Page 1


Desperta els sentits...

1


CRIS

ALBERTO

MARTA

2

PILI

3


EDITORIAL Edita

Alapont - Llorenç Garcia - Mª

Col·laboració anuncis

Associació Cultural Falla la Marina.

Carme Arnau - Mª Carmen Sáez

publititaris

- Mª Rosa Diranzo - Mª Rosa Sabater - Manola Roig - Marta

Anna Miguel - Ana Hernández -

Autors i coordinació general Delegada de llibret, Alicia Gil i Soler, i Pau Gallart i Solé. Col·laboració literària i poètica Alba Fluixà - Albert Llueca Alejandra Rubio - Alexandre Navarro - Alfons Navarret - Ana José Segura - Àngels Moreno Antoni M. Bonet - Antoni Rovira - Antonio Ortiz - Carles Cano Carolina Gorriz - Conxa Guilabert - Dionís Martínez - Dolors Jimeno - Èncar Reig i Oltra - Encarna Ramiro - Enric Camps - Enric Sanç - Francesc Mompó - Francesc Xavier Mas - Isabel Canet - Ivan

Valera - Miquel Català - Miquel Hernandis - Nicolau Colomar Pep Alfonso - Pere Bessó - Raül Francés - Rosa Roig - Roser Furió Sergi Pascual- Tomàs Moreno. Narradora d’àudios Periodista Encarna Ramiro.

Banc de imatges fet

d’interés turístic nacional. Falles Valencianes #SomPatrimoni Cultural

Górriz - Eva María Cayuela - Fco.

Immaterial de la Humanitat de

Javier Cister - L. César Díaz - María

la UNESCO.

P. Navarro - Mar Martínez - Mar Villalba - Pau Gallart - Rosa Gil. Correció del text Antoni Rovira i Gonzàlez, escriptor, docent i llicenciat en

Disseny i maquetació

exclusivament per aquest llibret, per Emilio Cebrián.

Aquest llibret ha participat en la convocatoria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info). L’associació Cultural Falla

Roberto Martínez. Arxiu de fallers A.C. Falla la Marina.

Falles de Sagunt festa

Hi col·labora

Benigno Alfredo Ruiz - Carolina

filologia.

Fotografies

El present llibret ha participat

Dipòsit legal V-3219 – 2013

Carbonell - Jaume Joan - Jesús

Il·lustradors

Giron - Joan Castellano - Joan

Kike Alapont

Justificació de tirada

Francesc Peris – Josep Antoni

Julia Maseda

Fluixà - Josep Mª Domingo - Josep

Pepa Úbeda

750 exemplars.

Manel Vidal - Josep Ribera - Josep

Jordi Bibià

Usó - Josepa Montagut - Judith

Manola Roig

www.fallamarina.es

la Marina no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

Llibret digital

Alcaide - Julia Rosa Romero - Kike

4

5

Llibret accesible


Pròleg Salutació de la nostra delegada de llibret: Alicia Gil i Soler Salutació del nostre filòleg: Antoni Rovira i Gonzàlez Salutació del Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana: José Manuel Pichel i Jallas Salutació de la Regidora de Cultura Popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt: Remei Torrent i Ortiza Salutació del Regidor d’Educació i Cultura Excm. Ajuntament de Sagunt: José Manuel Tarazona i Jurado Salutació President Federació Junta Fallera de Sagunt: Rafael Burgos i Oliver El nostre President: Alberto Cebrián i Hernández

6

010 012 015 017 018 020 022 023

027 029 033 037 038 039 042 047 180 183 185

Comissió executiva major La Nostra Fallera Major: M Pilar Llorens i Blasco Membres de la comissió major Recompenses majors JCF Recompenses majors FJFS El nostre monument Gran “Seduccions” Crítica Falla Gran Obres literàries inspirades en la falla gran Redacció concurs de narrativa FJFS Racó dels infantils El nostre President Infantil: Cristian Císter i Gil

7


Comissió executiva infantil La Nostra Fallera Major Infantil: Marta Estal i Martínez Membres de la comissió infantil Recompenses infantils JCF Recompenses infantils FJFS El nostre monument infantil ”...de dracs, bruixes i mags” Crítica Falla infantil Obres literàries inspirades en la falla infantil Redacció concurs de narrativa infantil FJFS Racó didàctic, activitats i passatemps Socis d’Honor Socis 8

188 189 192 195 196 197 200 201 310 313 322 323

Àlbum fotogràfic 2016 Salutació Unión Musical Portenya: María Hernández i Marqués Comiats 2016 #SomPatrimoni NO a la violència de gènere Àlbum fotogràfic 2017 Calendari Falles 2017 Agraïments Comiat Himne de Sagunt Himne de València

9

325 381 405 410 411 413 445 448 450 452 453


010

PRÒLEG El perquè del nostre llibret

Quin sentit seduirà més als nostres col·laboradors literaris? Com podem provocar aqueixes sensacions i seduir als lectors de tots els públics? I les persones que no puguen llegir-nos… Com podem fer perquè puguen gaudir com qualsevol persona?

Tots els anys diem que el

d’una manera satisfactòria, la

projecte és especial, però creiem

qual cosa ens va dur a plantejar-

que enguany es porta la palma

nos nombroses qüestions; quin

i hem volgut anar una mica més

sentit seduirà més als nostres

enllà. Complim seixanta-nou

col·laboradors literaris? Com

“plantaes”, una xifra que a soles

podem provocar aqueixes

amb la seua pronunciació ens

sensacions i seduir als lectors de

transporta al cos nombroses

tots els públics? I les persones

sensacions, entre elles la

que no puguen llegir-nos… Com

sensació de les seduccions, lema

podem fer perquè puguen gaudir

que ha triat un dels nostres

com qualsevol persona? Doncs

artistes Antonio Verdugo per

bé, el camí no ha estat gens fàcil,

al monument gran i que ens va

però gràcies als col·laboradors

que n’hem aconseguit l’objectiu,

com l’anell al dit com a punt de

literaris, als il·lustradors, al

que aquest llibret, aplegarà a

partença del projecte, tenint en

nostre fotògraf personal que

tots, xiquets, majors, ancians,

compte, l’apartat dels nostres

s’ha deixat seduir pel projecte,

amb discapacitat o sense, i que a

xiquets, per al qual tenim

i s’ha llançat a fer un banc

tots aplegaran les sensacions. Un

present la falleta d’enguany de

d’imatges pròpies a on poder

treball que us deixarà bocabadats

Raúl García.

provocar aquestes sensacions

i, com diu el lema de la Falla

amb models de deu, els nostres

Major, esperem seduir-vos.

Tots coneixem els cinc sentits,

representants, i gràcies a la

olfacte, gust, tacte, oïda i vista,

narració en àudios, que va

no tots els tenim desenvolupats

donar veu a les nostres lletres.

de la mateixa manera, ni tenim

I no podíem oblidar-nos de la

el privilegi de disposar de tots

fundació ONCE, la qual ens ha

ajudat a eliminar la major barrera que trobàvem, la d’arribar a qui no ens podia llegir. Tot plegat, juntament a un disseny únic de la mà de grans professional com ara “Yogur de Fresa”, ha aconseguit uns tocs personals perquè tot tinga una coherència i una concordança com el gran mida de la numeració de págines o el tocs de color apassionant que no deixa indiferent a ningú. Creiem

Feliç escolta i bona lectura!

11


012

BENVINGUTS Salutació de la nostra delegada de llibret

Benvinguts al llibret de la

Enguany he contat amb dos

Associació Cultural Falla la Marina.

grans reptes. Un primer de crear sensació al lector, que

Un any més tinc el privilegi de

ningú es quedara indiferent en

poder pronunciar les primeres

obrir i tancar el llibret, i crec

paraules de benvinguda al

que amb la magnífica ajuda dels

nostre llibret, ja que gràcies

escriptors, la col·laboració dels

a la confiança any rere any

representants i Emili, el nostre

de la meua comissió, i els

fotògraf amateur que s’ha llençat

seus representants, torne

amb mi a la piscina i ha fet un

a encarregar-me d’aquesta meravellosa i costosa tasca.

Amb el vostre permís, m’agradaria dedicar-vos de tot cor cada paraula i cada racó d’aquest llibret, a vosaltres i a tots aqueixos fallers, currants imparables en nombroses tasques durat tot l’any.

discapacitat visual puguen gaudir

en aquests temps de crisi tan

de la nostra cultura i festa com

complicats; i per descomptat als

qualsevol altra persona. I tot

nostres màxims representants

plegat, amb el model de llengua

del 2017, mariners de naixement

estàndard més correcte, gràcies

i de cor, tots especials per a mi,

a Antoni Rovira, el nostre filòleg.

els quals enguany s’han prestat a totes les meues bogeries,

Amb el vostre permís,

els meus millors amics des de

m’agradaria dedicar-vos de tot

xicoteta amb els quals he crescut

cor cada paraula i cada racó

i he compartit moments, bons,

banc de imatges inèdites, i amb

d’aquest llibret, a vosaltres i a

no tan bons i meravellosos; la

un poquet d’imaginació i l’ajuda

tots aqueixos fallers, currants

xiqueta de la meua companya

dels dissenyadors de Yogur de

imparables en nombroses

d’aventures en aquest món, i que

Cada any es un projecte nou i

Fresa, esperem aconseguir-ho.

tasques durat tot l’any, i tots el

he vist créixer; i el xiquet que

un gran repte que amb l’ajuda

L’altra, fer-ho possible per a tots,

que sabeu que heu estat el meu

posà el meu món potes en l’aire

d’afortunadament, cada vegada

crear el llibret més accessible de

suport, als fotògrafs de la falla

i que va ser el millor regal de la

més persones, hem pogut

la història amb ajuda d’Encarna

per guardar els records any rere

meu vida.

fer endavant. Encara que sóc

i la seua veu. Agustí, amb els

any en imatges espectaculars, a

l’única delegada del llibret, he

seus coneixements informàtics,

tots els col·laboradors, els socis

Tots juntament amb els

tingut l’ajuda de unes seixanta-

ha fet una magnifica tasca, i

d’honor, els socis de carrer, els

regidors de Cultura i Educació,

nou persones, casualitat que

amb els tècnics de la fundació

socis comercials, els espònsors,

i Cultura Popular i Festes de

coincidira amb les seixanta-nou

ONCE, la qual ens ha ajudat a

«plantaes» que compleix la

l’Excel·lentíssim Ajuntament de

fer el nostre llibret i les nostres

els veïns i els simpatitzants,

nostra falla; totes, peces clau

falles accessibles perquè

perquè sense vosaltres aquesta

Sagunt; President de Federació

d’aquest projecte.

persones invidents o amb alguna

tasca no tindria cap sentit i, a

Junta Fallera de Sagunt; Fundanció

més a més, no seria possible,

ONCE i Unió Musical Portenya junt

12

13


SALUTACIÓ

Gràcies a tots de tot cor

015

Coordinador de la Secció Cultural

a la nostra delegada de cultura.

màximes representants, a les

En aquest primer any de

ficar-se pel mig i et deixen fora

GRÀCIES en majúscules per haver

nostres Falleres Majors Pili i

pertinença a la llista del

de combat en el moment més

estat sempre al meu costat en

Marta, i als nostres Presidents,

Patrimoni Immaterial de la

inoportú. Doncs, això mateix ens

aquesta tasca i per haver-vos

Alberto i Cristian, entre molts

Humanitat de la UNESCO, no

ha passat dos anys seguits.

trobat a la disposició de la nostra

motius, per la seua dedicació,

puc deixar de felicitar a tots

falla, la que tinc al meu cor; la falla

gran representació i estima; a

els mariners, en general, i

Tot i això, el temps i el bon

La Marina.

tots els membres de la comissió;

a tots els col·laboradors de

ambient existent entre tots

i de manera personal, regraciar-

la secció cultural d’aquest

els col·laboradors de la secció

Enguany tornem a tindre la

los, per la seua gran implicació

llibret, en particular, per la

cultural d’aquest llibret ens han

sort de comptar amb obres

en el llibret d’enguany, ja que

insistent enterqueria que ens

regalat una nova possibilitat

d’escriptors de gran solera i

cada any sou més els que us

ha constret a intentar aquesta

i, amb molt de gust, l’hem

amb un bon grapat d’històries

submergiu en aquest món, el

mena de miracle cultural que

intentada aprofitat. Aquesta

magnífiques que naixen de

món del llibret, i desitjar-los, a

estem tractant de gestar des

vegada, però, ja som quaranta-

la inspiració en els nostres

ells i a tots vosaltres, unes bones

de ja fa tres anys. Per causes

vuit escriptors; dels quals uns

monuments, els quals esperem

festes josefines plenes de traca,

alienes a nosaltres, no hem

s’han declinat per escriure un

que juntament amb els records

dolçaina i tabal.

pogut aconseguir cap premi de

conte de bruixes, dracs i mags i

l’Ajuntament de Sagunt en els

la resta ens ha intentat explicar

fotogràfics, poesies, comiats i molt més que no vull avançar-

Gràcies a tots de tot cor

dos anys precedents. Com a

les seues seduccions mitjançat

vos, us ajuden a gaudir de

i espere que us agrade i

organitzador de la secció cultural

un poema o un assaig. El resultat

l’escolta i la lectura amb la

sobretot que gaudiu del

d’aquest llibret, no acabaré

és fantàstic. En passar el primer

mateixa emoció que he sentit jo.

llibret, la meua passió fallera.

mai d’assimilar aquestes dues

full de la secció cultural, la flaire

temptatives fallides. Mai. És com

a bona literatura s’hi fa sentir

I bé, no puc concloure aquesta

Alicia Gil

quan ho tens tot a favor, però la

des de bon començament. De

benvinguda sense donar

tempesta, el vent o una malaltia

cap a cap de la secció, tot ho

l’enhorabona a les nostres

inesperada decideixen de

amera i pertot s’hi albira. Un

14


017

SALUTACIÓ ONCE

Vull aprofitar l’avinentesa per agrair a tots els escriptors i escriptores i també als il·lustradors i a les il·lustradores la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els fulls en blanc d’aquest llibret.

Delegat territorial de l’ONCE en la Comunitat Valenciana

autèntic luxe per a la falla més

de dubte, ens ajudarà a festejar

antiga de Sagunt.

les falles d’aquest primer any

Estimats amics i amigues,

present per tal de garantir-ne el

l’accessibilitat universal i el

futur sense oblidar el passat i...

disseny per a tothom.

d’inclusió en el Patrimoni

Permeteu-me un experiment.

finalment, sentiràs un torrent de

Vull aprofitar l’avinentesa per

Immaterial de la Humanitat, de la

Fem un exercici fàcil i ràpid:

solidaritat sicer.

agrair a tots els escriptors

millor manera possible.

agafeu un cupó. Mireu-lo

i escriptores i també als

Com uns veïns i ciutadans més, orgullosos de la nostra festa,

atentament o, millor, toqueu-lo

L’ànima de l’ONCE no ha canviat

us desitgem a tots els fallers i

amb molta atenció, recreant-

en aquests setanta-vuit anys

falleres que pertanyeu a la falla

vos en cada porus. L’ànima

d’història. La nostra ànima, el

La Marina que gaudiu d’unes

del cupó es descobreix amb el

cupó, segueix fidel als carrers

bones falles 2017, juntament

fulls en blanc d’aquest llibret.

tacte. Toqueu-lo amorosament,

de Sagunt repartint il·lusió i sort

amb els vostres familiars i amics.

Escriptors i escriptores d’arreu

amb la suavitat que la vida

entre els nostres veïns.

del País Valencià ens han ajudat

es mereix, abandoneu-vos a

a confeccionar una secció

la intuïció del tou dels dits,

L’ONCE pertany a la societat i

cultural amb sabors de les més

deixeu-vos guiar al centre de

ens sentim identificats en cada

diverses comarques: des del Baix

l’ànima del cupó. Tanqueu

carrer, amb cada veí, amb cada

Vinalopó a La Plana, el nostre

els ulls, no us distragueu.

festa i amb cada faller i fallera.

llibret traspua valencianitat en

Aleshores, sentireu un paper

Per açò mateix, volem compartir

cada full, en cada conte, en cada

amerat d’il·lusió i entusiasme.

els valors de la solidaritat amb

il·lustradors i a les il·lustradores

Cultura i salut!

la generositat i la creativitat amb les quals han conreat els

Antoni Rovira

poema, en cada il·lustració, en

Una abraçada,

totes les persones, perquè

cada fotografia, en cada àudio,

Deixeu que els vostres dits

davant de qualsevol cosa en

en cada paràgraf i en cada

seguesquen l’exploració i que

pensem en la capacitat i en el

paraula. Tot en aquest llibret

llisquen pel tobogan del temps.

talent. Aquesta solidaritat, que

és poesia o, millor dit, aquesta

Podreu percebre la capacitat de

compartim amb els fallers de

publicació és poesia feta llibret.

sacrifici davant les dificultats,

la falla La Marina, obrint-ne la

Un llibret que, sense cap mena

la costancia a transformar el

festa i la tradició mitjançant

16

José Manuel Pichel i Jallas


018

SALUTACIÓ Regidora de cultura popular i Festes Excm. Ajuntament de Sagunt

la Marina no és només una comissió, és una família: conec els membres de la comissió on tots m’han acollit d’una manera molt càlida i afectuosa.

És una grandíssima satisfacció per

descomptat, com totes les falles

a mi, com a fallera i com a membre

de Sagunt i la seua comarca,

de la falla de la Marina, escriure

compleix molt bé tots els

aquesta salutació en un moment

requisits i estem molt contents

en el qual la UNESCO ha inclòs les

i orgullosos per aquest motiu.

falles dins de la llista de Patrimoni

És un reconeixement mundial

Immaterial de la Humanitat. És un

al treball apassionat de tantes i

gran honor i un gran prestigi per

tantes persones que han fet de

perdurarà sempre en les nostres

a totes les comissions i totes les

la festa un gran esdeveniment

vides, sou dos persones molt

falles de València i els pobles de

mundial. Per això sé que, com a

especials per a mi i per a la falla,

les comarques.

comissió, tornareu a engalanar

i sé que tindrem un gran mes

la Plaça i a omplir de festa, foc i

de març que omplireu de plors i

sentiment els carrers del barri.

somriures, perquè aquest és el

Es tracta d’un guardó molt preuat per les institucions

Major Infantil, que es portaran

Moltes gràcies i que enguany

el seu regnat més enllà de la

la festa siga una festa especial,

nostra comissió. I de forma

molt especial, espentada per un

especial Pili i Alberto, persones

reconeixement internacional tan

que han arribat a la meua

important com és formar part

vida de forma diferent i amb

del Patrimoni Immaterial de la

qui m’uneix una estima que

Humanitat.

vostre any, un any ESPECIAL en

perquè posa en valor

A escala personal, he de dir que

majúscules, on la gent que us

l’excel·lència d’una festa, el

per a mi la Marina no és només

envolta farem tot el que estiga a

seu arrelament popular, la

una comissió, és una família:

les nostres mans per fer-vos-el

implicació d’un poble o els

conec els membres de la comissió

agradable i fàcil: tant com siga

múltiples elements culturals

on tots m’han acollit d’una

possible. I si cal, també plorarem

que s’agrupen al seu voltant,

manera molt càlida i afectuosa.

al vostre costat, com hem fet fins

com ara la pirotècnia, la música

Aprofite l’avinentesa per a donar-

ara, i com farem sempre que ens

o la gastronomia. Tots aquests

los públicament les gràcies.

necessiteu.

elements són els que ha reconegut la UNESCO.

Vull felicitar efusivament el

La falla de la Marina, per

president infantil i la Fallera

19

Remei Torrent


020

SALUTACIÓ

Una estima i un respecte per part del món cap a la festa josefina, guanyats amb esforç per comissions com la vostra que treballen de valent perquè la Falla La Marina contribuïsca a la continuïtat d’oficis tradicionals lligats a la festa.

Regidor d’educació i cultura, Excm. Ajuntament de Sagunt

Estimats fallers, falleres i amics

gaudiu amb plenitud cadascun

ratlles han estat declarades

Estimats amics i amigues, us

de la festa fallera,

dels moments que formen part

Patrimoni Immaterial de la

desitge que les falles 2017

de l’univers faller.

Humanitat. Una estima i un

siguen una expressió col·lectiva

És per a mi un honor adreçar-vos

respecte per part del món cap

de sentiments i tradicions, foc i

aquestes paraules. Primer que

La Falla La Marina reprén la

a la festa josefina, guanyats

art, música... i amor per la nostra

res, vull donar les gràcies per la

tradició popular en els carrers

amb esforç per comissions

terra. Seran moments especials

vostra invitació i estima.

del barri de la Marina. Un barri

com la vostra que treballen de

que formaran part de la història

Si m’ho permeteu, vull iniciar el

d’arrels valencianes, on la festa

valent perquè la Falla La Marina

del barri i de la memòria de tots

meu escrit amb un agraïment

de les falles es viu intensament

contribuïsca a la continuïtat

i de totes les falleres de la Falla

sincer a l’Associació Cultural Falla

al voltant del seu monument.

d’oficis tradicionals lligats a la

La Marina.

La Marina i al seu president,

Són ja seixanta-nou els anys que

festa, com el dels artistes fallers

Alberto Cebrián, que ha confiat en

la plaça de la Marina reviu la

o el treball de la indumentària

la meua persona per obrir amb

nostra festa fallera de manera

tradicional de la seda, la

aquestes paraules el vostre llibret,

extraordinària. Una falla que

pirotècnia, la música popular,

vehicle d’expressió de la Falla La

considere de qualitat, per la

la literatura fallera, la sàtira i el

Marina i testimoni de la festa.

millora constant i la innovació

teixit associatiu que en garanteix

del seu monument i per ser

la transmissió de pares a fills.

I, per descomptat, una felicitació

capdavantera en creativitat.

molt especial a les ambaixadores

Unes qualitats que com a

Enhorabona a totes i a tots

de la festa i màxima

dinamitzador cultural d’aquesta

per l’èxit obtingut, del qual la

representació de la vostra falla,

ciutat vull reconèixer.

Comissió de l’Associació Cultural

Maria Pilar Llorens Blanco,

J. Manuel Tarazona

La Marina també formeu part.

Fallera Major, i Marta Estal

Enguany, la festa de les falles

Martínez, Fallera Major Infantil.

serà també diversa; no debades,

Us desitge a totes dues que

el dia en què escric aquestes

21


022

SALUTACIÓ President executiu F.J.F. de Sagunt

Benvolguts fallers i amics de la

fallers i amants de la nostra festa,

Falla La Marina.

la setmana més intensa de tot el calendari: les Falles.

En primer lloc, voldria agrair l’oportunitat que m’heu brindat

Com a president, amic i veí del

per poder adreçar-me, per

barri, us desitge de tot cor que

primera vegada, a tots els fallers,

passeu unes festes en harmonia,

socis i amics de la vostra comissió

perquè aquesta serà la millor

com a President de Federació de

recompensa al treball ben fet

la Junta Fallera de Sagunt.

durant tot l’any.

L’Associació Cultural Falla La

M’agradaria felicitar a Alberto,

Marina va ser la primera falla a

Mª Pilar, Cristian i Marta per la

la qual vaig pertànyer. Des del

seua digníssima representació

1975 fins al 1988 hi vaig tindre el

marinera i els desitge que la fi del

plaer de treballar i aprendre de

seu regnat siga inoblidable i molt

la nostra festa gràcies a aquesta

especial juntament amb la seua

comissió i és per això que guarde

comissió.

EL NOSTRE PRESIDENT

grats records, tant personals com fallers. Per aquest motiu, comptar

M’acomiade transmetent-vos tots

amb un espai al vostre llibre em fa

els meus millors desitjos per a

sentir intensament feliç.

aquestes Falles 2017,

Ens acostem a unes dates molt

Rafael Burgos i Oliver

especials i esperades per tots els

23


024

SALUTACIÓ President 2017

ALBERTO CEBRIÁN I HERNÁNDEZ

És per a mi, tot un honor,

ells i el seu suport, no haguera

Marta, la dolçor en persona.

poder adreçar-me a tots

estat possible adreçar-me a

La xiqueta, amb la mirada mes

vosaltres: fallers, veïns, amics i

tots vosaltres com a president,

tendra que conec, simpàtica i

simpatizants, com a president

però sobretot, a aqueix grup de

afectuosa, que està feta tota una

d’aquesta Falla, la meua falla, la

persones que formen la meua

artista i sempre ens sorprén amb

Marina!

executiva, que des de el 9 d’abril,

els seus detalls.

remem amb força per la nostra Porte mitja vida, més de vint

falla. Aqueixes persones que

Pili, la meua estimada Fallera

anys, sent mariner, es fa un

han deixat la seues tasques

Major. No tinc paraules per

nuc a la gola, en escriure

personals per a treballar per

agrair-te, el que fas. Sense tu, de

aquestes paraules. Són tants el

la falla i d’aquesta manera han

ben segur que enguany no seria

sentiments, que no sé si sabré

propiciat que continuem creixent

el mateix, i la nostra promesa, no

transmetre-vos tot el que vull dir.

i fent gran la Marina! Gràcies de

s’haguera complit.

Començaré, donant l’enhorabona

tot cor!

a tot el col·lectiu faller: músics, modistes, transportistes,

Als meus companys d’aventures,

pirotècnics, perruquers, policia,

que els hi diré?… Gràcies, gràcies

bombers...…perquè, finalment, les

i gràcies, per fer, que la realitat,

falles tenen el reconeixement

siga moltíssim millor, del que

que es mereixen. Les falles

havia imaginat!

Gràcies als tres, per representar tan bé a la nostra comissió. Us estime!

són patrimoni immaterial de la Humanitat per l’UNESCO!

Cristian, el capità de la xicalla, al qual he vist nàixer, fill d’uns

I ara és el torn, d’agrair als meus

grans amics, un terratrèmol que

fallers i falleres, perquè sense

no para, però amb un gran cor!

25


COMISSIÓ EXECUTIVA

027

Falla La Marina 2017

President honorífic

Tresorera

Antonio Blasco i Novella

Mercedes Villalba i Pérez

President

Vicetresorer

Alberto Cebrián i Hernández

Fernando Mestre i Palomo

a la meua companya de viatge,

Vicepresident

Comptadora

a la meua dona, a la que furte

Antonio Cebrián i García

María Dolores Torres i García

Vicepresident

Vicecomptadora

Fco Javier Císter i Martínez

María Alejandra Dasi i Jurado

Vicepresident

Delegat Loteries

Emilio José Cebrián i Hernández

Ricardo Císter i Martínez

Vicepresident

Bibliotecariarxiver

Alberto Alijarde i Sánchez

Rubén Lucas Lucas i Rahona

Vicepresident

Delegat de festejos

Juan José Monge i García

Miguel Blásco i Garcerá

Vicepresidenta

Delegada de cultura

Eva María Cayuela i Medina

María del Mar Villarba i Pérez

Secretari

Delegat d‘esports

Pau Gallart i Solé

Víctor Palomo i Picó

Vicesecretària

Vicedelegat d’esports

María Pilar Navarro i Pastor

Jordi Valera i Sabater

Aquest any, tornarem a tindre

solera i tradició, tornarem a

el 2016. Boda i presidència, i allí

dos grans monuments a la

tindre xocolatada per als nostres

estan sempre, al peu del canó!

nostra plaça, perquè fallers,

col·laboradors, ball a les nits de

Gràcies, us estime!

veïns i visitants, en puguen

la setmana fallera, parc infantil

gaudir. Són monuments que

el dia 18 (per als xiquets, i no

I per últim i no menys important,

participen en la màxima secció

tan xiquets... he, he, he) i la

de FJFS. Dues autèntiques obres

«mascletà» del 19. Aprofite

d’art que el meu amic, Antonio

aquestes línies, per a convidar a

tan de temps de la nostra vida i

Verdugo i Ballester, a la gran,

tothom. Acosteu-vos a la falla La

sempre tinc, incondicionalment,

i Raúl García i Pertusa, el qual

Marina a gaudir amb nosaltres,

al meu costat. Gràcies Maria, per

debuta en el Camp de Morvedre

els mariners!

fer més fàcil la meua tasca de capità.

amb nosaltres, a la infantil: tots dos hi han posat el bo i el millor

I abans d’acomiadar-me, també

de la seua art i les han fetes amb

voldria donar les gràcies a la

molt de ganes i il·lusió.

meua família - la que està dins i

Com mana la tradició, tornarem

fora de la falla - perquè sempre

XISPA!!!! DINAMITA!!! LA

a engalanar els carrer, per a

tinc el seu afecte i suport, però

MARINA ÉS LA QUE PITA.

rebre el mes de març, ficarem

sobretot, als més propers, als

banderoles als carrers i

meus pares, sogres, germà,

atorgarem un raig de vida extra

cunyada, nebots i cosins. Vull

al casal perquè quan arribe el

donar-vos a tots plegats les

14 de març, tots junts gaudim

gràcies, per tot el que heu fet per

de la setmana gran!! Són ja

mi: per ajudar-me, i per donar-

seixanta-nou anys, que la marina

me suport en aquest any. Un any

està plantant, i com a falla de

que de ben segur, mai oblidaran:

26

Mariners us estime.

Alberto Cebrián i Hernández


Delegat secció femenina

Delegada de socis

Del. del manteniment del casal

Luisa Sabater i Romero

Rosa María Segura i Pradas

Francisco Beltrán i Martínez

Delegat de pirotècnia i falla

Delegat d’infantils

Del. de les xarxes socials i IT

José Ignacio Marín i Heredia

Manuel Ortells i Hernández

Agustín Gómez i Cámara

Delegada de llibert

Delegat d’infantils

Del. de mitjans de comunicació

Alicia Gil i Soler

Juan Carlos Zarzoso i Selles

Enrique Javier Docón i Barriopedro

Delegada de presentació

Delegat d’infantils

Delegada d’activitats diverses

Encarna Ramiro i Martínez

Llorenç González i Julià

María Carmen Lázaro i Iglada

Delegada de presentació

Delegat d’infantils

Delegada d’activitats diverses

Natalia Pérez i Holguín

Antonio Rojo i Soriano

Ana Hernández i Gómez

Delegada de play-backs

Delegada de casal

Delegada d’activitats diverses

Mayra Salinas i Blasco

Reme Ferri i Calabuig

Rosa Gil i Soler

Delegada de playbacks

Delegat de barra

Delegada d’activitats diverses

Alejandra Rubio i Dasi

Benigno Alfredo Ruiz i López

Andrea Cortés i Fernández

Delegada de playbacks

Delegat de barra

Delegada de secció juvenil

Lara de La Cruz i Huguet

José Alberto Verdejo i Tercero

Nuria Cidad i Alarcón

Delegada de disfresses

Delegat de barra

Ana Miguel i Martín

Jorge Muñoz i Villalba

Delegada de disfresses

Del. del manteniment del casal

Amparo García i Fernández

Francisco de la Cruz i Cantero

28


LA NOSTRA FALLERA MAJOR

29


030

ª

M PILAR LLORENS BLASCO Fallera Major 2017 Fa molts anys que vaig prometre no tornar a aquest lloc, no ficar-me, mai mes, davant d’una fallera major no tindre, mai mes, una poesia a la mà amb paraules meues eixides del cor. Però quan tinc davant un trosset meu sé que és aquest el meu lloc, sé que he d’estar ací en aquest precís moment. Perquè hi ha voltes que hem de trencar promeses, hem de deixar a banda l’orgull per fer realitat el somni d’una germana per estar al costat dels que vols.

31


COMISSIÓ MAJOR

033

HOMES / Falla La Marina 2017

Doncs ací sóc, cunyada trencant la meua promesa

que tot lluïsca a punt

Aguado i Lobo, Fernando

Checa i Alguacil, Domingo

per a festejar una altra, aquesta volta la teua, la vostra.

per celebrar el teu regnat.

Aqueixa promesa feta amb el cor,

I què dir del teu home,

Agüe i Sánchez, Gerardo

Checa i Montalt, Álvaro

una promesa d’amics, de somriures, de broma

aqueix que jo m’estime tant,

Agüe i Zarzoso, Gerardo

Checa i Montalt, Daniel

però que hui rep tot el sentit del món.

només que no és ací amb mi

Aleixandre i Hernández, Iván

Chirivella i de Andrés, Diego Jesús

Perquè és una promesa el motiu del teu regnat,

perquè l’emoció no li deixa parlar.

Aliaga i Calabuig, Vicente José

Císter i Carbonell, Ricardo

perquè no vols deixar a soles el teu veí,

I la teua nineta encisada

el teu president, el teu amic.

de veure lluir la seua mamà

Aliaga i López, Luis

Císter i Lázaro, Germán

Perquè has d’estar al costat d’Alberto ací, en el cim.

està boja de contenta

Alijarde i García, Mario Alberto

Císter i Lázaro, Jorge

I això és el que vas decidir;

perquè la seua mare és la més gran;

Alijarde i Sánchez, Alberto

Císter i Martínez, Francisco Javier

anar, cercar i trobar el teu somni,

és la capitana de la festa,

però jo encara no sé si t’has adonat

la sultana del fallers,

Alpuente i Marín, Francisco Vicente

Císter i Martínez, Ricardo

de tota la gent que tens al teu costat,

del cercavila, la música,

Belinchón i Monge, Víctor

De La Cruz i Cantero, Francisco

de tota la implicació que hi ha

de la mascletà, el coet.

Belinchón i Salinas, Víctor

Díaz Fernández, Luis César

Beltrán i Martínez, Francisco

Docón i Barriopedro, Enrique Javier

Benabdeljelil, Ahmed

Domingo i Sánchez, Francisco

Blasco i Garcerá, Miguel

Escrig i Lucas, José Manuel

Caballero i Lebrón, José Antonio

Escuder i Arnau, Diego

Caballero i Torres, Iván

Estal i Bonet, Ricardo Javier

Cebrián i García, Antonio

Fernández i Villalba, Juan Antonio

Cebrián i Hernández, Alberto

Gallart i Solé, Pau

Fins i tot al cel, estic segura,

Cebrián i Hernández, Emilio José

Gamarra i Carcelen, Alberto

que la teua iaia s’ha encarregat

Cervera i Alfonso, Julio

García i Bueno, Iván

al voltant de la teua promesa, Enhorabona cunyada,

al voltant del teu somiar.

gaudeix del teu moment La teua sogra encantada,

perquè ets tu, Mª PILAR LLORENS i BLASCO,

li pots demanar ben tranquil·la

la Major dels Mariners!

tot el que puges imaginar. Els teus pares, oncles, cosins, iaia i el teu germà; Marta Valera i Sabater

orgullosos hui i satisfets de veure ací dalt la seua Mª PILAR.

32


COMISSIÓ MAJOR DONES / Falla La Marina 2017

García i Coca, Antonio

Ortells i Hernández, Manuel

Alijarde i García, Carolina

De La Calle i Fernández, Andrea

García i Esteban, Carlos

Palomo i Picó, Victor

Alpuente i Misiego, Tatiana

De La Cruz i Huguet, Lara

Gascó i Fuster, Juan Diego

Pardo i Badía, Carles

Andrés i Sánchez, Marisol

Díaz i López, María Eugenia

Giménez i Aparicio, Iván

Pérez i Luna, Ángel

Antoni i Cayuela, Mª Jose

Domingo i Sánchez, Marína

Gimeno i Flores, Santiago

Queralt i Badenes, Luis Javier

Arnau i Adán, Eva María

Esteban i Agüe, Lucía

Gimeno i López, Vicente

Quesada i Mercado, Juan Carlos

Becerra i Grande, Rosa

Fernández i Andrés, Marisol

Gómez i Cámara, Agustín

Rojo i Soriano, Antonio Andrés

Blasco i Soto, Marta

Fernández i Antoni, Beatriz

González i Julià, Llorenç

Ruiz i López, Benigno Alfredo

Blasco i Soto, Mireia

Ferri i Calabuig, Remedios

González i Simón , Carlos

Sánchez i Sánchez, Rubén

Boix i Casanova, Cristina

Ferruses i Manuel, Andrea Fátima

Izquierdo i Martínez, Adrián

Torres i Sesé, Adrián

Bronchú i Navarro, Alicia

Fuertes i Gil, Patricia

Lacoba i Macián, Carlos

Tortajada i Férriz, José Antonio

Bueno i López, Ana Belén

Galvete i Tomás, Neus

López i Pernas, Javier

Tortajada i Segura, José Antonio

Cabrera i Vega, Paula

García i Fernández, María Amparo

López i Sánchez, Víctor Manuel

Valera i Sabater, Jordi

Cayuela i Medina, Eva María

García i Gómez, Lorena

Lucas i Giménez, Cristóbal

Verdejo i Tercero, José Alberto

Cebrián i Villalba, Belén

García i Íñiguez, Miriam

Lucas i Rahona, Rubén Lucas

Villalba i Pérez, José Domingo

Cervera i Luzón, Ana

García i Martínez, Lidia

Marín i Heredia, José Ignacio

Villar i Bueno, José

Cervera i Luzón, Jéssica

Gargallo i Villar, Susana

Mestre i Palomo, Fernando

Villarroya i García, Rubén José

Cidad i Alarcón, Nuria

Gil i Soler, Alicia

Monge i García, Juan José

Zarzoso i Selles, Juan Carlos

Cidad i Alarcón, Sandra

Gil i Soler, Rosa

Monge i Navarro, Alejandro

Zarzoso i Torres, Daniel

Cortés i Fernández, Andrea

González i Villalba, María

Muñoz i Conesa, Venancio

Zarzoso i Torres, Jorge

Couverchel i Camañas, Sylvia

Górriz i Polo, Carolina

Dasi i Jurado, María Alejandra

Hernández i Gómez, Ana María

Muñoz i Villalba, Jorge

34

35


RECOMPENSES JCF València / Bunyols majors 2016-2017

Huguet i Aguilar, Sonia

Pradas i Palomera, Seila

Torrecillas i Gil, Amparo Elián

Aprofitem aquest espai per donar

Bunyol d’or i brillants amb fulles de llorer

Lázaro i Ferri, Lourdes

Queralt i Antoni, Cristina

Torrent i Ortiza, Remei

l’enhorabona a tots els membres

Ana Miguel i Martín

Lázaro i Inglada, María del Carmen

Rahona i Pascual, María del Carmen

Torres i García, Mª Dolores

Llamas i Pérez, Pilar Vanessa

Ramiro i Martínez, Encarna

Torres i Piculo, Mª Consuelo

Llorens i Blasco, María Pilar

Ramos i García, Ana Belén

Valera i Sabater, Marta María

trajectòria fallera. Moltíssimes

López i Guzmán, María Luisa

Romero i López, Catalina

Valero i Torrent, Elodia

felicitats i esperem que continueu

López i Luzón, María

Rubio i Dasi, Alejandra

Vega i Algarra, Esther

aportant més coses a la nostra

Martín i Blasco, Mercedes

Ruíz i Monsalve, Mónica

Villalba i Pérez, Mª Del Mar

Martínez i Díaz, María del Mar

Ruíz i Monsalve, Rocío

Villalba i Pérez, Mercedes

Miguel i Martín, Anna

Sabater i Romero, María Luisa

Bunyol d’or

Misiego i Rodríguez, María del Mar

Sáez i Martínez, María Jesús

Ángela Sánchez i Rodríguez

Monge i García, Ana

Salas i Martínez, Laura

Montalt i Císter, Cristina

Salas i Martínez, Patricia

Muñoz i García, Patricia

Salinas i Tomás, Sonia

Navarro i Pastor, María Pilar

Sánchez i Blasco, Mayra Pilar

Navarro i Romero, Diana

Sánchez i Rodríguez, Ángela

Navarro i Santibáñez, María

Segura i Pradas, Rosa María

Ortiz i Ortiz, Saray

Sesé i Valero, Maribel

Palomera i Vivancos, Isabel

Sisternas i González, Tania

Pérez i Holguín, Natalia

Soto i Ramos, Mª Carmen

36

de la nostra comissió que enguany reben una de les recompenses de FJFS i de JCFV per la seua

família marinera.

Bunyol d’or amb fulles de llorer María Pilar Navarro i Pastor Jordi Valera i Sabater José Antonio Tortajada i Segura Natalia Pérez i Holguín Carlos García i Esteban

Bunyol d’argent Mª Jesús Sáez i Martínez María López i Luzón Mª Amparo García i Fernández Mireia Blasco i Soto Alberto Alijarde i Sánchez

037


038

RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets majors 2016-2017

Masclet d’or i diamants amb

Masclet d’argent

fulles de llorer

Agustín Gómez i Cámara

Antonio Cebrián i García

Belén Cebrián i Villalba

Consuelo Cristina Montalt i Císter

Benigno Alfredo Ruiz i López

José Antonio Caballero i Lebrón

Daniel Zarzoso i Torres

Manuel Ortells i Hernández

Iván Aleixandre i Hernández Laura Salas i Martínez

Masclets d’or amb fulles de

Mario Alberto Alijarde i García

llorer

Nuria Cidad i Alarcón

María José Antoni i Cayuela

Pilar Vanessa Llamas i Pérez

Jorge Muñoz i Villalba

Rocio Ruiz i Monsalve

María Del Mar Martínez i Díaz

Rubén Sánchez i Sánchez

Vicente Gimeno i López

Sandra Cidad i Alarcón

EL NOSTRE MONUMENT GRAN

Masclet d’or Rubén José Villarroya i García Javier López i Pernas Daniel Checa i Montalt

39


40

41


042

CRÍTICA Lema: “Seduccions”

I si comencem com deia Dante,

PART CENTRAL

Jo ho tinc clar, no ho sé tu,

Pensa, l’home, el patriarcat,

ESCENA 0

I expliquem que açò de la seducció

Seduïts pel poder

però en aquest cadafal,

a la dona complimentant,

Seduïts per la seducció

hi ha dues parts molt importants,

i només obstentant,

que són l’home i la dona, nus.

allò que s’imagina.

no té res a veure amb l’atracció, de poder fer bon “empastre”.

Senyor Manel, açò pareix Hostalets! Xe Vicent, no em digues això, que

Van construir, castells en aire a ple sol, amb núvols de cotó,

L’atracció de la carn,

on està la gent?

I allí als llavis de la dama,

I mentrestant, ella,

en un cadafal, on mai ningú

del bon cul, del conill,

Doncs on han d’estar, desterrem

com si fos una aclama,

sense poder ni alçar la cella,

va poder arribar usant la raó.

de les mamelles sense fi,

els experts

parlant de la falla,

sense buscar l’opulència,

d’un bon carall.

i donen poder als inexperts!

s’escolta aquesta proclama.

troba un poc d’independència.

I tot açò es començar,

Mira, mira, qui està ací, allà dalt

Embolica’m... No temes.

I has vist aquell mono,

i va convocar al mico de les coses

com la seducció,

del cadafal,

Davant el teu foc viu

sempre al servei del poder,

que té molt a veure amb l’amor.

com l’atracció,

Sobre la tèbia arena de la platja,

la meua carn s’enlluerna,

que sense voler,

com la revolució sexual.

pareix un indi i una índia,

i sorgeix castament

sempre està tocant el monyo.

acaronant-se per ficar-se a cardar.

entre el tremolor rosat

Van construir finestres fabuloses, plenes de llum, de màgia i de color

Clar que m’atrauen (les dones),

va condir l’alarma,

del meu lleuger vestit

Hi ha uns que juguen a ser,

van dictar l’angoixa,

per a poder ser teua.

altres juguen a desfer,

no vaja a ser que fóra contagiós...

clar que m’encanten (els homes),

Manel que no te n’adones

clar que em sedueixen (les ments),

que aquest home és la casta

clar que m’activen (entre dents)

que intenta parar la canya,

Ui! Manel això t’ha quedat

perquè li toquen la mandanga?

com diria jo,

Però deixem-nos de romanços,

Enveja d’altres, en veure-ho tan joiós,

el mono juga amb el poder, i guanya doble o res!

Entre casta i casta. Entre escaló i escaló.

sense parla-ho molt fort,

En aquest país, estat o nació,

Sempre hi ha un glaçó.

un poquet cremant.

hi ha molt de mico,

I una línea roja que no es pasa.

que ací està tota la comissió,

Xe Vicent, sempre igual,

esperant l’explicació, relació,

que aquest home és de bé!

que per no callar el pico,

i crítica que duguem a cabassos.

i sol vol que aquest bordell,

acaben en bona posició.

Fer castells en l’aire, somnis i esperances.

no siga, cadascú per a d’ell!

43


ESCENA 1

I allí la fallereta,

ESCENA 2

I amb l’infrafinançament,

Mira, mira, mira que diu

Seduïts per l’aigua

que me’n duc de la terreta,

Seduïts pel govern

és com allò de l’enamorament,

que dues coques, se me fa la

que comença sent

boca aigua

i acaba no sent!

en això que si estudies o treballes

i amb la veu encesa, Peixet vivet! Duc! senyores i senyors!

em marque una danseta.

encara que el riu no duu aigua,

Us imagineu, un hindú governant, amb una pilota bondage,

Li ha tocat la carxofa!

me’n vaig més ella de la gàbia,

La dansa de la pluja

amb cuiro tot arreplegat,

Ens la clavaran, ens la clavaran,

per pescar sense senyors!

a veure si l’aigua no hi puja,

i amb la fusta fustigant?

i ells com si foren la madamme

escarba,

uns es deixaran

escarba,

i altres entonaran el no passaran!

remeneja,

i a veure si no se’ns escura Com era jo de feliç per ací!

la butxaca i s’hi atura.

amb tot el peix venut,

La seducció del poder, un any sense govern,

quines vidrioles tinc!

i bevent sense embuts,

Ballarem també a veure

el centre i la dreta que es volen

ESCENA 3

l’aigua de la font del Pí.

si sabem el calibre

salvar

Seduïts per les pensions

per comptar amb l’aparallet

i se’n van anar a confessar.

i baixar el rebudet!

Què serà de cert o incert?

Qui deu ser aquest hindú, aclaparador

a guanyar diners, on estan,

I ací comença el ‘xou’

on estan,

que no podrem veure Canal 9

a guanyar diners,

que no fa més que tirar el sabó

Uei! Mira Manel com parla aquest,

Però ells allí jugant, al Parlament,

encara que ja hi ha canal nou

a terra,

pareix que ara s’entere

i el poble com una dona de làtex

encara que tarde en endollar-se

les pensions, les pensions,

a veure qui l’arreplega,

del que passava darrere,

com si estiguera sempre latent,

un ou.

on estan,

i no duc “flotador”.

quan tenia el poder.

ens la clavaran però lent!

Com canta la sirena,

Vicent, que des de que no està ací,

L’eix mediterrani que diuen que

Doncs, sembles Montoro,

o deu ser una ninfa,

ja no ix en la tele, ni en el diari,

no val,

i haurem d’estar molt al lloro

que està en la gabieta,

i no en sabem res!

i fins i tot Annibal el va gastar

que aquest tio té molt de morro.

on estan, Però mentrestant, saps qui sóc?

esperant la malifeta.

44

per acabar amb els romans.

45

les pensions, les pensions.


INTRODUCCIÓ Seducció

ESCENA 4

ESCENA 5

EPÍLEG

Seduïts per les rodones

Seduïts per la noblesa

Sentits... procés fisiològic de recepció i reconeixements dels

Seduccions de

estímuls que es produeix a

Manel per on pares?

La noblesa,

bordell de poesia ,

través de la vista, l’oïda, l’olfacte,

que fa temps que no t’hi veig

la baronessa,

de paraules insomnes,

el gust o el tacte.

no em fages el lleig

dominant la fera,

de besades amb babes,

i acaba el que comences!

votada per la concurrència.

de glops amargs,

Vicent que m’he perdut pel poble

Pamflets, pregons i sermons,

i perversions,

que entre tanta rodona

promeses i mil datives al vent,

moltes perversions.

se me n’ha anat la bola

xafarderies, bulos, mentides i més

i no me’n faig responsable.

contes;

de solituds amb llaços anònims

enganys tots són sense distincions.

U de la Marina

Els polítics diuen de les rodones que són qualitat de vida

Gran xusma de lletrats lluitadors,

Vista... sentit corporal que

Oïda... sentit corporal que

que són el que s’estima

de falsos mediadors salvavides,

permet veure mitjançant els

permet percebre i distingir els

per unflar-se les butxaques.

brunyidors d’ofrenes incomplides

òrgans de la visió, els ulls, les

sons.

per fariseus, Richeliers i lladres.

coses materials.

Rotonda ací, rotonda allí. maquilla’t, maquilla’t.

Cunyats, saltamarges sense decència

Una màquina de fotografiar,

corrent van pel carrer, Iscariotes,

i posa-ho bé, i posa-ho bé.

prests a arrabassar-vos les despulles, no els paren per exigir-ne clemència,

És que si no ixes en la foto,

bordell és de ganduls i viciosos,

sembla que no pots vendre la moto!

neoliberals, de l’IBEX i tramposos.

46

47


Cada un dels teus sentits té una missió diferent en la teua vida, però quan aconseguixes unir-los i aprofitar-los al màxim, llavors, i només llavors, és quan t’has deixat seduir.

Gust... sentit corporal mitjançant

Olfacte... sentit corporal que

Tacte... sensació mitjançant la

el qual es perceben i es

permet percebre i distingir les

qual es perceben el contacte o la

distingeixen els sabors.

olors.

pressió de les coses sobre la pell i es distingeixen certes qualitats que tenen, com la forma, la grandària, la rugositat, la duresa o la temperatura.

48


Anys 50 o quan va començar la seducció de les falles a l’Ajuntament

049

Autor: Albert Llueca

Seducció femení 1. Acció de seduir; a. l’efecte. 2. Acció encaminada a induir a cometre el mal, a encoratjar-lo. a. DRET PENAL Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals. 3. Força o capacitat de seduir. Les falles tenen una seducció irresistible per als polítics. 4. Allò que sedueix. Les seduccions del món.

Introducció Els anys 50 van ser recordats i ho seran, encara, per l’alcalde que va governar Sagunt, ell era José Blasco Such. L’Alcalde Blasco va nàixer a Sagunt el 1897 i va faltar l’any 1974. Catedràtic de llatí. Van ser els seus pares, José Blasco García i Julia Such Cayo. En la seua ciutat nadiua va aprendre les primeres lletres i va passar molt prompte a cursar els seus estudis en el Seminari Metropolità de València durant més de deu anys, els tres últims com a becari per oposició del Reial Col·legi del Corpus Cristi. Als vint-i-quatre anys d’edat abandona els estudis eclesiàstics. En la Universitat de València es llicenciaria en Filosofia i Lletres, secció Història


el 1925. En 1933 va ingressar

José Blasco va ser un

en el cos de professors adjunts

personatge de reconegut

d’Ensenyament Mitjà, on va ser

prestigi i en tot moment es

professor de llatí a l’Institut de

mostrà orgullós del poble que

Noia (Pontevedra), institució de

el va veure nàixer. Potser per

què va ser el seu director. Més

això el Govern de la nació el

tard passaria, com a catedràtic, a

va dessignar com a alcalde de

l’Institut de Benicarló (Castelló).

la ciutat, càrrec que va jurar el primer de febrer de 1940 i que

En 1950 va prendre, per segona vegada, la vara d’alcalde coneixent Sagunt durant el seu mandat 10 anys de prosperitat en tots els camps: cultura, economia, prestigi davant de la resta del país, etc.

President de la Caixa d’Estalvis i

es preparava per a millorar les

Socors de Sagunt en 1947. Va estar

seues infraestructures urbanes,

en possessió de la Gran Cruz de

laborals, socials i culturals.

Caballero de la Orden de Cisneros. President de l’Acadèmia Cultural Saguntina. Gran coneixedor

Arxiu José Blasco Such

de la vida i obra de Sant Tomàs d’Aquino, en va publicar

José Blasco Such, alcalde de

interessants estudis. Com a literat

Sagunt entre 1950 i 1959, va

A l’abril de 1936 va contraure

va cessar a petició pròpia el 27

i investigador destaquem el seu

mantenir en el seu poder fins

matrimoni amb Teresa Estellés

de gener de 1941. Deu anys

llibre, encara sense publicar; El

a la seua defunció en 1974

Pérez (nascuda a Serra, València).

més tard, el 23 de juny de 1950

poeta J. B. Agnesio. Conferenciant i

una interessant documentació

Fruit del seu matrimoni va ser el

va prendre, per segona vegada,

articulista, va publicar interessants

produïda com a primer

naixement dels seus cinc fills.

la vara d’alcalde coneixent

treballs sobre la seua ciutat en la

mandatari municipal durant la

Sagunt durant el seu mandat

premsa valenciana.

dècada dels cinquanta. Fons que

En finalitzar la guerra civil

10 anys de prosperitat en tots

(1936-1939) va ocupar les

els camps: cultura, economia,

En 1967, en abastar l’edat

mans de particulars quan la seua

places de professor en els

prestigi davant de la resta

reglamentària, li va arribar l’hora

família va procedir al repartiment

instituts Francisco Ribalta,

del país, etc. En 1952 va ser

de la jubilació. El dia 10 de març

de la seua herència.

de Castelló i Lluís Vives, de

designat diputat provincial pel

de 1974, als 77 anys d’edat, va

València. En aquest darrer,

districte de Sagunt, càrrec que

morir a sa casa de la plaça Major.

Assabentats de l’existència

va ser col·lega del seu amic,

va ocupar fins a 1958. President

Blasco va viure dia a dia el sentir

d’aquesta documentació els

el també recordat professor,

de la Séquia Major de Sagunt

del seu poble i els problemes

promotors del Arxiu Llueca-

arqueòleg i excavador de

fins al final del seu mandat com

propis d’una ciutat que

Juesas d’Imatges de Sagunt,

Sagunt, Pío Beltrán Villagrasa.

a alcalde al novembre de 1959.

començava a ‘enlairar-se’, que

que ha sigut inclòs en l’Inventari

50

es va dispersar i va passar a les

51


General del Patrimoni Històric

en subcarpetes per apartats

38.- 1953 “Falla la Marina del

Español (Llei 16/1985 de 25 de

específics i ordre cronològic.

Port”. Quatre fotografies en

juny) i en l’Inventari del Patrimoni

El Sagunt dels anys 52 fins al 58

blanc i negre. Autor A. Montoro.

(període de vinculació de José

Format: 85 x 135 mm. aprox.

Blasco Such amb les falles,

Històric Valencià (DOGV. 2.554

-263 fotografies (1950-1959)

de 19/7/1995), van procedir

contingudes en un arxivador

al seu seguiment quan aquest

convencional i distribuït per

41- 1956 (17 de març). “En el

fons ja havia estat distribuït

temes i ordre cronològic en 55

Port, amb motiu de la visita a les

Al 1952 es va encendre el forn

almenys entre sis comerciants

sobres o borses independents.

falles. Centre Aragonés”. Autor

alt número dos d’Alts Forns de

desconegut. Blanco i negre.

Biscaia, S. A. en el Port de Sagunt

Format: 85 x 135 mm. aprox.

i comença la construcció del

d’antiguitats valencians i dos

segons el seu arxiu)

de Madrid. L’àrdua labor de

Dins de l’arxiu existeixen

recuperació dels documents

diferents documents i fotografies

es va perllongar durant més de

relacionades amb les falles dels

43. – Sense data. Falles a Sagunt.

va celebrar la commemoració

cinc anys. Avui es pot garantir

anys 50 a Sagunt i El Port de

Tres fotografies. Blanco i negre.

del “Gloriós Alçament Nacional”

que s’ha recuperat, almenys,

Sagunt:

Autor: A. Montoro. Format: 85 x

inaugurat oficialment les obres

135 mm. aprox.

dutes a terme en l’exercici

el setanta-cinc per cent de la

forn alt número tres. Sagunt

documentació, tant escrita com a

17.3.112 Saluda del president de

51-52. En aquesta ocasió és

gràfica dispersada.

la falla Plaza Rodrigo nomenant

va inaugurar la pavimentació,

faller d’honor a l’alcalde Blasco.

clavegueram i xarxa d’aigües

Sagunt 26 de gener de 1953.

potables del carrer Vicente

El fons documental de l’alcalde

Fontelles. La urbanització i

José Blasco Such, contingut en el Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de

17.4.113 Escrit del president de

erecció d’una creu en la placeta

Sagunt, consta de:

la falla La Marina comunicant a

del camí del Cementeri i la

José Blasco el seu títol de faller

inauguració de l’emissora local.

-259 documents (1950-1959)

d’honor. Port de Sagunt a 3 de

En la plaça del Cronista Chabret,

classificats en 25 carpetes i

febrer de 1953.

la “Lira” hi va oferir un concert.

52

53


El 30 de juliol es va rendir un homenatge a Joaquín Rodrigo. Es va descobrir una placa commemorativa en la seua casa natalícia.

El 31 d’agost la nostra ciutat,

circ romà. S’adjuntava còpia

València, benignament va

Sagunt va rebre l’homenatge

S’amplien els molls de càrrega i

Corria l’any 1954 quan s’inaugura

Sagunt, va viure un especial dia

de l’informe que la comissió va

concedir la gràcia suplicada en

que li va tributar el Front de

descàrrega. Es construeix la nova

l’actual mercat municipal en la

de festa. S’inaugurava La Creu

elevar a la Comissaria General

les pregaries i va constituir i va

Joventuts de Soria. Els joves

escullera de Ponent de quasi sis-

ciutat. Es va inaugurar el polèmic

dels Caiguts en la plaça del mateix

d’Excavacions Arqueològiques

declarar a la Benaventurada

sorians portaven una arqueta

cents metres.

escorxador municipal. En el saló

nom (avui ha recuperat la seua

amb data 24 d’abril de 1953.

Mare de Déu del Bon Succés

contenint terra de Numància i

celestial patrona de tota la ciutat

una pedra amb la inscripció: La

El 18 de desembre el

va desenvolupar una sèrie de

primitiva denominació de Plaça

de plens de l’Ajuntament es

Major). El monument, pagat

El dimecres 3 de juny la Societat

de Sagunt, amb tots els drets i

joventut falangista descendent

governador civil de la província,

conferències, dels més dispars

per subscripció popular, va ser

Musical “Lira Saguntina” va

privilegis litúrgics que s’acostuma

de l’heroica ciutat de Numància,

Diego Sales Pombo, va imposar

temes, organitzades pel consistori

inaugurat pel governador civil de

celebrar un concert extraordinari

assignar als patrons principals

a la immortal ciutat de Sagunt

davant el ple de l’Ajuntament,

que presidia José Blasco.

la província Diego Sales Pombo.

en el teatre romà amb motiu

dels pobles”.

CXXXIII a. de C.- CCXVIII a. de C. -

autoritats, jerarquies

Les conferències, que eren

MCMLIII.

provincials, comarcals i locals,

retransmeses per l’emissora local,

la Creu de l’Ordre de Cisneros

se celebraven el diumenge al

de la presentació del seu nou Ja al 1953 a la fi d’abril, a

director, Juan Garcés Queralt.

Les festes patronals van ser

l’Ajuntament es va rebre un

El 22 de juny el cardenal

extraordinàries, se celebrava

Organitzat per l’Ajuntament es va

a l’alcalde José Blasco Such

matí. El cicle de 1954 es va iniciar

ofici del Ministeri d’Educació

Micara, pro-prefecte de la

el XVII centenari del martiri

celebrar, en el saló de plens, un

- L’Orde de Cisneros és una

a partir de l’11 de febrer. Vicente

Nacional signat pel Comissari

Sagrada Congregació de Ritus,

dels sants Abdon i Senent, les

cicle de conferències que van ser

distinció civil al Mèrit Polític que

Martínez Maties és triat, el 22 de

Provincial d’Excavacions

comunicava la proclamació de

relíquies dels quals van ser

retransmeses per Radio Sagunt.

es concedeix en premi a serveis

febrer, president de la Societat de

Arqueològiques, Domingo

la Verge del Bon Succés com a

portades a la nostra ciutat pel

El cicle va donar començament

rellevants prestats a Espanya-.

Caçadors en substitució de Miguel

Fletcher Valls, comunicant a

patrona de Sagunt “La Sagrada

frare saguntí Bernardo Pellicer,

el 15 de novembre. El 16

l’alcalde el nomenament d’una

Congregació de Ritus, en virtut

el Pare Pellicer, en 1694.

de novembre en perforar la

Per disposició de l’arquebisbat

comissió integrada pel comissari

de les peculiars facultats que

terra per a la construcció d’un

de València, amb data 27 de

El 29 de març amb l’assistència

local Pío Beltrán Villagrasa,

li han estat atorgades pel

El 30 de juliol es va rendir un

pou que comunica amb el

desembre, es creaven les

del ministre d’Indústria, Joaquín

el delegat de la Comissaria

mateix Santíssim Senyor nostre,

homenatge a Joaquín Rodrigo.

clavegueram que es construïa

parròquies del Bon Succés i del

Planell, es va encendre i va

General, Julián San Valero Aparisi

ateses les raons exposades i la

Es va descobrir una placa

al costat del mercat municipal,

Salvador en la ciutat. En el Port

engegar l’alt forn número tres

i Domingo Fletcher Valls per

recomanació de l’excel·lentíssim

commemorativa en la seua casa

en construcció, es va descobrir

de Sagunt serien les de Begoña,

de la Companyia Alts Forns de

a dictaminar sobre l’estat del

i reverendíssim ordinari de

natalícia. El 27 de setembre

un interessant mosaic romà.

Sant Josep i Sant Pere.

Biscaia, S. A.

54

Cebrián Jordá.

55


Proposem a la molt il·lustre Corporació es concedisca la segregació del terme municipal de Sagunt, al seu poblat del Port, per l’enorme creixement de població, distanciada per cinc quilòmetres que el separa de la capitalitat del municipi; el desenvolupament industrial de les empreses allí enclavades.

Francisco Villalba Boix va ser el

saguntins al seu pas cap

(Levante, 27/10/1954). Llegida

primer president. Al novembre

Romeu” va ser l’escenari de tan

presidència d’Enrique Quevedo

clavari de la majoralia que va

a Saragossa procedent de

la proposta es va procedir a

apareixia el primer número de

emotiu esdeveniment. En aquella

Bojó, adquireix el solar on

organitzar la Setmana Santa de

València.

la votació i va donar com a

la revista El Port. Butlletí de la

ocasió la fallera major va ser

construirà la seua seu definitiva.

resultat; cinc vots favorables i

delegació local del Front de

Conchín Blanco Devís.

En la sessió de l’Ajuntament

vuit en contra. D’aquesta forma

Joventuts. Aquesta publicació,

celebrada el 23 d’octubre, els

es donava fi a una vella aspiració

des del seu primer número, es va

El 29 de març, el comissari

Cecília, patrona de la música, la

La “Destrucció de Sagunt”, de

regidors residents en el Port

portenya: ser poble.

declarar com a mitjà d’expressió

general del Patrimoni Artístic

Societat Musical “Lira Saguntina”

Sánchez-Castañer i José María

de Sagunt van sol·licitar, sota

del moviment segregacionista

Espanyol autoritzava les obres

va oferir un homenatge al

Pemán, va ser estrenada en el

la presidència de l’alcalde José

Manuel Peruga Monzó

del Port de Sagunt per part d’un

de consolidació del teatre romà

músic i compositor saguntí,

teatre romà el dia 8 de juny i va

Blasco Such, la segregació del

substituirà, el 25 d’octubre, a

reduït grup de veïns d’aquell

sota la direcció de l’apoderat

Antonio Palanca. En el Certamen

ser interpretada per la companyia

nucli del Port. La proposta

Vicente Martínez Maties en la

nucli de població.

del Servei de Defensa del

Internacional de València, la

Lope de Vega sota la direcció

explicava que Proposem a la

presidència de la Societat de

Patrimoni Artístic Nacional a

“Lira” va aconseguir el segon

de José Tamayo, en sessions

molt il·lustre Corporació es

Caçadors. El 30 d’octubre va

En 1955 la capella de Ntra. Sra.

València, Domingo Fletcher Valls

premi de la secció segona.

organitzades pel Patronat

concedisca la segregació del

visitar per primera vegada la

del Carmen, en el Port de Sagunt,

i l’arquitecte conservador de

d’Informació i Educació Popular i el

terme municipal de Sagunt,

nostra ciutat la Verge Pel·legrina

va ser elevada a la categoria de

monuments Alejandro Ferrant.

Col·legi d’Advocats de València amb

al seu poblat del Port, per

dels Desemparats. El senyor

parròquia. El 28 de febrer es

motiu del III Congrés Nacional de

l’enorme creixement de població,

Arquebisbe, Dr. Marcelino

va constituir legalment el Grup

Francisco Petit Villar va ser el

Gabriel Arias Salgado. Va visitar les

l’Advocacia i amb la col·laboració

distanciada per cinc quilòmetres

Olaechea va ser rebut per

Econòmic d’Hostaleria i semblants.

clavari de la majoralia que va

obres que per aquells dies s’estaven

del Molt Il·lustre Ajuntament i

que el separa de la capitalitat del

l’Ajuntament en ple.

Vicente Llorens Galarza seria el

organitzar la Setmana Santa

realitzant en el teatre romà. El

els Alts Forns de Biscaia, S.A. La

municipi; el desenvolupament

seu primer president.

de Sagunt. El Grup Econòmic

ministre va estar acompanyat per

música va ser composta pel saguntí

industrial de les empreses allí

El 4 de novembre iniciava les

Sindical de Combustible

l’alcalde, José Blasco, el governador,

Joaquín Rodrigo.

enclavades, i fonamentant-se

seues activitats el Grup Sindical

El primer de març es presentava

comença a funcionar sota la

Posada Cacho, el comissari local

en l’article sisè del reglament de

de Carnissers-Tablajers del

en públic la fallera major

presidència de Vicente Campos

d’excavacions, Pío Beltrán, el director

El 10 d’octubre Franco és

població i demarcació territorial

Sindicat de Ramaderia sent

de la “Falla la Saguntina”. El

Mena el 15 d’abril. La Societat

de la restauració, Domingo Fletcher,

novament victorejat pels

de les corporacions locals

Alfredo Pérez Escrig el seu

desaparegut “Cinema teatre

Musical “Lira Saguntina” sota la

entre uns altres.

Sagunt. Van ser els iniciadores d’un nou pas, al llom, El Sant sopar.

56

Coincidint amb la festa de santa

El 9 de desembre es va rebre la visita del ministre d’Informació i Turisme,

57


El 15 de gener de 1956, amb

El 25 de juliol es va inaugurar

Penya Esvaradora. En aquella

l’assistència de les primeres

amb tota solemnitat la I

ocasió Milagros Villar Casanova

autoritats locals i de l’entitat

Exposició Comarcal d’Art

era la Reina de les Justes. Carlos

bancària, es van inaugurar les

i Artesania organitzada

Blanco Soler el mantenidor i el

oficines del Banc Espanyol de

pel Gremi d’Obrers sota la

cronista Santiago Bru i Vidal va

Crèdit en la nostra ciutat. El 29

direcció de José Mullor March.

ser distingit amb la Flor Natural.

d’abril es va celebrar, organitzat

Aquest esdeveniment va ser

pel Gremi d’Obrers, un concurs

subvencionat per l’Il·lustríssim

El 12 de setembre es van

d’obra de paleta en la Glorieta.

Ajuntament.

descobrir tres mosaics romans

A migdia, s’hi van reunir els

en les obres d’excavació

organitzadors, participants i

El 29 de juliol van ser inaugurats

del solar on se situa la seu

autoritats en un esmorzar a

els nous locals de la Caixa

de la Societat Musical «Lira

l’Hotel Sagunt.

d’Estalvis i Socors de la Ciutat

Saguntina», en l’antic “corraló”,

de Sagunt en el llavors carrer

al costat d’interessants

El 3 de juny es van concentrar a

de José Antonio. En el Certamen

restes ceràmiques, llucanes,

Sagunt “els xics de les Falanges

Internacional de València, La

tègules, lacrimatoris,

Juvenils de Franco, per a celebrar

“Lira Saguntina” va obtenir el

fragments d’envasos de vidre,

la clausura de la Setmana de

tercer premi de la secció segona.

“terra sigillata”, etc. El 17

la Joventut. Assistiran més d’un

El mateix dia van ser lliurades les

d’octubre es va inaugurar la

miler de joves de la Comarca

claus de les cases construïdes a

Biblioteca Pública Municipal.

i altres pobles propers a la

costa de la Caixa d’Estalvis.

Es construeix el jardí de la

mateixa acompanyats de les

plaça de la Trinitat. En aquest

seues respectives jerarquies i de

El 5 d’agost es va celebrar, en

recinte, antic onvent trinitari,

les provincials”.

el teatre romà, la II edició dels

s’alce un xicotet monument

Jocs Florals que organitzava la

amb la creu del desaparegut

58

59


60

61


El 26 d’octubre el general Franco passaria novament per terres saguntines en el seu viatge a Barcelona procedent de València.

convent. A aquesta plaça va ser

festa. Es va rebre la visita del

traslladada l’emissora de ràdio

governador civil de la província

“La Veu de Sagunt”.

Jesús Posada Cacho, qui hauria d’inaugurar importants millores

S’inicien, gràcies a un entusiasta

urbanístiques, que per valor de

grup de socis i simpatitzants,

quinze milions va escometre i va

les obres de la nova seu de la

portar a terme l’Ajuntament.

Societat Musical “Lira Saguntina” en l’antic “corraló”.

La Penya Esvaradora va col·locar tres làpides commemoratives en sengles llocs emblemàtics de la ciutat.

Durant la nit del 13 al 14

el Districte Miner de València havia

d’octubre es va produir en el

registrats 116 pous de reg situats

Palància una riuada, com mai

en terme municipal de Sagunt.

s’havia conegut. El riu es va desbordar i les aigües corrien

El primer de febrer s’inaugurava

embravides. Es van evacuar

en el Port de Sagunt la Llotja del

gran nombre d’habitatges

Peix en el carrer General Mola.

i els danys causats van ser

Poc abans es creava la Confraria

El 27 de juliol i davant més de

considerables. El 26 d’octubre

de Pescadors “Verge del

quatre mil espectadors, el teatre

el general Franco passaria

Carme”. Entre els seus objectius

El 17 de març de 1957 quedava,

romà va ser el lloc escollit per

novament per terres saguntines

destaquen: la protecció del

en el teatre romà, legalment

dotze poetes valencians que

en el seu viatge a Barcelona

pescador, assegurances socials,

constituït el Centre Arqueològic

van rendir, en una festiva nit,

procedent de València.

mutualitat i explotació racional

Saguntí, entitat que substituiria

homenatge a Sagunt. La premsa

la “Penya El Cudol”. Per aquells

d’aquells dies es va fer ressò

La Penya Esvaradora va col·locar

els patrons de les xicotetes

dies es va descobrir un

d’aquesta vetlada poètica sense

tres làpides commemoratives en

embarcacions.

important poblat prehistòric en

precedents. En l’ordre musical

sengles llocs emblemàtics de la

el Pic dels Cobs.

la “Lira Saguntina” va obtenir el

ciutat. En el portal de la Jueria,

El 13 de març Enrique Navarro

primer premi de la secció segona

en el lloc on (fins a 1941) es

Castella és triat president de la

Al juliol l’alcalde Blasco va ser

del Certamen Internacional de

trobava la Porta Ferriça i la casa

Societat de Caçadors, càrrec que

objecte d’un càlid homenatge

València. En Torrent aconseguiria

on va residir la mare de Sant

venia ocupant Manuel Peruga

per part dels bombers

el primer premi de la secció

Vicent Ferrer.

Monzó. Manuel Pomer Villalba

saguntins el dia de la festa

primera. Similar premi va

del cos, la Verge del Socors. El

aconseguir la formació musical

El pressupost municipal era de

majoralia, la Setmana Santa de

set de juliol va ser un dia de

saguntina a Massamagrell.

8.957.000 pessetes a l’any 1958. En

Sagunt en 1958.

62

de la pesca. Es van adherir

va organitzar, al costat del seu

63


De la dècada dels 50 podem destacar una gran activitat econòmica, cultural, festiva i esportiva que marcaria a la ciutat de Sagunt i posaria les bases de les polítiques que es duran a terme durant les següents dècades.

El corredor saguntí Rene Marigil,

Ajuntament amb motiu de la

criteris i conjuminar els seus

aprenents encenien una foguera

Port de Sagunt. D’una banya

Foc planta una falla dissenyada

triomfador de l’onzena tornada

designació del primer, per al

esforços en pro de la festa. La

o “falla” feta amb residus de

de l’abundància emanaven

per Salvador Dalí i la Junta

ciclista a Espanya, va entrar

càrrec de diputat provincial, i

Junta Local Fallera de Sagunt es

fusta, mobles i andròmines velles

els productes minerals. En el

Central Fallera crea el vestit de

triomfant en la ciutat el 9 de maig

del relleu del segon en el mateix

va crear en 1974.

en senyal d’haver acabat les

nucli antic es “plantà” el primer

faller negre. Les falles -parlem

i va ser rebut per tots els seus

càrrec, havent-se’ls fet lliurament

jornades de treball nocturn.

monument en 1932. Un gran

de falla com a comissió- han

conciutadans la comitiva dels

com a record d’unes plaques

El que en 1927 i 1932 va ser un

avió representava l’arribada

sigut històricament irregulars,

quals presidia l’Ajuntament en ple.

cisellades en plata”.

tímid intent per iniciar la tradició

Fins a 1497 el gremi de fusters

de la República. En la falla es

així o demostra el fet que els

de les falles, en la dècada dels

no adopta a Sant Josep com el

recordava el comerç, la música,

números de cens han anat

A l’agost el teatre romà va ser

De la dècada dels 50 podem

cinquanta tenia merescuda carta

seu patró. L’antiguitat de les

l’agricultura i la història.

ballant fins els anys 50-60, quan

l’escenari de la III edició dels Jocs

destacar una gran activitat

de naturalesa, celebrant en

falles es considera anterior a

Florals organitzats per la Penya

econòmica, cultural, festiva i

tots dos nuclis de població els

aqueix any. Són festes paganes

A València es produiria l’expansió

el número de cens que tenia

Esvaradora. La reina de la festa

esportiva que marcaria a la ciutat

festejos típics d’aquestes festes

derivades en moltes de les

fallera als anys 50, les Falles

cada falla un determinat any.

va ser María del Pilar Blanco

de Sagunt i posaria les bases

iniciades pels gremis en època

fogueres que s’encenien en les

creixien espectacularment quant

Això vol dir que fins aleshores

Devís. Va actuar de mantenidor,

de les polítiques que es duran

foral, especialment pels fusters

festes de Saturn en els canvis

a nombre de visitants, volum

ningú es va plantejar que foren

el professor Julián San Valero

a terme durant les següents

de València, la fundació dels

d’estació.

econòmic que movien i altres

entitats consolidades, més enllà

Aparici, el poeta Juan Lacomba va

dècades.

quals es remunta al segle XIII. En

aspectes. En 1952 s’amplia el

d’agrupacions de veïns que plantaven falla si podien.

ser premiat amb la Flor Natural. El 27 de novembre el Consell

Setmana fallera als anys 50

Local del Moviment i regidors

es va establir com a definitiu

temps passats era costum que

Les festes dedicades a Sant

nombre de seccions falleres,

durant les jornades laborals de

Josep van passar prompte

un moment en què l’artista

tardor i d’hivern, és a dir, de San

a celebrar en altres ciutats i

faller Regino Mas era dels més

Durant alguns anys de la dècada

Miquel a San José, es treballés

poblacions de les tres províncies

prestigiosos per guanyar durant

dels cinquanta l’activitat fallera

valencianes.

16 anys el primer premi de la

va ser intensa, prova d’açò són

secció especial, entre 1940 i

el gran nombre de fotografies

de l’Ajuntament van rendir un

En els anys 50 la setmana fallera

en les hores del vesprejar a la

homenatge “als camarades

estava totalment consolidada,

llum dels cresols penjats d’un

Germán Ribelles Lluesma, cap

encara que estava lluny el

pal en forma de creu d’un sol

La primera falla a Sagunt

1958. En aquesta dècada, la Nit

que sobre aquells festejos es

local del Moviment, i José Blasco

dia en què les comissions

braç. En arribar la vespra de

es “plantà” en 1927, en la

del Foc passa de la nit del 16 a la

conserven en el nostre arxiu. En

Such, alcalde del molt il·lustre

aconseguiren unificar els seus

San José, patró del gremi, els

carrer Poeta Llombart, en

del 19 de març, la comissió del

Port de Sagunt, la “Comissió de

64

65


la Marina” va iniciar les seues activitats en 1949 i en 1953 havia aconseguit un merescut prestigi en el món faller local.

la Marina” va iniciar les seues

consistori municipal encapçalats

aconseguir el tercer premi,

E. LLUECA ÚBEDA. Sagunt

activitats en 1949 i en 1953 havia

pel seu alcalde, José Blasco

concedit per un jurat format per

segons els papers de l’alcalde

aconseguit un merescut prestigi

Such, les falleres majors i els

Jesús Herrero Jarque i Eduardo

Blasco (inédit).

en el món faller local. Per açò no

representants de les diverses

Suquet Santos als quals

és d’estranyar que l’alcalde José

comissions, associacions

acompanyaven els regidors,

E. LLUECA ÚBEDA, Revista

Blasco, faller d’honor, acceptés

culturals i cases regionals.

Vicente Badenas Padilla i

Morvedre -Les falles saguntines

Ricardo Ribelles Pallarès. Els

dels anys 50. Num. 87, març de 1996. Pàg. 14.

la invitació del seu president i visités el “casal” en una jornada

En els anys 50 es “plantà” una

dos primers premis van ser

memorable, amb els membres

modesta falla en la plaça del

concedits a la Falla del carrer

d’aquella falla.

Salvador, enfront del temple

José Antonio, nucli antic, i Falla

Il·lustracions

romànic.

la Marina, Port de Sagunt,

17.3.112 Saluda del president de

respectivament.

la falla Plaza Rodrigo nomenant

També la falla de la Plaza Rodrigo

faller d’honor a l’alcalde Blasco.

i adjacents, de Port de Sagunt, va

Les falleres i fallers de Sagunt és

nomenar al senyor alcalde faller

van unir en un acte multitudinari

José Tarazona i Agustín Montoro

d’honor.

celebrat a la fi dels anys cinquanta

van captar amb la seua càmera

Sagunt 26 de gener de 1953.

en el Camí Real, enfront de

obscura interessants aspectes

17.4.113 Escrit del president de

En 1955 les autoritats locals

l’Ajuntament, comissions falleres,

de les falles que es van plantar a

la falla La Marina comunicant a

van prendre part activa en la

bandes de música, espectadors

Sagunt en els anys 50.

José Blasco el seu títol de faller

setmana fallera de tots dos

gaudint de la via pública, una

nuclis de població.

estampa que ens recorda l’actual

Fonts

liurament de premis.

E. LLUECA ÚBEDA. Catálogo

Era el 17 de març de 1956.

d’honor. Port de Sagunt a 3 de febrer de 1953.

del fondo documental de José

En el Centre Aragonés es va

La falla que plantà en 1958

Blasco Such (1950-1959), de

celebrar un dinar a la qual

la “Comissió de Santa Anna”

l’Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de

van assistir els membres del

en la plaça del Districte, va

Sagunt. Braçal-20, Sagunt, 2000.

66

67

Albert Llueca


Peix cru Autor: Enric Camps

Com animals, ens devoràvem! Quinze dies poguérem gaudir d’estima frenètica... i d’intimitat, casondena!

Seduït per les meues corbes

acabat de nàixer o malalt, que

sé d’on collons aparegué; tot

no et coneixera, és clar. Perquè

pagant per alimentar-nos com

irrenunciables, em vas donar el sí.

es deixava enxampar sense

per la menjacucs de cocos

a mi no m’enganyes: motius

cal i no morir-nos de gana.

oferir gaire resistència. I tu creus

ferms que et va treure de les

per somriure en deus tindre

Massa alt!

Quatre setmanes llargues,

que m’angoixava, aquella dieta

meues mamelles amatents per

ben pocs. Només fingeixes goig

tardares a trencar la barrera de

fastigosa? I ca! L’illa m’havia

ensenyar-te no sé quines arts,

perquè no passe pena per tu.

Per fi s’amaga el sol. M’he

la por, o de la vergonya, o de

fet teua per sempre. I tu meu,

dia sí, dia també. Jo vaig perdre,

‘Tat, xiquet? Ets un sol. No. Un

d’eixugar les llàgrimes, que d’ací a

vés a saber què. Trenta ratlletes,

estimat! Què més, podia

aquell dia, però més perderes

sant Job, és que el que eres. Un

no res apareixeràs amb un altra

vaig haver de marcar en aquest

demanar? Que no passara el

tu, pobrissó. Quina faena, haver

sant Job que es guanya el cel

escórpora acabada de pescar,

tronc abans de sentir-te dir

temps i que cap vaixell trencara

d’endinsar-te tothora en la

cada dia. I jo, una Magdalena

el teu somriure postís i la faldilla

que et tornaven boig el meu cul

l’horitzó. Només això.

selva per aprendre a encendre

desfeta en plors. Quan et

desendreçada. Demà, de bon

un foc fregant un pal i anar on

veig aparèixer, a poqueta nit,

matí, com cada dia d’ençà que

redó i els meus pits generosos; experts i savis, hi afegires, dignes

Dues setmanes, fruírem tu i jo

es recol·lecten les maduixes

esgotat, amb la fulla del plataner

som feliços, m’alçaré i enllestiré

testimonis del pas del temps i

les escalfors de la carn, després

més vermelles i les figues més

desmanegada, mig airejant les

el peixorro com més t’agrada, a

la força de la gravetat. Poeta!

de declarar-te enamorat.

dolces. Quin fastigueig, també,

vergonyes, de tant tragí que et

tu. Que si te l’ha de preparar la

Encara tinc gravat al cor allò de

Sota el sol, sota les estreles

haver de resseguir la línia de la

fot la mentawai o mentaxunga o

noieta dels llavis molsuts i els ull

mai no trobaré una dona com

o sota un xàfec sobtat. Tant

costa fins més enllà dels penya-

com redimonis es diga la tribu

ametlats, si te l’ha de cuinar la de

tu, una dona que m’òmpliga i

ens feia l’hora i l’oratge. I tant

segats, on la neneta t’ensenya a

que pobla la maleïda illa -que

les cames fermes i el cul ingràvid,

que d’una abraçada em deixe

ens feia haver de dejunar.

capturar els peixos més sucosos!

hauria de ser deserta i resulta

segur que el peix te l’acabes

sense alé, pronunciat amb la

Com animals, ens devoràvem!

Quina mala passada, carinyet!

que està petada d’indígenes-,

menjant cru.

veu tremolosa ací mateix, sobre

Quinze dies poguérem gaudir

Tan bé com estaries arrupidet

quan et veig arribar així, angelet!,

la sorra blanca, finíssima, que

d’estima frenètica... i d’intimitat,

en la cansalada del meu ventre

se’m cau l’ànima als peus. I a tu,

cobreix les platges d’aquest

casondena! Una Lluna de mel

tot el dia. El que deus estar

la cigaleta, siga dit de pas. Que

paradís. Trenta dies en feia,

ben curta, redell! I tot per

patint! Encara que ningú no ho

d’ençà que fas jornada completa

també, que menjàvem només

culpa de la joveneta de pell

diria, per la bona cara amb que

no exercim de novençans. Ai!

bananes i algun pobre animalet,

bruna i mirada fosca que no

afrontes la faenada. Ningú que

Massa alt és el preu que estem

68

69


L’albada

L’art de seduir

Autora: Mª Carmen Sáez

Autor: Joan Francesc Peris

La seducció

Seduir

i el cos, i el baix cos,

de l’albada batega

el pit, el sexe, els budells

la sang pregona del record.

Seduir és un art emocional

són una flama de calor

Alguns dies no escric

on el jo és dominat totalment

que et puja cap amunt

la lluna, me’n torne

per l’aquell que tenim endins

assenyalant-te urgència

amb la paciència de la formiga.

quan obri la porta a la fera

d’ amor.

No m’han sobreviscut les illes

salvatge, insaciable i poderosa,

en la senda de la tendresa.

que no coneix de convencions,

El somriure es dibuixa

Hi ha un distret

ni de matrimonis, ni amistats,

perfectament en els llavis,

que m’emblanquina

ni edats, ni sexes, ni colors,

es cerquen les paraules justes,

les pupil:les al tard,

i ens domina la sensualitat,

que siguen ben escoltades,

un ocell enriolat

ens somou, ens torba,

es fa el silenci quan toca,

a dins meu.

ens fa un nuc a l’estómac,

s’eviten temes impropis,

Hi ha la mar, i jo

i quasi ens ofega els pulmons,

es provoca prompte la rissa

la intrusa, el silenci

sentint-nos quasi morir

de la persona escollida,

que abassegue, preuat,

del tot.

doncs la rissa és la primera

luxe del pit.

senyal de complicitat Des d’eixe moment,

que anuncia que el seductor

El que sent

quan ben a dintre del cos,

si juga bé pot guanyar

no té res a veure

i segur que no al cervell,

la partida..

amb el país lacustre

s’ha disparat el ressort,

dels ulls ferits.

sempre causat per algú,

Es usual portar la conversa

els ulls s’omplin de llum,

al trafegar dels amors,

la veu es torna vellut,

a les solituds, desenganys,

les mans un molí de vent

divorcis o desamors,

70

71


Així, l’art de la seducció és cosa dels animals instints que ens provoca malaltia a tots els que som de l’espècie.

per saber el terreny que es xafa,

Així, l’art de la seducció

de més joves o més velles,

doncs val més arribar a temps,

no per que importe massa,

és cosa dels animals instints

que les unes són més fines,

que rondar la casa un any,

doncs siga fadrina o casada,

que ens provoca malaltia

però l’experiència d’aquelles

i sempre no és el moment,

viuda o ja separada,

a tots els que som de l’espècie.

és ben sabuda.

ni està en el punt l’arròs

jove, donzella o enviudada,

Alguns la passen ben prompte,

si la fera ha dit que si

per que encerten primerencs

Finalment estan els crònics,

i el seductor s’ho passa mal,

“que més dóna el seu estat

i a la primera pallola troben

que són malalts de per vida,

amb suors i maldecaps,

si es tracta d’enamorar-la,

qui els apaga les acalorades

on l’aquell és l’amo del jo,

rodejat de papallones que no

i amb arguments de passió

i el jo a eixa dolça companyia

i el sexe vol fer partida,

paren de volar.

enganyar-la”.

la converteix en parella,

en el joc que és seduir,

mare o pare dels seus fills,

a qui siga i on estiga,

Passa que els grans amadors,

matrimoni hetero o elegetebé,

per mostrar-se a si ,mateix

ser malalts on no mana el jo,

i aixi, juntets i bons, s’en passen

el seu art d’aconseguir

ben prompte troben el lloc

la curta vida.

que caiguen en els seus braços

per entrar dintre del cor

72

per a trobar la parella,

vençudes per les promeses,

i tenen tot un receptari

D’altres s’enganyen al seduir

per les seves falses paraules,

d’adjectius i frases fetes,

a la primera que arriba,

tant siguen lletges o guapes,

que van dient entre un discurs,

sense mirar pel que es diu,

els fan l’amor com be saben

que saben adaptar al gust,

i després d’haver-les provat,

i se l’arreen.

a la professió, o a l’edat,

se’ls passa tota l’emoció,

de qui volen conquistar,

no s’ofeguen quan les besen,

El joc de la seducció

car el seu cos ho demana,

ni un abraç els eriça la pell,

quan les emocions són sinceres,

ho exigeix amb tota gana,

així que han de picar sola,

és dels més apassionants,

quan més prompte caiga,

abandonar-les com siga,

per que no sempre t’enamores

és millor.

tornant a començar la caça

en el moment escaient,

73

Joan Francesc Peris


Mantis religiosa

Seducció

Autora: Éncar Reig i Oltra

Autora: Alba Fluixà Pelufo

Pregàries obscenes m’agiten les

en comparació amb el gest fet

Seduïda per la remor incitant

Els rajos augmenten la força del

ales,

carn.

del vaivé de les ones d’una mar

seu reclam

m’encenen la sang, m’imanten.

Reses paraules obscenes que

que observe sempre en la

donant-li a l’arena l’abellidora

Reses oracions verdes que

m’exciten: em trauen fora de mi.

distància,

lluïssor

m’obrin l’apetit,

Res són i tanmateix m’indiquen

admire l’espurneig insinuant de

d’uns infinits llençols de setí

res és el que sembla, tot s’haurà

el buit que tu omplis

les carícies

sobre els quals es van

de dir.

d’espases, d’espasmes,

d’un Sol que encara no s’ha

multiplicant

Reses heura de carn que

de mel, m’incites

despullat

els cossos de pell àvida de calor.

m’embolcalla des de la boca fins

a la recerca de la cosa

de la tendra suavitat del somni

Jo em resistisc i invoque la fredor

al melic

que fa callar,

nocturn.

del vent,

on comença a devorar-me -calla-

riure, blasfemar, plorar. Sense

segura com estic que, tan bon

i continua allà avall, ben endins.

parla.

punt la xafe,

Mai s’acaba de dir, el plaer

em cremaré irremeiablement els

inquiet, el goig, fins desbocar-se.

Reses oracions copulatives,

Mai s’acaba, la pregària obscena

res és obscè i reses pecats,

que secretes,

reses l’essència i res és la cosa:

mai l’acabes de dir, com una

el sagrat i el profà

cosa sagrada, com una cosa

però per molt que reses t’he de

secreta,

menjar.

peus.

la devoció de la substància, de la carn suculenta, lenta. Lentament, rese sons obscens, res són

74

75


Seducció de Susanna Autor: Ivan Carbonell i Iglesias

Seducció del teu nom, tisan-na

infants,

un espill de mirades, un joc de

per a mi,

–ara que som adults i ens brilla

seduccions.

l’hipnòtic dolç somrís, sabor

un bes als ulls– ,

metzina a anís

i semblaves cotó i vellut amb el

I quan el bes va cloure la nit vora

quan el bes al final, vora casa,

riure clar,

la casa,

nocturna,

com el d’una nena.

vaig creure en les rondalles dels

quan la vesprada ha mort i ja s’ha fet de nit.

veritables amors; L’olor d’aquell cafè, la tassa

els versos trobadors i els

fumejant,

platònics herois,

Caminaves tan bella, travessant

amb l’obra ja acabada,

en històries celtes i amants

la plaça,

rebombori a la plaça,

Lancelot;

la vesprada a València que va ser

buscant aquell cafè on sèiem tu

que ara jo conqueria uns ulls de

teua i meua,

i jo.

setí i nit,

l’obra a l’amfiteatre, la foscor del

i entenia perdius; contes amb

Rialto,

Recordares cançons i jo

el teu somrís de lluna, el teu cos

inventava noms,

a tocar.

parlàrem de Bretanya i dels

Semblaves tant de seda...

d’artúrics herois,

...el riure color perla.

dels dissortats amors, dels

final feliç.

versos trobadors. Parlàrem de Cullera, del poeta vora el far,

Jugàrem a conèixer-nos en el

–l’arena de l’estiu als dits de la

vespre-nostàlgia,

teua mà–.

i a fer com que parlàvem mentre

Recordàrem quan tu i jo vam ser

féiem tu jo,

76

77


La seducció de Sagunt Autora: Ana José Segura i Rubio

SEDUCCIÓ és la sensació que

XV va irrompre un nou gènere

En aquest centre, s’hi poden

comercial del Sagunt medieval,

troba el viatger en entropessar-

arquitectònic i van renovar

observar els restes del Mur

encara conserva fustes de les

se amb el monumental castell

la construcció cobrint-ne les

del Temple de Diana, uns

columnes de l’època romana.

saguntí quan viatja per les

gòtiques pilastres amb grosses

banys jueus públics que daten

diverses vies de comunicació

columnes, es van arrodonir els

del segle XIV, en els quals es

Comença la seua passejada,

que travessen la nostra comarca.

arcs apuntats de les capelles i les

realitzaven ritus de purificació

fins al castell, serpentejant

El viatger, sorprès, investiga la

voltes de rajoles en forma d’aresta

de diversos tipus, diferents

els carrers de l’antiga jueria,

ciutat i es decideix endinsar-se

substitueixen a les de creueria i

sales polivalents en las quals

antiga sinagoga, on residien

en la història d’aquesta ciutat

construeixen grans cornises que

s’ofereixen exposicions i diverses

segurament el jueus que

extraordinària.

descansen sobre les pilastres

projeccions audiovisuals de

arribaren amb Jaume I. Realitza

d’estil corinti, d’on es dedueix una

la història del municipi, que

una parada al teatre romà. Les

certa influència del Renaixement.

permeten la realització d’un

primeres notícies que hi ha

recorregut per las diverses

sobre l’existència del teatre

Una vegada a la ciutat vella, arriba al centre de visitants, situat al carrer de l’església de Santa

Està formada per tres naus,

èpoques de la ciutat, a més

saguntí, les trobem al mon àrab,

Maria, antigament mesquita

amb tres portes, la de la part

d’unes altres sales on s’ubiquen

a la descripció d’Espanya del

major. Amb l’arribada de Jaume I,

septentrional és d’estil gòtic i

els panells explicatius dels

moro Razis “Et en Montivedro hay

va ser utilitzada per al culte diví

es poden observar les figures

atractius de Sagunt.

un palazio fecho sobre el mar por

de la població cristiana. La seua

de San Pere i San Pau una a

reedificació començà l’any 1334 i

cada costat. A aquesta porta,

va durar set anys.

s’hi puja per una ampla escala de pedra. La porta que mira

La seua arquitectura és ogival,

al est és també gòtica però

arcs apuntats i voltes de creueria

més senzilla i la tercera porta

subjectades per columnes

consta de pilastres adornades

agrupades, però a finals del segle

al gust plateresc.

78

El centre de visitants, situat al darrer d’aquest monument, és La Casa dels Berenguer. Un palau d’influència renaixentista amb característiques gòtiques, la seua tipologia s’ha alterat a causa de les successives transformacions que ha suportat, especialment a meitat del segle XX.

tan gran maestria que muchos se El viatger queda bocabadat a

maravillan las gentes de lo que

la plaça Major i a la plaça de la

ven porque es arte fecho”

1

pescateria, antic zoco. La plaça Major, és una plaça porticada, rectangular i d’origen gòtic, per

1

on es pot pujar a la jueria i al

autenticidad de la Crónica del moro

castell. Va ser centre cultural i

Razis, pag 41.

79

Gayangos, Memoria sobre la


El 7 d’agost, va començar la demolició del pòrtic i la graderia. Van destruir la part més bonica del monument, encara que després de moltes disputes legals, la Real Acadèmia de la història va aconseguir tindre entre les seues diligències la cura i vigilància d’aquest gran monument

En 1994, quan es va decidir una reconstrucció del teatre, es va fer una reconstrucció de l’edifici quasi completament amb materials moderns però van destruir la ruïna històrica, és a dir, el paisatge històric del teatre, la seua imatge antiga.

De la mateixa manera, durant

blava, més llargues que amples i

la defensa d’aquell front.

o la sostracció de les restes

teatre havia de ser enderrocat,

deteriorament i abandó.

molt de temps és citat en

prou desiguals.

Aquest fet va ser defensat per

arqueològiques i litològiques

però enderrocar allò construït

Comença l’explicació, a peu

nombrosos il·lustres valencians

que allí s’hi custodiaven, al

diverses obres, fruit de

afectaria encara més les restes

de porta, Paco, el voluntari, va

l’admiració dels seus autors

Respecte a la seua data de

fins a les Corts de Cadis,

1882, es dota d’un conserge

històriques i podria degradar-los,

caminant mentre explica que

en ser seduïts per aquesta

construcció, s’ha escrit moltes

sense cap èxit, el 7 d’agost,

que controlava les entrades i

per tant així s’hi va quedar.

el Castell de Sagunt, forma un

grandiosa obra. Les restes

opinions, però sense aclarir-ne

va començar la demolició

eixides dels visitants, càrrec que

d’aquesta interessant obra estan

l’origen ni la fundació.

del pòrtic i la graderia. Van

a hores d’ara encara ha romàs

Una vegada realitzada la visita

a la mar, el seu cim presenta

destruir la part més bonica

en una persona que controla els

al teatre, el viatger continua,

forma d’arc amb altíssimes

visitants.

serpentejant la muntanyeta

torres, amb una extensió d’un

fins arribar a la porta on de

quilòmetre i el seus murs són reflex de la seua història.

enclavades en un recolze que

mont elevat, que avança cap

forma la falda septentrional de

En altres èpoques, va ser

del monument, encara que

la colina, sobre la qual descansa

convertit en habitatges, totes

després de moltes disputes

la històrica ciutat. Per la seua

aquelles parts que podien

legals, la Real Acadèmia de la

És al 1992/1994, quan es va

manera casual, els voluntaris

ubicació, els espectadors poden

reunir alguna característica

història va aconseguir tindre

decidir una reconstrucció

del Col·lectiu pel Patrimoni,

observar el centre de la ciutat,

d’habitabilitat. La resta de

entre les seues diligències

del teatre, es va fer una

un grup de persones que de

Paco, conta, com a poc a poc

així com el seu port i la mar.

l’edifici, però, romangué

la cura i vigilància d’aquest

reconstrucció de l’edifici quasi

manera desinteressada es

el recinte urbà es va engrandir

Precedent a la restauració del

exposat a les destrosses per tal

gran monument i així va

completament amb materials

preocupen de mantindre el

fins a la falda de la muntanya

teatre romà (1992-1994), de la

d’extreure’n els materials a per a

evitar la contínua degradació

moderns però van destruir

nostre patrimoni i també explicar

i des d’aleshores aquest

qual, parlarem més endavant,

la població.

i l’espoliació. Començaren

la ruïna històrica, és a dir, el

diversos monuments, com el

monumental entorn es va

les actuacions i al 1860 es va

paisatge històric del teatre,

castell, als visitants, perquè cal

convertir en Acròpolis.

el teatre contava amb unes grades de pedra tallada a la

Una altra data important per

tancar el teatre amb una paret,

la seua imatge antiga. Les

dir que aquest monument està

mateixa penya, que va suposar

a la seua conservació va ser la

amb una porta que tenia una

restes s’hi mantingueren, però

en ruïnes, des del Ministeri de

A l’Edat Mitjana, els àrabs, el van

un gran estalvi de materials i que

invasió dels francesos al 1811

clau que estava en poder de

soterrades sota tones de pedra,

foment, a Madrid, no es fa res

utilitzar com un lloc estratègic

protegeix dels rajos del sol del

que va ser quan es va intentar

l’alcalde i es facilitava a les

taulells i ciment.

per tal de conservar-lo. Hi ha

per tal de salvaguardar els

migdia i permet l’entrada dels

fortificar el castell de Sagunt

persones que volien visitar el

uns pous d’aigua, que daten

passos de Catalunya i Aragó i

vents de l’est, tan bons a l’estiu,

i es va exigir la demolició del

monument, encara que no es va

Es va dur a plet i va resultar que

de l’Edat Mitjana, que segons

per aquesta raó podem trobar el

construïdes de pedra calcària

teatre per tal que no impedira

aconseguir evitar la destrucció

s’havia comès una il·legalitat i el

conta el voluntari, cauran per

nom de les torres, al oest la torre

80

81


Barrani i al est la Torre Saluquia,

El viatger, escolta amb atenció

El viatger, a la baixada del

Després de la Guerra de

dos torres que defenien l’actual

les explicacions de Paco, absort

castell, s’atura al MUHSAG

Independència moltes de les

plaça d’Almenara.

amb el paisatge i l’entorn, des

(MUSEU HISTÒRIC DE SAGUNT).

peces es van perdre i no va ser

d’un punt estratègic, observa,

La capital del Camp de

fins a la darreria del segle XIX

Es tracta d’un castell amb una

les cinc places de què està

Morvedre, ha estat sempre una

quan es va tornar a la idea del

gran importància per la seua

compost: la primera la d’occident

ciutat molt atractiva per la seua

museu.

situació estratègica en els

o 2 de maig, la segona la plaça

història i per la seua riquesa

diversos enfrontaments com

de la Ciutadella que durant la

en restes arqueològiques.

Bosh i Chabret, reunien

ara la Guerra de les Germanies,

Guerra de La Independència es

Tant és així, que a hores d’ara

per aquell temps, totes les

La Guerra de Successió, la

va nomenar San Fernando i amb

conta amb un museu històric

antiguitats que trobaren al

Independència, que van fer

anterioritat d’Hèrcules, la tercera

on es pot observar l’evolució

municipi.

que el seu deteriorament fora

la plaça dels estudiants, per ser

dels ibers fins a la romanitat,

imminent.

el lloc on els jóvens exercien

l’economia i els fluixos

La creació del Museu militar

l’ofici de l’estudi, la plaça d’armes

comercials que mantenia

va ajudar a que en 1925 es

És bressol de cultures, es poden

o Magdalena, per la imatge

la ciutat mitjançant el port

pogueren esposar les troballes

observar muralles ciclops,

que es venerava a la capella allí

marítim i l’esfera privada dels

de González Sinarcas, encara

d’origen ibèric, murs i torres de

situada, i la plaça d’Almenara.

ciutadans.

que, amb motiu de la Guerra

carreus d’origen romà, baluards

Civil, la mostra hagué de

de formigó amb portes en forma

El primer museu arqueològic

traslladar-se a València per

de ferradura, testimonis dels

de Sagunt té els seus orígens

tornar a Sagunt l’any 1943.

vestigis àrabs.

al voltant de 1787, quan el Dr.

82

Palos començà a emmagatzemar

Anys més tard es va construir

part de les inscripcions ibèriques

el Museu Arqueològic, el qual al

i romanes on dirien el “quart de

1962 va ser declarat Monument

les pedres”

Nacional.

83


En l’actualitat és la coneguda Casa del Mestre Penya qui acull el Museu històric de Sagunt, un edifici que data del segle XIV i que va ser utilitzat com a llonja.

En l’època visigòtica s’anul·la l’albelló central de la calçada i s’utilitzarà com espai de soterrament.

consideraven propera a Cardus

A partir del segle IV, l’ampliació

Màximus, que amb el projecte

imperial es va abandonant i es

urbanístic de l’època altimperial

converteix en zona agrícola.

i la monumentalització produïda en el segle II es

En l’època visigòtica s’anul·la

A la eixida del museu, el

transformà en una important

l’albelló central de la calçada

viatger pren forces als diversos

calçada urbana.

i s’utilitzarà com espai de

restaurants típics valencians i

soterrament.

es prepara per poder visitar de

En el Segle IV aquesta via es

vesprada una nova adquisició

redueix parcialment per la

En època medieval es

museística, la més recent posada

construcció d’edificis i habitatges

documenten una sèrie

en valor del nostre patrimoni

d’importants nobles.

d’habitatges i estructures

històric: la via del pòrtic i la domus del peixos.

islàmiques, que perviuen en Es tracta d’una via d’entrada a

l’etapa cristiana. Es converteix

la ciutat, en el marge de la qual

en la moreria, en els patis de les

A la via del pòrtic, el rep José,

es situa una necròpolis en el

olleries.

arqueòleg i ja s’hi pot observar

segle I. Posteriorment, aquest

l’evolució de la història urbana

espai es monumentalitza

En l’època moderna es

de Saguntum.

amb la construcció de

converteix en zona agrícola.

diverses estructures de grans

84

El viatger, escolta amb atenció

dimensions, entre les quals

En el segle XX acull el Camp de

les explicacions de com al

destaca un edifici o recinte

futbol “El Saguntino” i es per

segle I, localitzem una via

destinat al culte, una font

aquesta raó que no es fins al

funerària d’entrada a la ciutat,

amb aigua corrent, un arc del

1991 quan comencen les obres

la qual era la via sacra i alguns

triomf, etc.

d’edificació d’aquest terreny

85


quan es realitza la troballa, a

Excavacions arqueològiques recents

qual cosa demostra l’alt nivell

temples nous en poc de temps

hores d’ara convertida en museu

han tret a la llum nous espais

econòmic dels seus habitants.

per tal de satisfer les necessitats

als baixos dels edificis construïts

domèstics localitzats en aquest

Les pintures que decoren

espirituals dels pobladors

a la dècada dels noranta.

entorn com ara les restes de la

l’impluvium o estany de l’atri

cristians que s’estaven establint

calçada romana i part d’una domus

representen peixos i fruits de

als territoris nous conquerits als

Ix de l’espai i camina pel carrer

a l’Avinguda del País Valencià, a més

mar, tenen un valor decoratiu,

musulmans. Aquestes presses

principal fins arribar al rabal,on

de troballes de caràcter domèstic a

una funció propagandística i

que es van donar per tal d’acabar

es troba amb la domus dels

l’actual Plaça del Salvador.

d’ostentació.

els edificis originaria un tipus

peixos i l’església del Salvador

d’esglésies molt senzilles, d’una La casa dels peixos respon al

A l’eixida, el viatger s’apropa a

sola planta i amb la teulada a

La domus dels peixos està

model de casa d’atri pompeiana.

l’església del Salvador la qual es

dues aigües.

situada en la ubicació de l’antic

S’hi poden identificar les

la més antiga del poble. La seua

cine Marvi. És un edifici en el

diverses estances de la vivenda

construcció data de 1248, deu

En finalitzar la visita, el viatger,

qual podem apreciar les diverses

ordenades simètricament entorn

anys després de la conquesta

torna a la seua destinació, amb

estances de les domus romanes

d’un pati central obert amb un

cristiana de la ciutat per Jaume I.

bones sensacions adquirides

de Sagunt.

impluvium per a la recollida de Aquesta església pertany a

Envers el segle II, s’hi produeix

un vestibulum, un tablinium,

un estil arquitectònic típic de

una ampliació de la ciutat cap

habitació destinada al senyor de

València: anomenat el gótic

als sectors nord i est. La casa

la casa, una tabernae a un costat

de conquesta, el qual conserva

dels peixos és un habitatge

de l’entrada, una culina (cuina) i

molts elements del romànic. Es

construït a principis del segle II i

un balneo, es dir, un bany.

tracta d’un estil arquitectònic

abandonat abans del segle IV.

86

i amb una plena seducció

l’aigua de pluja. S’hi distingeixen

d’aquesta ciutat històrica.2

Ana José Segura Rubio

molt simple amb esglésies molt

2

La domus presenta una

sòbries, perquè els conqueridors

historia y sus monumentos, Barcelona

decoració ornamental, la

cristians necessitaven edificar

1988.

87

Antonio Chabret, Sagunto, su


La melis de l’honor

Seduït

Autor: Francesc Mompó

Autor: Pep Alfonso

Sabies com arranjar a la pupil·la

Per a Rosana, el mirall etern

els rajos salvatges

del meu rebost femení

de les hores caldes del pecat. Un encriptat joc de línies

Seduït alè del mot que a foc marcarà el destí

irisades embolcallen el parany,

del meu desig al teu cos atret pel perfum escrit

reflexos de lluna creixent

al tel blanc del nostre amor dins del cant que no té fi

llueixen als teus ulls de gata.

buscaré fidel la pell on suren oberts els llavis

Abans que la nit més fosca

amb el primer bes corsari forçat d’un record novell

silencie tots els semàfors que regulen

Del deler tenim la culpa que passat el temps s’excusa

el viatge sobre els almanacs

en rondinar tots els versos que lluny llegírem dispersos

d’horitzons estrafets, ungiré els mots més agosarats com si m’ofrenara a aquell deute

8 de desembre del 2016

celestial que exigeix que el guerrer immole ànsia i cuirassa on et naix la sagrada melis de l’honor.

Octubre 2016

88

89


Seduït pel passat Autor: Antonio Ortiz López

Era un dia gris. Un d’aquells dies

amb aquell familiar i estrident

nouvinguts des de diversos

en què la tènue llum del sol a

soroll que emetia de forma

llocs d’Espanya. Immigrants

penes il·lumina. Núvols violacis

melancòlica la sirena de la

no sempre ben rebuts per la

i rosats dugué el trenc d’alba.

fàbrica per avisar dels canvis

mil·lenària i vetusta ciutat de

Feia fresca. Encara no era temps

de torn als obrers. La meua

Sagunt, decidiren de construir-

d’hivern. Els carrers mostraven

família, com la totes les meues

se els seu habitatges propers

les empremtes del plugim

amistats, depenia dels Altos

al lloc on havien dipositat totes

nocturn. Voreres humides i

Hornos. L’única empresa capaç

les seues esperances: la factoria

asfalt mullat. M’anegava el

d’alimentar aquesta ciutat

siderúrgica, el ferrocarril i el

característic aroma de tardor.

durant més de mig segle. I

moll. Sempre em sentí seduït

Aquesta olor a terra mullada i

aquella tardor de 1983 va ser

per la història de les famílies

al fum de llenya que consumien

l’última que funcionà. Aquella

que un dia abandonaren el

les estufes. Aquella tardor fou

reconversió submergia a tot el

seu lloc d’origen per a establir-

molt especial per a mi. Una part

Port de Sagunt en la incertesa i

se en aquesta terra. I aquella

de la meua vida començava

la depressió. Una població que

tardor em sentí encara més

a canviar irremeiablement.

havia sorgit gràcies a la indústria

seduït, perquè després de més

Se’m presentava un panorama

i que vivia per a i per aquella

de seixanta anys en què la

tan ombrívol com aquell dia

única factoria.

nova ciutat va atraure tants i

que rescate d’entre els meus

tants immigrants fins a doblar

records. Va ser l’última tardor

Fa poc més de cent anys, el

en població al nucli històric, el

que poguí escoltar el rumor de

Port, com als seus habitants

futur incert que s’hi apropava

1982: El Forn Alt número 2 en plena producció un any abans del

la fàbrica des del meu llit en

ens agrada anomenar-lo,

amb la reconversió industrial

desmantellament. A hores d’ara en podem gaudir de la poderosa

despertar-me. L’última tardor

no era més que un conjunt

amenaçava amb esborrar per

figura, nua de tot el complexe que l’envoltava aleshores.

que la siderúrgia marcava

desordenat de cases on vivien

sempre la història d’aquest

Foto: Arxiu CC.OO. Camp de Morvedre

el ritme de les nostres vides

poc més de mil habitants. Tots

poble. Del meu poble. Aquella

90

91


darrera tardor vaig decidir

Amb només vint anys, el meu

que lluitaria perquè aqueixa

avi va decidir de provar fortuna

memòria col·lectiva no es

lluny d’Almeria i viatjà al sud

perdera.

de França. La verema francesa era una feina tan exigent

La locomotora SM nº2 del ferrocarril de la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM), parteix de l’estació. Terme de Port de Sagunt en direcció a les mines d’Ojos Negros el 2 de setembre de 1961. L’edifici de la dreta encara subsisteix, l’antic magatzem d’efectes i recanvis serà en breu el nostre museu industrial. A l’esquerra del tren, s’hi pot veure la ciutat jardí de la Gerència. Foto: C.F. Firminger.

92

La meua seducció pel passat

com en qualsevol altra part

arrenca d’aquelles històries que

d’Espanya, però estava millor

el meu avi Antonio em contava

pagada. Encara que no tant, per

des que era un marrec. Eren,

traslladar-s’hi definitivament.

per a mi, autèntiques aventures.

Per aquella època va esposar la

Em parlava d’una terra que vaig

meua àvia Dolores i tingueren

aprendre a estimar tant com

el primer fill. Ambdós pensaren

aquesta: Níjar. Allà, està l’origen

que era necessari trobar una

de la meua família. Narrava amb

manera de guanyar-se la

humor i vívidament les seues

vida millor i el meu avi marxà

experiències. Em dibuixava la

envers Comodoro Rivadavia.

seua joventut a començament

Contava la seua travessia cap a

del segle passat, com una època

l’Argentina com una autèntica

molt dura. Va nàixer en una

epopeia. I, certament, amb les

família de parcers. Tingué tres

comunicacions d’aleshores, era

germanes i cinc germans. El

un periple arriscat.

treball en el camp era molt dur. I més encara, quan els beneficis

A la Patagònia es col·locà en els

de l’esforç eren per al senyoret,

pous de petroli. Quasi tres anys

el propietari de l’explotació.

sense veure la meua àvia ni el

1955: La basílica de la Ntra. Sra. de Begonya i la desapareguda escola d’aprenents d’Altos Hornos de Vizcaya (AHV) en l’Albereda, juntament a l’estació terme del ferrocarril de la CMSM, l’empallissada de la qual observem a l’esquerra de la foto. A l’Albereda, hi anaven a festejar els jóvens d’aleshores: els nostres avis i pares. Arxiu d’AHV.

93


En una època de por i repressió política com va ser el franquisme, es considerava afortunat qui tinguera un treball més o menys digne i no tenir comptes pendents amb la justícia.

meu oncle. Anys de penalitats,

tingueren quatre fills més, però

recol·lectant espart fins que el

que acceptar-ho. En connivència

A començament dels anys

en què estalviava per enviar

només sobrevisqueren el meu

preu va minvà tant que tingueren

amb el capità d’un buc que

cinquanta, el poble que trobaren

girs postals sempre que podia.

oncle i ma mare, la qual nasqué

més remei que vendre totes les

transportava llambordes des

els meus avis no s’assemblava

Anys en què les notícies que

en començar la guerra civil, quan

possessions i anar-se’n de llur

d’Aguamarga fins a València, els

gens a un lloc idíl·lic. Hagueren

creuaven l’Atlàntic s’endarrerien

el meu oncle, Paco, fou reclutat

estimada terra andalusa.

meus avis, els meus oncles i ma

de compartir allotjament en

massa. Sempre pensí que va

per l’exèrcit republicà. Per tot

mare viatjaren de polissons fins

un xicotet habitatge amb unes

ser una llàstima que la meua

això, els anys de la II República,

Un germà del meu avi ja havia

al moll valencià. En desembarcar,

altres dues famílies fins que

àvia perdera aquelles cartes

la guerra civil i la postguerra

emigrat al Port de Sagunt al

foren descoberts per la policia

pogueren, al cap d’un temps,

del meu avi. En aquelles línies

foren amargs per als meus avis.

començament dels anys trenta.

portuària i van ser conduïts

llogar una casa en exclusiva.

estaven posades totes les seues

Una època tan convulsa passà

Havia aconseguit establir-se com

a comissaria. Entre el plany

En aquell temps, el meu avi

esperances en un futur millor

factura a llurs esperances en una

a treballador en la siderúrgia

de la meua àvia i dels més

recordava com havia estat

i, segurament, devien estar

vida millor. Els propietaris de les

saguntina, precisament en el

menuts, el meu avi mantenia

de fonamental l’ajuda de la

plenes d’emoció. La nostàlgia

terres que treballaven decidiren

moment que Altos Hornos de

la calma perquè ell ja havia

família el parents, els quals hi

i l’absència feren efecte en el

no continuar amb l’explotació

Vizcaya començava a reconstruir-

estat immigrant indocumentat i

havien arribat abans i pogueren

meu avi i va decidir de tornar-

agrària i, al començament de

la. Calia molta mà d’obra sense

sempre se n’havia eixit bé. Amb

oferir-los protecció i suport.

se’n a Níjar. Amb els diners que

la dictadura franquista, els

que importara la qualificació.

només una telefonada del seu

Els habitatges eren cases d’una

germà, n’hi hagué prou perquè

única planta, amb pati, cuina i

els deixaren en llibertat. Va

tres cambres. L’aigua potable

demostrar que el meu avi estava

encara no estava instal·lada

col·locat com a paleta per una

en tot el poble. El clavegueram

empresa subcontractada per

tampoc. Al pati, hi havia un

la siderúrgia. Ja en llibertat, es

pou ceg, on desaiguava un

desplaçaren en tartana fins al

rudimentari retret. Els carrers

Port i es disposaren a encetar

no estaven asfaltats. Ni tan

una nova vida.

sols hi havia voreres. El fang

havia enviat des de l’Argentina va

meus avis es trobaren sense

El meu avi Antonio sempre

poder col·locar-se com a mitger

estalvis i sense més ocupació

subratllava que, malgrat que el

d’un masover. Van ser anys de

que les feines ocasionals del

seu germà li reclamava per carta

molt de treball i poca renta, però

camp. El meu avi sempre deia la

que no dubtara a traslladar-se

no els va faltar mai el pa, com a

millor cosa que li va passar en

al Port de Sagunt, ell s’hi resistia

ell li agradava dir. També foren

concloure la guerra, va ser veure

pel fracàs de les seues primeres

anys tristos, aquells «feliços vint»,

com tornava del front el meu

experiències com a emigrant.

com han passat a la història

oncle Paco sa i estalvi. Durant

Finalment, la meua àvia prengué

del segle passat. Els meus avis

un temps, sobrevisqueren

94

la iniciativa i no tingué més remei

1965: La siderúrgia i el moll a ple rendiment. En primer pla, un tren de vagons tremuja buits ix del moll enfront d’un vaixell que està carregant el mineral de ferro provinent d’Ojos Negros, gràcies a la grua. Al fons, uns altres vaixells descarreguen carbó davant la plant de cok i els alts forns. Foto: Arxiu d’A. Ortiz.

95


Entre els anys setanta i vuitanta, s’assistí a una autèntica eclosió universitària. Els fills i els néts dels obrers pogueren accedir a la universitat en millors condicions que antany i així aparegueren les noves dinasties d’advocats, metges, enginyers o mestres.

Sagunt en nombre d’habitants.

era allò més comú els dies de

època de por i repressió política

pluja i la pols vermellosa del

com va ser el franquisme, es

AHV va enjardinar

Van ser famílies que ja no

mineral d’Ojos Negros, juntament

considerava afortunat qui

l’accés al moll i va

volien tornar als pobles

amb la sutja de les xemeneies,

tinguera un treball més o

crear l’antecedent de

d’origen, senzillament perquè

entapissava les façanes

menys digne i no tenir comptes

l’actual passeig marítim

res n’hi tenien ni ningú els hi

de les cases i els carrers.

pendents amb la justícia. La falta

a mitjans dels anys 60.

esperava. Eren anadalusos,

L’únic servei sanitari eren els

de llibertat era la caracterísitica

L’únic edifici supervivent

aragonesos, manxecs... I tots

metges particulars i els de la

més destacada de l’època, però

d’aquesta instantània

plegats ací arrelaren. Van

siderúrgia, els quals comptaven

el meu avi sempre contava que,

és la nau amb el mur

ajudar a construir una societat

amb un sanatori per als seus

a mesura que veia arribar la

de l’esquerra. Al fons,

nova, cresol on fongueren els

treballadors, una cosa que era

seua vellesa, només desitjava

s’hi aprecia el front

seus costums d’origen. Les

tot un luxe en aquells temps.

viure en pau i el fet de cobrar

d’habitatges cap a

festes en són un bon exemple.

Com a serveis educatius només

una pensió de jubilació fou per a

la mar i la platja. A

Les falles, importades de

hi havia les acadèmies privades

ell tota una conquesta, amb què

la dreta, de menors

València per obrers andalusos,

els col·legis de Begoña i María

no havia ni tan sols somiat en els

dimensions que l’actual,

arrelaren primer al Port que a

Inmaculada, exclusius per als

seus anys de joventut, quan va

hi són els , presenta

Sagunt. La falla la Marina n’és

fills dels obrers. Pel que fa a la

emigrar a l’Argentina.

les zones d’ombra, les

un bon exemple. El nom és

paradetes i les cantines

l’únic tribut a l’origen mariner

i el treball d’allò més penós.

Del moll, el ferrocarril i

que tots coneguérem

de la població. Recordem que

Encara que, com deia el meu avi,

la siderúrgia arribaren a

en la nostra infantesa.

sense els bucs de la naviliera

hi havia treballs i treballs. Amb

deprendre més de sis mil

Foto: Arxiu d’A. Ortiz.

Sota i Aznar, no hauria

això volia dir que hi havia una

famílies en la darreria dels

començat res. No solament

elit que habitava a la ciutat jardí

anys cinquanta. Fou l’època

exportaren el ferro dut des

i als xalets blaus, la qual era qui

en què més immigrants rebé

d’Ojos Negros pel ferrocarril,

millor hi vivia. La resta, en una

El Port fins a superar de lluny

sinó que també hi dugueren

resta, els sous eren escassos

96

97


El forn alt que encara resta dret és un símbol viu de l’origen inl’evolució d’aquest poble, però també de la memòria col·lectiva de les persones que se s’hi sentiren atretes i vingueren a aportar el bo i millor de les seues vides perquè avui puguem mirar amb orgull el passat.

tot el necessari per construir

aquestes famílies, com la meua,

les instal·lacions fabrils. La

inculcaren als seus descendents

basílica principal està dedicada

una idea fixa: estudiar i formar-

a la Mare de Déu de Begoña,

se per tal d’optar als millors llocs

en agraïment als fundadors

de treball de la fàbrica. L’Escuela

bascos de la població.

de Aprendices es mostrava com el millor futur per als joves fins als

En la primavera de 1983, s’hi convocaren grans mobilitzacions per impedir el tancament d’AHM decretat per la reconversió industrial para impedir el cierre de AHM decretado

Va ser aquesta segona i tercera generació d’immigrants arribats durant la postguerra, els que van patir el tancament definitiu de la siderúrgia aquella tardor que avui he recordat. Per qui havia enfocat el seu camí per succeir als seus avantpassats

Els fills i els néts dels primers

anys seixanta. La crisi econòmica

immigrants arribats al Port de

global d’aleshores començà a

Sagunt, entre els quals estem els

mostrar-s’hi nua i crua. El consum

nascuts a final dels anys seixanta,

d’acer baixà espectacularment

pogueren veure realitzat en ells

i s’abandonà el projecte de la

el somni dels pares i dels avis:

nova siderúrgia. Van ser molts

una vida menys penosa. No

qui confiaren en els estudis

fou el cas de la meua família,

universitaris per a llaurar-se

però és cert que s’hi formaren

un prometedor futur en uns

autèntiques dinasties. Es donà el

altres camps professionals.

cas que avi, pare i fill arribaren

Entre els anys setanta i vuitanta,

a coincidir alhora treballant

s’assistí a una autèntica eclosió

al mateix departament de la

universitària. Els fills i els néts

siderúrgia. A més, els plans del

dels obrers pogueren accedir a la

franquisme d’instal·lar aquí una

universitat en millors condicions

dos anys, tots plegats vam

nova planta siderúrgica integral

que antany i així aparegueren

lluitar pel manteniment de la

en els anys setanta, va atreure

les noves dinasties d’advocats,

fàbrica. Va ser una lluita plena

encara més personal. Totes

metges, enginyers o mestres.

de manifestacions, proclames,

98

por la reconversión industrial realitzada pel govern de Felipe González. En aquesta superba instantània observem la multitudinària manifestació que va partir del Port de Sagunt, va arribar a Sagunt i va omplir tot el pas elevat sobre el ferrocarril. Foto: Arxiu de F. Sánchez Cerezuela.

com a obrers qualificats de la fàbrica, l’Escuela de Aprendices esdevingué una mena de presó. Per qui optà per altres rumbs, la incertesa del futur, amb l’augment de l’atur durant la reconversió, els colpí durament. I és que el Port depenia completament d’aquella fàbrica, ja que era l’única fàbrica; la qual havia fundat i havia nodrit un poble sencer durant tant de temps. Per això, durant quasi

99


recollides de signatures,

de la siderúrgia, ferien una mica

món més divers. Possiblement,

tancaments en llocs públics... tot

més el cor dels portenys, els

quan passe més temps, algú

el que calguera per visualitzar

quals entraren en una mena de

recordarà, com jo avui, aquest

un poble que es negava a

depressió col·lectiva. Alguns, ja

temps present com un passat

desaparèixer en una època en

jubilats, tornaren als seus pobles

que no solament cal recordar

què els mitjans de comunicació

d’origen, on tenien la segona

amb melangia. Cal recordar-lo

es reduïen a la premsa escrita,

residència. Uns altres, bé a

per honorar la memòria de les

unes poques cadenes de ràdio

l’atur o prejubilats, esperaren

persones que feren possible

i una única televisió pública

pacientment ser recol·locats

aquest present i l’esdevenidor.

controlada pel govern socialista

en noves empreses. El final de

Cal recordar per acarar millor

que havia decretat el tancament

segle fou una nova època de

el futur. Si ens apropem a allò

de la fàbrica. Aquest va ser

prosperitat que ens dugué nous

que va ser, podrem entendre

inevitable, però els obrers sí que

immigrants, per les mateixes

què som i, d’aquesta manera,

aconseguiren digerir-lo menys

causes i amb les mateixes

no veure aqueixa col·lecció de

traumàticament.

il·lusions que tingueren tantes

vestigis únicament com una

famílies com la meua fa tant de

mostra d’arqueologia industrial.

Amb el tancament de la

temps. Aquesta vegada, però,

El forn alt que encara resta dret

siderúrgia també va desaparèixer

procedents d’uns altres països.

és un símbol viu de l’origen i

el meu avi. Va ser com si haguera

Al juliol de 1985 va començar el desmantellament de la siderúrgia d’AHM. El forn alt número 1 és derribat mitjançant una detonació. Al fons, n’hi és testimoni el forn número 2, el qual a hores d’ara encara conservem.

l’evolució d’aquest poble, però

volgut deixar aquest món, sense

L’actual crisi global té alguna cosa

també de la memòria col·lectiva

veure com s’enderrocava tot

de familiar per qui visquérem la

de les persones que se s’hi

allò. En 1985, cada detonació

nostra joventut aquella tardor

sentiren atretes i vingueren a

que demolia les xemeneies, els

de 1983. Símptomes semblants,

aportar el bo i millor de les seues

forns alts, els forns de cock, el

semblants conseqüències. Encara

vides perquè avui puguem mirar

tren Blooming i unes altres parts

que a hores d’ara vivim en un

amb orgull el passat. Mirar el

100

101


forn alt, coneixent la història és

el construïren pas a pas i ens

no vull que caiga en l’oblit la

comprendre tot el simbolisme

l’han llegat perquè els nostres

memòria de tants que ens

i tenir una injecció d’ànim

descendents tinguen valors en

precediren, us he narrat aquesta

quotidiana. Les persones que

què guiar-se per la senda vital.

història personal. Una història,

l’alçaren, aquells feren cadascuna

Per tot això, la meua seducció

segurament, paral·lela a la de

de les soldadures, unions i

per la història i pel patrimoni

les vostres famílies. Una història

rebladures; aquells que el

que ens han llegat els nostres

que us ajudarà a comprendre

revestiren interiorment de rajoles

majors és absoluta. Ara bé, la

millor el nostre present. Una

refractàries i que en realitzaven

meua seducció pel passat del

microhistòria que us farà estimar

el sagnat per obtenir-ne el ferro

meu poble no s’ha d’entendre

més aquest poble.

colat; aquelles persones lluitaren

com una mena de melangia o

per llur supervivència: la del

de negació d’un futur que puga

forn i la d’ells mateixos. Només

esdevenir-se més favorable.

Antonio Ortiz i López

per això, hem de recordar-los

Aquella tardor vaig decidir que

16/11/2016 23:02

sempre, perquè sense ells, ningú

seria historiador i docent amb la

tornaria a recordar una tardor

missió de fer justícia. Perquè si

com aquella.

no respectem i cuidem el nostre

Nijinski Autor: Josep Ribera

patrimoni no som mereixedors Tot això és patrimoni històric

d’aquest llegat dels nostres

del nostre poble: el forn alt, les

majors. El fet de desconèixer

naus dels tallers generals, el

la història equival a esborrar

moll, l’hospital vell, la gerència, la

de la nostra memòria les

ciutat jardí, el ferrocarril miner...

persones que lluitaren perquè

Però també tota aquella gent i

avui puguem viure en pau i

totes aquelles microhistòries que

llibertat. I per tot això, perquè

102

103


Tan rodó

Seduït pel tel que versa

Autora: Josepa Montagut i Mariner

Autor: Antoni M. Bonet

T’observava de lluny,

amb aqueix punt d’amable

Seduït pel tel que versa l’esguard

blau celeste parpellejant en les

tan sensual.

senzillesa,

que em dónes

arbredes

Et mirava de reüll,

t’agafaré amb deliri i,

perseguida la contrada del

com encens cremant al pebeter

tan rodó,

amb tota la sensualitat del món

vessament de mans

d’una estima que vol ser eterna.

Els llavis me’ls xuclava,

et menjaré de colp,

intuïm que som a l’epicentre de

mentre pensava en tu.

acompanyant les festes,

l’anhel

oh, capdavanter bunyol!

sostenim el pols eternitzat d’una

Comencí a apropar-me,

abraçada

a poc a poc, imploran-te

qui reglota d’estima no té cap

permís en la distància.

deute més

Ja de lluny semblaves

que subjectar en verticalitat de

fet per a mi,

núvols l’ensucrat miratge de

Et somiava esponja de la mar,

l’enamorament

dolçosa massa per la meua luxúria,

colpim amb les ales del desfici la

rodó, com una esfera,

nuesa

que gira i gira marejada

mentre portem al puny la veritat

de tantes voltes que has donat,

dita

sense pensar en res.

dels estrafolaris moments incendiaris

I una vegada a punt,

que ens engronsen entre

seràs per a mi,i només

gemecs

per a la meua boca,

104

105


Seduït, seduïda Autor: Jaume Joan

Seduïda per una recitació

Seduïda per un llarg correu

Seduït per compartir els

pluja torrencial al temps del cafè

Seduït per les flors i el vi, seduït

sentida de Táctica y estrategia,

electrònic, per un missatge de

tresors, per salpar envers ports

darrere el finestral.

per la pronúncia i la paraula

per l’enviament postal d’un petit

veu.

desconeguts, per albirar un

llibre, per una música de fons durant una conversa telefònica.

horitzó possible. Seduïda pel cant improvisat fent equilibris sobre la murada.

Seduïda per un conte després

descoberta, per les dites i les Seduït pel mar de la mirada,

observacions.

convidant-te al bany sense ones. Seduït per donar, seduït per

Seduït pel cos oferint-se, per

comptar, per alenar un mateix

Seduït per una dansa

la besada robada, pel coll on

aire.

improvisada, pel passeig sobre

trobaves refugi, pel rostre

l’arena.

dormit.

sentiment filat, pel xiuxiueig

Seduït per la narració d’uns

Seduït per l’embolcall dels

Seduïda per les tasques

a cau d’orella, per l’abraçada

records d’infantesa.

cabells, pels moviments entre les

domèstiques que li ha vist fer.

fecunda.

respostes, per una nit atrotinada

Seduïda pels comentaris al

Seduït per deixar-se prendre i

a una pensió de poble, a un

botiguer, al cambrer, a la

deixar-se anar i deixar-se portar.

alberg de joventut.

venedora.

Seduïda per una ¿possibilitat de

Seduïda pels llocs descoberts,

recuperar el temps perdut?, per

per les finestres obertes.

d’un sopar, per un mocador al

Seduïda per les cartes d’uns

coll.

altres on llegeix les vostres cartes.

Seduïda per un acudit que provoca un somriure inesperat.

Seduït per l’emoció bastida, pel

Seduïda per les ganes d’obtenir

Seduït pel plat que has vist t’han cuinat servit damunt la taula. Seduït per aquella caçadora Seduït per un esmorzar guaitant

negra de pell, per una motxilla

l’Horta.

atrotinada, pel tacte hàbil dels dits sobre el teclat.

descobrir el nom de cada cosa,

Seduït pel gin-tònic de mitja

per fundar quelcom propi en el

vesprada.

paisatge devastat, per tornar a mirar amb altres ulls.

ombres, sota el llençol.

Seduït per la disposició dels objectes sobre la taula de treball,

Seduït pel camí de tornada

per les fotografies del prestatge.

després d’un concert, per la

106

107


L’oblit Autor: Nicolau Colomar

Seduïts per un món en perill

camins tan estrets! Quasi no s’hi

una oració breu per la seua

principal amenaça de l’altre! Així

braç per a donar-li-ho em va

d’extinció...

pot passar!

ànima i prou. Espere que cap

és molt difícil continuar viu... Un

agafar fortament i m’estirà cap

Un camí, dos humans, una

—Tampoc ho sé jo!

déu o esperit no s’haja ofès.

miracle! No sé quants hi haurà

a ell i a continuació em posà

mirada, dues expectatives, una

—No sembla que li preocupe

Com que hi ha tantes religions i

com jo o com vosté per ací!

una espasa al coll i m’amenaçà

a ningú l’estat dels camins i

creences al món no sé si hauré

—Tampoc ho sé jo!

de matar-me si no li donava tot

incertesa, dos destins...

són vitals per a sobreviure al

provocat la ira d’alguna creatura

—Qui pot saber-ho! No hi ha

allò que duia al damunt... El vaig

—Qui és vosté?

món. Sense camins no podria

sobrenatural... Qui sap! Fa molt

res cert enlloc! Quan es fa de nit

matar! No em deixà una altra

—I vosté?

desplaçar-me enlloc per tal

de temps que camine per les

còrrec a amagar-me en qualsevol

eixida! Jo sóc molt bo amb les

—Vinc per aquest camí!

de fugir de l’hivern com faig

muntanyes, encara que no ho

lloc! Quan es fa de dia mire

armes! Odie haver d’utilitzar-

—Jo també!

contínuament. L’hivern em

semble és el refugi més segur.

també de no anar per cap indret

les, però havia de salvar la

—Vol apartar-se’n?

persegueix d’una manera

Anar prop de la Mar és molt

on no hem puguen veure... Si

meua vida! Va ser una situació

—No!

immisericorde, implacable... És

perillós perquè en qualsevol

hem coincidit vosté i jo ha estat

realment angoixosa, quan el

—Aleshores, no hi puc passar!

com un monstre que tot s’ho

moment poden aparèixer els

perquè el camí no ens deixava

matí després, el soterrí i vaig

—Jo tampoc!

engoleix sense cap mirament.

pirates i segrestar-te. Si no

una altra opció, si no, hauria

resar una oració breu per la

—Què fem?

Fa poc vaig arribar a una vall

aconsegueixen vendre’t a ningú

corregut a ocultar-me allà on

seua ànima! Què hi farem?... Ara,

—Ens apartem els dos alhora!

on es suposava que havia un

et llencen a l’aigua i s’ha acabat!

haguera pogut…

he d’anar amb compte perquè

Porte menjar... Si en vol?

lloc habitat i només vaig trobar

M’alimente d’allò que puc pel

—Jo també!

si té algun familiar rancuniós o

—Sí, fa dies que menge molt

cossos polvoritzats tirats per

camí! I si no hi trobe res, menge

—Vivim una vida que no és vida!

algun amic que si em persegueix

malament!

tot arreu. Allò era espantós...

qualsevol planta o vegetal que

Fins i tot, tinc por d’ajudar a

no sabré com demostrar-li que

—Doncs, anem ací a prop, davall

Per tal d´evitar-li aqueixa visió

em trobe! L’existència s’ha fet

algun necessitat! L’altre dia un

va ser ell qui m’atacà primer.

a algú altre els vaig enterrar jo

vertaderament infernal... Una

home estava al camí demanant

No serà vosté familiar o amic

mateix després de fer un clot

autèntica maledicció per a tots

i m’hi vaig apropar perquè el

d’aquell home?

per a cadascú. Ignorava quina

els humans... Aquest món no

vaig veure realment malament...

—No!

podia ser la seua religió així que,

sembla fet per a nosaltres!

Portava una miqueta de pa i

—D’acord, si vosté ho diu... Som

simplement, vaig pronunciar

Som cadascún de nosaltres la

carn... Quan vaig estendre el

al món de la malfiança! Ningú

de l’arbre... (Mengen) —No sé qui ha construït aquests

108

109


Sempre a tot arreu, he trobat el mateix buit! Sempre he trobat aqueix maleït buit que ens ha condemnat a la misèria existencial, a arrossegarnos fins a la baixesa més abjecta que cap altre esser viu puga arribar!

confia en ningú i així acabarem

El viatger que havia expressat

tenia aquests pensaments i

de descans. Quan s’acostava a

agafaria tot allò que poguera

desapareixent d’aquest món!

extensament, amb tanta

d’altres, anava arribant al seu

l’entrada de l’aldea veié assegut

sense que us n’adonàreu i me

Potser serà millor així per a tots!

tristor, l’estat del món, seguí

destí... Una aldea costanera,

en una pedra un habitant.

n´aniria...

Per al món, per als humans i per

el camí. Tenia un estat d’ànim

a vora mar mateix, un llogaret

a la resta d’éssers vius que hi

contradictori: d’una banda

poblat per uns tres centenars

—Has mentit!

—Sí, així és!

ha!.. Què hi pensa vosté de tot

—Vols dir, que ens furtaries?

s’alegrava d’haver pogut trobar

d’habitants als quals solia veure

—Sí, he hagut de fer-ho per no

—I sense conèixer-nos com

axò que li he contat?

algú que es dignara a —escoltar

unes quantes vegades a l’any

dir-li que existiu!

sabries que això que estàs fent

—En tots els viatges que he

les seues reflexions, però de

per portar-los mercaderies

—Aleshores, cada vegada que

és allò correcte?

fet! En tots els llocs on he estat

l’altra, sentia com si s’haguera

i tot tipus d’objectes per a

et trobes amb algú hauràs de

—No ho sabria, simplement

sempre, sempre a tot arreu, he

exposat excessivament a un

intercanviar unes vegades amb

mentir-li?

prioritzaria el valor de la

trobat el mateix buit! Sempre

desconegut, com si haguera

diners i d’altres sense... i que

—Sí! Sempre!

supervivència per damunt de

he trobat aqueix maleït buit que

confiat massa en un desconegut

eren els humans amb els quals

—I alguna vegada sense voler

tot...

ens ha condemnat a la misèria

que potser podria perjudicar-

tenia un contacte més diguem-

has revelat l’existència del nostre

—Per damunt de tot?

existencial, a arrossegar-nos

lo molt en un futur contant

ne, “regular”... Però sobretot,

lloc?

—Sí, per damunt de tot!

fins a la baixesa més abjecta

les dèries que havia escoltat

perquè era un lloc on era ben

—No, mai!

—De tot?

que cap altre esser viu puga

d’un altre. Com si haguera

rebut i acollit, ben tractat, sense

—I per què ho fas, això?

—Sí, de tot!

arribar! Sempre he vist com

mostrat quines eren les seues

exageracions, però on podia

—Perquè no és possible confiar

—I no buscaries una manera

molts hòmens i dones han mort

autèntiques preocupacions més

tindre contacte amb altres

en ningú!

de conèixer-nos per saber com

sense honor, absurdament,

enllà de la xerrameca habitual

humans sense veure’ls com una

—Però tu sí que confies en

som?

amb molt de patiment per a

per a complimentar qualsevol

amenaça. En tot cas, fins aquell

nosaltres...

—Ho podria intentar, però

ells i per a d’altres! Sempre

tipus d’encontre casual... A quina

moment, almenys... Es tractava

—Sí... Encara confie en

arriscaria massa la meua vida,

he vist com L´OBLIT de la

situació havien arribat on no era

d’un lloc molt poc conegut i

vosaltres...Vull dir!

perquè una vegada em posara al

RESPONSABILITAT envers

possible confiar amb ningú? Es

amagat que el viatger mai li

—I si no fóra perquè confies en

descobert podríeu atrapar-me i

un mateix i els altres ho ha

preguntava aquest home d’una

havia parlat a ningú de la seua

nosaltres, què faries?

matar-me...

manera obsessiva. I mentre

existència... Era el, SEU LLOC,

—Doncs, vindria per la nit i

—Doncs, no ha estat així!

DEVASTAT TOT!

110

111


112

—No, no ha estat així, perquè

ser-ho...Ho són els adults, que

xacra vostra, la dels adults

va ser per casualitat que us vaig

són els qui decideixen sobre

d’aquesta aldea i d’altres llocs,

conèixer...

tot, també sobre la vida dels

és que en haver “prosperat”, en

—No va ser, “per casualitat”, va

xiquets... Els xiquets són un

tindre la panxa plena, diners

ser perquè et trobares amb un

poder públic de primer ordre.

gastadors a les butxaques, anar

xiquet de l’aldea...

Contribueixen decisivament a

ben vestits i tindre una casa on

—Sí, així és...

distraure els adults de la lluita

dormir, immediatament voleu

—I parlares amb ell, perque

fratricida a mort permanent pel

comportar-vos com els xiquets,

estaves mort de fam i de set i ell

poder entre ells, i contribueixen

voleu ser no-responsables en

vingué i ens ho va dir...

al bon equilibri espiritual i

tot i fer allò que us done la

—Així és!

material de la societat... Són

gana sense donar explicacions

—Aleshores, sí que confiares en

subjectes de ple dret dins de

a ningú i això és un autèntic

nosaltres...

l’èpica existencial del món i al

desastre per a tots... Els adults

—No!

món... I la reserva espiritual de

sentiu afecte pels xiquets però

—No?

generositat incondicional alegre

també els odieu perquè ells

—No!

també del món i al món... Per

desconeixen què és la maleïda

—I, per què dius això?

això vaig confiar en ell, en el

obligació i damunt els heu de

—Perquè no vaig confiar en “un”

xiquet, però no en vosaltres els

mantindre i ells davant dels

de vosaltres...

adults, la qual cosa em fa pensar

vostres nassos viuen alegres

—I el xiquet que vingué a buscar-

que si les meues intencions

i contents, despreocupats, i

nos, no és un de nosaltres? Qui

hagueren estat roïnes la vida

vosaltres... Vosaltres, no viviu...

és aleshores?

d’aqueix mateix xiquet haguera

Quantes vegades us hauré

—Un xiquet, i els xiquets no

estat en perill... També cal dir-ho!

escoltat dir allò de: “Això no és

són el grup dominant en cap

Els xiquets són, per definició, el

vida!” Quantes vegades? Moltes,

comunitat política... No solen

somriure indefens...La principal

veritat? Seria convenient que

113


Quants humans coneixes que hagen triat vindre a aquest món? Quants? Quants han decidit nàixer? Quants han decidit vindre a aquest infern?

escoltàreu els xiquets allò que

El viatger, que havia estat

—Perquè creia que ja havies

fent això? Que et maten? Que

teu... Si no, acabaràs sol i aïllat...

us diuen, què pensen de tot, què

dret tota la conversa, segueix

desistit d’aqueixa actitud... És

ens maten a tots? Posar en perill

Ningú voldrà saber res de tu!

els sembla tot allò que feu...Que

caminant i arribà a l’aldea.

grotesc per la teua patètica

la vida de qualsevol que estiga a

No podràs fer-ne res... Dedicat

insistència... I és grotesc

prop teu? Així, no aconseguiràs

a mercadejar i a xarrar amb

la generositat i de la confiança...

—Què portes?

perquè la teua vida és finita

res! No dubte de les teues

aquell i amb l’altre sense posar

Potser, així, viuríeu millor,

—Esgotament!

i els teus objectius són im-

bones intencions, almenys, de

en perill la vida de ningú...

sense tanta angoixa al vostre

—No m’interessa!

pos-si-bles! Sembles sord...

moment, però estàs caminant

Ni la teua, ni la de ningú! La

interior! Hauríeu de deixar que

—A mi tampoc!

Sembles un sord i, per tant, un

per un viarany molt perillós que

condició humana és impotència

participaren en la deliberació

—Per què ets tan pessimista?

ésser extremadament perillós!

et portarà a l’autodestrucció

en si mateix... Quants humans

dels assumptes públics i en la

—Per la impotència de no poder

Els éssers sords són els més

espiritual i material... Abans

coneixes que hagen triat vindre

pressa de decisions importants

canviar aquest món...

perillosos que hi ha al món...

que tu, moltíssims altres s’han

a aquest món? Quants? Quants

sobre l’aldea...

—I què vols canviar, e-xac-ta-

Particularment, aquells que

comportat així... I quin n’ha estat

han decidit nàixer? Quants han

—I com pot ser que vulgues

ment...?

menys cas fan quan se’ls parla

el resultat?

decidit vindre a aquest infern?

que ens comportem

—La desconfiança que hi ha

i que contesten com si només

responsablement, segons,tu,

entre nosaltres...

ampliant el nombre de

—Nosaltres?

participants en els assumptes

—Sí, nosaltres?

públics de l’aldea escoltant els

—Nosaltres, quí?

xiquets com a subjectes públics

—Tots!

aprenguéreu del seu sentit de

i que al mateix temps ens

ells visqueren en aquest món...

que tantes preguntes t’agrada

Són perillosos perquè creuen

mentre mirava el cel i en totes

fer-te... No t’has preguntat mai,

que tot gira al seu voltant i

les direccions, amb un gest que

quants, si pogueren haver triar

que tenen no sé exactament,

pretenia mostrar-li el món que

de vindre a aquest món, quants

quin tipus de responsabilitat

els envoltava, la seua situació.

hagueren decidit de nàixer? No t’ho has preguntat mai això? Què

sobre tots els assumptes...

critiques per comportar-nos com

L’aldeà, tot i l’esforç honest que

xiquets quan millora la nostra

va fer, se li escapolí un somriure.

situació... no és contradictori? —No!

Però, sobretot, i, per cert, tu L’aldeà, alçà els braços a l’aire

—És grotesc això! —Per què?

114

Sembles un ninot que es rebolca

—Deixa-ho estar d’una vegada

passaria si els humans abans de

sobre si mateix fent postures

per sempre, per a la resta dels

nàixer pogueren decidir sobre

impossibles i emetent sons

teus dies. Respecta’t a tu mateix

el fet de vindre a aquest món

incomprensibles... On vols

i pensa en els altres, sobretot

o no vindre? Tu, què hagueres

arribar? Què pretens aconseguir

aquells que estan més a prop

decidit? Però això sí, una vegada

115


Camine perquè no m’agrada estar sempre al mateix lloc... Camine perquè m’agrada veure diversos paisatges, diferents mons al si d’aquest mateix món... Camine perquè de vegades no sé què fer, no sé on anar, on estar, ni què pensar... camine per a allunyar-me d’un lloc i per apropar-me a un altre...

116

havent nascut, restarien obligats

—Faig allò que puc!

—Sí...

—M’has portat allò que et vaig

a viure tota la seua existència,

—Què és...?

—Em sembla molt bé, però

demanar?

excepte si decidiren posar-hi

—Doncs, caminar...

encara no m’has contestat a la

—Sí, ací ho tens...

fi, clar! Què dius, ara, tu? Millor

—I caminant què resols, tu?

pregunta...

—Molt bé... Avui hi ha assemblea

haver nascut, o no?

—Camine perquè així puc veure

—Doncs, no sé com fer-ho, però

general...

—És absurd el teu plantejament,

el món sempre des de moltes

sempre estic ací... I sempre hi

perquè no sabem cert quina ha

perspectives... Camine perquè

estaré!

d’ésser la duració de cada ésser

no m’agrada estar sempre al

—És cert, reconec la teua

humà... Podria ser d’uns instants,

mateix lloc... Camine perquè

voluntat però front a un

—Viatger... I tu, què penses?

després de la fecundació, per la

m’agrada veure diversos

món completament devastat

—NEGACIONISTES! CULPABLES!..

mort de la mare, o per qualsevol

paisatges, diferents mons

espiritualment i material... No sé

El record, no voleu recordar.

malaltia de l’embrió... o per

al si d’aquest mateix món...

què pot fer un home sol!

No voleu recordar. No voleu

qualsevol altra raó... No puc

Camine perquè de vegades no

—Jo tampoc ho sé... Viure, és

el record perquè us crema

contestar-te a aqueixa pregunta!

sé què fer, no sé on anar, on

anar cec pel món, és l’única

l’enteniment... Com s’atreveix

—Ja! I aleshores, què fas!

estar, ni què pensar... camine

cosa certa que puc dir... És

cap de vosaltres a preguntar-me

—No ho sé! No pense a partir

per a allunyar-me d’un lloc i

així i ho reconec i ho afronte a

què pense? És que no ho sabeu?

d’aqueix principi... Jo, pense a

per apropar-me a un altre...

cada segon que passa...És com

Esteu fent comèdia. Esteu fent la

partir d’uns anys després, des

Camine sense saber ni què faig,

estar contínuament a la vora de

pitjor comèdia... La més miserable

que u és un xiquet, fins a l’últim

ni si estic caminant o què? De

l’abisme sense saber què pot

de totes... la comèdia d’aquell

dia de l’existència... No puc

vegades aconseguesc claredat,

passar.

que ha comés un crim, l’han

generalitzar...

de vegades foscor i de vegades

—I què pots fer, si no pots

no sé què aconseguesc, però

El viatger arribà a una casa

fingeix no saber què ha succeït,

generalitzar...? Perquè, aleshores,

camine igualment...

xicoteta que hi havia una

ni qui en té la culpa... El record

el teu projecte de canviar el

—És la teua manera d´estar al

miqueta separada de l’aldea, on

us crema perquè sou culpables...

món... Què fas, aleshores?

món?

s’hostatjava quan tornava.

Sou culpables vosaltres mateixos

A l’assemblea...

enxampat i quan el castiguen

117


Sí, els vostres pares i els vostres iaios, aquells, que van viure en condicions més penoses que vosaltres, moltíssim més penoses us han traït, i ho han fet per venjança i egoisme... Per venjança, perquè volien vèncer una època i un món que els havia traït i maltractat sense cap mirament, ni pietat no sent ells culpables...

de la vostra situació perquè sou

durant anys l’únic refugi que he

que van viure en condicions més

però en compte d’aprendre la

vos uns als altres els vostres

coincidència en aqueixa qüestió,

culpables dels vostres actes i

trobat, l’únic lloc segur ha estat

penoses que vosaltres, moltíssim

lliçó, vet ací que han volgut que

atributs materials, quan anàveu

cosa realment sorprenent quan

presumint de la casa més gran,

vosaltres sempre heu estat

pels vostres actes...Però, potser

aquest i això us ho he d’agrair a

més penoses us han traït, i ho

vosaltres fóreu com els senyorets

algú creurà, no cap de vosaltres,

vosaltres, i només, a vosaltres.

han fet per venjança i egoisme...

viciosos abusadors del seu

del vehicle més gran, de la

barallant-vos pels motius més

roba més gran, dels diners més

patèticament insignificants! Però

és clar, però potser algú de fora

No, em repugneu perquè ja us

Per venjança, perquè volien

estatus i del seu poder... I ara,

creu que existeix la possibilitat de

vaig avisar, ja us vaig advertit, ja

vèncer una època i un món que

ara, que ho heu cremat tot us

grans... No recorde, dic, que

pels més insignificants, vaja! I

pronunciàreu ni una sola vegada

ara, semblàveu tots, tindre-ho

defugir la culpa amb l’excusa de

us vaig suplicar que m’escoltàreu

els havia traït i maltractat sense

lamenteu, o fingiu lamentar-vos,

la ignorància del mal perpetrat...

i que atenguéreu les raons

cap mirament, ni pietat no sent

o fingiu indignar-vos o fingiu, jo

la paraula, dignitat, l’única paraula

tot tan clar, que allò em xocava

que us escoltava era, pillar, pillar

moltíssim aleshores quan estava

No és així... LA RESPONSABILITAT

sobre el camí perillós que la

ells culpables... i egoisme, perquè

què sé que fingiu, vosaltres! No

ÉS COL·LECTIVA! I per tant, sou

vostra comunitat estava seguint

en compte de transmetre-vos

teniu cap excusa per a res de tot

això, pillar allò, tot el dia igual,

patint-ho. Naturalment, però, a

tot el dia... Pillant! O siga, tot

hores d’ara segueix sent molt

culpables com a comunitat,

i que tard o d’hora, més d’hora,

els valors que ells havien fet

això! Cap! I jo, no me n’alegre...

com a comunitat que decidí

us insistia jo, que tard, anava a

servir per a sobreviure i vèncer

No me n’alegre de la vostra

el dia FURTANT! I a més a més,

xocant igualment, i més encara

ho déieu amb una naturalitat,

veient com de sobte fingiu fer-vos

una vegada constituir-se com

tindre conseqüències nefastes...

el seu mal destí, i obligar-vos

desgràcia... Una part de mi sí!

a societat... I que durant molt

Però vosaltres em vau ignorar...

a portar-los a la pràctica, han

Però és una part amb la qual

amb un entusiasme quasi diria

els sorpresos... No, no heu aprés

jo que fanàtic i fetitxista! Sí,

res i per això sóc pessimista...

de temps heu viscut junts ací

Ho recordeu? Sí, però el record,

projectat en vosaltres les seues

no puc comptar per a construir

en aquest lloc...El fet mateix de

la memòria us crema, perquè

obsessions, complexos i tot

res, així que deixe que gaudisca

era una cosa tremenda allò...

Sóc pessimista perquè si una

Era com si l’única paraula que

comunitat que ho ha tingut tot

preguntar-me, A MI, ja dóna una

recordar és acarar la misèria

tipus de dèries perquè portàreu,

de la seua victòria i ja està... Us

idea del grau de degradació i de

pròpia, i vosaltres, això no ho

perquè fóreu com aquells que

deia, que, jo, no me n’alegre, i és

existira fóra aqueixa... Era com

al seu favor per ser un exemple

si l’única tasca, com si l’única

de societat sana i civilitzada

degeneració al qual heu arribat

voleu fer ni somiant-ho! I no ho

els havien massacrat, aquells

cert... I no me n’alegre perquè

tant moralment com material i

voleu fer perquè des de xicotets

que se n’havien aprofitat, que

veig que en la vostra comunitat

missió de l’esser humà en aquest

ha acabat com vosaltres...

món fóra aqueixa... FURTAR! I

Aleshores, no sé què cal fer!

que fa que la meua repugnància

us han maleducat dient-vos que

els havien explotat, humiliat,

encara queda una reserva de

envers vosaltres siga molt gran...

us ho mereixeu tot i que teniu

saquejat i havien abusat tot allò

dignitat... No recorde que a

no eren uns quants els qui feien servir la... Pa-rau-le-ta! No! És

—Sí, viatger, hem anat

Però no sou repugnants davant

dret a tot, la qual cosa significa

que havien pogut... I més! Sí,

l’època gloriosa, quan anàveu tots

dels meus ulls perquè us tinga

que us han traït... Sí, els vostres

els vostres avantpassats tenien

amb aqueix posat superbiós pel

que éreu tots! I allò més xocant

corrompent-nos amb el temps

raó en estar ofesos i enrabiats...

carrer, quan anàveu refregant-

de tot també, era l’acord i la

cada vegada més, molts de

cap mania especial... Perquè

pares i els vostres iaios, aquells,

118

119


nosaltres no hauríem d’haver

veure-hi com a motius de la

esperança... I malgrat les teues

tingut fills, perquè no és pot

nostra desgràcia... La nostra

advertències hem acabat, com

tindre fòbia a la responsabilitat

mirada era curta, superbiosa,

tu ja ens vas dir, rebolcant-nos

i haver d’acarar un compromís

ignorant i violentament

en la misèria més lamentable...

tant extremadament exigent com

intransigent... Donar exemple,

No hi ha disculpa que valga...

aqueix, per exemple... Ens hem

allò tant necessari en qualsevol

comportat com uns autèntics

societat perquè siga mínimament

miserables egoistes que mentre

digna no ha estat mai el nostre

l’ordre polític i les circumstàncies

horitzó, ni el nostre referent,

més convencionals de la

ni la nostra prioritat... En cap

vivència diària ens han afavorit,

moment! L’única cosa que ens

hem renunciat a exercir les

preocupava era aconseguir

nostres responsabilitats com a

complir els nostres interessos

ciutadans... Hem venut la nostra

més immediats, ara i ací,

sagrada condició de ciutadans

com a adoradors fanàtics de

a canvi de ser uns zombis

l’instanteisme més cegament

idiotes circulants indiferents

depredador... L’adoració de tot

al patiment dels altres, mentre

M’alegre que la brisa ni fresca, ni calorosa, m’ensenye a tancar els ulls quan m’acarona el cos...

veure els pardalets com van amunt

A l’assemblea un altre dia.

i avall... M’alegre de les olors de tot arreu... M’alegre de poder

—Recorde, perquè jo sí que

contemplar la mar... M’alegre

vull recordar, perquè jo no tinc

que la fam m’ensenye que el més

por, perquè jo no sóc un covard

Però volem seguir vius i volem

important és menjar i res més...

com tots vosaltres, perquè jo

seguir vivint com un grup humà

M’alegre que la brisa ni fresca,

necessite recordar, perquè jo

en societat... L’oblit, no ha estat

ni calorosa, m’ensenye a tancar

sóc record i vull assumir la meua

cap acte innocent, ni ingenu, ha

els ulls quan m’acarona el cos...

condició i no vull violentar-me

estat un acte premeditat, calculat

M’alegre de veure les muntanyes

per egoisme existencial i, per

i perpetrat a consciència... I és

allà lluny, sempre allà lluny...

tant, per misèria d’esperit...Com

així, que no sols a la nostra aldea

M’alegre de la nit, de la fresqueta

vosaltres! Banda de covards!

sinó a tot el món, els humans

de la nit i dels sorolls i dels

Recorde quan em demanàreu

s’han comportat com uns

silencis... M’alegre de contemplar

que redactara unes lleis

animals devastadors... I aqueix

el llac, les aigües quietes, denses,

que regularen el sistema de

món, és el món que tenim... UN

de la seua presència inamovible,

representació pública de l’aldea...

MÓN DEVASTAT!

de la seua transparència... M’alegre

recorde que em diguéreu que la

allò més morbós, més sàdic,

de l’arena de la platja, dels turons,

supervivència de l’aldea estava

a nosaltres ens anava bé...

més fàcil, més vulgar era el

El viatger, deixa l’assemblea, i

de pujar-los, de baixar-los, de

en joc i que necessitàveu el meu

I mentrestant, a nosaltres,

nostre, pa de cada dia, i d’aqueix

se’n va al seu racó de reflexió...

córrer per ells, de cansar-me per

consell... JO! No confiava molt en

ells, de pujar a la duna més alta, de

vosaltres perquè ja havia vist el

—M’alegre de menjar... M’alegre

la manca d’alè mentre sue sense

vostre comportament abans en situacions concretes... I pensava

ens anava bé, ens negàvem

pa ens hem alimentat durant

a veure-hi, ens negàvem a

anys cegament, i d’aqueix pa ha

prendre en consideració tot

nascut un monstre deforme lleig,

de respirar... M’alegre de beure...

parar, i de tornar cansat i alegre,

allò que tu, viatger, intentaves

brut, insuportablement patètic,

M’alegre de caminar... M’alegre de

amb l’esperit i el cos esculpit per

que no anàveu a fer cas de res

contemplar el bosc... M’alegre de

l’esforç.

que poguera estar per escrit

desesperadament fer-nos

idiota, sense cap atractiu ni cap

120

121


Però, veig que una vegada més, no ha pogut ser, que una vegada més ha pogut més l’interès egoista que l’interès pel bé comú... Que el fet de millorar les condicions materials no ha servit per a ser millors... I, així, ens trobem...

perquè sou així... Teniu una visió

intenció... Amb un únic objectiu...

de l’esforç immens que havia

ni el lloc del bufó que fa riure

de l’existència absolutament

Aprendre a obeir les lleis com a

fet... Perquè, i no us ofengueu,

a qui mana de veres! Com sou

informal, antiformal, diria jo,

garantia per tindre una societat

no sols ho vaig fer per vosaltres,

d’ignorants! Com sou d’ignorants!

i la vostra “natura”, no anava

digna, de persones dignes... Vaig

pels habitants d’aquesta aldea

Com sou d’ignorants! L’obsessió

a permetre que estiguéreu

lluitar, com no he lluitat mai en

tan bonica, ho vaig fer també

paranoica, quasi psicòpata pel

sotmesos, encotillats a un corpus

tota la meua existència... Vaig

perquè creia que era una nova

profit, per traure profit de tot

formal, mai de la vida... Tot i

tindre una paciència com no n’he

oportunitat per a tothom, per

quasi us ha matat! Si no us ha

això, m’hi vaig esforçar, vaig

tinguda amb ningú, ni amb cap

a tots els habitants de tots els

assassinat, ja, espiritualment i,

lluitar contra mi mateix dies i

altre projecte en tota la meua

llocs, i que així podríem provar

ja, no serviu per a res, excepte

nits senceres perquè tinguéreu

existència...

una nova manera de ser millors...

per a passar-vos la resta de la

unes lleis, perquè tinguéreu

i finalment, aconseguírem, tots,

Però, veig que una vegada més,

vostra existència lamentant-vos,

unes normes fonamentals

tindre unes lleis bàsiques que

no ha pogut ser, que una vegada

arrossegant-vos inevitablement

que serviren per a regular la

establien els principis bàsics

més ha pogut més l’interès

pel fang de la vostra misèria.

convivència... Les debatérem...

i fonamentals que havien de

egoista que l’interès pel bé

Les debatérem tots els habitants

regir aquesta societat de tres-

comú... Que el fet de millorar

—Per a, TU, és molt fàcil parlar

de l’aldea,,, perquè en aqueix

centes persones de totes les

les condicions materials no

així, viatger, aquells que són

moment em consideràveu un

edats... Vosaltres us vau mostrar

ha servit per a ser millors... I,

com tu sempre parleu així, amb

dels vostres i no em tractàveu

molt agraïts i em vau nomenar

així, ens trobem... Us trobeu,

autosuficiència, amb seguretat,

com solen fer els habitants

oficialment, Amic de l’Aldea, que

ara! Desorientats, enrabiats,

amb autoritat, mirant per

d’altres llogarets que et miren,

és el títol honorífic públic més

i buscant culpables per tot

damunt del muscle la resta... Sí,

mig desconfiats, mig estranyats

important que atorgueu ací... I jo,

arreu... Aneu a l’espill! Aneu-hi! I

viatger, TU, et creus superior a

de la teua presència... Passàrem

estava molt content, i sobretot,

trobareu al principal culpable! Us

nosaltres, i per això, parles així...

dies, setmanes, mesos debatent,

molt cansat, per això, me’n

havíeu cregut que éreu els grans

Potser, tens raó, potser som

discutint, reunint-nos, tots

vaig anar una temporada per a

protagonistes d’una història en

tant roïns com, TU ens vols fer

nosaltres amb una única

descansar i relaxar-me després

la qual, realment, no ocupàveu

creure, però, jo, et dic, que la

122

123


gent d’aquesta aldea no som ni

a anar-hi... És que ens n’anem

físiques i mentals contestara

el fet de mentir-me a mi no era

posat en perill a posta els

ja, seguir vivint al món... No pot

de bon tros els més egoistes, ni

tots a viure a un lloc així d’éssers

d’aqueixa manera i no volguera

cap solució, excepte la solució

vostres interessos vitals més

seguir respirant la seua pròpia

preuats, com si haguera assaltat

existència... S’ofega, s’asfixia, en

els més destructius, com a TU,

angelicals! Si és que l’has trobat,

adonar-se’n que precisament,

autodestructiva que a hores

tant t’agrada de dir-nos... Perquè,

cosa que dubtem moltíssim, vaja!

el fet de seguir amb aqueixa

d’ara sembla la més propera...

la vostra casa, la casa de

el seu propi fangar de misèria...

actitud que jo estava denunciant

Mai, he volgut “que us privàreu

qualsevol de vosaltres una nit

I pot estar envoltat de moltes

davant vostre, anava a dur-vos a

de res”. La condició humana

i us haguera furtat els vostres

cases, de molts diners, de

béns... I era precisament tot el

moltes joies, de molts vehicles,

qui et va acollir sense conèixerte, viat-ger? Qui? Qui decidí

—Recorde, la primera

acollir-te i no deixar-te morir de

vegada que us vaig parlar de

la vostra pròpia misèria... Però,

és d’una manera que necessita

fam, viatger? NOSALTRES! I qui

regeneració... Recorde, com

la qüestió és, PER QUÈ?, per què

d’uns béns fonamentals per a

contrari de la meua intenció...

però enfonsar-se igualment...

La por, la vostra por, la vostra

I si damunt, us ho lleven per

som nosaltres? Doncs, els humils

reaccionàreu.... Recorde,

em tractàreu d’enemic, a mi,

viure dignament i no simplement

habitants d’aquesta pobra aldea

perfectament, la vostra reacció

que l’única cosa que pretenia

sobreviure, perquè a aquest

por a que us llevaren els atributs

la vostra actitud absolutament

materials que tant us agrada

irresponsable d’haver-vos

en la qual, tu, has trobat el, TEU

violenta, visceral, intransigent...

era ajudar-vos i fer-vos veure

món no venim solament a

LLOC, per a viure-hi... Hi véns

Recorde, com intentàreu tirar-

que si seguíeu així us n’anàveu a

sobreviure, sinó a viure amb

refregar-vos per la cara els uns

endeutat per damunt del cap,

l’abisme com a societat?

dignitat, com acabe de dir... I bé,

als altres, és el motiu fonamental

aleshores la vostra misèria i

quan vols, i ningú et diu res! Te’n

me de l’aldea... Em diguéreu que

vas quan vols, i ningú et diu res,

havia insultat greument l’honor

en tota comunitat política cal

del vostre comportament. Un

indignitat ja són totals... Si, allò

viatger! Aleshores, a què venen

de l’aldea i el vostre honor...

Moltes vegades, he discutit amb

cada cert temps que els seus

comportament molt lamentable...

que us estic dient fóra mentida,

totes aqueixes acusacions, i

Jo, no sabia què contestar... Sí

vosaltres sobre la diferència

membres reflexionen i miren de

No tenia cap sentit considerar-

la situació de desesperació que

me, a mi, un enemic ni abans

esteu vivint en aquests moments

totes aqueixes afirmacions tan

que tenia clar que no anàveu

entre abundància i opulència,

regenerar-se tant espiritualment

solemnes de maldat contra

a reaccionar reconeixent la

entre llibertat i impunitat i sobre

i intel·lectual com material... No

ni ara, potser hauríeu de parar-

no existiria... No estaríeu

vos i mirar-vos en un espill i

convocant assemblees quasi a

nosaltres..! És que has trobat

vostra culpa, però no imaginava

d’altres categories... Moltes

per caprici o esnobisme, sinó

un altre lloc on la gent és més

que arribaríeu tant lluny... Em

vegades, hem discutit sobre

per ser dignes d’ells mateixos

aleshores, trobaríeu al traïdor

diari de tots els aldeans... Cosa,

que està a punt de furtar-vos-

absolutament inèdita fa molt poc

bona que nosaltres? És que has

diguéreu que vosaltres no

això, i vosaltres em déieu que

en la seua existència al món...

trobat un altre lloc on la gent

volíeu privar-vos de res... Jo no

ho teníeu clar, que havíeu entès

Perquè, sinó la vida en societat

ho, realment, tot... Perquè, qui

de temps... Sí, la regeneració és

perd la dignitat sí que ho perd,

l’únic camí per a sobreviure...

pensa més en el bé comú que

podia creure’m allò que estava

la necessitat de mantindre-us

es faria insuportable en tots els

nosaltres? Perquè, viatger, si

escoltant... No podia creure que

sobris, austers i amb trellat... I

àmbits i en totes les situacions...

irremeiablement, tot, però tot,

I la vostra primera reacció, el

està clar que m’heu mentit! Però,

Reaccionàreu, com si haguera

tot, sense excepció... I no pot,

negacionisme, és l’únic camí

és així, no és que et convidem

gent adulta, en plenes facultats,

124

125


seguir com fins ara, no us lliurarà d’un final molt trist... O realment, canvieu d’actitud o la vostra angoixa, i com se sol dir, la dels vostres fills, serà imparable...

per a la vostra mort... Deu ser la

vostres vides... Pot ser que siga

són allò que són aquells que se’n

he insistit moltíssimes vegades,

inèrcia, el costum de tants anys

així, que acabeu desapareixent

responsabilitzen... És impossible

sense èxit, que la confiança entre

d’autoengany i d’adoració de la

per la vostra pròpia culpa...

defugir de la responsabilitat...

els membres d’una comunitat

ignorància que us ha deformat

Potser no seríeu els primers en

És impossible! I aquells que es

és allò més important... Si

l’esperit i l’enteniment... Deu

la història, però, en tot cas, no

responsabilitzen directament

uns humans que abans no es

ser això! Però, seguir com fins

podreu dir, mai, tampoc, que

del seu funcionament han de

coneixien... Si uns humans que

ara, no us lliurarà d’un final

ningú us n’havia advertit...

tindre d’una manera especial ben

vénen de llocs diversos, amb

clars els objectius de cadascuna

el color de pell divers, amb

d’actitud o la vostra angoixa, i

No ho podreu dir, mai... sense

d’elles i han de tindre ben clar el

religions diverses, amb llengües

com se sol dir, la dels vostres

mentir!!!

sentit últim de la tasca que fan

diverses, amb cultures diverses...

que és el BÉ COMÚ... Si aquells

Sí, diverses, d’orígens diversos...

molt trist... O realment, canvieu

fills, serà imparable... Heu cregut,

126

que el fet de tindre la panxa

Recorde, quan us vaig dir que

que són els responsables de

Si un grup d’humans decideix

plena, anar ben vestits i tindre

les institucions, les institucions

les institucions les tracten com

constituir-se com a societat a

quatre monedes gastadores a les

públiques sobretot, no són un fi

a autèntics botins de guerra,

banda de la voluntat primigènia

butxaques, us anava a salvar de

en sí mateix sinó un instrument

aqueixa actitud provocarà molta

de fer-ho, allò fonamental és la

tot, us anava a “solucionar” tots

al servei d’un principi, que tenien

violència i conflicte, si aquells

voluntat, l’exigència d’haver de

els problemes, i naturalment,

una finalitat, una finalitat que

que han de responsabilitzar-se

confiar els uns en els altres... I

no és així... No ha estat mai així,

calia assolir, que calia buscar

del patrimoni comú el depreden

aqueixa voluntat de confiar és

ni serà mai així... No ho permet

contínuament, que les institucions

en benefici exclusivament

per sí mateix, enemiga a mort de

la vostra mateixa condició, la

les havia de fer funcionar algú,

propi... Aleshores... GUERRA!

tot allò que vosaltres heu fet fins

condició humana... I allò que

que no són una maquinària que

Guerra i violència.. Amb el seu

ara per arribar on heu arribat...

heu fet precisament ha estat

una vegada posada en marxa

comportament estan contribuint

Ara bé! Heu traït completament

violentar fortíssimament aqueixa

pots oblidar-te’n i que funcionen

a l’extensió de la desconfiança i la

l’esperit fundacional de la

condició i la conseqüència ha

automàticament per si mateix...

violència entre els membres de la

vostra comunitat i de qualsevol

posat greument en perill les

No, a més a més les institucions

comunitat política... Ja sabeu que

comunitat que vulga constituir-

127


Teniu idea del mal que heu perpetrat cada vegada que li heu dit a algú: BUSCA’T LA VIDA? Teniu idea, inconscients, del mal que heu fet i que us heu fet a vosaltres mateixos com a comunitat? Perquè, què signifiquen aqueixes paraules?

se com a societat, almenys com

dic, mirar-me malament, amb

mateixos com si sabéreu què

en relació a aqueixes mateixes

vol dir que algú li diga a un altre

perquè vosaltres mateixos no

a societat de persones dignes i

aqueixes mirades assassines

és això, precisament: LA VIDA...

paraules? Què us havíeu cregut

això: BUSCA’T LA VIDA...? Vol

podeu, ja, ocultar com seria el

dir, que a aquell que pronuncia

vostre desig més gran... Se us

decents... Vull dir! Heu traït! Us

de la incomprensió que fem els

Teniu alguna remota idea del

vosaltres? Que no us anàveu a

heu traït a vosaltres mateixos!

humans quan ens han descobert

mal que ha fet aqueixa actitud,

morir mai? Que éreu infal·libles?

aqueixes paraules li importa un

ha acabat perquè la misèria

rave, precisament, la vida de

corrupta us ix per les orelles

Si cadascú de vosaltres per sí

fent el fill de puta i no podem

teniu la més mínima idea de la

Que éreu perfectes? Que tot ho

mateix no és capaç o, simplement,

ocultar-ho, ni dissimular-ho... Ja

devastació per a la moral pública,

sabíeu? Que tot ho controlàveu?

l’altre a qui li les diu? Que tant li

i ja no la podeu dissimular... I,

fa si mor allí mateix... Que tant li

sobretot, se us ha acabat el camí,

no li dóna la gana d’adonar-se

podeu dir i fer allò que vulgueu,

per a la moral en general i per a

Que no us anaven a llevar allò que

de la situació... Si cadascun de

incloent-hi l’expulsió de l’aldea...

la confiança entre nosaltres que

era “vostre”? Al bell mig del món,

fa si la seua mort, perfectament

senzillament, perquè ja no sabeu

evitable, es produeix enmig

què fer... Quan algun de vosaltres

vosaltres, en el silenci de la vostra

Però, sabeu que tinc raó i la

ha tingut pronunciar aqueixes

entre boscos i muntanyes, entre

intimitat no vol reconèixer la

vostra desesperació n’és la

paraules? Teniu idea del mal

rius i oceans, entre el cel i la terra?

mateix de la plaça més important

li deia a un altre... o a mi mateix,

de la comunitat on viu... Perquè

com tantíssimes vegades heu fet!

traïció que ha perpetrat, si no vol

prova... Ja us he dit abans que

que heu perpetrat cada vegada

Envoltats d’altres com vosaltres?

reconèixer la situació pròpia i la

la convocatòria compulsiva,

que li heu dit a algú: BUSCA’T LA

Envoltats d’altres espècies

clar, ell té altres assumptes més

BUSCA’T LA VIDA! Estàveu dient:

importants que atendre... Sempre,

“M’és indiferent si vius o si mors!”

situació de la comunitat-aldea

atropellada de l’assemblea per

VIDA? Teniu idea, inconscients,

d’animals famolencs i amb unes

on viviu serà impossible iniciar

si mateix no resoldrà res... Les

del mal que heu fet i que us

ganes d’existir ferotges? Només

sempre hi ha altres assumptes

La teua vida m’ès indiferent... El

més importants que atendre...

teu dolor m’és indiferent... La

un camí que us permeta seguir

institucions són allò que són

heu fet a vosaltres mateixos

vosaltres? Vostre? Que tot anava

com a societat de dignes... A mi,

aquells que les dirigeixen i les fan

com a comunitat? Perquè, què

a ser com vosaltres volguéreu...?

Com tots sabeu! Una excusa, una

teua marginació m’és indiferent...

excusa per a seguir, per a seguir

La teua pobresa m’és indiferent...

ja podeu insultar-me, ja podeu

funcionar. No són mecanismes

signifiquen aqueixes paraules?

Sempre? Ha, ha, ha, ha, ha!!! Sí,

tractar-me de boig, ja podeu

automàtics que pots posar-los en

Alguna vegada us heu parat a

realment és per a riure i per a

en el camí egoista, en el camí de

La persecució que pateixes m’és

l’egoisme més miserable... Però,

indiferent... La teua malaltia m’és

repetir-me mil vegades allò de

marxa i oblidar-te’n i dedicar-te

pensar-ho? Alguna vegada us

riure molta estona... Per a riure

que em busque una núvia, cosa

a viure: LA MEUA VIDA, com tant

heu parat a pensar, encara que

durant molt de temps de tots

el camí, se us ha acabat, i no se

indiferent... La teua desgràcia m’és

us ha acabat perquè ho diga jo,

indiferent... Crèieu que estàveu

que m’heu repetit obsessivament

us agrada de dir a tots vosaltres

siga un minut, què signifiquen?

vosaltres! Cap dels presents ha

la immensa majoria de vosaltres,

i com em dieu a mi, al principi de

I, quines conseqüències podien

pensat què signifiquen, realment,

un, com una vegada va dir un de

protegits per no se sap ben bé

vosaltres: “Mag manipulador de

quina força màgica, perquè no

com si això anara a resoldre

vindre ací: BUSCA’T LA VIDA! Així,

tindre per a tots el fet de dedicar-

aqueixes paraules? Quines

tots els problemes o com si

d’una manera violenta i amb una

se sistemàticament a pronunciar-

conseqüències podien tindre

les paraules!”... Que ja cal tindre

se m’acut cap altre qualificatiu,

les i actuar conseqüentment

per a la comunitat? Sabeu què

imaginació! Se us ha acabat

que us anava a protegir de tot

fóra la solució de tot... Ja podeu,

mena de seguretat en vosaltres

128

129


Veieu, com aqueixa supèrbia, tota aqueixa prepotència que fèieu servir contra mi sense cap mirament, ara, us està matant!

tipus de contingències pròpies

he hagut d’enfrontar-me tots

a algú que no sou vosaltres...

Estàveu condemnant a mort a un

de la condició humana i d’altres

aquests anys... I no estic parlant

Estàveu abandonant-vos a

que coneixíeu molt bé! Estàveu

humans i d’aquest món... Recorde,

d’algú desinformat o que no

vosaltres mateixos a la misèria

condemnant a mort a un amb

perquè ja sabeu que allò que, A

tinguera inquietuds intel·lectuals,

més absoluta... No estàveu, no

qui esteu tot el dia! A un, amb qui

MI, més m’agrada és recordar,

precisament... sinó, tot el

éreu una mena de monarca

teniu la responsabilitat d’estar i de

recorde, dic, aquella vegada que

contrari... Veieu on vull anar a

intocable, d’ésser poderós, que

viure i d’aguantar i d’escoltar, i de

parlant amb un de vosaltres, li

parar? Veieu com aqueix mal

es rebolcava sàdicament en el

sentir, i de plorar, i de cagar, i de

vaig dir que la guerra i la fam

que teniu dins vostre, el teniu

seu poder omnímode veient a un

pixar, i amb qui heu de respirar a

podrien tornar a: “LA TERRA AL

molt arrelat, molt més d’allò

pobre desgraciat patir, mentre

totes hores, mentre esteu vius...

NORD DE LA MEDITERRÀNIA”,

que ni vosaltres mateixos hàgeu

vosaltres podíeu seguir amb:

Sabeu de qui estic parlant? Estic

li ho vaig dir seriosament, amb

pogut adonar-vos-en? Veieu, com

“LES VOSTRES VIDES”, com si no

parlant de... VOSALTRES! De

tota la serietat que sóc capaç, i

aqueixa supèrbia, tota aqueixa

passara res... Com si el vent de

vosaltres mateixos, de cadascun

vaig intentar argumentar aqueixa

prepotència que fèieu servir

cada dia fóra, el mateix vent de

de nosaltres, que som ací... No

afirmació... Vosaltres, creieu que

contra mi sense cap mirament,

cada dia, aqueix vent que cada

podeu fugir! Ho heu intentat!

em va deixar? Vosaltres, creieu

ara, us està matant! I és ara,

dia està ací, i que vosaltres podíeu

Reconec que ho heu intentat i que

que vaig tindre temps d’explicar-

quan eixe mal està eixint a la

sentir contra les vostres galtes,

li heu posat ganes... Li ho posat

me? Doncs, no! Em va mirar

llum d’una manera abassegadora,

amb tranquil·litat, amb placidesa...

moltíssimes ganes, moltíssimes,

amb una cara de desconcert i

que us està parasitant cadascun

Amb la tranquil·litat i la placidesa

com mai els humans ho han fet

de malfiança i em digué: “Això

dels vostres alés, que no us

de qui: “NO LI PASSARÀ RES!”...

en cap altra cosa... Però, clar, això

és impossible que torne a

deixa respirar, que no us deixa

Veritat? Us en recordeu? Us

era impossible que eixira bé! Era

passar!” Fent un somriure de

seguir... És, ara, dic, quan gireu la

en recordeu d’això? Ara? Us

IM-POS-SI-BLE! I era impossible

burla i movent els braços amunt

vostra mirada desesperadament

en recordeu? Quan li dèieu a

perquè la vostra condició no ho

i avall, d’una manera violenta...

buscant respostes... Quan li

algú que es buscara la vida no

permet! Us ho prohibeix! I ara,

D’aqueixa manera visceralment

dèieu a algú: Busca’t la vida!..

estàveu condemnant a algú a

esteu patint les conseqüències

violenta i intransigent, a la qual

No estàveu deixant abandonat

mort... A un desconegut, vull dir!

d’aqueix intent grotesc de ser

130

131


On aneu a agafar-vos, ara, vosaltres? A què? Als diners? Als “contactes”? Us salvaran, ara, els favors que heu fet i que se suposa que us han de tornar? Qui? Un altre miserable, com vosaltres, que està enfonsant-se en la misèria... com vosaltres?

allò que no sou! On són ara,

amb si mateix, primerament i

ESPERIT.. I l’esperit és allò que li

vestir-se, per poder tindre un

més mínima pietat en destruir-ho

tots aqueixos atributs que tant

principal amb si mateix, i després,

dóna vida a tot... I vosaltres, allò

lloc on viure resguardats de

tot, en devastar-ho tot, en arrasar-

féieu servir, “triomfalment”,

amb els altres... però primer amb

que heu fet és intentar assassinar

les inclemències del món, per

ho tot,... I és molt trist que siga

per a justificar-vos... On són?

u mateix... Si jo no em compromet

l’esperit... S’ha vist una burrada

poder guarir-se de les malalties

així! MOLT TRIST! Podeu decidir...

Us salvaran?... Ara? On aneu

a canviar dràsticament d’actitud

més gran! S’ha vist un sacrilegi

i, finalment, quan podien, crear o

o regenerar-vos espiritualment i

a agafar-vos, ara, vosaltres? A

res de tot allò que hi ha al meu

més bèstia! S’ha vist en tota

participar del patrimoni col·lectiu

mirar de buscar amb honestedat

què? Als diners? Als “contactes”?

voltant no valdrà per a res... TOT

la història de la humanitat un

ja creat... Aqueixes són les bases

un camí constructiu o entestar-

Us salvaran, ara, els favors que

allò que hi ha al meu voltant

comportament més grotescament

fonamentals de la condició

vos a enfonsar-vos en la misèria...

heu fet i que se suposa que us

que valga com a instrument per

autodestructiu i antinatural que

humana! Us en recordeu? Us

Trieu cadascun de vosaltres què

han de tornar? Qui? Un altre

voleu fer!

a un objectiu, com ara, un got,

aquell perpetrat en una època

recordeu d’allò més senzill? Us

miserable, com vosaltres, que està

una cullera, un plat, una porta, el

on més opulència hi havia...

recordeu d’allò que li ha donat

enfonsant-se en la misèria... com

menjar, la roba, les claus... tots

Sí, opulència, no abundància...

grandesa als humans? El vostre

El viatger, isqué de l’assemblea i

vosaltres? A qui estàveu matant

aqueixos objectes de la famosa

L’abundància és bona per a

oblit no és innocent... El vostre

deixà l’aldea.

quan li dèieu que es buscara

“quotidianitat” que tant conegueu,

l´esperit... L’opulència ho mata

oblit és la vostra mort mateix al

la vida, sinó era a vosaltres

no valen absolutament res si

tot! Però, és que no hi ha cap

món! El món, és cert, no necessita

—Esta vegada, no has mentit...

mateixos? A qui? Les institucions,

l’ús que els doneu continua sent

ésser humà amb pretensió de

de nosaltres... El món seguirà,

—No. He dit allò que pensava

els organismes, els edificis que

el mateix, perquè si contiueu

ser honest que entenga com

seguirà sense nosaltres, i potser,

realment!

les contenen, el material d’oficina:

donant-los el mateix ús que fins

havent tants que tenen tant,

millor encara... La resta dels

—Ja ho he vist! Has participat en

taules, cadires, prestatgeries...

ara, arribarà un dia molt proper

s’han dedicat a rebolcar-se en

éssers vius, aqueixos éssers vius

totes les assemblees de l’última

No valen ara tampoc... No valen

que us quedareu sense res... I

la abjecció més vulgar i patètica

que matem, que torturem, que

setmana!

per ells mateixos, com tampoc

quan dic sense res, ho dic en

com vosaltres i a balafiar-ho

sacrifiquem, que enverinem, que

—Sí, en totes!

val aquesta assemblea, aquesta

el sentit literal de la paraula:

tot... Com vosaltres! Al llarg

abandonem, aqueixos éssers

—Estàs content?

reunió, quasi diària que feu...

RES !!! INCLOENT LA VOSTRA

de la història, els humans han

que mereixen la vida tant com

—Sí, perquè he dit allò que volia

No val per a res si cadascun de

PRÒPIA VIDA!!! L’ésser humà

lluitat incansablement per

nosaltres, estaran millor sense

dir i que en els últims temps ja

és radicalment i fonamental,

poder alimentar-se, per poder

aqueix depredador que no té la

havia donat per impossible...

vosaltres no decideix ser honest

132

133


—Havies perdut l’esperança?

simplement, perquè els convé?

—No he “triomfat”, simplement,

Quan em preguntares l’altra

Sabent que el fet de ser fidel al

estiga marcat... Potser, en el

—Sí! Simplement em deixava dur

—No ho sé... No sóc en la

he pogut exposar el meu

vegada, ací mateix, quan venia

dir podria tindre conseqüències

fons segueixes tenint el mateix

nefastes per a mi... Però, què

defecte que aquells que al

i prou!

consciència de cadascun

pensament en un entorn

a l’aldea, què pensava fer? Et

—Havies perdut la fe en

d’ells! Però allò cert és que

civilitzat... Si, això ho consideres

vaig contestar des del més

seria jo aleshores... Un simple

segle il·luminat van cometre el

tros de carn, ambulant, que

pecat de creure massa en la

nosaltres o en tot el gènere

tota aquesta misèria que

un triomf, aleshores, t’ho

profund sentit de l’honestedat

humà?

em trobe pels carrers, totes

concedesc, cal ser realistes,

que podia... caminar! Encara

aniria d’ací a allà sense cap

capacitat dels humans per a

direcció, sense cap sentit, sense

enfrontar-se a ells mateixos i

—Havia perdut la fe en mi, en

aquestes situacions patètiques,

però l’autèntic triomf serà

que fóra una resposta absurda,

vosaltres i en tota la resta dels

lamentables i violentes que em

quan aquells a qui he parlat

fora de context, inesperada

cap destí... És gràcies al dir

als problemes d’estar al món...

que sóc profundament humà...

Potser, viatger, ha arribat l’hora

humans... Però, almenys, he

trobe, ara pertot arreu, jo, ja les

s’exigisquen a ells mateixos

fins i tot per a mi... Però era

pogut dir tot allò que volia dir

veia fa molts anys... Les veia amb

canviar de camí, que ho intenten,

la veritat, era la meua veritat

És gràcies al dir que note la

dels humans, indefectiblement...

almenys...

en aqueix mateix moment, i

meua existència en tota la seua

I tu, sabent-ho segueixes lluitant

i que aquells a qui m’adreçava

una claredat esfereïdora i ho

m’escoltaren amb respecte...

vaig dir als altres i no volgueren

en aqueix mateix lloc... Era la

plenitud... És gràcies al dir, que

desesperadament per uns éssers

Feia molt de temps que no havia

fer res per a rectificar... És molt

Serà molt difícil perquè la

veritat que naixia de mi i no volia

no és sols parlar, sinó que és un

que t’han rebutjat, que t’han

viscut una situació així...Llàstima

xocant veure, ara, com el món

paraula és fàcil dir-la, però

que fóra una altra cosa que la

posicionament davant del món,

humiliat, que t’han indiferenciat,

és un gest del cos davant del

i que només en l’última hora de

que perquè algú m’escolte amb

i al món, passa tot allò que jo

molt difícil complir-la, tot i que

veritat que volia manifestar-se

respecte, hi estiga o no d’acord,

ja veia abans... És molt xocant,

moltes vegades arribar a dir-la

des de mi per al món... I això,

món, és la millor manera que

la seua desesperació sembla

he trobat de cavalcar aquesta

que t’escolten... No hauries de

haja de ser en unes circumstàncies

com de sobte, els altres parlen

és impossible, també... Jo, no sóc

és això el que he fet aquests

tan difícils com les actuals... M’ha

la mateixa llengua que jo parlava

un supersticiós de la paraula. No

dies passats a l’assemblea... Dir,

excepcionalitat excepcional, que

ser tan dur, ni tan exigent pel

és el fet d’existir...

que fa al comportament dels

reconfortat molt que m’escolten

fa temps... És molt xocant veure

crec que la paraula esmentada,

dir per damunt de tot... Dir allò

en silenci, amb respecte i amb

com el món s’ha convertit en

escrita o parlada per si mateix

que el meu ésser em deia que

—Potser, no tots podran arribar

altres... Recorda, que és cert que

a ser tant honestos amb si

en tota comunitat política sana i

atenció... M’ha donat molta pau i

allò que jo pensava que anava

puga canviar el món, perquè la

diguera... Dir allò que em venia a

serenitat a l’esperit...

a convertir-se, a totes hores i a

història així ho confirma però,

la boca... No molestar, no tapar,

mateix com tu... Potser, no és

civilitzada és necessari que algú

que no vulguen com tu has

exigesca als altres, de tant en

—Creus, aleshores, que tots

tots els llocs...

sí que crec, que la lluita-camí

no ocultar, no manipular... Fer, el

aquells que t’han escoltat

—Què penses fer, ara, que has

per ser honest amb u mateix i

mateix que he intentat sempre,

dit... Simplement, no poden,

tant, un bon comportament, un

amb els altres cal intentar-la...

sense por a l’alegria ni al dolor...

i pot ser que el seu destí ja

comportament exemplar tant

és perquè et respecten, o

“triomfat”?

134

135


Sembla com si haguera aconseguit vostè allò més difícil que es pot aconseguir d’altres humans... Que escolten, en silenci i respecte, les paraules de l’altre, encara que no hi estiguen d’acord.

(Silenci)

—Jo no ho diria així... Però, sí

—Adéu!

que és cert que el meu esperit

—Adéu!

a l’àmbit públic com a l’àmbit

—Ací, t’he portat un saquet

privat, però, recorda, que aquells

perquè te les endugues per al

que assumeixen aqueixa mateixa

viatge...

—Li agraden les maduixes?

està, ara, més seré i relaxat...

responsabilitat tan perillosa

—Gràcies, m´encanten les

—Sí!

—Sí, sembla com si haguera

poden caure en el fanatisme

maduixes, no sabria dir-te si són

—En tinc ací unes quantes que

aconseguit vostè allò més difícil

purista i convertir-se ells

més àcides o més dolces... Qui

m’han donat per al viatge...

que es pot aconseguir d’altres

mateixos en els més hipòcrites

ho sap?

Què li sembla si anem davall

humans... Que escolten, en

de la comunitat i, per tant, en un

Però en canvi, tots estem d’acord

d’aquell arbre i en mengem

silenci i respecte, les paraules

grandíssim perill per a la resta...

que és així, que són una cosa

tranquil·lament, i després ens

de l’altre, encara que no hi

Aquells que cauen en aqueix

i l’altra al mateix temps... Quin

cedim el pas l’un a l’altre?

estiguen d’acord. Segur que

fanatisme acaben instaurant, si

misteri!

—Em sembla bé.

vostè tenia la millor intenció

un règim totalitari policíac de la

El viatger va continuar el camí i

(Mengen)

virtut i, per tant, també, acaben

se n’allunyà.

els altres no els ho impedeixen,

en tots aquests anys que ho va

convertint-se en uns botxins de la llibertat... La LLIBERTAT

Un altre dia...

és allò més amenaçat de tot

intentar i va fracassar, encara que en realitat els fracassats

—Sembla content, vostè...

són ells, és clar, i ara, vostè, està

—Sí, aquests dies han estat una

assaborint el triomf, és clar,

mica feixucs...

també! Però, diga´m, creu que

l’univers, aqueixa és la seua

—Bon dia, m’agradaria passar!

—Fa cara, vostè, de satisfacció,

tot el sacrifici i patiment que ha

ànima, la lluita contra l’amenaça,

—A mi també!

com si se n’haguera eixit amb la

viscut vostè ha servit, realment,

la lluita constant, incondicional,

—El conec, a vostè?

seua, fa la cara típica que fem els

per a alguna cosa?

desesperada de vegades, però

—No!

humans quan hem aconseguit

—No ho sé... Però, així i tot he

sempre atenta i necessària

—Doncs, haurem de veure què

alguna fita després de lluitar-ne

seguit avant... Com se sol dir!

per a poder respirar al món...

fem, perquè, jo, necessite anar

molt, durant molt de temps... I a

—És admirable! Espere que

T’agraden les maduixes?

en aqueixa direcció!

la fi, tenim, allò que se’n diu: LA

aquells a qui ha parlat estiguen a

—Sí!

—I, jo, també!

RECOMPENSA...

l’altura del seu gest!

136

137

El viatger...

Nicolau Colomar i Lloret


Seduccions Autor: Joan Castellano

Seduir,

Seduït,

com el ninot seduïx la flama

com els temples de ritus i litúrgies

o la guspira les cendres,

o la contradicció dels amants

I l’escalfor la llar amarada d’hivern.

blasmats per la censura.

Seduir,

Seduir, al capdavall,

com el vent la intempèrie

totes les mirades de la vida.

i l’onada el sacseig del vaixell. Com la drecera seduïx el camí o el somriure els llavis. Seduir, com cada tonalitat del groc seduïx la tardor. Seduït, com Narcís abocat al seu reflex, o Paris removent estols mil·lenaris.

138


Cosmos Autora: Maria Carme Arnau

Em sedueix el silenci

Ningú no em contesta la pregunta.

—sota un cel de pluja, sota un

Com és l’univers? Sens dubte,

sol abrusador.

immens?

La ciutat es moria als meus ulls

I com d’immens? A què s’assembla?

com es mor un oasi quan el pou s’asseca.

Potser no se sembla a res, potser

I dins la pell, d’improvís, el bosc creix

a l’home que,

mentre el temps m’engul

com ell, ens mira, sempre

i m’apropa a la natura d’on vinc.

inescrutable.

Els vaixells continuen balandrejant-se al moll.

Sedueix sentir com m’abraça la veu del silenci

Sóc seduïda per la pluja de llums

—polsim de papallones—

quan a la nit òbric el balcó

dins d’un univers per interpretar.

confonent-me amb un eco dubtós.

139


Seduir Autor: Sergi Pascual

L’infinitiu “seduir” prové del llatí

el moment en què generem sobre

política, l’art, la literatura, el

(tenia uns 30 anys més que

d’inestabilitat i sofriment. Tots

“seducere”, format pel prefixe

els altres molta més atracció. En

cine i els negocis, també hi ha

Cleopatra) i Marc Antoni i així

hem conegut o viscut aqueixes

se- i l’arrel “ducere”. “Ducere” ve

aquesta línia, un polític pot ser

un bon grapat de seductors:

conquerir o mantenir el poder....

relacions que conjuguen el

de l’arrel indoeuropea “deuk” que

un bon seductor, com també ho

el pintor Pablo Picasso,

Molt comú entre els mortals

dolor amb el plaer, el risc

significa guiar, conduir i dirigir.

pot ser un cantant, un escriptor

l’actor Rodolfo Valentino o el

és també aqueixa imatge

amb la seguretat, l’aventura

En definitiva, el terme “seducere”

o el veí nostre de tota la vida.

monarca Carles II d’Anglaterra.

seductora que l’existencialista

amb l’estabilitat, la tensió

ve a significar una cosa així com

Ara bé, no estaria malament que

Com que la dona ha estat

francés Albert Camus va donar

amb la tranquil·litat, relacions

conduir a algú separadament cap

reflexionàrem en relació a allò

sempre infravalorada, sempre

d’aventurer, bon comunicador,

plenes d’antítesis però que a

a un lloc. El significat podria ser

que ens sedueix, ja que moltes

s’ha parlat més d’hòmens

intel·lectual intel·ligent i

la vegada són provocadores

també canviar o alterar l’opinió

vegades actuem de manera

seductors que no de dones

altament creatiu. D’altra banda,

d’experiències sublims que

que algú té formada sobre

gregària i arribem a idealitzar la

seductores. Però no podem

cal tenir present que molt

retroalimenten l’ànima i de

una determinada realitat. Si ho

mateixa persona o realitat que

oblidar-nos de Cleopatra, de

recentment hem tingut actors i

les quals resulta molt difícil

pensem bé, la seducció suposa,

sobrevalora la gran majoria de la

la qual s’ha recreat una imatge

actrius que han sabut seduir el

desenganxar-se’n. La pel·lícula

moltes vegades, un engany, una

gent. No obstant això, encara que

cinematogràfica física un poc

seu públic d’una manera molt

Atracció fatal, dirigida per

certa manipulació, conscient o

som animals de costums, també

falsa ja que tant els 3 bustos

més ràpida, evident, explícita

Adrian Lyne i protagonitzada

inconscient, del seductor sobre el

és veritat que el relativisme està

com les monedes que es

i sexual. Podem rememorar,

per Michael Douglas i Glen

seduït. Realment ens poden seduir

servit: a cadascú ens sedueix una

conserven originals mostren

per exemple, el moment eròtic

Close, narra la relació llibertina

moltes coses però si teclegem el

realitat diversa i en cada moment

un rostre amb nas punxegut

en què Sharon Stone creua les

de Dan Gallagher, un advocat

terme “seducció” o “seducción” a

de la nostra vida ens sedueixen

i una boca amb un llavi molt

cames en la pel·lícula Instint

pare de família, amb una jove

qualsevol buscador de la xarxa

unes coses més que unes altres.

estret. Ara bé, malgrat existir

bàsic. La seducció, evidentment,

editora soltera, una relació

un qüestionament generalitzat

segueix moltes vegades uns

que es transformarà en un

La història està plena de

sobre la seua bellesa física

camins molt més pantanosos,

vertader malson amorós i

amb la seducció humana,

grans seductors com ara

real mai se li ha negat el gran

ja que pot arribar a seduir-nos

passional. En fi, mai digues

interpersonal i generalment de

Giaccomo Casanova o el fictici

poder de seducció amb el qual

una persona que ens provoca

d’aquesta aigua no en beuré

Don Juan. En el món de la

aconseguí enamorar Juli César

una vida turmentosa i carregada

per tèrbola que siga...

ens apareixeran un bon grapat de pàgines, totes elles relacionades

tipus sexual. Aquesta, existeix en

140

141


Quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és totalment personal.

Tanmateix, contràriament a allò que molts pensem, la seducció no prové únicament d’aquell que la provoca sinó també i sobretot del seduït. L’explicació n’és clara: quan quedem seduïts, segreguem molta més dopamina i això és

142

De vegades, la seducció té els seus orígens a l’inconscient, aleshores no té cap sentit que intentem racionalitzar les causes ja que aquestes poden ser totalment irracionals,

una persona d’unes similars

d’ulls, la seua manera de ser....

característiques i potser ens

Siguem realistes, ens costa

sedueix molt més algú que

reconèixer que ens hem gelat,

combregue amb la tendresa,

que el nostre cos no reacciona

l’amor i el bon tacte. Així és,

davant de l’altre i acabem

arriba un moment en les

afirmant que és l’altre qui ha

nostres vides en que no ens

canviat. Tots canviem, això

sedueixen tant els «dolentots/

és una evidència, però també

totalment personal. Resulta

tes» sinó més aviat aquells o

ho fa el subjecte que s’excita.

evident que dependrà de

aquelles que ens transmeten

De vegades, la seducció té els

moltíssims factors el fet que

estabilitat, seguretat i

seus orígens a l’inconscient,

una persona ens seduïsca molt

tranquil·litat. Ara bé, quan

aleshores no té cap sentit

més que una altra: dependrà

hem conquerit açò, hi ha qui

que intentem racionalitzar les

del seu comportament, la

recomana no contar-ho tot a la

causes ja que aquestes poden

seua manera de parlar,

parella, ja que així mantenim

ser totalment irracionals,

la seua mirada, la seua

intacte aqueix toc d’interés i

primitives i surrealistes. De

presència física, la mirada, la

admiració. Mira que a vegades

fet, els somnis són un estat

seua simpatia o de qualsevol

som rebuscats els humans!

on aflora l’inconscient i ens

qualitat que en un determinat

De fet, la mateixa persona

sedueixen persones que no

moment ens crida l’atenció

que sempre ens ha despertat

ens sedueixen quan estem

i ens resulta agradable i ens

la líbido, arriba un moment

desperts. Curiós, veritat?

desperta el desig. De fet, quan

en que deixa de seduir-nos,

hem travessat un mal moment

deixa de despertar les nostres

Alguns hem experimentat

de parella i hem sofert,

passions, però l’olor corporal

això de quedar hipnotitzats i

deixa d’interessar-nos tant

és el mateix, el seu color

seduïts amb una persona que

143


Molts de nosaltres tendim a no aprovar aquestes relacions d’atracció basades en els diners, no obstant això hem d’entendre que cadascú té la seua pròpia escala de valors.

habitualment ens maltracta o

societat ens obliga a mirar cap

agrado: llocs exclusius, viatges

habitual i no podem imaginar

prompte que tard ens adonem

provoca molt de dolor. Hi ha

a un altre costat. Tot i això, els

exòtics, tracte especial allà on

una vida amb uns plaers diversos

que estem simplement davant

relacions que són doloroses,

humans també som canviants,

vas... Realment no són els diners

dels que podem aconseguir amb

d’un ésser humà de carn i os,

però que alhora tenen molts

experimentem canvis i això

els qui realment provoquen

una butxaca ben plena.

com nosaltres i aleshores ens

reforçaments. Aqueixes relacions

ens pot fer pensar que el que

la seducció sinó la vida que la

són altament complicades

avui ens sedueix, demà podria

persona seduïda veu que pot

Considere interessant fer

seducció. Ah, per cert, convé

perquè d’una banda et demanen

no seduir-nos. I com que

aconseguir si està amb algú

referència també a la mirada

no oblidar mai que no som

que fotes el camp però d’una

tenim diferències, té sentit la

que té la butxaca ben plena. I

seductora i insinuadora. A

únicament racionals, sinó també

altra et demanen més entrega

subjectivitat: allò que sedueix a

clar, molts no volen renunciar

l’igual que allò prohibit o difícil

animals. Els instints també ens

perquè hi ha una química

algú pot no seduir a un altre.

a açò perquè realment ho han

d’aconseguir pot despertar un

mouen: l’olor, l’olfacte...Ja sabeu,

assaborit i els agrada molt, en

cert interés, una simple mirada

unes gotetes d’un bon perfum poden canviar moltes coses...

aclaparadora i difícilment

cau el món a terra i mor la

igualable. Cal tenir present que

Seria un error oblidar la

certa manera, els sedueix (fins i

insinuadora o insinuació verbal

vivim amb una certa repressió

importància que tenen els

tot els crea dependència) poder

és l’aliment perfecte perquè la

social, la qual ens marca unes

diners pel que fa a la seducció.

gaudir d’una vida de luxes.

imaginació viatge sense límits. A

normes morals, costums o

Molts de nosaltres tendim a

D’altra banda, immediatament

més a més, els humans, tenim la

prejudicis que ens reprimeixen

no aprovar aquestes relacions

relacionem els diners amb el

tendència a valorar allò que és

els nostres desitjos. Doncs això

d’atracció basades en els

poder que la persona té sobre

realment extraordinari. De fet,

mateix, allò prohibit, també

diners, no obstant això hem

la resta. Aquesta relació dels

aqueixes mirades perdudes de

ens enganxa. Ens pot enganxar

d’entendre que cadascú té la

diners amb el poder és evident:

determinats escriptors o artistes

una persona més major que

seua pròpia escala de valors.

si tens diners pots comprar,

sempre ens han seduït perquè

nosaltres, el nostre professor o

Generalment, associem els

pots manar, et respecten, en

ens atrau allò desconegut,

professora, el nostre entrenador

diners amb sensacions com ara

definitiva: si tens diners, tens

misteriós i a la vegada fem

o entrenadora, aqueixes coses

la diversió. Tenir diners significa

poder....I ja sabem el que pot

memòria sobre com de normal i

són normals perquè vivim

estar obert a un gran ventall

acabar passant: convertim en

rutinària continua sent la nostra

reprimits amb allò prohibit; la

d’opcions que ens produeixen

normal allò que tan sols és

vida. De totes maneres, més

144

145

Sergi Pascual


Poema per a sords

Si vols, rialler o silenciós

Autor: Enric Sanç

Autora: Maria Rosa Sabater

Avui m’he adormit

que l’escriptor fingeix

que hom pot patir fins al moment.

Si vols, rialler o silenciós,

he arribat just a primera

i tot això i tot allò,

Cicatrius com tatuatges per a

tant s’hi val,

no hi havia ningú

hi és objectivitat.

sempre,

però acosta’t al llavador

com m’havien dit ahir els alumnes

Que m’agrada una persona

que dels d’henna ja hi som plens.

mentre jo rente la roba.

-Que bona gent!-

des del primer dia

Ara tinc dues hores lliures

que la vaig conèixer,

Quan deixes de comptar les síl·labes

Hi trobaràs el camí si

aprofitaré per a fer i lliurar

que tan sols puc gosar

és com fer cinema mut, per a sords.

acompanyes

l’informe que ja hauria de tindre.

a fer-li un ‘like’ de tant en tant

En quaranta-vuit hores volaré.

el seguici nupcial de les

No sé per què Bukowski o altres

o interessar-me pel seu únic llibre,

bombolles

poden escriure les seues merdes

resulta que tan sol

de sabó.

i fer poesia. I nosaltres no

és una cosa òbvia per a mi? Enganxa’t a mi

podem. Si no és justa la vida,

Com que m’estime totes

de qualsevol manera,

per què hauria de ser-ho la poesia?

les persones que han passat

sense concessions.

Quan la meua ment té buits

per la meua vida

lliures

i que fa poc que estic refent-me,

de vegades pense en mariquites

no sé com puc unir-me

dolentes

mitjançant un ganxo sensual,

Asserena’t i allarga la constant

o en pirates venedors de

teixit molt lentament pel fil

del temps.

sabates per encàrrec.

d’una aranya,

Aviat em trec les ulleres,

a una dona que no em convé.

continue el camí

Tampoc sé què pot tindre

i me n’oblide,

de bo o de dolent

com d’uns mosquits fútils.

no recordar el nombre de ferides

Que m’agrada llegir

més greus o més lleugeres

146

No en vull.

147


Amor novell

Escratx

Autora: Roser Furió

Autor: Pere Bessó

He mirat els teus ulls i els he vist

de dalt a baix, i deixe el joc de la

La dona nua tria els pètals fulgents de la falsa papallona verge. Sap que

farcits de mi mentre el cel encès

seducció,

sóc el fènix que buidarà el ponedor dels poemes i que serps i coloms

plora

em podria tornar a enamorar i

neden embriacs en els ulls de la falsa consciència. I em somriu de

els dies que estaràs absent, després

un amor

manera pietosa, com un dolç pecat.

que l’extrem de les fulles vestides

novell necessita dedicació, però

de primavera m’acaronen el rostre.

els plecs del meu vestit s’entretenen

La culpa soterra el sentiment, somni

jugant als daus

immadur que espera resposta i l’aire

amb un altre amor més antic que

s’arremolina i mou els mots que

mira més enllà

bressolen

de la bellesa que mor.

les oïdes. L’ànima envoltada pels perfums No vull esdevindre sirena quan el

de la nit

desamor

renaix després del foc, element

em deixe al bell mig del toll de

purificador

llàgrimes

de tot allò que s’ha quedat

i el record del camp de roselles

penjat al bosc

plenes

dels oblits.

de desig m’arrapen la pell. El vell llenguatge del cor mai no Viure d’un record no és viure i

serà cendra.

torne als ulls que rellisquen inquiets pel meu cos,

148

149


Formalitats

La falla de La Marina: el barri mariner i la seua història

Autor: Josep Manel Vidal

Autor: Josep Dionís Martínez

Un segon abans de que em

repetidament la tecla d’esborrar,

Podem dir que en els temps

de la barca al mateix temps que

mirares, jo et resseguia cada

mentre et mossegues els llavis

actuals, la Falla de la Marina

sentien xerrar els patrons de

moviment del teu cos des de

com si et calgués un esforç de

és la societat cultural que pot

les aventures viscudes com a

la distància anònima. Només

precisió. Quan per fi la cua ha

erigir-se en representant de

vertaders llops de mar… i tot en

he fugit dels teus ulls l’instant

avançat i he arribat fins a tu, t’he

tot el barri mariner del Port de

la plaça i carrers veïns.

necessari per tornar, breument,

lliurat la sol·licitud sense saber

Sagunt, perquè sempre ha tingut

a retrobar-los, i tornar-te,

ben bé què dir. Tu l’has segellat

la intenció de consolidar una

Al llarg de la història del Port

innocent, aqueixa mena de

i me l’has tornada, somrient,

simbiosi especial amb tota la

de Sagunt, podríem dir que la

salutació que has pintat al

amb educació estudiada. I jo he

façana mediterrània, a més de

plaça ha estat periòdicament

teu rostre apujant les celles,

fugit dels teus ulls perquè no em

voler ser l’ambaixadora de tot

un dels centres urbans més

somrient amb els llavis premuts,

registrares més del que estava

aquest barri. Sabem que han

importants del nucli que s’estava

com si m’advertires d’alguna

disposat a validar aquella tarda.

existit altres falles pròximes, com

formant arran el 1902, perquè

cosa, com si em posares alerta. A

la de Voramar o la del General

a prop hi havia diversos llocs

continuació has reprès el quefer

Mola en la mateixa avinguda

on la joventut podia gaudir i

de funcionària atabalada i jo he

marítima, però aquestes van

esplaiar-se, com ara el cinema

pogut mirar-te a plaer, asseguda

desaparéixer pel pas dels anys,

Olympia, una sala de barri on

davant l’ordinador, fent ballar

i serà La Marina qui prendrà

passaven films tan emblemàtics

els dits per damunt del teclat a

el testimoni de tot el districte.

com La jungla del asfalto, de

una velocitat impossible. M’he

Alhora, el mateix nom de la falla

John Huston, El crepúsculo de los

fixat en els cabells foscos com

és indicatiu de la seua situació

dioses, de Billy Wilder, o La senda

la nit, malgrat que el claregen

marítima, ja que encara hi ha

tenebrosa, de Delmer Daves…

a les temples, i els rínxols de la

persones que han vist a les

Interessant estudi sociològic

nuca, i les pigues dels braços.

famílies dels antics pescadors

es podria fer d’un “apartat de

He assistit, divertit, al teu gest

teixir i reparar les xàrcies de

l’amor” en el mateix cinema, allò

de xiqueta entremaliada, pitjant

pesca i enllestir tots els atifells

que deien “la fila del manco” o

150

151


l’última filera de la sala, on les

Una miqueta més allunyat, el

d’Aprenents; també la de don

conegut com a “tirachinas”, un

l’avi Joaquim durant els anys

No tot, però, van ser bons i

joves parelles s’abraçaven i es

Centro Aragonés, lloc que va

Enrique, a prop de l’avinguda

arma contundent ofensiva que

20 i on teníem un corral amb

nostàlgics records, perquè en

una figuera napolitana que feia

aquells anys esdevingueren

donaven petons “de tornillo”,

ser testimoni de l’inici dels

marítima, etc. Durant llargs

feia les nostres delícies infantils,

perquè era un dels pocs

festejos entre moltes parelles

períodes de temps, la societat

perquè amb aquesta mena de

les delícies gastronòmiques

algunes desgràcies al barri, molt

de tots els veïns, també una

doloroses, com la del suïcidi en

indrets on podien descarregar

portsaguntines. Un altre lloc

fallera ha conviscut amb diversos

sarbatana casolana llançaven

l’adrenalina amorosa en aquells

que va ser important durant

veïns també fallers, com els de

uns ganxets de ferro, els quals

descomunal olivera “xanglotera

els anys cinquanta de Juanico,

de Llíria” i una parra. Avui

un jove desvariat que habitava

difícils anys de la dictadura

molts anys va ser l’Auxilio Social,

la plaça del Mercat i els de la

anaven directes a les bombetes

nacional-catòlica, tan poc

al carrer Nou i veí a la nostra

de Luis Cendoya, amb els quals

que instal·lava l’Ajuntament, o

tot s’ha transformat en un

en una cambra adossada a

magatzem de licors, propietat

la pista de la Marina; també

propensa a les manifestacions

plaça, el qual feia cantó amb el

sempre ha mantingut unes

pitjor, cap a les cames de les

amoroses públiques. Enfront,

carrer Colom; aquesta fou una

relacions excel·lents.

xiquetes del barri. Més d’una

d’una família amb negocis de

durant aquests anys, potser el

vegada els fallers es queixaven,

vins, com una bona part del

1952, esdevingué la desfeta de

A banda d’aquests aspectes

perquè a l’hora del ball no hi

barri, perquè ja no existeixen

l’esfondrament de la plaça de

havia prou il·luminació.

aquelles botigues de barri on el

bous durant les festes d’agost, la

la pista de ball de La Marina, un

institució humanitària constituïda

lloc mític on van actuar famosos

durant la Guerra Civil en la zona

cantants, com Gianni Bella, al

sublevada, una mena d’ONG

toponomàstics, La Marina ha

costat d’altres casolans con

franquista i possiblement una de

estat de sempre la meua Plaça

Paco Gomis, àlies Paco Bota, el

les poques institucions efectives

Frank Sinatra de Sagunt, i grans

durant el període de dictadura,

botiguer ens aconsellava sobre

qual fou instal·lada i feta de fusta

preferida amb majúscules, encara

Adés hem dit que teníem dubtes

la qualitat d’un producte que et

per la Fàbrica en la mateixa pista

que per a un xiquet de finals dels

perquè en ambdues falles que

volia vendre, i tampoc existeix el

de ball de la Marina, un recinte

tipus de botiguer que confiava

que s’amplià durant els dies de

orquestres, com Los Serenade

perquè va sadollar la fam a

anys 50 sempre hi havia dubtes

hem esmentat teníem companys

i el seu cantant Bernardino,

moltes famílies que arribaren

d’on podíem anar a jugar, si a

de l’escola de D. Paco Queipo o

en la puntualitat dels pagaments

festa i que arribava fins a les

dels clients a final de mes. Avui

façanes del carrer, i on segons

per posar alguns exemples. No

al Port, a la terra promesa, amb

la plaça dels Cotxes o a la de

de la de Begonya. I tot, perquè

lluny d’ací, generacions de joves

la fi de trobar un treball digne.

Molina, i recorde que els xiquets

vivia amb els pares i els avis

tot açò, malauradament, s’ha

vox populi van haver uns quants

perdut a conseqüència de grans

ferits i algun mort pel trencament

havien també passat les hores

També s’ha de fer esment a la

esperàvem els dies de falles

al bell mig d’ambdues places,

d’esplai en un altre music-hall,

cultura, com les escoles de don

com qui espera el mannà a fi de

concretament al carrer Teodor

empreses multinacionals que

d’alguns cabirons a causa del gran

només volen vendre, vendre

pes de persones que va suportar

el primer que es va constituir al

Lázaro, al carrer Espronceda, el

comprar-nos una de les armes

Llorente, dues cases més amunt

Port: El Ambos Mundos, ubicat

qual va preparar molts alumnes

més perilloses que aleshores

de la Pista de la Marina, una

i vendre, sense tocar la fibra

en un moment determinat. A casa

podíem obtindre: el tirador, més

casa pairal que va fer construir

solidària dels clients.

dels avis sempre s’ha recordat

en l’actual carrer Pescadors.

que volien ingressar en l’Escola

152

153


Recorde també els espectaculars partits de futbol que s’organitzaven contra xiquets d’altres barris, així com les partides de xapes amb els xavos negres o el joc del xorro morro, pico, tallo…,

1. La partida de la Vila

aquesta desgràcia, perquè

aires socials de postguerra. I

25 m. de façana i 23 de fons.

col·locaren al pis de la casa alguns

és que en aquella època no hi

Aquest va ser el precedent del

dels ferits i on van ser atesos pel

havia televisió a casa i empràvem

Col·legi de les Monges, edifici

Com tots sabeu ens trobem a

metge. Malgrat tot, la plaça de

les hores en altres passatemps

que van iniciar a construir durant

la Partida de la Vila, una de les

la Marina era el lloc ideal per a

diferents dels actuals.

el 1928 mentre ocupaven el

tres partides històriques del

d’aquest carrer.

terme de Sagunt, les altres dues

les grans partides de pico-pala,

partides són la de Gausa, la qual

on els jovenets es jugaven la

La ubicació de la plaça éstà

paga del diumenge per veure

delimitada pels carrers

En definitiva, a fi que els fallers,

comprendria tal com raja des

qui llançava més lluny aquell tros

Espronceda i Canalejas pels

veïns i simpatitzants de la falla

del Camí de la Mar fins a Puçol,

de fusta rodona; a més a més,

costats, en direcció Est-Oest,

coneguen el seu barri, hem

i al sud, com a límit extrem del

teníem una espectacular font amb

i creuada pel carrer Nou de

fet una petita síntesi dels seus

terme saguntí, el de Nàquera.

taulells valencians que sadollava

Nord a Sud. Com hem dit abans,

carrers en conjunt, des del delta

També tenim en la part nord, a

la nostra set, perquè de xiquet

també s’anomenava plaça de

del Palància fins a les cases de

banda del terme de Canet - el

sempre en teníem; també teníem

Molina perquè el comerciant

l’Hospital Vell i un tros del carrer

qual s’hi troba aïllat dintre del

uns carrers lliures de cotxes on

Pablo Molina posseïa una botiga

Luís Cendoya, fins al carrer nou,

terme de Sagunt -, la partida de

xafàvem la terra negra barrejada

d’ultramarins en un cantó. Un

tot un recorregut històric del

amb “carbonilla” procedent del

altre esdeveniment important

districte més antic del Port de

proper Parc de Carbons. Recorde

va ser l’arribada de les monges

Sagunt, el qual va veure l’arribada

també els espectaculars partits de

missioneres claretianes al Port

d’aquells colons capdavanters

extrema, sent la més gran de les

futbol que s’organitzaven contra

de Sagunt durant el mes de

que recalaren en aquest indret

3 partides. A més a més, tot el

xiquets d’altres barris, així com les

desembre del 1925, les quals

des de quasi totes les regions de

terme de Sagunt limita amb 22

partides de xapes amb els xavos

llogaren un edifici en el carrer

la pell de brau hispànica.

termes municipals.

negres o el joc del xorro morro,

Nou propietat del senyor Pablo

pico, tallo…, en fi, un escenari

Molina, que constava de planta

Els límits de La Vila, que és el

digne d’un film de Berlanga amb

baixa, pis i una gran terrassa de

tema que ens interessa, perquè

154

Terrat de la primera escola de les monges, ubicada al carrer Nou. Anys 1925-1928. Foto propietat de l’autor.

Montíver, la qual arriba fins als termes de Soneixa, Fondeguilla i la Vall d’Uixò per la part més

155


A la vora de La Vila se situava la vella Via Edeta, la que avui es coneix com el camí de Llíria, un camí que naix a Sagunt i que unia ambdues importants ciutats, sorgint el seu traçat en el cèntric carrer del Camí Real.

som en aquesta partida, són molt

Negros (O-E), avui en desús i

És també La Vila una partida

la finalització del camí de la

1.1. Els esments històrics de

precisos: l’oest està delimitat per

parcialment desapareguda en

privilegiada, un lloc estratègic

Serratella, una via antiquíssima

la Partida de la Vila

la vella carretera de Barcelona,

alguns trams. També travessen

ubicat entre la Via Augusta,

que enllaçava Meliana amb

actual N-340, i part de les altres

diversos camins i senders, entre

antiga Via Heràclea, que

Castelló i que ací talla el riu

La Comunitat Valenciana té 470

dues partides esmentades. Al

els més importants podem

comprendria porcions de l’actual

Palància i que arran aquest

quilòmetres de costa, dels quals

nord, els seus límits són el Riu

esmentar: el Camí Vell de Canet,

carretera N-340 i del ferrocarril.

lloc rep el nom de Vereda Real.

més del 75% són costes baixes

Palància i en la seua finalització

el d’Almudàfer, el de l’Anouer,

Així mateix, molt a prop se

Aquesta via de costa fou un camí

sorrenques, pedregals o esculls

cap a la mar, el terme de Canet

la Senda de l’Arrif… adaptats

situava l’inici d’una altra via,

alternatiu a la Via Augusta, des

de sorra i albufera, sent la resta

d’en Berenguer. A l’est limita amb

actualment en alguns indrets a

l’antiquíssima Via Cesaraugusta

d’on segurament contraatacarien

costes altes o de penya-segats,

la Mar Mediterrània, des del

les noves vies de comunicació

o Turolis, que com el seu nom

els romans en la guerra contra

per tant, una de les qüestions

terme de Canet fins a la Gola de

com el Vial Internuclis, Camí de la

indica es dirigia cap a l’actual

els cartaginesos. Pels pas dels

que no podem deixar de passar

Colomer, amb la Séquia de Marco

Mar, etc.

Terol i Saragossa, en altres

anys es va convertir en una

de llarg és la formació de les

temps carretera Sagunto-Burgos

via pecuària, una canyada de

costes, concretament la seua

i la Séquia del Braç de la Torre, molt a prop del Camí Vell de la

La partida de la Vila s’ha

(N-234), via ampliada fins al port

transport d’animals, la qual

morfologia. Ho esmentem perquè

Mar. Així mateix, és creuada per

subdividit històricament en

marítim de Sagunt. També, a la

es tallava en els terrenys de

la nostra partida en forma part

diverses vies de comunicació,

moltes subpartides, com

vora de La Vila se situava la vella

la Compañía Minera de Sierra

activa. Com és que trobem pocs

com ara: el ferrocarril que té

La Palmereta, Almudàfer,

Via Edeta, la que avui es coneix

Menera i més tard en els de

nuclis de població antiga a vora

diverses direccions i connexions

Barraquero, Baladre, Morera

com el camí de Llíria, un camí

la Compañía Siderúrgica del

mar? Aquest és un aspecte

amb Saragossa i Barcelona, la

Condemnada, Penyetes, Regló,

que naix a Sagunt i que unia

Mediterráneo. Podem dir també

tractat des de fa anys tant per

carretera València-Barcelona el

Tamarit, Labairent, La Casola, El

ambdues importants ciutats,

que el primer nom que va tenir

geògrafs com per historiadors,

nou desviament de la carretera

Figueral, Centurió, La Vallesa, els

sorgint el seu traçat en el cèntric

l’actual avinguda del Mediterrani

els quals ens donen una sèrie

de Puçol a Les Valls, les carreteres

Rolls i el Fornàs, i és en aquesta

carrer del Camí Real.

va ser el de Vereda, com podem

de motius. Hem de tenir present

del Nou Vial Internuclis Sagunt-

darrera, junt amb la d’Almudàfer

observar en el primer cens de

que la muntanya es troba en tot

Port, la d’accés al Port Comercial

on es troba el nostre barri.

També ens trobem, ja en el

segle on ja s’indiquen els noms

el litoral a una certa distància de

nostre barri marítim, amb

dels carrers (cens de 1916).

la mar i açò condiciona la seua

i l’antiga via de ferrocarril d’Ojos

156

157


L’últim intent que es coneix en les costes valencianes va ser el 1800 per part de corsaris anglesos; resultat de tot açò, va ser la tendència a allunyar-se de voramar,

repoblació humana, especialment

pel cors, per exemple, el saqueig

les galeres en les nostres aigües,

desaiguara en l’estanc de Puçol

remotes. Només observem

sentit dir popularment que el

pel perill d’invasions que hi

de Torreblanca el 1397 quan els

i mentre els frares celebraven

amb la fi de dessecar les marjals

les peculiaritats físiques de

mar arribava als peus del castell.

València-Cabanyal, Castelló-

Això no ho dubtem, encara que

havia ja des de temps històrics:

corsaris barbarescos saquejaren

una festa religiosa, arribaren

i poder-les dedicar a cultiu. En

recordem el setge de Sagunt

el poble robant en les cases

els pirates i degollaren a dos

el nostre cas, no hem d’oblidar

Grau, Borriana-Grau, Almenara-

devia ser farà milers d’anys o, tal

Casablanca, etc, on el nucli de

vegada, milers de segles. Així, el

per part d’Aníbal o el del

de la població i portant-se de

d’ells i feren presoners a uns

que almenys fins ben entrat el

general Suchet en la Guerra

l’església la custòdia amb l’hòstia

quants més, però dos religiosos

segle XIX, els terrenys on avui en

població més antic s’allunya de la

que hem pogut constatar són les

costa pels motius esmentats.

següents referències: 1. Polibi, al segle II a.C., diu que

de la Independència, perquè

consagrada. Açò va fer que el

escaparen i avisaren a les

dia està ubicat el barri marítim

en ambdós esdeveniments van

Consell del Regne organitzara

autoritats de Sagunt, des d’on

del Port de Sagunt no eren sinó

donar suport a les respectives

una armada per a castigar el

van eixir homes armats que

abundants terrenys de marjal,

Què hi podem dir des del punt

esquadres; a banda podríem

sacrilegi i recuperara la custòdia,

arribaren a temps i lliuraren els

molt pareguts als terrenys que

de vista històric del lloc on

la ciutat dista de la mar 875

ens trobem? Les publicacions

passes romanes.

esmentar l’assot constant de

per la qual cosa el papa Benet

presoners i el botí que havien

podem contemplar als estanys

la pirateria durant els temps

XIII promulgà la Bula per a fer

furtat del convent.

d’Almenara o a les marjaleries de

que hem consultat han sigut

La Llosa o Xilxes. Així ho podem

bàsicament el llibre de Chabret,

Un altre impediment per

veure en diversos mapes de la

el tractat de Tomás López (s XVIII)

Batalla de Sagunto.

el diccionari de Madoz (s XIX),

baixmedievals i d’època moderna,

una croada. L’últim intent que es

així com la por que suscitava

coneix en les costes valencianes

la possible connivència dels

va ser el 1800 per part de

a poblar el litoral amb

moriscos fins a la seua expulsió,

corsaris anglesos; resultat de

construccions urbanes ha estat

per això es va començar en

tot açò, va ser la tendència a

època primerenca la construcció

allunyar-se de voramar, excepte

2. Titus Livi, al segle I a.C., diu que la ciutat dista de la mar 1.000 passes. 3. Plini el Vell, al segle I d.C.

les observacions de Cavanilles

diu que la ciutat dista de la

la presència de marjals i, en

Així doncs, el conjunt urbanístic

(s. XVIII) o Tomás López (s XVIII) i

mar 3.000 passes, igual que

conseqüència, la presència de

del Port i de Sagunt-ciutat

alguns escrits aïllats.

València de la mar.

d’algunes talaies i fortificacions:

quan un bon emplaçament

mosquits, aspecte nociu per a la

conforma una unitat física

ben a prop teníem la torre

permetia una bona defensa.

salut amb el paludisme endèmic,

semblant a la de molts pobles

Chabret ens remet a diversos

Si traduïm les passes romanes a

per això, en una disposició

del litoral valencià, encara que

historiadors d’època clàssica,

metres, resulta que avui, més o

real que dictà Jaume II el 1303,

en el nostre cas (el del Port de

els quals parlen de la distància

menys, la distància és de 6.000

que hi ha des de la ciutat a la

metres, que és igual a 4.000

de Canet, avui desapareguda, també la del Grau de Sagunt o

A casa nostra tenim notícies de

la de Puçol. Podem esmentar

l’any 1547 quan entraren en el

dóna permís als llauradors que

Sagunt) no té les característiques

alguns atacs que patiren diverses

Monestir de Sant Esperit pirates

tenien terres en la subpartida

històriques dels altres, que

mar. Ho comente açò perquè no

passes. Fent una regla de tres

de l’Arrif per a fer un canal que

van ser fundats en èpoques

és la primera vegada que s’ha

tindrem un resultat en Plini de

poblacions valencianes fomentats

barbarescos que havien ancorat

158

159


batalla coneguda com la “Guerra dels dos Peres” entre Aragó i Castella (1363), quan el rei castellà bloquejà València i s’apoderà de Morvedre,

Sabem, com hem dit abans, que el que avui és el barri marítim era terra de marjal. Després de l’època romana, l’esment al conreu d’aquesta partida ho trobem en diverses publicacions,

segona meitat del segle XVII, les

Torre del Grau de Molvedre.

anomenades Ordinacions tocants

Té dos atalladors ab obligació de

a la custòdia y guarda de la costa

fer cada dia son atall; lo hu devés

marítima del Regne de València.

llevant, fins al Fornàs, a hon

La costa saguntina no va ser

aplegarà el de la torre de Canet;

aliena a aquests esdeveniments

lo altre devés ponent, fins la

i la Subpartida del Fornàs és

cèquia de Puçol, a hon aplegarà

anomenada diverses vegades en

lo del Puig, y, donats los segurs,

el text normatiu:

se’n tornaran a la torre, restant

4.500 metres, en Titus Livi de

des d’Aragó. Per indicació de

1.500 metres, en Polibi de 1.312,5

D. Ramon de Vilanova, cavaller

metres. Aquestes divergències

valencià, que coneixia bé

són fàcils d’explicar, perquè els

aquestes terres, s’avançà un

autors esmentats no arribaren a

esquadró de cavalleria perquè

estar en aquestes terres, sinó que

vigilàs els moviments de l’enemic

segones persones els donaven la

(...) que había fortificado el

informació, i en aquella època era

paso del río Palancia junto á

comprensible veure des del castell

su desembocadura en el mar

de Sagunt les terres de marjaleria

i on pocs dies després la host

existents entre Sagunt i el Port,

aragonesa tractà d’establir el

Torre del cap de Canet. Té

sense saber bé la delimitació entre

bloqueig corriéndose por la vega

dos atalladors, ab obligació lo

terres humides i platja.

que está hacia el mar.

hu de fer lo atall fins la torre del

Una altra qüestió seria la de

Mardà, a hon ha de esperar al de

la producció agrícola de la

Un esdeveniment històric

Un altre aspecte històric que

Almenara y dar-se los segurs; lo

Partida de la Vila, en especial

important que va succeir i que

podem esmentar està en relació

altre, que partirà devés ponent,

del litoral. Què hi havia plantat

esmenta Chabret en aquestes

amb allò que hem dit abans,

aplegarà, fent son atall, fronter

en aquestes terres abans de

terres que xafem va ser una

és a dir, la pirateria i els atacs

de una casa dels Pares de la

l’arribada de la CMSM? Sabem,

batalla coneguda com la “Guerra

des de Barberia. Per fer front a

Companyia al puesto dit lo Fornàs,

com hem dit abans, que el que

dels dos Peres” entre Aragó

aquesta situació, calia organitzar

a hon acudirà lo atallador del

avui és el barri marítim era terra

i Castella (1363), quan el rei

una defensa eficaç de la costa,

Grau de Molvedre, y es donaran

de marjal. Després de l’època

castellà bloquejà València i

qüestió que s’hi plasmà en

lo segur, y, donats, se’n tornaran

romana, l’esment al conreu

s’apoderà de Morvedre, en tant

una sèrie de normes, les quals

a la torre a donar-lo també, y

d’aquesta partida ho trobem

que els valencians demanaren

van ser arreplegades en un

restarà en ella lo hu de guarda

en diverses publicacions, en els

auxili al seu rei, el qual baixà

text jurídic-administratiu de la

alternativament ab lo altre.

nombrosos rebedors de notari

160

lo hu de guarda un dia, y, lo altre,

161

altre dia, alternativament.


que encara es conserven a

1650, juliol, 28. (...) Mº Jaume

vegetació halòfila com la bova

aunque cruzado con canales. Allí

(iniciat el 1834 i editat el 1845),

a Manuel Peris, Vicente Pallarés,

l’Arxiu del Regne de València i a

Garcia, prevere, fa acte en falta

i el senill. En les riberes del

introduxéron el cultivo del arroz,

el qual ens diu que “Murviedro”

Juan Bautista Chabret i a

l’Arxiu del Patriarca, de l’Església

d’actes, a Joseph Ferrer, alias

riu i rieres destaca el baladre

pero se prohibió por los efectos

produce vino tinto enjuto y de

Salvador Rocafull, entre d’altres,

del Patriarca de València, on

Arnau, llaurador de Morvedre,

i les associacions d’atzavara

perniciosos que producia. Las

bastante fuerza espirituosa. En la

tots quatre amb alqueries i

se’ns explica el lloc de la hisenda,

present, d’unes 2 fanecades de

i figuera palera. Algunes de

aguas en aquellos sitios se ven

mateixa publicació fa referència

grans extensions de terres a la

el cultiu i les dimensions dels

terra moreral, en la partida de la

les descripcions físiques que

sin movimiento por quedar mas

a la Partida de La Vila.

Partida de la Vila. Durant l’època

camps, com ara:

Vila al Rollet, ,...que afronten amb

fa López són de vora mar, en

baxas que la playa. El declive que

terra de Jaume Company, braçal

concret ens parla des del punt on

esta tiene mar adentro es muy

Un esment especial mereixen els

construir el complex fabril de la

enmig, i amb la Sèquia de Conillera

desaigua el Palància cap al Sud:

suave; las olas sacan mucha alga...

vells vins saguntins. A hores d’ara

C.M.S.M., encara el percentatge

y cantos que acinan á la orilla,

encara es conserva una mena de

més alt dels terrenys expropiats

10 fanecades), partida de la Vila

part campa i part vinya, amb

(...) Por esta parte oriental de

aumentándose la cantidad en las

raïm que es cultiva especialment

corresponia a les vinyes, seguida

al Rollet, que afronta amb terra

garrofers, partida d’Almudafer al

Murviedro ai en las marjales,

tormentas hasta formar un ancho

a Califòrnia i a Austràlia i que

d’horts, garroferes i oliveres.

de Mº Guillem Fraga; de l’herència

Fornas, afronta “ab lo pedregal

desde el río a la “Vallesa”, algunas

malecon de algunos pies de altura.

té la denominació Mourvedre,

de Miquel Font, camí enmig; amb

de la mar

majadas o corrales de ganado (...)

Los cantos mas abultados apénas

varietat sorgida possiblement

Tenim notícies històriques i

pasan de una libra, y todos han

de la nostra partida, la qual

literàries del cultiu del raïm. Un

Any 1648, setembre 20. Un tros de terra campa i moreral (unes

lo riu; terra de Vicent Ausias, “lo cami real de Almenara enmig” (...) 1650, maig, 24. (...) Vicent Ausias,

d’adquisició de les terres per a

de terra garroferal, terme de

Coetània a la descripció de López

perdido los ángulos y cortes de

traspassà els Pirineus, s’instal·là

escriptor romà, Juvenal, posà de

Morvedre, partida d’Almudafer, que

va ser la de Cavanilles (s.XVIII),

su fraccion: se ven allí mezclados

al Rosselló, Languedoc i

manifest que el vi de Sagunt era

afronta “ab lo braçal del Baladre”

el qual retrata les terres de vora

los calizos y arenosos, porque

Provença, i on encara és

considerat un vi comú i relata que

mar, a la Partida de la Vila, i a

mezclados tambien entran en la

apreciada pel seu color i grau.

s’utilitzava per a ser llançat entre

mar con las avenidas del Palancia.

En opinió dels experts, aquesta

els comensals borratxos en la

varietat no és altra que la

folgança final d’un banquet. Així

com tudor i curador del fill i hereu de Joachim Ausias, arrenda a

Una posterior descripció del

més dels matolls de la zona i dels

Miquel Lleonart, present tots tres

terme de Sagunt la fa Tomás

diferents tipus de terres, ens diu:

llauradors i habitants de Morvedre,

López a les darreries del s.

Altres notícies posteriors de

denominada Monastrell, típica de

mateix, Frontó posà fi cap al 162

9 fanecades de terra, part campa

XVIII. En la zona de la platja i

(...) queda algo inculto en la

l’ús agrícola d’aquesta terra

Xumella i d’Alacant. El 1888, hi ha

d.C. a l’antologia de textos sobre

i part vinya, partida de la Vila, que

l’aiguamoll es distingeix per la

cercanías del mar por la condicion

morvedrina les podem trobar

publicacions que esmenten com

el vi saguntí en comentar-li a Marc

afronten amb la Séquia de la Rif

varietat de la flora on hi ha una

del suelo hondo y cenagoso,

al Diccionari de Pascual Madoz

els principals cellerers de la zona

Aureli “quant de lamentable és

162

163


Per altra banda, les notícies literàries d’aquest cultiu també apareixen en diverses obres valencianes i castellanes. Per exposar només un exemple significatiu, ens referirem a l’obra de La Celestina

164

comprar vi tan dolent en tant que

En referència al delta del riu,

del llit del riu els amuntegaven al

ja que els nostres polítics li

a la Itàlia n’hi ha d’excel·lents”. I

podem dir que és una formació

bell mig. Hi hem d’afegir que els

han canviat diverses vegades

tenien raó els romans, perquè

de fa més o menys 100 anys.

obrers capdavanters iniciaren les

la denominació urbana, una

el vi saguntí arribava a Roma

Si consultem els mapes de

construccions de les cases amb

malaltia típica hispana. A banda

després d’una setmana de

finals del s. XIX i principis del

el mateix sistema. I succeí el que

de l’esmentada Vereda (cens

navegació “molt marejat”.

XX, observarem que no hi ha

no va succeir al llarg dels milers

de 1.916), molt aviat va ser

delta. No hem pogut constatar

i milers d’anys: en una de les

retolada com avenida Castelar

Per altra banda, les notícies

l’inici d’aquesta formació, encara

periòdiques avingudes d’aigua

(cens de 1.920), en honor al

literàries d’aquest cultiu també

que crec que deu ser d’entre

del Palància, aquest s’obrí a

polític i escriptor Emilio Castelar

apareixen en diverses obres

la primera i segona dècada de

conseqüència de l’obstrucció

(1.832-1.899). El 1.940 se li

valencianes i castellanes. Per

segle XX, com així ho podem

dels còdols i formà el braçal de

canvià el nom pel del franquista

exposar només un exemple

veure en els mapes de després

riu que és el que més s’acosta al

general Emilio Mola, i arribada la

significatiu, ens referirem a

d’aquests anys. Sens dubte,

nucli urbà del Port.

democràcia, un altre colp canvià

l’obra de La Celestina atribuïda a

la formació del delta es deu a

l’escriptor castellà Fernando de

la pressió humana. La nostra

2. Recorregut del barri: del

per als temps que esdevindrien:

Rojas, que va eixir a llum el 1499

particular visió de la formació

Delta fins a l’Hospital Vell.

avinguda del Mediterrani.

(1ª Edició) i que en un parlament

del delta fou conseqüència de

de la protagonista diu:

la massiva extracció d’àrids del

Avda. del Mediterrani. L’actual

Hem de dir, observant la

llit del riu que es carregaven en

avinguda amida 1.400 metres,

meravellosa platja, que durant

(...) de lo mejor que se bevía en la

un trenet que feia el trajecte

iniciant-s’hi des del desaparegut

els primers anys de segle, la gent

ciudad, venido de diversas partes:

per l’actual passeig marítim fins

carrer Telégrafos, el qual és una

no venia a aquesta a banyar-se

de Monviedro, de Luque, de Toro,

al moll per part de l’empresa

moderna perllongació de la via

perquè tenia fama de perillosa

de Madrigal, de San Martín, y de

minera, amb la fi d’iniciar la

fins al mateix delta. Ha tingut

per la gran quantitat de remolins

otros muchos lugares. (...).

construcció del port marítim, de

diversos topònims segons el

que hi havia, i la gent anava a

tal manera que els còdols grans

moment històric i social viscut,

un tros de platja que es formava

a l’actual topònim, més adequat

165


al nord del Parc de Carbons, on

Ministeri de Guerra s’especifica

de la Unión Naval de Levante,

metralladores. El cas és que va

una espècie de barri de xiques,

assabentar-se amb temps de

després es va fer el port marítim.

que utilitzaven com a caserna un

convertida en la Fàbrica 22.

rebre una herència de família

concretament les primeres cases

l’arribada de les embarcacions

provinent de Filipines, i amb

d’aquesta via a la part esquerra

de la Companyia Minera amb

Prova de la importància militar

aquests diners i altres que va

era on es van instal·lar alguns

la fi de proporcionar-los el

locals de dubtosa reputació i

carregament de comestibles per

magatzem situat a 400 m. Ciudadmar. És una construcció de 1974. En aquest lloc estava

Durant la seua construcció s’optà

de la instal·lació és que patiren

aconseguir inicià la construcció a

ubicada una bateria de costa,

per proveir a la bateria amb

almenys 11 bombardejos, amb

fi de proporcionar als immigrants

on treballaven les xiques que

al viatge de tornada. No hi havia

els regentaven. Abans, però,

manera de poder coordinar-

aquesta era denominada la

dos peces Vickers de 30,5 cms,

15 víctimes mortals en la fàbrica,

un habitatge digne. El pare Jaime

Bateria 2, tocant al braç sud

procedents del desartillat del

instal·lació portuària i carrers.

va nàixer a Binisalem, Mallorca,

aquestes dones vivien en la

se bé amb la naviliera, per

població amb moltes queixes per

això va arribar a la conclusió

del delta del Palància, i estava

cuirassat Jaime I, uns canons de

També la ciutat de Sagunt patí

el 1914 i va morir al Port el 1974,

formada per dos canons de

6.000 kgs. de pes cada peça i que

l’efecte dels bombardejos amb

a l’edat de 60 anys víctima d’un

part de la gent, en especial de les

que la millor manera de poder

dones dels obrers a causa dels

proporcionar les comandes

155 mm i dues metralladores

abastaven 12.000 metres. Creiem

un balanç de més de 50 víctimes,

coma diabètic. El dia del seu

antiaèries de 7,62 mm., i com

que aquests canons no van ser

especialment al voltant de

soterrament va ser de gran dol

continus escàndols públics. A la

amb temps era anar al carrer

l’estació ferroviària.

per part de tots els portsaguntins

fi, aconseguiren que D. Bernardo

Claveles, a prop de l’avinguda, on

a personal tenia 4 oficials,

col·locats, malgrat que el port

un sotsoficial i 76 soldats. La

de Sagunt tenia un gran interés

i avui dia se li ha dedicat una

Ormaechea les concentrara

s’instal·laren les meretrius. Era

modalitat de bateria era a mig

estratègic, ja que a prop s’hi

Darrere de Ciudadmar està ubicat

plaça, a més de fer-li una estàtua

en aquest tros de carrer amb

la millor forma de complir a la

soterrar i es defensava dels

trobaven les instal·lacions de la

el que avui diguem “barrio de los

a l’entrada de l’església del Carme.

la fi d’evitar escàndols públics.

bestreta amb totes les comandes

Els deien el barri de “Las

de les embarcacions.

hipotètics atacs aeris i dels

Fàbrica nº 15 de la Subsecretaria

ríos”, però que en altres temps

Avui, també el seu exemple ha

desembarcaments navals. Més

de Armamento, els tallers, forns

era anomenat, i encara avui dia

servit perquè es constituïsca el

camareras”. Una anècdota

procés de beatificació.

que d’aquesta zona ens ha

Sabem per la mateixa via oral

o menys, davant de la ubicació

i laminació. La fàbrica tenia un

ho és, com el Barrio del Padre

de l’actual restaurant Candela

assessor soviètic que supervisava

Jaime, un sacerdot Paül de bona

hi havia una caserna de soldats,

la producció de planxes d’acer

els quals cultivaven durant la

que eren destinades a la

arribat vox populi -­ no sabem

que don Bernardo Ormaechea,

memòria per als portsaguntins

Carrer de los Claveles. Durant

si és llegenda urbana o realitat

com que la via no tenia encara un

perquè va ser el promotor a partir

les primeres dècades de segle

-, és la que es refereix a D.

nom, els va donar a triar-ne un, i

Bernardo Ormaechea, aleshores

elles preferiren el de “Claveles”, no

postguerra el seu hort per a

construcció de vehicles blindats,

de l’any 1954 d’habitacles per als

XX era un carreró curt i estret,

la seua manutenció. Malgrat

els quals eren fabricats en el

immigrants, els quals malvivien

amb una dotzena de cases que

tinent d’alcalde de l’incipient

sabem si perquè hi havia plantes

inclús en els mateixos nius de

va ser aprofitat per a muntar

poblat. Aquest home esperava

amb clavells o per una altra

això, en l’informe que dóna el

port de València, instal·lacions

166

167


En finalitzar la Guerra Civil, la siderúrgica passà a la societat Altos Hornos de Vizcaya i la Casa Gerència, en el seu pis, serveix per a allotjar els enginyers fadrins que arriben a treballar a la Fàbrica i la planta baixa es dedica a menjador.

qüestió. Anys més tard (1951) el

de la Compañía Siderúrgica del

podien entrar si anaven

durant la guerra va ser conegut

sacerdot Paül Àngel Salvadó en un

Mediterráneo. Va ser destinat

acompanyats per un soci, i al ball

con a Hogar Infantil, una mena

escrit que va fer, tot referint-se

inicialment a albergar la Casa

que es feia en les instal·lacions,

d’escola i llar d’infants. El xalet es

al barri diu “ la calle de las Rosas

Gerència i per a celebrar actes

s’havia d’entrar sempre vestit amb

conserva en un estat deplorable,

tiene seis viviendas y la de los

oficials o reunions del Consell

corbata i jaqueta, tant socis com

perquè segons tinc entés a

Claveles ocho. Son barracas como

d’Administració de l’empresa.

acompanyants. Una discriminació

dintre hi ha “ocupes” estrangers,

las que había debajo del puente

També va ser utilitzat pel seu

de classes evident fins ben entrats

que no tenen aigua ni llum.

de València”.

president, D Ramón de la Sota,

els anys seixanta, que és quan

com a residència durant les visites

desaparegué aquesta separació

A la part esquerra de la casa,

Casino nou. L’edifici que

que feia al Port. En finalitzar la

social i qualsevol persona podia

el carrer de la Verge del Losar,

actualment ocupa el Casino

Guerra Civil, la siderúrgica passà

ser soci del Casino de Productores.

anomenada també com “carrer

Recreativo y Cultural de Port

a la societat Altos Hornos de

de Sagunt a l’avinguda va ser

Vizcaya i la Casa Gerència, en el

Casa tipus basc o Casa de la

finalitzava el camí d’Almudàfer.

inaugurat el 15 de juliol de l’any

seu pis, serveix per a allotjar els

Palmera. Passaren els anys

Aquest carrer té aquest sobrenom,

1976 i construït en el mateix lloc

enginyers fadrins que arriben a

i D. Antonio Aznar, primer

perquè segons les notícies que

on hi havia un camp de futbol

treballar a la Fàbrica i la planta

administrador de la CMSM

tenim, part de les terres de la via

de terra. Des d’aleshores, l’edifici

baixa es dedica a menjador. La

féu construir el 1924 la que

eren d’una família aragonesa. N’hi

ha albergat diverses societats

fundació com a Casino té lloc

avui s’anomena la Casa de la

ha qui diu que era un carrer on

cíviques, com el Club d’Escacs, de

en desembre de 1941 per don

Palmera (encara que la palmera

vivien molts aragonesos. Malgrat

Tenis, Filatèlic, etc.

Jerónimo Roure amb el nom

canària va caure farà un parell

això, hem escorcollat el primer

abans citat, en resposta a la Peña

d’anys) un edifici singular que

cens de segle XX, el de 1930, on

L’edifici vell del Casino, el de

Sierra Menera. Durant molts

ens recorda un cert estil de

apareix per primera vegada aquest

l’avinguda del 9 d’octubre, fou

anys tenien dret a ser socis els

caseriu basc o baserri, amb un

carrer, i tan sols hem trobat 18

construït el 1921, el mateix any

empleats, és a dir, els productors

teulat longitudinal a dues aigües,

que s’hi construïren les oficines

de coll blanc. Els obrers també

poc inclinat i amb volada, i que

168

dels Xurros”; en aquesta zona

Casa de la Palmera fa uns anys. Foto Propietat de l’autor.

169

persones de 168 censades de procedència aragonesa.


les cases de Zoilo Vivanco - avui inexistents –, un basc que aprofitant l’arribada d’immigrants va fer construir unes quantes cases al carrer Pintor Sorolla i a la mateixa avinguda, les quals llogava als nouvinguts.

El Braçal del Bosc. Molt abans

Cases de Menera i altres.

d’immigrants va fer construir

de l’arribada de la CMSM existia

Un altre lloc emblemàtic va

unes quantes cases al carrer

un fillol del riu Palància anomenat

ser el barri de les cases de

Pintor Sorolla i a la mateixa

La plaça de Bilbao, avui en

Braçal del Bosc, una mena

Menera, edificació de l’any

avinguda, les quals llogava als

obres, era un espai que més que

de riuet que es desviava del

1956 promoguda per als

nouvinguts. Fa alguns anys el

una plaça pública semblava un

Palància més o menys a l’altura

productors de l’empresa. La

carrer es feia més estret fins que

“corraló” o pati privat de veïns,

de l’Hospital de Sagunt i que crec

seua construcció s’inicià el 1954

l’Ajuntament va ampliar-lo perquè

ja que s’havia d’entrar i eixir

(no hi ha plànols eficients) que

i eren uns habitacles a pagar en

tinguera la mateixa línia de les

pel mateix lloc. Se sap que en

desaiguava entre l’actual avinguda

50 anys, a 128 ptes. al mes els

altres cases del carrer. A aquesta

la part oest de la plaça hi havia

del Camp de Morvedre i el Casino

primers 20 anys i 200 ptes els

via pública li deien popularment

un frontó (1923), el qual va

Nou. Des del nostre punt de

30 següents, encara que l’any

“carrer de la Puñalà”, no sabem si

desaparéixer en fer habitatges.

vista i després d’examinar els

1984 els oferiren comprar-les i

va ser per una picabaralla entre

diversos plànols que hem pogut

pagaren 24.000 ptes. Després

embarcats o entre veïns, el cas

L’Hospital Vell i altres.

aconseguir de 1885, i també per

de pagar-les no volien donar

és que entre les generacions més

Un dels primers edificis que

referències d’antics treballadors

als propietaris les escriptures

velles així és conegut el carrer.

construí la CMSM van ser

de la construcció, els quals

perquè deien que aquestes

ens asseguraren haver trobat

cases estaven en terrenys de

En l’avinguda estava ubicada

pedres de riu quan construïren

costes i que després de 30

l’antiga Comandància de

edificis d’aquesta avinguda, per

anys pareix que ha finalitzat

Marina, avui enderrocada,

quals feia la funció d’habitacle

la qual cosa em sembla que,

donant la raó a l’empresa que

i al costat s’hi va construir

i oficines per als caps de

efectivament, aquest braçal

va comprar els terrenys.

la primera “Peña de Sierra

l’empresa minera, i l’altre, el

Antiga Casona que fou propietat de Zoilo Vivanco, on s’ubicava la Comandància de Marina, any 2010. Foto Propietat de l’autor.

els dos blocs del que encara anomenem Hospital Viejo, al sud de l’avinguda, un dels

Menera” la qual tenia l’entrada

del nord, es dedicà a habitacle

existeix un petit barranc, des

Enfront, les cases de Zoilo

per la centenària plaça de

i hospital, el qual estava dotat

de l’encreuament de les dues

Vivanco - avui inexistents –, un

Bilbao i els seus balcons

dels elements més moderns

avingudes, cap a la mar.

basc que aprofitant l’arribada

donaven a l’avinguda.

per al tractament d’accidents

desaiguaria per on hui encara

170

171


de treball; tenia 50 places per a

temps després l’escola canvià

un progressiu abandonament

Abans, però, només arribà la

a la part de la dreta en direcció

Menera, que és en realitat la

malats el 1926. Aquest conjunt

a l’altre extrem de l’edifici, en

durant els anys vuitanta, arribant

CMSM, s’ubicà a Sagunt, on

a la platja, gairebé enfront del

vertadera promotora de tot el

de la companyia minera va ser

el primer pis. Per atendre a

a perillar la seua estabilitat fins

avui és l’asil d’ancians, antiga

music-hall. Eren les anomenades

complex urbà, podem gaudir

anomenat pels portenys de

les filles, el 1955 se signà un

que l’any 1989 va ser adquirit

fàbrica d’alcohols, i més tard

“cases dels busos”, uns petits

d’una comunitat conformada per

l’època com “El Barrio Chino”

conveni amb l’escola de les

per una constructora i s’iniciaren

al carrer Pacheco.

habitacles que usaven els

gents diverses i d’un barri que ha

perquè estava ubicat en un

monges i l’empresa aportà

les obres de reforma interior,

bussejadors per a deixar tots els

desitjat viure com a valencians

extrem del poblat, no per la

225.000 ptes i aleshores les

canvi de cobertes... i es dedicà a

El carrer Luis Cendoya. En la part

seus instruments.

celebrant una de les tradicions

seua reputació. Inicialment, els

monges aprofitaren els diners

habitatges, com ara.

de la platja, cantó amb l’avinguda

dos edificis només tenien la

per a ampliar el Convento Viejo

planta baixa i el primer pis i en

i adquiriren diverses cases en

la segona dècada de segle s’hi

el mateix carrer, allò que es diu

va fer el segon.

més genuïnes de l’antic Regne de

del Mediterrani estava la casa

Epíleg. Podríem dir que el

València: les Falles, la nostra Falla

En la part de més al sud

de la família Ugarte en el primer

nostre barri finalitza al carrer

de la Marina.

prosseguia la Vereda Real. Allí hi

pis (després Casa Olano); en la

Luís Cendoya, en l’encreuament

el Convento Nuevo. En el curs

havia una entrada al complex fabril

planta baixa tenien una botiga

amb el carrer Nou, perquè més

66-67, l’escola de Sierra Menera

amb un guarda que es preocupava

d’ultramarins on hi havia un

enllà se situava tot el complex

Les seues característiques les

es trasllada a l’històric edifici de

de preguntar a les persones

estanc, i en la mateixa planta

siderúrgic de l’anomenada

podríem relacionar clarament

l’Albereda, rebatejat amb el nom

alienes a l’empresa el motiu de

una agència del Banc de Bilbao,

popularment “Fàbrica”, encara

amb les construccions industrials,

de Joaquín Gamón, vicepresident

voler entrar per anar al Grau Vell.

la primera entitat bancària que

que el barri d’aquells anys

fortament influïdes per les

del Consell d’Administració de

s’instal·là al Port; més cap a l’oest,

s’assemblava més als barris

angleses de la centúria anterior.

la CMSM, el qual funcionà fins a

Dintre de la fàbrica hi havia

la mítica perruqueria Las Arenas i

d’estil anglés, perquè tot

la crisi de la Compañía, el 1973.

una casa d’estil basc on vivien

en el cantó de dalt el Café Ambos

depenia el de l’empresa basca,

Al llarg dels anys 50 la CMSM,

L’edifici fou usat des d’aquest

els Ormaechea i els Ugarte.

Mundos, el qual es convertí en un

per això alguns historiadors

obligada per una llei de l’any

any com escola pública infantil i

Aquesta va ser la 1ª gerència

dels primers llocs on es podien

anomenen al Port parangonant

1945 promou una escola

com a seu del centre d’Educació

instal·lada al Port i se situava

fer els balls setmanals.

els anglesos, com una factory

masculina que s’anomenà

Permanent d’Adults.

al principi del Parc de Carbons,

“Nuestra Sra. Del Carmen”, en la part sud, tocant a telègrafs. Un

Els dos edificis entraren en

172

town o ciutat-factoria. Gràcies

a prop de l’angle del port on

Les primeres edificacions del

a aquesta factory, i abans a la

estava la Casa de Bombes.

nou poblat s’hi feren ben a prop,

Compañía Minera de Sierra

173

Josep Dionís Martínez


Seducció

Seducció de la llum

Autor: Alexandre Navarro

Autora: Àngels Moreno

Després de la fel puc ser pol·len i arrelar-te. En el gest de dir deixe un lloc per a l’origen. Li faig un clot en la butxaca. S’ha escrit tant sobre la llum, el tràngol Dos cossos i la taula pel mig. Foc de fons. Flameja el desig no correspost.

de trencar-se en la veu i fer-la possible. Quina seducció m’arranca al saqueig i expandeix la molsa? Quines són les simetries de l’animal que quan s’apaga no hi ha cant ni comunió? Hi havia escrit: ser és un deliri, una proesa.

174

175


Seducció inicial Autor: Miquel Herrandis

La pantalla verda del xicotet

Un missatge botà a la seua pantalla,

preocupada. No li agrada que

m’ha tocat fer aquesta vegada

aparell va cridar l’atenció del gat

‘Al paleolític’. Per fi li contestà! ‘Però

aparega i desaparega.

per aplegar ací i poder estar junts

véns ja o què?’, li respongué.

-Com ho saps? -li digué intentant

tranquil·lament xarrant.

salvatge que havia tret el cap

entrà en les seues converses. -Jesús no ho duu bé.

per aquell forat en la muntanya

mostrar indiferència-. És en

buscant alguna cosa que

Allà, a la foscor del forat de

va, Gabriel ja sap cap on tira la

Jesús callà amb la intenció ben

el seu col·lega sense alçar la

menjar. Si l’animal ho haguera

-I què penses fer? -li contesta

la muntanya, Gabriel encara

conversa i no li agrada. Aquell

llunyana d’atorgar-hi. Els temps

vista del microscopi. Ell també

pogut entendre hauria llegit el

alenava després d’haver-se

tema havia sigut motiu de moltes

de la seducció quedaven ben

participava al projecte, encara

missatge ‘On pares?’ que havia

desfet del gat que per un

discussions per tal d’evitar que

enrere. Sí, va acceptar que la

que en un altre lloc i una altra

encés aqueixa llumeta que li

poc més li perd l’aparell i la

aplegaren a passar situacions

seua parella hi participara, però

època. Feliçment casat amb

semblava tan divertida. Tant,

possibilitat de tornar a casa.

així. I tots dos semblaven estar

no imaginava que li acabaria

Anna, el comprenia i comentaven

que el gat començà jugar amb

‘Ja vaig’, li aplegà a contestar

d’acord quan els va autoritzar

afectant tant. Pensava que els

habitualment com evolucionava

l’aparell, divertit, passant-se’l

després d’aconseguir controlar

l’experiment.

aspectes personals es podrien

la cosa en el pla personal.

d’una pota a altra i apartant-

les ganes de soltar un estufit.

-Perquè ho note. És normal,

deixar de banda i tot seria més

-Li proposaré que anem

se amb eixa estranya llum que

Marcà el codi a la pantalla i

voldria que estiguérem més

fred. Ara, en canvi, sentia una

al terapeuta. Però ho veig

desaparegué d’aquell temps.

temps junts.

mena de gelosia.

malament.

trencava la foscor.

-Un déu no pot conviure entre A l’estació dels viatgers, Jesús, en canvi, estava nerviós i no tenia ganes

-Ja saps que Anna i jo vam

Un llarg bes semblava esborrar

els mortals -li contestà com una

Junts del braç se n’anaren

decidir que tindre més xiquets

els retrets dels dos. ‘Estava

sentència. Aquestes frases que

de l’estació. Plovia i bufava

seria una alternativa.

de jocs. Portava mitja hora esperant

preocupat per tu!’ li digué i sabia

tant li agradaven quan eren

lleugerament el vent en aquella

-Això mateix deu pensar Jesús.

Gabriel, qui no li contestava els

que era cert.

novençans, ara no li feien gràcia.

nit de primavera.

Anit em va dir que ja era hora de

-I no convisc amb ells. I no tinc

missatges que repetidament li havia

tancar-ho.

-Com va la cosa amb Eva? -li

ganes. Però una cosa no trau l’altra.

A l’endemà Gabriel xarrà del

-I què li vas dir? -Ximo alça la

avall no li agradava, volia tornar a

preguntà Jesús en acabar les

-Saps que no pot haver-hi

tema amb Ximo a la sala del

vista del microscopi sorprés.

casa com més prompte millor i la

rialles.

implicació emocional.

laboratori. Estaven els dos sols

-Que sí, que calia pensar-ho.

-Bé, l’he deixada un poc

-Mira. Vinc cansat. No saps el que

i en l’ambient asèptic la calor

-Fotre! I aneu a tindre’n?

enviat. El tràfec de gent amunt i

preocupació el turmentava.

176

177


-Mira, Maria ja sap que has

criatura i havia mort dessagnada al

arribat! -li cridà des del sofà

part com evidenciava la gran taca

assenyalant la panxa.

negra al terra. Ximo s’hi arrimà

Ximo, content per la rebuda, la

corrents, però ja no hi havia cap

besà i saludà la seua filla tocant

signe vital. Tot seguit, comprovà

la panxa de la dona.

que la criatura encara està viva.

-Tinc pressa. M’he d’anar

Agenollat, l’agafà i ràpidament li

corrents a Nairobi.

netejà la sang, amb unes tisores

-Li passa alguna cosa a Àfrica?

talla el cordó umbilical i escoltà

-li contesta Anna amb certa

emocionat com plorava.

-Això sembla. Ja saps que en

preocupació mentre el seu marit

-No et preocupes fill meu, jo et

volíem però jo pensava deixar-ho

recull la motxilla dels viatges.

cuidaré -li digué a cau d’aquella

per a un poc més endavant.

-Es veu que sí. Ja te’n diré quan

orelleta peluda d’homo sapiens.

-Saps que et dic, amb 23 anys ja

en sàpiga més.

ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA

és bona edat per plantejar-ho. Si no, se us passarà l’arròs!

I amb un altre bes de corregudes

Miquel Hernandis

s’acomiadà de les dues. Els dos col·legues van riure abans de seguir amb la feina de comprovar

D’una bola de fum verd aparegué

com evolucionen els zigots.

Ximo davant d’Àfrica. El científic es manté a la porta de la cova

Anna gaudia d’un moment de

observant-la, esperant com les

privacitat prenent una copa de vi

altres vegades un crit de sorpresa

negre quan Ximo entrà a la casa.

o un d’alegria. Malauradament, la dona acabava de parir una

178

179


180

CONCURS DE NARRATIVA “Murmuris d’una fallera” / Autora: Alejandra Rubio i Dasí

Molta gent s’ enamora de la

i l’amor tan pur per la festa.

setmana gran fallera, d’aquella

Un amor que li va transmetre

oloreta a pólvora, de les

sa mare, fallera de xicoteta, i

impressionants obres que fan

els seus iaios, als quals els va

els nostres artistes fallers, de

pometre que seria fallereta

la seda brodada amb tanta

algun dia. Anys després, van

cura que ornamenta el vestit

faltar els dos quan ella era

de cada preciosa fallera... Tots

encara xicoteta. Per a ella i per

viuen les falles amb alegria i

a sa mare, un tros del seu cor

amor per la festa.

se n’havia anat amb ells. Una mancança que mai no podrien

Una xiqueta amb la careta plena

omplir. Les dos van haver

de pigues, nascuda a la capital

de continuar amb les seues

d’aquesta gran festa; amb

vides, amb la força que aquells

sang de l’albufera, valenciana

iaios tan especials els van

de cap a peus; vivia les falles

ensenyar. L’amor per la festa i

amb la seua família, els qui

per la vida va quedar a mitges.

li van ensenyar l’amor per

Els monuments fallers cada

aquesta festa, però mai havia

any eren més bonics, la seda

pensat en ser fallera. Uns anys

brodada era més i més brillant,

després de néixer, va haver de

l’oloreta que ornamentava l’aire

canviar la capital, per una ciutat

era la mateixa, però no per a

costanera, també molt bonica,

elles. Faltaven les dos persones

però gràcies a la seua família,

que havien fet totes aquelles

continuava amb un somriure

raons especials de gaudir.


Els anys continuaven passant i la xiqueta es va fer una xica fadrina, encara lluint aquelles pigues dolces a la seua cara. La seua família també va canviar, sa mare es va tornar a casar, amb un home que va voler a la xiqueta com a seua, i que li va donar un germanet ben graciós, amb qui compartiria infinites entremaliadures. Però la xiqueta continuava sense estimar tant com abans les falles... A poc a poc, amb paciència i amb l’ajuda de la seua nova família, sa mare i ella tornaren a sentir la passió per la festa valenciana. Fins i tot, un any, els pares decidiren formar part d’una comissió fallera. Una falla amb l’ancora marinera per ànima. La xiqueta estava molt emocionada, perquè li agradaven els vestits de fallera i, finalment, els lluiria ella. Algun dia seria fallera major.

181


En arribar a dalt de l’escenari i amb la seua banda posada per fi, va aguantar les llàgrimes i va tornar a somriure. Encara que tornava a emocionar-

aquella promesa, aquell somni,

Aquesta fallereta sóc jo. I encara

li la idea de ser fallera, ella no

que tantes vegades havia

m’els estime i sempre ho faré i

oblidava la seua promesa. Així

compartit amb els seus angelets.

ensenyaré als meus fills, i més

que quan va arribar la seua

tard als meus néts, l’amor que

primera presentació, la primera

Hui, aquella xiqueta continua

em van transmetre, per l’oloreta a

vegada que lluiria el seu vestit i la

sent fallera, vivint cada acte amb

pólvora, per la seda brodada dels

seua banda, va pujar a l’escenari

il·lusió i esperant el dia gran de

vestits, pels monuments... per la

amb un somriure nostàlgic,

la nostra estimada geperudeta,

festa gran valenciana; les Falles.

sentint-se orgullosa de complir

per a demanar-li que tinga

la promesa que un dia va fer als

cura dels seus angelets i de la

seus iaios. En arribar a dalt de

seua família. Molts la hi veuen

l’escenari i amb la seua banda

desfilar amb els seus vestits,

posada per fi, va aguantar les

pensant que ella tan sols s’hi vol

llàgrimes i va tornar a somriure.

lluir, però la xiqueta amb pigues

No per al públic, ni per a cap

dolces, encara desfila per als

foto. Va somriure per als seus

seus angelets i així demostra

dos àngels, ella sabia que

l’amor pur que sent per la

l’estaven mirant, orgullosos de la

festa, l’amor cap a la nostra

dona en la qual s’havia convertit.

Mare de Déu, que des de ben

Va somriure per a sa mare, la

xicoteta la seua iaia i sa mare li

qual tant havia passat perquè ella

van ensenyar, l’amor pels seus

tinguera una vida plena d’amor i

iaios, i així els demostra que no

felicitat. I quan per fi va acabar,

mor qui falta, mor qui s’oblida.

va plorar com mai havia plorat

Perquè dins d’ella sempre viuran

abans i va sentir per fi realitzada

els seus angelets, al seu cor.

182

EL RACÓ DELS MENUTS

Alejandra Rubio i Dasí

183


INTRODUCCIÓ Part infantil

Hola Marinerets! Benvinguts un any més al vostre espai. Esteu preparats per a gaudir del llibret d’enguany? El llibret a més de guardar i contar la història de l’any faller, ha de ser un espai per a gaudir de tots nosaltres, independentment de l’edat.

EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL

Les  pròximes pàgines estan dedicades a tots vosaltres. Esperem que us agraden i sobretot que les gaudiu de la primera a l’útlima. Recordeu que sou el nostre futur. El futur de la nostra cultura, la nostra festa i les nostres tradicions. A passar-ho bé, s’ha dit!

184

185


186

SALUTACIÓ President infantil 2017

CRISTIAN CÍSTER I GIL

Hola Mariners!

Aquestes falles us espere a tots els meus amics i xiquets del

Sóc Cristian, el President Infantil

barri a gaudir amb mi i tota la

per a les falles 2017 de la Falla

comissió, a la plaça la Marina,

la Marina.

dels jocs, dels unfables i de les orquestres.

Estic molt content de ser president de la meua falla, i

Que visca la meua falla, la

per aixo, m'agradaria donar les

A.C. Falla la Marina, i el 2017!

gràcies al meu pare i a la meua mare. Us estime molt. També m'agradaria donar les gràcies, a les meues iaies, a la meua iaia Carmen per fer-me els tratges tan bonics de faller, i a la meua iaia Rosa, per acompanyarme a tots els llocs. Gràcies a Dani, el presi de l'any passat, per explicar-me ser president. I gràcies a la meua amiga Marta, Cebri i Pili, per acompanyar-me als actes i cercaviles.

187


188

COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL Falla La Marina 2017

President

Delegada

Cristian Císter i Gil

Ainara Jordán i Ortiz

Vicepresident

Delegat

Daniel García i Bueno

Alejandro Centelles i Couverchel

Vicepresident

Delegat

Antonio Cebrián i Villalba

Javier de La Cruz i Huguet

Vicepresident

Delegada

Joan Cebrián i Lázaro

Sofía Pablos i Huguet

Secretari

Delegada

Pablo Belinchón i Salinas

Mara Cuesta i Gómez

LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL

Vicesecretària Alicia Monge i Navarro Tresorera María Villar i Cayuela Vicetresorera Paola Escrig i Vives Comptador Carlos González i Villalba Vicecomptador Carlos González i Manzanares

189


190

MARTA ESTAL I MARTÍNEZ Fallera Major Infantil 2017

Marta,

Tot açò i més ets, Marta,

Nosaltres també volíem

bonica xiqueta de somriure

i a mi em consta que ho saps

veure’t aquí dalt hui, amiga,

contagiós.

però avui, en aquest dia,

i el teu somriure hui és

per a tu tant especial

el que a tots ens il·lumina.

Preciosa reineta,

volia dir-te, neboda,

que m'has furtat fins el cor.

el que no es pot amagar

En aquest any especial

que et vull com una filla,

estarem al teu costat

Ho ets tot per a mi, Marta,

que t'estime fins a l'ànima.

per a gaudir junt a tu

dolça nina de grans rul·los

Gràcies per deixar-me ser

el teu somni més preuat.

la més tendra i bona xiqueta,

la teua amiga i companya. Veure't créixer ha estat

Ser de tots la capitana,

La nineta... dels meus ulls.

tot un luxe, de veritat.

i per fi, al tron pujar,

I des de hui, a més, Marta,

I hui quan el teu somni

essent la digna sobirana

justa i gran representant

es fa per fi realitat

de la teua falla estimada!

de la teua falla estimada,

la teua tia volia

digna infantil sobirana.

estar ací, al teu costat.

I a més, i per damunt, la xiqueta... dels meus ulls!!

Encarna Ramiro

191


192

COMISSIÓ INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL

XIQUETS / Falla La Marina 2017

XIQUETES / Falla La Marina 2017

Aguado i Ramos, Hugo

Marco i Bronchú, Matías Alberto

Agüe i Ramiro, Emma

Izquierdo i Valera, Marta

Alcolea i Martín, Alejandro

Pérez i Cabrera, Hugo

Alcaide i Sánchez, Judith

Jordán i Ortiz, Ainara

Belinchón i Salinas, Pablo

Pérez i Cabrera, Mario

Alcolea i Martín, Vega

Lacoba i Sáez, Paula

Cebrián i Lázaro, Joan

Rojo i Sánchez, Iván

Aleixandre i García, Naiara

Marín i Sabater, Daniela

Cebrián i Villalba, Antonio

Rojo i Sánchez, Pau

Aleixandre i García, Sandra

Monge i Navarro, Alicia

Centelles i Couverchel, Alejandro

Verdejo i Hernández, Álvaro

Aliaga i López, Nagore

Muñoz i Navarro, Carla

Chirivella i Cortés, Adrián

Villarroya i Torrecillas, Sergio

Bea i Miguel, Nora

Pablos i Huguet, Sofía

Císter i Gil, Cristian

Beltrán i Pérez, Clara

Valera i Llorens, Alejandra

De La Cruz i Huguet, Javier

Blanco i del Valle, Laia

Verdejo i Hernández, Aitana

Docón i Sánchez, Mateo

Carrasco i Sánchez, Leire

Villalba i Iglesias, Erika

Escrig i Vives, José Manuel

Cebrián i Lázaro, Vega

Villar i Cayuela, María

Gamarra i Sisternas, Álvaro

Chirivella i Cortés, Erika

García i Bueno, Daniel

Cuesta i Gómez, Mara

Ghadban i Pérez, Martín

Diago i Gargallo, Alejandra

González i Manzanares, Carlos

Escrig i Vives, Paola

González i Villalba, Carlos

Estal i Martínez, Marta

Izquierdo i Valera, Adrián

Estal i Martínez, Sofía

Lucas i Boix, Mario

García i Cervera, Andrea

Maldonado i López, Iván

Giménez i Ortiz, Leire

Marco i Bronchú, Diego Alberto

Gómez i Llamas, Myriam

193


ELS MÉS MENUTS

RECOMPENSES

Benvinguts

JCF València / Bunyols infantils 2016-2017

Distintiu d’Or

Amerats de felicitat podem dir

Aprofitem aquest espai per

que la nostra família marinera

donar l’enhorabona a tots els

cada any augmenta gràcies

xiquets de la nostra comissió

Cristian Císter i Gil

a naixements de marinerets

que enguany reben una de les

tan bonics com Naiara, Hugo

recompenses de FJFS i de JCFV

Marta Estal i Martínez

i Mateo. Des d’ací volem

per la seua trajectòria fallera.

aprofitar l’avinentesa per a

Moltíssimes felicitats i esperem que

donar la benvinguda a aquests

continueu creixent i aportant noves

tres angelets a la nostra gran

experiències dins de la nostra

família, i l’enhorabona als seus pares per tindre aquests

família marinera.

Naiara

José Manuel Escrig i Vives Daniela Marín i Sabater Distintiu d’Argent Álvaro Verdejo i Hernández

bombonets tan rebonics. Gràcies

Alejandro Centelles i Couverchel

per omplir el nostre casal

Marta Izquierdo i Valera

d’alegria, us estimem.

Vega Alcolea i Martín José Manuel Escrig i Vives Paula Lacoba i Sáez Clara Beltrán i Pérez Emma Agüe i Ramiro

Mateo

194

Hugo

195


196

RECOMPENSES FJF Sagunt / Masclets infantils 2016-2017

Masclets de Platí

Masclet d’Argent

Alejandro Monge i Navarro

Carla Muñoz i Navarro

Germán Císter i Lázaro

Adrián Chirivella i Cortés

Iván Caballero i Torres

Erika Chirivella i Cortés

Iván García i Bueno

Erika Villalba i Iglesias

Patricia Muñoz i García

Mario Lucas i Boix

Masclet de Diamants Pablo Belinchón i Salinas Masclet de Fulles

EL NOSTRE MONUMENT INFANTIL

Pau Rojo i Sánchez Iván Maldonado i López Sergio Villarroya i Torrecillas Matías Alberto Marco i Bronchú Alejandra Diago i Gargallo

Cristian Císter i Gil Daniela Marín i Sabater Marta Estal i Martínez José Manuel Escrig i Vives Masclet d’Or Andrea García i Cervera Iván Rojo i Sánchez

197


Artista: Raúl García i Pertusa

198

199


200

CRÍTICA Lema: “De dracs, bruixes i mags...”

Hi havia una vegada en un bell i

uneix mags, bruixes i dragons

tornen per a recordar-nos que

càlid poble anomenat SAGUNTIS

protectors de l’Univers màgic al

sempre estaran al nostre costat.

tot tipus de criatures màgiques.

voltant del foc.

Les que regnaven en tot el territori

Com si es tractara del millor son,

de tancar un poquet els ulls i

eren tres simpàtiques bruixes

la nit estrelada, cobreix la ciutat

somiar amb elles.

que feien i desfeien amb la seua

com si d’un mant es tractara, i

meravellosa màgia; FLORA, FAUNA

tots junts es fan una promesa

i PRIMAVERA eren conegudes per

per sempre, tornar cada 19 de

la seua bondat i per l’amabilitat

març per honrar la primavera.

Si voleu conèixer-les, només heu

EL RACÓ DE LA LITERATURA

Raúl García i Pertusa

que mostraven amb els sers humans que les visitaven.

Les bruixes i els mags són les persones més dinàmiques i

Amb motiu de la celebració

plenes de vida sobre la faç de la

del SOLSTICI DE PRIMAVERA,

terra i any rere any, compleixen

SAGUNTIS, s’omplia de llum i

cadascun dels nostres somnis.

color. La màgia regnava per tots

Són capaços de detindre el

els racons i les nostres bruixes

temps i fan que la màgia viatge

s’encarregaven de guarnir fins

ràpida i veloç als lloms dels seus

a l’últim racó de la ciutat. Per a

inseparables companys.

eixes dates, les criatures més màgiques i especials del món

Les nostres bruixes són éssers

es donen cita a la ciutat i són

que han estat capaços de

atretes per la força de la crida de

detindre el temps per a complir

la primavera i el sentiment que

els nostres somnis, i cada any

201


Autor: Kike Alapont

202

203


204


La bruixa que es menjava els xiquets

205

Autora: Júlia Rosa Romero

Temps era temps en un temps i

natural. S’havia creat perquè per

en un lloc llunyà, hi havia un poble

qualsevol lloc on passara l’ombra

molt xicotet on tothom es coneixia

negra i acaronava les plantes,

i s’estimava molt, però, en aquest

aquestes morien de sobte.

poble perdut, ningú estava content. Dins de la trista clariana, hi havia No estaven feliços ni els iaios, ni

una barraca feta de pissarra

els pares, ni els que s’anaven a

i troncs podrits i pudents en

casar i, encara menys, els xiquets.

què hi vivia la bruixa: no una bruixa qualsevol, de fet era la

A prop del poble, a més a més,

pitjor bruixa que mai l’ull humà

hi havia un bosc, un bell bosc

havia vist i que mai la memòria

on tampoc estaven contents

humana haja pogut recordar.

els seus habitants, de manera que els ocells, els esquirols, els

La bruixa era una anciana mal

porcs senglars, els cérvols i tots

vestida, lletja i pudenta, però, de

els animals que normalment

encanteris tan poderosos que de

viuen o vivien en aquell moment,

vegades ella mateixa en tenia por.

als boscos, s’havien anat per un temps, espantats per la

De fet, fins i tot no podia

presència negra que dominava el

portar una bona vida: ningú

bosc i aterria la població.

se li acostava o parlava amb ella. Mai havia oportunitats

Al bell mig del bosc hi havia una

per divertir-se i, com podeu

clariana, que no era una clariana

imaginar, ningú l’estimava.


Abans dels dos anys, per a la bruixa, els xiquets feien olor de excrements i llet regurgitats, mentre que després dels sis els seus músculs començaven a endurir-se massa,

Des d’aquest moment fins a un mes després aquest xiquet seria lliurat a la bruixa, després d’haver estat, durant tot aquest període, alimentat adequadament a fi d’obtenir el greix en el punt correcte.

Així que la bruixa descarregava

de les seues vides, si una volta

fragants i es fonien a la boca,

Una vegada la bruixa tinguera el

Quan el xiquet era triat, la gent

la seua frustració, que venia de

a l’any, amb motiu del seu

una cosa molt important per

xiquet, podia matar-lo amb un ganivet

del poble donava tota l’ajuda

centenars d’anys, perjudicant als

aniversari, no li donaven una

a ella, perquè tenia només li

de carnisser i tallar-lo a trocets,

possible a la família, però al

que no tenien culpa, de manera

festa amb el seu plat preferit:

restava una dent a la boca.

preferia rostir la carn més grassa.

mateix temps, vigilava els pares

que portava dolor on hi havia

carn de xiquet! Així doncs, un mes abans del seu

Amb les altres parts feia conserva

A ella no l’importava que fóra

aniversari la bruixa va baixar al

o bé les bullia o les salava i

felicitat i llàgrimes on abans hi havia somriures.

que no pegaren a fugir i posaren a tothom en perill.

un xiquet o una xiqueta, sempre

poble i tots els habitants van haver

assecava perquè duraren fins al

En el fatídic dia, l’alcalde de la

Si els habitants es cuidaven bé

que la seua edat no fora inferior

d’acollir-la, per tant es van alinear a

següent aniversari.

localitat anomenava la persona

de no acostar-se a la barraca

a dos anys ni superior a sis.

banda i banda del carrer principal i

del bosc, també la bruixa no

encarregada de portar al xiquet

únic del poble, amb els xiquets en

Algú dirà que un xiquet per any

ben lligat, a la clariana, mentre

els seus braços o mans.

no és un gran sacrifici, però

que les dones de més edat feien

aneu a explicar-li-ho als pares

una processó fins a la casa dels desafortunats pares.

s’apropava al poble: per a ella

Abans dels dos anys, per a la

veure persones que s’estimaven,

bruixa, els xiquets feien olor de

xiquets encantadors, joves actius

excrements i llet regurgitats,

La bruixa els va tocar amb les

dels xiquets xicotets, que vivien

que els agradava ballar i divertir-

mentre que després dels sis els

seues horribles mans amb els dits

un any sencer en el terror i això

se, era una visió insuportable.

seus músculs començaven a

torts i amb nyus com les branques

mateix s’estenia durant almenys

La família de Joan, el llenyataire,

endurir-se massa, sobretot perquè

d’una olivera quan fa molt de

quatre anys més.

estava composta per ell mateix,

Aleshores per què la gent del

a aquesta edat la majoria ja havia

vent, i va triar la carn més tendra

poble no estava contenta si

començat a ajudar els pares amb

i saborosa. Des d’aquest moment

L’alternativa podia ser no tenir

filla gran que acabava de fer

cadascú podia valer-se per si

el treball agrícola, principal recurs

fins a un mes després aquest

més fills, però després la bruixa

nou i Nicolau, el més jove, que li

mateix? Doncs, jo us ho diré.

econòmic de la localitat.

xiquet seria lliurat a la bruixa,

hauria descarregar la seua ira

mancava poc per a fer quatre anys

No ho estava perquè al poble

la seua esposa Neus, Imma, la

després d’haver estat, durant

mitjançant la destrucció del poble

i es trobava en una edat perillosa.

hi havia una terrible maledicció

En canvi, els que tenien les

tot aquest període, alimentat

i tots els seus habitants, aleshores

Imma havia sobreviscut durant

de la bruixa. Es va comprometre

edats entre els dos extrems,

adequadament a fi d’obtenir el

el sacrifici d’un era utilitzat per

quatre anys a l’elecció, perquè

a destruir el poble i cadascuna

les seues carns eren dolces,

greix en el punt correcte.

protegir tota la comunitat.

era una xiqueta alta i prima,

206

207


mentre que la bruixa preferia

En arribar al final del carrer

Tots acceptaven passivament el

eixia a agafar el seu dinar dels

als xiquets grassonets, amb carn

s’aturava i tornava enrere fins

destí i la decisió de la bruixa i mai

propers dotze mesos, Imma es

tendra com mantega fresca.

que es quedava plantada davant

de la vida qualsevol persona havia

ficà a la gatzoneta dins de la

del xiquet seleccionat, al qual

tractat d’oposar-se a la vella tirana.

barraca i s’amagà darrere de la

El maleït dia d’elecció era

assenyalava amb un dit deforme

així: els xiquets tremolaven,

amb l’ungla de l’índex, llarga, negra

L’única que dins del seu cor

haver eliminat tots el ganivets

els adults ploraven i el sol es

de tanta brutícia i amb tantes

no podia acceptar l’elecció de

mortals de la bruixa.

cobria de núvols, quan la bruixa

revoltes que sembraven rínxols.

la bruixa era la xicoteta Imma,

arribava a la ciutat.

la qual s’estimava molt el seu

Aquesta va entrar dins la casa i

En aquest punt hi eren,

germà xicotet, no volia resignar-

després de tancar el xiquet en una

La bruixa va començar a

inevitablement, els crits, els plors

se a perdre’l i es va posar a

gàbia de pollastres, es va ficar al

recórrer el camí amb la seua

i les súpliques dels pobres pares,

pensar en el que ella podia fer.

llit per descansar: “Uf! - va sospirar

forta olor que la precedia com si

però malauradament la bruixa mai

fóra una colla de fidels servidors

s’havia retractat de la seua decisió.

i açò era així perquè la bruixa

208

porta de l’armari, no sense abans

la bruixa - Estic començant a El dia de fer el lliurament del

envellir: tinc menys gana, tant és

xiquet; l’alcalde va entrar al

així que encara tinc un poc de carn

feia més de tres-cents anys

Aquesta vegada la bruixa va

bosc amb el Nicolau en braços,

seca de l’any passat. A més a més

no es rentava, ni es canviava

assenyalar, sense dubtar, amb

mentre que moltes de les

tinc molta soneta. Una migdiada

de roba, la qual semblava un

el dit al xicotet Nicolau, després

persones tractaven d’entretenir

m’obrirà la gana “.

conjunt de draps del color

de la qual cosa tots, encara que

els desesperats pares.

grisenc verdós indefinit.

amb tristesa, alleujats d’haver-se

A Imma el cor li bategava amb

escapolit del tràngol, tornaren a

Aprofitant-se del caos, lmma

força: no tenia un pla, només el

Davant de cada candidat en

les seues modestes cases. Això sí;

marxar, sense ser vista, darrere

seu amor per Nicolau i el seu

edat de ser menjat, l’anciana s’hi

fent-se els sords per no sentir els

de l’alcalde i va arribar al mateix

valor, el valor que sempre havia

aturava, li pessigava les cuixes,

crits i els plors de desesperació

temps que ell, a la cabana de

estat absent en els seus paisans.

l’abdomen i passava al següent.

dels malaguanyats pares.

la bruixa. Mentrestant, aquesta

Després d’una estona va eixir del

209


seu amagatall i se’n va anar, amb el

dins de casa atemorits. Uns

se sap com, però al final tots els

cor a la gola, al llit de la vella i amb

s’amagaven sota els llits, altres

habitants del poble van començar

una ampolla de vidre va donar-li

en els armaris, altres en els

a sortir dels seus amagatalls i

un colp tan fort en el cap que la va

munts de palla i alguns fins i tot

cases. Els havia mobilitzat a tots.

deixar sense coneixement.

a les xemeneies.

Sense parar-se a pensar en les

Quan Imma i Nicolau van entrar a

van començar a tirar-li coses,

conseqüències del que acabava

casa, els seus pares empal·lidiren

de fer, alliberà el seu germà i,

i es van quedar com estàtues.

quan el va agafar de la mà amb la intenció de eixir corrent, la bruixa

A Imma el cor li bategava amb força: no tenia un pla, només el seu amor per Nicolau i el seu valor, el valor que sempre havia estat absent en els seus paisans.

els tornaré! Ja sóc molt vella per

Després del merescut descans

fer maldats i estic molt cansada

el poble sencer va parlar amb la

d’estar sempre sola “

bruixa i entre tots li van arreglar una casa al mateix centre del

Així que va fer un conjur dels

poble on tots els nens anaven

seus i vingué un núvol negre, un

cada vesprada després d’eixir

vent huracanat i va començar

del col·legi a escoltar els contes

des d’ous d’estruç fins a caques

a baixar del cel tot un seguit

que la bruixa els contava. Contes

de vaca. La vella bruixa cridava;

d’estreles blanques i brillants

que, com era d’esperar, eren de

Què havia passat? Els renyem

“Pareu! ¡Pareu! Deixeu-me en

que quan tocaven terra anaven

bruixes. De què voleu que siguen

o els abracem? La bruixa els

pau! No veieu que sóc una vella

prenent la forma de tots i

tractant-se d’una bruixa? Uns

es va despertar i li va cridar “On

mataria a tots. Pensaments i més

bruixa acabada? “

cadascun dels nens que la bruixa

contes que després els nens més

vas amb el meu menjar?”

pensaments passaven pels seus

“Retorna’ns als nostres nens,

s’havia portat anys anteriors.

espavilats els escrigueren i amb

Quan va arribar la bruixa tots

el pas del temps un xic que era

caps a la velocitat d’un llamp.

bruixa del dimoni!”

Els nens van arrencar a córrer

Al moment, la Neus, la mare, va

“No pararem fins que ens tornes

Els pares es tornaren bojos

faller de la Falla La Marina, els va

i la bruixa els perseguia

reaccionar i va dir: “Ja n’hi ha prou!

als nostres fills!”

d’alegria de veure els seus fills de

trobar en un vell bagul que li havia

trontollant i cridant: “Ho pagareu

Colla de covards! Tots els paisans

“Fes-ho o acabarem amb tu!”

nou, i els nens, botant, es llançaven

regalat el seu avi i ací els teniu.

ben car! Em portaré a tots els

junts podem contra la bruixa! No

als braços dels seus pares.

Tots aplegats en aquest llibret

nens del poble i tindré menjar

estic disposada a perdre tots els

Cridaven i cridaven els pobres

pels segles dels segles!”

meus fills per una lletja, vella i

vilatans.

pudenta bruixa! “I així de decidida Fins que van arribar al poble.

de falla tan bonic, perquè la part Tots els habitants del poble,

bona d’aquella bruixa reeducada,

feliços i contents, van fer una

perdure entre tots nosaltres.

va sortir a la porta i va començar

Després de recapacitar i després

festa que va durar vint dies amb

a cridar als quatre vents perquè

de rebre l’impacte de 555 ous

les seues vint nits i quan van

Amb l’enrenou que es va armar

tot el poble la sentira. I sabeu

d’estruç i 333 caques de vaca, la

acabar, es van passar vint dies

la gent del poble es va ficar

el què va passar? Doncs que no

vella bruixa va cridar: “Pareu i us

amb les seues vint nits dormint.

210

211

Júlia Rosa Romero


La bufanda d’Albis Autora: Dolors Jimeno

A Bernat Yago Vallès

sempre que han de volar, Rieden li posa la bufanda a Albis abans de pujar a la granera.

El drac Albis i la bruixa Rieden

altes per a estar ben

que els esternuts de vegades

sempre anaven junts.

fresquets. Volaven per damunt

no es poden evitar i que no

d’uns pics nevats quan Albis

es preocupara, que posarien

Albis era molt menudet. Havia

va sentir un poc de fred i, de

remei perquè no tornara a

nascut blanc com la neu i

sobte, va esternudar. Sense

passar.

amb una pell suau i molt

poder-ho evitar, una flama li va

bella. Només tenia els llavis

eixir de dins i va començar a

Per això, des d’aleshores,

i les galtetes amb un poc de

cremar la granera.

sempre que han de volar,

color a causa de les flames

Rieden li posa la bufanda

que li eixien de la gola quan

Rieden va ser àgil i va

a Albis abans de pujar a la

s’enfadava o estava refredat.

començar a descendir abans

granera. Per si de cas!

que el foc consumira tot el pal. Rieden, sàvia i tendra, el

Per sort, i gràcies a l’habilitat

tractava com un fill. El portava

de la bruixa, arribaren a terra

Escriptora

assegut al pal de la granera,

sense prendre mal. Rieden

dolorsjimeno.blogspot.com.es

ben abraçadet, i volaven pertot

va tapar la boca d’Albis amb

València, 8 d’agost de 2016

arreu. L’havia educat per a ser

una bufandeta per evitar que

feliç, per això li va ensenyar

tornara a esternudar o a tossir

a ser pacient i tranquil i així

mentre reparaven la granera

poder dominar el foc que

amb els branquillons que

li eixia quan alguna cosa el

estaven arreplegant.

contrariava. Quan tot va passar, Rieden Un estiu de molta calor van

va besar Albis i li va dir que

decidir anar a les muntanyes

no havia estat culpa seua,

212

213


La bruixa i el mag Autor: Francesc Xavier Mas

Vet aquí que una vegada vivien

en silenci i de nou va sonar la

a una comarca una bruixa i un

veu que repetia: -Jo conec la

mag que rivalitzaven en veure

solució als vostres problemes

quin dels dos era més poderós

- va repetir amb veu ferma. Al

i feia els majors encanteris. Per

instant, tots es van girar vers la

provar-ho tenien martiritzats a

veu i van veure a una xiqueta

tots els habitants de la comarca

molt baixeta, amb aparença

amb les seues demostracions màgiques. Igual convertien en

Igual convertien en granota a un que passava prop d’ells que feien que la casa d’algú de més enllà es transformés en un grapat de pedres.

es converteixen en un drac. Si

Després de moltes hores de

desapareix el meu encanteri , us

discussió, van arribar a una

podré ajudar a fer esvair-se del

solució què consideraven

mapa aquests dos personatges.

satisfactòria i què necessitava de l’ajuda de tots els ciutadans de

Els habitants de la comarca,

la comarca. La qüestió era posar

incrèduls i estupefactes,

una sèrie de trampes repartides

fràgil i molt blanca que semblava

no donaven crèdit a allò

per tot el territori per tal d’agafar

estar malalta. Una persona va

que estaven escoltant. Com

la bruixa i el mag i tancar-los en

granota a un que passava prop

preguntar: -Et coneixem de

anaven a fiar-se d’una xiqueta

la presó. Com que la bruixa i el

d’ells que feien que la casa d’algú

cas? - Qui ets tu que saps com

qualsevol que els referia

mag tenien poders màgics les

de més enllà es transformés

resoldre la nostra desgràcia?

tan estrambòtica història?

trampes haurien d’estar fetes

en un grapat de pedres. Els

. La xiqueta, de manera molt

- Deixa’ns de ximpleries,

d’algun sistema que contrarestés

desconsolats ciutadans estaven

pausada però ferm va afirmar:

xiqueta. El que nosaltres

la màgia. Els habitants de la

al límit de la bogeria i van

- No us deixeu influir per les

necessitem són solucions

zona eren coneixedors de

decidir reunir-se per trobar una

aparences perquè encara que

pràctiques i realistes i no tot

certes plantes que es criaven

solució a tan greu problema.

semble molt poca cosa, teniu

eixe seguit de bogeries que

en les serres del voltant i que ,

davant de vosaltres a una fada

t’acabes d’inventar. Ves a jugar

suposadament, tenien propietats

En això estaven quan ,en un

del bosc que ja fa molts anys

i deixa’ns en pau i si tornes

per anular les males energies,

moment en què tots estaven

vaig ser encantada per aquests

que siga parlant de solucions

com ara la ruda, el romer o el

discutint, es va escoltar un fil de

dos maleïts personatges que

serioses. –Bé- digué la fada- si

vesc. I efectivament, així ho

veu que deia: - Jo sé la solució!

ara vos turmenten a vosaltres.

no voleu fer-me cas recordeu

van fer, omplint uns quants

Algú ho va escoltar i va demanar

Però l’única manera de fer que

que, abans o després, em

clots d’aquestes plantes per

silenci. D’on venia eixa dolçor

desaparega el meu encanteri és

buscareu per ajudar-vos i tal

tal que quan la bruixa o el mag

de veu que parlava? Van seguir

aconseguir que la bruixa i el mag

volta serà ja massa tard.

caiguessin a un clot perdessin

214

215


Malauradament , la bruixa i el mag van tornar a prendre força amb més ràbia que abans i disposats a dur a terme la seua terrible venjança.

els poders i llavors, atrapar-los i

dies i el resultat va ser nefast.

ficar-los en un lloc on deixaren

Com ja sabia la fada, l’efecte

tranquils a tots.

de les plantes anul·lava els poders màgics per unes poques

La xicona va dir a la fada que, ràpidament, preparés dues piles de llenya a la Plaça del poble i esperés a que ella arribés amb els funests personatges .

quedar cap sense petrificar i

deia: - Hola, em diuen Feliç i

la fada plorava desconsolada

sóc una fada bona que vaig ser

perquè ara resultaria impossible

encisada per una bruixa i un

trencar el seu encanteri sense

mag i que són els que han dut

l’ajuda dels paisans dels pobles.

a terme aquesta desgràcia que

A més, faltava molt poc per a la

contemples. La xicona, guiada

celebració de les festes de les

per la seua intuïció, va confiar

Mentrestant, la fada mirava

jornades i malauradament ,

tots aquests moviments

la bruixa i el mag van tornar a

amb una mescla de recel i

prendre força amb més ràbia

de desesperació sospitant

que abans i disposats a dur a

Falles, que , amb tanta il·lusió es

en la fada i li va preguntar entre

que aquesta solució era poc

terme la seua terrible venjança.

preparaven per aquests llocs.

plors: - I ara, què podrem fer?

habitants de la comarca van

Fets unes feres, la bruixa i

Vet aquí que , un dia, va arribar

tots amb eixe espantós aspecte.

col·locar trampes per tot arreu i

el mag escaparen de la seua

a la comarca una xicona que era

La fada, molt contenta per

esperaren i esperaren per veure

gàbia amb l’únic pensament de

veïna de la zona a passar les

trobar una persona bona que

què passava. I així , un dia, es

castigar tots els habitants de

festes amb els seus familiars. La

confiava amb ella i podia ajudar-

van escoltar uns crits espantosos

aquella infortunada comarca.

xicona se n’havia anat del seu

la a trencar els encanteris li va

que demanaven auxili. – Tingueu

Tot seguit, van parlar entre ells i

poble feia cinc anys a estudiar i

contestar: - Per trencar el meu

pietat de mi! - bramava la

van decidir petrificar per sempre

com que els seus estudis havien

encanteri i el dels teus veïns,

bruixa. – Maleïts sigueu tots!-

tot aquell que es creués al seu

finalitzat , tornava molt contenta

has d’aconseguir convèncer

exclamava el mag. Havien

camí. L’efecte de la seua màgia

i orgullosa per celebrar-ho amb

a la bruixa i el mag que es

caigut tots dos en la trampa i

va ser devastador, en poc menys

els seus amics, veïns i familiars

converteixen en dracs. - Però

ràpidament, agafaren els dos

d’un dia, les poblacions es van

i el que es va trobar era molt

això és una bogeria! Com puc

malfeiners i els ficaren a la presó

convertir en paisatges desolats

diferent a allò que pensava

dur a terme això jo? – Estigues

i els tancaren amb quatre claus

i terribles amb la tremenda

veure. Es va quedar paralitzada

tranquil·la- va afegir la fada.

perquè mai més pogueren eixir

visió d’un munt d’estàtues de

uns minuts fins que va escoltar

Confia en les teues possibilitats i

i fer calamitats. Van passar uns

pedra que feia por. No en va

una veu d’una xiqueta que li

triomfaràs amb el teu repte.

idònia. Al mateix temps, els

216

És una autèntica pena veure a

217


218

Sense tindre temps pràcticament

No tenies una cosa més difícil?-

La estranya comitiva de la

a cremar-se amb gran força i van

de pensar, la bruixa i el mag

va cridar, sarcàstica, la bruixa.

bruixa i el mag acompanyant a

fer desaparèixer per complet tan

van aparèixer, de sobte , per

I , davant dels estupefactes

la xicona va arribar a la Plaça

danyosos personatges . De sobte,

un camí del poble. La xicona va

ulls de la xicona , la bruixa

del poble i dient unes paraules

tots els habitants de la comarca

dir a la fada que, ràpidament,

es va convertir en un xicotet

impronunciables tots dos es

van tornar a ser normals i

preparés dues piles de llenya

i perfecte ratolí. – Realment

van convertir en uns colossals

molt contents, van començar

a la Plaça del poble i esperés a

impressionant- va comentar la

dracs que anaven a engolir la

a celebrar les millors festes

que ella arribés amb els funests

xicona. I , amb molta por però

xicona quan ella els va recordar

de Falles de la seua vida junt

personatges. La bruixa va dir

decidida va declarar: - Si, pareix

espantada: - El foc, heu de fer

a la fada i la xicona que es van

de molt males maneres: - Com

que és massa fàcil per vosaltres.

foc! Enceneu les dues piles de

convertir en heroïnes per un dia.

goses presentar-te davant

Així que ara ho posaré prou més

llenya que hi ha al centre de la

nosaltres? Ets del poble per un

difícil. Sou capaços de convertir-

Plaça. Així ho van fer i aleshores

cas? Com t’has lliurat del nostre

vos en un drac els dos a un

va aparèixer la fada que , al

encanteri? . – Massa preguntes

mateix temps? – El teu desig

convertir-se la bruixa i el mag en

i molt poca educació per uns

es complirà i comprovaràs la

dracs va trencar el seu encanteri

mags tan dolents i de tan poca

enorme magnitud dels nostres

i va recuperar els seus poders. A

categoria com vosaltres- va

poders- van vociferar a l’uníson

punt estaven els dracs d’engolir-

esmentar la valenta xicona. –

la bruixa i el mag - D’acord-

se la xicona quan , la fada,

Què nosaltres som dolents? –va

va dir la xicona.- Però per

amb unes paraules màgiques ,

afegir l’ufà mag. –Efectivament,

assegurar-me de que sou dracs

va convertir els dracs de carn i

si fóreu tan poderosos com

de veritat heu de fer foc quan jo

ossos en figures de cartó pedra

m’han contat serieu capaços de

vos ho demane i a la Plaça del

com si d’una falla es tractara.

convertir-vos en qualsevol cosa,

poble. Esteu conformes? – Per

Amb la velocitat del llamp, la fada

per estranya que fos. Posem

suposat , així es farà-afirmaren

i la xicona van llençar al foc les

per cas un....ratolí? – Ja, ja, ja.

els dos encisadors.

dues figures que van començar

219

I conte contat, ja s’ha acabat.

Francesc Xavier Mas


Abracadabra

Sara tornà a petar els dits i el ratolí esdevingué un verderol. Aquesta vegada, els xiquets aplaudiren.

Autor: Antoni Rovira

Era el seu primer dia a l’institut

—Bon dia! Em diuen Sara i sóc la

màgia, Sara tornà a petar els dits

—Aquest serà el càstig que

“Macià Abela”. L’havien cridada

nova professora de Ciències de

i el ratolí esdevingué un verderol.

tindran tots aquells que

per fer una substitució per la

la Naturalesa. He estat llegint els

Aquesta vegada, els xiquets

suspenguen els meus exàmens.

resta de l’any. Sara, professora

vostres exàmens i ja us avise que

aplaudiren.

Faré un examen per tema més

de Física i Química, havia fullejat

així no anireu enlloc.

els exàmens de la primera

—I què ens faràs? —li va

—Per què aplaudiu? Us penseu

—Hala! —va exclamar algú.

avaluació i havia decidit que

preguntar un graciós.

que açò és un circ?

—Qui suspenga

no estava disposada a tolerar

—Us mostraré el camí del

aquelles notes en la seua

patiment i la penitència que

Els xiquets no sabien ben bé què

tema passarà una

assignatura. Així doncs, el primer

impose als alumnes més ganduls.

fer ni què dir.

hora convertit en

els exàmens de les avaluacions.

l’examen del

dia de classe, s’hi presentà amb

una mona, qui

una gàbia coberta per un drap

Sara va descobrir la gàbia i hi

—Això que heu vist no és cap

suspenga l’examen

negre. Quan entrà a classe, tots

aparegué un preciós lloro de tres

truc. Avui ho he fet amb un

de la segona

els alumnes jugaven llançant-

colors menjant-se una d’aquelles

pobre animaló... Per cert!

avaluació passarà

se pilotes i avions de paper i,

pipes gegants.

totes les classes Sara va tornar a petar els dits i

d’una setmana

que hi havia entrat, els alumnes

—Veieu aquest lloro? Doncs,

el lloro va adoptar la seua forma

convertit en un

continuaven jugant i cridant

fixeu-vos-hi bé.

original.

gat negre i qui

fins i tot, quan ja feia estona

com si encara no hi fóra. Sara

suspenga l’examen

va girar-se cap a la porta i, de

Sara va petar els dits i, de sobte,

—El que tracte d’explicar-vos

de la tercera

sobte, l’armari dels llibres, que

el lloro es convertí en un ratolí.

és que no toleraré cap suspens

avaluació passarà

era al costat de la pissarra, s’hi

La classe va fer una ovació

i que pense fer-vos molts

totes

va desplaçar a soles. En veure

d’incredulitat. No contenta amb

exàmens.

les classes de

aquella meravella, tota la classe

això, i perquè no pensaren que

—Buuuaaaah! —va exclamar tota

dues setmanes

emmudí sobtadament.

es tractava d’un innocent truc de

la classe.

convertit en un

220

221


fardatxo. Un silenci sepulcral va

—Nosaltres també els tenim i

Les tres bruixes pujaren a un

envair la classe.

ens agradaria que ens ensenyara

cotxe roig descapotable molt

a treballar-los —reblà Mireia.

esportiu i Sara els donà una

—Ací veniu a treballar i qui no

bossa de pólvores màgiques a

respecte el meu treball en patirà

Sara sempre havia volgut

les conseqüències. Us ha quedat

ensenyar els seus secrets, però

clar?

fins aleshores no n’havia tingut

—Aquestes pólvores s’anomenen

—Sí, senyoreta! —digueren tots

l’oportunitat.

les “pólvores de la vida” i poden

alhora, ja més formalets.

cadascuna.

ressuscitar animalets morts.

—Molt bé! Doncs, estudieu-vos

—Fem una cosa. Us convide a

De camí a casa, segurament en

el tema set, que el proper dia en

dinar a ma casa i en parlem més

veureu uns quants a la carretera.

farem l’examen. Podeu eixir.

tranquil·lament.

Un moment abans d’arribar-hi, n’agafeu un grapat, el llanceu al

Els alumnes, en rigorós ordre,

Les xiquetes demanaren

van eixir de classe sense moure

permís als pares i acceptaren la

enrenou. Quan tots havien eixit,

invitació.

Tal com els havia advertit Sara,

dues alumnes, Paola i Mireia,

—Però com hi anirem? —

als pocs quilòmetres trobaren

s’aproparen a la mestra.

preguntà Paola.

una gosseta blanca molt

—Amb granera, perfa! —exclamà

joveneta al voral de l’autovia.

—Cap dubte? —els va preguntar

Mireia.

Paola i Mireia llançaren les

Sara.

—No, no! La granera és només

pólvores i, de sobte, la gosseta,

—No, no; no volien parlar-li de la

per a les ocasions especials. Hi

com si s’hagués despertat d’un

classe, sinó dels poders que té

anirem amb el meu cotxe, amb

malson, es va alçar i va començar

—va dir Paola.

un cotxe ben bonic.

a córrer cercant un lloc més

—Com? —preguntà Sara estranyada.

vent i ja veureu què passa.

segur. Envaïdes per l’emoció,

222

223


Conte de fades: Qüestió de verins Autor: Alfons Navarret i Xapa

repetiren l’operació amb una

tornant a la vida! —exclamà

A poc a poc, les tres amigues

Això era i no era, un casalot aïllat

cert que llenya no els mancava,

llebre i després amb un gat, un

Mireia admirada.

consolidaren una forta amistat

en mig de la muntanya. De tan

i les nits d’hivern, quan es veien

pardalet i un eriçó. De sobte, en

—Crec que tenim una nova

que durà molts anys. Paola i

lluny, els qui hi vivien a penes

obligats a refugiar-se darrere

un revolt, un gosset va creuar la

mascota —respongué Sara

Mireia cresqueren i aprengueren

tenien més contacte amb ningú

de les cases, un caliu molt

carretera sense mirar. Sara xafà

emocionada.

les arts de Sara. Totes dues

que quan hom queia malaltet,

amable els anava emparant i feia

a fons el pedal del fre i els dos

anaren a la Universitat: Paola va

o quan algú partia per sempre.

propici la narració d’aventures

saquets de pólvores màgiques

La terra de la muntanya es

fer-se professora de Valencià i

També quan es produïa algun

i d’històries extraordinàries,

eixirien projectats contra una

cobrí d’animalets i de floretes,

Mireia, infermera. Per qüestions

naixement, i el rector del poble

amb fantasmes i bandolers,

muntanya que tenia forma de

però a poc a poc, allò que

de treball es veien poc, però

més proper arribava esbufegant

amb tempestes que tancaven la

drac. Sara sabia que allò tindria

semblaven matolls i xicotets

Mireia va començar a tenir

i amb la llengua fora. A més,

gent a dins de les seues cases

conseqüències, perquè el poder

arbusts esdevingueren escames

problemes molt seriosos amb

molt de tant en tant, i com un

durant setmanes, amb veus

d’aquelles pólvores era molt

d’un verd fosc. La muntanya

un xic molt roí. Un assumpte

fet extraordinari, algun venedor

que venien dels racons més

gran. Així que va aparcar el

en forma de drac finalment

lleig que només es podria

ambulant els oferia la seua

insospitats, amb visitants que

cotxe, comprovaren que el lloro

havia recuperat la vida. El cap

resoldre amb la màgia de les tres

variada mercaderia, estesa en

eren mags o fetillers, o bruixes

estava bé i, amb un grapat de

de l’animal, durant tants segles

amigues, però aquesta és una

un vell llençol de lli, mostrant

que escopien sang de granota i

pipes a la mà, descendiren per

arran de terra, s’alçà orgullós

altra història...

el seu millor somriure i amb

volaven damunt d’una granera

veure quins eren els efectes

d’haver vençut la mort i va

l’esperança d’alguna venda

quasi estrafolària... l’honor de

màgics d’aquell incident. De

fer un generós rugit que féu

important, cosa que rarament

contar-les sempre corresponia a

seguida, van sentir una profunda

tremolar tots els pobles del

no succeïa. Perquè el petit casal,

l’avi més gran, que ja fregava una

sacsejada que quasi els féu

voltant. De seguida, Sara invocà

a penes un ravalet ancorat a un

edat que ningú no havia pensat

perdre l’equilibri.

un encanteri perquè ningú no li

pujol, retenia a tres o quatre

mai de posar-li nom ni xifra. En

Antoni Rovira

poguera fer mal i, ja en el cotxe,

famílies que malvivien del conreu

ocasions especials, es referia

—Què passa? —va preguntar

continuaren endavant seguides

de les cabres, ovelles, algunes

àdhuc a la seua pròpia vida,

Paola, preocupada.

de tots els amics que havien fet

verdures, un parell d’arbres

quan havia estat jove, quan havia

—Buaahh! La muntanya està

aquell matí.

fruitals i poca cosa més... És

fet de mariner i cap mar no havia

224

225


I com n’havia pogut escapar? A aquesta pregunta, sempre, sempre, deixava que un silenci espès, quasi tangible, s’anara estenent per l’habitació.

Hom podia notar que la tensió li prenia els muscles, que els ulls tenien una lluïssor desconeguda, que les celles emmarcaven un esguard autoritari i generós alhora,

estat obstacle per les seues

sempre, sempre, deixava que

discutir-li. Perquè aquell dia,

que ocorre molt de tant en tant i

mi alguna missió desconeguda,

d’estar la seua propera paraula,

llarguíssimes travessies per tots

un silenci espès, quasi tangible,

encara no ho sabien, haurien de

ningú no en parla perquè no n’ha

qui sap si era que el meu dia no

si hi hauria una continuació

els continents imaginables i pels

s’anara estenent per l’habitació.

contar la seua darrera història...

pogut sobreviure, aquest fred, dic,

hauria arribat encara... el cert és

al relat o tot quedaria en allò

més fantàstics, com el de l’arena

Tothom contenia la respiració.

fou el que vaig sentir un dia. Si em

que jo, igual que tots els meus

indeterminat que a ningú no li

del color de maragda, on les

Hom diria que quasi es podien

El fred era una sensació que

demaneu per quin motiu vaig ser

companys, tot evitant aquest foc

és permès de demanar. Però en

belles amazones eren capaces

sentir els flocs de neu que

rarament s’oblida. I no parle del

jo, un pobre llaurador, un jornaler

líquid que queia des del cim dels

veure el seu rostre, hom podia

de furtar-te el cor i deixar-te

queien suaument a les teulades,

fred que sentim en dies com

que aleshores, entre un i un altre

astres, ens havíem arraulit a sota

notar que la tensió li prenia els

amb vida, i allà tenien una filera

que el vent acaronava les pells

avui, quan una capa de glaç

dels meus viatges, en una terra

d’un vell til·ler, amb unes branques

muscles, que els ulls tenien una

de cors encara bategants, i els

tot travessant escletxes quasi ni

s’estén pertot i ens marca la pell

desconeguda i amb un idioma

que mesuraven el braç de deu

lluïssor desconeguda, que les

que aconseguien fugir amb la

imaginades. Llavors hom tenia

i ens obliga a tancar-nos a dins

indesxifrable, intentant guanyar-

dels homes més forts d’aquella

celles emmarcaven un esguard

vida sencera tenien la por al cos

el fred a dins l’esquena i hom

d’aquestes envellides parets que a

me unes poques monedes per

terra, i des d’allà ens estàvem,

autoritari i generós alhora, però,

i un secret a les pupil·les que

solia dir que ja era tard, que ‘avi

penes si tenen força per suportar

continuar de nou navegant,

amb una felicitat senzilla, admirant

sobre tot, que no havia acabat de

mai no deixarien enrere; com el

necessitaria descansar, que ja

el pas del temps... En referisc

estrany entre els estranys, pobre

el món que se’ns oferia només per

donar a llum, encara no del tot,

país de neus perpètues, on el gel

continuarien a l’endemà, després

a un fred molt més perillós,

i més que pobre, que a penes

nosaltres, cantant alguna cobla

la seua història, la que semblava

sempre es cobrava el seu preu,

de la llarga jornada de treball.

un fred que hom no s’espera

podia menjar el rastre que la terra

d’orígens del tot incerts, o els més

que hauria de ser la més

un preu que molt pocs homes

Mes alguna cosa inexplicable

perquè no estem en època, els

deixa en ser despullada del seu

dormint, fent que la imaginació

important de totes. Els seus fills

no haurien pogut pagar mai, i

ocorregué aquella nit. I és

arbres encara llueixen el seu

fruit, si em demaneu per quin

fugira cap a indrets on mai no els

van fer un intent d’acabar amb

si no es quedaven presoners a

inexplicable, perquè mai no havia

vestit d’un verd resplendent, els

motiu hauria de ser jo l’únic que

hauria estat permesa la fugida o el

l’agonia, però ni un fil de veu

dins de la gran muntanya, duent

passat. L’avi, com si sobtadament

homes s’espanten les mosques i

hi sobreviuria en aquella aldea, la

viatge. Fou en aquell moment que

acompanyà el seu pensament.

al damunt l’or i brillants que

li mancara l’oxigen, obrí els ulls.

defugen el sol, les ombres poden

veritat, no en tinc cap resposta,

la vaig veure...

Lentament, com si estira la corda

aquesta produïa, amb l’esforç

Tenia una mirada viva, estranya,

tindre més valor que els tresors

ni la vaig tindre aleshores, ni crec

immens de tantíssims que

amb una tensió que contrastava

més inimaginables... aquest fred

que mai no la puga tenir, potser

La seua veu senzillament s’havia

i algun dia hom sabria que el

n’havien de quedar atrapats per

amb el seu natural tarannà rialler

traïdor, que s’apropa de sobte i

la sort, potser el destí, o alguna

esvaït. Els uns miraven als altres,

pou era realment la seua ànima,

sempre... i com n’havia pogut

i bromista. Tots van quedar molt

sempre per l’espatlla, quan hom

mà fosca que mou aquest destí

amb una interrogació o amb un

així van començar a nàixer les

escapar? A aquesta pregunta,

preocupats, però ningú va gosar

no hi veu, quan hom ni ho espera,

a conveniència i que pretenia de

dubte, sense saber quina hauria

paraules, unes paraules que

226

des d’un peu remot i negríssim,

227


Tinc la sensació d’estar, ara mateix, en aquell indret, amb la pau aparent que anticipa la calma, que equival a la perdició de les ànimes ingènues o de les que per orgull no volen adonar-se que alguna cosa està a punt de canviar.

semblaven dites per algú que no

indret, amb la pau aparent que

profunda, quan l’ànima defuig el

se’m va present al davant. Seria

vam començar a enlairar-nos.

neu, com la dama que embruta

era ella, per algú que el posseïa,

anticipa la calma, que equival

cos i es transforma en fragilitat,

impossible descriure el seu

Com estava mirant al terra, vaig

amb glaç el destí de totes les

per algú que, des d’algun indret,

a la perdició de les ànimes

en ésser més lleuger que l’aire.

rostre, per deformat, per ert,

poder descobrir que aquell

criatures que mai tindrà al seu

hauria d’haver pres possessió

ingènues o de les que per orgull

Des d’aquest estat, però, era

perquè el fer un petit esment

hivern no hauria cobert del tot

abast. Encara que no sempre

del seu tresor més valuós i ara

no volen adonar-se que alguna

capaç de sentir absolutament

em fa mal per tot el cos, com

la comarca, sinó que a penes

ha estat així, i tu estàs destinat

l’obligava a prosseguir, a anar

cosa està a punt de canviar. Jo,

tot el que aniria ocorrent al

si em punxaren mil agulles de

dibuixava un camí entre el verd,

a escoltar la meua història. No

més lluny que mai, a passar la

que desconeixia completament

meu voltant. Com la xerrameca

foc roent, però sí que puc dir

i així apareixia de sobte i en

sé si els teus muscles, si la teua

llinda del tenebrós i desconegut,

els costums climatològics

despreocupada s’hauria parat de

que la mirada, els seus ulls

aquell bon punt s’aturava. La

pell, si els nervis, els records,

i abocar el rostre, i notar la

d’aquelles terres, vaig intentar

colp, com l’airet es feia estantís,

sense nineta, es van fixar en

resta, per mi, fou nit. Entreveure

la consciència, l’alè que et

sensació amarga de qui s’anirà,

demanar els meus companys

com el sorollet de l’aigua en

els meus, molt, molt de temps

les ombres i formes desfent-se i

permet existir podran suportar

no perdent, sinó esmicolant,

ocasionals si aquella boirina

colpejar les pedres en una

em miraren, em van interrogar

poca cosa més. Hi hagué, això sí,

les paraules tan terribles que

desintegrant, desfent en

que acompanyava el rierol era

petita caiguda esdevenia cruixit,

preguntes que jo desconeixia,

una història per dir, una història

hauran de notar, però aquest

quelcom que a penes no tenia

normal, si acostumava hom a

s’aturava, i també tot moviment,

van passejar-se per la meua

que calia que fos recordada, i

dolor és necessari perquè el

ni presència ni passat... així, les

notar una sensació com de fred

i amb ell àdhuc el temps. En

ment, van caminar pels rierols

especialment recordada per mi.

destí continue avançant. Ets tu

paraules més que emplenar,

durant el breu descans, si les

aquell precís moment vaig ser

de llum fumada que les paraules

Millorment, escrita amb foc de

la meua esperança, tu la meua

dibuixaven un buit, el buit que

fulles del til·lers tenien l’habilitat

conscient que l’hivern havia

dibuixen a dins nostre abans

fred a dins de mi, i adormida

única esperança des que el fat

seria el seu record més dur, el

de transformar la seua humitat

eixit des d’una mena de forat

de poder-les dir. I vaig notar

fins que arribara el moment, i el

remot m’hagué pogut vèncer

més punyent, el que sempre

habitual en tendres tels de glaç,

extraordinari i estava envaint

estranyesa, quasi inquietud, fins

moment és aquest, és l’ara...

i condemnar a la pitjor de les

haurien d’intentar apartar de les

si... però vaig ser incapaç, com

i ocupant l’espai, com si un

que va comprendre. Fou així

seues ments, cosa que sabien

si la veu haguera deixat de ser

exèrcit arrasara el camp enemic,

que, sense moure un sol dit, féu

Aquesta veu que sents és la nit,

aquesta dama grotesca, que

hauria de ser impossible.

meua, com si algú molt poderós

cremant les tendes, les cases,

que el meu cos levitara i el deixà

la nit horror que empresona les

provoca aversió, el més gran

No... no sabria dir exactament

dirigira les meues petites forces

deixant un rastre d’aniquilació,

al damunt d’un fust de roure,

ànimes i les transforma en gel. Tu,

dels rebuigs, no sempre va ser

què fou, ni quina forma tindria...

envers la immobilitat més

de destrucció al seu darrere. El

punxegut, tan aspre com que

estranger, no em coneixes, com

així. Hi hagué una època que

És estrany, però tinc la sensació

absoluta, un estat que a penes

blanc havia esdevingut el color

la pell s’obria al frec mínim, a la

no em coneix ningú, però hom

la terra era tota ella un jardí,

d’estar, ara mateix, en aquell

no es podria diferenciar de la nit

primigeni de la mort. Llavors,

menor aproximació. Després,

es refereix a mi com la bruixa de

i l’harmonia regnava entre

228

humiliacions possibles. Perquè

229


els distints regnes, tots ells

paren de filar el fil que marca

la podrien mirar... ella, però,

ser això?, però al seu cor havia

desconeguts pels humans. Hi

cadascuna de les vides, et diré

semblava resistir encara aquest

nascut ja la fosca esperança, i

havia, per aconseguir guardar la

que, cansats d’intentar aconseguir

engany... potser no qualsevol

el drac, després de fer-se molt

pau, les dames guardianes, les

la victòria per les armes, i seguint

criatura -féu ell-, potser d’alguna

pregar, li revelà la condició...

bruixes blanques, que miraven de

el consell del drac més vell i

en particular, que per decisió

tan sols en la sisena lluna del

sotmetre tot rastre de maldat, de

més pèrfid, havien intentat de

suprema no t’és permès de sentir

mes que les fulles dels til·lers

restablir l’equilibri, tan fràgil, tan

canviar l’estratègia, i aprofitant

a prop... fou llavors que llegí als

s’obren al màxim, en aquell

preuat, contra la terrible amenaça

una trobada casual amb una de

seus ulls les llàgrimes vessades,

precís moment caldria fer beure

dels dracs. Era foc contra llum.

les bruixes més joves, ell, entre

els precs fets i sempre en va, el

d’un beuratge màgic a totes les

Durant mil·lennis, aquesta lluita

afalacs i lamentacions, li anà

fatal enamorament d’una criatura

bruixes que viuen al bosc, i en

havia estat proporcionada, i el

estenent un fil enverinat al voltant

humana, algú que mai no la

especial a la bruixa suprema,

nostre control sempre havia

del seu cor tan tendre. Ella, ai,

podria veure, per qui ella tan sols

i fet això... no hauran de patir

pogut acabar amb el risc que

no va saber que era víctima d’un

era un conte per dir als infants

cap mal? -digué ella, en la seua

el foc damnara la bellesa que

atac que esdevindria mortal. Fou

durant les nits de lluna plena,

malintencionada ingenuïtat-,

s’estenia per tot el regne. Jo, però,

com insinuar com d’injusta era

a penes un fet que ni tan sols

perquè no m’ho podria perdonar

no sospitava que la veritable

la vida, que ella, ai las, tan bona,

podria existir, i el seu amor era

mai que això passara... que va,

lluita no estava succeint en la

tan noble, tan bella, es veiera

tan pur, i les seues llàgrimes no

si del que et parle és més que

superfície sinó ben a dins dels

rellevada a una situació residual,

haurien de caure sense una tal

innocent, a penes té la força de

sentiments. Aquesta veritat em

a l’abandonament, a la manca

recompensa... i com? -preguntà

fer veure el patiment, d’adormir la

fou revetlada, però quan ja era

de reconeixement per tot el que

ella, encara que al moment notà

consciència tan sols uns segons,

massa tard, i per causar-me el

feia... i com ella, tantes fades que

que alguna cosa havia començat

i durant aquest breu espai de

major dels patiments, el de la

mai no podrien regnar, tastar la

a canviar, com una mena de

temps, tu li hauràs de parlar del

inutilitat perpètua. En poques

dolçor d’enlairar-se per damunt

tremolor, un res molt petit que

teu amor pur, de com et desvius

paraules, perquè el temps que

de les fulles, de veure l’adoració

li premia el pols i la subjugava,

per fer real el sentiment que

tenim és escàs, i les parques no

com que totes les criatures

lenta, molt lentament- com podria

et persegueix des de sempre, i

230

231

Fou llavors que llegí als seus ulls les llàgrimes vessades, els precs fets i sempre en va, el fatal enamorament d’una criatura humana, algú que mai no la podria veure, per qui ella tan sols era un conte per dir als infants durant les nits de lluna plena,


més tard?, més tard despertarà

de prendre... llàstima que no

dracs, que havien estat esperant

i a poc comprendrà que no t’ho

en tingué prou, i a mi a penes

l’ocasió tant, començaren un

pot negar, que tu i l’humà esteu

em donà la meitat, perquè cada

atac devastador que a penes

destinats a viure junts, a fer un

gota contenia destil·lada la mort

comptà amb una mínima defensa.

camí ensems, on la felicitat siga

de les morts, i totes elles feien

El nostre món ja era seu. A la

un cel clar sense cap crepuscle...

un conjur del qual no es podria

jove bruixa, la transformaren

havent dit això, va desaparèixer,

despertar mai. Un colp totes,

màgicament en humana, a fi que

deixant la petita bruixa en mig

excepte ella, vam prendre, vam

veiera, des de la seua talaia, com

dels pensaments més terribles,

notar com els cossos esdevenien

si fos una boja, un univers que

una lluita esclatava amb les seues

pesats, com qui no foren nostres,

era vetat a la resta de persones, i

emocions i la raó, i una li deia que

i ella, pressa de la necessitat de

encara que arribà a casar-se amb

res dels dracs podria dur a res

fer real els seus plans, vingué

el seu jove, prompte veié que

bo, però l’altra pensava que era

corrents a dir-me la mostra del

l’havia idealitzat, que no era com

el seu dret a una felicitat negada,

seu amor vertader. El que ella

ella esperava, sinó una persona

un colp i un altre, que preferiria

no sabia era que jo a penes

simple i sense pretensions, i

la mort a renunciar a ell, perquè

havia tastat un glop mínim. Glop

la càrrega de consciència l’anà

ell era la cosa més bella que mai

que tindria, amb tot, funestes

enfonsant fins que li arribà el

no hauria de sentir. En aquella

reaccions en el meu cos. Quan em

moment del seu darrer sospir.

trista nit prengué la decisió i

començà a parlar, fent un esforç

Pel que fa a mi, veient com

durant el banquet que les bruixes

vaig preguntar-li que què havia

estava no em van considerar

acostumàvem a fer per celebrar

fet, i ella, veient que alguna cosa

cap perill i decidiren conservar-

un altre dia en pau, ella, fent

estranya estava passant, es vingué

me amb vida, però a fi que no

que no, com qui mira a un altre

a terra i m’ho va contar tot. Va

poguera conspirar contra ells,

costat, vessà unes poques gotes

tindre a penes temps per fer-me

em van llançar un malefici, i així

a dins de les copes que hauríem

un resum molt breu, perquè els

tot el que estiguera en contacte

232

233


serà el moment del teu darrer alè, i aquest alè de mort significarà també un alè de vida, i així mort i vida aniran lligats en aquest conjur meravellós que estic a punt de posar a dins teu. amb mi, allà on la meua mirada,

perquè serà el moment del teu

d’acompanyar per la resta

no obriu cap porta, finestra o

les flames, i es prepararen per

els meus sentits arribaren, tot

darrer alè, i aquest alè de mort

de la meua vida, només que

porticó si realment considereu

una nit com mai no havia estat

quedaria convertit purament en

significarà també un alè de vida,

disfressada i un punt esvaïda.

la vostre vida com un tresor, i

vista. Les ombres no tardaren

gel, donant nom al blanc que

i així mort i vida aniran lligats

abans havia simbolitzat la nostra puresa... però hi havia una petita

la de la resta dels que estem

en trobar el camí cap a la casa

en aquest conjur meravellós

En despertar, vaig adonar-me

ací. De fet, aquesta nit, que serà

principal. Mes, estranyament,

que estic a punt de posar a

que no havia somiat. Encara

llarguíssima, l’haurem de passar

van veure com un conjur els

esperança, i era que algun dia,

dins teu. Abans, però, caldrà

que estava al mateix lloc que

tots junts, i no serà fins l’alba que

impedia de penetrar a dintre.

tota el til·ler màgic, algú poguera

que avises als teus, perquè els

quan m’havia adormit, el gel

el perill haurà finit. M’ho haveu

Aquelles fustes aparentment

tindre l’esperit preparat, que

dracs, que intueixen el perill que

continuava ocupant-ho tot, i

de prometre, per favor, és l’últim

tan fràgils esdevenien grosses

estiguera predestinat a conservar

que us demane...

muralles contra les quals no

se’ls apropa, intentaran de fer

el tel de mort sí que era real,

la memòria i sobrevisquera a

malbé els meus plans. Potser

massa real com per creure en

l’atac letal del fred... i sembla que

tenien res a fer. Aleshores, van

no podran entrar a dins la casa,

una casualitat. Vaig fugir d’allà,

En aquell moment, semblà que

llançar la seua fúria, feta de vent

ha arribat el moment, perquè

però si hom obri una finestra, o

sense esmentar mai aquest fet

perdé la consciència. Tots es

i de gel, contra les parets, que

a dins de tu hi dipositaré una

una porta, la seua vida i la teua

i, a força de viatjar, els nous

van sentir molt cansats i, alhora,

van començar a cruixir, a parlar,

llàgrima màgica, i quan sigues

hauran acabat de colp, i tota

records i vivències van substituir

no sabien si les seues paraules

a contar històries de tota mena,

lluny, quan haja madurat, ella serà

esperança haurà acabat, àdhuc

als antics, fins que aqueix dolor

eren un reflex de la realitat, un

amb veus tan vives que eren

la nova bruixa blanca que, de nou

la dels homes, perquè un colp

romangué tan lluny que creia

perill que els amenaçava, o una

capaces d’encisar o de posar la

poderosa, podrà tornar a imposar

dominadors del nostre univers,

que ja no estava a dins meu. I

història més de les que sovint

por al cos més valent... un d’ells

no tindran cap obstacle per

ací acabaria la meua història si

havien sentit dir al vell... Amb

recordà una vella història que

l’harmonia al nostre antic regne.

apropiar-se del vostre. Llavors,

no haguera estat perquè avui és

tot, i seguint els consells dels

l’avi havia dit feia anys, sobre un

I com sabré que ha arribat el

em féu dormir i vaig somiar que

el moment que tot va a passar...

més grans, van decidir fer cas.

capità de mar i unes sirenes, i

moment? -vaig demanar-li, i

una ànima pura en travessava

per això, perquè teniu el destí

Aproparen tots els matalassos

com s’havien tapat les orelles a

ella em va dirigir una mirada

amb un raig de llum i, de sobte, a

de la humanitat a les vostres

al mig de la cambra principal,

fi de no naufragar, i així van fer

que s’aproximava molt a una

dins meu hi havia una presència

mans, només us demanaré una

posaren bona cosa de llenya, no

tots ells... la remor encara fou

nova, una escalfor que m’hauria

cosa, que passe el que passe,

fos cas que el vent acabara amb

més forta, però ells s’agafaven

tendresa enlluernadora-;

234

235


de les mans i intentaven tancar

viure, i poca cosa més... Però hi

se sabien triomfadors, es veien

la seua cua. Estava tan decidit a

els ulls i adormir-se, com si no

hagué un moment delicat, quan

acabant amb la darrera bruixa,

fer realitat el seu acte de revenja,

existira un exterior, un perill,

el més petit de tots, mogut per

amb tots els que havien gosat

que no s’adonà del silenci a

una amenaça, i que només

la curiositat, i no sent conscient

reptar-los. Fou tan gran el desig,

fora, que no veié com la llum

unes parets, fràgils com paper

del perill que tenia tan a prop,

que aquest pensament també li

canviava. Que no llegí als ulls del

de seda, els separaven de la

aprofitant que els altres dormien

arribà al nen. En aquell instant,

vell i no endevinà la por, sinó

claudicació... els minuts anaren

es va apropar a la porta...

veié clar el seu error i intentà

una trista melangia, la de qui sap

esdevenint hores, i les hores

inicialment no pogué obrir,

tornar a tancar, encara que fou

que els seus dies s’acaben, però

dies, i semblava que no anava a

perquè era massa petit, i a penes

en va. Una empenta de fred el

que ha fet realitat el seu destí. I

acabar mai, però els dracs molt

tenia força, però una veu interior

feu caure i el porticó romangué

llançà les urpes contra la petita

bé que sabien que no tenien

li anava dient què havia de fer,

obert. Ell resta com de pedra,

bruixa que s’anava formant

cap poder sobre el temps, i que

com un dictat d’una lliçó antiga,

glaçat de por. Només el vell, l’avi,

damunt la taula, mes van passar-

a cada colp els seria més difícil

i aproximà una cadira i ja estava

que ho havia vist tot, romania

li per damunt, sense ni tan sols

derrotar del tot el darrer reducte

a prop del porticó que hi havia a

en una rara placidesa. Ell sabia

arribar a fregar-la. En un intent

de les bruixes blanques. Per això

dalt de tot, perquè passara l’aire

el que no sabien les feres, que

desesperat, i sense entendre

fou que van fer el seu moviment

en les nits de calda d’estiu... i

el temps passa per tots, que no

encara res del que ocorria,

més arriscat, el més lúcid, i

encara que tenia dubtes, la veu

es pot controlar, i que les coses

intentà llançar un terrible colp

es van aparèixer en forma de

que sentia a dins li anava dient

acaben ocorrent com estan

de foc, però un intens xiulit envaí

somnis, i van començar a oferir

coses tan dolces, tan belles,

escrites. I en el moment que

l’habitació, abans de tornar a

tota mena de riqueses, de poder,

tan màgiques i meravelloses,

el primer drac penetrava, amb

regnar un pesat silenci. Potser

de bellesa... Era en va, perquè

que no es va poder resistir i,

desig, per aquell minúscul forat,

no arribà a ser conscient mai

ells desconeixien que l’únic que

lentament, va poder superar

el primer raig de l’alba travessava

que la llum havia anat fent-lo

un d’aquells homes desitja és la

la feble resistència del ferro.

a una velocitat inimaginable el

transparent, i que a penes tenia

pau del seu paisatge, una vida

Només calia obrir la fusta i

bosc i queia, com un delicat floc

la consistència de la llum quan

tranquil·la, una senzillesa en el

mirar. Obrir i mirar. Els dracs ja

de neu, damunt d’una escata de

dona color a les formes... potser

236

237


La bruixa Clotilde Autor: Josep Antoni Fluixà

Només el vell, l’avi, que ho havia vist tot, romania en una rara placidesa. Ell sabia el que no sabien les feres, que el temps passa per tots, que no es pot controlar, i que les coses acaben ocorrent com estan escrites.

En homenatge a El meravellós màgic d’Oz

sí, que en el darrer moment

Eren, però, persones humils,

només l’ànima beu i assaboreix.

Clotilde era una bruixa molt

Clotilde avançava sobrevolant

veié com els somnis esdevenien

senzilles, i la seua vida calia

Mentre a fora, altres bèsties

viatgera. Era una bruixa rodamón.

a ras de sòl aquella superfície

un lent i pesat fracàs. El fet és

que continuara. Temps més

intenten tot sabent que es en va.

Una bruixa acostumada a fer

de pols que s’estenia al llarg de

que el dia arribà i amb ell els

tard, amb un altre vell com a

Que cap porta haurà d’obrir-se.

viatges llargs i freqüents. Com

quilòmetres i quilòmetres. Al seu

cants dels petits ocells que

narrador, els recordaria la nit

Que cap porta haurà d’obrir-se

viatjava amb facilitat gràcies a la

pas s’alçava un núvol blanquinós

fan, al bosc, el seu particular

assenyalada, però seria tan sols

mai. Mentre la neu continuarà

seua granera voladora, no perdia

que tardava en dissipar-se.

salut al dia. Un a un anaren

una història més.

caient. I conte contat... la seua

cap ocasió de conéixer països nous.

veu era ja un sospir. I així ens

despertant, els habitants de la

Al cap d’unes hores, la bruixa

muntanya. El menut, amb tanta

Una història més com la que

adormíem, un a un, esperant

I en un dels seus viatges, visità les

començava a cansar-se de tanta

poc, s’havia adormit, i respirava

ara jo, que he esdevingut el vell

la reparació del somni, el petit

Terres de l’Oest. Eren unes terres

monotonia. Però, per sort per a

pesadament... per sort, tot

entre els vells, us puc contar

pas que condueix cada moment

diferents a les que coneixia. Però,

la nostra història, quan Clotilde

allò hauria de quedar com un

ara. Perquè hi ha nits que

cap a la màgia..., conte acabat.

acostumada com estava a la gran

pensava ja alçar el vol veloç i fugir

somni. O és possible que fos el

parlen, quan la neu amenaça

Fou una veu que li arribà des de

diversitat dels territoris pels quals

cap a un altre lloc, divisà en l’horitzó

darrer gest de la bruixa, que li va

amb menjar-se la sang de dins,

dins. Ell sabia qui era, mes no

travessava, no s’estranyà gens

llunyà un poblat situat al peu d’una

escriure a dins les pupil·les una

que convé quedar-se molt

calgué dir el nom. El nom etern

dels colors tan rojos i grocs que

serralada de muntanyes.

història que, algun dia, hauria de

quiet mentre que la vida, a fora,

i atemporal que des de dins

dominaven el paisatge.

recordar... Molt silenciosament,

senzillament passa, i no escoltar

ens acarona. I la nit esdevingué

van parlar de la nit, van dir que

els monstres, sinó el petit frec

somni i encara molt i més.

si el vent, el foc, els somnis,

que les bruixes blanques van

i només, com qui de sobte

dibuixant-nos a la pell, com

recorda, trobaren el cos del

petits frecs molt suaus que ens

vell. Un llarg somriure cobria el

fan adormir i somiar somnis

racó. Només, de tant en tant,

seu rostre. Un rostre rejovenit,

blancs que no recordarem,

algun matoll mig esmortit o un

La bruixa Clotilde observà de

atemporal, que a penes parlava

però que sabrem petits, amb

cactus menut. De fet, era un

seguida l’aspecte trist de les

dels anys que podria tindre.

la felicitat d’una poca cosa que

autèntic desert.

persones que veia caminar. A

238

Alfons Navarret i Xapa

Sentí curiositat i s’hi apropà. Al Aquella era una terra àrida

voltant de les cases es veien

i seca. L’aigua, sense dubte,

alguns arbres i algunes plantes,

escassejava i, per això, no es

però l’aridesa del terreny

veia a penes vegetació per cap

continuava sent la mateixa.

239


penes es parlaven les unes a

dins d’una casa i tancà la porta.

Ací no podem llaurar ni conrear

les altres i la miraven de reüll

Però Clotilde no es deixava

la terra, no podem pasturar

amb estranyesa i, sobretot,

vèncer a la primera i caminà fins

animals. No hi ha a penes aigua.

recel. Per això, no s’estranyà

que arribà a la plaça. Buscà amb

- I en què treballen? Si es pot

que ningú no se li acostara per

la mirada la taberna i s’hi dirigí

saber? -insistí la bruixa Clotilde-.

donar-li la benvinguda.

amb pas ferm.

- Treballem tots en la mina. Uns més que altres. Jo ja sóc molt

Però, com a la bruixa Clotilde

En l’interior, l’ambient era fosc i

major i ja no em volen ni per a

li agradaven molt els reptes,

feia l’olor ranci dels vins dolents.

carregar sacs. Però tots estem al

aturà una dona que passava i li

Només hi havia una taula

servei del Gran Senyor.

preguntà:

ocupada per un vell. La bruixa

- El Gran Senyor? -preguntà

Clotilde l’observà mentre el vell

Clotilde sorpresa per aquella

- Bon dia, bona dona! Em podria

obria els ulls i es fixava també

expressió tan anacrònica, tan

dir on puc descansar i menjar un

amb ella.

d’una altra època més antiga.

poc?

- Sí, el Gran Senyor! Un homenet

- A la taberna de la plaça! Però, si

- Bon dia! -saludà amb educació

diminut que, no obstant això,

em fa cas, li recomanaria que no

Clotilde-.

ens té a tots aterrits i submisos

es detinguera i que passara de

- Bon dia? -preguntà el vell

perquè té ensinistrat un gran

llarg. No és aquest un bon poble

visiblement alterat-. Ací, en aquest

drac de foc que ens esclavitza.

per als forasters.

poble, no hi ha mai dies bons!

Si no li fem cas i ens neguem a

- I això per què? -indagà la bruixa

treballar a la mina, ens envia el

La bruixa Clotilde es quedà

amb curiositat-.

drac de foc i ens crema les cases.

sorpresa per la resposta, però no

- Perquè estem tots maleïts!

I no deixa tampoc que ningú se’n

pogué aclarir res més. La dona

Estem condemnats a viure en

vaja del poble.

desaparegué de seguida. Entrà

una terra que no dóna fruits.

- Però això és injust i il·legal!

240

241


Jo sóc una bruixa, la bruixa Clotilde, i sóc una viatgera rodamón. M’agrada conéixer països i gent de tot arreu. I, sempre que és necessari ajude a solucionar problemes. -exclamà la bruixa Clotilde.

perquè portaven pics i pales. I

La bruixa Clotide s’hi dirigí ràpida

El Gran Senyor s’enfurismà i

- Sí, però això a ell li importa poc!

també perquè portaven la roba

com un llamp i, davant la porta,

amenaçà la bruixa Clotilde i tot

El Gran Senyor només es vol fer

empolsegada, les mans i la cara

cridà amb força:

el poble amb el seu drac de foc.

ric amb el carbó que li extraiem

ennegrides i, fins i tot, els cabells

de la mina i que ven en les

bruts de pols.

ciutats més riques de l’est.

242

I, de fet, desaparegué un instant - Vull parlar amb el Gran Senyor!

del balcó i tornà a eixir amb un estrany aparell que posà en

Clotilde se n’eixí de la Taberna.

Al cap d’uns de segons, aparegué

funcionament amb una palanca.

Clotilde mirà compassiva el vell i

Havia pres la decisió d’ajudar

en el balcó principal un home

tractà de consolar-lo:

els habitants d’aquell poble. No

realment xicotet. Pareixia, de

L’aparell emeté uns sorolls

podia permetre la tristesa d’unes

fet, un nan. La seua alçada,

mecànics i rítmics. I, de sobte,

- Jo sóc una bruixa, la bruixa

persones sotmeses a l’explotació

evidentment, no s’adequava gens

aparegué un drac horrible

Clotilde, i sóc una viatgera

d’un senyor injust i egoista.

amb l’actitud altiva i desafiant

sobrevolant el poblat. La bruixa

rodamón. M’agrada conéixer

que mostrava.

Clotilde l’observà amb atenció i li

països i gent de tot arreu. I,

Per això, instintivament, se’n

sempre que és necessari ajude a

pujà a la granera voladora, alçà

- Què voleu? I per què crideu

un drac com els que havia conegut

solucionar problemes.

el cap i, amb la mirada, tractà

tant? Com vos atreviu a alterar el

en els seus viatges, sinó una

- El nostre problema, per

de descobrir la casa d’aquell

meu merescut descans?

màquina voladora lletja i sinistra.

desgràcia, no té solució.

homenet presumptuós que

detectà alguna cosa rara. No era

es feia dir Gran Senyor. No li

Però Clotilde no es va acovardir

No obstant això, espantava

En aquell punt, la conversa es

costà gens identificar-la. De fet,

i insistí. En un tres i no res,

com si fóra un drac i la gent del

va interrompre, perquè, de

destacava visiblement entre totes

sense deixar que l’homenet li

poble, en sentir els crits d’aquella

sobte, entraren a la taberna

les altres. La seua alçada era

contestara, li exposà totes les

bèstia, va començar a córrer.

molts homes i dones amb

superior i la façana tenia una rica

queixes i totes les injustícies que

Cadascú es resguardava allà on

aspecte cansat. Venien, amb

i variada decoració. En realitat,

els atemorits habitants d’aquell

es creia fora de perill.

tota seguretat, de treballar

més que una casa era un palau.

poble no s’atrevien a dir-li.

243


La bruixa Esclarmonda i el drac Marçau Autor: Miquel Català

El drac començà a llançar

s’abraçava i ballava, mentre es

contestació del nan. Se’n pujà a la

Comtat de Foix, segle XIII,

muntanya escarpada on saltaven

flamerades de foc per la boca

mullava la roba i els cabells.

granera i alçà el vol, sobrevolant

primer terç.

les cabres, el riu ample i cabalós

i a encendre tot allò que veia,

per damunt dels caps de la gent.

d’aigües cristal·lines, la cova dels

mentre el Gran Senyor somreia

El Gran Senyor, que cada vegada

Rebia besos en l’aire i moltes

Això era i no era un petit comtat

satisfet. Però la bruixa Clotilde ni

semblava més menut, era l’únic que

salutacions. Ella també saludava

medieval, a l’anomenada Terra

s’immutà. Mirà fixament els ulls

feia cara d’enfadat. Una cara que es

i escoltava per tot arreu repetida

d’Oc, on vivia una jove donzella,

Un dia Mondeta marxà a caminar

de l’homenet malvat i, colpejant

transformà en desesperació quan

una i altra vegada la paraula

de nom Esclarmonda de Foix,

per la senda dels ases, per on

a terra el pal de la granera,

va veure com el seu drac es desfeia

«gràcies», «gràcies».

Bigorra i Barcelona i Trencavell

solien transitar mercaders i

pronuncià un conjur:

mullat per l’aigua.

de Carcassona i Besiers, més

viatjants, a plena llum del dia,

orsos...

De totes les seues aventures,

coneguda per Mondeta. Ja sabeu

que de nit feia por. Feia bon dia,

- Per totes les granotes, per tots

I amb el drac vençut i despenyat

aquella havia sigut, potser,

que a la gent humil no li agraden

era primavera avançada, quasi

els gripaus! Que bufe el vent! Que

a terra, tot el món va començar a

l’aventura més fàcil de resoldre.

aquests noms tan llargs de les

a tocar de l’estiu, i per aquesta

vinguen els núvols i l’home del

cridar en contra del Gran Senyor.

Sospirà profundament i,

famílies, i a ella, sempre li havia

senda paral·lela al riu s’escoltava

sac! Que descarreguen gotes i

satisfeta, abandonà per sempre

fet gràcia aquest diminutiu

tot un esclat de vida: piuladissa

rellamps! I que la terra bese el cel!

La bruixa Clotilde mirà l’homenet

el paisatge rogenc i àrid de les

afectuós de Mondeta.

d’ocells, parrupar de coloms,

i li digué:

Terres de l’Oest.

raucar de granotes, l’udol de les Des de ben petita li agradava

I més prompte dit, més prompte fet. Els cims de les muntanyes

- Ara el teu engany s’ha acabat!

s’ompliren de núvols negres

La gent ja no et té por. Hauràs

carregats d’aigua i començà a caure una pluja intensa i insistent. Ni els més vells del

òbiles, els brams dels ases...

jugar amb els seus amiguets pels Josep Antoni Fluixà

carrers de la vila i pel bosc dels

Però veieu que Mondeta

de canviar d’actitud i demanar

afores, i gaudir del meravellós

escoltà un crit o un soroll que

perdó per tot el que els has fet

espectacle que li oferia la mare

abans mai no hi havia escoltat,

durant tants anys.

natura. Sabien on trobar el

i provenia d’uns matolls una

cau de raboses, els nius dels

mica allunyats. Al costat de les

poblat recordaven haver vist mai tanta aigua junta. L’alegria

Però Clotilde, aventurera com

falcons, el prat de la clariana

garrigues semblava bellugar-se

s’apoderà de la gent. Tot el món

era, no s’esperà a escoltar cap

on pasturaven les ovelles, la

alguna cosa, oïa com un plany

244

245


o un lament, com el plor d’un

aigua per beure, i amb un drap

Son pare, en Roger Bernat I,

cigales, llobarro amb carxofes,

infant. Vés per on que la nena,

humit li refrescà la cara i el coll,

comte de Foix i governador

xulles de corder amb ou caigut

bondadosa com era i de cor

també alguna petita nafra. El

de Provença, homenot gros i

i creïlles, i com era tan llépol,

gran, guiada un poc també per

drac petit obrí els ulls, i en un

d’excelsa bonhomia, no es resistí

quasi sempre repetia de postres

la curiositat, sense pensar quin

gest d’agraïment assajà de fer un

molt i aviat accedí de complaure

i gelat de molts sabors, de nata,

perill la hi podia esperar, caminà

somriure, però immediatament

la seua filleta.

de maduixa, de vainilla i de

unes passes en aquella direcció.

perdé el coneixement.

Quina gran sorpresa s’endugué

Marçau, que és el nom que més

de la torre, el lloc més elevat

Tan fadrí es féu que en quatre

la nena en descobrir un petit

tard li posà Mondeta al seu amic

de la vila, que havia servit de

setmanes ja no cabia al llit i

drac abandonat, que semblava

drac, despertà al cap de set

guaita en temps d’hostilitats

dormia en terra, i en poc més

que acabava d’eixir de l’ou, i

dies. Havia lliurat una important

amb els francs. Marçau obrí els

treia una orella per la finestra

allí estava solitari i desvalgut.

batalla a vida o mort, i finalment

ulls i intentà posar-se dret, però

i la cua pel balcó. I les ales,

Ella que sempre havia pensat

l’havia guanyada. Obrí els ulls i

encara no tenia forces suficients.

quan les desplegava, omplien

que els dracs no existien,

veié una nena que li parlava, li

Mondeta passava més hores a

parets i sostre de la cambra,

que formaven part d’històries

cantava cançonetes i l’abraçava.

la torre que a qualsevol lloc de

com si estigueren dins d’una

antigues i contes de països

Així havia estat durant set dies i

la casa. Eixia poc i els amiguets

tenda de campanya. No cal

llunyans! El petit drac gemegava,

set nits des que eixí a la senda i

anaven a veure’ls a palau, que

dir com de bé s’ho passaven

malferit, llatzerat, famolenc,

demanà ajuda a un carreter que

ara ella no podia, que havia de

Mondeta i els amics jugant amb

tremolós. Feia pena i molta

es dirigia cap a Foix. El pare de

tenir cura de Marçau, alimentar-

en Marçau, qui reia molt quan

llàstima! Mondeta s’agenollà al

Mondeta no hi era molt d’acord

lo i mimar-lo, que havia patit

li feien cusquerelles, i un dia,

seu costat i l’observà, intentant

de donar allotjament a un drac

molt, per ser tan petit. Poc a poc

de tant que rigué, se li escapà

comprendre què li devia haver

al petit palau on vivien, però

anà guanyant pes i fent-se fadrí,

una flamarada de foc que quasi

passat, pensant què podia fer

ella li ho pregà tot posant una

que tenia bona gana i menjava

cremà els llençols i la tauleta.

per ell. S’apropà al riu i li portà

de les millors cares de llàstima.

de tot: arròs melós, gambes i

xocolate sobretot. L’havien instal·lat a la cambra

246

247


Els bons homes o bons cristians, que era el nom que rebien els cristians càtars o albigesos, foren acusats d’heretgia, perseguits, tancats i cremats en la foguera,

Anava sent hora de canviar-lo

una sèrie de massacres en

Mondeta no entenia per què

intent de rebel·lió o d’alliberar

francs ja no s’hi atrevirien. Altres

d’estança, i així ho feren, a partir

algunes viles importants, i una

passava tot això, ni quin dret

els condemnats. Dugueren

fugiren a refugiar-se a Monsegur,

del dia que alçà el vol des de

persecució dels germans de fe

tenien de fer aquelles massacres

Marçau davant n’Esclarmonda,

fortalesa inexpugnable.

dalt de la torre i meravellà tots

cada vegada més asfixiant, fins

en nom de la creu de Crist, ja

i el feren rabiar, li clavaven

els xiquets d’aquella terra. Ja era

arribar els temps de la Inquisició.

que ells practicaven la seua fe el

llances en la pell per enfadar-

Per la història sabem que el

tan gran que no cabia en cap

Els bons homes o bons cristians,

més fidelment que podien. No

lo i que tirara foc per la boca.

País d’Oc ja mai més no tornà

cambra, aleshores decidiren que

que era el nom que rebien els

ho entenia. No ho entenia!

Però Marçau la reconegué i no

a ser igual, i perduren antigues

dormiria a la plaça Major, i els

cristians càtars o albigesos, foren

estava disposat a deixar que

llegendes que diuen que la jove

dies pluja, sota un cobert que

acusats d’heretgia, perseguits,

S’apropava el dia de les

ningú li fera mal. Girà el cap cap

Esclarmonda aconseguí escapar

hi havia per a les nits de festa a

tancats i cremats en la foguera,

execucions, i l’inquisidor tingué

al costat, i llançà foc contra les

del setge a Montsegur: Mondeta

la vila. Marçau i Mondeta eren

pràcticament exterminats aquells

la brillant idea de fer encendre

cordes que el nugaven. D’un

s’envolà convertida en una

amics inseparables, i el poble

que no hi van poder fugir.

les fogueres dels que anaven a

bot s’alçà i desplegà les seues

coloma blanca, acompanyada del

cremar amb el foc del drac, per

enormes ales. Ni mil, ni deu mil

drac Marçau, i asseguren que

vivia dies feliços. Foix i Montsegur foren els

després cremar-lo a ell també. I

soldats tindrien bastants forces

s’endugué el Sant Grial ben lluny

Però un dia d’aquells dies les

darrers bastions de la fe cristiana

així es disposà tot. I arribà l’hora!

per subjectar-lo. Llançà algunes

d’aquells invasors que havien

coses començaren a canviar

càtara occitana, i Mondeta,

Mondeta i altres dones acusades

flamerades contra inquisidors

perseguit els càtars cristians de

pels habitants del País d’Oc.

Esclamonda, la filla del comte de

de bruixeria, i altres acusats

i soldats, i tots eixiren corrent.

la Terra d’Oc.

Els interessos expansionistes

Foix, fou feta presonera acusada

d’heretgia, eren tots nugats a

En aquell moment, i abans

dels veïns del nord, els francs,

de bruixeria per la Inquisició,

un pal al mig de la plaça, i als

que tornaren amb reforços,

que volien les seues terres,

i condemnada a morir en la

seus peus tot de feixos de llenya

els amics de Mondeta i altres

Guillem de Belibasta

aliats amb les forces dels

foguera. El drac Marçau també

ben untats de greix i altres

veïns s’afanyaren d’alliberar-

Sant Mateu, abril de 1317

croats enviades per un Papa

fou nugat a la plaça, com una

substàncies adustives.

los. Tots aquells que pogueren

que no veia amb bons ulls com

prova més de la bruixeria de

practicaven la religió cristiana

Mondeta. Dies tristos pel País

La plaça era tota rodada de

hi tornaren les tropes armades,

en terres càtares, provocaren

d’Oc. La jove donzella que era

soldats, per impedir qualsevol

fins més enllà del Pirineu, on els

248

aprofitaren per fugir, abans que

249


La bruixa i el drac Autor: Carles Cano

No s’havien vist mai, i encara

bruixa, mentre dormia, havien

de vegades eren els pobletans el

Les dones la respectaven,

era un pelegrí que havia vingut

que sabien de l’existència

irromput en la seua casa enmig

qui li portaven algun cavall vell,

els homes la temien perquè

de Terra Santa i havia portat

l’un de l’altra i l’altra de l’un,

del bosc, havien destrossat el

alguna ovella coixa o alguna vaca

s’havia enfrontat a ells alguna

diverses relíquies de sants i del

fins aquell moment s’havien

seu laboratori i no li havia donat

que ja no donava llet. Ell, a canvi,

vegada en el bosc per defensar

nostre senyor, així com aigua

ignorat. Però ara es trobaven

temps a emprar l’arma més

els protegia dels atacs dels veïns,

arbres o animals que caçaven

del riu Jordan, on batejaren a

al mateix lloc i en una posició

poderosa que posseïa: la seua

especialment del comte Bufalí,

amb trampes i mètodes

Jesucrist, per lliurar-los de tota

no massa còmoda: enmig de la

vareta màgica d’avellaner, que

un presumptuós que sempre

indiscriminats que mataven

classe de malalties, mals d’ull

plaça d’aquell poble d’ignorants

qualsevol confondria amb una

havia cobejat aquelles terres

tant els que els feien falta per

i fetilleries. En realitat era un

supersticiosos, lligats cadascun

branqueta d’eixes que s’utilitzen

independents i els impostos i

a menjar com els que no. Les

xarlatà, enviat pel Comte de

a un pal sobre una pila de

per avivar el foc a la llar. També a

delmes que li podien produir.

forces vives, és a dir, l’alcalde,

Bufalí per espiar aquella vila, que

el rector, l’apotecari i l’agutzil

tenia un pla molt ben pensat

llenya seca llesta per calar-li foc.

ella li havien tapat boca, aquells

Perquè això és el que pensaven

terrossos pensaven que potser

La bruixa, Digitalis de nom, a

l’odiaven en diferent grau

per tal d’afavorir-lo. Llogà una

fer aquells bèsties, cremar-los

mentre es cremava els podria

part de bonica era una dona

perquè era una dona lliure i

caseta al carrer major i el primer

alhora: a ella per bruixa i a ell

llançar una maledicció o fer

poderosa, capaç de guarir

no es sotmetia a cap dels seus

que va fer va ser posar-se a bé

alguna classe d’encantament.

moltes classes de mals amb

arbitris, lleis o autoritat.

amb les forces vives. Al retor

per drac, un animal màgic que

les seues herbes, ungüents i

no deuria existir però allà hi era.

li va contar que havia estat a

Fins aquell moment, tant la

cataplasmes; així com evitar

Què havia passat? Perquè les

terra Santa de pelegrí, així com

bruixa com el drac havien viscut

embarassos no desitjats i

coses havien canviat i ara tant

a Roma i a Santiago, i com que

a dir a la bruixa i al drac, els

en pau i harmonia en aquella

preparar filtres per a fer fugir

el drac com la bruixa estaven

tenia molta vèrbola i quatre

havien agafat a traïció, a ell

comunitat. El drac, que vivia en

els pretendents embafosos.

a punt de ser devorats pel foc?

lectures, després d’un matí de

enverinant el seu abeurador

una cova a la muntanya, de quan

Tenia, com totes les bruixes, els

Feia no molt de temps havia

xerrameca havia convençut

amb plantes adormidores i

en quan els arrabassava alguna

seus secrets i esperava algun

arribat un foraster i s’havia

aquell bajoca que no havia eixit

després carregant-lo de cadenes

vaca despistada o alguna burreta

senyal per triar una deixebla a

instal·lat al poble. Portava una

mai de la comarca, que tot allò

i lligant-li bé la boca per evitar

cabuda, que no havia volgut

qui transmetre-li tota aquella

túnica marró de pany bast,

que contava dels viatges i perills

tornar a l’estable, però la majoria

antiga saviesa i coneixement.

amb una caputxa i deia que

que havia passat eren certs.

Tant a l’una com a l’altre, és

les seues flamerades. I a ella, la

250

251


L’alcalde i l’agutzil van ser fàcils de convèncer en quant els va dir que els llevaria de damunt aquella bruixa que no es sotmetia a cap autoritat

Així com l’autenticitat d’aquelles

dels que ell receptava per a

migdia. I així tots quatre, rector,

per bandits o lleons i com havia

arribat a Terra Santa. Una volta

relíquies que deia posseir,

reparar trompades, colps i

apotecari, alcalde i agutzil,

vist girafes i elefants i tota classe

allà, utilitzant les fulles que el

certificades pel patriarca de

luxacions. L’alcalde i l’agutzil van

caigueren encisats per les

de serps, algunes tan verinoses

tornaven invisible havia aparegut

Jerusalem: uns carbons amb els

ser fàcils de convèncer en quant

mentides i magarrufes d’aquell

que eren capaces de matar amb

a les estances del Patriarca de

quals cremaren a sant Llorenç,

els va dir que els llevaria de

brètol.

la mirada, i animals tan rars

Jerusalem i s’havia entrevistat

que evitaven qualsevol cremada;

damunt aquella bruixa que no

un tros de fusta de la creu del nostre senyor, que feia tota

que encara no tenien nom. Els

amb ell. Havia utilitzat aquesta

es sotmetia a cap autoritat i no

Al sermó del diumenge, Bonifaci,

feligresos estaven encisats amb

estratagema perquè el Patriarca

s’haurien de preocupar més del

el retor li va cedir la paraula i ell

el relat i obrien una boca com un

estava tan ocupat que quan havia

classe de miracles i guariments;

drac que els exigia aquell tribut

els va contar com seguint una

rap amb aquelles falòrnies. Els va

demanat audiència li havien dit

i una punta de fletxa d’aquelles

en carn de tant en tant, i podrien

estrella que apareixia cada nit,

contar, així mateix, els pobles i

que hauria d’esperar un any. El

amb que mataren sant Sebastià,

fer i desfer al seu antull, sense

havia arribat al port de Marsella i

països tan estranys i de costums

mateix Patriarca li havia regalat

que sanava qualsevol tipus de

que ningú no se’ls oposara.

allà s’havia embarcat cap a Orient

tan estrambòtics que havia

diverses relíquies a canvi d’unes

ferida. A més de l’aigua del riu

Els assegurà, quan objectaren

i Terra Santa. Als pocs dies però,

conegut, com els lacrimògens

fulles d’aquestes que et feien

Jordan contra els mals de panxa

la protecció que obtenien a

els havien atacat pirates que

que dormen de peu i caminen

invisible que pensava utilitzar per

i tota classe d’intoxicacions

canvi, que el Comte Bufalí, a qui

l’havien fet presoner. Tanmateix

arrossegant-se com escorpins, o

passejar per la ciutat secretament

i enverinaments; aigua que

coneixia bé per haver passat una

havia pogut escapar perquè un

els marcolis que es visten amb

i veure què es deia i es parlava

tenia la facultat miraculosa de

llarga temporada al seu castell,

monjo molt vell que compartia

escates de peix, només mengen

d’ell quan no estava davant.

no acabar-se mai: la botella,

havia canviat molt, i que ja no

amb ell la presó, abans de morir,

fruits que creixen baix terra i

Després de contar tot açò ben

misteriosament, sempre estava

tenia cap intenció d’apoderar-se

com que a ell ja no li farien falta,

viuen en poblats subterranis. Així,

adobat, ho rematà dient que eixes

plena. També visità l’apotecari

d’aquelles terres. Terres i veïns

li havia donat unes fulles, les

després de moltes peripècies,

relíquies i l’aigua del riu on va ser

que, de primeres, recelava d’ell

que valorava i admirava pel seu

quals, mastegant-les, et tornaven

de travessar rius tan cabalosos

batejat el nostre senyor, guarien

pensant que li llevaria clientela,

caràcter lliure i independent.

invisible. Així havia recorregut

com el mar i deserts tan secs i

tot de malalties i no haurien de

però a qui va convèncer que

Tenia tal facilitat de paraula i

tot el nord d’Àfrica, en caravanes

abrasadors com l’infern, i de pujar

recórrer més a les males arts i

li donaria faena encarregant-li

tal cara de pasqües aquell fals

d’oasi en oasi, desapareixent

muntanyes que en comptes de

fetilleries d’eixa bruixa que tenia

monjo, que li la pegava al sol de

oportunament quan eren atacats

neu tenien nata i mantega, havia

pactes amb el maligne.

preparar pomades i ungüents,

252

253


En realitat tot estava pactat i aparaulat i l’agutzil i l’apotecari no eren més que l’esquer, la propaganda que li feia falta per a omplir el sac d’incauts.

Aquell bocamoll que parlava tan

tenien eren mals imaginaris, se

més temps i menys obligacions,

mostrar-se, així que de moment

pedres es va trobar de cara amb

donava mala espina, però no

bé i contava unes aventures tan

n’anaven contents i alleugerits

no apareguera ningú. No sabia

es quedà resguardada darrere

Digitalis:

pensava que començaria a

estranyes els deixà bocabadats

després que els passara la punta

que el retor després dels discurs

unes penyes. A Tomeu, un dels

i ja només eixir de l’església

de fletxa de sant Sebastià per la

inflamat del fals monjo havia

pescadors, el coneixia bé, l’havia

–Què fas ací? Si em veuen amb tu estic perdut! –Ah, sí? I com és això?

tenia tres o quatre persones

ferida o que els fera el senyal de

llançat una arenga incendiària

guarit més d’una vegada dels

esperant a la porta de casa.

la creu en el front amb el carbó

contra els sacrílegs i havia

recurrents mals de panxa que

actuar tan prompte. Hauré d’estar previnguda. Se’n tornà cap a casa capficada

Quan els pobletans van veure

de sant Llorenç, o de que els fera

amenaçat amb excomunicar

patia per tan fartera com era

que un era l’agutzil i l’altre

un fregament amb la suposada

aquells que tingueren tractes

i pel vi que trascolava. Com

Tomeu li va contar fil per randa

una d’aquelles trampes per a

el sermó del foraster nouvingut

llops que el mateix atrapaven un

i a punt estigué de caure en

l’apotecari, pensaren que devia

aigua del Jordan que reomplia

amb la bruixa. Digitalis, després

que no se’n refiava dels altres,

ser veritat allò que contava i

d’una garrafa plena d’aigua

d’esperar una estona a la porta

amagada darrere les penyes li

al poble, sobretot allò que havia

cervató que un cadell de porc

dit que ella tenia relacions

senglar. Gràcies que portava el

que les relíquies de què parlava

de qualsevol de les fonts del

de casa com feia sempre en

tirà una pedreta al riu on ell tenia

devien fer meravelles ja que

terme. I en anar-se’n deixaven

diumenge, veient que alguna

la canya. Res. Ni es torbà. A la

amb el maligne i com don

seu bastó que va ser qui va rebre

Bonifaci havia rematat la jugada

la mossegada del cep. Enutjada

personatges tan importants

algunes monedes en un cofret

cosa no anava bé, decidí

segona, paregué com que s’havia

recorrien a ell. En realitat tot

que hi havia a l’entrada. Com els

avançar-se als esdeveniments.

adonat, però seguí a la seua. La

prometent l’excomunió a qui

per aquell parany que havia estat

tinguera tractes amb ella. També

a punt de ferir-la anà buscant pel

estava pactat i aparaulat i

primers havien estat l’agutzil i

Agafà la caputxa i la cistella, com

tercera li anà al cap, i aleshores

l’agutzil i l’apotecari no eren

l’apotecari i, avisats pel monjo

si anara a comprar alguna cosa i

es girà. Ella li feu senyal de que

li havia contat com després de

bosc totes les trampes i paranys

missa s’havia ajuntat una filera

i fent-los malbé. Trobà un

més que l’esquer, la propaganda

que els la tornaria, havien deixat

s’encaminà cap al poble decidida

no diguera res als companys i

que li feia falta per a omplir el

bona propina, els feia vergonya

a esbrinar què havia passat que

que s’acostara. Ell, més astut del

de gent amb diversos mals a la

parell d’animals atrapats que va

casa del foraster i els primers

alliberar i se’n portà a casa per a

eren l’agutzil i l’apotecari.

guarir-los. Aquell dia, malgrat tot,

sac d’incauts. I a usades que

ser tacanys i s’estiraven en la

ningú necessitava del seu art i

que podríem pensar per la panxa

el va omplir amb tots aquells

voluntat que deixaven.

coneixements.

que lluïa, els va dir als altres pescadors que se’n pujava una

ignorants que, qui més qui menys, tenien alguna pústula, algun giró de peu o alguna destralada mal pegada que arreglar. I com que molts el que

algú se’n beneficiaria dels seus

Camí del poble albirà un grupet

mica més amunt del riu a provar

–Vaja, vaja –va fer ella gratant-

diumenge, que sempre era

de pescadors que provaven sort

sort, que allà estava la cosa

se el mentó, com quan estava

un bon dia per a rebre visites

en un dels rabeigs del riu. El seu

agra amb tant d’esquer. I només

preocupada–. Ja havia sentit

La mateixa nit el fals monjo visità

instint li deia que era millor no

replegar i muntar per aquelles

parlar d’aquest foraster i em

la taverna. Només entrar es feu

Digitalis, s’estranyà que aquell

perquè la gent del poble tenia

254

255

coneixements.


És sabut que els dracs, més tard o més prompte acaben raptant donzelles, i tots, absolutament tots, tenen un tresor amagat a la cova. No us agradaria protegirvos, pel que puga passar amb les vostres filles i repartir-vos un tresor?

un silenci espès i tots el homes

Una història. El desig més gran

poble li donaren mort a llançades.

es sentiren una mica cohibits

d’aquells rústecs, una bona

Diuen també que després

per la presència d’aquell home

història que poder escoltar i

trobaren un tresor a la cova

que ells pensaven sant. Però

repetir després a la dona o als

d’aquell drac al que anomenaren

immediatament ell prengué la

fills. Tothom callà i es reuniren

Tarasca, perquè es trobava a les

iniciativa:

al voltant d’aquell, que deia

terres de Tarascó. És sabut que els

anomenar-se germà Benet. En

dracs, més tard o més prompte

–Seguiu, seguiu amb el que

realitat es deia Guifré, però

acaben raptant donzelles, i tots,

estàveu fent. La doctrina de la

Benet li donava un aura de

absolutament tots, tenen un tresor

Santa Mare Església no diu en cap

santedat en recordar el sant

amagat a la cova. No us agradaria

ferrer, ves preparant la farga,

En veure’ls dubtar amb

nit a la bruixa. Va eixir tot segons

lloc que un monjo no puga entrar

que havia fundat una ordre de

protegir-vos, pel que puga passar

necessitarem cadenes i grills.

l’assumpte de la bruixa, Guifré,

havia previst aquell traïdor. Per

en una taverna i fer-se un gotet

monjos la divisa dels quals era

amb les vostres filles i repartir-vos

el fals Benet, prengué la

descomptat, quan escorcollaren

de vi. Taverner, posa un gerro de

ora et labora: resa i treballa.

un tresor?

Els explicà el pla d’enverinar

paraula i amb una mirada dura i

la cova del drac, l’únic tresor que

l’abeurador i empresonar el

amenaçant digué:

trobaren van ser uns ossams

vi a este monjo assedegat. –Diuen que santa Marta, la

Tots es van mirar entre sí i els

drac, i de pas anar també per

Aquell gest, tan taujà, tan de

germana de Llàtzer, aquell a qui el

brillaren els ulls de cobdícia,

la bruixa. Podrien fer un judici

–No voldreu seguir tractant amb

després de passar la nit a una

companyonia, els va fer gràcia als

nostre senyor ressuscità, aparegué

aquell truà sabia com avivar-la,

sagrat i cremar-los per heretges

el maligne tenint la possibilitat

masmorra, com el drac lligat a

qui estaven a la taverna i seguiren

per la Provença per predicar, i

mesclant llegendes de sants i

i per tractar amb el diable.

de guarir-vos amb les relíquies

unes roques, ara es trobaven

cantant i trascolant vi com qui no

aleshores s’assabentà que hi havia

contes meravellosos.

Ací molts es quedaren parats,

sagrades, veritat?

enmig la plaça disposats a ser

vol la cosa. Però el monjo se les

un drac ferotge que destrossava

dubtosos. Ells no l’anomenaven

–No, clar –assentiren tots.

devorats per les flames.

sabia totes i en un determinat

els ramats i raptava donzelles.

–I com ho farem per deslliurar-

bruixa, i encara que molts

–Bé. Taverner, serveix vi per a

moment alçà la veu i digué:

Santa Marta, anà per ell, el lligà

nos del drac? –Preguntà el ferrer.

n’havien tingut conflictes, també

tots! El pla és el següent...

amb el cordell que utilitzava a

–Aquest és el pla, escolta bé

era cert que quasi tots havien

–Coneixeu la història de santa

mode de cinturó i com un gosset

apotecari, ens fan falta els teus

recorregut a ella per les més

Ho disposà tot per l’endemà, de

se ric per la recompensa que

Marta i el drac?

el portà a un lloc pla on els del

coneixements de drogues, i tu

diverses malalties.

vesprada prendrien al drac i de

esperava rebre de Bufalí, llegia

256

repelats de vaca. I tant Digitalis,

Aquell brivall, enardit, amb els ulls rojos d’avarícia, veient-

257


Tot el món obrí una boca com una cova, però el millor estava per vindre, aquell drac no podia abandonar a la seua salvadora i aleshores començà a fer de les seues

tot d’acusacions inventades de

d’esperança s’apoderà d’ella: en

no l’havia pogut agafar i havia

seues: anà botant de cap en cap

paraules escaients feu aparèixer

però Digitalis mogué el cap d’un

bruixeria, màgia negra, mals

la pira de llenya sobre la qual

caigut a terra, però el ferrer, que

llançant flamerades pels caps

uns núvols negres que tot

costat a l’altre negant. Allà ja no

d’ull i nigromància dedicades

hi descansava va veure una

estava a prop i li tenia ganes

on passava, les cremades no

seguit es posaren a descarregar

tenien res a fer ni l’un ni l’altra

a Digitalis, i parlava del drac

branqueta que coneixia, era la

a la bruixa perquè sempre

eren molt grans, però suficients

un aiguat espectacular. El va

i alçaren el vol, ja s’apanyarien

titllant-lo de criatura diabòlica

seua vareta màgica d’avellaner.

li destrossava els ceps, la va

com per a que a més d’un se li

acompanyar de rajos i trons que

com pogueren aquells terrossos

directament nascuda del mal,

Algú devia haver-la agarrat la nit

arreplegar i la posà als peus de

incendiara el cabell o isquera

queien ben a prop, un d’ells va

amb les malalties i amb el comte

de les entranyes podrides de

anterior durant l’assalt i en no

Digitalis mentre un somriure

corrents a ficar el cap en la font

fulminar el fals monjo Guifré,

de Bufalí. Ningú sabé cap on

la terra. Deia, alçant els braços

trobar-li cap utilitat havia acabat

murri li omplia la cara. Amb una

de la plaça. Ningú sabia què

un altre va caure a casa de

anaren, encara que hi ha qui

al cel amb gran cerimònia, que

allà, com a material combustible.

habilitat acrobàtica que ni tan

estava passant però estava clar

l’alcalde i la va incendiar i encara

diu que temps més tard algú els

el foc purificaria per fi aquella

Digitalis va contactar visualment

sols ella es coneixia, la va xafar i

que tenia a veure amb Digitalis,

un al penell de l’església i que

situà a les muntanyes de la Xina,

comarca i podrien tornar a viure

amb el drac i d’aquella manera

feu que botara el suficient com

així que Guifré llançà la torxa

va destrossar mig campanar.

on les dones sabies i els dracs

en pau, santedat i harmonia.

en què només dos éssers màgics

per a caure-li a les mans que

que sostenia l’agutzil amb què

La gentada fugia espaordida,

són ben apreciats.

Mentre soltava tot aquell discurs

poden connectar, és a dir, amb

tenia lligades davant. I aleshores

anaven a calar foc a les dues

espantada pels raigs o agafant-

apocalíptic, Digitalis mirava uns i

la ment, li va comunicar que hi

feu uns passes, adreçà la vareta

pires als peus de la bruixa.

se el cap i els cabells que li

altres per veure si trobaria algú

havia una manera de salvar-

màgica al drac i pronuncià

que la defensara o que s’atrevira

se i que passava perquè ell li

unes paraules en la seua ment.

Hi ha coses que una bruixa

ningú a la plaça, i Digitalis

a plantar-li cara a aquell malvat,

llançarà una branqueta que

Immediatament el drac va

pot fer i altres que no, no em

aleshores parà la tempesta. El

però uns i altres, avergonyits

hi havia a la seua pira. El drac

desaparèixer. En realitat no

pregunteu perquè però és

drac es posà a la punta de la

abaixaven la mirada en creuar-se

ho va comprendre i amb grans

havia desaparegut del tot, l’havia

així, ella no podia fer que li

vareta i Digitalis el retornà a la

amb la d’ella. Mirà també el drac

esforços, i ferint-se les urpes,

reduït a la grandària d’una puça!

cresqueren unes ales i eixir

seua grandària original. El drac la

que pegava estrebades volent

aconseguí agafar la vareta

Tot el món obrí una boca com

volant o convertir-se en una

va deslliurar d’aquell pal i li oferí

soltar-se sense aconseguir-ho, el

d’avellaner i llançar-la cap a

una cova, però el millor estava

formiga, però si podia congriar

l’esquena perquè ella muntara.

ferrer havia forjat les cadenes a

Digitalis. A punt estigué d’anar-

per vindre, aquell drac no podia

una tempesta, i això va fer.

Abans, però, li preguntà amb la

consciència. Però en contemplar

se’n tot en orris perquè l’havia

abandonar a la seua salvadora i

Agitant la vareta cap al cel i

mirada si volia que arrasara tot

amb més atenció el drac un bri

llançat massa fort i Digitalis

aleshores començà a fer de les

pronunciant per a ella mateix les

el poble i el reduïra a cendres,

258

cremaven. Prompte no quedà

259

Carles Cano


La bruixeta de colors

La fesolera ferotge

Autor: Raül Francés

Autor: Josep Usó

Hi havia una vegada una bruixeta

Cantava alegre aquella cançó

Es va fer de dia i el cel es va

Manel Bertomeu tenia sis anys.

als arbres. Tenia una habilitat

que volia vestir de colors. La

amb la que sa mare la dormia a

enfosquir i va començar a ploure.

Era un xiquet entremaliat i viu,

especial per agafar-se a les

seua mare i la seua àvia l’havien

la llum d’un cresol: "Plou i fa Sol,

El Sol que tot ho veu va manar

que després de sortir de l’escola

branques més resistents.

ensenyada a vestir de dol, com

les bruixes són mentides, plou i

als núvols que mataren amb

anava a casa; agafava la berena i

van totes les bruixes.

fa Sol, les bruixes van de dol", i

un llamp a aquell drac malvat

sortia al carrer a jugar.

dormia al seu llit somiant que un

que havia assassinat a aquella

Sa mare li cantava: "Plou i fa Sol,

dia totes les bruixes deixarien de

bruixeta.

les bruixes són mentides, plou i fa

vestir de dol.

Una vesprada, Manel, en tornar cap a casa, es va trobar un fesol

Manel i els seus amics, jugaven a

al mig del carrer d’Amunt.

telles, a la una la mula, al boli, a

Sol les bruixes van de dol".

Des d’aquell dia cantem: “Plou i

furtar terreny, a planto, a mocador,

—Quin fesol més gros.

Però va anar creixent la bruixeta

fa Sol les bruixes són mentides,

a “pies quietos”, a ballar la trompa,

Cada nit li contava que vestien

i un dia quan volaven en fer-se

plou i fa Sol les bruixes van de

a l’all, a boletes i a mil jocs més.

Es digué, mentre el recollia i se’l

així perquè des de feia milers

fosc amb la seua roba de colors

dol”, recordant a aquella bruixeta

Jugant, jugant, els xiquets anaven

guardava.

d’anys la nit les protegia amb el

la nit la va advertir que aquell

que va morir per no vestir de dol.

aprenent a relacionar-se amb els

color negre perquè pogueren

drac se la menjaria si no vestia

companys. Els jocs els anaven

Ja a casa, berenant, es posà la

ser bruixes i un terrible drac no

de dol. No va fer cas i una altra

aprenent dels majors. I ells

mà a la butxaca i entropessà

les devorara quan volaven amb

nit quan volava el drac la va

mateixos, amb el pas dels anys, els

amb el fesol.

les seues graneres màgiques. La

devorar sense pietat.

ensenyarien als més menuts.

bruixeta no creia aquella història

—Mira mare, quin fesol més gros.

i sempre anava vestida amb

Manel era prim i baixet, però

colors molt vius: barret blau,

molt fort i mogut. No hi havia

Sa mare, que planxava mentre

túnica groga i unes espardenyes

ningú de la seua edat que fora

escoltava la ràdio, es tombà i va

d’espart blanques.

capaç de pegar-li, i molt pocs

afirmar, un xic distreta:

de menys de vuit anys. També

260

era un dels que més de pressa

—Si que és gros, si. D’on l’has

corrien, i gairebé el millor pujant

tret, Manel?

261


El plantaré. Ens ha dit la mestra que hem de fer un planter per veure les arrels, el tall i no sé quina cosa més de les plantes.

Al migdia, el fesol s’havia unflat encara més, però no feia ni senyal d’intentar grillar-se.

—Me l’he trobat al carrer

—Mare.

I tornà a sortir corrent, perseguit

d’Amunt – va dir ell. I, de

—Si?

per les recomanacions de sa mare.

seguida, la mare va demanar-li:

—Cotó en pèl, en tenim? –

—I ara, què en faràs?

demanà, posant cara d’absoluta

—El plantaré. Ens ha dit la

innocència.

mestra que hem de fer un planter per veure les arrels, el

un poc més gran, però res més.

—Nooo. No em caurà - protestà ell. I afegí, amb un somriure

—Això és que es deu estar

encisador:

—Vés amb compte. Que siga

unflant —li digué el seu pare—.

—Esteu contents?

d’un periòdic endarrerit, o el teu

Encara tardarà uns dies en

—Si, fill; però has d’anar amb

—Cotó en pèl? Què t’has fet mal?

pare s’enfadarà.

sortir-ne l’arrel.

compte de no trencar res.

I la mare es tombà tan

—No et preocupes, mare- cridà

tall i no sé quina cosa més de les

sobtadament que de poc no es

Manel, ja des de la sala.

plantes.

crema amb la planxa.

—I on el plantaràs, Manel? - va

—Nooo. És per sostindre el fesol

voler saber la mare, un poc

– aclarí ell, de seguida.

amoixada. —Diu el mestre que a un got.

—Jo? Si no trenque res, jo. Al migdia, el fesol s’havia unflat

—Mira, Manel. Fes el favor de

encara més, però no feia ni

deixar la fesolera al seu lloc.

Plantà el fesol en el pot de

senyal d’intentar grillar-se. No

Començà el pare, amb to d’estar

iogurt, afegí aigua, i l’estigué

fou fins tres dies després que

ja començant a perdre els

—Manel! No m’has de donar

mirant cada cinc minuts tota

començà a sortir una petita arrel,

papers.

aquests ensurts, home – es

la vesprada. Malauradament,

que ràpidament enfilà cap avall

—Ja vaig, ja vaig- protestà ell,

—A un got? - la veu de la mare

queixà ella.

aquest no semblava disposat a

en busca de l’aigua. En un sol

donant mitja volta; però abans

denotà ja una sincera alarma— A

—Quins ensurts? - demanà

compartir les seues presses.

dia, sortí també el tallet, que es

de sortir, encara demanà— Però

quin got?

Manel amb aire innocent.

pintà de verd i enfilà cap amunt.

veritat que tinc una fesolera

—Ens ha dit el mestre que a

Però ella, que ja sabia el què

A un quart d’onze, i després

un got menut. Diu que amb un

necessitava, li va resoldre de

d’haver donat que dir per sopar,

d’aquells de iogurt ja val- va dir ell.

seguida la dificultat.

Manel feu una darrera ullada al

—Així em sembla bé.

—Res. No, no en tenim, de

seu fesol i s’allità. Pocs minuts

—Mira, mare! Ja treu fulles! -

marit:

Respongué la mare. I hi afegí:

cotó en pèl. Posa-hi un paper

després, dormia profundament.

cridà esbufegant, mentre entrava

—Aquesta fesolera no es trobarà

—Al corral n’hi haurà. Ves-hi.

enrotllat. Així, encara veuràs

a la cuina amb la fesolera a les

hora bona, en mans del xiquet.

Manel sortí corrent de la cuina,

millor el fesol com creix.

L’endemà en llevar-se, el primer

mans.

—Ja ho pots ben bé dir, ja -

i només un instant després ja hi

—Bona idea, mare. Un paper de

que va fer fou mirar el fesol, que

—Ves amb compte, que encara

convingué aquest.

tornava a ser.

periòdic anirà bé.

continuava immutable. Semblava

et caurà a terra - el renyà el pare.

En només dos dies, la fesolera

262

preciosa? Manel l’estava mirant a tota hora.

—Si fill, si- sospirà la mare; i afegí, en quedar sola amb el

263


En només una setmana, la van haver de posar a una gerra d’aigua que no es feia servir. La tija feia ben bé un metre i escaig d’alçada i les fulles tenien un verd lluent i ple de salut.

havia crescut d’una manera

I adreçant-se als amics:

exagerada. Feia ben bé mig metre

a la vegada, per si entropessava

a Manel, i de passada, també

Al matí següent, la fesolera

Amb tant de llustre la veié,

amb algun obstacle.

aprofità per demanar-li com

s’havia fet quasi un metre més

que manà dur d’un magatzem

s’ho havia fet per tindre aquella

alta. Arribava gairebé al sostre

municipal una gran gerra de test,

mata tan gran.

de l’aula, però no s’emparrava

per trasplantar-hi la fesolera.

d’alçada i tenia vuit fulles i unes

—Entreu i la voreu. Està ja així de

arrels blanques i turgents que

gran - i allargava els braços tant

amenaçaven d’eixir-se’n del gotet.

com podia.

xiquets de totes mides i edats,

Ell, donà extenses explicacions

per sostindre tota aquella

Dos treballadors de Ca la Vila,

Manel n’estava orgullosíssim.

En només una setmana, la van

que estaven gairebé embadalits

sobre les grans atencions que

superestructura.

estigueren més de mitja hora

haver de posar a una gerra

davant la enorme fesolera.

havia tingut amb la seua planteta,

En arribar, es veieren ràpidament

a res. La tija era prou forta

envoltats per una munió de

condicionant-li la nova “estança”.

així com de la gran sort que havia

Tothom es quedà bocabadat.

Li van posar una bona capa de

—Com t’ho has fet, perquè et

tingut en trobar-se pel carrer

Aquell dia, ja la van haver de

tou de garrofera, la van regar

cresca tant?

amb un fesol de tan bona classe.

regar dues vegades; al migdia i

a consciència i li van escampar

L’ensenyava a tothom que podia

d’aigua que no es feia servir. La

i es passava el temps canviant-

tija feia ben bé un metre i escaig

la de lloc, perquè li toqués més

d’alçada i les fulles tenien un

la llum, perquè es veiés millor,

verd lluent i ple de salut.

—Quin adob li has posat?

a la vesprada. El tercer dia que

un grapadet d’adob compost.

La mestra li demanà si la fesolera

s’estava a l’escola, la fesolera

Després, gairebé al final de

Manel estava molt content.

es podia quedar a la classe,

va florir. Només va traure una

la vesprada, quan els xiquets

Tenia la millor fesolera de totes.

Els improvisats admiradors no

i a tothom li agradà la idea.

flor, però era grossa i d’un

estaven a punt de sortir, la

—Mireu, mireu - cridava als seus

N’estava segur. Tant presumí de

paraven de fer-li tota mena de

Especialment a Manel, que així

bonic color lila. Els xiquets de la

tornaren a posar a l’aula.

companys de jocs, entrant a casa

fesolera que la mestra li demanà

preguntes, mentre Manel, unflat

tindria a la vista de tots el seu

classe de Manel n’estaven molt

com una ventada.

que la dugués a l’escola. De

com un paó, no es dignava

més gran motiu d’orgull.

orgullosos. I ell no cal ni dir-ho.

Al matí següent, tots van

Els escolars dels altres cursos

començar a mirar-se-la amb

I així fou. La fesolera es quedà a

començaren a passar per l’aula

una certa prevenció. No s’havia

la seua gerra a l’ampit d’una de

per veure la fenomenal fesolera.

fet mes gran, però les fulles

Per fi, els mestres feren entrar

les finestres de la classe. Abans

La fama de la mata s’anava

eren més grosses, i la tija i les

escampant, i només dos dies

branquilles, s’havien engrossit

o senzillament, per exhibir-la davant els amics.

—Quants fesols has plantat?

—Manel! Deixa estar la fesolera. I

manera que al dia següent, la

respondre a ningú, i només

fes el favor d’anar a rentar-te les

mare l’hagué d’acompanyar. Li

posava cara d’intensa satisfacció.

mans, que ja és hora de berenar -

duia la motxilla amb els llibres,

respongué sa mare des de la cuina.

mentre ell duia la gerra de la

—De seguida vaig, mare. Però

fesolera agafada amb les dues

als xiquets a les aules; la

de sortir per la vesprada, la

és que abans vull que Enric i

mans, caminant amb peus de

mestra de Manel, en veure les

mestra li afegí aigua, perquè amb

després de florir, el propi alcalde

molt. La soca tenia ja un

dimensions de la planta, felicità

tantes fulles, en consumia molta.

del poble anà a visitar la planta.

diàmetre quasi tan gros com el

Josep la vegen.

plom, i sempre mirant a tot arreu

264

265


canell de Manel. I la flor també

Mentre tot això passava, la fesolera

mentre Pere tractava inútilment

—No el puc alliberar – va dir

tothom es va quedar callat.

de prop del sostre de l’aula.

havia crescut. I el seu color lila

seguia creixent amb les arrels ben

d’alliberar-se.

amb un to de veu massa agut.

—Fesolera. Solta a Pere - repetí

—A la fesolera – respongué

s’havia fet més intens, també.

ancorades dins de la nova gerra.

Abans de ser presa del pànic,

el xiquet, amb fermesa.

Manel, seriós.

La senyoreta Alícia, la mestra, fou

que es podia encomanar als seus

No canvià res.

—És que... - començà Pere, amb

Manel estava molt ufanós i anava

desenvolupà una bajoca de més de

la primera que parlà, tractant de

alumnes, cridà:

—Fes que em solte, Manel, per

recança.

per tota l’escola traient pit. Ell

dos pams de llargària.

recompondre la situació.

—Martí! Ves a cridar a don Melcior.

favor - sanglotejà Pere, des de la

—És què, què? - preguntà Manel,

seua presó vegetal.

tallant.

La flor quallà i ràpidament, es

era qui havia dut aquella fesolera fantàstica, que no tenia igual ni

I segurament, no hi hauria

—Què fas ací dalt, Pere?- cridà.

I Martí va eixir corrent de l'aula

—És que no em creu, Pere. Li ho

—És que... jo... com la fesolera

rival en totes aquelles contrades;

hagut més que contar, si no fos,

—No em puc moure, senyoreta.

com un esperitat. Don Melcior

tornaré a dir.

era teua... – va començar Pere,

però els companys, xiquets al cap

perquè un company de classe,

La fesolera em té immobilitzat.

era un altre mestre de l’escola.

Es disculpà aquest. I amb un to

dubtant.

i a la fi, començaren a embotinar-

especialment punyent amb Manel,

La mestra, ara ja envoltada per

Era un home d’uns quaranta

molt seriós, es tornà a adreçar a

—Què? - l’apressà tota la classe,

lo, primer al pati, i després, fins i

Pere Poch, va entrar aquell dia

tota la classe, encara tractà

anys, que acudí tot esverat, i

la fesolera.

a cor.

d’amagatotis a l’aula, mentre tots

d’imposar un criteri racional.

que també es quedà palplantat

—Per favor, fesolera, deixa anar a

—Doncs que... com tu et feies

estaven jugant al pati.

—Fes el favor de baixar, Pere.

en veure Pere presoner de la

Pere. És amic meu i no t’ha fet res.

tant famós... doncs... jo...

—Però si no puc! - es queixà

fesolera.

tot dins de la classe. —Manel fesolera, Manel fesolera.

El cas fou que en tornar la resta Manel, amb el seu geni i els seus

dels companys i la mestra a la

pocs anys, responia a totes les

classe, el trobaren, sense gosar

provocacions, i això li portà més

dir ni piu, completament enrotllat

d’una moradura, en aquells dies.

per unes branques de la fesolera

I més d’una esbroncada per part de la mestra, també. Perquè

massa alts.

La fesolera seguí immutable.

Manel. Plantat davant la

plor.

Els dos mestres, tractaren

La senyoreta Alícia tractà de fer

fesolera, la seua figura semblava

—No em puc moure - sanglotà.

novament d’alliberar al xiquet,

recular a Manel, però aquest es

imponent, tot i la seua petita

però sense cap resultat. Quan

mantingué ferm.

estatura.

Pere; i de seguida, esclafí en un

La mestra, avançà cap a la

ja estaven desesperats, Manel

que l’havien atrapat, immobilitzat

fesolera i començà a estirar les

s’atansà, decidit a la gerra i digué

—Deixe’m senyoreta. Si no em

Pere? - repetí.

i alçat de terra més d’un metre.

branquilles que empresonaven

en veu alta:

fa cas a mi, no li’n farà a ningú. I

—Res. No li he fet res -

afegí:

respongué Pere, ràpidament.

ella, volia evitar fos com fos, que els fums de Manel se’n pujaren

—Tu què? - li tornà a demanar

Pere. Tot inútil. No aconseguí Tots es quedaren quiets i bocabadats veient l’espectacle,

266

—Què li has fet a la fesolera,

desenganxar-li ni tan sols un

—Fesolera. Solta’l.

—Què li has fet, Pere?

—I què li anaves a fer? – li va

braç. De sobte, la dona s’espantà.

La fesolera ni s’immutà, però

—A qui? - demanà aquest, des

insistir Manel, molt seriós. En

267


la tija de la fesolera es redreçà i la planta quedà immòbil, enorme i altiva, amb les fulles d’un verd lluent i la seua única bajoca molt prop d’una de les finestres.

aquell moment, semblava una

arrimat... – tornava a començar

el tenallaven, es desenrotllaren

Tots van coincidir en la seua

Per si de cas, dos treballadors

persona major.

Pere.

del seu cos. Pere quedà

descomunal mida, es van

de Ca la Vila, van traure la gerra

—Jo volia... volia... – tractava de

—Què?? – quasi van cridar la

assegut al terra, envoltat per

mostrar estranyats i un xic

de la fesolera al pati. Allà s’hi va

continuar Pere.

senyoreta Alícia, don Melcior i

tots els presents.

incrèduls respecte al fet

estar uns deu dies més, fins que

—Què volies?

Manel a un temps.

extraordinari que havia tingut

la bajoca va madurar, i un dia,

—Arrancar-la. Volia arrancar-

—Doncs que la fesolera s’ha

Ràpidament, la tija de la fesolera

lloc; però només l’apotecari

mentre els xiquets jugaven, es

la- exclamà finalment Pere,

tombat cap a mi, i ràpidament,

es redreçà i la planta quedà

afirmà que allò no era possible.

va obrir. Sis fesols molt grossos

avergonyit i espantat a un temps.

amb les branquilles m’ha atrapat,

immòbil, enorme i altiva, amb les

El mossèn, es limità a afirmar

va caure a terra, i Manel, que

—Per què? – va demanar Manel,

m’ha immobilitzat, i finalment

fulles d’un verd lluent i la seua

que el maligne no parava mai de

casualment jugava prop d’allà,

sorprès.

s’ha redreçat i m’ha pujat fins ací.

única bajoca molt prop d’una de

temptar les ànimes, i la resta no

els recollí, se’ls posà a la butxaca,

—Perquè per culpa d’ella, tu eres

—Què dius, ara? - exclamà La

les finestres.

digueren ni piu.

i digué, adreçant-se a la fesolera:

el xiquet més popular de l’escola.

senyoreta Alícia, espantada.

Els altres ja no em fan cas. I jo

—És el que em pensava -

En tota la resta del dia, ningú, ni

Des d’aquell dia, a l’escola

- Gràcies, fesolera.

havia pensat que li la matava,

afirmà Manel. I adreçant-se a la

tan sols Manel, s’acostaren a la

no es visqué cap episodi de

tort tornaria a ser com abans.

fesolera, digué:

fesolera. Per si de cas. Només

violència. Tots van trobar la

Al dia següent, la fesolera

—I què t’ha passat?

—Fesolera. Pere està penedit.

abans de sortir, La senyoreta

manera d’entendre’s sense

començà a assecar-se, i al cap

Demanà La senyoreta Alícia,

No et tornarà a fer res. Deixa’l

Alícia, s’hi atansà per regar-la. Ho

haver de recórrer a l’agressió. Ni

de tres dies, s’havia mort. Els

estupefacta. Tota la resta dels

anar, per favor.

feu amb por, però la planta ni

tampoc es produí cap malifeta

treballadors de l’Ajuntament, van

s’immutà.

d’importància. Van ser uns dies

vindre, la van recollir amb un

presents, es mantenien immòbils i amb els ulls oberts com a plats. Només les boques s’anaven obrint lentament, indicant el grau d’espaordiment. —Doncs, que quan m’hi he

268

d'una estranya tranquil·litat. Tots

carretó, i van cremar la palla a un

presents reflectien una

Els dies següents, tot continuà

recordaven la confessió d’en

descampat dels afores.

sorpresa sense límits, la tija

igual. L’alcalde, el metge,

Pere des de dalt de la fesolera,

de la fesolera es tombà fins

l’apotecari i el mossèn anaren a

mentre Manel, dret al seu

Entre ells comentaven que mai

que Pere estigué ran de terra,

veure-la, però sempre després

davant, li demanava per favor

havien vist una cosa igual. Els

i aleshores, les branques que

de les cinc de la vesprada.

que l’alliberés.

cridà especialment l’atenció la

I, mentre les cares dels

269


Manel amagà els fesols al fons del calaix d’una tauleta que no es feia servir mai, i que tenien guardada a la pallissa.

lluentor i el color blavós de les

l’interior. Ara, gairebé no hi havia

xiuxiueig de la pubertat i al poble

Tres setmanes després, l’esposa

atrapats dos mossos, coneguts

los. No sabent què fer-ne, els

flames de la foguerada.

xiquets, i quasi tots els habitants

s’avorrien. Així fou com la casa on

d’un antiquari de València, trobà

malfactors d’una ciutat de la

va posar dins d’un gerro que hi

que hi quedaven eren vells.

Manel, “el senyor Manel”, havia

el seu marit al jardí d’una luxosa

Plana, que segons van confessar,

havia al menjador de sa casa, on

viscut més de setanta anys, quedà

casa de camp que tenien al terme

eren els autors d’una munió de

anaven a parar totes aquelles

els fesols al fons del calaix d’una

Els tres fills de Manel feia anys

definitivament tancada, sense que

de Nàquera. L’home, que feia tres

robatoris a cases deshabitades

coses que estava clar que no

tauleta que no es feia servir

que se n’havien anat. Un vivia

ningú l’anés mai a visitar.

dies que estava desaparegut, en

de pobles de l’interior. També

servien per res, però que feia

mai, i que tenien guardada

a Barcelona, l’altre a Ciutat de

duia dos penjat d’una enorme

confessaren que venien els

mandra tirar al fem.

a la pallissa. Amb el temps

Mallorca, i el tercer, el més proper,

Un matí, els veïns la trobaren

fesolera que havia crescut allà.

productes de les seues malifetes

se n’oblidà, i els fesols s’hi

s’estava a Castelló. I fou amb

oberta. Algú havia entrat i

L’home no pogué explicar com

a l’antiquari de València i que

estigueren anys i panys.

aquest, amb qui se n’anà a viure.

l’havia gairebé buidada. S’havien

ni per què havia aparegut al seu

es malbarataven els diners en

emportat tots els mobles i estris

jardí, ni molt menys com aquella

festes, jocs d'atzar i alcohol. En què, si no!

En arribar a casa, Manel amagà

Josep Usó

Molts anys després, quan ja

Al principi, els caps de setmana,

que els havien fet goig, molts dels

planta l’havia pogut agafar,

Manel era un home vell, vengué

pujava a poble, per veure la casa

quals encara estaven en bon ús

immobilitzar i enlairar.

la casa on havia viscut tota la

i ventilar-la. Però, clar; ni tenia

o eren molt antics. Segurament,

vida i se n’anà a viure a Ciutat,

cotxe ni carnet de conduir. Eren

segons una veïna, havien

Com a conseqüència de la

havia fet una bajoca que ja

amb un dels fills. Havia enviduat

el fill i la nora que el duien i el

anat amb una furgoneta o un

investigació policial, a un

s’havia obert i, encuriosit, recollí

i ja estava molt major per restar

tornaven. Mentre els nets eren

camionet. I, com al poble gairebé

magatzem annex a la casa de

del terra un grapat de fesols

sol al poble.

menuts, els anava bé, perquè

només hi quedaven vells, ningú

camp, s’hi van trobar diferents

grossos i preciosos. Distret,

allà al poble els xiquets tenien

no els havia vist. Després del

peces i mobles, furtats a

mentre contemplava els dos

llibertat per córrer i jugar.

capvespre, no hi quedava ningú al

diferents indrets. I entre ells, la

joves immobilitzats al seu

carrer; i menys encara, a l’hivern.

tauleta de la casa d’en Manel.

damunt, se’ls posà a la butxaca.

Malauradament, el poble s’havia quedat gairebé buit. La

El caçador, veié que la fesolera

industrialització de la Plana a

Però aviat van créixer i es van

partir dels anys seixanta, havia

cansar de pujar-hi. S’anaven fent

Entre altres coses, es varen endur

Sis dies després, un caçador

declarar davant la Guàrdia Civil,

dut aparellat el despoblament

grans i s’estimaven més sortir

la tauleta amb el calaix on feia

trobà a un bancal de l’Espadà

els recordà, els va traure i s’hi va

progressiu dels pobles de

amb els amics. Ja notaven el

anys que s’hi estaven els fesols.

una fesolera semblant, que tenia

estar una estona contemplant-

270

Encara hi deuen ser.

En arribar a casa, després de

271


La princesa Carmelina Autor: Tomàs Moreno

A l’altra part del món, allà on

per la finestra, es pentinava el

habitació i traient-se la vareta

doncs en la seua condició, com

Sant Pere va perdre l’espardenya

seus cabells daurats o pensava

màgica de la butxaca pronuncià

sabem, està la de divertir-se

vivia una bruixa molt dolenta

que hauria de buscar-se nuvi a

un sortilegi adequat per l’ocasió.

fent-li patir a les princeses. Però

que gaudia fent patir a tot el

poder ser un príncep. En definitiva

La princesa que no sabia què

el que no podia fer la bruixa és

qui es posava per davant. Es

era una princesa feliç i ocupada.

estava passant es va quedar com

saber allò que Carmelina pensava

passava tot el dia pensant la

enfavada i sense adonar-se’n es

i, com que Carmelina era molt

manera d’emprenyar a totes les

La bruixa, que tot ho veu,

va adreçar a la finestra i es va

llesta tenia una imaginació

princeses que vivien a menys

començà a maquinar quina

tirar pel balcó. La bruixa, que no

prodigiosa; conforme passaven el

de dues centes llegües. Un dia,

maldat podia fer-li i, tant

volia matar-la, només en volia

dies ella anava imaginant-se que

mirant pel seu espill màgic va

pensà que trobà la manera,

fastiguejar un poc , la agafà al vol

la seua cel·la era un lloc fantàstic

fixar-se en la princesa Carmelina

la segrestaria, la posaria en

si se l’endugué a casa.

amb grans finestrons i mobles

filla del rei Granijalvo III, famosa

l’habitació més avorrida de sa

per ser la més bonica de la

casa per a que s’ensopegara

Quan Carmelina es despertà del

d’or i diamants. De tant en tant

contornada, a més de ser més

com un lluç.

seu sopor se n’adonà que no

eixia a la balconada on podia

era a sa casa, es trobava en una

veure un meravellós paisatge on

–Ja val de tant de llegir i mirar

habitació petita, lletja i sense

els frondosos boscos es veien a

per la finestra.

finestres. Només tenia un llit,

la llunyania i el riu serpentejava

una banqueta i una taula.

entre els arbres plens de

llesta que una daina. –Em dóna icterícia aquesta princeseta, he de veure la manera

lacats en blanc amb incrustacions

de donar-li la llauna que ja està

Sense pensar-ho més montà en

be. Ha, ha, ha. Què mala sóc!

la seua granera i a tota velocitat

–Mare meua quin lloc més

que cridaven que se les pelava.

es va presentar en el castell

dessaborit! Ací m’avorriré com

Petites fades volaven per fer-li

En l’entretant la princesa estava

del rei Granijalvo en menys de

una ostra.

companyia i donar-li novetats per

al seu castell llegint un llibre,

quaranta minuts mal comptats. Es

activitat que feia molt sovint, a

va plantar davant del balcó de la

La bruixa en veure la princesa tan

passava. Tan forta era la seua

vegades quan es cansava mirava

torre on Carmelina tenia la seua

abúlica es posà molt contenta,

imaginació que un dia una fada

272

pardals cantadors i monos titi

a estar a l’última de tot el que

273


Ton pare està molt malalt, la desesperació per no trobar-te i l’insomni permanent ha minat la seua salut i ara per ara es troba al llit i els metges no saben què fer amb ell.

274

negra se’n va eixir del món de la

bruixa que estava dormint no

en les seues oides com música

imaginació per a entrar en el de

se n’adonà de la visita però

celestial. Aleshores una fada

la realitat. I com que les fades

sí que els seus plans anaven

blanca i relluent traspassà el

negres només en duen notícies

d’allò més bé en veure que

límit de la realitat i entrà per

negres li va dir:

Carmelina es desfeia en plors;

la finestra. Quan la princesa

tan trista i meditabunda que

despertà es trobà a la petita fada

–Princesa Carmelina mentre

només podia pensar en son pare

asseguda en la cadira.

la bruixa Malespuses et té

i en la situació que es trobava

segrestada una gran tragèdia

captiva entre aquelles quatre

–Benvolguda princesa, sóc

s’està gestant al regne. Ton pare

parets. Deixà de gaudir de la

la fada Foguerada i estic ací

està molt malalt, la desesperació

seua imaginació i l’embargà

per a salvar-te de la bruixa

per no trobar-te i l’insomni

una amargor que va fer de la

Malespuses.

permanent ha minat la seua salut

princesa alegre, la més trista

–Hola preciosa fada, saps alguna

i ara per ara es troba al llit i els

del món. No podia dormir i

cosa de mon pare?

metges no saben què fer amb ell.

caminava d’un costat a un altre

–Sí, ton pare està en el llit com un

de l’habitació. Però de tan

pa de cera, està malalt de pena.

–Fada, i què hi puc fer?

cansada com estava un dia es va

Però jo he vingut a ajudar-te.

–A mi no em preguntes, jo

desmaiar i caigué en terra de tal

sóc una fada negra i no estic

forma que quedà profundament

Com que era de nit la bruixa

capacitada per ajudar-te, jo ja he

adormida. Va començar a somiar

dormia i no s’assabentava de res.

fet la meua feina.

i les imatges boniques tornaren,

Les fades poden fer-ne moltes

el pardals volaven al seu voltant

coses, poden fer-se invisibles,

Se’n va anar com si tal

mentre la remor de l’aigua de

canviar d’aspecte, traslladar els

cosa deixant a la princesa

les fonts i la brisa que fregava

objectes de lloc i fer forats en

compungida i plorosa. La

les fulles dels arbres sonaven

les parets si es concentren molt.

275


Aquella fada blanca era de les

però els poders de la fada eren

Trobaren a tothom amb cara de

millors d’aquella comarca i tenia

molts i n’anul·laven els efectes.

preocupació, el regne estava trist.

poders per a donar i vendre,

La fada parlà amb la bruixa:

Carmelina pensà que les coses

fins i tot la telepatia. Tenia molts

estaven molt malament i que

amics i amigues de tot tipus

–No et serviran de res els teus

no arribaria a temps per salvar

perquè duia molts anys ajudant

encanteris. Para ja! És més si

son pare. Entrà corrent al castell

a tot aquell que tenia problemes

no pares serà pitjor. Queda’t

pujant els graons de les escales

i li’n devien favors per tot arreu.

tranquil·la que el forat de la

de tres en tres fins que arribà

Decidí de concentrar-se en cridar

paret ara mateix l’arregle.

a la cambra on estava postrat.

a Raenierys la reina dels dracs, ja

En veure Camelina es posà molt

que la bruixa Malespuses tenia

La fada va pronunciar unes

content i en poc de temps es va

molt males intencions i segur

paraules i apuntant amb la

restablir completament.

que necessitaria bona ajuda.

vareta va deixar la paret com

Quan aconseguí contactar amb

estava i de pas va esborrar

En tot el regne feren festes,

ella li demanà que vinguera i en

la memòria de la bruixa de

balls i àpats. La tranquil·litat

un tres i no res es presentà fent

tal manera que no recordara

tornà i la princesa va ser feliç

un soroll de mil dimonis. Tot

res del que havia passat. La

de nou. Continuà llegint llibres,

seguit va fer un forat en la paret

fada volant pel seu compte,

pentinant-se els cabells daurats i

i la princesa va eixir apujant-

Raenierys en un drac i

passejant pels jardins del castell.

se al drac que bufava com un

Carmelina en un altre se’n van

bou tirant foc i fum. La bruixa

anar cap al castell de Granijalvo

De moment encara està fadrina,

es despertà i es presentà en

a tota pastilla. Hi arribaren i

però això és una altra història.

l’habitació menejant la vareta

aparcaren els dracs als jardins,

màgica i fent sortilegis amb la

on podien els animalets

Tomàs Moreno

mala bava que la caracteritzava;

passejar tranquil·lament.

Alboraia, 12 novembre de 2016

276


Bruixes o dracs? Dracs o bruixes? Autor: Jesús Giron i Araque

-Hui treballarem sobre una

-D’acord, mestre, d’acord.

història que us contaré -així

«Com deia, tots els anys,

començava la classe aquell dia

quan arribava el temps del

Joan Ferri, el jove professor de

Mulfuf, es convocaven tots els

tercer de primària del col·legi

representants de les diverses

«Lluna Nova».

races d’aquell món en un prat

«Vet ací que en un país,

del centre de Terradací...»

Terradací, fa temps hi havia un

-Mestre, encara no has dit què

greu conflicte entre bruixes i

és el Mulfuf -va interrompre de

dracs...»

nou Miquel.

-Quins eren els bons, les bruixes

-Ja t’he dit moltes vegades,

o els dracs? -va interrompre

Miquel, que cal ser menys

el conte Jaume, l’alumne més

impacient. Les coses tenen el

metòdic de la classe.

seu propi ritme. Ho explicaré:

-Jaume, no es tracta de bons i

«El Mulfuf era la festa en què

roïns, hi ha una història i has

tots els habitants d’aquell món

de comprovar-lo tu mateix. Bé,

es desitjaven bones collites i

continue:

benaurances per a la vida al

«Quan arribava el temps del

llarg de les dotze llunes vinents.

Mulfuf...»

Invocaven els déus, feien danses

-Mestre, què és el Mulfuf?

i rituals al voltant de les millors

-preguntà Miquel, l’alumne més

terlies...»

impacient de la classe.

-Ja sé, Miquel, que vols saber

-Miquel, espera un poc que

què són les terlies. Les terlies

s’explica en el conte.

eren uns grans pals tallats

277


i decorats per cadascú dels

cova del Gran Drac. Aquest

-Abans que ho preguntes,

ser roïnes? -respongué

pobles que habitaven el país i els

era el protector del país. Era

Miquel, et diré que el Muhj era

Emília-. No pot haver-hi

representaven, eren una mena

respectat per tots perquè feia

el medalló màgic que posseïa en

bruixes bones?

de tòtems...

servir la seua força i habilitat

Gran Drac i del qual emanava

-Són roïnes perquè són

-Què són tòtems, mestre? -de

per defendre el país dels

tota la seua força.

bruixes -argumentà Ricard.

nou va inquirir Miquel.

enemics que sempre intentaven

«Com he dit, els de

-I si són bruixes bones, seran

Joan Ferri, professional com

conquistar aquest territori tan

Terrademesenllà havien envaït

fades, no? -apuntà Joana, la

era, va consultar en internet i va

fèrtil».

Terradenllà i amenaçaven envair

primmirada.

projectar sobre la pissarra digital

-Joan, al principi has dit que era

també el territori de Terradací i

-I els dracs, en són tots bons?

diverses imatges de tòtems.

una història de dracs i bruixes i

per això les bruixes demanaren

N’hi ha de roïns, també -afirmà

-Ja ho saps, Miquel, això són

jo no he sentit parlar de bruixes

el Muhj perquè els ajudara

Saül.

tòtems.

encara -el que interrompia

a destruir els seus enemics.

-Jo crec que els dracs haurien

«La finalitat d’aquestes festes

ara era Màrius, l’alumne més

Aquesta petició anava en contra

d’haver ajudat les bruixes encara

també era confraternitzar amb

observador de la classe.

del Mulfuf, ja que trencava

que siguen roïnes -intervingué

els altres...»

-Tens raó Màrius, caldrà parlar

l’amistat dels pobles. Per tant,

Míriam.

-Confratequè? -ara era Mireia,

d’elles:

els dracs es negaren a participar

-No, perquè no està bé ajudar

la despistada, la que tallava el fil

«Les bruixes vivien en un

en una lluita que no era la d’ells».

els roïns -puntualitzà Néstor.

del conte.

país fronterer a Terradací,

-Això no és solidari –va dir

-Ei!, xics que el conte no s’ha

-Confraternitzar, Mireia,

Terradenllà. Aquest territori

carregada de raó Emília-, els

acabat -Joan intentava reconduir

confraternitzar. És a dir, crear

havia patit una gran desfeta

pobles han d’ajudar-se els uns

la situació però li era impossible.

amistat i unió entre les persones

després que els habitants d’un

als altres.

S’havia iniciat un debat

i els pobles.

altre país, Terrademesenllà, els

-Encara que siguen bruixes, cal

espontani.

«En aquesta reunió es feia

hagueren envaït. La seua cap, la

ajudar-les? -respongué des de

-Quants estan a favor que

una desfilada amb les terlies

Gran Bruixa, invocà el Muhj per

l’altra part de la classe Ricard.

els dracs ajuden les bruixes?

que acabava en la porta de la

a lluitar contra els invasors».

-Qui diu que les bruixes han de

-preguntà Víctor, l’alumne més

278

que ho

matemàtic,

intentava no

amb intenció de concloure les discussions. La meitat exacta de la classe alçà la mà; l’altra meitat ho va fer en el sentit contrari-. Doncs toca que el professor decidisca si els dracs ajuden o no les bruixes. -El conte no és exactament així. Penseu que només és un conte. Espereu el final, després ja en parlaren. Tranquil·litat. No va poder continuar: la meitat de la classe començà a aclamar les bruixes, l’altra victorejava els dracs. Allò es va convertir en un camp de batalla. Joan per més

279

podia controlar la classe. «Dracs!», «Bruixes!». Cadascú dels alumnes de la classe prenia partit pels uns o pels altres. I l’inevitable va ocórrer: a una primera pilota de paper llançada per l’aire li va seguir altra i altra i altra. La batalla es va desencadenar. Joan hagué d’imposar la seua autoritat perquè el rebombori acabara. -Què us sembla el que heu fet -el posat de Joan era enèrgic-. Heu recorregut a la violència per


Marta Pedres i el drac Parot Autora: Rosa Roig i Manola Roig

a aclarir les vostres diferències.

-Dit amb altres paraules: si la

al pati -i s’acabà la discussió

--No entres ahí!-- un crit

quedar en la casa del Malvinar,

Evidentment eixa no ha de ser

pau mundial no és una prioritat

instantàniament.

estrident va eixir dels llavis prims

perquè la tia Elionor no es troba

la manera d’actuar. Què hauríeu

de les polítiques dels governs

Aquell dia, Joan, al final de la

de la tia Elionor.

massa bé. Alerta què fas, que et

d’haver fet?

dels diferents països del món,

jornada se n’anava a casa amb

-Potser hauríem d’haver discutit

ens arrisquem que aquesta

la sensació que, malgrat tot,

Sempre que Marta Pedres tornava

un poc sobre la problemàtica

situació desencadene guerres

la classe del conte no havia

a aquella casa fosca i humida del

Divertida i decidida a travessar

-era Jaume qui intervenia per a

i lluites que poden dur-nos a la

eixit tan malparada, un poc

Malvinar, buscava amb els ulls i

aquella porta que obsessionava

aportar una solució a aquesta

destrucció total del planeta –

accidentada només. Tal vegada

els peus la porta de la cambra.

la nostra revoltosa criatura,

qüestió.

puntualitzà Joana, la primmirada.

els seus alumnes havien aprés

Una porta menuda de fusta de

Marta passà la vesprada corrent

-Problequè? -ja es pot intuir que

-Però finalment qui eren els

alguna lliçó i si no, almenys

“mobila” habitada pel corcó i la

prop del llac i acaçant parotets,

era Mireia, la despistada, qui

roïns, les bruixes o els dracs?

havien gaudit d’una batalla

molsa, com la dona que vivia en la

pescant granotes amb un

preguntava.

-llançà Jaume de nou a l’aire la

incruenta.

casa del canyissar, en la frontera

cotó-en-pèl i buscant Iolflics.

-I quina conclusió podem

pregunta.

Per altra banda també va

entre la terra d’arròs i la vora del

A poqueta nit, totes les dones

extraure d’aquest conte per al

-Això es pot discutir -digué Joan.

pensar que el conte que havia

llac. Marta era una criatura curiosa

de la casa i dues o tres veïnes

nostre món i la nostra època?

-És clar, les bruixes són les

seleccionat no era el millor per

i decidida, amb uns ulls i un cor

d’aspecte ombrívol feren rogle

-Joan intentà fer que els alumnes

roïnes -digueren alguns.

a una classe en la qual la meitat

oberts al món, un gran somriure

vora la llar encesa menjant coca

recapacitaren sobre el que havia

-Els dracs són els roïns

d’alumnes eren dracs i l’altra

juganer, però que sempre acabava

fina de cacau i bevent a glopets

passat.

-asseguraren altres.

meitat eren bruixes.

per crear-se problemes.

vi dolç de Xaló.

-Pos, mestre, que si els que vivim

«Dracs!», «Bruixes!». Cadascú

ací i el que viuen allà o més

dels alumnes de la classe prenia

La visita d’aquell dia tenia a

Aprofità Marta que es disposaven

enllà no som capaços de parlar

de nou partit pels uns o pels

Marta desficiosa i excitada

a contar rondalles, per esmunyir-

i escoltar-nos es va tot a fer la

altres.

perquè sa mare l’havia avisada

se cap a l’escala fosca de la

mà -evidentment qui parlava ara

Joan, en previsió del que poguera

que havien de fer nit en ca la tia:

cambra. Portava en la mà les

David, el més reanimalot de la

passar va dir enèrgicament:

–Mira que et dic, esta nit la iaia

claus que havia sostret de la

classe.

-És l’hora de l’esplai. Tots a jugar

Encarna, tu i jo ens hem de

despensa de la cuina a la tia

280

Jesús Giron i Araque

conec les males intencions!

281


Sóc el Drac Parot, i de l’Albufera memòria sóc, si em deixes bufar-te el nas tots els meu secrets ensumaràs!

Elionor, una dona dura, com la

–Tanca la porta, ves, corre! –una

el brunzit i l’ordre que havia

espècie eren els guardadors

t’he posat en perill? Jo només he

sempre sempre t’has d’allunyar,

soca d’una olivera, però amable

veu que semblava un brunzit,

marejat la nostra amiga, que

dels animals del llac, i van ser

obert la porta?

perquè vindrà el més perillós,

i bona cuinera que coneixia el

no deixava de repetir el que

ràpidament es va refer de

triats per a fer-ho per la seua

–Ai, Marta si obres la porta

i farà xampà, xampi, ximpó.

secret del romaní i la sàlvia, com

a la xiqueta li semblava un:

l’ensurt i s’hi aproximà disposada

gran memòria i el seu bon cor. El

sense tindre permís i trenques

curar el mal de panxa i el xanglot.

Zszszszszanca, zszszsanca, que

a escoltar i preguntar-ho tot.

tamany i les ales els permetien

el meu descans, no em puc

Mentre Marta Pedres i el Drac

arribar a tots els racons i buscar

protegir del meu pitjor enemic.

Parot es feien confidències, el

–Qui eres?, Per què t’ha tancat

tots els espècimens. Fins i tot els

Segur que ja sap on està ara

sol havia crescut per l’horitzó

més menuts.

el meu refugi, i segur que no

i les garsetes i els teuladins,

tardarà a rondar per ací.

s’acomiadaven de les ratetes

zszszsindran. Mentre encaixava la clau al pany de la porta vella, la veu de les

Mirava cap on sentia el zum-

ací la tia Elionor?, D’on has tret

dones es convertia en xiuxiueig

zum i feia força amb els ulls per

unes ales tan “xules”? Tens nom?

primer, en remor imperceptible

distingir què o qui li manava

–Ei, ei! zszszszzalla i no

-Jo sóc el Drac Parot,

–Però això no pot ser, només

penades que, cansades,

mentre la porta gemecava, i

que tancara la porta. De sobte

zzszszembales! M’has posat en

i de l’Albufera memòria sóc,

he obert una porta?, –insistia

tornaven a les teules. De sobte

finalment en silenci i foscor en

alguna cosa li passà per la cara i

zszszerill a mi, al llac que em

si em deixes bufar-te el nas

Marta Pedres que no volia ser

es va sentir un gran crit, i

desvelar el secret.

aconseguí distingir una silueta a

protegeix i a totes les bruixes

tots els meu secrets ensumaràs!

responsable de tanta desgràcia.

començaren a caure pedres

contrallum, la va seguir i tancà la

de xiprer!!! Aquell animalet cantava i xarrava

El drac Parot no podia deixar de

bufà i posà en perill les ales del

a la bassa i un fortíssim vent

Una nit negra, fosca i negra, com

porta. En fer-ho una tènue i fràgil

l’Ungla Negra que s’emporta

llum, com la de l’alba que naix,

El Drac Parot, que és el nom de

al mateix temps, amb una veu

volar i cantar per la bassa, mentre

nostre drac. Marta, començà

l’ombra de les xiquetes s’havia

aparegué enmig de l’estança. I

la criatura, li explicà que aquella

vellutada i clara com la lluna

li explicava una història a la seua

a pensar que havia sigut molt

engolit l’entusiasme de Marta,

Marta, tornà a caure vençuda,

cambra no era la seua presó,

de desembre, que refrescà la

nova amiga sobre un perillosíssim

imprudent, que no havia pensat

que sense veu i colpida per una

ara per la sorpresa del que veia.

sinó el seu refugi. On descansava

memòria de la nostra Marta,

animal que es dedicava a esborrar

en les conseqüències de la

del dur treball de recomptar un

acostumada ja a l’estrany

amb tot el que Parot escrivia. Es

seua cabuderia, que l’Albufera

pel seu acte de desobediència i

Un jardí de canyes, bova i xiprer,

per un els animals que habiten

xiuxiueig de Parot. Xiqueta i

tractava d’un animal de canyar,

estava en perill perquè ella havia

desafiament a les dones de casa.

una bassa d’aigua clara i enmig

en el llac de l’Albufera, perquè el

drac enraonaven com si es

menut i botador, la Ximponeta.

desobeït sa mare, que no podria

Tancà els ulls i instintivament

un animalet raríssim amb cos

seu era un treball per guardar la

coneixeren des de sempre.

Que d’un bot, nyas!, ho desfà tot

salvar el seu nou amic... I esclatà

tancà els punys. Sentí una picada,

de drac, ales de libèl·lula i mida

memòria. Ell, com tots els dracs

Marta li preguntà:

paraula, animal o cosa.

a plorar penedida de totes les

un gemec, un crit i una veu:

de Siquesí. Era d’ahí d’on eixia

mascles o femelles de la seua

–Es pot saber per què dius que

–Del Canyar del Malvinar

seues malifetes!!!

gelor humida, caigué vençuda

282

283


La bruixa Mari flauta i el drac Armanyac Autora: Maria Rosa Diranzo

–Estimada Marta, no plores!,

de ser curiosa, i amable, saber

feien amb una cançó, que si

Des del finestró de la seua

–Armanyac! Ei, Armanyac!

ja has passat la prova. Ja t’has

escoltar i obrir el teu cor.

voleu podeu aprendre:

torre, Mari Flauta, la bruixa,

Desperta! Algú s’acosta pel camí!

convertit en una autèntica

Finalment, havies de mostrar-

aprenent de Bruixa de Xiprer!, –

te humil i disposada a assumir

Marta Pedres i el Drac Parot

bosquet de l’horitzó i el

El drac, sorprès, s’esforçà en obrir

reconegué la veu de sa mare.

les conseqüències de les teues

pugen sempre dalt del bot

caminet de terra que conduïa

els ulls. En comprendre bé el que

contemplava, avorrida, el

decisions. I el més important,

i no se’ls escapa res,

a sa casa. Sí, estava avorrida

la seua amiga li deia no sabia si

Obrí els ulls, davant seu la tia

havies de superar la prova

perquè conten sempre un, dos, tres.

perquè feia molt de temps

fer-se gran o menut. Armanyac

Elionor, la iaia Encarna i sa mare

d’entendre els dracs màgics i

que ningú no escrivia contes

no era un drac qualsevol, a més

la miraven amb una dolçor,

comprendre la seua missió. –

de bruixes i fades. Allí estava

de tirar foc per la boca, com tots

i una alegria que no havia

conclogué rotunda i contenta la

ella, espera que esperaràs,

els dracs, tenia una particularitat

vist mai en la cara d’aquelles

tia Elionor.

però cap escriptor no la

seua només: en les situacions de

tres dones que sempre es

Rosa Roig

cridava per a que li contara les

perill, podia augmentar o reduir

contaven secrets, sense que ella

La vida de Marta Pedres canvià

seues històries. Encara com

la seua grandària; si el perill era

aconseguira entendre’ls. Les veia

aquella nit que gosà obrir la

li feia companyia el seu drac

poc, ell es feia molt gran per

amb aspecte diferent mentre

porta de “mobila” i va descobrir

Armanyac! el problema era que

a atemorir al possible enemic,

li explicaven què havia passat,

que era d’una família de Bruixa

Armanyac es passava quasi tot

però si l’amenaça era important,

com si de les seues veus foren

de Xiprer, encarregades de

el dia dormint, així que poca

aleshores es feia tant menut

veus d’oliveres, xiprers i alzines

guardar el secret dels dracs

diversió podia oferir-la.

com una puça, d’eixa manera

mil·lenàries, i saberen els secrets

d’ales de libèl·lula, i que els havia

de cada pedra que ella havia

de protegir dels seus enemics,

Però aquell matí,

fer-li mal. S’acostà a la finestra

guardat en la seua habitació.

perquè d’això depenia la vida del

inesperadament, Mari Flauta veié

per comprovar el que deia la

l’enemic no el veia i no podia

llac. Des d’aleshores l’aprenent

com eixia del bosc un puntet

bruixa. El personatge que veié

–Havies de véncer la por,

de bruixa i el Drac Parot van

negre, el qual, anava convertint-

no semblava perillós, pareixia un

mostrar audàcia, ser agosarada

viure moltes aventures, però

se en un senyor que s’acostava a

carter amb la seua motxilla plena

i enginyosa. Però també havies

sempre que acabava el dia ho

sa casa amb una bicicleta.

de cartes a l’esquena.

284

285


En arribar davant de la torre,

-Una carta per a mi? Quina cosa

carta per favor?

pegà tres cops forts a la porta:

més estranya! Mai no he rebut

– Ja ho crec que li la done, ací la

“Pom, pom, pom!!!

cap carta, ni tant sols les del

té. Seria tan amable de posar-

banc... És una carta d’amor?

me un gotet d’aigua, és que vinc

– Viu algú en este lloc tan

–I com vol que jo ho sàpiga!

acalorat! Este caminet sembla

apartat?

Si em deixa passar, li donaré

que no però està empinadet.

– SÍÍÍÍÍÍÍÍÍ! –contestà Mari Flauta–

la carta i podrà comprovar-ho

ja hi vaig!

vostè mateixa.

Com Mari Flauta estava obrint

–Sí, disculpe. Passe, passe!

la carta, Armanyac, que ja no

Armanyac, gran com un gos

En veure Mari Flauta, el carter es

tenia por, va eixir de darrere la

pastor alemany, baixà les

quedà amb la boca oberta.

cortina i digué:

escales prudentment darrere de

– Vosté és realment una bruixa?

la seua amiga.

– Sí, tota la vida!

– No patisques, jo li duré el got

– Doncs jo em pensava que les

d’aigua.

–Perdone, però abans d’obrir-li

bruixes eren lletges, geperudes,

El pobre carter anava de

voldria saber qui és vostè i què

amb el nas ganxut i una berruga

sorpresa en sorpresa, ara qui

vol de mi –preguntà Mari Flauta.

a la punta, però vostè és la mar

tenia por era ell!

–Clar, sóc Emili, “el carter a

de bonica! A més, “Mari Flauta”,

– Ai mare! Quina mena d’animal

domicili”. Vostè deu ser la

perdone que li ho diga, no

és éste?

bruixa Mari Flauta, no? El que

sembla un nom de bruixa.

– Tranquil, home, és Armanyac,

voldria és donar-li per fi esta

–Gràcies per trobar-me

el meu drac.

carta que duc en la motxilla des

bonica, això és perquè no vaig

de fa cinc dies. Mai no he vingut

disfressada, i el nom me’l posà

Mentre el carter es bevia l’aigua

per ací i no trobava l’adreça. Uff!

ma mare que era molt aficionada

sense perdre de vista l’animal,

Qué cansat estic!

a la música. Ja veu! Em dona la

a Magrana se li anava dibuixant

286

287


No sé què són les falles eixes, però sembla important!

un ample somriure mentre

entrevista. Les fotos ens servirien

n’he d’anar, encara em quedem

Flauta cercava nerviosament la

–Perdona, Sageta, jo em sentia

poders, i sempre els ha emprat

llegia la carta.

per a modelar un ninot (en este cas

moltes cartes per repartir i se

seua granera però no la trobava

tan abandonada com tu, per això

per a fer bé.

seria una ninota) com vostè i amb

m’ha fet molt tard.

enlloc. On s’hauria amagat la

no et feia cas! A veure si encara

–A Cantimplora? No, mai hem

– Bones notícies? Preguntà

l’entrevista podríem contar alguna

–Armanyac, per què no portes al

ditxosa granera! Quan tornà

sé demanar-te que voles...

sigut amigues, és una bajoca que

Armanyac.

història que li hagués passat en la

senyor dalt del teu llom i li estalvies

Armanyac, li ho va preguntar. Una

“Sageta alada, timó moritó, porta’m

sempre està ploriquejant, per

– Ja ho crec! Escolteu:

seua vida de bruixa.

estimada, cap al Montgó !”

això li diuen així. No la suporte!

Senyora Bruixa Mari Flauta, Després de saludar-la atentament,

el viatge? -Digué Mari Flauta.

vegada recuperada la seua forma i

Esperant la seua resposta

–Com? –exclamà el carter, d’això

grandària de drac, es posà a pensar.

a l’adreça adjuntada, ens

res! S’agraeix però amb la meua

–Doncs amb el caràcter que tens, Però Sageta no es va moure, ni

a veure a qui li demanes ajuda!

cap al Montgó ni a cap altre lloc.

Serà una bajoca però estic segur

acomiadem donant-li les gràcies

bici vaig més que meló!

–Em sap greu dir-t’ho, Mari flauta,

de bestreta.

–No es preocupe, vinga ací fora

però ara recorde que està en el

i mire.

traster tota plena de pols. Des

–Ai, Armanyac, estic perduda!

de seguida. No sigues supèrbia

ens adrecem a vostè per a

que si li demanes un favor te’l farà

demanar-li un favor, si li és

Cordialment

Amb els ulls com a plats, el carter

que tenim aspiradora ni tant

Amb la il·lusió que em faria anar

i anem a sa casa, de segur que

possible fer-lo. No sé si vostè haurà

va assistir a la transformació

sols ens serveix per agranar. No

a la falla eixa!

estarà tan avorrida com tu.

sentit parlar d’unes festes molt

Vicent Botija, Faller major

d’Armanyac en una espècie

m’estranyaria res que ja no sabera

–En lloc de lamentar-te el que has

d’ocell volador tan gran com un

volar. A tot açò, te’n recordes del

de fer és pensar en una solució.

I això feren. Mari Flauta agafà

helicòpter.

conjur per a fer-la volar?

–Una solució? Tu creus que n’hi

la granera Sageta, Armanyac

–Puge al meu llom, la bicicleta

–Ai, no ho sé! Anem a per ella!

ha alguna?

tragué les ales i en un tres i no

–Deixa’m pensar...

res arribaren davant de la casa

boniques anomenades FALLES que fan cada any en molts pobles del País Valencià; doncs bé, nosaltres

PD. Li preguem porte la seua granera.

pertanyem a unes d’aquestes

també, i no patisca, amb dos cops

falles i volem que la nostra

– Caram! –Exclamà Armanyac, no

siga, no solament bonica, sinó

d’ala el duré on vostè m’indique.

I efectivament, la pobra granera

de Cantimplora; la trobaren

sé què són les falles eixes, però

els esperava darrere la porta

Al cap d’una estoneta, Armanyac,

regant les plantes del seu jardí

també divertida. És per això que

sembla important!

I així fou com Emili, “el carter a

del traster coberta de pols i de

que era molt intel·ligent, exclamà

que estaven llustroses, però ella

demanem la seua col·laboració.

–Sí que ho són –assegurà el

domicili”, tornà al seu poble al

teranyines. Mari Flauta se sentia

:

estava mústia. Sí, li passava igual

–Ja ho tinc! Per què no vas

que a Mari Flauta, que ningú no

Ens agradaria rebre-la en el

carter, tots els anys pel mes de

llom d’un drac, l’aventura més

molt trist pensant que l’havia

nostre casal el dia que a vostè li

març ho veiem en casa per la

increïble de la seua vida.

tinguda tan abandonada. L’agafà,

a demanar-li ajuda a la fada

la cridava per a contar històries

Mentre, en la seua torre, Mari

li torcà la pols i li va dir:

Cantimplora? Ella té molts

i a més estava enamorada d’un

convinga per a fer-li fotos i una

tele! Ara si em disculpen, me

288

289


La conjura Autor: Llorenç Garcia

príncep! I tot el món sap que els

I Sageta es posà a pegar voltes

des de la finestra de la meua

Hi havia una vegada una aldeana

Però tornant a la nostra aldeana,

prínceps sempre volen casar-

com una boja! I Mari Flauta

torre, quan vaig veure que algú

que vivia en una cabana als afores

la pobra patia doble aïllament.

se amb princeses, per més

botava de goig. Fins que hagué

s’acostava pel camí pedalejant

d’un llogaret molt modest i aïllat.

Per una banda, la d’haver nascut

avorrides que siguen; mai s’ha

de d’ordenar-li a la granera

una bicicleta...”

Com que era tan lluny de qualsevol

en un lloc tan inhòspit i, d’altra

sentit dir que un príncep s’haja

“Sageta, estigues quieta!” i Sageta

altra contrada del regne a on no

banda, la marginació dels pocs

enamorat d’una fada!

va obeir.

Tots escoltaren encantats

accedien ni cavallers ni mercaders,

habitants. Tots els del llogaret

–Moltes gràcies, amiga

l’aventura de Mari Flauta, el seu

l’únic llei coneguda era la que els

la rebutjaven per una estranya

Cantimplora els va rebre molt

Cantimplora! Eres un sol! m’has

drac, Emili, el carter i la granera

habitants imposaven fruit d’una

raó. Li atribuïen la condició de

contenta i va tindre una molt

fet un gran favor, mai no ho

polsosa; al final aplaudiren amb

llarga tradició de convivència

ser una perversa bruixa que

bona idea per a ajudar a la

oblidaré i et promet que te’l

entusiasme i a continuació,

entre ells i que arrancava des

contínuament estava tramant

bruixa. Va obrir un armari

tornaré només tinga ocasió!

volien pagar-li aquell favor tan

d’abans de la creació del regne.

conjurs i malediccions que

gran, però ella els va dir:

No tenien necessitat de canviar-la

llançava sobre els aldeans.

mai perquè el temps en aquella

Aquesta mala fama la van aplicar

vell que tenia a l’andana i en va traure una vareta màgica;

I així fou com gràcies a la fada

la va acariciar, després la va

Cantimplora, Mari Flauta pogué

–Sóc jo qui vos està agraïda per

zona semblava detingut al llarg

a la seua besàvia, a l’àvia, a la

fregar amb força xiuxiuejant-li

presentar-se amb la seua

haver pensat en mi, per tant no

dels segles. Desconeixien per

mare i ara a ella. Estava també

unes paraules estranyes... De

granera voladora, al casal faller

vull que em doneu res, només

complet els edictes que el rei

molt difosa la brama que totes

sobte, aquella vareta anodina,

del senyor Vicent Botija.

voldria que a les properes falles

emetia a tothora, també perquè

elles eren esposes del diable amb

cridareu a la meua amiga la fada

el mateix monarca desconeixia

qui es reunien i rebien els poders

d’estrelletes de tots els colors.

Uns quants fallers i falleres

Cantimplora i a un príncep que

aquells confins de l’imperi. Era un

malèfics que després vessarien

Cantimplora, amb una veu

l’entrevistaren. Volien que ella

li diuen Gerani Roig, crec que

tros de terra pràcticament erm i

sobre tots els habitants. Aquest

inesperadament poderosa, li

els contara alguna aventura

podrien contar-vos una preciosa

abandonat. Per a ell no era més

mals es traduïen en epidèmies

demanà:

de quan s’escrivien contes de

història d’amor.

que una porció més de mapa

mortals que delmaven la població

buit que ajudava a que el seu

i que començaven a amenaçar

territori pareguera visualment

l’existència de l’aldea. Amb un

més immens.

parell més d’epidèmies, aquell

va desprendre una multitud

fades, bruixes, ogres i dracs i ella –Una dos tres, que esta granera

començà així: “Estava jo avorrida

recupere els seus poders!!!

mirant el bosquet de l’horitzó

290

Maria Rosa Diranzo

291


nucli abandonat a la mà de Déu

pràcticament els supervivents

poder dur a terme tots els

podria desaparèixer en un tres i

van presentar símptomes

encanteris lluny de la vista de

un no-res.

de la malaltia consistents en

tothom. I el boca a orella va

inflamacions al coll, l’aixella i

anar alimentant la llegenda

Per aqueixa mateixa raó, la

l’engonal que acabaven supurant

que s’havia de tractar, sens

bruixa era també tan temuda

sang i un líquid negre molt

dubte, d’una fetillera experta

com odiada. Tenien por que

llefiscós. Tot acompanyat de

en màgia negra. De manera

la seua mirada els poguera

calfreds, febres molt altes i

ocasionar una mort imminent

deliris amb una intensitat que

o que els enquistara una maledicció que es transmetria

Tots van acordar amb desesperació que la causa de tots els mals era aquella dona que vivia vora el riu, de qui també es declarava que s’hi banyava nua...

auguraven pel càntic dels ocells

una condemna possible. Però

que la nova tragèdia col·lectiva s’hi

sempre ocorre una cosa que

acostava com una ombra creixent

no entén de temps: La veritat

que els acabaria engolint.

sempre acaba manifestant-se tot i que siga a costa de deixar-se

El consell de savis, format per

vides humanes arrere. Perquè

persones d’edat avançada, es va

l’humanisme no és més que

cíclica, l’epidèmia de pesta negra

reunir amb caràcter d’urgència

una invenció dels hòmens que

tornava però la nissaga de les

per intentar frenar l’apocalipsi

apliquen sols quan els interessa

no es podia comparar amb els

bruixes romania intacta... Tots

final. Tots van acordar amb

(a l’igual que la justícia). La bruixa

de cap altre problema de salut.

els indicis apuntaven a culpar

desesperació que la causa de

va acabar sent cremada per un

de generació en generació sense

Només hi havia una figura al

a aquella estirp femenina que

tots els mals era aquella dona

poble que no atenia a raons i

que hi haguera ritual que la

poble que no va aparençar

hi va aparèixer un maleït dia de

que vivia vora el riu, de qui

que l’únic que volia era posar

desfera. Allò que era cert, és que

ser colpida per cap d’aquests

manera tan misteriosa.

també es declarava que s’hi

rostre a les seues desgràcies.

feia dos segles que aquella aldea

signes: la bruixa. Ella va ser

sumava la quantitat de dues mil

l’única que campava per l’aldea

Amb un nombre d’habitants

ànimes i avui a penes n’eren

completament immune a la

tan escàs, l’aldea ja es veia

• Filla de Satanàs! Mereix morir

sense lluna, vint encaputxats

huitanta. I que curiosament la

maror negra que estava assolant

condemnada a la desaparició.

cremada.

van traure de la seua cabana a

població va començar a minvar

els habitants. Aquest fet no

Els locals no podien estar més

• Sí, però qui li posa l'esquella al gat?

la presumpta fetillera mentre

amb l’arribada de la besàvia de

va trigar a alçar tota mena de

astorats. Amb una plaga més, la

• Hi anirem tots a una! Aquesta nit!!!

dormia plàcidament com

la bruixa. Amb la seua presència,

sospites. Com que vivia a la

històrica població s’esborraria

de colp i volta, una epidèmia

vora del riu, a certa distància

de la faç de la terra davant la

La sentència era ferma i clara.

Tres hòmens la van agarrar de

de pesta negra va exterminar

del nucli principal de l’aldea, la

indiferència de les altes instàncies

Aquella dona tenia un pacte

manera immisericordiosa i la

la meitat dels locals. L’altra

xafarderia local va arredonir

imperials. El pànic també condia

amb el diable i per tant era una

van despullar per humiliar-la

meitat va sobreviure, tot i que

que s’amagava de la resta per

perquè els vells de la zona

bruixa que només mereixia

(no sabrem per què realment,

292

banyava nua... I així es va complir. Una nit

qualsevol mortal a aqueixa hora.

293


Un soldat va trobar entre aquelles runes el cofre en l’única peça de la cabana de l’experta en herbes que s’havia salvat de la crema.

Com si seguiren els passos d’un macabre ritual, la van lligar a una estaca de fusta i, amuntegant llenya al seu voltant, la van cremar viva.

ja que anava a acabar morta

completament enjogassats, van

aldeans. M’enganye... No de

assenyada tradició de prevenció.

ignorància. La mateixa que

I tot gràcies a aquella dona

igualment). La fam de crueltat

decidir de manera espontània

tots. De l’única de qui en va

No hi havia res de sobrenatural

havia havia vençut engolint la

acusada de bruixeria que va

dels botxins s’anava encenent

cremar la seua morada per

restar constància va ser de la

ni màgic en aquelles arts; ans

vida de tots els veïns... Però el

morir carbonitzada amb la pell

més i més com si fóra vermell

espaventar qualsevol rastre de

bruixa i no precisament pels

al contrari, eren ciència en

coneixement sobreviu...

travessada de cicatrius marcades

brusent. Contemplar aquella pell

malignitat que haguera pogut

seus encanteris. Els segles van

estat pur basat en mètode

tan blanca (com l’argent de la

deixar la fetillera. I així van

travessar l’aldea fins enrunar-la

experimental. Ciència, quan

Una munió d’anys més tard, una

que representaria més avant la

lluna que no lluïa aquella nit), els

incinerar totes les pertinences

en una mole de pedres sense

aqueix nom ni existia en l’idioma

hoste extraviada d’una cruenta

saviesa). Tota una aldea víctima

va despertar l’ànsia d’assotar-

de la condemnada amb un èxtasi

forma. Però la Natura, de qui

de l’Imperi. Però aquella estirp

guerra va caure exhausta rere

d’una rancúnia mal adreçada

la i s’hi van acarnissar fins que

com si estigueren posseïts per

diuen que és sàvia, va conservar

sabia de bona tinta que la

galopar per llegües d’àrida estepa.

s’havia reunit com si fóra un

el seu cos va acabar banyat de

una força estranya... O quasi

a bon recabde un llibre que la

superstició era l’autèntica religió

Un soldat va trobar entre aquelles

aquelarre per organitzar un conjur

rierols de sang. Com si seguiren

totes les pertinences.

nostra fetillera havia guardat

d’aquella mentalitat i va preferir

runes el cofre en l’única peça de

en contra d’una innocent que

els passos d’un macabre ritual,

per verducs d’oliveres (arbre

zelosament en un cofre de fusta

segellar aquells coneixements

la cabana de l’experta en herbes

lliuraria la seua vida per salvar

la van lligar a una estaca de

El poble va entrar l’endemà en

recobert d’acer. Figuraven allí

per evitar alçar sospites de

que s’havia salvat de la crema. Una

la Humanitat. I l’única conjura se

fusta i, amuntegant llenya al seu

un estat de serenor de qui es

infalibles receptes fetes a base

bruixeria. No els haguera

pluja molt oportuna va caure la nit

l’havien fet contra ells mateixos.

voltant, la van cremar viva. I així

creu allunyat d’un perill que els

d’herbes amb poders curatius.

importat compartir els poders

de l’assassinat (sàvia Natura!) i així

va expirar la “pèrfida” bruixa

aguaitava amb ulls persistents.

Atresorant un saber milenari

curatius amb els conciutadans i

també es va salvar aquell llibre de

per a goig de tots els habitants,

Tanmateix, no va transcórrer ni

acumulat pels seus ancestres

ara mateix els seus descendents

valor incalculable abans que les

que van entrar en sa casa i van

una setmana quan la mort va

i ampliat per generacions

estarien vius i hagueren crescut

flames el devoraren. Aquell llibre

comprovar com, efectivament,

galopar sobre el seu corser i,

successives, aquella nissaga era

i s’hagueren multiplicat, però

va marcar una fita en la Humanitat.

posseïa armaris plens de gom

amb la seua dalla ben afilada,

molt destra combinant fulles,

sabien que les seues oïdes sols

Va ser la llavor de la Medicina com

a gom de pócimes i estranyes

va segar la vida dels huitanta

flors, tiges, arrels i fins i tot

podien pair informació nascuda

a ciència i el seu estudi va eradicar

pocions amb què corroboraren

habitants. ¿La revenja de la

fruits silvestres fins reeixir a fer

de la ignorància. Si fins i tot la

malalties infeccioses que va salvar

la seua condició de maga

bruixa? L’única veritat que

medecines de gran eficàcia. La

higiene, que conreava la víctima

milers de vides i va revolucionar

negra (en haver-la matada i no

roman és que la pesta va fer

mateixa que els va salvar de tota

prenent banys diaris al riu, sols

les civilitzacions fent-les més

abans). Amb cançons de júbil i

caure en l’oblit cada un dels

classe de malalties gràcies a una

ho miraven com un pecat? La

pròsperes i avançades.

294

295

Llorenç Garcia


Devastació subtil Autor: Josep Maria Domingo

Això era i no era, en un país

seus habitants descobrien cada

apropava i la d’eludir en els

Mercés a aquest encanteri, els

s’enlairava i es transformava en

ni llunyà ni proper, ni real

dia estupefactes més i més solars

seus trajectes les esglésies i

dracs havien adoptat l’aparença

granera voladora, amb la qual

ni imaginari, en un temps

i terrenys esplanats on abans hi

altres llocs on hi haguera una

de grans màquines excavadores.

sobrevolava els terrats i espargia

immemorial que ja no era futur

havia habitatges o collites. I la

creu, cosa que li comportava

No eren verds sinó grocs i, en

per les antenes de televisió i

i encara no era passat, una

preocupació i el temor s’estenien

haver de fer moltes marrades.

comptes de potes i urpes, estaven

els repetidors del senyal de

ciutat que en deien el seu cap

entre la població.

Però això no li importava

dotats d’enormes rodes i cadenes,

la telefonia mòbil una nova

perquè era molt veloç.

poderosos braços pneumàtics

poció. Era un producte d’última

i casal, que tenia portes però

articulats, pales dentades i tota

generació, intangible i invisible,

romanien impassibles, incapaços

Amb ella distribuïa per pubs i

mena de punxons. Duien a terme la

que recollia als akelarres les

de reaccionar davant els fets que

garitos una pòcima molt potent

seua pèrfida missió a les fosques i

nits de divendres a dissabte i

presenciaven.

i efectiva que una confraria

sense fer cap soroll, i s’empassaven

transportava emmagatzemat al

d’una horta sembrada d’edificis,

de cambrers adoradors del

tots els enderrocs que produïen

seu portàtil. I que, un cop introduït

que assistia a una onada de

Una bruixa provinent dels

diable subministraven a

sense deixar-ne ni rastre. Eren

a les xarxes, actuava com un virus

destrucció sistemàtica.

cims més remots de les

clients seleccionats entre els

pilotades pels adeptes reclutats i

que es propagava entre la gent i

muntanyes del septentrió havia

parroquians, els quals perdien

ensinistrats sota l’influx de la pòcima

els corprenia de tal manera que

no muralles i estava a la vora d’una mar antany denominada La Nostra, en ambdues ribes d’un riu sense aigua i envoltada

Però la majoria dels ciutadans

desembarcat d’incògnit a la

l’exercici de la voluntat i

maligna. Si alguna vegada n’havia

els impedia de reaccionar a la vista

les cases dels barris més antics,

ciutat feia algun temps. Abillada

romanien incondicionalment sota

agafat una un altre conductor i

dels efectes de la devastació que

les barraques i alqueries i

avançava cada dia.

Afectava de manera específica

amb un mono i un casc negres,

el poder de la bruixa, que podia

havia volgut fer-la treballar per

els camps de conreu. I havia

circulava amb una motocicleta

així utilitzar-los per a dirigir els

alguna bona causa constructiva, la

corregut la brama que era

de gran cilindrada, negra també

dracs, sotmesos a un malefici

màquina s’havia negat a obeir i havia

En això que havia arribat

l’obra d’una ramada de dracs

i silenciosa, amb una pota de

emanat d’una missa negra

manifestat una avaria inexplicable.

també a la ciutat un jove mag.

que ningú no podia veure ja

gripau marcada a l’intermitent

que l’elit de la bruixeria havia

que operaven d’amagat fent

esquerre, que tenia entre altres

celebrat, en un lloc molt exclusiu

A les nits la bruixa conduïa cap

rotonda molt transitada on feia

valdre uns poders especials

atributs la facultat de posar

al cor de les muntanyes alpines,

a algun carreró fosc o una zona

prodigiosos malabarismes amb

els semàfors en verd quan s’hi

la darrera nit de Sant Joan.

despoblada la seua moto, que

cèrcols de foc que encenia amb

d’ocultació. De manera que els

296

Havia pres possessió d’una

297


Li va posar la motocicleta en mode granera i la va projectar amb rumb nord a velocitat match 2.

una flamarada que li eixia per

inferior i l’havien enviat pel

Es va retirar a un lloc reservat,

poderosos participants a les

la boca i mantenia en moviment

món a buscar-se la vida i fer

va obrir el maletí, en va extraure

misses negres de les cimeres

en l’aire passant-se’ls per les

currículum. I assabentat del que

l’ordinador portàtil de la bruixa

alpines. Per la qual cosa hauria

mans. També feia desaparéixer

ocorria en aquella ciutat, havia

i el va engegar. Posant en joc

d’emprendre el viatge de retorn

i reaparéixer objectes amb gran

decidit traslladar-s’hi per veure

les màximes potències de la

al seu país a fi de sotmetre’ls

esbalaïment de transeünts i

si hi podia fer alguna cosa.

seua ment va accedir a les

a consulta l’assumpte i, de

contrasenyes i claus i, fent ús

passada, fer-se avaluar els seus

conductors que li llençaven

298

moltes monedes. Si estava molt

Una matinada el mag esperà

de les setanta-set fórmules

nous mèrits per tal d’assolir una

inspirat i tenia ganes de divertir-

a que la bruixa passara amb

màgiques, va instil·lar en els

titulació superior.

se, podia girar i posar en sentit

la moto per la rotonda. En

arxius un antídot de la poció

contrari un dels automòbils

veure-la arribar es concentrà

malèfica i va ordenar enviar-lo a

I és conte contat però no és

deturats, el propietari del qual

a fons i li va posar el semàfor

tots els contactes.

conte acabat.

en baixava esgarrifat, per tot

en roig sobreposant-se als

seguit recol·locar-lo com calia.

atributs de la cavalcadura, la

En acabant va localitzar

Puix que encara caldria saber

qual va fer frenar en sec. Va

mitjançant el GPS de mag la

com reaccionarien els ciutadans

Al seu país meravellós hi havia

enfocar la seua vareta cap al

ubicació de l’amagatall dels

en veure’s alliberats dels

crisi, en sobraven molts, no hi

portaequipatges de la moto

dracs i es va aplicar a desxifrar

efectes de la poció i si prenien

havia feina per a tots. I per tal

i en va sortir un maletí negre

els codis del seu encanteri i

consciència de l’amenaça que

d’obtenir la titulació de mag

que va saltar cap a la seua

mirar la manera de revertir-los.

pesava sobre ells i si passaven a

superior i la corresponent

mà. I sense donar-li temps

Aquesta, però, era una tasca que

l’acció per defensar-se’n.

vareta calia superar un ardu

a la bruixa per refer-se de

excedia la seua capacitació ara

procés de selecció i uns cursos

la sorpresa, li va posar la

com ara i exigia el concurs dels

molt cars. Rere molts esforços

motocicleta en mode granera i

membres del consell suprem

per la seua part, li havien

la va projectar amb rumb nord

dels magians, que eren els

atorgat les d’una categoria

a velocitat match 2.

únics que podien fer front als

299

I quan això se sabrà, contat serà.

Josep Maria Domingo


Amor per sempre Autora: Isabel Canet

Penseu que una bruixa i un drac

Escolteu, escolteu...

el bosc quan va trobar-se amb

la càrrega de troncs, Romeu es

Direu que, potser, ella no

Julieta, que tornava cap a casa

trobava amb Julieta a la vora del

sabia ben bé el que feia, que

Això diu que era una jove bonica

amb la cistella plena d’herbes.

llac del fons del bosc i deixaven

va ser un moment de dubte i

Caram, vaja quina pregunta!

i ben plantada que vivia en les

L’encontre va ser tan imprevist

passar les hores fins a la caiguda

desesperació. Qui ho sap? El

Clar que no. On s’ha vist que

profunditats del bosc. En quedar-

que a Romeu li va caure al

de la nit parlant-se d’amor.

cas és que en cometre un acte

les bruixes puguen estimar

se òrfena de pare i mare es dedicà

terra la destral i a Julieta se li

ningú ni que els dracs tinguen

a recol·lectar herbes remeieres

escamparen per terra totes les

La felicitat ja se sap que dura

bosc i tota la seua ira li va caure

sentiments?

que venia als camperols.

bogetes que havia fet aquell matí.

poc. Colpejant la soca d’un

al damunt. La transformà en una

roure ufanós, Romeu es va fer

vella tan lletja i contrafeta que

es poden enamorar?

prohibit va despertar l’esperit del

Això diu que era, també,

No hi ha testimonis d’aquella

un tall profund amb la destral.

qualsevol podia confondre-la

un llenyater fort i gallard

escena fortuïta, però si els

Amb prou feines aconseguí

amb una bruixa. Aquesta va ser

Qui haja tingut eixa idea, que

que habitava al mateix bosc

conills pogueren parlar dirien

arrossegar-se fins a la sendera

la seua maledicció.

alce el dit i li farem una foto per

esporgant els grans arbres vells

que dels ulls dels dos xicots

per on passava Julieta cada matí

penjar-la a la falla, amb un rètol

i fent-ne llenya per escalfar les

eixiren espurnes de colors. Ell

abans de perdre el sentit.

a sota que diga: Vet ací el babau

llars dels pobles veïns.

recollí totes les boges donant

Mai de la vida.

Julieta, però, no li tornà la flor. Corregué cap a casa tan de

mil excuses, ella les acceptà

Ella el portà a casa i li aplicà tots

pressa com va poder i elaborà

Ja us podeu imaginar que era

amb un somriure com un sol i li

els remeis coneguts. El tercer

una poció miraculosa que va

més babau del poble. inevitable que la jove i el llenyater

demanà si la podia acompanyar

dia, Romeu tenia una febre tan

aconseguir retornar Romeu de

és possible, fins i tot les coses

acabaren coneixent-se en un

a casa. S’acomiadaren a la porta

alta com la que tenen els malalts

l’altre món. El llenyater no pogué

més inversemblants. I en un país

moment o altre. I així va ser.

amb un bes, i així va nàixer una

a les portes de la mort. Veient-

reconèixer la seua estimada

passió, d’aquelles que sols poden

ho tot perdut, Julieta eixí a les

més que per la veu aguda i

albergar els grans cors innocents.

muntanyes, escalà al cim més alt

delicada que l’encanteri no havia

fins que trobà la planta prohibida

pogut malmenar. El seu dolor

i gosà collir una flor.

i la indignació l’enfuriren de

Però en el món dels contes tot

remot, el nom del qual ningú no pot recordar perquè era més

Una matinada fresca de tardor

llarg que un dia sense pa, es va

que el vent envolava les rames

esdevenir una història d’amor

dels xops, Romeu recorria

A partir d’aquell dia, cada

l’estreta sendera que travessa

vesprada, després de vendre

d’aquelles que fan plorar i plorar.

300

tal manera que, destral en mà,

301


El meu amic, el drac Autora: Conxa Guilabert

Al cap i a la fi, l’aspecte no és el que importa, sinó allò que es guarda a dins del cor.

se n’anà cap al fons del bosc a

Des d’aleshores no s’han separat

Vicentet era un bon xiquet

buscar-lo i que se l’emportava a

buscar l’esperit malvat.

ni ho faran mai. Al cap i a la fi,

o almenys això pensaven els

un paratge horripilant que li feia

l’aspecte no és el que importa, sinó

pares. El seu caràcter alegre,

molta por.

allò que es guarda a dins del cor.

obedient, i col·laborador així ho

Passà tot el dia, i un altre, i un altre, i Julieta no sabia res d’ell.

confirmava. Però tot no podia

Rodolf i Vicenteta, els pares,

ser perfecte, és clar, perquè els

l’estimaven tant que no els

xiquets també són humans, i

agradava veure’l patir, però

sendera amunt i avall, preguntà

algun defecte havia de tindre.

tampoc volien accedir a totes les

pels pobles per si algú n’havia

Centet, com tots l’anomenaven,

seues demandes de nen xicotet,

sabut res. Tement-se el pitjor, se’n

a més d’alegre, obedient i

així que per tranquil·litzar-lo

tornà al cim més alt, allà on havia

col·laborador, era també molt

l’arropaven al llit i li contaven un

collit la flor i trobà, darrere d’unes

fantasiós i una mica poruc.

conte fins que s’adormia. En les

Tothora s’abocava a la finestra per si el veia tornar, el buscà

Isabel Canet i Ferrer

penyes un gran animal verd i

històries que inventaven sempre

escatós que s’amagava avergonyit

I és que Centet tenia un secret

apareixia un drac ben valent, que

del seu aspecte aterridor.

que li feia molta vergonya

eixia triomfant de tots els perills

confessar, amb nou anys encara

als que s’enfrontava. Estaven

Amor meu, eres tu? va

li demanava a la mare o al pare

convençuts que la valentia

preguntar Julieta.

si podien gitar-se amb ell. No

de Marcel·lí, així batejaren el

li agradava la foscor, i li feien

drac, esdevindria un model

El drac féu un lament

paor els llamps ,també el soroll

de conducta per al seu fill. I la

corprenedor.

del vent colpejant la finestra de

veritat era que l’estratagema

la seua cambra o el grunyit de

dels pares començava a donar

Tots dos es miraren als ulls i

qualsevol animalot a la nit. De

fruits. Cada vegada que Centet

amollaren espurnes de colors.

seguida s’imaginava que era un

se sentia insegur i temorós es

monstre horrorós que venia a

preguntava què faria Marcel·lí

302

303


en eixes circumstàncies i de

-I on viu eixe Marcel·lí ?-li

molt bonic i que les falles li

seguida trobava la resposta.

preguntà el Tonet l’alumne

donaran moltes idees per a les

més espavilat de la classe, que

seues històries.- El discurs li va

Tan ràpidament progressava el

no acabava de creure’s que hi

eixir de carrereta i fins i tot ell

nostre amic que fins i tot ja s’atrevia

haguera ningú tan agosarat i

estava impressionat per la bola

a traure al gosset a passejar

decidit com ell.

que s’acabava d’inventar.

pel parc a poqueta nit, proesa impensable uns mesos abans.

Al castell!. Quantes històries amagades vivien en aquell lloc tan enigmàtic.

Semblava que hui estava sent

La mare els preparà uns

un dia rodó, i tot li estava eixint

pastissets de moniato per berenar

bé. La mare observà orgullosa

i pare i fill emprengueren la ruta

com el xiquet s’ho empassava tot

que els separava del castell de

sense deixar ni un granet d’arròs

Sagunt. En arribar contemplaren

al plat, i a continuació arrodoní

les meravelloses vistes que des

l’apetitós menjar amb una

de dalt es veien : l’horta i la mar

sucosa taronja de l’horta.

esplendoroses davant els seus

-El Marcel·lí viu a la meua casa

El Tonet i la resta de companys

-s’inventà ràpidament el Centet,

descreguts van haver de callar

Un dijous al matí, a l’escola,

preocupat no fos cas que els seus

davant el convincent discurs del

Era vespre de festa i a l’endemà

la mestra, Donya Margarida,

companys es burlaren d’ell en

Centet.

no hi havia escola. El pare li tenia

els demanà que feren una

comprovar que el seu millor amic

redacció. Havien de descriure

no era un xiquet de carn i óssos.

el millor amic que tenien,i

ulls, i el teatre romà que feia de

una sorpresa preparada.

paret al casc antic del poble. -Pare, ja sóc major, puc fer una volta pel castell?- preguntà

Arribà l’hora de tornar a casa i el xiquet se sentia orgullós

-Centet, què et sembla si esta

Centet desitjós de demostrar-li

després llegir-la en veu alta.

-I què fa a la teua casa, si es pot

i satisfet per la forma tan

vesprada fem una excursió al

al pare i al món sencer la seua

Quan arribà el torn de Centet

saber? –Insistí encara desconfiat

airosa amb que havia eixit de

castell del poble?

recent adquirida valentia.

tots els alumnes restaren

el Tonet.

l’interrogatori. Potser ara que tot

impressionats per la descripció

-Els seus pares són amics dels

el món creia que tenia un amic

El Centet pegava bots de

que feu de Marcel·lí. Com

meus pares i se n’han hagut

tan intrèpid- pensava- ja ningú

content. Al castell!. Quantes

podia haver un personatge tan

d’anar a l’estranger a cuidar

mai més es burlaria d’ell.

històries amagades vivien

El xiquet emprengué així la seua

valent al poble i que ningú

els iaios que estan majors, i el

en aquell lloc tan enigmàtic.

primera gran aventura en solitari,

el coneguera? És clar que

Marcel·lí ha decidit quedar-se

Els pares l’esperaven per dinar.

S’emocionava escoltant son pare

no s’imaginava però la sorpresa

a Centet se li havia oblidat

ací perquè és escriptor i està

A pocs metres de la casa, el

contar batalletes dels romans i

que li esperava. S’havia distanciat

contar-los que es tractava d’un

escrivint un llibre de contes i ha

Centet olorà el dinar que més

dels àrabs i dels ibers, i deixant

ja uns metres del pare i l’havia

drac, i a més a més, imaginari.

pensat que Sagunt és un poble

li agradava del món, paella!

volar la imaginació.

perdut de vista. Li cridà l’atenció

304

-Clar, fill meu! Però no te

305

n’allunyes dels murs.


Els dracs som reals però vivim en pau, amagats, fugint de la crueltat dels homes, que des de sempre s’han entestat en destruir-nos.

una mena de torrassa amb un arc,

I en això que, des de dalt, des del

visite cada nit i als teus somnis

falles s’escampava per tot arreu,

Els dos amics s’acomiadaren

i el cant d’un ocell, i s’adreçà cap

cel, des de l’únic lloc que Centet

i he descobert que vols ser el

i la sensació de llibertat i de

sabedors que prompte es

allà. De sobte escoltà una remor i

no havia escodrinyat, aparegué...

meu amic . I jo – li confessà

seguretat el feia sentir-se encara

tornarien a veure.

una veu desconeguda que deia:

No era possible! El seu amic

tímidament el drac- també vull

més especial.

invisible, el drac Marcel·lí!

ser amic teu. -I podré comptar amb tu sempre

Quan tornaren al castell

Pensava que t’havies perdut!

-Però, però...però, no pot

que et necessite?- La resposta

estigueren xerrant una bona

Però ja veig que no.-es

-Bona vesprada Vicentet. Quina alegria veure’t per ací!

-On t’havies ficat fill meu?

ser! Si tu no existeixes! Si els

era molt important per al xiquet.

estona. Centet sentia curiositat

tranquil·litzà el pare- Has

El menut, esglaiat, mirà cap a la

personatges dels contes no

-Tens la meua paraula de drac!-

per la vida del seua millor amic.

descobert algun tresor?-bromejà

dreta i cap a l’esquerra, davant i

són reals! Si eres un drac! Si...!-

somrigué Marcel·lí.

Volia saber on vivia, qui era la

ja més relaxat.

darrere , però no veié ningú.

Centet intentava posar ordre

seua família, què menjava..

als seus atabalats pensaments.

Centet se sentí la persona més

-Qui és? –preguntà atemorit,

-Estàs molt equivocat amic

afortunada del món. L’abraçà

-Els meus pares són Cliodna i

per parlar-li de la trobada

figurant-se que es tractava de

meu! Els dracs som reals però

en senyal d’amistat i els dos

Ardos, una bruixa bona i un mag

amb Marcel·lí, dels pares tan

l’esperit d’algun antic soldat- No

vivim en pau, amagats, fugint

intuïren que eixa unió duraria

molt poderós del regne de la

particulars que tenia, del vol que

t’acostes, ni intentes fer-me

de la crueltat dels homes, que

molt, molt de temps.

fantasia. M’estimen tant com els

havien fet, de les falles des del

mal o trauré la meua invencible

des de sempre s’han entestat

teus pares a tu. Un dia et portaré

cel, de...... Però s’ho pensà millor

espasa de foc! -amenaçà a la

en destruir-nos. Només eixim

-Puja!-li proposà el drac. I

a conèixer-los, són molt divertits

i decidí que eixe seria el seu

immaterial presència seguint

de nit, quan vosaltres dormiu.

sense pensar-s’ho ni un segon

i segur que t’agradaran.

tresor secret.

l’exemple del Marcel·lí i

-I perquè estàs ací, si és

Centet s’instal·là en el llom del

enfrontant-se al perill.

de dia?- preguntà Centet

drac i en un tres i no res es

-Centeeeet!- escoltaren al pare

-Saps pare, mentre passejava he

Centet es moria de ganes

encuriosit.

trobaven volant per damunt la

cridar.

decidit que ja no sóc un xiquet. I

-Ja, ja, ja! Aprens ràpid , amic

-Un dia volava per damunt de

ciutat, sortejant els núvols per

-Clar que sí Marcel·lí, però ara he

que ja puc dormir sense que em

meu! -respongué la veu per a

la teua casa i vaig escoltar el

no ser descoberts. La visió era

de tornar o el pare començarà a

conteu històries de dracs- fingí

meu nom. Des d’aleshores et

espectacular , el colorit de les

preocupar-se.

amb gran seriositat.

desconcert del xiquet.

306

307


El pare l’agafà pel muscle, orgullós del canvi que havia experimentat el seu xiquet,que ja es creia major, encara que per a ell sempre seguiria sent el seu xiquet, i els dos junts ben feliços reprengueren el camí de tornada cap a casa.

Conxa Guilabert

308

ARTISTES LITERARIS DE LA FALLA

309


310

CONCURS DE NARRATIVA “Isabel i les falles” / Autora: Judith Alcaide i Sánchez

Temps era temps, existia una

inventar-se diversos motius per

falla, la patrona de la qual, i la

explicar-se aquell estrany fenomen.

seua motivació, era la Reina Isabel I d'Espanya. I llegiu el que

Quan la reina adreçà novament

va passar una nit abans de les

la seua atenció al taller, el que hi

falles. Fou d'allò més sorprenent.

va observar la deixà bocabadada: bruixes, princeses, falleres, fallers,

Al taller, ple de pintures de colors,

plantes, llunes i fins i tot sols

la reina hi esperava els fallers

corrien al seu voltant i hi deien

perquè ells la plantaren com tots

una única paraula: «mamà».

els anys en la seua falla; sempre protagonitzada per ella. De sobte,

Isabel estava espantada, ella era

totes les figures començaren a

mare sí, de cinc preciosos jóvens

despertar.L'ensurt d'Isabel va

anomenats Isabel, Joan, Joana,

ser d'infart. La pobre reina ja no

Maria i Catalina. Però en aquell

estava para aquells jocs.

temps tots havien d'estar morts. N'havia vist morir dos físicament

Com podia ser allò? Isabel era

i els altres dos, espiritualment.

l'única capaç de ser un ninot vivent durant la nit. A poc a poc, cada

La reina va decidir d'esperar

ninot fou despertant-se i dient

aquell nit, per veure què s'hi

sempre la mateixa paraula: MÀGIA.

esdevenia i si els ninots tornaven a la normalitat. Aquella nit va ser

La reina, pensativa, deixà de

una bogeria. Pintures i pinzells

prestar-los atenció i començà a

escampats per terra, converses

311


inaudites sobre temes inusuals

com juntament amb la gasolina,

l'indult sense fer cap distinció

per als ninots i la reina, que es

anaven destruint la falla. Arribà

en particular; és a dir, a tota la

dignava a fer noves, i petites,

el moment d'encendre la traca.

falla. A partir d'aquell moment, el

coneixences.

Els pobres ninots, immòbils

problema era saber a on, com i

i aterrits davant el botxí que

quina manera podria ubicar tots

Finalment, hi arribà el dia de

estava a punt d'executar-los,

aquells ninots any rere any.

la «plantà». Ella estava molt

tremolaven de por.

nerviosa. Un any més lluiria tratges d'allò més bonics, de

Justament, quan la flama anava

seda, a colors i a la falla que

a encendre la punta de la metxa,

Judith Alcaide i Sánchez

tant s'estimava. Cada nit,

els ninots començaren a cridar

12 anys

quan els fallers se n'anaven a

i a botar davant l'estupefacció

casa per dormir unes poques

de la gent. El desori s'hi va fer

hores, tots els seus amiguets

palès. Calia que algú preguera

es despertaven, inclosa ella, i

una decisió amb trellat, però qui?

començaren a saltironar i a botar

La fallera mayor d'aquell any,

feliços de poder viure.

Paula, es va adonar que potser la protesta dels ninots podria

No obstant aquesta alegria, hi

tenir alguna mena de fonaments

arribà la nit de la crema. La reina

jurídics, perquè aquell any no

hagué de veure com, a poc a poc,

s'havia triat cap ninot indultat.

executaven la seua sentència de

Així doncs, Paula —que tenia un

mort. La traca i la pólvora eren

cor que no li cabia en el pit— va

com una daga per a ella. La reina

voler assumir una reivindicació

agonitzava per segons, en veure

que fóra justa i va aplicar

312


EL RACÓ DIDÀTIC “ACTIVITATS I PASSATEMPS”

313


SOPA DE LLETRES

PASSATEMPS

Busca els elements del Mag Cristiansen

Barita – Capa – Barret – Màgia – Cartes – Poció

Embarbussaments

Sudoku

“Si la bruixa desbruixa al bruixot i el bruixot a la bruixa desbruixa, ni el bruixot queda desbruixat, ni el bruixot desbruixa a la bruixa.” “El mag Magan ama la màgia, la seua dama més afalagada, però la màgia a ell amaga.” “El dragó fartó va engolir carbó i va quedar panxut panxut va quedar el dragó per fartó: quin dragó tan fartó.”

Troba les set diferències de la bruixa Martabella

314

315


LABERINT

MOTS ENCREUATS

Per favor, ajuda’m a arribar fins a la poció

Completa aquests mots encreuats amb paraules que hem triat dels versos de la nostra falleta.

En un món meravellós al costat de la mar, un malvat _ _ _ _ va tancar en dalt d’un far els

representats de la _ _ _ _ _ , ràpid, xiquets! Hem de buscar a el _ _ _ i la _ _ _ _ _ _ ,

necessitem la _ _ _ _ _ per a poder salvar-

les de les garres del _ _ _ _ , a soles amb la

poció _ _ _ _ _ _ podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.

316

317


RETALLABLE

318

ACOLORITS

319


SOLUCIONS LABERINT

MOTS ENCREUATS En un món meravellós al costat de la mar, un malvat drag va encerrar en dalt d’un far els representats de la falla, ràpid, xiquets! Hem de buscar a el mag i la bruixa, necessitem la poció per a poder salvar-les de les garres del drag, a soles amb la poció màgica podrem vèncer-lo i salvar els nostres amics.

LES SET DIFERÈNCIES SOPA DE LLETRES

CANÇÓ DE LA FALLA INFANTIL SUDOKU Paff era un drac màgic que vivia al

grans; va conèixer altres jocs

fons de la mar,

pel món que li van agradar tant

però sol s’avorria

que una nit molt grisa i trista el

molt i eixia a

xiquet el va deixar i els brams de

jugar. Hi havia un

joia d’aquell drac es van acabar.

xiquet petit que

Doblegant el seu llarg coll el drac

se l’estimava molt;

se’n va allunyar, semblava que

es trobaven a la

estava plovent quan es va posar

platja tot jugant de

a plorar. Tot sol, molt trist i moix,

sol a sol. Tots dos van

el drac es va allunyar.

preparar un viatge molt llarg. Paff era un drac

I a poc a poc, molt lentament, es

màgic que vivia al fons de

va tornar al fons de la mar. Paff

la mar, però sol s’avorria molt

era un drac màgic que vivia al

i sortia a jugar. Quan hi havia

fons de la mar, però sol s’avorria

tempesta s’ho arreglaven molt

molt i eixia a jugar.

bé, enfilant-se a la cua d’en Paff vigilava el vent. Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas. I quan Paff els va fer un crit els pirates van callar. Paff era un drac màgic que vivia al fons de la mar, però sol s’avorria molt i eixia a jugar. Els dracs viuen per

320

sempre, però els xiquets es fan

321


322

323

SOCIS D’HONOR

SOCIS

Falla La Marina 2017

Falla La Marina 2017

Ismed Service Clean Isis Servicios Integrales Noatum Ports Valenciana S.A. Sagep Antonio Verdugo Luis Diego Baeza Francisco Sales Jose Bosque

Adrián Izquierdo

Antonio Verdugo

Emilio Cebrián

Jordi Valera

Agustín Gómez

Araceli Ruiz

Emilio Martínez

Jorge Pérez

Alberto Cebrián

Aurora Sánchez

Enrique Docón

José Alberto Verdejo

Alberto Gamarra

Beatriz Fernández

Eva Mª Arnau

José Antonio Caballero

Alejandra Diago

Begoña Jurado

Fernando Aguado

José Domingo

Alicia Bronchú

Belén Cebrián

Fernando Mestre

José Ignacio Marín

Amando Cidat

Benancio Muñoz

Fina Sanz

José Luis Verdejo

Ammed Benabdeljelil

Bibiana Bueno

Francisco de la Cruz

José Manuel Escrich

Amparo Gavín

Cándido Perona

Francisco Domingo

José Vicente Fernández

Amparo Polo

Carlos Gómez

Francisco Sales

José Villalba

Amparo Serer

Carlos Lacoba

Gaspar Torres

José Villar

Ana Belén Bueno

Carlos Santamaría

Gerardo Agüe

Juan Cano

Ana Monge

Carmen Miguel

Gerardo Agüe

Juan Carlos Quesada

Andrea Cortés

Carolina Gorriz

Graciela Alpuente

Juan Carlos Zarzoso

Andrea Cortés

Catalina Romero

Gregorio Muñoz

Juana Ruiz

Andrea de la Calle

Consuelo Gómez

Guillermo Calvo

Juani Ramírez

Andrea Ferruses

Consuelo Piculo

Inma Martínez

Juani Serrano

Ángel Ortiz

Cristina Montalt

Isabel Agüe

Juanjo Llamas

Ángel Pérez

Cristina Queralt

Isabel Palomera

Judith Alcaide

Ángeles Miguel

Cristóbal Lucas

Iván Maldonado

Julia Muñoz

Ángeles Vicente

Diana Navarro

Javi Císter

Julio Cervera

Anna Miguel

Elisa Ramírez

Javier Queralt

Laia Blanco

Antonio Cebrián

Elo Valero

Joaquina Badal

Laura Salas


SOCIS Falla La Marina 2017

Leandro Vega

Martín Ghadbán

Patricia Salas

Santiago Cayuela

Leoncio Lázaro

Mateo Gea

Pau Gallart

Santiago Gimeno

Llorenç González

Mercedes Martín

Piedad Llamas

Saray Ortíz

Lourdes Lázaro

Miguel Almor

Pilar Blasco

Seila Pradas

Lucia Vera

Miguel Blasco

Pilar Cervera

Sergio García

Luis Cesar Díaz

Miguel Giménez

Rafa Martín

Silvia Castelló

Mª Carmen Lázaro

Miguel Sales

Rafael Burgos

Sofía Pablos Huguest

Mª del Mar Villalba

Milagros Ballester

Reme Ferri

Soraya Gil

Mª Dolores Ramos

Milagros Blasco

Remei Torrent

Tatiana Jareño

Mª Luisa Sabater

Miriam García

Ricardo Císter

Tere Olmos

Magdalena Heredia

Mº Cruz García

Ricardo Estal

Vega Alcolea

Maira Sánchez

Mº del Mar León

Rosa Becerra

Vicente Gimeno

Manolo Ortells

Mº Salome Lázaro

Rosa Mª Segura

Vicente José Aliaga

Manuel Pozuelo

Mónica Ruíz

Rosa Rodríguez

Vicente Madrid

Mara Cuesta

Mónica Segura

Rosa Soler

Vicente Montalt

María Campos

Muebles Vidal

Rosario Rodríguez

Vicente Rivero

María López

Natalia Pérez

Rosi Gil

Víctor Palomo

María Navarro

Nieves Pérez

Rubén Lucas Lucas

Víctor Relinchón

María Sánchez

Neus Galvete

Rubén Sánchez

Maribel Sesé

Nuria Cidad

Rubén Villarroya

Mario Alberto Alijarde

Paco Cayuelas

Sandra Aleixandre García

Marisa Bermúdez

Paquita Cayuela

Sandra Martínez

Marisol Fernández

Patricia Fuertes

Sandra Pérez

324

ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2016

325


PLAYBACKS FJFS Infantils

Ha estat un plaer per a la nostra falla contar en uns grans ballarins com a representants en el certamen de playbacks de Federació Junta Fallera de Sagunt, i per això, ens agradaria aprofitar aquesta ocasió per a donar-los l’enhorabona per la seua participació i molta sort per aquest exercici.

326

327


PLAYBACKS FJFS Majors

328

329


NIT D’ALBAES

El cant d’albades forma part de la nostra essència i la nostra cultura. Prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ja documentades en el segle XIV, en les quals es dedicaven, juntament amb la dolça melodia del tabal i la dolçaina, cançons mètriques —de fórmula amalgamada— a personatges destacats. En la actualitat és un plaer contribuir perquè aquest cantar no desaparega, i per això, any rere any, continuem fent la tradicional nit on les falleres majors de FJFS, junt als músics i cantants, fan el seu recorregut pels carrers i els casals fallers de la comarca i dediquen les seues albaes als màxims representants. Esperem seguir gaudint-ne durant moltíssims anys més.

330

331


333


CAVALCADA

L’any passat en la cavalcada de l’humor faller, entre esfinxs, faraons, brills, balls, confeti i caramels, xiquets i majors ho vam passar millor que bé. Ens agradaria aprofitar aquest espai per a donar-li les gràcies a Manolo per restaurar una barca genial per a l’ocasió, gràcies a tu ja som encara més uns autèntics mariners.

334

335


336

337


REPARTIMENT

Per a nosaltres un llibret és una joia en forma de paper, i els nostres socis d’honor, de carrer i comercials, familiars i veïns del barri, són tot un luxe, i les nostres tradicions i els costums mariners, tot un tresor. Per això un diumenge a l’any, a ritme de la nostra xaranga, tenim el plaer de recórrer els carrers del barri, per agrair als nostres col·laboradors el suport incondicional, en forma d’un regalet i el nostre llibret. A tots, moltíssimes gràcies de cor per poder contar amb vosaltres un any més!

338

339


340

341


LLIBRET 2016

342

343


PREMI 22è

Al 2015 amb un 37è premi, va ser la primera vegada en la història de la nostra falla, que l’activisme cultural, l’esforç i el treball van ser recompensats en forma de premi. Un premi, que va més enllà d’un número i un banderí; i al 2016, vam tenir l’honor i el privilegi de continuar amb un meravellós 22è dins la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià en un llibret de falla. A poquet a poquet, anem fent camí i posant el nostre granet de sorra perquè els llibrets tinguen el valor que es mereixen dins la nostra cultura i la nostra festa, les falles, i per descomptat, d’una manera correcta i ben feta. Esperem formar part de aquest projecte moltíssims anys més.

344

345


346

347


348

349


EL CAMP DE MORVEDRE UNITS PER LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ Per descomptat, nosaltres no vam ser els únics del Camp de Morvedre en emportar-se un premi en aquesta edició de la Generalitat, també Mocador, Eduard Merelló, Victòria, Santa Anna i La Vila, van rebre el seu merescut guardó. Ells fan del nostre 22, un premi molt més especial. En aquest espai ens agradaria donar la més sincera enhorabona, i un GRÀCIES amb majúscules als encarregats de totes les comissions, per fer aquesta tasca del llibret, per demostrar les ganes de pencar i per preocupar-se de mantindre la cultura de la festa fallera però, sobretot, per demostrar que en la nostra comarca som 30 comissions i formem entre tots plegats una gran família en la qual naveguem amb el mateix rumb. De tot cor, moltes felicitats i moltíssima sort per a enguany!

350

351


352

353


PREMI EMILI LLUECA DE LA FEDERACIÓ DE LLETRES FALLERES Va ser la segona vegada que hem sigut nomenats als premis al millor assaig sobre Falles i cultura popular valenciana publicat en un llibret de falla, gràcies al brillant article “La Plaça la Marina” del qual van gaudir moltíssim, escrit pel grandíssim professor, escriptor, veí i millor persona, Antonio Ortiz i Lopez. Des d’ací vull aprofitar l’avinentesa per a donar-li la més sentida enhorabona i les GRÀCIES amb majúscules per estar sempre disponible amb nosaltres i per voler formar part sempre dels nostres projectes. Gràcies de tot cor.

354

355


356

357


PREMI JOSEP MARIA FRANCÉS I DUATO La falla Santa Anna de Sagunto, organitzà per segon any els premis Santa Anna i Josep Maria Francés i Duato, on premiaven la part infantil i didàctica d’un llibret de falla. Va ser la primera vegada que van tindre l’honor de participar, en la sorpresa que van quedar finalistes amb els articles “El tricicle” de Jesús Giron i “Lliçó d’anatomia monstruosa” de Carles Cano, als qual ens agradaria donar l’enhorabona per les seues magnífiques obres, i les gràcies per poder tornar a comptar amb ells. Molta sort per enguany!

358

359


FESTA DE LES LLETRES FALLERES

Ens vam anar juntament al nostre finalista Antonio Ortiz i la seua meravellosa família a Alzira, on encara que no ens alçarem amb el premi final, vam gaudir d’una magnífica revetlla amb gent encisadora.

360

361


TORRADA

362

363


Un any més fent honor al

Empreses amb taula

nostre barri marítim, la nostra falla ha tornat a organitzar la freqüentada torrada per festejar la nostra germanor amb les empreses de la mar de la

Autoridad portuaria de Valencia

Per a nosaltres ha tornat a ser

Intersagunto

un gran orgull i un plaer, contar

Portuaria Levantina Amarradores Puerto de Sagunto

creixen en nombre. Gràcies a

Cemesa

totes aquelles persones que les

Prácticos Puerto de Sagunto

composen i a tots el fallers que

Remolcadores Boluda

treballen en la seua organització i execució, per fer-ho possible. Un altre any més, ha estat

Berge Carport

un rotund èxit amb la millor

SGS española de control

assistència de la història.

Iberhansa marítima

Per això volíem aprofitar aquest espai per agrair a cadascú la seua gran participació, i dir-los que, per

Sagass

Sagep Logística Puerto de Sagunto

les empreses que any rere any,

364

Ramón Plumed Noatum ports valenciana, S.A.

comarca del Camp de Morvedre.

amb la col·laboració de totes

Toyota automotive

Isis servicios integrales Ayuntamiento de Sagunto Cinesten cables

descomptat, els tornem a esperar

Antonio Verdugo

l’any vinent. Gràcies de tot cor!

Embalajes Cantabria

365

Col·laboradors Lotes de Navidad Atlante Marine Surveyor Ramón Plumed Simón Montolio


366

367


368

369


370

371


372

373


MARE DE DÉU DEL CARME

Cap a l’any 1987 un grup de veïns units a la mar, alguns d’ells fallers i socis de la nostra falla, s’organitzaren per tal de celebrar la festivitat de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. Enguany, hem tornat a tindre l’honor i el plaer de formar part junt amb els veïns dels dos carrers on dona el casal, en tots els actes. Tots els carrers quedaren guarnits d’una manera espectacular perquè hi passara la nostra mareta, però volíem aprofitar l’ocasió per a donar l’enhorabona als veïns del carrer guanyador, un dels nostres i de la família de la nostra fallera major, carrer Espronceda, sou un magnífics artistes! Moltíssimes gràcies per comptar un any més amb nosaltres, sempre és un plaer. Fins l’any vinent!

374

375


376

377


378


SETMANA CULTURAL

379


INTRODUCCIÓ

SALUTACIÓ

381

Unió Musical Portenya

Enguany durant la setmana cultural

comprovar com sonen de bé els

Volem aprofitar l’ocasió per agrair

El somnis es fan realitat? La

ibèrica. Gents que arribaren a la

coordinada per la nostra Delegació

instruments. Agrair a Marta, María,

la participació i assistència de tot

resposta és que sí i l’exemple

costa de la Mediterrània plenes

de Cultura, al càrrec de la qual esta

Pablo i Adrián la seua col·laboració

el públic en general i sobretot al

d’això, el tenim en les persones

d’esperança i il·lusió.

Mª del Mar Villalba i Pérez, es van

i dedicació, i animar-los a seguir en

Regidor de Cultura D. José Manuel

que, ara per ara, publiquen

organitzar diverses activitats.

el món de la música.

Tarazona per la seua presencia.

aquest article que vostés poden

Potser per aquesta barreja

llegir. Molt d’esforç, empenta,

cultural d’aquesta terra, el Port

Començrem les activitats culturals

Continuem les activitats el

il·lusió i estima per la música

de Sagunt ha estat sempre una

el dijous dia 8 de Setembre,

divendres 9, els nostres xicotets

feren possible que l’any 2004

cantera de músics i, encara

dedicant eixe dia a una entitat

van realitzar les postals per al

fóra un punt d’inflexió, en el

millor, de bons músics. Propiciat

rellevant en la nostra ciutat, La

concurs de postals nadalenques

recorregut d’aquesta menuda i

per la natura i la diversitat

unió Musical Porteña. Ens van

de FJFS i a la nit es va celebrar

alhora gran Societat Musical.

del veïnat, els seus pobladors

acompanyar en la inauguració la

eI concurs de Rosta i Tapa, on

directiva de la dita entitat presidida

els coneixements gastronòmics i

Ja fa dotze anys del naixement

per acceptar la diversitat. El

per D. Lorenzo Peláez. La dita

el bon fer dels participants van

i per això volem fer-los partícips

respecte d’aquesta acceptació,

entitat ens va oferir una mostra

fer les delícies del nostre jurat.

dels triomfs aconseguits la llarg

és on resideix el secret de tot

d’instruments els quals oferixen la

Destacar la col·laboració de Sra.

d’aquesta dècada i així agrair

plegat; com ara el fet que s’haja

seua ensenyança, així com d’una

Milagros, veïna del nostre barri, i

a tots els participants el seu

propiciat una major diversitat

xicoteta exposició de fotografies

Sra. María Pilar Molin, Reina de la

granet d’arena. La Unió Musical

musical i s’haja contribuït a una

de les diverses agrupacions que la

Casa d’Andalusia.

Portenya naix en el nucli del Port

major riquesa no solament en

formen. Com a colofó disfrutem

sempre s’han caracteritzat

de Sagunt d’origen industrial,

aquesta disciplina, sinó també en

de música en directe a càrrec de

El dissabte va ser la proclamació

del qual es té constància des de

tot l’àmbit de la cultura popular.

diversos membres de la nostra

de les nostres falleres majors i

l’any 1904. Terra des de sempre,

comissió que pertanyen a les

presidents, i el diumenge, per a

amb afany acollidor, ha estat

Aquesta estima per la música

diverses agrupacions que formen

clausurar els actes, disfrutarem

destinació de rebuda de gents

ha propiciat que hi aparegueren

esta entitat, així vam poder

d’una magnifica paella.

de diversos llocs de la geografia

algunes bandes de música

380


al llarg de la nostra breu

Cecília, en El Port, no haguera

història. Predecessores totes

existit cap altra banda fins que en

aquelles de la que a hores

2004, es formara la de la Unió

d’ara ens representen. Podem

Musical Portenya; per aquest

recordar-ne algunes, com ara

motiu qui tenia interés a formar-se

«El Republicano», que dirigia

musicalment havia de desplaçar-

Ambrosio Sanjosé, anomenada

se als nuclis poblacionals propers

«la dels Gitanos», la banda de

com ara Sagunt, València, Sogorb o

Santa Cecília d’Altos Hornos,

la Vall d’Uixò.

dirigida per José Lledó, conegut

Al nucli del Port, una gran quantitat de músics –com així confirmen algunes fonts– s’iniciaren en l’Escola de Begonya amb el professor, Don Vicente Sanjosé.

veié sorpresa per l’enorme

finalment la llum en el 2004. Ja

suport demostrat per la població

a començament dels noranta,

del Port de Sagunt. Així doncs,

Don José Llóriz, ensems a alguns

va iniciar el primer curs amb

ciutadans tractaren de posar

més de cinc-cents socis i quasi

en marxa la societat musical,

quaranta alumnes. A mesura

però per qüestions alienes a la

que creixia el nombre de

música, el seu projecte no es

socis, també ho feia el nombre

pogué materialitzar. Hagueren

d’alumnes i professors, la qual

de passar catorze anys, perquè

cosa evidenciava la resposta

juntament amb el seu amic

com “el Tio Piché”, la banda de

Al nucli del Port, una gran

social a una necessitat cultural

–actual vicepresident de la

Sota i Aznar, dirigida por Miguel

quantitat de músics –com

de tot un poble.

societat, Don Ignacio Belzunces

Villar González, anomenada com

així confirmen algunes fonts–

“la dels caragols”, etc.

s’iniciaren en l’Escola de Begonya

Quatre han estat els presidents

del Camp de Morvedre– perquè

amb el professor, Don Vicente

al davant d’aquesta societat

pogueren fer-ho.

Segons algunes fonts, entre

Sanjosé, però persistia el mateix

musical des de la fundació.

la ciutat de Sagunt i el Port es

problema, fins que a setembre

Don José Llóriz Aguilera va

Aquest entusiasme el poguérem

constituïren un total de cinc

de 2004, i després de molts

estar en el càrrec des del 2004

copsar en els columnistes que

bandes: la de “Sota i Aznar”

anys d’esforços, naix la societat

fins el 2005. En l’actualitat és

aleshores escrivien en aquell

(més endavant coneguda com

musical la Unió Musical Portenya.

soci d’honor. Va ser un dels

periòdic. Personalitats com

pilars més importants en la

ara Don Fernando Cos-Gayón

la Banda de Santa Cecília”, la de

i director del decano Económico

“El Republicano”, la Banda “L’Art”,

El col·legi públic «Nª Sª Virgen de

consolidació de la Unió Musical

Domínguez, Don Eduardo

la “Del Terç” i la “Lira Saguntina”.

Begoña» cedeix les instal·lacions,

Portenya. La seua tenacitat i

Alberola Royuela, Don Luís

Encara sorprén que des de la

acabades d’estrenar, a la jove

el seu entusiasme contagiós

Cuadau Marco, Don Miguel

desaparició de la Banda de Santa

escola d’educands, la qual es

durant més de 25 anys, veieren

Almor Marzal i més tard el

382

383


29 de maig de 2005, se celebrà a la Casa de Cultura del Port de Sagunt el concert inaugural, en què s’estrenà l’himne de la Unió Musical Portenya

2004 va ser el primer acte oficial i s’hi va beneir la senyera que ara per ara encara presideix tots els actes de la Societat.

músic i compositor Don José

de l’ajuntament, hi assistiren

Amb una alegria latent a la

a la Casa de Cultura del Port

de l’associació era aleshores

El projecte d’adequació va

Sanchis Cuartero i Don Antonio

els regidors de Cultura i

localitat i per tenir ja un lloc per

de Sagunt el concert inaugural,

Don Miguel Almor Marzal, el

ser presentat per la mateixa

Martín Gallardo, el qual va

Ensenyament: els senyors

poder potenciar la música, hi

en què s’estrenà l’himne de la

segon president que tingué la

redactora a l’immoble davant

aconseguir la quantitat de cent

Civera i Ximo Estal. Va ser el

va tenir lloc el primer cercavila

Unió Musical Portenya, la música

Societat Unió Musical Portenya

l’excel·lentíssim alcalde de

socis en un període rècord

mateix Estal, qui va oferir les

en què es felicità les festes

del qual va ser composta pel

y qui ostentà l’esmentat càrrec

Sagunt, Don Alfred Castelló;

de temps. Una gran tasca, si

instal·lacions del Col·legi de

nadalenques a tots els veïns

ja traspassat, Don José Sanchis

fins el novembre de 2006, ja

el delegat d’Inversions, Don

pensem que aleshores els

Nostra Senyora de Begonya per

de la localitat. Va ser el 23 de

Cuartero i la lletra per Don

que mitjançant l’assemblea

Juan Serrano; la delegada

contactes es feien mitjançant el

a usar-lo com a local d’assaig.

desembre de 2004. Aquest

Fernando Cos-Gayón Dominguez.

extraordinària celebrada el set

d’Ensenyament, Dona Davinia

famós «porta a porta».

A setembre de 2004 ja hi

cercavila esdevingué una tradició

A aquest concert, hi va assistir

de novembre de 2007 assumeix

Bono; el president de la UMP,

havia 138 alumnes matriculats

que a hores d’ara continua fent-

un gran nombre de públic

la presidència Dona Asunción

Don Lorenzo Peláez Ruiz, els

El vint-i-tres de juny de 2004 se

i 400 socis. Dos mesos més

se. A més de la banda, i com en

entusiasta que no va deixar ni

Edo Vicent, la qual estigué al

membres de la directiva de

celebrà l’assemblea constituent

tard, concretament el 19 de

el primer dia del cercavila, el

una butaca buida.

front de la Societat fins el vint-i-

la Societat Musical i alguns

a la Casa de Cultura del Port

novembre, el grup Arcelor –al

Cor Infantil i l’Agrupació Coral

vuit de novembre de 2007, data

tècnics municipals el vint-i-vuit

de Sagunt, en què s’aprovaren

qual pertany l’empresa Sidmed–

de la Unió Musical Portenya

Quasi un mes després, el 12 de

en la qual és elegit Don Lorenzo

d’abril de 2011.

els estatuts de la societat, el

va cedir un dels locals de la

acompanyen els músics. Aquest

juny, la Banda celebrà el segon

Peláez Ruiz, actual president de

nom i l’escut com a icona de

Gerència. En el moment en

cercavila nadalenc de l’any 2004

cercavila. En aquesta ocasió,

la Unió Musical Portenya.

representació, el qual va ser

què se signà l’acord de cessió

va ser el primer acte oficial i s’hi

va participar en la processó

dissenyat per Don Ignacio

de l’edifici, hi eren present:

va beneir la senyera que ara

del Corpus i a novembre del

En els darrers anys, i ja sota la

municipal i la subvenció de

Belzunces. Així doncs, amb

Don José Llóriz, Don Miguel

per ara encara presideix tots els

mateix any, concretament el

presidència de Don Lorenzo

la Diputació de València ha

Don José Llóriz al capdavant, va

Almor, Don Luis Cuadau Marco

actes de la Societat. El rector

20 a migdia, començava el

Peláez Ruiz, part de l’antic

concedit al consistori amb la

quedar constituïda la primera

i Don Ignacio Belzunces. Per

encarregat de beneir-la va ser el

concert en honor a la patrona

edifici d’oficines d’Altos Hornos

intenció d’adequar l’escola

junta directiva presidida per

part de l’empresa, signaren el

de l’Església del Carme.

dels músics, Santa Cecília. En

s’ha adequat per acollir en les

de música en l’antic edifici

ell. En aquell precís instant

document, Don Benjamín Pérez

aquesta ocasió, el director

millors condicions possibles

d’oficines d’Altos Hornos,

s’havia creat la Unió Musical

i Don Vicente Aliaga Bonanad,

Quasi en estiu, concretament el

de la Banda fou Don Enrique

l’escola de música de la Unió

perquè puga disposar d’unes

Portenya. En representació

director general de Sidmed.

29 de maig de 2005, se celebrà

Villalba i Puig i el president

Musical Portenya.

condicions òptimes.

384

L’obra d’adequació s’ha finançat mitjançat l’aportació

385


La “Unió Musical Portenya” ja ha deixat de ser un somni i, ara per ara, és una realitat. Cadascun dels actes realitzats al llarg d’aquests anys ha donat fruits.

Afecta a una superfície

de la construcció d’un ascensor.

Amb el treball d’aquests darrers

Orquestra de Càmera (15)

on els alumnes aprenen a acarar

d’aproximadament 364 metres

L’objectiu és habilitar la part més

anys, la “Unió Musical Portenya”

Grup de Guitarres (8

el pública i la por escènica, que

quadrats per planta. Les obres

occidental de l’edifici, perquè els

s’ha convertit en un referent

han consistit en la redistribució

músics de la Unió i de les diverses

musical no solament a la

El nostre objectiu, amb l’esforç

obsequia amb xurros i xocolata

dels espais, principalment de la

agrupacions disposen d’unes

comarca del Camp de Morvedre,

de molts, va prenent forma. La

o amb orxata i fartons, segons

planta baixa, per tal de poder

instal·lacions dignes.

sinó també en tota la Comunitat

“Unió Musical Portenya” ja ha

l’època de l’any; la qual cosa

Valenciana. En el present curs,

deixat de ser un somni i, ara per

també ha esdevingut un referent

habilitar els serveis i les aules

per natura tots tenim, la Societat

necessàries, a més de totes les

A hores d’ara, la Societat Musical

ja compta amb més de 550

ara, és una realitat. Cadascun

més per al públic que ens

intervencions que calguen en

“Unió Musical Portenya” té la seu

alumnes, els quals van des

dels actes realitzats al llarg

acompanya durant aqueixos dies.

matèria d’accessibilitat.

en les antigues oficines generals

dels 3 anys fins als 75, amb 20

d’aquests anys ha donat fruits.

d’Altos Hornos del Mediterráneo,

professors titulats, amb personal

Avui la gent d’aquesta localitat

Relacionat amb l’escola, un altre

Aquesta adequació s’ha anat

a l’Avinguda Jerónimo Roure

administratiu, de consergeria

ja ens coneix. Ara els carrers del

acte que s’ha conegut cada

fent per fases. En una primera,

número 1 del port de Sagunt.

i de manteniment del centre.

Port s’engalanen de tant en tant

vegada més, i que no se’ns pot

Actualment disposa de set

i en dates assenyalades la música

oblidar, és el Concert Didàctic

agrupacions:

i la il·lusió deixen el nostre gra

que a finals de curs realitzem

es va condicionar la planta baixa de l’edifici. Es rehabilitaren les

Gràcies a l’esforç que es

portes, les finestres, els serveis i

desenvolupa des de la “Unió

una sala d’actes. En una segona,

Musical Portenya”, l’escola

s’han rehabilitat els serveis de la primera planta, on es troben la major parts de les aules, la teulada

registrades i reconegudes per

i una part del soterrani. Per últim, i

la Conselleria d’Educació de la

en una tercera fase, s’han arranjat

Generalitat Valenciana, a més

tots els accessos per a persones

d’estar federada en la Federació

discapacitades, amb la construcció

de Societats Musicals de la

d’unes rampes d’accés, a més

Comunitat Valenciana (FSMCV).

386

d’arena que a poc a poc fan

amb molt d’entusiasme. Cada

Banda de la Unió Musical

paret. Tant és així, que alguns

any innovem perquè els alumnes

d’educands, la banda i, en

Portenya, amb més de 50

dels nostres actes s’han convertit

de l’escola, i aquells que no ho

conjunt, la Societat Musical estan

músics

en tota una tradició, com ara les

són, assolesquen coneixements i

Banda Juvenil, amb més de

audicions que trimestralment

s’interessen per algun instrument

30 membres

realitza l’escola, adreçades a un

en concret. Gràcies a aquesta

Big Band, amb més de 20

públic molt especial: els mateixos

mena d’actes, s’ha facilitat la

músics.

companys, els professors, els

interacció dels alumnes amb

Coral Infantil (34)

familiars més propers, etc.

instruments que fins aleshores

Coral UMP (40)

Juntament amb aquestes classes,

els eren desconeguts.

• •

387


el concert de la temporada estiuenca, el Concert d’Estiu, ha esdevingut un referent a nivell local. Es tracta de l’acte que cada mes de juny, tenim en “Música al Port” que organitza l’ajuntament de la localitat.

Una altra mena d'actes

2014, per exemple va ser la

de cap altra manera, també

les que fan que les diverses

Portenya ha esdevingut allò que

Ara i en el transcurs d’aquests

relacionats amb les agrupacions

Big Band, l’última agrupació

estem preparant un gran acte

societats musicals es retroben

a hores d’ara tots hi poden veure.

deu anys de vida de la Unió

i que també s'han convertit en

en formar-se i una de les que

amb la nostra Banda, el Centro

i mantinguen una cordial i

Els nostres objectius veuen la

Musical Portenya. El somni s’ha

tradició són, per exemple, els ja

té més seguidors. També

Aragonés del port de Sagunt i

respectable relació.

llum. De fet, la Societat Unió

esdevingut realitat. Per tot açò, us

tradicionals cercaviles nadalencs

el concert de la temporada

el quadre de jotes de la localitat

Musical Portenya ja ha posat en

regraciem a tots el vostre suport

que realitzen l'Agrupació Coral de

estiuenca, el Concert d’Estiu,

aragonesa d’Alcanyís, juntament

En tot aquest esdevenir

un nou projecte per a la nostra

incondicional. Moltes gràcies!

la UMP, el Cor Infantil i la Banda

ha esdevingut un referent a

amb la seua banda, actuaran a

d’actes i triomfs aconseguits

localitat. De nou, realitzar un altre

Juvenil. També en aquestes dates

nivell local. Es tracta de l’acte

principi d’agost.

durant aquesta dècada, els

somni. Aquesta vegada volem

assenyalades, les agrupacions

que cada mes de juny, tenim en

grans protagonistes han estat

tenir un conservatori i ja ens ha

corals s'ofereixen per a visitar

“Música al Port” que organitza

Els intercanvis amb bandes

els socis de la “Unió Musical

estat aprovat per la Conselleria

algunes residències d'ancians

l’ajuntament de la localitat.

d’unes altres localitats de la

Portenya”. Hem superat els

d’Educació de la Generalitat

de la localitat de la comarca i,

Concretament, per aquest

comarca són un altres dels

quatre-cents socis i són a ells

Valenciana. Concretament

fins i tot, porten les seues veus

proper juny, tenim previst un

esdeveniments que realitzem

a qui des d’ací volem agrair llur

aprovada des del 5 de abril de

a l'hospital de la nostra localitat

dels actes més costosos que

any rere any al llarg d’aquest

altruista col·laboració i esforç,

2011, el Centre d’Ensenyaments

per fer més agradables aquests

fins ara ha realitzat la Societat.

deu anys. Un temps a través

especialment en aquests temps

artístics professionals de la

dies tan assenyalats. La guinda

Amb aquest esdeveniment

del qual s’ha aconseguit formar

tan complicats que estem vivint.

música, rep el nombre de «Escola

la hi posa el tradicional Concert

volem posar en escena tot un

una banda a nivell comarcal i

A tots ells, moltes gràcies en nom

Professional de Música, Don José

Nadalenc que generalment

desplegament de mitjans perquè

nouvinguda. De fet, veié la llum

de tots aquells que conformem la

Sanchis Cuartero».

ofereix la Banda de la UMP amb

el públic gaudesca i celebre

l’any passat i al llarg d’enguany

Unió Musical Portenya.

un repertori sempre escaient a

amb nosaltres el nostre 10è

realitzarà el segon concert

aquestes dates.

aniversari. També donarem el

al port de Sagunt, dins d’una

Ha estat amb l’ajuda de tots

a hores d’ara ja no amb una

La Societat inaugura l’estació

punt d’inici a les nostres festes

sèrie d’actes especials que

plegats: socis, directius,

pregunta com el vaig començar,

primaveral amb un altre

patronals. Un altre dels actes

tenim prevists de realitzar en

presidents, alumnes, professorat,

sinó amb una rotunda afirmació.

concert. En aquesta ocasió, el

en què la UMP hi participa.

aquest any de celebracions.

personal i tot el suport d’un

Gràcies a tots per aplegar forces

Concert de Primavera. En el

Enguany, i com no podia ser

Són aquesta mena de trobades,

poble, com la Unió Musical

per un objectiu comú: la música.

388

Com acabar aquest article,

389

Maria Hernández i Marqués


390

391


392

393


2016, UN ANY PER AL RECORD

394

395


396

397


398

399


400

401


402

403


404


405

COMIAT President infantil 2016

DANIEL GARCÍA I BUENO

Fa un any es complia el meu

Gràcies també al meu germà ,

somni. Ser el President Infantil

Ivan, per donar-me suport tot

de la meua estimada falla.

l’any, per donar-me consells i

Aquest somni, “SOMNI 2016”,

per haver estat al meu costat,

com així hem dit tot l’any, ha

t’estime germà!!

arribat al seu final. Al meu iaio i als meus oncles, Ha sigut un any meravellós i vull

gràcies per compartir el meu

donar les gràcies a unes quantes

somni. I com no, a les meues

persones: Jessica, Juanjo i Alicia,

iaies que des del sol m’han

vull dir-vos que gràcies per tot.

il·luminat.

Hem compartit moltíssimes coses junts: rialles, actes i tants i

A tota la meua comissió gràcies,

tants moments difícils d’oblidar.

i mil besos i abraçades per

Amb vosaltres al meu costat tot

l’ajuda que ens han prestat i per

ha estat més fàcil.

ferme sentir com un xicotet gran president infantil.

I com no, gràcies a la meua família, Papà, Mamà no sé com

No puc oblidar-me del somni

agrair-vos tot el que heu fet

2016, així com de Doqui, Bea

per mi, sempre pendents de mi

i Maria. Heu estat uns grans

perquè tot estiguera bé. I gracies

representants i sempre sereu al

per haver-me acompanyat en

meu cor.

aquest any i gaudir junts d’aquest meravellós any. Us estime molt!


COMIAT Fallera Major Infantil 2016

ALICIA MONGE I NAVARRO

I a Ali i Pau moltíssimes gràcies

Bo! Ja s’ha acabat el meu any,

Als nous representants dels

per aquest meravellós llibret que

el 2016. Ha estat un any molt

2017, Marta, Pili, Cristian i

han fet tant d’esforç i paciència

especial per a mi. M’ho he

Alberto, dir-vos que gaudiu de

aconseguiu fer tant bé.

passat d’allò més bé amb tots els

cada segon d’aquest any tan

representants del 2016.

especial per a vosaltres. Espere

El meu any ha terminat, però és

que us ho passeu tan bé com en

el torn de la nova representació

He tingut la sort que del meu

Alberto, Pili, Marta i Cristian, us

braç estiguera Dani, el meu

desitge un bon any, que de segur

president infantil. Junts ens ho

Per últim, gràcies a la comissió

així serà. Cristian ací tens un

hem passat genial i hem gaudit

de la falla de la Marina per

amic per a tot el que necessites.

moltíssim.

haver-me donat suport durant

Només em resta dir-vos que

A Jessica, la meua fallera major.

ha estat un gran any juntament

Juntes ens ho hem passat d’allò

Un bes a tots! Ens hi tornarem

amb una gran falla, en una gran

més bé. Gràcies per cuidar-me,

a veure!

comissió. Em sent molt orgullós

per consentir-me i per estar

d’haver representat a aquesta

a prop meu en tot moment.

falla i haver portat el meu

T’estime moltíssim.

ho hem passat nosaltres.

tot l’any.

desitjat faixí roig. Com no! A Juanjo, mon pare! GRÀCIES A TOTS. GRÀCIES,

Per haver estat sempre al meu

FALLA LA MARINA

costat. Per cuidar-me i per fer que haja pogut gaudir sense

Daniel García i Bueno

adonar-me d’algunes coses. T’estime molt, president.

406

407


COMIAT Fallera Major 2016

JESSICA CERVERA I LUZÓN

Fa un any complia el meu somni,

d›aquest regnat, has estat una

No puc oblidar-me d›aqueix

per com tot conte té un principi

més de “les més millors”

grup de gent que des del primer

i un final, avui n›arriba el final,

moment han confiat en mi i ara

i no hi ha millor manera que

A la meua modista, gràcies per

ja puc anomenar-los “amics”. Sí,

arribar-hi agraïda i satisfeta per

posar color en aquest somni, i

sou vosaltres, “les més millors”.

l›any que he passat.

per fer, que estiguera perfecta

Aqueixa xicoteta família que hem

en cada acte. I no puc oblidar-

format i que estic segura que

En primer lloc, donar les gracies

me de la meua perruquera i

durarà per l›eternitat. Mil gràcies

a la meu família en general

maquilladora, sempre disposta

per haver escollit aquest any!

per estar al meu costat en

a fer qualsevol sacrifici fóra

els moments més especials, i

l›hora que fóra perquè tot

Gràcies a la meu falla per donar-

sobretot , gràcies als meus pares

estiguera perfecte. Gràcies per

me l›oportunitat de poder lluir al

perquè aquest any ha estat

tot aquest any, i per totes les

pit aquesta estimada banda i el

perfecte, sense vosaltres no

vivències compartides.

nostre escut mariner. Ha estat

haguera estat possible complir

un plaer ser la vostra capitana.

aquest somni. Mai us podré

Agrair al meu president I als meus

agrair tot el que heu fet per mi.

infantils per compartir aquest any

Mil gràcies! Us estime!

amb mi. Gràcies per no deixar-

Fins sempre!

me a soles en cap moment I Gràcies a la meua petita princesa,

per formar un gran equip. En

la meu germana, la xiqueta

els nostres records es queden

dels meus ulls. Gràcies per

rialles, abraçades i moments

acompanyar-me en cada acte,

inoblidables, no podia haver

gràcies per no soltar-me de la mà

tingut millors acompanyants de

en cap moment i per formar part

viatge. Us estime!

408

409


410 Les Falles ja són patrimoni immaterial de la humanitat

#SOMPATRIMONI

411

Fallera Major 2016

EL NOSTRE SUPORT A LA CAMPANYA “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE”

En la nostra terra valenciana,

Volem aprofitar aquest espai

Per tot aquest gran treball i

gran tradició fallera hi ha,

del llibret per a donar tot el

esforç, des de la nostra comissió

i s’hi celebren falles,

nostre suport al gran treball

ens agradaria transmetre la

per qualsevol racó

de Diputació de València en la

més sincera enhorabona a

de la comunitat.

campanya “No a la violència de

Diputació de València i tendir-

gènere” que va començar l’any

los les nostres mans per donar

Les falles, amb més de cent anys de tradició,

passat, junt amb la magnífica

el nostre suport a qualsevol

amb el treball de artistas i fallers,

candidatura de les Falles com a

iniciativa que tracta aquest

al mes de març,

Patrimoni de la Humanitat per

problema social. Moltes gràcies

es planten amb alegria i satisfacció.

part de la UNESCO”. Des d’ací,

per comptar amb nosaltres!

ens agradaria posar el nostre Les falles,

granet de sorra i difondre el

un món de somnis i il.lusió,

missatge en la necessitat de

amb enginy i gràcia,

lluitar per aconseguir una

engalanen la nostra comunitat.

consciència social del problema. Creiem que tots plegats, com

Sonant traques, dolçaines i tabals,

associació i com persones

anem junts fent cercavila,

humanes, tenim l’obligació moral

per a celebrar que les falles,

de difondre aquest missatge

ja són patrimoni immaterial de la humanitat.

d’igualtat, respecte i tolerància. Per favor! Diem tots “NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE “ i “NO A

Carolina Górriz i Polo

MIRAR A UNA ALTRA BANDA”. ÉS RESPONSABILITAT DE TOTS!


ÀLBUM FOTOGRÀFIC 2017

412

413


VISCA ELS NUVIS!

ELECCIÓ DELS NOSTRES REPRESENTANTS D’ENGUANY

Estem d’enhorabona! El nostre president Alberto amb María Pilar; i

Com cada any a principis del

els nostres ballarins Carles i Laura, han començat una nova aventura

mes de maig, la reunió té lloc

en les seues vides, la de formar una nova família. Us desitgem tota la

en el nostre casal. Una reunió

felicitat del món, i sobretot, que siga al nostre costat. Que el vostre

on són elegits els representats

amor siga etern, un bes molt fort i… Que visca els nuvis!

del nou exercici. Enguany, tenim l’honor de comptar amb quatre mariners de bressol, junt a el nostre President Alberto Cebrián i Hernández, com a Fallera Major a la senyoreta María Pilar Llorens i Blasco, com a Fallera Major Infantil la xiqueta Marta Estal i Martínez, i com a President Infantil al xiquet Cristian Cister i Gil. A tots plegats, la nostra més sincera enhorabona i desitjar-vos que juntament amb tots nosaltres, gaudiu d’un any faller inoblidable.

Laura i Carles

Maria Pilar i Alberto

414

415


PROCLAMACIÓ

El dia de la proclamació dins la nostra falla és un dia de sentiments a flor de pell. D’una banda donem “fins sempre” als representats de l’any anterior, i de l’altra l’esperada benvinguda als que seran els nous representants per al exercici vinent. María Pilar, Marta, Alberto i Cristian, enhorabona! És un privilegi i un orgull que sigueu els nostres màxims representats per a les falles 2017. Us desitgem un any pletòric, ple de records que òmpliguen els vostres cors per sempre. Moltíssimes felicitats!

416

417


418

419


EXCURSIÓ Ponts penjats de Xulilla i la ruta de l’aigua de Xelva

En la nostra comissisió tenim grans aventurers i esportistes que estan disposats a transmetre l’amor per l’esport als xiquets de la falla. Per això es van llençar a fer aquestes magnífiques excursions, ens ho vam passar la mar de bé i ja estem preparant les següents.

420

421


9 D’OCTUBRE

HALLOWEEN

Com tots el valencians, amb

No es una festivitat de la terra, però nosaltres ens apuntem a tot. Ja és tot

motiu de la festivitat que

un clàssic en el nostre casal festejar el comiat de l’estiu a l’estil irlandés.

rememora la conquesta de

Es un dia per a tota la comissió, ja que els xiquets el gaudeixen demanant

Jaume I, i com ja es tradició en el

caramelets als veïns del barri amb el ja conegut, “truc o tracte”, i els

nostre casal faller, hem realitzat

majors, fent ensurts als xiquets i ballotejant en la tradicional festa de les

nombroses activitats per als

disfresses. Va a ser un dia terroríficament divertit!

xiquets i majors, les quals han finalitzat amb el lliurament de la tradicional «mocaorà» a les nostres Falleres Majors i el corresponent detall al nostre President Infantil. Gràcies a l’organització i a la participació de gran part de la comissió va ser un dia molt divertit i un gran èxit. Fins l’any que ve!

422

423


CONCURS DE PAELLES

PRESENTACIÓ FALLERES MAJORS FJFS

Un any més hem participat juntament amb les altres comissions del Camp

Enguany tenim l’honor de poder gaudir d’unes gran representants. Tota

de Morvedre, en el dia de convivència fallera a Gilet, en el ja tradicional i

la comissió juntament amb els nostres representants desitgem a Raquel

divertit, concurs de paelles. Xiquets i majors ens ho hem passat genial!

Martín i Genovés i a Ana Isabel Dorado i Capsí un any meravellós ple de felicitat i grans records. Moltíssimes felicitats!

424

425


426

427


OFRENA A LA MARE DE DÉU DEL PILAR És tot un honor que la Casa d’Aragó de Sagunt, i el Centre Aragonés de Port Sagunt, contem a nosaltres per a fer l’ofrena a la Mare de Déu del Pilar, la seua patrona, i la patrona de Maria Pilar, la nostra Fallera Major. Gràcies per comptar amb nosaltres. Esperem fer-ho molts anys més. Fins l’any que ve!

428

429


TROBADES DE CONVIVÈNCIA FALLERA FJFS Un any més nombrosos fallers majors i xicotets de la nostra comisió, no han volgut faltar a la cita a Faura per a gaudir d’un dia de convivencia fallera entre totes les comisión de la Comarca de Camp de Morvedre. Enguany com a novetat hem possat el nostre granet de sorra, i hem montat el primer taller mariner de manualitats, en l’historia de les trobades. Ha sigut una experiencia satisfactoria i meravellosa, que sense dupte tornarem a repetir. Fins l’any que ve!

430

431


PRESENTACIÓ DELS ESBOSSOS

Com ja és tota una tradició el dia 27 de novembre es va fer l’acte de presentació en públic dels esbossos dels monuments fallers per a enguany amb els quals tindrem el plaer de tornar a participar en la Secció Especial de Federació Junta Fallera de Sagunt. L’acte, al qual van assistir fallers i simpatitzants, fou presidit pels nostres artistes fallers i pels nostres representants. Aquest any, estem encantats. Antonio Verdugo ens ha tornat a sorprendre, amb una maqueta espectacular i una magnífica explicació del monument gran. A més a més, el nou fitxatge, Raúl García, ens va deixar bocabadats amb un esbós espectacular. Estem impacients que arribe el dia de la «plantà» per veure la nostra plaça ben guarnida amb aquestes obres d’art.

432

433


MARINA SOLIDÀRIA

Les dones de la nostra comissió no són gens maratonianes, però per una bona causa són les primeres en la carrera. Per açò no van a faltar a la cita de l’11 de desembre, a la IIª carrera Amhuhcanma (de 10 quilòmetres), la volta a peu (de 5 quilòmetres), en benefici de la investigació del càncer de mama. La fatiga va pagar la pena.

434

435


EL PARE NOEL AL CASAL

Enguany hem tingut el privilegi de rebre la visita d’un rodanxó molt bonic. El Pare Noel ha vingut del pol Nord a visitar-nos. Gràcies per vindre des de tan lluny per a portar-nos regals. Fins a l’any que ve!”

436


VISITA DELS REIS

Com tots els anys hem esperat i hem rebut amb impaciència i il·lusió, a les nostres majestats, els Reis Mags d’Orient . Ha estat un gran plaer rebre’ls amb el acompanyament de les màxims representants de Junta Fallera de Sagunt que han pogut gaudir del nostre Betlem fet pels xiquets i xiquetes de la nostra comissió i la màgia del Nadal que ens envolta. Gràcies per la vista i fins l’any que ve!

437


438

439


440

441


442

443


PORTADA ALTERNATIVA DEL LLIBRET Autora: Júlia Maseda

444


CALENDARI FALLES 2017

445


446

CALENDARI FALLES 2017 Falla La Marina

14 de març

15:00 h. Concentració al casal

Plantà.

per a recollir els premis a

Muntatge dels monuments fallers i de l’ornamentació dels carrers.

l’Ajuntament. A continuació, visita de cortesia a les falles de Sagunt. 21:00 h. Sopar al casal.

15 de març 8:00 h. Despertà amb cercavila.

23:00 h. Ball amb l’orquestra ”Cover Band”.

A continuació, esmorzar cortesia dels nostres representants.

17 de marc

15:00 h. Concentració en el casal

8:00 h. Despertà amb

per fer la visita de cortesia a les

cercavila tradicional. Després,

falles de Faura i Gilet.

esmorzar cortesia dels nostres

21:00 h. Sopar al casal, cortesia

representants.

dels nostres representants.

15:00 h. Concentració al casal

00:00 h. Ball amb l’orquestra ”

per fer la visita de cortesia a les

Calle Mayor”.

falles del port. 21: 00 h. Sopar al casal, cortesia

16 de març

dels nostres representants.

8:00 h. Despertà amb

00:00 h. Ball amb l’orquestra

cercavila tradicional. Després,

L’ASSOCIACIÓ INFORMA:

L’associació es reserva el dret d’alterar la programació. En el cas que hi haguera canvis en els horaris de les concentracions, s’indicaràn amb temps al casal i a la APP «traca». Es prega a totes les persones que respecten les zones de foc.

18 de març

19 de març

8:00 h. Despertà amb

7:30 h. Despertà amb

cercavila tradicional. Després,

cercavila tradicional. Després,

esmorzar cortesia dels nostres

esmorzar cortesia dels nostres

representants.

representants.

11:30 h. Parc infantil fins a les

10:00 h. Concentració al casal

13:30h.

per fer l’ofrena a la Mare de Déu.

13:30 h. Dinar al casal.

15:00 h. Mascletà a la nostra plaça.

15:15 h. Animació infantil amb

15: 30 h. Dinar al casal.

sorpreses.

16:15 h. Animació amb cantajocs

17:30 h. Parc infantil de bell nou.

fins a les 17:15 h.

17:00 h. Berenar de tots els

17:15 h. Parc infantil amb

fallers, socis col·laboradors i

unflables fins a les 20:30 h.

simpatitzants, cortesia dels

21: 00 h. Sopar al casal.

supermercats Consum. 21:00 h. Sopar al casal, cortesia

Gràcies.

dels nostres representants. 00:00 h. Discomòbil.

“Magia Negra”.

esmorzar cortesia dels nostres representants.

447

22:00 h. Cremà de la falla infantil. 00:00 h. Crema de la falla gran, segons el premi obtingut.


448

AGRAÏMENTS

FUNDACIÓ ONCE

ESCRIPTORS

COL·LABORADORS

IL·LUSTRADORS

tots sempre és millor, perquè

El repte més gran d’enguany

Enguany hem tingut el privilegi

Mai ens cansarem de reiterar

Gràcies per convertir el nostre

entre tots plegats constituïm

ha estat fer el nostre llibret

de comptar amb la col·laboració

que tot el nostre treball seria

llibret en una obra d’art.

un ésser més complet. Enguany

accessible per a totes les

sincera i desinteressada de

de bades sense vosaltres,

hem tingut la sort de comptar

persones sense límits. Amb

53 lletraferits, tots escriptors

els col·laboradors. Que amb

amb moltíssimes persones

l’ajuda de Carmen, treballadora

de renom dins el panorama

la vostra ajuda, i el vostre

per a l’elaboració d’aquest

de la fundació ONCE i Fallera

literari valencià, els quals no han

granet d’arena, aconseguim

llibret. Totes han estat d’una

Major del Remei, el responsable

dubtat ni un instant a participar

fer una muntanya gegant que

importància cabdal i des d’ací

dins de la fundació José Avellán

d’aquest projecte i crear els

transformem en el llibret que

vull agrair-vos una vegada més

i els tècnics de l’ONCE, els quals

seus textos, amb la temàtica

teniu al davant. Moltíssimes

l’esforç per fer d’aquest llibret,

ens han guiat perquè la nostra

dels nostres monuments i el

gràcies pel vostre suport, per

un dels millors llibrets fallers de

idea poguera ser una realitat

valor cultural que aporten ells,

a nosaltres sou el nostre pilar

l’exercici faller 2016-17.

pragmàtica satisfactòria. Gràcies

els quals han estat essencials

fonamental, gràcies per confiar

per la vostra amabilitat, per

per a la creació de la secció

un any més en nosaltres. Gràcies

obrir-nos les portes de bat a bat,

cultural d’aquest llibret. Des

a tots de tot cor.

la fundació i per estar sempre a

d’ací, servisca un agraïment

la nostra disposició. Enhorabona

col·lectiu a tot el grup, inclòs al

pel vostre treball!

coordinador de la secció cultural,

Recordem que la unió fa la força i que el que es fa entre

Antoni Rovira, el qual, a més a més, s’encarrega de la correcció lingüística d’aquest llibret.

449


450

COMIAT

Comptat i debatut, es un plaer

És un privilegi poder comptar amb

María Pilar, Marta, Alberto i

poder utilitzar els dos monuments

l’ajuda dels artistes fallers per a

Cristian, unes falles inoblidables,

fallers, predominant el monument

utilitzar els seus monuments com

que ompliguen la seua caixeta de

gran, per a donar forma a aquest

a punt de partença del projecte,

meravellosos records mariners

llibret. Una peça clau i fonamental

ja que és fonamental que el llibret

que guardaran al fons del seu

per a la nostra comissió son les

d’enguany conte la història de la

cor per tota la vida.

“obres d’art” que plantem a la

nostra falla d’enguany i que es

nostra plaça cada 14 de març en

guarde com un tresor històric i que

mans de meravellosos artesans

s’hi conserve fins a la fi dels temps.

Bones festes josefines i fins l’any vinent!

i artistes fallers. És important aprendre a arriscar-se i innovar,

Dit això, ens agradaria donar-vos

conservant les nostres arrels i

les gràcies per la vostra atenció

orígens perquè la nostra festa

i per haver-nos regalat el vostre

perdure fins l’eternitat, perquè els

temps, que és la cosa més valuosa

valencians sense falles no seríem

que tenim, per a gaudir del nostre

vertaders valencians i per això

llibret faller 2017. Esperem que

confiem una cosa tan important

l’hàgeu gaudit com toca.

per a nosaltres en Antonio i Raúl, perquè ells han estat capaços de

Només ens resta desitjar a

veure més enllà de les figures del

cadascun de vosaltres, uns

segle passat, i donar-los la volta

solejats i divertits dies de falles,

sense perdre l’essència per crear

plens d’harmonia, família, amics,

figures de la més rabent actualitat.

orquestra, perfum a pólvora i fantàstics monuments; i als nostres màxims representants,

451


452

HIMNE DE SAGUNT

HIMNE DE VALÈNCIA

453

De llorers i roses trencem

De l’altar de la Pàtria estimada

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

Sona la veu amada

corones de glòria a Sagunt

puge l’himne com una oració,

tots a una veu, germans vingueu.

i en potentíssim vibrant ressò

immortal;

com un bes que l’ànima encesa

Ja en el taller i en el camp remoregen

notes de nostra albada

als mons, els seus himnes

done a Sagunt, la Pàtria invençuda…

càntics d’amor, himnes de pau!

canten les glòries de la regió.

llancem

Saguntí, Sagunt és el teu honor!

i en flames de sang avivar jurem la seua foguera genial.

És tan alt el teu noble destí

Valencians: en peu alceu-se Pas a la Regió

Que nostra veu

que avança en marxa triomfal!

la llum salude d’un sol novell.

que la teua glòria cap n’assolí. Oh! Ciutat de bellesa exquisida

Continua airós el teu invicte camí

Per a tu la vega envia

Per a ofrenar noves glòries a Espanya

sota un cel blau que és un pali

i demostra que ser saguntí

la riquesa que atresora

tots a una veu germans vingueu.

d’atzur,

és dues vegades ser bon espanyol!

i és la veu de l’aigua càntics d’alegria

Ja en el taller i en el camp remoregen

acordats al ritme de guitarra mora...

càntics d’amor, himnes de pau!

reclinada en la teua flora infinita fistonada pel mar que mussita

De llorers i roses trencem

versos grecs en escuma de tul!

corones de glòria a Sagunt

Paladins de l’art t’ofrenen

Flamege en l’aire

immortal;

ses victòries gegantines;

Nostra Senyera!

T’has vestit de llums el cel

als mons, els seus himnes llancem

i als teus peus. Sultana, tons

i has copiat en els teus fruits el sol;

i en flames de sang avivar jurem

jardins estenen

la teua bellesa es mostra sense vel

la seua foguera genial.

un tapís de murta i de roses fines.

i de tu, els colossos del sòl captaren almoina d’amor.

Glòria a la Pàtria! Visca València!

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Visca! Visca! Visca!


LA FALLA LA MARINA

BONES FALLES 2017

US DESITJA

FINS L’ANY QUE VE

454

455


456


Profile for A. C. Falla La Marina

Llibret A.C. Falla La Marina 2017  

A.C. Falla La Marina se complace en presentar su Llibret para el ejercicio faldero del año 2017.

Llibret A.C. Falla La Marina 2017  

A.C. Falla La Marina se complace en presentar su Llibret para el ejercicio faldero del año 2017.

Advertisement