Issuu on Google+

VIATGES EXTRAORDINARIS

AVENTURES, EXPLORACIONS I CIÈNCIA-FICCIÓ VICTORIANES


Llegué frente al semicírculo de árabes, ante los cuales se hallaba «el hombre blanco de canosa barba». Mientras avanzaba lentamente hacia él observé que estaba pálido, parecía fatigado y sus patillas y bigotes aparecían mustios, como una planta marchita; llevaba una gorra azulada con una descolorida tira dorada en torno a ella, vestía una cazadora con mangas encarnadas y unos pantalones de lanilla gris. Habría corrido hacia él pero me sentía cobarde en presencia de aquella muchedumbre; le habría abrazado pero no sabía cómo me recibiría. Así que hice lo que la cobardía moral y el falso orgullo me dictaban como lo mejor y me dirigí con deliberado gesto hacia él, me quité el sombrero y dije: –¿El doctor Livingstone, supongo? –Sí –respondió él, con una amable sonrisa, tocándose ligeramente la gorra.

Henry Stanley, periodista i aventurer britànic, recordant la seva trobada a Zanzíbar amb David Livingstone el 10 de novembre de 1871, després de cinc llargs mesos de recerca pel cor de l’Àfrica més inexplorada.


TEMPS REMOTS, TERRES LLUNYANES ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Un dels elements més atractius d’allò que avui entenem per l’esperit victorià és la seva fascinació per l’exotisme i l’inconegut. Alguna cosa vam dir al respecte a la nostra anterior guia de lectura, Terrors victorians, dedicada a la vessant més fosca de les lletres angleses del segle XIX; però si llavors parlàrem de la forta tirada que els victorians sentien per les històries sinistres i sobrenaturals, aquí ens ocuparem d’un altre tipus d’emoció igualment popular entre els lectors de l’època: la crida (i el vertigen) de l’aventura. Els viatges extraordinaris que donen títol a aquesta guia remeten directament a Jules Verne, que va reunir les seves novel·les d’aventures i anticipació sota aquest epígraf comú. L’influx de l’obra del novel·lista francès sobre la literatura anglesa de l’època fou tan gran que no dubtem en recollir aquí els seus llibres com a exponents immillorables de l’esperit aventurer victorià. H. G. Wells, l’altre pare de la ciència-ficció moderna, mai no va amagar la seva admiració per Verne, i tots dos escriptors comparteixen una mateixa vocació futurista, una mateixa fascinació per la ciència i la tècnica del seu temps i, per sobre de tot, una ambició de traspassar fronteres que els emparenta de forma directa amb els altres protagonistes d’aquesta guia: els grans exploradors britànics de la segona meitat del segle XIX. Si Wells, Verne i companyia convidaven els seus lectors a viatjar amb la imaginació cap a temps remots i cap a terres llunyanes, viatgers il·lustres com Richard Francis Burton, David Livingstone o Verney Lovett Cameron els convidaven a conèixer les realitats quotidianes d’altres pobles de la Terra amb les cròniques de les seves exploracions. Unes realitats sovint no menys fantàstiques que les pures fantasies dels novel·listes, i de vegades força més increíbles. De l’Àfrica negra dels missioners fins als estranys futurs somiats per H. G. Wells, de les expedicions científiques de Charles Darwin fins als mars plens de pirates de Robert Louis Stevenson, aquesta guia vol proposar-vos un recorregut per l’imaginari més intrèpid i visionari dels nostres vells amics, els victorians.


VIATGES I EXPLORACIONS ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

El món dels exploradors i els viatgers victorians és un territori ple de complexitats i de contradiccions. En ell s’hi barrejen la política i la religió, la ciència i l’interés personal, el comerç i l’esperit d’aventura. Des de geògrafs entastats a descobrir les fonts del Nil fins a missioners compromesos amb la disseminació de la fe cristiana, passant per científics revolucionaris com Charles Darwin o viatgeres apassionades (i apassionants) com May French Sheldon, el segle XIX britànic és ple de personatges interessantíssims que van buscar el seu destí fora de les Illes, i que ho van saber explicar en un seguit de llibres que avui val la pena recuperar.

CHARLES DARWIN, Viaje del Beagle. Alhambra. La crònica del viatge més influent en la història de la ciència moderna. La teoria de l’evolució de les espècies té el seu origen, si més no de forma popular, en les observacions que el jove Charles Darwin va fer a les Illes Galápagos durant aquest viatge a bord del HMS Beagle.

CRISTINA MORATO, Las damas de Oriente: grandes viajeras por los países árabes. Plaza & Janés. C. MORATO, Viajeras intrépidas y aventureras. Plaza & Janés. La periodista Cristina Morato recupera en aquests dos llibres la memòria de tota una sèrie de dones que, al llarg de la història, van fer del viatge i l’aventura la seva raó de ser. La fascinant galeria de viatgeres que trobem en aquestes pàgines inclou, per exemple, la nord-americana (però veïna de Londres) May French Sheldon, que va recórrer la terra dels Massai l’any 1891 al capdavant d’una caravana de 153 portadors, o l’etnògrafa anglesa Mary Kingsley, famosa per les seves expedicions científiques a l’Àfrica Oriental.

VERNEY LOVETT CAMERON, A través de África. Ediciones del Viento. Un dels grans exploradors del segle XIX explica en aquest llibre les seves experiències pel continent africà, inclosa la seva lluita acarnissada contra el tràfic d’esclaus.


DAVID LIVINGSTONE, Viajes y exploraciones en el África del Sur. Ediciones del Viento. El missioner i explorador escocés David Livingstone és, sens dubte, un dels personatges més interessants del periode central de l’època victoriana. Les seves aventures, narrades de pròpia veu en aquest llibre de gairebé 800 pàgines, són una lectura absolutament fascinant.

RICHARD FRANCIS BURTON, Relat personat d’un pelegrinatge a Medina i La Meca. Quaderns Crema. R. F. BURTON, Vagabundeos por el oeste de África. Laertes. ILIJA TROJANOW, El coleccionista de mundos. La Magrana. Orientalista, explorador, traductor de les Mil i una nits, erotòman i políglot inversemblant (dominava més de vint llengües europees, africanes i asiàtiques), Sir Richard Francis Burton va ser també, com el doctor Livingstone, tot un personatge que va fer volar la imaginació dels seus contemporanis. El tercer d’aquests llibres, El coleccionista de mundos, és una novel·la que recrea diversos moments de la seva vida.

MARK TWAIN, Guía para viajeros inocentes. Ediciones del Viento. El novel·lista Mark Twain va tenir molt poc a veure amb els autors dels llibres que acabem d’esmentar. El viatge per Europa, el Mediterrani i Terra Santa que relata aquest llibre divertidíssim va ser allò que avui en diriem una excursió organitzada: un viatge de luxe (el primer del seu estil) per a nord-americans adinerats i amb ganes de conéixer món sense haver de patir els incovenients a que es veien sotmesos els viatgers solitaris.

FRANK HURLEY, Shackleton: la odisea de la Antártida. GeoPlaneta. Tot i que les seves expedicions antàrtiques pertanyen ja a la història del segle XX, l’irlandès Ernest Shackleton (1874-1922) és un descendent avantatjat dels grans exploradors victorians. Aquest llibre magníficament il·lustrat relata la gran aventura de la seva vida: el seu intent (frustrat) de creuar a peu l’Antàrtida al capdavant de l’Expedició Endurance entre els anys 1914-1916.


RUDYARD KIPLING, Viaje al Japón. Laertes. El novel·lista més identificat amb la imatge imperialista de l’Anglaterra victoriana ens relata en aquest breu llibre les seves experiències al país nipó.

R. L. STEVENSON, Los colonos de Silverado. Valdemar. Tot i el seu precari estat de salut, Stevenson va tenir sempre un cor aventurer que el va portar a recórrer bona part del món, des del continent nord-americà fins als mars del Sur on va acabar morint. Aquest llibre autobiogràfic és una petita meravella molt poc coneguda que val la pena recuperar.

«Dr. Livingstone, I pressume?» L’explorador i missioner escocès David Livingstone (1813-1873). La seva famosa trobada amb Henry Stanley, reproduïda al pòrtic d’aquesta guia, és un dels grans moments de la història popular anglesa del període victorià.


IMAGINAR-SE L’AVENTURA ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯ Però els lectors victorians no s’interessaven només per les aventures

reals dels seus exploradors: també gaudien llegint-ne d’inventades. La novel·la d’aventures fou un dels gèneres de més èxit al moment, i autors com H. Rider Haggard, Rudyard Kipling o Robert Louis Stevenson van gaudir al llarg de les seves carreres d’unes vendes i d’una estima popular enormes. I tot i que molts d’aquests llibres semblen haver quedat encasellats avui com a lectures per a joves, l’imaginari que comparteixen (tresors perduts, naufragis, pirates i mariners, nens criats al bell mig de la selva…) conserva encara intacta tota la seva frescor i la seva capacitat de seducció. Aquí teniu un llistat d’algunes d’aquestes novel·les d’aventures que trobareu a la nostra biblioteca: o H. RIDER HAGGARD, Ella. Euxina. o H. RIDER HAGGARD, La maldición de Chaka. Valdemar. o H. RIDER HAGGARD, Les mines del rei Salomó. La Magrana. o ANTHONY HOPE, El presoner de Zenda. Barcanova. o RUDYARD KIPLING, Capitanes intrépidos. Anaya. o RUDYARD KIPLING, Kim. La Magrana. o RUDYARD KIPLING, El libro de la selva. SM. o R. L. STEVENSON, Les aventures de David Balfour. La Magrana. o R. L. STEVENSON, L’illa del tresor. Cruïlla. o R. L. STEVENSON, Marea minvant. Edhasa. o R. L. STEVENSON, Noches en la isla. Anaya. o R. L. STEVENSON, La resaca. Laertes. o R. L. STEVENSON, El señor de Ballantrae. Anaya. o JULES VERNE, Cinco semanas en globo. Anaya. o JULES VERNE, Escuela de Robinsones. Rueda. o JULES VERNE, La volta al món en 80 dies. Juventud.


EL FUTUR QUE NO VAM VIURE: LA CIÈNCIA-FICCIÓ VICTORIANA ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

En aquesta secció us proposem unes quantes lectures que us descobriran el món fascinant de la prospectiva decimonònica. Així s’imaginaven els victorians el seu futur… que ja és, en molts dels casos, el nostre propi passat. Viatges en el temps, cases voladores, vehicles d’impossible velocitat, homes invisibles i tota mena de prodigis aconseguits gràcies als avenços de la ciència: el futur que no vam viure és, ja ho veureu, un món d’allò més divertit d’explorar. Jules Verne (1828-1905) i H. G. Wells (1866-1946) són els dos grans noms de la ciència-ficció victoriana, i cadascun d’ells representa, per cronologia, per temperament i també (o sobretot) per esperit d’època, un estadi diferent en l’evolució del gènere. L’optimisme feliç dels llibres de Verne, fruit d’una fe cega en les bondats de la ciència i la tecnologia, es converteix en Wells en una barreja d’atracció, de por i de fatalisme davant el futur amenaçador que aquella mateixa ciència semblava estar creant, i que a la darrera dècada del segle XIX, quan es publiquen els seus primers llibres, començava a generar ja una gran desconfiança entre els súbdits de la reina Victòria. A la Biblioteca Ca n’Altimira hi trobareu més de vint novel·les de Jules Verne; aquí en teniu unes quantes d’especialment recomanades:

JULES VERNE, París al segle XX. Planeta. Un fascinant exercici de prospectiva escrit l’any 1863, amb alguns encerts sorprenents i amb errades igualment divertides. Verne s’imagina com seria la capital francesa l’any 1960, i el resultat és un curiós antecedent de les distopies d’Orwell, de Bradbury o de Huxley.

JULES VERNE, Viajes extraordinarios. Espasa Calpe. Aquest volum reuneix tres de les novel·les més famoses de Verne: el clàssic d’aventures Cinco semanas en globo i dues obres mestres de la ciència-ficció de tots els temps, Viaje al centro de la tierra i Alrededor de la luna.


JULES VERNE, De la Tierra a la Luna. Anaya. Més d’un segle abans que els astronautes de la NASA trepitgessin per primer cop la lluna, Jules Verne ja hi havia enviat una expedició formada per dos americans i un francés, servint-se, curiosament, d’un projectil disparat amb un canó gegantí anomenat Columbia…

JULES VERNE, Vint-mil llegües de viatge submarí. Bromera. La història del capità Nemo i del seu submarí Nautilus és un dels millors exemples de la particularíssima barreja d’aventura i d’anticipació científica amb què Verne va captivar la imaginació de centenars de milers de lectors victorians.

JULES VERNE, L’etern Adam. Laia. Aquesta petita novel·la, publicada (com París al segle XX) pòstumament, ens ofereix una clau immillorable de la visió plena de fe i esperança que Verne tenia de la ciència com a motor de la humanitat.

I aquí teniu alguns llibres d’H. G. Wells igualment recomanables. Alguns han esdevingut clàssics del gènere, i han originat des de famosíssims mites populars fins a pel·lícules i sèries de televisió igualment conegudes; d’altres, en canvi, són petites joies caigudes a l’oblit que mereixen ser recuperades.

H. G. WELLS, El hombre invisible. Planeta. Aquesta inoblidable història d’un agossarat (i fallit) experiment científic va ser publicada per primer cop l’any 1897. Griffin, el seu protagonista, és un dels grans arquetips literaris del final de l’època victoriana.

H. G. WELLS, La guerra dels mons. Quaderns Crema. Aquesta crònica de la invasió marciana del nostre planeta, relatada per H. G. Wells l’any 1898, va donar peu quatre dècades més tard a un dels grans moments de la història de la ràdio, quan un jove Orson Welles va dramatitzar la història amb tant d’èxit que va fer creure a millions de nord-americans que els extraterrestres ja estaven aquí…


H. G. WELLS, La máquina del tiempo y otros relatos. Valdemar. Un altre clàssic indiscutible de la ciència-ficció, La máquina del tiempo és potser la novel·la que millor reflexa la fascinació (i alhora el terror) dels victorians pel món del futur.

H. G. WELLS, La puerta en el muro. Siruela. H. G. WELLS, El bacilo robado y otros incidentes. Valdemar. H. G. WELLS, La historia de Plattner y otras narraciones. Valdemar. Tres reculls d’històries breus que proven la capacitat inventiva de l’escriptor anglès. El primer d’aquests títols presenta cinc contes de Wells escollits i prologats per Jorge Luis Borges, un gran admirador de la seva obra.

H. G. WELLS, L’illa del doctor Moreau. La Magrana. En la línia de Mary Shelley i el seu doctor Frankenstein, aquest altre gran clàssic d’H. G. Wells s’ocupa de forma directa dels horrors que poden derivarse d’una malaltissa ambició científica. Els experiments biològics del doctor Moreau són la matèria d’una novel·la que va provocar un gran escàndol en el moment de la seva primera publicació.

I per últim, tot i que ja no pertanyen a l’època victoriana, no podem deixar de fer esment en aquest context a les aventures del professor Challenger, l’inoblidable científic creat per Sir Arthur Conan Doyle a la dècada de 1910.

A. CONAN DOYLE, Aventuras del profesor Challenger. Valdemar. Aquest volum recull (amb una sola excepció) totes les històries protagonitzades per aquest personatge, incloent-hi la més famosa de totes, la novel·la El mundo perdido, on la ciència-ficció, l’aventura i la fantasia es barrejen de forma insuperable.


ESPERIT STEAMPUNK ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

El plantejament de partida de l’Steampunk, un subgènere força recent de la ciència-ficció, consisteix a preguntar-se com hauria evolucionat el món si el vapor no hagués deixat de ser la nostra principal font d’energia. Quin tipus de tecnologies se n’haurien desenvolupat? Com seria el nostre present? Arrelant-se en el món imaginari de Verne i de Wells, però afegint-hi el nostre coneixement de la història i la cultura posteriors i jugant amb les inevitables diferències entre la prospectiva victoriana i la realitat, els autors steampunk ens proposen tota mena de viatges realment extraordinaris cap a realitats paral·leles a la nostra en les quals, literalment, tot és posible.

FÉLIX J. PALMA, El mapa del tiempo. Alianza. Una entretingudíssima novel·la que ho té tot per agradar als amants de l’Anglaterra victoriana: Londres, Jack l’Esbudellador, H. G. Wells i la seva màquina del temps… i un munt de sorpreses que us mantindran captivats fins a la seva pàgina final.

Herbert George Wells (1866-1946), a l’època de les seves grans novel·les d’anticipació. Les tecnologies imaginàries de Wells, paradigma insuperable de la ciència-ficció victoriana, són una de les fonts d’inspiració més evidents de l’Steampunk.


2012 – ANY DICKENS A CA N’ALTIMIRA http://espaidellibres.wordpress.com

Biblioteca Ca n' Altimira Juliol de 2012 Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79 e-mail: b.cerdanyola@diba.cat


Viatges extraordinaris