ARA FA 100 ANYS

Agost i setembre del 1920, a l'Espluga

Els mesos d'estiu són propicis per publicar notícies espluguines, per part dels estudiants que retornats a la llar a passar les calors i descansar de l'esforç del curs acadèmic, tenen la voluntat de deixar constància de la vida local a la prema. L'exemple de Josep M. Calvet Vidal, signant “C.” a La Nova Conca que es publicava a Montblanc, o Joan Farré Gual des de les pàgines del Correo Catalán o La Vanguardia en donen fe de manera abundant.

Tant un com l’altre eren dos escriptors catòlics i per tant posen èmfasi en les festes i actes religiosos, però sense descurar la resta d'activitats locals. Les primeres cròniques d'agost de 1920 parlen de la Festa Major on destaquen que en l'ofici en honors del patrons hi predicà el doctor Celestí Sangenís, canonge de la capella dels Reis Catòlics a la catedral de Granada, qui, a més, va fer una conferència a la Cambra Agrícola. La processó i els pendonistes, lloc d'honor per a personalitats locals o convidades. La bona entesa entre la Casa Gran i la Parròquia quedava palesa amb l'assistència de la corporació als actes religiosos.

Balls a les societats i l'expressió de catalanitat present: Un fet tenim de remarcar, i es el que sabem que una Comissió d'estudiants en nom de tots els espluguins, demaná al digne Arcalde que en la finestra que hi ha entre'ls balcons de Casa de la Vila, fora el seu gust hi posés la bandera catalana, i que si l'Ajuntament de moment no la tenía n'hi oferíen una junt amb un escut de l'Espluga, contestant lo senyor Arcalde que pel seu gust ho faría, pero que ho tenia de consultar al Consistori, i que ja ho contestaria. Amb recança hem vist que en tota la festa major no han onejat en dit lloc les glorioses cuatre barres. L’alcalde era Josep Altarriba Amill i el consistori tirava cap a la dreta.

El canonge Celestí Sangenís va fer una conferència a la Cambra Agrícola que presidia Ramon Dalmau Prats: ...el sol nom del conferenciant atragué a dita Societat la part, més culta de la població... La presentació del conferenciant la feu mossèn Blai Sans, el rector.

La Congregació dels Sants Àngels preparava la festa del segon aniversari de la seva fundació.

Però és clar que també hi havia altres notícies. S'havia "engravat el Camí Clos". Denunciaven l'estat en que es trobava el cementiri. Es donaven números dels grups d'excursionistes que visitaven la vila, el balneari i el monestir. Havia mort mossèn Josep Miquel i Carré, fill del Vilosell. A l'escola del mestre Vicenç Ferrer s'hi feu una exposició de treballs dels alumnes durant el curs escolar: vaciats de guix, plom i [...] amb els seus motllos corresponents; dibuix, desde lo més senzill fins a lo més complicat en los molt ben dibuixats transparents, paisatges, diverses e interessants vistes de la vila i de Poblet, plegats de serpentines i cartró formant capritxosos i complicats dibuixos; artístiques torretes de fusta i pisa; diferents treballs de geometria, aritmética, ciencies i caligrafia, revelant tot una encertada direcció i el gust del professor secundats per la disposició dels alumnes.

Els cunyats Sebastià Muntanyola i Jo-

sep M. Bernat havien obert la botiga de mobles als baixos de cal Partisant, al carrer de l'Hospital. La gent admirava els aparadors. Hi havia una cascada amb rams de flors. Ramon Roig també havia obert la "Botiga Nova" i Eugeni Porta s'estrenava com a sastre fent propaganda del seu taller mitjançant uns fulls solts que repartí pel poble.

Fruit de la campanya catalanista dels dos darrers anys, la sensibilitat obligava a promoure la llengua. El Sindicat ho redactava tot en català. N'era president Josep Cabeza i Coll.

A primers de setembre ja es parlava del veremar i del funcionament de celler. Es presentava bona collita i el raïm estava en bon estat. El Sindicat va instal·lar una nova premsa, “Mercedes”. S’havien recollit les ametlles i la llargueta es pagava a 37 o 38 pessetes per quartera. El jove espluguí Josep Bosch Tarès s'establia a Suïssa amb un negoci de vins.

Se'ns diu que dintre de poc en el local «Cine Francolí» el quadre d'aficionats d'aquesta vila que tan dignament dirigeix En Pere Agras, donará a coneixe al públic espluguí'l sempre aplaudit drama en tres actes titolat «El Rei dels Moros». No cal dir que'ls hi desitgem una bona interpretació. -Sembla talment que hi hagi en nostra vila qui es complagui en burlar-se de tot i de tothom, escribint noticies del tot falses, que no pot cerciorar la Redacció de LA NOVA CONCA malgrat el bon zel que la guia. Ens referím a les noves de la setmana passada car la primera era completament falsa. Ni es veritat que'l mentat drama existeixi, ni que's representará al «Cine Francolí». La que deia que'l nostre compatrici En Bernat havía esta atropellat pel auto del balneari tampoc es certa, i finalment la que parlava del futur enllás de certa senyoreta igualment. ¿Es que posar noticies d'aquesta manera fa home? ¿Es que fa gracia? ¿O es que s'emporta l'autor algun elogi? Res d'aixó.

El mes d'agost també s'esqueia la Festa Major del Balneari, seguint la tradició instaurada per Pere Antoni Torres Jordi de celebrar-la per la Mare de Déu d'agost i el dia de Sant Magí, patró de Tarragona. L'arquebisbe de Tarragona, doctor Vidal i Barraquer, va passar uns dies a l'Hotel Francolí del Balneari, durant els quals fou visitat per nombroses autoritats de l'Espluga. ■

Josep Maria Vallès i Martí

EL FRANCOLÍ

RENOI, QUIN RENOM!

Cal Monjó

Nom complet: Ramon Guasch Montserrat Quin és el renom? Cal Monjó Com i perquè va sorgir aquest renom? Aquest renom ve de finals del segle XVIII, quan va tenir lloc la Desamortizació de Mendizábal, el procés històric, econòmic i social, que va consistir en posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant subhasta pública, les terres i bens que es trobaven en poder de l'església catòlica, que havien acumulat essent els beneficiaris de donacions i testaments. No hi ha dates ni dades concretes. Es diu que a casa van amagar un monjo de Poblet i a l'Espluga quan es parlava de casa nostra deien "és aquella casa que tenen el monjo". Del mot "monjo" es va derivar a "monjó" potser per tal de dissimular i que no arribés a les orelles de qui no calia. Alguna anècdota familiar curiosa? A casa sempre hem estat gent de teatre, tan és així que els meus pares, Josep Guasch Biosca, de cal Monjó i la meva mare, Maria Montserrat Torrell, de cal Lep, es van conèixer fent teatre, es van enamorar fent teatre i es van casar i van seguir fent teatre. ■

EL SABER NO OCUPA LLOC

Si l'encerto, l'endevino

Es diu per expressar que es confia en la sort, s'utilitza per a indicar que una cosa es fa sense considerar-la o meditar-la prèviament, sense saber quin resultat se'n derivarà. "La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Convençut que els malalts es guarien sols i que l'acció del metge era nul·la, un dia redactà quatre mil receptes dels tipus més variats i diversos, una per a cada un dels quatre mil mals que segons les quatre mil opinions dels seus mestres podien existir i les posà totes dins de la cartera. En visitar un pacient li feia un estret interrogatori per donar serietat a la visita, després obria la cartera i li allargava la primera recepta que li venia a mà mentre deia: "Si l'encerto, l'endevino". La tradició afegeix que malalt que visitava, malalt que guaria. ■

Refranyer Català de Joan Amades

EL FRANCOLÍ