Issuu on Google+

el

falla

2013 ALZIRA


EXPERIENCIA EN TRANSPORTE INTERNACIONAL 100 CAMIONES FRIGORÍFICOS EN NUESTRAS INSTALACIONES DISPONEMOS DE APARCAMIENTO, SURTIDOR DE GASOLEO A, RESTAURANT, LAVADERO DE COCHES Y CAMIONES, ALMACÉN CON 5 MUELLES DE CARGA

Parc Industrial Ciutat de Carlet C/Tramuntana, 11 Telefono : 96 253 82 22 – Fax .: 96 299 36 48 trafico@nbtransportes.com http://www.nbtransportes.com 46240 - CARLET (Valencia)


índex

2 Salutació del president 4 Fallera Major 6 Falla 2012 7 Esbós Falla 2013 8 Explicació de la falla 14 Comissió 16 Cort d’Honor 18 Salutació del president infantil 20 Fallera Major Infantil 22 Falla infantil 2012 24 Explicació de la falla infantil 28 Cort d’honor infantil 33 Falleres a la Cort de la FMI d’Alzira 34 Comissió infantil 37 Presentació de Carla 39 Presentació de Carmen Mª 41 1r premi de llibret 43 III Concurs de música de cambra 45 La Crida 47 Plantà Matinera 48 Cavalcada 50 Globotà 51 Recompenses 52 Primer premi de la falla infantil 54 Despertaes i Visites a comissions 56 Post Ofrena 57 Desfilada del Pasdoble 58 La Cremà 59 Elecció nou president i Visita de la primera artista infantil 60 Partit fadrins contra casats 61 Nomenament de Valentina 62 Moros i Cristians i Festa Lancôme 64 Nomenament de Vanesa 65 Imposició de bandes a nostres Falleres Majors 66 Halloween 67 Signatura de la xaraga i Teatre infantil 68 Concurs de targetes de Nadal de la JLF 70 Sopar de Nadal 72 Memòria de l’exercici i programa d’actes 74 Fotos per al record 77 Mercante 78 225 anys de la festa de Sant Antoni Abat a Alzira

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià


Juan Blay

Soriano cabades les festes nadalenques i quasi sense adonar-nos, ja estem plantant les falles al carrer, ja en pareix escoltar la xaranga i també l’olor a pólvora, ….ah, això son les presentacions! Aleshores… pel càrrec de President, es l’hora de la meua salutació. Salutació obligada, tradicional i carinyosa que en primer lloc desitge para els màxims representants de la nostra comissió, Valentina, Fallera Major Infantil i Toni el seu President, i de manera molt especial a la dona que més estime, eixa valenciana que m’encisa, Vanessa, la meua dona, quina gran Fallera Major! Així mateix, la meua salutació a la directiva pel seu saber fer, treball i esforç aconseguint esta magnífica trajectòria en la secció especial. i per la paciència que en demostren cada dia. A tots el fallers i falleres de la nostra comissió que, amb la seua participació, contribueixen a en-

2

falla el Mercat

grandir i prestigiar cada vegada més la Falla El Mercat. De la mateixa manera done les gràcies als col·laboradors, als fallers d’honor, als artistes dels nostres monuments que s’esforcen per fer els millors, a la gent del barri, als amics i familiars. Des de ací vullc saludar, com no, a la primera Autoritat local, a les Falleres Majors d’Alzira, a la Junta Local Fallera i al seu President, a totes i cadascuna de les Falleres Majors i Presidents de les altres comissions, desitjant-los a tots el millor. Abans d’acabar, i sent President per primera vegada amb molt poca experiència en el món de les falles, vullc demanar disculpes per si he fet o puga fer alguna cosa fora de lloc, disculpeu-me. Per últim desitge a tots unes bones festes falleres i que l’oratge ens respecte. Visca la falla El Mercat!


L’assegure Vanessa, que voldria en paraules, dibuixar la teua imatge ser la veu en este vers, del teu missatge que ens parla, de dolçor i simpatia Eres tu, la llum del sol, quan naix el dia que destaca els mil detalls que té un paisatge. Eres tu, sens dubte, aquella imatge que el millor pintor, pintar voldria i voldria en este cant, ple de tendror, dir bén alt, i que quede destacat, que en la teua joventut i el teu candor de les falles, que a Alzira s’han plantat seràs reina, i lluiràs amb resplendor i ho faràs a la falla El Mercat. R. Boluda

4

falla el Mercat


6

falla el Mercat


FALLA GRAN

2013


Poeta: Vicente Sanmartín

La noblesa fallera resistix, a pesar de totes les retallades. Nostra tradició segur resorgirà com si fóra d’un conte de fades.

Marquesos Apareixen els Marquesos del Potet, asseguts altaners com a emperadors, observant als súbdits alzirenys com treballen per mantindre les tradicions. Semblen en una reunió a alcaldia, tota ella altiva al silló municipal. Mirant cap a baix als pobrets fallers treballar per esta festa d’interés nacional.

Un arlequí pareix Alzira amb la tamborada. Ple de llum i soroll del tambor. Per a eixe cap de setmana tindrem sobredosi de mal de cap, insomni i ardor. Com a primícia mundial, a les Falles d’Alzira, i gràcies a la tamborada nacional, es prohibix a les falles fer cap de soroll no siga que desafine algun timbal.

8

falla el Mercat

No vos preocupeu, fallers d’Alzira!!!!! Que ací ho tenim tot més que controlat. Si per al 20 de març et fa mal el cap, no es ressaca… és un bombo despistat!!!!!


Cos cen tral Escena segona

Els angelets

Els pobrets fallers som ja com els angelets. Quedem poquets però bons. Sobreviurem als retalls en festes i defendrem les falles amb dos collons. Pel cel està també trist Sant Bernat per tindre unes festes sense actuacions. Si poguera es baixava dels casalicis a demanar el full de reclamacions. Escena primera: Marqués Alzira, llar de festa i de falles, com a bon marqués, se’t reverenciava, les teues tradicions eren grans i tot el món t’apreciava. Alzira… qui t’ha vist alguna vegada!! A tu ja no et reconeixeria qui et veiera. Les teues festes eren com donzelles i ara són com una iaia curruca i vella.

dos valencians A l’alzireny li agrada anar de saragüell i ens enorgullim tots de dir-ho. Encara que entre faixa, pantaló i “calsonzillo” semble que engreixem uns 20 quilos.

Açò sí es ser valencià de cor i sense invencions!! No cal afegitons, floretes ni carambes. Si seguim en la mateixa línia, en compte de fallers semblarem una processo d’astronautes. Quin plaer dóna portar el trage de saragüell i què còmode és també per a anar a pixar. Encara que quan el fred puja per les cames te’n recordes de la mare que el va inventar.


Escena tercera

Maria Antonieta al llit

Quant d’amor es respira en Falles!!! Cap a desembre hi ha sempre “baby boom” Si de cada quatre parts ha de nàixer un polític, per favor,... tingueu sexe segur!!!

I és que en matèria de sexe, els fallers fan l’amor quasi totes les vesprades. Quasi ho fan en la crida, quasi en la cremà quasi en la cavalcada i en les mascletades.

El bon faller semental i parlador en març juga a parxís molt a sovint. Perquè per a una que aconseguix menjar-se’n, fins a Pasqua pot contar-ne fins a vint.

La realitat és que en Falles les hormones es revolucionen. Tracta a la teua parella com una reina i voràs com les coses se solucionen.

Les titelles fan aparició a l’escenari del monument. O bé representen als fallers o són regidors simplement.

10

Ens tracten com a simples ninots amb l’excusa d’esta falsa crisi. Ens lleven festes, teatre i subvencions i nosaltres aguantem ja per vici.

escenaquarta

falla el Mercat


Ja queda menys per a Falles Festes on també hi ha dimonis, “festers” sense cor ni ànima que del bon faller roba els somnis Tots tenim en nostres comissions al típic marejador professional i a l’incompetent que va de “listo” i fins una “o” amb canut la fa mal Tot és necessari en les Falles encara que falta més humilitat. Una falla és alegria i germanor que res té a vore amb la maldat.

Si l’economia va com un carrusel on hui tenim diners i demà en tenim menys, és perquè a Moncloa no hi ha fallers que facen pressupostos com els alzirenys. Això sí que és elegant i ben cuidat, anar ajustant pressupostos. I cada dos setmanes fer reunió per a anar retallant en costos. Si volem eixir de la crisi a Espanya, havien d’aprendre de les Falles. Feu que els ciutadans estiguen contents i claveu-se per baix l’esquena les retallades. Ninot exposició Si una cosa fa gran a la ciutat és la tradició dels fallers. I si una cosa ens fa seguir treballant és, de les falleres, els somriures sincers.

Què bonica la ignorància dels infants!! Què alegre el somriure de una fallera!! Quina dolça tradició es sentir els cants d’unes valencianes de primera. Obriu els oïts, alzirenys i forasters, al cant d’una ciutat de llum i bellesa. Que ens senten des d’Eroski al Foster’s que les Falles són pura noblesa.


12

falla el Mercat


unta J directiva

President: Juan Blay Soriano Fallera Major: Vanesa Méndez Sanchis Vice-President Festes: Enrique Baviera Capuz Vice-President Recursos atípics: Guillermo Daries Oliver Vice-President Monuments: Francisco José Esteve Vice-President Econòmic: Alfredo Sifre Serra Vice-President Activitats diverses: Carlos Duce Chenoll Secretari i Delegat de Cultura: Bernat Ríos Furió Vice-Secretària, delegada de Teatre i d’Infantils: Mª Àngels Canet Buitrago Vice-Secretaria i Delegada de Protocol: Carmen Mª Ríos Pellicer Tresorer: José Luis Asín Montagud Comptador: Ramón Vidal Mira Delegat de Loteria: Fernando Gresa Villanueva Delegat de Festes i Casaler: Bernardo Soriano Hurtado Delegats de Festes: Herminio Crespo Llopis, Rosa María Martínez Torres, Fernando Pérez Bono, Bernardo Martínez Perez i Javier Orón Redal (assessors de Presidència) Delegada d’Infantils: Fany Lara Mocholí Delegats de Joventut: Víctor Balaguer Jofre i Vicente Pérez Garrido (i de Monument) Delegació de Monument: Francisco Cano Saurina (i assessor Presidència), Bernardo Hernándiz Aranda i Carlos Casterà Giménez Delegat de Junta Local: Juan Ortega Pelufo Delegada de Junta Local, Mitjans de Comunicació i Protocol: Mª Carmen Cano Saurina Delegada Jurídica: Teresa Castillo Bustos Delegats d’Esports: Óscar Salvador Pérez i Jordi Perepérez Espí Delegat de Llibret/Web/Moros a la Vila: David Chordà i Argente Delegat de Pirotecnia: Juan Vila Cuenca Delegat de Pirotecnia i Casaler: Antonio Fayos Soriano Delegat Pasdoble i Xaranga: Andrea Cots Roselló, Lorena Tomás Piquer i Marta Cucarella Pérez Delegats de Cavalgada: Esteban Roca Gómez i Gracia Martínez Arocas Delegat Relacions Públiques: Francisco Cano García, Pepe Costa Boquera i David Ríos Furió (i assessor de Presidència) Delegat Casal i Asessor Presidencia: Alfredo Sifre Rubio Delegat Casal: Jorge Albado Goig i Carlos Cano Rebolledo Casalers: Salvador Lacruz Garcia i Miguel Ángel Simón Laudes

14

falla el Mercat

Raúl Alfonso Boils Teresa Amores Núñez Eva María Andrés Gil José Andrés Gil Víctor Balaguer Armiñana Isabel Balaguer García Paula Balaguer Jofre Sergio Belda Carbonell Desamparados Bellver Goig Mª Ángeles Beneyto Fayos Javier Biosca Bordas Sara Bono Martinez Manu Bosch Arcos Marta Botella Esteve María Botella Esteve Pablo Burguera Durá Javier Calabuig Manuel Sergio Calabuig Suñer Jorge Calabuig Suñer Mª Cristina Calvo Caro Begoña Campos-Suñer Ferran Francisco Carbonell Pascual Julio Cardiel Alegre Eduardo Casesnoves Alcolea Mª Pilar Castillo Torres Agustín Clari Llopis Cristina Clari Catalán


Arturo Comes Balaguer Enrique Costa Boquera Adrián Cots Roselló José Manuel Creix Herreros Sonsoles Crespo Zazo Bernardo Cucarella Fernández Bernat Cucarella Pérez Héctor de Anton Alijas Celia Enguix Gómez María España Bravo Tino Ferrandis Ruiz Vicente Ferrús Montalvá Rosa Mª Ferrer Zurriaga Alberto Gamero Hedrosa Noelia García García Gemma García Gimeno Andrés García Pascual Mª del Carmen Gª Rojo Andrés Bernat Garés Ferrer Laura Garrigues Bartolomé Susana Garrigues Moltó Ruth Garrigues Pellicer Alicia Gascó Alcudia Vicente Giménez Hernandis Cristina Gresa Calvo Fernando Gresa Calvo Jose Guillén Arnalte

Ana Isabel Hervás Llaser Andreu Ibáñez Benito Aurora José Esteve María José Esteve Francisco José García Javier Leal Gómez Selena Leal Canet María López March Víctor López-Pintor Molero Emi Máñez García Carla Martínez Amat Ximo Martínez Costa Fernando Martínez Aroca Miriam Martínez Torres Álvaro Masià López Lara Melià Ferrer Paula Méndez Sanchis José Francisco Montalvá Felices David Navarro Asensio Sergio Ochoa Tortajada Germán Palop Gil-Mascarell Juan A. Pardo Sanandrés Janina Pellicer Bialcanet Paula Pellicer Magraner Lorena Pellicer Magraner Paula Pellicer Magraner Tomas Pérez Carbonell

ocals

Pilar Peris Chirleu Loreto Petit Pérez Rafael Presencia Redal Mª Antonia Presencia Colom Rosa Mª Puig Peris Amparo Rausell Estarlich Ángel Resa Galán David Ríos Pellicer Elena Salvador Cebrián Jordi Sanchis Soler Alba Sides Bella Mª Teresa Sierra Sansaloni Maria Talens Ros Bernat Tetuán Albelda Enrique Tomás Marín Claudia Torremocha López Jose Luis Torrent Martínez Isabel Tudela Pla Sergio Tudela Chordá Julio Vayá Villanueva Diego Vázquez Enguix Laura Vicente Martí Marta Vidal García-Rojo Rafa Vila Candel Bernardo J. Vila Roig Celia Zanón Castillo


16

Isabel Balaguer García

Paula Balaguer Jofre

Mª Ángeles Canet Buitrago

Mª Carmen Cano Saurina

Teresa Castillo Bustos

Andrea Cots Roselló

Sonsoles Crespo Zazo

Marta Cucarella Pérez

Celia Enguix Gómez

Rosa Mª Ferrer Zurriaga

Gemma García Gimeno

Susana Garrigues Moltó

Cristina Gresa Calvo

María López March

Emi Máñez García

María Botella Esteve

Rosa Martínez Torres

Paula Méndez Sanchis

Lorena Pellicer Magraner

Pilar Peris Chirleu

falla el Mercat


Rosa María Puig Pérez

Carmen María Ríos Pellicer

Alba Sides Bella

María Talens Ros

Lorena Tomás Piquer

Claudia Torremocha

Marta Vidal García-Rojo

Celia Zanón Castillo


Antonio Fayos

España

18

stimats fallers, falleres i amics, vull aprofitar esta oportunitat per a dirigir-me a tots vosaltres per a desitjar-vos unes bones festes falleres i animar-vos a participar en elles. He de confessar-vos que estic amb els nervis a flor de pell. No deixe de pensar en les despertades, els passacarrers, els menjars al casal, els jocs amb les falleres i fallers de la comissió... De segur que seran les millors falles de la meua vida! No puc deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a tota la comissió, que tant m’ha ajudat, i als meus pares per tot el suport que m’han brindat. També vull saludar a Valentina, la meua fallera major, amb qui tant m’he divertit al llarg dels diversos actes d’enguany i amb la què compartiré totes les emocions que ens esperen durant les pròximes falles. Les falles són il·lusió, alegria i germanor. Per la meua banda vos promet posar tota la il·lusió per a viure amb alegria cada moment. I estic segur que tots els membres de la comissió infantil compartiran amb mi cada moment amb el mateix entusiasme. M’acomiade de vosaltres desitjant-vos que les falles de 2013 siguen tan especials que queden guardades en els vostres cors per sempre, a l’igual que romandran en el meu durant tota la meua vida.

falla el Mercat


M’arribares una vesprada de març, amb cabells rossos i daurats, amb ulls blaus com el cel i amb un somriure dolç com la mel. Ets valencianeta de cor, la teua mirada així ho delata. Fallereta fins la mort, la música al cor t’esclata. Somnis complits, plens de fades i donyets, on tu la regina infantil, dolça Valentina, la protagonista ets. Vius la festa amb intensitat, vestida de fallera irradies felicitat. Gaudeix del teu regnat, en esta gran falla, El Mercat. Mª Ángeles Canet Buitrago

20

falla el Mercat

V

alentina

Canet Baviera


22

falla el Mercat


24

falla el Mercat


3 1 0 2 falla infantil

Artista: Rafa Ibáñez Lema: El color, l’alegria de les falles


Explicació

falla infantil Poeta: Vicente Sanmartín La pintura fa créixer com si fóra aliment i què millor que una falla per a fer-ho amb coneixement.

Estudiem pintura al col·legi. Fan que la vulguem dins del nostre pit. Però la que realment et fa plorar és la que t’embruta el trage de nit.

Amplia l’actitud mental i fa créixer la creativitat encara que segurament acaben més d’un a la llavadora de cap.

Àngel del cel amb pintures o dimoni tacador professional. Encara que siga com siga, ens desfem quan ens dibuixen un coret per Nadal.

Pintures hi ha de molts tipus: Gòtica, espanyola o de Marraqueix. Però cap pintura ens fica més nerviós que la que fa el crio per les parets.

26

falla el Mercat


Pintura i novel·la va unida per a donar-nos creativitat. Déu ens dóna estes meravelles per a tindre felicitat. Per molt feliç que te trobes -és un consell de un bon amicquan veges al xiquet amb un clarió si estimes ta vida, llevat del mig.


28

José Albado Botella

María Albado Botella

Marc Alfonso José

Josep Asín Talens

Martí Asín Talens

Valentina Blay Méndez

Manuela Bosch García

Laura Calabuig Crespo

Sonsoles Calabuig Crespo

Emi Calabuig Máñez

Raúl Calabuig Máñez

Claudia Cardiel Clari

Julio Cardiel Clari

Christian Creix Andrés

Ángela Daries Bellver

Carla Daries Bellver

Yaiza Díaz Ferrús

Ylenia Díaz Ferrús

Carlos Enguix Gómez

Ana Escuder Ortega

falla el Mercat


Eliseo Escuder Ortega

María Escuder Ortega

Ana Fayos España

Paula Fayos España

Lourdes Garrigues Martínez

Ruth Guillem Amores

Sandra Guillem Amores

Fanny Hervàs Petit

Óscar Hervàs Petit

Tania iñigo Piquer

Javier José Pellicer

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

Aitana López Bou

Marta Martínez March

Francisco Montalvá Sierra

Manu Montalvá Sierra

Alejandra Núñez Collado

Natalia Orón Botella

Lara Pardo Alonso


30

falla el Mercat


Sandra Pérez Lara

Tania Pérez Lara

Bernat Ríos Petit

Loreto Ríos Petit

Héctor Sifre Pellicer

Martín Sifre Pellicer

Pablo Sifre Pellicer

Aurora Tetuán José

Bernat Tetuán José

Paula Tomás Garrigues

Patricia Torrent Pellicer

Paula Torrent Pellicer

Alba Maria Vila Puig

Júlia Vila Puig

Júlia Ferrando Estrelles

Pablo Montalvà España


En els últims anys, falleres de la nostra comissió formen part de la Cort de la Fallera Major Infantil d'Alzira. Enguany, tenim per partida doble: Claudia Rovira Yago i Marta Palau Botella. I pugueren ser tres però l'altra candidata no estigué entre les sis elegides per acompanyar a Carla Oliver Castelló.


Junta directiva President: Toni Fayos España Fallera Major: Valentina Baviera Canet Delegat JLF: Héctor Sifre Pellicer

Vocals

34

María Albado Botella José Albado Botella Marc Alfonso José Josep Asín Talens Martí Asín Talens Valentina Blay Méndez Javier Biosca Gascó Claudia Biosca Gascó

falla el Mercat

Manuela Bosch García Sonsoles Calabuig Crespo Laura Calabuig Crespo Emi Calabuig Máñez Raul Calabuig Máñez Claudia Cardiel Clari Julio Cardiel Clari Alba Castany Rodríguez


Christian Creix Andrés Ángela Daries Bellver Carla Daries Bellver Ilena Díaz Ferrús Yaiza Díaz Ferrús Belén Mª Duato Badía Mar Duce Castillo Sara Duce Castillo Carlos Enguix Gómez Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María Escuder Ortega Ana Fayos España Paola Fayos España Júlia Ferrando Estrelles Natalia García Pérez Mar García Pérez Lourdes Garrigues Martínez Patricia Garrigues Martínez Ruth Guillén Amores Sandra Guillén Amores

Bernat Hernándiz Hervás Fany Hervàs Petit Óscar Hervàs Petit Tania Iñigo Piquer Francisco Javier José Pellicer Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Aitana López Bou Ariadna Martínez Beneyto Bernat Martínez Beneyto Murta Martínez Beneyto Marta Martínez March Pablo Montalvà España Francisco Montalvà Sierra Manuel Montalvà Sierra Alejandra Núñez Collado Natalia Orón Botella Marta Palau Botella Candela Palop Garrigues Lara Pardo Alonso Sandra Pérez Lara

Tania Pérez Lara Abel Puchades Salvador María Ramírez Cuesta Bernat Ríos Petit Loreto Ríos Petit Claudia Rovira Yago Gala Sifre Meliá Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer Blanca Soriano Castillo Mireia Soriano Castillo Aurora Tetuán José Bernat Tetuán José Paula Tomás Garrigues Patricia Torrent Pellicer Paula Torrent Pellicer Beltrán Tudela Presencia Sergio Tudela Presencia Sara Vila Bono Alba Mª Vila Puig Júlia Vila Puig


36

falla el Mercat


PRESENTACIÓ DE CARLA 12 de febrer de 2012


38

falla el Mercat


PRESENTACIÓ DE CARMEN Mª

18 de febrer de 2012


Calle de Albuera, 2, 46600 Alzira 路 Valencia 路 Tel茅fono: 962 41 29 28


EL LLIBRET, altre primer premi

fallaelmercat.com

Després de dos anys de sequera -això sí, amb un 3r i un 2n premi de llibret i un primer de porAlzira tada-, tornàrem a aconseguir el primer premi de llibrets en tamany menut d’Alzira. Bona part del mèrit la va tindre Vicente Sanmartín amb la seua divertida explicació de la falla. En 2012 el treball literari es basà en una explicació de Qui són les persones, col·lectius o entitats a qui s’han dedicat els carrers de la Vila feta per Jordi Chordà. El 22 de febrer, Alfonso Rovira ens va explicar durant la presentació anècdotes del casc històric. Dies després se’ns va comunicar que havíem estat seleccionats entre els 54 llibrets guardonats per la Conselleria de Cultura i Educació. El 14 de març, el nostre delegat, David Chordà, va recollir el banderí amb el 52é premi al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, de mans de la Fallera Major de València, Sandra Muñoz i l’aleshores consellera de cultura, Lola Johnson.


Productos Limpieza en general – Hostelería Lavandería – Industria Alimentaria Sistemas de dosificación Pol. Industrial El Racó C/ La Mota, 10. 46612 Corbera (Valencia) Tel: 96 070 37 06 Móviles: Manolo 673 894 244 · Leandro 673 894 044

ALZIRA MUSICAL MITJA COLOR ????

Gran surtido en: Bodas, bautizos y comuniones regalo - menaje - bisutería - drogería, etc... C/ Piletes, 69 (antes casa Chordá) 46600 ALZIRA (Valencia)


III CONCURS

DE MÚSICA DE CAMBRA

Bernat Ríos

No hi ha dos sense tres..... Els dies 11 i 12 de febrer de 2012 es va realitzar el III Concurs de Cambra d’Alzira organitzat per la nostra comissió i la Societat Musical. És d’agrair per part de l’organització d’un concurs d’estes característiques, el bon acolliment que té per part dels diferents grups que participen. En esta edició participaren 10 grups de Cambra. Formacions diferents, però totes amb la intenció de difondre la música en este format. Estigueren presents grups de totes les famílies instrumentals. A la final van passar 4 grups: Sapaquartet (Quartet de saxofons), Hammerstein Trio (Violí, Piano i Violoncel), Fussion Percussion Duo i Duo Goya (Piano i Violoncel). Els guanyadors van ser: 1r Premi: Fussion Percussion Duo 2n Premi: Hammerstein Trio (Violí, Piano i Violoncel) Premi Conservatori de Cullera: Sapaquartet (Quartet de saxofons) L’associació Cultural “Falla El Mercat” i la Societat Musical d’Alzira volen agrair a tots els que fan possible la realització d’este Concurs de Cambra, especialment a la Regidoría de Cultura de l’ajuntament d’Alzira i al Conservatori Professional de Música de Cullera.

1r premi: Fussion Percussion Duo

2n premi: Hammerstein Trio

Premi Conservatori de Cullera: Sapaquartet

Tots els guardonats, jurat i organitzadors

Concert de Lliurament de premis


44

falla el Mercat


LACRIDA 3 de marรง de 2012


Food & Beer Almuerzo 4’50 € – Menús 8’50 € FUSIÓN DE COCINA AMERICANA Y GASTRONOMÍA MEDITERRÁNEA Prueba nuestras hamburguesas de más de 200 gramos Mayor Santa Catalina, 2 - Tel.: 96 201 20 09 Clara Campoamor, 6 - Tel. 96 111 06 06 ALZIRA


LA PLANTÀ

MÉS MATINERA Del 10 al 17 de març de 2012

Tindre una falla de tan grans dimensions, ens obligà a traure-la al carrer més prompte que mai, el dissabte 10, a una setmana per a Falles. A les 9:56 entraven les primeres peces per l’avinguda Hispanitat. A l’endemà fórem notícia al Levante-EMV.


cavalcada MULTICOLOR

48

falla el Mercat


La JLF va organitzar la primera globotà per als Presidents i Falleres Majors infantils de les comissions i d’Alzira. Javi i Carla s’ho passaren de categoria explotant bufes.

50

falla el Mercat

GLOBOTÀ

15 de març de 2012


COET D’OR Sandra Guillén Amores Ruth Guillén Amores Óscar Hervás Petit Eliseo Escuder Ortega Christian Creix Andrés Bernat Ríos Petit

COET D’ARGENT Tania Iñigo Piquer Fanny Hervás Petit

FLAMA D’OR I MURTA

FLAMA D’ARGENT

Francisco José Cano García Juan Antonio Pardo Sanandrés Crispín Torres Palau

Jose Luis Asín Montagud Javier Calabuig Manuel Mª Àngels Canet Buitrago Arturo Comes Català Alberto Gamero Hedrosa Andrés García Pascual Ruth Garrigues Pellicer Carla Martínez Amat Álvaro Masià López Enrique Rubén Montalvà Díaz Germán Palop Gil-Mascarell Esteban Roca Gómez Alba Sides Bella Diego Vázquez Enguix Laura Vicente Martí Ramón Vidal Mira Bernardo José Vila Roig

FLAMA D’ARGENT I MURTA Víctor Balaguer Jofre Sergio Belda Carbonell Pablo Burguera Durá Marta Cucarella Pérez Ximo Martínez Costa Tomás Pérez Carbonell


26 anys havien passat des que en 2011 tornàrem a guanyar el primer premi de infantils d’Alzira. Gaudir de Julio Monterrubio és tota una garantia i el gran mestre no va decebre amb una composició que ens feia retrocedir als somnis de la infància. Monterrubio va fer doblet amb el triomf a València. Per enguany li desitgem la major de les sorts en el projecte de fer la falla gran de Nou Campanar.

52

falla el Mercat


No tot podien ser alegries i per dos punts se’ns escapà el doblet.

A la fi, ens ha de quedar la satisfacció de tornar a tindre una de les falles més visitades, tant durant les festes josefines com els dies previs per la seua monumentalitat.


VISITES A

54

falla el Mercat


A COMISSIONS


Acabar tan prompte els actes de la vesprada, ens permet gaudir molt del temps posterior, rematat amb les festes que ens esperaven desprĂŠs al casal.

Un descans per al fotògraf desprÊs de la barbaritat de fotos que ens fa mentres la resta es diverteix.

Festa del Pijama

56

falla el Mercat


desfilada del Abans de cremar la falla ens ho passàrem de luxe ballant Samba Brasil al so de la música de la xaranga La Faràndula de Catarroja.


La intensa pluja que va arreciar a partir de la mitja nit no va impedir que la cremà fóra molt seguida. Ara, més d’un refredat va caure a partir del dia 20.

En les cremaes infantils, alguns fallers ajuden al cos de bombers fent la seua tasca perquè la cremà acabe més prompte.

58

falla el Mercat


Juan Soriano Blay va prendre el relleu a Alfredo Sifre Serra, amb qui hem gaudit de dos primers premis infantils i hem pogut somniar amb el màxim guardó de les falles grans. Tant de bo que el crit amb què va iniciar la presidència es faça una realitat.

ELECCIÓ DEL NOU PRESIDENT

11 d’abril de 2012

18 d’abril de 2012

El 13 d’abril els nostres fallerets, Héctor Sifre, Francisco Montalvà i Paula Torrent foren entrevistats a Alzira Ràdio en estar participant als Tallers de Pàsqua que organitza l’Ajuntament. En principi, l’artista de la falla infantil era Mari Carmen Camacho i va vindre a conéixer i donar-se a conéixer a la nostra comissió. Finalment, Rafael Ibáñez s’ha encarregat dels dos monuments. Tocarà anar a per falla a Borriana en compte de a Carcaixent. A més, eixe dia es va tornar a aprovar que les reunions ordinàries tindran lloc contínuament els divendres per tal de fomentar que

vinguen matrimonis i gent jove a la falla. Per ara està tenint més èxit que la proposta aprovada en 2003.


La primera reunió en divendres no va poder tindre millor arranc. Es varen coneixen quines seran les nostres màximes representants: Vanesa Méndez Sanchis i Valentina Baviera Canet.

PARTIT DE FADRINS CONTRA CASATS 13 de maig de 2012

Després de molts anys, hem recuperat estos partits en el món de les falles. Amb pol·lèmica inclosa -com no podia ser d’altra manera-, el partit acabà amb empat a cinc. Jugàrem a futbol 8.

60

falla el Mercat


NOMENAMENT DE

16 de setembre de 2012


MOROS I CRISTIANS DE LA VILA 6 d’octubre de 2012

MIGANY FALLER

El mig any faller començàrem a celebrar-lo amb un partit de futbol sala on ara sí, els casats guanyaren, a més, per 8-4 i sols amb Bernardo Garés, Kiko Cano, Carlos Duce, Guillermo Daries i un porter i sense canvis!! A l’endemà férem una “festa Lancôme” en la paelleta de diumenge.

62

falla el Mercat


64

falla el Mercat

Los テ]geles de Sardi


IMPOSICIÓ DE BANDES A NOSTRES FALLERES MAJORS 27 i 28 d’octubre de 2012

Juan Ortega és dels pocs fallers que queden a Alzira que “llueixen” el trage negre

David Ríos, com a directiu de l’associació Agustí Martí, va retre pleitesia a la Fallera Major Infantil, Carla Oliver.


012

de 2 31 d’octubre

66

falla el Mercat


SIGNATURA DE LA

9

mbre

ove de n

012

de 2

La xaranga La Faràndula de Catarroja tornarà a amenitzar-nos les Falles

ACTUACIÓ DEL GRUP INFANTIL DE TEATRE 11 de novembre de 2012

Els nostres nanos segueixen esforçant-se fent obres de teatre. Enguany han representat Caputxeta Roja. Llàstima que una errada tècnica, aliena a la comissió, ens retallara l’obra preparada.

El 13 de desembre participaren en l’acte de lliurament de premis de JLF


CONCURS DE TARGETES DE NADAL DE JLF El 16 de novembre reunírem els nostres fallerets perquè elaboraren els seus dibuixos amb què participarien al concurs de targetes de Nadal de la Junta Local Fallera. El 13 de desembre se li va atorgar el primer premi a la nostra Fallera Major Infantil Valentina Baviera Canet, a la categoria de 7 a 9 anys.

68

falla el Mercat


Ana Fayos y Carla Daries 12 anys

Angela Daries 8 anys

Blanca Soriano 9 anys

Emi Calabuig 7 anys

Javier José 12 anys

Jorge José 7 anys

Manu Montalvá 2 anys

Mar Duce 5 anys

Valentina Baviera 7 anys

13 de desembre, Valentina va rebre el premi de la JLF


Sopar de Nadal

70

falla el Mercat


A/ Luis Su単er, 18 Tel. 96 311 29 59


memòria de l’exercici actual DIMECRES 11 D’ABRIL Elecció del president, Juan Blay Soriano. DIUMENGE 16 DE SETEMBRE Nomenament de nostra Fallera Major Infantil, Valentina Baviera Canet. DISSABTE 6 D’OCTUBRE Entrada de Moros i Cristians DIJOUS 11 D’OCTUBRE Nomenament de nostra Fallera Major, Vanesa Méndez Sanchis. DIMECRES 31 D’OCTUBRE Festa Halloween. DIVENDRES 9 DE NOVEMBRE Signatura de la xaranga La Faràndula. DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE Actuació del grup de teatre infantil amb l’obra Caputxeta Roja. DIUMENGE 20 DE GENER Presentació de nostra Fallera Major Infantil, Valentina Baviera Canet, al Gran Teatre. DISSABTE I DIUMENGE 9 I 10 DE FEBRER IV Concurs de música de cambra. DISSABTE 16 DE FEBRER Presentació de nostra Fallera Major, Vanesa Méndez Sanchis, al Gran Teatre. DISSABTE 23 DE FEBRER 17’30 h. Eixida del casal a casa de les Falleres Majors. 18 h. Missa a la parròquia per determinar. 20 h. La Crida. DISSABTE 2 DE MARÇ A les 18 h. Cavalcada Multicolor des del parc Pere Crespí.

72

falla el Mercat


i programa d’actes DIVENDRES 15 DE MARÇ A les 14 h., globotà a la plaça del Regne on participaran els nostres representants infantils, Valentina Baviera i Toni Fayos. DISSABTE 16 DE MARÇ A les 11 h. Visita de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d’Especial. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. Les nostres Falleres Majors dinaran a la carpa de Junta Local. A les 22 h. sopar de plantà al casal. A les 24 h. Plantà oficial de les falles grans. DIUMENGE 17 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal A les 18 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DILLUNS 18 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal A les 18 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira, des de l’avinguda del Parc. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DIMARTS 19 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 17 h. DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes. A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal. A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters. NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.


Fotos per AL record Fa uns mesos, Janina Pellicer començà a recuperar fotos antigues de la nostra falla per facebook. Ací teniu algunes mostres. Si en teniu altres, envieu-nos-les escanejades a comissio@ fallaelmercat.com o porteu-les en paper al casal. Les escanejarem i vos les tornarem.

Comissió masculina i femenina en 1986. Juan Ortega, a l’esquerra, ja estava en Junta Local!!!

74

falla el Mercat


1948.- La Fallera Major, Ana Magraner, acompanyada de la seua cort: Pepita Bartolomé, Lolita Herrera, Pepita i Ángeles Aranda i els fallers Pepe i Juan Fernández, Alfonso Gómez, Miguel Fernández, Manolo Pastor i Fernando Gresa

1981.- Amparo José Esteve

1973.- Rosa Loles i Rosa Miró a la dreta

1985.- Junta directiva

Marta Cucarella, Cuqui i... Míriam Martínez vestida de fallera!!!

Rosa Martínez de xiqueta. D’ací a poc ens durà un nou mercater.

1998.- Jesús Peláez fent una queimada

2002.- Qui són els Reis Mags? I què fan al bar?


76

falla el Mercat


78

falla el Mercat


225 anys

DE LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT A ALZIRA 1788-2013 La Falla El Mercat vol dedicar enguany el seu apartat literari a una festa germana que també està relacionada amb el foc: la de Sant Antoni Abat. Enguany es compleixen 225 des què es coneix la festa a la nostra ciutat. Una festa entranyable on es ret homenatge a uns sers molt volguts i que, a diferència dels humans, rara volta ens són infidels: els animals. Coneixerem quines són les primeres dades que es coneixen, qui era el mateix Sant Antoni que és honorat en tota Espanya i en molts llocs del món, com és la gran esperança dels fadrins i les fadrines per trobar nòvia o nuvi i també per què se celebra la festa amb una gran foguera.


SANT ANTONI, PRIMERA DE LES MOLTES FESTES D’ALZIRA Aurelià Lairón Pla

80

Que la nostra ciutat, millor dit, que els alzirenys som eminentment festius, està fora de dubte. Ho vaig escrivir una vegada i ara ens reafirmem. Passen els anys però les tradicions festives dels nostres conveïns perduren. Alzira comença el seu periple festiu anual amb la festa que organitzen els veïns del carrer Hort dels Frares i adjacents en honor de “Sant Antoni del porquet” i remata, no podia ser d’una altra manera, amb la qual celebren cada 30 de desembre l’aniversari de l’entrada a la ciutat del rei Jaume I. La idiosincràsia, el particularisme local és tal, que no ens conformem amb les festes patronals de juliol i setembre, en honor dels sants Bernat, Maria i Gràcia i de la Mare de Déu del Lluch, ni tan sols amb les festes falleres en honor del patriarca Sant Josep, ni amb l’anomenada, per acreditada, Setmana Santa declarada d’interés turístic nacional, ni amb la popular romeria a les ruïnes de l’històric cenobi dels pares jerònims a la Murta o ara la festa de Moros i Cristians. No, segons sembla, no n’hi ha prou. I així, amb els anys, han anat sorgint comissions de festes, de barri, de carrer, de gremis, que de tot hi ha!, que organitzen les pròpies honrant (de vegades sembla l’excusa) a algun sant o la Mare de Déu. N’hi ha que es fonamenten en una tradició multisecular i n’hi ha, igualment, que naixen, duren uns anys i desapareixen sense més. La majoria de les festes de barri i de partides tenen lloc en els mesos de la canícula, juliol, agost i setembre, per la seua basca, semblen convidar els veïns a eixir al carrer. La convivència i la participació en el que s’organitza està assegurada. Un repàs a les festes ens portava al juny fins als carrers Pastora i Murta on tenen lloc les festes en honor a “Sant Pere” i l’ermita de “Sant Bernabeu”, prop de Benicull, a parti-

falla el Mercat

cipar en el “Porrat”. Al juliol, fins als voltants de l’avinguda Luis Suñer en què tenen lloc en honor del Crist que pren el nom de la partida del terme sobre la qual s’assenta el barri, és a dir: l’Alborgí -la Torre en àrab (Al Burg) que en valencià apitxat hem convertit en Alborxí- o a les que dediquen els transportistes locals a Sant Cristòfol. A l’agost podem visitar el peculiar raval de Santa Maria (les Barraques) on es fan les típiques festes en honor al Santíssim Crist de la Mare de Déu; a la Vila, les que se celebren a Nostra Senyora dels Àngels, a la Portella de Severino en honor del seu titular. També a la Garrofera, un nucli de població un poc distant del casc urbà alzireny, que celebra festes en honor a Sant Miquel. Al “Forn de Carrascosa” es pot participar dins d’El Casinet, al “Ball de l’Olivera”, patrona d’esta festa. A la barriada de La Muntanyeta se celebra la festa de la Transfiguració del Senyor en la imatge del Salvador, titular de l’antiga ermita que va alçar el municipi al tossal o puig (cerro) del mateix nom. A la partida de Barralbet tenien lloc festes en honor de Sant Pancraç, al “Racó de les Vinyes”, a les que es duen a terme en honor del Crist, al Respirall, al barri de Santa Maria de Donaire (“La Graella”) a les que tenen lloc, no podia ser d’altra manera, en honor de Sant Llorenç, al cor de la vella ciutat per exalçar un dels sants més identificats, des d’antic, amb el devocionari local, Sant Roc, fins la Barraca d’Aigües Vives per participar en les de la Colònia Santa Marina, a la partida de Fracà a la Verge del Rosari, a la urbanització Sant Bernat de la Murta i fins als carrers Pau i Olivera a la barriada de Caputxins, on tenen lloc les que es dediquen al Crist de la Verge Maria, al setembre a les partides de Tisneres i Xixerá, a Vilella, ja Vallvert i la Coma les que tenen lloc en honor de la “Mare de Déu del Roser”, ia les que celebren els veïns de la plaça de la Malva i voltants a l’Àngel de


la Guarda, a l’octubre es duen a terme les del barri “Nova Alzira”, les del “Santíssim Crist dels Almerieros” pels veïns del carrer Tejar Martí, les del Crist dels “Alfareros” (Canterers o Terrissaires) als voltants del carrer del seu nom, les de la populosa barriada de l’Alquerieta en honor del seu patró Sant Francesc d’Assís, les de la barriada dels Sants Patrons als màrtirs Bernat, Maria i Gràcia i les que preparen els veïns del Pont de Xàtiva al carismàtic Sant Judes Tadeu. Les activitats que solen programar les comissions de festes són similars. En general, es nomenen uns clavaris encarregats per uns dies de la custòdia de la imatge a la qual rendeixen culte. I després, durant les jornades de celebració de les festes, tenen lloc les populars “despertaes” i cercaviles, cavalcades, campionats de truc i parxís, concursos de cucanyes, carreres de sacs, proves esportives, actuacions de pallassos, parc infantil, karaoke, sopars de baix braç, vetllades de varietats selectes, en general musicals, vetllades amb l’actuació d’orquestres, balls de disfresses, “peces valencianes”, “nit d’albaes”, castells de focs artificials, sense oblidar l’enramà de murta, que té lloc el dia de la festa major prèvia a la missa i la processó.


LA FUNDACIÓ DE LA FESTA Eduard Part Dalmau

82

Per a la reconstrucció dels orígens de la festa de Sant Antoni Abat cal buscar en la història del convent de Sant Agustí, el qual desvetllarà els secrets de la festa. Les dades més antigues conegudes són les de les despeses ocasionades en una festa en honor a Sant Antoni el 6 d’abril de 1789, que va costar 13 sous i 3 diners. Era una missa cantada, celebrada amb tota pompa i solemnitat. Després, no hi ha notícies fins el 13 de gener de 1804 on se sap que la festa va costar dos lliures i deu sous, la mateixa quantitat que costà el 2 de febrer de 1807. Es considera que molt probablement estes quantitats eren promeses fetes pels devots ja que s’abonaven fora de la seua festivitat, quan es volia tornar el favor que el sant havia concedit prèviament. També hi ha constància d’un pagament de 3 lliures i vint sous el 20 d’abril de 1807, el que permet pensar en la teoria exposada anteriorment. Va ser en 1809 quan hi ha constància de la continuïtat de la festa i que se celebrava en el mes de gener. Se sap que se celebrà el 16 de gener, amb un cost de 3 lliures i vint sous, el mateix que la celebrada el 22 de gener de 1811. Possiblement és a partir d’estes dates quan el Sant es va manar fer, i del que es feren càrrec els veïns del carrer del Fossar i un tal Savoret Bort, veí del carrer de l’Hort dels Frares. El 27 de gener de 1817, la festa i la Missa cantada corre a càrrec dels veïns dels carrer del Fossar i es gastaren en ella 5 lliures, 6 sous i 3 diners. A partir d’esta data apareix clarament l’alternança de la festa dels veïns del carrer amb la família Savoret Bort. A partir de 1826 es varen fer càrrec de la festa, les despeses i la distribució dels diners arreplegats pel barri. Al llibre 182 d’ARV del clero reflexen “limosna de P. Pujol, capuchino; por la limosna del sermón a San Antonio Abad por el arrabal 1 libra, 6 sueldos y 7 dineros”.

falla el Mercat

Les donacions i els devots van augmentant i la festa va incrementant-se, les fogueres van a constituir una nova aportació a la festa. Són celebrades la vespra de la festa i es forma de l’aportació de trastos vells que els veïns trauen al carrer per a cremar-lo eixa nit.


Era tradició que els xiquets i majors botaren la foguera quan esta es trobava en el punt culminant i es cantava una cançó que ara no és políticament correcta. Deia: Sant Antoni del Porquet, als xiquets, uns dinerets, i a les dones una zurra per a que vagen a costura.

A partir del naixement de la festa es crea tota una tradició que consistia en tocar la campana que porta el Sant per a trobar nuvi. Això sí, no se li havia de tocar al porc, ja que podia eixir un nuvi “morrut”. I es fastidiava “l’invent” a xiquetes i dones majors fadrines. En 1936, la imatge fou amagada per Consol Sifre Gómez. En acabar els tres anys de la Guerra Civil va ser restaurada. La festa va canviar de la parròquia de Sant Agustí (destruïda durant estos anys) a la capella de les monges de la Beneficència).

Processó de Sant Antoni de 1926


La festa de Sant Antoni del Porquet Alfonso Rovira Marín

A mitjans de gener, concretament el 17, la barriada compresa entre el carrer Hort dels Frares, Pérez Galdós, Reis Catòlics, Santa Rita, Escoles Pies i part de la Plaça Major, els seus veïns es disposen a honorar amb diversos actes al seu patró, Sant Antoni del porquet. Una festa que es remunta a més de dos segles d’antiguitat. La data més antiga de la qual es tenen dades es remunta al 6 abril 1789 però, pel que sembla, ja se celebrava amb anterioritat. La festa religiosa es duia a terme a l’església conventual de Sant Agustí i la processó, ja actualment, recorre la jurisdicció de tres parròquies. De diverses maneres, al llarg del temps s’ha celebrat al sant al nostre poble. Protector dels animals, sempre tenint en compte les indicacions que de Sant Antoni fa el llibre dels Panegírics que diu, “era un home singular i eminent que Déu va traure de la flor de la humanitat per una gràcia; perquè aprofitara

84

falla el Mercat

d’exemple a la seua vida de penitent, que sostinguera l’església amb la puresa de la seua vida i que combatera l’heretgia amb la força de la seua paraula i l’eficàcia del seu silenci”. Alzira, des de temps immemorial celebra la festa a Sant Antoni Abat. Se li rendeix tribut venerant-lo i oferint-li tota classe d’animals domèstics que, indubtablement, protegeix acompanyant en processó, sobretot cavalleries a manera d’escorta en la desfilada processional pels carrers de la barriada després de la missa solemne que se celebra el dia 17 a la parròquia de Sant Joan. Fins 1933, la festa religiosa es va celebrar a l’església conventual de Sant Agustí. A principis dels anys 40, la imatge de Sant Antoni que havia guardat durant el conflicte bèl·lic Consuelo Sifre Gómez, va tornar a recuperar la festa portant-se a terme a la capella de la Casa de Beneficència fins a 1973. Després de la reforma de l’edifici i entrar en


funcionament el Col·legi Sants Patrons, es va traslladar a la parròquia de Sant Joan. És tradicional la crema de fogueres la nit de la vigília del sant. La principal a la Plaça Major, però també n’hi ha en quasi tots els carrers de la ciutat, on els veïns cremen tot l’inservible que guarden durant l’any a casa. Antany se celebrava una demostració de cavalleries. Consistia en una correria abans de la processó en la vesprada de la festa. És digne de recordar perquè reunia a molt de personal, tant a qui prenia part, com espectadors. A les sis de la vesprada, els joves alzirenys muntats en cavalls, rossins o rucs, s’agrupaven davant de l’església de Sant Agustí -hui restaurant La Dolce Vita, abans la Mafia i oficina de Bancaixa-. Arribava l’hora assenyalada i tots els genets, al mateix temps, eixien en vertiginosa carrera a buscar l’entrada del carrer

de les Escoles Pies. Arribats a la frontera d’este carrer, a la Plaça Major, viraben a tota velocitat a la dreta i d’un salt, si salvaven els esglaons amb la sort de no esbarar, amb els aplaudiments dels espectadors seguien la veloç carrera desapareixent al fons, on creuava el carrer Santa Rita. A la foto que acompanyem de l’arxiu d’Antonio Pérez Pelufo, veí d’esta barriada, presa en la festa a Sant Antoni el 1928, es troben Pepe Ibáñez “Pica”, Paco Alfonso “Carbonero”; Carmen Úbeda i al mateix Antonio Pérez, entre d’altres festers de l’època. Al fons de la foto, la imatge de talla llaurada en fusta policromada, de 57 centímetres d’alçada. Construïda, potser, a mitjans del segle XIX. Penja de la mateixa una campaneta amb la inscripció, 17 de gener de 1902.


Tocada de la campaneta A partir del naixement de la festa es creà una tradició que actualment segueix portantse a terme: tocar la campaneta que porta el sant, “per a trobar nuvi/a però aixó si, no se li ha de tocarli al porc, ja que pot eixir un nuvi morrut ... i llavors haver fotut l’invent”. La festa en l’actualitat Fa uns 50 anys la festa va decaure un poc, però va tornar a prendre força i en l’actualitat, la festa a Sant Antoni se celebra amb notable participació. Els organitzadors s’esforcen cada any en la programació d’actes. Fins l’any passat reunien a molts alzirenys dies abans amb la celebració del Dia de la Bicicleta. Per circumstàncies alienes a la festa, s’hagué de susprendre esta ben acollida activitat. Este acte s’ha substituït per fer una plantació d’arbres a la Muntanyeta l’últim diumenge de gener, a l’estil del que passa a Canals, per tal de mantindre la masa forestal i que esta festa persistisca per sempre. El que ja s’ha convertit en una bonica tradició com a homenatge a la sabiduria dels animals, és l’exhibició canina de l’esport anomenat Agility, que es realitza el diumenge previ, a la plaça Major. És el primer acte públic. El dilluns s’obri el dosser al carrer Hort dels Frares, 33. La vespra de Sant Antoni es crema la foguera a les 9 de la nit a la plaça Major i altres més menudes pels barris de la ciutat, el que permet a molts amics reunir-se al voltant del foc (fallers com els d’Albuixarres-Camí Fondo fan una avançadeta de les Falles) i sopar de “torrà”.

La processó de benedicció dels animals s’ha traslladat al cap de setmana perquè tinga major seguiment. El dissabte, a les 9, es fa una despertà per la barriada. A les 5’30 es trasllada la imatge des del dosser fins l’església de Sant Joan Baptista on se celebra la tradicional missa. En acabant, sobre les 7’30 comença la processó. Ara les cavalleries no pugen a la carrera els graons de les Escoles Pies. Dies abans s’instal·la una rampa de fusta perquè puguen

Carlos Casterà duu a beneir el seu cavall

86

pujar sense perill de perdre l’equilibri. Al mateix temps ho fan també amb facilitat els carros tirats per potents rossins, així com tartanes i calesines.

falla el Mercat


ELS ALTRES AMICS DE SANT ANTONI David Chordà i Argente

En moltes poblacions, les penyes o quadrilles d’amics aprofiten les brases de la foguera principal per a torrar i passar la nit amb el seu grup o compartint amb altres amics que no són del rotgle.

A Alzira, després de presenciar la cremà, la gent se’n va a les seues cases. Algunes falles, com Albuixarres-Camí Fondo fan la seua foguera per a fer una prèvia en miniatura del foc de Sant Josep. La plaça Major es queda buida. Buida? No!! Hi ha un grup d’amics que des de fa 32 anys es reuneix per a gaudir del sopar de Sant Antoni. Dels que començaren allà per 1981 encara queden Luis Iñigo i Vicent Garés. Pepe Palau es va afegir després dos anys després. “Monyo rull” ha anat sempre disfressat excepte enguany per qüestions de feina. Però no sols ell. Durant molts anys es disfressaren fins arribar a fer una processó amb les cambreres, la Guàrdia Civil,... Fins i tot arribaren a celebrar una boda gay entre Palau i Iñigo amb la celebració i un viatge de noces en sidecar pels carrers Pérez

Galdós, Reis Catòlics, Hort dels Frares i Santa Rita. Els germans Benavent o Bernardo Escrivà eren altres dels components en els seus inicis. En aquella primera penya estava Manolo López i el grup, després de torrar, anava a sopar al tristament desaparegut Cocodrilo on es menjaven les botifarres de carn i seba, la cansalada magreta o les xulles regades amb bons vins. Anys després soparen a Carreters. Mentre altre dels amics, Ramón Naval, va regentar l’FBI, a la placeta, (hui Ágora), este fou el lloc elegit. Ara és el Velázquez on s’ajunten Amín, Alejandro Sarrió, Salva el Bouero, Quique i Ricardo Bellver, Christian el florist, Fernando Carbonell, Toni Gordó o Toni Carvillo “el Piraña”. Des de fa uns anys s’ha unit Santiago Castillo que enguany ha comboiat a Salvador Selfa, Adolfo Alandí, Salva Montalvà i Juan Carlos Martínez. Per arrossegar les brases, Christian va fer un rastell de tres metres de fusta però acabava encenent-se. Ara han fet un altre on la punta és de ferro i s’ha solventat el problema. Ja instal·lats en una llarga taula del “Vela”, entre mos i mos, tot són riures. Quan avança el sopar, ja s’ha fet costum que els festers de Sant Antoni, encapçalats per l’incansable Andrés Pau (president de la festa des de fa més de 50 anys), visiten als “altres festers”. Bernat Cuenca, acudeix amb la seua dolçaina i el seu cunyat, Palau i Sisco Borja s’arranquen amb unes particulars albaes i la cançó a Sant Antoni de Gavarda, amb Salva el Bouero al tabal.


Sant Antoni, tot l’any al MUMA Agustín Ferrer Clari

88

Des del 17 de gener de 2012, coincidint amb la celebració de la festivitat de Sant Antoni Abad, està exposat de forma permanent, al Museu Municipal d’Alzira, un monumental plafó ceràmic realitzat per l’artesà alzireny Juan Antonio Matoses Torres, que va ser donat per ell mateix per a la seua conservació i exposició. Es tracta d’un panell ceràmic de gran format, compost per 84 rajoletes policromades de 20 x 20 cm on es narra de manera gràfica la festa de Sant Antoni, que va realitzar en 1990, poc després que es complira el bicentenari de la celebració de la festa. Es distribuïx en fileres de 7 peces d’alt per 12 fileres de llarg, i te unes dimensions totals de 140 cm. per 240 cm. El circumda una sanefa de 34 peces amb motius florals, de elles, les quatre situades al centre de la filera de dalt, componen la cartel·la on va el títol: “Festes a St. Antoni Alzira 1788 – 1988”. Dins de l’orla, el motiu figuratiu central es distribuïx en 50 rajoletes, numerades de l’1 al 50, profusament decorades amb personatges i situacions que il·lustren la festa. La data ve marcada en el taulellet 50 amb les inicials superposades seguides de l’any: “JM - 90” Un reguer de simpàtics dibuixos que van il·lustrant les diferents escenes que caracteritzen esta festa tan peculiar. De la 1 a la 7 hi ha xiquets i jóvens botant la foguera mentre altres més majors porten trastos vells com un perxer, una cadira o un espantapardals. La 8 és la foguera principal. El nº 10 és el dosser on dos jovenetes estan tocant la campaneta a Sant Antoni. En l’11 comença la processó amb el tabal i dolçaina. Els segueixen diversos animals: un carro adornat de flors tirat per una vaqueta (12), gos (13), pardal i gat (14), gossos de diferents tamanys (15 a 19), xiquets a lloms d’un ase (20), gossos barallant-se (2122), al 23 es veu un xicotet manso o bouet conduït per un xic que, engalanat per a la pro-

falla el Mercat

cessó, serveix d’improvidasa montura per a la xiqueta vestida d’hortolana, després hi ha un carro tirat per bous (24-25), cavalls (26-27) i una calesa tirada per cavalls on van dos joves amb mantellina i un gosset a la mà. En el taulell 31 hi ha un tamboriler a cavall anunciant l’arribada de les autoritats. Al 32-33 hi ha uns escolanets i la bandera de la festa. Del 34 al 40 ixen persones de classe més alta processonant amb ciris. Tanquen la comitiva en els taulells 41 i 42 les festeres i els festers, en un dels llocs privilegiats de la processó, precedint el pas de Sant Antoni (43), seguit d’escolans (44) i el rector i les autoritats (45). Al 46 reflexa la bandera de la banda de música i fins el 50 alguns components. Als valors artístic i etnològic s’afegix el didàctic, consistent a la descripció visual completa de totes les vessants festives i rituals, de forma continuada cronològicament i mostrant actituds, costums, indumentària, i inclús la canviant meteorologia, que fa perillar en ocasions la normalitat de la festa. Juan Antonio Matoses ens mostra ací la seua vessant artística com a ceramista que des de la dècada dels anys setanta als noranta va crear un estil artístic particular en recuperar la ceràmica valenciana tradicional quant a tècnica i temàtica. Tota la seua fabricació va ser artesanal, basada en abundants estudis ceràmics i temàtics; dissenys de motius típics, de personatges, de la indumentària, els costums, el repertori de fauna i de flora, fons o sanefes. Va aconseguir una varietat de traçats segons les línies de l’època; de respectuosos cromatismes i inclús va procurar en la fase final del procés, realitzar la cocció en el seu forn per a aconseguir un resultat òptim. Matoses va ser un esmerat artesà en tot el procés de fabricació de les seues obres. Va ser especialment prolífic en els anys huitanta, quan s’especialitzà en acabats personalitzats, fruit de profunds estudis etnològics, recopilant costums, indumentàries, imatges devocio-


nals, entre altres, obtenint sempre models exclusius, poc repetits, procurant sempre com objectiu i resultat poder confeccionar d’una manera lliure, ceràmica tradicional valenciana. El panell no havia estat mai exposat i l’autor el va guardar fins la data de la donació en juliol de 2011. El seu valor artístic i cultural ve determinat principalment per procedir d’un dels artesans locals més desconeguts localment però no així en l’àmbit provincial, ja que té obra repartida en col·leccions particulars. La producció de Matoses en el seu conjunt és de gran qualitat i de reconegut prestigi per especialitzar-se en la manufactura de la ceràmica tradicional valenciana. Al mateix temps adquireix interés cultural per representar una de les festes més antigues i rellevants del repertori festiu local, que pot exposar-se en el Museu, i enriquint els seus fons, en concret la

col·lecció de panells ceràmics i contribuint així a la divulgació i al reconeixement de la festa de Sant Antoni en la nostra localitat. De Juan Antonio Matoses ja s’exposa en el MUMA un panell ceràmic donat per la família Montagud – Montalbá dedicat al martiri dels sants patrons d’Alzira, “St. Bernat, Maria i Gracia” és una magnífica obra carregada de simbologia Bernardina. Per altra part, destacar el paper que a finals dels setanta va exercir Matoses per ser un dels impulsors del Museu, organitzant i coordinant un grup de jovens alzirenys per reunir fons per al Museu, promovent tot tipus d’activitats, campanyes d’arreplega casa per casa i exposicions, per tal de reunir i conservar el nostre patrimoni local, fins el que ara és una realitat, el MUMA.

LES AUQUES COM ELEMENT DIVULGADOR Pedro Benedito

90

El terme auca fa referència a un conjunt de vinyetes o de petites estampes , recordant al joc de taula de seixanta tres caselles amb una oca cada nou per les que discorren fitxes d’acord amb la tirada dels daus, pel que al·ludeix a que el seu origen fora un joc semblant, derivant de la forma llatina “auca”, variació sincopada d’avica, “au” o “oca” , igual que la forma castellana en la primera accepció del diccionari de l’acadèmia espanyola de la llengua . De les fonts esmentades extraurem els principals trets de cadascuna. A València hi ha precedents des del segle XVI en els conjunts de rajoles que es decoraven amb figures i símbols, evolucionant en escenes menestrals i pregons, i al segle XVII es coneixen edicions de llibres, que es podien comercialitzar en fulles soltes, i preconitzen la porció de l’auca (Libro del juego de las suertes, Las maravillas del Mundo); també participen del format de l’auca algunes estampes religioses (La vida i pasión del Señor en 23 vinyetes). Este segle comencen els primers testimonis d’esta epigrafia, a vegades simplement enunciativa o de historietes de forma gràfica,

falla el Mercat

i apareixen les primeres auques que tracten temes religiosos i activitats humanes (De las excelencias de la virtud de la castidad -1601- i algunes de les sèries d’Els oficis), amb els primers rodolins en algunes inscripcions. Durant el segle XVIII es popularitza la seua difusió i apareixen les primeres que ordenen numèricament les vinyetes (Els jocs de la infantesa). En el segle XIX l’invasió francesa propicia l’aparició d’algunes amb funció propagandística (El quadro -1810-), però al marge d’ésta, es el segle àlgid de les auques reeditant altres anteriors i augmentant la seua producció (destaquen Los valencianos pintados por sí mismos -1859, amb 42 vinyetes-, i Calendario popular de fray Polipodio –1860, amb 12 quadres referents als mesos de l’any-). La trajectòria mostra decadència de 1898 a 1936, i ja després la seua aparició es redueix a casos aïllats, desig d’algun col·leccionista o fins publicitaris. Novament cal citar a València, on va tenir gran importància la labor d’impressors i dibuixants, amb gran prestigi per tota Espanya, en tant la vessant literària solia ser anònima,


S’han conservat nombroses impressions d’una mateixa auca de jocs la més antiga de les quals, segons l’estudiosa Ana Pelegrin (2006) l’hauria imprès Benet Marcé a València l’any 1674.

i poètica, basada en el rodolí, però excepcionalment apareix el tercet o alguna estrofa de quatre versos. Trobem citat que a la cultura catalana és un tipus de document artístic propi, que sempre tracta d’algun tema específic explicat com una història: tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per dos versos al peu de cada vinyeta fent un rodolí. Tot i que en general els versos es fan

heptasíl·labs i de rima consonant, a la pràctica la mètrica per fer una auca es pot relaxar -es poden fer tercets o quartets de rima assonant i amb diferent nombre de síl·labes, per exemple- però el que hi ha d’haver és versos rimats acompanyant cada imatge de l’auca. També hi ha auques de diversos temes, com ara els zoològics, els jocs d’infantesa, les festes de l’any i d’altres. A diferència dels còmics, les auques es representen en una sola pàgina.

A la fi, l’auca sempre va ser un element educatiu, mitjançant la senzillesa dels textos i l’incentiu de les imatges, i mostrant els vicis i les virtuts d’entre altres temes de caràcter moral i edificant (Vida de la mujer buena y de la mala), religiosos (Via crucis), històrics (Guerra de Cuba), a més de molts altres de variada temàtica; altra varietat son les auques de carrelló, de gran tamany i per les que els auquers narraven crims, guerres i, en general, episodis de gran tremendisme.


QUI VA SER SANT ANTONI ABAD Sant Antoni o Antón Abad va nàixer a Heracleópolis Magna, (Egipte) el 251 i va morir a la Muntanya Colzim d’Egipte, el 356. Va ser un monjo cristià, fundador delmovimiento eremític. Sant Atanasi el va presentar com un home que creix en santedat i el converteix en model de cristians. Té elements històrics i altres de caràcter llegendari. Se sap que va abandonar els seus béns per portar una existència d’ermità i que atenia diverses comunitats monacals a Egipte, romanent eremita. Antonio va nàixer al poble de Comas, prop d’Heraclea, a l’Alt Egipte. S’explica que al voltant dels vint anys d’edat va vendre totes les seues possessions, va lliurar els diners als pobres i es va retirar a viure en una comunitat local fent vida ascètica i dormint en un sepulcre buit. Després va passar molts anys ajudant a altres ermitans a encaminar la seua vida espiritual en el desert. Més tard es va anar internant molt més en ell, per viure en absoluta soledat.diuen d’ell que va ser el primer ermità cristià i és, per tant, el patró de tots els ermitans. En les representacions sempre va vestit amb l’hàbit dels ermitans, de color negre o marró terra. Sol portar un bastó amb la creu egípcia o tau. D’acord amb els relats de sant Atanasi i de sant Jeroni, popularitzats en el llibre de vides de sants La llegenda daurada que va recollir el dominic genovès Santiago de la Vorágine al segle XIII, Antonio va ser reiteradament temptat pel dimoni al desert. La temptació de sant

92

falla el Mercat

Antoni es va tornar un tema favorit de la iconografíacristiana, representat per nombrosos pintors d’importància. La seua fama d’home sant i auster va atraure a nombrosos deixebles, als que va organitzar en un grup d’ermitans al costat de Pispir i un altre a Arsínoe. Per això, se’l considera el fundador de la tradició monacal cristiana. No obstant això, i malgrat l’atractiu que el seu carisma exercia, mai va optar per la vida en comunitat i es va retirar a la muntanya Colzim, prop del Mar Roig com ermità. Va abandonar el seu retir en 311 per visitar Alexandria i predicar contra l’arrianisme. Jerònim d’Estridón explicà que Antoni va anar a visitar-lo en la seua edat madura i el va dirigir en la vida monàstica. El corb, que segons la tradició, alimentava diàriament a Pau lliurant un tros de pa, va donar la benvinguda a Antoni subministrant dues fogasses. Diego Velázquez el va pintar junt a Sant Pau de Tars mentre el corb els porta el menjar, els dos estan a l’entrada d’una cova que els serveix com habitatge, ja que són ermitans, A la mort de Pau, Antonio el va enterrar amb l’ajuda de dos lleons i altres animals, d’ací el seu patronat sobre els enterradors i els animals. S’explica també que en una ocasió se li va acostar una javelina amb els seues jabatos (que estaven cecs), en actitud de súplica. Antonio va curar la ceguesa dels animals i des d’aleshores la mare no es va separar d’ell i el va defensar de qualsevol bèstia que se li acostara. Amb el temps i per la idea que el porc era un animal impur es va fer costum de representar dominant la impuresa i per això li col·locaven un porc domat als


peus, perquè era vencedor de la impuresa. Sant Antoni Abat tractava als porcs amb el mateix amor que els hindús tracten a les vaques. Ell va desenvolupar un medicament per tractar el ergotisme a base del greix del porc i que donava molt bon resultat. En l’Edat Mitjana per mantindre els hospitals, deixaven anar els animals i perquè la gent no se’ls s’apropiara els van posar baix el patrocini del famós Sant Antoni, de manera que seguia augmentant la seua fama. En estar solts pels carrers la gent els alimentava. Estos porcs portaven campanetes i eren molt cuidats per tots, ja que era com si estigueren baix el poder del sant. En engreixar-se, la seua carn es destinava als hospitals o es venia per recaptar diners per a l’atenció dels malalts. A la teologia, col·locar els animals al costat de la figura d’un cristià era dir que esta persona havia entrat en la vida benaurada, és a dir,

al Cel, ja que dominava la creació. Sant Antoni es va dedicar a cuidar i curar els malalts indesitjables que ningú volia a prop i que tiraven al desert: leprosos, malalts de sarna i d’èczemes, empestats, escrofulosos, malalts de venèries i bojos, sobretot els afectats pel ergotisme, que va acabar nomenant “foc de Sant Antoni”, pels dolors, semblants a cremades, que esta malaltia produïa en nervis i articulacions, per això es posa una foguera al costat del sant. S’afirma que Antonio va viure fins als 105 anys, i que va donar ordre de que les seues restes reposaren en una tomba anònima. No obstant això, al voltant de 561 les seues re-

líquies van ser portades a Alexandria, on van ser venerades fins al voltant del segle XII, quan van ser traslladades a Constantinoble. L’Ordre dels Cavallers de l’Hospital de Sant Antoni, coneguts com Hospitalaris, fundada per estes dates, es va posar sota la seua advocació. La iconografia ho reflecteix, representant sovint a Antoni amb l’hàbit negre dels Hospitalaris i la tau o la creu egípcia que va ser l’emblema com era conegut. Després de la caiguda de Constantinoble, les relíquies d’Antoni van ser portades a la província francesa del Delfinat, a una abadia que anys després es va fer cèlebre amb el nom de Saint-Antoine-en-Viennois. La devoció per este sant va arribar també a terres valencianes, difosa pel bisbe de Tortosa a principis del segle XIV. L’ordre dels antonians s’ha especialitzat des del principi en l’atenció i cura de malalts amb malalties contagioses: pesta, lepra, sarna, malalties venèries i sobretot l’ergotisme, anomenat també foc de Sant Antoni, foc sacre o “culebrilla”. Es van establir en diversos punts del Camí de Sant Jaume, als afores de les ciutats, on atenien als pelegrins afectats. L’hàbit de l’ordre és una túnica de sac amb caputxó i porten sempre una creu en forma de tau, com la dels templers. Va existir una altra antiga ordre anomenada de sant Pau i sant Antoni Abat fins als anys 40 del segle XX, de caràcter semianacorètic amb similituds pròpies dels cartoixans i els camaldulencs. Esta ordre es va dividir entre els seus membres, en la qual alguns es van integrar dins del Carmel Descalç, el 1957, i els altres van formar la Congregació de Fossores de la Misericòrdia dedicada a la cura dels cementeris. Hi ha una congregació posterior a esta ordre, que ha pres el mateix nom, Congregació d’ermitans de sant Pau i sant Antoni. Els seus dos únics monestirs estan a l’illa de Mallorca.


CANALS LA FOGUERA MÉS GRAN DEL MÓN Isa Salvador

Són moltíssimes les poblacions que reten homenatge a Sant Antoni Abat, popularment conegut com del Porquet. Però no tantes que posen tant d’esforç i afany en crear la seua foguera com Canals.

94

L’origen de les festes d’esta localitat de la Costera es remunta a 1748. Aquell any un terratrèmol va provocar grans destrosses de consideració a totes les poblacions pròximes. El castell de Montesa es va ensorrar, l’església i algunes cases d’Ontinyent van caure derruïdes, com passà també a Enguera o Aielo de Malferit. Curiosament a Canals no es va produir cap sisme ni es va lamentar desgràcia alguna. Els canalins, admirats per este extraordinari fenomen que els havia protegit del perill, van atribuir el miracle a Sant Antoni Abat convertint a partir d’aleshores en el seu venerat patró. Des d’eixe moment la devoció pel sant va anar en augment i la vida a Canals començà a girar al voltant de la figura del patró i de les seues festes,

falla el Mercat

una tradició que s’ha convertit en part de la identitat dels canalins en els nostres dies. El dia de la Puríssima, el 8 de desembre, ja s’entra la primera soca de la foguera perquè 40 dies després es creme una pira de 17 metres d’alt, 36 de diàmetre i 850.000 kg de llenya que ha entrat en el llibre Guinness dels rècords. A més, són considerades Festes d’Interés Turístic Autonòmic.


Els festers entren la soca en cavalleries ricament abillades. La soca és el tronc central que es planta a la plaça Major, enfront de l’església, i al voltant de la qual es va apilant la llenya que aporten els veïns. L’1 de gener, per la vesprada, es procedeix a la plantà del primer pi de la foguera. El procés de plantar la foguera és espectacular. Es porta a terme per una brigada de podadors que alcen el tronc d’un pi que constitueix l’eix central del monument. Dia rere dia es talla la llenya, es classifica i s’apila sobre l’eix, primer els troncs més grans, després altres més prims i el brancatge, i al final, el con que es vesteix d’una capa verda de pinastre i es remata el seu cim amb un taronger, en homenatge a l’arbre més representatiu del cultiu valencià. El mestre foguerer és qui va donant les ordres de muntatge. El dia 6 és presentada la Festera de Gràcia infantil i el dia 7 la major. En els dies previs a la festa tenen lloc les jornades santantonianes consistents en una conferència sobre el sant. El 15 de gener se celebra el festival de bandes que està a prop d’arribar a la 50a edició i posteriorment, a les 21 h. es lliura la “Foguera” a la plaça Major amb sopar posterior per als assistents a càrrec dels festers. El dia de la vespra del sant, el 16, se celebren els primers actes, amb la cavalcada de centenars

de festers infantils infantils a les 9’30 del matí, anunciant la festa. La Festera de Gràcia fa la salutació de benvinguda a les festes des de la Casa de la Vila on s’entrega la Bandera al Fester i es fa el primer Vítol. Es fa la missa d’ofrenes al Sant, al migdia, i després, al Casino Gran, es presenten els festers... de l’any vinent!! Segueixen mentres sonant els vítols (“Vítol i vítol al nostre patró del poble”). Segueix l’intens dia amb la cavalcada de carrosses i a les 8’30, a l’església es canten les solemnes vespres. Arribada la nit, a les 9, ploga o trone, com va succeir l’any passat, s’inicia la “cremà” de la gran foguera davant la presencia de milers de persones que omplin, de gom a gom, la plaça i les boques de carrer adjacents. Tots els balcons, fins i tot el de la Casa Rectoral estan plens per autoritats, convidats i veïns que voran l’espectacle del foc mentre degusten rotllets i mistela. El sacerdot trau el foc sagrat de dins de l’església, on s’ha proferit el primer Vítol, i es bota foc a la gran pila plantada en mig de la plaça. La Foguera representa l’ofrena espiritual dels canalins dirigida a Déu, a través del seu patró Sant Antoni. El foc, com a element purificador, consumirà la llenya, i amb ella també totes les coses negatives de l’any anterior, les faltes i els pecats. D’esta manera, els canalins renoven la possibilitat de començar una nova vida, deixant enrere tot allò que no agrada a Déu. Este renàixer és el sentit més profund de la cremà de la Foguera. Després famílies, penyes i festers soparan a casa la típica torrada, alhora que els més implicats en la festa aniran al Sopar de Gala de la Foguera al Pavelló Municipal amb ball de ressopó. Durant tota la nit s’està cremant la foguera fins a quedar reduïda al dia següent a cendres. A les primeres hores del matí, els més joves es preparen amb llargues


96

graelles els dinars de carn rostida sobre les seues brases. El dia 17, festivitat de Sant Antoni, arranca amb la despertà i es fa la Missa Major al migdia. Per la vesprada-nit comença la processó general, en la que s’escolten més i més vítols al Sant. El “Vítol” és un crit, a mode de curta oració de salutació o de reconeixement cap al Sant. A banda del transcrit, considerat com l’oficial, estos poden ser molt diversos, de nous i la majoria de vegades esdevinguts de l’inspiracio popular. Conclou el dia amb l’Himne a Sant Antoni: «Eres Pare de tots i bon Pare / eres Foc de Foguera adorada / eres Cant enseyat per la mare / i eres Vítol i Vítol molt fort / com el crit que encén la Foguera/ que et cantem a Canals de tot cor». El dia 18 és quan els canalins procedixen a la benedicció dels animals, presidits pel “Cuiros” i el “Bandera”. El Cuiros rep este nom perquè antigament, en la celebració del dia del patró, portava en el seu cavall els odres de cuir plens de vi per oferirlo als treballadors del camp. En 2013 esta figura l’encarna Víctor Orón Redal, germà del nostre faller Javi Orón i el Bandera infantil és el seu fill Víctor, qui va ser falleret nostre fa uns anys. El bandera és qui porta amb orgull i honor la bandera oficial de Sant Antoni Abat durant estos dies. Els festers van saludant amb els barrets en mà per tota la població. En acabant comença la festa d’“Els Parells”. El Bandera i Cuiros es passen el dia a cavall, recorrent tots els carrers del poble: 35 quilòmetres i 10 hores de marxa, traent des de les seues alforges tot tipus de regals i llepolies als veïns enmig de la gresca popular. Tanquen la jornada els cavallistes donant tres voltes al temple parroquial, actes que rememoren el fet de llaurar els camps. I és que antigament, este dia estava dedicat a treballar les terres del benefici eclesiàstic de Sant Antoni. Acaba el programa oficial de festes amb el sopar de les cassoles d’arròs al forn i un castell de focs artificials. La festa segueix dies després, el 22, amb l’entrega de la Bandera a la Casa de la Vila on es custodirà fins el pròxim any. Per a preservar la festa durant molts anys té lloc la plantà d’arbres. Indubtablement la reforestacio és una part inseparable del primer acte festiu que consistix en tallar i arreplegar la llenya de les zones forestals pròximes.

falla el Mercat

LA SANTANTONÀ O LA MATXÀ DE L’ALCORA José Manuel Puchol Ten Cronista Oficial de l’Alcora

“Tradició, religió, història, gratitud a la terra que treballem i als animals que ens acompanyen”. Tot això i molt més és la festa de Sant Antoni Abat. L´Alcora, capital de la comarca de l’Alcalatén, celebra des de temps medievals la coneguda i popular “Matxà”. Les fogueres, la processó dels animals i el gustós Prim són els protagonistes de la multitudinària festa que es realitza en vigílies de Sant Antoni Abad, el 17 de gener. El clamorós “Vítol a Sant Antoni!” emmarca tota la protecció i clemència sol·lícita per a animals i genets. L’Alcora la viu cada mes de gener amb intensitat ni més ni menys que des del segle XIV. De fet, s’ha demanat per a esta festa de la capital de la comarca de l’Alcalatén la declaració com a Bé d’Interés Cultural Immaterial encara que la Generalitat ha rebutjat esta petició. Després de la benedicció dels animals, el pàrroc agafa el guió del sant i l’eleva tres vegades mentre crida els vitols a Sant Antoni i la gent respon. La mateixa operació fan els clavaris a lloms de les cavalleries. Després, mentre arranca el llarg recorregut de la Matxà pels carrers de la població, el pàrroc segueix beneint la resta d’animals. La Recua Arriera, protagonista per tradició normalment, també ho va ser enguany. Durant la processó de benedicció dels animals, es peguen voltes a la gran quantitat de fogueres del recorregut. En acabar, els clavaris del Club Taurí reparteixen els prims davant de la seua seu. La documentació més antiga sobre esta popular commemoració, que ens serveix de referència històrica, és el Sínode Diocesà que al novembre de 1311 va convocar el bisbe de Tortosa en Francesc de Paholach i on es va declarar “De institutione festivitatum hic contentarum”. La festivitat de Sant Antoni Abat


irrompia amb força en tota la geografia diocesana, inclosa l’Alcora, joia nounata d’Alcalatén. Dies després que se celebre el Nadal, que encara que fou una celebració cristianitzada, és continuadora d’ancestrals ritus anunciadors de la vinguda de la llum, un dels gremis laborals més antics de la humanitat venera i rendeix culte a Sant Antoni Abat, gran protector dels animals. Uns éssers que conviuen amb nosaltres, comparteixen la nostra llar, són companys, amics i, alhora, vitals per a la nostra pròpia existència. L’esmentada festivitat és mescla de foc, dimonis, sants, esperpents, teatre, gastronomia i animals que es conjuguen harmònicament. L’acte més important de la programació festiva és la Matxà i la Rècua, figura alcorina i autòctona, que desfila integrada en la cèlebre processó al costat de la resta d’animals. En Buenaventura Pedro de Alcántara, Abarca de Bo-

lea i Ximénez de Urrea, IX Comte d’Aranda i XVIII Senyor de la Thenencia i Honor de l’Alcalatén va fundar el 1726 la Reial Fàbrica de Ceràmica Fina i Porcellana amb una inversió de més de 50.000 pesos. Va ser inaugurada l’1 de maig de 1727 i començà immediatament el seu camí industrial. Els empleats, en funció de les tasques que cada un tenia assignades, van formar els denominats gremis. La Rècua arriera de l’Alcora és en el complex món del transport de mercaderies on esta fixa el seu carisma i el fonament de la seua existència. Sense cap dubte, un dels gremis més nombrosos va ser l’integrat per tots aquells que dedicaren la seua vida al transport. En els temps dels quals parlem, la Reial Fàbrica de Ceràmica Fina i Porcellana de l’Alcora, comptava amb els denominats traginers i els seus companys, els arriers. Homes, burros, muls, cavalls i egües formaven un sol equip

en l’àrdua tasca del transport de mercaderies: Els traginers, de robust esperit viatger, eren els encarregats de portar el valuós producte de fina ceràmica alcorina fins els confins de la mare pàtria. Els arriers realitzaven milers de recorreguts d’anada i tornada a les muntanyes pròximes per tal d’abastir de llenya els forns on eren cuites les preades peces. El dia de sant Antoni Abat procuren acudir tots els viatgers a lluir les seues cavalleries i luxosos davantals. A la nit a primera hora es reuneixen a la plaça de l’església totes les cavalleries de la població, el més ricament aparellades, muntades pels seus amos, vestits amb els més rics vestits i portant a la mà dreta una destral encesa. Beneïdes les cavalleries discorren per la vila anant davant els clavaris de la festa, portant el guió del sant i llums. Els segueixen un mascle amb un llum d’extraordinàries dimensions penjat a la grupera. És la Rècua arriera, que escenifica aquelles cordes de muls que al segle XVIII, s’aventuraven pels camins d’Espanya per vendre l’exquisida ceràmica que naixia dels forns de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. Està composta per un nombre indeterminat de acèmiles (mules o matxos), entre sis i nou, en què destaca el Guia, personatge que encapçalava la comitiva i cap de l’expedició, auxiliat per dos o tres ajudants que generalment eren membres de la mateixa família.


SANT ANTONI A LA RIBERA David Chordà i Argente

L’Hort de Feliu és el lloc des d’on a Alginet ixen els animals cap a la plaça de la Constitució per a ser beneïts. L’acte és organitzat per la Federació Valenciana de la Festa de Sant Antoni Abat i l’Associació Hípica d’Alginet amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Cooperativa Elèctrica i la Caixa Rural d’Alginet. El dia 16 es crema la foguera. Primer es projecten vídeos i fotos de les passades fogueres a la Plaça de l’Ajuntament. Seguidament, i acompanyats pel Quadre de Balls Populars d’Alginet i focs d’artifici, es va en cercavila pel carrer Sant Antoni cap a la plaça de l’Estació on es bota foc a la foguera i es degusta vi València, cacau, coques de cansalada i de verdures. A Carlet centenars d’animals desfilan el diumenge posterior pel carrer Sant Bernat i els Germanes per rebre la benedicció del sacerdot. En els últims anys s’ha comptat amb uns cavallistes que passegen amb la vestimenta típica de l’escola portuguesa. A Sueca la família Collantes, en col·laboració amb la Regidoria de Festes organitzen els actes. La processó té lloc pel matí des del número 13 de la Ronda del País Valencià fins l’església de Sant Pere, on se celebra la missa. En finalitzar, s’inici novament la processó per a traslladar la imatge del sant fins la capella de l’Hospitalet, on té lloc la benedicció d’animals i el repartiment dels tradicionals pans i garrofes. En 2013 s’ha fet coincidir la festa amb el mercat ambulant i es munta una fira al parc de l’Estació.. Per la seua banda, els veïns del carrer Sant Antoni Abat organitzen el dia 17 una sèrie d’actes que comencen, a les 6, amb una processó en què acompanyen la imatge del sant fins a l’església de la Mare de Déu de Sales, on es realitza la benedicció dels pans i els animals. Finalment, el dissabte l’Associació “Amics de Sant Antoni” trasllada la imatge del sant en processó fins a l’església de la Miraculosa. Diumenge de matí, l’associació realitza una tradicional romeria davant de l’església, per a la benedicció dels animals i el repartiment dels pans i garrofes. Benifaió també ho celebra en el cap de setmana posterior. El grup de festers que cada any organitza la programació prepara la Cremà de la Foguera per al divendres 18. Sant Antoni té dedicada una plaça on es concentren un gran nombre de veïns per presenciar esta cremà que comença a les 7. Abans, cap a les 17:30 h les festeres repartiran la coneguda “xocolatà” entre els assistents. El dissabte, les instal·lacions del centre cultural l’Arrossera, a prop de la plaça de Sant Antoni, és el punt de trobada per recollir els pans que veïns, associacions i entitats fan arribar per a la seua posterior benedicció. Ja el diumenge té lloc la festa en honor al Sant dels animals a la mateixa plaça. Sobre les 10:30 es beneeixen els pans que s’han recollit durant quatre hores el dia anterior i les calderes, com a acte previ a la solemne missa en honor del sant. Després de l’acte religiós es duu a terme la benedicció d’animals. La penya de Carreters organitza la festa a Almussafes. El diumenge posterior a la festivitat, els membres de l’entitat congreguen a un centenar de cavalleries en el nucli urbà. Estes arriben des de les poblacions veïnes de Sollana, Benifaió, Alginet, El Romaní i Silla. La plaça de l’església de Sant Bartomeu acull l’acte litúrgic de benedicció de les mascotes de la localitat. Abans de la benedicció, i com a novetat de 2013 el grup local Dansaires del Tramusser obrirà una desfilada amb l’anomenada “dansà plana”, un ball ritual que interpretaran pel carrer Major. La festivitat es clausurarà amb el dinar de germandat que oferirà la penya en col·laboració amb el consistori d’Almussafes en la seu de l’entitat, situada en el parc Rural, en la que les autoritats locals acompanyaran els carreters participants.

98

falla el Mercat


SAN ANTÓN EN NAVARRÉS Elena Olmo Fotos: Ana Martínez

El poble de Navarrés celebra la seua festa en honor a San Antón al voltant del 17 de gener però no sempre coincideix amb el dia sinó amb el cap de setmana anterior o posterior. La festa arranca el divendres anterior amb la “Plantà” del primer pi que la recentment creada associació Amigos de San Antón volen plantar-la a mà. Un xiquet ucraïnés ha proposat que es plante en desembre per fer les funcions d’arbre de Nadal, com fan al seu país. Dos dies després, diumenge, es produeix l’Entrada de les primeres bigues del foc ajudats amb les cavalleries. El següent divendres, a la nit té lloc la cercavila que fan tota la cort de Festers inclòs els Infantils, acompanyats per la Banda Fomento Musical de Navarrés, autoritats i veïns, fins arribar a la plaça del Bario, on es troba la Foguera. El rector realitza la tradicional Benedicció de la “Lumbre” i a continuació es cala foc a la Foguera. La Comissió de Festes del Sant reparteix a tots els assistents refrescs de San Antón, tramussos i cacaus a gogo de manera gratuïta, amb l’ajuda dels Festers. La jornada de divendres es tanca amb el sorteig de tres lots de embotit per a la “torrà” que es fa dissabte i el sorteig de les “Bigues”. El dissabte, a les 10 del matí, els Festers i la Comissió de Festes reparteix per tot el poble el “Pa Beneït”. A la 1 del migdia, a la plaça de l’Església es realitza la benedicció dels animals i a continuació, com marca la tradició, tots els veïns de Navarrés (per quadrilles) van a dinar torrant amb el foc de la Foguera. La

Entrada de bigues

“Plantà” del pi jornada de dissabte es tanca amb la missa en honor a San Antón i finalment, el diumenge de matí, es reparteix el “Pa de San Antón”. Les festes acaben la vesprada de diumenge quan els Festers ballen la dansa popular navarresina, anomenada Ta-ta-chín. Dies abans, l’excomponent del grup de danses, Mari Vidal, els ha donat unes classes d’iniciació. Per finalitzar la festa en honor a San Antón 2012, hi ha jocs infantils, amb una “Gran xocolatada” a la plaça del Bario a càrrec de Salvador “Riglín”, amb la col·laboració dels Festers/es i la Comissió de Festes 2012.


COM SE CELEBRA SANT ANTONI A ESPANYA La festa de Sant Antoni es va establir el 17 de gener després del trasllat de les seues relíquies al Delfinat. A la província de Múrcia la festa en honor a este sant s’ha anat transformant al llarg de la història. Fins a mitjans de 1960 un o diversos porcs caminaven solts pels llocs on tenen acollit a este patró. L’animal s’alimentava de les restes vegetals que li oferien els veïns i era sacrificat el dia festiu i subhastades algunes de les seues viandes més valuoses. Esta tradició va acabar per la regulació veterinària i els problemes que amb el trànsit rodat causava l’animal. A la capital, al barri de Sant Antoni (Múrcia), s’ha substituït la vitualla porcina pel polp, que se serveix en diverses

barres preparades pels hostalers per a l’ocasió. Una altra peculiaritat d’esta festivitat a la capital del Segura és la benedicció i compra d’uns panets no més grans que una moneda que, segons la superstició popular, s’han de portar en el moneder ja que atrauen la bona fortuna. A la capital, la festa ha perdut molt del seu caire tradicional. Tot i això, molts veïns de pedanies de l’extraradi urbà realitzen una matança familiar arribades les dates. En totes les celebracions d’esta regió són presents els actes religiosos, entre els quals hi ha la romeria, processó i la tradicional benedicció dels animals. Les festes en honor a Sant Antoni són especialment destacades

Taulell de la Germandat de Sant Antoni a València

100

falla el Mercat

Taulell a Vinaròs

en la pedania de la Copa de Bullas on la festa sempre ha mantingut els seus aspectes folklòrics i religiosos amb algunes peculiaritats. La tradicional matança es va rescatar a mitjans de 1990 i s’ha convertit en un acte multitudinari de rellevància cultural a la regió. Al Principat d’Andorra, a totes les parròquies es reparteix l’escudella barretjada, una mena de putxero a base d’hortalisses i verdures,


a les quals s’afegeix per separat carn de porc, gallina, botifarra blanca i negra, etc. Un plat molt consistent, que les diferents agrupacions organitzadores de l’esdeveniment elaboren des de l’alba i que, una volta repartida entre els assistents, es menja amb pa moreno i regat amb vi en porró. La meitat dels pobles d’Aragó, així com les localitats del sud de Navarra, fan un tipus de celebració relacionada amb el sant, encara que el que predomina són les fogueres o “hoguericas de San Antón”, enceses la nit anterior, sempre amb gran expectació. És freqüent que s’organitzen sopars populars al voltant del foc, aprofitant les brases per rostir embotits i creïlles que després es reparteixen entre els assistents.

Alguns pobles celebren les seues festes al voltant d’esta data i, fins i tot, fan també fogueres alguns barris de Saragossa. Hi ha una frase que diu “la hoguerica Sant Antón, el que no traiga leña, no comerá turrón”. A la zona del Baix Aragó es diu el següent: San Antón era un francés que de Francia a España vino y lo que tiene a los pies es un hermoso tocino. En alguns pobles de València se celebra organitzant mercats populars de venda de fruits secs, coneguts com “el porrat de Sant Anton”. Es construeixen també grans fogueres que s’encenen la vigília per recordar el foc de Sant Antoni, com es coneixia la malaltia del “cornezuelo del centeno”, que en molts casos el sant curava miraculosament.

Una de les poques representacions de Sant Antoni jove està a Les Palmes de Gran Canària

Alcublas (València)

A Elda és el patró de les seues festes de moros i cristians, celebrades el primer cap de setmana de juny. A Maó (Menorca) el dia 17 de gener es beneeixen els animals i se celebren les tradicionals “torrades” de sobrassada. A Ciutadella es realitza la Processó dels tres tocs, que consisteix a imitar els tres tocs que el rei Alfons va fer el 1297 per rendir la ciutat, llavors presa pels musulmans. A Madrid se celebren des de molt antic les anomenades “Vueltas de San Antonio” a les que diversos llauradors s’acosten a la parroquia de Església de Sant Antoni perquè siguen beneïts els animals de companyia. És costum que se servisquen a les pastisseries pròximes els anomenats panets del sant. Al poble extremeny de Navalvillar de Pela se celebra la festa de la “Encamisá” anomenada també Carrera de Sant Antoni. Així, entre fogueres enceses, una multitud de cavalleries recorren els carrers del poble donant visques al sant patró. En algunes localitats de l’Albuixarra es celebren “els chiscos” al voltant del dia 17 de gener. Els “chiscos” són fogueres al voltant de


102

les quals es balla, es menja i es xarra amigablement, unint a tots els veïns i els que arriben d’altres pobles. El dia de la festa es rifa el porc que durant l’any ha estat engreixat entre tots. Actualment han adquirit gran importància en Torvizcón, situada a la Serra de la Contraviesa. A la comarca de la Vega de Granada s’acostuma, en nombroses localitats, a fer fogueres en honor de Sant Antoni. Els xiquets d’aesta zona es dediquen els dies abans a la seua festivitat a recol·lectar les deixalles de la poda dels arbres i qualsevol altra cosa susceptible de ser cremada a la foguera. Hi ha pobles, com és el cas d’Armilla on l’ajuntament fa concursos de “Lumbres de San Antón”, premiant aquelles que siguen més grans, segures, amenes (amb algun tipus d’entreteniment, com música o jocs) i disposen d’un variat assortiment d’aliments preparats a la foguera (carn i embotits rostits o creïlles rostides). Antany era costum que els menuts i els no tan menuts cantaren cançons típiques d’esta festivitat mentre jugaven a la

roda al voltant de la foguera. A tall d’exemple s’inclou la següent lletra: San Antón mató un marrano y no me dio las morcillas. Quién le diera a San Antón con un palo en las costillas. També a la zona de la Vega de Granada s’acostuma a elaborar en esta època la coneguda Olla de San Antón. Es tracta d’un putxero elaborat principalment amb faves seques, carn de porc (careta, orelles, potes, cansalada, espinada, costelles, cua i botifarres), creïlles juntament amb altres ingredients que pot variar segons la zona. Es tracta d’un plat altament calòric que sol oferir-se en els restaurants de la zona en esta època de l’any. El més típic és prendre un plat d’olla i posteriorment menjar-se una bona “pringá” feta amb la carn, la cansalada i la botifarra. A Polícar (Granada), a la vigília de Sant Antoni es fan els tradicionals “chiscos”. Consisteix en anar al camp a recollir llenya i les típiques “bolisnas”, per, a la caiguda de la vesprada, fer focs o chiscos en diferents llocs

Trigueros (Huelva)

Churriana (Màlaga)

falla el Mercat


Catedral de Barcelona

Sucre (Colòmbia)

del poble. És costum que els veïns s’ajunten al Chisco per menjar i rostir productes de la terra, sobretot de la matança, beure el bon vi del poble i menjar borles. També a la província de Granada, als pobles de Béznar i Acequias se celebra la festivitat d’este sant. En el primer és acompanyat per Los mosqueteros del Santísimo (també celebrat al setembre) i en el segon es prepara la tradicional “olla de Sant Antón”. A Jaén, la nit del 16 al 17 de gener es realitzen focs en honor a San Antón, en les que se sol menjar, beure i cantar “melenchones”. Esta mateixa nit se celebra la Cursa Urbana Internacional Noche de San Antón, en la qual els corredors recorren 8’5 km acompanyats per les torxes que porta el públic, especialment en el tram final. En Arquillos (Jaén), en la Vespra de Sant Antoni apareix un personatge peculiar, el “pelotero”, que representa la temptació del diable a Sant Antoni. En este poble també es fan fogueres.Altra de les ciutats amb més tradició en les focs de Sant Antoni és Jódar, costum ja documentada al segle XVII i on és costum que els xiquets fumen cigarrets d’anís mentre es degusten els productes tí-

pics de la matança al voltant de les focs. A Trigueros (Huelva) se celebra també des de fa segles les festes de Sant Antoni Abat. Des del dia 6 de gener les campanes de la torre de l’Església anuncien cada dia amb mitja hora de repics l’arribada de les festes. El 16 de gener, Trigueros es torna una gran torxa amb centenars de fogueres de carrasca, llentiscle i romaní a les portes de les cases per commemorar la vigília de la festa del patró. Després, comencen les novenes al Sant, que són ritus litúrgics durant nou dies abans del Dissabte del Sant, en el qual té lloc l’última celebració. En arribar a l’Església, al Trasllat des de la seua capella, en la qual els triguerenys esperen agafats a la reixa des del matí per dur al seu patró fins a l’Església. Ja el diumenge de matí té lloc la Benedicció d’animals per part del sant, que són nou voltes a l’Església amb un animal per les nou virtuts del sant. Després d’això, té lloc la Processó de tèrcies, en què ix el Sant en Processó solemne per carrers pròxims a l’Església. Després de la seua recollida, al migdia l’alcalde lliura el Sant al poble, que a continuació a coll dels triguerenys recorre totes les cases del poble, una per una,


104

dient-li un visca a cadascuna. Durant esta llarga processó, de més de 30 hores al carrer, es visita el cementeri durant la nit i tenen lloc les cèlebres “tirades”, en les quals es tiren des dels balcons de les cases pans, chacines, pernils i molts productes que són recollits pels assistents a les festes. Finalitza el tiratge amb el llançament de les tradicionals rosques. Esta curiosa festa finalitza el dilluns a la nit, que és quan té lloc la “escapailla”, en la qual, el Sant fa un intent d’entrar a l’Ermita i ix corrent cap a diferents llocs. A mitjanit finalitzen les festes amb la rifa de quatre porcs a la porta de l’ajuntament i després d’això el sant es recull en la seua capella. A Níjar, província d’Almeria, el dia 16 se celebren els” chisperos”. A partir de les 2 del migdia es llancen petards, carretons i altres artefactes pirotècnics a les barriades del municipi i acompanyat junt a les fogueres. L’origen de celebrar això a Nijar pot provindre de l’època de les revoltes morisques i ser una reproducció dels enfrontaments d’estos amb els cristians. Altres fonts asseguren que després de l’expulsió dels moriscos i la posterior repoblació de Níjar, van arribar a estes terres valencians que van portar el gust per les fogueres i les“carretilles”. Sant Antoni protagonitza la primera processó de l’any a Màlaga capital. La Germandat de Nostre Pare Jesús Natzarè del Pas, Nostra Senyora dels Dolors i Sant Antoni Abat, té la seua seu al barri malagueny de Churriana. El 16 de gener té lloc la processó. La comitiva part de la Parròquia després del pregó. La processó recorre els carrers del nucli antic de Churriana i en el transcurs de la desfilada es cremen les tradicionals ‘rodes

falla el Mercat

giratòries’ de focs artificials en compliment de promeses. El 17 la imatge del sant anacoreta està exposada per ser besats els seus peus durant tot el dia. Per ser Patró dels animals, es procedeix a les set de la vesprada a la benedicció dels mateixos i després comença una solemne funció religiosa. En els dies previs s’organitzen festes populars al barri. També en un barri de l’Orotava a Tenerife celebren a sant Antoni Abat amb una romeria, fira de bestiar i repartiment de olla canària. En municipis com Buenavista i La Matanza és venerat el sant i celebren les seues festes principals. A la província d’Àvila, a San Bartolomé de Pinares, cada nit del 16 de gener, i des de no se sap quan, se celebren “Las Luminarias”. La festa comença al voltant de les nou i cavalls, rucs i genets creuen grans fogueres que inunden els carrers d’este xicotet poble amb la finalitat de purificar els seus esperits. A la localitat albacetenya de Chinchilla de Montearagón, coincidint amb el cap de setmana més pròxim a la festa, el dissabte se celebra a l’esplanada de l’església al voltant d’una gegantina foguera. Els veïns del barri al qual el sant dóna nom, reparteixen una infinitat de creïlles rostides a tots els que s’uneixen, mentre que es realitza una rifa de les típiques coques de xoriço i sardines i d’un porc. L’endemà, diumenge, tots es reuneixen a l’església de San Antón per celebrar-ho. En finalitzar la celebració, té lloc la benedicció dels animals, es ballen les tradicionals “danzas chinchillanas” i hi ha una invitació popular. No només a Espanya, sinó també a Amèrica Llatina, Sant Antoni va adquirir una increïble fama. En molts països de parla hispana hi ha carrers, universitats, hospitals, hotels i localitats que honoren a Sant Antoni Abat. A Egipte ha hagut una nova efervescència monàstica al voltant de la seua figura. A Norcia, Itàlia, hi ha un monestir de monges benedictines sota el seu patrocini i a Humacao, Puerto Rico, hi ha una comunitat benedictina també sota el seu patrocini. La reforma del Carmel de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu va recórrer als ermitans i molt particularment a l’espiritualitat de Sant Antoni Abat per a la seua reforma.


ELS APOTEGMES DE SANT ANTONI Sant Antoni va quedar orfe de pare i mare als 20 anys i un dia estant a l’Església, va sentir la crida de Déu: “Si vols ser perfecte, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel. Després, vine i segueix-me “(Mt 19, 21). La seua conversió va ser immediata. Confià l’educació de la seva germana a una casa de verges i va seguiR el Senyor: “No et preocupes pel dia de demà.” (Mt 6, 34). Es dedica, com diu Sant Atanasi en la biografia, al treball manual, a l’oració contínua i`a la lectura de la Bíblia. Va seguir monjos experimentats. L’any 290 s’endinsà en el desert i començà la seua lluita contra el dimoni. Allà va viure durant 15 anys fins que començà la seua obra més fecunda amb nombrosos deixebles que el seguiren. Moltíssima gent el buscà fins a haver de fugir al desert prop del mar Roig, on va viure fins a la seua mort, cap al any 356 pel que es creu veure 105 anys, deixant grans ensenyaments anomenats apotegmes. “Jo, el vostre germà gran, vos done allò que l’experiència m’ha ensenyat.” 1. Un dia que va caure a l’accídia i veia tot fosc va dir a Déu: “Senyor, vull salvar la meua ànima, però els pensaments no em deixen. Què fer a la meua aflicció? Com em salvaré? Poc després, quan s’alçava per anar-se’n, va vore Antoni a un home com ell, treballant assegut, que s’alçava del seu treball per pregar, i s’assentava de nou a trenar una corda, i s’alçava per pregar, i era un àngel del Senyor, enviat per corregir i consolar Antoni. I va sentir l’àngel que li deia: “Fes això i et salvaràs.” En sentir estes paraules va sentir molta alegria i força, i obrant d’esta manera es va salvar. 2. Un altre dia va interrogar el Senyor: per què moren alguns després d’una vida curta i altres arriben a extrema vellesa? Per què alguns són pobres i altres rics? Per què els injustos s’enriqueixen i els justos passen necessitat? Llavors va vindre-hi una veu

Torrealta (València)

que li va respondre: “Antoni, ocupa’t en tu mateix; doncs estos són els juís de Déu i res no aprofita saber.” 3. Un li va preguntar a abba Antoni: “Què he de observar per agradar a Déu? L’ancià li va respondre dient: Guarda això que et recomane: on vages, porta a Déu davant els teus ulls i qualsevol cosa que faces, obra segons el testimoni de les Sagrades Escriptures, i siga quin siga el lloc que vius no l’abandones promptament. Observa estes tres coses i et salvaràs”. 4. Va dir Antoni a l’Abba Poemén: “Este és el gran quefer de l’home: reconéixer el seu pecat en presència de Déu i esperar la temptació fins a l’últim respir”. 5. Un altre dia va dir: “Qui no ha patit la temptació no pot entrar al Regne del cel. Suprimeix les temptacions i ningú se salvarà. “ Poemén que significa “pastor” és una figura gran del monacat de Scete. Se li atribueixen més de 200 sentències. Reconeix la seua misèria que és la veritable grandesa de l’home. “Aquell que ha vist el seu pecat, diu Isaac el sirià, és més gran que qui ressuscita morts.” La temptació acompanya l’home com la seua ombra, fins i tot se li avança ... esta és


106

la via de la salvació, l’única: “Feliç l’home que suporta la temptació, perquè provat, rebrà la corona de la vida que el Senyor va prometre als qui l’estimen. (Sat 1, 12). La temptació condueix l’home a la veritat del seu ésser, donant-li la mitjana exacta de la seua fragilitat, la temptació li enforteix provant-lo i el porta a la seua maduresa en Crist. Si som mossegats per alguna serp, contemplem crit clavat a la creu, com els israelites miraven la serp de bronze a l’estentard (DOGV 21, 8-9). Tota temptació té un sentit pasqual: ens arranca de la nostra mort i ens fa passar a Ell, el Vivent. El gran perill de la boca que vencent pemitirà dir amb Poemén: “Per la gràcia de Déu, des que vaig renunciar al món no m’he hagut de penedir de cap paraula que pronunciara”. Pambo va viure a Nítria i es diu que no se li podia mirar la cara a causa de la glòria que posseïa ... la seua cara brillava com un llamp. 6. Abba Pambo li va preguntar: Què he de fer? Li va respondre l’ancià: No confies en la teua justícia, ni et preocupes de les coses del passat, sinó domina la teua llengua i el teu ventre. “ 7. Va dir Antoni: Vaig vore les xarxes de l’enemic esteses sobre la terra i vaig dir gemegant: Qui serà capaç de sortejar estos llaços? I vaig sentir una veu que em deia: “La humilitat”. 8. “Alguns han castigat el seu cos amb l’ascesi, però perquè els va faltar discerniment, es van allunyar de Déu”. 9. “La vida i la mort depenen del nostre proïsme. En efecte, si guanyem el nostre germà, vam guanyar a Déu ... “ Diu Joan Colobos que no es pot construir una casa, treballant de dalt a baix, sinó que cal partir dels fonaments per arribar fins a la teulada ... El fonament és el nostre proïsme al qual cal guanyar i cal començar per ací. Afegeix Joan Eunuc que “el nostre pare Antoni deia no haver preferit mai el seu profit personal a l’edificació d’un germà”. La nostra relació amb l’altre és l’únic criteri incontestable de la nostra delecció per Déu. És sobre l’amor al proïsme sobre el qual l’anacoreta, com tot home, serà jutjat. Diu Sant Joan: “Sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem als nostres ger-

falla el Mercat

Biar (Alacant)

mans ... Si ens estimem els uns als altres, Déu està en nosaltres, en nosaltres el seu amor ha arribat a la perfecció ... Qui no estima el seu germà a qui veu, no estimarà a Déu, que no veu. “(1 Jn 3, 14, 4, 12 i 20). El adagi d’Abba Apol·lo deia: Quan veus al teu germà, ves a Déu. “Per la seua encarnació, Déu s’ha fet pròxim a nosaltres, és el bon samarità, que s’ha manifestat com el proïsme de l’home (Lc 10, 36); i és Ell qui espera el nostre amor a tot home que trobem. Les 3 virtuts que han d’anar a l’una: Humilitat, caritat i discerniment. De què serveix l’amor allà on hi ha l’orgull? Un ancià, interrogat sobre la manera de “trobar Déu,” dóna esta resposta: Els assegure, molts han macerat el seu cos sense discernir i han marxat sense posseir res. 10. “Qui viu en la solitud del desert està lliure de tres combats: el de l’oïda, la xerrameca i la vista ... El seu únic combat és el de la fornicació”.


11. Un dia van anar a on Antoni i li van comunicar les visions que tenien per vore si eren autèntiques o dels dimonis. Tenien un ase que se’ls va morir pel camí. Quan van arribar a l’ancià, anticipant-se els digué: Per què va morir l’ase en camí? Com ho saps? Els dimonis m’ho han fet vore. Ells li van dir: “Precisament nosaltres veníem a preguntar sobre això, perquè tenim visions que sovint es revelen autèntiques”. L’ancià els va convèncer amb l’exemple de l’ase que estes visions procedien dels dimonis. 12. Un caçador va vore abba Antoni que es recreava en el desert amb els germans i es va escandalitzar. L’ancià li va fer vore la realitat amb un fet: Posa la teua fletxa en el teu arc i tensa’l. Ell així ho va fer. Li va repetir: Tensa’l de nou... encara més. El caçador va respondre: Si tense el meu arc més del que resisteix, el trencaré. L’ancià li va dir: “El mateix passa amb les coses del Senyor. Si apliquem als germans una mesura superior a la que poden suportar, prompte es faran fallida. Cal, doncs, condescendir de tant en tant amb les seues necessitats. En sentir estes paraules el caçador es va sentir ple de compunció. Granment edificat per l’ancià, va marxar. Pel que fa als germans van tornar a les seues cel·les fortificats. 13. Un germà va dir a Abba Antoni: “Prega per mi.” L’ancià li va respondre: No tindré llàstima de tu, ni Déu tampoc, si tu mateix no poses de la teua part i supliques a Déu”. 14. Uns germans van vindre de Scete a vore l’abat Antoni. En prendre el vaixell per dirigir-se allà van trobar un ancià que també volia anar. Però els germans no el coneixien. Asseguts al vaixell s’entretenien parlant de les Escriptures, dels dits dels Pares i dels seus treballs manuals. L’ancià guardava silenci. Quan van arribar al port van saber que l’ancià anava a vore l’abat Antoni. Quan van arribar a on estava ell, els va dir abba Antoni: “Han tingut en este ancià un bon company de viatge”. I dirigint-se al vell li va dir “I tu hauràs suportat a uns bons germans, Pare”. L’ancià va respondre: “Sens dubte són bons, però la seua casa no té portes i qualse-

vol pot al seu gust entrar a l’estable i deslligar l’ase”. Deia això perquè els germans deien el que els venia a la boca. Però hi ha esperits malhumorats, sempre “escandalitzats,” més preocupats de l’observança que l’home, és a estos rigoristes a qui s’adreça esta lliçó de llibertat espiritual. Cal dominar fins i tot la serietat. La persona veritablement seriosa és delicada, transperant, lluminosa. Qui vol ser un veritable monjo es lliura a la solitud, està com el peix a l’aigua. Ja hem trobat esta comparació en la vida d’Antoni. No obstant això hi ha xicotetes variants en l’expressió: ací es tracta de retorn a la cel·la, no a la muntanya i les coses exteriors reben nom precís: “la vigilància”. Dorm però el meu cor vela, canta l’esposa en el Càntic dels Càntics, (5, 2). La soledat ajuda al monjo a entrar en si mateix, a Descobrir este lloc on la gràcia és ardent -el lloc del cor- ja quedar-s’hi. La cel·la és com el forn de Babilònia, on els tres joves van trobar el Fill de Déu i com la columna de núvol des de la qual Déu va parlar a Moisés. En la solitud les temptacions procedents de l’exterior, per l’oïda, la paraula i la vista, queden reduïdes al mínim. Antoni sap que és difícil “dominar completament els desitjos de dona” i la solitud els exaspera doncs el diable toca al teclat de la imaginació. L’erm (desert) afavoreix la purificació del cor, ja que ens llança a Déu que, únicament, pot unificar nostre ésser íntim i tornar-li la seua


transparència virginal. Sobretot, ell dóna agudesa a la mirada interior, es pot contemplar allí el seu rostre “com en un espill”. Efectivament, “qui viu enmig dels homes, el seu propi soroll l’impedeix vore la seua falta, però quan es recull, sobretot en el desert, aleshores veu les seues fallades”. El monjo se sotmet a este rude aprenentatge, com els hebreus en eixir d’Egipte. “Els fills d’Israel, quan van viure en tendes, van saber quan cal témer a Déu. Els vaixells sacsejats per la tempesta a alta mar, estan com inactius, però quan arriben a port, fan la seua càrrega. Així ocorre amb l’home: si no estan en un únic lloc, no pot rebre el coneixement ple de la seua veritat. Per contra les visions i els miracles no es requereixen per a la perfecció, ni tampoc la interpretació de les Escriptures. No pretendre fenòmens extraordinaris ¿Hi ha visions que semblen veritables? Estes poden vindre dels dimonis que així ens inciten a la vanaglòria, per tant, cal saber conservar la pròpia llibertat respecte als fenòmens insòlits, no apegar-se a l’extraordinari. En cas contrari, un es desvia de l’únic necessari: la recerca de Déu, i es crea complicacions inútils.

108

Una virtut necessària Hi ha una virtut que autentifica totes les altres: La paciència. Si falta, l’edifici espiritual amenaça ruïna malgrat la seua brillant façana. La imatge emprada per Antoni recorda la de l’Evangeli: “Desgraciats de vosaltres, escribes i fariseus, que semblen sepulcres blanquejats: per fora tenen bella aparença, però dins estan plens d’ossos i de podridura, igual vosaltres, per fora ofereixen a la vista els homes l’aparença de justícia, però per dins estan plens d’hipocresia i iniquitat. “(Mt 23, 27-28). La paciència permet “suportar” la prova: ella és la germana de la humilitat. Antoni posseïa de la mateixa manera l’una i l’altra: “ell era pacientíssim i d’ànim humil.” Sabent el preu de la dolçor que és senyal d’una grandíssima fortalesa, exercitava-hi els germans. Un dia, va portar a Amonas fora del seu cel i,

falla el Mercat

Pintura de Zurbarán

ensenyant-li una pedra, li va dir: - “Injuria i pega a esta pedra.”-Quan ho va fer, li va preguntar a Amonas: - ¿Va parlar la pedra? Després de la respesta negativa, li va predir: -També tu assoliràs esta mesura. En una altra ocasió Macari el Gran el va vore i li va dir el seu nom. Antoni, tancant la porta, va entrar, deixant-lo fora. Després, veient la seua paciència la va obrir i el va rebre amb alegria. Així és com es forma per al combat als novicis al desert. Un ancià en èxtasi, explica Juan Colobos, va percebre una veu vinguda de l‘”altra riba” d’una dolçor infinita: “Preneu ales de foc i veniu ací, cap a mi.” Esta crida del Senyor es di-


rigeix a totes les generacions, com una invitació al fervor de l’Esperit: “Oh llenguatge pur de l’exili! Llunyana és l’altra riba on el missatge s’il·lumina. “ 15. També va dir Antoni: “Déu no permet que esta generació siga temptada com ho era la dels antics, perquè sap que en l’actualitat els homes són febles i no poden sostindre tals combats.” 16. Al desert, va tindre l’abat Antoni la següent revelació: “Hi ha en la ciutat algú que s’assembla a tu: un metge que dóna el superflu als pobres i cada dia canta el trisagi amb els àngels”. Este metge pot ser un autèntic contemplatiu vivint al món, assumint-hi la condició humana. La vida angèlica no és privilegi dels monjos i estos no es poden valer del seu títol per estimar, amb una fariseisme més o menys conscient, superiors al comú dels homes. Seglars i religiosos estan cridats a la mateixa perfecció evangèlica -la de l’amor que despulla a un de sí mateix - i este és un tema cara als Pares del desert, el del seglar més virtuós que el monjo. Veritat una mica oblidada, però que el Concili va subratllar. 17. Va dir Antoni: “Arriba un temps en què els homes estaran bojos i quan troben a algú que no ho estiga, diran:” Tu desatinas. “I diran això perquè no els sembla.” 18. Uns germans van anar a vore l’abat Antoni i li van preguntar sobre la frase del Levític. L’ancià es va retirar al desert. L���abat Ammonas, que coneixia este costum, el va seguir d’amagat. L’ancià molt allunyat, es mantenia dempeus pregant, i va cridar amb tota la força: Déu meu, envia a Moisès i m’explicarà esta frase. “Una veu va vindre a parlar amb ell. L’abat Ammonas va dir: “He sentit la veu que parlava amb ell, però no he entes el sentit del discurs. 19. Tres Pares tenien per costum anar cada any a vore l’abat Antoni. Els dos primers li preguntaven sobre l’ànima, però el tercer romania tot el temps en silenci sense plantejar cap pregunta. Al cap d’una llarga estona, l’abat Antoni li va dir: “Fa molt temps que tens per costum vindre ací i mai em preguntes res.” Li respongué: Pare, tinc prou amb una cosa: vore’t.

A qui de veres segueix al seu abba, “en té prou amb una cosa: vore”. L’home de l’Esperit està arevestit de la dignitat ontològica d’una icona. Si hi va haver verges, que “per haver vist només a Antoni, es van consagrar a Déu, quin benefici havia d’aportar la presència del sant a qui una llarga costum porta cada any al seu costat! El deure de l’abba o pare és el de curar, no condemnar o justificar. Es deia de l’abat Antoni que havia arribat a ser pneumatòfor, però que no volia parlar a causa dels hòmens. En efecte, ell va revelar el que passava al món i també en el futur. Antoni no només va ser afavorit amb el do de la profecia. Va ser dotat amb la intel·ligència de les Escriptures i el carisma de la paternitat espiritual. Els apotegmes tracen el seu retrat. 20. Un dia l’abat Antoni va rebre una carta de l’Emperador Constantí convidant-lo a anar a Constantinoble. Ell es preguntava què havia de fer. Va dir, doncs l’abat Pau, el seu deixeble “He de partir? Este va contestar: “Si vas se’t dirà Antoni, si no hi vas, Abat Antoni.” 21. Va dir l’Abat Antoni: Ja no tem a Déu, sinó que l’estime, doncs, l’amor llança fora la por. 22. Va dir ell mateix: “Tingues sempre davant els ulls el temor de Déu. Recorda Aquell que dóna la mort i la vida. Odia al món i tot el que hi ha al món. Odia el repós de la carn. Renuncia a esta vida per tal de viure per a Déu. Recorda el que has promés a Déu, ja que en el dia del juí et demanarà comptes. Suporta la fam, la set, la nuesa, les vigílies, roman en l’aflicció i en les llàgrimes, gemega en el teu cor. Prova si eres digne de Déu. Menysprea la carn per salvar les ànimes. 23. L’Abat Antoni va dir: “Qui treballa un tros de ferro pensa per endavant què és el que vol fer amb ell: una falç, una espasa o una destral. De la mateixa manera, nosaltres hem de preguntar quina és la virtut projec-


ció d’aconseguir per a no esgotar en va. 24. També va dir que l’obediència i la conteniència donen poder sobre les bèsties salvatges. 25. Va dir: “Conec monjos que després d’haver suportat moltes penes, van caure i van arribar fins l’orgull de l’ànima, perquè havien posat la seua esperança en les seues pròpies obres i van trobar a oblit el precepte d’aquell que diu:” Pregunta al teu pare i ell et instruirá”.

110

El temor de Déu El mateix abba Antoni recomana tindre sempre davant els ulls. És pel temor pel que “Pambo ha fet habitar en sí mateix l’Esperit de Déu. I Joan Colobos afegeix: “Quan l’Esperit Sant baixa al cor dels homes, estos són renovats i brollen fulles en el temor de Déu.” (Abba Joan colobos, 10 en Guy p. 122). En esta forma de la vida monàstica al desert, en perfecta soledat, o agrupats els monjos entorn d’un pare espiritual, cal situar la Granda i impressionant figura del Sant Antoni.

falla el Mercat

En vida va ser considerat com pare dels monjos i a la seua mort es va començar a rendir-li culte públic com sant el que només es feia fins este moment als màrtirs. Hi ha una ordre hospitalària, dels antonians, creada a Occident en l’Edat Mitjana, per perpetuar a este sant. Les Cartes de Sant Antoni És important llegir les cèlebres Cartes de Sant Antoni que es remunten al segle IV. Són els ensenyaments als novicis però que tenen una actualitat i saviesa per qualsevol dels seus lectors, com quan insisteix en la semblança total entre el Fill de Déu i nosaltres, tant en la misèria com en la restauració de la nostra naturalesa. On mostra com la seua esclavitud és la nostra llibertat, la seua bogeria nostra saviesa, la seua debilitat nostra força. La Pasqua del Fill de Déu serà la nostra Assenyala els passos de com l’home inclinat per la mateixa naturalesa de concupiscèn-


Quadre d’El Bosco

cia, de pecat, arribarà per l’ascesi fins recobrar la naturalesa original. El designi i l’obra de Déu consisteixen en portar l’home a la condició primera, a la comunió original amb Ell i amb els altres homes, fins a permetre recobrar la glòria dels seus començaments, l’estat de la primera creació i revestir de nou l’hàbit que es va traure. Perquè l’home va eixir d’esta naturalesa original, que estava creada segons la imatge perfecta del Pare, que és el Fill, el logos, immortal per essència i incorruptible fonamentalment bona, amb tota rectitud i puresa sense cap part del diable en nosaltres, amb el cos en pau, sense cap moció, totalment sotmés a l’atracció del cor ensenyat per l’Esperit, natural i senzillament lliurat a la recerca de Déu. En esta quietud natural en què va ser creat l’home va sobrevindre una pertorbació indeguda. El pecat, arrossegar l’home fora i per sota de les condicions normals de la seua naturalesa. L’orgull és la font d’este nou destí que desvia tota l’existència de l’home. Este ha perdut la bella unitat primera, que feia d’ell una na-

turalesa plenament espiritual i, a imatge del Déu hui, perfectament unificada. S’han barrejat malalties als membres naturals de l’ànima. Mals consells o pensaments-passions, que s’han sembrat en nosaltres i hem arribat a ser totalment vulnerables a les mocions que dormien en la nostra naturalesa i que ara estan excitades des de fora per l’astúcia de l’enemic o pel nostre propi atabalament. Sant Antoni també tracta en esta cartes de les maquinacions del diable. Perquè entre l’home i la seua veritable naturalesa espiritual que ha de retrobar, s’han lliscat éssers, particularment subtils, ja que tenen la mateixa naturalesa espiritual que ell, pèrfids i perillosos, perquè estan envejosos de la restauració que se li ofereix: els diables. Estan per tot arreu en l’aire. La matèria del món visible és el domini on exerceixen el seu poder. Poden apoderar -se dels cors i servir-se dels cossos com si els pertanyeren en propietat. Un monjo i un cristià que de veritat vulga tornar a la santedat i troba en estes cartes alguna cosa impressionant que per la seua antiguitat i claredat que animen a viure.


Sant Antoni Abat

Oració a per a la protecció dels animals Senyor, et pregue que per intercessió de Sant Antoni Abat, tingues pietat dels hòmens, que per ignorància maltracten els animals. Ensenya’ls a que els estimen com criatures teues. Senyor, tingueu pietat dels animals domèstics, que molt sovint són lliurats sense cap defensa a la indiferència i a la crueltat humana. No els deixes sols amb les seues penes. Senyor Déu, tingueu pietat dels animals com el lleó, el tigre, el mono, l’elefant i d’altres espècies que són capturats per ser portats en circs o en zoos. Dóna’ls a tots ells un refugi segur en el seu hàbitat. Senyor, tingueu pietat dels animals de granja que creixen dins d’inhòspits habitacles, així com d’aquells animals que en els escorxadors són sacrificats sense anestèsia. Acogeix-los amb el seu dolor. Senyor, tingueu pietat dels animals d’experimentació. Fes que cessen estes pràctiques i salva’ls del seu sofriment. Senyor, tu que infundires a Sant Antoni Abat un gran amor a la pobresa i al respecte dels animals, tingueu pietat de tots els animals que pateixen i fes una societat més justa basada en l’amor i la pau de tots els hòmens. Amén Albox (Almeria)

112

falla el Mercat


issuu.com/fallaelmercat youtube.com/fallaelmercat www.facebook.com/fallaelmercat tuenti.fallaelmercat.com picasaweb.google.com/fallaelmercatalzira correu: comissio@fallaelmercat.com C/ Costa, 8 46600 Alzira (València)

Visita la nostra web a través del mòbil


Doctor Faustino Blasco, 30 96 241 02 87 Fax 96 240 47 12 - ALZIRA

WATKINS CENTROS EXAMINADORES Clases de repaso Inglés con profesor nativo Traducciones

¡¡Haga sus exámenes oficiales en nuestros centros!! C/ Gandia, 6 – Tel. 96 201 50 88 C/ Faustino Blasco, 27 – Tel. 96 201 41 83 Próxima apertura en C/ Pare Castells, 49 DESDE SÓLO 45 € AL MES


LA GALLERA Pizzes per endur · Forn de llenya · Restaurant a la carta

Esmorzars i desdejunis populars

Restaurant

C/ Escoles Pies, 1 · Reserves: 96.011.30.09 / 687.40.95.47

Plaça Major junt a l’estanc


AsesorĂ­a de empresas y de fincas


Plaรงa Major, 41 46600


20 anys al vostre servei Viu els partits de futbol en el millor ambient

96 201 39 20 - 637 76 31 61 Pare Castells, 14 - Alzira


DEPARTAMENTO EMPRESAS C/ JULIAN RIBERA Nº 5 1º 46740 – CARCAIXENT TELÉFONO 96 201 76 52 FAX 96 201 76 53 www.xuquertelecom.es TIENDA PARTICULARES C/JULIAN RIBERA 8 46740 – CARCAIXENT TELÉFONO 96 243 50 77 FAX 96 243 50 76


C/ Prior Morera, 20 Tel. 96 241 90 99 46600 Alzira C/ Borrull, 17 Tel. 96 373 33 54 46008 Valencia


BONO Y CASTILLO ASOCIADOS BONO Y CASTILLO ASOCIADOS, S.L.P. María Teresa Castillo Busto María Jesús Bono Samblancat ABOGADOS

ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO DE LA EMPRESA, FISCAL, LABORAL, CONTABLE ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO EN URBANISMO (MASTER EN URBANISMO POR LA U.P.V.), CIVIL, MERCANTIL Y ADMINISTRATIVO

LUNES A VIERNES DE 9.30 A 13.30 Y DE 16.00 A 19.00 HORAS PREVIA PETICIÓN DE CITA

Tel.: 96 245 51 26 – Fax: 96 245 53 96 Calle Mayor Santa Catalina nº 16 Bajo C bc_administracion@telefonica.net 46600 Alzira (Valencia)


Avda. Sants Patrons, 24 Alzira


- Tratamientos corporales - tratamientos faciales - tatuajes

- maquillajes: noche fiesta

centro de alta estética

- Pedicuras

- uñas esculpidas - manicuras

- drenaje linfático

hombre – mujer

- depilaciones

María Moliner, 6 - Tel. 96 240 45 20


Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de Matéu Impressors el 31 de gener de 2013 Portada i disseny: Salvador Gorba Edita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) Impressió: Matéu Impressors (Xàtiva) Coordinació: David Chordà i Argente Col·laboracions literàries: Pedro Benedito, Ricardo Boluda, Àngels Canet, Agustín Ferrer, Aurelià Lairón, Elena Olmo, Eduard Part, Bernat Ríos, Alfonso Rovira, Isabel Salvador i Vicente Sanmartín. Fotos: Víctor Balaguer, Digital Flash, Janina Pellicer, Àngels Canet, Kiko Cano, David Chordà, Toni Gordó, Bernat Ríos, Riberaexpress.es, Ajuntament de Canals, Ana Martínez i Niclas. Publicitat: Jorge Albado, Raúl Alfonso, José Luis Asín, Isabel i Víctor Balaguer, Quique Baviera, Maria i Marta Botella, Jorge Calabuig, Kiko i Paco Cano, David Chordà, Pepe Costa, Sonsoles Crespo, Guillermo Daries, Carlos Duce, Toni Fayos, Fernando Gresa, Bernardo Hernándiz, Bernat i Bernardo Martínez, Vanesa Méndez, José Montalvà, Ángel Resa, Bernat Ríos i Alfredo Sifre pare i fill. Dipòsit Legal: V-199-2012

144

falla el Mercat


www.lopez-torrijos.com

Patrimoniales: Hogar, Automóviles, Comercios, Multirriesgo Agrícola. Empresa y técnico: Multirriesgo Empresa, Responsabilidad Civil, Todo riesgo de la Construcción, Seguro Decenal, Transportes Terrestres y Marítimos, Avería de Maquinaria. Personales: Vida, Accidentes, Jubilación y Pensiones, Decesos. ALMANSA OFICINA CENTRAL

Teléfono: 967 343 298 Fax: 967 340 820 C/. Vicente Aleixandre, 16 02640 - Almansa (Albacete)

ALBACETE

Teléfono: 967 219 832 C/. San Agustín, 8 Entresuelo 1º F 02001 - Albacete

ALZIRA General Dolz, 10 · 96 241 39 86 Fax: 96 241 45 42 GANDIA Alfaro, 2- Entresuelo B · 96 296 62 05 Fax: 96 287 81 74 VALENCIA Avda. del Ecuador, 103 - B · 96 348 53 69 Fax: 96 348 25 71


146

falla el Mercat


Llibret El Mercat 2013