Page 1

GATSBY & CO.

F. SCOTT FITZGERALD I LA GENERACIÓ PERDUDA


«Generació perduda» és el nom amb què es coneix a un grup d’escriptors nord-americans nascuts als darrers anys del segle XIX i arribats a la maduresa literària durant les dècades de 1920 i 1930. Tot i la gran varietat d’estils i de temàtiques de les seves obres, tots aquests escriptors comparteixen l’interés per representar simbòlicament uns anys convulsos i contradictoris, que inclouen tant els anomenats feliços anys 20 (amb Francis Scott Fitzgerald com a cronista i testimoni d’excepció) com el crack del 29 i la gran crisi econòmica i social que va portar a la misèria a milions de persones durant tota la dècada següent (un temps difícil representat amb especial crudesa a les novel·les de John Steinbeck i de William Faulkner). Però també hi ha altres elements comuns, com la conexió amb París i amb Berlín, ciutats en les que alguns d’aquests autors van residir durant llargues temporades, i la seva implicació amb el corrent de les vanguàrdies artístiques i literàries d’aquell moment. Amb aquesta nova guia, la Biblioteca Ca n’Altimira vol convidar-vos a conéixer o a redescubrir a alguns d’aquests autors: veus molt pertinents en un moment com el nostre, que no és, segurament, gaire diferent al que ells van viure i retratar.


BARNES, Djuna. El bosc de la nit. Edicions 62. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i que el seu nom no acostuma a associar-se a la «generació perduda», Djuna Barnes, nascuda l’any 1892 a l’estat de Nova York, fou una de les figures cabdals del grup d’escriptors i intel·lectuals nord-americans que durant les dècades de 1920 i 1930 van autoexiliar-se a París, fugint d’un ambient polític i moral que no compartien. Eren els anys del swing, el jazz i el xarleston, però també de la llei seca i dels excessos que conduirien a la fallida financera de 1929 i a la gran crisi econòmica de la dècada següent. El bosc de la nit, novel·la en clau sobre aquell grup d’exiliats, és un dels millors retrats del París del periode d’entreguerres. I també: · HERRING, Philip. Djuna Barnes. Circe. Una completa biografia de l’escriptora, la vida de la qual fa una lectura tan apassionant com qualsevol novel·la. · PORTELA, Enia Lucía. Djuna y Daniel. Mondadori. Una versió novel·lada dels fets i els personatges reals que hi ha al darrera d’El bosc de la nit. Una curiosa barreja de ficció i d’història.

DOS PASSOS, John. Años inolvidables. Seix Barral. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Convertit en una figura literària internacional gràcies a Manhattan Transfer, una novel·la publicada l’any 1925 (quan l’autor encara no havia complit els trenta), Dos Passos representa la vessant més polititzada de la «generació perduda». Comunista actiu durant tota la seva juventut, va viure en primera persona (a l’igual que el seu enemic íntim Hemingway) la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. Aquesta autobiografia recull totes les seves aventures, però també les seves opinions (no sempre amables) sobre els col·legues, l’ofici d’escriptor i la seva pròpia obra novel·listica, que, tot i la seva vocació experimental, composa un dels retrats més complets i atractius de la vida a la Nova York dels anys d’entreguerres. I també: · Manhattan Transfer. El País. Una ferma candidata al top ten de Grans Novel·les Americanes del segle XX, per la seva originalitat i ambició sense límits.


· MARTÍNEZ DE PISÓN, Ignacio. Enterrar a los muertos. Seix Barral Una biografia parcial de Dos Passos que s’ocupa de la seva intensa relació amb Espanya.

FAULKNER, William. Santuario. Alfaguara. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Faulkner, un dels grans renovadors de la novel·la moderna, ens ofereix en els seus llibres una imatge dels Estats Units dels anys 20 i 30 molt diferent a la que trobem a les obres de Fitzgerald o del propi Dos Passos. Situades al comtat de Yoknapatawpha, un trassumpte imaginari del Mississipi profund on ell mateix es va criar, les seves obres són plenes de violència i de foscor. El seu món és el món de la fam que va arribar després de la gran festa dels feliços anys 20, quan les conseqüències del crack del 29 va deixar a milions de persones sense feina ni menjar, sobretot a les àrees rurals del país. Amb la seva estructura gairebé policíaca, Santuario és potser la novel·la més accessible de Faulkner: una porta d’accés immillorable al seu univers personal. I també: · Absalom, absalom! Edicions 62. · Banderas sobre el polvo. Seix Barral. · El brogit i la fúria. Proa. · Intrús en la pols. Edicions 62. · Mentre agonitzo. Proa. · Les palmeres salvatges. Proa. · Sartoris. Alfaguara. L’obra de William Faulkner composa, per la seva unitat de temes i d’estils, un tot del qual resulta gairebé impossible destacar-ne alguna de les parts. Tot i així, novel·les com El brogit i la fúria (que recrea de forma personalíssima alguns aspectes de l’imaginari de William Shakespeare) o com Mentre agonitzo són les que han assegurat la preeminència de Faulkner al canon literari contemporani. · NICOLAISEN, Peter. William Faulkner. Edicions 62. Una bona biografia de l’autor, que segueix el seu itinerari personal i intel·lectual i no amaga algunes de les parts menys amables de la seva història personal.


FITZGERALD, F. Scott. El gran Gatsby. Anagrama. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Francis Scott Fitzgerald no només va ser l’escriptor estadounidenc de més èxit de la dècada de 1920: també és qui avui millor defineix la imatge que nosaltres tenim d’aquella època. El gran Gatsby, la gran novel·la de l’era del jazz, és l’encarnació simbòlica més perfecta dels anys d’esplendor econòmic i d’aparent bonança social que van succeïr al final de la Primera Guerra Mundial, quan els Estats Units van erigir-se definitivament en la nova gran potència internacional. La història del misteriós Jay Gatsby –l’home que donava les millors festes de Long Island, la pura imatge del triomf i l’èxit social, i de qui ningú no en semblava conèixer la història personal– és també la història del propi Fitzgerald, un aparent triomfador amb una vida privada plena de dificultats. El drama de la seva relació amb la seva dona, Zelda, a qui va haver d’acabar internant en un hospital psiquiàtric, i els seus propis problemes amb l’alcohol i la depressió, fan de Francis Scott Fitzgerald una de les grans figures tràgiques de la literatura nord-americana del segle XX. I també: · El crack-up. Anagrama. · Cuentos reunidos. Alfaguara. · El curioso caso de Benjamin Button. Debolsillo. · El diamant gran com el Ritz. Edhasa. · Suave es la noche. Plaza & Janés. · El último magnate. Bruguera. Aquestes són les altres obres de Francis Scott Fitzgerald que trobareu a la nostra biblioteca: novel·les i llibres de relats que proven la seva versatilitat com a escriptor, i que ens permeten gaudir de la senzillesa i l’elegància inigualables de la seva prosa. Us recomanem especialment el primer títol d’aquesta llista, un recull de textos de caire personal que ens apropen al Fitzgerald més humà i vulnerable. I si voleu descobrir la seva faceta d’autor de relats, podeu provar amb els reunits a El curiosos caso de Benjamin Button. · DONALDSON, Scott. Ansia de amor: la vida de F. Scott Fitzgerald. Montesinos. Una biografia de l’autor d’El gran Gatsby que es llegeix amb el mateix interés que qualsevol de les seves pròpies històries.


HEMINGWAY, Ernest. París era una fiesta. Seix Barral. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Ernest Hemingway, potser la figura més visible dintre d’aquest grup extraordinari d’escriptors que estem comentant, va encetar la seva carrera literària a París, on va arribar en qualitat de corresponsal per a un diari estadounidenc l’any 1921. De seguida va prendre contacte amb el grup d’americans expatriats que es movien al voltant de la novel·lista Gertrude Stein, la gran matriarca del cercle, i de la mítica llibreria Shakespeare and Co. L’ambient d’aquells dies està perfectament reflectit en aquestes memòries, per les quals desfilen les principals figures literàries del moment. I també: · Cuentos. Lumen. · Fiesta. Debolsillo. · Por quién doblan las campanas. Planeta. · El vell i la mar. Proa. La bibliografia de Hemingway és plena de clàssics de la narrativa contemporània. Nosaltres hem seleccionat aquests quatre títols: una col·lecció dels seus millors relats, un gènere en el qual Hemingway va excel·lir especialment, i tres de les seves novel·les més famoses. · BURGESS, Anthony. Ernest Hemingway. Salvat. Una biografia escrita per l’autor de La taronja mecànica.

ISHERWOOD, Christopher. Adéu a Berlín. Columna. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i ser britànic, Christopher Isherwood comparteix amb molts dels autors nord-americans de la «generació perduda» no només una mateixa sensibilitat d’època, sinó també la seva condició d’exiliat voluntari en un país estranger; en el seu cas, l’Alemanya de la República de Weimar i, en concret, aquell Berlín frenètic dels anys del cabaret. Adéu a Berlín, publicada l’any 1939, és una novel·lització de les seves experiències en aquella ciutat. I també: · Un hombre soltero. Debolsillo. Una altra novel·la amb un rerafons autobiogràfic, que tracta amb valentia el tema de l’homosexualitat.


STEIN, Gertrude. Autobiografia d’Alice B. Toklas. Edicions 62. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Tot i que avui no és gaire llegida, Gertrude Stein va ser una de les figures més importants de la literatura nord-americana a l’exil·li durants els anys que ens ocupen. Al seu voltant es va organitzar la comunitat artística i literària reunida a París, i només cal llegir les memòries de Hemingway o de Dos Passos per comprobar quin era el seu poder. Com a escriptora, Gertrude Stein es va destacar per la seva vocació marcadament experimental, que emparenta la seva obra amb la d’un altre exiliat il·lustre d’aquell moment: l’irlandès James Joyce.

STEINBECK, John. Las uvas de la ira. Cátedra. ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Radicalment diferent al de Gertrude Stein és l’estil de John Steinbeck. Més preocupat als seus escrits pel què que pel com, i plenament convençut del compromís moral de l’escriptor vers la societat a la qual pertany, Steinbeck va optar per un realisme de caire social que li va servir per a retratar com ningú la duresa de la vida als territoris assolats per la gran crisi econòmica de la dècada de 1930. Las uvas de la ira, la seva obra més coneguda gràcies en bona part a la versió cinematogràfica que va fer-ne John Huston, s’ocupa de les famílies de camperols que van haver d’abandonar les seves terres ermes, on l’única perspectiva de futur era la fam o l’esclavatge laboral, i fugir cap a Califòrnia en busca d’una oportunitat que ningú no semblava tampoc disposat a concedir-los. I també: · A un Dios desconocido. PPC. · De ratones y hombres. Mondadori. · La perla. Caralt. · El poni roig. Viena. D’aquests quatre llibres, tots quatre igualment recomanables, val la pena destacar els dos darrers: La perla, una senzilla història de pescadors que fa pensar en El vell i la mar de Hemingway, i El poni roig, una breu novel·la orientada al públic juvenil en la que Steinbeck, sense renunciar a la seva preocupació habitual pels més desfavorits, posa en joc de forma més directa que mai tota la seva exquisida sensibilitat.


Biblioteca Ca n' Altimira Juny de 2013 Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79 e-mail: b.cerdanyola@diba.cat

Gatsby & Co.  

Francis Scott Fitzgerald i la generació perduda

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you