ESCENA 1
I allí la fallereta,
ESCENA 2
I amb l’infrafinançament,
Mira, mira, mira que diu
Seduïts per l’aigua
que me’n duc de la terreta,
Seduïts pel govern
és com allò de l’enamorament,
que dues coques, se me fa la
que comença sent
boca aigua
i acaba no sent!
en això que si estudies o treballes
i amb la veu encesa, Peixet vivet! Duc! senyores i senyors!
em marque una danseta.
encara que el riu no duu aigua,
Us imagineu, un hindú governant, amb una pilota bondage,
Li ha tocat la carxofa!
me’n vaig més ella de la gàbia,
La dansa de la pluja
amb cuiro tot arreplegat,
Ens la clavaran, ens la clavaran,
per pescar sense senyors!
a veure si l’aigua no hi puja,
i amb la fusta fustigant?
i ells com si foren la madamme
escarba,
uns es deixaran
escarba,
i altres entonaran el no passaran!
remeneja,
i a veure si no se’ns escura Com era jo de feliç per ací!
la butxaca i s’hi atura.
amb tot el peix venut,
La seducció del poder, un any sense govern,
quines vidrioles tinc!
i bevent sense embuts,
Ballarem també a veure
el centre i la dreta que es volen
ESCENA 3
l’aigua de la font del Pí.
si sabem el calibre
salvar
Seduïts per les pensions
per comptar amb l’aparallet
i se’n van anar a confessar.
i baixar el rebudet!
Què serà de cert o incert?
Qui deu ser aquest hindú, aclaparador
a guanyar diners, on estan,
I ací comença el ‘xou’
on estan,
que no podrem veure Canal 9
a guanyar diners,
que no fa més que tirar el sabó
Uei! Mira Manel com parla aquest,
Però ells allí jugant, al Parlament,
encara que ja hi ha canal nou
a terra,
pareix que ara s’entere
i el poble com una dona de làtex
encara que tarde en endollar-se
les pensions, les pensions,
a veure qui l’arreplega,
del que passava darrere,
com si estiguera sempre latent,
un ou.
on estan,
i no duc “flotador”.
quan tenia el poder.
ens la clavaran però lent!
Com canta la sirena,
Vicent, que des de que no està ací,
L’eix mediterrani que diuen que
Doncs, sembles Montoro,
o deu ser una ninfa,
ja no ix en la tele, ni en el diari,
no val,
i haurem d’estar molt al lloro
que està en la gabieta,
i no en sabem res!
i fins i tot Annibal el va gastar
que aquest tio té molt de morro.
on estan, Però mentrestant, saps qui sóc?
esperant la malifeta.
44
per acabar amb els romans.
45
les pensions, les pensions.