ontes de adal
Homenatge a Pere Calders
Escriure en catalĂ Nadal de 2015
Índex Quieta nit de Reis, Francesc Gironella ........................................ 1 Història nadalenca, Carme Vallverdú .......................................... 2 La tradició, Rosa Orenga ............................................................ 3 La carta dels Reis, Maria Àngels Colom ..................................... 4 Com alegre campaneta, Emília Brias .......................................... 5 Sopar de Nadal, Roser Casaramona .......................................... 6 Com canvien els temps!, Maria Teresa Naval ............................. 7 Nadal rebel, Sergi Horta .............................................................. 8 Nadal lluny de casa, Imma Cauhé .............................................. 9 Tradicions, Dolors Álvarez ......................................................... 10 Nadal calorós, Magda Ábalos ................................................... 12 El pessebre, Carme Valios ........................................................ 13 R.E.I.S., Montserrat vallès ......................................................... 14 Pedaços nadalencs ................................................................... 15
Quieta nit de Reis (inspirat en Quieta nit)
Estàvem a punt d’anar a la Missa del Gall: els avis, els nostres dos fills, la meva dona i jo, tots ben abrigats. De sobte, sonà el timbre de la porta, imperatiu: ens vam mirar, estranyats. I vaig obrir. Sorpresa absoluta: aparegueren el Rei Negre, vestit amb brillantor i el Pare Noel, amb la seva roba vermella, i els sacs de regals. Amb un somriure, el Pare Noel va dir: —Venim a lliurar els regals als nens. —Al Rei Negre no li pertoca de venir avui —vaig dir. El Pare Noel em va respondre: —Hem canviat les normes. És la crisi, sap? Reducció de costos. Els dos junts ens estalviem despeses de repartiment i els nens, igualment contents. En Carles, el nostre fill, va demanar si el Rei no vindria la nit de Reis, i la meva dona es preguntà si no ens prenien el pèl. —Som seriosos —va dir el Pare Noel—. La crisi també ens afecta molt. ¿Saben el que costa recórrer tota la ciutat i repartir les joguines? I els Reis, amb les carrosses, els patges... Tot plegat és un dineral. Ara, fent-ho junts, estalviem molt. —És que nosaltres no som partidaris del Pare Noel. Ho trobem poc cristià – va dir la meva dona. —Ningú no els obliga a creure en nosaltres, senyora. Porto regalets per als nens i alguna coseta per als pares —respongué el Pare Noël. Però si no els volen, en una altra casa seran benvinguts. El nen cridà que ell els volia i la nena gemegà que ella també hi tenia dret. Hi hagué un silenci enutjós. Aquells missatgers ens trencaven els rituals de segles i no érem partidaris d’innovacions en una cosa tan seriosa. La meva sogra intervingué discretament: —Com que ja han fet el camí, deixin el que correspongui, però ens agradaria tant que la nit de Reis aquest home negre tornés a passar per casa... —No passaré, senyora, però des del cel pensaré molt en vostès. Li ho asseguro. I van descarregar un munt de paquets degudament tancats i amb el nom de cadascú de nosaltres. Francesc Gironella Nadal 2015
1
Història nadalenca (inspirat en El batalló perdut)
S’acostava Nadal i un grup de joves i no tan joves estàvem fent guàrdia en aquella sala inhòspita i freda. Feia hores que plovia monòtonament i ja no sabíem com passar l’estona. Va arribar un moment que ! ! ! !
la pluja caigué amb més força i la llum elèctrica disminuí d’intensitat. Des d’un extrem de l’escó, un dels companys va preguntar: —I tu no saps cap història nadalenca? —Sí. Em sé la meva. Fou durant una guerra, també la meva guerra .
“La meva família i jo vam haver de fugir d’aquella guerra per poder tenir una vida millor. Però la nostra fugida va ser un patiment darrera l’altre per poder passar les fronteres. Uns països, pocs, ens volien, pero d’altres ens maltractaven. Feia fred. Vam arribar en un poble molt petit i unes quantes famílies ens van acollir i, com que era el dia de Nadal, van compartir amb nosaltres tot el que tenien. Vam seure tots a taula i vam donar les gràcies a Déu per la salut que teníem i pels pocs aliments que compartíem. Va ser un dia inoblidable. Jo no sé si va ser l’esperit nadalenc o què, però aquell va ser un Nadal que mai no oblidaré. Només demano tenir una mica de sort en aquest món per poder tornar a aquell poble tan petit i abraçar les persones que ens van acollir a la meva família i a mi i donar-los les gràcies per tot el bé que ens van fer.” Carme Vallverdú
Nadal 2015
2
(inspirat en Quieta nit)
Ja tornem a ser a Nadal. N’estic tipa, cada any el mateix: que si els Reis o el Pare Noel. A casa meva, des que el meu germà i jo érem petits, sempre hem celebrat els Reis. Però des que fa quatre anys ell es va casar amb una noia americana que va conèixer quan estudiava a Nova York, en aquesta família les coses han canviat. Ara vénen cada any a passar les festes amb nosaltres i marxen per Cap d’Any. Els meus pares, per complaure-la, fan el que la meva cunyada diu, i més d’ençà que els han fet avis d’aquell nen tan preciós. La Nit de Nadal ve un Pare Noel i porta regals als nens i als grans, i tots contents! Tots menys jo, que, encara que estic molt contenta de veure’ls, sento que es trenca una tradició que hem seguit des de petits, els Reis Mags de l’Orient. I celebrar les dues coses em sembla excessiu; tantes joguines i tants regals no són necessaris. Per altra banda, em sap greu perquè tots passem uns dies molt feliços, i quan marxen els enyorem. O sigui, que seguirem igual i si no m’agrada m’aguantaré pel meu germà i la seva família, que també és la meva. Quan arribi la nit de Reis, com que nosaltres encara hi creiem, ho celebrarem com cada any. Esperem que ens portin molts regals i que no ens deixin carbó! Rosa Orenga
Nadal 2015
3
La carta dels Reis (inspirat en Quieta nit)
—Com quedem, doncs? Que fem el salt al Reis?
Carta del Rei Blanc al Rei Ros i al Rei Negre: “Volguts companys, no sé si us recordeu que ara fa un any vam rebre la visita d’un tal Pare Noel, que ens va comunicar que ell també volia repartir regals als nostres nens. Estimats amics, si els nostres infants no ens envien cartes, nosaltres morirem, i jo no vull morir! Proposo que anem cap al Pol Nord a parlar amb aquest personatge. Si ell vol venir aquí, nosaltres anirem allà i també repartirem regals als seus nens. Però abans hauríem de ser nobles i enraonar-hi. Què us sembla la proposta?” El Rei Ros és va rascar la barba rossa, va meditar sobre el tema una setmana sencera i va pensar que, amb camells, anar al país del fred era una mica difícil, però si calia es feia i no s’hi pensava més. Va acceptar la proposició i ho va comunicar al Rei Blanc. Ara calia esperar què en deia el Rei Negre. La cosa estava difícil perquè, ¿com aniria un rei acostumat a la calor d’Orient, de color negre pel sol i a sobre d’un camell, cap a una terra desconeguda i gelada? S’hauria d’abrigar amb roba molt i molt gruixuda. El Blanc i el Ros no ho veien pas clar. Però el Negre va dir que tampoc no volia morir i que endavant amb el viatge! S’havia de parlar de tu a tu amb el Pare Noel. Van començar el viatge carregats de mantes i regals i amb un gran seguici de patges i criats. No us podeu pas imaginar la sorpresa, admiració i desconcert que van crear arreu on passaven. Primer van travessar molts països de religió musulmana, que estaven desconcertats però pensaven que eren dels seus, d’algun lloc que no coneixien; com que anaven amb camells... Després, alguns pobles del sud d’Europa els van rebre amb entusiasme i quan els digueren el que anaven a fer quasi que els fan un monument; i els omplien de civada i aigua per als camells i de galetes i coca-cola per a ells. Com més al nord anaven, més la gent s’estranyava i quedava parada davant aquella enigmàtica comitiva: tres camells amb tres personatges disfressats de reis de l’edat mitjana, i un d’ells tan tapat que sols se li veia la cara negra com el carbó. Els reis s’esgargamellaven per explicar-los que venien d’una tradició molt antiga i que anaven a veure el Pare Noel per negociar. Quan explicaven això no hi volien saber res i els feien pas perquè marxessin ràpid ràpid. Però els reis, cap al nord sense desanimar-se, i cada cop més fred, i més estrafolaris semblaven, i menys els escoltaven. Per fi van arribar al país de més al nord, allà on viu el Pare Noel, o Sant Nicolau o no sabien ben bé qui. Van preguntar per la seva casa i amb els camells mig morts pel fred s’hi van dirigir. El Pare Noel no els volia rebre i va haver d’intervenir-hi el nen Jesús: “¿És que potser no celebreu el meu aniversari? ¿És que potser no parleu tots d’amor i de pau? ¿És que no tenen els mateixos drets les tradicions del nord i les del sud? ¿És que no són iguals tots els homes?” El del nord va haver de cedir, però de mala gana. Després d’una negociació de dues setmanes, amb uns Reis extenuats pel fred i per les discussions, van acordar que les tradicions són pròpies de cada poble i no s’hi val a ficar-s’hi. Retornaven contens cap al seu país quan el Rei Negre va cridar molt fort: “ALESHORES, QUÈ HI FA EL PARE NOEL A CASA NOSTRA?” Maria Àngels Colom
Nadal 2015
4
(inspirat en Nit de pau i Bones Festes) El Nadal s’acostava. Això ho sabíem perquè tots els carrers de la ciutat s’engalanaven amb garlandes i llums, i perquè davant de la Catedral i davant de La Sagrada Família hi muntaven les parades on trobaves allò que et faltava per al pessebre: una mica de molsa, un nou caganer, o una estrellla que brillés més. Però a casa també sabíem que teníem el Nadal a tocar perquè el pare es va presentar amb el gall dindi que oferia, any darrera any, l’empresa on treballava a tots els seus empleats; però, tingueu-ho present, el gall dindi era viu. Quines idees les d´aquests “superdotats”! Com si tots tinguéssim un pati o un galliner! A casa el vam tenir tres dies dins del safareig (primer ja havíem tingut la precaució de buidar-lo). Jo, de tant en tant, li entrava una fulla d’enciam. La meva germaneta les portava recollides en el seu davantal i me les allargava d’una en una des de certa distància. Quan aletejava amb força, ma germana sortia esperitada. Ja des de la porta intentava refer-se i, per calmar aquelles plomes esvalotades, deia: “Tita, tita bonica!” L’endemà de tenir aquell hoste a casa es va presentar un inspector de sanitat acompanyat d’un mosso d’esquadra. Segons deduccions que vam fer després, algú va interpretar els glu-glu-glu d’aquell animaló com a ofecs de la meva germana. Van marxar tranquils després de fer-li obrir la boca unes quantes vegades, de fer-la cantar (no afinava gaire, però no se’n van adonar, la música no era el seu fort) i de fer-li beure un got d’aigua (no un got de vidre). Vam tenir sort que en l’estona que va durar la inspecció, el gall dindi no va dir ni piu, perquè si arriba a dir glu-glu-glu, potser ens haurien clavat una multa. El dia que la mare el va sacrificar (no sé com ho va fer, ni vull saber-ho) em va dir que baixés al carrer amb la nena. Sempre hi trobaves mainada al carrer. Recordo que vam jugar una bona estona a xarranca amb dues germanes, filles de l’herbolari de la cantonada. Per descomptat, sense baixar de la vorera; jo n´era responsable. Al cap de dos dies era Nadal. Sort que en aquell interval de temps a ma germana no se li va passar pel cap anar a veure l´indiot; el pessebre la tenia molt ocupada. Era costum, en aquest dia tan assenyalat, reunir-nos amb els avis, els tiets i els cosins. Quan tots ja portàvem una bona estona menjant asseguts al voltant de la taula (que s’allargava en dies molt puntuals) i va aparèixer la gran plata amb el gall dindi rostit, la meva germana va fer un xiscle, o dos, un de sorpresa i un altre d´esglai. I és que la mare va tenir la gran idea de rostir-lo sencer; esquarterat no hauria cridat tant l´atenció. La nena no tenia consol. A l’hora d’enfilar-nos dalt de la cadira per recitar el nostre poema de Nadal (cinc en total: tres cosins i nosaltres), la meva germaneta encara era en un racó sanglotant amb gran pena. Sort que a l’estómac ja hi havia posat, abans del drama, un bon plat de sopa amb galets. Em vaig alçar i li vaig allargar la mà per ajudar-la perquè s’aixequés. Vaig xiuxiuejar-li que no es deixés perdre la propineta. I amb aquesta influència i els gens catalans que començaven a germinar, va reaccionar i va pujar àgilment a la cadira, per dir: ! ! ! Com alegre campaneta ! ! ! !
! ! ! !
! ! ! !
que no para de sonar, avui el meu cor batega perquè us vull felicitar. ! ! ! Bon Nadal!
I mentre s’eixugava les llàgrimes amb el revés de la mà, va asseure’s ràpidament a taula per no perdre’s el repartiment de torrons. Emília Brias
Nadal 2015
5
Sopar de Nadal (inspirat en Quieta nit)
Els fogons de la cuina no paraven, l’àvia havia posat una gran olla al foc plena de carn, pollastre i verdures. Estava preparant escudella i carn d´olla, com feia cada any seguint la tradició. La filla petita, la Maria, feia el gall dindi rostit, remenant amb la cullera perquè no s’enganxessin les prunes i els pinyons. La minyona anava d’un cantó a l’altre portant plats, coberts i tot el que calia per parar taula. Era el dia vint-i-quatre de desembre i estaven preparant el sopar de Nadal. Cap a les deu de la nit ja estava tot a punt, la gran taula parada, la làmpara encesa...; només faltaven els altres convidats, els dos fills grans amb les seves familíes. Els nens de la casa, de sis i vuit anys, corrien per tot el menjador jugant i saltant, cantant al costat del gran pessebre que havien fet feia dies a la mateixa estança. Els petits cridaven, tot ensumant l’olor que venia de la cuina: “Mare, no volem sopa, no ens agrada la sopa!”. Ella els deia: “Avui s’ha de menjar l’escudella que ha fel l’àvia”. “És que no ens agrada gens”, deien ells. En Pere, marit de la Maria, li diu a cau d´orella a la seva dona: “És veritat, la teva mare cada any fa la maleïda escudella, ja n’estic fart!”. En arribar els convidats, desprès de les salutacions, s’asseuen tots a taula a punt per sopar. Tothom estava content i amb ganes de gresca. Es va obrir la porta de la cuina i va aparèixer la minyona amb còfia i guants portant una gran sopera de porcellana per servir l’escudella. I vet aquí que la noia s’entrebanca amb una pilota de la canalla. Cau de cap a terra i amb ella la sopera, que es trenca en mil trossos; el seu contingut s’escampa i esquitxa tots els de la taula. Tots es van espantar del terrabastall i de sobte es va sentir una forta rialla: era en Pere que no es va poder aguantar. Uns segons després esclataven tots a riure. S’havien quedat sense l’escudella de Nadal. Però al cap d’un moment l’àvia s’axeca i diu amb solemnitat: “No us amoïneu, l’any que ve, la tornaré a fer!”. Roser Casaramona Nadal 2015
6
Com canvien els temps! (inspirat en Reunió d’alt nivell)
! !
!
!
!
! !
!
!
!
I el Pare Noel respongué: —La paraula mercat ha sorgit de tota manera i no la podem esquivar.
Sóc informàtica i treballo en una de les grans companyies que es dediquen a la venda de productes, a bon preu, a través de la xarxa. Ja coneixeu les possibilitats que ofereix Internet en el món de les comunicacions i els negocis, i sobretot, en determinades èpoques de l’any. Actualment l’esperit nadalenc (consumista, laic o religiós) navega amb força per Internet. És precisament a l’inici de la campanya de Nadal, quan el director em reuneix al seu despatx per proposar-me un viatge comercial a Lapònia i entrevistar-me amb el Pare Noel. La resposta no es fa esperar i als pocs dies viatjava en un Airbus A320, en vol regular de Finnair, directe de Barcelona a Rovaniemi. Conèixer personalment el Pare Noel va resultar sorprenent. Em va rebre amb el seu característic “Ho, ho, ho!”, però en el tracte no és aquell afable personatge ple de bonhomia que ens mostren per la televisió, sinó un vell rondinaire que li dóna al whisky i que es queixa de tot: de massa feina, que els nens cada vegada demanen més i més joguines sofisticades, que no ha tingutt més remei que adaptar-se als temps actuals i canviar el model de gestió. Els elfs, que fabricaven les joguines artesanalment, s’han jubilat. Ara els tallers s’han convertit en magatzems de joguines, majoritàriament made in Xina. “Aquests xinesos se les saben totes! En quines condicions laborals creus que tenen els treballadors? No estaria de més que un sindicat s’interessés per la situació!”, em deia el Pare Noel indignat. A prop dels magatzems hi ha les oficines, actualment centre de comunicacions, on té contractades més de cinc-centes persones que no donen abast per atendre les peticions que tots els nens del món envien a través de whatsapp, e-mails o SMS. També ha canviat el transport i distribució de joguines. El darrer any una forta tempesta de neu i vent va desorientar els rens. Ni la llum que es desprenia del nas vermell del ren Rudolph resultava útil per fer de guia a la nit i perillava el tradicional repartiment de regals. El Pare Noel, que s’ha engreixat massa, no està en condicions de encimbellar-se per les teulades i baixar per les estretes xemeneies. Ara ja no està pendent dels pronòstics del temps per viatjar, perquè el transport i distribució de joguines la nit de Nadal es fa mitjançant drons. Una vegada explicades totes aquestes novetats, us diré que vaig aconseguir un bon acord comercial amb el Pare Noel. Nosaltres seríem els distribuïdors de joguines dels nens espanyols la nit del vint-i-quatre de desembre. Per a l’empresa que represento suposarà un notable increment dels beneficis i jo aprofito per demanar un augment de sou, que fa tres anys que el tinc congelat. Ah, us dic un secret: A la llar del Pare Noel hi ha instal·lada una càmera i a través de la pàgina web: www.santaclaus.fi podeu espiar-lo les vint-i-quatre hores del dia. Maria Teresa Naval Quintillà Nadal 2015
7
Nadal rebel (inspirat en Reunió d’alt nivell)
Els tres Reis d’Orient eren al voltant d’una taula rodona. Debatien sobre la proposta de Gaspar de pactar amb el Pare Noel. El sant nòrdic s’havia convertit en una competència ferotge i amenaçava la seva hegemonia. Baltasar era bel·ligerant i reaci al diàleg, Melcior, escèptic i passiu, i Gaspar, assertiu i optimista. —Tant ell com nosaltres donem una mica d’il·lusió a una infantesa que té una innocència de més curta durada. —Però aquesta andròmina republicana disfressada de vermell no és digna de parlar amb nosaltres. —Humilitat, amic Baltasar, que jo també tinc cabells blancs i no sóc cap andròmina —exclamà Melcior força molest. Després de molt parlar-ne, acordaren reunir-se amb el Pare Noel a fer unes tapes per no sopar en un bar de Cornellà regentat per xinesos. El Pare Noel cruspint-se una croqueta gegantina ofegada d’oli recremat amb un Rioja fastigós diu: —Ai, estimats monarques caducs! De què us queixeu? Que sou comunistes, vosaltres, els de la corona? Que no esteu a favor del lliure mercat? Quina culpa tinc jo que agradin més els grans centres comercials que vosaltres? —Vell pedòfil! Que estàs vermell de prendre tant vodka! Nosaltres no pertanyem a una religió pagana i no hem tingut el suport de lobbies que no saben res de la mainada. —Ja n’hi ha prou, Baltasar! I tu, Pare Noel o Sant Nicolau o com et diguis, fes el favor de no ofendre’ns. Hem vingut de bona fe i per al bé de tothom —intervengué en Gaspar. —El meu company Gaspar no vol la guerra, sinó un acord comercial que ens afavoreixi a tots quatre. Se t’acut una idea, republicà irreverent? —digué Melcior. El sant del nord es quedà mut per uns segons que semblaren segles. Tancà els ulls i els tornà a obrir respirant molt lentament: —Ai, col·legues! Si el problema no és la nostra rivalitat. Ës que ja no ens creuen. La gent és idiota. Només ens volen pels regals però no ens estimen. Abans, per Nadal, la gent es desitjava felicitat i amor i i ara smartphones o qualsevol invent tecnològic. El Nadal s’ha convertit en una festa hipòcrita on les famílies es toleren per fer el paperot. N’estic fins al capdamunt de portar les mateixes corbates per al cunyat, la colònia amb olor de prostituta barata per a la mare i la pistola de joguina per al nen que realment vol una nina, —Ai coi! A nosaltres ens passa el mateix! —va dir en Baltasar, per primera vegada més tranquil. —I si fem una vaga indefinida? Que n’aprenguin aquests materialistes! —va prorrompre en Melcior. —Fem-la! —sentenciaren tots eufòricament. El Pare Noel preguntà: “I si no poden creure en nosaltres, en què creuran?” I en Baltasar li va dir a cau d’orella: “Si s’han cregut el Rajoy…” Sergi Horta Nadal 2015
8
Nadal lluny de casa (Inspirat en Quaranta-cinc graus sota cobert)
Aquell Nadal era lluny de casa, en un país on ningú coneixia les tradicions nadalenques que jo començava a enyorar. Tota la vida les havia seguit al peu de lletra. A la casa on m’estava a dispesa hi havia tres infants, i mai haurien conegut, a no ser per mi, el tió de Nadal; i com van obrir els ulls quan a l’alçar la manta van veure totes aquelles llaminadures! No va ser fàcil trobar un tió, però me les vaig enginyar. El nostre tió va ser diferent: uns dies abans de Nadal vaig explicar-los que al meu país aquells dies anàvem al bosc a cercar un tronc ben formós, el portàvem a casa i l’alimentàvem perquè la Nit de Nadal ens cagués regals. Tots em van mirar palplantats. “Quina cosa més estranya”, comentaven. Vaig voler que visquéssim aquesta tradició tots els que allí vivíem, però no hi havia ni bosc ni llenya per aquells indrets, per això vaig haver de posar-hi imaginació. En una saleta hi havia una tauleta petita de fusta, i vaig pensar que, si al tió molts li posen potes i barretina, per què no fer servir una tauleta, que al cap i a la fi està feta d’un tronc? Dit i fet, vaig agafar una manta, la vaig tapar i vaig convidar els més petits que li donessin menjar els dies que restaven per a la nit de Nadal. Els xiquets ho van fer, incrèduls, però al veure que al matí el menjar havia desaparegut, van començar a animar-se i a creure en el tió-tauleta. Arribada la nit de Nadal, amb el pal de fregar i el de l’escombra, i previ assaig de la cançó “Caga tió, caga torró...”, va produir-se el miracle de Nadal. I tant que va cagar! Llaminadures de totes classes, galetes,... i fins i tot una botella de vi dolç per als adults. Aquell Nadal, lluny de la meva terra, vaig apropar-me sentimentalment a la meva llar, i tots els que em rodejaven van poder conèixer la tradició catalana del Tió de Nadal. Imma Cauhé Nadal 2015
9
Tradicions (Inspirat en Quieta nit)
Era una nit freda, com correspon a una nit nadalenca i, fet extraordinari, començaven a caure flocs de neu, i dic extraordinari perquè en aquelles terres feia molts anys que no tenien ocasió de veure cap nevada per poder comparar el seu paisatge amb els dels típics pessebres de Nadal. La Pepita, que sortia de la Missa del Gall, es va entusiasmar com una criatura amb aquesta novetat. Mentre caminaven cap a casa, ella i les seves amigues i companyes de les tasques parroquials, van recordar aquella nevada de quan eren petites, que havia deixat el poble incomunicat per uns dies. Quan va arribar a la porta es va sentir intrigada per aquell home que caminava pel carrer amb el cap baix i una mica desorientat. S’hi va acostar per si necessitava ajuda i va comprovar que no era del poble, —Es troba bé, senyor? —Sí, no es preocupi. Només estic una mica afectat per la sorpresa. —No devia ser massa bona, oi?, aquesta sorpresa. —No, no. De fet m’han acomiadat. —A vostè també? A la seva edat? Ara ja no tenen cap mirament, les empreses. Pobre home!, amb la dificultat que tenen els joves per trobar feina! Els grans ho tenen més magre! Perquè... quina edat té, vostè, que encara treballa? —No ho sé, senyora, ara no me’n recordo; fa temps que no hi penso. —Oh, pobre! Sí que el veig afectat! Però vostè no és d’aquest país, oi? —No, sóc americà. Només estic repartint els regals de Nadal. —Ah, sí, ja el veig amb aquesta disfressa de Pare Noel. Deu treballar per a alguna empresa d’aquestes d’Internet. Com que ara tothom compra així, sense molestar-se a anar a la botiga... I de quina casa ve, ara? Qui són els clients? —Aquella casa de més avall, senyora. —Ah, de Can Piques? Això no és possible. Em sembla que vostè s’ha confós de domicili. Perquè... són ells els que l’han acomiadat? —Sí, sí, senyora. —Ara ho entenc! Aquesta gent i la majoria d’aquest poble som molt tradicionals. Nosaltres només celebrem els Reis Mags de tota la vida. Això ha estat un error per part de la seva empresa. A més, últimament hi ha molta gent empipada pel tema del “Halovin” aquest. On s’és vist que la nostra festa de la catanyada estigui envaïda per aquest jovent amb disfresses de morts poc Nadal 2015
10
respectuoses. Pobres morts, ni descansar tranquils els deixen! Tot això és la influència americana que ens està envaint, i els Piques li ho han fet pagar a vostè, pobre home! Miri, jo penso que, amb aquest fred que fa, li vindria bé una una copeta de moscatell i uns polvorons per reanimar-se. Ja no té edat per anar treballant encara per aquests móns de Déu. Passi, passi, que li ho posaré i s’escalfarà una mica. Com es diu, vostè? —Noel, senyora. —Doncs, vingui, senyor Noel, que estic pensant que primer li podria posar una mica d’escudella i rostit del que tinc fet per demà que vindran els fills a dinar, i estic segura que li agradarà molt. També cal que vostès, els estrangers, coneguin les nostres tradicions. El Pare Noel se la va mirar, indecís; aquella dona el tenia atabalat, però se la veia tan bona persona que no s’atrevia a menyprear la seva hospitalitat. —No sigui tímid, home, que li anirà bé un descans; a més, em sembla que és de bona dent, vostè, amb aquesta panxa tan confortable... Al cap d’unes hores, la primera claror del dia entrava al menjador i despertava el Pare Noel, que es va trobar amb el cap sobre la taula plena de restes de menjar i ampolles de cava i licors. Estranyat, va mirar al seu voltant per poder entendre què li havia passat i va veure la Pepita adormida al sofà, a prop de la xemeneia. Va somriure recordant la vetllada màgica que aquella dona li havia donat. Estava descamisat i els cabells esbullats li queien per la cara. Va remenar per les butxaques on sempre portava regals per si trobava algú que no s’havia recordat de fer la carta, i en va deixar un a prop d’ella. Va sortir de la casa preocupat perquè no sabia on havia deixat el trineu i amb por que algú del poble s’acarnissés amb ell; però aquells rens tan espavilats ja l’esperaven a la porta a punt de marxar, i al moment van sortir volant cap a l’espai amb la preocupació de si arribarien a temps de poder repartir la resta de regals. El Pare Noel, encara una mica atabalat, anava cordant-se la roba per estar presentable a la propera visita. Des d’aquell dia va anar corrent entre els veïns la xafarderia que algú, aquella matinada, havia vist sortir de casa de la Pepita “un home mig despullat”, i es feien creus de com havia canviat aquella dona des que s’havia quedat viuda, que ni podia respectar una nit santa com aquella. Dolors Álvarez
Nadal 2015
11
(inspirat en Quaranta-cinc graus sota cobert)
Al voltant de la taula s’asseien el pare, l’avi, els germans i la Mary Jane. L’avia i la mare eren a la cuina amb els últims preparatius del sopar de Nadal. De seguida les dones van fer la seva entrada triomfal amb la cuixa de porc feta al forn envoltada per l’olor de les espècies que l’adobaven. El puré de patates i les verdures bullides ja eren a taula. Els grans beurien molta cervesa i whisky; els petits, aquella nit podrien beure taronjada. Al final, arribaria el plum-cake amb fruites, que s’havien estat macerant amb rom durant dies fins arribar al punt de cocció. A la Mary Jane tot allò li agradava força, i més si pensava en les joguines que es trobaria l’endemà sota l’arbre de Nadal que titil.lava en un racó del menjador. Però cada Nadal li passava el mateix, hi havia alguna cosa que la neguitejava. Era la calor que feia a casa seva? Era pensar en el Pare Noel amb aquell vestit vermell de llana, aquelles botes i aquell barret, que li devien molestar d’allò més a l’estiu del seu poble de Nova Zelanda, que no tenia res a veure amb l’hivern del Pol Nord? Deixava volar la imaginació i veia amanides i gelats en comptes dels plats pesats que la feien suar i no se li posaven bé; també s’imaginava el Pare Noel amb bermudes vermelles, amb samarreta de rugbi, amb sandàlies i amb una gorra, i que arribava en moto aquàtica en lloc d’en trineu. Això la feia riure sola i els seus germans li prenien el pèl. Magda Ábalos
Nadal 2015
12
El pessebre (inspirat en Nit de pau i Bones Festes)
Des que tinc memòria, tots els Nadals a casa s’ha muntat el pessebre. Ara, per gust i per transmetre la tradició, ho segueixo fent en família. Ens vam assabentar que, com cada any, l’Ajuntament organitzava un concurs de pessebres tradicionals i vam apuntar-nos-hi sense perseguir vel·leïtats artístiques sinó més per voluntat de participar i integrar-no; feia poc temps que vivíem al poble. Ja entre festes vam rebre la visita del jurat per valorar l’obra. Comenten que els agradava que fos un pessebre ecològic perquè utilitzàvem molsa artificial i paper pedra per a les muntanyes, i també sorra, herbes i còdols del jardí de casa. Em demana un membre del jurat: —Pren part en la secció infantil o d’adults?
—L’hem fet entre tota la família —li dic el que em sembla evident. —Pensi que tots els nens participants aconsegueixen un obsequi, en canvi els grans només reben una placa commemorativa els tres primers guanyadors. —Em semblaria deshonest entrar en la categoria infantil —vaig respondre-li. Em feia sospitar la insistència, ja que era inversemblant que una criatura de quatre anys hagés instal·lat un circuit tancat d’aigua corrent per fer el riu i una triple línia de llums amb regulador d’intensitat. La meva filla havia col·locat les figuretes. —Bé, doncs la xiqueta es quedarà sense regal —puntualitza. La nit de Reis al Teatre Municipal, després que Ses Majestats d’Orient facin el repartiment de paquets, s’efectua el lliurament d’honor del concurs de pessebres. Sorpresa! —Família Valios: primer premi. Un ancià i el seu fill de mitjana edat se’ns adrecen. —Enhorabona! —Gràcies, són molt amables. —Cada any l’havíem guanyat nosaltres; que tenen un conegut a la junta?. Bones festes! —i marxen. —Igualment —vaig respondre’ls amb una veu desmaiada. Maria Carme Valios
Nadal 2015
13
R.E.I.S.
(inspirat en Nit de pau i Bones Festes) Els tres inspectors es van asseure davant del Pare Noel, que els havia rebut amb una correcció que no amagava un cert menyspreu i els havia ofert cafè i galetes. Ara li estaven explicant que, tal com li deien en la carta, formaven part d’una comissió investigadora de REIS (Regulació d’Empreses Inusuals Sancionables) i venien a recollir informació sobre ell i sobre les activitats que es duien a terme en la seva empresa. No és que ells tinguessin res en contra del Pare Noel, però, com que hi havia una denúncia, havien d’investigar. “Sí, sí, una denúncia anònima de persones que se senten perjudicades per la seva activitat, però no li podem donar noms, que això és confidencial. Vostè encara treballa, que potser no cobra cap pensió de jubilació? Home, treballar un mes a l’any, cobrar l’atur onze mesos i, a més, la pensió de jubilació són situacions incompatibles; en prenem nota. Un altre punt fosc són els comptes de la seva empresa: el finançament no està gens clar, tampoc els beneficis. Li recomanem que prepari tota la documentació necessària per demostrar que no opera amb diner negre i que no la financien les màfies o la delinqüència internacional. Les seves activitats personals resulten sospitoses. Oi que vostè acostuma a entrar a cases que no són la seva? Suposem que els mètodes que fa servir no són legals i s’està investigant aquest especte. Tampoc no queden fora de sospita les activitats que du a terme un cop dins de les llars alienes: en sostreu alguns béns?, hi causa desperfectes? També ho investigarem a fons. Sabem que els seus treballadors es queixen de les condicions laborals. Acabem de comprovar que treballen dotze hores seguides sense sortir de la factoria, podríem dir que en règim d’esclavatge, i no cobren les hores extres; un altre punt negatiu per anotar. Les Societats Protectores d’Animals ens encarreguen que fem un informe de les condicions en què viuen els seus rens. Hem vist que han d’arrossegar vehicles molt pesants i que viuen en habitacles poc espaiosos, per no parlar de les paparres i altres paràsits que hem detectat. Ja pot suposar com serà el nostre informe. Abans de marxar, ens permetrà una recomanació personal. La vermellor de les seves galtes podria ser deguda a un excés de begudes alcohòliques; li aniria molt bé consultar un especialista. I, en cas que en necessités, sàpiga que hi ha associacions de suport i teràpia per a persones alcohòliques, no s’ha d’avergonyir de res, això li pot passar a qualsevol. Bé, doncs, aquesta és una primera visita d’inspecció; ja tindrà notícies nostres. És el nostre deure fer-li saber que les irregularitats de la seva empresa poden arribar a ser sancionades amb el tancament definitiu. Li desitgem molta sort. No cal que ens acompanyi, ja trobarem la sortida tots sols. Ah!, i Bon Nadal i feliç Any Nou!” Montserrat Vallès
Nadal 2015
14
p e d a ç o s na d a l e nc s (reconeixes el teu?)
Era una nit freda, com correspon a una nit nadalenca. Arribada la nit de Nadal, amb el pal de fregar i el de l’escombra, i previ assaig de la cançó “Caga tió, caga torró...”, va produir-se el miracle. Vam seure tots a taula i vam donar les gràcies a Déu per la salut que teníem. De seguida les dones van fer la seva entrada triomfal amb la cuixa de porc feta al forn, mentre ls nens de la casa, de sis i vuit anys, corrien per tot el menjador jugant i saltant, cantant al costat del gran pessebre, un pessebre ecològic amb molsa artificial i paper pedra per a les muntanyes, i amb sorra, herbes i còdols del jardí de casa. A l’hora d’enfilar-nos dalt de la cadira per recitar el nostre poema de Nadal, de sobte, sonà el timbre de la porta, imperatiu: ens vam mirar, estranyats. I vaig obrir. Sorpresa absoluta. Nosaltres només celebrem els Reis Mags de tota la vida, però conèixer personalment el Pare Noel va resultar sorprenent. —Vingui, senyor Noel, que estic pensant que primer li podria posar una mica d’escudella i rostit del que tinc fet per demà.
A casa meva, des que el meu germà i jo érem petits, sempre hem celebrat els Reis. Els tres Reis d’Orient eren al voltant d’una taula rodona. S’havia de parlar de tu a tu amb el Pare Noel, però el Pare Noel no els volia rebre i va haver d’intervenir-hi el nen Jesús. Finalment, es van asseure davant del Pare Noel, que els havia rebut amb una correcció que no amagava un cert menyspreu, i després d’una negociació de dues setmanes, van acordar que les tradicions són pròpies de cada poble i no s’hi val a ficar-s’hi.
Bon Nadal i feliç 2016 Nadal 2015
15
Nadal 2015
16