Page 1


Recull dels premiats del

2


VEREDICTE DEL JURAT Enguany, el jurat ha estat format per les mares l'Anna Rodríguez, la Mónica Cenzano i la Mónica Fontecha; per part dels mestres, l'Esperanza Pascual, en Pere Roig, en Xavier Palma i l'Olga Cantós (en la categoria d’anglès) Després del recompte de vots, resolen que els guanyadors del XXXIè Concurs Literari de Sant Jordi de l’escola Sant Medir de l’any 2013 són: CATEGORIA 1 1r. premi.- « “Campanilla” i les fades » de Mai Pagliaro. 2n.premi.- « Superherois » de Guillem Edo. 3r. premi.- « La princesa » de Daniela Soria. CATEGORIA 2 1r. premi.- « He anat a la muntanya » d’Ona Moreno. 2n.premi.- « El tigre “bebé“ i la mare » de Marc Bernabé. 3r. premi.- « M’he disfressat de pirata » de Pablo Cano. CATEGORIA 3 1r. premi.- « La piràmide i la mòmia » d’Arnau López. 2n.premi.- « Sant Jordi ha trobat la princesa » de Júlia Edo. 3r. premi.- « La princesa i el cavaller » de Maya Linares. CATEGORIA 4 1r. premi.- « El vaixell pirata » de l’Adrián Barras.. 2n.premi.- « El Sol i la Lluna » de Chaima Lamharrar. 3r. premi.- « Uns nens astronautes » d’Eric Ayesa. 3


CATEGORIA 5 1r. premi.- « La sirena Algamarina i el pirata Maximiliano » de Valeria Duò. 2n.premi.- « La Raquel al món de les fades » de Laia Bastos. 3r. premi.- « L’arribada dels marcians a la Terra » de Paula Hervás. CATEGORIA 6 1r. premi.- « Tots podem tenir poders màgics » de Nel Penin. 2n.premi.- « La novia del meu germà » de Minerva Sánchez. 3r. premi.- « El metro s’ha avariat! » d’Óscar Villanueva. CATEGORIA 7 PROSA 1r. premi.- « Una sorpresa increïble » de Sara García. 2n.premi.- « Una volta per Europa » d’Ángel Perujo. POESIA 1r. premi.- « Cada dia » d’Alba Jiménez. 2n. premi.- « M’agradaria ser... » de David Cadenas. CATEGORIA 8 PROSA 1r. premi.- « El treball de l’escola » de Sergio Jimeno. 2n.premi.- « L’amistat amb els amics » de Mireia Ciércoles. POESIA 1r. premi.- « La Rosa » de Jonatan Argente. 2n. premi.- « El Riu » de Bru Codina. 4


CATEGORIA 9 PROSA 1r. premi.- « El rodamón » d’Anna Mora. 2n. premi.- « Carta a la mare natura » de Josep Cabedo. POESIA 1r. premi.- « Poemes » de Roger Sarria. 2n.premi.- « En un racó de Palamós » de Claudia López. CATEGORIA 10 PROSA 1r. premi.- « Malsons del passat » de Pol Bosch. 2n. premi.- « No al maltractament d’animals » de Paula Álvarez. POESIA 1r. premi.- « El sentiment d’un País » de Bernat Planas. 2n.premi.- « El paper blanc » d’Adrià Rojo. CATEGORIA 11 PROSA 1r. premi.- « Sento que hi ets, però no sé on » de Jordi Aguilar. 2n.premi.- « Diari de » de Maite López. POESIA Aquesta modalitat s’ha declarat deserta per manca d'un nombre suficient d'originals.

5


CATEGORIA 12 (ANGLÈS) PROSA 1r. premi.- « The beginning of a love story » de Marko Hlad. 2n.premi.- « A magical dream » de Neus Carbó. POESIA 1r. premi.- « Close your eyes » de Sofia Bianan. 2n.premi.- « Thoughts » de Judith Motger.

AGRAÏMENTS Cal agrair : - La participació activa de tots els membres del jurat. - A l'AMPA per la seva col·laboració facilitant tots els premis i obsequis que han rebut tots els participants. Sense tots ells la festa no hauria estat possible. Moltes gràcies a tothom.

La Comissió de Sant Jordi 2013 6


CATEGORIA 1. Primer premi

E.Infantil (I3)

DIBUIX 7


CATEGORIA 1. Primer premi “'Campanilla' i les fades”. MAI PAGLIARO

8


CATEGORIA 1. Segon premi “Superherois”. GUILLEM EDO

9


CATEGORIA 1. Tercer premi “La princesa”. DANIELA SORIA

10


E.Infantil (I4)

DIBUIX 11


CATEGORIA 2. Primer premi “He anat a la muntanya”. ONA MORENO 12


CATEGORIA 2. Segon premi “El tigre 'bebé' i la mare”. MARC BERNABÉ

13


CATEGORIA 2. Tercer premi “M'he disfressat de pirata”. PABLO CANO

14


E.Infantil (I5)

DIBUIX 15


CATEGORIA 3. Primer premi “La piràmide i la mòmia”. ARNAU LÓPEZ 16


CATEGORIA 3. Segon premi “Sant Jordi ha trobat la princesa”. JÚLIA EDO 17


CATEGORIA 3. Tercer premi “La princesa i el cavaller”. MAYA LINARES

18


E.Primària (1r)

CONTE IL·LUSTRAT 19


CATEGORIA 4. Primer premi “El vaixell pirata”. ADRIÁN BARROS “

20


21


CATEGORIA 4. Segon premi “El Sol i la Lluna”. CHAIMA LAMHARRAR “

22


23


CATEGORIA 4. Tercer premi “Uns nens astronautes”. ERIC AYESA “ 24


25


E.Primària (2n)

PROSA 26


LA SIRENA ALGAMARINA I EL PIRATA MAXIMILIANO Hi havia una vegada una sirena que li agradava molt llegir llibres. Cada nit llegia un conte. Però una nit, que estava molt cansada s’hi va quedar dormint al seu damunt, Algamarina va caure en un profund somni. Quan va obrir els ulls estava davant de la platja amb el pirata Maximiliano, el personatge de l’últim conte que estava llegint. La sirena va dir: - No és possible. Estic dins del conte!!!. Al veure que el pirata estava trist, li va preguntar: - Què et passa? - No trobo el meu tresor. - No et preocupis jo t’ajudaré a buscar-lo!. - Doncs va, anem-hi tots dos junts! El Maximiliano va treure la seva “tablet” amb una brúixola que portava incorporada. La sirena li va dir: - Que és això? - És una “tablet” amb un làser i té brúixola. La brúixola els va indica que el tresor estava en una altra illa. Per arribar a ella havien d’agafar el vaixell del pirata. L’ Algamarina quan veure el vaixell va dir: - Guauuu, quin vaixell més xulo!!! Els dos van marxar cap a l’Illa Calavera. En arribar a l’illa, l’Algamarina com ja s’ha havia llegit el conte, en la “tablet”, li va fer un dibuix, molt bonic, del camí per arribar al tresor perdut. 27

CATEGORIA 5. Primer premi “La sirena Algamarina i el pirata Maximiliano” VALERIA DUÒ


Els dos aventurers van estar tot el matí caminant per l’illa, quan van arribar a una explanada plena de cocoters es van aturar perquè la “tablet” els indicava que aquell era el lloc on estava enterrat el tresor perdut. De sobte, un coco va caure a sobre d’una cosa dura i van pensar que el tresor estava allà. Els dos es van posar molt contents. Els va costar molt de treure el cofre del tresor. El pirata, agraït, li va regalar un collaret molt brillant i bonic per l’ajuda que li havia donat. L’Algamarina es va despertar i va veure que tot havia sigut un somni, perquè no portava el collaret penjat al coll. I conte contat ja s’ha acabat.

LA SIRENA

28


CATEGORIA 5. Segon premi “La Raquel al món de les fades” LAIA BASTOS

LA RAQUEL AL MÓN DE LES FADES Hi havia una nena de vuit anys, que es deia Raquel, que li agradaven molt els dibuixos animats de la televisió, sobre tot els de fades. Un dia la Raquel es va quedar veient-la fins les deu de la nit. Com que era tan tard, la seva mare li va dir: - Va, Raquel, has d’anar a dormir. Ella li va contestar: - D’acord, mare, aniré a dormir. Però, demà hi ha escola? – No, Raquel, demà no hi ha escola però és molt tard i ja has d’anar a dormir. Al cap de poc, la Raquel va començar a somiar: - Tinc ganes de visitar el món de les fades.- va dir Va preparar la motxilla i dins hi va posar la seva disfressa de fada, per semblar una com les altres. Va sortir de casa, va agafar el metro que anava directe al món de les fades. En passar pel “Bosc del Terror” uns dimonis li van dir: - Ei, tu! Qui ets per venir aquí?!?! La nena, molt aterrida, els va contestar: - Hola, soc la Raquel, i he agafat el metro per poder anar al País de les Fades. – Per poder continuar el viatge has de passar, primer, “Les Proves Insuperables”! Com que no podia fer una altra cosa, la Raquel hi va estar d’acord. Les proves eren tan difícils que la nena va quedar esgotada, i encara que les passar, va haver de descansar en un banc que va trobar darrera del “Bosc del Terror”. Encara li faltava una mica per arribar al País de les Fades i va haver d’esperar un altre metro, perquè el primer el va perdre per culpa de “Les Proves Insuperables”, dels dimonis. Va poder agafar el darrer metro, i va baixar a la darrera parada. Però encara havia de caminar una mica per arribar al món meravellós de les fades, quan de cop i volta el Sol va llençar un raig lluminós davant seu i va dir:

29


- On vols anar, nena!? – Busco el camí que porta al País de les Fades.- va dir una mica estranyada de sentir parlar al Sol. Llavors el Sol, veient que la Raquel era una nena molt valenta, la va ajudar donant-li el “Mapa Secret”, on estava marcat el camí més curt cap el Món de les Fades. Encara que seguia el camí curt, va haver de caminar molt i va arribar molt cansada però contenta d’haver trobat el Món que ella volia visitar. Es va posar la seva disfressa i va dir molt contenta: - Per fi he arribat !!! Al País de les Fades va fer moltes amigues i s’ho va passar molt bé. Passejant per allà va trobar un castell molt bonic i va preguntar: - Qui hi viu en aquest castell tan preciós? Les seves amigues van contestar: - Aquí viu la Reina de les Fades. Era un lloc tan bonic que li van agafar moltes ganes de visitar-lo. Després de discutir una estona amb els guàrdies, al final la van deixar passar. El palau era gran com un laberint i estava una mica perduda però al final va aconseguir trobar a la Reina , que li va donar la benvinguda. Es van fer amigues i la Reina la va convidar a passar uns dies al castell. S’ho va passar molt bé. Va arribar el dia de marxar i les seves amigues li van preparar una festa sorpresa de comiat. Van ballar, van cantar i van fer jocs. La Raquel els hi va dir: - Adéu i gràcies per la festa. Va tornar en metro, aquest cop els dimonis no la van aturar i va arribar sense problemes a casa. Llavors va sonar el despertador. – Raquel, llevat, que és molt tard. 30


– Saps que, mare, he estat al castell de la Reina de les Fades,... – Hauran estat imaginacions teves, va afanya’t que ja és hora de llevar-te. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. – Saps que, mare, he estat al castell de la Reina de les Fades,... – Hauran estat imaginacions teves, va afanya’t que ja és hora de llevar-te. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

LA RAQUEL

31


L'ARRIBADA DELS MARCIANS A LA TERRA Deu marcians volien estudiar la Terra perquè no la coneixien. Eren cinc noies i cinc nois, i es deien: Laura, Sofia, Bruna, Paz, Maria, "Esthk", Marc, Mario, Sergio, i Miguel. - Tinc por d'anar a la Terra! No sé que hi ha i no m'agraden les coses desconegudes - va dir la Sofia. Perquè no hi aneu vosaltres, els nois? - Nosaltres sí que hi volem anar!- van dir les altres noies- Ens agrada descobrir coses noves. Tots s’ho van parlar i van fer un sorteig i li va tocar a en Miguel quedar-se amb la Sofia. - D'acord, nosaltres ens quedarem aquí, al nostre campament. Quan marxareu?- van preguntar la Sofia i en Miguel

CATEGORIA 5. Tercer premi

- Doncs, demà pel matí- va contestar en Mario.

“L'arribada dels marcians a la terra”

- Ens portareu alguns records de la Terra?- van demanar en Miguel i la Sofia.

PAULA HERVÁS

- No us amoïneu, alguna cos us portarem . El viatge va ser tranquil, no va tenir cap problema i s'ho van passar bé. Van veure moltes coses que no coneixien i la Terra els va agradar molt. Van decidir anar a Barcelona perquè els van dir que era molt bonica i s'apropava Sant Jordi. - Mira un bon lloc per aterrar- va dir l'"Esthk". No ho sabien, però, aquell lloc tan bo per aterrar era el pati de l'escola Sant Medir. Els nens i els professors es van espantar molt quan van veure una nau extraterrestre, aterrar al pati gran de l'escola nova: - Aahhh!- cridaven mentre fugien. - Què fa això aquí!? - deien els nens nerviosos. Els extraterrestres se'n van adonar que havien espantat la gent i ho van voler arreglar dient: - No us volem fer mal, volem ser els vostres amics. Però no se'ls entenia perquè en aquella escola s'estudiava l'anglès, el castellà i el català, però no la 32


llengua dels marcians. Llavors els marcians van tenir la idea de fer dibuixos, cantar i ballar per tranquil·litzar-los. Va anar bé perquè al cap d'una estona tothom cantava i ballava, o dibuixava. Tot es va convertir en una festa. A Internet van trobar un programa que traduïa tots els idiomes, fins i tot el dels marcians i per fi es van poder entendre. Llavors tot es va solucionar i va ser quan els extraterrestres van poder llegir els contes de Sant Jordi que havien escrit els nens i les nenes. També, van participar en els tallers i van aprendre a fer collarets amb pasta de colors, van pintar les titelles de Sant Jordi, la Princesa, el Drac,... I amb tots aquest regals se'n van entornar a Mart. S’ho van passar tan bé que van dir: - Tornarem l'any vinent! Per això, si veieu aterrat una nau al pati no us espanteu, són els nostres amics marcians que ens venen a visitar com van prometre, i vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat!

L'ANALÍS

33


E.Primària (3r)

PROSA 34


TOTS PODEM TENIR PODERS MÀGICS Ahir a la nit, quan em vaig quedar adormit, vaig tenir un somni impressionant ! Vaig somiar que... tot era molt diferent: tothom tenia poders màgics! Quan estava esmorzant, la meva mare em va dir: - Nil, segur que tu també tens poders màgics. Ho has d’intentar. La majoria dels meus amics tenien poders màgics i jugaven amb ells. Bé, no tots. Em vaig trobar en Jaime i em va dir que jo també podia fer màgia.

CATEGORIA 6. Primer premi “Tots podem tenir poders màgics” NEL PENIN

Ho vaig intentar però no ho vaig aconseguir. El Sergi em va dir: - Nil, t’has de concentrar. Aquesta és la clau per fer poder fer servir els poders màgics . L’endemà ho vaig tornar a intentar però tampoc ho vaig aconseguir. Llavors, els meus pares em van apuntar a unes classes de màgia. El primer dia em vaig divertir molt però no vaig aprendre res. Un dia, quan anava amb els meus amics, vaig aconseguir de fer una bola blava màgica que m’havien ensenyat a les classes! Els meus amics estaven molt contents de que, per fi, pogués fer màgia. L’endemà ja podia fer molta màgia i la meva mare estava tant contenta que em va preparar un pastís de xocolata i em va agradar molt . De sobte em vaig despertar ..... tot era un somni!!!. Ohhhhh.... quina mala sort!!.... ara que ja havia après a fer màgia!!!!

TERCER

35


LA NOVIA DEL MEU GERMÀ

Un dia el meu germà va fer divuit anys. Va passar un mes, va trobar novia i llavors va decidir anar de vacances a la selva amb ella. Quan van arribar, van conèixer dos habitants de la selva que es deien Saqui i Saïn. Es van trobar a un lleó i el meu germà va lluitar amb ell i es va fer rascades però el va derrotar. La Saqui i el Saïn el van curar i el meu germà es va guanyar un petó a la boca de la seva novia. Després, a l’hora de dinar, es van menjar el lleó que el meu germà havia derrotat. La seva novia li va dir: - Aquest lleó està molt bo. La Saqui i el Saïn van portar un cotxe romàntic i el meu germà i la seva novia van pujar per anar a passejar. Quan va arribar la posta de sol, van anar a sopar i quan van acabar, van tornar al seu país. Quan van arribar, al cap de dos o tres setmanes es van casar. I jo els hi vaig dir: - Que sigueu molt feliços!

RATETA

36

CATEGORIA 6. Segon premi “La novia del meu germà” MINERVA SÁNCHEZ


CATEGORIA 6. Tercer premi

EL METRO S'HA AVARIAT! La meva mare i jo anem en metro.

“El metro s'ha avariat!”

- Pi pi pi!!!!!!. Propera parada, Passeig de Gràcia. Al cap de poc s’escolta.

ÓSCAR VILLANUEVA

- El metro s'ha avariat. Surtin del vagó. - I ara, on anem?- pregunto. La meva mare no respon. Les llums s’apaguen i l’ estació està tota tenebrosa. Sortim a veure que passa, ens hem quedat sols a l’estació. - L’escala mecànica no funciona – diu la meva mare. -Aaaaaah! I ara què fem?- crido molt espantat. -Eeeeee...- diu la meva mare mentre pensa. - Ja sé! Avisem a un guàrdia o a un taxi i que ens recullin - dic jo. - Això dels guàrdies m’agrada, però el taxi és molt car – diu ella observant el metro. - Mama, jo vaig a llegir un llibre de 120 pàgines que porto perquè estic més avorrit que un burro. -No, no, espera, que sento unes veus – diu la meva mare. - La roda mecànica està arreglada!!! El metro ja funciona!!! Sóc el mecànic!. -Doncs, la llum també està arreglada, ja hi ha llum a tota l'estació!!!! Sóc l'electricista!!!!! -Estem salvats! - cridem tots dos alegres. I ara, cada vegada que vaig en metro, penso si s'espatllarà o no però des d'aquell dia no s'ha avariat més !

TROTU 37


E.Primària (4t)

PROSA 38


UNA SORPRESA INCREÏBLE Això que ara us explicaré em va passar fa molts anys, el dia del meu aniversari, feia 4 anys. Estava molt contenta. Em vaig llevar i m’esperava, com cada any, una gran festa...però no n’hi havia! Els meus pares encara eren al llit i els meus avis també. No hi havia cap globus, ni serpentines, ni regals...res de res! Em vaig quedar molt trista, els meus ulls estaven a punt de plorar. Em vaig quedar asseguda al sofà del menjador fins que els meus pares es van aixecar del llit. Llavors, esperava que em diguessin....- Moltes felicitats!...però no em van dir res! A mig matí vaig anar al parc on jugaven els meus amics...però tampoc, ningú, no em va felicitar! Què estava passant? Tothom havia oblidat el meu aniversari? Vaig tornar a la meva habitació sola i molt trista. Vaig plorar molt! Uns segons després es va obrir la porta de l’habitació, era la meva mare. Jo no li volia dir res perquè estava molt enfadada. Ella em va demanar que sortís al menjador. Li vaig fer cas i quan vaig entrar ... - SORPRESA!- van dir tots, família i amics. La meva cara va canviar...No ho havien oblidat!....Allò era una sorpresa increïble! Aquell dia vaig descobrir que sempre has de confiar en la família i en els amics.

SOFIA

39

CATEGORIA 7. PROSA. Primer premi. “Una sorpresa increïble” SARA GARCÍA


CATEGORIA 7. PROSA. Segon premi. “Una volta per Europa” ÁNGEL PERUJO

UNA VOLTA PER EUROPA Un estiu vaig preguntar a la meva mare si podíem anar de vacances per tota Europa. La resposta, com sempre, va ser: - NOOO! I em va dir que me n’anés al llit. De sobte em vaig trobar en un avió amb destí cap a Itàlia. Al cap de cinc hores ja havia arribat! El primer que em va sorprendre és veure set pizzeries en menys d’una hora. Em vaig instal·lar en un hotel de tres estrelles. Que bona és la pizza italiana! I els espaguetis, boníssims! Al cap de tres dies em vaig trobar un senyor, que es deia Enzo, i li vaig preguntar on era l’aeroport. Ell em va dir que l’aeroport era al sud de Roma, ciutat on jo era. Me’n vaig anar cap allí i vaig agafar un avió cap a Alemanya. A l’avió em vaig trobar amb en Carles Puyol i li vaig demanar un autògraf i me’l va signar... Uauuuu! Em vaig quedar adormit ...quina habilitat que tinc! No sé perquè però em vaig despertar just quan faltaven cinc minuts per arribar a Berlín. Vam aterrar i no sabeu a qui em vaig trobar pel carrer? A l’Àngela Merkel. No em vaig atrevir a dir-li res de la vergonya que tenia. Vaig anar a visitar el mur de Berlin, que bonic que està pintat !!! Tenia molta gana i em vaig menjar un frankfurt , boníssim! Des de Berlin vaig agafar una autocar fins a Amsterdam i després a Luxemburg i em vaig tornar a dormir.... Però aquesta vegada quan em vaig despertar estava al meu llit...a casa... Tot havia estat un somni!

CARBASSA

40


E.Primària (4t)

POESIA 41


CADA DIA Cada dia és diferent, cada dia és un nou dia. Cada dia passen… els segons, els minuts, les hores… Cada dia és una nova vida, però hi ha dues coses que són imprescindibles: la pau i l’amor. Però qui ho diria, que, en aquesta vida hi ha molta ira.

CATEGORIA 7. POESIA. Primer premi. “Cada dia” ALBA JIMÉNEZ

MARIETA, LA RAMONETA

42


M'AGRADARIA SER... M’agradaria ser un famós esportista, per ser conegut i aixecar molts trofeus. M’agradaria ser un gran i bonic avió, per poder volar pel cel blau.

CATEGORIA 7. POESIA. Segon premi. “M'agradaria ser...” DAVID CADENAS

M’agradaria ser un dels Reis Mags, per poder donar regals i molta il·lusió. Però el que més desitjo del món és poder ser jo mateix!

ESTRELLA DAMM

43


E.Primària (5è)

PROSA 44


EL TREBALL DE L'ESCOLA

CATEGORIA 8. PROSA. Primer premi.

Hi havia una vegada un nen anomenat Nosreal, encara que el seu nom era Pep. Tenia el cabell castany i portava ulleres; ni molt alt ni molt baix; ni molt prim ni molt gras; i xerraire. Sempre era al mig de les baralles. Era molt llaminer, li agradaven els dolços, especialment els gelats de llimona. L’anomenaven així, perquè cada dia s’imaginava una cosa diferent. Per exemple: una bomba que, en explotar, en sortissin pastissos; que els gossos parlessin; o, fins i tot, que ploguessin truites o gelats, millor de llimona. Un dia la mestra els va dir que havien de fer un treball sobre un tema qualsevol. En Nosreal es va quedar de pedra, mai no n’havia fet un en el que pogués triar. Quan va arribar a casa va anar directe a l’estudi. Va buscar per Internet tota mena de coses: els ossos, el cos, les plantes, els planetes, ..., però res de res. No hi havia res que li agradés. Es va quedar tota la nit pensant, i pensant, i pensant ....fins que es va adormir. Va somiar amb planetes fets de plantes, guerres de dolços, pilotes que es mouen soles,.... L’endemà ja tenia el seu treball, tractava dels somnis. Es va passar la nit fent-lo. El treball parlava de què són els somnis i els malsons, si pots controlar-los o només són com si estiguéssim veient una pel·lícula,.... El dia de l’entrega del treball va veure els temes que havien triat els companys, però res com el seu. Quan el va entregar a la mestra estava neguitós per saber quina nota li posarien. I mira què bé, al cap d’una setmana va rebre el treball amb un aprovat. Des d’aquell moment sempre imaginava cada cop més, i més, i més..... fins que, quan tenir vint anys, es va convertir en escriptor.

EL MISTERI

45

“El treball de l'escola” SERGIO JIMENO


L'AMISTAT AMB ELS AMICS

CATEGORIA 8. PROSA. Segon premi. “L'amistat amb els amics” MIREIA CIÉRCOLES

Hi havia una vegada una classe de cinquè amb vint-i-un nens que sempre es barallaven i discutien. La classe tenia tres prestatgeries plenes de llibre, quatre més amb quaderns d’activitats, una pissarra amb projector, un mapa de Catalunya i un d’Espanya, un quadre pintat pels nens,... Els nens es deien : M, A, P, S, I, M, E, E, L, I, R, M, L, C, M, O, S, P, R, E i S. Un dia la mestra va intentar ajuntar les lletres de les inicials dels noms dels nens de la classe i va aconseguir formar la frase: “MILLORS AMICS PER SEMPRE”.L’endemà els hi va comentar als alumnes: -

Escolteu, ahir vaig estar ajuntant les lletres dels vostres noms i em va sortir la frase: “Millors amics per sempre”.

-

No ens ho creiem!- van respondre tots els nens.

-

Doncs, us donaré una fotocòpia amb els vostres noms perquè ho pugueu comprovar vosaltres mateixos– va dir.

-

D’acord!,- van exclamar tots encantats.

L’endemà van arribar tots amb la frase feta i li van dir: -

Sí, tenies raó!

A partir d’aquell moment, tots sempre van ser amics i ja no es barallaven per foteses. Un dia van decidir fer una cançó sobre la importància de l’amistat. Tots els nens es van ficar el seu nom a la samarreta i quan van acabar de cantar la cançó es van posar en ordre perquè es pugues llegir la frase : ”Millors amics per sempre”

IRIS

46


E.Primària (5è)

POESIA 47


LA ROSA CATEGORIA 8. POESIA.

La rosa ben bonica en el prat està.

Primer premi.

Rosa com una rosa, la tija verda com el prat.

“La rosa” JONATAN ARGENTE

Quan em vaig punxar a la mà vaig deixar que caigués la sang i me’n vaig anar. Intentant agafar una rosa La mà em vaig punxar i va ser amb una mimosa que els seus pètals em van curar La rosa dels vents quan el Sol la toca vermella es posa. Quan el Sol es pon, que és maca la rosa.

ROSA

48


EL RIU El riu és molt viu, hi ha molts peixos, però sempre els mateixos.

CATEGORIA 8. POESIA. Segon premi.

Al costat hi ha vegetació, que fa bona olor. M’agrada passejar-hi, és molt bonic,

“El riu”

encara que és un lloc petit.

BRU CODINA Hi ha molts ocells, a mi m’agrada un d’ells, és el blauet, que és petitet i molt boniquet. També hi ha flors, de diferents olors. La pena és que a la tardor deixen de fer olor. El riu és molt viu. ROSSINYOL 49


E.Primària (6è)

PROSA 50


EL RODAMÓN Anava cap a l’escola pel carrer Olzinelles i, de sobte, vaig veure un senyor assegut a terra assenyalant amb la mà un got per a què li deixessin diners. Em vaig preguntar per què estaria així, què li podia haver passat. La curiositat em va fer anar cap allà, em vaig fixar en aquells ulls blaus i bonics, plens de tristesa.

Primer premi.

Ell se’n va adonar i em va dir :

“El rodamón”

- Hola guapa , vas al cole?

ANNA MORA

- Sí- li vaig dir. - A quina escola vas? - A l’escola Sant Medir. - A molt bé, perquè has d’estudiar, ara només els millors poden arribar lluny , però no t’entretinguis que arribaràs tard! Li vaig dir adéu i em vaig dirigir cap a l’escola, vaig mirar el rellotge i quedaven cinc minuts per a les 15:00, l’hora d’entrada. Al sortir vaig voler tornar a veure a aquell senyor, encara que vaig pensar el que em deia la meva mare “no parlis amb desconeguts “. Quan vaig arribar on me l'havia trobat al matí, em vaig sorprendre perquè només hi havia cartrons. Al veure això vaig pensar què li podia haver passat : potser ha aconseguit prou diners i se n’ha anat d’aquí, o potser està en un altre racó, però com que havia de tornar a casa me’n vaig anar . Al dia següent vaig tornar a passar per allà, i sí que hi era. Em vaig acostar i li vaig preguntar : - Per què estàs demanant al carrer? No tens família? - Estic demanant perquè no tinc diners, però sí tinc família, la meva família són els altres, són els que ara veuràs. De sobte, aquest rodamón es transformà en un nen petit africà, prim de passar gana; després en una dona amb blaus per tot el cos, maltractada pel seu marit; i finalment en un senyor amb una pancarta perquè el banc l’acabava de desnonar . Va tornar a la seva forma real i em va dir: -Veus, aquesta és la meva família i estan així perquè ningú els ajuda, els rics no saben com ho estan passant de malament . 51

CATEGORIA 9. PROSA.


De sobte vaig sentir una veu que em cridava pel meu nom, era la meva mare que em deia: -Neus, Neus, desperta que has d’anar a l’escola ! Al tornar de l’escola vaig voler comprovar per internet si les dades del meu somni eren certes i em vaig quedar bocabadada amb els resultats : - Els nens de l’Àfrica no celebren anys sinó dies . - Cada 18 segons una dona ha estat maltractada pel seu marit. - 4000 famílies estan desnonades des que va començar la crisi.

NEUS

52


CARTA A LA MARE NATURA Benvolguda Mare Natura, a mi m’agrades molt perquè em transmets alegria pels colors verds, totes les flors, les plantes verdes, els camins naturals, les esplanades, les muntanyes, els turons, l’ambient..... També em transmets tranquil·litat, amb els sorolls dels animals, veient el paisatge verd i les flors de colors. A mi m’agrada com ets per totes les coses boniques que tens i que fas. Però hi ha coses que no hauries de permetre. Com per exemple, que els caçadors matin els animals perquè tots tenen vida i s’han de respectar com totes les persones que tenen vida a la Terra, que les persones arrenquin les fulles i les flors, que no llencin escombraries pels camins naturals tan bonics que tens. Per cada cosa mal feta hauries de castigar-los.

CATEGORIA 9. PROSA. Segon premi. “Carta a la mare natura”

Com per exemple, que quan marxin els caigui una tempesta a sobre, que perdessin les claus de casa i que no podessin entrar... Mare Natura tot això és el que et volia dir, espero que em facis cas. Si t’arriba la carta m’agradaria que me la contestessis. Un petó i una abraçada ben forta

JOSEP CABEDO ESTEL

53


E.Primària (6è)

POESIA 54


POEMES CATEGORIA 9. POESIA.

Poemes, poemes,

Primer premi.

cap aquí i cap allà, poemes

“Poemes”

de la terra i del mar.

ROGER SARRIA Poemes del Sol de Miquel Martí Pol, poemes d’una vall de Joana Raspall. Poemes del Ter de Joan Fuster, poemes de l’estiu de Salvador Espriu. Poemes, poemes, cap aquí i cap allà, poemes per tot arreu de la terra i del mar. TEMPS

55


CATEGORIA 9. POESIA.

EN UN RACÓ DE PALAMÓS

Segon premi. “En un racó de Palamós” CLAUDIA LÓPEZ

Present, però invisible, rere una suau brisa en un espai increïble, records de quan era petita. En un racó de Palamós, beneïda naturalesa, gràcies per la tendresa i el teu infinit horitzó.

PALAMÓS

56


ESO (1r i 2n)

PROSA 57


MALSONS DEL PASSAT Em vaig despertar encara pertorbat pel malson d’aquella nit, aquell cop molt més intens que els que s’anaven repetint, nit rere nit, des de feia ja, gairebé, dues setmanes. Feia tres dies que estava en aquella garjola, bruta i putrefacte, i que no veia la llum del sol. L’única companyia que tenia, era la d’un guàrdia malcarat que em vigilava i que, de tant en tant, em portava una mica de pa sec i aigua. Aquella nit va però vaig tenir una visita inesperada. De sobte va sentir-se un cop molt fort a l’altre punta del passadís, com si algú hagués esbotzat una porta amb ràbia. El guàrdia semblava espantat i, a la vegada, demostrava un gran respecte pel desconegut, ja que, només en entrar per la porta, l’hi va fer una reverència. -Segur que és ell, i que no m’han fet fer dos dies de camí per un farsant?- va dir el desconegut. -Ssss.. í, sí. La descripció que vàreu fer de l’individu concorda, exactament, amb ell. El van portar fa una setmana uns caça recompenses. -Deixeu me’l veure! -Sssí, aara mateix- va contestar el carceller, encara amb la veu tremolosa. Va obrir la cel·la i em va mirar fixament, em mirava amb una cara que deixava entreveure desconcert i odi però sobretot por. Vaig mirar fixament l’home. Portava una roba de seda de color blau, molt ben teixida i, penjant d’un cinturó negre de cuir, una espasa d’un metre de llargada amb un mànec amb filaments d’or acabats amb un robí, molt semblant, també, al meu penjoll que portava al coll i que, en una ocasió, se’m va transformar, inesperadament, en una espasa semblant a aquella. De cop un neguit es va despertar dins meu. No sabia què em passava i el meu primer impuls va ser el de llençar-me al damunt de l’home. -Vigili!- va alertar el guardià, saltant sobre meu, per aturar-me per tal de que no ferís el seu superior. Em va deixar ben estabornit al terra. -Però què fas, que t’has tornat boig! – va cridar l’home. -Nnno, senyor. L’únic que volia era protegir-lo. 58

CATEGORIA 10. PROSA. Primer premi. “Malsons del passat” POL BOSCH


L’última imatge que vaig poder tenir, abans de caure desmaiat, va ser la de l’home matant al guardià.

HALHAL

59


CATEGORIA 10. PROSA.

NO ALS MALTRACTAMENTS, ALS ASSASSINATS, AL TANCAMENT I A LA CAÇA D'ANIMALS

Segon premi.

No entenc què li veu la gent de divertit. No sé si és per trobar una distracció, per venjança, o només per desfogar-se. Sigui pel motiu que sigui, la gent no ho hauria de fer. Estic parlant dels maltractaments i dels assassinats d’animals.

“No al maltractament d'animals” PAULA ÁLVAREZ

No segueixo una dieta vegetariana i menjo carn, però jo no ho voldria. M’hi m'obliguen, diuen que estic creixent i és necessari. La gent no hauria d'estar matant animals, com per exemple els toros. Pel que fa als gossos, hi ha casos en que, fins i tot, els mateixos amos els sacrifiquen perquè són agressius, però no es culpa dels animals sinó dels amos que els maltracten i per això acaben per tenir un caràcter difícil. Amb això no estic dient que deixeu de menjar cap animal, només que no els matin per matar, no per diversió, o perquè no tinguin un bon caràcter. Potser no ens agradi el comportament dels animals però és el que tenen o el que els hi hem fet tenir. El maltracte d'animals no ens porta a res de res. Potser n'hi haurà algun que no es comporti bé però la resposta no ha de ser maltractar-lo, és més, mentre s’actua així agafen una mala actitud en contra teva i això fa que es comportin més malament encara. Si, aleshores, continuem amb els maltractes el podem portar fins a la mort. De què serveix maltractar un animal? Fer mal a un ésser viu és una cosa molt lletja. Si els comprem ha de ser per cuidar-los, no per fer-los mal. A nosaltres no ens agradaria que ens ho fessin, tot i que, desgraciadament, també es donen casos d'aquests. Un altre tema que em preocupa és el de la seva reclusió. Això de tancar -los en habitacles petits o en gàbies on no es poden ni moure no em sembla gens bo. Els animals necessiten el seu propi espai, viure en llibertat i no estar en les condicions en les que moltes persones els tenen, per entretenir-los. No sé que hi ha de divertit veure com uns animals viuen en un espai que no es propi per a ells. A nosaltres no ens agradaria que ens tanquessin en un espai petit i que la gent ens vingués a veure com a entreteniment. Els animals necessiten viure en un espai gran i ampli, han de ser lliures. El darrer tema que m’agradaria denunciar és el la caça il·legal d'animals.

60


Si està prohibit, no entenc per què cacen? Què hi ha de divertit o de glamurós tenir el cap d'un animal penjat a la paret? A vosaltres no us faria gràcia tenir el cap de una persona dissecada penjada a la paret? Posaré d'exemple el cas del rei Joan Carles quan va caçar a aquell elefant. A sobre de que en la majoria dels països és il·legal, es fa una foto com si estigués orgullós. A sobre,va dir que se’n penedia, doncs s’ho ha havia d’haver pensat abans. I amb això acabo. Només vull dir que s’acabin les ganes de matar animals i que busquin una altra manera d'entretenir-se. THE ONE

61


ESO (1r i 2n)

POESIA 62


CATEGORIA 10. POESIA. Primer premi. “El sentiment d'un País” BERNAT PLANAS

EL SENTIMENT D'UN PAÍS La mirada d'aquesta gent, és com la força del crit al vent. Tots caminen a pas valent amb la nostra història: un sentiment. Aquesta gent vol la independència, mentre lluiten per la supervivència. Abans ens "feien" cantar, ara ja ens podem expressar. Aquí tenim el poble català amb la seva força al parlar. Tan petita és la memòria que no pot representar tanta història. Jo demano un poble independent sense guerres ni patiment. No és un camí de roses, ni tampoc un camí de batalles. En el nostre passat podem trobar un mur destrossat en el nostre futur volem un món sense atur. Diners hem donat, de la nostra societat i ells s’ho han gastat en un país acabat. Mites han hagut de passar, perquè jo em pugui inspirar. Ha arribat l'hora de sortir, a la gran llum del destí.

BLAU 63


CATEGORIA 10. POESIA. Segon premi.

EL PAPER BLANC Papers, papers i papers, aquest món és fet de papers;

“El paper blanc” ADRIÀ ROJO

papers per a un llibre, per a un diari... I per amagar-hi! Amb un paper pots fer moltes coses: Un poema com aquest, una història on tothom guanya, dibuixar el teu amic imaginari (no sempre surt com tu volies, però al final t’agrada) Un avió, que deixa volar la imaginació, o una recepta, que el concurs segur que l’accepta. Papers, papers i papers, aquest món és fet de papers; papers per a un llibre,per a un diari... I per amagar-hi!

YAO MING 64


ESO(3r i 4t)

PROSA 65


SENTO QUE HI ETS, PERÒ NO SÉ ON En un lloc on a l’hivern la neu ho cobreix tot i a l’estiu l’herba llueix; allà a dalt dels cims de les muntanyes d’aquest inhòspit territori, vaig néixer envoltada d’altres eugues i un cavall dominant. En un principi, pensava que només existien éssers com nosaltres, però amb el temps vaig començar a veure altres espècies d’animals, alguns ferotges i d’altres que pasturaven com nosaltres. Fins aleshores tot era normal, i tot succeïa amb tranquil·litat. La nostra manada seguia unes rutes que ens portaven d’un vessant a l’altre de la muntanya, i mentre ens desplaçàvem la meva mare em va dir: - Fixa’t en aquell grup de roques gegants que tenen llum on es veu que es mouen animals, allà és on viu un ésser que de tant en tant ens ve a veure. Jo li vaig contestar tota commoguda: - Però no són perillosos oi? Aleshores amb to solemne em va contestar: - De vegades capturen a membres de la nostra manada, s’ha d’anar en compte Vam continuar caminant i en un tram del nostre camí ens vam apropar molt a aquells éssers estranys, estaven a uns 30 metres, i un d’ells més menut i més innocent es va emocionar molt quan em va veure a mi, i em va assenyalar. El temps transcorria amb normalitat, però un dia de nit gebradora, pel matí van tornar aquells éssers estranys i ens van dirigir cap aquell misteriós i desconegut lloc on hi havia aquelles roques gegants. Ens van capturar i ens van conduir fins a una mena de tancat. A mi em va agafar aquell ésser menut del qual en reconeixia la seva cara innocent, es va posar eufòric, En aquell moment, vista la situació en la que em trobava, em vaig acomiadar com vaig poder de la meva estimada mare. Molt possiblement no podria tornar a visualitzar la seva figura esvelta mai més. Quan me’n vaig adonar, al meu voltant no hi havia ningú, només jo, una petita euga indefensa enmig d’una nit emboirada. L’endemà, tot i que no els ho vaig posar fàcil, em van aconseguir lligar. En aquell moment, vaig recordar aquells matins corrent amb la resta de poltres i assaborint els brots tendres d’herba fresca. A la tarda, em van agafar de la corda a una certa distància i em van fer donar voltes al recinte. Al cap d’una estona, em vaig adonar que no em volien fer mal, que només em dirigien cap a on volien 66

CATEGORIA 11. PROSA. Primer premi. “Sento que hi ets, però no sé on” JORDI AGUILAR


que anés. L’home que m’estava fent donar voltes, va parar. Aleshores es va intentar apropar i em vaig apartar. L’ésser va agafar la corda i va començar un altre cop a dirigir-me i a fer-me donar més voltes. En aquell moment vaig pensar que quan parés era millor que em deixés tocar i no m’espantés. L’individu parà. Jo em vaig apropar i em vaig deixar acariciar, tot i que encara tenia por. Aleshores va aparèixer el maleït menut somrient més del que acostumava a fer-ho. Em va acariciar el morro i em vaig espantar una mica, però em va intentar tranquil·litzar. Em van portar herba seca i es va quedar sol l’individu petit amb mi. Em va anar acariciant poc a poc i en realitat era una cosa que m’agradava, em relaxava. En aquell moment vaig imaginar-me com seria viure en aquell lloc. L’individu petit em va portar una espècie de pols de color blanc, al principi no la volia provar, però feia molt bona olor. Ho vaig provar i em va encantar! L’individu va fer un dels seus riures que tot i que no el coneixia molt, m’enamoraven. Vaig anar-li agafant estimació a aquella criatura. L’endemà va venir l’ésser més gran i em va posar una roba a l’espatlla. Aleshores va passar una espècia de corda al voltant i em va començar a fer donar voltes. Em vaig anar acostumant al tacte i al final vaig veure que no era res estrany i que no em perjudicava. L’individu es va apropar i es va recolzar a la meva espatlla. Poc a poc el notava més recolzat, i al final, sense jo saber com, va pujar a sobre meu. Clarament em vaig espantar, però davant meu, fora del recinte es trobava la criatura petita i la seva mirada em va transmetre tranquil·litat. En aquell moment va entrar, i amb ajuda de la criatura gran va pujar a sobre meu. Em vaig adonar que en realitat no era incòmode, i que ell em transmetia una seguretat que només me l’havia donat la meva mare. Van passar els dies, i al final vaig entendre a comunicar-me amb ell amb petits gestos. Cada tarda sortíem a donar un volt pels voltants. Un cop Vam anar a una cascada d’aigües cristal·lines on la criatura menuda es va posar a l’aigua i el vaig haver d’ajudar per sortir-ne. Cada dia que passava guanyàvem confiança un amb l’altre. Sempre que jo l’ajudava a fer alguna cosa, ell a la nit em donava aquella pols tan bona. Un dia com qualsevol altre, vam sortir a fer un volt però aquest cop per un altre camí. Aquella zona m’era familiar, però no recordava el perquè. Cada cop estàvem més lluny del poble, i cada cop hi havia més arbres que dificultaven el pas. Aleshores ... vaig veure la meva antiga manada, i un instint, que no vaig poder controlar, em va obligar a córrer cap a ells. Vaig sentir com l’individu es movia i cridava, però no vaig pensar que podria caure. Desgraciadament va caure, i les cordes que portava a la mà es van enganxar amb les branques dels arbres. L’individu no va moure’s, un cop a terra. Al cap d’una estona, van aparèixer la mare i el pare de l’individu. Els van caure les llàgrimes al veure com estava el seu fill. S’hi hagués sabut com comunicar-me amb ells, igual com ho feia amb el seu fill, els hauria explicat què havia passat. Es van posar molt furiosos, se’ls veia a la cara. 67


Em van agafar per la corda i em van pegar uns cops molt forts que mai havia rebut. Van portar el seu fill fins a casa amb una mena de caixa amb rodes que anava molt ràpid. A mi, en arribar a casa, em van tancar al meu recinte. El nen es trobava en un llit a la sala de ferits greus en coma. Els pensaments del nen en aquell moment es basaven en els bons moments que havia passat al costat de la seva gran acompanyant, un animal que li havia ensenyat el valor de l’amistat. L’euga es trobava decebuda i culpable, i no sabia que havia estat d’ell. Va passar tota aquella nit i, després tota la vida pensant en aquella criatura que en un instant va deixar de veure per sempre més. Ella sabia que en algun lloc, aquell ésser també pensava en ella. A l’hospital una màquina que controlava les pulsacions va deixar de funcionar, i amb ella el cor d’una criatura víctima de l’instint salvatge de la que en realitat havia estat la seva fidel acompanyant. En la consciència de l’euga només hi havia un pensament: Sento que hi ets, però no sé on.

DIJOR

CATEGORIA 11. PROSA. Primer premi. “Sento que hi ets, però no sé on” JORDI AGUILAR 68


DIARI DE... Dia 20 de Març del 2009 Bon dia diari, avui, com qualsevol altre dia, estic aquí tancada i aïllada del món. Començo a enyorar tot el que era la meva vida abans, poder sortir i respirar el perfum de les flors a la primavera, poder tocar la neu i que se’m quedin els dits de les mans congelats, anar a la platja i passejar fins que es fa fosc, tot era tan perfecte... . Ha començat la primavera, les flors i els arbres comencen a florir i jo com els darrers anys m’ho perdré. Començo a preguntar-me si tindran raó quan em diuen que m’haig d’esforçar i que ho podré superar, però crec que encara no estic preparada. He perdut moltes oportunitats: poder sortir amb els amics, poder començar una nova vida i, sobretot el que ja ni em plantejo, és el poder conèixer algú especial i enamorar-me. Tinc disset anys, una vida per gaudir i, cal recordar, que només passa un cop i sense adonar-me’n l’estic destrossant.

CATEGORIA 11. PROSA. Segon premi. “Diari de...” MAITE LÓPEZ

Rumiant, m’ha vingut al cap el dia que em van anunciar el perill i les conseqüències que tindria si seguia en aquesta trampa en la que he caigut i de a que no en puc sortir. Jo no me n’adonava del risc que patia fent això. Fins el dia que em van ingressar i em vaig adonar de la gravetat de l’assumpte. Sabia que seria un camí llarg i dur i que no hi podria fer front jo sola, fins fa poc. Van passant els dies, i poc a poc em vaig recuperant. O això em diu la doctora. Diu que he fet un canvi molt positiu per a la meva salut i que amb el temps em podré veure reflectida en un mirall. No em puc imaginar, la satisfacció que tindrà la meva família a l’assabentar-se’n. Fins ara tot el que els he causat han estat molèsties i mals de cap, però això s’ha acabat, l’únic objectiu que tinc és recuperar-me i, per fi, fer vida normal. Vaig estar molts dies caminant pel costat de carreteres plenes d’aquells trastos anomenats cotxes. Vaig sentir una persona que se’m va acostar, però vaig sortir corrents perquè estava molt espantat. M’havien fet tant de mal que ja no em fiava d’ells. Començava a estar cansat. Vaig trobar un arbre que estava a l’ombra i vaig ajupir-mi a sota mentre pensava en tot el que m’havia passat. Una nena i la seva mare se’m van acostar i em van donar aigua i menjar. Parlaven de portar-me a un lloc millor. Em van portar a un refugi amb molts gossos, però en passar uns dies em van traslladar a un lloc amb molta llum i molt fred. Hi havia moltes xeringues i líquids de diferents colors. Vaig notar una petita punxada a la panxa i els meus ulls van anar tancant-se i ara estic esperant la següent...

69


Dia 15 de Gener de 2010 Bona nit diari, vinc a anunciar-te que avui ha estat un dia molt dur. Per fi he pogut experimentar la sensació de veure’m reflectida en un mirall sense tenir pensament negatius sobre la meva imatge. He tingut la sensació que aquella noia no era jo, que la que es veia reflectida era una altra noia. Mai m’havia sentit tant bé amb mi mateixa.

Dia 3 de Setembre de 2010 Estimat diari, hem viscut molts moments junts, alguns bons, però la majoria dolents. Has estat el meu confident i el meu amic, amb això et vull anunciar que avui s’acaba la nostra història. Finalment, l’únic que et puc dir amb tot el meu cor ple de sentiments, d’orgull i satisfacció, és gràcies per tot i adéu anorèxia!

MINY

70


ESO (3r i 4t)

PROSA 71


THE BEGINNING OF A LOVE STORY I was waiting for my friend when I saw her, the most beautiful girl I have ever seen. She has gold hair, emerald eyes and a hypnotic smile. When she passed near me I was paralyzed. After that she went away and my friend appeared. - Hi, Franck. - Hi... Jason... - What's wrong? - Eh? Oh! Nothing, nothing. I'm fine. I just zoned off for a second. - Mmm... Oh, by the way. I saw an interesting shop near here. Let’s go. - Allright.

CATEGORIA ANGLÈS PROSA. Primer premi. “The beginning of a love story” MARKO HLAD

We didn’t walk so much when we arrived to the shop. We bought two or three things. But when we got out of the shop I saw the girl again. I was surprised. - Is everything allright?- Jason asked. - Do you see that girl? - Yes. - Don’t you think she is the most beautiful girl on the world? - Mmm…I don’t know…maybe - Eh, maybe. - Let’s go home. - Yeah yeah. The next day we went to the cinema. The film was so funny. We laughed a lot. At the end we left the room. We were walking when I stumbled with someone. - Excuse me, I’m so sorry… - It’s Ok. Never mind. I look at the person who I was talking and I was shocked. The person was the same girl from the day before. I tried to talk with her and seemed to be friendly. - I think you have a beautiful name like you. - Oh. Thanks. My name is Jennifer. And yours is…? - My name is Franck. - Nice to meet you, Franck. - I think the same. My heart started beating hard. - Can we meet tomorrow at three o’clock in the afternoon - she asked. - Where? - At a cafe near there.

72


CATEGORIA ANGLÈS PROSA. Segon premi. “The beginning of a love story” MARKO HLAD

73

- This would be great. She approached her face to mine and she kissed me on the cheek. My heart was going to explode. - Don’t forget. That’s was the last words from her of that day. After that Jason found me and asked: - Hey, Franck, where were you all this time. I was looking for you. - I was talking with the most beautiful girl on the world and her name is Jennifer. - Really? - Yes... - Look. It's darkening. We have to come back home. Tomorrow I woke up early. I have put blue jeans, white T-shirt, black shoes and red jacket. I was ready. I went to the cafe that Jennifer said. She wasn’t there, so I took a seat and waited. Five minutes later she appeared with incredible clothes. She sat next to me. - How are you, Franck? - I’m fine. And how are you. - I’m fine too. We asked for coffee for us and talked about the time, life and more things. We were one hour more or less. When was darkening I accompanied Jennifer to her house. - It was really great to talk with you. - Thanks. There was a little moment of silence, and then she hugged me and kissed me. My heart exploded. I was very happy. - Good night, Franck. - Tha...tha..thanks... She saw I was very very nervous and laughed. She went into the house. Then I went home. The next morning I took the telephone because someone was calling me. - Hello? Who's there? - It's me. Jennifer. - Hi Jennifer. I was very glad to talk with her again. - Listen. I'm going to the center. I thought we can go together. I'm in the bar of the last time. - Alright. I'll be with you in five minutes. - Thanks. I ketp the telephone and left home. After five minutes I was with her. - Hi, Franck. - Hi, Jennifer. - You can call me Jenny. - Oh. Ok.


- Can we go to the center? - Yes. She got up of the chair and went with me. We entered in a lot of shops. Clothes shops, books shops, even sports shop. That day was the best of my life. At eight o'clock I accompanied Jenny to her house like the last time. - Thank you a lot. - No. thank you Jenny. After that was a little time of silence. But after she said: - Franck... - Yes? - I don't know how to tell you... - What's wrong? - I...I... I was waiting to listen the two missing words. - I... I love you. My heart was going extremely speed and strong. That was the beginning of my love story.

ANONIMATOR

74


A MAGICAL DREAM I wake up. I’m in a city with big buildings. It’s New York. I was born and grown here. Suddenly I hear lots of car beeps behind me. And I remember that I'm in the middle of the road. I go away before someone runs over me. Then, and I don’t know why, I raise my head. And I see a piano that is about to kill me. Too late. I feel like the piano has crushed me but I don’t feel any pain. Everything becomes black. I wake up again, but this time I’m on a bed in a room quite colourful. I hear knocks behind the wooden door.

Segon premi.

- Come in! - I say

“A magical dream”

- Are you feeling better?

NEUS CARBÓ

Wait a minute. What is my grandmother doing here? I look at her up and down with a surprise face. Am I not crashed under a piano in New York? - Are you all right, my darling? - she asks me, sitting next to me and leaving the plate in his hands-I think you've given a good blow I say yes, moving my head and I eat everything that has brought me. - Certainly. Someone came to see you- my grandmother tells with a smile - Can I go in? - ask my boyfriend with a big smile in his face, from the door - Yes, yes, yes!-I say with a lot of energy He goes in and sits next to me while my grandmother leaves the room closing the door. He hug me and I hug him. It’s very comfortable. I separate from him and he gets a serious face. - I don’t have much time, my lovely. As you well know, I’m dying. Yesterday, my doctor said me the exact time before death: two days. - What...?- I say in a low voice - My darling, I know we haven’t much time today, but tomorrow we stay together for all the life. - But...!- I say while everything became blurred - Doctor, we are losing her!-I hear in the distance Then I remember everything. That I was about to die when I was moved to the hospital. It was all a dream. Suddenly everything began to turn black. The last thing I do is smile, remembering your last words: “Tomorrow we will stay together for all the life”

75

CATEGORIA ANGLÈS PROSA.


ESO (3r i 4t)

POESIA 76


CLOSE YOUR EYES Close your eyes and think About your perfect life being a king or a queen So close your eyes and tell me what you see Did you see a better life? Close your eyes and forget your problems And think about this poem Or think that you are a superhuman Flying in the sky like superman Or climbing a wall like Spiderman Close your eyes and believe in your dreams And you can be a star because it seems Close your eyes and think you are in the galaxy Because in this galaxy there is a beach Which I know is beyond your reach close your eyes and live your life Think you are walking in the street and doing nightlife Because your life is sweet.

Primer premi. “Close your eyes” SOFIA BIANAN

Just close your eyes and think about me When we are in the end of the sea.

MISTY

77

CATEGORIA ANGLÈS POESIA.


THOUGHTS So many thoughts go through my mind Many questions and answers I think about many things I think about the next day what can happen and unexpected changes Because a second can change your life.

CATEGORIA ANGLÈS POESIA. Segon premi. “Thoughts” JUDITH MOTGER

Sometimes we give too much importance to things that do not it have and less importance to things if have. But we should forget the worries Just live life, enjoy and grow Enjoy every moment Do not think about tomorrow Do not think about bad things And not in the past. Live every day as if it were your last We have only one life and it is to be enjoyed.

PIT BULL

78


www.escolasantmedir.cat

Recull dels premiats de Sant Jordi 2013  

Mostra dels treballs premiats dels alumnes en els Jocs Florals de 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you