a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1


EL MERCAT Llibret 2020

Edita

Il·lustracions

Associació Cultural Falla El Mercat

Raül Gascó

Adreça

Aportacions fotogràfiques

Carrer Costa, 8 – 46600 Alzira

Digital Flash

C.I.F.: G - 46550836

Víctor Balaguer

Direcció i coordinació

Falla El Mercat

Emilio Becerra Carrillo

Arxiu Municipal

Cristina Gresa Calvo

Alfonso Rovira

Esther Egea Sierra

Mª José Aledón

Portada

Disseny, maquetació i impressió

Emilio Becerra

Gestión Gráfica

Col·Laboracions articles

Assessoria lingüística

Cristina Gresa

Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià

Macarena Tabacco

Tirada:

Carles Galletero

500 Exemplars

Xavier Sierra

Dipòsit legal:

Diego Gómez

V-199-2012

Eduardo Domenech Alfonso Rovira

La direcció del llibret no es fa responsable de les

Col·Laboració

opinions expresades en els diferents articles i

Miguel Ángel Gil

escrits publicats amb autor propi.

David Chordá

El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del valencià

Este llibre participa en diferents convocatòries, que s’inclouen en els Premis de les Lletres Falleres. www. lletresfalleres.com

Concurs de Llibrets en format gran de la Junta Local Fallera d´Alzira


Programa d’actes

2019-2020

Dissabte 25 d´octubre de 2019 A les 21,00 hores al nostre casal, NOMENAMENT de la Fallera Major de la FALLA EL MERCAT per l´exercici 2019-2020, xiqueta FANNY HERVÁS PETIT.

2019 Diumenge 29 de setembre de 2019 A les 19,00 hores en l´església Arxiprestal de Santa Caterina, Missa i processió en honor a la Mare de Déu del Lluch. Divendres 04 d´octubre de 2019 A les 20,30 hores en la sala Rex Natura, NOMENAMENT de la Fallera Major de la FALLA EL MERCAT per l´exercici 2019-2020, senyora ALICIA GASCÓ ALCUDIA. Dissabte 19 d´octubre de 2019 A les 19,00 hores al Saló Noble de l´Excellentíssim Ajuntament d´Alzira, PROCLAMACIÓ de la Fallera Major d´Alzira i Reina de les festes de la Ciutat 2020, senyoreta ALICIA CARRIÓ i MARTÍNEZ i de la Fallera Major Infantil d´Alzira 2020, xiqueta CLAUDIA DOLZ GIL.

Dissabte 09 de novembre de 2019 A les 19,00 hores en el Gran Teatre, PRESENTACIÓ i exaltació de la Fallera Major d´Alzira, Reina de les Festes i Clavariessa Major de Sant Josep d´Alzira 2020 i IMPOSICIÓ DE BANDES a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors de les Comissions Falleres. Diumenge 10 de novembre de 2019 A les 12,00 hores en el Gran Teatre, PRESENTACIÓ i Exaltació de la Fallera Major Infantil d´Alzira 2020 i IMPOSICIÓ DE BANDES a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors Infantils de les Comissions Falleres. Dissabte 16 de novembre de 2019 A les 20,00 hores a la Casa de la Cultura, PRESENTACIÓ D'ESBOSSOS de SECCIÓ ESPECIAL, després sopar i discomòbil al casal de la falla Cami Nou Divendres 23 de novembre de 2019 A les 21,00 hores en la sala Rex, SOPAR DE GALA del SECTOR “LA VILA” Diumenge 1 de desembre de 2019 A les 12,00 hores en el Gran Teatre de la nostra ciutat, lliurament de RECOMPENSES de la Junta Local Fallera d´Alzira.

2020 Dissabte 25 de gener de 2020 A les 19,00 hores a la sala Rex Natura, PRESENTACIÓ i exaltació de la nostra Fallera Major, ALICIA GASCÓ ALCUDIA i Imposició de bandes a la seua Cort d´Honor, després s’oferirà un sopar i a finaltzar, ball amb la Orquestra “LA BESTIA”. Diumenge 02 de febrer de 2020 A les 11,00 hores en el Gran Teatre, PRESENTACIÓ i exaltació de la nostra Fallera Major Infantil, FANNY HERVÁS PETIT i Imposició de bandes a la seua Cort d´Honor, després s’oferirà un dinar en la sala Rex Natura d´Alzira. Dijous 13 de febrer de 2020 A les 20,00 hores a la Casa de la Cultura, inauguració de l´EXPOSICIÓ DEL NINOT.


Dissabte 15 de febrer de 2020 A les 20,00 hores XI CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA a la Casa de la Cultura d´Alzira.

Divendres 13 de març de 2020 A les 14,00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la Plaça del Regne.

Dissabte 22 de febrer de 2020 XXXV Concurs de PAELLES de la Junta Local Fallera. Per a la Nostra Comissió, dinar al Casal del carrer Costa.

Dissabte 14 de març de 2020 A les 14,00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la Plaça del Regne.

Divendres 23 de febrer de 2020 A les 20,00 hores en el Gran Teatre, 3a Gala de la Cultura, premis – PONT DE FERRO - lliurament dels premis als millors llibrets de les comissions falleres, premi de teatre i premis Certamen Literari Dissabte 29 de febrer de 2020 A les 18,00 hores Missa en memòria dels fallers difunts . En acabar, desfilarem fins l´Ajuntament on des del balcó es farà el lliurament dels premis dels dos NINOTS INDULTATS de les falles 2020. A continuació, des del mateix balcó, la CRIDA a càrrec de les Falleres Majors d´Alzira 2020. Diumenge 1 de març de 2020 A les 20,00 hores en la plaça del Regne, GLOBOTÀ i a continuació, dinar en honor de les falleres i Presidents infantils de les comissions d´Alzira i festa infantil. Dissabte 07 de març de 2020 A les 18,00 hores CAVALCADA multicolor. Dijous 12 de març de 2020 A la Casa de la Cultura, CLOENDA de l´Exposició del ninot.

Diumenge 15 de març de 2020 A les 11,00 hores visites de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d´especial. A les 14,00 hores. Concurs Nacional de Mascletades a la Plaça del Regne en honor de les Falleres Majors de les comissions falleres d´Alzira. La nostra Fallera Major i el nostre President, dinaran a la carpa de Junta Local Fallera. A les 22,00 hores Sopar al nostre casal Dilluns 16 de març de 2020 A les 14,00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la Plaça del Regne. Durant tot el día “PLANTÀ” dels nostres monuments. A les 22,00 hores Sopar de la plantà al nostre casal. A les 24,00 hores Plantà oficial de les falles grans. Dimarts 17 de març de 2020 A les 08,00 hores farem la primera despertà per tot el barri amb moltes ganes de fer soroll. Despertà oferida per les nostres Falleres Majors ALICIA GASCÓ ALCUDIA i FANNY HERVÁS PETIT. A les 09,30 hores Esmorçar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11,00 hores Recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres. A les 14,00 hores Mascletà a la Plaça del Regne. A les 14,30 hores Dinar al casal. En la sobretaula, lliurament dels diplomes i recompenses de Junta Local Fallera. A les 17,30 hores Concentració al nostre casal per acudir a l´Ajuntament al LLIURAMENT DE PREMIS dels monuments. A les 22,00 hores Sopar al nostre casal i a continuació ball amb la discomòbil “CAMARASA”. Dimecres 18 de març de 2020 A les 08,00 hores Despertà, oferida per les nostres Falleres Majors ALICIA GASCÓ ALCUDIA i FANNY HERVÁS PETIT. A les 09,30 hores Esmorzar al nostre casal per a tots els membres de la comissió. A les 11,00 hores Recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres. A les 14,00 hores Mascletà a la Plaça del Regne. A les 14,30 hores Dinar al casal A les 16,30 hores Concentració al nostre casal per assistir a la tradicional OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, Patrona de la Ciutat d´Alzira i a Sant Josep. A les 22,00 hores Sopar al nostre casal i a continuació ball amb la discomòbil “CAMARASA”. Dijous 19 de març de 2020 SANT JOSEP A les 08,00 hores Última despertà d´enguany, però no patiu, l´any que bé n'hi haurà més. Despertà oferida per les nostres Falleres Majors ALICIA GASCÓ ALCUDIA i FANNY HERVÁS PETIT.

A les 09,30 hores Esmorçar especial dia de Sant Josep. A les 11,00 hores Recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres. A les 14,00 hores Gran “Mascletà” a la Plaça del Regne. A les 16,30 hores Concentració al nostre casal per anar a la DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes, i en acabar ball amb la discomòbil “CAMARASA”. A les 21.00 hores La Fallera Major Infantil d´Alzira, la Cort d´Honor i la Junta Local Fallera, visitaran la comissió guanyadora de la Secció Especial Infantil i es farà la CREMÀ d´aquest monument faller. A les 22.00 hores La Fallera Major d´Alzira, la Cort d´Honor i la Junta Local Fallera, visitaran la comissió guanyadora de la Secció Especial i es fará la CREMÀ d´aquest monument faller. A les 23,00 hores sopar al nostre casal

La Comissió de la Falla El Mercat es reserva el dret de qualsevol modificació en aquest programa de festes atenent les necessitats o circumstàncies que puguen sorgir sobre la marxa.

FALLA EL MERCAT

3


RCAT E M L E FALLA

FRANCISCO JAVIER JOSÉ ESTEVE PRESIDENT


SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT Els monuments fallers són un dels fars que orienten el calendari vital dels valencians i els que donen sentit a la nostra festa. Les visites, al llarg de l’any, als tallers dels nostres artistes, Rafael Ibáñez i José Gallego, a més de donar-nos l’oportunitat de conéixer eixa part màgica del seu treball que no es veu, “Els secrets del taller”, són també un indicador de la proximitat de la nostra festa. I al mateix temps que als tallers s’ultimen i rematen de forma i color les peces, la vida al casal s’intensifica, dia a dia, desitjant un any més gaudir dels nostres monuments i de l’esperada Setmana Fallera. I en eixe punt del calendari ens trobem de nou, mercateres i mercaters. Les naus dels artistes esclaten de color; el nostre gran ”Equip de monument” calfa motors i agafa forces per a la Nit de la Plantà; la Delegació de Festes marca el ritme frenètic de tot el que ens depararà este mes de març. Els rostres de les nostres Falleres Majors, Alicia i Fanny, ja no poden amagar les seues ganes de viure amb tots nosaltres eixos dies de falla en família i el nostre President Infantil Javier ja té a la seua delegació d’infantils rematant el programa d’activitats previstes per a la xicalla mercatera. Torna el ritual més bonic i mercater: el de la brusa i mocador verd i de vestir-nos de gala. Tot està per vindre i a mi com a President només em queda dir-vos que el major dels honors ha sigut representar una falla treballadora que any rere any obra un miracle a la plaça del Mercat. Açí arriben ja les Falles 2020 i tota una Comissió Fallera ens posem en marxa amb il·lusió perquè un any més, falleres i fallers... Estem plantant! Visquen les Falles Visca El Mercat


RCAT E M L E FALLA

ALICIA GASCÓ ALCUDIA FALLERA MAJOR


A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

ALICIA

Alicia… Escolta el sincer cant d’una amiga que t’estima, que de nou enguany t’escriu amb un llenguatge senzill i clar. A tota la comissió has enlluernat amb el teu carisma i personalitat, i t’has convertit en fallera de talla per representar tan gran Falla! Lluiràs una altra vegada la teua banda daurada, portant creuat al cor amb gran honor l’escut del Mercat.

Compartiràs amb qui més vols moments de gran felicitat, en tindre al teu costat el teu xiquet, que és un encant. Gaudeix amb intensitat del monument, del carrer i de la gent, i així portaràs sempre al cor els millors records del regnat. Amiga Alicia, sent i crida la festa i amb el teu somriure faràs que “mercaters” i “mercateres” et recorden per sempre radiant! Majo Boluda

7


QUI MOU ELS FILS?


MONUMENT

GRAN 2020 EXPLICACIÓ DE LA FALLA GRAN

QUI MOU ELS FILS? SENSE PERDRE EL FIL D'ESTA EXPLICACIÓ, INTENTAREM DESXIFRAR QUI MOU ELS NOSTRES FILS. TAL VEGADA UN FILÒSOF PENSADOR O UN FILÒLEG MANIPULADOR. ÉS EL MATEIX, TOTS CAMINEM PEL FIL D'UNA ESPASA I AL PAS QUE ENS MARCA LA FILADA, PERQUÈ CAL FILAR MOLT PRIM, PER A SENSE ESTAR AFILIAT, EVITAR CAURE EN L'ENFILAT D'UN FILIBUSTER SENSE ESCRÚPOLS. PER TOT AIXÒ DONAREM FIL A LA FALLA, FENT SI ÉS PRECÍS UNA FILIGRANA PER A POSAR EL FIL A L'AGULLA I NO DEIXAR FIL EIXUT A TOT AQUELL QUE VOLEM RETRAURE PEL SEU “FIL DE RUTA”.

Artista RAFA IBÁÑEZ Explicació

Quino Puig Safont


QUI MOU ELS FILS?

EL MERCAT 10 FALLA

COMENÇAREM L'EXPLICACIÓ ABANS DE BUIDAR BARRILS, PENSANT PER QUINA RAÓ ALGÚ VOL “MOURE ELS FILS”. (Raons trobarem mils, per a moure'ns els fils.)

DONCS INTENTANT DEMOSTRAR UNA FALSA FILANTROPIA, A ALZIRA ENS VOLEN PENJAR TANT DE NIT ...COM DE DIA. (Ja que la roba penjada, és eixuta fins a la matinada.)

PERQUÈ PENGEM DE FILADURA COM UNA VULGAR TITELLA, PERQUÈ MÉS D'UN “CARADURA” ENS HA COL·LOCAT L'ANELLA. (Anella en braços i cap, i un altre lloc que ningú sap.)

PER AIXÒ ENS DIU LA FALLA QUE SI ESTEM BEN AFILLATS, COM BON NINOT QUE CALLA MAI SEREM DESPENJATS. (Serem graciosos i servils, sempre lligats per fils. )

I AIXÍ ÉS COM BEN LLIGATS ENS ENFILEN ELS MOVIMENTS, DIPUTACIONS, GENERALITATS I ÉS CLAR EN ELS AJUNTAMENTS. (Autoritats i estadistes, presidents i ministres.)

SI L'ASSUMPTE VA DE FILS UN TEMA A ALGÚ LI APRETA, QUAN D'UNA FORMA SUBTIL S'HA PASSAT A SEDA ESTRETA. (Preguntant-nos si està cenyit, o està fet sense sentit.)

EN EL FILADOR VOLER ESTALVIAR ALGUN PROBLEMA COMPORTA, ÉS COM VOLER UN BON DINAR AL PREU …...D'UN “PA I PORTA”. (Doncs només amb xoriç i pa, el vestit a fer la mà.) UN EXEMPLE D'ESTE ENFILAT QUE PAREIX SER FET DE FIRA, ÉS DEIXAR MÉS BEN AJUSTAT L'ESPOLÍ “MODEL ALZIRA”. (Quedant ajustat el fil, tant en major com en infantil.) PAREIXERÀS UN PAMFIL ARLEQUÍ DONCS NI ATENS, NI ESCOLTES, QUE NOMES SAPS DE JUPETÍNS I DE VESTITS DE CARNESTOLTES. (Expert en tela d'arpillera, com en la Junta Local F allera.)


MENTRES EL FALLER FA BADALL LA DONA ES MIRA A L'ESPILL, PREPARADA PER A FER ESTALL PER A VESTIR LA FILLA I AL FILL. (Per a fer en poques hores, la desfeta de les afores.)

ENS VENEN EN DESFILADA O COM MÍNIM DE DOS EN DOS, MENTRES SEGUIX ASSENTADA LA REGIDORA GEMMA ALÓS. (Perquè tindre el cos unflat, és un problema de sanitat.)

AGUANTANT-SE PER UN FIL ESTÀ EL POSSIBLE CASAMENT, D'UNA OPOSICIÓ SENSE PERFIL QUE TENIM EN L'AJUNTAMENT. (Matrimoni per collons, on intervenen tres sants barons.)

QUAN ENS ARRIBA LA CALOR A ALZIRA ENTREM EN DISPUTA, CONTRA L'USUAL ROSEGADOR I UN RECENT “FIL DE PUTA”. (Perquè a part del ratolí, ara tenim un altre assassí.)

SÓN DIMONIS AMB PUNXÓ D'UN ORIGEN MOLT EXÒTIC, IMMUNES A LA INFILTRACIÓ I A QUALSEVOL ANTIBIÒTIC. (Que només es poden parar, amb un vestit de bussejar.)

UN CAPELLÀ MOLT “POPULAR” D'ENFILAMENT POC ORTODOX, AL “CIUTADÀ” VOLDRÀ CASAR AMB EL PRETENDENT DE “VOX”. (Pareix una boda, que ara està de moda.)

EIXA BESTIOLA TIGRADA QUE FARÀ QUE LA GENT EMIGRE, PER A NO ACABAR UNFLADA PEL “FILL” DEL MOSQUIT TIGRE. (En el balcó o en la terrassa, o al costat de qualsevol bassa.)

AMB FILOSOFIA AGAFEM L'ESTIU EL BON TEMPS JA NO ENS ALEGRA, GRÀCIES AL MOSQUIT DE LA CALIU I A LA FASTIGOSA MOSCA NEGRA. (Que s'amaguen quan es fumiga, baix de l'ombra de la bonyiga.)

AMB EL DO DE LA CASULLA I AMB ESTA SANTÍSSIMA UNIÓ POSARAN EL FIL A L'AGULLA ELS TRES …...DE L'OPOSICIÓ. (A veure si la unió dóna sort, i arriben per fi a un acord.)

QUI MOU ELS FILS?

FALLA EL MERCAT

11


QUI MOU ELS FILS? LA COSA ACÍ NO ENS QUADRA PERQUÈ ÉS PERDRE EL FIL, CASAR UN MOSSO D'ESQUADRA AMB UN GUÀRDIA CIVIL. (Però tot el món s'apanya, si és pel bé d'Espanya.)

PERQUE DE LA XINA FILIPINA I D'ALTRES LLOCS DEL MÓN, ARA ENS FOTEN LA NAVELINA I TOT EL CAQUI PERSIMÓN. (Primer Xinés i americà, i ara el productor africà.)

FAREM UN MERCAT ECOLÒGIC I UN TALLER DE DEGUSTACIÓ, UN “MÀSTER CLASS” FILOLÒGIC PER A UNA BONA EDUCACIÓ. (Perquè abans de cuinar, haurem de saber parlar.)

SI ESTA ALIANÇA NO FUNCIONA ACABARAN ELS TRES PATINT LA FAM, PERQUÈ A ALZIRA SER A LA TRONA ÉS TREBALLAR EN “EL FIL D'ARAM”. (I en les pròximes eleccions, de nou en les oposicions. )

POSAREM ACÍ UNA QUERELLA AL XINÉS I AL SEU REFILLOL, QUE HAN CANVIAT LA PAELLA PER L'ARRÒS FET AL PEROL. (I el conill amb pebrera, pel rotllet de primavera.)

CREAREM EL “CINEMA TARONJA” AMB FILMOGRAFIA VALENCIANA, FARTS JA DEL “BOB ESPONJA” I DE TANTA SÈRIE AMERICANA. (Ja que la joventut d'Alzira, és el “Reality” l'únic que mira.)

TRAGUEM CORBELLES I AIXADES PER A PASSAR-LES PER L'AFILADURA, PERQUÈ LES COSES ESTAN PARADES PARLEM SENYORS DE L'AGRICULTURA. (D'aquella que era riquesa, i ara és sols malesa.)

DONANT FIL A L'ECONOMIA “L'ESPAI TARONJA” ÉS VIU, PERQUÈ SIGA GARANTIA DEL FUTUR DEL MEU CULTIU. (Doncs és necessari per a la comarca, potenciar la nostra marca.)

PER A ACABAR REPARTIREM SUC I LLEGIREM UNS MANIFESTS, DENUNCIANT L'ALIMENT CADUC AMB ESTAFILOCOCS INDIGESTS. (Perquè hi ha aliment importat, sense data de caducitat.)

EL MERCAT 12 FALLA


TEIXIT EN FIL ROIG I GROC PER A DONZELLS I DONZELLES, TENIM AL CARRER SANT ROC UN GRAN TEATRE DE TITELLES. (Amb dos grans titellaires, que sempre van per l'aire.) AMB BARRET I NAS D'AGULLA I AMB UN LLARG FIL PENJADÍS, A L'ALCIRENY TÉ A REMULLA EL TITELLAIRE DE “COMPROMÍS”. (I que ningú s'escalde, per això és l'alcalde.)

AL COSTAT UNA HALTEROFILISTA PEL QUE AGUANTA I POT ALÇAR, ÉS LA TITELLAIRE SOCIALISTA ÉS A DIR LA SENYORA “AGUILAR”. (Titellaire per decret, perquè és parella de fet.) FINS AL JUTGE TENEN PENJAT PERQUÈ ENS DONE LA PRIMÍCIA, QUE ESTÀ L'ASSUMPTE ENFILAT EN L'ETERN PALAU DE JUSTÍCIA. (Es pot ser desconfiat, perquè porten el nas allargat.)

L'ESPORT S'AGUANTA D'UN FIL A CAUSA D'UN TREBALL DESASTRÓS, D'UN REGIDOR QUE TAN TRANQUIL ENS HA TANCAT LA PISTA DE CROSS. (Excusant la menyspreança, per temes d'assegurança.) ALTRA TITELLA RECTA COM UN FIL ENS ANUNCIA AMB LA TROMPETA, QUE JA ESTÀ EN OBRES EL CARRIL PER A ANAR AMB LA BICICLETA. (On podràs anar des del portal, al polígon industrial.)

QUI MOU ELS FILS?


LES XANQUES TENS DE DESTÍ SI TENS LA CAMA CURTA, PER A ENFILAR EL CAMÍ EN DIRECCIÓ A LA MURTA. (Perquè a gran altura, la cosa no és tan dura.).

ENCARA QUE SIGUEN UN ABÚS LES XANQUES SERAN UN FILÓ, SI VOLS AGAFAR L'AUTOBUS PER A DIRIGIR-TE AL “RACÓ”. (La xanca és ideal a Alzira, si l'autobus va i no gira.)

AMB UN “AMO FORMAT” I AMB UNA BON XANCA, ESTARÀ AL GOS EDUCAT I LA FILADURA BLANCA. (De color blanc i llustrós, i no amb cagada de gos.)

HAUREM DE TINDRE PACIÈNCIA O CONTRAFILAR UN DESEMBÚS, PERQUÈ SENYORS ÉS HERÈNCIA EL TAMANY DE L'AUTOBUS, (Per un contracte blindat, per la maxima autoritat.)

HAURÀS D'AGAFAR EXCAVADORA PER A ANAR A LA “MURTA” SEGUR, SI UNA FILA D'AIGUA TRAÏDORA ENS HA DERROCAT MÉS D'UN MUR. (En xanques si hi ha un gos, i en excavadora si esta plujós.)

I SI ELS “ALTRES” VAN FILAR PRIM “L'ACTUAL” TAMBÉ ENS CANTA, EN EIXA DECISIÓ TAN SUBLIM DE NO PASSAR MÉS DE CINQUANTA. (Deixant en minoria, el projecte de conselleria.)

ELS TENIM UN AMOR PLATÒNIC PERQUÈ SÓN L'ORGULL LOCAL, SÓN ELS ANGELS FILHARMÒNICS DE LA “SOCIETAT MUSICAL”. (Societat de total garantia, amb qualitat... i harmonia.) SÓN COM A “FIL PER RANDA” HO TENEN TOT DETALLAT, DONCS SÓN LA MILLOR BANDA QUE TENIM EN LA CIUTAT. (Música i cultura, sense talls ni censura.) EN LA CASA DE CULTURA DE TRES AULES DISPOSARAN FENT UNA FILIGRANA PURA AMB LA MÚSICA PER DAVANT. (Tocant sempre a la primera, a l'hivern i a la primavera.)

QUI MOU ELS FILS?


NOMÉS REQUERIXES CAPACITAT PER A SER UN MUSIC LLIURE, NO NECESSITES ESTAR AFILIAT I D’UN PARTIT HAVER DE VIURE. (Tocaràs en dreta i esquerra, la música de la nostra terra.)

I FENT ÚS DE L'HARMONIA COM A FIL DE CONDUCCIÓ, AMB MALA LLET I IRONIA DONEM FI A L'EXPLICACIÓ. (Amb mala llet i estil, per a posar tant de fil.)

PER A ELLS LA MÚSICA ÉS EL PRIMER DE LES INTROMISSIONS SON FARTS, ENVIANT ALS MUSICS FILIBUSTERS AMB LA MÚSICA A UNA ALTRA PART. (Doncs el polític sempre disputa, el poder i la batuta.)

ESTA EXPLICACIO ÉS ACABADA AMB TOT EL METRATGE RODAT, D'UNA PEL·LÍCULA DISSENYADA PER AL CINÈFIL DEL “MERCAT”. (Una pel·lícula de penjarelles, rodejades de titelles.)

QUI MOU ELS FILS? FALLA EL MERCAT

15


JUNTA DIRECTIVA President: Francisco Javier José Esteve Fallera Major: Alicia Gascó Alcudia Adjunts a Presidència: Francisco José Cano Saurina Javier Biosca Bordas Vicepresident Monument: Vicente Pérez Garrido Vicepresidents Festes: María López March Rosa María Martínez Torres Vicepresident Econòmic: Emilio Becerra Carrillo Vicepresidents Recursos Externs: Jorge Albado Goig Guillermo Daries Oliver

Delegats de Festes: Oscar Salvador Pérez Rosa María Ferrer Zurriaga Alberto Pedro Salazar Ana Egea Sierra Raquel Colomer Estornell Paqui Blay Valentín Rosa March Sanfelix Mer Pérez Garrido Mª Pilar Castillo Torres

Secretaria: Lorena Tomas Piquer

Delegada Xaranga: Carmen María Ríos Pellicer

Tresorer: Bernat Cucarella Pérez

Delegat de Joventut: Josep Perales Llopis María Martínez Tormo

Delegada de Lotería: Cristina Gresa Calvo Delegats Censos i Recompenses: Bernat Ríos Furió Loreto Ríos Petit Delegats de Llibret: Emilio Becerra Carrillo Cristina Gresa Calvo Esther Egea Sierra Delegats de Monument: Herminio Crespo Llopis Pablo Santón Pons Bernat Cucarella Pérez Bernardo Martínez Pérez

Delegades d´Infantils i Pasdoble: Emi Mañez García Vanesa Cano España Teresa Tormo Cuenca Gracia Martínez Arocas Susa Molina Peñaranda Delegat de Mitjans de Comunicació i Protocol: Mª Carmen Cano Saurina Delegada de Junta Local: María Loreto Petit Pérez Vicente Boluda Castelló Delegat Cultura: Bernat Ríos Furió

Delegats de Pirotecnia: Francisco Javier Oron Redal Juan Vila Cuenca

Delegades Sector: Paula Balaguer Jofre Loreto Ríos Petit

Delegat de Cremà Fernando Gresa Villanueva

Delegats del Centenari: Janina Pellicer Bialcanet Bernat Cucarella Fernández

Assessor Presidència: Herminio Crespo Noheda Delegats Soports Publicitat: Bernat Garés Ferrer Raúl Armengol Jordán

Delegats Xarxes Socials i Web: Mª Carmen Cano Saurina Vicente Pérez Garrido David Chordà Argente

Delegats Jurídics: Juan Eduardo Santón Moreno

Delegat Artístic: Víctor Balaguer Armiñana

Delegat Activitats Diverses i Cavalgada: Vanesa Cano España

Junta Local: Miguel Costa Pelufo Carmen Martí Laporta

Delegats Relacions Publiques: Javier Biosca Bordas Carlos Cano Rebolledo Josep Martínez Arocas Raúl Armengol Jordán Casalers: Bernardo Martínez Pérez Fernando José Gresa Calvo Lidia Orón Gómez Alberto Pedro Salazar Jordi Torremocha Ausina

VOCALS

Adriá Cerdá Fontana Adrián Rodríguez Baudru Agustín Salvador Clari Llopis Ainhoa Enríquez Oliver Aitana López Bou Alba Beses Castelló Alejandro Bargues Oliver Alejandro Bellver Tudela Alejandro Calvo Boluda Alfredo Sifre Serra Ana Escuder Ortega Ana Fayos España Ana María March Martínez

Ana Pelufo Fernández Andrea Castillo Castillo Andrea Plá Calabuig Andreu Oliver Casas Ángel Gómez Adám Angela Coronil Vergara Angela Daries Bellver Antonio Fayos Soriano Ariadna Martínez Beneyto Aurora José Esteve Aurora Tetuán José Bernardo José Vila Roig Bernardo Martínez Torres Bernardo Soriano Hurtado Bernardo Tetuán Albelda Blanca María Soriano Castillo Carla Daries Bellver Carlos Castera Giménez Carlos García Almiñana Carlos Gómez Lorente Carmen Santón Pons Celia Zanón Castillo Christian Creix Andres Clara Arias Rosell Claudia Añón Alarcón Claudia Biosca Gascó Claudia Rovira Yago Consuelo Bialcanet Lorente Cristina Berenguer Delgado Curro Ruiz Pérez Daniel Ull Molina David Ríos Furió David Ríos Pellicer Desamparados Bellver Goig Diamar España Cucarella Eduard Carreres Quiles Elba Ull Benavent


Emi Calabuig Mañez Enrique Baviera Capuz Esteban Roca Gómez Esther Artal Garrigues Esther Giménez Fita Eva María Andrés Gil Fany Lara Mocholi Fernando Perez Bono Fran Ruiz Pérez Francisco Cano García Francisco Montalvá Ferrús Gerard Moya Goig German Tomás Calatayud Giselle Furió Rausell Hector Sifre Pellicer Iris Balaguer Gadea Isabel Balaguer Garcia Ismael Furio Rausell Javier Montalva Ferrus Jesús Peláez Riol Jorge Calabuig Suñer Jorge José Pellicer José Andrés Gil José Costa Boquera José Manuel Creix Herrero Josep Antoni Rosell Talens Josep Camarasa Prado Josep Martínez Cambra Juan Andrés Borja Juan Ortega Pelufo Julia Vila Puig Julio Ribera Biosca Kiko Felguera Ramírez Laia Ripoll Torremocha Laura Calabuig Crespo Laura Calatayud Pellicer Laura Escribá Gómez

Laura Piera Domínguez Liliana Crespo Llopis Lluch Martínez Tormo Lucia Torremocha Costa Luis Vicente Castillo Moya María Asunción Llopis Herrero María Becerra Egea María Botella Esteve María Cristina Calvo Caro María de los Ángeles Beneyto Fayos María de los Ángeles Borja Almiñana María de los Ángeles Canet Buitrago María de los Ángeles Catalán Sierra María de los Ángeles Pérez Juan María del Carmen Pellicer Marzal María del Carmen Pons Iborra María del Carmen Saurina Pla María Del Mar Dalmau Ferrer María Fontana Comes María Isabel Mármol Moreno María José Costa Bialcanet María José Piquer Sanjuan María Santón Pons María Victoria Sierra Palomares Marina Peña López Marta Martí Palacios Marta Martínez March Marta Rosell Franes Marta Santos Sanchis Melani Vidal Gómez Mercedes Pérez Garrido Miguel Ángel Simón Laudes Mireia Soriano Castillo Natalia Goig Adam Natalia Mazo Martínez Nayara Molina Santamaría Noelia Ferris Pineño Nuria Muñoz Pardo

Oscar Hervás Petit Paola Matamoros Moreno Patricio Soler Montalvá Paula Fayos España Pepa Martínez Rodríguez Ramón Vidal Mira Raúl García Box Rosa María Puig Peris Rosa Torres Palau Rosana Castillo Torres Samuel Rodríguez Baudru Sandra Pérez Lara Sandra Petit Fayos Selma Boudjelal Sergi Lorenzo Rosell Sergio Calabuig Suñer Sergio José Pellicer Sergio Ochoa Tortajada Silvia Gascó Alcudia Silvino Montalvá Monerri Sonsoles Calabuig Crespo Sonsoles Crespo Zazo Sorina Ardelean Tania Climent Ull Tania Iñigo Piquer Tania Pérez Lara Teresa Casterá Redal Toni Fayos España Valentina Baviera Canet Valeria Montagud Ribes Vicente Ferrus Montalvá Vicente Giménez Hernandis Vicente López Plasencia Victoria Andrés Jofre Viktor Ouchinnikov Ximo Gómez Peris Ximo Martínez Costa

RECOMPENSES JUNTA LOCAL FALLERA 2019/2020 FLAMA D´ARGENT I MURTA: Juan Vila Cuenca FLAMA D´OR: Herminio Crespo Llopis Fernando Pérez Bono FLAMA D´OR I MURTA: Rosa María Martínez Torres Francisco Javier Orón Redal FLAMA D´ARGENT: Jorge Albado Goig María Botella Esteve María de los Ángeles Catalán Sierra Carla Daries Bellver Josep Martínez Arocas Laura Calabuig Crespo María Santón Pons Patricio Soler Montalvá Paula Tomás Garrigues María Fontana Comes

RECOMPENSAS INFANTILES COET D´ARGENT Ausias Martínez Molina COET D´OR Javier Biosca Gascó Mireia Castillo Castillo


COMISSIÓ


MILLOR NINOT SECCIÓ ESPECIAL NINOT INDULTAT D'ALZIRA

GRAN 2019

MONUMENT


ARTISTA: RAFA IBÁÑEZ

PRIMER PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL MILLOR FALLA D'ALZIRA MILLOR CRITICA LOCAL SECCIÓ ESPECIAL PREMI INGENI Y GRACIA SECCIÓ ESPECIAL PREMI GENERALITAT MILLOR FALLA DEL MUNICIPI


LLIURAMENT DE PREMIS Retransmissiรณ de premis


T

C

om totes les històries esta toca a la seua fi. La meua història ha sigut com un bon conte, per això no vull deixar d'agrair a la gent que ho ha fet possible. Són tants els moments i persones que no sé per on començar: visites al taller del gran Rafa Ibáñez i la crítica del magnífic Quino Puig, nomenament, presentació, el fantàstic llibret obra del faller, Emilio Becerra, la meua comissió infantil a la qual adore, eixe gran "Equip de plantà", nervis a flor de pell en el lliurament de premis, les sorpreses en l'ofrena, cadascun dels besos i abraçades rebudes, en fi, no canviaria ni un sol minut del viscut. Gràcies i mil gràcies a Paco i Janina per triar-me, per voler-me tant i és que quan les coses es fan de cor, només poden eixir així, perfectes. A tu Kiko Cano, gràcies per animar-me a donar el pas i per acompanyar-me en tot moment. Als meus xiquets Lluch i Raulet que han sigut uns representants de deu. I que dir de les seues famílies, són amics, són eixa família que tens la sort de triar. I com no, a tots els mercaters i mecateres, tot açò sense vosaltres no hauria tingut sentit, sou els millors. Gràcies de tot cor a tots i cadascun de vosaltres per tant d'afecte. Han sigut les falles més felices de la meua vida! Des de hui i per sempre, som i serem, per sempre, mercaters per naturalea! Cristina Berenguer Delgado Fallera Major 2019


RCAT E M L E FALLA

JAVIER BIOSCA GASCÓ

PRESIDENT INFANTIL


SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT INFANTIL Hola, soc Javier, el vostre President Infantil i he de dir que per a mi és un gran orgull representar a la Falla del Mercat. Tinc l'honor de poder compartir aquesta experiència amb Fanny, la nostra Fallera Major Infantil, amb la que estic segur vaig a viure moments de molta alegria i gran emoció, ja que junts anem a viure cada acte amb molta il·lusió. També estic molt orgullós de poder compartir aquesta vivència al costat de la meua mare Alicia, com a Fallera Major i amb Paco, el nostre President, que fan un vertader esforç perquè nosaltres els xiquets de la falla gaudim de la festa de les falles d’una manera intensa. Voldria dirigir-me a tots els mercaters, però sobretot als més xicotets de la nostra comissió, per a desitjar-los que siga un magnífic exercici faller, replet de jocs, rialles i balls, que junts puguem tirar coets al carrer i sentir-nos molt orgullosos en vorer la nostra falleta plantada al carrer; que estic segur serà un any més una meravellosa obra d’art. Falleretes i Fallerets, gaudiu molt de les Falles de 2020, i que la sort ens acompanye! Un bes molt fort! Del vostre President Infantil

Javier Biosca i Gascó

27


RCAT E M L E FALLA

FANNY HERVÁS PETIT

FALLERA MAJOR INFANTIL


A LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL

fanny

En una illa en mig del Xúquer, en un poble molt fester, una comissió buscava, la fallera major de la falla. Dels contes a la valenciana la princesa faltava, però de família fallera sortí, la xiqueta que regnaria allí. De segur que en la falleta trobareu tots els nanets i amb ells, la seua princesa acompanyada per tots ells. Com banús negre el cabell, la pell blanca com la neu, els llavis rojos de poma, els ulls blaus color cel. Ja dins de la panxeta, princesa et vaig somniar. I, ara, amb la llum de primavera a la falla regnaràs. De dameta, engalanada, eres la Preciositat. Encara que la teua careta tota és l’espill de la bondat. Fanny Petit


MONUMENT

INFANTIL 2020


EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

CONTES A LA VALENCIANA

Artista JOSÉ GALLEGO FALLA EL MERCAT

31


INTRODUCCIÓ

D

Autor dibuixos JOSÉ GALLEGO EL MERCAT 32 FALLA

Autor textos TALLER JOSÉ GALLEGO

urant unes obres a un solar al carrer del Convent de Jerusalem de València, es van descobrir unes restes del que en un nom al carrer. Concretament, tot indicava que es tractava d’una sala d’estudi o de la biblioteca. Poca cosa es va trobar: sols el paviment de la sala i part de les parets, però en netejar i documentar la troballa per tal de catalogar-la, la cosa va fer un gir inesperat. En un dels murs es va trobar un xicotet ninxo amb un antic llibre molt deteriorat. Es tractava d’un antic llibre de contes i rondalles escrit en valencià i ricament il.lustrat. Malauradament, el seu estat de conservació era molt dolent, però evidenciava la riquesa del nostre patrimoni literari.  Molts dels contes i rondalles que allí es recollien, més tard recorrerien Europa i fentse populars amb les versions d’autors centreeuropeus, però pot ser, els seus orígens o la seua entrada a Europa haja sigut possible gràcies a aquest document. Tot això caldrà corroborar-ho amb les investigacions que actualment estan realitzant-se, però mentrestant, el més important és la preservació del poc que queda del llibre original. José Gallego Gallego, va tindre el privilegi de tindre accés a l’esmentat llibre i fruit d’aquest naixen una serie de dibuixos i textos que donaran vida i forma de la falleta que plantarà enguany. En ella, descobrim la versió més valenciana dels contes de tota la vida. D’alguns d’ells sols ens mostren xicotetes pinzellades, d’altres fragments més llargs. Contes per a xiquets d’ara i d’abans per una falleta que esperem que recordeu sempre. 


P

er aquells temps, València conservava les seues muralles i quasi tots els valencians vivien dins del recinte emmurallat. Per tal d’entrar i eixir de la capital, havien de fer-ho per un dels quatre grans portals: al nord les Torres de Serrans, a l’est la Porta de la Mar, al sud la Porta de Sant Vicent i l’oest les Torres de Quart. Juntament amb aquests quatre grans portals, nou portes més menudes obrien la ciutat a l’horta, però València estaba ofegant-se. La població havia crescut molt i dins dels murs la gent vivia molt ajustada.  El jupetí de pedra de la bella València s’havia quedat menut i l’aglomeració de la població no sols provocava problemes d’espai, també una plaga de rates i ratolins afectava la ciutat a causa de la gran quantitat de fem i brutícia que els habitants hi generaven. El Consell de la ciutat havia provat tots els remeis per tal de desfer-se d’aquella plaga, però res pareixia funcionar. Un dia, un xicot ben parat, va entrar de bon matí per la Porta de Sant Vicent en direcció a l’ajuntament. Venia d’alguna de les alqueries de Russafín, situades al sud de la gran ciutat. Duia el seu vestit de llaurador de l’horta i una manta morellana de la millor llana dels Ports l’abrigava la seua gola de la frescoreta de les primeres hores del matí. S’anomenava Vicent, però tots el coneixien pel seu ofici i procedència: El Dolçainer de Russafín.   Vicent es va dirigir cap a l’ajuntament i en arribar, va demanar parlar amb l’alcalde. Aquest el va rebre i El Dolçainer es va oferir per tal de desfer-se de la plaga de rosegadors que envaïa la població. Vicent feia màgia en tocar la seua dolçaina i podía fer que els ratolins i les rates abandonaren la ciutat. Sols demanava que com a pagament pel seu treball, l’alcalde ampliara les muralles per tal que Russafín fora un barri més de València. L’alcalde  i el Consell de la ciutat van acceptar i Vicent, El Dolçainer de Russafín, va començar a tocar la seua dolçaina pels sis barris de la ciutat, començà per Sant Francesc i el Mercat, va recórrer Velluters, el Carme i la Xerea i en acabar de recórrer la Seu, totes les rates i ratolins de València els seguien hipnotitzats com si es tractara d’una gran cercavila.

EL DOLÇAINER DE RUSSAFÍN


En aquell moment, Vicent, seguit de tots els rosegadors, va enfilar pel carrer de Serrans cap a les portes del mateix nom i en aplegar al riu, un canvi en la melodia va fer que tots els animals es llançaren al riu -que per aquells temps duia molta aigua- i van nadar fins al port on es van embarcar i van fundar altres Valències arreu del món. Van fundar una València a Califòrnia i una altra a Nuevo México. També van crear una gran ciutat a Veneçuela prop del llac del mateix nom. València també és el nom de localitats a Filipines, Pakistan, Colòmbia, Sud-àfrica i Equador i fins i tot una illa Austràlia s’anomena València.  El poble de València ara estava feliç, ja que la plaga de rates i ratolins havia desaparegut i el seu nom luïa per tot el planeta, sols restava pagar-li a Vicent segons l’acord, però l’alcalde i els membres del Consell es van negar a ferho. Aleshores, el Dolçainer de Russafín s’enfilà al més alt de les Torres de Serrans i com si es tractara d’una crida fallera, va començar a tocar una dolça melodía i a poc a poc l’aigua del Túria va anar desapareguen fins a quedar-se sec. En vore el que hi havia passat, el Consell va acordar pagar a Vicent segons l’acord i des d’aleshores València va enderrocar les seues muralles i Russafín -ara coneguda com a Russafa- i tots els altres nuclis al voltant de la gran ciutat, formen part de la ciutat de València i al Vell llit del Túria es va fer un gran jardí per a tots els ciutadans i un gran Gulliver ple de tobogans on pots sentir-te un ratolí relliscant pels cabells i la roba d’aquell gegant per tal de recordar tots els rosegadors que van recórrer el món de València. 


AMPANEUS I ELS SET NANETS COLLIDORS

C

ap al 19 de març, la colla de nanets collidors va tornar del bancal de collir les últimes arroves de mandarines Ortanique, una de les varietats més tardanes. Els nanets eren collidors especialitzats en totes les varietats de mandarines, ja que les seues xicotetes manetes s’acoblaven a la perfecció a la mida d’eixos cítrics. Cadascú dels set nanets tenia un caràcter que el diferenciava dels altres: Vergonyetes era nascut a Nules, el qual conserva la totalitat de les seues muralles medievals. El fet de criar-se dins d’un recinte emmurallat fa forjar el seu caràcter tímid i reservat. Feliç era de les terres dels Alforins i el seu caràcter despreocupat estava marcat perquè sempre duia una bota de vi per tal que no li faltara vi ni a ell, ni als seus companys. Dormiló era un meninfot i li donava igual tot, sols pensaba en dormir en hores de feina, ja que com a bon valencià, el seu temps lliure el tenia completet: era faller, moro i cristià, ballador de dansades, fester de Sant Vicent, etc… i clar, amb tanta activitat festiva, sempre tenia son a l’hora de treballar. Mocós era de la Serra de Mariola i de menut, un dia, en pujar al Montcabrer per Agres, va caure dins de la nevera de gel i van tardar molt a traure’l. Des d’aleshores se li va quedar la moqueta penjant pel fred que va passar. Mudet era de les Riberes i xarrava pels colzes, per eixe motiu l’anomenaven mudet. No callava ni Baix l’aigua del Xúquer, però per acabar-ho d’arredonir, era un amant de la pirotècnia. Qualsevol ocasió era FALLA EL MERCAT

35


bona per tirar un masclet i celebrar des d’un gol de València CF o la boda d’un quinto del poble. Rabut era de Xàtiva i estava molt cremat, tenia el caràcter aspre com el codony de pensar en el que li va passar a Xàtiva quan va ser cremada a la guerra de successió. El seu menjar favorit era el socarrat de la paella. Docte era molt sabut, molt resabut, i com no, era de Gandia. Era el cap de colla i sabia distingir entre totes les varietats de taronges i mandarines. També sabia calcular el pes de les persones en arroves i amb la seua ment privilegiada va negociar un bon preu per un bancal de Satsumes i amb el que van traure anaven a fer a Ampaneus Fallera Major Infantil. Venien del camp cansats i amb molta gana, però feliços de pensar en la paelleta que Ampaneus els hauria cuinat per al dinar. Tota aquella felicitat es va tornar sorpresa i tristor en entrar a l’alqueria i trobar-se a Ampaneus profundament adormida. Van intentar despertar-la de totes les maneres, fins i tot la van dur a la mascletà per veure si el soroll la despertava, però res, no va poder ser. Ampaneus havia sigut víctima d’un embruix de la malèvola reina que venia d’Almansa, i com tots sabeu, quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. La reina no volia que Ampa fou Fallera Major i volia ser ella per això li va regalar una poma enverinada per tal que caiguera en un somni tan profund com les Coves de Sant Josep a la Vall d’Uixo. En veure-la i descobrir el succés, cadascun dels nanets va reaccionar d'una manera: Feliç li va tocar amb la dolçaina una cançó per provar despertar-la, Mudet no va soltar ni una paraula, Mocós li va regalar una floreta i Vergonyetes no parava de plorar. Rabut va maleir la Reina i va penjar el seu retrat cap per a Baix, Dormiló esperava que tot fora un malson i es va pegar una becadeta per tal que al despertar, tot haguera canviat i Docte va agafar el llibre màgic de com desfer maleficis i embruixos per tal d’esbrinar com podien despertar a Ampa. Al final van descobrir que Ampa s’alliberaria de l’embruix quan el seu president li regalés una mocadorada per Sant Donís al 9 d'octubre. EL MERCAT 36 FALLA


LA BELLEA I LA BÈSTIA La Bellea d’Alacant no sols mira el que té davant. Mira al monstre sense por i pot veure fins al seu cor. Hauran d’estimar-se abans que arribe l’hora en la qual es passe la bacora.

EL GAT AMB ESPARDENYES Amb el millor espart del Vinalopó, el gat es va fer unes espardenyes per tal d’eixir a caçar ratolins i prosperar. Aquelles espardenyes van resultar un gran encert, com tot el calcer de les Valls del Vinalopó.


EL TRAJE NOU DEL PRESIDENT INFANTIL Uns fils tan finament filats feien el vestit invisible als ulls dels ignorants i els necis. El President lluïa content el seu nou vestit, però la fallera major somreia amb pudor. La veritat de la fallera major era diferente de la del president, però sols un d’ells tenia raó.

EL MERCAT 38 FALLA


ANSELM I GRETEL I LA BARRAQUETA DE LLEPOLIES

Anselm i sa germana de dolç sempre tenen gana i en veure la barraqueta, tan bonica i dolceta han caigut en el parany en descobrir a qui pertany. De la bruixa Maduixa no et refies o t’enganyarà amb llepolies.

GULLI-VERD Va créixer tant aquell poble, que no cabia dins de si, arrebossava… i ho arrasava tot. Començà a consumir l’horta, a poc a poc, i aparegueren ells, xicotets, treballadors i tots a una veu. Gent de camp i gent de bé. Que volia un Gulli-VERD.

FALLA EL MERCAT

39


EL GEPERUDET DEL MICALET


R

amonet era un xiquet orfe que es va criar i va fer la seua vida al més alt del Micalet. Els seus pares devien ser moros que van viure a l’antiga Balansiya –que és com es coneixia València per aquells temps-, per la qual cosa tot el món el coneixia com Ramonet el Quasi-Moro. Quasi-Moro, no baixava mai del més alt del campanar de la Seu, ja que els capellans de la catedral que el cuidaven, tenien por que la gent es burlara d’ell i li feren “bulling” a causa d’una malformació que tenia que li feia caminar encorbat i tindre gepa. Vivia feliç a la torre més alta de València i observava la gent anar i tornar. Però Quasi-Moro no estaba sol, tenia catorze amics inseparables que vivien amb ell: les campanes del Micalet. Cada campana tenia un nom: La Caterina, El Jaume, l’Úrsula. El Pau, l’Arcís, El Micalet que era la més gran, La Maria, EL Vicent, l’Andreu, El Manel, La Bàrbara, La Violant, que duia el nom de la primera Reina valenciana, i per últim la campana dels quarts i la xicoteta campaneta del Cimboriet. Cada campana tenia una veu diferent, cada una sonava distinta a causa de la seua grandària i forma i la que més forta sonava era Micalet, que era la campana més gran de tota la Corona d’Aragó i una de les més grans del món. Totes juntes i amb l’ajuda dels amics campaners de la Seu, cantaven alegres melodies els dies de festa gran.

Però la millor melodía i el millor volteig -que és com s’anomena quan les campanes fan voltadins- era per al dia de la Mare de Déu. Quasi-Moro havia observat des de menut com el poble de València estimava la seua Mare de Déu dels Desemparats, com tots celebraven la seua festivitat a pesar que ella també tenia una miqueta de gepa com ell i a ella tots la volien. Per aquest motiu, un dia, Quasi-Moro va deixar de costat la por que li feren burla i es va disposar a baixar de la seua torre i recórrer els carrers de la ciutat que tan bé coneixia i que havia estat observant des de les altures tota la seua vida. Va passejar per tota València i fou feliç sense que ningú li fera burla. Va descobrir que a peu de carrer, totes les persones són diferents, fins i tot els germans bessons tenen alguna cosa que els fa diferents un de l’altre. Va descobrir que ell era diferent com tots, cadascú amb les seues diferències i que podia baixar i passejar per València sempre que volguera. En tornar als voltants de la Seu, va entrar a la basílica de la Mare de Déu i li va donar les gràcies, per l’exemple que havia sigut per a ell. Això va passar ja fa molts anys, però encara hi ha gent que diu a ver vist a Ramonet el Quasi-Moro el dia de la Mare de Déu, baixant del Micalet de la Seu per a anar a la Basílica per donar-li les gràcies a la seua estimada Mare dels Desemparats.

FALLA EL MERCAT

41


PINOTXO Pinotxo explicava que aquell arròs amb coses era una autèntica paella valenciana, mentre el seu nas creixia i creixia…

EL SASTRE VALENT Va superar totes les proves cosint i triomfant i li va fer a la monarca el millor vestit que pots imaginar.


ELS TRES PORQUETS (ARTISTES FALLERS)

M

arc, Martí i Manel Porquet vivien a la terra de les flors, de la llum i de l’amor. Els tres Germans Porquet tenien un taller a la ciutat on es fan realitat els somnis: La Ciutat Fallera. Coneixien l’ofici de mans de son pare i encara que Marc i Martí no eren molt treballadors, els tres feien un bon equip. Aquell any, Marc, Martí i Manel van presentar cadascun un ninot per l’exposició del ninot. Marc el feu de palla i el va vestir per tal de no complicar-se molt i fer poca feina. Coneixia la tècnica de sempre i era com s’havien fet els ninots als primers anys de plantar-se falles. Martí tampoc va voler complicar-se molt i amb unes fustes del taller va fer un ninot molt resultó, però senzill. Manel, en canvi, no va reparar en esforços i va crear un ninot nou amb suro blanc, el va treballar molt i el va pintar amb molta cura. En passar el jurat qualificador, va procedi r a valorar els seus treballs i ho va tindre prou fàcil. El senyor Llop -is era el jurat i va observar els tres ninots. El ninot de Marc, fet de palla i vestit el va tombar per antiquat. El de Martí també el va tombar per ser massa senzill, però en arribar al de Manel, no va poder tombar-lo i li va donar el premi al millor ninot, per ser un ninot original, treballat i amb molt d’art. En fer públic el resultat, Manel es va alegrar molt del veredicte que era fruit del seu treball, però no podía deixar tristos als seus germans, així que va compartir el premi amb els seus germans, ja que ell era un artista treballador i solidari, ell era un artista faller. FALLA EL MERCAT

43


L’ANEGUET LLEIG

E

n un gran regne no molt llunyà existia un gran llac anomenat l’Albufera. Allí, una gran ànega va tindre als seus sis aneguets. Tots ells eren uns aneguets molt templats i ben plantats, tots ells menys el més xicotet de tots. El més xicotet de tots de nom Ximet, no tenia un magnífic plomatge com el dels seus germans, no lluïa un bec brillant i no enlluernava amb el seu solemne caminar. Per tots eixos motius, l’anomenaven Ximet, l’aneguet lleig. Ximet no feia massa cas dels comentaris i tampoc sa mare, que volia tots els seus fills d’igual manera. Així va transcórrer l'infantesa de Ximet i la seua família a l’albufera, però un dia, en fer-se gran i començar a mudar el seu plomatge es va descobrir per què Ximet no era com els seus germans. Ximet no era un ànec comú de l’Albufera. Era un Collverd molt ben plantat que per error s’havia criat al niu d’una ànega veïna. El verd del plomatge de Ximet era meravellós i tots enamorava. Ximet havia passat una infantesa plena de burles, però tant de menut quan era lleig, com ara de major sent un ànec bo i just. Eixe és el motiu per què, la comissió de Convent de Jerusalem té el verd collverd com a color de la falla, sempre bons, tant a les bones com a les dolentes. Verd collverd, verd Convent.


BERNARDINO I LA BOTIJA MERAVELLOSA Va trobar una botija meravellosa i en llevar-li la pols, d’ella va eixir un gran geni blau que li va concedir tres desitjos. Va demanar felicitat, alegria i bon humor. Des d’aleshores Bernardino viu a València, és faller i de la falla Convent de Jerusalem.

FALLA EL MERCAT

45


President infantil: Javier Biosca Gascรณ Fallera Major Infantil: Fanny Hervรกs Petit

EL MERCAT 46 FALLA


COMISSIÓ Ausias Martínez Molina Bernat Martínez Beneyto Borja Armengol Cano Carla Casterá Piera Carla Costa Ferris Carla Vila López Carles Montalvá España Carlos Cano Martínez Claudia Camarasa Sierra Daniel Boluda Rosell Emma Costa Oliver Jaime Hervás Giner José Albado Botella Josep Andrés Borja Lola Gómez Artal Lucas Coso Martínez Manuel Cano Martínez

María Albado Botella María Escuder Ortega María Tovar Salvador Mario Vila López Martin Sifre Pellicer Martina Garés Martínez Martina Palomares Álvarez Pablo Montalvá España Pablo Sifre Pellicer Pablo Vila López Paula Castillo Castillo Paula Creix Andrés Raúl Armengol Cano Samuel Costa Oliver Vega Fernández Piera Yaiza Diaz Ferrús Ylenia Diaz Ferrús

FALLA EL MERCAT

47


QUART PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL ARTISTA: VICENTE GOMAR

INFANTIL 2019

MONUMENT


LLUCH Ja ha aplegat el moment de dir adeu a un any que serà difícil d’oblidar. Els records i els sentiments es multipliquen en el moment de fer balanç. Ha sigut inoblidable i el més important de la meua vida. Les meues primeres paraules són per a la comissió infantil als quals sempre recordaré per la seua estima i respecte, tant amb Raúl com cap a mi. Mai podré estar suficientment agraïda a tots els fallerets i falleretes de la falla El Mercat. I a tots vosaltres des d’ací vos vull agrair cada mostra d’amor i afecte. Sou la millor comissió que mai podria haver somiat. Gràcies de tot cor. Moltes gràcies per fer-me sentir com una regina Visca la Falla El Mercat.

Lluch Martínez Tormo

RAÚL Mon faller, hui tinc l’oportunitat d'acomiadar-me amb tot el meu cor. Gràcies a tots per fer-me passar unes falles inesborrables, plenes de sentiment i estima. Gràcies a tots!

Raúl Armengol Cano


X CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA D’ALZIRA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL MERCAT

L’IMPORTANT DE PARTICIPAR EN ESTE TIPUS DE CONCURSOS ÉS NO ENFOCAR EN EL QUE GUANYES, SINÓ APRECIAR EL VALOR DEL QUE SÍ QUE ACONSEGUEIXES. BERNAT RÍOS FURIÓ

E

nguany hem celebrat el desé aniversari del Concurs de Música de Cambra. De debò creiem que hem de felicitar-nos i sentir-nos orgullosos d’iniciar i mantindre iniciatives culturals d’esta naturalesa. La idea en la creació d’un concurs d’estes característiques era fomentar i potenciar este tipus de música. Els concursos són una excel·lent oportunitat per a fomentar el creixement dels artistes i desenvolupar la seua carrera formativa i artística. Els concursos

i en concret este, beneficien de moltes maneres: publicitat, concerts i sobretot oferir més confiança als músics que participen en el mateixos. Apuntar-se i participar en esta mena de competències és un bon començament per a provar-se a un mateix que pot prendre’t el seu art de debò. Demostra que s’està disposat a esforçar-se, i que penses que el teu art mereix un major reconeixement. L’important de participar en este tipus de concursos és NO enfocar en

el que guanyes, sinó apreciar el valor del que SÍ que aconsegueixes. Des de l’organització del concurs pensem que participar és un esglaó per a construir una carrera d’art exitosa. En esta desena edició els resultats han sigut: 1er Premi: Die Loreley Premi del públic: Sordidum Quartet Finalistes: Sordidum Quartet i Opus 22


ELS GELATS DE AVIDESA


CRISTINA GRESA Fallera de EL MERCAT


LUÍS SUÑER L’HOME QUE MARCÀ LA HISTÒRIA D’UN POBLE

L

uis Suñer i Sanchis (conegut a la seua ciutat natal com a Don Luis) va naixer a Alzira el 19 de març de 1910. Tot va començar l’any 1921, quan Don Luis junt amb els seus pares José Suñer i Ana Sanchis fundaren un xicotet taller de confecció de caixes de cartó i començaren l’aventura de formar l’empresa Cartonajes Suñer, mentres ell ho compatibilitzava amb l’escola nocturna. Cartonajes Suñer va ser col·lectivitzada pels obrers l’any 1937 durant la Guerra Civil, i fou restaurada la propietat per la família Suñer l’any 1939, coincidint amb la finalització de la guerra civil. L’any 1946, els germans Suñer adquiriren una parcel·la al port de València per alçar el nou centre industrial, per temes logístics, però un incendi sobtat a la factoria d’Alzira va modificar el rumb de la situació: l’actitud dels treballadors, dels veïns i d’un poble sencer que va eixir al carrer per aportar el seu granet d’arena contra unes flames imparables va convéncer els Suñer que l’empresa devia continuar al seu poble natal. Així va ser com, a peus del turó del Salvador es posicionava la fàbrica de cartó de la família Suñer, junt amb la qual es va alçar la Colònia Ana Sanchis, àrea

residencial per als treballadors de l’empresa, i inaugurada pel mateix ministre de Vivenda l’any 1960. Gràcies a l’incendi i la decisió de mantindre l’empresa a la seua ciutat, es va convertir en tota una estratègia empresarial, i en només dos anys, va crear tot un imperi. Va cridar l’atenció màxima del general Francisco Franco, que va visitar oficialment les seues factories per reconéixer la seua labor empresarial el 12 de maig de 1947. Segons es va publicar l’any 1978 als diaris, don Luis va ser el contribuent espanyol que majors ingressos va declarar a la Hisenda Pública. Aquestes afirmacions despertaren l’interés de la banda terrorista ETA per Don Luis, que va ser segrestat del seu despatx d’Avidesa l’any 1981. Cal destacar que no era ni de prop l’espanyol més ric, simplement era autònom, una persona física que declarava com a tal, mentre que els empresaris més rics del país tributaven els beneficis a través de l’impost sobre societats, amb la qual cosa, encara que més rics que Don Luis, no hi apareixien com a tals, ja que es trobaven darrere de societats anònimes. Tot i que Don Luis va crear un grup important d’empreses, entre les quals podem destacar

Plasal, Río Verde Cartón, SOR Ibérica, Papensa, Suñer Transport, etc., la capitania se l’emportaven Cartonajes Suñer, líder en el seu sector; i Avidesa, líder nacional en fabricació de gelats, famosa pels seus patrocinis esportius, i motiu d’aquest humil llibret de falla. A la seua estimada Alzira, li va regalar tant projectes socials, com institucions esportives i educatives, podent destacar El Club de Tenis d’Alzira, l’estadi de la UD Alzira (Luis Suñer Picó), l’Hogar de Santa Teresa de Jornet, la residència Carmen Picó, el col·legi Ana Sanchis, etc. La seua trajectòria no va passar desapercebuda, ja que va rebre en vida importants guardons nacionals, com ara la Medalla de Oro al Trabajo l’any 1959 i l’Encomienda al Mérito Agrícola l’any 1964. La seua terreta natal, Alzira, també va reconéixer el mèrit d’aquest gran empresari atorgant-li l’any 1967 la Medalla d’Or de la ciutat, i s’inaugurà al mateix temps una de les avingudes principals de la ciutat, batejada amb el seu nom. Un 22 d’agost de 1990, Alzira acomiadava el seu gran referent empresarial, Don Luis Suñer i Sanchis.


ELS GELATS D´AVIDESA A XAVIER SIERRA PARRA Economista

les quatre de la vesprada d’un fred setze de gener de 1964, un seguici fúnebre discorria pels carrers de la ciutat. Alzira estava de dol. El cotxe fúnebre portava les restes del Director General d’Avidesa, Luis Suñer Picó, mort el dia abans, víctima de la seua malaltia. Obria el seguici un Buick descapotable roig entapissat de blanc, conduït pel xofer del finat: José Yelo. Darrere presidia el dol un pare afligit per la pèrdua d’un jove fill en qui havia depositat les seues esperances perquè este continuara els seus grans projectes empresarials. Son pare penarà tota sa vida esta pèrdua. Sa mare tampoc no es recuperà. Temps enrere, pare i fill van rebre en les oficines d’Avidesa la visita del Director General de Camay, empresa fabricadora de gelats del Grup Fierro, el qual volia comprar la producció de pollastre congelat que estaven produint en eixos moments a fi d’optimitzar les seues xarxes de congelació. Luis Suñer i el seu fill van declinar la venda de la totalitat de la producció pels riscos que això comportava. Pel que sembla, això no va caure molt bé als interlocutors i els de Camay els van advertir de la possibilitat de crear una factoria de pollastres ajudats per la seua enorme capacitat financera (el Grup Fierro eren banquers principalment). Segons Rafael Sanfrancisco, Luis Suñer fill els va respondre: “jo no sé si Camay podria muntar una fàbrica com esta, però jo sí que sé que puc muntar

una fàbrica de gelats”. Este detall li’l va recordar a Luis Suñer Sanchis, la seua dona, Carmen Picó, en donar-li ànims per la mort del seu fill. L’any 1965, s’instal·la la fàbrica de gelats en els edificis industrials que es van construir per a albergar Sufasa. Segons diferents fonts, Luis Suñer crea la secció de gelats d’Avidesa perquè tenia l’obsessió de fer gelats ja que el seu difunt fill Luis, una de les coses que va deixar escrites és que algun dia li agradaria fer-ne. Son pare sempre va pensar fer el que Luis desitjava. En l’estiu de 1965, Luis Suñer se’n va anar de vacances i a la seua tornada anuncià als seus empleats la compra de la maquinària per a una fàbrica de gelats. Eixe mateix estiu, utilitzant un camió congelador de repartiment de pollastres, s’inicià la venda dels primers gelats d’Avidesa. Luis Suñer sempre va tindre bons caps de compres. En el cas de la compra de la maquinària per als gelats va intervindre un agent de compres anomenat Eduardo Prilogeanu. Ell, per encàrrec de Luis Suñer, va fer totes les gestions de compra de la maquinària. Fins i tot es va encarregar de portar els tècnics italians Franco Piluso, Luigi Tabacco i un veterinari anomenat Alberto Biondi. El primer d’ells, Franco Piluso, era un tècnic de maquinària per a la indústria alimentària. El segon, Luigi Tabacco, es va encarregar de la direcció de la producció de gelats i també va desenvolupar la


majoria de fórmules qualitatives per a estos. El tercer d’ells, Alberto Biondi, el veterinari, va reforçar els serveis de veterinària d’Avidesa. Eduardo Prilogeanu era un advocat romanés que va haver de fugir de Romania, casat amb la filla del Comte de Casa Rojas. Luis Suñer va conéixer Eduardo en una fira de mostres i, segons la seua filla “van fer molta amistat, van congeniar moltíssim i, és més, és padrí de la meua filla Carmen María. El volíem moltíssim i ell a nosaltres també”. Fruit d’este contacte, Pilochano va començar a portar-li algunes medecines per al tractament de la malaltia que patia el seu fill Luis i que no estaven disponibles, en aquells dies, al nostre país. El seu consogre, Adrián Campos Simó, el localitzà a Bèlgica. Una vegada va facilitar a la família Suñer el contacte d’un metge suís perquè passara consulta al seu fill Luis. En general, Eduardo Pilochano, a banda dels temes personals, buscava matèries primeres i productes auxiliars no disponibles en el mercat nacional. Pels seus serveis cobrava comissions i anaven

primeres proves de gelats. La veritat és que van eixir molt bé i van començar a produir”. A partir d’aquell moment van començar les compres de maquinària. Luigi Tabacco es va instal·lar definitivament a Espanya i així va començar Avidesa a fabricar gelats. Gradualment, mitjançant una xarxa comercial basada en delegacions, la majoria d’elles pròpies, els gelats Avidesa es van establir per tot el territori nacional fins a convertir-se en la marca líder. Èxits comercials com el famós gelat Apolo van facilitar el procés. La capacitat productiva instal·lada requeria un adequat tren de vendes que col·locara en el mercat tal quantitat de producte. El muntatge de la xarxa comercial va ser encarregat a Rafael Sanfrancisco Llinares, qui en aquells moments era el Director Comercial d’Avidesa de la fins aleshores, divisió de pollastres congelats. Per a la venda dels gelats “comencem a fer delegacions i Don Luis em pressionava, no pots anar per ací nomenant representants? Li contestà Sí, senyor. I quina idea portes?, li preguntà l’industrial. Li vaig explicar que

i van visitar tota Andalusia. El taxista amb Rafael Sanfrancisco davant i el camió de repartiment darrere. La manera d’actuar era la següent: Arribava a un lloc i començava a dir “ara ve el camió. Et donaré mostres perquè les proves i vorà s com el nostre gelat no té competència. Nosaltres som fabricants de gelats. No ho fem per negoci però quasi quasi”. I ací posava una mica de salsa: “Per honor fem el millor gelat de tota Espanya i possiblement d’Europa, perquè emprem matèries de primera classe”. Al poc, arribava el camió i li entregaven al futur client unes caixes de mostra dels productes que fabricava la nova divisió de gelats Avidesa. El fort de l’argumentari de vendes consistia en la qualitat de producte, millors matèries primeres i més quantitat de les mateixes en la fórmula qualitativa. Era i és habitual insuflar aire en el producte perquè este guanye volum. Rafael Sanfrancisco ho sabia. Per això feia pesar el litre davant d’ell als futurs clients (un litre de volum de gelat, que no de pes), “i hi havia litres de la competència que pesaven 350 grams i els nostres

L’ANY 1965, S’INSTAL·LA LA FÀBRICA DE GELATS EN ELS EDIFICIS INDUSTRIALS QUE ES VAN CONSTRUIR PER A ALBERGAR SUFASA. del seu compte les despeses generades en l’activitat. Eduardo Pilochano, a més de treballar com a agent de compres per a Luis Suñer, li acompanyava a l’estranger a comprar maquinària. Atés que Luis Suñer no parlava idiomes, Pilochano li feia les funcions d’intèrpret. En el tema de la compra de la maquinària d’indústria de gelats, Pilochano el va acompanyar a Itàlia on, visitant una fàbrica de gelats va conéixer Luigi Tabacco. A Luis Suñer li va agradar, tant per la seua manera de ser com pels seus coneixements tècnics i li va proposar vindrese’n a Espanya. Luigi va mostrar les seues reticències a abandonar Itàlia pels seus compromisos familiars. Al final, Luis Suñer el va convéncer. Es van fer les primeres proves de gelats. Segons Mari Carmen Suñer “crec que sobre el 65 es van fer les

el meu pla no era un invent, era una còpia”. El pla consistia en un model de delegacions, en propietat o de tercers, que subministraven una zona predeterminada. El model va arrancar en la delegació d’Alzira situada en la mateixa fàbrica. Per a això es van posar a repartir, van carregar un camió, conduït per Pere Perelló i van començar la volta. Va començar la penetració en el mercat dels gelats, li van llevar clients a Camy, a Ondina, Kalise, Menorquina o Frigo. Estes marques tenien territoris on la seua presència era predominant. Segons Rafael Sanfrancisco, a Alacant Camy i a Múrcia Frigo. Van començar amb el sistema de prevendistes. El mateix Rafael Sanfrancisco, fins i tot sent el Director Comercial, va realitzar estes funcions. Van contractar un taxista de la localitat anomenat Eduardo

pesaven més de mig quilo”. Eren els punts forts de l’argument de venda del producte. Coneixent bé els productes de la competència i, amb això, els avantatges competitius dels gelats Avidesa, la penetració en el mercat va ser molt ràpida. La xarxa comercial, tal com s’ha dit, estava formada per exclusives i pròpies. Les exclusives es referien a les delegacions la propietat i la gestió de les quals era de tercers. Les delegacions propietat d’Avidesa, al principi, només estaven a València, on el delegat era Eugenio Martí Sanchis i a Madrid, el delegat del qual era el mateix germà de Luis Suñer, Rafael. En la pràctica, la funció de Rafael Suñer Sanchis era, més aviat, de supervisió. El delegat en funcions “era un xic que es


deia Lorenzo Hernández, que era de Madrid”. A partir d’ací va començar l’expansió. En el punt àlgid es va arribar a 32, de les quals unes 21 o 22 eren delegacions pròpies. La resta, exclusives. El criteri de selecció d’exclusives va ser fixat per Luis Suñer qui mantenia la següent idea: “si li venc a un exclusivista li he de fer descomptes perquè guanye diners. Si l’exclusiva fora delegació pròpia jo guanyaria els diners de fàbrica més els de l’exclusiva, per tant no m’ha de pesar crear delegacions pròpies. Sempre que puguem cal fer-ne més”. Eixes eren les instruccions que va impartir Luis Suñer al seu director comercial responsable d’expansió, Rafael Sanfrancisco Llinares. En paraules seues: “primer vaig començar fent exclusives, però quan una fallava o no venia el que consideràvem, anava, la comprava i la convertia en pròpia”. Les instal·lacions d’una delegació no eren menors de 3.200 metres quadrats,

que eren de plaques frigorífiques autèntiques. Gelats Avidesa, en haver de comprar la flota de camions de nou, es va avançar a la competència i, des del primer any, va eixir a repartir gelats des de les delegacions amb els nous frigos. Segons Rafael Sanfrancisco: “compràrem els primers 25 camions frigorífics, amb la qual cosa vam tindre molta sort, en tindre més facilitat d’unir clients atesos, que la que tenia la competència”. Este avantatge competitiu els va durar un any, ja que a l’any següent ja van eixir igual els competidors, però això els va permetre una millor i més ràpida penetració de mercat. Un altre dels factors d’èxit en el procés de guanyar quota de mercat va ser el sistema de gestió dels congeladors. Es va crear de tal forma, que es va convertir en un factor de fidelització. En els començaments, Avidesa llogava els congeladors als seus clients, els quals pagaven una

amb la fórmula del lloguer, la qual cosa facilitava llevar clients a la competència. Amb este sistema Avidesa es va dotar de grans i bons clients. Entre ells, Rafael Sanfrancisco cità El Corte Inglés, Simago o els paradors de turisme,. Este tipus de clientela els va obligar a comprar baguls més grans. El múscul financer de Luis Suñer era tan gran que als exclusivistes els deia: “si et fa falta un camió, no perdes la possibilitat de negoci, et passem el camió i el pagues a terminis com pugues”. Amb esta mena de tàctiques, els creixements anuals eren de dos dígits, és a dir, majors del deu per cent. Una de les constants en l’estil directiu de Luis Suñer era el paternalisme. Cuidava dels seus treballadors com un pare. Amb esta actitud, Luis Suñer tractava de compensar altres condicions laborals menys positives i, de pas, estimular i fidelitzar els seus empleats amb els seus projectes

UNA DE LES CONSTANTS EN L’ESTIL DIRECTIU DE LUIS SUÑER ERA EL PATERNALISME. CUIDAVA DELS SEUS TREBALLADORS COM UN PARE càmeres frigorífiques, camions i congeladors, que s’instal·laven en depòsit a casa de cada client. Un canvi en la tecnologia del transport frigorífic va suposar un nou avantatge competitiu afegit, afavoridor del procés de penetració en el mercat de gelats. En 1965 eixiren els primers camions frigorífics de plaques congeladores autèntiques. Fins a eixe moment la competència (Frigo, Camy, Menorquina o Kalise), per a fer la venda del gelat, primer havia d’anar al client, vore el que volia i tornar a fàbrica, i en calaixos de suro amb gel i sal, portar la mercaderia, perquè no disposava de cap sistema per a transportar els productes congelats. Per tant, havien de fer primer la prevenda i després el repartiment, amb la qual cosa, només podien atendre en un dia 10 o 15 clients. Per la matèria i mercat, la comanda havia de ser molt xicoteta per client, la qual cosa complicava en gran manera la logística del subministrament de gelats, però en aquell any 65 van eixir uns camions frigorífics italians

mòdica quantitat mensual. L’estratègia era facilitar l’entrada del congelador a casa del client per a posar el gelat. La importància d’este factor en la venda del gelat ho demostra el fet que, en un curt espai de temps, es van comprar 10.000 unitats de congeladors. Segons Rafael Sanfrancisco el cost unitari de cada congelador era d’unes 8.000 pessetes de l’època, la qual cosa ens donava un muntant d’inversió, només en este capítol, de huitanta milions de pessetes dels anys seixanta. Una vertadera fortuna. Esta última dada esbossa la gran inversió que va suposar la divisió de gelats d’Avidesa. En aquell moment, Luis Suñer estava guanyant molts diners tant en Cartonatges Suñer, com en Avidesa/pollastres. Per a fidelitzar encara més a la clientela i, de pas evitar l’entrada a la competència, del lloguer es va passar a la compra. Avidesa venia els congeladors als seus clients a pagar en deu anys, període durant el qual Avidesa es constituïa en proveïdora exclusiva. Este sistema permetia, a més, guanyar quota de mercat atés que els competidors seguien

empresarials. Luis Suñer donava diners a l’empleat que li feien falta per a pagar el lloguer de la casa o per a operar a la seua dona o un fill. Rafael Sanfrancisco relatà el cas de Francisco Penadés, un repartidor de gelats que va tindre un accident: “anava en una furgoneta de la delegació de Maó i va xocar amb un camió, va perdre mitja cama, es quedà sense coneixement i el portaren a l’hospital. Em cridaren al voltant de les 6 de la vesprada i em digué Vento: Paco està a l’hospital perquè ha tingut un accident en la carretera i l’han recollit sobre la 1. El metge diu que no hi ha circulació i que el més probable és que entre gangrena i haurà de tallar la cama. Jo, que l’havia tret de València, on estava de camarista, que era el càrrec més baixet que hi havia ací, per l’amistat que hi havia amb la família, li dic: que es pose el metge, i li dic: doctor jo no sé vosté el treball que tindrà, ni com ni de quina manera, però li agrairia que vosté no se separe del seu costat. D’altra banda no vull que li talle la cama i el metge va dir: bo, puc aguantar, però em pot donar el telèfon de la família per a parlar amb ells, ja que això és


cosa de la família. Li vaig dir: ell no té més família que a mi, que soc el seu cap. Vosté faça el favor i després passe la minuta, la que siga, no es preocupe per res, però no el deixe i estiga pendent a veure com reacciona. Quan veja el menor símptoma em crida. Jo me’n vaig a Avidesa. Si volen em criden allí i deixen el telèfon. En arribar a Avidesa, va telefonar i vaig enviar a Vento a comprar 5 passatges per a anar de Maó a Barcelona”. Després de moltes vicissituds, Francisco Penadés va ser ingressat en una clínica de Barcelona i va salvar la seua cama. Realment Luis Suñer no sabia res d’este cas. Quan va vindre Don Luis a les 11 del matí de l’endemà i s’assabentà, li va dir a Rafael Sanfrancisco que molt bé, que avant i que no es preocupara. Decisions semblants ja les havia preses Luis Suñer amb anterioritat. El record del seu difunt fill va estar present sempre, com no podia ser d’una altra manera, en la memòria de Luis Suñer. Però no sols ho va ser en l’àmbit personal, sinó que –durant molts anys- cada aniversari era recordat amb un acte multitudinari. D’especial rellevància va ser el primer aniversari de la defunció de Luis Suñer Picó. Per a la commemoració es va erigir un monument de marbre, enfront de l’entrada principal de la factoria número 1, que estava presidida per una escultura de grandària natural del difunt. A l’acte van assistir nombroses autoritats, entre elles, el representant del Ministre d’Agricultura, Salvador Serrats Urquiza, que era el director General d’Economia de la Producció Agrària. Va imposar a Luis Suñer la insígnia de l’Encàrrec al Mèrit Agrícola. A més de la presència del Governador Civil de València, Sr. Rueda Sánchez-Malo, i altres autoritats, fou de ressaltar la presència de Fra Just Pérez de Urbel i Santiago. Fra Just, membre de l’Orde Benedictí (O.S.B.), no era un personatge qualsevol, era el primer Abat Mitrat del Monestir de la Santa Cruz del Valle de los Caidos, Conseller Nacional del Moviment, procurador en Corts, falangista i destacat investigador de l’Edat mitjana castellana. Fra Just va beneir, amb anterioritat a este acte, la factoria número tres d’Avidesa o escorxador

industrial, i a continuació el monument. Després dels resos, “va pronunciar unes paraules d’emocionat record per a qui va ser Director General d’Avidesa, el Sr. Luis Suñer Picó, a qui coneixia a través d’una amistat sincera i afectiva”. Després dels discursos de rigor, va tancar l’acte amb unes breus paraules un Luis Suñer emocionat. La inauguració oficial de la fàbrica de gelats s’efectuà en el transcurs dels actes del segon aniversari de la defunció

de Luis Suñer Picó i també va ser beneïda per Fra Just. La ressenya de premsa, indica que la maquinària per a fabricar els gelats era de procedència danesa i italiana i que estava situada en la factoria número 3. Durant els actes del segon aniversari es va col·locar la primera pedra de la factoria número 4, destinada a criança de pollastres. Durant el transcurs d’eixe mateix any (el 14 de març de 1966), Luis Suñer i la seua esposa van ser padrins de la campana “de la Verge de Lluch, de cinccents quilos de pes i en memòria del seu fill Luis”. A partir d’aquell dia, quan dobleguen les campanes del Santuari de la Verge del Lluch, la major, doblega pel fill de Luis Suñer. Tots estos actes i records eren un homenatge que el pare feia al fill difunt a través de l’expansió empresarial i els seus assoliments. “A Luis Suñer li ponen fins els pollastres”. És una expressió molt de la Ribera del Xúquer que es diu de persones a les quals els seus negocis els van bé i que tenen sort. La Grossa del sorteig de Nadal de l’any 1968, el número agraciat del qual va ser el 57.150, va tocar en Avidesa. Algunes fonts parlen que a Luis Suñer li van tocar 75 milions de pessetes de l’època, quantitat més que respectable. Pràcticament, va tocar a tots els empleats, familiars i exclusivistes de les diferents delegacions. Una pluja de milions va caure a la ciutat. Avidesa va oferir als empleats que van voler prendre-ho, diners prestats, a fi de finançar-se encara més. Amb els quatre xiquets que van cantar el premi, com en la majoria dels seus actes, va ser esplèndid: els va regalar una llibreta d’estalvis amb una imposició de cent mil pessetes a cadascun. A més del lliurament dels regals, s’anuncià la creació de la fundació Luis Suñer Picó, a fi de concedir beques d’estudi per als fills dels productors d’Avidesa i de Cartonatges Suñer. Les primeres van ser entregades per la seua esposa, Donya Carmen Picó. Avidesa era ja un projecte consolidat que anava conquistant quota de mercat fins a convertir-se en actor principal en l’arena competitiva del mercat de gelats: esta posició privilegiada es traduïa en un compte d’explotació

molt sanejat. Durant el període que hi ha entre la posada en marxa d’Avidesa (els pollastres) i el seu segrest, Luis Suñer guanyà molts diners. Esta és realment, la seua època daurada. La societat de l’època així ho percep. Al final d’estes dues dècades prodigioses, Luis Suñer és un dels homes més rics d’Espanya. Suñer era empresari de l’escola clàssica, empreses molt capitalitzades, quasi autosuficients financerament. Encara que sempre havia viscut llogat, és en esta etapa quan es construeix per primera vegada la seua casa. Compra l’antic hotel Ideal i alça un edifici complet en ple centre de la ciutat. Este detall fou una demostració de poder i de múscul financer. El Govern de la UCD va promulgar a principis de 1978 la llei 1/78. Esta llei reformava tot el sistema fiscal existent fins al moment. Es va passar del sistema franquista, basat en la imposició indirecta i, la poca directa existent, ho era per mòduls o índexs, a un sistema més modern i que, bàsicament, és l’actual. Els empresaris van començar a tributar i els seus noms apareixien en els llistats públics d’Hisenda. Luis Suñer es va enfilar al rànquing i va ser el primer contribuent de la nació, que no el més ric. Convençut pels seus amics (Luis Suñer mantenia forts contactes amb els Lamo de Espinosa), va aparéixer en televisió animant els contribuents, per a donar exemple. No va ser una bona popularitat. Si bé en el terreny empresarial les coses li van anar significativament bé, en l’àmbit personal va ser tràgic. A la mort del seu fill, va haver d’afegir la de la seua esposa, Carmen Picó Sáez. Va morir un quatre de juliol de 1974, als seixanta anys d’edat. Com era d’esperar, l’enterrament, que es va celebrar l’endemà va constituir una altra gran manifestació de dol. No van faltar homenatges públics per la nova pèrdua de Luis Suñer. Entre altres, li va ser concedida a títol pòstum la medalla d’or de la Creu Roja. El Centre Comarcal d’Educació Especial porta el nom de Carmen Picó Sáez.

FALLA EL MERCAT

59


LES ARRELS

AVIDESA (AVÍCOLAS Y DERIVADOS) VA SER FUNDADA L’ANY 1956 PER L’EMPRESARI ALZIRENY LUIS SUÑER I SANCHIS. INICIALMENT DEDICADA A LA PRODUCCIÓ I EXPLOTACIÓ AVÍCOLA I UBICADA EN LA PUJADA DE LA URBANITZACIÓ EL RESPIRALL D’ALZIRA, BATEJADA COM A FACTORÍA 1, LA MÉS GRAN D’EUROPA, TENIA 6 ALTURES I L’ÚLTIMA TECNOLOGIA.

CRISTINA GRESA Fallera de EL MERCAT

L

’any 1960, Don Luis, seguint de prop la iniciativa del seu fill Luis Suñer i Picó, que en aquells dies era director general de la factoria, i romanent atent a la idea d’introduir la fabricació de gelats a la cadena productiva, aprofitant tota la maquinària de congelat, considerava que es tractava d’un bon impuls empresarial, però de moment, es tractava únicament d’un projecte de futur. L’any 1961, reberen la visita del qui era per aquells dies el príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó. Malauradament, al gener de 1964, Luis Suñer i Picó faltava de forma sobtada, la qual cosa avivà en el record de son pare la iniciativa i il·lusió per la creació d’una cadena de gelats a la factoria avícola, que finalment va dur a terme al mes d’agost d’aquell mateix any. La visió empresarial de Luis Suñer i Picó pareixia heretada de son pare, que encara que no va conéixer la cadena de gelats, la intuïció empresarial d’aquell jovenet de tan sols

21 anys es va convertir ràpidament en tot un èxit. Tant, que va desbancar de forma progressiva la idea inicial de la producció i explotació avícola, apoderant-se la indústria gelatera de la Factoría 2 i fent reubicar la criança de pollastres i producció avícola a la carretera CV 50 km 18 (Factoría 4), i la va fer desaparéixer de forma gradual fins que l’any 1980. L’any 1966, dos anys després de la mort del fill major de Don Luis, donava forma al carrer Gandia d’Alzira una nova planta de producció de gelats, anomenada Factoría 3, on l’abat mitrat va beneir les instal·lacions, recorregudes i presentades les explicacions del funcionament de la maquinària pel tècnic director de la planta, Luigi Tabacco. En acabar la visita, van acudir a l’església de Santa Caterina, on a les 13 hores començava la solemne missa funeral en sufragi del jove impulsor d’aquella brillant iniciativa empresarial. No obstant i a pesar de l’èxit, el futur de la companyia es va veure amenaçat


EL FUTUR DE LA COMPANYIA ES VA VEURE AMENAÇAT GREUMENT DURANT ELS PRIMERS ANYS DE LA DÈCADA DELS HUITANTA, DEGUT PRINCIPALMENT AL SEGREST QUE VA SOFRIR DON LUIS L’ANY 1981 greument durant els primers anys de la dècada dels huitanta, degut principalment al segrest que va sofrir Don Luis l’any 1981, quan tenia 71 anys. Durant el temps que va durar el segrest, Mari Carmen Suñer i Picó, única filla de Don Luis, va dirigir la companyia, tot i que, tres mesos després i després de pagar el rescat, Don Luis va ser alliberat pels seus captors. I a la seua tornada a casa, s’incorporà immediatament a la seua faena, tot i això molt afeblit, tant físicament com anímicament. Però, la mala sort no acabava d’anar-se’n, i a l’octubre de 1982 el pantà de Tous rebentava, i arrasà tots els pobles al voltant del llit del riu Xúquer. La factoria d’Avidesa tampoc es va salvar, i l’aigua es va passejar a pler per la nova factoria de gelats (Factoría 3) que amb tant de sentiment Don Luis va crear en memòria del seu fill, i la deixà completament inundada. Justament, el mateix any en què Avidesa havia sigut un dels copatrocinadors del Mundial de Futbol celebrat a Espanya aquell mateix any. L’any 1989, Alberto Campos i Suñer, segon net de Don Luis, assumia la responsabilitat de dirigir el grup empresarial, però a causa de les dificultats financeres que travessaven, Alberto hagué de prendre la decisió de llançar a borsa el 30% de les accions d’Avidesa. A l’agost de l’any 1990, Don Luis va faltar i la seua filla Mari Carmen assumia la presidència del consell d’administració, mentres el seu fill Alberto continuava exercint el càrrec de director general. L’any 1991, el Banco Bilbao Vizcaya (BBV), a través de la seua filial alimentària llançà una opa sobre el 75% restant de les accions d’Avidesa, aconseguí el control total de les accions l’any 1993 i exclogué definitivament Avidesa de la borsa.

FALLA EL MERCAT

61


GELATS ELS MEUS RECORDS ES BARREGEN AMB FOTOGRAFIES I ARTICLES QUE PAREIXEN VOLER CONSTRUIR LA IMATGE QUE TINC DE TU.

E MACARENA TABACCO VILAR Filóloga Hispànica per la Universitat de València, mestra de Llengua i Literatura en el I.E.S Rei En Jaume d’Alzira i escriptora de poesía.

ls meus records es van gelar molt prompte. Els meus records estan gelats, són gelats: són el sandvitx de nata que ens menjàvem al berenar, el sorbet de taronja i maduixa que mai més s'ha vist, el meu gust pel gelat de menta, el con de paper d'un Apolo que utilitzaves per a trobar els teus bolígrafs, els motles de metall que hui apilen els meus llibres i eixe acordió que no recorde com sonava, però tu feies sonar en qualsevol festa familiar. Segurament hui t'haguera fet mil vídeos i àudios, però vas emmalaltir abans que guardara la teua veu. Encara sort que sempre tingueres la meua i tot i que no coneixes els meus llibres, sí que escoltaves els meus contes, potser em cridaves rateta perquè ja sabies que en créixer tindria un poc de rata, de biblioteca. Però com açò va de tu i no de mi, tornaré arrere: els meus records són gelats. Perquè este text també va de tota la gent que em parla de tu i això és parlar de la teua nata, de la teua tortada al whisky, de l'Avipush i d'eixa Pantera Rosa que li va donar color a la comunió de Carmela. A la meua ja no estaves, tampoc vas conéixer Pablo, però d'això mai parlem. Pareix que entre tu i jo sempre està l'art del fred, l'art de què em parlen i que m'ensenya

a recordar-te per boca d’altres. Ells tampoc coneixen el teu passat. Però bé, parlem de tu, parlem de com em fa d'orgullosa llegir els retalls que em mostren noves formes de mirar-te. Mai arribàrem a parlar del teu treball, però gràcies a la premsa --especialitzada i no-- he arribat a saber que vas ser una institució a Itàlia quan es parlava de l'art gelater italià. El químic tenaç de la scuola italiana que amb les seues màquines, tècniques i idees modernitzà la indústria geladora d’ Espanya. Mai arribàrem a parlar tampoc dels teus estudis, però gràcies a aquest llibret he arribat a saber que, seguint la tradició familiar, volies ser el que jo soc hui en dia quan la 2a Guerra Mundial va trencar els teus desitjos a canvi d’un laboratori que et va fer somniar amb un prometedor futur que va ser teu. No et preocupes, ho aconseguires tot. La xiqueta que et llegia quan tu no podies fer-ho és hui la professora, pot ser sempre va haver de ser així, perquè ara ja sé que el teu avi també ho era. Ara ja he descongelat el passat, ara sé que potser les lletres siguen cosa de família i no saps com m’emociona saber que ho portava en la sang, que el teu passat em legitima. Ara ja sé que parlar de mi també és parlar de tu.

Imatge: Motle original de gelats d’Avidesa convertit en subjecta llibres.


LUIS TABACCO

L

uiggi Tabacco Capobianco va nàixer a Fano, ciutat costera de l’Adriàtic, un 21 de maig de 1927, però pel treball del seu pare –carabiniere-- es va acostumar des de ben xicotet a viatjar de nord a sud i d’est a oest. De fet va ser al sud, a Caserta, on va conèixer Maria Funaro, qui seria la seua dona i fidel companya de viatges. El 1965 va ser el seu treball el que el va portar a Alzira on va viure fins que va faltar al 1987, un poc abans de complir 60 anys. Mesos abans, al desembre del 86, es desvinculaba laboralment d’Avidesa per la seua malaltia. El seu cor mai es va allunyar de l’empresa alzirenya. (Incansable treballador, no va arribar fins l’edat de jubilació). En l’àmbit de la gelateria, Luis Tabacco –com era conegut ací-- comença a fer-se un buit a Nàpols, on entre 1953 i 1962 forma part de la creació i desenvolupament d’una fàbrica de gelats. Al 1962 torna al nord per impulsar altra fàbrica gelatera, a la qual treballarà fins a 1965, any en què arriba a la nostra ciutat i on treballant molt, i amb la plena confiança de Luis Suñer, transforma Avidesa en una fàbrica de gelats que al cap de pocs anys es convertirà a una de les més importants d’ Espanya. Imatges:

Fotografia de grup al despaig de Luiggi Tabacco en Avidesa. Abraçada entre Luiggi Tabacco i Don Luis Suñer. Luiggi Tabacco al seu despaig en la fàbrica d’Avidesa.

HERÀLDICA PER A LA PROSPERITAT ( Document inédit )


LA COMISSIÓ DE LA FALLA EL MERCAT M’HA DEMANAT PER AL SEU “LLIBRET” UN ARTICLE SOBRE ELS GELATS D’AVIDESA I AIXÒ NO POT FER SENSE PARLAR DEL SEU EMPRENEDOR, D. LUIS SUÑER SANCHIS.

LUIS SUÑER SANCHIS, UN EMPRENEDOR INSACIABLE EDUARDO DOMENECH SENDRA Ex Director General en García Baquero

P

arlar d’este senyor és impossible si no es comenten temes de treball, progrés, creació de riquesa, generació d’ocupació i amor per la terra Valenciana. I és que don Luis invertia set dies de la setmana per tractar els temes citats, reservant els diumenges a la vesprada per reunir-se amb els seus amics per prendre amb ells mig whisky i fer la tertúlia setmanal. Jo vaig conéixer don Luis quan ell tenia 59 anys i jo 21. Vaig entrar a treballar com a cap de manteniment a la fàbrica de gelats. Durant els 21 anys que vaig estar despatxant amb ell diverses vegades a la setmana vaig poder comprovar que era un home amb una gran capacitat de treball, una intel·ligència natural fora del comú i una gran estabilitat emocional, qualitats que unides a la seua generositat el convertien en un autèntic líder davant l’equip de direcció i tot el personal que el coneguera. Mai el vaig veure enfadat i tenia una salut

de ferro fins que va ser segrestat el 1981. Són moltes les històries industrials que vos podria comentar de Don Luis, ja que els projectes d’ampliacions i reformes eren continus per la dinàmica que imprimia a les seues empreses. Als matins despatxava assumptes en Cartonatges i a les vesprades a Avidesa. Com a mostra de la seua capacitat com emprenedor vos comente una anècdota que va passar arran després que al juliol de l’any 1969 tres nord-americans van arribar a la Lluna amb una càpsula espacial que tenia forma de con i que formava part d’un programa espacial americà anomenat Apollo. Arran d’esta notícia es va pensar a fer un con de gelat que anomenaríem Apolo per ser un tema d’actualitat en tot el planeta. Este producte es va fabricar en la campanya de 1970 en una màquina rotativa anomenada Vexino que omplia de gelat

3.000 cons a l’hora. L’èxit d’este producte va ser tan espectacular que la xarxa comercial d’Avidesa va pressupostar unes vendes per a la campanya de 1971 molt superiors a la capacitat de producció disponible en aquell moment. L’Apol·lo necessitava per poder-lo fabricar el següent: un embolcall exterior de paper metal·litzat que produïa Cartonajes Suñer juntament amb una tapeta per tancar el producte una volta ple. Una màquina que enrotllara i encolara este paper perquè quedara format el con i això ho feia la firma Big Drum a la ciutat de Reus. Una altra màquina fabricava el con de galleta-neula que anava dins del con de paper, que també la fabricava Big Drum. I per últim, una omplidora de gelat, que era la màquina Vexino de què disposàvem i que era insuficient sens dubte per complir amb les necessitats de l’àrea comercial.


El que en un altre model d’empresa haguera sigut motiu de reunions multidisciplinàries, estudis, comissions d’anàlisi de fortaleses i debilitats per a la viabilitat del projecte, estudi econòmic del projecte per a la seua presentació a les inversions de l’any... En Avidesa es va actuar de la següent manera:

dèsset, i es tingué d’esta manera la capacitat de resposta suficient a la demanda d’este producte que durant més de 20 anys va estar en el primer lloc de vendes i que després també va estar acompanyat per un Mini-Apolo per completar el target juvenil.

els cons de neula-galletes.

També és de destacar que tota esta maniobra industrial estava dirigida i planificada per Luigi Tabacco com a director tècnic i coneixedor de tota la logística necessària en totes les àrees de la fàbrica i autor de totes les formulacions dels productes de gelats. Tots els departaments estaven dinamitzats pel lideratge de Don Luis i el seu estil de direcció. Responien com un conjunt harmònic davant les incidències que es produïen en el dia a dia. Este estil d’aguditzar l’enginy i aconseguir grans realitzacions amb poc dispendi sempre va sorprendre a qui ens visitava i als futurs propietaris.

Esta maniobra d’inundar el mercat amb el Don Luis va contactar amb Eduardo Prilogeanu, producte Apolo en un sol any va fer que després un agent de compres l’Apolo donara el internacionals que seu nom a totes L’ÈXIT DEL APOLO VA SER TAN Suñer tenia com de les classes de cons ESPECTACULAR QUE LA XARXA la seua família i el de la competència va enviar a Munic a que eixien ja tard i COMERCIAL D’AVIDESA VA comprar a Hermann això que els militars Wheidmuller i amb PRESSUPOSTAR UNES VENDES PER A LA anomenen l’”explocaràcter d’urgència de l’èxit” es va CAMPANYA DE 1971 MOLT SUPERIORS tació tres màquines enrotaconseguir gràcies lladores-encoladores a esta intuïció i a A LA CAPACITAT DE PRODUCCIÓ del paper metal·litzat este risc que un DISPONIBLE EN AQUELL MOMENT. del con. emprenedor com Don Luis acostumava a A continuació, a Vieutilitzar sovint amb na, en la firma Franz Haas el senyor Prilogeanu va formalitzar la compra de sis forns per fabricar valentia i intel·ligència. Finalment, a Roma es van comprar quatre màquines Dania a l’Enginyeria Bonelli de quatre files d’ompliment cadascuna. Nosaltres a Alzira construírem una nau de 5.000 metres quadrats per allotjar els forns i es van construir també en Avidesa dos túnels de congelació-enduriment en temps rècord per completar la línia de producció d’aquest producte. Tot això va estar a punt per a fabricar l’Apolo per a la campanya 1971 i d’esta manera es va multiplicar la capacitat de producció per


PER A QUEDAR-SE GELAT SÓN MOLTS ELS OFICIS ANTICS QUE HAN DESAPAREGUT A LES NOSTRES COMARQUES, SOBRETOT EN ELS POBLES DE MUNTANYA I D’INTERIOR. HI HAVIA ARTESANS QUE FABRICAVEN PRODUCTES QUE JA NO S’UTILITZEN AVUI EN DIA O BÉ PERQUÈ LA SEUA FABRICACIÓ S’HA MODERNITZAT I INDUSTRIALITZAT. D’ALTRES PRODUCTES HAN PASSAT A LA HISTÒRIA PERQUÈ LA SEUA FUNCIÓ HA ESTAT SUBSTITUÏDA PER APARELLS QUE EMPREN NOVES TECNOLOGIES.

DIEGO GÓMEZ Alcalde d’Alzira

E

ls gelers eren homes que pujaven a les alts cims del País Valencià. Allí emmagatzemaven la neu en pous geleres, neveres o pous de glaç per a vendrela posteriorment. La neu i el gel eren emprats amb fins gastronòmics, terapèutics i per a la conservació d’aliments. Pobles de les muntanyes de l’Aitana, de la serra Mariola, de la Serrella, del Puig Campana, del Benicadell, del Penyagolosa, etc. eren punt de partida d’expedicions de mules carregades amb neu cap a les poblacions caloroses situades a la costa. El trasllat se solia fer durant la nit per a evitar que la neu es fonguera prompte. Aquests gelers eren autèntics collidors de neu. Sabem que els xixonencs foren dels primers a fabricar gelats i que s’expandiren per tot arreu al pas del temps.

Existeixen vestigis d’aquests pous geleres o neveres per tot el territori valencià, protegits com a elements del patrimoni cultural de la nostra comunitat. Un dels més coneguts és el d’Agres. Tenim constància que, des del port d’Alacant i del de Dénia, es transportava gel a Eivissa i fins i tot a les costes d’Àfrica. Molts alzirenys i alzirenyes desconeixen l’existència d’una nevera del s. XVII, situada al paratge protegit de la Murta. Això vol dir dues coses: per una part, que en aquesta zona feia molt de fred, així la coneguda Edat del gel i que teníem bastant nevades -cosa que ara, amb el calfament global i canvi climàtic, sembla impossible. I per altra part, que els monjos del monestir empraven la neu per a produir gel i l’utilitzaven per a la conservació d’aliments i per a altres

menesters, sobretot, medicinals. Acostant-nos més a la realitat moderna, sabem que la revolució industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX a les nostres terres, va portar com a conseqüència la necessitat de protegir els productes a comercialitzar. Així el boom de l’exportació citrícola va plantejar la necessitat de fabricar gel per a conservar les caixes emmagatzemades en els vagons dels trens que viatjaven cap a Europa carregats de les nostres taronges. Van sorgir les primeres fàbriques de gel a la nostra ciutat. Recordem amb estima la de la família Torremocha en el carrer Faustino Blasco, junt el mercat de la Vila. Fàbrica que ha perdurat fins a finals del segle passat. Les barres de gel, mitges o senceres omplien les primeres neveres de fusta i trencades a trossos


rodejaven les primeres geleres per a fer gelat de forma casolana. Així doncs, el gel, des de sempre, continua sent necessari per al consum familiar, social, festiu, comercial i empresarial. Seria molt agosarat afirmar que no podem entendre la vida diària sense el gel, imprescindible al llarg estiu que estem experimentant. Solament hem de pensar què faríem sense frigorífic a casa o sense càmeres a les indústries

El gel i els gelats són i han sigut tota una font de riquesa; i d’això a Alzira ho sabem ben bé. L’emprenedor D. Luis Suñer va crear Avidesa, una gran fàbrica de gelats. Ningú en la nostra ciutat pot oblidar el sabor de l’Apolo, del Crocanti, del Sandwitx, de la Tarta al wisky... Sense dubte, Avidesa ha sigut l’empresa més famosa que ha tingut mai la nostra ciutat. De tota aquesta història dels gelats d’Avidesa, els lectors i les lectores

EL BOOM DE L’EXPORTACIÓ CITRÍCOLA VA PLANTEJAR LA NECESSITAT DE FABRICAR GEL PER A CONSERVAR LES CAIXES EMMAGATZEMADES EN ELS VAGONS DELS TRENS QUE VIATJAVEN CAP A EUROPA CARREGATS DE LES NOSTRES TARONGES. VAREN SORGIR LES PRIMERES FABRIQUES DE GEL A LA NOSTRA CIUTAT. alimentàries. A més necessitem l’aire condicionat fred, el gel per a les begudes i els refrescants granissats, i per descomptat, els saborosos gelats (d’aigua, de crema...). I com va ser el pas del gel al gelat? No cal ser molt estudiós o investigador. La curiositat és l’arma científica més reconeguda. Com resistir-se a la temptació de xuplar un tros de neu o de gel? Com negar que, amb un colorant, una espècie o el suc d’una fruita, el gel es pot convertir en un magnífic gelat? A partir de 1960, hem passat de les gelateres de casa, a les neveres de càmping, a les neveres amb congelador i a les neveres de fred sense gel.

trobaran informació i anècdotes en les pàgines d’aquest llibret de la falla del Mercat. Actualment ens troben, evidentment, lluny dels pous de gel però molt prop dels frigorífics, de les gelateries i dels congeladors expositors que ens mostren una varietat de gelats increïble, davant dels quals no ens podem quedar gelats. El que no ha canviat és el plaer d’assaborir un bon gelat i si és amb companyia, encara millor. Imatges: Nevera de la Murta Nevera Cava Gran Agres. Venedors de gel. Fabrica de gel


L’OFICI MÉS BONIC DEL MÓN EL XIQUET QUE VAIG SER VOLIA SER ESCRIPTOR, PERQUÈ TROBAVA QUE AL MÓN RES PODIA TINDRE MÉS TRANSCENDÈNCIA, NI MÉS NIVELL, NI MÉS ALTURA DE MIRES, QUE DEIXAR IMPRÉS NEGRE SOBRE BLANC LES MEUES OCURRÈNCIES SOBRE LA VIDA DELS ALTRES..

CARLES GALLETERO

PERIODISTA

A

eixa labor em vaig dedicar en cos i ànima durant una bona part de la meua infantesa i un grapat d’anys de la meua joventut fins que, gràcies a la lectura dels clàssics de la literatura universal o al poc de cas que feien coneguts i familiars als meus escrits, vaig abandonar tan obstinat objectiu per a dedicar-me al xiuxiueig i la xafarderia, entre nosaltres, al periodisme. El periodisme, ahhhh, el periodisme!!!!, noble ocupació, en la qual en nom de la veritat es fan sacrilegis tals com el comés per aquell que, volent contar una notícia, li va acabar traient un ull a u. I és que el món de la informació està plagat de rancúnies, venjances i odis que, mullats amb la salsa de la política, donen com a resultat una professió que a dures penes serveix per a guanyar-se la vida i, com a propina, només permet recollir en la faltriquera de l’ànima unes xicotetes dosis de vanitat i egoisme ben entés. Però, jo volia ser periodista, i amb això vaig destriar altres professions que m’hagueren reportat més diners, més fama o tal vegada una posició més còmoda.

Un dia em vaig fer major. Sí, sí, vos haurà passat a molts. Vos despertareu de bon matí en pijama, anireu a mirar-vos a l’espill de l’habitació i allí davant de vosaltres un senyor major, pelat i amb sobrepés aparent es quedarà petrificat mirant-vos. Eixe era jo aquell dia o tal vegada el meu reflex. Em vaig canviar la roba i, de sobte, em vaig adonar que anava vestit com un capellà de la Pasqua jove: samarreta amb botons, pantalons de pinces i sabates de pell amb cordons. Lluny quedarien els Levis, les vambes i els shorts. Aleshores vaig descobrir que m’agradava el café i que, en lloc d’esmorzar, havia desdejunat unes torrades de pa amb oli i sal, amb unes pastilles per al colesterol, la tensió i la migranya. Ja en el cotxe, vaig acabar cantant, i no malament, la cançó Unchain my heart del genial Joe Cocker que, traduïda al valencià, sona alguna cosa semblant com “anselmaaa”. Així fins que vaig arribar a un lloc de treball on em limitava a donar la raó, de tant en tant, a un senyoret amb pinta de capità general a qui li agradava que li digueren cada cinc minuts la frase de “molt bona idea!” i a riure amb gràcia

mal dissimulada acudits que et pujaven l’àcid de l’estómac a la gola. Aleshores em vaig dir a mi mateix: és açò faena per a un individu com jo? Quina professió m’agradaria que tinguera més transcedència, més nivell i més altura de mires que la de periodista? Què haguera volgut ser de major si haguera sigut capaç de planificar la meua vida? I, allí mateix en un racó de la memòria, amagada com un conill en un cau, va sorgir la paraula màgica que em glaçava el cervell. Avidesa. Avidesa que, en realitat, venia a ser la forma resumida d’Avícolas y Derivados Sociedad Anómima, però que per a mi sempre tindria el sabor fred i intens dels gelats que menjava de menut, l’impuls a menjar amb avidesa un mos de felicitat. Així que vos ho diré ja tot d’una i em deixaré de pamplines: si alguna vocació tinc, si en alguna cosa crec que haguera despuntat, com un Shakespeare, un Messi o un Mozart; si en alguna cosa haguera pogut ser capaç de demostrar una certa virtuositat, fins al punt de sentirme com un autèntic professional, haguera estat com a tastador de gelats en la fàbrica Avidesa d’Alzira. Ara li


dirien Departament d’Investigació, Desenvolupament i Innovació. Jo li dic tastador de gelats. Imagineu-vos que viviu a les primeries dels anys huitanta, quan a un berenar se li deia moniato torrat, entrepà de mantecover de tres colors –antecendent de la nocilla– o bescuit del forn amb un panellet de xocolate, vaja, un aperitiu abans de sopar que, si bé et llevava el desmai, t’assolava en un estat de tristor i melangia indesxifrable. Un moniato és un moniato, per moltes voltes que li peguem. Imagineu-vos eixe tipus de berenars avorrits i pocatraça. Per aquells temps, un empresari despert i tafaner, com era Luis Suñer Picó, llançava al mercat un cartell amb una selecció de polos de gel, mesuretes, polos mantecats, barres de torró, potets i tortades dignes d’un mariscal de camp. Un món de fantasia en una vida que encara era en blanc i negre, com l’UHF, com les sèries de plorar… Aleshores és quan em veig a mi mateix, en vint-i-pocs anys, una vegada desterrada la vocació periodística, cridant al timbre de la fàbrica Avidesa. –Bon dia (ding, dong!), em diuen Carles Galletero i vinc per això de l’anunci de tastador de gelats. –Passe, passe, jove –em diria una senyoreta no molt més major que jo, amb la boca i els ulls pintats amb els colors roig i blau identitaris–. Ha treballat en alguna cosa semblant alguna vegada? Té alguna experiència com a tastador? –Jo… taste la paella dels diumenges de ma mare i diu ma iaia que sempre encerte el punt de sal. -No, no, em referisc de manera professional, si vosté ha fet un test de degustació alguna vegada– somriuria amb condescendència. -…. (pausa dramàtica) - Ja veig que no. Assega’s, assega’s, que comencem la prova. Començarem pels polos de gel. Maduixa-taronja i taronja-llima; passarem a continuació als Crocantis amb la cobertura de xocolate i les ametles moltes. Després, per no entrar directes amb els mini-Apolos, Apolos i súper Apolos, es farà vosté, si no té inconvenient, un sàndwitx de nata i un “corte de gelat”, perquè siga capaç de diferenciar els aromes i les textures entre tots dos. Podrà vosté?? –Senyoreta, les seues paraules m’han fet plorar! Estic salivant!!

–Continue? –Li ho pregue! –D’acord. Anem a les terrines, el “vasito colegial”, un biscuit glacé i una copa al Whisky. No m’agradaria forçar-lo amb la copa Jamaica, però si li cap, jo tire. –Tire, tire. I així, entre polos, potets i ganivetades de gelat, passaria el meu quefer professional, sense haver escrit res transcendent, sense haver complit allò de tindre un fill, escriure un llibre i plantar un arbre, però amb la convicció del deure realitzat. Als seixanta-tres anys i dos d’atur, em jubilaria com a tastador de gelats, amb la total i absoluta seguretat que, gràcies a la meua aptitud, cap xiquet del món s’hauria pogut sentir decebut per un gelat de maduixa o per una mesureta Apolo sense xocolate a la punteta. El dia de la jubilació em dirigiria als meus companys amb unes paraules amables, penedint la mala sort dels comptables, els operaris de la cadena de gelat, els distribuïdors en les furgonetes i els mateixos gerents de direcció, supeditats a una existència vulgar i anònima. A mi, cada temporada, em presentarien una carta de gelat que, jo amb paraules que no resultaren ofensives per als dissenyadors, tractaria de seleccionar amb un bon gust i un bon criteri treballat dia rere dia. –Em sembla molt bé una tarrina de coco, però mai amb maduixa, per favor. El coco vol xocolate. I, per cert, qui és l’il·luminat que vol retirar del mercat els mini-Apolos? Quin mal li han fet? I, allí mateix, en una sala de festes triada pels meus companys, entre aplaudiments, abraçades i besos, recordant aquell passat saborós, els faria una última revelació. –Sí, amigues i amics, com a membre del cos de Tastadors de Gelats d’Espanya, vos he de dir que me’n vaig amb el deure complit: tots els dies entrava a les 9 del matí a menjar gelats i acabava a les 8 de la vesprada amb la llengua embafada i les dents insensibles. Hi havia dies que em feia mal la panxa i altres que estava constipat. Però totes les nits, quan anava a casa, no volia per a sopar una altra cosa que un pijama: una rodanxa de pinya, mitja bresquilla en almívar, un flam d’ou i una tallada de gelat de torró. Encara em cabia un poquet més de gelat. Aleshores em dirigiria al maitre de la sala i amb un senyal amb la mà li diria: –Cavallers, pijama per a tots!!!!! de la sala i amb un senyal amb la mà li diria. Cavallers, pijama per a tots!!!!!

FALLA EL MERCAT

71


UNA "GROSSA" MOLT ATRACTIVA MIL MILIONS DE PESSETES VAN REVITALITZAR LA CIUTAT. ELS GRANS AFORTUNATS VAN SER EMPLEATS D’AVIDESA

E ALFONSO ROVIRA Cronista gràfic d'Alzira

ncara que a Espanya havien existit loteries a escala local, la Loteria Nacional va ser creada pel millor alcalde de Madrid –com popularment es coneixia el Rei Carlos III– el 30 de setembre de 1763. Els guanys anaven a parar exclusivament a la beneficència com hospitals, asils i hospicis. Més tard, com que anava adquirint auge, es va convertir en un important recurs financer per a l’Estat. Alzira ha estat visitada en diverses ocasions per la deessa romana Fortuna. La que més ens “sona” va ser la del sorteig extraordinari de Nadal de 1968, quan la Banyà de l’Abundància, com coneixem a la Fortuna, “va descarregar” més de mil milions de pessetes (sis milions d’euros). Va ser fa 51 anys, amb el número 57.150, a què van correspondre 750 milions de pessetes (4’5 milions d’euros) del primer premi i, a més, un tercer premi guardonat amb 150 milions de pessetes (900.000 €), junt amb altres dècims que van ser venuts en l’administració de loteries de

Francisco Comes Lacasa, un alzireny afable, pla i comunicatiu. Paco tenia també un ultramarins al carrer Calderón de la Barca, 11. A part de despatxar els productes alimentaris, inclòs el xocolate El Puente de la fàbrica que va fundar son pare Manuel Comes Fabià, a principis de segle expedia també loteria de l’Administració número 1, que se situava en una taula sota l’escala d’accés a l’habitatge, al pis superior. Molts milers de pessetes es van vendre en aquella ocasió, però el número complet de la sort de la Grossa, el 57.150, el va adquirir a l’atzar Alfredo Pellicer per distribuir-lo en participacions en l’empresa Avidesa, on treballava. Aquell 22 de desembre de 1968, va aparéixer primer el tercer premi i quina va ser la sorpresa que, avançat al matí, els xiquets del Col·legi de San Ildefonso van cantar la Grossa, que va correspondre al 57.150, que també va vindre íntegre

per a la nostra ciutat. Les participacions van ser distribuïdes entre els empleats d’Avidesa i algunes en Cartonajes Suñer. També el cap de vendes d’Avidesa, Rafael Sanfrancisco, va remetre participacions a les delegacions de l’empresa a tot Espanya, amb la immensa alegria que suposava a tots els afortunats. Els alzirenys van viure aquell dia moments indescriptibles ja que els diners que “van entrar” a Alzira van suposar les majors vendes per a tots els comerços i especialment d’automòbils. La nostra ciutat es va vore plena de vehicles, les matrícules dels quals començaven per 228. Aquell 22 de desembre a Paco Comes també li “va tocar” la loteria sense jugar. Amb l’alegria dels que els havien correspost els premis i altres “adherits”, a la seua botiga d’ultramarins, en una extensió de poc més de 50 metres quadrats es van col·locar més de cinc-centes persones, unes amb la sana


donaven suport estes abans del sorteig. Paco Comes els va manifestar que els dècims els haurien d’haver retirat i abonat abans –era el mésnatural–, de manera que ja no podien comptar amb ells. El representant de la comissió quasi es desmaià i el senyor Comes el va tranquil·litzar dient-li que era una broma. Per les deu mil pessetes els va abonar quinze milions. Heus ací l’honestedat, seriositat i honradesa del nostre paisà Paco Comes, que no “va pessigar” ni una pesseta en este sorteig, ni tan sols del primer premi, que en Avidesa havia distribuït el seu cunyat Rafael Sanfrancisco. Una altra anècdota va passar a molts quilòmetres d’Alzira. En aque-

foto: Alfonso Rovira

intenció de felicitar-lo i altres per a comprar de tot. Li van buidar mitja botiga de productes alimentaris i fins i tot pernils que penjaven darrere del taulell. Ell va fer l’agost per Nadal. D’altra banda, una de les comissions falleres alzirenyes, la del carrer General Goded –hui Colmenar–, al mes de setembre, com és costum en Falles, confraries i associacions van encarregar 10.000 pessetes de loteria per vendre-les en participacions. Els fallers, que eren uns jóvens de la barriada, van vendre les participacions del número que després correspondria al tercer premi. No obstant, no van anar a retirar els dècims que

... AVANÇAT AL MATÍ, ELS XIQUETS DEL COL·LEGI DE SANT ILDEFONS VAN CANTAR LA GROSSA QUE VA CORRESPONDRE AL 57.150, QUE VA VINDRE ÍNTEGRE PER A LA NOSTRA CIUTAT... lla època Ràdio Alzira tenia en antena el programa Una llamada al corazón, que s’emetia al matí, de dilluns a dissabte, dedicat a obtindre fons per a la recentment inaugurada Llar Santa Teresa Jornet. El dia 21, el locutor realitzador del programa, Ismael Mascarell, havia sigut cridat a Madrid per la Direcció General de la SER per ser nomenat director de Ràdio Alzira i va telefonar dient que, com que estava la retransmissió del sorteig de la loteria, el programa el realitzarien dissabte a la vesprada i que com no eixiria res de loteria, no hi havia per què preocupar-se. Al matí següent, Mascarell quedà bloquejat a l’aeroport de Barajas a causa de la boira. En telefonar per avisar, es va assabentar de l’embolic que hi havia a Alzira i que l’estaven requerint de Radio Madrid i del diari Levante –de què era delegat comarcal– per transmetre informació al respecte. Mascarell va arribar de vesprada i es va reintegrar a les tasques informatives.

foto: Alfonso Rovira

L

a foto que acompanyem és una simulació del sorteig extraordinari de Nadal de 1968. En la imatge veiem els xiquets del Col·legi de Sant Ildefons que van cantar la grossa. Eren Julián Melgosa, José Manuel Melgocino, Raúl Lorenzo i Marino Leal, acompanyats del professor de l'escola, Graciniano Gallija, sent rebuts amb traques i carcasses i multitud de alzirenys. Convidats per la família Suñer, van ser hostes d'honor uns dies a Alzira. La recepció es va dur a terme en l'ajuntament, on van ser rebuts per l'alcalde José Pellicer, acompanyat de la reina de les festes d'Alzira, María Amparo Sifre Tudela amb les seues corts d'honor. L'alcalde d'Alzira els imposà la insígnia d'or de la ciutat.

FALLA EL MERCAT

73


Pàgina del periòdic La Vanguardia Española del diumenge 22 de desembre de 1968 publicant la magnífica notícia

FALLA EL MERCAT

75


CRISTINA GRESA Fallera de EL MERCAT

HISTÒRIES DINS LA PLANTA D’AVIDESA VISITA INESPERADA UNA NIT DE FABRICACIÓ DE CAP DE SETMANA Inicialment, el gelat de la Pantera Rosa es fabricava en torns especials de 12 hores de cap de setmana. Una nit de dissabte com tantes altres, les operàries estaven treballant a la fàbrica rodu de roducción de polos quan reberen una visita inesperada. Corria l’any 1982 i un Don Luis Suñer prou decaigut anímicament i físicament després el segrest que va sofrir l’any anterior, entrava junt amb quatre escoltes a les 4.00 de la matinada i recolzat en el seu bastó, no va parar de saludar i besar a totes les operàries que vetlaven a la nit per traure la producció d’aquest gelat tridimensional que tanta acceptació va tindre al mercat.

L’ÈPOCA DELS ESTUDIANTS Les tres imatges que tenim corresponen a l’època que coneixien els operaris i operàries d’Avidesa com l’època dels estudiants. A l’aplegada estiuenca, quan els estudiants agarraven vacances a l’escola, instituts i universitats, es presentaven a la factoria per sol·licitar treball eventual. Durant la coneguda “Època dels estudiants” la plantilla de la factoria passava de ser de 500 operaris i operàries fixos repartits en dos torns, a ser d’uns 300 operaris i operàries per torn.


UNA ÈPOCA DE COMPANYONIA I AMISTAT “Va ser una gran època, plena de companyes que acabaven convertint-se en amigues, inclús a vegades, quasi en família”, comenta una de les operàries de l’època que guarda molts bons records, però sobretot, aquelles amistats inseparables. “La responsabilitat amb què treballàvem era màxima, tant com si l’empresa fora nostra”, ens comenta, Ja que l’ambient era extraordinari i el tracte dels supervisors excepcional, tot i que es guarda algunes anècdotes divertides que considera que es queden al record de totes aquelles que ho visqueren. Ens conta que era molt habitual escoltar a la plata: “Senyor Pepe, que no heretarà la màquina!!” El senyor Pepe era un dels operaris de manteniment i tractava les màquines com si foren les seues xiquetes, les acaronava i cuidava com si foren pròpies, com si quan acabara la jornada laboral se les emportara a casa, amb molt de respecte i cura.

UNIFORME DE LES OPERÀRIES L’uniforme de les operàries, com es pot veure a les imatges, constava d’un pitet blanc i una còfia també blanca; la visera de la còfia anava emmidonada, i les operàries la portaven a emmidonar cada vegada que la llavaven perquè quedara rígida. Completaven l’uniforme amb unes botes d’aigua blanques a conjunt amb la resta de l’abillament. A més, completaven la vestimenta amb uns davantals llargs de plàstic que arribaven fins a les botes d’aigua, i que eren utilitzats pels operaris i operàries de la factoria que exercien la feina de casa en les zones on es banyaven.

SOPARS D'EMPRESA ENTRANYABLES Als anys 80, Don Luis va decidir convidar a tots els seus treballadors i treballadores a sopars de Nadal multitudinaris, on no sols acudien els operaris i operàries de la factoria, sinó que convidava també els cònjuges d’aquests. Durant els sopars, repartien números de rifa als treballadors i treballadores de manera altruista i se sortejaven regals que diverses empreses aportaven de manera gratuïta. A l’esquerra podem veure una jardinera sortejada en un d’aquests sopars i que una de les operàries que ha contribuït a escriure aquest llibert ens ha facilitat. La jardinera va ser sortejada el Nadal de l’any 1983, i per a l’època anava molt ben equipat, ja que conté un sistema de reg a goteig molt avançat per a l’època i que aquesta operària guarda amb molt d’afecte a la seua vivenda


PATROCINIS ESPORTIUS AVIDESA COM S’HA COMENTAT EN ANTERIORITAT, AVIDESA I CONCRETAMENT DON LUIS SUÑER ESTAVA MOLT INVOLUCRAT AMB LA CIUTADANIA D’ALZIRA, I L’ESPORT NO PODIA SER MENYS, AIXÍ VA SER COM DON LUIS VA ENGRANDIR TANT EL NOM DEL SEU POBLE COM EL DE LA SEUA FÀBRICA PER EXCEL·LÈNCIA:

ESCUDERIA AVIDESA

AVIDESA ATLÉTICO

AVIDESA CB

MUNDIAL 82

AVIDESA METRAKIT

CLUB BALONMANO AVIDESA

CRISTINA GRESA Fallera de EL MERCAT


ESCUDERIA AVIDESA

Imatge: F. P. Calafat al podium

A l’any 1965, tot i que a Alzira hi havia afició per les motos, no hi havia cap equip en el qual córrer, així doncs, els amics Francisco Pérez i Calafat i Juan Ramón Escolá i

Sabater s’apuntaren al Motoclub Carcaixent. L’any 1966, decidiren crear el Motoclub Alzira, amb Juan Ramón (més conegut a Alzira com a Juanín) com a president i Francisco Pérez (més conegut com a Paco Calafat) com a vicepresident. Però, l’any 1967, el Motocub Alzira desapareixia. En desaparéixer el Motoclub Alzira, Paco començà a correr de forma privada a les carreres i li va comprar una Montesa a Eduardo Carol. Adrián Campos i Suñer, net de Don Luis i gran aficionat a les motos i seguidor de Paco, una vesprada li va dir a Paco que l’acompanyara un segonet; eixe segonet va ser a casa del seu iaio a fer-se un cafenet, i eixe cafenet es va convertir en una proposta. Adrián li demanà al seu iaio comprar una Montesa de 250cc i, ¿per què no?, muntar una escuderia. Com no podia ser menys, quan el xiquet dels seus ullets demanava qualsevol cosa, i estava a la mà d’ell, li ho concedia. Així va ser com l’any 1972 naixia l’Escudería Avidesa, que comptà com a president amb Alfredo Sifre i Rubio (faller mercater de pro, molt estimat a aquesta, la seua comissió, i sobre el qual no hi ha cap faller/a d’aquesta falla a qui no se li escape un somriure al recordar-lo). Aquell mateix any, Paco va comprar una Réplica Ángel Nieto de 50cc, que va pintar amb els colors de l’equip Avidesa, a més, tot i després de córrer amb ella, adquiriren un altra igual per al seu germà menut, Agustí Perez i Calafat (més conegut com a Gostí). L’any 1973, ja l’Escudería Avidesa va comprar a Andorra una Yamaha 250cc, que va ser confiscada per considerarse contraban, Paco i Adrián hagueren d’anar a Alacant i tornar a comprar-la en subhasta, amb la qual cosa van pagar dues vegades per la mateixa moto. Posteriorment compraren a Italia una Morbidelli 125cc, una Yamaha Bimota 250cc i una Suzuki 500cc; amb uns preus d’aquella época de vora 3.500.000 de pesetes.

Adquiriren a Andorra 4 Yamahes mes, i li compraren una Harley 250cc a Enric Escuder per a Gostí. Els principals referents de l’Escudería eren els germans

Imatge: D'esquerra a dreta: Paco Calafat, Ángel Carmona, Adrián Campos y Alfredo Sifre

Pérez Calafat, i despuntà Paco (FP Calafat) amb el següent palmarés: 1976: subcampió d’Espanya amb una Suzuki de 500cc en la categoria de velocitat fins a 750cc. 1977: campió d’Espanya de resistència fins a 500cc amb una Montesa de 370cc; subcampió d’Espanya de velocitat fins a 750cc amb una Suzuki 500cc; i subcampió d’Espanya de velocitat 250cc amb una Yamaha Bimota de 250cc. 1978: 3r al Campeonat d’Espanya de velocitat 250cc amb una Yamaha Bimota de 250cc. Imatge: Paco en la Montesa 370cc, campió d’Espanya fins a 1.000cc

A part dels germans Calafat, l’Escudería Avidesa va fitxar a l’any 1979 el gran campió valencià de motociclisme per excel·lència, Ricardo Tormo i Blaya, el qual l’any anterior havia format part de l’equip com a mecànic. Ricardo començà corrent al campionat d’Espanya amb una MBA de 125cc “carreras cliente” i una Kreidler Van Veen de 50cc adquirides per l’escuderia; el seu cronometrador oficial era el faller d’aquesta comissió Fernando Gresa i Villanueva. Comptant que feia temps que ja despuntava a tots els circuits i s’augurava com anava a fer vibrar a tota l’afició motera. Aquest mateix any aconseguia el campionat d’Espanya de velocitat de 125cc amb la MBA “carreras cliente”. Paraules textuals de Francisco Artacho i Perea al seu llibre Crónicas de un campeón al respecte d’aquests campionats d’Espanya: “Aquest ha sigut un campionat monocolor: blanc, blau Imatge: Rèplica Ángel Nieto 50cc i vermell, ha sigut un campionat AVIDESA. Mai una inversió publicitària havia sigut tan rendible per a un patrocinador. Un pilot privat, amb una moto “cliente” ha dominat totalment una fàbrica sense tan sols donar-los l’opció de guanyar l’última carrera. I ben cert és que Nieto li ha posat ganes a l’assumpte. Però, no hi ha hagut res a fer. L’MBA de Tormo i el mateix Tormo han sigut inexpugnables i han provocat que s’hagen quedat en res tots els intents de Derbi”. L’any 1980, Ricardo va ratificar el seu campionat d’Espanya de velocitat de 125cc, tornat a coronar al


Imatge: Harley de 250 cc de Gostí

pòdium amb l’MBA Avidesa. L’any 1980, després d’acabar-se el campionat d’Espanya, Francisco Pérez i Calafat es va retirar de les carreres, i amb ell desapareixia l’Escudería Avidesa. Tot i desapareixer l’Escudería, Avidesa continuà patrocinant a Ricardo Tormo. Paraules textuals del mateix Ricardo: “He de trobar fons, alternatives d’ingressos, patrocinadors. Es tracta d’una tasca

complicada, espere començar la nova temporada amb els diners suficients per poder acabar-la. Evidentment, una vegada més la firma Avidesa estarà amb mi, una gestió d’amic que la familia Suñer té amb mi. L’abuelo Suñer, creador i gran ànima d’eixe embull gelater i avícola que és Avidesa, sap dels meus problemes, de la meua soledat a vegades i del que costa ser un número 1. Ell ho és al seu ofici, ha aplegat al més alt en el gremi de l’alimentació i, per tant, ningú millor que ell per comprendre’m. Una vegada més, Avidesa fara el miracle que Tormo continue a soles, intentant guanyar campionats. Des d’ací, li done les gràcies”. Tot i la inexistència de l’Escudería Avidesa, la marca continuà patrocinant a Ricardo tant al campionat d’Espanya com al Mundial. Cal destacar també que un Jorge Martínez i Salvadores molt jovenet, i mes conegut a tot arreu com a Aspar, inicià la seua trajectòria corrent en poblacions pròximes a la seua Alzira. La seua primera carrera va ser a Guadassuar, i a poc a poc va aconseguir escalar posicions gràcies a la relació d’amistat que tenia amb els germans Calafat i Ricardo Tormo. Als primers anys de la seua carrera professional va guanyar molts trofeus, tot i que s’estrenà com a campió d’Espanya de 50cc l’any 1981,

Imatge: Paco amb la Montesa 370cc campió de Espanya fins 1000cc Paco amb la Suzuki 500cc, subcampió d’Espanya I Paco amb la Yamaha 250cc, subcampió d’Espanya

AVIDESA ATLÉTICO

Imatge: Ricardo am la MBA "Carreras Cliente"

primer any en el qual l’Escudería ja no existia, però, clar, comptant amb el patrocini d’Avidesa. Avidesa continuà patrocinant-lo durant alguns anys més. Com a anécdota cal destacar la imatge de l’esquerra; a la foto apareixen Bernardo Pérez i Calafat, germà de Paco i Gostí i xòfer del camió de l’Escudería; i Fernando Gresa i Villanueva, faller dels mes veterans d’aquesta comissió mercatera i ambs els càrrecs a l’escudería de secretari, comisari esportiu, cronometrador oficial de Paco i director de carreres. De camí a les carreres del campionat d’Espanya a Guadalajara, per l’autovia passaren per un tram nou sense cap problema, però en aplegar al tram antic, Fernando li digué a Bernardo que parara, ja que l’altura d’un pont era prou dubtosa; tot i això, Bernardo, prou cabut, comentà que passava sobrat, ja que era xòfer tota la seua vida laboral… I ací, en aquest llibret mostrem la prova que, malgrat els anys d’experiència, el camió no passava.

Corria l’estiu de l’any 1963 quan Don Luis va decidir ferse càrrec de l’equip de futbol d’Alzira, el qual va entregar al seu fill Luis Suñer i Picó, que es va fer càrrec de tots els deutes que s’havien contret en anys anteriors, inclús aportant nou capital per aconseguir una plantilla capaç d’aplegar a altes espectatives esportives. A la temporada 63/64, el club va ser subcampió de Lliga jugant la promoció d’ascens contra l’Extremadura amb uns resultats de 3-1 a Almendralejo i 0-2 a l’estadi local. Però, el 15 de gener de 1964, quan la marxa del club presagiava aconseguir els objectius marcats, Luis Suñer i Picó faltava sobtadament. A partir d’aquell moment, el club va travessar moments oscurs i finalment va descendir a Regional Preferent la temporada 65/66 en quedar dihuitens en la taula. Van travessar anys dubitatius i no aconseguien estabilitzarse, alternant a la fi dels anys seixanta presències entre la Primera Regional i la Tercera Divisió. A la temporada 69/70 va quedar dècim a la taula, amb la conseqüència de no passar el tall establert per la Reial Federació Espanyola de Futbol per continuar a la Tercera Divisió i va descendir a l’acabada d’estrenar Primera Categoria Preferent. Al llarg de la seua durada a la Categoria Preferent, el club es va fer un salt capdavanter i a la temporada 71/72 va quedar subcampió de Lliga, i jugà l’ascens contra l’Olímpic de Xàtiva amb uns resultats de 2-0 com a visitant i 0-0


l’ACB. Aquells equips tenien a les seues files jugadors americans que feien més de 2 metres, mentre que els jugadors d’Alzira a penes superaven el metre noranta; tot i això, l’equip va fer un gran paper. Tant l’Avidesa Básquet com el posterior CB Alzira li devien un gran reconeixement al Sr. Luis Sanches, treballador d’Avidesa i artífex d’aconseguir els pressupostos davant Don Luis Suñer. Entranyable persona.

MUNDIAL 82 Imatge: Equip Avidesa Atlético any 1972

a casa. La temporada 72/73 va ascendir directament a la Tercera Divisió com a campió de Lliga, tot i que la seua estada va ser molt curta, ja que va quedar tretzé i la promoció de permanència la va perdre contra el CD Constancia amb uns resultats de 2-2 a casa i 2-0 com a visitant a la ciutat Balear d’Inca. L’1 de noviembre de 1971, s’estenava l’Estadi Luis Suñer Picó, construït per Don Luis Suñer en commemoració al seu fill Luis, que substituïa el Camp Venècia. Aquest mateix any, Don Luis creà el seu propi equip de futbol, l’Avidesa Atlético. L’equipatge constava d’una samarreta blava amb una franja diagonal roja més pantalons blancs. A la temporada 76/77, la Unión Deportiva Alcira i l’Avidesa Atlético es creuen a la Divisió Preferent, tots dos campions dels seus respectius grups, i es juguen el campió definitiu a un partit únic, en què va eixir vencedor la Unión Deportiva amb un resultat de 2-1. Va ser quan Don Luis va decidir no mantindre l’afició dividida, va disoldre l’Avidesa Atlético i el va integrar en la Unión Deportiva Alcira.

Imatge: Partit d'ascens U.D. Alzira vs Avidesa Atlético

Primer Equip AVIDESA CB

AVIDESA CB Corria l’estiu de 1969 quan va nàixer l’Avidesa Básquet. Un grup de jóvens alzirenys, amants de l’esport en general i del bàsquet en particular, van plantejar a l’empresa la possibilitat de crear un equip per poder competir federats. Per descomptat i com no podia ser menys, Don Luis es va involucrar immediatament. La primera temporada oficial de l’Avidesa CB va ser la 69/70, en què aconseguiren l’ascens a Primera Regional. I a la següent 70/71, aconseguiren el subcampionat i l’ascens a la Tercera Divisió Nacional. Malauradament, l’any 1976, l’empresa Avidesa decidia desvincular-se del bàsquet, i el club canviava la seua denominació per Club Baloncesto Alcira. L’any 1976, l’equip tot i que continuava amb el suport d’Avidesa, ja jugaba amb la denominació de CB Alzira,

CB Alzira, campió del Grup VI de la Tercera Divisió nacional (temporada 1976-1977)

va jugar la fase d’ascens a 2a Divisió a Logronyo. Encara que no va aconseguir l’ascens, va competir contra equips com el Bilbao Basket o el Claret de las Palmas, actual Herbalife Gran Canarias que hui dia competix en

El 13 de juny de 1982 començà la dotzena edició del campionat mundial de futbol masculí organitzat per la FIFA, com no podia ser menys, uno dels copatrocinadors va ser l’enpresa alzirenya Avidesa, que destinà un important pressupost econòmic i oferí als seus clients regals de la seua emblemàtica mascota Naranjito. El patrocini del mundial permetia a les empreses que hi col·laboraven utilitzar les imatges del mundial per comercialitzar els seus productes, i així Avidesa es convertí en la gelatera oficial del mundial. El consumidors de la marca Avidesa aconseguien regals com jugadors de futbol de plàstic per a muntar: A part del regals que l’empresa oferia, va traure una línia d’hamburgueses de pollastre invent de Piluso que anaven precuinades, eren distribuïdes en tots els estadis en màquines de vending. Coneguts com els Entrepans Oficials del mundial, però van ser tot un fracàs, que posteriorment intentaren vendre’ls i s’enviaven als militars. FALLA EL MERCAT

81


AVIDESA METRAKIT

Avidesa va utilitzar el copatrocini a la selecció espanyola 82 per a llançar una línia de productes cuinats i envasats al buit, novetat absoluta en el mercat i un producte creat per a vendre en estadis de futbol, cinemes i esdeveniments on hi haguera molt de públic i que no necessitava per a la seua conservació fred. Aquest producte va ser el predecessor en certa manera de la venda de sàndwitxos a través de màquines de vending, que hui quasi quaranta anys després estàn completament acceptades pels consumidors i trobem en qualsevol hospital, cinema o estadi de futbol. Les hamburgueses cuinades i envasades van tindre el mateix èxit que Espanya en el seu mundial 82. Després de la ja desapareguda Escudería Avidesa, la industria del gelat alzirenya no va poder evitar tornar al mon del motor, apostant per un nou alzireny Rafael Roses, més conegut com a Chama, El pianista volador, sobrenom que tenia per la seua afició al piano. La part superior del seu casc estava decorada amb un teclat . Nascut a Alzira el 23 de setembre de l’any 1967, aquest nou pilot era en realitat pianista de profesió. El seu referent era Jorge Martínez i Salvadores (conegut a tot arreu com Aspar. Pilot alzireny, expilot de l’Escudería Avidesa, amb un palmarés de 2 campionats d’Espanya de

50cc, 6 campionats d’Espanya de 80cc, 3 campionats d’Espanya de 125cc, 1 campionat d’Espanya de 250cc, 1 campionat europeu de 125cc, 3 campionats del món de 80cc i un campionat del món de 125cc, a més de ser íntim amic de Roses). El primer campionat que va guanyar Chama va ser el campionat Territorial de la Comunitat Valenciana, amb un ciclomotor regalat pel mateix Aspar, preparat i modificat amb peces de Derbi. Posteriorment guanyava en la categoria 80cc amb una Honda, regal també de l’Aspar. L’any 1987 guanyava la categoría juvenil del campionat d’Espanya amb una Honda de 80cc de l’Aspar. I l’any 1988 quedava tercer al campionat senior amb una 125cc en JJ Cobas, darrere de

Julián Miralles i el seu amic Jorge Martinez Aspar. Aquell mateix any, va correr el campionat d´Europa de 125 cc en Honda i va aconseguir dos podis. L’any 1989 va aconseguir finalment el patrocini d’Avidesa per a correr tant al mundial de velocitat com continuar fent-ho al campionat d’Espanya; fou la família de Don Luis l’encarregada de costejar quasi totes les despeses de la seua participació.

Malgrat les controvèrsies de les carreres, Chama no es va rendir mai, cada campionat tornava a pujar damunt de la seua màquina per donar lo millor d’ell. La seua sang i les ganes d’aconseguir ser el més ràpid de la pista es veien reflectides a la seua fogositat tant en els entrenaments com en les carres. Tot i les ganes, l’esforç i l’actitud de campió que mostrava setmana rere setmana, la seua visió de convertirse en el nou Aspar es va vore truncada, partinicpant en el mundial amb el patrocini de Metrakit Avidesa només la temporada del 89. El patrocini de Chama va ser una aposta personal d’Adrián Campos, pilot de F1 que veia en Chama Roses reflectides moltes de les qualitats del campió alzireny Aspar. Va comptar amb una aposta econòmica molt elevada gràcies a la visió del seu amic Adrián, però sobretot al palmarés que li predeia. Chama va aconseguir pujar al més alt del podi al campionat territorial en dues ocasions i va ser campió al campionat d’Espanya en dues ocasions mes. Hui dia continua vinculat a les dues rodes, però a hores d’ara prescindeix del motor, ja que l’únic motor amb el qual compta és la força de les seues cames. El mateix Chama comenta que, en retirar-se de les motos, el seu amic Vicente Ferrer (Valero) li va recomanar provar la bicicleta de muntanya, així doncs, va començar a córrer amb el seu equip. Ha aconseguit ser dues vegades campió del territorial valencià i dues vegades de l’Open de la Comunitat Valenciana. Com és habital escoltar la gent que el coneix, Chama Roses, gran pilot i millor persona.


CLUB BALONMANO AVIDESA

Sense cap dubte, es pot afirmar que una de les èpoques mes brillants de l’equip alzireny va ser a prinicipi dels anys 80 quan es va fusionar amb el CB Caixa València i instal·laren la seua seu a Alzira. En aquella época, jugaven amb la denominació de CB Alzira-Caixa en la categoria de Primera Divisió, i aplegaren aquell any a jugar la promoció i aconseguiren arribar a la Divisió d’Honor. Va ser en aquell moment, l’any 1989, quan canviaren la seua denominació, i passaren a ser coneguts com a Club Balonmano Avidesa i aconseguiren el màxim palmarés de l’equip d’Alzira: segon lloc a la taula al campionat ASOBAL l

filial a la categoría de Primera Divisió, l’equip va sofrir un forta crisi económica, i els alts deutes amb els jugadors el portaren a vendre la seua plaça a la categoría de llavors. Finalment, l’any 1995, el Club Balonmano Avidesa era dissolt, i passà a obtindre la denominació actual, Asociación Deportiva Cultural Ribera Alta Alzira. Per l’equip Avidesa van passar grans jugadors valencians com Alemany o Selma, o el porter internacional Jaume Fort, però destaca sobre manera la presència de Vasile Stinga, jugador romanés que va ser proclamat dues

La temporada 1990-1991, la Copa del Rei la temporada 1991-1992 i la Copa de l’EHF la temporada 1993-1994. A més, compten amb dues Supercopes d’Espanya d’handbol. El club va aconseguir superar les millors marques aconseguides de sempre, amb una ciutat bolcada fins a les entranyes en l’handbol i amb el seu equip en les posicions més altes, es tractava d’un somni pràcticament estel·lar. Tot i això, finalment tots ens despertem del somni; malauradament va ser el que passà amb l’equip alzireny que, després de diverses temporades militant en la categoria de Divisió d’Honor i comptant amb un equip

vegades millor jugador del món i que encara que va vindre a l’equip ja amb 32 anys, va ser el gran artífex del triomf en la Copa del Rei de l’equip Avidesa. Stinga era tot un ídol a Romania, on l’handbol tenia en aquella època quasi més repercussió que el futbol. El règim del dictador Ceaucescu no el deixà eixir a jugar a l’estranger fins als 32 anys i l’Avidesa va ser el seu primer i l’única destinació fora de Romania. Els primers mesos va vindre a soles, deixant de forma obligada la seua dona i fills a Bucarest com a mesura de garantia per poder continuar jugant els partits de la selecció romanesa.

En els primers mesos no era estrany veure per les oficines del club algun membre de la temuda policia secreta romanesa Seguritate, fent una visita de control o cobrant part del sou del gran Vasile. Extraordinari jugador i millor persona. Actualment viu a Bucarest, va estar treballant per a empreses valencianes a Romania. Hui dia segueix vinculat a l’handbol. En la seua època va ser el millor fitxatge de l’handbol nacional per un equip modest, l’Avidesa, al qual va fer extraordinariament gran. Per descomptat mai hauria sigut possible sense el patrocini d’Avidesa. L’Avidesa va guanyar la Copa del Rei de 1992 davant el Barça en la mort sobtada, després de dues pròrrogues, i amb un menys. Vasile Stinga va marcar de penal el gol decisiu i Selma va acabar de porter-jugador.


AVIDEAD XAVIER SIERRA PARRA Economista

D

urant l’estiu de 2018 estava realitzantse la demolició de l’antiga factoria núm. 1 d’Avidesa. Aquell estiu estava recuperant-me d’una greu malaltia i, benaventuradament, ja començava –a aquestes altures de l’estiu– a caminar pel camí de la travessa de la Murta. Aquest camí és un dels meus preferits, encara que ara i cada volta menys l’olor de la flor dels tarongers és menys intensa. Cada dia i de bon matí passava pel carrer Creu del Cardenal. En un determinat moment la visió de les feines de demolició era molt bona, atreia fer unes quantes fotos i així, dia a dia, podia fer una seqüència de l’esdeveniment de l’estiu. Per a aquells que la figura de l’industrial Luis Suñer ens atreia i mes si posseïes una cultura empresarial i podies, per tant, apreciar la importància del moment. Era el final d’una època.

En acabar-se la demolició, els grafiters posaren l’epitafi: Avidead. Li afegiren també algunes floretes de la seua collita, al parell de gelats en forma d’Apolo però en lloc de gelat damunt del cucurutxo portaven dibuixat un pollastre amb cresta. Alguns estius abans anàrem Aurelià Lairón i jo de visita a la factoria. Hi havia uns guardians, una dona rosseta, el marit, uns gossos i un home que sempre està pegant-li voltes al nano pels carrers del Respirall. Feia arranjaments diversos: obrer, llaurador, el que queia. Amb molta precaució, donat l’estat de l’edifici, anàrem visitant oficines. En les oficines, personalment, em va impressionar la modernitat que es respirava, malgrat el deteriorament. No és freqüent veure, en un ambient arrasat per saquejadors, bàrbars, etc., mobiliari que encara desprenia un aire de modernitat.

Sobretot se’m queda gravat a la memòria, una butaca entapissada de pell color groc llima. No totes les dependències de l’antiga Factoria 1 estaven accessibles, algunes estaven afectades per problemes estructurals de l’edifici; al centre d’aquest, la part central estava enfonsada bé per les pluges, o més prompte per problemes de materials de l’època (aluminosi). De les dependències visitades cal destacar les incubadores d’ous que encara estaven en bon estat, també el laboratori ple de provetes, la cria de gallines reproductores o un motor de vaixell que feia les funcions de generador elèctric per mantindre la factoria en marxa si se n’anava la llum. Cosa que puc asseverar que ocorria més sovint del que voldríem els estiuejants. Si l’haguera vist, de menut, en activitat a la situació que ens trobarem distaven més de mig segle, tota una època i tot un fum de

coses ocorregudes en tan llarg temps passat. Però no sols havia desaparegut l’anomenada Factoria 1, després n’hi hagué més, sinó que l’epíleg inclòs en el meu llibre biogràfic sobre Luis Suñer s’ha quedat a mitges. Cal per tant actualitzar-lo. Després de ser propietat des de 1992 a 1995 de la companyia Miko aleshores dirigida per Guillermo Lamfus, en eixe any Avidesa passa a ser propietat del Grup Nestlé. Lamfus continua treballant com a director general en Avidesa. Però els de Nestlé sols volien la cartera de clients d’Avidesa i la seua xarxa comercial. En l’any 2003 la companyia Ice Cream Factory creada per Guillermo Lamfus ad hoc compra la fàbrica d’Avidesa, la marca, no. Al maig de 2019 un grup d’origen italià famós, Ferrero, amb marques tan conegudes com Ferrero Rocher, Nutella o Kinder signa un


acord per adquirir una participació majoritària que podria ser la que té el fons madrileny de capital risc anomenat Portobello Capital, compost per cognoms coneguts en ambients financers nacionals i amb uns actius gestionats de més de 600 milions d’euros. Es parla d’un percentatge de més del 70 % del capital. De moment els Lamfus romanen amb un 30 per cent en el capital, però aquestes coses van molt de pressa. Tot i que comptaven amb l’anomenat dret d’arrossegament (conegut en l’argot del “corporate” o compravenda d’empreses com a drag-alon), aquest dret els permetia vendre el 30 per cent dels títols de la família Lamfus al mateix preu que Portobello (soci majoritari). Ferrero compra ICC per diversificar els seus negocis. Literalment per poder participar en “noves oportunitats en diferents categories de productes”, digueren. No obstant, la seua entrada amb una participació majoritària no ha impedit que els Lamfus continuen amb la direcció executiva de l’empresa. Guillermo Lamfus pare es jubilà i va ser substituït pel seu fill també anomenat Guillermo.

Dels negocis que els quedaven després de la important desinversió ocorreguda després del soterrar de Luis Suñer. A poc a poc han anat desapareixent. La crisi de 2007-2008 i uns quants problemes amb les finances i inversions conseqüents als efectes col·laterals de la crisi han anat minant la importància de les restes del Grup Suñer, tant econòmicament com financerament. En concret la part d’automoció –concessionàries de cotxes– té altres titulars i ja no participa el grup familiar. Les empreses de construcció i promoció s’han reduït o, literalment han desaparegut. També hi ha després de participacions en empreses. Al desembre de 2008 la premsa comentava que l’estafa multimilionària comesa pel financer estatunidenc Bernard Madoff, estimada en 37.400 milions d’euros, havia afectat alguns prominents empresaris valencians. Entre ells ressaltava la societat Kapital Geld, una Sicav (societat d’inversió en capital variable) de la família Suñer. L’esmentada Sicav tenia a la fi de setembre de 2008 més del 25% de la seua cartera en dos

dels vehicles d’inversió contaminats pel frau Madoff: el Fairfield Sentry, que va distribuir a Espanya el colombià Andrés Piedrahita, i el LIF UR Equity, que va comercialitzar M&B Capital, la societat de valors del fill i el gendre del president del Banc Santander, Emilio Botín. En caure la borsa en l’estiu d’aquest any, en concret la New York Stock Exchange, es va destapar l’estafa. L’any 2015 va ser venuda Sor Ibérica, fabricant de remolcs frigorífics, impulsada per Luis Suñer, perquè era un element –com a proveïdor dels camions frigorífics de repartiment– important en la seua estratègia d’integració vertical (li ho produïa tot). La compradora va ser el fons de capital de risc Miura Private Equity. Els nous propietaris anunciaren que l’operació accionarial es realitzà juntament amb l’equip directiu d’aquesta, mitjançant una operació de Management Buy Out (MBO). Uns dies abans, al mateix mes de novembre de 2015, el grup turístic Globalia, propietari de companyies com Air Europa o Halcón Viajes, va adquirir l’empresa Aeronova, vinculada fins ara al Grup Suñer, del sector del transport

aeri de passatge i de càrrega. De les restes de tota aquesta desfeta, sols cal ressaltar dues coses com a corol·lari d’aquest tema: La primera és que la família Suñer, encara que volguda per tots els alzirenys de soca i arrel, ha perdut quasi que tota la capacitat d’influència en la nostra societat. En els moments de culminants de la trajectòria de Luis Suñer Sanchis, el personatge més rellevant del segle XX, era literalment qui més manava a Alzira. La segona és que queden calius de tota la gran foguera. Al meu entendre, el negoci de competició automobilística que lidera Adrián Campos Suñer té més possibilitats de créixer i donar una nova resplendor a la família que més fama ha donat a Alzira. Xavier Sierra i Parra ©. Alzira, tardor de 2019

FALLA EL MERCAT

85


GELAT MERCATER


APOLO Ingredients: Galeta Xocolate Nestlé Vainilla Ametla

Elaboració: Inicialment l’elaboració era tota manual, anava passant operària per operària. S’elaborava en una taula redona giratòria en forats als quals es col·locaven els cucurutxos. Cada operària s’encarregava d’una part de l’Apolo: la primera posava el paper del gelat, la segona, la galeta, la tercera, el xocolate per cobrir tota la galeta per dins, la quarta, la vainilla, la quinta, l’ametla de decoració i l’última, el xocolate de decoració. Curiositats: Es tracta del gelat per excel·lència d’Avidesa, original de la marca alzirenya. Deu el seu nom a l’etapa de l’Apolo 12 i el format pretenia evidenciar el llançament del coet en un con a la inversa.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

PLAER A LA MEMÒRIA

MARIA JOSÉ ALEDÓN LOCUTORA DE RÀDIO, PRESENTADORA CADENA DIAL

D

urant quasi tretze anys he hagut de viure lluny de casa. En Madrid tots ens solíem preguntar “¿y tú de dónde eres?”. Ubicar Alzira en el mapa no era de vegades una tasca senzilla, així que em costava traure la llista de pistes. Recordes de la Pantanada del 82?, i un gest contrariat m’indicava que no. T’agraden les motos? No! (Pff, ja no li puc dic lo de Aspar)… i recordes els gelats d’Avidesa?, i sí, en eixe moment apareixia eixe canvi en l’expressió de la cara que revelava que més d’un gelat s’havia menjat i pel semblant, acabava d’assaborir a la seua memòria el plaer que produïen els gelats de la factoria alzirenya. Parlar dels “polos d’Avidesa” és dibuixar un somriure a la cara i no poder evitar que vinguen al cap imàtgens de quan de xicotets miràvem amb desig la carta de gelats. En lo més alt de la meua llista particular es trobava l’Apolo de vainilla en trossets de xocolate. Si

existia la perfecció, jo la trobava en aquell gelat. La pantera rosa, el “vasito” de torró, el de llima… De forma meravellosa la meua vida està lligada a D. Luis Suñer. El meu iaio Vicent, mon pare i mon tio treballaven en Cartonajes, ma mare i ma tia treballaven en Avidesa i la meua falla, la meua plaça i el meu cole era el d’“Ana Sanchis”, tot en les “casetes de Suñer”. Així que cada any féiem l’excursió del cole fins a Avidesa per a recórrer les instal·lacions (saludar els familiars que tots teníem allí treballant) i per a rematar la visita passar per la caseta de l’entrada a menjar-te el gelat de regalet. Les cues d’aquella caseta els caps de setmana eren llegendàries. Tots volien aquells gelats més barats per a després de la paelleta. No és un secret que els nostàlgics de la marca ens emocionem quan fora d’Alzira ens trobem encara bars o casetes de gelats portàtils en la marca

d’Avidesa, desgastada pels molts anys que han passat per ells. Qualsevol conversa dels polos d’Avidesa trau alguna història viscuda per algun conegut. La meua preferida és quan a ma mare Carmen li tocà el Gordo aquell diumenge 22 de desembre de fa cinquanta-dos anys gràcies al 57.150. Els pillà treballant i la celebració hagué d’esperar fins al final de la jornada, ja que no pogueren eixir abans d’acabar el torn. Després vingueren les fotos en el cartell del número i un fet que cada vegada que m’ho compta, no puc evitar emocionar-me. En entrar a Alzira pel carrer Gandia, la gent els va rebre entre aplaudiments i llàgrimes d’emoció. Les llàgrimes que brotarien si poguérem tornar a assaborir els gelats d’Avidesa


SANDWICH DE NATA Ingredients: Galeta Nata

Elaboració: La galeta era elaborada íntegrament en la cuina de la factoria. Les operàries anaven a la cuina a per les galetes que envasaven en plàstics i ficaven en caixes de cartó (moltes vegades agarraven les galetes calentetes i acabadetes de fer) per dur-les a la zona de gelats. La màquina de l’elaboració del sàndwitx era una màquina central i es col·locaven una operària a cada costat i en alt i una altra a la part de baix encarregada de donar-los les galetes. Les operàries en alt col·locaven a la cinta les galetes, aquestes passaven pel dosificador de gelat i formaven el sàndwitx. Ja estava preparat per a envasar. Curiositats: El característic sabor del sàndwitx de nata d’Avidesa ha sigut curiosament dels pocs que no han aconseguit copiar la resta d’empreses del sector. La curiositat característica d’aquest gelat es deu al fet que la galeta era casera, completament fabricada a la factoria, per a la qual es va invertir una gran quantitat de diners per comprar la maquinària necessària per a la seua fabricació. Avidesa va ser pionera en aquest gelat, i a poc a poc va anar captivant el paladar dels consumidors; quan la competència s’adonà de la gran resposta del mercat davant aquest format, va ser quan començaren a intentar copiar-lo.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

UN ENTREPÀ DE GELAT

CARLES GALLETERO

PERIODISTA

S

i haguera de triar un gelat de tots els que conformen l’univers Avidesa, este seria el sandwitx de nata. En realitat, es tractava d’un entrepà de gelat, un entretancat de nata, on la corfa de galeta cruixent servia de pòrtic a una suau massa de llet glaçada, dolça i sedosa. El nom –que no l’invent– del sandwitx li’l devem al IV comte de Sandwich (1718-1792), John Montagu, un aristòcrata del segle XVIII tan afeccionat al joc de les cartes que, per por o fàstic d’embrutar-se els dits mentre jugava una maneta, encomanà que li serviren els àpats entre dos làmines fines de pa. Així, mentre amb una mà subjectava les cartes, en l’altra donava compte del dinar. Per a mi el sàndwitx de nata va ser el gran invent de la infantesa: un berenar que et permetia jugar al futbol i menjar-lo de fora cap a dins sense tacar-te. Si el senyor Montagu, haguera tastat el sàndwitx de nata d’Avidesa (o el seu germà de xocolata i vainilla) tingueu ben segur que haguera perdut la partida. I és que davant d’un sàndwitx d’Avidesa es perd tota concentració.

FALLA EL MERCAT

91


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

SANDVITX DE FELICITAT ALFRED ARANDA MATA

REGIDOR DE CULTURA. AJUNTAMENT D'ALZIRA

RECORDE ELS ESTIUS DE LA MEUA ADOLESCÈNCIA AMB ENYORANÇA. M’AGRADAVA MOLT AGAFAR LA BICICLETA I RECÓRRER EL TERME AMB UN PARELL D’AMICS, BUSCANT AVENTURES.

Q

uasi sempre acabaven banyant-nos en alguna bassa de reg o en la piscina d’un familiar o d’un conegut.

Sovint, ma mare m’encomanava anar a comprar un parell de bosses de sandvitx a la porteria de la fàbrica de gelats d’Avidesa. No recorde quant costava però sé que era econòmic. Agafava els diners i la

bici i, en un tres i no res, ja estava allí. Solia fer un poc de cua perquè, a migdia, els treballadors se n’emportaven en acabar la seua jornada laboral. Vivíem en una de les casetes de Suñer, enfront de Cartonatges. A l’hora de berenar solíem seure a la porta de casa o al corral. Ma mare, amb la meua germa-


na menuda al braç i els altres cinc fills al seu voltant, ens contava alguna història mentre ens menjàvem els sandvitxos. Sempre en volíem un altre i ella ens deia: “Amb una bossa de gelats ja en tenim prou; l’altra, per a demà!”

eixien amb “defecte”, com eren els Apolos, els miniApolos i les barres de “corte” (tres sabors, còctel...) . Quan veiem l’anunci de l’Apolo a la televisió, ens sorprenia saber que aquest gelat es feia a poc més d’un quilòmetre d’on vivíem.

Cada bossa contenia gelats Als divuit anys vaig treballar QUAN VEIEM L’ANUNCI DE dues temporades d’estiu que havien patit algun accident durant el procés de fabricació L’APOLO A LA TELEVISIÓ, a l’empresa Avidesa. o d’envasament: la funda de ENS SORPRENIA SABER Feia l’horari nocturn paper mal tallada, el gelat esQUE AQUEST GELAT ES i estava en la màquitava trencat, esclafat... Però a na que fabricava els FEIA A POC MÉS D’UN nosaltres el que ens interessava QUILÒMETRE D’ON VIVÍEM. gelats de taronja o de era el sabor, no l’aspecte. Que llima sense parar. Cap a bons que estaven els sandvitxos mitjanit, quan descansàvem a ressode nata i també de vainilla i xocolate. I de les dues galletes, què em dieu? La galleta era suau, par, feia el possible per aconseguir un sandvitx. Tot un regal. gruixuda, saborosa. Crec que mai n’he tornat a menjar com aquelles. Mon pare em va dir que Ha passat el temps i encara el conel senyor Tabacco –el tècnic especialista– les sidere un dels meus gelats preferits feia dur d’Itàlia. La bona qüestió que amb nata perquè el seu sabor em recorda aquells estaven per a xuclar-se els dits. moments de felicitat familiar que no De vegades, compràvem altres gelats que oblidaré. FALLA EL MERCAT

93


CORTE Ingredients (hi havien cinc tipus de Cortes): Vainilla i xocolate Nata i maduixa Torró Nata, vainilla i xocolate Nata i café (es va fabricar molt poc de temps)

Elaboració: L’elaboració dels Cortes transcorria en les màquines Fliches i es fabricava íntegrament manual. Es necessitaven 3 operàries, on la primera era l’encarregada de muntar les caixes, la segona omplia la caixa del producte i la tercera tapava la caixa i la tirava en una safata que la remetia al túnel de congelat. El gelat resultant era completament cremós. Curiositats: Aquest gelat mantegat no podia faltar a les cases en l’època estiuenca, era el preferit pels majors de la casa i anava sempre emparellat amb la galeta.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

DIEGO GÓMEZ

ALCALDE D’ALZIRA

E

l tall de gelat de barra de 3 colors (nata, vainilla i xocolate) amb galetes de neula. Pràcticament ni ho recordava, però en els darrers estius, la meua cunyada Ame en la platja de Xeraco ha recuperat aquesta tradició gelatera pròpia i genuïna. Després de la paella del diumenge i la corresponent tallada de meló d’Alger, apareix a la taula la barra del gelat i els paquetets de galetes especials per a cobrir la peça de gelat que cadascú s’ha tallat per tal d’assaborir-lo. Tot un ritual, el tall del gelat i les dos galetes que el protegeixen. I el millor de tot és l’estratègia per a menjar-se’l. A mossets petits, a xuplades interminables que el voregen a buscar sempre l’últim tros de gelat i galeta que es resisteix després del gaudiment sense remei que ha suposat. Per acabar xuplant-se els dits. Tot un plaer vora mar.

FALLA EL MERCAT

95


Pantera Rosa Ingredients: Gelat de maduixa

Elaboració: Aquest gelat ja no era de fabricació manual. Es col.locaven els motles en una màquina que passava pel dosificador de gelat, el gelat queia de manera líquida i posteriorment dins dels motles passava a congelació. Posteriorment passava per la “ULMA” (nom de la màquina de l'embolcall i les operàries únicament encaixaven. Curiositats: Començà a fabricar-se en un torn especial de cap de setmana. Les operàries treballaven 12 h dissabte i 12 h diumenge, la resta de la setmana descansaven. Quan encara el gelat no s’havia comercialitzat, el Sr. Luigi Tabacco, químic de sabors i director tècnic de la planta, va decidir fer un “estudi de mercat” donant com a postres als xiquets de la comunió de la seua neta major Carmela Tabacco, una Pantera Rosa, i és clar, va ser tot un èxit, ja que va eixir immediatament al mercat.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

GELAT D´AMISTAT BERNARDO MARTINEZ FALLER DE LA FALLA EL MERCAT

Q

uan corria l’any 1964, a Alzira corregué el rumor que Don Luis Suñer anava a fer una fàbrica de gelats. Tot el món desitjava que fora una realitat perquè en el poble hi hauria faena per a molta gent i Alzira seria uns dels pobles més industrials de la Ribera. Els que érem menuts volíem saber quin gelat es fabricaria ací. Trascorregué els temps i començaren a traure els polos de taronja, de llima... després el de taronja farcit de fresa, el famós Apolo... Mare meua quines cues es feien en la garita que estava al costat de l’entrada principal, on Consuelo es feia de vendre gelats!! Les cues arribaven a ser més grans que les que hui es fan en Doña Manolita per a comprar loteria. La gent recorda amb molta estima els sabors d’aquells gelats per la qualitat dels productes que els componien. Les mares compraven els “Sandwich de nata” i ja tenies berenar. El “Vasito de Turrón” era impressionant. Els mateixos traballadors deien que la “Pantera Rosa”, la “Tarta Crocanti” i la “Tarta al Whisky” els portaven en marraixes de 16 litres, res de “polvets”. En fi! Eixa època la recordem tots i ens va entristir que es tancara la venda al públic per no poder anar a fer cua, a vore eixe dia què tenien per poder comprar. En l’any 1990 Avidesa passà a formar part de Miko durant alguns anys per a després integrar-se en la multinacional Nestlé. A partir de l’any 2003 començà la nova fàbrica amb el nom d’Ice Cream Factory Comaker, però per al poble d’Alzira sempre es coneixerà com la nostra AVIDESA. FALLA EL MERCAT

97


BOMBÓN DE NATA Ingredients: Xocolate negre de Nestle Nata Llet en pols Reny Picot

Elaboració: A la sala de mescles es fabricava la nata cremosa casera; per a fer-la utilitzaven llet en pols de la marca Reny Picot, i quan la mescla ja estava preparada en la sala de mescles, aplegava a les Rolos (màquines dels polos). Hi havia una roda gran per la qual passaven els dosificadors i omplien els motles del gelat de nata cremosa; el gelat es congelava ràpidament quan passava per la salmorra, com en el Bombón Frutas que provocava la congelació instantània; posteriorment i de forma manual les operàries posaven el pal. Després passava al dosificador de xocolate líquid on queia el xocolate Nestlé fos i tornava a passar per la salmorra per a quedar congelat. El polo ja estava preparat per a passar per l’”Ulma”, ficar el paper i passar a l’envasat manual pel grup d’operàries. Curiositats: La nata quedava cremosa com als polos de fruites i aconseguien una textura casolana molt apreciada pels consumidors.


AVIDESA, UN ABANS I UN DESPRÉS EN L’ART GELATER

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

MARI CARMEN CANO LOCUTORA DE RÀDIO, PRESENTADORA EN ALZIRA RADIO / FALLERA DE EL MERCAT

D

e gelats va la cosa i no d’uns gelats qualsevol sinó dels gelats d’Avidesa, els millors per a mi per molts motius. Quan em van demanar que escriguera sobre els gelats, en un primer moment vaig pensar que no havia res o quasi res a comptar però de sobte van vindre a la meua ment molts records en els quals estaven presents o fins i tot eren protagonistes els gelats d’Avidesa. Mai he menjat tants gelats com en aquella època en la qual Alzira era referent en el món del gelat. Recorde quan eixíem del col·legi comptant-nos els diners per a parar-nos en Palmireta i comprar-nos algun dels gelats del cartell que resava a la porta, cartell que d’altra banda ens donava una tremenda alegria veure quan viatjàvem a qualsevol altre lloc de la geografia espanyola. Quan arribava l’època de la comunions també estaven molt presents els gelats, encara més, en una de les que vaig assistir vam tindre gelats durant tot el dia. Va ser una comunió que va durar des del matí fins a altes hores de la nit i, encara que això va estar molt bé, el millor van ser els congeladors plens de gelats que teníem a la nostra disposició durant tot el dia. Ara bé, si hi ha una anècdota personal relacionada amb els gelats és la que vaig viure durant un estiu a Osca. Estava de convivència amb amigues i cada vegada que arribava l’hora de menjar per a mi era un suplici, no m’agradava mai el menjar que ens servien, fins que un dia vaig decidir que només em menjaria el pa i així ho vaig fer, pa i aigua per a menjar.

Us podreu imaginar com estaven de contentes les monitores amb mi. Així vaig passar uns dies trampejant amb el menjar. En un d’eixos dies vaig veure eixir unes safates plenes de terrines de gelat i eren d’Avidesa, no us vull comptar com ens vam posar de contentes les meues amigues i jo, encara que a mi em va durar poc, les monitores van decidir que si no menjava com les altres, tampoc tindria terrina. Ufff! Vaig ser la primera de totes a acabar-m’ho tot per a poder menjar-me el gelat i recorde que cridàvem a la resta dient: “Estan boníssims!” Són del nostre poble! Estant tan lluny d’Alzira va ser com estar a casa. Pensant amb quin gelat em quedaria si n’haguera de triar un, m’adone que no és fàcil. Com els polos de llima d’Avidesa no n’he conegut uns altres, eren molt refrescants, els Apolos estaven boníssims i al final de l’Apolo ens esperava el xocolate en la punta de la galeta, una bona rematada per al paladar. Tenia un dels meus personatges favorits de la infància en gelat, la Pantera Rosa. Però si n’he de triar un, em quede amb el sàndwitx de nata. Un sàndwitx que si compraves la porta de la factoria, en els coneguts gelats amb defecte, solies tindre més nata del normal o més galeta, mai eixies perdent, al contrari. Quins bons records! Els gelats d’Avidesa van formar part de la meua infància i la meua adolescència. Van ser un abans i un després en l’art gelater. FALLA EL MERCAT

99


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

ELS GELATS D'AVIDESA EDUARDO DOMÉNECH SENDRA EXDIRECTOR GENERAL EN GARCÍA BAQUERO

ELS GELATS SEMPRE HAN ESTAT UNS PRODUCTES ALIMENTARIS MOLT VALORATS PER XIQUETS, JOVES I MAJORS.

C

ontenen proteïnes, greixos, carbohidrats i sals minerals, per la qual cosa són aliments saludables, nutritius, complets i amb moltes calories pel seu alt contingut de greix (8-15%). S’ha demostrat científicament que la caseïna –que és la proteïna de la llet al digerir– actua com les endorfines en el sistema nerviós, activant zones del cervell associades al plaer i propor-

cionant d’esta manera la sensació de benestar, reduint l’estrés i modulant l’ansietat. Es diu que els gelats són originaris de la Xina i que els va introduir a Europa el venecià Marco Polo a través d’Itàlia en el segle XVII. Dit això, per l’any 1966 van eixir al mercat espanyol els gelats d’Avidesa, els quals van causar una gran sensació entre tots per la seua


qualitat i les seues característiques organolèptiques. Tot això no va ser per casualitat sinó pels ingredients de primera qualitat que contenien, com la llet en pols desgreixada i portada en sacs des de Nova Zelanda, la cobertura de xocolate en plaques de Chocolates Valor que foníem per fer-la líquida, igual que la mantega de greix animal de la marca Renny Picot. Als ingredients esmentats es van unir unes instal·lacions gelateres daneses de què disposàvem amb congeladors continus, que li conferien al gelat una gran palatabilitat gràcies a la perfecta dispersió de les bombolles de l’aire afegit durant la congelació del mix i als xicotets i uniformes cristalls de gel que es formaven al gratar les fulles giratòries (Dasher) sobre el cilindre de congelador continu o Freezer. El màxim responsable d’este èxit va ser D. Luigi Tabacco Capobianco, un tècnic italià que va vindre a Alzira amb la seua família des de Nàpols, fitxat per D. Luis Suñer. Este senyor tenia una dilatada experiència en el món dels gelats en totes les àrees de la fàbrica, les quals les dominava a la perfecció. El Sr. Tabacco, amb la seua saviesa i bon fer, va saber

balancejar la formulació dels ingredients i el procés de fabricació per harmonitzar els sabors dels gelats al gust dels espanyols i tot això a través d’un panell de degustadors que testaven contínuament els productes abans de fer-los definitius i eixir al mercat. El Bombó gelat era el meu favorit i era un gelat de nata recobert de cobertura de xocolate negre. Este va ser el primer gelat industrial que jo vaig conéixer i que gaudia prenent-me’l amb els amics mentre passejàvem pel parterre de la plaça Major d’Alzira. A estos productes van seguir altres com el Bombón Crocante, el Sandwich de nata o l’Apolo de vainilla. Els gelats d’Avidesa van ser coneguts a tot Espanya amb rapidesa gràcies a l’extensa xarxa de delegacions pròpies i exclusives de què disposàvem per tot el País.

FALLA EL MERCAT

101


LA TARTITA Ingredients: Ingredients: Vainilla Nata Ametla de Picó garrapinyada Melmelada de maduixa

Elaboració: Es mesclava la vainilla en l’ametla garrapinyada i s’omplia la terrina de plàstic, era decorada per damunt amb una pispa pastissera i finalment s’emplenava el centre amb melmelada de maduixa. Curiositats: Indiscutiblement va ser la favorita del mercat i les postres principals per excel·lència en tots els restaurants, on inclús era triada com a postres en comunions, batejos, bodes i diverses celebracions. Malauradament, començà el seu declivi a causa del llançament de gelats en terrines de fang, principalment per la competència Menorquina.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

LA TARTITA

VA ENDOLCIR MOLTS ESTIUS ELISA TORREMOCHA

DIRECTORA DE LA CASA DE LA CULTURA D'ALZIRA

EL DIA DE SANT LLORENÇ HAVIA TRANSCORREGUT PLÀCIDA I QUASI EXACTAMENT IGUAL A TOTS ELS DIES DELS LLARGS ESTIUS QUE PASSAVA AMB ELS MEUS AVIS EN L’HORT DE JULIA I ARMANDO.

A

l got de llet amb Colacao i galetes Maria li havia succeït el quadern de vacances Santillana en el qual tots els adults havien de clavar cullerà corregint, opinant i engrescant-se en discussions formals que excedien la ximplesa de l’exercici en qüestió i escapaven als escassos coneixements que, als meus huit anys, a penes havia aconseguit acumular. Per baix de la taula Lico em mirava ansiós esbossant una espècie de somriure tort al qual no em podia resistir.

Oblidada ja pels majors, tots dos ens escapàvem discretament escales avall a vagabundejar pels jardins o a buscar gripaus a la pineda. Abans de dinar, entre glops d’aigua i crits de pànic, Armando m’ensenyava a nadar mentre arribava a la piscina l’olor de la llenya de pi i de taronger barrejat amb els aromes inicials de la paella que l’àvia Elisa havia començat a preparar. Amb la panxa plena, la sesta era un moment sagrat per a tots els adults de la casa. Ni a Plutarco, el gat preferit


A L E G T D´A

R

on es llegia Tartita Avidesa entre estreletes blaves i roges. A través de la tapadora transparent destacava una espècie de gelatina roja circumdada de muntanyetes d’un blanc groguenc. Mentre enfonsava la cullereta en les profunditats del gotet, l’olor de la confitura de fresa, de la nata i la vainilla, s’introduïren pels meus conductes nasals començant a presagiar la reacció que, en dècimes de segon, els sabors entremesclats operarien al meu cervell en esclatar-me en la boca. Com quasi totes les nits, acabaria adormint-me acompanyada d’alguna de les històries que la tia Milagros em relatava asseguda als peus del meu llit. La Tartita va endolcir molts estius més la meua infància i adolescència fins que algun dia desaparegué dels cartells dels gelats substituïda injustament per altres més moderns. La llum dels cuquets s’apagà i quasi tots aquells adults que jo tant estimava ja no hi són però mentre escric aquestes línies, a la meua oïda arriba la veu ardent de Celia Cruz, les mans senten la suavitat del pèl daurat de Lico, la boca se m’ompli fins a reblir-se d’una aigua dolça amb regust de nata, vainilla i confitura de maduixa i, amb el màgic poder evocador de les olors i dels sabors, la meua memòria retorna a un temps, sinó millor, almenys molt, molt feliç per a mi.

MO

d’Armando, se li permetia molestar. Conscient de la tempesta que es cerndria sobre mi si em posava a marejar, m’acomodava entre les acollidores branques del garrofer centenari que habitava al fons dels jardins i rellegia una vegada i una altra els contes dels germans Grimm, d’Andersen o Perrault. A la nit, entrepà a la mà, em sentia feliç bambant pel Torretxó amb els amics dels estius i cercant cuquets de llum a penes il·luminats per la mitja lluna i per les llampades vacil·lants del melonet d’Alger que l’avi Tino havia transformat en fanal. Les nostres passes semblaven adaptarse harmoniosament a la insistent melodia interpretada per una cridanera orquestra de grills, xitxarres i granotes sols alterada intermitentment per les veus de Joaquín Prat i Laura Valenzuela presentant Gala del sábado noche; uns quants xalets més lluny arribaven als nostres oïts alguns compassos de la cançó Aquarius, interpretada en castellà per Celia Cruz, o de “mi limón mi limonero...” de Henry Stephen. Maria m’havia dit que si m’enxampava tot el sopar, tindria de postres un dels gelats d’Avidesa que Don Luis havia donat a la tia Julia perquè els tastàrem. Vaig tornar a casa més prompte que mai. Maria tragué del congelador un gotet blanc

JESUS PELAEZ I CHELO BIALCANET


TARTA AL WHISKY Ingredients: Biscuit glacé Bescuit Whisky Dyc Caramel Ametla de Xixona

Elaboració: L’elaboració era completament manual. Es necessitaven 3 operàries per muntar els motles, que portaven una base de plàstic i un cercle de cartó que es muntava posteriorment. El motle passava pels dosificadors i queia el biscuit glacé, després queia el bescuit i després el whisky sempre de la marca Dyc, després una segona capa de biscuit glacé i per últim el caramel, que era decorat amb una espàtula per a deixar-lo ben llis. Posteriorment, passava per un tunel de congelació. Quan ja estava congelada i eixia del túnel, la passaven per un forn per poder desmotlar-la i finalment era decorada pels laterals amb ametla garrapinyada. Curiositats: El pastís era redó i la competència, per més que ho van intentar, no aconseguiren copiar el format, les feien quadrades. A més, el secret estava a l’ametla de decoració, que tampoc aconseguiren copiar. El secret era una ametla de Xixona de gran qualitat igual que la resta de matèries primeres que empraven per a l’elaboració.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

TARTA AL WHISKY JOSEP ANTONI FLUIXÀ

MESTRE I ESCRIPTOR

H

e de confessar que no he sigut mai un aficionat als gelats. Si algú em volguera fer caure en una ratera, no faria bon negoci si em posara com a esquer un gelat. Ni un gelat, ni un dolç. I no vull dir amb això que no m’agraden els postres freds o dolços, sinó, simplement, que m’agraden més els aliments salats. Un bon arròs, uns cacaus, unes olives o unes simples papes m’atrauen molt més. És a dir, entre un vermut abans de dinar o un gelat per a allargar la sobretaula, m’incline, si de mi depén, per la primera opció. No obstant això, com que la nostra vida la compartim la major part del temps amb altres persones, temptat sempre pels altres, no m’he resistit a sentir la sensació gratificant i fresca de la dolçor gelada d’un bon Apolo o d’una terrina de xocolate fred. També m’agrada molt la llet merengada o un combinat de llet i café granissat. Però, sobretot, quan algú em proposa de pren-

dre un gelat, la memòria em va, de seguida, a la infància. Aquell temps en què corria pels carrers d’Alzira amb la despreocupació de qui té el futur encara a les seues mans. I d’aquell temps que, en el record, esdevé sempre un estiu llarg, hi ha una imatge que se’m destaca per sobre de totes les altres. La imatge de mon pare portant a casa una tarta al whisky d’Avidesa per ressaltar la importància de qualsevol celebració familiar o festiva. Amb quina il·lusió ens mostrava la caixa! En aquella època no tots els dies es podia fer un extra i una tarta al whisky ho era, almenys per a nosaltres. Per sort, un amic de mon pare treballava de mecànic a la fàbrica de gelats i, de tant en tant, li oferia amb bon preu algun producte amb un xicotet defecte que no es podia comercialitzar. Si es tractava de la tarta al whisky, a mon pare li lluïen els ulls. Encara ara tanque els ulls i el puc veure com assaboria golafre aquell gelat, mentre una olor breu d’alcohol em penetra pel nas des del temps imprecís de la nostàlgia.

FALLA EL MERCAT

107


GOTETS DE SABORS Ingredients: 1. Café - Nata 2. Vainilla - Xocolate Nestle 3.- Maduixa (Vasito colegial)

Elaboració: L’elaboració era molt senzilla, hi havia 1 operària col·locava els gotets, el gelat (depenent de la mescla de sabors del gotet), els gotets passaven pel dosificador del gelat del sabor corresponent. I finalment, 4 operàries arreplegaven els gotets, els envasaven en les caixes de cartó i ficaven les caixes al túnel, que les enviava directament a les cambres frigorífiques. Curiositats: El café era elaborat de forma manual per una operària que s’encarregava durant tot el seu torn de fer cafeteres “a l’ús” en una cafetera industrial com les de bar; quan el café eixia, el portava a uns bidons on es mesclava amb el gelat, i una vegada mesclat, anava als dosificadors. En el xocolate passava alguna cosa pareguda, aplegava a la factoria en pastilla, que les operàries trencaven i tiraven al bidó per mesclar amb el gelat. Respecte al gotet de maduixa, anomenat Vasito Colegial, encara que no era el preferit dels xiquets, sí que ho era de les mares, ja que era el més econòmic de la carta.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

INAUGURACIÓ DE LA FACTORIA DE GELATS AVIDESA

ALFONSO ROVIRA

CRONISTA GRÀFIC D'ALZIRA

E

l 15 de gener de 1966 era un matí fred de dissabte. Es complien dos anys de la mort de Luis Suñer Picó, fill dels consorts Luis Suñer Sanchis i Carmen Picó Sáez. Va ser la data apropiada per a la inauguració de factoria 3 de Avidesa on es fabricarien els que van ser prestigiosos gelats. Vaig estar present en tots els actes per a cobrir la informació per a Ràdio Alzira. Els actes es van iniciar amb la col·locació de la primera pedra de la factoria número 4, que es va instal·lar a la partida de Fracà, a la carretera de Gandia, on van acudir empleats de les diferents empreses Suñer. A mig matí va arribar a Alzira fra Justo Pérez de Urbel, abat mitrat de la basílica del Valle de los Caídos, a Cuelgamuros, amic de la família, i en presència de l’empresari Luis Suñer i cercles pròxims, amb els seus germans José i Rafael; Adrián Campos, Eugenio Martí, el seu cosí; autoritats provincials, com el delegat de Treball, Victoriano Anguera; delegat de Sindicats i procurador en Cortes, José Hernández; José Grima, en representació de l’alcalde de València i autoritats locals amb l’alcalde d’Alzira, José Pellicer, es van desplaçar als terrenys on s’anava a col·locar la primera pedra

de la nova factoria; pedra procedent d’un de carreus del pont de Sant Bernat, que per aquells dies s’iniciaven les obres de la seua desaparició. A les 11, l’abat beneir la primera pedra, auxiliat per José Palacios. En acabar la cerimònia, la comitiva es va desplaçar a les noves instal·lacions de la factoria de gelats, on també el religiós faria la benedicció i a continuació va tindre lloc la posada en funcionament de la maquinària de fabricació de gelats pel director tècnic, Luigi Tabacco Copobianco, amb qui van recórrer les instal·lacions, al mateix temps que rebien tota classe d’explicacions. El producte: aquell matí Luis Suñer ens va convidar a tastar les diferents classes dels gelats acabats de fabricar. Recorde que, tot i que han transcorregut quasi 54 anys, el que més em va agradar, i ho va ser sempre, va ser el de torró, i després anàvem a la fàbrica on a la porteria ens proveíem dels gelats que per defecte de fabricació es podien adquirir a preus més econòmics. El torró gelat d’Avidesa que vam gaudir tastant-lo tota la família fins que “Avidesa se’n va anar de la taula”. FALLA EL MERCAT

109


BOMBÓN FRUTAS Ingredients (2 sabors diferents): Maduixa - Llima Taronja - Taronja

Elaboració: A la sala de mescles es triturava ja congelada la maduixa/llima (depenent del gelat) amb el resultat d’una textura mantegada que aplegava a les Rolos (màquines dels polos). Hi havia una roda gran per la qual passaven els dosificadors i omplien els motles del gelat de fruita cremós, el gelat es congelava ràpidament, ja que a la part de baix de la roda hi havia un producte que es deia salmorra que provocava la congelació instantània. Una vegada congelat, les operàries posaven de forma manual el pal. Posteriorment, passava pel dosificador de fruita líquida on queia la taronja de cobertura i tornava a passar per la salmorra per a quedar congelat. El polo ja estava preparat per a passar per l’”Ulma”, ficar el paper i passar a envasar per les operàries de forma manual. Curiositats: Aquestos polos són molt recordats, sobretot pels alzirenys; la competència mai va aconseguir copiar-los, ja que el secret estava en la crema que portaven per dins, feta íntegrament de fruita natural triturada.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

EL SORBET DE TARONJA I MADUIXA ÉS UNA VESPRADA D'ESTIU EN FAMÍLIA MACARENA I PABLO TABACCO NÉTS DE LUIGGI TABACCO

E

l meu germà i jo sempre hem sigut de gelat de menta, potser el meu iaio també ho fora, perquè va intentar introduir-lo a Espanya, no va tindre èxit. La gent ací és més de cítrics valencians: taronja i llima, i del gel, per la calor. Però al meu avi li agradava inventar: per què no mesclar sabors? Per què no mesclar textures? I les vesprades de juliol ja no sols van ser gelades, sinó també cremoses; ja no van ser només taronja, sinó també vesprades de color de rosa. El sorbet de taronja i maduixa és una vesprada d’estiu en família, al costat d’una piscina en el Respirall. Soc jo eixint de l’aigua després d’hores d’exhibició de volantins

i caigudes, d’un partit de vòlei en família o de mil baralles pel matalafet. És el berenar que ens solia esperar junt amb el sandvitx de nata, l’afortunada excusa que ens reunia al voltant de la taula mentre el iaio ens observava amb la vella camiseta de tirants, les seues bermudes, el barret, les sandàlies que venera mon pare i qualsevol objecte estrany penjat del coll que segurament formava part de la seua pròxima idea. El sorbet de taronja i maduixa és el gelat que hem triat (agraïts) Pablo i jo per recordar una vegada més el iaio que, juntament amb a la Falla El Mercat, ens ha reunit una vegada més al voltant d’uns gelats.


BOMBÓN CROCANTI Ingredients: Xocolate amb llet Nestle Vainilla Llet en pols Reny Picot Ametla del Almendro

Elaboració: A la sala de mescles preparaven la vainilla cremosa casera, utilitzaven igual que al Bombón Nata llet en pols de la marca Reny Picot; quan la mescla ja estava preparada, aplegava a través de les Rolos a la sala de fabricació del polo. Per una roda gran (la mateixa que pel Bombón Nata i els Bombones Frutas) passaven els dosificadors que omplien els motles del gelat de vainilla cremosa, el gelat es congelava ràpidament quan passava per la salmorra, passava a posar-se el pal de manera manual per les operàries i com en el Bombón Frutas i el Bombón Nata passava per la salmorra que provocava la congelació instantània. Després passava al dosificador de xocolate amb llet de cobertura cruixent barrejat amb xicotets trossets d’ametla i tornava a passar per la salmorra per a quedar congelat. Posteriorment passava per l’”Ulma” per a ficar el paper i passar a envasar per les operàries de forma manual. Curiositats: L’ametla natural sancera era trossejada i mesclada amb el xocolate amb llet fos. Aquest ha sigut un dels gelats que posteriorment han tingut totes les marques. Tot i que la cremositat de la vainilla no han aconseguit copiar-la.


CROCANTI

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

AURELIANO LAIRON

ARXIVER I CRONISTA D'ALZIRA

R

ecorde amb melancolia el mes de juliol de 1968 o 1969 amb els meus pares. Tenien el costum, de tant en tant, d’agafar uns entrepans que preparava ma mare i anar-se’n, bé a la Muntanyeta del Salvador, bé al Cine Piscina, no massa lluny de ma casa. Quan anàvem a la Muntanyeta sopàvem al bar del Santuari de la Mare de Déu del Lluch que regentava la senyora Encarna. Quan anàvem a la Piscina a veure el cine sopàvem a la terrassa. Allí els meus pares demanaven una ensaladeta i beguda i ens menjàvem els “bocates” mentre donàvem compte d’una bona projecció cinematogràfica. Recorde veure un film que van projectar que es titulava Cumbres de violencia. Quan acabaven de sopar els meus pares treien fruita i completaven la vianda, però jo no, a mi em tocava –si m’ho acabava tot, clar, com a compensació perquè no era gens menjador– un gelat. El gelat que solia disfrutar mentre m’engrunsava a un dels dos engrunsadors que hi havia al costat mateix de la piscina. D’entre els gelats més populars recorde els sorbets de llima

i de taronja. Eren gelats d’aigua, però els d’Avidesa –llavors a Alzira no se’n venien d’una altra marca– conservaven el sabor dels dos cítrics fins al final, quan solament quedava ja el pal. A mi, el gelat que més m’agradava no era ni els sorbet, ni els “vasito” ni tan sols l’Apolo i el Mini Apolo ni la Pantera Rosa (estos últims crec que foren posteriors). El meu gelat preferit era el Crocanti. Una massa compacta de nata en el seu punt exacte de dolçor i coberta per una fina làmina de xocolate negre amb trossets d’ametla torrada i cruixent, tot sostingut, clar, pel palet. Tan senzill i tan rebò! I a més el contrast del blanc i el negre. Quins records aquells mesos de l’estiu del 68 i del 69 a la terrassa del Piscina, mentre veiem pel·lícules i em menjava un Crocanti! Aquell Crocanti era un gelat de luxe per a un xiquet poc menjador, capritxós i consentit. El xiquet era fill únic!

FALLA EL MERCAT

113


SORBETES DE SABOR Ingredients: Taronja Xocolate Maduixa Llima

Elaboració: A la sala de mescles es fabricava el sorbet de sabors líquid que aplegava a les Rolos. A la mateixa roda gran que la resta de polos, aplegava als dosificadors i el sorbet de sabors i s’omplien els motles, el gelat es congelava ràpidament al passar per la salmorra i una vegada congelat, les operàries posaven el pal de forma manual. Posteriorment passava per l’”Ulma”, que posava el paper i a envasar per les operàries. Curiositats: Es tracta del polo més consumit pels xicotets de la casa, ja que era refrescant i el més barat per als pares.


UN POLO DE LLIMA REFRESCANT XAVI SIERRA

ECONOMISTA

Q

ui no s’ha menjat un polo de llima a l’estiu un d’aquests dies que fa calor de valent. Però no sempre han sigut els polos d’Avidesa. Comencem la meua història, doncs. Afortunadament els meus estius des de l’any u els he passat al Respirall, lloc d’estiueig de les classes mitjanes alzirenyes. Aleshores eren freqüent les paelles dominicals. Pujava tota la família, majoritàriament la de mon pare. Era i és una família nombrosa. Quan venien el Serrallo s’omplia de gent de gom a gom. Com venien els meus cosins i cosines i, més d’un era d’una edat semblant a la meua l’ambient era fabulós: l’esmorzar, el bany, el dinar i l’aigua-llimó. Era un programa perfecte. Com el tema va de refrescar-se vos estalvie les paraules que narren als xiquets i xiquetes nadant al safareig, les papes de l’aperitiu de després del bany, fer una ullada als paellers i paelleres, com es mataven els pollastres criats al Serrallo, la sang per fer les mandonguilles. En resum, el procés

clàssic de fer una paella de trellat: com toca. En aquest procés també estaven els qui feien l’aigua-llimó. En aquells temps ho feien amb la geladora. La geladora era com un cilindre de coure amb tapadora. La tapadora portava sobre la tapadora una ansa. La geladora anava dintre d’un barril de suro reforçat amb fusta on, entre la paret i la geladora es ficava el gel de Fulgenci Torremocha i sal perquè durara més. Tapat amb una tapa de suro entre el barril de suro i la geladora. La història era que algú, per torn, havia d’estar rodant la geladora o bé, donant-li un moviment de va-i-ve. A poc a poc l’aigua-llimó anava quallant. En acabarse el café, majors i menuts tenien un gotet d’aigua-llimó. Amb sort unes rosquilletes per berenar: la glòria. Encara que havent-hi polos, Helados Cervantes i la Jijonenca, no es podien comprar i pujar-los al Serrallo sense que es fongueren. Més endavant el meu oncle Ramon Goig, cunyat de ma mare per casament amb ma tia Antonia, va perfeccionar l’artefacte de la geladora. En

va fer una d’acer inoxidable amb un mànec que li donaves a la manovella. L’entrada de les neveres elèctriques va canviar el panorama dels polos i gelats. Mon pare, que era amic de Paco Campos, Texas, li va comprar una Kelvinator. El de Texas li venia perquè tenia al vidre de l’entrada un cowboy cavalcant gravat al mateix vidre. El de la Kelvinator era un crac; en una safata d’alumini, ficaves l’elixir (suc de llimó, ratlladura de corfa de llima, aigua i sucre) i, miracle, tenies polos de llima en forma de glaçons. Si no deixaves que es congelara: aigua-llimó. S’havien acabat les geladores. En facilitar el procés podies fer d’aigua-llimó tan sovint com volgueres. Després va vindre Avidesa, gelats de la mà de Luis Suñer. Estàvem tota la nostra curta vida xuplant polos de llimó i, per tant el d’eixe sabor va ser el preferit

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA


TARTA CROCANTI TARTANOVA Ingredients: Vainilla Xocolate Nestlé Ametla Picó

Elaboració: L’elaboració era completament manual. Es necessitaven 3 operàries per muntar els motles, que eren cilíndrics i de metall. El motle passava pels dosificadors de gelat, primer queia una capa central de gelat de xocolate, després una capa de gelat de vainilla i posteriorment passava a congelació. Quan el gelat estava congelat, passava a desmotlar per a enviar-la a decoració, on era empolvorada de trossets d’ametla per les operàries de forma manual. Curiositats: Com s’ha anomenat a l’elaboració, els motles eren cilíndrics, amb la qual cosa, quan les operàries desmotlaven el gelat, aquestes mateixes havien d’escurar els motles per a començar de nou el procés.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

AVIDESA, MARCA ALZIRA

D

es de sempre les marques han sigut importants. De fet hi ha marques d’empreses al llarg del món que encara que en els seus balanços estigueren en bancarrota, el seu distintiu seguiria cotitzant-se de tal manera que es consideraria un actiu d’eixa empresa molt important. Fins i tot es publica un llistat anual a l’estil Forbes i els més rics, en les marques més valorades del món, solen estar liderades per les mateixes: Apple, Coca-Cola, Amazon o Google. Una marca ben valorada és sinònim de prestigi, de manera que el producte que la porta ja té garantida la seua venda. Cal pensar en les marques de roba, algunes de les quals solament per portar dita imatge, ja valen 10 vegades més que una altra peça de roba, encara que la seua qualitat siga la quarta part de bona. Tots recordarem també quan en la última crisi econòmica, les autoritats llançaren la marca ESPAÑA per a vendre productes nacionals al llarg del món, impulsant-la a través dels nostres esportistes més importants: Rafa Nadal, la Selecció Nacional de Futbol, la de bàsquet… Doncs tot això, i abans de que existira eixe llistat anual, era el que suposava AVIDESA i el seus gelats per a la nostra ciutat. I és que recorde de xicotet quan feies un viatge amb els teus pares a una altra província d’Espanya

JOSÉ ANDRÉS HERNÁNDEZ ADVOCAT

de turisme o a visitar familiars, per molt lluny que anares, si eixia a col·lació en els amiguets que feies en l’hotel o en l’apartament de torn que eres d’Alzira, no feia falta dir a continuació com ocorre ara que es tracta d’una ciutat propet de València. En dir Avidesa, sempre algú dels presents soltava una frase del tipus: “ostras, ahí es donde fabrican los helados de Avidesa”. I es que els d’Avidesa no eren uns gelats més, eren els gelats, o millor dit, els “polos”. Pensar en Avidesa és pensar en tantes anècdotes que podria contar-ne mil. No recorde gelats tan bons per la qualitat del producte a pesar de que havem tingut la sort de que en les mateixes instal·lacions continua fabricant-se eixe producte, i també per suposat, donant treball a centenars de veïns. Recorde especialment el Mini-Apolo. De fet eixe era el gelat que sempre demanava i que m’encantava. Recorde també com quan després de comprar-lo en el bar o tenda de torn, en el que prèviament i a pesar de saber-te’ls de memòria sempre miraves en el cartellet on estaven tots els gelats i contemplaves orgullós les paraules AVIDESA i ALCIRA, per a continuació menjar-te’l ufanós i orgullós davant d’eixos amiguets que acabaves de fer. I és que clar, eres d’Alzira, i allí feien els millors gelats del món. FALLA EL MERCAT

117


TARTA MEDALLA ORO Ingredients: Torró del Almendro Vainilla Xocolate Nestlé Maduixa Nata

Elaboració: L’elaboració era completament manual, igual que la Tarta de Whiky. Es necessitaven 3 operàries per muntar el motle, que era completament de cartó i octagonal. El motle passava pels dosificadors de gelat, primer queia una capa de gelat de vainilla, després una capa de gelat de xocolate i finalment una capa de gelat de torró d’El Almendro. Posteriorment, passava per un túnel de congelació i quan ja estava congelada i eixia del tunel, anava a decoració, on hi havia entre 9 i 12 operàries que amb pispes pastisseres feien la decoració amb gelat de maduixa, nata i torró. Curiositats: El pastís, igual que la de whisky, era redó i la competència, per més que ho van intentar, no aconseguiren copiar el format, les feien quadrades. A més a més, la principal curiositat d’aquest pastís era que el motle amb el qual el muntaven era l’embalatge final, no es desmotlava en ningun moment.


LA NOSTRA XICOTETA-GRAN RECOMPENSA CAMPANERA

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

BERNAT RÍOS FURIÓ MÚSIC I FALLER DEL MERCAT EM SORPRENC PENSANT EN LA MEUA INFANTESA… BUF, COM PASSA EL TEMPS… ÉS EL PRIMER QUE PENSE A ESCOLTAR EL NOM “AVIDESA”

D

eixe portar els meus records melancòlics i riallers als meus anys de joventut i em veig assegut al costat dels meus amics prenent un gelat de gel de taronja i llima. Quin record més simple però alhora més reconfortant. Em trasllade a aquells anys i em venen a la ment imatges totalment nítides del grup d’amics estiuejant en els xalets pròxims a la muntanyeta de Sant Salvador. Eren temps on vivíem més temps als carrers i muntanyes que en les mateixes cases, poca era la roba que es necessitava entre bany i bany i nul·la la necessitat de posseir coses, bo, una cosa si, desitjàvem tindre encara més temps del que teníem per a estar deambulant per ahí. Com és de suposar i igual que ens passa a tots, en la nostra infantesa-joventut moltes són les historietes i animalades que es troben en el nostre calaix de la memòria. M’agradaria referir-me a una en particular, que després del pas del temps, igual va marcar el meu camí en la vida: ens convertim en campaners professionals, amb la seua recompensa i tot.

Un dels llocs més freqüentats per a les nostres aventures estiuenques eren els voltants de l’ermita de la Verge del Lluch i en aquella època vivia allí una família que es dedicava a la cura de l’ermita i que d’una manera o altra van entrar a formar part de les nostres vides. Les relacions amb ells no sempre eren plaents, com vos podreu imaginar, però sí que van donar per a crear una relació diguem “professional”. Canalitzem la nostra energia juvenil, en un vist i no vist, a ser els campaners de l’ermita. Allí ens tenien els diumenges i dies de noces, en el campanar voltejant i fent sonar les campanes per a donar més solemnitat a les celebracions. Nosaltres esperàvem amb gran il·lusió les celebracions que no eren les rutinàries, ja que comportava una xicoteta recompensa a la nostra actuació campanera. Torne als meus records melancòlics i riallers i em fan pensar que eixes primeres actuacions musicals amb les campanes igual van ser el presagi de la meua vida professional en la música… I sobretot eixos records melancòlics i riallers em porten a l’escalinata de l’ermita on estem asseguts gaudint de la nostra xicoteta-gran recompensa que no era ni més ni menys que el nostre gelat o polo preferit d’AVIDESA. FALLA EL MERCAT

119


COPA BISCUIT GLACE Ingredients: Biscuit (nom de la mescla de gelat) Ametla del Almendro triturada

Elaboració: Col·locaven el gotet a la màquina que passava pels 2 dosificadors de gelat que hi havia, per on queia el biscuit, posteriorment passava pel dosificador de caramel i després pel de l’ametla triturada. La copa ja estava preparada per a posar la tapadora i passar posteriorment a l’envasament per les operàries. Curiositats: Biscuit era el nom del gelat cremós que aconseguien a la sala de mescles, no es tractava del bescuit com a tal. La fórmula només era coneguda pels operaris de la zona de mescles, on les operàries no tenien accés, tot i que pensen que deuria portar vainilla i llet en pols, encara que només és una suposició, ja que no coneixen el secret. El caramel es fabricava de manera manual, com quan a casa fem amb sucre cremat caramel casolà


ORÍGENS JUNT AMB EL GELAT

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

JOSÉ LUÍS PALACIOS TÓRTOLA ASSESSOR LABORAL I EXCAP DE PERSONAL D´AVIDESA

R

ecords, imatges, enyorances, admiracions, agraïments, amics de la infància, companys de treball,... És difícil resumir tot el que m’inspiren els gelats de la marca Avidesa dels primers anys, perquè representen les primeres etapes de la meua vida tant personal com professional. Signifiquen rememorar els dies que al costat dels meus companys del col·legi Ana Sanchis visitàvem la fàbrica a peu de màquina (la normativa sanitària era diferent) per a vore el procés de producció, esperant que en eixir ens donaren molts “polos i gotets” per a menjar-los allí mateix, amb l’afegit sentimental que en aquell col·legi tots érem fills de treballadors d’Avidesa i Cartonatges per la qual cosa era fàcil coincidir amb els nostres pares allí, en la fàbrica. Significa l’enyorança de recordar quan de xicotet algun dissabte o diumenge al matí anava amb mon pare i passejava amb ell i amb Don Luis Suñer veient la fàbrica i escoltant d’ells lliçons impagables. Significa rememorar quan, ja treballant allí, entrava a la fàbrica i amb companys de treball recordàvem els anys d’estudiants.

Com a anècdota sentimental concreta del gelat “gotet tartita” que porte a la mà en esta fotografia, recorde el viatge de fi de curs de l’Institut a Mallorca allà per l’any 1979. L’alzireny que estava de delegat d’Avidesa a Mallorca es va assabentar per mon pare que estàvem allí i va aparéixer per sorpresa a l’hotel el venedor d’Avidesa, deixant-nos dues caixes grans de 24 “tartitas de nata y fresa” cada caixa. Com calia menjar-se-les ràpidament abans que es descongelaren recorde que ens menjàrem les dos caixes en una de les habitacions, tot i que havíem sopat. L’hotel no va haver de telefonar a Urgències per cap indigestió, segurament que va estar a punt de fer-ho a les autoritats pertinents, quan van vore com havíem deixat l’habitació. Imatges totes elles que mai s’obliden perquè representen al mateix temps família, amics, companys,... en definitiva el millor de la nostra vida. Vaja des d’ací el meu homenatge a tots els que ho van fer possible (especialment als que ja no estan amb nosaltres) i el meu agraïment a la Falla El Mercat per la seua iniciativa. FALLA EL MERCAT

121


TARTA ALASKA Ingredients: Nata Xocolate Nestlé

Elaboració: L’elaboració ja era completament mecanitzada. El motle passava directament pel dosificador, per on queia la nata i ja portava la mescla de cobertura de xocolate dins. Per fora la decoració era de xocolate negre i nata. Un flitador tirava el xocolate i un altre la decoració de la nata com si fora de mànega pastissera. Posteriorment, el pastís passava per l’”Ulma”, que l’embolicava amb paper film i passava directament a les envasadores. Es necessitaven quatre operàries per a envasar a les caixes corresponents el pastís. Curiositats: Tot i que sembla un pastís paregut a la Tarta Crocanti, l’única part del procés que es feia manual a la Alaska era l’envasat final.


GELAT DE FELICITAT


CRISTINA GRESA Fallera de EL MERCAT

UNA NOVA ERA PER A AVIDESA L

’any 1989, Alberto Luis Campos Suñer, net de Don Luis, va assumir la direcció de Grupo Suñer Family Office. Alberto se situava al davant del holding com a conseller delegat i director general del grup. Va invertir molt de temps i obstinació a continuar amb la llavor del seu iaio i va aconseguir traure diverses línies de gelats més actualitzats i moderns d’acord amb les exigències del mercat, però amb una fabricació més industrialitzada. Continuà amb la mateixa línia d’esponsorització de diversos esports igual que el seu iaio, aconseguint ser patrocinadors de l’Avidesa Club Balonmano, Metrakit Avidesa i el patrocini de la Lliga de Futbol espanyola. Va actualitzar la imatge del seu logo i va introduir una línia de

gelats de iogurt, Avigur. Cal destacar gelats com: la nova Pantera Rosa, el Semaforito, el Gran Bombón, els Granizados Naturales o els Chupentones, entre altres. Però malauradament, i davant les dificultats de finançament que tenien, es va veure obligat a traure a borsa el 30% de les accions de la companyia. L’estiu de 1990, Don Luis faltava a la seua Alzira natal i Donya Mari Carmen Suñer Picó, filla de Don Luis i mare d’Alberto, va haver d’assumir la presidència del consell d’administració, mentre que el seu fill mantenia la posició com a director general de la companyia. L’any 1991, Conelsa llançà una opa del 75% sobre el capital d’Avidesa i el director de Conselsa era nome-

nat director general d’Avidesa. L’any 1993 Conelsa aconseguia el control del 100% de les accions d’Avidesa i va decidir excloure-la de la borsa. Finalment, l’Avidesa de la nostra Alzira natal va ser venuda a la companyia Nestlé l’any 1993, i acabà així la història d’una de les indústries que més nom va donar a la nostra ciutat, la nostra Alzira, coneguda a tot arreu pels seus gelats. Desaparegué així del mercat la marca que va donar renom a aquest poble valencià. Hui en dia, l’explotació de la factoria de l’Avidesa Alzirenya recau sobre Ice Cream Factory Comaker, encarregada de donar nom a les noves instal·lacions. Actualment el seu nou propietari és el conegut Grupo Ferrero.


EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

LA COPA MÚSIC

UNA SIMFONIA DE SABOR I COLOR SONIA MONTEAGUDO

VICEPRESIDENTA DE LA SOCIETAT MUSICAL D´ALZIRA

L

a vida està plena de casualitats i en esta ocasió m’he trobat amb una molt grata. He tornat a assaborir esta dolça copa que porta feliços records a la meua ment i em transporta als anys

70. Des de sempre recorde el meu pare, Pepe, matinar molt per a anar a treballar a Avidesa. Jo era molt curiosa i sempre li preguntava com els feien els gelats i el meu pare m’ho explicava. Em deia que quasi tots portaven llet, sucre i molt d’aire, que feia que el gelat fora perfecte. Jo ho imitava perquè els caps de setmana anàvem al poble, i amb fang feia els meus propis gelats. Ho recorde com si fora hui. A més, a ma casa els diumenges les postres sempre eren gelats. Dinant tota la família al voltant de la taula, sense distraccions, com ocorre ara. Eren moments inoblidables. No faltaven les bosses de més de 20 sàndwitxs de nata que compràvem en una caseta que hi havia a la porta de la fàbrica; sàndwitxs que tenien algun defecte però que ens encantaven a tota la família, això no ens importava. Ens bastava el seu sabor. I al mateix temps va començar el meu amor per la música. En les partitures que estudiava hi havia “blanques” com la nata del sàn-

EL MERCAT 128 FALLA

dwitx, “negres” com el xocolate de l’Apolo, “redones” com les terrines de torró, que eren la meua feblesa, però també hi havia “silencis” que són els que es produïen quan disfrutava del meu gelat. En definitiva, una partitura ben gelada i plena de magnífics sabors. I va passar el temps, em vaig fer major i vaig començar a treballar. Endevineu on?... A la fàbrica de gelats també. Compaginava l’estudi nocturn amb el treball en Avidesa. Recorde clarament que en el descans del treball, anàvem a dinar d’entrepà a una sala dins de l’empresa. Allí havia congeladors amb els gelats que es fabricaven i podíem menjar els que volguérem. Els vaig provar tots, està clar. Un dia vaig veure uns bols alts i blancs que podies col·leccionar perquè portaven diferents dibuixos, era la copa feta a mida per a mi: LA COPA MÚSIC. Era una copa boníssima, feta de nata i vainilla i amb fruits secs (avellanes, ametles, anous i panses) i amb dolça i daurada mel per damunt. Cada cullerada era una explosió de sabor. Un gelat cremós, cruixent i delicat alhora. Com la cinquena simfonia de Beethoven. Un plaer per al paladar i per a l’oïda. D’esta forma, la música i el gelat han format sempre part de la melodia de la meua vida. Una melodia incompleta perquè em falten moltes partitures per tocar i gelats per disfrutar.


EDUCACIÓ VIAL AMB GUST DE MADUIXA

EL SEMAFORITO

EL GELAT QUE MÉS M’AGRADA

MARTA ESTRELLES MUNUER PROFESSORA I PERIODISTA

S

i els Semaforitos que vaig devorar quan era menuda hagueren computat com a mèrits en educació vial, la Direcció General de Trànsit m’hauria regalat el carnet de conduir en fer els díhuit

anys.

La veritat és que, fent la vista enrere, no acabe d’entendre per què un gelat amb forma de semàfor em va captivar d’aquella manera, però he de confessar que sí, que m’encantava aquell sabor de maduixa, la seua cremositat i, per descomptat, les boletes! No eren res de l’altre món, perquè el xiclet dur i gelat no estava especialment bo, però aquelles tres boletes que representaven els colors del semàfor – una verda, una groga i una roja– eren un extra que el diferenciava del polo de tota la vida i crec que els infants d’aquella època érem prou més impressionables que els de hui en dia... A més, en el meu cas, les boletes no sempre eren tres i endevinar quantes n’hi hauria en el següent Semaforito em picava la curiositat de mala manera. M’explique: pareix que era ahir quan anàvem per gelats amb algun xicotet defecte a la fàbrica d’Avidesa. Quin privi-

legi això de poder comprar aquells gelats a tan bon preu! Com que vivíem molt prop, allò era una perdició... Apolos que havien perdut la tapa, Semaforitos que tenien alguna boleta menys o també que... podien tindre’n de més! Això passava menys sovint, però quan em succeïa em sentia una autèntica triomfadora, una afortunada en la vida, hahaha! Potser el Semaforito no ha sigut ni de lluny el gelat més popular dels que feia la nostra estimada Avidesa. Sí que va ser una aposta important, com evidencia l’anunci televisiu que compartia amb Trafikito i que podem veure a Youtube (us el recomane!). Tanmateix, no recorde que cap altra marca n’haja comercialitzat una versió, com sí que ha passat amb tants altres gelats llançats per la companyia alzirenya. En qualsevol cas, quan pense en ell, el meu semàfor(ito) de records d’infantesa es posa en verd. I si els polos d’Avidesa i, en concret, el sabor del Semaforito era dolç, els meus records, encara ho són més. I la combinació de gelats i records... mmmm, no pot ser més deliciosa! FALLA EL MERCAT

129


ESPEREM QUE ESTE SANDVITX T'HAJA FET RECORDAR


MOMENTS


PRESENTACIÓ DE

CRISTINA

EL MERCAT 132 FALLA


PRESENTACIÓ DE

LLUCH


LLIBRET 2019 FALLA EL MERCAT ANEM A ESMORZAR

Premi Pont de Ferro 2019 al 3r millor llibre de falla en format gran 24é Premi Generalitat per a la promoció de l'us del valencià en els llibrets de falles


CRIDA

FALLA EL MERCAT

135


CAVALCADA EL MERCAT 136 FALLA


LA PLANTÀ

EL MERCAT 138 FALLA


ESPARDENYÀ III CONCURS “ESPARDENYA VALENCIANA” FRANCISCO JOSÉ GARCÍA

GLOBOTÀ


"TU CARA ME SUENA"


L'OFRENA

FALLA EL MERCAT

141


PASDOBLE


LA CREMÀ

FALLA EL MERCAT

143


PROCESSIÓ EN HONOR DE LA MARE DE DÉU DEL LLUCH ELECCIÓ DEL PRESIDENT 2020 ELECCIÓ DE LA FALLERA MAJOR I PRESIDENT INFANTIL


MIG ANY FALLER

FALLA EL MERCAT

145


NOMENAMENT FALLERA MAJOR ALICIA


NOMENAMENT FALLERA MAJOR INFANTIL FANNY

FALLA EL MERCAT

147


GALA ANUAL SECTOR LA VILA

EL MERCAT 148 FALLA


HALLOWEEN

HALLOWEEN

2020


IMPOSICIÓ DE BANDES A LA FALLERA MAJOR


IMPOSICIÓ DE BANDES A LAFALLERA MAJOR INFANTIL

FALLA EL MERCAT

151


PRESENTACIÓ ESBOSSOS SECCIÓ ESPECIAL

EL MERCAT 152 FALLA


CONCERT DE NADAL

PREMIS "PONT DE FERRO" A LES MILLORS

POSTALS NADALENQUES


GUIA COMERCIAL


C/ L’Empar 2, 46600 Alzira victor@victorbalaguer.es 661 45 96 10


C/ Dr. Faustino Blasco, 1 ( esquina C/ Correos ) Telf.: 96 110 16 16 www.elrourealzira.es


Flores y plantas naturales, artificales y secas Arte floral, bodas y celebraciones Servicio a domicilio Pago telefónico con tarjeta de crédito Coronas y centros funerarios

C/ Benito Pérez Galdós, 14 - Tel. 96 241 26 77 - ALZIRA


96 241 92 45

C/ ESCUELAS PIAS 2-3 ALZIRA


C/ Doctor Faustino Blasco 31 Alzira (Valencia) (+34) 626668170 - 961948657


BOTIGA OBERTA

EXTENSA BODEGA DE VINS VA

GRAN SELECCIÓ DE VINS I CAVES DE TOTE

BOTIGA OBERTA AL PÚBLIC EXTENSA BODEGA DE VINS VALENCIANS GRAN SELECCIÓ DE VINS I CAVES DE TOTES LES D.O.

BOTIGA OBERTA AL PÚBLIC EXTENSA BODEGA DE VINS VALENCIANS GRAN SELECCIÓ DE VINS I CAVES DE TOTES LES D.O.

BOTIGA OBERTA AL PÚBLIC

EXTENSA BODEGA DE VINS VALENCIANS GRAN SELECCIÓ DE VINS I CAVES DE TOTES LES D.O. fitoxent@ialbelda.com

fitoxent@ialbelda.com

fitoxent@ialbelda.com

fitoxent@ialbel


MonsoCar LLOGUER DE VEHICLES Vehicles industrials, de 9 places,de càrrega i d’alta gama Gran flexibilitat en lloguer de vehicles amb preus sense competència! Avinguda Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira MONSOCAR, AL SEU SERVEI!!

MONSOLAR GROUP OBRI LA PRIMERA BOTIGA BIOENERGÈTICA DE LA RIBERA En ella podràs trobar el millor assessorament en estufes de pellets, il·lumimació en leds, solar tèrmica, solar fotovoltaica i aire condicionat L’EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL DE MONSOLAR GROUP A LA SEUA DISPOSICIÓ Av. Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira - Tel. 96 240 27 47 - www.monsolaringenieria.com


Gestores autorizados por la Conselleria de Medio Ambiente para residuos tóxicos y no tóxicos. Planta de tratamiento y reciclado de todo tipo de cables eléctricos, de cobre o aluminio. Recuperación y reciclaje de metales y chatarrra. Servicio de cubetas y contenedores gratuitos. Prensas móviles.

Tratamiento de cables

Central y oficinas

Poligono El Plà 46250 Montortal - Guadassuar (Valencia) Telf. 96 244 07 81

Av. Libertad de Enseñanza, 23 Aptdo. nº28 · 46600 · Alzira (Valencia) Telf. 96 245 52 94 · Fax. 96 240 43 59 www.reciclajesytransformaciones.com


CafeterĂ­a Santa Paciencia C/ Doctor Faustino Blasco, 8 687 421 855

Doctor Faustino Blasco, 30 ALZIRA 96 241 02 87


C/ Corbeil · Essonnes, 1 Tel. 96 241 11 71 ALZIRA


Protocolos de belleza personalizados para todo tipo de eventos y días especiales C/ MARÍA MOLINER, 6 I ALZIRA (VALENCIA) TEL. 96 240 45 20 www.camerinoalzira.com


ETIQUETAS S.L.

ETIQUETAS S.L.

COSTA

Avingud a d e la Lli b e r t at, 1 4 46600 Al z i ra , Va le n c i a Te l: 9 62 40 33 61 - 962 40 35 5 0

COSTA

Av in g u d a d e la L lib e r t at, 14 46600 Alzira , Va le n c ia Te l: 962 40 33 61 - 962 40 35 50


Poligono Industrial Mercado de Abastos, s/n · 46600 ALZIRA · Telf.: 92 240 40 06


BONO Y CASTILLO ASOCIADOS, S.L.P. María Teresa Castillo Busto María Jesús Bono Samblancat ABOGADOS

ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO DE LA EMPRESA, FISCAL, LABORAL, CONTABLE, URBANISMO, CIVIL, MERCANTIL Y ADMINISTRATIVO LUNES A VIERNES DE 9.30 A 13.30 Y DE LUNES A JUEVES DE 16.00 A 19.00 HORAS HORARIO DE VERANO DE 9:00 A 14:00 HORAS PREVIA PETICIÓN DE CITA Calle Mayor Sant Catalina nº 13, 1º,1ª. 46600 Alzira (Valencia)

www.bonoycastillo.com

Tel.: 96 245 51 26 info@bonoycastillo.com


MORALES JÚCAR AV D A . D E A L Z I R A , 5 4 6 6 1 2 C O R B E R A ( Va l e n c i a ) TEL. 96 256 02 55 FA X . 9 6 2 5 6 0 9 4 5 e m a i l : m o r a l e s j u c a r @ m o r a l e s j u c a r. e s

w w w. m o r a l e s j u c a r. e s

MORALES JÚCAR


COMPRA - VENTA DE NARANJA Y KAKI | INMOBILIARIA | SEGUROS | AGROSEGUROS En agroseguros disponemos de un servicio de peritación agrícola propio y personalizado a petición del cliente. Móvil. 609 651 046 | TLF. 96 257 13 34 | Avda. Diputació, 18 GUADASSUAR | camabar@hotmail.com | www.camabar.es


A tots ens agrada

Que la nostra festa siga la millor del món Tindre-ho tot llest perquè triomfe la nostra paella, que ens duguen els xurros i el xocolate per a berenar un dia i un altre, i per descomptat, que no falten la música, els balls i les rialles per a viure la festa al màxim. Tu encarrega’t de passar-ho bé, que nosaltres ens encarreguem de tota la resta.

A Consum Cooperativa no compres, coompres.

La teua tenda Consum a la Plaça Primer de Maig, s/n Tel. 962 417 564 www.consum.es


Fabricantes de Señalización y Comunicación para el .

www.misueretail.com


Profile for Falla El Mercat

Llibret Falla El Mercat 2020  

Llibret de la falla El Mercat d'Alzira 2020 dedicat a la història d'Avidesa.

Llibret Falla El Mercat 2020  

Llibret de la falla El Mercat d'Alzira 2020 dedicat a la història d'Avidesa.

Advertisement