen «tal com raja» que diria Salvat Papaseít o «conforme els rota» que diria mon pare.

Que jo recorde en la meua falla sempre s’ha usat un valencià digne. A vore, Vayà tenia les seues cosetes però no són més que particularitats acceptables en una poesia popular i fallera.

En fi, crec que hauria d’implicar-me més. Esta part de ser del Puerto me toca un poc els nassos.

Vale, somos del Puerto i parlem en castellà però això no ha d’implicar ser incultes. Les falles són valencianes. Si no fem en valencià les coses en falles....

1998 Ja m’he enfadat. Ja n’hi ha prou.

Les falles són blaveres. No evolucionen. Almenys en la meua revista es veu clarament que es pot fer gràcia en un Valencià digne. Açò és sempre lo mateix. Colla de fatxes. Lo únic que saben és beure i fartar. Mira ¿quina manera de desfilar és eixa? En la meua època passar per una falla era una cosa seriosa. Quan passes per la falla se desfila com toca. ¿Quina falta de respecte és eixa? I l’alcohol, tots n’hem begut però d’amagat.

Amaga la botella que fas una imatge penosa.

I les falleres amb ulleres de sol? Això que? Vinga va. Ací cadascú va vestit d’una manera. Saraguell, torrentí o pirata del Carib, tu que eres? Una cosa és no anar de negre i una altra és anar a la figa mandanga. Jo ja ho vaig vore clar. Ací poques

039 Mirades enfrontades

ganes de pensar i de guardar solemnitat. Cada vegada m’agrada menys estar en falles ací.

Amb la força que podria tindre eixa festa i el poc trellat que li donen.

2002

AC Falla Plaça Rodrigo

M’han demanat ser jurat de llibret de falla en els premis de llibret de falla. Mare meua!

Però bé, al cap i a la fi, experiència fallera tinc i domine el valencià i sóc del Port. Algú del Port haurà de donar la cara en estes coses. Ara hi ha tres tipus de llibret. Els que semblen escrits per un xiquet de primària per ortografia i temàtica. Els que semblen escrits per un doctor honoris causa amb voluntat de ser enciclopèdia de referència i on riure és impossible. Per sort encara queda alguna falla que ha entès lo que és un llibret. Un llibret és un format. Una estructura. Una intenció. Un context.

I tot això ben cosit. No cal gastar molt però almenys pensar un poc.

2006

2022

Tindre una responsabilitat política em fa comportar-me estrany. He anat desenes de vegades a la nit d’albaes. Fins i tot vaig estar mirant informació sobre les albaes i la seua dificultat. Conec gent en quasi totes les falles.

Però ara tinc la sensació que em miren d’una altra manera. Supose que acompanyar als regidors fa que la gent t’etiquete dins d’un pack. I això em molesta especialment perquè conserve el meu cap crític individual intacte. No venim a que ens voten. Venim perquè no pensem regalar tots els casals als partits grans. No pense regalar les falles a la dreta o al blaverisme. En les falles hi ha gent de totes les tendències i també, per tant, de la nostra. Venim perquè encara que siga només un votant en eixa falla sàpiga que ens importa.

Jo no puc renunciar a una cosa tan meua perquè algú ha construït un valencianisme dicotòmic.

2010 Crec que enguany pegaré a fugir de les falles. Els coets me maten. Per sort tinc l’apartament i allí no hi ha falles. Si vols falles i caos pots agafar el cotxe i anar al Port. Ja només vaig a vore les principals. Encara que siga per mantindre

040 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

la mirada entrenada. Un poc lo de sempre, les mateixes bromes i el canvi estètic en la pintura, les tonalitats i el tipus de caricatura.

Jo no haguera tirat per ahí perquè les falles són falles i les fogueres són fogueres. Encara quan vaig a la cremà tinc eixa tendència inevitable a ser un «enterat» que explica com ha de cremar una falla.

Sóc eixe plasta que s’hi fixa en si usen materials sostenibles o si fan crítica recent o la crítica dels llocs comuns de sempre. Em passa com amb el futbol. Poques coses em sorprenen i és una llàstima. Però continue buscant perquè sempre hi ha alguna sorpresa. Sempre hi ha alguna falla que ha integrat algú que vol innovar. Algú que encara no sap que la dialèctica entre la innovació i la tradició és una dialèctica desequilibrada perquè la inèrcia és força més important de la naturalesa.

2015

2022

Quan portes tant de temps mirant falles ja necessites algun tipus de novetat. Diuen que et fas vell quan ja no fas coses noves. Per sort, he vingut a viure a València. Les falles convencionals ja no me motiven però encara hi has d’anar per a mantindre converses franquícia.

Les falles com la paella és una cosa sobre la qual cada valencià té una opinió. Ara sóc l’espectador de grada a la mar de les falles. Sé que en forme part però me les mire de lluny. Les falles experimentals almenys em motiven. Algunes són massa experimentals per a mi però és millor que mirar els ninots de sempre. Em faig preguntes.

Des que he vingut a la capital comence a valorar molt la capacitat que tenen les falles per a ocupar el carrer davant l’invencible cotxe. També he aprés a apreciar la dificultat per a aparcar. A València el dia 1 de Març comença l’apocalipsi. Almenys al meu poble esperaven una setmana més. Dóna gust passejar per València en Falles. Fugint del centre. El recorregut de falles experimentals em fa reconciliar-me amb la festa. I des que escric en els llibrets i he dedicat temps a pensar-la crec que és difícil que una festa tan popular no siga com és.

En realitat és com qualsevol fenomen transversal un puzzle sense sentit on has de buscar per trobar el meu lloc. Almenys passat el temps les falles s’han integrat dins del món del valencianisme

041 Mirades enfrontades

cultural i polític. Això era el que volíem i ja ho tenim.

Probablement és de les millors coses que vam fer els de la meua generació política: conciliar la idea de falla, cultura i carrer.

2021

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Algú llig? Ja porte uns quants anys escrivint en llibrets de falla i em pregunte si algú els llegirà. Potser no. Potser només suposen un exercici de bona intenció. La cultura escrita sempre ha sigut un joc de minories. La qüestió és valorar qualitativament les minories. Escriure en els llibrets em fa mantindre viva la flama del sentiment que deia Obrint Pas. Mantinc contacte amb gent que encara té un peu a cada vora del riu. Gent que encara creu en la festa com a interacció de persones. Per desgràcia el meu cos i el meu cap no han aplegat mai a un acord per a tindre la perseverança d’aguantar plantat molt de temps o caminar molt de temps. Però encara note l’olor a pólvora i crec que algú vol disfressar-me de formiga, encara sent Paquito el Xocolatero i en la tornada dic «sense blau», encara sona Amparito Roca i recorde com caminava la meua germana tan menuda amb tacons. I encara sona l’himne mentre crema la falla i pense que algun tipus de valencianisme hauria de ser possible.

La resta és pura racionalitat.

042 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Una visió diferent de la falla.

De l’esbós original al disseny 3D (1877-2022)

2022

Gaby Collado Docent, poeta i faller

T

irar la vista enrere ens ajuda a valorar qui som i d’on venim, i ens fa recordar d’on provenen les nostres falles. Ens fa recordar com hem arribat a ser la festa que hui en dia som, reconeguda a l’àmbit mundial, partint d’aquella festa tradicional i de barri on eixe primitiu parot que simbolitzava la crítica i la sàtira, era vist a cada cantó de cada ciutat on es plantaven eixos primitius ninots que componien els nostres tradicionals cadafals.

Però fer la vista endavant ens fa veure cap a on anem, cap a on camina la nostra benvolguda festa, perquè cal mirar cap al futur, ja que les falles igual que la vida són com un joc d’escacs, que per a evolucionar i guanyar cada partida, és necessari fer moviments i canviar coses.

Però cada moviment que fem ha de vindre des del coneixement i les lliçons apreses al llarg

043 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de la nostra història i recopilades durant tot aquest aprenentatge.

Per això veiem necessari, tirar la nostra mirada al passat per a poder explicar l’evolució de l’esbós de falla fins a arribar al disseny 3D que s’empra en l’actualitat.

Però que passava a les primeres falles?

Quan parlem de les primeres falles, ens referim a les primeres de les quals tenim constància, a les que es plantaven a finals del segle XVII i principis del segle XVIII, moment on la falla a poc a poc deixava de ser un muntó de trastos vells per a passar a convertirse en una obra un poc més elaborada, formades per una tarima de fusta recoberta ornamentalment amb bastidors pintats, amb llenços o amb panells que ocultaven els materials combustibles amuntonats a la seua base i que tenia damunt diverses figures o ninots vestits amb roba real (teles i robes velles) i màscares de cartó, els quals simulaven una escena teatral de contingut generalment satíric que exposaven a la vergonya pública els vicis o prejuís imperants.

Eixes falles satíriques, que anaven sempre acompanyades d’uns fulls de versos que, penjats com a pasquins en les parets pròximes o en els bastidors del pedestal, desenvolupaven en forma de rima el tema que s’escenificava en la falla.

Doncs d’eixes falles no hi ha esbossos, pot ser que foren plantades directament pels seus creadors segons se’ls anaven ocorrent les idees o tal volta si hi havia alguna mena d’esbós no s’ha conservat o recollit en cap lloc la seua existència.

I és que pareix que la realització de l’esbós de falla, va nàixer per necessitat burocràtica a mitjan segle XIX, quan l’Ajuntament de València, per a controlar les falles que es plantaven a la ciutat (ja que no hi havia comissions falleres; la festa era improvisada per grups de veïns), va obligar als grups de veïns que volien plantar falles a presentar una instància juntament amb un esbós i explicació de la falla a plantar.

Arran d’això és quan comencen a aparèixer esbossos i podem datar l’esbós més antic que es l’any 1877, eixe esbós pertany a una falla que es va plantar a la plaça

044 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de bous de València (en aquesta ubicació, no hi havia comissió fallera, va ser encarregada pels arrendataris de la plaça) i que es conserva hui en dia a l’Arxiu de la Diputació de València, i del qual hem trobat la foto per a traure la imatge de l’esbós. (Foto digitalitzada de www.dival.es).

Com es pot apreciar a la imatge, a diferència d’altres esbossos que eixiren a la llum anys després, els ninots que coronaven aquesta falla (12 figures i huit àguiles representant el combat entre les Amazones i els Etíops en el pont del riu Tritó), tenien un disseny d’una major qualitat, i això es deu al fet que aquesta obra fou encarregada a escultors com Luis Gilabert Ponce o Mariano García Mas i il·lustradors com Rafael Sanchis Arcís o Carlos Ruano Llopis.

També podem apreciar com es menciona com a gran i magnífica Foguera, dient entre parèntesis que es diu de forma vulgar Falla, el que resulta estrany, ja que en aquells temps ja estava estés el nom de falla per tota la ciutat. A més, crida l’atenció la frase «Si el temps ho permet», la qual cosa seria extrapolable a les nostres falles del 2022 que amb aquesta maleïda xacra que estem vivint hauríem de posar als nostres esbossos «Si la pandèmia ho permet».

Deixant aquestes curiositats al marge, la falla com es veu a l’esbós tenia la composició de les falles d’aquella època, on es podien diferenciar dues parts, una base, formada per un prisma quadrangular d’un pocs metres d’alt amb bastidors laterals pintats amb diverses màscares i cavalls alats i damunt d’aquesta base es pot apreciar un tipus d’enclusa damunt de la qual es trobava l’escena, anteriorment mencionada, amb figures o ninots a grandària natural, que donen moviment.

A partir d’eixe any podem trobar un nombre molt reduït d’esbossos com són el de la Falla Padre Cervantes-Jofre del 1880, que representa a la seua escena dues figures dins d’una casa al costat d’una taula parada.

Una de les dues figures està vestida amb el vestit típic de llaurador valencià i l’altre amb una túnica llarga que li arriba fins als peus, sota una mena de xemeneia.

045 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

En 1882 i 1883 respectivament, trobem els de la Falla Lepanto-Guillem de Castro que com es pot apreciar a les imatges les seues escenes representen, el primer d’ells una carnisseria de barri on una dona està comprant i uns xiquets li està furtant embotit al venedor i el segon representa a tres soldats representant una escena de la Zarzuela «Los sobrinos del Capitán Gran».

Encara que com hem dit el primer esbós que es conserva és el que hem mostrat de 1877, i hem vist dibuixos dels anys 1880, 1882 i 1883, el nom d’esbós tal qual el coneguem, el trobem per primera vegada el 1888, on trobem els següents esbossos que es conserven i que són de tres falles del cap i casal com són la Falla Guillem Sorolla-Recaredo, la Falla Murillo Palomar i la falla Mossén Sorell-Corona.

En el primer que mostrem de la Falla Guillem Sorolla-Recaredo, que du per lema El Internado i és obra d’ Enrique Rovira.

Com es pot observar a la imatge, la seua qualitat en comparació amb l’esbós de 1877 és molt inferior, tant en la seua composició com en la quantitat de figures que el formen.

En ell, igual que l’anterior es poden diferenciar les dues parts de la falla, la base amb forma quadrada i l’escena damunt d’aquesta on trobem tres pescadors, dos d’ells caminant i l’altre pujat dalt d’una barca en el que pareix representar l’Albufera.

046 Mirades enfrontades

Falla Guillem Sorolla-Recaredo

AC Falla Plaça Rodrigo 2022 Falla Murillo- Palomar

En aquest segon esbós de la Falla Murillo-Palomar, la qualitat d’aquest, és inferior encara a l’anterior, mostrant-nos únicament damunt de la base una escena que representa una mena de cementeri amb dos arbres, una làpida, unes olles i uns sacs.

Com podem apreciar, la compossició i el volum d’aquesta falla no té res a veure amb els esbossos mostrats amb anterioritat.

Per últim mostrem l’esbós de la Falla Mossén Sorell-Corona de 1888, obra de l’artista José Benlloch.

Podem diferenciar igual que als altres les dues parts de la falla, la base i l’escena, però ja trobem una escena amb una composició més treballada, amb quatre figures representant a gent de l’època, dos homes i dues dones, una d’elles al balcó d’una casa, el que li dona profunditat i altura a l’escena.

Trobem diferencial en comparació amb els anteriors, que aquest dibuix, ja no el trobem en blanc i negre, sinó que ja té color, fet no molt comú en els dibuixos d’aquella època.

Tots aquests dibuixos són testimoniatge de l’evolució de la nostra festa, de com eren la majoria d’aquelles primitives falles, en les quals es podia veure un munt d’andròmines velles i inservibles coronats per diverses figures vestides amb vestits reutilitzats. Hem pogut veure el seu pas a finals del segle XIX, a unes falles

047 Mirades enfrontades

en les quals cada vegada era més evident el concepte de monument artístic i satíric, on el munt d’andròmines velles quedarà ocult per un cadafal quadrangular, ja de fusta o de llenç pintat, amb elements decoratius, sobre el qual es representava una escena sobre la qual versava la falla, i on hi havia unes poques figures, els cossos de les quals tenien una ànima de fusta recoberta d’estopa o palla revestida amb vestits reaprofitats, que representaven una escena de costums amb una finalitat satírica. Les cares i mans eren de cartó, a manera de caretes, que a poc a poc van anar evolucionant cap a cares i mans de cera i de cartó modelat.

AC Falla Plaça Rodrigo Falla Mossén Sorell-Corona

2022

Falla San Francisco-Padre Cotanda 1899 Esbós falla 1894 sota la Guerra de Cuba

048 Mirades enfrontades

¿Quan veiem l’evolució dels esbossos i les falles?

Fou a principis del segle XX, més concretament a partir del 1901 quan a poc a poc, fins a endinsar-nos en la meitat de segle comencem a veure una evolució tant als esbossos com a les nostres falles, i tot es va deure al fet que fou en eixe any quan l’Ajuntament de València, va atorgar els primers premis municipals a les millors falles i això va fer que començarà a desenvolupar-se una nova concepció de la nostra festa. Els monuments van anar augmentant en altura i l’estructura dual (base/escena) és substituïda per un conjunt de diversos elements i nivells, superposats: una base, un cos central habitualment de grans dimensions, sobre els quals es col·locaven els ninots amb la cara de cera, vestits amb robes de tela i un remat que solia consistir en una gran figura, el motiu al·legòric que condensava el tema exposat en les escenes inferiors.

AC Falla Plaça Rodrigo 2022 Falla Cuba-Puerto Rico 1932

Falla Almirante Cadarso Conde Altea 1945

049 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Com s’aprecia als esbossos que mostrem a continuació, les falles van començar a créixer en proporcions i van passar d’una visió frontal, a una visió circular del monument plantat a la plaça o a l’entrecreuament de carrers.

Eixa base quadrangular senzilla que es veia als esbossos de finals del segle XIX van passar a ser unes complicades estructures de fusteria interior que permeten sustentar les figures i els adorns que embelleixen el monument.

Els ninots estan cada vegada més elaborats, comencen a articular-se, a perdre la rigidesa i frontalitat inicials per a adoptar formes i moviments que els transfereixen una major naturalitat, com es pot veure en els dibuixos.

Com hem mencionat les falles, a poc a poc anaven sent més majestuoses i anaven adquirint una gran importància tant a nivell de la comunitat, com a nivell nacional.

Tant és així que al llarg de la seua història han hagut molts pintors, artistes i escultors que han sigut els encarregats de dissenyar les falles i fer els seus esbossos.

Aquest és el cas de la falla dissenyada per Salvador Dalí en 1954 per a la comissió de la Falla El Foc, que es plantava en l’actual Plaça de l’Ajuntament (en aquella època encara no existia la falla municipal). Aquest esbós com els dibuixos del genial pintor eren diferents de la resta, el que va fer que molta gent de la ciutat no arribara a comprendre el que l’artista volia representar i per això es va endur un fum de crítiques per part dels fallers.

El lema de la falla era «La correguda de bous surrealista», va costar 111.000 pessetes (uns 667 euros), estava fora de concurs i la va construir un escultor de renom, Octavio Vicent, no sense patir bastants problemes tècnics per a portar l’esbós a les tres dimensions.

Com es pot apreciar tant a l’esbós com a la imatge de la falla, va ser un monument prou diferent de tot el vist fins a aquell moment tant en estètica com en guió, perquè representava una correguda de bous on la plaça es veia amb una perspectiva diagonal, el públic eren braços nus que eixien de les graderies cap amunt, hi havia un bust enorme que era meitat la cara de Dalí

050 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

i meitat la cara de Picasso, i una dona que podia ser la musa del primer, Gal·la. Dins del rogle hi havia un torero amb ales de papallona multicolors, i mirant des de dalt un bou mort i ensangonat portat per l’aire per un estrany helicòpter amb arpes d’àguila, cap de gripau i dues banyes, al qual s’emportaven a unes muntanyes perquè descanse en pau.

Com hem dit, va generar prou controvèrsia, no sols de la població i els visitants, sinó que va rebre crítiques de diferents sectors de la festa, una de les crítiques va vindre del mateix mestre major del Gremi d’Artistes Fallers, Regino Mas, qui va fer una subtil mala opinió del monument sense atacar a Dalí, ja que era un artista molt ben considerat pel règim franquista, declarant que estava molest perquè la Falla El Foc va buscar artistes de fora de València en lloc de contractar un local.

Fins i tot el mateix artista faller, Octavio Vicent, va parlar malament del projecte una vegada cremat, queixant-se de les dificultats per a dur-lo a terme i del poc benefici econòmic que va obtindre d’ell.

Per part seua, Dalí també es va queixar de la comissió fallera, no agradant-li el seu tracte i exigències. A més es va enfadar perquè no li van pagar quan ell volia, a l’entrega del treball.

A patir de meitat segle XX fins a finals del mateix, l’evolució tant de les falles com dels seus esbossos és molt important, destacant com no a Josep Soriano. Aquest va fer que les falles prengueren més sentit si cabia, i creava idees i esbossos a partir d’un guió inicial fins a arribar a una composició en molt de moviment i molta estètica que va fer d’ell un dels dissenyadors de falles més importats d’aquesta època.

La seua cura per un dibuix que donara sentit a una història va fer que els seus dissenys foren plantats pels artistes més reconeguts d’aquells temps com Regino Mas, Vicente Luna, Ricardo Rubert i Vicente Agulleiro entre altres i que els seus esbossos, prengueren forma en demarcacions tan importants com Convent Jerusalem, la Plaça del Pilar, Cuba Literat Azorín o la Plaça del Cabdill (Actualment la falla municipal de la Plaça de l’Ajuntament). Com no, acoblant el seu guió i el seu disseny a les necessitats

Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Falla Cuba Literat Azorín 1959. Artista Ricardo RubertRubertRegino Mas

051 Falla Convent Jerusalem 1958. Artista Regino Mas

2022

demanades per cadascun dels artistes amb els quals va treballar.

En els seus dissenys com ara veurem, ja s’aprecien uns majors volums a les falles i un major moviment de les seues figures, el que fa que tinguen una major vistositat eixos monuments quan prenen forma de la mà de l’artista. A continuació mostrem diferents esbossos de Soriano, en diferents èpoques per als mencionats artistes.

Falla Plaça del Cabdill 1977. Artista Vicente Luna Falla Plaça del Pilar 1989. Artista Vicente Agulleiro

052 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

I com es plasmen aquests esbossos en les falles que es trauen al carrer?

Durant totes aquestes últimes dècades que hem mencionat les falles solien estar fetes de cartó-pedra, i els artistes amb l’esbós del dissenyador de la falla feia els següents passos: 1. El dissenyador o il·lustrador feia el dibuix a mà de l’esbós amb els màxims detalls possibles.

2. S’elaborava una còpia a grandària real en fang de les figures.

3. Es construïa un motle en escaiola de cada figura.

4. A partir del motle d’escaiola es creava un motle de cartó de la figura.

Aquest va ser el procés tradicional que es va emprar durant molts anys per a fer els monuments, i inclús hi ha alguns tallers (ja no queden molts), que encara fan algunes falletes xicotetes amb aquesta forma de treballar.

2022

Perquè són els anys 90 un punt d’inflexió?

Com es pot apreciar ens hem quedat parlant dels esbossos i les falles fins abans de la dècada dels 90, i no és per casualitat, sinó que és quan aleshores va canviar la percepció de les falles i la forma de treballar en elles, és quan va començar a utilitzar-se el poliestiré expandit o poliespan. El que va donar un major volum i altura a les falles.

Va permetre treballar molt més ràpid i va fer un canvi en el model de fer falles, permetent als artistes en els preus de les falles fer figures noves i no utilitzar tant el que es coneix en l’argot faller com a refrito.

Així el procés d’elaboració de la falla amb aquesta forma de treballar queda així: 1. Esbós general en paper.

2. Esbós individual de cada figura en paper o directament a l’ordinador.

3. Composició del model final a l’ordinador.

4. Seccionat de les peces. Se secciona la figura en parts que puguen ser esculpides per la fresadora tenint en compte les seues dimensions.

5. Fresat del suro. Amb l’ajuda de

053 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

la fresadora s’obtenen les peces de poliestiré expandit amb la forma programada en el render 3D, que s’ajuntaran per a formar la peça desitjada.

Com podem veurem l’esbós general en paper no es perd i es treballa a partir d’ell per a traure el model i poder traslladar-ho fins a l’ordinador. A continuació mostrem dues imatges, una d’un esbós principal obra d’uns dels millors realitzadors d’esbossos de l’última dècada com és Ramón Pla i la seua digitalització feta a càrrec de Daniel Gomz, un dels més reconeguts dissenyadors d’aquestos últims anys, en el treball realitzat per a la falla Maestro Gozalbo-Conde Altea l’any 2015.

Esbós

2022 Escultura digital

Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Esbós de José Gallego, Falla Convent Jerusalem 2019 i disseny en Zbrush de Moisés Ojeda

054

Però com s’arriba a aquesta forma de modelar en 3D? Els avanços tecnològics van permetre el desenvolupament d’una nova forma de modelar digitalment que es va denominar «escultura digital», ja que com el seu nom indica, fa referència al fet de crear models d’escultures en l’ordinador.

S’empra aquest terme per a diferenciar-lo del modelatge 3D, perquè les tècniques que s’empren en un cas i un altre són molt diferents.

Els programes d’escultura digital ofereixen a l’artista eines similars a les de l’escultura tradicional amb les quals pot treballar sobre formes primitives (per exemple, a partir d’una esfera) per a deformar-les, afegir o restar material, aplanar, estirar, rascar… en definitiva, conformar un model com si estiguera esculpint, de la mateixa manera en què ho faria amb argila física.

Existeixen diversos programes basats en aquesta tecnologia. Un dels més utilitzats és el ZBrush, però existeixen uns altres, Mudbox, 3D-Coat, Modo, Silo…

2022

L’escultura digital comporta produir els ninots directament en l’ordinador, el que ens va a permetre de disposar des del principi d’un model digital, sense necessitat de passar per un escàner 3D. Els avantatges són moltíssims. En primer lloc, tenim ja un model digital a partir del qual obtindre les seccions per a la màquina de tall o de fresatge.

La fabricació dels ninots implica obtindre, a partir d’una maqueta a escala, les seccions que posteriorment es tallaran a l’escala adequada per a conformar l’escultura.

055 AC Falla Plaça Rodrigo

Disseny en Zbrush de Daniel Gomz

Mirades enfrontades 2022

Quins són els avantatges de l’escultura digital i les noves tecnologies?

El procés del modelatge és més còmode i es poden aconseguir qualitats millors. Les noves tecnologies faciliten el procés constructiu i el modelatge dels ninots.

Rapidesa en la producció de figures.

Estalvi de temps i l’optimització dels processos. Es poden fer diverses tasques alhora, com anar construint l’armadura mentre s’està modelant, anar acabant unes figures mentre es van tallant unes altres o aportar solucions al procés artístic i al desenvolupament d’aquesta falla.

Facilitat per a modificar qualsevol element i de guardar diferents versions d’un ninot o crear ninots diferents a partir d’un bàsic. És més pràctic i estalvia diners.

L’ús de les noves tecnologies facilita el càlcul del material necessari per a la construcció i del temps precís per al tallat, la qual cosa possibilita una millor planificació i pressupost.

Disposar de còpies digitals dels ninots en pocs minuts. Això permetria disposar des del principi d’un model digital a partir del qual obtindre les seccions per a la màquina de tall

056 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

o de fresat. A més, és possible utilitzar parts d’un ninot o d’un conjunt en un altre sense cap problema.

Facilitat per a incorporar models 3D. Reducció de l’espai de treball i d’emmagatzematge. En digitalitzar cadascun d’ells i usar els mateixos paràmetres que apliquem en els treballs de conservació patrimonial, es poden documentar i arxivar sense necessitat de guardarlos en un espai físic, sinó que tot està Això permet conservar motles antics o aquells que siga necessari destruir.

Eliminació de la necessitat de l’escàner 3D. Ja que l’objectiu d’escanejar una maqueta és disposar d’un model digital a partir del qual obtindre les seccions per a construir la falla.

Si hem modelat la falla en l’ordinador, aquest model digital ja el tenim.

Ha arribat per a quedar-se, l’escultura digital i les noves tecnologies ens permeten a les falles, tindre un monument que abans de l’arribada d’aquesta tecnologia, i amb els pressupostos que es menegen en un poble com el nostre, no podríem tindre, ninots i figures noves que no han aparegut en altra falla, amb unes dimensions abans impensables, si no era una barreja de figures que ja s’havien plantat en més d’una desena d’ocasions.

Parlar d’escultura digital a l’àmbit faller és parlar de diversos noms molts coneguts per les persones com jo, que ens considerem frikis fallers. Aquests noms són el de Dani Gomz, Paco Camallonga, Eva María Cuerva, els germans Santa Eulalaia o Moisés Ojeda entre altres, i si parlem de dissenyadors d’esbossos hui en dia podriem mencionar també entre molts altres a Carlos Corredera, Carlos Benavent, Juan Ramón Vázquez o Ramón Pla. Com hem parlat, aquesta entrada de les noves tecnologies a un art tan manual com són les falles ha suposat molts canvis positius a l’hora de treballar dins dels tallers dels artistes. La digitalització d’un model amb un escàner 3D i acabar de processar-lo modelar-lo o modificar-lo per ordinador o fer

057 AC Falla Plaça Rodrigo

Esbós Falla Na Jordana 2020 Carlos Corredera

Mirades enfrontades Esbós Falla El Pilar 2020 Carlos Benavent

2022

el procés contrari, crear un ninot o una peça en l’ordinador i fer-la realitat gràcies a una impressora 3D ha suposat una revolució per al sector. La digitalització que realitza l’escàner 3D també permet obtindre la geometria de la superfície d’un objecte gràcies a l’ús de tecnologies làser o l’ús de tècniques fotogramètriques, que tenen la capacitat de compondre un model tridimensional a partir d’imatges. En digitalitzar les maquetes de falles es pot treballar millor sobre elles, per a corregir volums, grandàries i formes segons ho necessiten els artistes fallers i d’una manera molt més àgil i ràpida que el procés tradicional.

058 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

I és que com hem vist, les noves tecnologies no estan renyides amb els treballs artesanals, sinó més aviat al contrari. La tecnologia és una força fonamental en el desenvolupament i evolució de l’art i s’està convertint en un element a tindre molt en compte per a facilitar el treball de molts artistes, donant lloc a unes falles de gran qualitat d’acabat i volum, i una estètica renovada.

Per tot això podem considerar que és vital acostar-se a les formes, a les tècniques i a les noves eines. Perquè només així relativitzem el culte cec a la tecnologia, perquè només així ens vacunem davant una obsessió patològica pels processos constructius i els materials, perquè només així podem valorar el fet de l’evolució del cadafal en tota la seua presència.

Però podem recalcar la importància de l’ús compartit, de la tradició amb de la modernitat.

I és que l’avanç tecnològic al món de les falles, genera entre molts sectors de la societat una gran controvèrsia, ja que no deixa de ser una ferramenta, i encara que el talent és sempre imprescindible, sempre hi ha qui percep aquests nous mitjans com una amenaça. Aquesta reacció està a la majoria de les ocasions associada a una visió, d’alguna manera, tradicional o «romàntica», que percep la tecnificació com una pèrdua de valor artístic enfront de formes més artesanals de producció.

Pareix que les coses realitzades amb ajuda de l’ordinador perden part de la seua essència, però la gent ha d’obrir els ulls i veure que tot avança i hem de poder treballar d’una forma més fàcil en tots els sectors i com no també als sectors de la festa i els tallers fallers no poden ser menys, ja que és important aprofitar o explorar els nous mitjans al nostre abast, perquè com va dir Albert Einstein: «La ment que s’obri a una nova idea mai torna a la seua grandària original»

059 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Bibliografia i webgrafia Ariño, A. (dir.): Historia de las Fallas, Valencia, Levante-EMV, 1990b Martínez, Ana Mª: El arte de las fallas, 2016 Alcañiz, J., Arxiu fotogràfic Revista El Turista Fallero https://www.valenciabonita.es/2016/03/03/la-historia-de-las-fallas-resumidaen-25-curiosidades-y-anecdotas/ http://archivo.dival.es/es/actividad/el-boceto-fallero-m%C3%A1s-antiguoilustra-una-falla-de-1877-en-la-plaza-de-toros-de-valencia https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20150309/54427998766/bocetomas-antiguo-falla-de-valencia.html https://www.distritofallas.com/fallas-miticas/dali-diseno-una-falla/ https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2019/03/15/5c8b76d421efa075 4a8b4668.html https://josesorianoizquierdo.es/ http://www.ibermuseos.org/wp-content/uploads/2020/04/actas-ii-jornadas-decreaciones-en-papel-tipologias-y-conservacion-esp.pdf https://issuu.com/fallaplazarodrigo/docs/llibret_falla_plaza_rodrigo_2017 https://docplayer.es/95282951-Propuesta-de-una-metodologia-para-lacreacion-de-monumentos-falleros-basada-en-la-escultura-digital.html http://proyectolleona.blogspot.com/2012/09/la-escultura-digital-en-la-creacionde.html http://www.cendradigital.com/2020/07/08/falla-murillo-palomar-4 http://www.cendradigital.com/2021/06/22/falla-guillem-sorolla-recaredo-2 http://www.cendradigital.com/2020/09/22/falla-mossen-sorell-corona-3 https://www.hablemosdefallas.es/el-boceto-de-la-falla/ http://www.cendradigital.com/2021/07/26/falla-lepanto-guillem-de-castro-3 http://www.cendradigital.com/2020/12/15/falla-cervantes-padre-jofre-3 http://www.cendradigital.com/2020/07/14/falla-almirante-cadarso-condealtea-4 http://www.cendradigital.com/2020/08/24/falla-cuba-puerto-rico-4 https://www.artstation.com/moiojlo http://www.zbrushcentral.com http://www.cendradigital.com/2019/10/05/proyecto-falla-infantil-paseoalameda-avenida-de-francia-2020-de-grego-acebedo https://www.carloscorredera.com/obra/milagro/

060 Mirades enfrontades

Orientar les mirades

AC Falla Plaça Rodrigo

Mª Jesús Martínez i Toni Isach Orientadora Educativa i Professor de Formació Professional, a més de fallers

2022

Q

uan et proposen escriure un article per a un llibret sempre sents la pressió del repte que suposa organitzar les idees i la documentació a transmetre perquè resulten atractives al lector. Però d’un temps ençà, la qualitat literària que oferixen els llibrets fallers s’ha fet cada vegada més patent promovent la cultura valenciana dins i fora de les nostres fronteres i aconseguint un reconeixement social i cultural inqüestionable.

Cada any, els llibres de les falles, realitzen una labor de divulgació de la cultura valenciana importantíssima, que està portant a estos, a aconseguir l’exquisida selecció de manuals de consulta, plens d’escrits i assajos de les millors plomes de la cultura valenciana.

El que suposa un enorme orgull per a estos humils fallers que firmen estes línies.

061 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Si atenem al lema del llibre: «Mirades Enfrontades», en ell, trobem un repertori de visions que miren a les falles des de distintes òptiques, sent cada una d’elles complementàries per a donar sentit global a una conceptualització holística del món faller.

La mirada que nosaltres proposem, la realitzem des del món educatiu, com a orientadora educativa i com a tutor de formació professional, una de les nostres principals funcions és ajudar els/les nostres alumnes a realitzar eleccions vocacionals de forma autònoma i el més ajustada possible a la realitat personal de l’alumne/a i a les característiques socials i laborals que li rodegen. Doncs bé, en este sentit, oferim un ampli ventall de possibilitats formatives que pertanyen a l’entramat industrial de les falles.

Des de l’orientació educativa es guia l’alumnat cap a una formació encaminada a desenrotllar oficis i rols professionals que, de manera directa o indirecta, estan vinculats amb este sector empresarial, exemples com el cicle formatiu de grau superior d’artista faller i construcció d’escenografies, els títols de disseny i edicions gràfiques, els graus de perruqueria i imatge personal, de joieria artística i orfebreria o els graus de confecció tèxtil. Tots ells relacionats estretament amb els perfils professionals que formen l’esmentat teixit industrial i que són, amb entitat pròpia, vetes de mercat de caràcter empresarial que requerixen constantment personal qualificat.

D’altra banda, recentment s’ha publicat la legislació que reforma la Formació Professional al nostre país i que referenda el nou enfocament molt més pràctic i vinculat a les demandes reals del mercat laboral actual, obrint el ventall a nous perfils professionals en què sens dubte es troben els relacionats amb l’àmbit faller i altres que de manera indirecta estan vinculats amb ell.

A més, hui en dia, la formació professional s’estructura de manera què al finalitzar els cicles formatius superiors, l’alumnat pot continuar la seua formació realitzant graus universitaris, que en el context faller que estem analitzant, podrien ser els corresponents

062 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

a Belles Arts o Enginyeria en Disseny Industrial i Desenrotllament de Productes.

Sens dubte, dins de l’immens cens faller hi ha un percentatge important d’alumnat en edat de triar el seu futur professional, i nosaltres ens preguntem… Per què no seguir el camí dels seus sentiments cap al món de les falles? Per què no optar a professions que amb tan bons ulls es miren durant molts períodes de l’any, al llarg de l’exercici faller?

Davant d’esta realitat, l’esperit emprenedor és un valor a fomentar en els/les nostres estudiants, i una de les competències que les lleis educatives desenrotllen al llarg dels últims anys. Des dels centres d’educació secundària tractem de presentar l’alumnat aquells exemples pròxims més representatius que poden mostrar aquelles professions que no gaudixen de molta publicitat però que, en canvi, sí és necessari un intercanvi generacional que precisa la nova incorporació de personal. Són nombroses les

2022

063 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

ocasions en què en els instituts comptem amb les xarrades d’artesans que mostren camps laborals desconeguts per l’alumnat fins al moment. És per això, que tot açò pot suposar un gran atractiu entre els/les jóvens fallers/ es, unint les seues emocions amb el seu desenrotllament professional dins d’algun dels oficis que es generen en les falles, com a exemple d’això, trobem grans indumentaristes que van començar la seua trajectòria com fallers/es, o reconeguts professionals de la pirotècnia que es van iniciar amb la pólvora pel seu amor a les falles.

Finalment, voldríem encoratjar els/ les alumnes que es troben en el procés d’elecció vocacional, a mirar-se en eixe espill tan ampli que disposem a la Comunitat Valenciana i on es poden vore excel·lents artistes fallers, orfebres, indumentaristes i estilistes, podent fer de les falles, a més d’una passió una gran professió.

2022

064 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

El futur de les Falles Hugo Morte Faller

2022

A

PERSONES + SOSTENIBILITAT + INNOVACIÓ sabut és l’immobilisme al món faller.

Observem grans exemples en qualsevol població que planten Falles de tot el territori valencià.

Actes o situacions creades al passat en un context sociocultural determinat, que en l’actualitat són situacions desfasades. Les tradicions són per a trair-les, vaig llegir en un article que parlava dels anacronismes de les Falles, i la seua urgent revisió. La pandèmia fou dolenta en tots els aspectes, però calia traure aspectes positius i fer lectures constructives. Ha estat una oportunitat única per a evolucionar a models de Falles més PLURALS, COL·LECTIVES, SOCIALS, AMABLES, SOSTENIBLES i que necessiten urgentment INNOVACIÓ en tots els aspectes.

I encara som a temps.

065 Mirades enfrontades

No al·ludim als fonaments, pilars i l’essència de les nostres tradicions i costums com a poble, més bé, al contrari tornar a ells. És a dir, la Falla al centre on gira tot, feta amb materials sostenibles i amb una càrrega satírica tan representativa dels valencians, i tot en un context actual i moderns que mira i cuida el futur.

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Involució: Tornar al passat per construir el futur.

Des del moment que som conscients dels nostres trets originaris com a fallers i falleres, podem treballar amb la urgent innovació del col·lectiu. Dit d’una altra forma, som fallers perquè plantem Falles, som fallers perquè pensem com a col·lectiu i fugim dels protagonismes personals, som fallers perquè parlem en valencià, som fallers perquè revitalitzem la indumentària tradicional valenciana, som fallers perquè sentim com a nostra la música tradicional valenciana, som fallers perquè en una mascletà ens batega el cor al ritme dels trons i masclets, som fallers perquè ens preocupa la literatura festiva, som fallers perquè respectem el llegat dels nostres avantpassats, i podíem continuar... i tu perquè penses que som fallers i falleres?

O treballem com a col·lectiu, o morirem com a individus.

066 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Construir el futur és respectar i cuidar el present.

Hi ha estudis que revelen dades on cal fer focus i atenció, urgentment. Les Falles contaminem, i cada vegada més, pels materials que utilitzem en la construcció d’aquestes, el suro és un element a erradicar. El fum negre ens està destruint el futur. Les nostres filles i els nostres fills no tenen «Planet B». La carrera pels monuments mastodòntics amb pressuposts molt ajustats, tenen un doble perill, en primer lloc, en tres o quatre anys es carreguem el gremi d’artistes fallers, recentment protegits per la UNESCO, i per l’altra banda, l’elevada i constant contaminació es carrega el futur. Afegim, la carent crítica i sàtira social de les Falles, cada vegada més «marca blanca» en la carrera pels premis fan que els nostres avantpassats estiguen prou dolents amb nosaltres... I tu, què penses de tot açò?

Involucionem?

2022

067 Mirades enfrontades

Innovem

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Per concloure aquesta reflexió personal, plena de bones intencions, i per tal de ser directes i transparents amb la situació actual. Necessitem urgentment protegir les Falles, hem de transmetre intergeneracionalment les tradicions i mirar al futur amb esperança.

Donant continuïtat a l’article que vaig fer l’any passat al vostre llibret, us recorde: El model de Falles actual és un anacronisme que necessita (re)evolucionar?

Hem de tornar al passat per a construir el futur?

Hem de protegir verdaderament les nostres tradicions originàries? És una oportunitat l’actual crisi sanitària per a dita evolució? Que vol el col·lectiu faller per a si mateix? I per al futur de la Festa? És la Falla (monument) el centre genuí i eix on ha de girar tot? Cal definir un pla de màrqueting per a vendre internament les Falles? És necessari un nou model de desenvolupament (evolució) i sostenible? És necessària i suficient una millor venda exterior de les Falles?

L’objectiu no és respondre a cada pregunta amb la veritat absoluta, NO, són preguntes retòriques i que m’agradaria reflexionar a aquest text i convidar a les persones a reflexionar.

Segons l’AVL reflexió és el pensament o juí que es té o es fa després d’haver reflexionat.

Acció de reflexionar. Una pregunta que requereix una certa reflexió.

068 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

El xiquet que buscava què era ser feliç

2022

Santiago Ríos i Guinot Jubilat, historiador i literat faller

E

Cada vegada que un xiquet diu, «no crec en les fades», en alguna part, alguna menuda fada cau morta.

J.M.Barrie ra de nit fosca i feia fred. Les portes de les cases estaven tancades, en dos passades de la clau.

No es veia un ànima pel carrer i tan sols s’escoltava el miolar d’una gata en cel que fugia per les teules, de dos gats enamorats.

De sobte, Blai es va adonar un bot del llit. La mare va acudir, en sentir el seu estrèpit.

-«Que tens fill?» li preguntà.

-«Res mare, he tingut un malson» Estirant amunt la vella manta, tota plena d’esqueixats, va acotxar al fill plorós que el seu cos li tremolava.

069 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

-«He vist un home que ficava el cap dins d’un forn i es quedava com el carbó, negre i desfigurat» La mare, preocupada, no trobava remei per al menut. Els ulls oberts com a plats i la mirada fixa en la paret.

Dimonis, fantasmes i follets, de mirades enfrontades, voltejaven per l’entorn dels seus pensaments, implicacions socials i el temor extrem no el deixava raonar com cal, al sentir els mals de la gent, les guerres, misèries i pobresa dels xiques que morien de fam en les terres de l’África.

Observador i preocupat, semblava més major per la seua edat que era propera als vuit anys. A l’escola es trobava arraconat, al no trobar companys que l’entengueren i al no poder comunicar-se en llibertat, en la resta dels alumnes que rebien les ensenyances al seu costat.

Tan sols Maria creuava algunes paraules de tant en tant, sense produir rebuig per banda de Josep.

-«Què penses Josep. Hui et trobe més trist que mai?»

-«És que no puc dormir. Tinc la ment pensamentera i m’encalcen els malsons.»

-«Tu el que tens és mal d’entendre.»

-«Què és això que tu em dius?»

Ella tractava de fer comprendre que la soledat no era bona companya per a fer camí i que ella hi havia trobat un remei per a la seua malaltia.

Tenia que anar prompte a casa i contarli a sa mare el que li havia contat Maria.

-«Mare, mare, ja sé com em curaré.»

-«Fill del meu cor, què és el que t’ha passat que vens exultant d’alegria?»

-«He estat parlant en Maria i m’ha dit que tinc que ser de la seua falla que allí tot es expressió de com es veu la pròpia festa i les nostres alegries, on no caben les tristors, les penes, ni els mals pensaments.»

La mare acull al fill al seus braços i el recolza entre el seu pit.

-«Josep. El pare i jo, sempre hem volgut el millor per a tu, mes... tu saps que som pobres i el ser d’una falla, això costa massa diners. El pare treballa de sol a sol i amb el que traguem de la terra, ens ve just per a mantindre la llar.»

070 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

El xic es quedà sorprès, sense comprendre el que passava. No entenia que la cura del seu mal fora cosa de diners i que la felicitat de la gent fora mesurada per la quantia dels cabdals.

-«Saps el que farem? Nosaltres farem una falla i la plantarem al corral.»

-«Mare i això com pot ser?»

-«Farem una pilera de llenya, palla seca i llistons. Els ninots en roba vella, farcida de papers, deixalles i retalls de cartró. Pintarem les cares de...»

-«No, les cares no que no vull que me miren, com en els somnis de por.»

- «I en la nit de la cremà, desprès que s’haja amagat el sol, posarem tot els dolors, les penes, les malalties, la pobresa, les enveges, les disputes, tot allò que ens oprimís de foscor i ho cremarem en el foc.»

Josep no parava de pensar el que li estava diguent la mare, mentre notava en el més endins com una nova sensació, recorria pel seu cos. Al socaire de la tendresa i les dolces paraules de la mare, es va quedar adormit.

Eixa nit els somnis varen ser meravellosos. Ell botava pel corral, jugant en follets, fades i espurnes, entre rialles de fum i foc purificador que s’emportaven les runes de la terra, fins les estreles del cel.

El seu pare, ficant-se’l al braç, el va gitar en el llit, bressolant-lo en un bes i en eixa manta de llana que va heretar, quan ell també va ser xiquet.

De sobte el fill despertà i mirant al pare en tendresa li digué: -«Tu, la mare i jo, som la falla. Pot haver alguna cosa més gran?»

Josep, a la fi, sense més històries, havia trobat a casa, l’assaig a la seua felicitat.

071

072 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Les mirades de les abraçades trencades

2022

Carmen López Funcionària i Fallera «en vena»

P

er començar, no vull ser sensacionalista.

El sentiment inunda. No voldria dir les frases «No tornaràs a…», o «Mai més». Simplement, li podré dir a Anne que utilitzarem menys el casal o que ja no podrà jugar tant amb les seues amigues i amics fallers, i gaudirà més del pare i la mare. És a dir, no vull convertir la seua vida en un testament d’amargues cendres.

Tanmateix, aprofitarem més dies en què puga eixir al carrer, comprarem juntes en el xicotet comerç del barri, recorrerem entorns diferents de la ciutat, gaudirem en família visitant els pobles bonics de la Comunitat Valenciana, alguna excursió al camp, envoltats de naturalesa per a fer activitats com passejar, muntar amb bicicleta, una lluita a les tabes, saltar a la goma, la corda...

073 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Em fa por, tornar a les hores de tauletes, consoles…; de fet, donaré exemple i intentaré no utilitzar tant el telèfon i guardar-lo en les meues butxaques per a casos d’emergència. És més, buscaré qualsevol activitat que tinga les seues mans ocupades, com dibuixar la seua falleta ideal, fer ninots amb plastilina, fer puzles, una bona lectura, jugar al parxís, una partideta de cartes de la fallera calavera; i damunt, si cal ser original, crear el nostre propi conte.

A parer meu, ací cal demostrar la fortalesa del faller i de les falleres, i sobretot, el dels pares que per descomptat, som els protagonistes inqüestionables de la superació i del nostre esperit lluitador i valent. Aquesta crisi enfront de la Covid-19, ens ha portat a les famílies valencianes a eixir airoses, amb un rosari d’obstacles per culpa d’aquesta maleïda pandèmia, en l’objectiu d’aconseguir amb esperança i il·lusió, arribar a la meta encara que siga amb dents esmolades.

Aleshores, hauré de ser ferm, donar el meu amor i tindre molta temprança per a superar aquest enganxament. Saber posar límits, normes clares, és a dir, mantindre’m ferm en què porte la mascareta, llavar-se moltíssim les mans…; tret d’això, donar-li grans dosis d’amor, afecte i temps de qualitat; actuar amb comprensió, afecte i paciència perquè crec que ajudarà al fet que la meua xiqueta vaja interioritzant les noves i dures directrius encara que no les entenguen; que se senta satisfeta i tranquil·la gràcies al meu suport, i particularment quan plora que vol continuar un altre any exercint el càrrec de Fallera Major Infantil de la seua comissió; i especialment, el cruel sentiment de no tindre més remei que parlar per Skype o per telèfon amb els volguts avis. És veritat, que ella és el meu major assoliment i l’exemple dels xiquets i xiquetes d’aquesta societat que han desempolsat les caixes de la nostra eterna mudança. Fins i tot, ells i elles són la nostra música, les nostres arrels, el foc, la tradició i el color viu del cel, i sense cap dubte, ens endinsem en una energia pura, única i vertadera.

A la fi, m’equivocaré mil vegades, però, alçaré en la meua vida el meu propi estendard.

074 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Els fallers, els nostres súper herois post pandèmia

2022

Gaiata 5 Hort dels Corders

E

n el moment que ens van demanar, com Gaiata germana, fer un article que parlara de falles des de la nostra perspectiva, clarament em va vindre un sol pensament: FALLES 2021.

L’1 de setembre, després d’any i mig d’incertesa, València s’omplia de color i plantava les seues falles, tancant el cicle fester, i de la mateixa forma els municipis del voltant, com és el cas del Port de Sagunt. Les Falles han sigut les primeres festes populars a celebrar-se després de l’esclat de la pandèmia de Covid.

Els fallers, per a nosaltres, s’han convertit en els superherois post pandèmia, units han aconseguit plantar els seus monuments de manera segura i han celebrat les seues festes d’una forma diferent, les falles són el clar exemple que si vols, pots. Cosa que no hem aconseguit

075 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

els castellonencs amb les Festes de la Magdalena, per la poca predisposició i suport institucional que hem rebut i estem rebent.

Les Falles de setembre han sigut unes Falles de transició. El seu objectiu, principalment, cremar els monuments que van haver de ser retirats, i conservats a Fira València, el març del 2020, quan el virus va començar a estendre’s per tot el món. Va ser aquella una decisió molt difícil per a una ciutat que té en les Falles no sols un esdeveniment amb el qual s’identifiquen desenes de milers de valencians, sinó també són una gran indústria que genera més de 700 milions d’euros.

Dos anys sense Falles han ocasionat enormes pèrdues en un sector en el qual participen artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, músics i, òbviament, el sector de la restauració i l’hostaleria, entre d’altres.

Celebrar aquest esdeveniment al setembre, va ser una bona ocasió per a començar a reactivar aquest sector i preparar el terreny per a organitzar les pròximes Falles de març.

No van ser poques les veus crítiques amb la decisió de celebrar-les, però les institucions van decidir fer el pas, conscients que si en unes setmanes hi havia un repunt significatiu de contagis, el colp d’imatge seria molt dur per a la ciutat. Van ser també una prova de foc per a saber si és possible celebrar unes festes populars en un moment en el qual la vacuna arribava ja al 70% de la població. València ha assumit el repte, i la conclusió ha estat positiva per a aquesta ciutat, s’ha convertit en un referent nacional en festes post pandèmia.

I ja no sols en les festes després de la pandèmia, les falles són un referent mundial en tots els sentits, els avanços i millores que han aconseguit durant molts anys, fan que ens fixem en elles per a progressar.

Han aconseguit guardons com a Festes d’interés Turístic Internacional i Patrimoni de la Humanitat, recompenses d’un treball ben fet i molta dedicació i suport per a aconseguir-ho.

Per això per a Castelló, veiem en les falles una bona pràctica a seguir, per a així poder millorar i avançar, i intentar que algun dia puguem ser tan forts com els col·lectius fallers, amb la unió que tenen, la força que fan per a aconseguir els seus objectius, i el suport que els brinden des de les institucions.

076 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Mare Nostrum festiva Félix Crespo i Hellín Regidor a l’Ajuntament de València President de Junta Central Fallera (2003-11)

2022

L

’existència de l’ésser humà sempre ha estat íntimament relacionada a la naturalesa i a cadascun dels elements que la composen.

Però si n’hi ha un per excel·lència del qual sempre hem gaudit aquells que tenim el privilegi de viure a València, és la mar, la seua Mar Mediterrània, fins al punt de considerar que està indefectiblement unida a la idiosincràsia i raó de ser d’aquest poble.

Si a la Mar, amb majúscules, se li ha buscat un sentit al llarg de la història, hauríem d’analitzar la literatura, la pintura, la ceràmica, l’arquitectura i tantes altres variants de l’Art i de la Cultura, que farien quasi missió impossible poder aglutinar les percepcions interpretatives, evocadores i inspiradores que han anat permetent abocar als nostres sentits la infinitat cultural que ens aporten les mars.

077 Mirades enfrontades

Però si en particular n’hi ha un que ens evoca legítimes sensacions i vivències, aquest és la Mar Mediterrània. Aquesta mar amb la qual tots hem tingut, juntament amb els nostres sentits, moments de pura vida…

AC Falla Plaça Rodrigo

Quizás porque mi niñez Sigue jugando en tu playa Y escondido tras las cañas Duerme mi primer amor Llevo tu luz y tu olor Por donde quiera que vaya Y amontonado en tu arena Guardo amor, juegos y penas

2022

El cantautor sembla que va saber veure el fil umbilical que a tantes ciutats unia i que va permetre a les seues gents viure prop de la mar i, com a contrapunt, saber estimar l’element aigua i combinar-lo amb el contraposat element del foc, sense més guia que el pur sentit mateix del gaudi de la vida.

Així es va forjar València i la seua festa de les Falles… el foc al costat de la mar, al costat de l’aigua, en una comunió íntima i singular, físicament incompatibles l’una amb l’altra, però plàsticament unides en un ritual sense igual.

Aquesta cultura del foc ha sigut la nostra base festiva nascuda espontàniament de la manifestació senzilla d’homes i dones que han sabut enaltir a la categoria de festa un ritual d’ironia, humor, sàtira, crítica i lloança d’aquella societat que li marca el dia a dia i de la monotonia avorrida del qual i repetitiva vol eixir i escapar-se de manera transgressora.

Les Falles van anar sorgint com a via d’expressió, de manifestació excepcional no subjecta a cànons ni a limitacions, i pretenent ser la veu crítica dissimulada que es lliscava i serpentejava entre les figures barroques i expressives dels ninots que sempre han representat el vestit artístic en el qual camuflar-se fallers i artistes per a llançar els seus missatges, les seues vivències, les seues creences, els seus odis, els seus valors, els seus somriures i les seues fòbies…

078 Mirades enfrontades

Yo, que en la piel tengo el sabor Amargo del llanto eterno Que han vertido en ti cien pueblos De Algeciras a Estambul Para que pintes de azul Sus largas noches de invierno A fuerza de desventuras Tu alma es profunda y oscura

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Una mar immensa, gran, de profundes aigües i suaus corrents, però que no deixa de ser una mar que s’estén amb bravesa fins a l’últim racó del més modest llogaret i de la més senzilla llar.

Per això, va ser una festa que va saber embadalir un poble, o potser va ser el poble qui va saber fer seua una festa com a màxima expressió de la seua identitat i idiosincràsia.

Així és com va anar expandint-se al llarg de tota una àmplia i extensa costa la veneració de ciutats i pobles a la cultura del foc. I d’entre elles València, com Cap i Casal, com a ciutat emblema, com a far de cultura i vivència, va anar recreant i expandint per carrers, places, camins i avingudes, el fet de viure entorn de la Falla, a la festa, modelant l’esperit festiu del Mediterrani i fent culminar la seua festa dels sentits culturals amb el foc purificador que forja la seua naturalesa singular.

I ací va sorgir el faller, l’emblema, la persona, aquest ésser que va voler fomentar, atraure, expandir, pregonar, fer seu, unir, gaudir, odiar, conviure, enfadar, compartir, engrandir, respectar, barallar, fer entendre, enfrontar, comunicar…, que aquesta beneïda bogeria anomenada Falles, era un senyal d’identitat, un verí del qual no es podia curar, ni del qual tampoc volia sanar.

Així es va forjar una condició que, com la força de la mar, va elevar a categoria i necessitat existencial la vivència d’una festa que traspassa el límit del racional per a convertir-se en bogeria. Els seus faedors, els seus artífexs, els seus més benvolguts éssers entregats a la causa, van fer que el seu singular caràcter i personalitat trencara els motles de tota lògica, per a esclatar en un art il·limitat que pretén fregar el cel del prohibit i de l’excels.

079

A tus atardeceres rojos Se acostumbraron mis ojos Como el recodo al camino Soy cantor, soy embustero Me gusta el juego y el vino Tengo alma de marinero Qué le voy a hacer, si yo Nací en el Mediterráneo Nací en el Mediterráneo I com a nucli de convivència, la festa va generar vida i cohesió social. Es van convertir en cèl·lules entrellaçades que van generar una condició d’aconseguir màxims de lliurament en el coneixement i en el gaudi del saber i aprendre, sabent a més envoltar-se de tot allò que servia per a singularitzar un fet festiu i un fet social, per a així ser element diferent i distingit de la resta.

I sense reserves i ambages van demanar més, van voler ser més, van anhelar conéixer i gaudir del coneixement. Per això sense reserves van obrir les portes a l’ensenyament i a l’aprenentatge de l’art dramàtic, la dansa festiva popular, la literatura crítica del nostre dia a dia, l’art de manejar la seda, el portent d’unir i interpretar la partitura, aprendre a acariciar la música i els seus instruments, conéixer la manipulació agra i dura de la pólvora festiva, pensar i dissenyar els enramats de llum que aflorava per a fondre la foscor i crear una llum enlluernadora esguitada de mil colors sobre finestres i vestíbuls…

Sobretot això es va generar debat, controvèrsia, recerca de l’excel·lència, de la marca exclusiva. Però com tot allò innovador i transgressor del correctament degut, va portar també el conseqüent debat i posicionament dels uns i els altres, fruit d’una societat oberta i plural que sap admetre el debat constructiu que enriqueix, però que repulsa la imposició del monòleg sense alternança. I clar, com tot bon col·lectiu de veïns que es pree, el faller no anava a quedar-se exempt d’ires, debats, borrasques, tempestes, marors i canvis de brises per forts vents. Va ser com si les aigües de la mar, de vegades turbulentes i braves, pegaren amb força i fins amb crueltat contra el casc

080 Mirades enfrontades

de la barca fallera que pretenia seguir la seua travessia social i cultural entre discursos buits i sense conclusions, però manifestats amb agitació i virulència sobre la seua senzilla estructura.

AC Falla Plaça Rodrigo

Y te acercas, y te vas Después de besar mi aldea Jugando con la marea Te vas, pensando en volver Eres como una mujer Perfumadita de brea Que se añora y que se quiere Que se conoce y se teme

2022

Però a la fi, uns i altres -discutidors i apaivagadors, enfrontadors i mediadors-, només busquem sense saber-ho la volta i el retorn a les nostres arrels, a la nostra inexplicable raó de ser, a la nostra desnaturalitzada força vital que emprem en la festa. La força d’un fet festiu com les Falles roman immutable en el temps, com la mar colpeja les roques i les platges de la costa per sempre en el temps. Modelaran les seues formes, interpretaran els seus fonaments, buscaran la raó de la seua evolució, generen imatges deductives interessades, distorsionaran les seues raons d’existència… però serà igual, creieu-me.

Sobreviurà sense por de ser destruïda perquè, igual que la mateixa mar fa amb les seues ones, a les quals espentarà perquè vagen morint en la riba, continuarà no obstant això recol·lectant el líquid element per a espentar-lo una vegada i una altra sobre les roques i l’arena, fins que aconseguisca esguitar i despertar els rostres adormits dels qui en silenci la contemplen…

Ay, si un día para mi mal Viene a buscarme la parca Empujad al mar mi barca Con un levante otoñal Y dejad que el temporal Desguace sus alas blancas Y a mí enterradme sin duelo Entre la playa y el cielo

081 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

I la festa ressorgirà, com no…

Per si mateixa, amb esplendor, amb més o amb menys ajuda dels seus actors principals o amb més o menys virulència dels seus actors secundaris o detractors. Senzillament perquè tots som mariners, tots naveguem a través d’aquesta mar que volem i admirem, i tots anem en una barca de la qual ens sentim capitans i fins i tot almiralls, quan no n’hi ha pont de comandament en la barca per a tants galons. Però de la qual a tots ens importa que navegue amb rumb, amb port a la vista que li done tranquil·litat, descans i objecció de forces. Aquestes aigües de la mar tranquil·les i quietes, i de vegades turbulentes i perilloses, no faran naufragar idees, projectes i il·lusions d’un col·lectiu festiu, que ha viscut lustres i desenes de mesures de temps, sense que en les mateixes quede singularitzat nom o persona que quede per damunt d’ella.

Com la Mar, les singularitats van ser engolides en benefici de l’acte festiu, únic supervivent de fet i de dret. I si algun rastre ha quedat d’aquestes singularitats, bo o roín, les ones en la riba s’encarregaran d’esborrar i emportar-se les paraules soltes que queden de record d’aquells que van pretendre en algun moment dominar la mar. La mar festiva de les Falles.

En la ladera de un monte Más alto que el horizonte Quiero tener buena vista Mi cuerpo será camino Le daré verde a los pinos Y amarillo a la genista Cerca del mar, porque yo Nací en el Mediterráneo* *Lletra de la cançó «Mediterráneo» de Joan Manuel Serrat, en evocació a una cançó que, en el seu 50 aniversari d’existència, s’ha convertit en un himne universal on cadascú –amb ulls de poeta-, pot veure reflectida la seua vida... i per què no, les Falles, també.

082 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Des d’un punt de vista objectiu

2022

Natalia Antonino Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Sagunt

Q

ue les nostres falles són generadores d’ocupació, cultura i economia és una realitat innegable.

Ho diu la que subscriu, que mai ha pertangut a cap associació cultural fallera, que sempre ha viscut i gaudit de les falles des de la part ciutadana, però, que sí que té al seu voltant família i amics fallers que tenen aquest sentiment innat i per tant, podríem dir un punt de vista una mica més subjectiu.

Una ajuda per a tot això és el clima, la geolocalització, tant de connexions com de proximitat a València ciutat, un element clau com és la seguretat i el nostre caràcter hospitalari, jovial i mediterrani que fan de la nostra ciutat un lloc atractiu per a gaudir de les nostres falles.

També és important remarcar l’esforç que es realitza des de les diferents administracions

083 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

per a potenciar, i atraure turistes al fet que coneguen la nostra festa per excel·lència.

Les fires a les quals assistim, en les quals Sagunt té presència rellevant com a municipi faller i la promoció especialitzada constaten el treball de regidors i regidores que m’han precedit en el càrrec, treballadores del departament de turisme, Federació Junta Fallera de Sagunt, teixit associatiu, teixit empresarial han remat en pro del creixement d’aquesta gran festa d’interés turístic nacional i patrimoni immaterial de la humanitat.

Al llarg dels anys aquesta festa ha deixat de concentrar-se en un determinat període de l’any, del 15 al 19 de març, on es concentraven els dies de major auge d’ocupació hotelera, augmentaven les contractacions en restauració i es comptabilitzava tot en aquest interval de temps a mantindre viva la festa tot l’any, parle de setmanes culturals, sopar de gala, exaltació de les nostres falleres majors, cavalcades de l’humor faller, presentacions, intercanvis culturals amb ciutats agermanades, segur que m’oblide d’alguna activitat. Clar, vist així no sembla tindre molta transcendència, veritat?

Sona a sorolls, corts de carrer, molèsties, etc., però des d’un punt de vista objectiu i acarat amb el sector, amb una part d’ells per a ser més precisos, alguns dupliquen la seua facturació gràcies a tots aquests esdeveniments. A més, cal tindre en compte que des del punt de vista local en cada acte que es realitza, hi ha darrere famílies que viuen, de la pólvora, de la música, botigues de roba, calçat, indumentària valenciana, perruqueries i maquillatges, restauració, floristeries, transport i respecte al sector turístic ens ajuden a desestacionalitzar altres èpoques de l’any menys pròsperes per al sector.

Si a la setmana gran fallera ens referim, hem pogut comprovar que des de fa almenys cinc anys, estem veient com augmenta el turisme en el nostre municipi en la setmana gran fallera, any a any anem augmentant turistes tot això amb el que això suposa per a la nostra economia.

Queden reptes pendents, millorar aquestes estadístiques, fomentar el coneixement de la nostra festa fora de les nostres fronteres, siiii,

084

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

085

ho sé, ho sé, són molts les que les coneixen, però molts més els que encara les segueixen sense conéixer, perquè la paraula Falles és coneguda per molta gent, per mig món, però el que hi ha darrere de les falles bastant menys, la cultura que es transmet, els valors dels nostres fallers, la diversió, el respecte, la gastronomia, i un llarg etc. És en això en el que hem d’afanyar-nos i posar la nostra obstinació.

Si alguna cosa m’ha fet reflexionar la pandèmia, és que la nostra ciutat necessita totes aquestes festes, i activitats culturals que l’enriqueixen, en aquests dos llargs anys que portem de Covid, la ciutat ha estat morta, trista, en una letargia al qual no estem acostumats, perquè si d’alguna cosa podem presumir, és de ser una ciutat rica en cultura, patrimoni, gastronomia, bon clima i hospitalària, en definitiva una ciutat VIVA.

086 Mirades enfrontades

La mirada de les falles

AC Falla Plaça Rodrigo

Óscar Martell Faller

2022

H

ui en dia la festa de les falles té punts de vista diferents, artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, músics i un gran etcètera d’oficis que donen sentit a la nostra festa més internacional. En aquest article tractarem de veure des dels ulls d’aquests esmenats gremis una visió diferent de les falles, en primer lloc ens posarem en els ulls, les mans i l’experiència dels artistes fallers, continuarem amb els indumentaristes, músics i pirotècnics, per acabar amb la visió del ciutadà de a peu.

Mirades d’art El Monument, obres efímeres creades per la imaginació i el bon fer dels nostres artistes fallers. Ofici que naix a mitjans del segle XIX concretament en els 50 i 60, en aquella època

087

encara no se’ls denominava artistes fallers, ja que els constructors d’aquells primers monuments eren artesans d’oficis plàstics: fusters, imaginers, jogueters. A poc a poc aquest ofici va anar evolucionant passant del fang i el cartó pedra a les actuals tècniques de modelatge 3D i materials com el suro. Des dels ulls d’aquest gremi tan important donem el seu punt de vista de les falles actuals i passades. Després d’anys visitant tallers de reconeguts artistes de la talla de Vicent Tornador (pare), Vicent Martínez Aparisi, Rafa Ibáñez, Carlos Carsi, Francisco Fuentes o Antonio Verdugo, vaig agafar les diverses opinions i punts de vista que aquests artesans tenen sobre les falles.

Els artistes amb una trajectòria més longeva comentaven que els principis van ser molt complicats, ja que els materials i tècniques esmenades com el fang, la fusta, el cartó, la cola i el paper, feien que la construcció dels monuments fora costós econòmicament i en el temps. Dificultats que es multiplicaven en les llargues jornades de Plantà, on l’ajuda dels fallers de les comissions era molt important, tan econòmic com en mà d’obra. Com en tots els oficis van arribar temps de canvis, evolució dels materials i tècniques de construcció, evolució que va arribar de la mà del material més utilitzat actualment el suro. Tots recordem els finals dels 90 on les comissions apostaven per monuments més espectaculars i de volums inimaginables, eren anys on els tallers i les comissions anaven agafades de la mà. Va arribar un moment on des del col·lectiu faller i per la gola d’un xicotet grup d’artistes va iniciar la decadència i el desprestigi d’aquest sector, des de l’opinió d’alguns artistes les falles havien evolucionat de manera que el monument es podia relegar a un segon pla i era més important la festa que la tradició.

Van sorgir els concursos d’esbossos, els pressupostos on l’artista havia de córrer amb la despesa del transport i muntatge, i moltes altres condicions que les comissions exposaven en els contractes, condicions que feien que els tallers s’anaren ofegant a poc a poc i que va tindre el seu punt crític en 2020. Any on va aparéixer la COVID-19, pandèmia que va fer tancar

088 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

molts tallers i va exposar al col·lectiu faller de la comunitat la realitat per la qual estava passant el sector. El monument feia anys que per a una minoria del col·lectiu ja no era important pel que molts artistes van deixar el seu ofici per a dedicarse a un altre a causa de la crisi que el sector patia.

Arribem a la conclusió que el monument i l’ofici de l’artista faller és u dels pilars fonamentals de la nostra festa, entre aquest sector i tots els fallers hem de mantindre i cuidar una de les parts més importants de les falles.

I fer que la mirada d’art mai s’apague.

2022

Mirades de Seda El sector de l’agulla és un altre dels sectors que aporten el seu punt de vista sobre la nostra festa, u dels puntals fonamentals que formen part de la nostra manera de viure, vestir i lluir la nostra indumentària. Sector que també ha tingut una evolució, des d’aquells tallers on es confeccionaven vestits amb teles nobles, lleugeres, fetes per al treball al camp segles XVII i XVIII. Vam passar als vestits amb teles i complements més ostentosos, segles XIX i XX, on la dona prenia molta més importància amb la figura de la Fallera Major, figura que sempre ha existit però que amb l’evolució de la festa ha anat agafant més importància si cap. Des del sector reconeixen que hi ha hagut una evolució de la vestimenta valenciana tradicional agafada de la mà de l’evolució que la societat aquesta vivint.

També cal ressaltar la importància que d’uns anys enrere a ara està agafant la indumentària masculina, cosa que els indumentaristes veuen en bons ulls, ja que enriqueixen tota la nostra indumentària i posen si cap més en valor la nostra benvolguda festa. Al fil de l’evolució de la festa lligada amb la societat, els artesans de l’agulla són un ofici que s’ha reinventat per a no estar fora del context actual però guardant la tradició que té molts segles d’història, per això hui en dia encara podem veure vestits dels segles XVII, XVII i XIX, amb patronatges antics però a la vegada actuals que facen valdre el compromís que aquests artesans tenen per la nostra festa.

089

Mirades de llum i soroll Pirotècnia, música, arts que van agafades de la mà per als valencians, ja que se’ns una, l’altra no tindria sentit. Una posa la llum i l’aroma, i l’altra la banda sonora que ens acompanya en tots els actes. Sense ambdues les falles no tindrien aquest caràcter festiu que és una de les nostres senyes d’identitat, encara que sempre està el debat de les falles, festa o tradició.

Per al sector pirotècnic podríem parlar que les falles són tradició, des de la creació de la primera comissió fallera allà pel 1797 la pólvora ha sigut una eina indispensable per anunciar l’arribada de qualsevol acte, si cap en més inri com cada últim diumenge del mes de febrer anunciar al món sencer que s’inicien les falles. Acte en el qual hui en dia la paraula tradició agafa més força, ja que s’empren per a despertar València els coneguts «tro de bac», artifici que en 2007 es va limitar el seu ús per part de la Unió Europea.

Açò va provocar una xicoteta crisi en el sector, ja que un artifici que venia emprant-se des de fa dècades es va deixar de fabricar per decisions polítiques. Va ser gràcies a la declaració de Patrimoni Cultural i material de la Humanitat en 2016 que el «tro de bac» va passar a formar part de l’acerb cultural específic de les nostres falles.

Salvaguardant-se com u dels elements pirotècnics més importants, tant com les traques, carcasses, masclets i un gran etc d’artificis que emprenen els fallers en la seua setmana gran, demostrant que la tradició perdura encara que decisions polítiques o l’abans de la societat vulguen canviar els nostres costums tan arrelades.

Per al sector de la música les falles són festa, ells posen l’harmonia en cada acte en el qual els fallers eixim al carrer. Per al músic tocar en una comissió és sinònim de gaudir de la seua professió i a la vegada de l’ambient festiu, parle en primera persona, ja que he tingut la sort de poder gaudir com a músic d’infinitat d’actes.

També cal dir que no tot és festa, ja que segons l’acte els músics entonem partitures diferents, encara que sempre està el faller que et diu, «tu toca el que jo et diga que per això et pague».

Ací entra la tradició i costums que tant els músics com la majoria dels fallers seguim mantenint,

090 AC Falla Plaça Rodrigo

Mirades d’un poble Podem parlar que les Falles són, festa o cultura, tradició o modernitat, debat que sempre ha existit en el boca a boca de la veu de la ciutat, però que des d’uns anys enrere ve causant malestar tant en els diversos col·lectius culturals i festius com en la ciutadania. Les falles han anat evolucionant tant culturalment com festivament, una evolució que ha portat coses positives i a la vegada negatives. A les últimes dècades els fallers han passat de ser un col·lectiu que aposta per la diversitat entre cultura, festa i tradició, a deixar a una banda la cultura i tradició per a enfocar-se en la festa. Des de fa anys se’ns posa l’etiqueta de festers, i no és difícil escoltar en qualsevol acte algun veí que exclama, «mira aquestos folloneros, ja estan de festa una altra vegada». Abans la ciutadania participava en qualsevol acte que la comissió preparava, no era inusual veure veïns involucrats en la confecció de l’escenografia d’actes com la proclamació, presentació, treballant colze a colze a la disfressa, l’ornamentació del carrer per a la setmana fallera, i un gran etc d’activitats que creaven una atmosfera faller/veí que ara ven bé és una lluita entre els drets i lleis que tant uns com altres egoistament defenen. Perquè tan important és l’ajuda i col·laboració del veí, com la integració del col·lectiu en el dia a dia de la ciutat, bé siga col·laborant en altres associacions com en iniciatives veïnals. Ja que si som Patrimoni, és perquè les falles compleixen molts dels requisits que integren la tradició i cultura d’un poble.

Posats en matèria desgranarem la festa de les falles per a continuar amb el debat, començarem per l’inici, nomenament del president

2022

Mirades enfrontades

ja que no seria lògic escoltar en una ofrena melodies que normalment utilitzem per als cercaviles o cavalcades. El nostre cançoner València està ple de partitures que ens recorden a falles, sols has d’escoltar pasdobles com Amparito Roca, Xàbia, El Tio Ramon, El Fallero, i com no el pasdoble València. Melodies que a l’escoltar-les et fan sentir el cor encés en flama, demostrant que la música és una de les nostres senyes d’identitat.

091

i junta executiva. Una vegada conclosa la setmana fallera i tancat l’any faller econòmic, cada comissió amb les seues normes de funcionament trien el que serà la seua representació legal, president/a i la seua executiva. Habitualment aquest tràmit es porta a terme de finals del mes de Març a la primera quinzena d’Abril, data en la qual també es confecciona la taula de presidents en la seu de Federació Junta Fallera de Sagunt, òrgan encarregat d’organitzar tots els actes del col·lectiu faller del Camp de Morvedre. Com he citat anteriorment cada comissió tria al seu president conforme els estatuts, el mandat serà mínim d’un any, a vegades s’especifica l’obligatorietat de dos anys per a poder així complir un cicle. Per a presidir l’executiva de Federació, els requisits venen establits en el Reglament Faller Saguntí, article núm. 18 en el que posa textualment: Estar censat i actiu en qualsevol de les comissions que formen FJFS. No tindre ni exercir càrrec polític.

Presentar programa a desenrotllar durant la seua legislatura.

La duració del seu mandat serà de dos anys.

Només podrà presentar-se per a dos mandats (4 anys), havent d’esperar un mandat (2 anys) per a tornar a presentar-se.

El president/a serà triat de forma democràtica per majoria simple de la taula de presidents.

El termini per a la presentació de candidatures estarà comprés entre el 20 de Març i el dia de la reunió de tancament d’exercici.

La reunió ordinària o extraordinària, segons terminis, de la taula de presidents per a la presentació de programa i l’elecció de la presidència de FJFS, es celebrarà una vegada aprovat el tancament del exercici anterior.

Condicions indispensables per a poder presidir l’actual Federació, condicions que de vegades fan difícil la presentació de candidatures, ja que hi ha punts de l’actual reglament en els quals fan que la tasca de tirar endavant resulte

092 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

àrdua i difícil i que a causa de l’actual situació auguren un futur molt incert per a presidir aquest òrgan tan important per al col·lectiu faller Saguntí.

Com tot en aquesta societat les falles han evolucionat sense deixar a un costat la tradició, però hi ha voltes on hem de deixar a part coses que tradicionalment es feien per a poder avançar com a col·lectiu, en aquest cas el Reglament està obsolet en molts punts. Tant l’esmenat article núm.

18, com en una llarga llista d’articles el text disposa de moltes incongruències que porten a debat coses que s’han fet tradicionalment, però que hui en dia no tenen cap sentit.

Sols cal nomenar qualsevol acte, indumentària o tipus de protocol, que el debat està servit. És fàcil trobar al carrer debats on apareix la indumentària mal portada, o actes de nova creació on les coses es fan més pel protagonisme dels representants que pel bé comú i cultural que dignifica la nostra benvolguda festa. Trobant un símil amb una festa molt important per a la ciutat com la Setmana Santa, hi ha actes que perduren en el temps i tenen un protocol e idiosincràsia molt particular, actes com la setmana fallera. Setmana marcada en el calendari del mes de Març, s’inicia el dia 14 amb la nit de la Plantà, com cita el reglament en l’article núm. 95 tots els monuments hauran d’estar plants a les 08:00 h del matí del dia 15 de Març per a la posterior visita dels jurats qualificadors.

La resta d’actes que conformen la setmana fallera des del dia 15 al 19, venen articulats al reglament, encara que han patit canvis en el seu desenvolupament, ja que com he nomenat en anteriors paràgrafs aquesta festa ha patit l’evolució que la societat ha viscut en el transcurs de les dècades. Com a ciutadà he viscut una evolució festiva molt més important que la tradicional i cultural, fins al punt que hui en dia és fàcil sentir nomenar que les falles ja no pareixen Associacions Culturals, si no més bé grups d’amics que s’uneixen per a celebrar les falles. Tot açò bé produït per la pèrdua de sentiment per una festa, ganes de treballar i mirar pel bé del col·lectiu i no pel bé de la mateixa comissió, punts molt a tindre en conter per a fer que les falles continuen endavant deixant a un cantó els egos i les

093

ganes de fer-se notar. Un exemple que hui en dia qualsevol ciutadà veu la diferencia en els guions de les presentacions, abans recorde que tant la casa de cultura al nucli de Port, com l’Auditori al nucli de Sagunt s’omplien de gent que anava a veure la presentació de la falla del seu barri, eren actes amens, curts i molt emotius on el públic gaudia i tant la comissió com els representants tenien el seu moment de protagonisme.

Actualment són llargues, pesades per al públic i des de la meua opinió molt poc emotives, tot açò és provocat perquè s’ha posat per davant el protagonisme dels representants i els canvis de funcionament de les comissions, on les ganes de treballar i mirar pel col·lectiu brillen per la seua absència. Un altre exemple és el funcionament de la taula de presidents, en els últims anys es veu que la tendència és més a fer la guerra pel seu compte que unir i aconseguir coses com al gran col·lectiu que som, acords que milloren el calendari faller, lluitar per fomentar la cultura, aportar punts de vista diferents per a arribar a grans acords.

No hem d’anar molt enrere per a recordar acords importants en la taula de presidents, acords que van millorar el funcionament d’alguns actes i la creació de nous, com la presentació d’esbossos. També cal destacar que no tot són critiques ni debats en negatiu, ja que és ben coneguda la llavor que des de fa més d’una dècada porta desenvolupant la falla el Mocador en l’elaboració d’un llibret de falla, fent valdre la llengua, literatura, cultura i tradicions pilars fonamentals de la nostra forma de ser i viure.

Pionera en la nostra comarca i que ha fet moure a un gran grup de comissions que aposten per fer un bon llibret, posant a Sagunt en el mapa, ja que és fàcil trobar dins del nomenat top 20 de llibrets de falla de la Comunitat Valenciana a comissions del Camp de Morvedre.

Ara aportaré el meu punt de vista del món de les falles en general del Camp de Morvedre, serà com no de forma constructiva i positiva, perquè ara més que mai cal aportar idees que sense deixar enrere la tradició siguen innovadores i estiguen en el context actual de la societat. Com he citat abans actualment i a causa de la situació que estem vivint amb la COVID-19, el

094 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

col·lectiu faller està passant moments difícils amb una baixada de cens important, desànim dels fallers, crisi en tots els pilars que fan possible la festa i un llarg etc. de problemes que en aquests quasi 2 anys portem els fallers lluitant. És bé que ens hem reinventat començant per l’economia dels nostres fallers, ajustant quotes i perfilant pressupostos segons la situació n’anava deixant fer actes, han aparegut de nous, també hem aprés a gaudir d’una setmana fallera sense oci nocturn demostrant a la societat que les falles som cultura, tradició i no només festa.

Des de la meua opinió crec que aquesta pandèmia ens està ensenyant inconscientment que opinions que abans s’obrien a debat ara apleguen a un consens comú, ningú es plantejava poder viure una entrega de premis en el teu casal per streaming, ni tampoc passava pel cap alliberar-se de les llargues esperes per agafar autobusos, com en tots els canvis hi haurà gent a favor i en contra. És cert que hem deixat enrere aspectes tradicionals que formaven part del nostre acerb tan particular que té la setmana fallera a la nostra Federació, però la innovació no va renyida amb la tradició ni tampoc els distints punts de vista del món de les falles. Sempre han existit ideologies o formes de concebre la festa, estan els que pensen que encara que la societat evolucione la tradició ha d’estar per damunt i que coses que es feien en els 70/80 s’han de continuar fent. Un altre sector pensa que la festa ha d’evolucionar igual que ho fa la societat, això si sense perdre les nostres senyes d’identitat. I arribem als qui com jo opinen que es poden mantindre les tradicions però sempre tenint en compte el context actual, ja que si som patrimoni és perquè reunim tots els requisits, tradició, cultura, festa i innovació. Sempre existirà el debat de què està bé o mal, el que perjudica o engrandeix, anys enrere es va obrir debat per l’aparició de la presidenta, figura que sempre l’ha representat l’home però que gràcies a la valentia i al context que en aquest moment existia va anar agafant força, demostrant als detractors que per a portar el timó d’una comissió no existeix diferència de gènere. Un altre debat que existeix és la manera de com gestionar la Junta Fallera

095

de Sagunt i actual Federació, moltes són les veus que critiquen les diferents formes de portar a terme actes, però des de la meua opinió l’executiva actualment està lligada de mans i peus, ja que la taula de presidents és sobirana i pot modificar qualsevol proposta que federació proposa, deixant sense marge de poder modificar i millorar els actes. És ben coneguda la frase que diu «Junta som Tots», paraules que abans tenien un significat per al col·lectiu, ja que hi existien debats i diferències d’opinions però sempre buscant el benefici comú de la federació i comissions. En conclusió les falles hem de ser un col·lectiu unit, deixant a un costat egos i ideologies i mirar pel bé comú de la nostra festa.

096 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Recolzar la festa fallera després de la pandèmia Antonio J. Fresno i Sanchis Periodista i Faller

L

a pandèmia provocada per la crisi sanitària de la COVID-19 ha afectat, d’una manera molt significativa, l’economia del nostre país.

Els sectors professionals relacionats amb el món de la festa fallera no han estat exempts d’aquesta crisi econòmica, més aviat ha sigut al revés, ja que el sector festiu va ser el que més tard es va posar en marxa fent que centenars d’empreses i professionals dedicats a les Falles hagen passat per una situació molt complicada de sostindre.

A causa d’aquesta pandèmia, s’ha posat el focus en la importància econòmica del món de la festa fallera, ja que són milions i milions d’euros els que es mouen al llarg d’un exercici faller, un sector econòmic que engloba ja no solament a artistes, indumentaristes, orfebres, pirotècnics o empreses sederes sinó també a floristes, músics, orquestres, hostalers, etc...

097 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Al febrer de 2021 es va presentar l’Informe sobre la repercussió en els indicadors econòmics i laborals del Sector dels Artesans de la Indumentària Tradicional Festiva, Industrials Seders i Orfebres a conseqüència de la COVID-19 en els exercicis 2019 i 2020. En aquest document, promogut pel Gremi Artesà de Sastres i Modistes, el Col·legi de l’Art Major de la Seda i l’Associació de Comerciants d’Indumentària (ASCIVA), es van posar en relleu xifres que deixaren patent la mala situació per la qual estaven travessant aquests professionals.

Així doncs, mentre que l’any 2019 aquest sector va arribar a facturar 40 milions d’euros en tota la Comunitat Valenciana, en 2020 la facturació va caure fins als 3,6 milions d’euros, la qual cosa suposa menys d’un 10% respecte a l’exercici anterior; malgrat aquesta reducció en els ingressos, aquestes empreses van haver de fer front a costos fixos que van ascendir a 10 milions d’euros, mentre que aquesta xifra en 2019 va ser de 17 milions d’euros. De la mateixa manera, dels 500 treballadors que en 2019 vivien del sector de la indumentària, en 2020 aquest número es va reduir fins als 315, a més que alguns professionals dedicats ja no solament al sector de la indumentària, sinó també artistes o empresaris del sector de les carrosses, entre d’altres, s’han vist obligats a tancar els seus negocis davant la falta d’ingressos. És per aquest motiu pel qual es van posar en marxa diverses iniciatives ciutadanes per a mostrar la solidaritat amb aquests sectors econòmics i per posar en valor la importància de reprendre, quan la situació sanitària ho permetera, la celebració de les Falles. Així doncs, amb la campanya duta a terme per les xarxes socials amb el hastag #tornarem, a principis del passat 2021 es va posar en marxa una sota el lema #salvemlaindumentaria on es compartia també a través de les xarxes socials una imatge, obra de l’artista Paco Seoane, que mostrava una fallera amb una flor i que es titulava ‘Ànima i Passió Fallera’; tanmateix, moltíssimes eren les persones que compartien fotos amb roba valenciana per a mostrar el seu recolzament i donar visibilitat al treball de tots els professionals del sector de la indumentària, orfebreria i telers de la Comunitat Valenciana.

098 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Ajudes públiques Encara que el recolzament de les comissions falleres i dels seus integrants va ser unànime a tots els sectors relacionats amb la festa marcera, aquestes mostres de solidaritat no eres suficients per a garantir la continuïtat d’aquests professionals. A més a més, a l’inici de la pandèmia les administracions públiques van començar a donar ajudes econòmiques als diversos sectors econòmics espanyols i valencians, però aquestes eren unes ajudes que, en moltes ocasions, eren insuficients per a poder mantenir a uns professionals molts relacionats amb una festa que la UNESCO va nomenar en 2016 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que reclamava un major recolzament per part de les administracions públiques nacionals i autonòmiques.

Així doncs, després de les reivindicacions realitzades, el ple del Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el 12 de febrer de 2021 el decret llei que marcava les bases reguladores per a la concessió de fins a set milions d’euros d’ajudes directes per part de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball al sector de l’artesania vinculat a les festes tradicionals. «L’objectiu d’aquestes ajudes és preservar l’existència i viabilitat de les empreses artesanals que elaboren productes relacionats amb les festes populars, moltes de les quals s’han hagut de suspendre a causa de les successives mesures decretades per a frenar la pandèmia», van afirmar des de l’administració autonòmica en el moment de l’aprovació d’aquestes ajudes que es van destinar a artesans, artesanes i pimes d’un total de 37 oficis vinculats directament amb les festes tradicionals de la Comunitat Valenciana.

També la Diputació de València va fer un esforç econòmic per tal d’ajudar a una gran quantitat de sectors relacionats amb la festa fallera. Així doncs, en el ple del mes de març de 2021 es va aprovar una quantitat pròxima a 1.100.000 euros per a contribuir a la reactivació del sector: el Gremi d’Artistes Fallers va rebre 300.000 euros, els mateixos que Piroval, l’Associació d’Empreses Pirotècniques, mentre que

099 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, en el qual s’integra l’orfebreria, va disposar de 120.000 euros.

A més, l’Associació Nacional de Floristes tenia assignats 60.000 euros, igual que l’Associació de Comerços d’Indumentària Valenciana (ASCIVA), i al Gremi de Mestres de Ventallers els van concedir 10.000 euros.

Aquestes ajudes econòmiques van aprovar-se després que, en finalitzar el confinament de 2020, la mateixa administració provincial apostara per diversos projectes que van dur a terme eixe any per a recolzar diversos sectors econòmics. D’aquesta manera, un dels projectes va ser, per exemple, ‘Torna la llum’, iniciativa amb la qual Piroval va organitzar el llançament d’uns quants castells de focs artificials en diverses localitats de la província, com és el cas de Canet d’en Berenguer o Port de Sagunt, municipis de la nostra comarca.

D’altra banda, entre les accions acordades amb el Gremi d’Artistes Fallers, la Diputació de València va fer dos encàrrecs entre 2020 i 2021: la plantà de monuments infantils en residències de majors i benèfiques així com decoracions en hospitals infantils i la plantà de 30 falles grans en 30 poblacions de la província de València on mai s’havia plantat un monument faller. Aquestes falles s’han pogut veure plantades durant la tardor de 2021 en poblacions com, per exemple, Quesa, La Font de la Figuera, Catadau, Anna, Petrés, Castelló de Rugat, Novetlé o Daimús, creacions d’artistes fallers de la talla de Manuel Martínez Reig, Tedi Chichanova, Pere Baenas, Carlos Carsí, Banyuls i Ruiz, Mario Pérez o Latorre&Sanz, entre d’altres.

A més a més, cal recordar també el recolzament econòmic que, des de fa molts anys, la Diputació de València ofereix a les comissions falleres de la província.

Per exemple, en març de 2021 també va aprovar una subvenció per a totes elles, tant les que van plantar els seus monuments als mesos de setembre i octubre com les que no, per un muntant total de 230.000 euros.

100 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Campanyes locals De la mateixa manera que les administracions autonòmica i provincial van posar en marxa diverses iniciatives per a ajudar a les empreses dedicades al món de la festa fallera, des de les institucions locals també van dur a terme algunes campanyes d’ajuda a aquestes empreses. Per exemple, l’Ajuntament de Sagunt va ser una de les institucions municipals que van intentar donar visibilitat a aquest sector de l’economia local.

Així doncs, el 10 de febrer de 2021 es va presentar la campanya de promoció del comerç local destinada a les compres de Sant Valentí amb l’eslògan ‘Vol-te molt’ on es van repartir un total de 120 cors per diversos establiments de la localitat que van ser elaborats per les botigues d’indumentària valenciana que hi ha actualment a la capital del Camp de Morvedre.

A més a més, al mes de març de l’any passat, amb la col·laboració de les regidories de Comerç i Turisme, es va fer una nova acció per donar visibilitat a aquest sector amb la gravació i reproducció d’un vídeo on van participar aquests comerços i els seus clients, amb gales valencianes. Aquest projecte audiovisual es va gravar al Teatre Romà de Sagunt i als Jardins de la Gerència de Port de Sagunt per a reproduir-se el vídeo final a través de les xarxes socials del consistori saguntí.

També, des de la mateixa Alcaldia, es va posar en marxa la campanya ‘Tornarem’ amb la qual es volia ajudar els artistes fallers de la capital comarcal. D’aquesta manera, Joan Torres, Antonio Verdugo i Dani Barea van ser els encarregats de realitzar 29 ninots commemoratius que l’Ajuntament de Sagunt va regalar a les comissions falleres de la localitat i a la Federació Junta Fallera de Sagunt.

«Representa un any en blanc, la figura de l’artista faller abraçat a la fallera major, i es veuen uns tocs de foc, d’unió, que ara més que mai necessitem perquè la nostra festa continue», van assegurar els artistes fallers durant la presentació d’aquest ninot el 15 de març de 2021. De la mateixa manera, l’Ajuntament de Faura també va voler posar en valor el treball del seu artista local, Xesco Gil,

101 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

al qual va encomanar la realització d’una gran decoració per a l’entrada del municipi emmarcada dins de la campanya de promoció nadalenca ‘Enguany regalem il·lusió’.

Tanmateix, el passat mes d’agost, amb la proximitat de la celebració de la festa de Sant Josep al Camp de Morvedre, l’Ajuntament de Sagunt també va posar en marxa una nova acció per promocionar el comerç local faller, i animar a la ciutadania a realitzar les seues compres en aquest sector. L’acció va estar formada per un vídeo promocional en el qual, a partir de la música i poesia creada per la cantant local Lourdes Trujillo i la participació de cinc comerços locals del sector faller, es mostrava com havia estat la situació viscuda a causa de la pandèmia i com havien aconseguit ressorgir i afrontar amb il·lusió les festes que s’anaven a celebrar la setmana següent.

En aquesta ocasió van participar comerços del sector de la indumentària fallera, joieria, floristeria i complements artesanals.

Finalment, des de la delegació de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Sagunt també es va voler recolzar la celebració de les Falles al mes de setembre de 2021. És per aquest motiu pel qual es va aprovar una subvenció nominativa a les comissions falleres del Camp de Morvedre que plantaren els seus monuments el passat any, un total de 27 falles donat que la comissió El Remei va decidir

102 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

no plantar-les. Com assenyala la regidora de Festes i Cultura Popular, Asun Moll, es tractava d’una iniciativa treballada juntament amb l’executiva de la Federació Junta Fallera de Sagunt per la qual el consistori saguntí destinava un total de 38.000 euros per al foment del monument 2020 per a adaptar-lo, ampliar-lo, transportar-lo i reparar-lo amb la finalitat de ser plantat al mes de setembre de 2021. Així doncs, les ajudes es van repartir de forma proporcional en funció de la categoria presentada en l’exercici 2020 del monument major amb un muntant econòmic per cada comissió que va oscil·lar entre els 500 i els 2.000 euros.

2022

Iniciatives privades Però, si s’ha de destacar una iniciativa que ha donat visibilitat a un dels sectors més importants, probablement el que més, de la festa fallera ha sigut la iniciativa Regala un ninot que es va posar en marxa a principis de la pandèmia per a ajudar als artistes fallers i difondre el seu treball, un projecte que va ser impulsat per Xavier Serra, alma mater del blog Malalt de Falles. Aquesta iniciativa, que va nàixer al mes de maig de 2020, va comptar per al seu desenvolupament amb la participació dels enginyers Damià Castaño i Lluís Alandete, fallers de Gandia, i l’artista d’Alginet, Sol Vidal.

«Un artista faller o foguerer no sols fa falles o fogueres, també ofereix ninots personalitzats, il·lustracions, caricatures... i moltes més creacions plàstiques. Per aquest motiu naix la iniciativa #regalaunninot. D’aquesta manera ajudàrem al sector a seguir endavant en un any complicat per a tots i sobretot per a ells, a causa de la falta dels seus ingressos principals, les falles i fogueres i, així, poder obrir noves vies d’ingressos i facilitar la seua supervivència. També pensem que per al futur pot ser una visió més àmplia d’allò que és capaç de fer un artista faller i foguerer fora de la festa i poder globalitzar aquest treball, a vegades tan oblidat», asseguren els creadors d’aquest projecte.

Així doncs, la web regalaunninot.com, plataforma gratuïta i oberta per als artistes, on ja hi formen part un total de 45 d’ells, permet

103 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

que el visitant puga obtenir informació i posar-se amb els artistes fallers i foguerers així com vore els productes que poden oferir. «L’objectiu principal és agrupar tots els artistes que vulguen formar part de la iniciativa, per a exposar els seus productes als clients, i d’aquesta manera aconseguir una centralització de recursos i productes en un mateix lloc, facilitant la selecció i compra del client final», assenyalen des de Regala un Ninot.

D’aquesta manera, les persones interessades poden fer un encàrrec d’uns quants productes: des de ninots personalitzats, mini ninots, il·lustracions o diverses decoracions i tematitzacions, entre d’altres; de la mateixa manera, a través d’aquesta plataforma s’han fet grans figures que s’han pogut veure en llocs com la Kufa’s Urban Art Esch que es celebra a Luxemburg o com Art Urbà en la localitat de Bunyol. Formen part d’aquest projecte, artistes de la talla de Sergio Amar, Mario Gual, Carlos Carsí, Miguel Hache, Gio Artcolor, José Gallego, Xavi Gurrea de Cap de Suro, Sergio Musoles, José Luis Platero, Vicente Martínez o Mario Pérez, entre molts altres.

Necessitat de fer Falles Des del moment de la cancel·lació de les Falles 2020, les comissions falleres de la Comunitat Valenciana es van bolcar amb els seus artistes, creadors d’una de les parts més essencials de la festa de Sant Josep com són les falles, el monument efímer al voltant del qual es du a terme la resta d’activitats d’aquesta festa marcera. La gran majoria de comissions van apostar per donar continuïtat als seus artistes fallers, contractant les falles que es plantaran en març de 2022. D’aquesta manera, algunes falles van preferir invertir en la conservació del seu monument que s’anava a plantar en 2021, amb un augment del pressupost per a la seua ampliació i amb el pagament per a les actuacions i reparacions que necessitara per a la seua plantà en la tardor passada, mentre que altres comissions van apostar per augmentar el pressupost de la seua falla de 2022 però pagant-la en dues anualitats per així garantir el treball dels seus artistes.

104 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Més complicada era la situació de la resta de sectors relacionats amb la festa fallera que no veien la llum al final del túnel després de més d’any i mig sense poder treballar. És per aquest motiu pel qual, també a través de les xarxes socials, es va dur a terme una nova campanya de conscienciació al voltant de la necessitat de celebrar les Falles a 2021 ja no sols perquè moltes comissions falleres estaven perdent integrants que podien posar en perill la seua subsistència sinó també perquè el motor econòmic relacionat amb les falles començara, novament, a funcionar, per a evitar nous tancaments de negocis del sector de la indumentària, floristeries, orfebreries, empreses del sector de l’espectacle o artistes fallers.

D’aquesta manera va sorgir la iniciativa #falles2021encaraestematemps per tota la Comunitat Valenciana, una campanya mitjançant la qual, a través de vídeos, persones relacionades amb la festa fallera parlaven al voltant de la necessitat de celebrar les Falles.

Ací al Camp de Morvedre personalitats com l’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, la regidora de Cultura, Festes i Cultura Popular, Asun Moll, o els presidents de la Federació Junta Fallera de Sagunt, David Indiano, Nino Gil o Enrique Noverques es van sumar a aquesta iniciativa junt amb periodistes com la locutora d’Onda Cero Sagunt, Palmira Benajas, el director del grup El Periódico de Aquí, Pere Valenciano, l’artista faller, Dani Barea, o el president de l’Arxiu Camp de Morvedre, Albert Llueca, entre d’altres.

Finalment, la celebració de les Falles a València, al Camp de Morvedre i a moltes altres localitats falleres de la Comunitat Valenciana, com poden ser Torrent, Alzira, Gandia, Borriana, Paterna, Sueca o Torís, durant els mesos de setembre i octubre del passat 2021, va fer que el sector econòmic relacionat amb la festa de Sant Josep es poguera reactivar. Al reprendre’s la plantà dels monuments i alguns dels actes del programa oficial, amb les consegüents restriccions, artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, floristes, músics, empreses dels espectacles, hostalers i molts més negocis, es van beneficiar i prendre una mica d’alé per a continuar amb els seus

105 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

negocis de cara a un futur que, encara és un tant incert.

Com publicava el periòdic El Económico el ‘sí’ a la celebració de les Falles 2021 al mes de maig, en el cas del Camp de Morvedre, havia reactivat els sectors econòmics relacionats amb la festa. Alguns artistes locals apuntaven que, al confirmar-se la data de celebració de les Falles 2021, algunes comissions que restaven per contractar el seu següent monument ja havien donat el pas; a més a més, des dels negocis d’indumentària de la localitat es confirmava a aquest mitjà de comunicació que gràcies a la plantà dels monuments 2021 els havia permés retornar, un poc, a l’activitat amb els arranjaments d’alguns vestits i la confecció d’alguns nous, treballs que han continuat realitzant durant aquest nou exercici 2021-2022 gràcies a la celebració dels diversos actes que formen part del calendari festiu faller com són les proclamacions, presentacions, setmanes...

Així doncs, si alguna cosa ha deixat ben clara la pandèmia de la COVID-19 és la rellevància econòmica de la festa fallera a la Comunitat Valenciana. Són molts els sectors, empreses, negocis i professionals que tenen part o una total implicació amb la festa de Sant Josep per la qual cosa, amb la crisi sanitària provocada pel coronavirus han viscut una situació molt complicada durant més de 18 mesos, una situació que encara no està normalitzada. I és que, encara que es van celebrar les Falles a 2021 i que enguany s’està intentant dur a terme un exercici un poc més normal que el passat, la normalitat encara no ha arribat i, segons les últimes dades de propagació d’aquest virus, amb una complicada i intensa sisena onada durant aquest hivern, tal volta tarde una mica més del que tots desitgem. És per això que és important que, tant des de les comissions falleres com des de les administracions, es done suport a aquests sectors econòmics i que també es lluite per continuar amb la celebració dels actes fallers, sempre amb les restriccions que es marquen des de les institucions sanitàries, per a no perdre més negocis ni tants professionals que fan que la nostra festa moga milers d’euros al llarg de l’any.

106 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Deixar passar l’oportunitat per a deixar passar l’oportunitat Miguel Prim President Falla Maestro Gozalbo - Conde de Altea

E

ls fallers som especialistes en no deixar passar l’oportunitat per a deixar passar l’oportunitat.

M’agradaria contar-vos una història, la història de perquè soc faller i com vaig arribar a ser tan faller, perquè pugues tu que lliges aquestes lletres identificar-te amb mi, perquè la suma de les històries de cada faller o fallera, suposa la suma de les parts, igual que si juntes moltes espurnes acabes encenent un foc, i aquest foc és la nostra història, fer foc, cremar per a tornar a començar.

En el cas de qui escriu, des de xiquet li van cridar molt l’atenció les falles que es plantaven, ajudat tot açò per un pare que amb la seua càmera de súper 8, recorria el centre de la ciutat quasi de forma automàtica buscant girar els cantons que et tornen a sorprendre amb

107 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

una nova falla d’especial, clar, a voltes les coses se’ns van de les mans i es pot arribar a crear un monstre. Amb el que respecta a mi, així va ser, des dels 5 anys, el viure a 100 kilòmetres de València era el fet perquè cada primer de març alguna cosa es menejara dins de la meua panxa perquè sabia que era el dia en què eixia «el turista fallero» i eixe dia sabria com serien les falles d’eixe any a València. Un detall important, era que el meu pare pel seu treball tots ell dies u de cada mes tenia reunió al cap i casal, i així quan es feien les cinc de la vesprada i eixies del col·legi, un tres i no res et ficava a casa per a aprendre totes les falles d’eixe any millor que una lliçó de ciències socials. Dies més tard, arribava el moment d’anar a València en falles i aquest ninot fet persona es sabia de memòria totes les falles des de l’entrada de Barcelona fins a arribar al carrer Mestre Gozalbo, carrer on soc i seré faller, artista, secció i lema.

Així es va crear un amor per les falles infinit i el fet de voler-les tant fa que calga ser crític i actiu i per damunt de tot, entendre que l’únic límit que tenen les falles som els fallers i les falleres.

Per aquestes raons, esta serà l’opinió d’un faller convençut de les altes capacitats de la festa de les falles, de la capacitat de vertebració que podria tindre la festa i el model de gran organització en l’àmbit festiu i econòmic que podrien desenvolupar les falles.

Serà una mirada crítica, amb caràcter constructiu però sempre partint de la base que cal ser crític amb tot allò que és millorable al teu voltant, més si cap, després d’una pandèmia on hem pogut adonar-nos que no s’és res si no som un.

Les falles hui en dia ens menejam entre dos fronts o realitats, una interior i una altra externa, la interior és la pròpia de reprendre les nostres activitats i on cadascú intenta de tornar a ocupar el rol que abans jugava, mirant d’amagar en la majoria dels casos molts mesos d’haver aturat la festa, sense intentar fer cap acció ni acte, deixant de cobrar quotes i congelant la festa, per als que la pandèmia a soles els ha furtat el lluïment personal però els ha alliberat del dia a dia. Com a conseqüència trobem que les falles estem, en la majoria dels casos, on estàvem

108 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

perquè la pandèmia, per inexistència, no forma part de la història, a soles ha sigut un temps d’hivernació, sensació que s’enfronta amb els fallers que han entès que la pandèmia ha canviat el paradigma festiu i que realment ens ha apropat i ens ha mostrat la realitat de ser un lobbie quan es camina agarrats de la mà.

L’altre front de visió, és la de la resta de la societat, que es mostra positivament sorpresa pel civisme i la responsabilitat mostrades en la celebració de les falles de setembre i octubre, una societat que ha cregut perquè sempre amb els fets per davant és més fàcil fer creure, una societat que tal volta, estava cansada de silencis, de carrers buits i de foscors impròpies d’un poble, el mediterrani que no acostuma a no celebrar tot allò que no li siga possible.

La realitat és que sense parar-nos a pensar o repensar, les falles hem ficat la directa amb direcció a un passat ple de vicis i de distància amb qui no practica el dia a dia, circumstància que els deuria impedir participar de les falles en una altra dimensió o almenys sentir-se orgullós de la festa del seu poble, cal revisar, perquè el crèdit es pot acabar.

Tal volta, seria el moment de fer una revisió de les falles i implantar una sèrie de millores, pactades estudiades i de forma global dur-les a terme, sense que açò comporte un canvi en la manera de fer altres coses que han fet quotidianament les falles. Fer un «com sempre» i sumar-li un «així millor», hi ha una paraula màgica: voluntat.

Ací arribaria el punt de revisar el paper de Junta Central Fallera, Juntes Locals o Federacions, com a no soles gestors econòmics i burocràtics, sinó com a guardians dels fets i costums sense ser invasius però proposant unes línies d’actuació pel simple fet que el president de cada estament ha sigut triat pels mateixos fallers, tal volta cal estar més despert quan es vota i ajudar al fet que es presenten els millors candidats i no aquells amb deliris narcisistes.

I un últim pensament al vent abans de cremar la meua participació en este llibret en forma de final. Parlem d’unió, però cal recordar a les institucions la importància de les falles com a

109 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

vector socioeconòmic al panorama autonòmic i així que donen cobertura a un ens que vertebre la festa i faça veure als fallers d’una volta per totes que ni les falles ni els falles som fills d’un Déu menor, és a dir, autoestima en vena.

Autoestima que es veuria reforçada si els fallers ens obligarem a reunir-nos amb entitats socials i econòmiques que no formaren part dels entramats fallers per a adonar-nos de com funciona el món en temps real.

Què si és possible? Crec en tot allò que escric, i tu? Creus?

2022

110 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Ni tan bons… ni tan roïns Miguel Giménez Periodista i faller

2022

S

i tenen alguna cosa les Falles, com qualsevol celebració que té lloc en qualsevol lloc del món, és que provoca sentiments oposats. Mentre uns les defensen i les enalteixen, hi ha els qui -encara que siguen els menys perquè, reconeguem-ho, no està ben vist criticar una festa que és emblema d’un territori i que damunt ha estat declarada recentment Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO- no suporten la festa per les molèsties que certament ocasionen en el dia a dia durant la setmana fallera.

Resulta evident que les Falles, com a festa en la qual hi ha involucrades milers de persones -adscrites a Junta Central Fallera hi ha al voltant de 400 comissions amb un cens global que supera els 100.000 fallers, mentre que en Federació Junta Fallera de Sagunt hi ha una

111 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

trentena de comissions i uns 3.500 fallers-, suposa una gran aportació en molts nivells a la societat.

L’impacte positiu des del punt de vista econòmic és evident. Cal no oblidar els nombrosos sectors que depenen, en gran manera, de la festa o que, simplement, es beneficien del volum de negoci que genera en determinats sectors: artistes fallers, pirotècnics, indumentaristes, músics, orfebres, floristes, perruquers, transportistes...

A això caldria sumar l’impacte directe que provoca com un pol d’atracció de visitants per a l’hostaleria i la restauració. Un estudi de la Interagrupació de Falles valorava en 2008 en més de 750 milions d’euros -a més de la creació de més de 7.500 llocs de treball- aquest impacte econòmic relacionat directament amb el turisme únicament a la ciutat de València.

Tot això s’ha deixat notar en els últims dos anys a causa de la pandèmia provocada per l’arribada a les nostres vides de la COVID-19, que va provocar l’ajornament de les Falles de 2020 i la suspensió de les de 2021. Moltes empreses relacionades amb la festa de Sant Josep s’han vist durament colpejades per la crisi sanitària que, òbviament, ha esdevingut en crisi econòmica.

Finalment, a finals d’estiu de 2021, i no en totes les localitats en les quals hi ha celebracions en honor a Sant Josep, es van poder fer les Falles de 2020. Això sí, condicionades pel coronavirus, sense poder realitzar tots els actes habituals i complint sempre -almenys, en la gran majoria de les vegades- amb les estrictes mesures sanitàries imposades per a fer front al virus. És a dir, aforaments reduïts, distància de seguretat, màscares, actes en exteriors i horaris restringits.

No obstant això, la celebració de les Falles també té el seu costat fosc, com no podia ser d’una altra forma. El més obvi és el relacionat amb les molèsties que s’originen als veïns i als comerços que tenen a prop un monument.

Durant una setmana, els carrers tallats, que dificulten l’accés als seus habitatges o als seus negocis, o les revetles fins ben entrada la matinada, amb la consegüent música i soroll que dificulten el descans dels veïns que, més que probablement, l’endemà han de matinar per a treballar, afectant-los notablement la festa

112 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de la qual gaudeixen els altres. També cal tindre en compte la considerable brutícia que ocasionen en el barri aquests actes. Ja se sap que, com major aglomeració de gent es produeix en un entorn concret, major quantitat de residus es generen.

I això per no parlar de les molèsties ocasionades al trànsit i a la circulació de vehicles.

Circular per qualsevol localitat durant la setmana de Falles és caòtic. Dificulta portar als xiquets al col·legi, anar a treballar o realitzar qualsevol gestió que implique utilitzar el vehicle particular.

Per això, el millor en aquests dies és optar per mitjans de transport alternatiu, ja siga el transport públic o l’exercici de caminar o agafar la bicicleta… sempre que les distàncies ho permeten, és clar.

Un altre aspecte a analitzar és el de la contaminació. És tradicional la foto del cel de la ciutat de València cada nit de Sant Josep (abans de la pandèmia, és clar), amb un incomptable nombre de columnes de fum que es perden en el cel. És evident que els materials amb els quals hui dia es construeixen els cadafals -la majoria de monuments estan compostos de poliestiré expandit (poliexpan)- no són els més sostenibles.

S’estan estudiant alternatives més respectuoses amb el medi ambient, com la palla de l’arròs o el suro reciclat. Un exemple d’això el trobem en la comissió de Peu de la Creu, al barri de Velluters, que les pròximes falles es convertirà en la primera a elaborar tot el seu monument infantil en un material realitzat a partir dels residus vegetals procedents d’excedents de neteges de jardins, branques o fulles. No obstant això, la utilització d’aquests nous materials alternatius resulta encara inviable per a les comissions, ja que disparen els costos de l’elaboració dels cadafals.

Encara que no hi ha molta informació sobre els efectes contaminants de la Cremà, la Universitat Politècnica de València, en un estudi elaborat en col·laboració amb la falla Convent Jerusalem de València, estimava que les falles de la capital emeten al voltant de 4.400 tones de CO₂ a l’atmosfera, equivalents a 1.500 vehicles en circulació. Per a compensar-ho, seria necessari plantar 1.500 arbres. Ara bé, aquesta mateixa

113 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

investigació també calcula que, gràcies al trànsit que deixa de circular per la ciutat de València durant la setmana fallera, es deixen d’emetre més de 5.800 tones de CO2, de manera que, segons aquest informe, l’impacte conjunt seria positiu.

També sobre la contaminació que generen les falles, un estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) publicat en 2010 en la revista científica ‘Journal of Hazardous Materials’ alertava del risc per a la salut que comporta la contaminació pel fum dels focs artificials i la cremà. Aquesta investigació revelava que durant la setmana de Falles els nivells de metalls pesats suspesos en l’aire de València es disparen de manera «notable».

Així, segons es recollia en els registres de l’estació de qualitat de l’aire la Generalitat Valenciana en Vivers, la concentració de plom es multiplicava en més de 22 vegades, en passar de 17 nanograms per metre cúbic d’aire (ng/m3) a 379. Els nivells d’estronci detectats eren 37 vegades més alts (de 3 ng/m3 pugen a 112), mentre que l’antimoni ascendia d’1 a 52 ng/m3.

En definitiva, com sol succeir quasi sempre, ens movem en un terreny de grisos: ni tot és tan blanc com es veu des d’un costat, ni tan negre com ho pinten uns altres. Així doncs, si tots tinguérem una mica més d’empatia i fórem capaços de posar-nos en el lloc de l’altre probablement podríem comprendre per què hi ha qui pensa de manera diferent a nosaltres.

Cal un poc més de comprensió i entendre que les Falles, encara que tenen molts punts molt positius, també en tenen altres que no ho són tant.

114 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Què pensa el bomber de les Falles?

2022

Manuel Sánchez i Pedro Cap de parc auxiliar del Consorci Provincial Bombers València Jubilat en 2017 i Professor Grau Superior «Mòdul Emergències» CIPFP La Costera. (2007-2012)

C

om es veuen les Falles i el seu entorn des del punt professional del bomber?

Soc bomber jubilat després de poc més de 35 anys de servei repartits primer com a bomber, després com a cap i després de l’última oposició com a sergent cap de Parc, la qual cosa m’ha fet viure en llocs de treball diferents i amb diferents punts de vista, a més d’haver tingut molta mobilitat geogràfica, perquè pràcticament he treballat en set parcs diferents de la província de València, i encara que els protocols i normatives eren les mateixes, la idiosincràsia de cada zona, comarca, municipi, etc... les tornaven particulars.

Per a mi és molt difícil la resposta d’una manera determinada a «què pensa el bomber», perquè resulta delicat aglutinar tots els pensaments i el sentir de tots els bombers

115 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

respecte a les Falles en una sola expressió, o una sola idea. Tant en l’àmbit professional com des del punt personal i social, potser d’una forma indeterminada «què pensa un bomber», se’ns permeta trobar millor la possible resposta, i és que cadascun dels bombers pot tindre una opinió diferent.

Intentaré exposar algunes opinions o pensaments particulars que he pogut escoltar al llarg del meu recorregut per tants parcs. Hi ha bombers que pensen o veuen les Falles com un «plus econòmic», perquè comporta la realització d’unes hores extra (no sempre va ser així), la qual cosa els anirà molt bé a la seua butxaca per a cobrir necessitats afegint, a més, l’estalvi que comporta no eixir de festa aquesta nit.

Uns altres ho veuen a l’inrevés, que no tenen necessitat d’aquest plus econòmic i el que volen és poder gaudir, com qualsevol treballador, d’un pont festiu per a poder fer una escapada amb la seua família, o poder divertir-se i gaudir de la festa com la resta, o fins i tot ser partícip de la Festa Fallera, i ací em permet la llicència per a dir que difícilment els fills d’alguns bombers poden ser fallers, atenent la seua situació familiar particular, concretament un d’aquests casos va ser el meu, on no podia deixar ser fallers als meus fills fins que arribaren a la majoria d’edat i pogueren acudir a soles als actes.

També existeix el bomber que gaudeix treballant aquesta nit, sentint-se partícip de les Festes de Sant Josep, orgullós del seu treball de prevenció per a evitar mals majors, col·laborant en la tradició i cultura del seu poble.

Tenint en compte que el dia 19 de març és el dia del Pare, i alguns bombers són Pares, significa no estar gran part d’aquest dia amb els seus fills, encara que aquesta situació ha canviat molt últimament. Fa ja molts anys, tota la plantilla del Consorci de Bombers estàvem obligats a acudir a treballar aquesta nit. Hui, a causa de nous protocols, avaluacions de risc particulars dels monuments fallers, mesures preventives municipals, etc... s’ha aconseguit que no siga necessària la presència dels bombers en totes les Falles plantades, gràcies a agrupacions de Protecció Civil, i als mateixos fallers.

116 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Des d’un punt de vista més professional, durant el període de les Falles sempre s’ha detectat un gran increment en el nombre de serveis d’incendis, la majoria d’ells han sigut sempre per xicotets conats en matolls, contenidors de fem. I encara que sempre es posa per causa desconeguda en el comunicat d’intervenció intern, s’intueix que gran part de culpa la tenen els petards.

Soc conscient que en els casals se’ls forma i informa els fallers i als menors pertanyents a la Falla, de l’ús adequat dels petards.

Aquests xicotets incendis es poden convertir en grans problemes, ja que, de vegades, aquests contenidors en flames són pròxims a vehicles estacionats i a habitatges que poden veure’s afectats pel foc, generant una emergència major i fins i tot amb risc per a la vida en persones que es troben a l’interior del seu habitatge, i més encara si són persones dependents.

De camí a aquests incendis, o a qualsevol altra emergència, ens trobem amb un altre dels grans problemes i reptes que ens ocasionen les Falles, com arribar al destí?

Recorde que fa molts anys, però molts, el període festiu era de quatre dies i només estaven tallats els carrers aquest període de temps, amb la particularitat que els monuments fallers es plantaven majoritàriament enmig d’una plaça, el més allunyat possible dels habitatges i intentant no tallar les comunicacions viàries.

A més, «l’empostissat de l’orquestra» sempre que es podia estava col·locat amb les mateixes directrius, salvaguardar el pas dels vehicles.

Fa pocs anys, quan fins i tot estava en actiu, i crec que hui dia segueix igual, es planten les Falles en els encreuaments de carrers, pròxims als edificis, tallant el trànsit total de vehicles, es col·loquen carpes que ocupen altres vies pròximes al monument, augmentant així els punts inaccessibles per als serveis d’emergència en cas d’un sinistre en aquestes zones, i a causa de la Prevenció de Riscos Laborals i a algun sinistre ocorregut, es van establir normes per als materials de les carpes, les quals van incrementar les seues mesures

117 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de seguretat, mitigant les nostres preocupacions la Nit de la Cremà. És cert que des de fa uns quants anys, es prenen moltes mesures preventives per part d’Ajuntaments, Juntes Locals i Falles, per pal·liar, eliminar i controlar la majoria dels riscos, encara que també és cert que amb els riscos que generen les Falles, si foren una empresa, qualsevol que sol·licitara permís d’activitat, és quasi segur que no se li’l concedirien.

Els nous materials de construcció en les Falles generen gran quantitat de gasos i partícules contaminants. En moltes Falles, les persones més pròximes al foc han vist com els seus vestits han quedat tacats per les restes despreses del foc del monument com a xicotets filaments de plàstic carbonitzat. Això és el que ens fa anar preparats amb els equips de respiració autònoma en cas de vent, ja que aquest els porta a cotes més baixes. Seria interessant buscar elements constructius menys contaminants, pel bé del bomber i del medi ambient.

Des d’un punt de vista organitzatiu, ja se’ns generen un altre tipus de reptes. Al principi dels Consorcis Comarcals, només s’atenia la Cremà de les Falles dels municipis amb un parc de bombers, estenent-se als confrontants i consorciats després, la qual cosa va originar un al·luvió de peticions per a la prevenció de la Cremà de quasi totes les falles de la província. Resumint molt, això va plantejar haver de disposar de tota la plantilla personal, a més de personal de brigades i de serveis externs.

Com a exemple i agraïment nomenaré els bombers del parc d’Almansa, que m’ajudaven en les prevencions de Xàtiva, érem deficients en vehicles i també rebíem ajuda d’altres Administracions.

Una vegada aconseguits tots els mitjans que es podien tindre, arriba un altre repte, «crear els equips», assignant personal i material necessari adequat a cada vehicle, perquè són diferents les necessitats segons vehicle i ruta assignada.

L’últim dels reptes, «crear les rutes i horaris». Aquest va ser un xicotet esforç al principi, no hi havia res escrit ni pactat.

Però a causa de la col·laboració d’Ajuntaments,

118 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Juntes Locals, Protecció Civil, i tot el personal implicat, s’arribava després de reunions a un acord, que pràcticament es repetiria tots els anys. Però ací ens trobem amb més problemes per incompliment de compromisos unes vegades (monument no preparat a l’arribada dels bombers), irresponsabilitat ciutadana altres vegades (cotxes aparcats indegudament que impedeixen els accessos del vehicle de bombers), inclemències meteorològiques (pluja i vent que dificulten el començament del foc), ja que l’objectiu sempre era que es desenvoluparen dins de la major seguretat per al ciutadà, per als béns circumdants i deixar els municipis preparats per al seu quefer normal diari a l’alba.

2022

119

120 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Les Falles, ambaixadores de València i la CV Pere Valenciano Director Grupo El Periódico de Aquí

L

a de les Falles és la millor festa del món.

Una obvietat, ho sé, però la UNESCO ho va descobrir fa poquet, al 2016, convertint-la en Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat.

En definitiva, la confirmació de què és la millor festa del món. O si preferiu, de les millors.

Lo que no admitix cap gènere de dubte és que poques celebracions aglutinen tantes manifestacions culturals i artístiques, que traguen al carrer a tants milions i milions de persones a València, però també a les comarques de tota la província de València i de moltes d’Alacant i Castelló. Les Falles són cultura els 365 dies, no només a la setmana del 15 al 19 de març, amb multitud d’actes organitzats per les comissions al llarg de l’any, setmanes plenes de cultura, amb exposicions, presentació

121 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de llibres, que van més enllà dels tòpics i prejudicis de molta gent que, des de fora del món de les falles, com a simples espectadors, visitants o turistes, reduixen la festa a la ‘cremà’, berbenes, ‘mascletaes’, ofrena de flors a la Mare de Déu o focs d’artifici.

Les Falles per a un turista són la bomba, mai millor dit, perquè quan senten el primer masclet, mascletà, tronà, focs d’artifici o tot tipus de petards, cada volta més espectaculars i variats, en eixe moment pensen que els Valencians i Valencians estem bojos, que sembla un estat de setge o directament una guerra, però a poc a poc s’enamoren d’una festa als carrers valencians que fan olor a pólvora i a la primavera que està a punt d’arribar. Jornades assolellades i nits fredes -amb permís de la inoportuna i freqüent pluja- animen a passejar per les nostres ciutats i pobles, disfrutant de l’art que ompli els carrers engalanats I plens de fallers I falleres de gom a gom, vestits amb vestits tradicionals dels quals sempre els monyos I les peinetes d’elles són lo que més els crida l’atenció. Per això, les Falles es convertixen en un dels millors ambaixadors de la nostra terra, un pol d’atracció turística de primer ordre, que situa a València i la Comunitat Valenciana al mapa del món. Parle de la capital, però no podem oblidar cada un dels pobles i ciutats per descobrir gràcies a comissions i juntes locals I comarcals que fan un treball extraordinari.

La Festa de les Falles es viu de manera totalment diferent depenent de si eres membre d’una comissió fallera o si eres un amic o amiga, visitant o turista. Jo les he viscut de les dos maneres i he de dir que des de dins la festa és més espectacular encara, al participar a tots els esdeveniments culturals, però també dinars i/o sopars setmanals o mensuals i actes tan emotius com els de la proclamació o presentació, a més de la setmana fallera que es viu sense descans, pràcticament sense dormir. No obstant, com a valencià que normalment viu intensament la Festa com a qualsevol turista o visitant, he de reconèixer que en el seu conjunt es tracta d’una de les manifestacions festives del món més completes per tot lo que he dit anteriorment:

122

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

123 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

una festa en la qual participen milers I milers de fallers I falleres, artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, joiers, floristes i, naturalment, músics.

Una festa que es viu als carrers, enllumenats i engalanats, plens de casetes de menjar i beguda, però que també ompli restaurants, bars I cafeteries de turistes I Valencians I valencianes que compartixen l’art culinari de la nostra terra, les millors paelles, dies com el de Sant Josep, que s’aprofiten per a anar a la Malva-rosa, el passeig de Neptú, Pinedo, El Saler, El Perellonet o la joia gastronòmica de l’Albufera, El Palmar.

En la part negativa, que tots coneixem, està el caos de circulació i aparcament, les aglomeracions en alguns llocs i moments un poc aclaparadores i asfixiants i els petards per tot arreu que algun impertinent acaba per llançarte propet. Només un prec: per què no traduir en lletra més menuda les explicacions dels monuments en Valencià al Castellà i a l’anglés per tal que els turistes puguen també entendre el missatge corrosiu de cada escena i ninot de les nostres Falles?

Sybille Reuter / Shutterstock.com

124 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Segons els ulls que l’enfoquen Asun Moll Regidora de Cultura, Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Sagunt

2022

L

es falles, gran paraula que es defineix de diferents maneres segons els ulls que l’enfoquen.

Mentre que per a uns les Falles són sinònim de sentiment, tradició, art, festa, cultura, pólvora, indumentària, flor, música, treball, monument, devoció, llum, casal, sàtira, economia, unió, memòria, arrels... Per a uns altres són causa de molèsties al veïnat, soroll, alcohol, brutícia, tall de carrers. Com es veu, el prisma és molt diferent segons el lloc des del qual enfoquen la paraula. El que està clar és que esta mateixa paraula no és només això, sinó que representa una de les nostres celebracions més reconegudes i aglutina a persones amb inquietuds molt diverses entorn a una única qüestió: celebrar. I no sols la setmana del 14 al 19 de març.

125 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

De fet, el primer que els diré és que les Falles no són, només, una setmana de festa.

Sent regidora de Festes de la meua ciutat i havent-ho pogut comprovar in situ i des de dins la festa, puc corroborar que les Falles són CULTURA i FESTA 365 dies a l’any (366 si és bixest). Perquè al llarg de les darreres dècades, la festa ha sabut transcendir i ocupar bona part de l’agenda municipal gràcies a l’esforç i dedicació de les comissions que ens ofereixen programació i activitats adreçades a tots els públics.

Ells i elles han enfortit una xarxa de creació que ajuda a la ciutadania a conèixer un poc millor els costums i tradicions de la nostra terra. Des dels llibrets, que són ja una peça clau en la difusió de continguts culturals relacionats amb la festa, passant per totes i cadascuna de les actuacions teatrals, musicals o Setmanes Culturals de les nostres comissions, cada nova iniciativa reforça el compromís dels nostres fallers i falleres.

Tanmateix, la festa és festa també i pot no agradar a totes les persones. I és que és cert que hi ha una part de les Falles que no es pot comprendre des de fora, sobretot si tenim prop de casa un casal i no som fallers, ni amants de la festa. Però no es pot comprendre, perquè l’activitat als casals, lloc on gira l’organització d’esta GRAN FESTA, és imparable durant totes i cadascuna de les setmanes de l’any.

Són moltes les activitats que no es veuen. Què vos vaig a contar a vosaltres, als de dins, veritat? Tot el treball que sembla invisible però resulta fonamental per poder dur endavant cada edició i per seguir donant forma a un dels teixits fallers més importants de tot el país: el del Camp de Morvedre.

I són moltes altres les activitats que sí que es veuen i que a les persones de fora del món faller els costa apreciar.

Els assajos de playbacks o teatre, la preparació de l’ornamentació de carrer de la falla, la confecció del llibret... Però sou el punt de mira de moltíssima gent. I com tot en esta vida, parlar mal, és molt fàcil.

Costa molt donar les gràcies però cal fer-ho quan és just. Així que gràcies per invertir les vostres hores d’oci, però també de treball,

126 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

de dedicació als que teniu càrrecs, esforços econòmics o familiars...

Inevitablement, la meua visió, des que soc regidora i des que us veig des de dins, tot i sent de fora, ha canviat. Amb tot el meu respecte us heu guanyat tot el meu suport.

Perquè des de fora no es pot apreciar la vostra dedicació, el vostre amor per la falla, per construir una festa i un monument que serà fruit de les flames. Perquè tornar a començar cada 21 de març no és tasca fàcil. I ho feu amb il·lusió i força. Continueu sent este magnífic exemple que sou, des de dins i des de fora...

2022

127

128 Mirades enfrontades

Falles

AC Falla Plaça Rodrigo

Juan Royo i Gil Professor de moltes disciplines, fonamentalment de Valencià. Ara jubilat, apassionat per la llengua, la cultura i la història dels valencians. D’arrel aragonesa, criat i crescut al Port de Sagunt, ara viu a Canet d’En Berenguer

2022

Q

uatre ratlles sobre les falles. Soc dels qui no suporten les falles: soroll a qualsevol hora, coets, mascletades, despertades i traca. I l’anarquia circulatòria, carrers tallats, places okupades, guirigall insuportable...Se salva la música al carrer, sincerament he d’admetre que m’agrada.

Durant anys ni m’hi acostava a mirar-les, era un suplici, escriure en valencià demana un respecte per la llengua, per la normativa, per l’ortografia...

El desgavell era tan gran que em causava una mala llet que no estava disposat a aguantar. Per contra, he de reconéixer que els últims anys la situació ha canviat molt, es nota una millora en l’ús de la llengua. D’altra banda l’estil artístic, d’un barroquisme exaltat, no s’adiu molt amb qui se sent més identificat amb la línia

129 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

recta i l’austeritat renaixentista. Comprenc que el sarcasme i la sàtira s’expressen millor amb l’exageració i la deformació de les figures, així que ho accepte. És un estil que manifesta una forma de ser, de pensar, potser forma part del tarannà valencià, almenys de les zones més costaneres i més influenciades per la capital València, tanmateix no m’imagine unes falles a Morella...

Les falles em recorden la gran obra literària, diuen que misògina, de l’Espill, Jaume Roig és un mestre de la burla i l’humor negre i corrosiu.

Reconec que durant el franquisme, només podies veure algun escrit en aquesta llengua perseguida i amagada, durant els dies de la festa fallera, era d’agrair. Confie que mai consentiu l’intent d’algun espavilat, cosmopolita, multiculti d’escriure les falles en la llengua de quatre-cents milions, la que mai va ser imposada per la força, segons les cíniques paraules borbòniques del monarca fugit. Quins collons!! Potser les falles també han servit i serveixen per a integrar en la valencianitat gent vinguda d’altres terres, fora un valor afegit. Malgrat tot i concloent, llarga vida a les falles.

130 Mirades enfrontades

Empati… què??

AC Falla Plaça Rodrigo

Carlos Navarro i Castelló Redactor d’elDiario.es Comunitat Valenciana i faller de la falla Plaça Doctor Collado

2022

«

Sentiment d’identificació amb alguna cosa o algú.

Capacitat d’identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments». Així defineix la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el terme empatia… els sona? Done per fet que coneixen el terme i el seu significat, però no va per ací la pregunta.

Simplement pretenc realitzar una reflexió sobre si apliquem prou aquest «sentiment o capacitat» en el nostre dia a dia. Al meu entendre no prou, cada vegada menys, encara que segur que hi ha honroses excepcions.

En un context sociopolític tremendament polaritzat en el qual els nostres representants són incapaços d’aconseguir un mínim consens en temes d’Estat tan importants com l’educació o la legislació en matèria laboral, i no sols això, sinó que a més dona la sensació que

131 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

competeixen per veure qui li dedica a l’adversari el major exabrupte o acusació, encara que aquest no s’ajuste a la realitat, és prou complicat exigir a la societat un mínim de sentit comú i d’empatia a l’hora de relacionar-se amb aquell que no pensa exactament igual.

El tot val d’un viciat i crispat escenari polític i l’afany per ser l’únic posseïdor de la veritat es trasllada al dia a dia d’una ciutadania esgotada psicològicament pel devastador pas d’una pandèmia que no acabem de deixar enrere.

I el món faller, com a part de la societat que és, també viu en aquest tibant ambient, tant de portes endintre de la festa, com sobretot cap a fora, en les relacions amb el veïnat.

Els conflictes entre les comissions i el veïnat han anat a més en els anys previs al moment en el qual la COVID-19 irrompera com un tsunami entre nosaltres, almenys en alguns punts de la ciutat de València.

Llançament d’ous des dels balcons als fallers i falleres, quan no fins i tot en algun cas, trets amb rifles de perdigons durant una revetla. Són només alguns dels exemples que han transcendit als mitjans pels cridaners que han sigut, però hi ha molts més dia a dia que no salten a l’esfera pública i que denoten un cansament amb determinades situacions molestes que genera la festa per se i que el veïnat que no és faller cada vegada està menys disposat a suportar.

Les conseqüències són trucades a la Policia Local al mínim acte independentment de l’hora i el dia, i queixes de tota mena, fins i tot en alguns casos amenaces per un tall de carrer, encara que es tracte de justificar i explicar que és necessari i que està autoritzat per a un acte, i malgrat oferir alternatives.

Ara més que mai, amb els sentiments a flor de pell que ha generat la pandèmia, hem de fer tots i totes, un esforç d’empatia si volem que la festa no es veja cada vegada més limitada i constreta.

I és un esforç que no sols s’ha d’exigir al faller o fallera, sinó també a aquest resident que ha d’entendre els valors positius que aporta al conjunt de la societat un moviment associatiu tan important com la festa fallera, declarada Patrimoni

132 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Immaterial de la Humanitat, i que sens dubte tenen moltíssim més pes en la balança que les molèsties que genera la setmana fallera.

Perquè durant tot l’any les Falles també organitzen activitats culturals per a totes les edats (teatre, playbacks, declamació, dansades), esdeveniments solidaris, gastronòmics i per descomptat un moviment econòmic que permet que es mantinguen oficis artesanals com el de l’artista faller, el pirotècnic, l’indumentarista, l’orfebre i un llarg etcètera.

Amb tot, això no dona dret al tot val i per això crec que aquest exercici d’empatia ha de començar sempre per la comissió fallera cap al seu veïnat no faller, i cap a comerç de proximitat.

Tot allò que es puga realitzar per a facilitar la vida de tots dos, sobretot durant la setmana fallera, anirà en benefici d’aquesta comissió i en definitiva de les Falles en general: fer les activitats participatives a tothom, siga o no faller, fins i tot les que es realitzen a l’interior dels casals; reunir-se amb les associacions de veïns o amb les comunitats dels carrers més afectats per les activitats per a donar informació i atendre les necessitats; plantejar-se la realització d’activitats que generen problemes de convivència com discomòbils

133 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

o revetles que no es justifiquen per l’ínfim nivell de públic que tenen en relació a l’impacte acústic que generen; en aquelles que se situen a l’interior de les carpes, regular el volum per a, sense prescindir de l’ambient festiu, evitar vibracions en els edificis adjacents.

Irremeiablement, sempre hi haurà qui es queixe per molt que la comissió faça perquè el que desitjaria és que no existiren les Falles.

Sempre n’hi haurà i també aquestes persones haurien de recordar el significat de la paraula empatia. No obstant això, fins i tot amb ells i elles cal persistir. Per descomptat la resposta no pot ser mai el «ah si? Perquè ara t’assabentaràs»… sinó justament la contrària.

Però més enllà d’aquests casos amb els quals tots ens hem topat, aquest tipus d’iniciatives estan enfocades al no faller que simpatitza i participa de la festa, però des de fora. Sens dubte ho agrairà i pot ser que fins i tot algun dia se sume a la causa. Creguenme que no exagere quan dic que de la capacitat d’empatia que tinguem tots i totes pot dependre en gran manera el futur d’aquesta meravellosa festa tal com la coneixem. Fem un esforç.

Les Falles ho mereixen.

134 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Una mirada crítica al voltant del món de les falles Sherpa Hogan Locutor del podcast Acero & Vida

N

o hi ha dubte que el món de les falles són el primer element (i quasi únic) capaç de realitzar una festa de caràcter generalista en el municipi, desplaçant altres iniciatives de dubtosa legitimitat o amb abast no tan majoritari (per característiques o joventut). Un món que convergeix en unes festes amb una amplíssima tradició i seguiment dins de la comarca, encara que això, no fa falta dir-ho per obvi i tangible.

Dit això, d’uns anys a aquesta part, sorgeix en tota la regió una desafecció o moviment en contra dels excessos de les festes de Sant Josep traduït en molts casos en una espècie de diàspora temporal la setmana fallera (o part d’ella), crítiques furibundes i en alguns casos denúncies puntuals contra associacions d’aquest àmbit.

135 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

I en aquest punt apareix el conflicte, portant-lo irremeiable però erròniament al terreny dual dels pro i els anti falles.

Com en cada conflicte o polèmica no hi ha res gratuït, tot té les seues raons i els seus orígens i és millor fer una anàlisi amb calma i naturalitat que aferrar-se a una postura. En cas contrari, s’extremen les postures i pot acabar derivant en situacions de difícil arranjament.

Sempre des del meu punt de vista i utilitzant una perspectiva de 40 anys arrere (la que la meua situació biològica em permet) extrac unes certes conclusions que a manera de reflexió puguen explicar aquesta desafecció que es palpa en una part de la societat civil i que intentaré enumerar a la vegada que explicar: Abús d’espai públic per part de les entitats.

Em referisc a menjars o sopars en la via pública, tall de carrers per a motius que poden resultar trivials, esdeveniments amb alta contaminació acústica en hores de descans…. i és que la sensació que dona és que es tendeix a l’ús i abús d’aquesta mena d’esdeveniments que acaben perjudicant elements vitals com el trànsit o sobretot, el descans. Tirant la vista arrere durant els 80 i fins a mitjan 90 era pràcticament impensable realitzar actes fallers o relacionats fora de la setmana fallera i des d’aleshores la tendència és ascendent apuntant al calendari nous esdeveniments com el jove ‘mig any’ o fins i tot més recentment ‘Halloween’, tradició que no té absolutament res a veure amb el gremi però que algunes comissions s’han servit de la seua capacitat per a celebrar-les.

Sensació d’impunitat davant la legislació civil.

Em referisc al tall de carrers no autoritzat o a festes al voltant dels casals que duren fins a altes hores de la matinada sent aquests uns hàbits que, si bé no són sistemàtics, comencen a ser massa habituals. Se m’ocorre com a exemple i en aquest mateix exercici com una comissió, durant la vesprada d’un dissabte, va agafar les tanques que converteixen transitòriament l’Albereda per als vianants per a tallar el carrer Progrès a l’altura de la Casa

136 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

de la Cultura i disposar d’un espai rodat com per als vianants, deixant, a més, oberta la zona de l’Albereda. No és un cas habitual, per descomptat, però comença a no sorprendre aquest tipus d’actuacions, per al meu gust, molt greus. També és molt típic tallar grans trams de carrers o avingudes perquè les comissions facen sopars al ras, i això acaba derivant en una imatge d’omnipotència que cala com a negativa. Ús desmesurat d’elements pirotècnics. Si bé és cert que les comissions en general s’adapten a la legislació, no és menys cert que elements pirotècnics de gran calibre que solament poden eixir dels casals acaben eixint de les seus falleres per a caure en mans de persones no vinculades que acaben convertint la ciutat, durant pràcticament un mes, en zona de guerra, amb tots els problemes de salut de persones i animals que això comporta. Tal vegada, un control més ferri d’aquests productes, evitaria un ambient tan molest.

Potenciació de la part més superficial del món faller. Amb això em referisc que, dins d’una comissió, reina més l’enfrontament entre ‘famílies’ que la recerca del consens quant a convivència, derivant en un «a veure qui la té més grossa», extensible per descomptat a la rivalitat entre falles (solament cal veure com han nascut moltes). Això té molt a veure també amb l’ostentació quasi gratuïta que topeta de cara amb la humilitat que hauria de caracteritzar a les persones.

Excessiva religiositat en actes com l’ofrena, arribant-se a considerar aquest acte com el principal o més important de les festes, desvirtuen l’esperit original inconformista d’aquest món.

Resumint, la sensació que tinc és que les falles no s’adapten als temps o fins i tot remen en direcció contrària. Per descomptat que això no deixa de ser una opinió molt personal però que sorprenentment coincideix amb un sector ja ampli de la població.

El que resulta irrefutable és que el debat és ací, és al carrer, i que segur que és millor afrontar-lo amb naturalitat per part

137 Mirades enfrontades andres barrionuevo lopez / Shutterstock.com

AC Falla Plaça Rodrigo

dels uns i els altres que tirar cap endavant sense més o negar-lo rotundament. L’ideal, és clar, seria que s’afrontara des de dins del món faller.

Dels aspectes positius de les falles, que són la majoria ja us parlaré un altre dia si aquest articule no ha sentat massa malament, clar.

De moment em quede amb la nostàlgia d’aquells temps en què les falles feien barri i no desfeien i en grat record d’això queda molt present per a mi una persona com Miguel Ángel Alegría, per diferents motius que no citaré.

Passen unes bones festes de Sant Josep.

2022

138 Mirades enfrontades

Som patrimoni

AC Falla Plaça Rodrigo

Esther Cerveró i Tortosa Periodista, Vicepresidenta de l’Associació Professional de Periodistes Valencians i fallera des de fa 38 anys

2022

N

o recorde amb exactitud la primera vegada que em vaig vestir de fallera, però si recorde el sentiment que m’envaeix des de xiqueta i que m’han fet estimar aquestes festes, i em resulta senzill evocar l’emoció que em recorre cada març quan traiem de la seua letargia els vestits plens de flors i detalls en or i argent, com rellueixen al sol les manteletes i com se m’estarrufa la pell en sentir el faller o com se m’ompli el cor quan veig la ‘Geperudeta’ en cada Ofrena. Tal és el vincle que sent amb aquestes festes plenes de grandesa i renaixement.

Estimar aquestes festes és senzill, no només perquè t’envolten sinó perquè són úniques per la seua entrega, el seu esperit de renovació i la seua capacitat de resistència.

Es podria pensar que eixa resistència és el que ha patit la prova més dura els últims

139 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

anys, però no és del tot cert. Durant l’existència d’una comissió, els fallers comproven com se’ls posa a prova constantment, pot ser per l’efecte dels elements naturals, per proveïdors que no compleixen amb els pactes o per temes que dificulten gaudir de les instal·lacions de la falla… I malgrat tot això, les comissions sempre afloren, perquè tenen una força interior que no és comparable a res. Persones de diverses edats, credos i ideologies obliden el que els diferencia i recorden el que els uneix i lluiten i treballen junts perquè cada exercici siga un èxit.

Aquesta festa és tan màgica que una vegada que la coneixes es filtra per la teua pell i es queda ací per sempre i el pas dels anys no fa més que acréixer la teua devoció per les Falles.

Cada mes de març, els colors vius de les teles de la indumentària omplin de color els carrers, la música envaeix cada racó i les flors desprenen la seua aroma el dia de l’ofrena generant imatges que es queden en la teua memòria per sempre, i no ho dic perquè senta que cada març, tot això cobra sentit; sinó perquè aquesta metamorfosi la pateixen fins i tot els més escèptics.

Al llarg dels anys, he sigut testimoni de com persones d’altres latituds, d’altres ciutats, que es mostraven sorpresos que siguem capaços d’alçar gegants de cartó-pedra per a després cremar-los, es rendien davant la idiosincràsia d’aquesta festa i es deixaven captivar de tal manera, que, encara que hagen passat dècades, encara s’entendreixen recordant aquell març en el qual van viure les falles des de dins i es van sentir un faller més.

Les Falles no són només una fita a marcar en el calendari, són tot un sentiment que palpita a l’uníson de tota una societat, són un dinamitzador econòmic que no sols sosté diversos sectors econòmics sinó que a més ha generat professions pròpies sustentades en la tradició, com la dels tallers i telers procedents dels anys en què València era l’epicentre de la ruta de la seda, els orfebres que es dediquen a realitzar els adreços i les pintes, els indumentaristes, els pirotècnics i els artistes fallers. A més, han generat un llenguatge propi, on cada element té el seu nom, cada acte la seua denominació…

140

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

141

i on nombrosos literats li han dedicat versos, paràgrafs i fins i tot obres completes.

Existeixen tractats i estudis sobre la indumentària, cançons i composicions que li són pròpies, i tot un protocol que es podria igualar al de la Cort Espanyola i tot això no sols ha transcendit fins als nostres dies, sinó que ha anat creixent i incrementant-se, perquè malgrat que, sempre hi ha veus discordants, les Falles són unes festes vives, que evolucionen i responen a aquesta societat canviant, potser no amb el ritme frenètic que molts volgueren però si amb l’estabilitat i la solidesa que li confereix la maduresa d’una celebració, la del nostre caràcter, dels valors que fan gran la societat valenciana i que han fet que la nostra festa, la de tots els valencians, s’haja convertit en Patrimoni Immaterial de la UNESCO i que ens fan cridar sense complexos: SOM FALLERS, SOM PATRIMONI.

142 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Tres mirades, una festa Miguel Ángel Durá Llicenciat en Història i amb el títol de grau superior d’Artista faller i escenografies

2022

A

ls meus quaranta i escaig d’anys, més prop de la cinquantena i davant l’aturada que ens ha donat la vida a causa d’aquesta pandèmia que sembla no tindre fi, pot ser bon moment per a tirar la vista arrere i mirar a l’interior i recordar les diferents maneres que he tingut de veure les falles al llarg de la meua vida.

Al ser d’Alacant i més de quaranta anys foguerer ininterrompudament, quan pense en això, hi ha semblances entre les dues festes germanes que tan sols nosaltres els valencians sabem fer i per a mi i fonamental, comparant les dues ciutats amb altres ciutats espanyoles on se celebren grans i importants festes, tant per la seua magnitud com pel seu poder turístic, tant a València com a Alacant ocorre un fet únic dins de les deu capitals més importants de la nostra

143 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

geografia, aconseguir que tota la ciutat aquest de festa alhora, si bé és cert que hi ha actes que es concentren en el centre neuràlgic de la ciutat com puguen ser desfilades, ofrenes o mascletaes, després cadascuna de les comissions sap portar això mateix a cada racó de la ciutat, alguna cosa magnifique i diferent perquè així si el veí vol viure la festa de la ciutat sense moure’s del barri, pot fer-lo sense que li falte cap ingredient i sense haver de desplaçar-se als llocs estratègics que la mateixa festa de falles o fogueres ofereix. Però per a arribar a això he passat per diferents visions de la festa que m’agradaria plasmar en unes línies.

2022

Visió d’enyorança Per a poder entendre la meua visió actual de les falles i de tot el que li envolta he de mirar molt dins del meu i girar la mirada a quan jo era aquell xiquet que es passava hores i hores al balcó els dies previs a les festes de fogueres esperant que arribaren les peces de la foguera del meu barri, dies abans ja havia devorat el llibret i sabia perfectament com era aquella meravella que s’anava a plantar en les quatre cantonades del meu carrer, en aquells dies no entenia ni de pressupostos ni de categories però si de nervis esperant que un any més l’artista de torn fora donant-li vida a allò que jo tant desitjava, de fet amb deu anys el meu avi em va regalar el llibre oficial de les fogueres de 1983 on vaig descobrir els esbossos de les fogueres que s’anaven a plantar aquest any. Aquesta va ser la llavor de la meua extensa col·lecció de llibrets i llibres oficials tant de fogueres com de falles, siguen de comissió o de junta local, però bé aquesta és una altra història.

Aquests mateixos nervis que jo vivia al balcó de la meua casa, els tornava a viure els dies de falles però aquesta vegada en el menjador de la meua casa perquè fins i tot amb la televisió en blanc i negre del 15 al 19 de març l’informatiu territorial Aitana, que feien tots els dies de dilluns a divendres a les dues i mitja de la vesprada, dedicava a mostrar durant els últims minuts del programa les imatges de les falles més importants de València durant aquests dies, així vaig descobrir comissions com la Plaça

144 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

del Pilar, Na Jordana o Convent Jerusalem. Aquests dies es traduïen en el fet que jo arribava tard sempre a classe perquè l’última imatge coincidia amb la sirena del meu col·legi per a entrar a classe que estava darrere de la meua casa, el consegüent manca dels meus pares perquè isquera corrent al col·legi i evidentment fer els ulls grossos de la meua professora de torn.

Durant aquells anys d’infantesa sempre vaig tindre la promesa per part dels meus pares que a l’any següent, per fi, aniríem a València al fet que jo coneguera les falles, però per una cosa o una altra eixe any mai arribava i el meu anime cada any anava decreixent perquè la promesa s’esvaïa alhora que semblava que València estiguera en l’altra punta d’Espanya, si la veritat és que les carreteres de hui dia no són les d’abans, al final si el camí es cap per autopista, estava a poc més de dues hores de viatge.

Sorprenentment l’any que menys me l’esperava va arribar l’oportunitat, el recorde com si fora hui. Jo tenia ja 14 anys i estava preparant les coses que l’endemà em farien falta per a fer una paella en l’institut perquè eren les festes del mateix i el dia es dedicava a fer paelles i altres festivitats, a més estava preparant el sopar, perquè soc el major de tres germans i el meu pare havia anat a recollir a la meua mare al seu treball.

Quan van arribar la meua mare em va dir que la meua cosina se n’anava a València a passar les falles a casa d’una tia que allí tenim i per a la meua sorpresa la meua mare va parlar per a si podia anar jo també. Record que vaig començar a quequejar i no m’ho creia però era veritat, oblide les paelles i després d’una nit de nervis, quasi sense dormir, el meu somni es cap a realitat, estava camí de València i les seues falles.

He de reconéixer que va ser un viatge inoblidable, que la sensació de les falles se’m va colar per les venes com un esperit que posseeix un cos, va ser quan vaig descobrir, in situ, la monumentalitat de les falles, però no sols en el que a la part artística es refereix, vaig descobrir una gran ciutat en festa en cada cantonada, en cada plaça, vaig descobrir com la gent admira i recorre carrers i carrers per a veure l’art efímer

145 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

que si bé no té explicació que es creme és, potser, el que ho fa tan diferent i tan bell. Vaig descobrir com hi ha cabuda per a tots, xiquets i majors saben divertir-se fent la mateixa activitat però enfocada segons les edats.

Des de llavors només he faltat un any a la meua cita amb les falles, va anar en 1989, any que va caure aigua i misericòrdia. Aquests anys posteriors a la meua primera visita em van fer veure una sèrie de coses que desconeixia, d’una banda sempre s’havia dit a Alacant que la festa de les falles era per als fallers, per la qual cosa era més aviat tancada, jo mai ho vaig percebre així perquè allà on anava amb la intenció d’aconseguir el llibret de la falla solia acabar amb ell en la meua poder i en moltes ocasions acompanyat d’una invitació a un refresc que sempre s’agraïa. Una altra de les coses que em vaig anar donant compte va ser que la ciutat, sent pràcticament la mateixa, creixia el que fora necessari per a albergar a tots i cadascun dels turistes, ben arribats de la nostra comunitat o de l’altra part del món, tots eren benvinguts.

Una de les coses que més em fascinava era agafar el dia 20 de març l’autobús de línia per a anar a l’estació d’autobusos de València i veure que si no fora perquè la ciutat aquest dia vivia a un ritme inferior el despertar del dia ningú podria dir que València havia estat pràcticament una setmana de festa a un ritme frenètic. Finalment, dins d’aquest aprenentatge, vaig descobrir com a l’interior de la majoria dels valencians viu un crític de falles i com cadascun dona les seues raons per a apostar per una falla o l’altra, si està d’acord amb el veredicte del jurat o no, és tot un món i una vivència.

Visió d’un poble El pas dels anys i el meu esdevindre dins de la festa em van portar a fundar la foguera Gran Via-La Ceràmica el setembre de 1996, un altre capitule que em donaria per a escriure un llibret sencer, però serà en una altra ocasió, però si em ve bé per a explicar com per qüestions del destí que potser no vengen al cas l’any de fundació comencem una bonica amistat d’agermanament amb l’única falla que en aquells dies existia

146 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

al poble de Montroi, una localitat de la Ribera Alta de tot just 1500 habitants que celebrava les seues falles les setmanes posteriors a Sant Josep, el motiu no era un altre que no quedar-se sense les seues bandes de música que hi ha en la localitat, així com poder gaudir d’una festa plena sense necessitat de desplaçar-se a la capital on tot es magnifica.

A Montroi vaig poder veure una forma diferent de fer falles, en la qual la majoria del poble, d’una manera o una altra, pertanyia a la falla o bé estava relacionada amb ella, amb actes multitudinaris però realitzats per a ells mateixos, sense necessitat de sentir-se secundats per València, ja que el gran suport d’aquestes gents són ells mateixos.

Important veure com és necessari un protocol però ben entés, sense necessitat de recarregar en gran manera cap dels actes, donant-li a cada càrrec la importància que mereix a cada moment. Una altra de les coses que vaig veure i vaig poder aprendre és com es poden fer les coses sense aquesta necessitat que tenen els fallers, i per tant, els foguerers de competir per tot. Ací, a Montroi es fa presentació de càrrecs, es fan diferents concursos com a paelles, play backs o disfresses i es planta falla sense necessitat de competir, sense necessitat d’obtindre cap premi, tan sols, amb la intenció de divertir-se i passar-ho bé.

En moltes ocasions els que estimem les festes del foc pensem que som el melic del món i no obstant això, a Montroi, vaig conéixer unes mirades noves, de sorpresa, sobretot perquè en la població hi havia gent que no coneixia la indumentària típica de la ciutat d’Alacant i encara que havien sentit parlar dels Fogueres de Sant Joan, realment eren molt desconeixedores de la festa alacantina, realment alguna cosa que em va produir mirades de sorpresa perquè jo era dels quals pensava que ningú en la nostra terra podia no conéixer la nostra festa quan des d’Alacant s’ha buscat una mirada internacional, la qual cosa em va fer pensar que moltes vegades oblidem el més pròxim per intentar portar la festa a un exterior de dubtable repercussió turística.

147 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Visió actual Hui dia, continu sent foguerer i continu fent el meu tradicional pelegrinatge a València en les acaballes de l’hivern a gaudir del que més m’agrada, la festa de les falles però ara el mire d’una altra manera. Veig com el faller ha conquistat l’únic territori que li quedava per conquistar, el carrer de nit, la qual cosa fa que les comissions a través de les revetles i les barres al carrer hagen augmentat els seus ingressos, però en molts casos, degut precisament a aquestes revetles la demarcació de la falla es converteix en un autèntic botellot continu. Aquesta facilitat que té la joventut en l’actualitat d’aconseguir festa a baix preu i sense cap responsabilitat fa que no s’interesse per entrar a formar part del món faller.

Evidentment l’euro és qui mana i sense això no es podria realitzar cap festa i més de la magnitud que han adquirit les falles en les quals es planten unes obres d’art mai pensades en dècades anteriors, però aquesta grandesa té un preu que, a vegades, és massa car, primer perquè omplim d’actes superflus perquè el patrocinador aparega una vegada i una altra, ja que és qui aporta una bona suma de diners a les arques de les comissions i segon perquè hi ha ocasions en les quals aquesta publicitat ens porta a perdre la visió integra del motiu principal de la festa, la falla.

A més en aquest intent de pescar qualsevol classe d’ajuda les comissions amb menys recursos intenten aconseguir d’algun patrocinador alguna engruna que els ajude a suportar millor les malparades economies de les falles. Aquestes ajudes econòmiques externes a les falles tenen les seues contrapartides, d’una banda, existeix la visió que hi ha comissions de falla que viuen per damunt de les seues possibilitats perquè el dia que aquest patrocini desaparega, possiblement la falla entre en un declivi difícil de superar. D’altra banda, aquesta prostitució de les comissions amb menys recursos cap als patrocinadors que poden aconseguir no es veu reflectida en un augment considerable d’una millor falla al carrer, sinó que es destina a altres menesters que fan que es perda en certa manera l’horitzó de la nostra festa.

148 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Finalment, estem en un moment de canvi, ja que la pandèmia ha frenat en sec l’evolució de la festa de les falles i hi ha hagut que reinventar-se, potser, i veient-ho des de la distància, és el moment de replantejar-se que festa volem, és l’ocasió de frenar gigantismes i números inassolibles per altres festes per a buscar més en el nostre interior, ara es podria aprofitar per a eliminar actes superflus, que a penes alcen interés per recuperar tradició i alliberar l’encotilla esmente que, en moltes ocasions, produeix l’excés de protocol, sense perdre l’essència de la festa.

Potser és el moment en el qual el faller torne a l’ús del carrer i no a l’abús per a una cordial convivència amb el veí, que si bé estimava les falles, amb l’increment d’activitats dies previs als propis de les festes, o la instal·lació de carpes amb massa antelació fan que el veïnat se senta assetjat i fuja de la ciutat, perquè en la majoria d’ocasions el faller se sent amo i senyor de la ciutat durant els primers vint dies de març.

Fins i tot som a temps de tirar una mirada arrere per a avançar cap avant i replantejarnos que falles volem i que falles desitgem deixar a les generacions esdevenidores.

149

Mirades enfrontades

150 Mirades enfrontades

Sinergies

AC Falla Plaça Rodrigo

Vicente Durá i Blasco Policia Local de València, Graduat en Criminologia i faller de cor

2022

E

m resulta molt difícil inclinar la balança de les Falles, ja siga cap a la part de la tradició, de la festa, del monument, del faller, de la música, de la indumentària, de la pólvora….., o cap a la part del veí, dels servicis d’emergència, dels cossos de seguretat, dels treballadors…, en definitiva de tota la gent que ha de continuar exercint dia a dia la seua labor durant la setmana fallera.

I em resulta tan difícil perquè vaig formar part durant molts anys d’una comissió fallera, sent part molt activa de la mateixa durant els 365 dies de l’any, disfrutant de la que és per a mi la millor festa del món, però actualment estic en l’altre costat de la balança, soc veí i treballe en un cos de seguretat.

Com a veí entenc el motiu pel qual molta gent se’n va del seu municipi durant

151 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

les falles, perquè no para de queixar-se de les revetles, de les carpes, dels monuments, del poc estacionament, de l’anul·lació del seu gual permanent per un bàndol d’alcaldia, del constant soroll dels petards i de la brutícia en els carrers, és a dir, de tot el que modifique la seua rutina diària, i com a treballador d’un cos de seguretat no cal ni dir-ho que no és que hàgem de treballar, és que treballem més i amb molta més dificultat.

Forme part de la Policia Local de València, ciutat on es planten al voltant de 700 falles entre infantils i grans, té més de 800.000 habitants (que es multipliquen per 5 durant la setmana fallera) i se celebren actes les 24 hores del dia.

Tot això comporta una exhaustiva organització de recursos humans i materials, ja que a més d’organitzar gran quantitat d’actes multitudinaris cal atendre els servicis que sorgeixen diàriament.

Ofrenes on es mobilitzen més de 200 agents i participen al voltant de 100.000 fallers i falleres, on hi ha distribuïdes per la ciutat més de 1.200 tanques i 600 senyals mòbils, on es talla el trànsit en el centre de la ciutat durant 4 dies, on cada Nit del Foc s’atenen més de 50 persones per cremades i contusions, on es modifiquen al voltant de 40 línies d’autobús, on el 20% dels turistes són estrangers i gran part d’ells no parlen ni espanyol ni anglés… En definitiva una infinitat de situacions derivades de les falles que durant una setmana cal compaginar amb situacions quotidianes: ambulàncies que no poden arribar al seu destí, bombers que no arriben a un incendi, on a vegades és físicament impossible accedir a desmais, baralles o robatoris, on l’atenció al ciutadà es demora per la impossibilitat d’arribar al problema i perquè aquests es multipliquen.

Però el que més m’impedeix inclinar la balança és que durant diversos anys vaig formar part del grup de motoristes que acompanyaven les Falleres Majors de València i les seues Corts d’Honor a tots els actes fallers, i vaig tindre l’oportunitat de veure i disfrutar d’actes que sent faller de la meua falla no em passava ni per la ment: veure ofrenes des del centre de la Plaça de la Mare de Déu, mascletades

152

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

153

des del balcó de l’Ajuntament, els nervis que passen les Falleres Majors abans de l’Ofrena o la Crida i les llàgrimes de la Cremà…, unint durant esta època feina i sentiments.

Però per molt difícil que em resulte, per molt que haja de treballar i per molts inconvenients que em cree com a veí, la balança sempre s’inclinarà cap a les Falles, la millor festa del món.

Joaquin Corbalan P / Shutterstock.com

154 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Micromirades al passat Gaby Collado Docent, poeta i faller

2022

D

esprés de tota una vida al món de les falles on he passat des de la meua infantesa, passant per l’adolescència i la joventut fins a arribar a les 40 primaveres que tinc hui en dia, he vist l’evolució de la nostra festa marcera des de diferents punts de vista, però un d’ells m’agradaria compartir-ho en tots vostès.

Des de ben jovenet, estava ansiós per l’arribada de la setmana fallera, que considere la millor festa del món. Estava emocionat, tornaven les cercaviles, la música i com no, els coets!!!

Eixos trons de bac que retronaven el barri sencer i que sols amb el seu aroma a pólvora embriagaven el nostre cervell, dient-li que són falles.

Acabava l’orquestra, i començava a eixir el sol, si senyors, començava a eixir el sol perquè les revetles concloïen a la matinada,

155 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

i era hora d’anar-se’n al casal a fer temps per a empalmar fins la despertà. Eixes despertades estaven plenes de fallers, joves, xiquets i iaios, que mentre els primers no s’havien gitat, els altres s’havien anat al llit prompte.

Però Europa ens va llevar els nostres volguts tron de bac per passar a uns masclets descafeïnats i l’Ajuntament va retallar l’horari nocturn de les revetles i fins i tot a la seua finalització ens prohibeixen quedar-nos al casal o la carpa, per les molèsties.

I en què repercuteix això?

En què els joves d’ara (jo ja no estic en eixe grup), cada vegada van menys a les despertades, perquè tantes hores d’empalme es fan eternes i s’està perdent l’esperit faller de despertar el barri per a dir-li que ja estem en falles!

En definitiva estem perdent part de la nostra ESSÈNCIA.

2022

158

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

159 Mirades enfrontades

Executiva

AC Falla Plaça Rodrigo

Vicepresident 1r Vicepresident 2n Vicepresidenta 3r Vicepresidenta 4t Vicepresidenta 5a Secretaria Tresoreria Loteria Del. Cultura Del. Esports Del. Infantils

2022

Del. Presentació Del. Monument Del. Transports Del. Incidències Del. Socis Del. Publicitat Del. Medi Ambient Del. Festejos Del. Ornamentació Del. Llibret

Del. Pirotècnia Del. Cavalcades Del. Carrossa Del. Playbacks Del. Casal Del. Comunicació

Oscar Casado i Lanero José María Madrid i Giménez Mar Bruno i Rubio Inés Tejada i Lara Laura Piqueras i Moreno Natalia González i Murciano / Salvador Sebastián i Latorre Paula Dolz i Boria Isabel Sebastián i Latorre Laura Martínez i Puente / María Miñana i Ruiz Álvaro García i Rus / Diego Cuadrado i Domínguez María Carmen Alcaide i Bronchal / Eva Lázaro i Peña / Ana Martínez i Fernández / Paola Gómez i Pérez Melania Plazas i Jordán / Anaïs García i Benavent Andrés Alcaraz i Asensio Diego Cuadrado i Gil Joaquin García i Belmonte Tamara Rosell i Canet Victoria Marzo i Burgos / Jennifer Gómez i Herrero / Cristina Plumed i Pérez Víctor Hernández i Pedrero Soledad Pérez i García/ María Ángeles González i García Alfredo Tejada i Pino Laura Mª Madrid i Casado / Miguel Giménez i Rodriguez / Joaquin García i Belmonte / Gabriel Collado i Soria / Cristina Plumed i Pérez / Antoni Isach i Cuenca Adrián Spencer i Sayas Aurora Lara i Fernández / Elena Sobrino i Belinchon Manolo Marco i Díaz Aurora García i Méndez / Inés Gaspar i Trujillo / Alicia Gaspar i Trujillo Gabriel Collado i Soria / Lourdes Roig i Pérez / Inés Monís i Viega María Miñana i Ruiz

162 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Als representants del 2022 Gaby Collado

Obrireu amb força les vostres mans fent eixir la calor de la flama, i així, puguereu per fi alliberar, el nus, que el vostre cor atrapava.

2022

Tots ploràveu junts d’alegria, mentre ja, el foc es feia present i la falla, en cendra es convertia, deixant les espurnes volar al cel, perquè anunciar a tots volia, que tornaríeu a regnar-nos els tres.

Jorge, agafes de nou el repte amb moltes ganes de treballar, sabem que tens clar el concepte, de que hi ha que fer sopars al casal.

Tens que relaxar-te i gaudir, perquè arriba la recta final, on veuràs plantades per fi, les teues falles al mes de març, i podràs notar i sentir, com és la Rodrigo de veritat.

163 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Sé que t’agraden els grups de WhatsApp, i tens de totes les delegacions, però diverteix-te i descansa, que els delegats, trauran endavant tot.

Mes, amb sols mirar-te a la cara, veig eixos preciosos ulls banyats, que ens diuen a tots, Tamara, que eres una gran representat.

Perquè tens el suport de molta gent, de la família i dels teus amics, d’aquesta falla, dels seus fallers, i dels vicepresidents que has elegit, fent de tu un grandíssim president, i aconseguint el teu somni complir.

Has treballat com la que més, per dur aquestos tres anys endavant, amb els socis i el que calguera fer, i inclús has omplit sacs a la plantà, i encara que el playback, no se’t dona be, t’hem vist dalt de l’escenari ballar.

I junt a tu tindràs aquest any, a dues dames hermoses, fent que la Rodrigo tinga enguany, del terreny les dues millors roses.

Continua lluitant pels teus anhels, mai deixes de tindre eixe gran cor, perquè per a tots estos fallers, eres una gran fallera major.

Aroa, eres com la tendra llavor, que hem plantat al nostre jardí, començares xicoteta al teu tro, com nostra reineta infantil.

Però no conclouré esta rima, que tinc l’honor de recitar, sense que hem deixes que et diga, l’apreci que et tinc de veritat, perquè et tinc una gran estima encara que et faça molt rabiar.

I eixa flor convertida en xiqueta, ha crescut il·luminada pel sol, fent-se una guapa senyoreta, que desborda alegria i il·lusió, per ser de la seua falleta, com no, la seua fallera major.

Les fulles marrons com el teus cabells, pètals rojos com el teu somriure, estem segurs, que amb tu tots gaudirem de les falles que enguany vas a viure.

Viu amb intensitat cada dia guarda cada acte al teu record, perquè amb el recolç de la família, faràs realitat el teu preat son, sent de nostres xiquets la regina, a les falles del dos mil vint i dos.

De nostre taller la borumballa fa que prenga forma el monument, escrivint la vostra contalla, escrivint el vostre somni faller, com a representants de la falla Plaça Rodrigo i adjacents.

164 Mirades enfrontades

Comissió

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

A Abad i Piñeiro, Óscar Abad i Susierra, Raquel Adam i Sayas, Borja Agües i Rosado, Rubén Akba i Herrero, Blanca Ipek Alcañiz i Díaz, Alan Alcázar i Narváez, Ángela Alonso i Navazo, Juan Luis Alonso i Zalvez, Isabel Álvaro i Pérez, Alba Antonino i Cuenca, Alberto Aparicio i Del Saz, Selene Aparicio i Guirado, Anaís Argilés i Lorente, Juan Carlos Argilés i Ruiz, Sonia Arocas i Pascual, Sandra Arocas i Pérez, Francisco Fermín Avila i Ariño, María Aznar i Alonso, Paola B Backer i Baraza, Johann Charles Barquero i Barquero, Susana Barreda i Escribá, Andrea Bautista i Garrido, Ernesto Biosca i Mérida, María Luisa Blasco i Montañana, Ana Bujeda i Sesé, Marta Burgos i Oliver, Rafael Burgos i Sayas, Patricia C Caballero i Pérez, Mar Caballero i Villaescusa, Ricardo Cámara i Zapater, Ana María

Canet i Pellus, María Luisa Cañizares i Lillo, Adrián Carrascosa i Peñalba, Cristina Carrió i Sanz, Victoria Casado I Monís, Alba Casado i Monís, Vega Cebrián i Ruiz, Eva María Chinchilla i Bonaque, Cristina Collado i Soria, Alejandro Cortés i Sánchez, Marta Costa i García, Lourdes Cuadrado i Domínguez, Beatriz D Del Río i García, Leticia Domingo i Navarro, Juan Carlos Domínguez i Martínez, María de los Ángeles E Espinosa i Álvarez, Eva Espinosa i Álvarez, María José F Fernández i Espinosa, Aritz Fernández i Sánchez, Esther Fernández i Serrano, Elisabeth Ferrer i Cabo, Noelia Ferruses i Machado, María Forés i Biosca, Marta Fortea i Navarrete, Silvia Fortea i Ruíz, Emilio G Gabarda i Herrer, Francisco Juan García i Belmonte, Carmen

165 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

García i Canas, Lourdes García i Lafont, Raúl García i Pérez, Gal.la García i Roig, Gael García i Rus, Ángel García i Salvador, María Dolores Garrido i Barquero, Ángela Garrido i Barquero, Celia Garrido i Barquero, Lucía Gil i Gil, Pau Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Llamas, Francisco Giménez i Llueca, Jordi Giménez i Madrid, Román Giménez i Rodríguez, Francisco Giménez i Villarroya, Adrìán Giménez i Villarroya, Francisco Gómez i Barragán, Antonio Gómez i Pérez, Antonio González I García, María José González i Jordán, Begoña González i Jordán, Timoteo Granero i Rojo, Cristina Granero i Rojo, Pablo Guiñón i Cebrián, Roberto H Hellín i Carrizosa, Raquel Herranz i Comeche, José Vicente Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, María Rosa Herrero i Crespo, Mercedes Herreros i Giménez, Pablo Huguet i Díaz, Susana I Iglesias i Fernández, Alex J Junquero i Munera, María Isabel L Lacasa i Estruch, Francisco Lacasa i González, Carla

Llueca i Juesas, María del Mar López i Chinchilla, Verónica López i Espes, Silvia López i Lofiego, Walter López I Ruiz, Carla López i Rus, Javier López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Contastino Lorente i Martínez, Claudia Lorenzo i Benito, Alex Lorenzo i Benito, Pablo M Macián i Torrecillas, María José Manzaneda i Diago, Virgilio Manzaneda i García, Christian Marco i Díaz, Manuel Marco i Torrente, Belén Marín i Amores, Rosario Marques i Fernández, Natalia Martín i Lozano, Sergio Martín i Micó, Raquel Martínez i Martínez, María Jesús Martínez i Molinero, Vega Merlos i Boria, Juan Pablo Miret i Flors, Vicente Miret i Herrero, Inés Miret i Herrero, Jaume Monge i Martínez, Eva Monserrat i Ortíz, Manuel Vicente Montañana i Escribá, Ainhoa Mulet i Llamas, Tania María N Narváez i Martí, María José Navarrete i López, Elena Navarro i Esteban, María Navarro i García, Vega Navio i Martínez, María P Panes i García, Alejandro Parra i Cabrera, Bartolomé Pascual i Giménez, Francisca Pellus i Colas, María Ángeles Peñalba i Medina, Marta Pérez i Berná, Miguel Ángel

166 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Pérez i Herrero, Marta Pérez i Herrero, Miguel Pérez i Parras, Ana Pérez i Remiro, David Jairo Pérez i Requena, Rebeca Pinazo i González, Adrián Pinazo i González, Ainhoa Pinazo i Rodríguez, José Antonio Piñeiro i López, Mireya Polo i Alonso, Ángel Polo i Marín, Aroa Polo i Marín, Esteban Pozo i Anreus, Jairo Puentes i Garrido, Esther

2022

R Ramiro i Martínez, José Ramiro i Martínez, Sergio Ramos i Olmos, Arantxa Raygal i Bru, Isabel Ripoll i Sánchez, Victor Manuel Ripoll i Sesé, María Rodríguez i Sánchez, Anais Roig i Pérez, Minerva Rojas i Calatrava, Rubén Rojo i Cantero, María José Romero i González, José Miguel Romero i González, Rosa Rosado i Gash, Virginia Rubio i Soriano, Carla Ruiz i Cervantes, Sonia Ruiz i Escribá, Melanie Ruiz i Escribá, Sheila Rus i López, Ana Belen S Sabater i Martínez, Erin San Antonio i Abad, Adrián San Antonio i Abad, Lidia San Antonio i Algora, Julián Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i López, Cristina Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Raygal, Raúl Sánchez i Rosillo, Manel Sánchez i Villar, Alberto Sandoval i Martín, Natalia

Sanz i Ruíz, Marta Sarasa i Huici, Leire Sayas i Martínez, María Vicenta Serra i Torres, Rosa Sesé i Calvo, Ana Sesé i Morales, Olga Sesé i Ruiz, Cristobal Soriano i Marín, Rafael Soto i García, Ángela T Tejada i Lara, Lucía Tomás i Calero, Alicia Torrent i Cócera, Iris Torrente i López, Minerva Tortajada i Borras, Jorge Tur i Jurado, Noelia U Urbano i Rivera, Juan Urbano i Rivera, Miguel Ángel Urbano i Ruiz, Miguel Ángel V Valero i Escribá, Carlos Vicente i Punter, Ernesto Villar i Armero, María Del Mar Villarroya i Martínez, María Isabel Victoria i Cuadau, Beatriz Z Zorrilla i Benedí, Iván

167 Mirades enfrontades

Comissió a perpetuitat

AC Falla Plaça Rodrigo

President d’honor César Augusto Sanz i Faus Padrina Carmen Martínez i Bernat President Vicente Rodríguez i Cabañas Vicepresidents Ramón Mejías i Sancho Francisco Rosell i Serrano Secretari Juan Jordán i Burgos

Vocal Julio Juan i Franco Fallera Major Asunción Villuenda i Martínez Cort d’honor Dolores Sebastià i Sebastià Consuelo Aguilar Manolita Martínez i González Lali Sánchez i Alcázar Angelita Jordán i Blasco

2022

Socis d’honor

168

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

169 Mirades enfrontades

Lema

Seduccions Artista Erik Martínez Crítica Toni Isach, Ximo García i Gaby Collado

AC Falla Plaça Rodrigo

Rematades i cos central

2022

Seducció pel patrimoni

El gran seductor

De nit al mirador del Castell, s’ha arrimat la xica espigolada, per veure este monument tan bell, però no el troba amb la mirada.

Pareix fotogènic el nostre alcalde, que és Moreno sense rebre el sol, Dario vol fomentar la seua imatge, com si fóra «El gran seductor».

I no és que haja desaparegut, és que no té cap il·luminació, doncs pel Patrimoni de Sagunt, Quesada té poca preocupació.

Doncs a totes les fotos el trobem, com si fóra un famós model, tal volta enguany el contracten per a l’anunci de Chanel.

Assegudes a l’arc de la muralla, trobem a Soriano i a Carrera pareix que cap de les dues treballa en llevar la figa palera.

La seducció turística

I és que ni l’estat ni el consistori, inverteixen en eliminar-les i tenen que ser els voluntaris, els que ho facen debades.

Pujant esta escala a bon ritme, veiem que Antonino es cansa doncs és l’encarregada del turisme i el de Sagunt no està en alça.

Serà perquè tenim pocs hotels?

Serà perquè a primera línia no hi ha?

Alguna cosa estem fent malament, si el patrimoni i les patges són genials.

Seduïda per nostres festes Anant de Sagunt fins al Moll, trobem Asun de festa en festa, no és que li agrade el botellot, ni es fique a ballar a l’orquestra.

Ve a demanar-nos cada volta més tant a les falles com a les patronals, molts permisos, taxes i papers, que ens ofeguen per tirar endavant.

170 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Escena 1: Seducció animal

Escena 3: Seducció oculta

Tenim en aquesta escena peculiar una gran i coqueta gossa que els gossets volen muntar però els falta la força.

A una dona amb molt de poder trobem dalt del preciós carruatge, la Senyora Costas vol fer, desaparèixer les nostres platges.

Ben bé davant podrien estar dels partits de VOX i Ciutadans que al PP volen arrossegar Tots dos més a prop del seu llar

Pareix que està amagada dins, però ha tret el seu braç encara per a traure’ns el dit del mig, i dir que se’n va cap a Almenara.

Tant se val si l’oloren per darrere con si volen xuplar-li el front, la veritat es que a la gossera tots els gossos fan pudor.

I és que al nostre poble del costat, han començat a fer uns espigons, que sense arena ens deixaran, la nostra volguda platja del Port.

Han convertit l’Ajuntament en un «pipi-can» molt gran on tots plegats només lladren, les misèries del rival.

El consistori saguntí, ha presentat al·legacions, però el ministeri li ha dit, QUE ACÍ EL QUE MANA SOC JO.

Escena 2: seducció clàssica

Escena 4: l’arma de seducció

Aquest iaio amb pinta de templat, pareix que te un poc de demència, vol seduir la Senyora Pilar, contant-li històries de la Gerència.

Potser siga la lluentor o tal volta el colorit, però les llums són com les flors fins que arriba l’esclafit.

Senyor Manuel es diu el vellet i González és el seu cognom, li contà que volia arribar al poder, per salvar el Patrimoni del Port.

I per tal de seduir als ciutadans s’afanya esta dona amb les floretes, igual que l’alcalde per Nadal… … encenent un fum de llumenetes.

Té una memòria molt roïna de quan en coalició va governar, i encara que eren ja una ruïna, les cases dels enginyers no reformà.

La tasca no pareix gens fàcil i sempre surgixen moltes crítiques, una alcaldia poc àgil i unes queixes… quilomètriques.

Mes, els que ens estan governant ara, i que adquiriren el «Compromís» junt als del color de la tomata, per la Gerència no menegen un dit.

I encara que l’alcalde és valent no cal que vaja amb «remilgos», que els veïns no estaran contents fins que no tinguen més llums que [en Vigo.

171 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Escena 5: La mala seducció

Escena 7: Seducció per interés

Els amors impossibles del poble passen tots per esta bruixa, sabuda per partida doble no li cal ensenyar la cuixa.

Parlant de seduccions mortals tenim aquesta viuda negra ja que la política de la nostra ciutat també deixa morts en la trinxera

Coneix tant la mar com la muntanya podrien dir… que a la perfecció, per això sempre s’afanya en buscar la solució.

Ni Castillo ni tampoc gloria continuen en el partit han passat a ser historia, i no han tardat en fugir

Fusió i el Museu Industrial són tan sols algun exemple, la història d’un poble dual i a fer la mà… els seus projectes.

També a Sagunt tenim lo nostre ni ciutat del teatre, ni BMW, ni Don-do, ja veurem si arriba la planta [Wolkswagen, o hem de fugir tots, recollons!!

I és que cap bruixa pot resoldre aquesta peculiar realitat, que només n’hi haja un alcalde per a governar les dos ciutats.

I és que quan te’n vas o mors, darrere tot ho deixes i uns altres sense cap dol, aprofiten les teues deixalles.

2022

Escena 6: Comprant la seducció

Escena 8: Seducció per l’estomac

L’elegant home adinerat, vol seduir a la jove xica, comprant-la amb una joia gegant, perquè ella un sí li diga.

Però la seducció que mai no falla no és la que ens entra pels ulls, és la que ens ofereix la iaia quan ens fa coquetes de brull.

Pareix un xantatge dels de Judes, com el que la Pilkington va fer, demanant a l’Administració ajudes, per no tirar a la gent al carrer.

La gent major en sap el doble en assumptes de l’amor, i captiva a tot un poble amb els records de la dolçor.

Volien deixar sense treball, a més de cent treballadors, el que ha mobilitzat a la ciutat, com quan tancaren els Alts Forns.

Una recepta encisadora pot alçar bon rebombori, sobretot si és duradora com el nostre antic sanatori.

La batalla s’ha guanyat amb esforç, i esperem que la guerra guanyen, ja que els seus operaris al front no van a deixar que els enganyen.

Hospital, biblioteca i centre cívic li faltava una funció, en pandèmia monument èpic motor de la vacunació.

172 Mirades enfrontades

Comissió infantil

AC Falla Plaça Rodrigo

A Agües i Piñéiro, Adrián Alarcón i Ávila, Brisa Alarcón i Ávila, Luca Alarcón i Ávila, Luz Alonso i Fernández, Carlota Alonso i Fernández, Marey Antonino i Huguet, Erika Aracama i Caballero, Elena Aspas i Piqueras, Carla

2022

C Collado i Burgos, Martina Collado i González, Laia Collado i González, Lola Corresa i Carrillo, Marta D Domingo i Fernández, Joan Domingo i Fernández, Noa F Forés i Biosca, Ana Forés i Biosca, Jorge G García i Pérez, Teo Giménez i Ávila, Iker Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Ferrer, Nuria Giménez i Llueca, Xavi Goda i Carrió, Edurne

H Hernández i Martínez, Olivia Herranz i Bujeda, Hugo Herranz i Martínez, Celia Huguet i Plumed, Cayetana I Isach i Martínez, Natalia L Lacasa i González, Victoria Lacoba i Gil, Naia Lario i Cortés, Bruno Lloret i Sansegundo, Sara Llovera i Soriano, Ana Llovera i Soriano, Lucía López i Rus, Rocío Lorente i Martínez, Alejandra Lozano i Ruiz, Abril Lucero i Lorente , Mario M Madrid i López, María Manzaneda i García, Ariadna Manzaneda i García, Yeray Martín i Serra, Clara MartÍn i Serra, Sergio Martínez i Del Rio, Alma Martínez i Gómez, Candela Martínez i Gómez, Mario Marzo i Gimeno, Valeria Merlos i Mulet, Noa Millán i Macián, Maria

N Navarro i García, Lara P Parra i Domingo, Iciar Perales i Ramos, Ferrán Pozo i Arocas, Joel R Ripoll i Sesé, Delia Rochina i Hellín, Lucas S Sebastián i Martínez, Nerea Sánchez i Aparicio, Mateo Soto i García, Ramón T Tortajada i Raygal, Adrián V Valero i Lázaro, Martina Valero i Lázaro, Mateo Vicente i Alcaide, Shaila Z Zorrilla i Benedí, David

173 Mirades enfrontades

Apadrinats

AC Falla Plaça Rodrigo

Martina Collado i Burgos

Mario Martínez i Gómez

Ana Llovera i Soriano

Valeria Marzo i Gimeno

Mateo Sánchez i Aparicio

2022

Carla Aspas i Piqueras

174

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

175 Mirades enfrontades

Lema

El Circ... Oooohh!!

Artista Sergio Gómez Crítica Toni Isach, Ximo García i Gaby Collado

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Cos central El pallasso sense circ

Escena 2 No podem anar a pitjor

El pallasso que la falla corona, no riu, sinó que està plorant, doncs enguany el circ i la lona, a Sagunt no han pogut muntar.

Un canó carregat pel dimoni al fantàstic home bala llança, com el llistat roig del patrimoni que enguany al nostre poble abasta.

I és que no els deixen cap lloc, on la carpa poder col·locar, mes on feien les actuacions, l’institut s’està edificant.

I és que el nostre monument del mineral a tots ens ha trencat el cor, que no ens acostumem a veure «El Pantalà» en tan pèssimes condicions.

Escena 1 El lleó, el tigre i el gos, no volen passar pel cèrcol

Escena 3 La força del pressupost

A Richy de domador trobem, domant al tigre, al gos i al lleó, com quan li toca domar també, als que el criticaren al Juliol.

Aquest polític tan forçut treia múscul a les eleccions, quan va aconseguir a Sagunt, la majoria dels escons.

Mes, unes festes segures va fer, i la incidència no pujà demostrant-nos a tots fallers, que a setembre podíem plantar.

Però amb els socis no es fica d’acord, i encara que dos anys ja han passat, de la ciutat el seu pressupost, continua sense ser aprovat.

176 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Escena 4 El faquir no està adscrit

Escena 7 Les vedettes i el joc de les cadiretes

Pareix que com aquest faquir, els nostres edils acaben cremats, no sabem si pels seus partits, però agafen la maleta i se’n van.

Estes ballarines d’ací dalt volen ser primeres vedettes, perquè a COMPROMÍS tenen vacant una de les seues cadiretes.

Mes enguany per primera vegada, tindrem un regidor no adscrit, ja veurem com ens ix la jugada al consistori Saguntí.

I és que el partit haurà d’elegir qui es converteix en rei del tro, per això Asun Moll i Pepe Gil lluiten pel favor de l’afició.

Escena 5 El pallasso equilibrista, serà segregacionista

Escena 8 El gran José Luis (Dario) Moreno

Aquest equilibrista s’empenya, en què té sempre la raó, pareix d’Iniciativa Portenya, i du González de cognom.

El gran ventríloc nacional, les seues titelles ha tret doncs Moreno ha fet parlar, a Sampedro, Raro i Maria José.

Diu que li arriben pocs diners, al nucli del Port que ell defensa, rebre menys del seixanta per cent, li pareix una gran ofensa.

I és que com feia el gran José Luis, Dario meneja les cordes, dona igual quin siga el partit, els té a tots a les seues ordres.

Escena 6 Bones iniciatives

Escena 9 Per a mi sí..., per a tu no

Els ossos russos canten i ballen contents per tindre un públic sensible, amb escolars a muntó valents que van a escoles sostenibles.

L’arlequí de l’equip masculí d’handbol li canta una cançó a la seua companya, «s’han représ les obres del pavelló… qui li llevarà les teles d’aranya?»

I és que en Tarrazona i Ausiàs March volen aprofitar el sol, i cuidar la nostra ciutat minimitzant les emissions.

I l’arlequina morvedrina que dubta del seu amor, ja ha passat per l’oficina per a fer la petició.

177 Mirades enfrontades

Escena 10 Balla dalt l’elefant, per a les vies poder creuar Creua les vies del tren amb presses, la xica dalt del gran elefant, més per soterrar-les, les despeses a Madrid, el PSOE en contra ha votat.

AC Falla Plaça Rodrigo

Menys mal que ací governen també, els de l’esquerra, el de la Rosa, però pareix que no pintem res com amb els de la dreta casposa.

Escena 11 Al nostre gran taller moltes coses es deixen de fer Aquesta preciosa escena de taller ens recorda les coses antigues, que a Sagunt es deixen perdre sense remei i tots els dies.

2022

I és que el Molí dels Frares també ha entrat en una Llista Roja de Patrimoni que va augmentant, amb els nostres ben públics que es deixen de la mà i que mai es podran recuperar.

Escena 12 La foto d’un poble De Tregón a Higueras passant per Boluda n’hi ha un fum d’imatges a la memòria, d’aquesta gent benvolguda que ha retratat la nostra història.

Nevades i esdeveniments esportius festes d’Agost i els Alts Forns, imatges per a ser positius i no perdre les tradicions.

178 Mirades enfrontades

Recompenses

AC Falla Plaça Rodrigo

Infantils

1

2022

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Sagunt Masclet d’or i diamants amb fulles de platí Ramón Soto i Garcia 1 Shaila Vicente i Alcaide 2 Aroa Parra i Domingo 3 Jaume Miret i Herrero 4 Natalia Isach i Martínez 5 Masclet d’or i diamants amb fulles de llorer Adrián Agües i Piñeiro Noa Domingo i Fernández Victoria Lacasa i González Ana Fores i Biosca Jorge Fores i Biosca València Distintiu d’or Luca Alarcón i Ávila 6 Laia Collado i González 7 Nuria Giménez i Ferrer 8 Alejandra Lorente i Martínez 9 Cayetana Huguet i Plumed 10 Mario Lucero i Lorente 11 Ariadna Manzaneda i García 12 Delia Ripoll i Sesé 13

179 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Majors

14

Sagunt Masclet d’or amb fulles de platí Ramón López i Tamarit 14

15

Masclet d’or i diamants amb fulles de llorer Alberto Sánchez i Ocaña 15 2022

Masclet d’or amb fulles de llorer Victoria Marzo i Burgos Inés Monís i Viega Cristobal Sesé i Ruiz Jorge Caballero i Rams Lourdes García i Canas Minerva Roig i Pérez

16

17

VALÈNCIA Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer Carmen García i Belmonte 16 Francisco Lacasa i Estruch 17 Sonia Ruiz i Cervantes 18 Olga Sesé i Morales 19 Bunyol d’or amb fulles de llorer Marta Bujeda i Bese Rebeca Peérez i Requena Laura Piqueras i Moreno Minerva Torrente i López Mª del Mar Villar i Armero

18

19

180 Mirades enfrontades

Socis i sòcies

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

A Abad i Piñeiro, Oscar Abad i Sáez, Begoña Abad i Susierra, Raquel Adam i Yuste, José Francisco Agudo i Fernández, Rosa Agües i Piñeiro, Adrián Akba i Herrero, Blanca Akba i Herrero, Emilio Alarcón i Avila , Brisa Alarcón i Avila, Luca Alarcón i Avila , Luz Alcalá i Pardo, MªTeresa Alcaraz i Asensio, Andrés Alcázar i Sánchez, Eulalia Alcón i Pineda, Carmen Aliaga i Alarcón, José Gaspar Alonso i Navazo, Juan Luis Alonso i Ratia, Milagros Alonso i Talavera, Miguel Alonso i Zalvez, Antonio Álvarez i Álvarez, Aurelia Álvarez i Álvarez, Josefa Alvaro i Pérez, Alba Amor i Biosca, Carlos Anguera i Tortosa, Oriol Anquela i Gomis, Violeta Anreus, Pilar Antonino i Cuenca, Amparo Aparicio i Del Sanz, Sergio Aparicio i Guirado, Anais Aracama i Azcoitia, Iker Aranzábal i Ríos, Jorge Argente i Alcazar, Miguel Angel Argiles i Lorente, Juan Carlos Ariño i Sanchís, Juan José Arizmendi i Martínez, Julen Arocas i Pascual, Sandra

Arocas i Perez, Fermín Arroyo i Ginel, Escolástica Arroyo i Sánchez, Antonio Asensi i Antúnez, Mar Aspas i Piqueras, Carla Ávila i Holguín, Francisco Aznar i Alonso, Paola B Backer i Baraza, Johann Charles Badía i Berzosa, Paco Badía i Palmero, Toni Barberá i Sánchez, Félix Barberán i Villar, MªAmparo Barreda i Ángel, José Vicente Belenguer, Víctor Benabdeljelil i Bechari, Ahmed Benavent i Arnau, Ana Mª Benedí i Roger, MªBelén Berna i Jordán , Ángeles Bese i Royo, MªCarmen Biosca i Mérida, Carmen Biosca i Mérida, MªLuisa Blasco i Blasco, Consuelo Blasco i Montañana, Ana Boria I Marqués, MªVicenta Bujeda i Aranguren, Juan Bujeda i Bese, Marta Burgos i Barrera, Rafael Burgos i Oliver, Rafael C Cabellero i Heras, José Luis Caballero i Pérez, Álvaro Caballero i Villaescusa, Ricardo Cabrera i Trincado, Amor Calabuig i Pellicer, Pilar Calatrava i López, Carmen

181 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Calderón i Asensio, Nuria Calero i Martínez, Valentín Calero, Enriqueta Cámara i Ballester, Noelia Cámara i Zapater, Manuel Cámara i Zapater, Ana Canelles i Díaz, David Cañizares i Lillo, Adrián Caparrós i Belmonte, Carmen Caparrós i Belmonte, Paquita Carrillo i Hornero, Visi Carrió i Sanz, Mª del Mar Casado i Ruiz, Fernando Cebrián i Gil, MªTeresa Cebrián i Ruiz, Nacho Cercos i Cañas, Francisco Cervantes i Martínez, MªDolores Chinchilla i Bonaque, Cristina Cócera i Picó, Ana Isabel Colas i Soria, Sonia Collado i González, Lola Collado i Jiménez,José Gabriel Comeche i Rodrigo, Vicenta Conesa i Carrascosa, MªJosé Conesa i Fernández, Concepción Cortés i Cebrián, Antonio Cortés i Sánchez, Marta Costa i García, Lourdes Crespo i Llorens, María Crespo i Llorens, Vicenta Cuadau i Asensi, Patricia Cuadrado i Dominguez, Beatriz Cuadrado i Gil, Diego Cuenca i Valiente, Encarnación D Del Río i García, MªTeresa Del Río i Santos, Juan Miguel Delgado i Lloret, Paco Diago i Ballester, Encarnación Díaz i Matínez, Ángeles Díaz i Moya, Sonia Díaz i Rodríguez, Virtudes Díaz i Sabio, Esteban Dolz i Carrió, Isabel Dolz i Sánchez, Vicente Domingo i Mestre, Mª José E Enmicucx, Ana Escribá i Giménez, Vicente Escriba i Maestre, Eduardo Escriba i Ruiz, Mºjosé Escribá i Sánchez,María Dolores

Escriche i Pernias, José Domingo Espinosa i Álvarez, Eva Espinosa i Álvarez, MªJosé Espinosa i Andreu, Amparo Espinosa i Gaspar, Paco Estada i Ariño, María Esteban i Yuste, Ana Esteban i Yuste, Francisca Esteve i Ferrando, Pepita F Fernández i Arroyo, Carmen Fernández i Giménez, Marina Fernández i Giménez, Vicenta Fernández i Palacios, Andres Fernández i Rodriguez, Julia Fernández i Sánchez, Esther Ferrer i Langa, Vicenta Ferruses i Machado, María Flores i Marin, Sonia Flors i Bellido, Conchin Fores i Biosca, Marta Fortea i Carrasco, Emilio Fortea i Ruiz, Emilio G Gabarda i Herrera, Francisco Juan Gabarda i López, Marina Gallén i Ortiz, José Vicente Gamez i Asensi, Mateo García i Belmonte, Marta García i Benavent, Raquel García i Canas, Elvira García i Canas, Lourdes García i Canas, Pilar García i Casares, Joaquín García i Fernández, Encarnación García i Giménez, MªÁngeles García i Méndez, Aurora García i Moreno, Cristian García i Prior, Josefina Garcia i Rus, Álvaro García i Rus, Mario García i Sánchez, Isabel Garcia i Serrano, Esther García i Valdés, Isabel Genes i Paredes, Gloria Gil i Carrión, Alejandra Gil i Gil, Pau Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Giménez, Victoria Giménez i Llamas, Francisco Giménez i López, Óscar Andrés

182 Mirades enfrontades

Giménez i Madrid, Roman Giménez i Rodríguez, Francisco Goda i Carrió, Edurne Goda i Estada, José Manuel Gómez i Barragán, Antonio Gómez i Domingo, Carlos Gómez i Giménez, Marta Gómez i Villalba, Eliseo González i Carrasco, Timoteo González i Cosin, Rosario González i García, Silvia Gracia i Perelló, Marco GRAFBORDAT Granero i Rojo, Cristina Guiñón i Cebrián, Irene Guiñón i Tuzón, Domingo Gusch i Boret, Carmen

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

H Hernández i Abril, Daniel Herranz i López, MªFrancisca Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herranz i Salas, María Herrero i Alfonso, Sandra Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, María Angeles Herrero i Crespo, Rosa Herrero i Gómez, Balbina Herreros i Gimenez, Pablo Huguet i Díaz, Susana Huici i González, Ainoa I Iglesias i Fernández, Alex Iñiguez i Soriano, María Pilar Isach i Cuenca, Antonio J Jordan Martínez, Eva Jurado i Rueda, Gracia L La Paz i Gómez, Tania Lacasa i Estruch, Francisco Lacoba i Gil, Alberto Lacoba i Jiménez, José Lanero i Lasheras, Leonor Lara i Fernández, Aurora Lázaro i Peña, Eva Lázaro i Zorio, Amparo Llamas i Quiñonero, María Llovera i Soriano, Ana

Llovera i Soriano, Lucía Llueca i Juesas, Mar López, Jose Ramon López, Nuria López i Chinchilla, Verónica López i Abella, Julian López i Alonso, MªCarmen López i Avellaneda, Mireya López i Espes, Ana María López i Espes, Javier López i García, Urbano López i Gázquez, Carmen López i Lofiego, Walter López i Martí, MªTeresa López i Martínez, Julia López i Pérez, José Manuel López i Ruiz, Carla López i Rus, Rocío López i Sánchez, Carmen López i Sánchez, MªDolores López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino Lorenzo i Benito, Alex Lorenzo i Benito, Pablo Lozano i Fernández, Joaquín Lucero, Mario Lucía i Moya, Ángel Lupíañez i Maestro, Olga M Macián i Izquierdo, Javier Macián i Izquierdo, Tomás Macián i Puig, Francisco Macián i Torrecillas, MªJosé Madrid i Casado, Laura Madrid i Vinuesa, Antonia Madrid i Ruiz, José María Manzaneda i Diago, Virgilio Manzaneda i García, Cristian Marchan i Comeche, Noelia Marco i Díaz, Manuel Marco i Díaz, Verónica Marco i García, Leonardo Marco i Torrente, Belén Marín i Amores, Rosa Mármoles German S.L.U Martí i Cano, Dolores Martí i Herrainz, Ángeles Martí i Muñoz, Jesús Martín i Delgado, Cristina Martín i Lozano, Sergio Martín i Martínez, Jorge Martín i Micó, Raquel Martínez i Cervera, Maribel

183 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Martínez i De la paz, MªÁngeles Martínez i De la Paz, Soledad Martínez i Fernández, Ana Martínez i Gómez, Candela Martínez i Gómez, Mario Martínez i González, Manuela Martínez i Hernández, Isabel Martinez i Lara, Felipe Martínez i Maceda, Pilar Martínez i Moliner, Vega Martínez i Martínez, Mª Jesús Martínez i Munuera, Ana Belen Martínez i Puente, Irene Martínez i Rams, Laura Martínez i Rams, Rosa Martínez i Salvador, Mª Carmen Martínez i Sánchez, Ana Martínez i Sánchez, Enrique Martínez i Sanchís, Avelina Martínez i Zaballos, Hector Marzo i Gimeno, Valeria Marzo i Muñoz, Inma Medina i Calabuig, Pilar Mérida i Martínez, Consuelo Merlos i Boria, Juan Carlos Mestre i Izquierdo, Carmen Millán i Macián, María Miret i Flors, Vicente Miret i Marco, Jorge Monge i Martínez, Eva Monge i Martínez, Sonia Monis i Viega, Inés Monis i Viega, MªJosé Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Monserrat i Ortiz, Purificación Montañana i Caballer, Vicente Morales i López, María Isabel Moreno i Giménez, Isidro Moreno i Moreno, Loli Moreno i Romero, Julia Moreno i Sánchez, Consuelo Moya i Guillén, Maruja Munuera i Romera, Francisca Murciano i Rodríguez, Adoración N Naixes I Peruga, Maika Narváez i Martí, Mª josé Navarrete i López, Elena Navarrete i Martínez, Diego Navarro i Palacios, Carmen Navarro i Pérez de Tudela, Jordi Nieto i López, Manuel

O Olmos i Blasco, Marisa Ortiz i Gutiérrez, Javier P Panes i García, Alejandro Pans i Suárez, Ruth Parra i Domingo, Aroa Parra i Domingo, Iciar Parras i Estellér , Mª carmen Pellus i Colas, María Angeles Peñalba i Medina, Marta Peñalba i Punter, Eva Perales i Jiménez, Maribel Pérez i Aspas, Rogelio Pérez i Berna, Begoña Pérez i Berna, Gemma Pérez i Berna, Juan Pablo Pérez i Berna, Miguel Angel Perez i Canto, Mª Angeles Pérez i Contreras, José Ramón Pérez i García, Dolores Pérez i García, Soledad Pérez i Ibarre, Francisca Perez i Parras, Ana Peréz i Requena, Pedro.A Pérez i Requena, Rebeca Petrov i Dimitrov, Emil Piloña i Bonilla, Jonathan Pinazo i Rodríguez, José Antonio Piñeiro i López, Mireya Plazas i Álvarez, José Antonio Plazas i Pernias, Eusgenio Plumed i Hernández, Cristina Plumed i Hernández, Ramón Plumed i Pérez, Ramón Polo i Alonso, Ángel Polo i Marín, Aroa Polo i Marín, Esteban Pozo i Arocas, Joel Puentes i Garrido, Ester R Ráez y López, Rosario Ramiro i Martínez, José Ramos i Catalán, Antonia Rams i Mengod, Rosa María Raygal i Bru, Isabel Raygal i Martí, María Asuncion Raygal i Martí, Susana Requena i Sorroche, Rosa Rico i Canet, José Luis Ripoll i Sesé, Delia Ripoll i Sesé, María

184 Mirades enfrontades AC Falla Plaça Rodrigo

Rius, Amparo Rochina i Cortés, José Miguel Rochina i Hellin, Lucas Roda i López, Leonor Ródenas i Bolumar, Montse Ródenas i Montaner, Ricardo Roger i Devesa, MªRosa Roig i Pérez, Minerva Roig i Pérez, Lourdes Rojas i Rojas, Bienvenido Rojo i Cantero, MªJosé Romero i González, Ana Romero i González, Rosa Rosado i Gash, Virginia Rubio i Carmona, Remedios Rubio i García, Emilia Ruiz i Alonso, Andrea Ruiz i Cervantes, Silvia Ruiz i Gazquez, MªCarmen Ruiz i Martínez, Rosario Ruiz i Moya, Marisa Ruiz i Roda, MªDolores Ruiz i Ruiz, Pilar Rus i Herranz, MªCarmen Rus i Herranz, Rosa Rus i López, Ana Belen Rus i López, José Carlos Rus i López, Santiago

2022

S Sáez i Cuesta, Felicidad Salcedo i Ruiz, María Salvador i García, MªDolores Sánchez i Aguilar, Alicia Sánchez i Belmonte, Milagros Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i Escribá, Maribel Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Ráez, Mª Dolores Sandoval i Martín, Natalia Santiago i De Los Reyes, Óscar Santiesteban i Contreras, Angelita Sanz i Cebrian, Daniel Sanz i Fernández, Inés Sanz i Piedra, Marisa Sanz i Nava, MªVictoria Sarasa i Alonso, David Sarasa i Huici, Mikel Sayas i Martínez, Balbina Sebastián i Latorre, MªCarmen Sebastián i Latorre, Salvador Sebastián i Latorre, Isabel Seguros Eliseo

Sesé i Costa, Ana Sesé i Costa, David Sesé i Ruiz, Cristobal Sobrino i Belinchón, Elena Sobrino i López, Paqui Soria i Armero, MªJosé Soria i Armero, Violeta Soriano i Gómez, José Soriano i Marin, Rafael Soriano i Romero, Jenny Soto i Fernández, Lucía Soto i Lázaro, Ramón Soto i Pérez, Ramón Spencer i Sayas, Adrián Suarez i Navas, Gloria Susierra i Martínez, Felicidad T Talavera i Gómez, José Tarín, Teresa Tejadillos i Ballestar, Sergio Torrecillas i Garríguez, Josefina Torrecillas i Garríguez, Mercedes Torrent i Cócera, Iris Torrent i Llorente, Javier Torres, Mª José Torres i Aspas, Rosa Torres i Aspas, Virginia Tortajada i Borras, Jorge Trujillo i Moreno, Carmen Tur i Ferrer, MªCarmen V Valero i Muñoz, Julia Vengut i Bueso, Blanca Vicente i Punter, Ernesto Viega i Lorenzo, Inés Vila i Alos, Andrea Villaescusa i Gómez, Javier Villar i Armero, Mª Del Mar Villar i Martínez, Amparo Villarroya i Martínez, Silvia Viñals i Gaspar, Mario Y Yuste i Abril, Higinia Z Zalvez i Paul, Esperanza Zingara

185

Mirades enfrontades

Anuari faller

AC Falla Plaça Rodrigo

Premis Port de Sagunt

2022

186

Ofrena

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

187

Cremà

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

188

Proclamació

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

189

Presentació

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

190 Mirades enfrontades

Gaiata 5

Hort dels Corders

AC Falla Plaça Rodrigo 2022

Luis Ulldemolins i Salvador President

Victoria González i Marco Madrina Infantil

Paula Hernández i Capdevila Madrina

193

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

194

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

195

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

196

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

197

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

198

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

199

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

200

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

201

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

202

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

203

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

204

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

205

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

206

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

207

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

208

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

209

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

210

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

211

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

212

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

213

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

214

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

215

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

216

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

217

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

218

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

219

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

220

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

221

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

222

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

223

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

224

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

225

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

226

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

227

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022

228

Mirades enfrontades

AC Falla Plaça Rodrigo

2022