NATURA SINGULAR

El calàpet (Bufo bufo), fidel al seu origen

per Pitu Amigó

El gripau comú, sovint anomenat calàpet a la Conca, és amb els seus 10-20 cm de longitud l’amfibi més gran i nombrós de la nostra fauna. És un animal inofensiu i molt beneficiós, s’alimenta d’insectes que caça a la nit, quan la humitat és alta, amb gran voracitat, fins i tot atrapant erugues de processionària. La seva única defensa és la seva pell, que secreta una substància tòxica i irritant, fet que ha estat recollit amb gran exageració per la saviesa popular.

Es reprodueixen a l’hivern, en masses d’aigua més o menys permanents com tolls, basses i rius, on femelles i mascles migren durant uns dies. Les femelles, de mida més gran, deixen fins a 10.000 ous en llargs cordons gelatinosos enredats entre els objectes submergits. Els capgrossos triguen uns tres mesos en completar la transformació en petits gripauets de fins 1cm que abandonen l’aigua a la recerca de territoris on s'alimentaran i creixeran.

Però no aniran gaire lluny, el mascles mig quilòmetre, i les femelles fins a un i mig, sempre retornant a la mateixa

Gripaus aparellant-se, es pot observar el cordó d’ous. Pitu Amigó

massa d’aigua on van viure com a capgrossos, i és que els calàpets són molt fidels als seus orígens.

L’ànec coll verd (Anas platyrhynchos)

De les nombroses espècies d’ànec que podem veure a Catalunya, només l’ànec collverd és un resident habitual a la Conca. De talla gran, uns 60 cm i fins a 1,5 kg de pes, els mascles són de colors vius, cos grisenc, amb el coll i el cap de color verd metallitzat, mentre que les femelles són més discretes, de tons marrons amb clapes pel cos. Cal destacar que aquesta espècie és l’ancestre de l’ànec domèstic.

Se’l pot veure a qualsevol punt proper a l’aigua, des de rius a tolls temporals, doncs s’alimenta de vegetació i petits invertebrats que troba tant a l’aigua com a la llera. Fa el niu al terra però prop de l’aigua, on la femella cova durant quatre setmanes una posta d’entre 9 i 13 ous.

Aquest estiu se n’ha observat sovint pel Francolí, l’estructura del riu d'ençà de l’aiguat, sense arbres o arbustos i amb el curs d’aigua descobert, els ofereix un ambient més favorable a més de facilitar-nos l’observació. ■

Femella d'ànec coll verd. Pitu Amigó

EL FRANCOLÍ Mascle d'ànec coll verd. Pitu Amigó

Més informació a www.NaturaSingular.cat Contacte: arbressingulars@gmail.com

11-S Manifest de l’ANC Conca de Barberà

"...En aquest context en què esdevenir un estat independent es va tornant una qüestió de mera supervivència, la batalla campal entre partits independentistes és una pugna que ens cansa i ens desgasta. Els partits polítics són un actor clau en aquesta lluita, però haurien de tenir molt present que són ells els que han de donar resposta a les nostres necessitats i no pas nosaltres a les seves. En el camí cap a la independència no hi sobra ningú, però tampoc no hi ha espai per aquestes actituds! La discrepància no ha de representar un obstacle insalvable, ara bé molts dels que formem part d’aquest procés collectiu estem cansats d’aquestes actituds d’agra i manifesta hostilitat entre uns partits que, sobre el paper, aspiren a l’ambiciós projecte d’aconseguir un estat independent per a Catalunya."

EL FRANCOLÍ