__MAIN_TEXT__

Page 1

La veu de l’ocell Revista Nº 69 www.escolapitroig.cat

Escola-AMPA

Curs 2018/19 Juny de 2019 ceippitroig@xtec.cat


La pàgina de 2n

2

FEM UNA PEL·LÍCULA

L

’activitat que ens ha portat més temps aquest curs i en la que ens hem centrat per al projecte ha estat el rodatge d’una pel·lícula curta d’uns 9 minuts titulada La Casa Encantada. Hem necessitat tres dies de rodatge. El primer dia va ser per Carnestoltes al febrer, que tothom portava el vestuari a punt i molts anàvem maquillats. Es tracta d’una pel·lícula muda, en blanc i negre, amb una estètica antiga. Ens hem inspirat en Mickey Mouse a Haunted House (1929). També en La maison ensorcelée de l’aragonès Segundo Chomón (1908). Ens vam fixar en la coreografia dels esquelets de Disney i en la música. I de Chomón vam intentar copiar els efectes especials i vam veure que no és gens fàcil. L’ambient sonor el vam treure de Thriller, de John Landis, protagonitzada per Michael Jackson (1984). Els guions els vam començar a treballar a l’hora de Text amb la Jovi i la Mireia, i algun divendres l’Higini també ens va fer un cop de mà. Els subtítols els vam pensar per parelles a l’hora d’Informàtica amb l’Edu i vam utilitzar el Word. El muntatge l’hem fet amb el Movie Maker i ens ha ajudat la Mireia. El dia de l’intercanvi de projectes vam exposar decoracions: fantasmes de bena de guix penjats del sostre que havíem fet amb la Balma, ninots de suro amb els personatges de La Casa Encantada, aranyes, carbasses, etc. També algunes nenes vam portar galetes casolanes que vam preparar amb mares i pares. També hi havia exposada una burra amb el vestuari. Finalment vam projectar la pel·lícula, uns 10 passis entre el matí i la tarda, i moltes persones que van passar per la classe ja l’han pogut veure, unes 180. Si encara no l’heu vist, l’hem penjat al Drive de l’escola. Esperem que us agradi molt!!! La Casa Encantada


3

PRESENTACIÓ

A

l voltant de l’any 1.000 una dona japonesa, la Murasaki Shikibu, escriu un llibre de més de 4.000 pàgines: La història de Genji, que no només és considerada com la primera novel·la moderna del món, sinó també ―i això probablement és més important― el llibre acaba dissenyant (o ajuda a dissenyar) la cultura del Japó que coneixem en l’actualitat. La literatura com art i com a modeladora de la realitat. La literatura com a vida i com reflex de la vida. Com els darrers anys, hem dedicat la revista de juny a fer un recorregut i un recull del treball més original que fem a l’Escola al llarg del curs escolar: el nom de la classe. Enguany, com ja sabeu, ha estat dedicat al món de la literatura. Ja des del principi, als mestres ens feia molt de goig aquest tema. Ensenyem a llegir i a escriure! I la literatura no és res més que l’art d’escriure. Paraules, frases curtes o més llargues, paràgrafs solitaris o encadenats. En prosa o en vers. Contes o novel·les. Teatre o guions de cinema. Còmics, tragèdies, comèdies o drames... L’univers literari és inabastable! Tant P4 com 1r i 2n, els Follets, els Fantasia i els Casa encantada, s’han endinsat en el món més infantil de la literatura: el de les nostres primeres lectures. Follets, dracs, mags, minairons, bruixes, fantasmes. Però la fantasia, o el que va més enllà de la realitat, són lectures que no abandonem mai. Els vincles entre imaginació, fantasia, creació, religió, literatura, cinema, costums, folklore, i un llarg etcètera, són sobradament coneguts. Les pors, la part fosca dels éssers humans, els sentiments amagats, el mal... o la lluita eterna entre el bé i el mal. Una part humana en definitiva, ha guiat una bona part de la literatura. Els més grans de l’escola han seguit aquest camí literari: Terrorífics de 5è, Detectius de 6è, Monstres porucs de 4t. Els Robots de 3r han seguit un camí molt més modern i actual: el camí de la creació, de la tecnologia, de la ciència. Un altre camí literari: el del futur proper i llunyà. Un futur que des de Ray Bradbury i el seu Fahrenheit 451, ens preocupa i inquieta. També és un bon inici al món de la literatura! Els Rodamons de P5 han gaudit amb un dels gèneres clàssics de la literatura: la viatgera. Des d’Homer i L’Odissea i l’etern retorn d’Ulisses a Ítaca, els viatges com experiència vital de coneixement propi i del seu entorn han estat una constant. Els petits de P5 han tingut un any ple de viatges, de lectures, de testimonis viatgers i de tradició oral.


Les pàgines de 1r

4

LA CLASSE FANTASIA PARLEM I RECORDEM

A

l setembre, quan vam començar 1r, va venir a l’escola l’Ígor l’Ós que venia del país de la imaginació. Ens va deixar unes caixes amb objectes i ens va proposar de triar la que més ens agradés i afegir-hi més coses. Nosaltres les van mirar totes, els hi vam posar un nom que tenia a veure amb el que hi havia a dins i, finalment, vam triar la caixa que més ens agradava: la caixa de la FANTASIA. Sabeu per què? Perquè a les històries fantàstiques passen coses que no són veritat (nens que volen, animals que parlen, ...), perquè els personatges no existeixen (fades, follets, bruixes, fantasmes, dracs, sirenes, gegants, ...), perquè hi ha llocs molt especials (boscos imaginaris, cases encantades, castells terrorífics, ...) i perquè les històries de fantasia ens transmeten moltes emocions diferents (alegria, tristesa, tendresa, por, sorpresa, pena, ràbia, ...). Durant tot el curs hem llegit i il·lustrat molts contes d’imaginació i de fantasia. Ens ha agradat molt “La muntanya de llibres més alta del món”, que ens anima a llegir, “Qui ha dit que tots els boscos són iguals?” perquè és divertit i surten moltes coses de fantasia i “El drac vermell” perquè amb les seves flamarades produeix electricitat i fa feliç la gent. Vam tenir moltes ganes de descobrir coses dels personatges fantàstics. Per això vam fer una llista molt llarga dels que coneixíem i entre tots vam triar els que més ens agradaven: follets, fades, bruixes, fantasmes i dracs. També vam decidir quines coses volíem descobrir: com són, on viuen, quina màgia o poders tenen, quines emocions transmeten i històries conegudes d’aquests personatges. Aleshores vam triar personatge, vam fer grups d’experts i ens vam distribuir les preguntes a descobrir. Durant el Nadal, les nostres famílies ens van ajudar a cercar la informació i la vam portar a l’escola per ajuntar-la amb la dels altres companys del grup. A la classe la vam compartir i cada grup va explicar els seus descobriments a la resta. Després, entre tots, vam escriure totes les coses que havíem après i vam fer uns dibuixos ben bonics.


Les pàgines de 1r

5 També hem inventat els nostres contes fantàstics, hem llegit i escrit poemes de fantasia i cal·ligrames, hem fabricat coses i objectes que tenen a veure amb els nostres personatges, hem fet un bosc imaginari ple de colors i hem dibuixat el bestiari imaginari (uns animals molt divertits).

xeta, al llop, al Patufet, a l’Elmer, al peix irisat i al porquet gran.

El llibre “El carter Joliu” també ens ha agradat molt perquè és un carter molt especial que, amb la seva bicicleta, va per tot arreu i reparteix cartes a personatges de contes molt coneguts. Nosaltres també hem escrit cartes al Peter Pan, al monstre de colors, a l’Stelalluna, a la Caput-

Finalment, el dia de l’intercanvi del projecte, vam poder compartir tota la nostra feina amb la resta de companys, mestres i famílies i ens va agradar molt poder veure les altres classes. La nostra biblioteca es va convertir en el meravellós món de la literatura. Vam quedar bocabadats!! Era molt i molt maco!! Allà ens esperava l’Ígor l’Ós i li vam poder donar les coses que havíem treballat per omplir més la nostra caixa. Durant tot el curs hem llegit, hem inventat, hem escrit, hem il·lustrat i ara us volem dir: VISCA LA FANTASIA I VISCA LA LITERATURA!!


Les pàgines de 4t

6

ELS MONSTRES PORUCS ENTREVISTEN A UNA CORRECTORA EDITORIAL

E

l passat dijous dia 28 de març, els monstres porucs van poder entrevistar a la mare d’un dels alumnes: l’Anna, mare de l’Arturo de quart de primària i correctora editorial. La idea va sorgir d’una classe anterior en la qual s’explicava als alumnes quin era el procés de publicació d’un llibre i quines eren les persones que hi intervenien per poder publicar-lo. Com que l’Anna era correctora editorial, es va oferir per venir un dia a l’escola i explicar als nens i nenes quina era la seva feina, i així poder mostrar-los com treballa una editorial. Primer de tot, per poder fer l’entrevista correctament, es va demanar a tots els monstres porucs que pensessin preguntes que els agradaria fer a una correctora editorial. Un cop pensades, van posar-les en comú en petit grup i van haver d’escollir només dues preguntes d’entre totes les que havien pensat. D’aquesta manera, es va fer una pluja d’idees de tots els grups a la pissarra i es va realitzar una votació. D’aquesta votació van sorgir deu preguntes, les deu preguntes que es realitzarien a l’Anna el dia de l’entrevista. Un cop va arribar el dia de l’entrevista, l’Anna va explicar als monstres porucs quina era la seva tasca dins d’una editorial i, tot seguit, es va realitzar l’entrevista següent:

1. Quins tipus de llibres corregeixes?

“Generalment, corregeixo llibres de text, no llibres literaris. És a dir, corregeixo llibres que després arribaran a les escoles perquè els nens puguin aprendre. Són els llibres de text que vosaltres utilitzeu per fer les classes. Aquests, solen ser llibres de ciències, d’E.S.O i de Batxillerat. Tot i que a vegades també corregeixo llibres de Primària”.


Les pàgines de 4t

7

2. Quins tipus de faltes et trobes? “Els errors més comuns que em trobo són errors d’estructuració del text i de signes de puntuació, sobretot l’ús de paràgrafs. També trobo algun error d’ortografia, però no en solen haver tants”.

3. Què té d’especial la teva feina? “Té d’especial el poder treballar amb gent molt vàlida i professional que aconsegueixen que tots els nens entenguin els llibres que editem”.

4. Quant triga a fer-se un llibre?

“Depèn. Un escriptor pot trigar anys en escriure el llibre, depenent de la complexitat d’aquest. Però si us referiu a quant triga a editar-se un llibre, solen ser mesos. Nosaltres procurem tenir els llibres acabats perquè l’any vinent puguin arribar a les escoles”.

5. Per què has triat aquesta feina? “Aquesta feina em va sortir quan jo estava a l’atur buscant treball. Em va sorgir l’oportunitat de treballar en una editorial, la vaig acceptar, em va agradar i ja em vaig quedar treballant allà”.

6. Corregeixes llibres en altres idiomes?

“Corregeixo llibres en català i castellà. A vegades ens arriben llibres en altres idiomes com euskera o gallec, però com no sabem l’idioma, ens encarreguem d’enviar aquell llibre a algú que realment l’entengui i el pugui editar”.

7. Treballes moltes hores?

“Treballo 35 hores setmanals. Tot i així, com és una feina que m’agrada molt, per mi no suposa problema haver de fer unes hores més si veig que falten coses per acabar”.

8. Algun cop t’has equivocat corregint?

“I tant, molts cops. Tots ens equivoquem algun cop i no passa res”.


8

Les pàgines de 4t

9. Has corregit llibres famosos?

“No, no n’he corregit cap. Penseu que la meva feina és corregir llibres de text i no llibres literaris i, per tant, no he tingut ocasió de corregir-ne cap. Tot i així, sí que conec a gent que és editor de llibres literaris i que sí ha corregit llibres famosos com Robinson Crusoe”.

10. Quan vas començar a treballar com a correctora de llibres? “Vaig estudiar ciències químiques a la Universitat i, de fet, vaig estar treballant durant uns anys com a professora, però em vaig quedar a l’atur. Mentre estava a l’atur i jo estava buscant feina, em va sorgir l’oportunitat de treballar en una editorial i la vaig acceptar. Des d’aleshores treballo com a correctora editorial”. Quan es va acabar de realitzar l’entrevista i per tal que els alumnes poguessin veure les diferents maneres d’edició que hi havia a l’hora de publicar un llibre, la correctora va portar a l’aula les pàgines d’un llibre de text de medi que l’editorial on treballava ella havia estat corregint. En aquelles pàgines tots els alumnes van poder veure les marques que feia cadascun dels responsables de l’edició per avisar que aquella part s’’havia de revisar o modificar d’alguna manera. A més, si algun nen o nena tenia qualsevol dubte, podia aprofitar per preguntar-lo. Finalment i per acabar l’entrevista, l’Anna va agafar un dels relats de por que els monstres porucs havien escrit en altres sessions i els va explicar quins aspectes haurien de tenir en compte a l’hora de corregir aquell relat: el tipus de lletra que volien posar, la imatge que podia acompanyar al relat, tenir cura que l’estructura del text quedés ben clara i no donés peu a cap mena de confusió, etc.

Moltes gràcies, Anna.


Les pàgines de 3r

9

LES CASES I LES CIUTATS DEL FUTUR

E

l dimarts 21 de març a la tarda van venir els pares de l’Èric Gendrau, en Jordi i la Gemma, a fer-nos un taller d’arquitectura sobre les cases i les ciutats del futur. Primer vam fer una pluja d’idees i les vam escriure en unes notes autoadhesives, després les vam classificar segons si eren confort, estalvi, compartir o material. Ells ens van explicar que formaven part de un club, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, i ens van dir que volien fer un projecte però, per culpa de la contaminació, les fàbriques, etc...no podien fer-lo. També ens van mostrar fotos de ciutats i cases fetes amb un nou material: un vidre plegable per fer finestres, pantalles de televisors, de mòbils, de tauletes... També les cases tenien plantes per decorar i panells solars. Ens van fer un experiment amb els materials, classificar-los de més fred a més calent, més o menys aïllants. Teníem un tros d’alumini, un de suro, una pedra i un tros de parquet. Primer vam posar l’alumini després la pedra, el parquet i a final el suro.

ens van regalar un robot que funciona amb una placa solar.

Els robots de 3r

Per acabar ens van fer dibuixar cases amb els complements i innovacions que havíem après: com havien de ser les cases del futur. I


Les pàgines de P3

10

Els nens i nens de la classe TASTAOLLETES hem presentat diverses activitats que hem treballat al llarg del curs. Esperem que us hagi agradat.

PESEM, COMPREM I VENEM FRUITES DEL NOSTRE MERCAT.

FEM UN TASTET DE SUC DE TARONJA. MMMM QUÈ BO!!!

HEM FET ESTADÍSTICA: A QUIN SUPERMERCAT COMPREM?


Les pà gines de P3

11

FEM UN COLLAGE: QUINS ALIMENTS ENS AGRADEN?

LLIMONES, POMES I PATATES DE COLORS!!!


La pàgina de P4

12

E

ls FOLLETS com a cloenda del projecte hem fet una maqueta, d’una manera literària, en forma de poesia, us expliquem com a poc a poc l’hem anat construint.

EL POBLE DE LA FANTASIA Muntanyes i cims de fusta, mosaic de colors a terra, uns arbres dolços de coloraines,i, ponts que travessen carreteres. Un follets camuflats entre bolets, casetes blanques amb brillants teulades vermelles, tot abraçat per un cel blau estrellat, amb el sol i la lluna il·luminat.


Les pàgines de P-5

13

A

quest curs els RODAMONS hem tingut la sort de poder tirar endavant el nostre projecte amb la col·laboració de diferents famílies de la classe. Han vingut a explicar-nos coses molt interessants d’Anglaterra, Holanda, França, Itàlia, Marroc, Romania, Etiòpia, Estats Units, Equador, Hondures, Japó i Malàisia.

Amb elles hem descobert sorprenents paisatges, exòtics animals i monuments espectaculars.

Ens hem provat robes d’allò més elegants.

Hem après diferents costums i hem tastat diferents ingredients


Les pàgines de P-5

14

Ens han explicat contes i hem après paraules en diferents idiomes.

Amb el recull de tota la informació, hem elaborat aquestes caixes temàtiques…


Les pàgines de 5è

15

EL NOM DE LA CLASSE A CINQUÈ

a classe de 5è vam decidir que el nostre objectiu del curs per posar a la capsa del terror que havia portat l’Igor l’ós seria fer un llibre. Cadascú escriuria un conte de por individualment i després els ajuntaríem tots,així tindríem un llibre amb 24 històries terrorífiques. Per fer-ho vam començar buscant per Internet resums i arguments de llibres clàssics de terror, que havíem utilitzat per decorar la porta, per poder inspirar-nos i saber de què van aquestes històries de por. També per poder inspirar-nos una mica més vam anar a la biblioteca i cadascú de nosaltres va llegir un llibre de por per fer -ne una recomanació. Més endavant vam informar-nos sobre com reacciona el cos i quines sensacions tenim davant la por: l’adrerenalina fa bategar el cor a 100 per hora, es fa un nus a la gola i tens dificultat per empassar, el cos es pot paralitzar, els vasos sanguinis es contrauen i et quedes pàl·lid, s’ericen els pèls del cos i tens pell de gallina, els esfínters es relaxen i et pots pixar a sobre, ... Tota aquesta informació la podíem posar al nostre conte per explicar millor les sensacions que tenen els personatges. Amb tot això ja vam poder començar a escriure el nostre conte. Vam veure que el millor era intentar descriure i detallar molt bé els personatges i els llocs on passa la història perquè un llibre no és el mateix que una pel·lícula,i per aconseguir que un llibre faci por s’ha de “currar”bastant. Quan vam acabar la història, la vam passar en net a l’ordinador i després vam fer una il·lustració. Finalment vam muntar tot el llibre i vam treballar en grups per pensar i dissenyar una portada.


Les pàgines de 5è

16 Una altra activitat que hem fet aquest curs ha estat la geolocalització, que vam fer amb l’Edu a informàtica. Es tractava de buscar escriptors de terror de tots els continents. Amb el Google Maps els situàvem amb una fotografia i una mica d’informació sobre ells (on havien nascut, on havien mort – si és que estan morts - i alguns dels seus llibres més destacats).

Al final vam publicar aquesta feina en un bloc. Aquest treball ens ha permès aprendre autors i llibres més clàssics del gènere, com Bram Stoker (Dràcula), Edgar A. Poe (El gato negro), Stephen King (Carrie, It, Misery) Mary Shelley (Frankenstein) i també conèixer escriptors fins ara desconeguts com el mexicà Juan Ramon Obón, Nuzo Onoh, pionera del gènere de terror africà, Koji Suzuki autor de The Ring, o Thomas Ligotti entre altres. Si voleu consultar el bloc i mirar totes les feines fetes ho podeu fer a: https://literaturaterrorifica.blogspot.com/


Les pàgines de 6è

17

ELS DETECTIUS DE 6È I LA POLICIA CIENTÍFICA quest curs hem estat les detectives i detectius de l’escola. Quan ens van preguntar què volíem aprendre amb aquest projecte ens va venir ràpidament la idea de saber com treballa la gent que té aquesta professió, com ho fan per a resoldre els casos, com es fa per investigar… I és per això que vam contactar amb la Policia Científica, ens van explicar moltes coses i també els hi vam poder fer preguntes. Es deien Josep i Valentí. Primer ens van explicar que el laboratori principal amb la base de dades més important la tenen a la Central de Sabadell. Ells investiguen casos de robatoris amb violència, abusos sexuals, homicidis, suïcidis i terrorisme.

La vestimenta

El primer que fan quan arriben a l’escena del crim és acordonar la zona, és tan important recollir pistes com no deixar-ne cap i emmascarar els fets i per això van amb una vestimenta especial: vestit, gorro, guants, mascareta i peücs per no esborrar empremtes ni deixar cabells o suor. Recordava una mica el que porten els treballadors d’una central nuclear. També ens van dir que és important fer un camí il·lògic per no esborrar petjades. Per recollir empremtes digitals tiren unes pólvores amb una escombreta petita i es fan més visibles, després posen com un plàstic i queden impresses. De les empremtes digitals ens van explicar que no hi ha dues iguals i que es regeneren, si per exemple hi ha una cicatriu també ajuda per al reconeixement. A la classe vam fer una demostració i va ser molt interessant. Una altra manera de reconèixer una persona és la dentadura. Instruments


Les pàgines de 6è

18

Una de les demostracions més espectacular que van fer va ser tirar a terra un líquid amb un esprai que fa aparèixer unes taques blaves on hi ha hagut sang encara que l’hagin netejat fins i tot amb lleixiu. Havíem de fer la foto molt ràpid perquè l’efecte dura uns segons. Ens van explicar proves de balística, si per exemple s’ha disparat des d’on hi ha l’impacte es tira un làser i es pot saber on era la víctima i el tirador, també segons les esquitxades de sang podien saber si la persona caminava i cap a on anava.

La sang

DNI

Bitllets

Empremtes digitals

Van portar un aparell per esbrinar si un DNI o bitllet és fals, tenia una llum ultraviolada i es veien punts brillants, també vam poder escoltar com el soroll de les targetes de crèdit és diferent si són falses. Ens van explicar que el cas més important en que havien treballat va ser l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona. Va ser una xerrada molt interessant i ens van venir ganes de saber encara més coses.


Pàgina de l’AMPA

19

APRENENTATGE I SERVEI, EL NOU PROGRAMA PER TREBALLAR ELS VALORS A L ’ AULA

E

ntrevistem a l’Eli Camí, directora de l’Escola, per a què ens expliqui en què consisteix el nou projecte per treballar els valors a les aules de Primària.

Què és l’ApS? L’Aprenentatge Servei (ApS) combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte en el qual els alumnes aprenen mentre treballen sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

L’ApS és un projecte on es treballen els valors, quins concretament?  Altruisme: Combat la lògica individualista i utilitarista centrada en el benefici i desenvolupa la disposició a l’altruisme, la cooperació i l’ajuda mútua.  Intel·ligència creativa: Incita a detectar reptes de la realitat i a enfrontar-s’hi usant la intel·ligència creativa.  Valors: Ajuda a aprendre valors a través d’experiències pràctiques i de la reflexió d’aquestes experiències.  Compromís cívic: Ajuda a integrar el compromís cívic en la identitat dels infants.  Ciutadania: Ajuda a entendre la ciutadania des de la contribució al bé comú i no tan sols des de la vessant dels drets dels ciutadans.  Esperit crític i global: Contribueix a formar una consciència crítica global partint de les experiències concretes. Cohesió de la comunitat: Converteix el funcionament de l’escola en un mitjà educatiu en el qual col·laboren diverses persones i/o col·lectius.

Quines competències bàsiques treballeu? Principalment dues: la dimensió interpersonal i la dimensió social. En la dimensió interpersonal treballem les actituds de respecte actiu envers els altres alumnes/ persones, les seves idees, les creences que les conformen, etc. Procurem aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre els alumnes. I també adoptem hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència. En la dimensió social, analitzem l’entorn amb criteris ètics per cercar solucions alternatives als problemes. I mostrem actituds de servei i de compromís social, especialment davant de les situacions d’injustícia.


Pàgina de l’AMPA

20

Com valores aquest primer any? Aquest primer any hem pogut comprovar que el repte és gran. La majoria de projectes d’ApS es realitzen a Secundària amb entitats externes als centres; nosaltres ho hem aplicat a Primària amb la col·laboració de persones del propi centre i barrejant alumnat de diversos nivells (padrins i fillols). Aquesta barreja de padrins i fillols no simplifica gens l’Aps, però considerem que l’enriqueix. A la majoria de nens i nenes els ha agradat molt fer l’ApS, però amb això no n’hi ha prou. El nostre objectiu és que aprenguin a detectar les necessitats reals de la nostra escola i que desenvolupin la seva imaginació i creativitat per pensar, elaborar i desplegar projectes que millorin aquestes necessitats. Això no ha estat fàcil per a l’alumnat, ja que les bones idees costa portar-les a terme tocant de peus a terra. Però tampoc no ha estat fàcil per als mestres, que hem hagut de fer un esforç per parlar poc i escoltar molt, confiant que, si donem espai al pensament, acabaran sorgint bones idees. Tanmateix, valorem que hem cobert moltes necessitats de l’escola: decorant-la de primavera, fent manteniment a l’aula de plàstica, col·laborant en el diagnòstic per al Pla de Convivència de l’escola i en el disseny i organització d’un racó tranquil per al pati, fent campanyes per disminuir la despesa de paper de mans dels lavabos i per mantenir els passadissos endreçats, fent un bloc, mantenint l’hort obtenint-ne la collita, representant una obra per als avis de l’escola i una altra en la cantata del Follet Valent, ... De cara al curs vinent hem pensat fer alguns canvis que millorin alguns aspectes: buscar un moment més adequat que ens permeti fer el que fem amb una mica més de temps i de tranquil·litat, definir millor i potenciar més què significa ser padrí, buscar alguna alternativa d’ApS de la qual se’n pugui treure més profit… El repte és gran, però estem convençuts que amb els anys d’implementació i l’augment d’experiència aconseguirem aprofundir en una educació en valors lluny de la teoria i més a prop de la pràctica.

Quins espais de treball hi ha? Espai creatiu: on l’objectiu és aconseguir espais acollidors a través de creacions artístiques. I els

aprenentatges són posar-se d’acord a fer un projecte comú respectant la diversitat de les persones del grup d’ApS al qual pertanyem; conèixer i saber aprofitar materials diversos amb una finalitat estètica; mantenir, respectar i fer respectar els espais decorats; i promoure i donar valor a la presència de l’art a l’escola.


Pàgina de l’AMPA

21

Ordre y manteniment: la seva finalitat és detectar les necessitats relacionades amb l’ordre i el

manteniment de l’escola i saber destriar quines persones se’n poden responsabilitzar. Els aprenentatges que treballem són organitzar campanyes de sensibilització per mantenir l’escola endreçadaien bones condicions.

Bloggers: l’objectiu és mantenir informada la comunitat educativa del dia a dia a l’escola. I els apre-

nentatges són recollir informació i seleccionar la que pot ser de més interès per a la comunitat educativa; treballar amb imatges digitals; redactar textos informatius breus i utilitzar eines de bloc.

Hort i jardineria: treballem la recuperació, el manteniment i tenir cura dels espais enjardinats i de

l’hort. Els principals aprenentatges són acondicionar i mantenir els espais enjardinats i l’hort; conèixer el cicle de les plantes; plantar, regar, collir…


Pàgina de l’AMPA

22

Fem pinya: Vetllar per la bona convivència entre totes les persones de l’escola. Donar valor a totes

les persones de la comunitat educativa. La llibertat d’un mateix acaba on comença la dels altres. Trobar estratègies pràctiques per detectar conflictes i establir protocols comuns per millorar la relació entre les persones de l’escola. I vetllar pel compliment d’unes normes bàsiques de comportament, de relació i de convivència.

Actuem: Organitzar un espectacle adreçat a la gent gran. Aprenentatges valors de solidaritat i d’acompanyament a col·lectius vulnerables i exercitar la memòria, la dicció, l’expressivitat, etc.

Apadrinament lector: ajudar a millorar la pràctica de l’agilitat i la comprensió lectora


EL DIA DE COMPARTIR EL PROJECTE

23


EL DIA DE COMPARTIR EL PROJECTE

Profile for Escola Pit Roig

La Veu de l'Ocell. Número 69. Juny de 2019  

Revista escolar de l'Escola Pit-roig

La Veu de l'Ocell. Número 69. Juny de 2019  

Revista escolar de l'Escola Pit-roig

Advertisement